SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX...

1

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ DEL DIA 11 D’ABRIL DE 2016 ASSISTENTS: President: Sr. Joan Català Pagès Consellers: Sr. Martí Aldrich Ros Sr. Òscar Aparicio Pedrosa Sra. Ester Bonaventura Fonalleras Sr. Salvi Casas Camps Sra. Mercè Català Ortíz Sr. Jordi Cordón Pulido Sr. Jaume Fontdevila Tarabal Sra. Maria Teresa Frigola Borràs Sra. Raquel Gallego Cristóbal Sra. Maria Carme Güell Parnau Sra. Dolors Guirado Iruela Sr. Rufino Guirado Iruela Sr. Xavier Lloveras Balmaña Sr. Josep López Ruíz Sra. Magda Lupiáñez Soler Sr. Sebastian Mateo Herrero Sr. Carles Motas López Sra. Susanna Mustera Garrofa Sra. Marisol Perea Martín Sr. Josep Piferrer Puig Sr. Arturo Prades Martínez Sra. Marta Puig Barnés Sr. Carles Puig Madrenas Sr. Josep Puig Ribas Sr. Lluís Pujol Pijuan Sr. Xavier Rangel Martínez Sra. Estel Rodríguez Iglesias Sr. Joaquim Sabrià Pujol Sra. Maria Gràcia Serrats Paretas Sr. Jordi Soler Casals Sr. Pedro Torres López Sr. Carles Ventura Sánchez Secretari: Sr. Secundino Fernández Suárez Interventora: Sra. Yolanda M. Toral Morente Gerent: Sr. Francesc Brull Martorell A la Sala de Sessions del Consell Comarcal, es reuneix el Ple del Consell en sessió ordinària, en primera convocatòria quan són les vuit i deu minuts del vespre del dia 11 d’abril de 2016.

2

Hi assisteixen els consellers que s'indica al començament de l'acta. 1. ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. APROVACIÓ Oberta la sessió i llegida l'acta de la sessió ordinària del dia 8 de febrer de 2016, s'aprova per unanimitat amb la redacció donada per secretaria. 2. DECRETS DE PRESIDÈNCIA I RESOLUCIONS DE GERÈNCIA. CONEIXEMENT a) CONEIXEMENT Es dóna coneixement al Ple dels decrets de presidència del número 52/2016 al número 149/2016 i de les resolucions de gerència de la número 34/2016 a la número 158/2016. El conseller, senyor Carles Puig, intervé dient que vol fer una pregunta sobre els decrets de presidència números 79 i 80 i que fan referència al projecte Empordà Check In! Pregunta en què consisteix aquest projecte.” Contesta el president, senyor Joan Català, dient que en aquest moment no disposa d’aquesta informació. Comenta, no obstant, que li faran arribar el més aviat possible aquesta informació. De nou el conseller, senyor Carles Puig, pregunta pel decret de presidència número 85 que fa referència a una certificació d’obres de soterrament de línies de baixa tensió al municipi de Foixà. El secretari, que subscriu, contesta que es tracta de l’aprovació d’aquesta certificació, ja que correspon a aquest Consell Comarcal la fiscalització de les obres incloses en el PUOSC. Intervé novament el conseller, senyor Carles Puig, dient que en referència al decret número 91, voldrien conèixer el cost total anual que suposa el servei de recollida d’animals abandonats. Contesten el president, senyor Joan Català, i el conseller delegat de Medi Ambient, senyor Xavier Rangel, dient que el servei el presta l’Associació Protectora d’Animals Rodamón i que en aquest moment no disposen de la informació exacta, per la qual cosa comenten que properament se l’informarà. El conseller, senyor Carles Puig, pregunta pel decret de presidència número 96 que fa referència a la liquidació del pressupost de la corporació de l’any 2015. Diu que ningú ha comentat res sobre aquest decret, ni n’ha informat. Contesta la interventora, senyora Yolanda M. Toral, dient que la competència per aprovar la liquidació del pressupost correspon al president del Consell Comarcal. No obstant, comenta, que l’expedient ha estat i està a disposició de tots els consellers per la seva informació i consulta. A més comenta que en una propera comissió informativa es tractarà el compte general de la corporació, moment en el que també es podrà donar una explicació de la liquidació del pressupost de l’any 2015, així com de la situació econòmica i financera de la corporació. Seguidament intervé el conseller, senyor Pedro Torres, que pregunta pels decrets de presidència números 106 de subscripció amb el diari El Punt i la publicació d’anuncis i el decret 149 d’ajuts econòmics de desplaçament a l’alumnat. Contesta el gerent, senyor Francesc Brull, dient que l’empresa Hermes Comunicacions, SA ha presentat una oferta al Consell Comarcal que inclou a més de la subscripció anual al diari, la possibilitat de fer publicacions dels anuncis oficials al diari El Punt. Comenta que es tracta d’una oferta molt avantatjosa que sembla que també han acceptat altres corporacions.

3

Pel que fa referència al decret 149, contesten el conseller, senyor Jaume Fontdevila, i el secretari, que subscriu, dient que es tracta d’una nova remesa d’ajuts econòmics per desplaçament de sol·licituds que havien quedat pendents de resoldre per diverses causes. b) RATIFICACIÓ Se sotmeten a ratificació els decrets referits als següents expedients: b.1) Personal Intervé el conseller delegat, senyor Jordi Cordón, explicant i llegint les propostes. Tot seguit se sotmeten a votació les propostes de: Personal Consell Comarcal del Baix Empordà a) Contractació laboral temporal de de la senyora CNB com a auxiliar administrativa. . Vist l’informe del gerent del Consell Comarcal en el qual es proposava la contractació de la senyora

CNB com a auxiliar administrativa per ocupar el lloc de treball que havia quedat vacant per la jubilació, en data 31 de gener de 2016, de la senyora AM.CZ;

. Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament dels Serveis Generals;

. Vist l’informe número 9/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 29 de gener de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 53, del dia

29 de gener de 2016, va disposar:

Contractar mitjançant contracte laboral temporal la senyora CNB com a auxiliar administrativa, a partir del dia 1 de febrer de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 53 del dia 29 de gener de 2016. b) Contractació laboral temporal del senyor FRG com a treballador social per l'SBAS de Calonge i de la senyora MCF com a treballadora social pel Servei d'acollida. . Vist l’informe de la coordinadora de l’Àrea de Benestar Social referent a l’increment de sessions que

hi havia programades al Servei d’acollida, degut a nous encàrrecs dels Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d’Empordà, Calonge i petits municipis, per la qual cosa es proposava la contractació de la senyora MCF com a tècnica d’acollida;

. Atès que en el mateix informe es proposava la contractació del senyor FRG com a educador social

pel Servei Bàsic d’Atenció Social de Calonge, segons sol·licitud de l’ajuntament, ja que s’havien incrementat notablement el número de casos socials;

4


l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament de l’Àrea de Benestar Social;

. Vist l’informe número 10/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 29 de gener de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 54 del dia

29 de gener de 2016, va disposar:

Primer. Contractar mitjançant contracte laboral temporal, en jornada parcial de 25 hores setmanals, la senyora MCF com tècnica d’acollida (grau mig) pel servei d’acollida a partir del dia 1 de febrer de 2016. Segon. Contractar mitjançant contracte laboral temporal, el senyor FRG com a treballador social pel Servei Bàsic d’Atenció Social de Calonge, des del dia 1 de febrer fins el dia 31 de maig de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 54 del dia 29 de gener de 2016. c) Contractació laboral temporal de la senyora LJL com a psicòloga per l'Àrea d'Atenció a la família i modificació del lloc de treball de la senyora RFO i de la senyora MSR. . Vist l’informe de la coordinadora de Benestar Social, referent a la necessitat de contractar un psicòleg,

ja que els ajuntaments de Palafrugell, Torroella de Montgrí i Palamós havien sol·licitat més hores de servei;

. Atès que en el mateix informe es proposava que s’adscrigués la senyora RFO, als ajuntaments de

Santa Cristina d’Aro i Palafrugell, degut a la reorganització del Servei; . Atès que la senyora LJL ja havia treballat amb anterioritat en aquest servei; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament del l’Àrea de Benestar Social;

. Vist l’informe número 11/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 29 de gener de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 58, de 2

de febrer de 2016, va disposar:

Primer. Contractar mitjançant contracte laboral temporal, la senyora LJL com a psicòloga pel Servei d’atenció a la família amb lloc de treball a Palamós els dilluns, dimarts, dijous i divendres i pel programa de treballadores familiars d’infància amb lloc de treball a la Bisbal d’Empordà, els dimecres, a partir del dia 4 de febrer de 2015.

5

Segon. Modificar el lloc de treball de la senyora RFO que passarà a ser a Santa Cristina d’Aro, els dilluns i dijous i a Palafrugell, els dimarts, dimecres i divendres, a partir del dia 1 de febrer de 2016. Tercer. Modificar el lloc de treball de la senyora MSR que passarà a ser a Torroella de Montgrí, els dilluns, dimarts, dimecres i dijous i a Ullà, els divendres, a partir del dia 1 de febrer de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 58 del dia 2 de febrer de 2016. d) Contractació laboral temporal en jornada parcial de 24 hores setmanals de la senyora EPR com a informadora de joventut per a la gestió de l'Oficina Jove del Baix Empordà. . Vista la convocatòria del concurs oposició convocat per a la contractació laboral temporal d’un/a

informador/a de joventut per a l’Oficina Jove del Baix Empordà; . Atès que celebrades les proves el dia 9 de febrer de 2016, el tribunal va formular proposta de

contractació a favor de la senyora EPR; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament del Centre Tramuntana;

. Vist l’informe número 13/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 11 de febrer de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 74, del dia

11 de febrer de 2016, va disposar:

Contractar amb caràcter laboral temporal, en jornada parcial de 24 hores setmanals, la senyora EPR com a informadora de joventut per a la gestió de l’Oficina Jove del Baix Empordà, des del dia 15 de febrer fins el dia 31 de desembre de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 74 del dia 11 de febrer de 2016. e) Contractació laboral temporal de 5 tècniques d’ocupació:

- MPG pels programes: Joves per l’Ocupació, projectes innovadors o experimentals Empordà Chek in! I projecte Crisàlide II.

6

- NVT: Joves per l’ocupació, projectes innovadors i experimentals Empordà Chek in!, programa de Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de RMI i projecte Crisàlide II.

- DCB: Joves per l’Ocupació en substitució de la senyora LBA de baixa per incapacitat temporal i posterior permís per maternitat.

- DLGG: programa de Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de RMI. - TCA: Joves per l’Ocupació en substitució de la senyora MMB en excedència per cura de

fills. . Vista la convocatòria del concurs oposició convocat per a la contractació laboral temporal de quatre

tècnics/ques d’ocupació (grau superior), per l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme; . Atès que posteriorment a l’aprovació de la convocatòria es va produir la resolució favorable de la

segona part del Projecte Crisàlide II per part de la Diputació de Girona, per la qual cosa es va informar als aspirants que la contractació seria de cinc tècnics/ques;

. Atès que celebrades les proves el dia 4 de febrer de 2016, el tribunal va formular proposta de

contractació a favor de la senyores:

- MPG - NVT - DCB - DLGG - TCA


l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament i la gestió dels programes resolts favorablement a l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme del Consell Comarcal del baix Empordà;



Primer. Contractar, des del dia 15 de febrer fins el dia 31 de desembre de 2016, amb caràcter laboral temporal, la senyora NVT com a tècnica de d’ocupació pels programes:

1. Joves per l’Ocupació SOC001/15/00019. Tasques de prospecció d’empreses; 2. Projectes Innovadors i Experimentals Empordà Check in! (Exp. IE-14/15). Formalització de

convenis de col·laboració entre empresa i alumnat 3. Programa de Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de la Renda Mínima

d’Inserció (MARMI) (Exp. MARMI/60/2015). Tasques de prospecció d’empreses 4. Projecte Crisàlide II en el marc del programa Pm10 “Salut i Crisi” (LE 2015/17). Tasques de

prospecció d’empreses. Segon. Contractar amb caràcter laboral temporal, la senyora DLGG com a tècnica d’ocupació per dur a terme el “Programa de Mesures Actives d’Inserció per a persones destinatàries de la Renda Mínima d’Inserció (MARMI), des del dia 15 de febrer fins el dia 30 de juny de 2016. Tercer. Contractar amb caràcter laboral temporal, la senyora TCA com a tècnica d’ocupació del programa Joves per l’Ocupació SOC001/15/00019, a partir del dia 15 de febrer de 2016 i fins a la finalització de l’excedència per cura de fills de la senyora MMB. Quart. Contractar, des del dia 17 de febrer fins el dia 31 de desembre de 2016, amb caràcter laboral temporal, la senyora MPG com a tècnica d’ocupació pels programes:

7

1. Joves per l’Ocupació SOC001/15/00019. Suport a la tutorització i a la impartició de la formació i realització de convenis en pràctiques no laborals

2. Projectes Innovadors i Experimentals Empordà Check in! (Exp. IE-14/15). Tutorització i organització de cursos de formació

3. Projecte Crisàlide II en el marc del programa Pm10 “Salut i Crisi” (LE 2015/17). Organització de formació.

Cinquè. Contractar amb caràcter laboral temporal, la senyora DCB com a tècnica d’ocupació del programa Joves per l’Ocupació SOC001/15/00019 a partir del dia 1 de març de 2016 i mentre duri la baixa per incapacitat temporal i posterior maternitat de la senyora LBA.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 76 del dia 11 de febrer de 2016. f) Contractació laboral temporal per interinitat de la senyora MCdR com a tècnica d'ocupació, per renúncia de l'aspirant DCB i en substitució de la senyora LBA de baixa per incapacitat temporal i posterior permís per maternitat. . Atès que per decret de presidència número 76 es va contractar la senyora DCB com a tècnica

d’ocupació per substituir la senyora LBA, des del dia 1 de març de 2016 i durant la baixa per incapacitat temporal i posterior permís per maternitat;

. Vist que en data 24 de febrer de 2016 la senyora DCB va presentar la renúncia a aquest contracte; . Vist l’informe del coordinador de l’Àrea de Promoció Econòmica en el qual es proposava que es

contractés un tècnic per ocupar aquest lloc de treball; . Atès que la senyora MCdR figurava a la borsa de treball de tècnic/a d’ocupació; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme;

. Vist l’informe número 17/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 26 de febrer de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 100, del

dia 26 de febrer de 2016, va disposar:

Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat la senyora MCdR com a tècnica d’ocupació (grau superior) per substituir la senyora LBA, a partir del dia 1 de març de 2016 i mentre estigui en situació de baixa per incapacitat temporal i posterior maternitat.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores

8

Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 100, del dia 26 de febrer de 2016. g) Contractació laboral temporal de la senyora DMF com a auxiliar administrativa per al servei d'Ensenyament. . Vist l’informe de la coordinadora de l’Àrea d’ensenyament, referent a la necessitat que es cobris el lloc

de treball d’auxiliar administratiu/va que va quedar vacant a causa de l’adscripció del senyor AVP al Servei de Recaptació de Castell-Platja d’Aro;

. Vist que la senyora DMF figurava a la borsa de treball d’auxiliars administratius; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament de l’Àrea d’Ensenyament;

. Vist l’informe número 16/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 29 de febrer de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 102, del

dia 29 de febrer de 2016, va disposar:

Contractar mitjançant contracte laboral temporal la senyora DMF com a auxiliar administrativa pel Servei d’Ensenyament des del dia 1 de març fins el dia 31 de desembre de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 102 del dia 29 de febrer de 2016. h) Contractació laboral temporal de la senyora SRA, com a tècnica d'ocupació pel projecte "Crisàlide". . Vista la convocatòria del concurs oposició convocat per a la contractació laboral temporal d’un/a

tècnic/a d’ocupació per a l’Àrea de Promoció Econòmica; . Atès que celebrades les proves el dia 1 de març de 2016, el tribunal va formular proposta de

contractació a favor de la senyora SRA; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de

l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquesta contractació era prioritària i essencial per garantir el funcionament de l‘Àrea de Promoció Econòmica;

. Vist l’informe número 19/2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 3 de març de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 114, del

dia 3 de març de 2016, va disposar:

9

Contractar amb caràcter laboral temporal la senyora SRA com a tècnica d’ocupació per el projecte “Crisàlide”, des del dia 7 de març fins el dia 15 de novembre de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 114 del dia 3 de març de 2016. i) Contractació laboral temporal per interinitat de la senyora RVG com a treballadora familiar per al Servei bàsic d'atenció social de la Bisbal d'Empordà, mentre duri la reserva de lloc de treball de la senyora JGF. . Vist que en data 5 de març la senyora JGF va causar baixa al Consell Comarcal perquè va transcórrer

el termini màxim de duració de la incapacitat temporal, i que aquesta situació genera reserva de lloc de treball;

. Vist l’informe de la coordinadora de l’Àrea de Benestar Social en el qual es proposava la contractació

de la senyora RVG, que ja havia substituït aquesta treballadora durant la baixa per incapacitat temporal, perquè ocupes a aquest lloc de treball;





Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat la senyora RVG com a treballadora familiar pel Servei bàsic d’atenció social de la Bisbal d’Empordà a partir del dia 7 de març de 2016 i fins a la finalització de la reserva del lloc de treball de la senyora JGF.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 117 del dia 3 de març de 2016.

10

j) Ampliació de 28 hores a jornada sencera de la senyora M.TPR, treballadora familiar de l’SBAS de petits municipis. . Atès que la senyora M.TPS, treballadora familiar del Servei Bàsic d’Atenció social de petits municipis,

tenia un contracte laboral temporal a jornada parcial de 28 hores setmanals; . Vist l’informe del dia 8 de març de 2016, de la coordinadora de l’Àrea de Benestar Social, en el qual

es proposava l’ampliació de la jornada laboral fins a jornada completa, a causa de la demanda d’atenció domiciliària;





Modificar el contracte laboral temporal de la senyora M.TPR, com a treballadora familiar, a partir del dia 14 de març de 2016, ampliant la jornada laboral fins a jornada completa.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 122 del dia 9 de març de 2016. k) Contractació laboral temporal de la senyora JGV com a educadora social per al Centre Obert de Palamós. . Vista la convocatòria del concurs oposició convocat per a la contractació laboral temporal d’un/a

d’educador/a social pel Centre Obert de Palamós; . Atès que celebrades les proves el dia 3 de març de 2016, el tribunal va formular proposta de

contractació a favor de la senyora JGV; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de


. Vist l’informe número 22 /2016 emès pel secretari del Consell Comarcal en data 9 de març de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 125, del


Contractar amb caràcter laboral temporal, en jornada parcial de 25 hores setmanals, la senyora JGV com a educadora social pel Centre Obert de Palamós, des del dia 14 de març, fins el dia 30 de juny de 2016.

