Manu P1 Prim I Especial

1

Universitat de les Illes Balears

Facultat d’Educació

MANUAL DE PRÀCTIQUES DELS ESTUDIS DE MESTRE

Curs 2009-2010

Pràcticum I

Especialitats d’Educació Primària i Educació Especial

2

SUMARI

0. PRESENTACIÓ

1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM

2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2009-2010)

3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM

4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ

PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL

5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT

5.1. Qüestions generals

5.2. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques

5.3. Memòria presentada per l’alumne/a practicant

5.4. Autoavaluació de l’alumne/a practicant

6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES

6.1. Funcions de l’alumnat practicant

6.2. Funcions del professorat tutor de l’escola

6.3. Funcions del professorat tutor de la Universitat

6.4. Funcions dels coordinadors de Pràctiques de les escoles

6.5. Funcions de la Comissió de Pràctiques de la Universitat

DOCUMENTACIÓ ANNEXA

Annex 1. Fitxa del centre

Annex 2. Fitxa del projecte educatiu del centre

Annex 3. Fitxa de l’aula

Annex 4. Fitxa d’intervencions a l’aula com a col·laborador/a

Annex 5. Fitxa de participació en les activitats de l’escola

Annex 6. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques (de l’escola i de la Universitat)

Annex 7. Informe d’autoavaluació de l’alumne/a

Annex 8. Document de reflexió final sobre l’experiència

3

0. PRESENTACIÓ

El manual que teniu a les mans té com a objectiu explicitar les característiques de les Pràctiques pel

que fa als objectius, organització i funcions de les persones implicades, el treball que ha de

desenvolupar l’alumnat i l’avaluació d’aquest. Pretén ser una eina de treball útil tant per al

professorat tutor de les escoles i la Universitat com per a l’alumnat. Com a tal eina, es tracta d’un

document flexible, adaptable i obert als suggeriments de totes les persones participants, i esperam

que serà enriquit amb les noves aportacions que entre tots i totes fem a partir de l’experiència

d’enguany. En aquest sentit, al final de cada curs s’estableix un període de revisió i adaptació, si cal,

del document.

El propòsit principal de la formació inicial del professorat ha d’orientar-se a facilitar la construcció

d’un pensament pedagògic autònom i crític. De forma anàloga a la manera com s’entén

l’aprenentatge dels infants, entenem també l’aprenentatge del professorat. El mestre transforma el

seu coneixement quan la reflexió sobre la pràctica i el contrast d’interpretacions evidencien les

mancances de les seves concepcions i teories pedagògiques, o la inadequació dels seus hàbits de

comportament docent.

Per aquesta raó, el punt de partida de les propostes sobre la formació inicial se situa en la

reconceptualització de les relacions entre el coneixement teòric i el coneixement pràctic, establint

com a eix del currículum formatiu les Pràctiques escolars. No es tracta de presentar situacions de la

pràctica per il·lustrar-hi el coneixement acadèmic, sinó que aquest coneixement es converteixi en

una eina de reflexió sobre aquelles, de forma que permeti als futurs docents reconstruir la seva

mirada sobre els fenòmens escolars.

Fer de les Pràctiques escolars l’eix del currículum significa transformar-les en àmbit d’indagació a

partir del qual adquireixi sentit per als alumnes: a) explicitar el seu propi coneixement experiencial,

b) compartir amb els altres aquest coneixement i estar obert a modificar-lo amb altres aportacions,

c) accedir a coneixements teòrics que puguin ajudar-los a reinterpretar les situacions reals escolars, i

d) cercar formes d’intervenció adients amb les anàlisis realitzades. Així doncs, no es tracta solament

d’adoptar models d’actuació del professorat tutor, sinó d’anar construint un pensament pedagògic

propi que serveixi de base per a l’actuació i per a la presa de decisions educatives.

El període de Pràctiques significa per a l’alumnat dels estudis de Mestre un moment privilegiat per

trobar-se amb la realitat del treball que es fa a les aules i a les escoles, i té per finalitat enriquir

l’enllaç entre els coneixements teoricopràctics adquirits en l’àmbit acadèmic i els que es

construeixen en l’àmbit professional. Cal la integració de tots dos tipus de coneixement, la qual cosa

requereix marcs de diàleg en els quals participin els mateixos estudiants, el professorat dels centres i

el professorat de la Universitat.

Finalment, el període de Pràctiques permet a cada alumne confirmar la seva vocació i capacitat per

fer de mestre, prendre consciència dels seus punts forts i els seus punts febles i, amb l’ajuda dels

tutors, prendre les decisions de millora que consideri oportunes en relació amb el desenvolupament

professional o personal.

En resum, el Pràcticum ha de permetre:

1. Integrar en contextos reals els coneixements desenvolupats en les diferents assignatures dels

estudis.

2. Desenvolupar competències relacionades amb la pràctica professional, tant les de caràcter

pedagògic com les personals i les interpersonals.

3. Comprovar la pròpia motivació i capacitat per fer de mestre i prendre decisions de millora.

4

1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM

A partir dels nous plans d’estudis de Mestre iniciats el curs 2002-2003, el Pràcticum, amb una

assignació de 32 crèdits, es realitza en dos períodes, inclosos en el segon i el tercer curs

respectivament: Pràcticum I i Pràcticum II. El Pràcticum I, que es duu a terme durant un mes del

segon curs de la diplomatura, té un valor de12 crèdits; i el Pràcticum II, que es realitza el tercer curs

durant dos mesos, té un valor de 20 crèdits.

El Pràcticum I té l’objectiu general de proporcionar un primer contacte amb la realitat escolar per

conèixer-la amb més profunditat, poder reflexionar sobre la professió de mestre i iniciar la valoració

de les pròpies aptituds professionals.

