Lluís Dalmau: Mare de Déu

dels Consellers

Fitxa tècnica

Títol: Mare de Déu dels Consellers.

Autor: Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460).

Cronologia: 1443-1445.Tècnica: oli i tremp sobre

fusta.Dimensions: 3,11 x 3,11 m.Estil: gòtic flamenc.Tema: religiós i civil

(devocional).Localització:

MNAC(Barcelona).

Obres de la mateixa època:

Sant Jordi (c. 1445)

Biografia de l’autor

El pintor valencià Lluís Dalmau va treballar principalment a la cort d’Alfons V d’Aragó.

Gràcies al mecenatge reial, Dalmau va viatjar a Bruges l’any 1431 per estudiar la tècnica del tapís. En aquest viatge, va descobrir la pintura de l’escola flamenca i quedà admirat per l’obra de Jan van Eyck. De tornada a la Península, aquest contacte amb la cultura flamenca i possiblement amb la persona de van Eyck va esdevenir un fet molt rellevant per a la introducció de la tècnica de la pintura a l’oli i de l’estil hispanoflamenc als territoris de la Corona d’Aragó. A partir de l’aportació de Dalmau, l’estil hispanoflamenc tingué una gran implantació a la Península Ibérica fins al segle XVI.

Juan de Juanes: Alfons V , rei d’Aragó (1557)

Van Eyck: Matrimoni Arnolfini (c. 1434).

Jaume Huguet: Retaule de sant Agustí (1462-1475).

Avui només es conserven dues obres en les quals l’autoria de Dalmau està documentada: la Mare de Déu dels Consellers i el retaule de Sant Baldiri per l'església parroquial de Sant Boi de Llobregat. Tot i que la seva obra no va ser abundant, en té constància de la realització d’altres pintures avui desaparegudes.

Descripció formal

L’escena es presenta emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica d’estil flamíger en la qual es distribueixen en tres franges verticals els diferents grups de figures. Així mateix, en la representació, l’artista fa ús de la superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i perspectiva. Per fer-ho, situa la Mare de Déu, els consellers i els sants en primer pla, els àngels cantors en un segon pla, i, finalment un paisatge de fons –més afí a la geografia nòrdica que a la mediterrània- que s’aprecia a través d’una traceria gòtica molt treballada. També contribueix a reforçar la il·lusió de profunditat i la perspectiva el mosaic alicatat del paviment.

L’ús de la tècnica a l’oli, mesclada aquí amb el tremp, permet a l’artista fer un treball minuciós, apreciable en detalls com ara el paisatge de fons, les lletres dels cantorals, les filigranes del tron, els cabells de la Mare de Déu, els diferents elements decoratius de l’arquitectura i les diverses textures de les vestidures dels personatgesD’altra banda, Dalmau utilitza la tècnica de les veladures, que consisteix en la superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les més profundes i donen a l’obra una aproximació més gran a la realitat tangible. Això es pot apreciar en les carnacions i en el vel translúcid (perizonium) que porta el Nen Jesús i que deixa entreveure l’anatomia de l’Infant. El color mostra una rica harmonia de vermells, verds i blaus en els vestits, que contrasten vivament amb els ocres i els grisos de la superfície arquitectònica. Aquest contrast ajuda a dinamitzar tot el conjunt.

Temàtica

Aquesta obra devocional retrata amb detall fidel els cinc integrants del Consell de Cent (Joan Llull, Francesc Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta) que van pagar un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona l’any 1443 i que, a més van voler decorar-lo amb aquest retaule. Tots ells són presentats en actitud d’adoració de la imatge de la Mare de Déu –que duu els cabells deslligats com a símbol de virginitat- amb el Nen –que duu un penjoll de coral com a símbol de la bona sort-, acompanyats per Santa Eulàlia –patrona de la ciutat de Barcelona- i sant Andreu, en la festivitat del qual (30 de novembre) s’elegien els cinc consellers del Consell de Cent.

Tant el paviment com el medalló de la volta estan decorats amb l’escut de Barcelona. A la predel·la, actualment perduda, hi figurava una imatge de la Pietat, flanquejada per escenes de les vides de Santa Eulàlia i de sant Andreu.

Models i influències

La pintura de Lluís Dalmau evidència un coneixement directe de l’obra de Jan van Eyck, els llenços del qual va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. L’acceptació per part de Dalmau del realisme flamenc, caracteritzat per un mimetisme absolut respecte dels models, queda clarament reflectida en l’estudi rigorós que fa el pintor valencià de l’expressió dels rostres dels diferents consellers.

Lluís Dalmau està considerat pioner del nou estil hispanoflamenc. La seva herència pictòrica va ser recollida, entre d’altres, per l’andalús Bartolomé Bermejo i pel català Jaume Huguet, que es va preocupar, sobretot, per la diferenciació dels personatges d’acord amb el principi d'individualització dels rostres, els gestos i els vestits. Jan van Eyck: Taula central del

Tríptic de Dresden (c. 1437).

Bartolomé Bermejo: Retaule de Sant Domènec de Silos (1474-1477).