11

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 125 del dia 9 de març de 2016. l) Contractació laboral temporal per interinitat de la senyora LCM com a educadora social de l'SBAS de Calonge en substitució de la senyora NBS de baixa per incapacitat temporal i posterior permís per maternitat. . Vist l’informe de la coordinadora de l’Àrea de Benestar Social, referent a la necessitat de contractar

un/a educador/a per substituir la senyora NBS, en baixa per incapacitat temporal, prèvia al permís per maternitat;





Contractar mitjançant contracte laboral temporal la senyora LCM com a educadora social per al Servei bàsic d’atenció social de Calonge, a parir del dia 1 d’abril de 2016 i mentre duri el baixa per incapacitat laboral i posterior maternitat de la senyora NBS.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 148 del dia 31 de març de 2016. Personal Centre Tramuntana ll) Contractació laboral temporal del senyor DVM i de la senyora NGG com a oficials 2a de jardineria. . Vist l’informe emès pel director gerent del Centre Tramuntana en el qual es proposava la contractació

del senyor DVM com a oficial 2a jardiner per dur a termes les tasques derivades del conveni amb l’Ajuntament d’Ullà pel manteniment i conservació de les zones verdes de municipi;

12

. Vist l’informe emès pel director gerent del Centre Tramuntana en el qual es proposava la contractació de la senyora NGG com a oficial 2a jardinera per dur a termes les tasques de manteniment de les jardineres de Torroella de Montgrí-l’Estartit;


l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquestes contractacions eren prioritàries i essencials per garantir el funcionament del Centre Tramuntana;



Primer. Contractar mitjançant contracte laboral temporal el senyor DVM, com a oficial 2a jardiner, des del dia 8 de febrer fins el dia 31 de desembre de 2016. Segon. Contractar mitjançant contracte laboral temporal la senyora NGG com a oficial 2a jardinera, des del dia 8 de febrer fins el dia 31 de desembre de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 67 del dia 5 de febrer de 2016. m) Contractació laboral temporal per interinitat en jornada parcial de 15 hores setmanals de la senyora OMC com a monitora per substituir la part de reducció de jornada per cura de fills de la senyora SCM. . Vist l’informe del director gerent del Centre Tramuntana, referent a la necessitat de contractar una

monitora pel centre ocupacional del Centre Tramuntana, per substituir la part de reducció de jornada per cura de fills de la senyora SCM;

. Atès que en el mateix informe es proposava la contractació de la senyora OMC que ja havia treballat

amb anterioritat com a monitora al Centre Tramuntana; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de




Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat, en jornada parcial de 15 hores setmanals, la senyora OMC, com a monitora pel centre ocupacional del Centre Tramuntana, a partir del dia 7 de març de 2016 i fins a la finalització de la reducció de jornada de la senyora SCM.

13

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 115 del dia 3 de març de 2016. n) Pròrroga dels contractes de formació dels senyor SSM i APD, peons del Centre Tramuntana. . Atès que en data 3 de març de 2016, acabava el contracte de formació dels treballadors del Centre

Tramuntana, SSM i APD com a peons jardiners; . Vist l’informe del director gerent del Centre Tramuntana en el qual proposava la pròrroga dels

contractes dels treballadors esmentats per un període d’un any més, ja que es mantenen els treballs pels qual es van contractar;


l’Estat per a l’any 2016, es va considerar per la presidència del Consell Comarcal del Baix Empordà que aquestes pròrrogues eren prioritària i essencial per garantir el funcionament del Centre Tramuntana;



Primer. Prorrogar el contracte laboral de formació del treballador SSM, com a peó jardiner del Centre Tramuntana, des del dia 4 de març de 2016 fins el dia 3 de març de 2017. Segon. Prorrogar el contracte laboral de formació del treballador APD, com a peó jardiner del Centre Tramuntana, des del dia 4 de març de 2016 fins el dia 3 de març de 2017.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 113 del dia 3 de març de 2016. o) Contractació laboral temporal per interinitat del senyor AMB com a oficial 1a jardiner i del senyor CFS com a peó jardiner per substituir treballadors del Centre Tramuntana durant els períodes de vacances. . Atès que els convenis signats entre aquest Consell Comarcal i els ajuntaments en els quals el Centre

Tramuntana prestava el servei de manteniment i jardineria, establia que es continuaria cobrint el servei en cas de vacances o baixes pe malaltia;

14

. Vist l’informe del director gerent del Centre Tramuntana referent a la necessitat de cobrir amb un oficial 1a jardiner i un peó, els torns de vacances de treballadors de les brigades de jardineria de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Vall-llobrega, La Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Ullà, Verges i Palafrugell, que s’iniciaven el mes de març;

. Atès que en el mateix informe es proposava la contractació del senyor AMB que havia estat proposat

pel Tribunal del concurs oposició celebrat el dia 1 de març de 2016, per a la contractació d’un oficial 1a jardiner i la del senyor CFS, com a peó jardiner, que ja havia treballat amb anterioritat al centre;





Primer. Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat el senyor AMB com a oficial 1a jardiner, a partir del dia 16 de març de 2016 i mentre durin els torns de vacances dels treballadors de les brigades de jardineria del Centre Tramuntana. Segon. Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat el senyor CFS com peó jardiner, a partir del dia 16 de març de 2016 i mentre durin els torns de vacances dels treballadors de les brigades de jardineria del Centre Tramuntana.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 132 del dia 14 de març de 2016. p) Contractació laboral temporal en jornada parcial de 20 hores del senyor AAC com a psicòleg de la Unitat de Suport a l’Activitat Professional (USAP). . Vista la convocatòria del concurs oposició convocat per a la contractació laboral temporal a temps

parcial d’un/a psicòleg/a per la Unitat de Suport a l’Activitat Professional del Centre Especial de Treball Tramuntana;

. Atès que celebrades les proves el dia 17 de març de 2016, el tribunal va formular proposta de

contractació a favor del senyor AAC; . Atès que de conformitat al que disposa l’article 20.2 de la Llei 48/2015, de pressupostos generals de




15

Contractar amb caràcter laboral temporal, en jornada parcial de 20 hores setmanals, el senyor AAC com a psicòleg per la Unitat de Suport a l’Activitat Professional del Centre Especial de Treball Tramuntana a partir del dia 1 d’abril de 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 143 del dia 24 de març de 2016. q) Contractació laboral temporal per interinitat del senyor ESR com a peó de jardineria per substituir la baixa per accident del senyor RRP. . Vist l’informe del director gerent del Centre Tramuntana, referent a la necessitat de contractar un peó

jardiner per substituir el senyor RRP, en baixa per incapacitat temporal; . Atès que en el mateix informe es proposava la contractació del senyor ESR que, segons informe social

emès per la treballadora social i el cap de producció de la Unitat de suport a l’activitat professional, reuneix els requisits, perfil i capacitats per treballar en un centre especial de treball;





Contractar mitjançant contracte laboral temporal per interinitat el senyor ESR com a peó jardiner, per a la brigada de Cap de Roig, a partir del dia 1 d’abril de 2016 i fins a la finalització de la baixa per incapacitat temporal del senyor RRP.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 147 del dia 30 de març de 2016.

16

b.2) Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Promediterrània per promoure la marca de garantia productes de l’Empordà. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que el Consell Comarcal del Baix Empordà i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà són titulars de

la marca de garantia Producte de l’Empordà, que té per objectiu individualitzar, personalitzar i reconèixer els productes típics de l’Empordà i està destinada a promocionar la seva comercialització i venda;

. Atès que la Fundació Promediterrània té per objectiu optimitzar l’explotació i la promoció cultural del

patrimoni marítim, especialment el pesquer, de la Costa Brava. En aquest context, la Fundació Promediterrània ha desenvolupat un nou equipament, l’Espai del Peix, que té com a fil conductor el peix i que dóna valor al procés que comença amb l’extracció, segueix amb la comercialització i finalitza a la taula;

. Atesa la proposta de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Consell

Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Promediterrània, per promoure la marca de garantia productes de l’Empordà;

. Atès que per raons d’urgència, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, mitjançant decret

número 82, de data 16 de febrer de 2016, va disposar: Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Promediterrània, per promoure la marca de garantia productes de l’Empordà.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 82 de data 16 de febrer de 2016. b.3) Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Calonge per implantar el servei del Club de la Feina per millorar l’ocupació i la dinamització econòmica a Calonge per al 2016. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atesa la proposta de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i

l’Ajuntament de Calonge per implantar el servei del Club de la Feina per millorar l’ocupació i la Dinamització Econòmica a Calonge per al 2016;

. Atesa la urgència, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, mitjançant decret número 91,

de data 22 de febrer de 2016, va disposar:

17

Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Calonge per implantar el servei del Club de la Feina per millorar l’ocupació i la Dinamització Econòmica a Calonge per al 2016.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 91 de data 22 de febrer de 2016. b.4) Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Calonge per desenvolupar el Programa Reactiva’t, per millorar l’ocupació de persones aturades majors de 45 anys del municipi de Calonge. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atesa la proposta de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà I

l’Ajuntament de Calonge per desenvolupar el Programa Reactiva’t, per millorar l’ocupació de persones aturades majors de 45 anys de Calonge;


número 92, de data 22 de febrer de 2016, va disposar:

Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Calonge per desenvolupar el Programa Reactiva’t, per millorar l’ocupació de persones aturades majors de 45 anys de Calonge.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 92 de data 22 de febrer de 2016. b.5) Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a la prestació del servei del programa d’acollida. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atesa la proposta de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i

l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a la prestació d’un servei del programa d’acollida;

18

. Vist l’informe emès per la directora de l’Àrea bàsica de Serveis Socials del Consell Comarcal del

Baix Empordà en data 15 de febrer de 2016; . Atès que per raons d’urgència el president del Consell Comarcal mitjançant decret número 95, de

data 22 de febrer de 2016, va disposar:

Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a la prestació d’un servei del programa d’acollida.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 95 de data 22 de febrer de 2016. b.6) Conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per a fomentar la inserció i integració al món laboral de les persones amb discapacitat psíquica a la comarca del Baix Empordà. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atesa la proposta de conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i

l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per fomentar la inserció i integració al món laboral de les persones amb discapacitat psíquica a la comarca del Baix Empordà;

. Atesa la proposta d’annex 1 del conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Consell

Comarcal del Baix Empordà (Centre Tramuntana) per a la integració social i laboral de persones amb alguna discapacitat;

. Atès que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols mitjançant decret d’alcaldia del dia 31 d’octubre de

2015 va aprovar l’esmentat conveni i l’annex 1; . Atès que per raons d’urgència, el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, mitjançant decret

número 99 de data 25 de febrer de 2016, va disposar:

Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per fomentar la inserció i integració al món laboral de les persones amb discapacitat psíquica a la comarca del Baix Empordà i l’annex 1 de l’esmentat conveni.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP):

19

- Ratificar el decret de presidència número 99 de data 25 de febrer de 2016. b.7) Pròrroga forçosa del contracte entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Empresa Recuperacions Masnou, SL per a la prestació del servei de recollida selectiva de paper/cartró, envasos lleugers i vidre de la comarca. Ratificació Intervé el president, senyor Joan Català, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que el Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà en data 20 d’abril de 2015, va acordar:

“Prorrogar fins el dia 24 d’abril de 2016, el contracte per a la recollida selectiva de paper/cartró, envasos lleugers i vidre de la comarca, amb l’empresa Recuperacions Masnou, SL.”

. Atès que els serveis tècnics de l’Àrea de Medi Ambient i de Secretaria d’aquest Consell Comarcal del Baix Empordà estan treballant en la confecció d’un nou plec de condicions tècniques i administratives que aglutini tots els serveis de recollida selectiva que gestiona aquesta corporació així com uns altres serveis encara en fase de valoració i estudi;

. Atès que per tant el proper 24 d’abril de 2016 encara no estarà adjudicat el nou contracte per a la

prestació del servei de recollida selectiva de paper/cartró, envasos lleugers i vidre de la comarca, per la qual cosa es fa del tot necessari garantir la continuïtat del servei, i per tant prorrogar forçosament l’actual contracte amb l’empresa Recuperacions Masnou, SL.” fins que no hi hagi un nou adjudicatari resultant de la nova licitació que s’ha de convocar;

. Atès que la clàusula vintena del plec de condicions administratives i tècniques rector del vigent

contracte amb l’empresa Recuperacions Masnou, SL disposa:

“En el cas que transcorregut el termini del contracte no hi hagués nou adjudicatari del servei, el contractista estarà obligat a prestar el servei durant un màxim de sis mesos, transcorreguts els quals podrà abandonar el servei, sense cap més tràmit que comunicar-ho per escrit al Consell Comarcal amb un més d’antelació.”


número 105 de data 2 de març de 2016, va disposar:

Prorrogar, amb caràcter forçós i excepcional, el contracte entre aquest Consell Comarcal i l’empresa Recuperacions Masnou, SL per a la prestació del servei de recollida selectiva de paper/cartró, envasos lleugers i vidre de la comarca, fins l’adjudicació del nou contracte a licitar i per un màxim de sis mesos.

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): - Ratificar el decret de presidència número 105 de data 2 de març de 2016.

20

3. DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D’ACTIVITATS PRIVADES DEL PERSONAL AL SERVEI DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ. APROVACIÓ Intervé el conseller delegat, senyor Jordi Cordón, explicant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Vista la declaració d’activitats efectuada per la senyora Núria Villena Tudela, que té un contracte

laboral temporal amb les característiques que s’especifiquen, per mitjà de la qual demana la compatibilitat per a l'exercici d'una segona activitat privada que també s’especifica:

Nom i cognoms: Núria Villena Tudela Categoria laboral: Tècnica ocupació grau superior Lloc de treball: Promoció Econòmica Jornada laboral: 37,5 hores setmanals Segona activitat: Professora Fundació Privada Universitat de Girona Per compte: d’altri Dedicació segona activitat fora de la jornada assignada: 5 hores setmanals (tardes).

. Vist que l'article 329, en relació amb l'article 330, del Decret 214/1990, de 30 de juliol, estableix la

possibilitat de reconèixer la compatibilitat per a l’exercici d’activitats privades, sempre que la suma de les jornades de l’activitat pública principal i de l’activitat privada no superi la jornada ordinària establerta a l’entitat local incrementada en un 50% i que no hi hagi coincidència horària en l’exercici d’ambdues activitats;

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Autoritzar la compatibilitat d’activitat privada a la senyora Núria Villena Tudela per desenvolupar l’activitat de professora fora de la jornada laboral que té assignada a aquest Consell Comarcal. Segon. Les autoritzacions restaran sense efecte en els supòsits següents:

- si l’activitat privada impedís o menyscabés l’estricte compliment dels deures o en comprometés la seva imparcialitat o independència,

- si l’activitat privada tingués alguna relació amb els assumptes que la persona conegui per raó del càrrec,

- si la dedicació horària de l’activitat privada coincidís amb la jornada laboral.

Tercer. Informar a la sol·licitant que l’activitat privada no podrà suposar la prestació de serveis a cap ajuntament o a cap entitat pública amb seu a la comarca. Quart. La treballadora està obligada a posar en coneixement d’aquest Consell Comarcal qualsevol modificació que es produeixi en les condicions de la segona activitat declarada, així com quant al règim de cotitzacions. 4. CONTRACTACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT, INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT DE DUES BOMBES DE CALOR PEL SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ DEL CONSELL COMARCAL Intervé el vicepresident tercer, senyor Jordi Soler, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que per decret de presidència número 78, de data 15 de febrer de 2016, es va iniciar expedient

de contractació pel procediment negociat sense publicitat del subministrament, instal·lació, posada en funcionament i legalització de dues bombes de calor reversibles aire-aigua, per substitució de les existents a les dependències del Consell Comarcal del Baix Empordà al carrer dels Tarongers, 12 de la Bisbal d’Empordà, i del seu posterior manteniment;

21

. Atès que es va invitar a les següents empreses: - Grup Aiterm, SL - Refrigeración Casassas, SA - Impros, SC

. Atès que durant el termini de presentació d’ofertes només van presentar-se les següents empreses: - Aiterm 2002, SL (Grup Aiterm) - Impros Tècnics, SL (Impros)

. Atès que la Mesa de contractació en data 14 de març de 2016 va acordar excloure de la licitació a

l’empresa Impros Tècnics, SL per no acreditar la solvència econòmica i tècnica pels mitjans establerts a la clàusula 9a del plec, documentació requerida en data 8 de març de 2016;

. Atès que la Mesa de contractació també en data 14 de març de 2016 va procedir a l’obertura de l’oferta

de l’empresa admesa amb el següent resultat: - Oferta presentada pel senyor Eduard Genís i Reixach, que actua en representació de l’empresa

Aiterm 2002, SL, per un preu de subministrament de 58.395,00 €, IVA exclòs, 2 anys de garantia a comptar des del subministrament del material i 3 anys de manteniment a comptar des del subministrament del material.

. Vistes les actes de la Mesa de contractació de dates 8 i 14 de març de 2016 i l’informe tècnic de data

14 de març; i que la Mesa de contractació en la seva reunió del dia 14 de març de 2016 va fer proposta de contractació a favor de l’empresa Aiterm 2002, SL;

. Atès el que disposa l’article 151 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic; . Atès que l’empresa Aiterm 2002, SL ha constituït la fiança definitiva, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Ratificar el decret de presidència número 78, de data 15 de febrer de 2016. Segon. Rebutjar l’oferta presentada per l’empresa Impros Tècnics, SL per no acreditar la solvència econòmica i tècnica pels mitjans establerts a la clàusula 9a del plec, documentació requerida en data 8 de març de 2016. Tercer. Adjudicar el contracte (per procediment negociat sense publicitat) del subministrament, instal·lació, posada en funcionament i legalització de dues bombes de calor reversibles aire-aigua, per substitució de les existents a les dependències del Consell Comarcal del Baix Empordà al carrer dels Tarongers, 12 de la Bisbal d’Empordà, i del seu posterior manteniment a l’empresa Aiterm 2002, SL per un preu de 58.395,00 €, IVA exclòs, 2 anys de garantia a comptar des del subministrament del material i 3 anys de manteniment a comptar des del subministrament del material. Quart. Notificar aquest acord a l’empresa adjudicatària. Cinquè. Facultar el president del Consell Comarcal per a la signatura del corresponent contracte administratiu que s’haurà de fer dins el termini de 15 dies hàbils a comptar des del següent a la notificació de l’adjudicació.