El Pràcticum II significa per a l’alumnat la possibilitat de començar a emprar els procediments i els

recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els principis educatius de l’escola i adequats a la

realitat de l’aula, sigui directament amb l’alumnat o en tasques de planificació i participació en el

funcionament general del centre. Significa també l’oportunitat d’una més gran implicació en la

dinàmica del centre.

A partir de l’experiència dels cursos anteriors i de les avaluacions realitzades, l’alumnat de Primària

i Educació Especial realitza les Pràctiques en un sol nivell d’un cicle. Tot i això, sempre que sigui

possible i d’acord amb l’organització de l’escola, es considera convenient que l’alumnat de tercer

(Pràcticum II) pugui dedicar uns quants dies a realitzar observacions no participants en altres cicles.

La finalitat és possibilitar a l’alumnat l’accés, encara que de manera molt limitada, a una visió més

global de l’etapa educativa. En qualsevol cas, aquesta proposta s’haurà de consensuar amb el

professorat tutor i se n’haurà d’estudiar la viabilitat.

Es recomana que l’alumnat d’Educació Primària i Educació Especial faci el Pràcticum II a la

mateixa escola on hagi fet el Pràcticum I. La finalitat és aprofundir en els coneixements adquirits

durant el període anterior i afavorir una més gran implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.

Cal tenir en consideració que l’alumnat d’Educació Especial obligatòriament ha de fer un dels dos

Pràcticums en un centre ordinari i, per tant, no es poden repetir les pràctiques en els centres

específics.

La nova seqüenciació permet als nostres alumnes conèixer la pràctica quotidiana en l’escenari viu i

complex de l’escola, assumint de forma progressiva responsabilitats educatives, i al mateix temps,

la reflexió en l’escenari universitari a partir de l’accés a les eines de les disciplines. Recordem que

el model anterior significava la realització del Pràcticum durant el darrer trimestre del tercer curs i,

per tant, no permetia aquest doble escenari formatiu.

Tot això implica vetllar perquè els continguts desenvolupats a les distintes assignatures dels estudis

tinguin una connexió clara amb el treball pràctic que es desenvolupa a les escoles i amb les

preocupacions intel·lectuals i ètiques dels docents; i al mateix temps, que l’estada a l’escola

repercuteixi en una millor comprensió del que s’aprèn a les aules universitàries. Ambdós àmbits de

coneixement es necessiten mútuament.

Per altra banda, volem aprofitar aquesta situació de canvi per afavorir la col·laboració entre els

estudis de Mestre i els centres educatius, amb tot el que significa d’il·lusió i expectatives

renovades:

— Millorant la coordinació i col·laboració entre els tutors de Pràcticum de la Universitat i els

tutors dels centres.

5

— Fent possible un treball en col·laboració que incorpori d’una manera efectiva els alumnes en

Pràctiques i els tutors de la Universitat en projectes dels centres que suposin millores en relació amb

els problemes abordats.

És també una ocasió per aprofundir en la tasca de tutorització, tant dels docents de la Universitat

com dels docents de les escoles. Entenem que és necessari incidir més en aspectes com: la reflexió i

la revisió de les accions observades i de les intervencions pròpies, l’autoavaluació centrada en la

identificació de necessitats com a futur mestre i la recerca de solucions, la reflexió sobre la professió

docent en una escola diferent d’aquella on es va experimentar anys enrere.

Dins la mateixa pretensió de millorar la tutorització de les Pràctiques, tenim en compte la revisió de

les funcions actuals dels coordinadors i coordinadores de les escoles. Sabem que el seu paper és

fonamental per garantir l’aprofitament de l’experiència i el benestar de totes les persones

implicades. En aquest sentit, és la nostra intenció incidir en tasques com: aportar una visió general

del funcionament del centre i les seves necessitats, facilitar la participació de l’alumnat en la vida

del centre, vetllar perquè la comunicació entre el futur docent i el seu tutor o tutora de l’aula sigui

enriquidora per a ambdós.

Per altra banda, la implantació del nou pla d’estudis i l’experiència adquirida el curs passat ens

animen a continuar la línia de treball iniciada en el Pràcticum 2004-2005. Una línia que implica la

seva participació en projectes d’innovació que el centre duu a terme o es proposa començar.

L’objectiu d’aquest treball és facilitar als nostres alumnes el desenvolupament d’estratègies i

actituds pròpies de la recerca que entenem que són necessàries per a una millora de la pràctica

educativa. Esperam que la col·laboració dels alumnes suposarà per al centre de Pràctiques una ajuda

real en el seguiment i revisió d’aquests projectes o bé en la seva implantació.

Entenem per projectes d’innovació totes les iniciatives, del centre en conjunt o d’algun grup de

docents, adreçades a introduir canvis de millora en algun aspecte educatiu. Entenem també que la

complexitat i l’extensió dels projectes poden ser molt variades quant al nombre de persones

implicades, la seva durada, les finalitats i la coordinació que suposin. Volem que la definició dels

projectes sigui oberta perquè hi tingui cabuda un ventall ampli d’iniciatives i propostes dels centres,

segons les seves característiques, les seves necessitats i les seves inquietuds.

A l’apartat referit al pla de treball de l’alumnat trobareu ampliat el contingut d’aquesta proposta.

2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2000-2010)

Els alumnes han de complir tot l’horari del centre, tal com facin els professors i professores.

Això suposa la participació en les activitats de tota la jornada escolar, juntament amb el tutor o

tutora, incloent-hi els patis, l’hora d’exclusiva i les reunions previstes, o qualsevol altra activitat

d’interès organitzada per l’escola.

