1. MQUINES I MECANISMES

• Esta presentacin se ha realizado por Virgilio Marco. Profesor de Apoyo alrea Prctica del IES Tiempos Modernosde Zaragoza.[email_address] www.iestiemposmodernos.com
• Traduit: Avell Cap

2. MQUINES I MECANISMES. NDEX Els components de les mquines Els mecanismes Palanques Rodes, lleves i politges Sistemes de transmissi La relaci de transmissi Manovelles i bieles 3. ELS COMPONENTS DE LES MQUINES. Elements. Mquines sn aparells que redueixen lesfor necessari per a realitzar un treball. En quasi totes las mquines podem trobar: Estructura:serveixen de recolzament i protecci per a el resta de els components. Motor:dna energia mecnica a partir de qualsevol altra. Mecanismes:transmeten i transformen las forces i els moviments. Circuits: sn elsque transporten la energia de un lloc a altre de la mquina. Actuadors:transformen el moviment en treball. Dispositius de comandament regulaci i control:controlen el funcionament ndex 4. ELS COMPONENTS DE LES MQUINES.Circuits hidrulics i pneumtics . Els circuits hidrulics o pneumtics sn las parts per les que circula un fluid que en uns s aigua o oli i en els altres aire comprimit. Solen contenir els segents elements: El generador . Se encarrega de impulsar el fluid, sol ser una bomba de aire o un compressor. ndex Els conductores . Son tubs o canonades de diferents materials Els receptores . Son els que aprofiten el moviment del fluid per a obtenir calor, moviment, treball, etc. Elements de protecci . Boies, filtres, vlvules, que asseguren el funcionament del circuit sense riscos. Elements de control i regulaci del cabal . Aixetes, vlvules, comportes que tallen o dirigeixen el pas del fluid. 5. MECANISMES. Tipus de moviments. La majoria de las mquines t varies components que realitzen moviments. Els quatre moviments bsics, que donen lloc a mltiples moviments combinats, son: ndex Lineal . Se realitza en lnia recta i en un sol sentit Alternatiu . Es un moviment de constant avan i retrocs en lnia recta. Rotatiu . Es un moviment en cercle i en un solo sentit Oscillant . Es un moviment de constant avan i retrocs descrivint un arco 6. MECANISMES. Tipus de mecanismes. Els mecanismes sn elements o combinacions delements que transformen las forces i els moviments. Aix nos permeten modificar la seva direcci i intensitatfins aconseguir el que necessitem. Alguns tipus de mecanismes son: Engranatges .ndex Politges .Palanques .Bieles .Cigonyals . 7. MECANISMES. Exemple: pern - femella. El mecanisme pern femella se empra per a transformar un moviment de gir en altre rectilini amb una gran reducci de velocitat i, per tant, un gran augment de fora. Per a sha emprat freqentment en premses. Podem trobar-nos els dos casos segents: Pern fixa . Com que la femella est fixa el pern avana en lnia recta aconseguint exercir una gran pressi sobre els obstacles que troba en el seu avanament. Esta es lautilitat que se aprofita en els perns de banc i en las mquines per a la mesura de resistncia de materials ndex Femella fixa . En la bigotera i els compassos de precisi es el pern el que esta fixa i al girar-lo mitjanant la rodeta central, saconsegueix que las femelles se desplacen variant aix la obertura entre las puntes amb gran precisi. Esta obertura se mant fixa a no ser que se torni a girar la roda. 8. PALANQUES. Usos

La palanca es unamquinaconsistent enuna barra rgida que pot oscillar sobre un punt de recolzament . Pot usar-se per a:

• Transmetre moviments.

9. Transformar un moviment en altre de sentit contrari.

10. Transformar forces grosses en forces petites. 11. Transformar forces petites en forces grosses. 12. Transformar un moviment petit en un altre major. 13. Transformar un gran moviment en un de petit. ndex 14. PALANQUES. Tipus 1

En tota palanca tenim tres elements imprescindibles:

Primer gnere.T el punt de recolzament collocat entre la potncia i la resistncia. ndex Potencia o fora que apliquem Punt de recolzament Resistncia o fora que desitgem superar Segon gnere.T la resistncia collocada entre la potncia i el punt de recolzament. Tercer gnere.T la potncia collocada entre la resistncia i el punt de recolzament. 15. PALANQUES. Tipus 2 En la vida diria ens trobam amb molts aparells i mquines que combinen varis tipus de palanques, sn el que anomenem palanques mltiples. ndex 16. PALANQUES. La Llei de la palanca Mitjanant una palanca podemamplificar la nostra foracollocant convenientment el punt de recolzament, la resistncia i el punt on aplicarem la nostra potncia. ndex LaLLEI DE LA PALANCAdiu:el producte de la potncia per la seva distncia fins el punt de recolzament s igual al producte de la resistncia per la seva distncia a aquest mateix punt. Potencia x d p = Resistncia x d r Amb el punt de recolzament a la mateix distancia de la potencia i de la resistncia no hi ha amplificaci de la fora Si la potencia esta dos veces ms lluny del punt de recolzament que la resistncia, la fora se amplifica al doble. 17. RODES, LLEVES I POLITGES. ndex Rodes:en el volant i en altres rodes aprofitem la propietat de la palanca. La potencia se aplica en el exterior i la resistncia esta en el mateix punt de recolzament que se situa en el centro. La roda excntrica i la lleva : sn rodes que giren sobre un eix que no coincideix amb el seu centro. Aconsegueixen convertir un moviment circular en un alternatiu que es transms a altre component(palanca, balanc, ...) que esta connectat amb elles La politjaes un mecanisme compost por una roda, acanalada en el seu permetre, i el seu eix.La politja fixano se mou al desplaar la crrega. Enla politja mbil , que se desplaa al desplaar la crrega, el punt de recolzament no esta en el eix sin en la corda. Amb las politges aconseguim realitzar esforos cap avall per a pujar crregues, guanyant aix en comoditat. Amb las politges mbils tamb aconseguim amplificar la fora.Els polispastssn combinacions de politges, fixes i mbils, amb las que aconseguim canviar la direcci del esfor que realitzem i aconseguim amplificar la fora. Per a tenim que augmentar tamb la longitud de la corda que haurem desplaar. 18. SISTEMAS DE TRANSMISSI. ndex Mitjanant rodes de fricci:sn mecanismes amb dos o ms rodes que estan en contacte. Quan gira una fa girar a laltra en sentit contrari. Els eixos de las rodes han destar molt prxims i poden ser parallels o que se tallin. Transmissi mitjanant politges i corretja : sn mecanismes formats por dues o ms politges connectades entre s mitjanant corretges. Els eixos de las rodes poden estar molt allunyades i poden estar parallels o tallar-se. Les corretges poden collocar-se creuades per a canviar el sentit de giro. Segons els dimetres de las rodes i la roda que actu com motriu podem aconseguir modificar la relaci entre la velocitat de giro i la fora de una roda i altra. Transmissi mitjanant pinyons i cadena:sn mecanismes compostos por dos rodes dentades unides mitjanant una cadena. Se comporten com las transmissions mitjanant politges i corretja, per amb l'avantatge de que, al ser las rodes dentades, la cadena no corre perill de lliscar. Els sistemes de transmissi sn mecanismes quese empren per a transmetre moviments de un eix a altre . Existeixen varis sistemes: 19. SISTEMES DE TRANSMISSI. Engranatges ndex De rodes rectes : Sempra per a augmentar o reduir la velocitat de gir i per a mantenir o canviar el sentit de la rotaci.De rodes cniques : transmet el moviment a un eix que se troba en angle recte amb el eix motor. Pern sense fi o sense fi corona:transmet el moviment a un eix perpendicular i redueix molt la seva velocitat. Els sistemes de transmissi por engranatges estan formats per rodes dentades muntades entre s. Podem trobar els segents tipus. Cremallera i piny:converteixen el moviment giratori en lineal i viceversa. 20. LA RELACI DE TRANSMISSI En tots els sistemes de transmissi, el augment o disminuci de fora i velocitat depn de larelaci de transmissi . ndex LaRelaci de transmissien el caso de politges i corretja es:el quocient entre el dimetre de la roda arrossegada i el de la roda motriu. d 1/d 2= n 2/n 1z 1/z 2= n 2/n 1LaRelaci de transmissien el caso de engranatges i pinyons amb cadena es:el quocient entre el nmero de dents de lengranatge arrossegat i el de lengranatge motor. n 1 d 1 n 2 d 2 Rueda motriu Rueda arrossegada n 1 z 1 n 2 z 2 Rueda motriu Rueda arrossegada 21. LA RELACI DE TRANSMISSI. El reductor de velocitat. El reductor de velocitat es un mecanisme que se empra per a aconseguir que un motor leix del qual gira molt rpid per amb poca fora sigui capa de moure un element queprecisa major fora per a girar, per gira ms lentament. ndex Rueda motriu Rueda arrossegada Rueda motriu Rueda arrossegada 22. MANOVELLES I BIELES. La manovella Lamanovellas un mecanisme que serveixen per afer girar un eix amb menys esfor . Quantms llargaes la manovellamenor es el esforque haurem realitzar. ndex Elcigonyals un conjunt de manovelles collocades sobre un mateix eix. Susa quan volem dar moviment alternatiu a varis elements. 23. MANOVELLES I BIELES. La biela Labielas una barra rgida que estaconnectada a un cos que gira. Quan el cos gira la biela se desplaa segons un moviment alternatiu. Lefecte tamb se pot aconseguir a la inversa, es a dir, transformant un moviment alternatiu en un de giratori. ndex La biela i la manovella solen emprar-se juntes formant elconjunt biela-manovella. El pedal de la bicicleta que transforma el moviment alternatiu de la cama en la rotaci del plat i de las rodes es un exemple molt conegut.