22

5. INCORPORACIÓ A LA MARCA DE GARANTIA “PRODUCTE DE L’EMPORDÀ” DE LA GAMBA DE PALAMÓS. APROVACIÓ Intervé el vicepresident tercer, senyor Jordi Soler, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i el Consell Comarcal

de l’Alt Empordà, en matèria de la denominació de productes de l’Empordà; . Vistos els informes favorables emesos per l’Àrea comarcal de Promoció Econòmica i Turisme i per

la marca de garantia de productes de l’Empordà, referent a la Confraria de Pescadors de Palamós com a productor de la gamba de Palamós, així com la proposta de designació de representants,

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Aprovar la certificació de la Confraria de Pescadors, com a productor de gamba de Palamós i la designació de la senyora Cristina Mañas Mañas com a representant titular, i la senyora Myriam Pascual Andueza com a representant suplent de la Confraria de Pescadors de Palamós a la Marca de garantia Producte de l’Empordà. Segon. Notificar aquest acord a la Confraria de Pescadors de Palamós, als representants designats i al Consell Comarcal de l’Alt Empordà. 6. MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚMERO 4 DEL SERVEI COMARCAL DE TRANSFERÈNCIA, TRANSPORT, TRACTAMENT I ELIMINACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS. APROVACIÓ PROVISIONAL Intervé el vicepresident tercer, senyor Jordi Soler, presentant i llegint la proposta i dient: “En aquest cas es tracta de l’adequació, per haver variat els imports, d’aquesta ordenança fiscal, que és la quarta, de transferència, transport, tractament i eliminació de residus sòlids urbans, que té com a conseqüència, en primer lloc, la publicació en el Butlletí Oficial de la Província, el 17 de desembre de 2015, de l’aprovació per part de l’Ajuntament de Lloret de part de la seva ordenança fixant com a preu pel Centre de Tractament de Residus de 57,45 euros per tona a partir del mes de gener del 2016. A més a més adequant aquest preu, s’hi ha d’afegir la quantitat de 9 euros, donat que nosaltres tenim centre de transferència, i per tant els que aboquen a través d’aquest centre de transferència, enlloc dels 19,10 euros per tona de rebuig, tenen la quota de 9 euros. I finalment el 18 de gener de 2016 l’empresa Urbaser es va fer amb el concurs de la Planta de Transferència d’aquí a Vulpellac, i per tant també s’ha d’adequar l’ordenança a l’oferta que ells van presentar. En definitiva el que es porta a aprovació és un total cost per ajuntament que utilitza els serveis del Consell Comarcal de 82,44 euros/tona i sotmetre aquest expedient a informació pública durant 30 dies, amb el benentès que si no es produeixen al·legacions s’entendria aprovat definitivament. Insisteixo, no és res més que l’adequació als preus nous de la nostra ordenança. Cada cop que hi ha modificació de preus, ens veiem obligats a canviar-la.” A continuació, intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “A nosaltres, ens sap molt de greu, però aquest punt no us podem donar suport i el votem en contra perquè... Per diferents motius. Un, perquè això afecta a tos els ajuntaments, i creiem que aquí ha faltat diàleg amb tots els ajuntaments. Un altre punt, a nosaltres ens va semblar que el tema d’anar a Lloret, malgrat mediambiental, sigui el futur i tots i acabem anant, sí que és veritat que creiem que se’ns ha utilitzat, diem la Generalitat ens ha utilitzat per complir una normativa que és que un percentatge s’ha de reciclar. I ens sentim com utilitzats i sempre estarem aquí amb els preus que ens posin i ens haurem de tragar sempre els preus que ens acabin posant. Creiem també que des del Baix Empordà s’hauria de poder tenir una mica més de pes a la taula negociadora a l’hora dels preus. Sobretot això, nosaltres creiem que en el futur doncs evidentment tothom hauria d’anar a una planta de reciclatge. Creiem també que fa falta que es faci més feina a nivell del Baix Empordà perquè no té massa sentit que uns pobles hi anem i els altres no hi anem. Aquí s’hauria de fer una feina de què tots anéssim en el mateix camí, i treballéssim de la mateixa manera, perquè dic, estem d’acord en què això s’ha de reciclar. També que fa falta una política més de no generar residus, però

23

sobretot, sobretot això, és aquest tema, que nosaltres anem dient sempre, que falta aquest consens amb els ajuntaments.” Intervé seguidament el conseller, senyor Sebastian Mateo, dient: “Bueno, como expresamos también la intención de voto en la Junta de Portavoces, nosotros también nos abstendremos.” El conseller, senyor Pedro Torres, intervé dient: “Des del grupo comarcal de Iniciativa o Entesa, entendemos y compartimos la posición del grupo de Esquerra Republicana porqué creemos que esta modificación de ordenanza hubiera tenido un camino más fácil, si se hubiera trabajado con más intensidad con todos los ayuntamientos implicados. Creemos que los ayuntamientos son los que deben de decidir cómo, cuándo y de qué forma. Entendemos que este trabajo de transparencia y de visibilidad de un impuesto público como es, se debería de trabajar más y, seguimos manteniendo pues aquello que comentamos también de qué nos abstendremos o votaremos en contra, pero posiblemente votaremos más en contra por esta falta de trabajo previo a fijar el precio público.” Tot seguit intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: “Nosaltres des de la CUP ens abstindrem en aquest tema.” A continuació el conseller delegat de Medi Ambient, senyor Xavier Rangel, intervé dient: “En primer lloc per agrair l’exposició clara i concisa del conseller, en la qual jo crec que ha deixat molt clara l’origen d’aquesta taxa i què representava aquesta taxa. Jo comparteixo, i ell n’és conscient, de part de la preocupació que ha expressat el company d’Esquerra, però no puc “entre cometes” acceptar part de l’argumentació que també ens ha plantejat. Voldria tornar a repetir del que estem parlant i què estem fent, i també com a resposta en els companys tant de la CUP, com d’Entesa, com del Partit Popular. Avui estem aprovant un canvi en una ordenança. Un canvi en una ordenança en la qual, tot i que no sembli que hagi estat així, el Consell Comarcal ha fet els seus deures, i els ha fet bé, és a dir, d’aquest increment aproximadament uns 8 euros que hi ha de pujada del que és bàsicament el cànon i els preus de Lloret, el Consell Comarcal, mitjançant el seu concurs de la gestió de la Planta de Transferència i el Transport a la Planta de Lloret, el que fa és baixar fins a 4 euros aquest increment, i per tant només passem del 78,12, i estem parlant del total de l’any 2015, als 82,44 del 2016, euros/tona en tot moment, dels quals el Consell Comarcal només en gestiona aquests 13,20. La resta, tots són preus, que per molt consens que aconseguim amb els ajuntaments, per molta intencionalitat i sintonia que puguem arribar a trobar amb les fórmules i els mecanismes, aquests preus euros/tona són els que ens fixen des de la Generalitat, Agència de Residus, perdó, i des de l’Ajuntament de Lloret de Mar a l’hora de fixar els preus i les taxes del seu municipi perquè en són els copropietaris i gestors d’aquesta Planta de Tractament. Per tant sí que els hi demanaria, no que reconsideressin el seu sentit de vot, no amb aquesta línia, però sí que entenguessin que en aquest cas el Consell Comarcal ha fet bé els papers, ha fet els deures, i malauradament els primers sorpresos hem estat nosaltres, tots, i el que no volíem era haver de repercutir això en els ajuntaments, però la situació ha estat aquesta. Quan se’ns va comunicar i quan es va publicar en el BOP les taxes de Lloret de Mar, la confirmació d’aquesta situació és aquesta i no hi podem fer gaire res més. També val a dir que si anéssim i parléssim dels preus que tindríem a Solius, Planta d’Abocament, no només per qüestions ambientals, que no seria el desitjable, els costos també serien més elevats. Per tant de tot plegat, el compartir la sensació de què l’àmbit Baix Empordà per part de l’Agència de Residus no ha estat ben tractat i no dóna les respostes que requereix la comarca, però per part del que estem portant avui aquí en aquesta aprovació d’aquesta taxa, que és imprescindible poder-la aprovar per poder gestionar el que estem fent, crec que el que els hi demanaria és aquesta mínima empatia en relació al que són dues coses, que són separades.” De nou intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Nosaltres el procés, senyor Rangel, en cap moment hem dit que no s’hagués fet bé, el procés de... El que sí que diem i reclamem és que falta diàleg amb els ajuntaments que són els que són els usuaris. Això falta i com que no veiem que hi ha aquest punt, ho anirem dient.” El conseller, senyor Xavier Rangel, novament intervé dient: “Em sap greu, però deixi’m preguntar-li quin diàleg vol que li expliqui, si ens diuen que la taxa que cobraran serà aquesta i nosaltres els hi hem de venir a explicar, que ho hem fet, en els ajuntaments, escoltin per aquest 2016, a tots els ajuntaments ens els quals els teníem a la Planta de Transferència, que són els que els posem la taxa, els hi hem explicat clar i en el seu moment, quan teníem les primeres previsions de cap on anirien les coses, en dues

24

reunions que s’han fet en aquest Consell Comarcal, els hi hem explicat ben clarament quina seria la situació i cap on anirien les línies d’actuació del Consell Comarcal, per millor gestionar les escombraries de tots aquests municipis a fi i efecte de què aquesta situació i aquesta evolució d’aquests preus que tant per cànon com per Planta de Tractament, es duran a terme en el curt i el mig termini, a nosaltres, àmbit comarca, donades les característiques que comparteixo amb vostè de la comarca del Baix Empordà en relació al tracte que té l’Agència de Residus, envers nosaltres, donades aquestes característiques, no tenim gaires eines per trobar-hi solució que no sigui treballar les fórmules que després en el plec de condicions, si vol, en podrem seguir parlant. Més comunicació en relació a aquest tema concret, crec que no hi havia gaires més possibilitats. Es va fer, crec que es va fer prou clar i es va explicar a tots els ajuntaments i a més a més vam seguir treballant per posar a disposició el Consell Comarcal de l’assessorament de tots aquells canvis que cada un dels ajuntaments creia, que dins les seves possibilitats, podia començar a treballar i entomar a partir de posar diem una mica de cotó fluix davant aquesta sangria que és els costos de la gestió de les tones de les escombraries i per tant jo entenc que com argument vostè el vulgui fer servir de forma reiterada i que després en el plec de condicions del concurs també el faci servir. Li accepto, però en aquest cas i en qüestió de la taxa és que no hi ha gaire res més a consensuar amb els ajuntaments. No podem negociar absolutament res amb ells. Les taxes que ens envia l’Agència de Residus del cànon, i les taxes que ens envia per publicació en el BOP de l’Ajuntament de Lloret, són les que són i són a les que ens hem d’atendre. Val a dir, i deixi’m completar-ho, que encara d’aquest preu que hi ha aquí, encara estem pendents de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat que donarà peu a què el cànon pugi aproximadament uns 3 euros. Per tant, malauradament, aquestes situacions, quan es produeixi, també l’haurem de comentar als ajuntaments i els hi haurem d’explicar el que hi ha i el preu que els hi haurem de facturar, perquè són preus que ens facturaran a nosaltres, al Consell Comarcal. En aquest cas en concret el Consell Comarcal sí que ha fet tots els seus deures, i dels preus que teníem a 2015, ara a 2016, hem passat d’uns 17 euros aproximadament a uns 13, que si ho passéssim a punts percentuals veuríem que la baixada ha estat significativa. Malauradament la resta d’elements que intervenen a l’hora de confeccionar aquesta taxa, no ha estat així, i no s’ha comportat igual. I aquí sí que nosaltres el Consell Comarcal no tenim gaires possibilitats de presa de decisió i per tant ja li dic m’agradaria, no quant a reconsiderar la seva presa de postura, però sí quant a argumentació. No sembla molt justa.” Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que en data 17 de desembre de 2015 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província la

modificació de l’ordenança fiscal número 9 de l’Ajuntament de Lloret de Mar, que regula la tarifa del Servei del Centre de Tractament de Residus. El nou preu estipulat a partir del mes de gener del 2016 passa a ser de 57,45 euros per tona tractada, a la que se li sumarà el cànon de l’Agència de Residus de Catalunya que estigui vigent en cada moment calculat en base a una relació percentual entre la fracció de rebuig i les tones tractades en el CTR;

. Atès que la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, estableix en

l’article 1 que es fixa el tipus de gravamen en 19,10 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsits controlats. No obstant, com que només una part dels residus que el Consell Comarcal del Baix Empordà porta tenen destí l’abocador, l’Ajuntament de Lloret calcula que la repercussió del Cànon per a la disposició del rebuig sobre els residus que entren a la planta és de 9 euros per tona;

. Atès que el passat 18 de gener de 2016 l’empresa URBASER, S.A. va resultar adjudicatària de la

licitació oberta tramitada oportunament, per a la transferència, transport i eliminació dels residus sòlids urbans de la comarca del Baix Empordà. El preu per tona resultant d’aquesta adjudicació va ser 12 euros, més l’Iva corresponent;

. Vist l’informe emès al respecte per la Coordinadora de l’Àrea de Medi Ambient; . Vist l’informe d’Intervenció, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU) i

25

dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP), total 17 vots a favor, les abstencions dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Sebastián Mateo (PP) i Carles Motas (TSF), total 4 abstencions i els vots en contra dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM) i del senyor Pedro Torres (ENTESA), total 12 vots en contra: Primer. Aprovar provisionalment la modificació les tarifes de l’Ordenança fiscal núm. 4 de transferència, transport, tractament i eliminació de residus sòlids urbans, en la forma que s’indica a continuació:

Cost de transferència 12 €

IVA 10% 1,2 €

Suma factura explotador 13,2 €

Cost de gestió 3,5% 0,46€

Suma transferència 13,66 €

Cost de tractament CTR 57,45 €

Repercussió del cànon 9 € 66,45 €

Cost de gestió 3,5% 2,33 €

Suma tractament 68,77 €

Total cost Ajuntaments 82,44 €

Qualsevol modificació en l’IVA i/o en el Cànon de disposició de residus, serà repercutit a les liquidacions mensuals en la quantia equivalent. Segon. Sotmetre l’expedient a informació pública pel termini de 30 dies, de conformitat amb el que preveu l’article 17.2 del RD 2/2004, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, als efectes que els interessats puguin formular suggeriments o reclamacions. En el benentès que si no se’n produeixen, s’entendrà aprovat definitivament. 7. OPERACIÓ DE TRESORERIA. CONTRACTACIÓ Intervé el vicepresident tercer, senyor Jordi Soler, explicant la proposta d’acord i comenta les dificultats que fins ara havien tingut per tal de trobar una entitat financera que volgués contractar aquest tipus d’operacions de tresoreria. A continuació el conseller, senyor Carles Ventura, intervé dient que voldria que en futures contractacions d’aquesta mena es tingués en compte un altre tipus d’entitats financeres com la Banca Ètica que també podrien estar interessats en aquesta classe d’operacions. Comenta que també seria bo, a l’hora de seleccionar l’entitat, que es considerés la seva implicació social amb la comarca. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Vist l’expedient de contractació d’operacions de tresoreria per un import màxim de 4.000.000€, per

destinar-los, d’una part, a fer front a les bestretes als ajuntaments que tenen delegada la recaptació, segons el detall que consta en la relació certificada de l’expedient; i de l’altra a les necessitats habituals

26

de tresoreria produïdes bàsicament pel retard en el cobrament dels serveis conveniats amb els diversos Departaments de la Generalitat;

. Vist l’informe emès per la Interventora; . Vist el dictamen emès per la Comissió informativa d’Assistència als municipis, Règim interior,

Hisenda i Promoció econòmica i turisme, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Contractar la següent pòlissa de crèdit :

Entitat Import Comissió obertura

Comissió no disponibilitat

Venciment Tipus d’interès

CAIXABANK 4.000.000 0,00 % 0,025% 30/09/2016 E90+0,46%

Segon. Facultar el president per signar els documents necessaris per a la plena efectivitat del present acord. Tercer. Trametre la documentació corresponent al Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat, als efectes legals oportuns. 8. CONVOCATÒRIA DE LICITACIÓ PEL PROCEDIMENT OBERT PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR A LA COMARCA Intervé el vicepresident segon, senyor Jaume Fontdevila, presentant i llegint la proposta i dient: “En aquest cas se sotmet a la consideració del Ple l’aprovació el plec de clàusules que ha de regir la contractació per procediment obert del servei de transport escolar a la comarca. L’objecte del contracte per tant són les 35 rutes de transport escolar que tenim. Aquestes 35 rutes es liciten per separat. El termini de durada inicial és de 2 anys, els corresponents als cursos 2016-2017 i 2017-2018, que seran prorrogables, d’any en any de forma expressa per altres dos, o sigui, dos, més un, més un. El pressupost anual de licitació s’estableix per la totalitat dels lots, en la quantitat d’1.314.108,37 euros que multiplicat pels quatre anys fan un total de 5.256.433,47 euros. També és inclòs en l’objecte del contracte un servei de transport complementari gratuït per cada curs escolar i ruta i aquest servei, més els que cada empresa pugui incloure com a millores en l’oferta, seran usats per assistir a actes d’àmbit escolar o acadèmic del tipus assistència a salons d’ensenyament que es puguin organitzar a la comarca, o el que s’organitza a Girona, jornades de portes obertes a instituts, o el recent celebrat fòrum comarcal de treballs de recerca. Els criteris per a l’adjudicació del contracte són la millor oferta econòmica, fins a 50 punts i altres millores objectives relacionades amb el servei, també 50 punts. Aquests segons 50 punts es desglossen en antiguitat del vehicle, màxim 30 punts, i millores respecte el servei complementari, gratuït i obligatori per cada ruta, també 20 punts.” Tot seguit intervé el conseller, senyor Pedro Torres, dient que vol que se li aclareixi com funciona el tema aquest dels serveis extraordinaris gratuïts de transport. Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Gràcies senyor Torres. No sé si podem aclarir una mica... L’acumulació en diferents cursos també? O dins el mateix curs?” Intervé el secretari dient: “S’estableix un mínim d’un desplaçament per curs i per ruta, un servei complementari. I com a millora s’estableix la possibilitat que s’incrementi aquest servei gratuït i complementari, o com diem, a partir de garantir un, doncs van pujant fins a quatre, em sembla, o tres per curs, i tindrien els 20 punts aquests. Són acumulables per curs. És a dir un centre podria tenir, a part d’un servei obligatori gratuït, podria arribar a tenir-ne quatre, tres més un obligatori. Seria acumulable.”

27

A continuació intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Nosaltres, en aquest punt votem a favor també i votem a favor perquè entenem que s’ha estat fent un treball important amb què abans hi havia nens que per fer 6 quilòmetres voltaven una hora, i que trigaven una hora a arribar a casa. Aquestes coses s’han anat tenint en compte i s’han agilitzat molt les rutes. Això ho valorem molt positivament, és un bé per aquests nens. I a més a més també ens sembla que d’aquesta manera que s’ha fet el concurs és positiu perquè moltes petites empreses de la zona poden participar-hi i creiem que això és important. Moltes empreses, segons com s’hagués fet, probablement no podrien participar-hi, d’aquesta manera podran participar i podrem donar feina a gent d’aquí a l’entorn i per tant el nostre vot és favorable.” Seguidament intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: Bé, nosaltres també hi votarem a favor i coincidim amb el que deia el company d’Esquerra, que a l’haver fet el concurs amb línies separades on diferents empreses petites han pogut optar és una cosa molt positiva. Després també voldríem fer el prec de si podria ser que en les clàusules també s’hi pogués incloure el tema de l’ensenyament postobligatori. Ja que hi ha una sèrie de viatges gratuïts, i tenim una sèrie de gent que està aprofitant diguéssim aquests viatges, doncs si l’ensenyament postobligatori d’aquesta gent també s’hi podria incloure. Seria un gran guany per aquesta gent que ara mateix està accedint al transport.” Contesta el vicepresident, senyor Jaume Fontdevila, dient: “Es pren nota. En principi no és objecte del conveni, no depèn de nosaltres, sinó que depèn d’Ensenyament. Insisteixo, en prenem nota i també dir que paral·lelament a tot, doncs també s’està treballant en aquest tema per millorar les condicions del transport del servei d’ensenyament postobligatori.” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “De fet si no recordo malament quan hi ha places s’ofereixen com una participació petita, bé, no tant petita, amb un pagament, sí que quan hi ha places als autobusos, l’ensenyament postobligatori pot utilitzar el transport d’ensenyament. El que la demanda sigui gratuïta això en tot cas deu dependre més de legislació, en el sentit que... En tot cas el Departament d’Ensenyament, i en el seu moment la llei que estableix la gratuïtat, ho fa en l’àmbit d’obligatori. No crec que legalment... En tot cas algú hauria d’assumir la subvenció corresponent per part de l’administració que ho cregués oportú.” Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que el proper dia 21 de juny de 2016 finalitzen els actuals contractes amb diverses empreses,

per a la prestació del servei de transport col·lectiu d’escolars a les rutes dels centres d’ensenyament de la comarca del Baix Empordà;

. Atès que per part de l’Àrea comarcal d’Ensenyament i de Secretaria s’ha procedit a la redacció d’un

plec de clàusules economicoadministratives i facultatives que ha de regir la contractació pel procediment obert de la prestació del servei de transport col·lectiu d’escolars a les rutes dels centres d’ensenyament de la comarca del Baix Empordà pels cursos escolar 2016-2017 i 2017-2018, prorrogable per dos cursos escolar més;

. Atesos els informes emesos per l’Àrea d’Ensenyament, pel secretari i la interventora de la corporació; El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Convocar licitació pel procediment obert per a la contractació de la prestació del servei de transport col·lectiu d’escolars a les rutes dels centres d’ensenyament de la comarca del Baix Empordà pels cursos escolars 2016-2017 i 2017-2018, prorrogable per dos cursos escolars més. Segon. Aprovar el plec de condicions econòmiques, facultatives, administratives particular que haurà de regir la contractació pel procediment obert de la prestació del servei de transport col·lectiu d’escolars a les rutes dels centres d’ensenyament de la comarca del Baix Empordà pels cursos escolars 2016-2017 i 2017-2018, prorrogable per dos cursos escolars més. Disposar l’exposició al públic del plec, per un període de 20 dies hàbils als efectes, si s’escau, de presentació de reclamacions, d’acord amb el previst en l’article 277 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC).