CALENDARI D’ACTIVITATS DE REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES

CURS 2009/2010

Període de pràctiques De 15 de febrer a 12 de març de 2010

6

Lliurament de la memòria 23 d’abril de 2010

Reunió amb el professor tutor de la UIB

per comentar l’avaluació

De 17 a 21 de maig de 2010

Lliurament de notes de pràctiques 4 de juny de 2010

Signatura d’actes 25 de juny de 2010

3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM

Les Pràctiques tenen com a objectiu general iniciar l’alumnat en l’exercici de les tasques

professionals que li són encomanades, tenint en compte el fet d’afavorir el desenvolupament

integral de la persona. Ens referim a un procés d’adquisició de coneixements, habilitats i actituds.

Al llarg de la diplomatura es pretén formar l’estudiant en una sèrie de competències bàsiques que es

relacionen directament amb els quatre aprenentatges o sabers fonamentals proposats per Delors

(1996) —saber, saber fer, saber estar i saber ser. Així, les competències que preveiem fan referència

a quatre àmbits estretament relacionats: 1) Competències per gestionar el coneixement i el mateix

aprenentatge, 2) Competències per a l’exercici professional, 3) Competències per a la convivència i

les relacions interpersonals, i 4) Competències per a l’ajustament personal.

La nostra pretensió és que el període de Pràctiques incideixi especialment en les competències que

assenyalam a continuació:

Capacitat d’observació de les distintes situacions de l’aula i d’altres espais escolars

Capacitat de gestionar la informació recollida i la seva anàlisi

Capacitat de prendre decisions

Capacitat per treballar en equip

Reconeixement i respecte envers la diversitat i la multiculturalitat

Sensibilitat i compromís respecte al context social de l’escola

Habilitats en les relacions interpersonals, especialment per al diàleg i la negociació

de perspectives

Capacitat d’adaptar-se a situacions noves

Imatge realista d’un mateix com a futur docent

Assumpció de responsabilitats i implicació en el treball docent

Col·laboració amb l’equip docent de l’escola i participació activa en els projectes de

l’escola

Assumpció de la dimensió ètica de la professió docent

Ús dels procediments i recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els

principis educatius de l’escola

Confiança en les capacitats dels infants i competències per a la comunicació amb ells

Capacitat d’anàlisi del que implica ser mestre/a en la societat actual, de les seves

obligacions i els seus reptes

Al voltant d’aquestes competències s’articulen els objectius del Pràcticum I i del Pràcticum II. Tot i

que aquest manual correspon a un dels períodes de Pràctiques, entenem que conèixer els objectius

7

dels dos períodes facilita a les persones implicades —alumnat i professorat tutor— poder copsar el

sentit de trajectòria i de progressiva implicació que té el Pràcticum. Permet així regular l’exigència

envers l’alumnat i l’avaluació pertinent.

8

Objectius en relació amb el coneixement de l’escola i de l’aula

PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II

1. Conèixer el funcionament general del centre a

partir de la recollida d’informació i la seva anàlisi.

Aquest coneixement ha de facilitar a l’alumne

prendre consciència sobre:

— Els trets que donen identitat a l’escola i com es

concreten en la pràctica (de l’escola i de l’aula)

— La relació de l’escola amb el seu entorn

— Les seves necessitats i les seves dificultats

— Els seus reptes específics en el marc de la societat

actual

1. Aprofundir en el coneixement del centre, ampliant

la recollida d’informació i l’anàlisi sobre alguns dels

aspectes concrets que conformen la realitat de

l’escola.

2. Conèixer la dinàmica de l’aula i del grup classe a

partir de l’observació de la manera de fer del mestre/a

i de l’alumnat, del diàleg posterior i de la contrastació

amb els plantejaments teòrics treballats a la Facultat.

2. Aprofundir en el coneixement de l’aula amb la

recollida d’informació i l’anàlisi al voltant de:

— Incidència del projecte educatiu del centre en la

pràctica de l’aula

— Principis i valors educatius del mestre/a que

sustenten la seva actuació

— Preocupacions docents del mestre/a

3. Prendre consciència de les obligacions i

responsabilitats professionals.

3. Prendre consciència de les obligacions i

responsabilitats professionals.

En relació amb la col·laboració en l’activitat de l’aula


4. Iniciar-se en la pràctica docent (l’alumnat

d’Educació Especial també com a mestre de suport),

amb petites intervencions a l’aula sota la supervisió

dels tutor o tutora.

4. Assumir de manera gradual i progressiva la

intervenció dins el grup classe fins a arribar a

responsabilitzar-se del grup en determinats períodes.

5. Dissenyar unitats temàtiques i propostes

d’activitats educatives fonamentades i adequades al

context, saber aplicar-les i avaluar-ne la posada en

pràctica.

5. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del

contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud

crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat

davant postures i interpretacions distintes.

6. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del

contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud

crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat

davant postures i interpretacions distintes.

6. Desenvolupar una actitud de confiança envers les

capacitats dels infants del grup classe, manifestant

interès per les seves preocupacions i interessos i

respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup

d’alumnes.

7. Desenvolupar una actitud de confiança envers les

capacitats dels infants del grup classe, manifestant

interès per les seves preocupacions i interessos i

respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup

d’alumnes. Participar activament en la recerca de

respostes a les seves necessitats educatives.

9

En relació amb la participació en les activitats del centre


7. Participar progressivament en les diferents accions

i activitats que es duen a terme fora de l’aula

(reunions de cicle, comissions, activitats

extraescolars…), mostrant capacitat de comunicació i

una actitud de respecte.

8. Assumir un paper més rellevant en les diferents

accions i activitats que es duen a terme fora de l’aula

(reunions de cicle, comissions, activitats

extraescolars…), mostrant iniciativa, capacitat de

comunicació i una actitud de respecte.

9. Implicar-se en el treball de l’escola participant de

forma activa i responsable en projectes o activitats i

en l’elaboració de recursos.