28

Tercer. Aprovar la despesa afectada per aquesta contractació. Quart. Disposar la publicació del corresponent anunci de licitació al Diari Oficial de la Unió Europea, al Butlletí Oficial de l’Estat, al Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 9. CONVOCATÒRIA DE LICITACIÓ PEL PROCEDIMENT OBERT PER A LA CONTRACTACIÓ EN RÈGIM DE CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ INTEGRAL CULTURAL DE SANT MIQUEL DE CRUÏLLES Intervé el vicepresident segon, senyor Jaume Fontdevila, presentant i llegint la proposta i dient: “En aquest cas, se sotmet a la consideració del Ple l’aprovació del plec de clàusules que ha de regir l’adjudicació mitjançant procediment obert del contracte de gestió integral cultural de l’església del Monestir Sant Miquel de Cruïlles. El contracte tindrà una durada de dos anys, podent-se prorrogar de forma expressa per acord del Consell per períodes anuals, fins a un màxim de dues pròrrogues. O sigui la periodicitat seria la mateixa que el que hem vist pel que fa a transport. En aquest cas s’estableix un cànon mínim anual de 2.000 euros a satisfer pel concessionari. El contacte s’executarà a risc i ventura del concessionari. El concessionari haurà de presentar un programa anual d’activitats que es desglossaran en programes trimestrals que hauran de ser aprovats per la comissió de seguiment formada per representants del Consell Comarcal, un membre electe de l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, i un representant de l’empresa adjudicatària. Per tal que es puguin seguir realitzant al recinte les activitats i actes que fins a la data de concessió si vénen realitzant o aquelles que l’ajuntament pugui determinar, es fa reserva a favor de l’ajuntament de 5 dies de l’any a aquests efectes. Quant a la valoració de les propostes presentades es tindrà en compte els aspectes següents amb una puntuació màxima de 50 punts. Valoració dels projectes presentats fins a 40 punts, segons els següents criteris: Valoració del projecte cultural, 20 punts i valoració del projecte de gestió, promoció i guiatge, altres 20 punts. La resta dels 10 punts seran assignats en funció de l’oferta econòmica presentada en relació al cànon a satisfer pel concessionari. Fer l’observació per últim que en tant que la valoració dels projectes presentats, que puntuen fins a 40 punts, es basen en criteris subjectius, cal la creació d’una comissió d’experts integrada per un mínim de 3 membres i formada per experts aliens a la Mesa de Contractació.” A continuació intervé el conseller, senyor Salvi Casas, dient: “El grup d’Esquerra Republicana votarà a favor d’aquest punt i també agrair la col·laboració per participar en la redacció d’aquest document. Però també volem posar un petit dubte en el tema del cànon que el trobem una mica elevat. Però com que no disposem d’experiència en aquest sentit, doncs a veure què passa.” Seguidament intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: “Ens ha sobtat una mica que un del redactat hi posa s’hi prohibeix per norma general qualsevol activitat que no tingui caràcter religiós o patrimonial donada la seva condició de lloc sagrat. Això ens ha sobtat una miqueta. Després també nosaltres en aquest cas votarem en contra perquè creiem que hauria de ser gestionat directament pel Consell Comarcal, no derivar-ho a una empresa diguéssim externa. Ja que l’altre dia en parlàvem, culturalment el Consell Comarcal gestionem poca cosa i en aquest cas una cosa que gestionem, que podríem gestionar bé nosaltres en col·laboració amb l’Ajuntament de Cruïlles, creiem que donar-ho a una empresa externa no és el correcte. És la nostra opinió i hi votarem en contra.” Intervé el conseller, senyor Carles Motas, tot seguit dient: “Només preguntar, perquè fa pocs dies vaig tenir la ocasió d’anar-hi, però estava tancat. Es garanteix uns dies d’obertura? Tenen l’obligatorietat de...” Contesta el vicepresident, senyor Jaume Fontdevila, dient: “En el plec de clàusules d’això ja se’n parla, però és que a més a més per la condició de Bé Cultural d’Interès Nacional hi ha d’haver uns dies d’obertura.” De nou intervé el conseller, senyor Carles Motas, dient: “Jo demanaria que a l’entrada s’hi posés. Ara no hi consta els dies que tenen obert, l’horari i llavors no saps mai...”

29

El vicepresident, senyor Jaume Fontdevila, dient: “Fins aquests moments no ha estat obert. És a partir d’ara que sí que hi ha de constar els dies d’obertura.” A continuació intervé el secretari dient: “... representant de la CUP la cita aquesta de perquè és un lloc sagrat i... Aquest equipament és una cessió que va fer el Bisbat. És propietat del Bisbat de Girona i hi ha un conveni de cessió que ens obliga a preservar que allà hi hagi una tipologia d’actes i està en el conveni i hem de respectar el conveni.” Intervé el conseller, senyor Carles Ventura, dient: “Així, voldríem que se’ns aclarís la compatibilitat d’actes, donat que si no són de caire religiós o patrimonial que diu el text... Ens consta que l’any passat es va prohibir algun acte que s’hi feia, concretament des del col·lectiu del Gat Bornaix, suposadament per motiu de les obres. Hem parlat amb ells i ens diuen que actualment han tingut converses que se’ls ha assegurat que els seus actes es podran dur a terme i també ens diuen que es mostren contents perquè veuen que hi ha hagut un canvi de tarannà de legislatura passada amb l’actual, de què creuen que les coses... Hi ha més diàleg i més voluntat, però tant mateix voldríem que se’ns aclarís la compatibilitat d’aquests actes. Entenem que no són religiosos en aquest lloc sagrat amb el poder realitzar aquests actes i si realment això està garantit.” Contesta el vicepresident, senyor Jaume Fontdevila, dient: “Tal com he comentat, efectivament doncs el que s’organitza des del Gat Bornaix, està ja inicialment garantit en el mateix plec de clàusules, perquè el concessionari ho sàpiga. Forma part d’aquests cincs dies que es fa reserva a favor de l’ajuntament i les activitats que organitza El Gat Bornaix, tal com doncs es va informar, no era una qüestió d’usos incompatibles amb l’espai, sinó d’usos previstos en l’ordenament municipal, més o menys, en el planejament urbanístic.” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Això és un tema de compatibilitat urbanística. És a dir en el planejament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura posava com a ús únic i exclusiu el religiós. Per tant aquí entràvem en una situació, que vam estar comentant i que no es va poder solventar, que es pogués autoritzar l’any passat aquesta situació. Vam estar fins i tot en el seu moment l’alcalde, i jo mateix, intentant buscar solucions, però hi havia un tema de compatibilitat urbanística, que s’ha resolt en els darrers mesos amb una modificació puntual del Pla general, que ha sigut aprovada per la Comissió d’Urbanisme, que sí que incorpora l’activitat de Patrimoni cultural i per tant queda alliberada aquesta situació que teníem l’any passat d’incompatibilitat urbanística per qualsevol acte que no fos religiós. No és tant... A veure, jo evidentment agraeixo les paraules i és cert, i en tot cas nosaltres contents de la feina que fa en Jaume Fontdevila, per tant agraïts i sempre oberts en aquesta predisposició de diàleg, però la situació de l’any passat, independentment que és veritat doncs que hi havia una altra interlocució per part del Consell Comarcal, però la situació més complicada era normativa, no era tant de voluntat o no voluntat del responsable polític del darrer mandat, sinó que hi havia aquesta circumstància que era insalvable.” De nou intervé el conseller, senyor Salvi Casas, dient: “Si hem de parlar de l’any passat també podem parlar d’anteriors anys, perquè la normativa era la mateixa l’any passat, que fa cinc, sis anys enrere. I cinc, sis anys enrere s’havia pogut fer amb tota normalitat i l’any passat no es va poder fer. Per això agraïm el bon tarannà del nou Consell Comarcal per tirar això endavant. Gràcies.” Novament intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Bé, no vull continuar perquè entraríem en una dinàmica que no ens portaria a res. Aprofitem la dinàmica positiva i no entrem en el passat que no ens ajudarà en res. Per tant doncs tant de bo... Tot està resolt i per tant esperem que hi hagi una bona oferta cultural, en aquest cas en desacord amb el posicionament de la CUP que també l’entenc, però que en tot cas des de l’equip de Govern d’aquest Consell, i entenc que en aquest cas també recolzat per la resta de grups, doncs entenem que és molt més viable la fórmula d’una gestió via concessió.” Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès l’informe emès en data 14 de març de 2016, per la tècnica de l’Àrea de Cultura i pel propi

conseller comarcal delegat de Cultura, en el que es proposa l’inici d’expedient administratiu, per a la contractació en règim de concessió de la gestió integral cultural de l’immoble i entorn de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles;

30

. Atesos els informes emesos per les àrees de Cultura i Secretaria d’aquest Consell Comarcal; . Atès el que disposen els articles 137, 157 i 301 i següents del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14

de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Pedro Torres (ENTESA), Sebastián Mateo (PP) i Carles Motas (TSF), total 31 vots a favor i els vots en contra dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), total 2 vots en contra: Primer. Iniciar expedient administratiu per a la contractació, pel procediment obert, en règim de concessió de la gestió integral cultural de l’immoble i entorn de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Segon. Aprovar el plec de clàusules economicoadministratives i facultatives que han de regir la contractació, pel procediment obert, en règim de concessió de la gestió integral cultural de l’immoble i entorn de l’església del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, redactat per les àrees de Secretaria i Cultura d’aquest Consell Comarcal. Tercer. Disposar la publicació de l’anunci de l’inici de l’expedient de contractació, del plec de clàusules i de la licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona. 10. CONVOCATÒRIA DE LICITACIÓ PEL PROCEDIMENT OBERT PER A LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS A LA COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ Intervé el conseller delegat de Medi Ambient, senyor Xavier Rangel, dient: “Tal com vam explicar a la comissió informativa, a on ens vam centrar més en aspectes purament formals i tècnics de redacció d’aquest plec de clàusules, aquest ha estat un document complex, difícil i que portar-lo a la llum ha representat un esforç important pels serveis tècnics de la casa. Crec que és de rebut començar fent-los un agraïment, sobretot perquè, i voldria repetir-ho, perquè és bo anar-ho deixant molt clar, és difícil des del Consell Comarcal que funcionem mitjançant delegacions per part dels ajuntaments i és difícil trobar aquell equilibri a l’hora de proposar un document en el qual tu vols fer o els serveis tècnics de la casa saben que els ajuntaments necessiten uns determinats tipus de serveis i vols fer més coses, quan després vas als ajuntaments i si tu no tens aquest document suficientment definit, aprovat i formalment redactat, és difícil de poder-los proposar que el Consell Comarcal treballarà en aquesta línia, farà això i tirarà endavant. Per això d’entrada definir o, reafirmar-me, amb el fet aquest d’aquesta complexitat d’aquest document que a dia d’avui ha de permetre entomar el futur del mig termini de la gestió dels residus a l’àmbit de la comarca amb una perspectiva d’una gestió més professionalitzada i si cal, del que s’estava duent a terme. Deixeu-me però que, a banda dels aspectes purament formals i tècnics, que és un plec curt de dos anys més un, més un amb un cost aproximadament d’uns 963.000 euros i amb un sistema com bé s’ha explicat en el títol de la proposta, de procediment obert i tipificat sota un contracte de gestió de serveis públics, la voluntat d’aquest plec és la de donar servei a la majoria de municipis de la comarca, bàsicament a aquells més petits, els que de ben segur són els que ho poden necessitar més. Un servei que ha de permetre a aquests municipis tenir una eina per adaptar-se millor als canvis, que cada cop amb més velocitat, s’estan produint en el món de la gestió de les escombraries i dels residus. Aquest plec planteja un ventall de serveis molt complert, precís, de les diferents opcions de la gestió dels residus, amb la voluntat que tots els municipis, ja he dit sobretot aquells que tenen menys capacitat, puguin escollir les fórmules més adients donant-los el suport tècnic, però també donant-los el mecanisme de solució d’aquesta gestió, uns mecanismes que siguin els més propers als seus interessos, a les seves característiques de generació que tenen cadascun d’ells. En un municipi més gran, la cosa queda molt més diluïda, però en un municipi de menys de cinc-cents habitants, que hi hagi una urbanització o no hi hagi una urbanització hi afecta de manera significativa. El fet que tingui restaurants o no tingui restaurants

31

això és clau a l’hora de gestionar cadascuna de les fraccions. El fet que hi hagi un càmping o no hi hagi un càmping en un municipi de tres-cents habitants és clau a l’hora d’explicitar la fórmula i la solució que s’hagi de donar... Una altra gran característica que marca i condiciona aquest concurs i que ha generat i que s’ha anat visualitzant al llarg dels darrers 6 mesos, amb les diferents pròrrogues que s’han fet amb els adjudicataris actuals, aquestes pròrrogues indefinides amb les quals ens hem hagut d’anar adaptant a les necessitats que havíem de donar d’aquest servei per buscar una fórmula el suficientment eficient i efectiva d’un sol concurs que aglutinés la gestió de totes les diferents necessitats i de totes les fraccions que es produeixen, és com he dit, l’aplegament de tots aquests serveis amb la gestió d’un sol plec i d’un sol concurs. Aquest fet sobretot bé donat per la dificultat d’aquesta presa de decisió, perquè l’altra cara de la moneda seria acceptar que hi ha alguns concursos que és molt més fàcil dividir-los i partir-los perquè les diferents empreses més petites puguin arribar a optar per fer ells la concessió. Les empreses petites i grans, totes han treballat en el món dels residus, totes s’han presentat independentment de lo petit o gros que hagi estat el concurs, però el que sí que voldria és explicitar que l’argumentació d’aquest concurs sota un sol paraigües d’un sol text, d’un sol document, bé donat perquè és dificilíssim no només gestionar una fracció des de la perspectiva de les diferents maneres de gestionar-la, ja sigui per càrrega superior, per càrrega lateral, per porta a porta, per contenidors de 1.100, per contenidors....sinó també perquè a darrere de cadascuna d’aquestes fraccions hi ha tot un seguit de treball tècnic administratiu del que és la valorització de cadascuna d’aquestes fraccions per aconseguir el finançament necessari. Aquí és on hem de ser el màxim d’eficients i fer una distribució, un repartiment de part d’aquest plec de condicions en diferents fraccions, seria portar-nos a situacions que no fa pas gaires anys les teníem aquí al Consell i que n’érem molt conscients i érem plenament sabedors de les dificultats de gestió que teníem amb cadascuna d’aquestes empreses que ens feien cadascuna d’aquestes fraccions. Per altra banda, l’altre mecanisme que tindríem de separació seria per àrees funcionals territorialment parlant, però això malauradament, i si veieu totes les condicions dels diferents serveis que es proposen en el concurs, veureu que la part important són les selectives de les fraccions d’envasos, paper – cartró i vidre i repartir això en àmbits funcionals a la comarca és complex, però també és poc eficient a l’hora de trobar la fórmula de gestió. Ha estat una decisió complexa, ha estat una decisió fonamentada i raonada i la presa de decisió d’un sol contracte d’una sola fórmula de gestió, ha estat clau. A banda del que heu pogut veure, deixeu-me dir que aquest contracte també inclou tota una sèrie de mesures que jo crec que permetran fer un salt qualitatiu amb la forma de gestió de les escombraries en l’àmbit de la comarca, el transport fins a gestors autoritzats per una correcta gestió el més acurat possible, tot el que fa referència a la identificació amb fórmules de GPS i de TAGS. Tot el que fa referència a aspectes de control i pesatge de vehicles i de documentació complementària que s’haurà de passar a cadascun dels ajuntaments de forma mensual a fi i efecte que la tinguin i siguin coneixedors de la realitat del seus municipis. I a part d’aquests serveis, el concessionari doncs s’haurà d’adaptar a les demandes, mitjançant acord amb el Consell Comarcal, de cadascun dels municipis respecte freqüències, tipologia, horaris, models, etc. Crec, per acabar aquesta primera intervenció meva, és un bon plec de condicions. Crec que és un document que ha de permetre donar resposta a les necessitats de la gran majoria de municipis de la comarca del Baix Empordà que poden ser susceptibles de tenir aquests serveis i que crec que permetrà, juntament amb els estudis fets fins ara amb cadascun dels ajuntaments de la seva capacitat de generació, permetrà posar sobre la taula als ajuntaments no només quines són les solucions, que és el que fèiem fins ara, com s’havien de fer les coses, sinó que a més a més dir-los que si ells ens fan aquesta confiança, nosaltres ara tenim l’eina per portar-les-hi a terme aquestes solucions.” A continuació intervé el conseller, senyor Sebastián Mateo, dient: “Nosotros expresamos ya en Junta de Portavoces que nos abstendríamos.” Seguidament intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: “Nosaltres en aquest cas votarem a favor perquè valorem les explicacions que ens van fer l’altre dia a la Junta de Portaveus i a la Comissió Informativa. Creiem que centralitzar-ho tot en una empresa amb aquest procés que amb els anys s’ha fet, creiem que realment s’ha fet una bona feina, en aquest sentit, i donem un vot de confiança en aquest nou sistema de treball.” Intervé tot seguit el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Bé, nosaltres com ja ha predit molt bé abans el conseller Rangel, nosaltres votarem en contra en aquest punt. I no voldria repetir-me. Em sembla que ja ho he dit abans, i si que tinc aquí la companya i consellera també que coneix una mica la zona que us voldria dir alguna cosa.”