En relació amb el coneixement d’un mateix

PRÀCTICUM I i PRÀCTICUM II

— Conèixer-se a si mateix en una situació real de pràctica professional, conèixer les pròpies dificultats i

capacitats, així com els aspectes que cal millorar.

— Analitzar els sentiments i actituds que les Pràctiques mobilitzen i aprendre a regular-los.

— Reflexionar juntament amb el professorat tutor de l’escola i/o de la Universitat sobre les pròpies

concepcions i les accions dutes a terme. Valorar-les.

4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ

PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL

El treball que desenvoluparà l’alumne/a practicant l’ha d’ajudar a desenvolupar les seves capacitats

d’observació, les de col·laboració i les d’intervenció, dins un procés constant de reflexió sobre allò

que s’ha observat i sobre allò que s’ha fet. Aquest procés reflexiu no s’exhaureix en la vida de

l’aula, sinó que comprèn també els moments de planificació del que es vol fer i els de valoració

sobre el que ja s’ha fet.

Una activitat en què l’alumnat de Pràctiques ha de suplir el mestre / la mestra en la seva

actuació professional sense un guiatge específic i adequat, es desvia dels criteris bàsics que

caracteritzen el període de Pràctiques i es considera poc adient.

PRÀCTICUM I

1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn.

2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre.

3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula.

4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a.

5. Participació en les activitats de l’escola.

6. Elaboració de la memòria de Pràctiques.

10

1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn

En aquest primer treball es demana la recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques

generals del context de l’escola, i sobre els elements educatius generals que la identifiquen (ràtios,

serveis de què disposa, etc.). Els treball fet es presentarà a la fitxa del centre (annex 1).

2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre

Entenem el projecte educatiu com a element que dóna identitat i perspectiva de futur a l’escola. No

ens referim sols als principis i objectius que figuren al Projecte educatiu de centre, sinó que tenim

en compte també el seu desenvolupament en altres documents de l’escola com ara: el Projecte

curricular d’etapa, el Projecte lingüístic, el Reglament de règim interior, etc.

Es demana que l’alumne/a analitzi i valori no sols la formulació d’intencions i els principis

ideològics i pedagògics, sinó també algunes de les seves concrecions en altres àmbits de definició.

El treball realitzat es presentarà a la fitxa del Projecte educatiu del centre (annex 2).

Aquestes dues primeres activitats impliquen per part de l’alumnat la consulta dels documents que el

coordinador o coordinadora consideri adient, entrevistes amb aquesta mateixa persona o altres

membres de la comunitat educativa i l’observació de totes aquelles evidències que informen sobre

el funcionament i el projecte de l’escola. Aquesta tasca de recollida d’informació la poden fer

conjuntament el/les alumnes que fan les Pràctiques en un mateix centre.

3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula

Aquesta tercera tasca implica per part de l’alumnat un treball exhaustiu de recollida d’informació (a

través de l’observació i les entrevistes al seu tutor o tutora) i d’anàlisi sobre l’aula i el grup classe,

per poder veure la incidència dels aspectes anteriors en la pràctica educativa real. Aspectes com

l’estil de planificació, les estratègies d’intervenció, les formes de comunicació amb els infants, el

tipus d’avaluació, la forma d’organitzar l’espai i el temps, els moments quotidians…, poden ser

fonts d’informació rellevants sobre la relació establerta a l’escola entre els propòsits i la realitat. Per

a la presentació del treball fet s’utilitzarà la fitxa de l’aula (annex 3).

Per a aquesta activitat es recomana la confecció d’un DIARI DE PRÀCTIQUES. El diari és un

document escrit on cada alumne/a recull observacions rellevants, sentiments, reflexions,

intervencions personals, situacions viscudes que criden l’atenció, descobertes, dubtes…, de forma

sincera, sense restriccions ni limitacions. És important que les anotacions del diari no siguin

únicament descriptives sinó que, a més, continguin reflexions, valoracions i propostes de canvi. Les

preguntes següents poden orientar en aquest sentit: Què passa? Com valoro el que passa? Què seria

bo que passàs?

El fet d’escriure condueix a una reflexió i sistematització més serioses. Tot i que és una eina de

treball de l’alumne/a, contrastar les anotacions amb el professorat tutor a les sessions de tutoria

possibilita al professor/a tutor/a un seguiment i una orientació individual del procés d’aprendre a

ensenyar que cada estudiant construeix.

4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a

Es tracta d’intervencions senzilles, de manera que l’alumne/a es vagi introduint en l'activitat

professional de forma progressiva i amb la guia del seu tutor/a. Ajudar en la revisió dels treballs

dels infants, participar en el temps dels racons, contar un conte, ensenyar un joc…, són alguns

exemples d’intervenció inicial. Cal que les intervencions posteriorment siguin valorades amb el

11

tutor/a de l’aula. En el cas de l’alumnat de l’especialitat d’Educació Especial, la intervenció també

ha d’anar adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Si el tutor/a de l’aula ho considera oportú, pot plantejar-se que les intervencions s’ampliïn fins a

assumir la responsabilitat d'un petit grup d'alumnes o del grup classe durant estones curtes.

Per a la presentació escrita de les intervencions es proposa emplenar la fitxa d’intervencions a

l’aula com a col·laborador/a (annex 4).

5. Participació en les activitats de l’escola

L’alumne/a ha de participar en les activitats que el centre realitza, des de les habituals (reunions de

cicle, claustre…) a les més puntuals (sortides, activitats extraescolars, celebracions…). Aquesta

activitat complementa la tasca realitzada a l’aula de pràctiques. Els treball fet s’ha de presentar a la

fitxa de participació en les activitats de l’escola (annex 5).

6. Elaboració de la memòria de Pràctiques

La memòria de Pràctiques és la reflexió personal escrita, l’aprofundiment formalitzat en un treball

del que ha estat l’experiència a l’escola i del que s’ha après. És l’explicació, l’anàlisi i l’avaluació

del treball realitzat, valorat a partir de les observacions recollides, del diàleg amb el professorat tutor

de l’escola i de la Universitat, amb altre professorat de l’escola, amb els infants, amb els companys

de curs. És també la reflexió sobre les pròpies expectatives de fer de mestre i sobre els canvis

aptitudinals i actitudinals que un mateix es proposa.

La memòria és formada pels elements següents:

La fitxa del centre

La fitxa del projecte educatiu del centre

La fitxa de l’aula

La fitxa d’intervencions com a col·laborador/a

La fitxa de participació en les activitats de l’escola

L’autoavaluació de l’alumne/a en pràctiques (vegeu annex 7)

El document de reflexió final sobre l’experiència (vegeu annex 8)

És especialment important que als documents no hi apareguin referències concretes (noms de

mestres o alumnes), així com imatges de l’alumant.

S’assenyalen a continuació els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació de la memòria:

— Correcció en la presentació, l’expressió escrita i l’organització del treball.

— Referència correcta de les citacions bibliogràfiques que s’han fet servir (llibres, articles, pàgines

web, etc.) i de les fonts documentals de l’escola.

— Capacitat de síntesi en la presentació de les dades.

— Rigor i profunditat en l’anàlisi i en les valoracions del que s’ha observat.

— Rigor en l’autoavaluació i en les aportacions personals sobre l’experiència de pràctiques.

12

5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT

5.1. QÜESTIONS GENERALS

A partir dels objectius que s’han explicitat anteriorment, l’avaluació s’adreçarà a constatar en quina

mesura han estat assolits.

La funció d’avaluar l’alumne/a practicant és pròpia del professorat tutor de l’escola i del professorat

tutor de la Universitat. Aquests hauran de realitzar una avaluació individualitzada de cada alumne/a

de Pràctiques.

És especialment important garantir durant tot el procés un seguiment i una valoració conjunts entre

cada estudiant i els seus tutors, de manera que puguin prendre consciència dels progressos i les

mancances i posar les mesures adequades per assolir els objectius perseguits.

L’avaluació final serveix per valorar globalment l’alumne/a practicant i determinar la qualificació

que constarà a les actes. En l’avaluació final també es tindrà en compte l’autoavaluació de

l’alumne/a.

Proporció indicativa de la valoració dels participants en l’avaluació final

Avaluació conjunta del professorat de l’escola i la Universitat: 90% (45% memòria i

tutories, 45% avaluació tutors UIB/Escola).

Autoavaluació de l’alumne/a practicant: 10%.

Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la

qual cosa demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, amb

vista a superar la tradició d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora,

sense considerar la importància cabdal d’aquest període formatiu.

5.2. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES

L’informe d’avaluació s’entén com un balanç global del procés de Pràcticum que permeti destacar

el grau d’implicació de l’estudiant, les seves actituds i capacitats per a la docència i els principals

aprenentatges assolits en aquest període de la seva formació.

Es considera desitjable que el contingut de l’informe d’avaluació del professorat de l’escola i de

l’informe del professorat de la Universitat sigui el resultat de l’intercanvi i el contrast de la

informació i valoració d’ambdós tutors i, obligatòriament, s’ha d’elaborar de manera conjunta.

També és important l’intercanvi i el contrast amb l’estudiant per intentar que aquest comprengui les

valoracions que es fan i incorporar en la mesura en què sigui possible el seu punt de vista, ja que, si

això no s’aconsegueix, poca utilitat tindrà en el seu futur professional.

És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri

que hi ha prou indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no

s’han d’emplenar aquells apartats sobre els quals no es disposi d’informació suficient).

Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i

estudiants, es recullin totes i s’indiquin els motius pels quals es discrepa, ja que tot això és

fonamental per garantir el caire formatiu de l’avaluació.

13

Per tal de facilitar els elements necessaris per a l’avaluació, a l’annex 6 es facilita una guia on

consten els criteris a tenir en compte. La majoria dels apartats són comuns a totes les especialitats,

atès que es refereixen a aspectes que consideram propis de qualsevol professor/a, independentment

de l’etapa i de l’àrea que s’imparteixi.

5.3. MEMÒRIA PRESENTADA PER L’ALUMNE/A PRACTICANT

Vegeu el punt 6 del pla de treball de l’alumnat. Sempre que sigui possible, l’avaluació de la

memòria es farà conjuntament entre el professorat de l’escola i de la Universitat.

5.4. AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A PRACTICANT

Per a l’autoavaluació que es farà constar a la memòria, l’alumne/a haurà de valorar-se de forma

global i crítica els aspectes següents:

— L’aprenentatge realitzat durant tot el procés.

— L’actitud, la participació, les tasques desenvolupades i el grau de compromís o implicació

durant el període de Pràctiques.

— L’esforç personal i les reflexions realitzades.

L’informe d’autoavaluació és el que es presenta a l’annex 7. És pràcticament el mateix que

l’informe que fa servir el professorat del centre i de la UIB per a l’avaluació de l’alumne/a per tal de

facilitar el contrast de la informació obtinguda.

6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES

En les Pràctiques hi intervenen de forma determinant tres protagonistes: el professorat tutor de la

Universitat, el professorat tutor de l’escola i l’alumne/a practicant. Aquests tres protagonistes cal

que actuïn de manera coordinada i conjunta per poder portar a terme una bona realització de les

Pràctiques.

Així mateix hi ha altres agents que participen, encara que no tan directament, en el seu

desenvolupament: els coordinadors de les Pràctiques a les escoles i la Comissió de Pràctiques de la

Universitat. Aquesta comissió és formada per professors/es representants de cada una de les cinc

especialitats i dues persones encarregades d’organitzar la planificació i el desenvolupament de les

Pràctiques.