32

A continuació intervé la consellera, senyora Marta Puig, dient: “Un dels punt perquè votem en contra és perquè no estem d’acord amb la Planta de Transferència de Forallac. Com ja sabeu és una planta que està ubicada en un Bé Cultural d’Interès Nacional, i en una zona BCIN considerem que no hi ha d’haver una Planta de Transferència. De passada, aprofitem per dir que hauríem de buscar una solució en un futur proper. No és el lloc adequat, perquè és un lloc on hi ha camins rurals que no estan adequats perquè passin tants camions, per contaminació acústica i contaminació visual. I també voldria aprofitar a fer una pregunta, en aquest punt, si el senyor Rangel em deixa, de si ja tenim concedida la llicència ambiental en aquesta Planta de Transferència?” De nou intervé el conseller, senyor Xavier Rangel, dient: “En primer lloc, i per concentrar-me en el punt en el qual estem parlant, agrair el sentit de vot de tots els grups, i fins i tot el d’Esquerra, previsible pel que havíem i hem parlat sempre. Crec de totes maneres que amb aquest concurs donarem i està pensat per poder fer el màxim suport a tots els ajuntaments, i espero no defraudar-los, en relació a aquest tema i que siguin vostès els que en el futur siguin capaços de plantejar una correcció en el sentit aquest de vot. El que no puc estar d’acord és en barrejar les dues opcions que la companya ens ha plantejat. En relació a aquest concurs i la Planta de Transferència són, tot i que estan lligades, són dues coses una mica separades. Potser el concurs de la Planta de Transferència i l’adjudicació que vam fer en el seu moment, i que abans hem parlat que es va adjudicar el gener d’aquest 2016, potser sí que era el moment per fer aquest debat. El que sí que aquest debat ens queda per obrir, ens queda per parlar i ens queda per plantejar a tots els municipis. L’àmbit Baix Empordà necessita una fórmula intermèdia de gestió dels seus residus, ho suficientment eficient com per donar una resposta millor a la que tenim ara, que en aquests moments no ens dóna gaire capacitat de solució. No sé si ha de ser la Planta de Transferència de Forallac. No sé si aquesta modificació de la Planta de Transferència de Forallac o opcions que puguin sortir en relació a la Planta de Transferència de Forallac o el debat de si ha d’estar a Forallac o ha d’estar en un altre lloc, hagi de fer-se ara en aquests moments, jo recullo, recullo també la seva percepció, la seva demanda i la seva argumentació, però deixi’m dir-li que m’hauria agradat més que haguessin parlat del plec de condicions i les seves característiques d’aquest plec de condicions i no pas de quins mecanismes complementaris es generen o se suporten amb aquest plec de condicions. Però dit això, el que sí que els convido és a iniciar aquest procés i aquest procediment, que amb el senyor Sabrià alguna vegada n’havíem parlat en alguna de les comissions, que haurem de ser capaços de plantejar a tots els municipis de la comarca aquella fórmula d’ajut intermedi de gestió de les escombraries, perquè l’opció que ens està plantejant l’Agència de Residus de portar-ho o a Lloret o a Pedret i Marzà de cares a mig termini, quant a plantes de tractament, no en tant a parlar d’abocament, esdevenen cares, esdevenen complexes, llunyanes i que no s’adapten a les lògiques necessitats d’una comarca com el Baix Empordà. Per tant aquest debat de la Planta de Transferència segur que l’haurem d’obrir i no gaire llunyà en el calendari. Després per acabar, en relació, no sóc un expert perquè des del Consell Comarcal aquest tema de les llicències ambientals és un aspecte purament tècnic, però crec que el que hi havia no era si tenia o no tenia una llicència o s’havia sol·licitat una llicència ambiental, sinó que crec que cada X anys, qualsevol llicència ambiental ha de passar diem una ITV i aquesta ITV es passa formalment i crec que s’ha passat aquí al Consell Comarcal. No en tinc cap més informació diem per poder-la plantejar aquí al plenari, però sí que mitjançant el gerent i el secretari em comprometo a fer-los arribar l’estat de la situació d’aquesta diem actualització de la llicència ambiental. No sé molt bé en quin estat es troba.” Intervé tot seguit el secretari dient: “Al final del 2015, l’anterior concessionari, Servitransfer, va tramitar la renovació, el nou control d’aquesta llicència ambiental. El mes de gener aquesta empresa va declinar la tramitació, si mal no recordo, perquè va perdre l’adjudicació i sembla que hi ha un problema de canvi de nom quant a la tramitació, perquè ara el titular de l’explotació és Urbaser. Em sembla que hi ha una tramitació en marxa en aquest sentit.” El president, senyor Joan Català, intervé a continuació dient: “Jo en tot cas, com que s’ha obert una mica el ventall en base a la intervenció de la senyora Puig, d’Esquerra Republicana, dir-vos que nosaltres ja tenim demanada i tenim donada una hora a l’Agència de Residus a fi i efecte de poder entrar a debatre, amb qui té la competència en el nostre país en el tractament de residus, doncs per poder debatre una mica quina és l’estratègia finalment que ens trobarem davant aquesta circumstància, que és coneguda per tots i que n’hem parlat sovint, doncs que per bé o per mal la comarca del Baix Empordà no disposa d’un equipament ni disposa, ni hi ha previsió, per part del mapa d’equipaments de Catalunya, que disposi d’un equipament de planta de tractament i abocador del residu que no pot ser reciclat i que per tant doncs ens veiem abocats a portar-ho o a la comarca de la Selva via, com ha dit el conseller, a la Planta de Lloret

33

o a mig termini a Pedret i Marzà amb les obres que s’estan fent, les obres de la Planta de Tractament de Pedret i Marzà a l’Alt Empordà. Per tant aquesta és una situació ja sabuda, però no per sabuda, no deixa de preocupar-nos. Per tant doncs iniciarem en breu aquesta visita a l’Agència de Residus, i alhora, evidentment com pertoca, davant que l’equipament que gestionem des del Consell Comarcal és la Planta de Transferència i davant de la seva ubicació al municipi de Forallac, evidentment, abans de fer aquesta visita d’aquí a pocs dies a l’Agència de Residus, doncs tindrem contacte amb l’Ajuntament de Forallac perquè també pugui expressar la seva posició davant d’aquestes estratègies de futur pel que fa a la gestió de residus a la nostra comarca.” De nou intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Senyor Rangel, no tingui cap mena de dubte que si en algun moment creiem que nosaltres ens hem equivocat i hem de dir que tenen raó, ho farem, perquè crec que ho anem fent sempre. No en tingui cap mena de dubte. M’ha agradat això que ha dit que hauríem de començar a fer una estratègia i a treballar, i també ho ha dit el president, i a treballar plegats. Estem parlant a nivell de comarca. Creiem que la gent que estem aquí avui estem representant la comarca i creiem que no s’hauria d’excloure a ningú. Com més consens tinguem a l’hora de fer aquest pla estratègic diem, que crec que hem de fer, crec que l’hauríem de fer independentment dels partits que estem representant, sinó que estem representant a tota la comarca i ens agradaria que se’ns tingués en compte, com m’imagino que a tota la gent que estem a l’oposició. Doncs això, que se’ns tingui en compte, perquè al cap i a la fi estem representant a tota la comarca. La gent d’aquí estem representant a tota la comarca i és un pla estratègic que no l’hauríem de parlar legislatura a legislatura. Crec que hauríem de fer un pla estratègic en vint, trenta, quaranta o no sé a quants anys s’hauria de fer. Però nosaltres, evidentment creiem i estem convençuts amb què s’ha de fer un pla de no generació de residus, d’intentar generar els mínims, d’intentar potenciar el màxim el reciclatge, perquè hem de ser molt conscients que cada vegada serà molt més car l’abocament o la no selectiva. Això ho tenim claríssim. Però sí que cal també fer una feina de conscienciació de la gent, que la gent ho tingui clar i ho hem de potenciar, i crec que és molt important, sobretot en aquest cas, com en molts altres que creiem que ho podem fer-ho, hauríem d’anar tots a una.” Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atès que tant el contracte per la prestació del servei públic de recollida i transport de la fracció orgànica

dels residus municipals (FORM) dels municipis de la comarca del Baix Empordà, com el contracte per a la prestació del servei de recollida selectiva de paper/cartró, envasos lleugers i vidre de la comarca estan prorrogats, amb caràcter forçós i excepcional, fins l’adjudicació d’un nou contracte a licitar que aglutini tots aquests serveis;

. Atès que per part de l’Àrea comarcal de Medi Ambient i la de Secretaria s’ha procedit a la redacció

d’un plec de clàusules economicoadministratives i facultatives particulars que ha de regir la contractació pel procediment obert amb pluralitat de criteris d’adjudicació de la concessió per a la prestació dels serveis de recollida de residus a la comarca del Baix Empordà;

. Atesos els informes emesos per l’Àrea de Medi Ambient, pel secretari i la interventora de la corporació, El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 21 vots a favor, els vots en contra dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM), total 11 vots en contra i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): Primer. Convocar licitació pel procediment obert amb pluralitat de criteris d’adjudicació per a la contractació de la concessió per a la prestació dels serveis de recollida de residus a la comarca del Baix Empordà.

34

Segon. Aprovar el plec de condicions economicoadministratives i facultatives particulars que haurà de regir la contractació pel procediment obert de la concessió per a la prestació dels serveis de recollida de residus a la comarca del Baix Empordà, per dos anys prorrogables. Disposar l’exposició al públic del plec, per un període de 20 dies hàbils als efectes, si s’escau, de presentació de reclamacions, d’acord amb el previst en l’article 277 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC). Tercer. Aprovar la despesa afectada per aquesta contractació. Quart. Disposar la publicació del corresponent anunci de licitació al Butlletí Oficial de la Província de Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 11. SOL·LICITUD AL DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE PRÒRROGA PER A L’ANY 2017 DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE CENTRE OCUPACIONAL I SERVEI OCUPACIONAL D’INSERCIÓ PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT A PALAFRUGELL I SANT FELIU DE GUÍXOLS. APROVACIÓ Intervé el vicepresident primer, senyor Òscar Aparicio, presentant i llegint la proposta. Tot seguit se sotmet a votació la proposta de: . Atesa la necessitat de procedir a la formalització de la pròrroga del conveni signat l’any 2014 de

col·laboració interadministrativa entre Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà per l’any 2017 per a la prestació del servei de centre ocupacional i servei ocupacional d’inserció per a persones amb discapacitat a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols;

. Atès que el Consell Comarcal del Baix Empordà disposa dels serveis que es relacionen a continuació,

als municipis de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, comarca del Baix Empordà:

Tipologia Registre Nom servei Servei Places Places 15 set 2017

Centre ocupacional F16743 S05109

Centre de Jardineria Tramuntana (Taller Ocupacional Sant Feliu)

STO 13 0

STOA 3 0


Centre de Jardineria Tramuntana

STO 46 1

STOA 18 1

Servei Ocupacional d’Inserció

F14551 S03687

Centre de Jardineria Tramuntana - SOI

SOI 32 0

. Atès que per decret de presidència número 103 de data 29 de febrer de 2016, es va sol·licitar a l’ a

l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya la pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa per l’any 2017 per a la prestació del servei de centre ocupacional i servei ocupacional d’inserció per a persones amb discapacitat a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, quan el que pertocava era sol·licitar la pròrroga per l’any 2017 del vigent conveni de col·laboració interadministrativa.

35

El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per unanimitat: Primer. Deixar sense efecte el decret de presidència 103/2016 de sol·licitud d’un nou conveni. Segon. Sol·licitar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya la pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa per l’any 2017 per a la prestació del servei de centre ocupacional i servei ocupacional d’inserció per a persones amb discapacitat a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, segons el següent detall de serveis:

Tipologia Registre Nom servei Servei Places Places 15 set 2017


Centre de Jardineria Tramuntana (Taller Ocupacional Sant Feliu)

STO 13 0

STOA 3 0


Centre de Jardineria Tramuntana

STO 46 1

STOA 18 1

Servei Ocupacional d’Inserció

F14551 S03687

Centre de Jardineria Tramuntana - SOI

SOI 32 0

Tercer. Facultar el president del Consell Comarcal del Baix Empordà per a la signatura dels documents necessaris per a l’execució d’aquest acord. 12. MOCIÓ DE SUPORT A LA CONCA DEL TER PER LA RECUPERACIÓ DEL CABAL ECOLÒGIC I PER LA REDUCCIÓ DEL TRANSVASAMENT Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “En aquest cas recordareu que com antecedent, tenim l’acord de Ple del 8 de febrer, el darrer Ple anterior al que estem desenvolupant avui mateix. Recordareu que es va fer l’aprovació de donar suport a una moció que donava suport a les mobilitzacions i a les accions contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre i en aquell moment es va assumir el compromís per part crec recordar de tots els grups que no tenia massa sentit, sí que tenia sentit fer aquell recolzament, però en tot cas pertocava també defensar el que és el nostre territori per tant els cabal del nostre riu per excel·lència que és el riu Ter. Per tant s’ha fet aquest treball de proposar una Moció, la presenta, de part del Govern, el conseller Jordi Cordón i després les intervencions corresponents.” A continuació intervé el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “No em correspondria a mi defensar la Moció, perquè el conseller de Medi Ambient és el senyor Rangel, però em delega aquesta competència i és un honor poder-los-hi expressar el motiu per la qual es presenta aquesta Moció, davant de tots vostès. Evidentment com bé diu el títol és una moció de suport a la Conca del Ter per la recuperació del cabal ecològic i per la reducció del transvasament. Més enllà de fer lectura íntegra de la Moció, que tots vostès ja la contemplen, doncs fer quatre reflexions de les quals hi ha un motiu essencial. Com ha dit a la introducció el president, estem parlant del riu, no més important de la província, sinó del riu més important del país, i és evident que des de les terres gironines, i quan es fa referència doncs en el riu Ter, doncs el nostre territori fa un gran pas per la seva preservació i la seva reivindicació. Així ho hem fet sempre i així hem de mirar de continuar-ho fent i semblaria impensable que mocions com aquesta doncs no només al Consell Comarcal, sinó a ajuntaments d’arreu de la província, doncs no poguessin avançar. Val a dir que parlo també com a president de la Junta central de la comunitat d’usuaris del Baix Ter, per la qual cosa, doblement satisfet de poder defensar o explicar aquesta moció. Més enllà perquè la que es presenta aquí és una moció consensuada amb el territori, és una moció inicialment que també va ser pràcticament amb el seu redactat aprovada íntegrament per part de la Diputació de Girona, amb uns petits retocs que van

36

ser introduïts arrel de la consulta que es va fer a la Junta central. El seu contingut bé a dir evidentment l’espoli que està sofrint, o està patint, més ben dit, perdoneu, el riu Ter, i doncs d’alguna manera hem de fer totes les accions que a nivell, no només de la comarca, sinó de tots els ajuntaments de la província doncs de defensar el nostre riu. Això no acaba aquí, hi ha un Pla de conques, una Pla hidrològic de conques doncs que hem de mirar de continuar presentant esmenes. Des d’aquí, també des del Consell Comarcal animar que presentem les esmenes que calguessin abans no s’aprovi aquest Pla hidrològic, perquè si d’una cosa hem de vetllar, no només és de l’aigua del Ter, sinó de l’aigua de tot Catalunya. Si una cosa també és diferencia la gent de Girona, és que som solidaris a nivell de quan es parla del tema de l'aigua. Si des de qualsevol punt del país se’ns demana que ens mobilitzem la gent de Girona, la gent de Girona hi va. Però paral·lelament també hem de ser una mica egoistes en aquest sentit perquè si fem alguna mobilització per defensar el nostre riu, difícilment a dia d’avui doncs tindríem una similitud que molts autocars van baixar a la gran mobilització que hi va haver a la Conca de l’Ebre, si nosaltres féssim una mobilització similar, dubto que a dia d’avui molts autocars de l’Ebre vinguessin cap a defensar els nostres interessos. Però bé, vull dir que des de les comarques gironines som així, plantegem que l’aigua ha de ser repartida per tot igual, i evidentment no ens neguem, i no ens negarem mai que el Ter s’hi ha d’assumir doncs la seva responsabilitat de subministrar aigua allà on calgui, però el que sí que hem de reivindicar és que els cabals mínims que han d’arribar, no només al Pont de la Barca, sinó que haurien de fer també controls en el pont, l’últim pont que té el riu Ter que és a Torroella de Montgrí, per tal que els cabals ecològics se segueixin mantenint. Cabals ecològics que al seu dia van ser aprovats pel Govern de la Generalitat i que a dia d’avui, gràcies a l’entitat Aigua és Vida doncs es dóna el reflex que no passen els metres cúbics mínims i necessaris en el pont que estan fent el control que és el Pont de la Barca de Girona. De fet aquesta Moció i el que es porta a aprovar és evidentment manifestar i denunciar una vegada més l’agressió sistemàtica que pateix el riu Ter en el transvasament de la seva aigua. Evidentment manifestar el nostre suport total a les al·legacions al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya presentades pel Consorci del Ter, per la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i per la Plataforma Aigua és Vida i sol·licitar a l’Agencia Catalana de l’Aigua que les reculli totes en la redacció definitiva d’aquest Pla. Donar públicament suport al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuaris d’aigües del Baix Ter, a la Plataforma Aigua és Vida i a totes les entitats que treballen per la gestió sostenible i la protecció dels recursos hídrics del nostre país i oferir suport als actes que s’organitzin per difondre la seva tasca, així com ratificar la necessitat de cabals ecològics suficients per a totes les masses d’aigua (superficials i subterrànies) per evitar el seu deteriorament i que els permeti recuperar l’equilibri natural i el bon estat ecològic per a preservar-ne el llegat per a generacions futures. Ratificar i exigir els compromisos establerts en la Declaració de Celrà de l’any 2008, signada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Ratificar que la Directiva Marc de l’Aigua és la guia que ha de regir la gestió de totes les masses d’aigua a Catalunya i a Europa. L’aigua és un bé públic i com a tal, la seva planificació i gestió ha d’estar regida per l’iterés públic. I finalment fer arribar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència catalana de l’Aigua, a la Plataforma de Defensa de L’Ebre, al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuaris d’aigües del Baix Ter i a la Plataforma Aigua és Vida de Girona.” Seguidament intervé el conseller, senyor Sebastian Mateo, dient: “Quiero entender que como a lo largo de esta semana no hemos recibido ningún mail, la Moción en si no se ha cambiado el parágrafo que nosotros, que Izquierda Unida pidió junto con nosotros que se sustituyera, o se retirara que era la que nombraba la construcción de la República.” Contesta el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “Si, suposo que deu referir-s’hi. En ple S. XXI i quan estem construint una nova República, hem de poder aconseguir evitar que sigui més beneficiosa, per a l’estat ecològic del riu Ter, una llei franquista vigent encara, que no pas el que es preveu en el Pla de Gestió que es proposa des de l’ACA l’any 2016. Es refereix en aquest paràgraf?” Respon el conseller, senyor Sebastian Mateo, dient: “No, todo entero, no. Solo me refiero a la República. A mí el régimen franquista me… No me importa. Solo queríamos y pedimos que se retirara la palabra república.” Intervé novament el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “Dir-li que el tex és íntegre, tal i com es va presentar en el seu dia. Jo he fet una exposició en diagonal de la Moció, però no, no s’ha modificat del text original que es va presentar tant a informatives com a junta de portaveus.”