6.1. FUNCIONS DE L’ALUMNAT PRACTICANT

Les principals tasques que han de fer els estudiants en relació amb el Pràcticum són les següents:

Abans de les Pràctiques

— Assistir a una sessió informativa sobre el Manual de Pràctiques a càrrec del coordinador/a de

l’especialitat, en la qual també es farà l’adjudicació de les escoles.

— Assistir a una sessió de tutoria amb el professor/a tutor/a per rebre les orientacions oportunes

sobre les tasques que s’hauran de realitzar a l’escola i sobre les reunions de seguiment que es

faran en aquest període.

14

Durant les Pràctiques

— Acceptar la responsabilitat com a practicant, col·laborar amb el mestre tutor o la mestra tutora

i l’equip docent i fonamentar l’actuació en el respecte, la comunicació i la cooperació en

objectius i problemes comuns.

— Acceptar i complir les normes de funcionament de l’escola.

— Complir l’horari de l’escola, amb puntualitat i justificant les faltes d’assistència.

— Dur a terme el pla de treball de Pràctiques de l’especialitat.

— Assistir a les reunions de tutoria a les quals convoqui el professor tutor o la professora tutora

de l’escola i/o de la Universitat. L’assistència i la participació a aquestes reunions són

obligatòries i seràn avaluades. Es recomana que s’utilitzi el correu electrònic i/o l’entorn virtual

de Campus Extens com a eina bàsica d’atenció a totes les qüestions que es derivin del dia a dia a

l’escola.

Després de les Pràctiques

— Assistir a la tutoria d’avaluació que convoquin els tutors de Pràctiques (de l’escola i de la

Universitat).

— Lliurar la memòria de les Pràctiques en les dates establertes.

— Reunir-se amb el professor tutor o la professora tutora de la Universitat per comentar la

memòria i la nota final obtinguda.

— Realitzar l’autoavaluació final de Pràctiques i comentar-la amb els seus tutors/es.

6.2. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE L’ESCOLA

Els mestres tutors de les escoles són els professionals que acullen i tutelen l’estudiant que fa

pràctiques al seu centre i que posen a disposició dels estudiants la seva experiència i formació. Les

seves tasques són les següents:


— Conèixer el Manual de Pràctiques i les seves funcions com a tutor/a.


— Coordinar-se amb el professor tutor de la Universitat per determinar els aspectes relacionats

amb el Pràcticum dels estudiants.

— Facilitar al practicant tot tipus d’informació i orientació sobre l’organització i el funcionament

del centre, el grup classe i els programes que va duent a terme en la seva tasca docent.

— Guiar-lo en l’observació, l’anàlisi i la reflexió. És important trobar moments perquè es pugui

dur a terme un diàleg obert entre l’estudiant i el mestre que permeti sistematitzar el que passa a

l’aula i les raons d’actuació del mestre.

— Assessorar l’estudiant en la preparació d’activitats educatives i animar-lo a intervenir i a

participar a la classe, inicialment programant activitats puntuals o avaluant treballs concrets fets

pels infants i progressivament prenent iniciatives diverses.

15

— Facilitar a l’alumne/a, sempre que el claustre ho cregui oportú, la seva incorporació a les

reunions de treball (claustres, cicles, departaments...).

— Fer reunions periòdiques amb l’alumne per tal de dur a terme la seva avaluació formativa.

— Intercanviar informacions, observacions i reflexions amb el professorat tutor de la Universitat

sobre les qualitats i la formació de l’alumne/a practicant.

— Realitzar l’avaluació de mig període de Pràctiques, juntament amb el tutor/a de la

Universitat, de l’estudiant per reflexionar-hi conjuntament.


— Realitzar l’avaluació final de l’alumne/a practicant, juntament amb el professor de la

Universitat segons l’informe que s’adjunta.

6.3. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE LA UNIVERSITAT

Els tutors del Pràcticum de la Universitat són professors i professores de les diferents àrees que

intervenen en els estudis de Mestre. Les seves funcions són:


— Assistir a les reunions que organitzen els coordinadors de Pràctiques.

— Preparar adequadament el procés de de Pràctiques i identificar-se amb els seus objectius i

plantejaments.

— Realitzar una sessió de tutoria amb els estudiants per conèixer-los i informar-los del

Pràcticum, i per especificar les reunions de seguiment que es faran.

Durant les Practiques

— Vetllar pel mateniment de la filosofia del Pràcticum als centres educatius i fomentar el diàleg,

la reflexió i l’intercanvi d’experiències entre els mestres tutors i l’alumnat.

— Coordinar-se amb el professor tutor de l’escola per determinar els aspectes relacionats amb el

Pràcticum dels estudiants, per intercanviar informacions, observacions i reflexions sobre la

formació de l’alumne/a practicant.

— Fer el seguiment com a tutor dels alumnes per assessorar-los en el treball de Pràctiques:

afavorir l’anàlisi fonamentada i reflexiva del que s’observa, intercanviar experiències i reflexions

sobre la feina feta i orientar-los en els possibles problemes, dubtes o qüestions que es plantegin,

així com en la confecció de la memòria.

— Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques.

— Realitzar l’avaluació formativa i de mig període de Pràctiques dels alumnes. Aquesta

avaluació es farà juntament amb el professorat tutor de l’escola.

Les visites dels professors tutors de la Universitat a les escoles seran obligatòries i serviran

per conèixer directament el treball de l’estudiant i per potenciar el treball de col·laboració

entre els tutors de la Universitat i els mestres de l’escola.

16

Els contactes mínims que han de realitzar són dues visites a l’escola. Cal recordar que, a

més es poden fer tutories amb l’alumnat a la mateixa Universitat:


— Portar a terme l’avaluació final dels alumnes de manera conjunta amb el professorat tutor de

l’escola.