37

De nou intervé el conseller, senyor Sebastián Mateo, dient: “De esta forma quiero entender que buscan nuestro voto en contra.” Respon el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “No, el que busquem és defensar el riu Ter.” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Entenc que aquest document surt d’una proposta votada unànimement a la Diputació de Girona, és així no? Em sembla que surt amb aquest text. Contesta el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “Correcte. Perdó, Voldria només fer un incís, que el Partit Popular està representat a la Diputació de Girona.” El president, senyor Joan Català, intervé dient: “No hi és a la Diputació de Girona.” A continuació intervé el conseller, senyor Carles Ventura, dient: “Nosaltres volíem fer un parell d’incisos que seria en forma del que consideràvem o voldríem que fossin dos punts afegits a la Moció, però que independentment que s’incloguin o no, el nostre vot serà favorable, perquè entenem que si no s’arriben a incloure és perquè ha sigut per culpa nostra, entomem meva culpa, que no hem arribat a fer la feina quan tocava, però perquè també tenim el coneixement i l’experiència que en altres ocasions, com va ser amb el tema de la Moció de l’Ebre, hi ha hagut voluntat de diàleg i de consens al Consell Comarcal i quan ha calgut acord s’ha arribat a acords amb la voluntat que les mocions tinguessin el màxim de recolzament possible. Però tot i això ho volem esmentar, perquè si bé és cert que el senyor Cordón ja ha comentat que hi havia la possibilitat de fer aquestes mesures del cabal del riu a diferents punts per tal de mesurar el cabal real i que s’està incomplint, nosaltres considerem que fora bo que això s’inclogués a la Moció. No trobem pas que sigui dolent, tot i que se’ns digui que ja es farà, veuríem bé que s’inclogués aquesta petició per tal de refermar-ho, com també el fet que des de la CUP som els primers d’alçar la veu quan des de les espanyes patim alguna mena de discriminació o d’abús, però també creiem que és de rebut que si aquest tracte o aquesta mala gestió es fa des d’aquí és just i necessari també de denunciar-ho, i en aquest cas, l’incompliment actual dels compromisos establerts, precisament amb la Declaració de Celrà és per causa de la gestió que en fa la Generalitat. Per tant creiem que seria necessari reconèixer la causa de què com cal entomar la meva culpa, com hem fet abans nosaltres, en aquest cas a nivell de Generalitat, de país, cal fer-ho, no cal que siguem o adoptem una actitud xovinista de que ho fem tot bé pel fet de ser catalans. I voldríem fer aquesta petició de què s’inclogués la petició o la voluntat de reconèixer la culpa. Tot i això, encara que no s’incloguin aquests punts, el nostre vot serà favorable perquè creiem que en el benentès que haguéssim fet aquestes aportacions amb el degut temps i forma, segurament haguéssim aconseguit arribar a un acord.” Tot seguit intervé el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Nosotros queríamos dejar bien claro que estamos totalmente a favor de esta Moción. Y tal como se ha comentado con anterioridad, así uno de los puntos que se habían ido defendiendo una vez que se entró la primera Moción sobre la defensa del río Ebro. Queremos dejar bien claro también que lo que pusimos encima de la mesa en la Junta de Portavoces es la posibilidad de simplemente suprimir esta parte en la que dice que se está construyendo una nueva república, políticamente interpretable, por lo tanto eso no conlleva absolutamente para nada para que estemos totalmente de acuerdo con el espíritu de finalidad de dicha Moción. Por lo tanto ya des de aquí pues decimos que nuestro voto será a favor de una Moción en la cual hemos trabajado y estamos totalmente a favor.” Novament intervé el conseller, senyor Carles Ventura, dient: “Voldria fer un apunt més, molt breu. El fet que aprovem aquesta Moció, però també la de l’Ebre en el seu dia, és perquè creiem i considerem que quan una causa és justa i necessita suports, es tracti d’anar a defensar l’Ebre, o es tracti d’anar a protegir els óssos del Pirineu, sigui la que sigui la causa, si és justa tindrà el nostre recolzament, sense esperar, o sense voler que quan aquí tinguem alguna causa justa per defensar, la condicionem a la seva resposta quan nosaltres tinguem problemes. Les causes justes són justes i s’han de defensar siguin on siguin.” Intervé seguidament, el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “En primer lloc dir que aquest tema que estem tractant ara, potser és dels temes més importants, sinó el més important que hem tractat en els últims anys aquí al Consell. És un tema, jo crec que no en som prou conscients, però és molt important. El Ter alimenta a tots els aqüífers i a tots els pous de la zona del Baix Ter, i si va baixant, menys aigua, menys aigua, l’aigua del mar va apretant i les nostres futures generacions es trobaran amb un subsòl

38

salat i per tant amb un terreny ruïnós. És un dels temes, repeteixo més importants. Crec que n’hauríem de ser tots molt conscients i a més fer-ne molta pedagogia perquè de vegades només ens en recordem quan hi ha una mica de sequera o quan hi ha restriccions. I realment tota la riquesa del Baix Empordà, de la seva agricultura, dels seus productes que estem formant i del seu turisme, si l’aigua ens queda salada tot això s’haurà acabat. Per tant és un tema de veritat, potser el tema més important que hem tractat a nivell de Consell Comarcal. I aquí sí que hauríem d’anar tots a una. I vull agrair molt, molt, especialment en el company d’Entesa de què hi havia un punt que ell no hi estava d’acord, però ha entès la importància i el fons de la qüestió i li vull agrair molt especialment que s’hagi sumat en aquí. Crec que tots, hi haurà punts, en aquests punts tan importants que tots haurem de ser generosos, perquè sempre hi haurà alguna cosa, però si tots pretenem que se’ns faci tot a mida no arribarem a cap acord. Crec que en els grans temes, és important que ens posem d’acord i sobretot en aquest comptin amb nosaltres per tot, només faltaria.” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Jo crec que podem passar a la votació en el sentit que a nivell d’operativitat, em sembla que el propi grup de la CUP també reconeix que ara se’ns faria difícil entrar en un treball de consens, que ens obligaria probablement a aixecar la sessió plenària, i crec que tot i ser destacada la proposta, crec que d’alguna manera, a nivell genèric queda recollit en el text que es proposa doncs aquesta defensa aferrissada de l’aigua del Ter i per tant del futur, tal com deia el senyor Sabrià, del futur de les noves generacions a la nostra comarca.” Tot seguit se sotmet a votació la següent Moció que copiada textualment diu: Aquests darrers mesos s’està ultimant la 2ª planificació hidrològica pel sexenni 2016-2021, fruit de les obligacions que estableix la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) que afecta de ple a l’estat ecològic del Delta de l’Ebre, un espai d’alt valor estratègic en les migracions d’aus entre Europa i Àfrica. L’aprovació del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre per part del Govern Espanyol té el rebuig de gran part de la societat catalana que es demostra el passat mes de febrer amb un seguit de manifestacions i amb moltes mocions de suport com la del Consell Comarcal del Baix Empordà en sessió plenària del passat mes de febrer. Des de les terres gironines, en relació a la nostra part del territori com a garants de la seva preservació i reivindicació, volem posar de manifest la necessitat, com a país, de protegir i defensar el patrimoni natural i en especial el del riu Ter, sobretot pel que fa als seus aspectes del cabal, del seu estat ecològic i del seu reconeixement. Els municipis de la conca del Ter han estat sempre solidaris amb gran part del territori català, molt especialment amb les comarques barcelonines. Aquesta solidaritat ha servit, com s’ha fet públic des del Consorci del Ter en reiterades ocasions, per a contribuir al desenvolupament social i econòmic del nostre país. Tanmateix estem en un punt, en part a causa dels períodes de sequera cada cop més freqüents, i en part pel sistemàtic transvasament d’aigua cap a altres conques catalanes, en què, des de comarques gironines exigim un replantejament d’aquesta situació, amb el benentès que això ha de suposar un avenç cap al desenvolupament sostenible del país. Des del març al setembre de 2015 ha estat en exposició pública el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) pel període 2016-2021. En aquest Pla de Gestió es proposa una davallada del règim de cabals de manteniment d’un 40% aprovats per acord de govern de la Generalitat el 4 de juliol de 2006, llargament reivindicats pel territori de comarques gironines, i malauradament, sense arribar ni a millorar les prescripcions de cabals de manteniment de la Llei del Ter del 1959. Aquest fet plantejava un augment de la capacitat del transvasament vers l’àrea metropolitana i així poder donar compliment de la privatització de les Aigües Ter-Llobregat. Aquesta reiterada sobreexplotació del riu Ter, que en els anys de NO sequera suposa transvasar el 50% de la seva aigua cap a altres conques hidrològiques, provoca greus problemes al riu Ter, aigües avall del Pasteral, tal i com han posat de manifest les al·legacions presentades per diverses entitats al Pla de Gestió, com el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter o la Plataforma Aigua és Vida.

39

Durant el passat període de sequera extrema viscut a Catalunya (2007-2008), es varen assolir nivells de transvasament superiors al 90% del cabal del riu i la queixa reiterada de les entitats i organitzacions a l’entorn del riu Ter varen provocar el compromís del Conseller de Medi Ambient i president de l’Agencia Catalana de l’Aigua (Declaració de Celrà de 2008) a reduir el cabal de riu Ter fins a assolir el 2015 els 115Hm3 com a màxim (el Pla de gestió fa la proposta de 166Hm3). Darrerament, i com a resposta a les necessitats actuals, la Plataforma Aigua és Vida ha iniciat els mesuraments de cabals a l’alçada del Pont de la barca a Girona. Els resultats no han pogut ser més decebedors i, en un període de relativa NO sequera, dels primers quinze dies de març, tant sols dos han arribat als mínim establers per la generalitat el 2006 i de ben poc s’han superat els nivells dels cabals de manteniment de l’any 1959. També en el Pla de Gestió es defineix el sistema Ter-Llobregat com una sola conca, evitant així el parany del concepte “transvasament”. Malgrat sigui aquesta la seva definició, la voluntat ha de ser tractar les conques separadament de manera que no perdin entitat social ni ambiental i, alhora, no es puguin desdibuixar les dades per a cada conca, especialment quan es parla de recursos i d’abastament. Si no es defineixen i es tracten com a entitats separades és dona a entendre que només hi ha un sola conca: el Sistema Ter-Llobregat. En ple S. XXI i quan estem construint una nova República, hem de poder aconseguir evitar que sigui més beneficiosa, per a l’estat ecològic del riu Ter, una llei franquista vigent encara, que no pas el que es preveu en el Pla de Gestió que es proposa des de l’ACA l’any 2016. El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA), Pedro Torres (ENTESA) i Carles Motas (TSF), total 32 vots a favor i el vot en contra del senyor Sebastián Mateo (PP): Primer. Manifestar i denunciar, una vegada més, l’agressió sistemàtica que pateix el riu Ter en el transvasament de la seva aigua. Segon. Manifestar el nostre total suport a les al·legacions al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya presentades pel Consorci del Ter, per la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i per la Plataforma Aigua és Vida i sol·licitar a l’Agencia Catalana de l’Aigua que les reculli totes en la redacció definitiva d’aquest Pla. Tercer. Donar públicament suport al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuaris d’aigües del Baix Ter, a la Plataforma Aigua és Vida i a totes les entitats que treballen per la gestió sostenible i la protecció dels recursos hídrics del nostre país i oferir suport als actes que s’organitzin per difondre la seva tasca. Quart. Ratificar la necessitat de cabals ecològics suficients per a totes les masses d’aigua (superficials i subterrànies) per evitar el seu deteriorament i que els permeti recuperar l’equilibri natural i el bon estat ecològic per a preservar-ne el llegat per a generacions futures. Cinquè. Ratificar i exigir els compromisos establerts en la Declaració de Celrà de l’any 2008, signada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Sisè. Ratificar que la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) és la guia que ha de regir la gestió de totes les masses d’aigua a Catalunya i a Europa. L’aigua és un bé públic i com a tal, la seva planificació i gestió ha d’estar regida per l’iterés públic.

40

Setè. Fer arribar aquests acords al govern de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència catalana de l’Aigua, a la Plataforma de Defensa de L’Ebre, al Consorci del Ter, a la Junta Central d’Usuaris d’aigües del Baix Ter i a la Plataforma Aigua és Vida de Girona. En aquest moment abandona la sessió el conseller comarcal senyor Carles Motas. 13. ADHESIÓ AL MANIFEST DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT CONTRA L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I L’ESTAT DE TURQUIA Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “El que es proposa és una adhesió al manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contra l’acord entre la Unió Europea i l’estat de Turquia, en referència als refugiats, a la protecció de les persones refugiades. És una adhesió, el que es proposa és una adhesió al manifest del Fons Català de Cooperació en el sentit de manifestar el desacord per aquesta acció de la Unió Europea, i l’Estat de Turquia que segons la proposta entenc que vulnera la legislació de protecció de persones refugiades. Això ve a proposta inicialment del grup comarcal d’Entesa. Per tant senyor Torres si vol fer una breu o no tant breu intervenció, en el sentit de proposta.” A continuació, intervé el senyor Pedro Torres, dient: “Creo que es un tema que todo el mundo conocemos. Permítame que me remita a la intervención del compañero de Esquerra Republicana en el sentido que decía que cuando hemos aprobado la moción del Ter, posiblemente nos demos cuenta de la importancia. Permítame que yo sea un poquito más global y diga también que si aprobamos este manifiesto también es un manifiesto lo suficientemente importante para lo que está sucediendo en Europa con este grupo de personas, de hombres, de mujeres, de niños sobre todo, de personas débiles. Este supuesto acogimiento, que no es ni acogimiento siquiera, sino que es más bien tortura, este equipo de familias, lo que está suponiendo esto diríamos que en el tema global es lo suficientemente importante para que cambien las relaciones que hay en este mundo globalizado en el cual la política y en el cual la economía, en el cual la falta inclusive de sentimientos hacen llegar a que estas familias, estas fotografías que recientemente vemos en televisión y en medios de prensa lleguemos inclusive a habituarnos a verlas y casi casi no denunciarlas. Por lo tanto nosotros creíamos que un manifiesto surgido de un Fons Català de Cooperación, que es un ente, entre comillas, supramunicipal y que políticamente tiene pocas acepciones, tenía la suficiente importancia para qué un grupo comarcal como el nuestro, minúsculo en el sentido universal, levantemos la voz y levantemos sobretodo este manifiesto en contra de todo lo que está pasando en estas fronteras creadas de espino, de alambre, de muerte y de horror que estamos viviendo en Europa y que no intentamos en la mayoría de los casos, no se intenta solucionar. Por lo tanto, perdonen un poco, no sé esta expresión un poco digamos que crítica y posiblemente desesperada, pero es que la situación creo que lo requiere y en ello pedimos el voto a favor. Y lógicamente creemos que lo tenemos, diríamos que la corroboración de todas las fuerzas.” Seguidament intervé el conseller, senyor Jordi Soler, dient: “El grup comarcal de Convergència i Unió donarà suport a aquest manifest, com no podia ser d’altra manera. I fem nostres també les paraules del company Pedro Torres i estem absolutament d’acord amb el que ell ha expressat, que creiem que és un sentiment que tot aquest plenari crec que compartirà. És evident que assistim en situacions dramàtiques, que les tenim a poques hores d’aquí amb avió. Que veiem com la Unió Europea, i el propi Estat de Turquia han establert una sèrie d’acords que són absolutament innombrables, per ho dolents que són de cares a aquesta pobra gent que no han triat ells la seva situació administrativa, que no és altra que la de refugiats i que han hagut de deixar el seu país i tot el que tenien allà per intentar buscar alguna oportunitat en algun altre país. Vull recordar aquí que el nostre propi país, acabada la Guerra Civil, quantitat de refugiats, i gent que es va haver d’exiliar, van haver de marxar també sense tenir absolutament res i molts d’ells van ser també reclosos en camps de refugiats al sud de França o en d’altres llocs d’Europa. Per tant no podem restar impassibles davant aquesta situació i el nostre suport ha de ser convençut i evidentment unànime. En un mar Mediterrani que segons paraules del propi Llach és un pont de mar blava veiem que s’estan posant tota mena de barreres i tota mena d’obstacles per tal que aquesta gent pugui marxar i buscar quelcom millor, no només per ells, sinó sobretot pels seus fills. Aquest propi mar Mediterrani, i citaré paraules de la diputada a corts Ana Surra: Aquest mare nostrum s’està convertit en un mare mortum i mare mortum perquè s’està convertint en la fossa comú de molta i molta gent que

41

lamentablement no podrà arribar al seu destí. Per moltes altres circumstàncies, però també per aquestes, el grup comarcal de Convergència i Unió donarà suport en aquest manifest.” Intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, tot seguit dient: “Nosaltres no és que hi donem suport, sinó que també ens la fem nostra. Jo el que els hi voldria proposar a vostès, si els hi sembla bé, és que vingués algú de la Generalitat. Nosaltres com a comarca ens hauríem d’oferir ja i començar a treballar. Nosaltres, en els pobles hi ha molta gent que ens va dient què podem fer, per què no feu res? Vull dir que nosaltres creiem que hem d’estar, no hem d’esperar que ens donin permís, sinó que ens hem de començar a preparar i sí que hem de demanar a la Generalitat a veure com ens podem coordinar i què podem començar a fer. Si no els podem portar d’una manera legal, que es veu, que aquesta gent, pobra gent no són legals i no tenen dret a viure, doncs haurem de fer-ho d’una altra manera, però els hi hem d’obrir casa nostra.” A continuació intervé el conseller, senyor Òscar Aparicio, dient: “El grup comarcal del PSC, dels socialistes és evident que dóna suport i es fa seu el manifest, com hem fet amb els diversos i diferents ajuntaments de la comarca en què s’ha anat presentant el mateix. Aquí ens trobem davant dos problemes. Un, segurament el menys important que és el legal. Amb aquest acord que va fer al seu moment la Unió Europea amb Turquia el que s’està fent és anar en contra de la legislació vigent. Però com dic aquest segurament és el menys important. El més important és el de gama humanitària que suposa en el moment que hi ha hagut el major nombre de desplaçaments que ha viscut Europa, o ha viscut el món des de la segona guerra mundial, entenem que no s’ha actuat de la manera que la decència ètica humanitària imposaria. Per tant des d’aquest moment nosaltres doncs teníem clar que qualsevol moció o qualsevol manifest que es presentés en aquesta institució o altres institucions hi donaríem el nostre suport. Amb el ben entès també que a vegades, com deia ara el company d’Esquerra no només es tracta de fer, doncs això, una manifestació a favor, sinó que es tracta també de fer alguna acció. En aquest cas, com vostè demana que vingui algú de la Generalitat, de fet ja va venir algú en un Consell d’Alcaldes que va parlar del tema d’immigració, i va fer una pinzellada sobre aquest tema, i és evident que no depèn ni de la Generalitat ni del Consell Comarcal obrir les fronteres a l’Estat Espanyol, perquè vinguin o perquè aculli refugiats, però en tot cas si cal el compromís, crec individual, però també col·lectiu com a polítics, és que en el moment, doncs primer treballar perquè s’obrin les fronteres i perquè puguin venir el màxim nombre possible de refugiats que hi ha en aquests moments a les fronteres, però sobretot que és que en el moment que s’obrin doncs que es faci d’una manera ordenada per part de les institucions que estem aquí representades, perquè aquesta gent doncs tingui el màxim nombre de facilitats, no només per venir, sinó per integrar-se a la nostra societat. Per tant des del Consell i de la part que ens toca doncs intentarem posar el nostre granet de sorra perquè així es faci, i en tot cas el senyor Soler citava en el senyor Llach, a mi també hi ha una frase d’una cançó del senyor Llach que m’agrada molt que diu companys no és això i entenc que a Europa se li ha de dir companys no és això pel que vam treballar molts per poder ser a Europa i entenem que no és la resposta que s’havia de donar i ens ha causat a tots una decepció que Europa sigui això i que per tant crec que també ens toca com a partits polítics lluitar perquè Europa faci un tom i es converteixi amb un ens no només econòmic, sinó humanitari.” El conseller, senyor Carles Puig, intervé seguidament dient: “Nosaltres com a membres de la Unió Europea, la gran paraula, sentim vergonya. Sentim vergonya de com estan actuant els dirigents. Perquè no té res a veure com estan actuant els dirigents de la Unió Europea a com actua el poble d’Europa. Un munt de gent està anat allà a ajudar, en furgonetes particulars, per ajudar. Els dirigents polítics què fan? Fan acords amb Turquia, permeten que Macedònia gasegi els nens. Vull dir que el problema de tot plegat és que la Unió Europea és part molt important del problema. El problema Siri és el problema de tots perquè han incentivat el tema de la guerra. Nosaltres som culpables, com a part de la Unió Europea, i si els nostres dirigents polítics, no canvien la seva manera d’actuar, creiem que serà un drama humanitari brutal perquè cada dia estant desapareixent nens, molta gent que s’està quedant pel camí, i nosaltres el que fem com a Unió Europea és posar-los barrera. Creiem que en aquest sentit la decència humana està arribant a uns extrems que ronden la inhumanitat de la gent. Creiem doncs que com a Unió Europea hauríem de fer un replantejament de tot plegat i creure que són persones abans que mercaderies. Per això nosaltres en aquest cas donem total suport a la Moció que ha presentat el company d’Iniciativa. I en tot cas exhortem a la gent, que pot ser un simple acte, que és que siguem més humans tots plegats, potser les coses canviarien.”