— Avaluar la memòria presentada per l’alumne/a practicant.

— Valorar i comentar amb l’estudiant el període de Pràctiques: actuació personal, aprofitament,

reflexió, dificultats i aportacions i participació en les tutories, memòria presentada, avaluació de

les pràctiques...

— Preparar el seminari posterior a les Pràctiques i participar-hi per tal d’intercanviar

experiències i reflexions entre els estudiants de forma conjunta i enriquidora.

— Lliurar les notes i emplenar les actes en les dates establertes.

6.4. FUNCIONS DELS COORDINADORS DE PRÀCTIQUES DE LES ESCOLES

A més de les que els poden correspondre com a tutors o tutores.


— Assistir a la reunió de Pràcticum que organitza la Comissió de Pràctiques de la UIB.

— Coordinar la tasca prèvia entre els tutors de les escoles i la Comissió de Pràctiques.

— Assignar els alumnes practicants al professorat tutor de l’escola.


— Organitzar la recepció de l’alumnat el primer dia de Pràctiques (visita guiada al centre,

presentació dels / de les tutors/es...).

— Facilitar a l’alumnat tot tipus d’informació i orientació sobre el centre, els programes i

projectes que s’hi duen a terme.

— Afavorir la integració dels alumnes practicants en les diferents activitats que es considerin

oportunes.

— Vetllar pel seguiment dels objectius de les Pràctiques a l’escola.

— Vetllar pel compliment de l’horari i l’assistència de l’alumnat en Pràctiques.

— Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques.


— Fer una valoració general del funcionament de les Pràctiques (us enviarem el qüestionari

pertinent).

— Recollir del professorat de l’escola i fer arribar a la Comissió de Pràctiques els suggeriments

sobre la planificació i el desenvolupament de les Pràctiques.

17

6.5. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE PRÀCTIQUES DE LA UNIVERSITAT


— Coordinar l’elaboració del manual de Pràctiques de cada especialitat.

— Mantenir contactes i reunions amb els responsables de la Conselleria de Cultura, Educació i

Esports i amb els coordinadors de les escoles.

— Assignar els alumnes a les escoles.

— Informar les persones implicades en relació amb els objectius, funcions i tasques que s’han de

desenvolupar durant les Pràctiques.

— Coordinar i participar en les sessions informatives sobre la realització de les Pràctiques.


— Atendre les consultes i resoldre els problemes que sorgeixin, tant de l’alumnat com de les

escoles.


— Organitzar i coordinar les corresponents reunions de Pràctiques.

— Recollir els suggeriments sobre les Pràctiques amb la finalitat d’optimitzar-ne el

funcionament.

— Avaluar el desenvolupament de les Pràctiques.

— Elaborar un informe valoratiu de les Pràctiques per presentar-lo al Consell d’Estudis.

18

ANNEX 1. FITXA DEL CENTRE

DADES IDENTIFICATIVES

Nom de l’escola:

Titularitat:

Adreça postal:

Telèfon i fax:

Horari:

Unitats en funcionament: Ed. Infantil Ed. Primària

ENTORN ESCOLAR: característiques de la població o barri en què es troba l’escola

Situació de l’escola i mitjans d’accés al centre

Característiques socials i econòmiques de la població o barri

Sectors de treball

Equipaments culturals, sanitaris i de serveis socials existents

Llengua predominant

Relació de l’escola amb entitats, organitzacions i serveis de la població o barri

ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES

Nombre d’alumnes i ràtios

Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola (si escau)

Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’escola

Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat

Professorat del centre i personal no docent

Estructura organitzativa (equips docents, comissions de treball…)

Participació de les famílies (AMPA, comissions de treball, activitats generals del centre, escola de pares…)

Activitats anuals per a tota l’escola (sortides, festes, activitats culturals, activitats esportives…)

EDIFICI ESCOLAR

Característiques generals de l’edifici

Nombre i característiques generals de les aules

Descripció dels patis

Instal·lacions i espais específics: descripció i ús

Condicions de seguretat i higiene

Barreres arquitectòniques

SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L’ESCOLA

Menjador, transport escolar…

Activitats extraescolars

Escola matinera

Altres

REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES

19

ANNEX 2. FITXA DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE

En aquesta fitxa ha de quedar reflectida l’anàlisi i valoració que l’alumne/a fa sobre els

principis educatius i les intencions de l’escola que consideri més rellevants, i ha de justificar la seva

tria. Per tant, no es tracta de copiar el que apareix als distints documents del centre. Es demana

també que l’alumne/a analitzi com es concreten en els distints documents i a través de quines

mesures i accions es duen a la pràctica.

PRINCIPIS EDUCATIUS I INTENCIONS MÉS RELLEVANTS

CONCRECIÓ EN ELS DISTINTS DOCUMENTS

MESURES I ACCIONS PER A LA SEVA POSADA EN PRÀCTICA

REFLEXIONS PERSONALS SOBRE L’ANÀLISI FETA

20

ANNEX 3. FITXA DE L’AULA

Cal recordar que les fonts d’informació principals són l’observació i les entrevistes amb el tutor/a

de l’aula.

DESCRIPCIÓ DE L’AULA

Dimensions, il·luminació, condicions acústiques, mobiliari, decoració…

Materials i recursos didàctics (murals, jocs, llibres, fitxes, material per a experiències, material per a

audicions, pintures…). És important descriure què hi ha, la seva procedència, com es fa servir i quin paper

tenen els alumnes en la seva organització i gestió.

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI

Horari dedicat a les diferents àrees curriculars o als diferents àmbits d’experiència, activitats diàries,

moments quotidians…

Utilització de l’espai per a les distintes activitats.