42

De nou intervé el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “En vista de la proposta d’Esquerra Republicana, m’imagino igual que el PSC i la resta de grups, solamente permitirme un pequeño apunte. Nos llegó una comunicación por parte de cuatro chicas: Ana, Clara, Carmen y Berta, de aquí de la comarca que estan en la frontera. Somos cuatro residentes de medicina que están escribiendo en un campo de refugiados de Eidomeni, en la frontera ..... con Grecia y piden ayuda. Simplemente si alguien quiere ayudar estas personas tengo los teléfonos particulares de ellas, piden ayuda desesperada y que nos pongamos en contacto con ellas. Estoy a vuestra disposición para pasar este tipo de teléfonos para personas de la comarca que están actualmente in situ en favor de estas personas por la cual aprobamos la Moción.” Seguidament intervé el conseller, senyor Sebastián Mateo, dient: “Nosotros nos abstendremos.” Intervé a continuació el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “No només arrel de les paraules que ha fet el company d’Esquerra, i alcalde, m’ha fet rumiar de buscar una notificació, i l’he trobat, per part de l’Associació Catalana de Municipis, que ens feia arribar a tots els ajuntaments que hi estem associats. No sé si en el seu cas ho és, o si la Federació de Municipis de Catalunya també ho va enviar, en el qual ens feia arribar a tots els ajuntaments que ells en nom de més de nou-cents municipis van enviar doncs tant al Govern Europeu i al Govern de Catalunya, dons la disposició de tots els ajuntaments de Catalunya la disponibilitat d’oferir-nos per acollir diguéssim persones refugiades. Tot i així també ens adjuntaven models de carta a enviar, la qual era un model de carta estàndard que només s’havia d’afegir el nom de l’ajuntament corresponent en el qual que per unanimitat en sessió qual, doncs diguéssim dels plenaris corresponents de cada ajuntament, doncs que es posava a disposició i també, si s’arribava a saber, quin nombre mínim de persones doncs tindria cada municipi que emplenàvem aquesta carta, la capacitat per acollir refugiats. Només que m’ho fet pensar quan ha dit que ens havíem d’involucrar tots els ajuntaments o quan ens deien que què podíem fer els ajuntaments en aquest cas que estan patint totes aquestes persones.” Tot seguit se sotmet a votació la proposta d’adhesió al manifest que textualment diu: El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que aglutina els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutja aquest acord que no respecta el Dret Internacional. Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats. La cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i es compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE. La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones. L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma

43

irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat. Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives. Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya El Ple del Consell Comarcal del Baix Empordà acorda per majoria absoluta amb els vots a favor dels senyors Joan Català, Jordi Cordón, Jaume Fontdevila, Rufino Guirado, Josep Puig, Lluís Pujol i Jordi Soler i de les senyores M. Teresa Frigola, Dolors Guirado, Magda Lupiáñez i M. Gràcia Serrats (CIU); dels senyors Martí Aldrich, Salvi Casas, Xavier Lloveras, Josep Piferrer i Joaquim Sabrià i de les senyores Ester Bonaventura, Mercè Català, M. Carme Güell, Susanna Mustera, Marta Puig i Estel Rodríguez (ERC-AM); dels senyors Òscar Aparicio, Josep López, Arturo Prades, Xavier Rangel i de les senyores Raquel Gallego i Marisol Perea (PSC-CP) i dels senyors Carles Puig i Carles Ventura (CUP-PA) i Pedro Torres (ENTESA), total 31 vots a favor i l’abstenció del senyor Sebastián Mateo (PP): Adherir-se al Manifest del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contra l’acord entre la Unió Europea i l’Estat de Turquia i en conseqüència - Demanar al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea

i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.

- Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.

- Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia.

- Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.

- Manifestar el nostre compromís d’oferir els municipis com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

- Donar suport i col·laborar amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

44

- Definir els serveis i infraestructures que poden oferir els nostres municipis per acollir les persones sol·licitants d’asil.

- Treballar en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

- Endegar i garantir polítiques municipals de cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.

14. ASSUMPTES URGENTS Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Nosaltres en principi d’assumptes urgents no en teníem cap. No sé si aquesta documentació que ha presentat el senyor Torres la vol plantejar com un document a tractar per assumptes urgents o...” Respon el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Si. Creo que sería urgente y necesario de acordar esta serie de propuestas que nos pide esta plataforma que es Marea Blanca y dado que la periodicidad de convocatoria de esta sesión plenaria es durante dos meses, podríamos encontrar que si lo dejamos para pasado dos meses, las resoluciones, o los acuerdos o aquello de lo que nos piden y lo que nos proponen desde esa Plataforma de Marea Blanca quedaría posiblemente un poco fuera de lugar. Por eso pedimos la bondad de la propuesta y pedimos al resto de grupos que entiendan que la urgencia viene por un lado, y valga la redundancia, la urgencia de las propuestas, y por otro lado qué se nos ha hecho llegar pues esta tarde a las siete y cuarto en el café de aquí al lado. Por lo tanto entendemos que como representantes comarcales que somos, independientemente a los partidos a los cuales representamos, la urgencia para nosotros está debidamente justificada de tratarla de forma lo más amplia y completa posible, o lo más reducida, como ustedes quieran, pero seguimos manteniendo y proponemos que se vote la urgencia de la propuesta que se nos ha hecho llegar por parte de la Plataforma Marea Blanca.” Intervé a continuació el conseller, senyor Jordi Soler, dient: “Nosaltres se’ns ha presentat al començar al Ple, tant la Moció del Parlament de Catalunya de data 7 d’abril, com una proposta de Marea Blanca, a la qual no hi ha, ni està formada formalment, per dir-ho així, cap Moció concreta. No hem tingut temps material ni de llegir-ho, ni tan sols de posar-nos a veure-ho perquè el desenvolupament del Ple ens ho ha impedit. Per tant jo demanaria que, tot i constatant la importància d’aquest tema, i em penso que aquest Consell ja ha donat proves clares dels seu compromís amb aquest aspecte, jo li demanaria senyor president, que en nom dels grups de l’equip de Govern, que deixem el tema sobre la taula i es porti a la propera i més immediata Junta de Portaveus que hi pugui haver per tal de, bé en sessió de comissió informativa, es pugui després dirimir en el Ple.” Seguidament intervé el conseller, senyor Jordi Cordón, dient: “Només per puntualitzar perquè només he vist la proposta que ens ha fet arribar el company Pedro, en el qual diu en el punt 2 la Moció del 17 de l’11 respecte el punt número 7, que no sé exactament què ve a dir, doncs especifica la recuperació dels serveis de reforç d’estiu suprimits de Torroella de Montgrí i l’Estartit. Si parlem en nom d’ajuntament, és correcte anomenar-ho d’aquesta manera. Si estem parlant que és ho que ha sortit i és ho que s’ha fet és reduir diguéssim el reforç d’estiu en el centre assistencial de l’Estartit. Ho dic més que res per veure a l’hora de si s’hagués de tractar doncs de posar si en parlem en nom d’ajuntament correcte, tal com està, si parlem del fet de la reducció doncs hauríem de parlar del Centre assistencial de l’Estartit.” El conseller, senyor Joaquim Sabrià, intervé dient: “Nosaltres sí que estaríem d’acord, i hi donaríem suport.” A continuació intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: “Nosaltres també en aquest cas. Creiem que és un tema d’urgència i que val la pena no perdre dos mesos molt importants.” Intervé el conseller, senyor Sebastian Mateo, dient: “Nosotros también estaríamos de acuerdo.”

45

Novament intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Si em permeten voldria fer un punt. M’han informat, i pregunto si estan informats, no tinc massa informació, que el Parlament de Catalunya ha instat en el Govern de la Generalitat a fer un seguiment del tema de les urgències i emergències aquí al Baix Empordà. Això és cert, ara no puc entrar en detalls, però m’han informat poc abans del Ple i m’agradaria doncs que poguessin fer un seguiment d’això. O sigui el Parlament insta en el Govern de la Generalitat a fer un seguiment de com està funcionant el desplegament i a més a més insta a que torni l’ambulància de la Bisbal. Ens agradaria doncs si en saben alguna cosa, i doncs que entre tots en puguem anar fent aquest seguiment.” De nou intervé el conseller, senyor Jordi Soler, dient: “Coneixement no en tenim del que diu senyor Sabrià. Precisament jo crec que és un tema prou important, com perquè tinguem, a part que sapiguem exactament el contingut que té aquesta Moció, tinguem també coneixement per part de les accions que em consta que sí el conseller Comín va manifestar en el seu moment, que ell sí que faria un seguiment exhaustiu sobre aquest tema. Per tant aquesta és una altra de les circumstàncies que ens fa que per considerar bé aquesta Moció, penso que l’hauríem de deixar sobre la taula, i com a mínim tenir-la llegida i tenir-la estudiada.” Novament intervé el conseller, senyor Sebastian Mateo, dient: “Bueno, mi desconocimiento. Quería preguntarle una cosa al secretario. Secretario no es cierto que se debería llevar esta propuesta a votación, a ver la intención de todos los grupos políticos, si quieren llevarla o no quieren llevarla. No es cuestión de dejarla sobre la mesa, si no creo que se tendría que llevar y todos a mano alzada ver la intención de eso como primer de esto.” Intervé el secretari dient: “Conseller en primer lloc s’haurà de votar la urgència. I en segon lloc en cas d’aprovar la urgència, es tractaria la Moció.” Intervé tot seguit el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Perdonad contestar así al compañero. Le puedo contestar. En uno de los documentos que hemos hecho llegar, vuelvo a repetir, justifico, intento justificar la urgencia, hay una resolución 44/11 del Parlament de Catalunya sobre el transporte sanitario urgente al Baix Empordà, en el cuál la resolución la Comisión de Salud, en una sesión tenida el 31 de marzo de 2016 ha debatido el texto de la propuesta de resolución sobre el transporte sanitario urgente del Baix Empordà presentada por el grup parlamentari Catalunya Sí que es Pot i con las esmenas presentadas pel grup parlamentari de Junt pels Si. Finalmente de acuerdo con el artículo 165 del reglamento ha adoptado la siguiente resolución: el Parlament de Catalunya considera que el govern no ha complert de manera raonada lo suficient de la resolución 953/10… Bueno, no quisiera hacerles perder más el tiempo, creo que ustedes leen inclusive más rápido y mejor que yo en catalán, como es lógico. Les hemos adjuntado esta documentación en la parte final de la moción que también hay presentada, con lo cual quiero decir que sí hay un reconocimiento que por parte del Parlament de Catalunya insta a que se haga, en el punto segundo A hacer un seguimiento exhaustivo de la implantación del nuevo modelo mejorado del transporte sanitario del Baix Empordà durante el mes y medio siguiente a la adopción de esta resolución. Es de aquí que intentamos justificar la urgencia para aprobarla. Pues pasado este tiempo tenemos el verano aquí, tendremos los turistas aquí y tendremos un servicio que si no luchamos a favor de que se acuerden los convenios que se habían acordado, será para todos insuficiente. Es de aquí la propuesta y la justificación de nuestra urgencia.” Seguidament intervé el conseller, senyor Òscar Aparicio, dient: “Nosaltres entenem la postura dels diferents grups, però ens trobem amb dues coses. Primer, que el que se’ns presenta no és una moció en el sentit estricte de la paraula, en el sentit que no està ben redactat. Es dóna coneixement d’unes mocions i d’unes resolucions que hi va haver, primer en una comissió parlamentària i després en el propi Ple del Parlament i per tant entenem que, per quedar bé i per coherència, el que s’hauria de fer és redactar-ho bé. En segon lloc vostè comenta senyor Torres que hi ha una urgència i ja ha llegit ara el paràgraf que ho cita. Amb el que se’ns passa aquí es diu que des del Consell Comarcal amb col·laboració amb altres organismes es faci un seguiment... Això si, em sembla que en vam informar en el seu moment, em sembla que hi va haver un Consell d’Alcaldes en el qual es va dir que s’intentaria o es demanaria aquest seguiment i per tant entenc que hi hagi o no hi hagi aprovada aquesta moció, el propi Consell Comarcal en els òrgans directament o en els òrgans amb qui participa, el Patronat de l’Hospital de Palamós, el que fa és intentar que hi hagi aquest seguiment i hi hagi aquesta col·laboració amb el SEM, amb el Servei d’Emergències Mèdiques, perquè hi hagi les dades suficients per saber si aquest desenvolupament o

46

aquesta implementació d’aquest servei d’emergències mèdiques està funcionant o no. Si vostè llegeix tota aquesta moció que ve d’una comissió parlamentària, que també es va fer aquest debat, no només se centrava amb l’aspecte d’emergències mèdiques, sinó també amb el nou urgent, que també és el que segurament ha donat major, s’ha organitzat de pitjor manera i per tant la seva implementació ha estat la que ha donat més problemes, tant de durada o de temps de resposta en els usuaris. Per tant el que li vinc a dir és que entenc que no guanyem res aprovant una moció que no té ni la forma de moció. Que no sabem ni què estem aprovant en aquest sentit perquè aquí el que es diu és que el Consell Comarcal amb col·laboració amb altres òrgans mantingui un diàleg fluït. És evident que el tenim, o que l’intentem tenir o que per part nostra el farem, per tant el que sí que els hi demanaria, i si hem de votar doncs votarem la urgència, però entenem que estan tots d’acord, com s’ha demostrat en alguna moció, que ja vam aprovar, em sembla que ja fa dues sessions plenàries, estan tots d’acord en què aquest model no funciona, el que li demanem és només que el deixem sobre la taula, preparem una bona moció ben feta i ho fem amb el compromís, i l’aprovem en la propera sessió plenària, amb el compromís que hi ha que des del Consell Comarcal, ja dic, de manera directa o de forma indirecta pels òrgans que participem doncs intentem que hi hagi aquesta millora en el servei, que de fet el que aprova la resolució del Parlament és que sigui el propi govern el que faci, el Parlament insta al govern a que faci una revisió d’aquest model amb aquests punts que hi ha aquí. Per tant qui ha de fer el control que el govern faci això, com comprendrà no correspon en el Consell Comarcal, sinó que correspon al Parlament de fer el control del govern. Jo, si li sembla, perquè crec que quedaria lleig que en una qüestió com aquesta tan important votem diferent o votem així, jo m’agradaria que s’ho replantegés, la presentéssim i si vol que tingui més urgència, no esperar d’aquí dos mesos, també podem habilitar el president perquè faci una declaració institucional o alguna cosa d’aquesta. Ho dic perquè aprovar una proposta que diu Resolució 44/2011 i Moció 17/2011, amb una sèrie de punts que fan referència a vigilar i sigui d’una manera molt especial l’aplicació dels punts 3, 6 i 7, sense ni dir quins són aquests punts, doncs entendrà que no és gaire coherent, ni correcte formalment.” Intervé a continuació el president, senyor Joan Català, dient: “Bé, jo aquí només voldria afegir que, almenys des del meu punt de vista, i jo crec que de la majoria dels que eren presents en aquest Consell d’Alcaldes més grups polítics comarcals, de reunió amb totes les parts implicades en el servei d’emergències mèdiques, a part d’aquesta demanda que hi va haver unànime que tinguéssim informació de com s’anava desenvolupant el servei a mesura que es va implantar, em sembla que era el 14 de gener, si no recordo malament... Una altra de les preocupacions principals era el tema dels suports mèdics amb motiu de la temporada d’estiu. Aquest és un element que nosaltres també, en representació del Consell Comarcal, els consellers que participem en el Consorci Assistencial del Baix Empordà – Hospital de Palamós, doncs estem, hi som presents i som insistents, també la pròpia direcció del CABE i de la Fundació de l’Hospital de Palamós doncs estan pressionant en els Serveis d’Emergències per poder tenir d’una banda la informació, i de l’altra, molt important, doncs que hi hagi una complementació dels serveis amb la temporada d’estiu. Això diem que s’està fent amb la nostra participació en l’àmbit dels equips de direcció del Consorci Assistencial i de la Fundació de l’Hospital de Palamós.” Novament intervé el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Todas estas series de actuaciones es lógico que ustedes tengan conocimiento de ello. Yo creo que alguno de los consejeros que estamos aquí, lo que pasó en esa junta de alcaldes, al no ser alcaldes lógicamente no tenemos conocimiento, y al no haber plenos…” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Perdón, señor Torres, eso sí que no. Esa reunión fue Consejo de Alcaldes y de grupos políticos comarcales. Fue precisamente organitzada…” El conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Nosotros no estuvimos… Bueno sí…” El president, senyor Joan Català, dient: “Com que no, si vostè va ser-hi present.” De nou intervé el conseller, senyor Pedro Torres, dient: “No perdón la reunión de alcaldes que hubo posterior, ¿no?” Contesta el president, senyor Joan Català, dient: “No, no, no. O sigui la reunió que van venir els representants de les persones que fan el servei més els responsables del SEM, era convocada expressament pels alcaldes i pels grups polítics comarcals.”