ALUMNAT

Nombre d’alumnes

Característiques a destacar de l’alumnat de l’aula

Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’aula

Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat

Ubicació dels infants a l’aula (permanent o canviant, criteris d’ubicació i agrupament…)

CONVIVÈNCIA A L’AULA

Normes explícites que es fan servir i participació dels infants en la seva definició i compliment

Rutines de l’aula

Resolució dels conflictes i participació dels infants

Altres àmbits que regulen la convivència i el clima de treball i relació a l’aula

INTERVENCIÓ DOCENT

Formes més habituals de comunicació amb els infants (verbals i no verbals)

Estratègies per a l’ensenyança de les distintes àrees curriculars

Estil de planificació del mestre/a

L’avaluació (activitats, recursos, criteris, participació dels infants…)

Canals de comunicació amb les famílies

REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES (és important tenir en compte el

treball fet a les fitxes anteriors)

21

ANNEX 4. FITXA D’INTERVENCIONS A L’AULA COM A COL·LABORADOR/A

COL·LABORACIÓ 1

Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…)

Resposta dels infants

Comentari del tutor/a i suggeriments

Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…)

COL·LABORACIÓ 2





COL·LABORACIÓ 3





COL·LABORACIÓ 4





COL·LABORACIÓ 5





COL·LABORACIÓ 6





22

ANNEX 5. FITXA DE PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA

PARTICIPACIÓ EN SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS DE LA CLASSE FORA DE L’AULA

(cal presentar totes les activitats realitzades i la data corresponent)

Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant




PARTICIPACIÓ EN LES REUNIONS DEL PROFESSORAT (cal indicar totes les reunions a les

quals s’ha assistit i la data corresponent)

Tipus de reunió

Temes tractats a la reunió

Conclusions i acords

Comentari personal de l’alumne/a practicant

23

ANNEX 6. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES

(DE L’ESCOLA I DE LA UNIVERSITAT)

Informació general

Nom de l’escola:

Nom de l’alumne/a:

Nom del tutor/a de l’escola:

Grup classe:

Nom del tutor/a de la UIB:

Criteris d’avaluació

Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit:

4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt

3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt

2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular

1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del /

de la prof. / Poc esforç / Baix

Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa

demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició

d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal

d’aquest període formatiu.

És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou

indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats

sobre els quals no es disposi d’informació suficient).

Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants,

es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire

formatiu de l’avaluació.

QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________

______________, ____ d _____________ de ________

Tutor/a de l’escola Tutor/a de la UIB

24

1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració

Assistència i puntualitat Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits Actitud d’interès per conèixer i integrar-se a l’escola i a l’aula Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola

Comentaris:

2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA (per avaluar alguns ítems, pot ser

convenient demanar la valoració del coordinador/a de Pràctiques. L’avaluació d’aquest apartat

s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a les fitxes del centre, del

projecte educatiu i de l’aula)

Valoració

Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha

reflexionat sobre les dades…)

Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant

les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de

l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)

Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del

seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques)

Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a

l’aula

Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les

preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula,

quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)

Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes

específics en el marc de la societat actual

Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos,

procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los,

organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula

Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de

l’observació i del diàleg posterior

Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions,

els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…)

Comentaris:

25

3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA (l’avaluació d’aquest apartat

s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa d’intervencions

a l’aula com a col·laborador/a)

Valoració

Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li

encomana

Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès

per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup

d’alumnes

Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i

estimular-los a la participació

Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants

Comentaris:

4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE (l’avaluació d’aquest

apartat s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa de

participació en les activitats de l’escola)

Valoració

Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides,

pati…

Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat

Comentaris:

5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració

Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions,

capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal)

Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les

valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat

Comentaris:

26

ANNEX 7. INFORME D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A

Informació general

Nom de l’escola:

Nom de l’alumne/a:

Nom del tutor/a de l’escola:

Grup classe:

Nom del tutor/a de la UIB:

Criteris d’avaluació

Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit:

4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt

3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt

2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular

1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del /

de la prof. / Poc esforç / Baix

Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa

demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició

d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal

d’aquest període formatiu.

És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou

indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats

sobre els quals no es disposi d’informació suficient).

Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants,

es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire

formatiu de l’avaluació.

QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________

______________, ____ d _____________ de ________

27

1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració

Assistència i puntualitat Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits Actitud d’interès per conèixer l’escola i l’aula i integrar-s’hi Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola

Comentaris:

2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA Valoració

Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha

reflexionat sobre les dades…)

Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant

les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de

l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…)

Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del

seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques)

Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a

l’aula

Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les

preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula,

quan reflexiona sobre determinats esdeveniments …)

Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes

específics en el marc de la societat actual

Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos,

procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los,

organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula

Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de

l’observació i del diàleg posterior

Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions,

els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…)

Comentaris:

28

3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA Valoració

Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li

encomana

Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès

per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup

d’alumnes

Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i

estimular-los a la participació

Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants

Comentaris:

4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE Valoració

Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides,

pati…

Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat

Comentaris:

5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració

Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions,

capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal)

Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les

valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat

Comentaris:

29

ANNEX 8. DOCUMENT DE REFLEXIÓ FINAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA

Es demana que l’alumne/a practicant presenti la reflexió sobre el que ha significat l’experiència

viscuda a l’escola:

1. Què ha après, com ho relaciona amb els seus coneixements previs, amb els coneixements

construïts a la diplomatura, quins canvis ha provocat en la visió del que significa ser mestre.

2. Quins sentiments i actituds ha provocat l’experiencia de Pràctiques.

3. Com valora el que ha pogut observar i fer a l’escola.

4. Com valora el desenvolupament de les tutories amb els tutors/es de l’escola i la Universitat.

5. Expectatives personals i propòsits de millora.

Manu P1 Prim I Especial

Documents

Transcript of Manu P1 Prim I Especial