47

El conseller, senyor Pedro Torres, dient: “Disculpe el lapsus. Una vez comentado, porqué creemos que tal como se ha comentado otras veces en el plenario, las mociones han de ser lo más consensuadas posible dada una garantía comarcal, hemos hablado con los diferentes portavoces y le pediríamos a la mesa y a la presidencia, si es posible, que pudiéramos dejarlo encima de la mesa, lo que es este tipo de propuestas para poder trabajarlas de manera más formal, tal como algún compañero propone y convocar una Junta de Portavoces, que creo que el reglamento nos permite convocar una Junta de Portavoces extraordinaria, en el plazo más breve posible, y en ese escenario de Junta de Portavoces, me comprometo a traer por mi parte una moción trabajada en tiempo y forma para poderla elevar (…) Junta de Portavoces y hacerlo público.” El president, senyor Joan Català, intervé dient: “Perfecte senyor Torres, doncs tan punt vostè tingui el document, ens ho fa saber, per poder convocar la Junta de Portaveus. Doncs en aquest sentit, formalment entenc que... Com ho plantegem això? Que ho retirem o que no aprovem la urgència, com... Queda constància que se n’ha parlat, però sense... I que es treballarà en una futura Junta de Portaveus.” 15. PRECS I PREGUNTES Intervé en primer lloc el president, senyor Joan Català, dient: Aprofito un moment per... Just en el punt segon, la CUP em demanava en referència a aquest projecte de Promoció Econòmica i Turisme anomenat Check In! i dins la documentació del propi Ple en l’àmbit de personal doncs llavors he recordat que hi apareixia una referència. De tota manera podem complementar-ho amb una resposta per escrit, però ja que s’ha fet referència en el punt segon d’aquest projecte que anomenem de caràcter innovador i experimental anomenat Check In! diu, en aquest cas en referència a un informe de l’Àrea, perquè doncs jo no recordava en precisió diu: consisteix en afavorir la col·laboració pública i privada en matèria turística, posar en marxa un observatori turístic, promoure cursos de formació relacionats en l’àmbit del turisme, i afavorir els convenis de pràctiques no laborals entre empreses i persones aturades. Perquè tinguem una primera idea de què va. I llavors en tot cas us farem arribar, amb més precisió, el que treballa i proposa aquest projecte de Promoció Econòmica i Turisme.” A continuació intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “En primer lloc estiguin tranquils que avui no els hi oferiré entrar al Govern. Entre d’altres coses perquè ja saben que ho mantenim. Jo voldria dedicar només un segon, voldria dedicar unes paraules, en aquest cas al vicepresident primer, el senyor Aparicio. Miri, vostè fa uns dies... Jo sóc seguidor seu, entre de molts altres companys d’aquí de les xarxes socials i crec que és un tema que l’hem de parlar aquí perquè vostè va dir tres coses. Algunes que feien al·lusió al nostre grup i algunes al·lusió a mi personalment. Una és que nosaltres, malgrat no ho hem dit, els volem fora. Jo aquí li dic, company, no és això. I em sembla que ho he dit molt clar. Nosaltres sempre hem cregut que aquí com més fort i com més gent fóssim doncs molt millor. Crec que ho he anat demostrant sempre i és el meu tarannà. Ho vaig dir fins i tot en la investidura que a nosaltres no ens sobrava ningú. Ningú i ho he dit i ho mantinc. Si a més a més volem crear un país millor i més just i moltes altres coses, i més lliure, li puc ben assegurar senyor Aparicio que nosaltres comptem amb tothom i també comptem amb vostè. Això que quedi molt clar. A nosaltres no ens sobre a ningú. En aquest nou país hi hem de cabre tots. Tots, vol dir tots. I ens faria molta il·lusió que vostè se sumés en aquesta il·lusió tan gran. Després vostè va fer tres coses. Una que li sorprenia molt que nosaltres demanéssim per entrar a govern i que en canvi no justifiquéssim el per què, que no ho argumentéssim. Demano disculpes a tot els companys perquè em dec explicar molt malament. Em dec explicar molt malament, però crec que ho he explicat moltes vegades. Nosaltres volem entrar a govern, primer de tot ens agradaria entrar a govern perquè hem sortit escollits i en aquest cas vam ser escollits com la primera força, i si volen dir que no és la primera i que estem empatats perquè un té més regidors, i l’altre té més vots, doncs hi estem d’acord. Però crec que som una força prou important com per entrar a govern. Segona, perquè tenim moltes ganes de treballar. Creiem que és molt fàcil a vegades fer oposició, i dir no a tot i dir com ho faries tu i respondre no ets tu que estàs a govern... Nosaltres crec que sense estar a govern, intentem fer propostes constructives, a vegades més encertades, o a vegades menys. Però crec que la nostra intenció sempre és de col·laborar. I estic convençut que hi ha un grup de gent, dins d’Esquerra Republicana, doncs que són molt capaços tots per poder donar un cop de mà i perquè la comarca pugui estar una mica més representada. Perquè ja dic nosaltres no som partidaris d’excloure a ningú, ni a la força més gran ni a la força més petita. Crec que tots hi podríem cabre. Sempre he dit que

48

aquí no estem d’acord, o no ens agrada, i sobretot no m’agrada a mi, aquesta manera que hi ha de consells comarcals, sinó que hauria d’estar representat, n’hem parlat moltes altres vegades, pel Consell d’Alcaldes i hauria de tenir més valor, però ja que no hi és, crec que hauríem de fer l’esforç tots de fer un govern molt fort i molt cohesionat. I ja dic, nosaltres doncs volem entrar per què? Doncs perquè tenim moltes ganes de treballar, ja ho dit i perquè ens agradaria poder aportar molt més del que anem aportant aquí. Que no ens hi volen, i ens volen excloure, doncs continuarem fent propostes sempre constructives. En el que no estiguem d’acord, evidentment ho direm, i sinó anirem fent propostes constructives. Vostè també va dir, i probablement tingui raó, que vostè em tenia molt d’apreci i que no entenia... Miri jo vinc d’un altre món, jo sóc pagès, sóc ramader i la gent del meu poble em va triar per alcalde i em fa molta il·lusió ser-ho i ser el representant del poble, i després un dia els companys d’Esquerra em van demanar de ser portaveu. Jo ho faig tant bé com puc, intento cada vegada fer-ho millor i sóc molt conscient de les meves limitacions i probablement doncs en aquest cas no tindria la facilitat que té vostè. Ja ho admeto i prego que tingui una mica de paciència. Espero que a final de curs, potser pugui aprovar. Si em permet, el paper potser és una mica trist, ja li accepto, però si que estem orgullosos d’una cosa. Miri, fa poc va venir el president de la Diputació, i vam fer un Consell d’Alcaldes. Molts del temes que es van tractar, que un va ser el tema dels senglars, el tema de Correus... han sigut propostes que havien sortit d’aquest grup. Per tant potser sí que una mica tristos a vegades, però amb molta il·lusió i creiem que si potser les propostes li semblen tristes, però probablement també li semblin coherents i molt responsables. Moltes gràcies.” Seguidament intervé el conseller, senyor Carles Puig, dient: “Preguntar una mica sobre el tema... Nosaltres per escrit vam formalitzar la renúncia a l’assegurança. Com teniu el tema? Si l’heu treballat i el tema del Tramuntana a veure si es podria assegurar la gent del Tramuntana. Això era un tema que va sortir a l’últim Ple. Després vam veure que el tema del camió recol·lector, al final s’ha adjudicat a Recuperacions Masnou, per 4.900 euros, i nosaltres volíem fer un petit prec, a veure si d’aquí en endavant, quan hi hagués material de desús doncs es pogués ofertar en les escoles, diguéssim en els cicles formatius de la comarca. Estaria molt bé a l’hora de fer pràctiques... És una proposta que us posem sobre la taula. A veure si us semblaria interessant.” El conseller, senyor Carles Ventura, intervé tot seguit dient: “Nosaltres teníem la possibilitat també d’entrar una moció d’urgència. No ho hem fet pel que dèiem abans de fer-ho fora de temps i forma. Van ser unes mocions que ens van arribar amb molt poc temps i crèiem que en aquest cas era molt necessari arribar a un consens. Veurem d’aquí a dos mesos si ho fem perquè és una temàtica molt urgent, però és possible que ho fem, que era en referència en suport a tots els ajuntaments i tots els regidors que de moment estan rebent requeriments per part de l’Audiència Nacional precisament per la moció aprovada del Parlament. Una moció que també vam aprovar aquí. No s’ha donat el cas de moment que hagi arribat cap requeriment al Consell Comarcal. No en tenim constància. Però en el cas que es rebés aquest requeriment també instaríem, com hem fet en els nostres ajuntaments, a desobeir en tant que ja no reconeixem ni l’Audiència Nacional ni cap instància espanyola, a la vegada que aquesta informació que requereixen és part d’un circ, perquè és informació que és fàcilment accessible des de qualsevol pàgina web dels ajuntaments, donat que són actes públiques. Per tant serien aquestes dues coses. Primer, instar a la desobediència, si és que es dóna el cas de rebre el requeriment i també mostrar el recolzament del Consell Comarcal a totes les persones que estan veient-se afectades. I d’altra banda, no ens podem estar d’un dia coma avui, 11 d’abril de 2016, fa vint-i-tres anys que va ser assassinat el company Guillem Agulló a mans de neonazis espanyols, i simplement volem fer aquí un record perquè creiem que són actes que no s’han d’oblidar. No poden caure en l’oblit. En aquell moment aquell assassinat va ser condemnat per part gairebé de tots els partits polítics, tret del Partit Popular i de la Falange. Creiem que és inadmissible que a dia d’avui un dels autors materials fins i tot ha arribat (...) i simplement això no oblidem i que aquestes coses no es poden permetre.” Intervé el conseller, senyor Òscar Aparicio, dient: “Jo, senyor Sabrià, li reitero que li tinc un apreci. Em sembla que aquests quatre anys, no aquests que portem, sinó la legislatura anterior va quedar prou clar. De tota la seva intervenció, només m’ha sabut greu la part final. Vostè diu que vaig dir que feia un paper trist... Però ho treu de context. Jo li vaig dir que feia un paper trist, i està escrit, i es pot consultar, venir cada plenari, i em sembla que no només ho vaig dir jo, públicament sí, però privadament ho vam dir altres companys i no del mateix grup municipal o comarcal, que feia un paper trist venir cada Consell a demanar entrar al govern sense justificar-ho, o justificant únicament perquè farien, i no sé si són paraules textuals, però bàsicament un govern fort de cares a la independència. Enteníem, i per això vaig dir, que no s’havia

49

argumentat el suficient, perquè només per aquest tema hi ha totes les mocions que es poden votar i que de fet, si no recordo malament, em sembla que ho vaig dir així, s’han anat aprovant, sigui o no amb el vot favorable o l’abstenció o vot en contra del grup comarcal del PSC. Per tant em reitero, amb l’apreci que li tinc a vostè i vaja fins ara creia que li constava a vostè que hi havia bona relació, i el que també reitero és que no entenc o no entenia o no entenc encara en aquests moments, a nivell particular, que amb la trajectòria que hi ha hagut aquests quatre anys que vostè va reconèixer que s’havia fet una bona gestió, i va reconèixer en la seva, el dia de la pressa de possessió de tots els consellers, que l’únic argument utilitzat sigui aquest. I tampoc no ho entenc perquè vostè diu que han fet propostes i és evident que han fet propostes i se’ls hi agraeix, em sembla que sempre els hi hem agraït. I també els hi hem agraït quan han fet intervencions manifestant les coses que vostès entenien que fèiem nosaltres malament, perquè això ajuda a millorar, però tampoc no entenc que es vulgui entrar a governar, o vostès demanin entrar a governar quan hi ha temes importants, que podríem fer un resseguiment dels últims anys, que no hi ha hagut consens o no hi hagut sintonia entre els grups comarcals d’Esquerra, Convergència i Unió i del PSC, i en temes importants. Avui n’hem vist algun i suposo que si fem memòria n’hem vist d’altres al llarg d’aquests cinc anys. Per tant la meva intervenció anava en aquell sentit. Celebro sobretot que em llegeixi i no s’hagi fiat només del que deia un dels diaris, no recordo quin era, em sembla que era el Punt Diari. Celebro que s’ho llegeixi i espero que continuï llegint i l’únic que li demanaria, ja que ha fet l’esforç de llegir, que no m’ho tregui de context. Jo mai m’he posat en facilitat o no de paraules o amb les postures que fan els diferents regidors, consellers, perquè precisament jo no sóc el millor orador del món, i ho reconec i sempre ho he dit, i per tant m’ha quedat mala... i per això he parlat, sinó no hagués ni tan sols intervingut, m’ha quedat mal cos que vostè ho hagi interpretat d’aquesta manera perquè no és el meu estil. Els que em coneixen de fa molts anys en què volto en política, mai m’he posat en cap tema personal de ningú i repeteixo, jo sóc el principal o la persona menys indicada per parlar de temes personals, perquè ni tinc facilitat de paraula ni pronunciació de moltes paraules, i per tant no m’hi posaré mai en això... La consellera, senyora Estel Rodríguez, pregunta doncs per què fa declaracions al diari. Contesta el conseller, senyor Òscar Aparicio, dient: “Jo al diari no he escrit res, que sàpiga i en el meu facebook hi puc posar el que vulgui, o també em limitarà vostè la meva capacitat d’expressió? Puc posar el que em doni la gana i per tant a la que hi ha un comentari o una notícia, doncs jo la comento. I el comentari d’aquesta notícia era que lamentava que el senyor Sabrià, a qui li tinc un apreci, s’ho cregui vostè senyora Rodríguez o no, li tinc un apreci a ell i entenia que el paper que feia, no a nivell personal, sinó a nivell de representant comarcal de demanar sempre entrar al govern només justificat per aquest punt, sense seguí tota la gestió que hi ha hagut i sense ni tan sols mirar si la gestió futura hi hauria coherència o no amb el que s’ha fet en aquesta línia, en aquests anys, entenia que era un trist paper i ho mantinc. Jo en cap cas m’he posat ni amb la funció que fa, ni amb les propostes que fa, ni amb la manera que les presenta, ni vostè, ni el senyor Sabrià ni la resta de membres d’Esquerra, ni la resta de partits polítics. Per tant evidentment entenc que vostès ho vulguin treure de context el que eren aquelles paraules. Estan escrites, estan allà penjades i per tant tothom les podrà llegir i veurà si jo em referia només a la petició que feia, perquè d’aquí venia la notícia, el senyor Sabrià d’entrar al govern o em referia a alguna cosa més. En tot cas si vostè senyor Sabrià, i ho dic a vostè a nivell personal, ho ha interpretat d’aquesta manera, no dubti que no anava així i si vol, no hi ha cap problema a rectificar-ho. Trobo que no caldria, perquè encara li dóna més importància, però si cal, li especificaré explícitament que em referia només a aquest tema. Jo crec que de la lectura, i això fa dos mesos i per tant no ho tinc aquí i no ho recordo, però crec que queda prou evident que m’estic referint a la seva posició respecte a entrar al govern o no.” A continuació intervé el gerent, senyor Francesc Brull, dient: “Jo puc parlar de l’assegurança. No tinc els papers aquí, però si de memòria. Els hi puc passar l’informe inclús que ens va fer el tècnic aquí al Consell Comarcal que s’encarrega de part de les assegurances. Es va buscar història del per què no s’havia assegurat els usuaris del Tramuntana i això ja prové de la primera assegurança que hi havia. Totes les altres que han anat passat de diferents companyies, a través del temps, no els han volgut assegurar mai. Aquesta última vegada semblava que tindríem sort i la companyia actual, la que vostès van renunciar a tenir aquesta assegurança, van dir que ho estudiarien i que els hi féssim una fitxa amb reserva de noms i tot, naturalment, de cadascun dels usuaris per poder-ho estudiar. És a dir per fi s’obria una porta d’algú que tenia ganes d’estudiar-ho. Després de dos mesos i mig, ens van dir que no els podien assegurar de cap manera, segons la tipologia que inclús el mateix Consorci, em fa l’efecte que es diu així, que hi ha que asseguren tot el que són Centres Especials de Treball i de usuaris disminuïts psíquics doncs cap ha

50

aconseguit fer aquesta assegurança, fins on tenim entès. Si volen l’informe, els hi puc passar, amb detalls, amb el nom de les companyies i les dates que es va produir tot això. Quant a donar-se de baixa vostès, si que els hi puc dir que també es va tramitar a la Companyia d’Assegurances i ens van dir que no era nominatiu, sinó per nombre de persones. Per tant el que si hem de fer és a final d’any dir que es restin tres persones de les que no volem que estiguin assegurades. No és nominatiu, són números totals.” Intervé el president, senyor Joan Català, dient: “Pel que fa el tema del camió, s’ha fet el procediment que corresponia entenc jo. M’imagino que des de l’Àrea d’Intervenció també hi havia les prescripcions jurídiques corresponents, doncs fins i tot hem cobrat. A nivell legal ho hem fet perfecte i en tot cas si legalment en algun moment hi ha alguna viabilitat de fer-ho diferent i poder donar suport a cicles formatius d’instituts de la nostra comarca, doncs ens ho podem plantejar. Però m’imagino que legalment es deu haver d’actuar de la forma que ho hem fet en aquesta ocasió.” De nou intervé el conseller, senyor Joaquim Sabrià, dient: “Senyor Aparicio, li dic seriosament i li dic amb la mà al cor, li tinc el mateix apreci avui que el que li tenia inclús fa un any. Jo sempre he estat molt còmode amb vostè. Em penso que ho he dit, fins i tot faig fer un punt amb alguna menció, no sé si recordo si era en la investidura o alguna altre dia. I per tant sí que hem d’aprendre una mica de les seves declaracions. Jo el que no faig mai, mai, mai és, mai contesto res, perquè jo respecto molt sempre a tothom i cadascú que escrigui el que vulgui, només faltaria. Però sí que quan és una al·lusió al grup, i en aquest cas jo com a representant, i si se’m cita a mi, doncs jo sempre diré el que penso perquè forma part de la meva manera de ser. I sempre ho diré. Es clar que vostè digui que nosaltres no hem argumentat mai el per què volem entrar, crec que no és just. Una altra cosa és que els hi agradi que ho fem o no. Jo ho entenc, jo em poso al seu lloc i ho entenc. Intento sempre posar-me al lloc dels altres i sé que no els hi agrada. Però que digui que no ho hem argumentat, crec que no és just. Ho dec haver argumentat molt malament, però ho he argumentat moltes vegades. I segona, bé el fet que nosaltres no els volem a vostès, que això si que ho recordo perfectament, perquè ho vaig llegir i a més ho vaig llegir diverses vegades, que vostè deia que malgrat no ho havíem dit, nosaltres els volíem fora i crec que avui això ho havia de clarificar. Cadascú té els seus mitjans. Jo ho vull dir aquí. Li torno a repetir, a nosaltres no ens sobra ningú. Que això quedi clar. Amb el tema del paper trist o no, bé escolti, li accepto perfectament. Ho he entès perfectament i si en algun moment ha pensat que d’allò, doncs no anava per aquí. Res més, la mà estesa sempre a tots i molt especialment a vostè, que ja dic sempre vaig tenir un tracte molt còmode, i ho he dit sempre, com alcalde la gestió que portava la seva àrea, sempre vaig estar molt ben informat, i sempre ho he dit i és que ho penso dir. I em va sorprendre molt doncs el fet aquest que vostè ho digués i fes al·lusió a mi. Coneixent-lo a vostè, el més normal és que si hi ha alguna cosa que no li agrada de mi, doncs ho digui aquí. Però el respecto perfectament i només faltaria i que això serveixi només per col·laborar en moltíssimes coses. Ja he dit de quina manera ens agradaria col·laborar i sinó ho continuarem fent d’aquesta altra.” El conseller, senyor Òscar Aparicio, intervé novament dient: “Jo li agraeixo les paraules. Segurament té raó en el sentit que potser li hauria d’haver dit a vostè primer abans de fer-ho, però només vostè i la senyora Estel han dit en un moment declaracions i no sé el diari. Jo amb el diari no hi vaig parlar en cap moment. I de fet el periodista que va signar aquesta nota es va enfadar amb mi perquè també vaig fer un comentari dient que trobava una mica absurd que un periodista agafés un post del meu facebook en aquest cas, un comentari del meu facebook, el pengés en el diari, agafés només una part de tot el que era, amb un titular força escandalós, i em sembla recordar que vostè li vaig enviar un whatsapp dient em sap greu el que ha sortit al diari perquè no reflecteix el que he dit jo en el meu post, i a aquest periodista li vaig dir que em sabia molt de greu que si volia fer això, que com a mínim em truqués per mirar-ho o per saber si el que ell havia agafat era correcte o no. Per tant a partir d’aquí, en tot cas ja li he dit en el seu moment, em disculpo si s’ha sentit atacat personalment. Evidentment deia vostè, perquè vostè era el que fa l’aportació en funció de ser el representant o el portaveu del grup d’Esquerra, i en tot cas ja li dic, m’ha sabut greu a nivell personal que s’ho hagi agafat malament, per la relació que vostè i jo que hem tingut aquests quatre anys anteriors i per tant li reitero la disculpa i esperem que a partir d’aquí doncs no hi hagi qualsevol altre tipus de malentès en aquest sentit. Cadascú té la postura que té respecte el que sigui.” El conseller, senyor Joaquim Sabrià, intervé dient: “Jo crec que això és el Ple del Consell. Com he dit abans som els representants d’aquí dels ajuntaments del Baix Empordà i crec que si sempre hi ha hagut, i crec que sempre hi ha, portem molts anys amb molt bona avinença, crec que les coses les hauríem de

51

poder parlar aquí i evitar de fer segons quins tipus de comentaris fora, que al cap i a la fi només porten mals entesos.” A les deu i cinquanta-cinc minuts del vespre, el president aixeca la sessió, de la qual com a secretari estenc aquesta acta.

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX...

Documents

Transcript of SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX...