Malalties al Sud, la vida en joc · Col·laboració 4 Un crit a favor de la vida Entrevista 6...

188Butl let í númeroJul io l -setembre 2012

●●

●●

Malalties al Sud,la vida en joc

Una bellesa condemnada ala pobresa i l’explotació

Un crit a favor de la vida

Boletin 188 CATALAN:Maquetación 1 04/07/12 16:58 Página 1

Editorial 3

Col·laboració 4 Un crit a favor de la vida

Entrevista 6 Jeremy Milgrom

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12

Una bellesa condemnada a la pobresa i l’explotació

Ressons del Sud 14

Antonio Villar

A fons - Informe 15

Malalties al Sud, la vida en joc

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27

Encarni Escobar

Els nostres projectes 28

A Zimbàbue. Programa d’educació i prevenció de la sida

A República Dominicana. Identificant problemes,construint solucions

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Les nostres recomanacions 34

Presidenta de Mans Unides:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Ana Álvarez de LaraMercedes BarbeitoMª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloCristina Redonet Rafael SerranoJosé Antonio MartínezSoledad SuárezIgnacio Ussía

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoMarta Isabel GonzálezPedro Velasco Mariana UgarteMiguel CarballoAntonio VillarRosa M. DíazJuncal PérezEncarni EscobarAna LunaLaura Ramírez

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 2174-5684Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid

Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.org

[email protected]

28 / Els joves de la diòcesi de Gokwe, a Zimbàbue, van ser els promotors del programa d’educació i prevenció de la sida al qual ens apropem en aquest número.

Índia. Javier Cuadrado

4 / En la Col·laboració, Pedro Velasco Rodríguez, que treballacombatent la pobresa al Paraguaides de 1985, ens parla de la relació intrínseca entre salut,desenvolupament i dignitat de la persona.

12 / Amb el reportatge d’aquest númeroviatgem a l’Amazònia, un lloc paradisíac de la Terra i, tanmateix, centre d’algunes de les desigualtats i injustícies més grans, que els projectes a què dóna suport Mans Unides intenten esmenar.

6 / Jeremy Milgrom, cofundador de Rabins pels DretsHumans, va passar per Mans Unides amb motiu de la presentació de la nostra Campanya, i vam tenir la sort de conèixer, amb una xerrada amb ell, altres punts de vistasobre la situació que actualment es viu a Terra Santa.

S U M A R I

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.


Restricció al desenvolupament

La crisi econòmica i financera en el nostre món globalitzat continua causant efectes devastadors enl’economia dels països desenvolupats i continua generant l’empobriment de milions de persones. Amb granesforç, s’adopten mesures perquè les societats no perdin el seu ritme de creixement i es mantinguin els nivellsd’accés als recursos suficients per a tots, però no es tenen en compte els països més pobres que, a més amés, són els més afectats per la crisi. Davant d’aquesta situació d’incertesa, és immediat, per a qualsevol per-sona, prendre mesures sobre la seva economia més pròxima. Les dues mesures més habituals, i que estan al’abast de tots, són: no gastar en coses innecessàries i dedicar els recursos al que de debò importa, per construir,en endavant, sobre roca. Aquestes dues accions haurien de ser sempre presents en les decisions de tots elspaïsos.

Espanya porta reduint el pressupost destinat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament a un ritme del 50%cada any des del 2010, com si aquesta fos una despesa innecessària. És greu que sigui precisament aquestapartida pressupostària la que més restriccions ha patit. D’altra banda, el govern actual confia en l’aplicaciód’altres mesures que pretenen afavorir el desenvolupament dels pobles, com és el reforç de les relacions co-mercials que Espanya manté amb tants països. Però el fet de reduir l’ajuda demostra que la gratuïtat i la solida-ritat no són prioritàries per als nostres interessos, queden fora del fred balanç de resultats. No podem pensaren un desenvolupament ple, centrat en les persones, si ens oblidem que les relacions constructives, les queajuden a edificar una vida digna per a tots, han d’estar impregnades per la solidaritat, la determinació perseverantpel bé de tots i cadascú. Si no és durador, si no se sosté en el temps, no podem parlar de desenvolupamentvertader. A Mans Unides tenim experiència en el finançament de projectes de llarga durada en països en des-envolupament; l’aportació de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament és una eina molt eficaç per sostenir aquestsprojectes. Certament, aquesta època és temps per posar la nostra atenció en l’eficàcia i en la gestió eficientdels recursos, però acabar amb l’ajuda oficial a aquest tipus de projectes farà més difícil que les persones pobresarribin a ser protagonistes del seu propi desenvolupament.

Entre totes les causes que generen pobresa, pensem que la manca de responsabilitat i l’afany de lucreestan sent protagonistes en aquesta època. Per acabar amb aquest cercle, que només produeix injustícies idiferències cada cop més grans, la nostra societat necessita persones i institucions que continuïn mostrant alseu voltant que es poden establir relacions edificants, relacions no centrades en l’egoisme, sinó apuntaladesen una generositat sincera, moguda en últim terme per amor a Déu i al proïsme.

La gravetat de la situació que estem vivint ens interpel·la. Hem de superar l’escàndol de la desproporcióentre els problemes que generen la pobresa i les mesures que adoptem, o no, per afrontar-los. El grau dela nostra responsabilitat depèn del lloc que ocupem en la societat, de la possibilitat d’unir el nostre esforç aldels altres i de la nostra capacitat per exigir a les administracions que continuïn donant suport a la lluita contrala pobresa.

En un entorn econòmic en què són necessàries contenció i austeritat, cal afegir-hi generositat, perquèel progrés estigui garantit. Mans Unides continuarà estimulant la participació de tots mitjançant l’aplicaciódecidida del principi de solidaritat, la defensa a ultrança dels drets i la dignitat de les persones en qualsevolindret del món, i demanant a la societat que no escatimi el que sigui necessari per promoure un desenvolupa-ment integral i sostenible per a tots; el que de debò importa.

E D I T O R I A LE D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3


Pedro Velasco Rodríguez

Dominic, viu a BañadoTacumbú des del 1985, un barri marginat de la ciutat d’Asunción,

on està compromès amb la promoció humana de la comunitat i en programes destinats

a la superació de la pobresa. És un dels fundadors de l’associació Centro de

Ayuda Mutua Salud para Todos (CAMSAT) la finalitat de la qual és combatre la pobresa.

Podem parlar de desenvolupament quan tantes persones pateixen malalties i condicions de vida inhumanes?

Man

s U

nide

s/M

arta

Car

reño

Mans Unides/Marta Carreño

La salut, part i condició del desenvolupament humà integral

Un crit aFAVOR DE LA VIDA

C O L · L A B O R A C I Ó

4


Quan, el 1984, vaig arribar al barri del BañadoTacumbú, a Asun-ción (Paraguai), una zona subtropical amb temperatures de 30 a 40graus, no hi havia aigua potable. Amb prou feines hi havia habitat-ges. Teníem un hospital públic, molt precari, on calia pagar fins i totel cotó fluix. Per això, la majoria, senzillament, no anava al centre.Caure malalt era dramàtic.

Darrere de casa meva va morir de dengue la mare de quatrenens. No tenia ni tan sols partida de naixement. L’endemà del seuenterrament va venir a casa meva el seu fill gran, d’onze anys, quetot sanglotant em va dir: “Paí, oi que la meva mare es va morir per-què era pobre?”.

La falta de salut és un impediment per assumir les tasques iresponsabilitats pròpies de cada edat. També significa patiment físici psíquic i mort prematura. A més d’exclusió social, discriminació ivulnerabilitat permanent.

I quan tot això és causat per estructures socials injustes, és unaofensa a la dignitat de la persona.

El concepte de dignitat de la persona significa l’excel·lència i lagrandesa de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho. A més a més,vol dir el tracte d’especial respecte i consideració que, per aquestaraó, tot ésser humà es mereix.

En derivar de la seva pròpia naturalesa, afecta per igual a tots.En aquest sentit, tot el que implica discriminació, exclusió, instru-mentalització o dany a les persones és una ofensa a la seva dignitati conculca els seus drets fonamentals.

La dignitat de la persona obliga a posar al centre de les nostrespreocupacions cada ésser humà, amb el seu nom, història i situacióconcreta. “Tots els béns de la terra han d’ordenar-se en funció del’home, centre i cim de tots ells” (Gaudium et Spes, 12).

Si la falta de salut equival a condemnar la persona a la indefen-sió, el patiment, l’exclusió social i la mort primerenca, això és unade les maneres més cruels de ferir la dignitat que tot ésser humàté, sigui quina sigui la seva condició.

Els rostres de tants germans sumits en el dolor, la impotènciai la incertesa diària són una muda, però escandalosa denúncia del’abús de la seva dignitat, de la qual són víctimes a causa de la pri-vació de la salut.

El desenvolupament és l’objectiu de qualsevol societat. Peròquè entenem per desenvolupament? Podem parlar de desenvolu-pament humà quan tantes persones pateixen malalties i condicionsde vida inhumanes?

Segons la Doctrina Social de l’Església, el desenvolupament noes redueix al simple creixement econòmic. El mateix PNUD (Pro-grama de Nacions Unides per al Desenvolupament), en el seu in-forme de 1990 ja deia que la veritable riquesa d’un país està en laseva gent.

L’Església ha fet aportacions importantíssimes en el camp deldesenvolupament, i la Populorum Progressio és un document clau,perquè ajuda a entendre que el desenvolupament humà, per sertal, ha de ser integral i solidari, és a dir, ha de comprendre totes lesdimensions de la persona i a tots els que integren una societat.

La salut afecta el treball, el desenvolupament de la intel·ligèn-cia, la vida social, la família…, és a dir, tota la persona. Per això, lasalut és alhora part i condició del desenvolupament integral de lapersona, i la seva carència, un dels obstacles més greus.

A més, només podem parlar de desenvolupament humà quanaquest no acaba en un mateix, sinó que es construeix en comunió

amb els altres. D’aquí que un desenvolupament que exclogui i s’o-blidi de l’altre és un subdesenvolupament moral que acaba destruint la persona i la societat que el practica.

Desenvolupament humà vol dir també desenvolupament soli-dari, és a dir, el que sent a l’altre, sigui qui sigui, com el seu sem-blant i reconeix en ell els mateixos drets i la mateixa dignitat queun té.

La solidaritat és una manera de viure, d’entendre la convivència,és el comportament que enalteix i omple de plenitud qui la viu.

En ple segle XXI, en què el sistema financer mou diàriamentbilions de dòlars, en què els mitjans de comunicació possibilitenl’ajuda efectiva, en què la tecnologia és eficient i té un poderenorme, l’existència de nens desnodrits, de milions de personessense vacunes, de mares que moren en donar a llum, de tants queno poden accedir a medicaments i hospitals, és una societat ambun cor subdesenvolupat.

La falta de salut és una ofensa a la dignitat de la persona hu-mana i la conculcació d’un dels seus drets fonamentals. Al mónsón encara milers de milions els conciutadans nostres que esveuen privats injustament d’aquest dret. Al Paraguai s’estan donantpassos importants en aquests últims cinc anys, però són tals lescarències que arrosseguem, que els problemes de salut continuensent greus.

L’interès a defensar la dignitat humana en tots els camps i con-cretament en el de la salut, no és només tasca de l’Estat, sinó queha de ser un compromís de cada ciutadà, d’organitzacions de la so-cietat civil. Si els països empobrits, les organitzacions de la societatcivil i moltes altres de caràcter eminentment solidari no fem escol-tar la nostra veu i no ens comprometem amb actes i projectes con-crets, és molt difícil que els estats es mobilitzin i duguin a termeles tasques que els competeix i que hem d’exigir-los.

L’any 1999, els habitants de les zones de la perifèria d’Asunción,on es concentra una gran part de la població que viu la pobresa ex-trema, vam fer una manifestació pel centre comercial i ric d’Asun-ción que es va anomenar “bañados Sapukai”, el crit dels bañados.Vam fer moltes denúncies i peticions, però les principals es referiena la falta de treball, d’educació i de salut.

Des de llavors no hem deixat de treballar per la salut als barrismés pobres d’Asunción i del Paraguai. El nostre barri té una orga-nització a la qual estan associades unes 600 famílies que s’ano-mena Centro de Ayuda Mutua Salud para Todos. Durant 20 anyshem treballat la salut com un dret de tots. Formem part, com amembres fundadors, del Movimiento Nacional por la defensa al de-recho a la salud, una xarxa d’organitzacions populars que, des del1998, ha lluitat per aquest dret en l’àmbit nacional.

Aquell crit dels pobres organitzats, units a milers de personesi organitzacions del món que treballen per la dignitat i la salut detots i especialment dels més pobres, és un crit de denúncia neces-sari i urgent; sobretot, és un crit a favor de la vida.

El concepte de dignitat de la persona significa l’excel·lència i la grandesa de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho.

5

C O L · L A B O R A C I Ó


Jeremy Milgrom és un rabí nascut alsEstats Units que ha viscut a Israel desdel 1968. Ordenat al Seminari TeològicJueu d’Amèrica a Nova York, ha ocupatdiferents càrrecs en diverses institu-cions i congregacions però, sobretot, ha treballat per aconseguir una paujusta a Orient Mitjà. El rabí Milgrom ha exercit papers de lideratge en els grups de pau israelians durant les últimes tres dècades.

El Rabí Milgrom compartint una tassa de te amb un dels membres de la comunitat beduïna a Terra Santa. Rabins pels Drets Humans

Jeremy Milgrom, cofundador de

Rabins pels Drets Humans

Man

s U

nide

s

“Rebutjo la lluita armada per immoral”El 1968, quan tenia 15 anys, va deixar els

Estats Units, amb la seva família, per viure

a Israel. Quines van ser les raons?

En realitat, vaig anar a Israel pel meu compte,sense la meva família. Vaig guanyar un concursde Bíblia i el premi era un viatge a Israel. Voliaaprofundir el meu coneixement sobre el poblejueu, així que vaig estudiar en una escola se-cundària ieixivà, on es fan classes sobre ma-tèries normals quatre hores al dia, i s’ensenyael Talmud durant cinc. L’oportunitat d’estudiara Israel va ser molt important, ja que els meuspares ens van criar amb una forta orientaciócap a l’Israel sionista.

Va trobar a Israel el que hi anava buscant?

Israel certament proporciona a les personescom jo l’oportunitat d’aprofundir en el conei-xement jueu i de viure una vida jueva comuni-tària més intensa, però al final el que em vapassar va ser que em vaig adonar que no hiestava interessat, o que no era capaç de viureen una bombolla jueva, perquè la situació dels

ciutadans palestins d’Israel i dels palestinssota l’ocupació a Cisjordània i Gaza era d’inte-rès vital per a mi. Havia deixat els EUA el1968, feliç d’allunyar-me de la guerra del Viet-nam i la discriminació contra els negres, peròal final em vaig adonar que hi havia problemessimilars a Israel, del militarisme i la discrimina-ció contra les minories.

Vostè és un dels màxims experts en el con-

flicte de l’Orient Mitjà, com l’ explicaria

d’una manera senzilla?

Els jueus, que vivien en comunitats religiosessemiautònomes a Europa, Nord d’Àfrica i Àsiaislàmica des de fa més de mil anys (en algunscasos més de dos mil) es van veure influen-ciats pel nacionalisme i el colonialisme euro-peu, així com per la virulenta persecució anti-semita i van reclamar Palestina com una pàtriajueva. Això va portar a la marginació i el des-plaçament del poble palestí (musulmà i cristià),la majoria d’ells en l’exili desdel 1948. Actual-ment, alguns dels palestins són ciutadans is-

E N T R E V I S T A

6


raelians, però la majoria dels que encara viuen a Palestina ho fansota l’ocupació militar israeliana a Cisjordània, o en estat de setgea Gaza.

I hi ha una solució realment possible per a les dues parts?

La solució general, que té suport arreu del món, s’anomena “La so-lució dels dos Estats”: Israel es retiraria de Cisjordània i facilitarial’establiment d’un Estat palestí, que consistiria en Cisjordània iGaza. Aquesta solució requeriria l’evacuació de més de mig miliód’israelians, però no crec que cap govern israelià sigui capaç de feraquestes evacuacions, i no és probable que vulguin viure sota nor-mes palestines, per la qual cosa la solució no és gaire pràctica. Joprefereixo un estat binacional en què jueus i palestins visquin enl’associació i renunciïn a la idea de l’autodeterminació.

Quin és el paper de les religions en aquesta situació i quin és

el verdader paper que hi haurien de jugar?

Les religions han estat utilitzades per recolzar les estrictes deman-des i els interessos de cada costat, però la fe en el comú de Déudels jueus i palestins ha de conduir ambdues parts a protegir la vidai procurar el benestar de tots. La terra no ha de ser vista ni com laTerra Promesa ni com Dar al-islam, sinó com totes dues.

Quina educació s’està donant a les escoles israelianes sobre

aquest tema? Es poden trencar els esquemes mentals tradi-

cionals antipalestins en les noves generacions?

Hi ha dotzenes, si no cents, de grups amants de la pau, que tenencom a objecte proporcionar a joves israelians una perspectiva hu-manista, però cal recordar que el sistema també ha de preparar elsjoves per a l’exèrcit, on estan obligats a passar tres anys (les dones,20 mesos), i molts d’ells passen més temps de militars que ambl’uniforme de l’escola. Els professors senten que han d’enfortir elseu patriotisme i, en general, és poc probable que vagin més enllà.

Mirant el conflicte des de fora, sembla que els israelians són

sempre els “dolents”... però la gent de Palestina també està

fent coses malament...

Com a pacifista, no sols he de rebutjar la lluita armada per poc pràc-tica, sinó també per immoral. M’alegro que els palestins estiguinorganitzant, cada cop més, una resistència no violenta, que Israelestà intentant trencar, perquè per a ells és molt difícil superar ladesconfiança i el temor creat per un segle de la violència palestina.

Des del treball d’unitat i apropament entre israelians i pales-

tins fet pel president Clinton, els EUA semblen continuar ju-

gant un paper important en aquest camp. Què pensa vostè,

com a americà de naixement i alhora israelià sobre aquest

paper en el passat, present i futur?

Només diré que porto dos passaports, i n’estic avergonyit de totsdos.

Vostè va venir a Mans Unides amb motiu de la presentació de

la nostra Campanya 53, i ens va parlar, entre altres coses, sobre

la seva feina, des de fa més de 15 anys, amb la comunitat be-

duïna. Podria resumir-nos la seva situació?

Es tracta d’una població indígena desposseïda de la seva terra i laseva cultura, tractats com els immigrants europeus que van arribar

a Amèrica van tractar els indis. Han deixat de ser pastors, són partdel proletariat, i se’ls nega un habitatge adequat, la formació pro-fessional, guarderies i atenció mèdica. Alicia Vacas fa una tasca in-creïble per ajudar amb les dues últimes categories, però quedamolt més per fer.

Quin ha estat, i és ara, si és que encara continua, el seu treball

de cooperació amb les Nacions Unides?

L’ONU gestiona l’UNRWA (Agència de les Nacions Unides per alsRefugiats de Palestina), que s’ocupa del benestar dels refugiats,proporcionant serveis mèdics bàsics, el funcionament d’escoles enalgunes àrees i la distribució d’aliments secs mensualment. Els be-duïns amb què treballem són els refugiats que reben alguna ajudade la UNRWA, però el seu status quo és inacceptable, i el món noho sap ni li importa, per la qual cosa he de dir que l’ONU ha fallatrespecte als beduïns.

Finalment, fora del focus de l’entrevista, m’agradaria pregun-

tar-li sobre els disturbis que van tenir lloc en el món àrab. Què

en pensa vostè?

A més de lamentar la terrible pèrdua de vides i dubtar sobre si quiascendirà al poder podrà millorar la sort de la gent comuna, esticconvençut que hi ha interessos estrangers, econòmics i polítics dar-rere de molts dels rebels –com podrien, sinó, els rebels libis volaravions?–. M’imagino que el control del petroli de l’Orient Mitjà con-tinua sent una de les principals preocupacions del món, i no tantsalvar les vides dels oprimits.

Pilar Seidel

Dep. de Comunicació

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A LA NOSTRA PÀGINA WEB

Ens va semblar que una veurabínica de la consciència fal-tava a Israel, una que cridésa la pau, al reconeixementmutu entre palestins i israe-lians, i promogués els dretshumans com un valor jueu ...Actualment sóc del que joanomeno l’“oposició lleial”, ésa dir, en sóc membre, peròsento que l’organització had’anar més enllà del sio-nisme (que és el mateix queparlar de nacionalisme jueu) si vol veritablement servir als drets hu-mans. Però m’alegro que, com a mínim, continuï fent quelcom enla direcció dels seus objectius originals.

El rabí Milgrom ens parla de l’organització Rabins pels Drets Humans, de la qual és cofundador.

E N T R E V I S T A

7


Man

s U

nide

s

LA FORÇA D’UNA CANÇÓFelicitats per la vostra generosa,altru-ista i magnífica feina tan ben feta. Heescoltat la preciosa cançó que la Rosadedica a la tasca de Mans Unides enel bloc d’Infocatólica. La Santa EsglésiaCatòlica espanyola,com sempre, en laprimera línia de batalla per lluitar pelsmés pobres i fer aquest món millor.Sou magnífics.Cordialment,

Correu electrònic

FRUIT DEL TREBALL I L’ESFORÇEls envio aquestes línies per agrair-losel suport que ens brinden en la nostratasca. No sols l’agraïment és de l’e-quip que coordinem aquesta parrò-quia, sinó de moltes persones que esbeneficiaran d’aquestes novesinstal·lacions. Quan la gent ve a parti-cipar dels tallers i miren la construcciónova, se’ls il·lumina la cara; és fruit dela seva feina i també de l’esforç devostès. És un signe que entre totspodem construir un món millor.Gràcies a l’equip que dirigeix MansUnides, que fa possible que els som-nis de Nova Guinea es facin realitat.Atentament,

P. Mariano Martínez Pérez

Parròquia San Martín de Porres.

Nicaragua

“GRÀCIES PER LA VOSTRA FEINA”Carta enviada per un grup de nens de catequesi de la ParròquiaCristo Rey de Jaén.

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: [email protected]

L A V E U D E L L E C T O R

8

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a la secció d’“Actualidad”.


El 70% de les emissions globals de ga-sos d’efecte d’hivernacle es poden atribuira les zones urbanes. Per això, el passat mesde maig, en el marc de la Conferència sobreCanvi Climàtic celebrada a Bonn, es va pre-sentar un nou protocol per a les emissionsurbanes de CO2. Darrere d’aquesta inicia-tiva es trobaven dues grans agències del’ONU -el PNUMA (Programa de les NacionsUnides per al Medi Ambient) i UN Habitat-i el Banc Mundial.

Durant la presentació, Soraya Smaoun,cap de la Unitat d’Entorn Construït delPNUMA, va assenyalar que “les ciutats sónfonamentals per assolir els objectius climà-tics del món. Tenir mètriques clares i estan-darditzades per mesurar el progrés és unimportant primer pas en el reconeixementde les accions importants que ja estan duenta terme les ciutats. Tenim l’esperança queles ciutats d’arreu del món adoptin aquestprotocol mundial a mesura que amplien elsseus esforços de mitigació del canvi climà-

tic”. Per la seva banda, Dan Hoornweg, delBanc Mundial, va manifestar que “el protocolés, sens dubte, un gran avanç. Permet a lesciutats comparar les emissions al llarg deltemps i afavoreix un desenvolupament depolítiques més ampli pel fet de donar a lesciutats una oportunitat d’aprendre més unesd’altres. En permetre una metodologia pera l’inventari dels gasos d’efecte d’hiverna-cle d’una ciutat i que els resultats siguintransparents, accessibles i disponibles peral públic, el protocol garantirà més transpa-rència, replicabilitat i rendibilitat econòmica”.

Les tres organitzacions, PNUMA, UNHabitat i el Banc Mundial, amb el suport del’Aliança de Ciutats, animaran els seus clientsi socis a adoptar el protocol per entendre icomparar millor les emissions de gasos d’e-fecte d’hivernacle provinents de les ciutatsdel món. Diverses iniciatives pilots es durana terme i la informació aconseguida s’utilit-zarà per al protocol final, que es preveu queserà publicat enguany mateix.

Síria: sota la mirada internacional

gree

ngop

ost

Per frenar el canvi climàtic cal més control de les emissions urbanes de CO2.

El president d’Haití, Michel Joseph Martelly,va inaugurar a final del passat mes de maig,aTitanyen, la planta de tractament d’aigüesresiduals més gran. Ha estat construïda amb suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID), en un esforç sense precedents per a l’enfortiment del Govern haitià i el desenvolupament del país.

Martelly va estar acompanyat pel director de l’AECID, Juan López-Dóriga, a l’oberturad’aquesta planta situada a 11 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince.Les instal·lacionspermetran tractar 900 metres cúbics d’aigües residuals al dia, fet que contribuirà notablement a la salubritat de la població i a aturar els brots de malalties endèmiques com el còlera.

Millora de les condicions de l’aigua a Haití

AE

CID

Nou protocol urbà contral’efecte d’hivernacle

El Govern de Síria va accedir, al principi del passat mes de juny, que l’ONU i diverses organitzacions internacionals poguessin ampliar les seves operacions al país, on almenys un milió de personescontinuen necessitant ajuda humanitària.L’ONU ha afegit que les autoritats també s’han compromès a accelerar la tramitació de visats per als treballadorsde nou organismes de Nacions Unides iset ONG internacionals, i a facilitar la lliure circulació del material d’ajuda humanitària pels llocs fronterers. A més a més, el Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar el 30 demaig, per àmplia majoria, una resolució en favor d’una investigació “integral,independent i sense restriccions” de la massacre perpetrada a la localitatsíria d’Hula, on el passat 25 de maig van morir un centenar de persones. El text va ser aprovat amb 41 vots a favor, tres en contra (els de Xina, Rússia i Cuba), i dues abstencions (Equador i Uganda). La resolució condemna “l’escandalós ús de la forçacontra la població civil, que viola el dret internacional” i insta el Govern de Damasc a “posar límit a la violència en totes les seves formes, inclòs el cessament de l’ús d’armament pesat en poblacions”. La tasca d’investigar el que va ocórrer recaurà en la comissió internacional patrocinada a final del 2011 per aquest mateix Consell, que “en la mesura que sigui possible haurà d’identificar públicamentels qui semblin responsables d’aquestes atrocitats i preservar les proves de crims que serveixin per a futurs processos criminals”.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9


Vint anys després dela primera Cimerade la Terra, que va donar lloc a una sèrie decompromisos de la comunitat internacionalrelacionats amb el desenvolupament soste-nible, s’ha organitzat a Rio de Janeiro (Bra-sil), la Cimera Rio+20, del 20 al 22 de juny.Amb aquest motiu, la FAO (Organització deNacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimen-tació) va presentar el document titulat “Capal futur que volem”.

S’hi recull com, avui en dia, malgrat l’a-vanç considerable en el desenvolupament ila producció d’aliments, centenars de mi-lions de persones passen gana perquè notenen els mitjans per produir o adquirir elsaliments necessaris per portar una vida sanai productiva. L’informe insta els governs a es-tablir i protegir els drets als recursos, espe-cialment per als pobres, i incorporar incen-tius per al consum i la producció sosteniblesen els sistemes alimentaris.

Exhorta també a promoure mercats agrí-coles i d’aliments, justos i que funcionin bé;a reduir riscos i incrementar la resiliència

dels més vulnerables, i a invertir recursospúblics en béns públics essencials, especial-ment innovació i infraestructura.

També es remarca que la reducció de lafam i el desenvolupament sostenible estanirrevocablement lligats, i que una gover-nança millor de l’agricultura i els sistemesalimentaris és decisiva per assolir ambdósobjectius.

La FAO pensa que és possible alimentartota la població del planeta si es prenen de-cisions polítiques fermes per millorar l’accésde les persones pobres als aliments, els ni-vells de deixalles d’aliments i la manera enquè s’empra l’agricultura amb finalitats noalimentàries.

Posicionament de Mans Unides

Des de la seva participació en la campa-nya Desenvolupament i Justícia Climàtica,Mans Unides ha procurat consolidar i aug-mentar la consciència crítica que, en unmón finit i globalitzat, el creixement econò-mic i el desenvolupament requereixen un ús

El nord-americà Jim Yong Kim serà, des de l’1 de juliol, el nou president del BancMundial (BM). Kim, el candidat favorit, d’origen sud-coreà, es va imposar a la ministra nigeriana de Finances, Ngozi Okonjo-Iweala, i substituirà el president sortint, el també nord-americà Robert Zoellick. El directori executiu va seguir un nou procés de selecció en què,

per primera vegada en la història del BM,comptava amb diversos candidats. Kim, doctor i antropòleg, nascut a Seül però de ciutadania nord-americana, era fins ara president de la prestigiosa Universitat Darmouth College a la costa est dels Estats Units, i ha desenvolupat una gran part de la seva trajectòria professional en el camp de la salut pública.

Condemna per als

crims a LibèriaDocument de la FAO i posicionament de Mans Unides

Nou president del Banc Mundial

Reu

ters

Cimera Rio+20

El passat 30 de maig, el TribunalEspecial per a Sierra Leone (TESL) va condemnar a 50 anys de presó l’expresident de Libèria, Charles Taylor,pels crims de guerra i de lesa humanitatcomesos durant la guerra civil que va assolar el país africà entre 1991 i 2002. Els jutges van considerar en especial el “tremend patiment” de les víctimes a l’hora d’imposar la pena i van rebutjaraltres factors atenuants, com l’edat, la salut i les circumstàncies familiars de Taylor, proposats pels advocats defensors. La condemna és inferior als 80 anys que demanava la Fiscalia perquè l’expresident de Libèria va ser còmplicedels crims, i no participant directe, tot i que els rebels de Sierra Leone sí que van comptar amb el seu suport logístic i moral. Taylor, de 64 anys, que és el primerexcap d’Estat condemnat per la justíciainternacional, “va fer servir la seva posició única per alimentar els crims a Sierra Leone en lloc d’utilitzar-la perpromoure la pau”, va indicar el jutge Lussick, qui va destacar que Taylor “es va beneficiar del patiment de les víctimes per poder aconseguir diamants”. La sentència va recollir el patiment de les víctimes com un dels factors més importants a l’hora d’establir la gravetatdels fets, factor que va pesar per sobrede qualsevol altra circumstància, com per exemple la seva bona conducta durant la seva detenció.


10


racional dels recursos limitats, preservar elmedi ambient, i promoure un estil de vida ide consum responsable, que generi novesactituds i hàbits cap a un model de desen-volupament sostenible, equitatiu i solidariamb els pobles més pobres.

Acreditats per Nacions Unides enaquesta important trobada internacional,participem tant en activitats promogudesdes de la xarxa internacional CIDSE, comamb la xarxa espanyola Coalició Clima, difo-nent els nostres missatges ala Cimera delsPobles (espai de trobada i reflexió de la so-cietat civil paral·lel a la Conferència), i en es-deveniments que es van desenvolupar enl’espai de les negociacions formals.

Mans Unides reconeix que Rio+20 haestat una bona oportunitat per avaluar l’a-

genda del desenvolupament des del 1992, ireforçar la voluntat política per caminar capa la sostenibilitat. Tanmateix, davant del pro-grés parcial obtingut fins ara, cal que la Con-ferència serveixi, de cara al futur, com labase per a una resposta estructural als nousreptes que se’ns plantegen; com la neces-sitat de transformar l’actual model econò-mic de desenvolupament i la instauraciód’institucions globals, capaces de garantirun futur sostenible, just i equitatiu que con-tribueixi a l’eradicació de la pobresa, el bécomú i al vertader desenvolupament humà.

La vicepresidenta de Malawi, Joyce Banda, va assumir el passat mes d’abril la presidència del país després de la defunció, als 78 anys, del president BinguwaMutharika. “La Constitució preval ara”, va afirmar en ocupar el seu càrrec. Banda es converteix així en la primera dona a governar Malawi. Durant la cerimònia d’investidura, feta a la seu del Congrés ala capital, Lilongwe, es va guardar un minut de silenci en memòria del difunt Mutharika, que governava des del 2004.

Primera dona en la presidència de Malawi

La Cimera de Rio+20 s’organitza 20 anys després de la primera, i històrica, Cimera de la Terra.

Ass

ocia

ted

Pres

s

iSto

ckph

oto

▲ Brussel·les va acollir, el passat 18 de juny, una conferència de donants per demanar fons amb què pal·liar la crisialimentària que viuen els països del Sahel.Hi van assistir representants dels països de la regió i de les organitzacions regionals.La conferència va servir per fer una anàlisimés profunda de la realitat a la zona, i aconseguir els fons addicionals necessarisper contribuir a pal·liar la greu situació sobre el terreny, ja que les condicions alspaïsos de la regió continuen empitjorant.

▲ El Programa Mundial d’Aliments (PMA)està subministrant assistència alimentària a aproximadament 532.000 refugiats i desplaçats interns de la República Democràtica del Congo (RDC), inclosos els més de 244.000 congolesosque han fugit enguany de les seves llars,només a Kivu Nord i Kivu Sud, dues províncies particularment convulses de l’est del país, a causa de la violència.

▲ L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va advertir, amb motiu del Dia Mundial contra el Treball Infantil, el passat 12 de juny, que si els països no intensifiquen els seus esforços per combatre el treball infantil en l’agricultura, no s’assolirà l’objectiu acordatinternacionalment d’eliminar les pitjors modalitats de treball de menors per a l’any2016. Arreu del món hi ha 215 milions de nens treballadors, dels quals, al voltantde 130 milions, d’entre 5 i 17 anys, treballen en l’agricultura, incloses la ramaderia, la pesca i la silvicultura.

Entra a la nostra pàgina web per veure tot allò relacionat amb la participació de Mans Unides

ala Cimera i llegir els documents de posicionament.

Breus


11


En el cor de l’Amazònia, a la selva nord-oriental del Perú, estroba la ciutat d’Iquitos, el principal port amazònic del país. Anticimperi del cautxú, la ciutat compta actualment amb una poblacióde més de 260.000 habitants. Envoltada pels braços de l’Amazo-nes, Iquitos ens va rebre amb la bullície que recorre els seus car-rers inundats de mototaxis, calor humana i aigua. La temporada

de pluges especialment intensa ha provocat la crescuda més grandel riu dels últims anys i la declaració de l’estat d’emergència, ambdiversos barris de la ciutat i comunitats riberenques inundades iuns 100.000 damnificats.

La nostra visita s’enquadrava dins de la tasca que Mans Unidesporta fent fa 10 anys en col·laboració amb el Centre Amazònic d’An-tropologia i Aplicació Pràctica (CAAAP), institució creada el 1974pels 9 bisbes de l’Amazònia Peruana per a la promoció de la pobla-ció marginada de la selva, especialment dels indígenes amazònics.

El projecte que implementa el CAAAP amb el suport de MansUnides i la Junta de Castella i Lleó inclou el treball en 9 comunitatsindígenes riberenques. Les accions estan encaminades a millorarla salut comunitària amb un enfocament intercultural que respectiles pràctiques tradicionals pròpies de cada poble i a enfortir les ca-pacitats organitzatives i polítiques de les organitzacions indígenes,

Mans UnidesLa salut dels membres de les comunitats natives és molt fràgil, a causa del seu hàbitat, la pobresa i el baix nivell cultural.

El passat mes de maig, Mariana Ugarte i Miguel Carballo,

del departament de Cofinançament, van viatjar a

l’Amazònia, concretament a la seva zona peruana,

per fer una de les visites de seguiment de projectes

que regularment es duen a terme a l’organització.

Text i fotos: Mariana Ugarte i Miguel Carballo.

Una bellesa condemnadaa la pobresa i l’explotació

Crònica d’un viatge a l’Amazones

R E P O R T A T G E

12


tant en les comunitats com fora d’aquestes. Per fer el treball, lacontrapart estableix aliances amb el Ministeri de Salut i les oficinestècniques d’afers indígenes del govern regional.

Vam arribar a les comunitats després de 8 hores navegant pelriu Amazones i Napo, veient l’extracció de fusta a petita i gran es-cala en un paisatge que alternava vaixells de turistes, petits peque-peques amb famílies pescadores i alguna altra embarcació. El telóde fons era la bellesa d’una selva abundant però condemnada a lapobresa i l’explotació.

Atesa la dificultat d’accés a la zona d’intervenció i les dinàmi-ques dels viatges de seguiment, vam poder visitar 4 comunitats:Urco Miraño, Sucussari, Nueva Esperanza i Catalán Urco. En ca-dascuna, a més de les visites a les activitats pròpies de l’execució,farmacioles comunals, petits projectes productius, i visita a les es-coles, vam tenir reunions amb la població de les ètnies Mayjuna iYagua, on vam poder comprovar la situació de vulnerabilitat queviuen les comunitats. A Nueva Esperanza no veien la professorade l’escola de només una aula on nens de 6 a 11 anys compartei-xen curs escolar, des de feia tres mesos, quan va haver-hi una cres-cuda que va deixar l’aula unes setmanes sense poder-se utilitzar.Davant d’aquesta situació els nens perdrien l’any escolar.

Va ser lamentable veure de primera mà que la salut dels mem-bres de les comunitats natives és molt fràgil, a causa de l’alteraciódel seu hàbitat, la pobresa, el baix nivell educatiu, la manca de sis-temes d’aigua potable i serveis de sanejament i la poca presènciade l’estat en aquestes zones. Tot això explica els alts índexs demortalitat i morbiditat que presenten. A l’àrea on intervé el pro-jecte, el 35% dels nens i nenes menors de 5 anys pateixen de des-nutrició crònica.

Per canviar-ho, el projecte capacita promotors locals els qualsvam tenir oportunitat de conèixer a la comunitat d’Urco Miraño,que fan una feina molt valuosa a les seves comunitats. Són ells elsqui porten el seguiment dels nens fent controls antropomètrics,assessories alimentàries i donant suport en les campanyes de des-cart d’anèmia. Les infermeres que implementen aquestes accions

en el marc del projecte atenen també les dones en edat fèrtil,atesa la incidència de càncer de coll d’úter, així com les que seranmares, fent controls del seu estat i actualitzant un mapa on s’ubiquen les que podrien presentar alguna urgència.

De tornada a la ciutat d’Iquitos vam tenir trobades amb orga-nitzacions indígenes de joves universitaris (AENIAP I OEPIAP) iamb l’Associació de dones de la província de Loreto (ACIMUNA).Amb ells vam compartir els problemes de les comunitats indíge-nes, les seves dificultats a l’accés a serveis sanitaris i educatius,oportunitats de fonts d’ingressos i dificultats en la preservació dela seva identitat indígena i mitjà de vida davant de la pressió de lesmultinacionals del petroli i forestals. D’allò compartit amb els jovesuniversitaris destaquem la seva lluita per crear les possibilitatsd’accés a una capacitació tècnica universitària i el reconeixementposterior per part de la seva comunitat. Les dones ens van apropara l’ús de la medicina tradicional i l’accés a espais d’incidència pú-blica on fer valer la seva veu.

En una altra de les trobades per conèixer la coordinació que dua terme la contrapart amb les institucions de l’estat, vam manteniruna reunió amb el subgerent de Nacionalitats Indígenes del GovernRegional de Loreto i amb el director executiu de Promoció de laSalut del Ministeri de Salut. Amb ells vam compartir una anàlisi dela situació i prioritats des del govern regional per atendre poblacióindígena i els principals problemes de salut de la regió. Malgratque actualment hi ha recursos, hi ha poca voluntat política i capa-citats tècniques per dur a terme plans que ajudin a mitigar la situa-ció de les poblacions indígenes.

La sensació que ens emportem és que els indígenes amazò-nics viuen en un estat de vulnerabilitat permanent, ja que no hi hapresència efectiva de l’estat en les instàncies més bàsiques comara salut i educació i estan constantment saquejats per empresesfusteres i fusters informals, així com per grans concessions mine-res i petrolieres que contaminen els seus rius, acaben amb la sevaflora i fauna autòctona i divideixen la població, fet que crea entreells desconfiances i pugnes.

ATENCIÓ A DONES I INFANTS

ESCASSA VOLUNTAT POLÍTICA

Mans UnidesEls indígenes amazònics viuen en un estat de vulnerabilitat permanent, ja que no hi ha presència efectiva de l’estat en les instàncies bàsiques.

13

R E P O R T A T G E


Vaig arribar a Guatemala a l’agost del 1958. Ja des de l’avióem va agradar molt Guatemala, quines muntanyes, quinspaisatges verds… Més em va agradar quan l’avió em va

portar a El Petén i vam aterrar al costat d’un llac meravellós. Vaigquedar totalment enganxat a Guatemala quan el mes de setembred’aquell 1958 el bisbe em va enviar amb un sacerdot ja gran a una“escapada” per les aldees q’eqtxis. La selva amb la seva frondositati el seu poder, la seva vibració de vida que t’embolcalla i t’acull…Des dels turons de la cadena de les Muntanyes Maies, la seva ex-uberància i verdor, verd de tots els verds… I el cel blau, blau de totsels blaus.

I en apropar-nos a les aldees, per si no n’hi havia hagut prouamb l’anterior, la fascinació: el tambor i la gralla davant nostre avi-sant de la nostra arribada, els caminets conduents a l’ermita plensde gent i dels vistosos colors dels seus vestits. I ja al capdamuntdel turó de l’ermita (església de parets de pals i sostre de palma) larecepció que ens feien, amb la seva salutació respectuosa, d’un enun, homes i dones. El respecte i l’atenció dels homes, l’alegria i lo-quacitat de les dones. Els homes amb les seves hamaques en unagalera, les dones amb les seves en una altra galera.

I els nens. Els nens. S’acostaven, et tocaven el crucifix que por-taves, els botons de la sotana, el rellotge, les mans. I reien comen-tant els uns amb els altres qui sap quines coses belles, perquè jollavors no podia entendre’ls. Els entendria després. Ben poques ve-gades he sentit un llenguatge que t’arribés tant al cor com aquellapuresa i alegria dels nens que es comunicaven amb tu sense en-tendre les seves paraules; però els seus gestos i la seva bellesa etrobaven el cor.

Quan ara algú em pregunta com és que va sorgir la nostra ONGSagrada Terra, (LOQ’LAJCH’OCH’ en q’eqtxi) no tinc cap dubte queel seu origen va ser llavors, en aquella primera anada a les aldeesq’eqtxis del sud d’El Petén, al setembre del 1958. Les sendes dela vida haurien de fer-me tornar amb els q’eqtxis.

I resulta que molts anys després, després de la signatura de lapau a Guatemala, a requeriments de la feina que llavors vaig poderaconseguir, ja casat, em va tocar tornar a relacionar-me amb elsq’eqtxis. Ajudi’ns, em van dir la gent del Consell Indígena Q’eqtxi.Vaig recordar llavors que molts anys enrere, abans del conflictearmat intern, els homes principals, els dirigents de diverses aldees,m’havien vingut a trobar quan anava amb el meu cavall i m’haviendemanat que anés a la seva ermita. Allà, amb l’ermita plena de genti d’homes principals, m’havien nomenat el seu portaveu, el seu re-presentant davant de les institucions del govern, en defensa delsseus terrenys comunitaris que no volien parcel·lar com el governels estava obligant, perquè el govern deia que el treball comunitariera comunisme. Aquest nomenament ha estat, crec jo, el títol méshonrós que he rebut al llarg de la meva vida. Vaig acceptar la co-manda d’“ajudi’ns” i vaig tornar a treballar a temps complet pelsq’eqtxis.

Antonio VillarNascut aTorrescárcela, Valladolid, el 1935. Llicenciat en teologia

i doctor en educació popular amb mediació pedagògica,

també va fer estudis en comunicació popular i sistema

d’avaluació educativa. Actualment és coordinador general

de l’ONG LOQ’LAJCH’OCH’ (Sagrada Terra en català),

una organització d’assistència social sense fins partidistes, religiosos

ni de lucre, al servei dels camperols, principalment d’El Petén, Guatemala.

Un llenguatge que arriba al cor

Hi vaig quedar totalment enganxat quan el 1958 el bisbe em va enviar a una “escapada” per les aldees q’eqtxis.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

Man

s U

nide

s/La

ura

Gut

iérr

ez

R E S S O N S D E L S U D

14


La sida, la tuberculosi, la malaltia de Chagas o la leishmaniosisón malalties que afecten principalment els països empobrits. Aten-dre els pacients i prevenir aquestes malalties implica diferents so-lucions en funció de les regions on preval la mateixa malaltia. A mésa més, en cada regió, les diverses malalties tenen diferent relacióamb alguna dimensió específica del desenvolupament. D’aquestamanera, comprovarem que a Àfrica, la lluita contra la sida ha de tenirmolt en compte els recursos per protegir la salut materna; tambéen aquesta regió, la pobresa està en relació amb l’extensió de lamalària. A Àsia, la tuberculosi està estenent-se ràpidament, sobretotals països més pobres; i la sida pot ser combatuda millorant l’accésa l’educació.

A Amèrica, la propagació de les malalties com la malaltia deChagas o la leishmaniosiestà en directa relació amb les condicionsambientals i de salubritat de les llars. Vegem més a fons la realitaten aquests tres continents.

1. ÀFRICA

■ 1.1 SIDAL’Àfrica subsahariana continua sent l’àrea més afectada per l’e-

pidèmia de VIH. Del nombre total de persones infectades al món el2009, fins a un 34% vivia en 10 països d’Àfrica, al voltant de 22,5milions de persones.

El 2009, prop del 37% de la població de l’Àfrica subsahariana

que, des del punt de vista mèdic, podia rebre teràpia antiretroviral,la va rebre. Set anys abans només ho va fer el 2%. Gràcies a això,entre 2004 i 2009, la taxa de mortalitat causada per la sida va dis-minuir en un 20% a l’Àfrica subsahariana. Tanmateix, la incidènciade la malaltia és considerada estable a Angola, Benín, Camerun, RDdel Congo, Djibouti, Ghana, Kenya, Lesotho, Níger, Nigèria, Senegali Uganda. La prostitució continua constituint el màxim factor de risca la regió. També és elevat el nombre de noves infeccions de VIHentre els nens, a causa de la transmissió maternoinfantil.

● Mitjans de prevenció actuals i valoració de la seva eficàcia

En estudiar els resultats de la lluita contra el VIH a Àfrica, veiemque millorar l’educació i l’atenció sanitària, especialment l’adminis-tració del tractament antiretroviral adequat, són mesures decisives.

A hores d’ara ens consta que els programes de prevenció inte-gral podrien evitar més del 50% de les noves infeccions, peròmanca la voluntat i el compromís de la comunitat internacional perdonar una resposta integral als problemes que planteja l’epidèmia.

Per prevenir la malaltia és fonamental la formació del personalsanitari local, la participació de les comunitats beneficiàries i anarresolent el problema de la precarietat dels seus sistemes sanitaris.A més, cal informar sobre les formes de transmissió del VIH i faci-litar serveis de prevenció, disponibles avui només per a un 20% dela població en risc.

Malalties al Sud, la vida en joc

Facilitar l’accés a la formació necessària per aconseguir una feina decent és imprescindible per millorar la salut al Sud. Mans Unides/Javier Fernández

15

I N F O R M E


● Sida i salut materna a Àfrica

Pràcticament cada minut neix un nen al món amb el VIH. Demanera que només aconseguirem una generació sense VIH/sida sicentrem els nostres esforços en les mares i els nens exposats amés risc, com el que es presenta a Àfrica.

Cal tenir en compte que la dona africana amb prou feines técontrol sobre la seva vida sexual. Pateix 5 o 6 vegades més infec-cions que els homes i, moltes vegades, se li nega la necessàriaatenció sanitària o la rep de manera molt limitada. A més, els re-cursos familiars es dediquen en primer lloc als homes.

La discriminació relacionada amb la sida és superior en lesdones, i per això pateixen violència, abandó, rebuig familiar o sociali carències sanitàries. Fins i tot les acusen de propagar la malaltia,encara que siguin elles les infectades per les seves parelles.

Una educació que ensenyi a viure la sexualitat de manera méshumana, que ensenyi a evitar situacions de risc, i el fàcil accés deles persones malaltes a un tractament antiretroviral es considerenfactors que han contribuït que la prevalença del VIH disminueixi, toti que de manera irregular, entre les dones de països com Burkina-Fasso, Botswana, República Democràtica del Congo, Etiòpia,Ghana, Kenya, Malawi, Namíbia, Togo, Tanzània i Zimbàbue.

■ 1.2. MALÀRIAÉs causada per paràsits del gènere Plasmodium, que es trans-

meten per la picadura d’un vector infectat, la femella del mosquitanòfel. Un cop a l’organisme, els paràsits es multipliquen al fetge idesprés infecten els glòbuls vermells. Si la malaltia no es tracta atemps, pot posar en perill la vida del malalt, perquè altera el flux desang que arriba als òrgans vitals.

La meitat de la població mundial està exposada a la malaltia,uns 3.300 milions de persones, i són els països més pobres elsmés vulnerables, especialment a Àfrica, on es dóna el 90% de lesmorts per malària.

Entre els qui corren un risc especial hi ha les dones embaras-sades i, sobretot, els nens petits de zones endèmiques, que encarano han desenvolupat la immunitat davant de les formes més greusde la malaltia. De fet, cada 45 segons mor una persona a causa dela malària, i el 95% són nens menors de cinc anys.

Els factors que augmenten el risc de contreure la malaltia sónel fet que els paràsits generin resistència als fàrmacs antimalària ials insecticides, la precarietat dels sistemes sanitaris i els despla-çaments de la població causats per disturbis polítics, conflictesbèl·lics o per catàstrofes mediambientals.


Protegir-se de la picada dels mosquits és la primera mesura dedefensa davant de la malària, per a la qual cosa s’utilitzen mosqui-teres tractades amb insecticides per dormir a cobert i es fumiguenles cases amb insecticides.

Entre el 2007 i el 2009 es van lliurar a Àfrica prop de 200 milionsde mosquiteres, però en necessiten uns 350 milions perquè la co-bertura sigui total.

Respecte a l’ús d’insecticides, els millors resultats s’aconsegu-eixen quan es fumiga, com a mínim, el 80% dels habitatges de lazona afectada, i és eficaç entre 3 i 6 mesos, depenent de l’insecti-cida utilitzat i del tipus de superfície sobre la qual s’aplica.

Detectar com més aviat millor la resistència als insecticides hade ser una tasca essencial de tots els països per controlar la malàriai poder garantir que s’estan utilitzant els mètodes més eficaços. Perprevenir la malària també es poden utilitzar medicaments. A més,a les zones endèmiques, s’aconsella a les dones embarassades quesegueixin tractaments preventius intermitents, sobretot al final del’embaràs.

● Tractaments actuals

El diagnòstic i el tractament a temps solen aconseguir la milloriadel pacient, poden evitar la mort i contribueixen a reduir la trans-missió. Entre les mesures clau per combatre la malària es troba eltractament amb combinacions de medicaments basats en l’artemi-sinina, que és ràpid i eficaç.

Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’ar-temisinina poden deixar el tractament quan desapareixen els símp-tomes, però això no evita que continuïn tenint paràsits a la sang. Sino els administren, alhora, un segon fàrmac, els paràsits resistentssobreviuen i poden transmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a al-tres persones. És a dir, les monoteràpies són la causa principal dela propagació de la resistència a l’artemisinina.

L’Àfrica subsahariana continua sent l’àrea més afectada per l’epidèmia de VIH. Del nombre total de persones infectades al món el 2009, 22,5 milions vivien a Àfrica.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

Un diagnòstic i un tractament a temps solen aconseguir la milloria del pacient.

16

I N F O R M E


● Acabar amb la pobresa per acabar amb la malària

La malària causa greus pèrdues econòmiques als països mésafectats. En algun d’aquests pot arribar a significar fins al 40% dela despesa sanitària pública.

Segons l’Informe sobre Desenvolupament Humà 2011, és ur-gent adoptar mesures per poder mantenir els avanços aconseguitsper la majoria dels països més pobres del món.

A més a més, adverteix de la imminència d’un retrocés alarmantdel ja aconseguit en el cas que el deteriorament mediambiental iles desigualtats socials continuïn augmentant.

2. ÀSIA

■ 2.1. TUBERCULOSI● Mitjans de prevenció de la tuberculosi i

valoració de la seva eficàcia

A Àsia el risc de contagi és molt elevat. Cal tenir en compte queels que pateixen tuberculosi pulmonar poden transmetre la malaltiaen tossir, esternudar o en parlar, perquè, en fer-ho, expulsen a l’aireels bacteris que causen la tuberculosi.

El risc de contagi augmenta on hi ha una concentració elevadade persones infectades: els ambients tancats, l’amuntegament enhabitatges, hospitals o presons. Però això es pot evitar si els malaltsreben un tractament adequat, i és essencial que els pacients el se-gueixin, tal com els el prescriuen, fins al final.

Segons l’Informe ODM1 2011, cal treballar més a Àsia, que con-tinua patint les dues terceres parts de la càrrega mundial de tuber-culosi, sent l’Índia i la Xina els països més afectats. A més a més,una epidèmia emergent de VIH/sida a Àsia està posant en perill elque ja s’havia aconseguit en la lluita contra la tuberculosi, ja queaquesta malaltia afecta amb més intensitat els malalts de sida.

● Perspectives de millora

dels tractaments actuals

L’avanç en la lluita contra la tuberculosi és el resultat de l’esforçdels últims 15 anys per aconseguir el tractament més idoni. Així, eltractament directament observat, DOTS, que implica el control di-recte del tractament que segueix el pacient i la seva hospitalització.

A aquest tractament l’ha succeït la campanya Stop TB, l’objectiude la qual és facilitar que el nombre més gran de persones puguintenir un diagnòstic i rebre una atenció adequada, fer front a la tu-berculosi associada al VIH, protegir les poblacions més pobres i re-duir el patiment i les conseqüències socioeconòmiques que estàcausant la malaltia.

Segons l’OMS, gràcies a això, entre 1995 i 2009, van ser trac-tats amb èxit 41 milions de malalts de tuberculosi i es van salvar 6milions de vides. Ara bé, en els pròxims 5 anys caldrà redoblar elsesforços per finançar i aplicar les mesures incloses en la campanyaStop TB, si es volen complir les metes que estableix el Pla MundialStop TB, 2011-2015.

● Tuberculosi i pobresa

La tuberculosi és una de les malalties dels pobres que afecta,sobretot, les persones que estan en la seva edat més productiva.La immensa majoria de les morts per tuberculosi tenen lloc a la partmés pobra del món, més de la meitat a Àsia, a causa de la faltade salubritat, amuntegament, mala alimentació i la falta d’accés amedicaments.

Segons dades de l’OMS, el 2009 van morir de tuberculosi 1,7milions de persones, la qual cosa equival a unes 4.700 morts al dia.Només la Xina i l’Índia sumen el 35% dels casos nous de tubercu-losi de tot el món.

Font:OMS 2012 (Dades referides al 2010)1ODM: Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Passa a pàgina 20...

Cambodja 61.0 660

Timor Oriental 46.0 643

Myanmar 41.0 525

Filipines 33.0 502

Bangla Desh 43.0 411

Corea del Nord 23.0 399

Tadjikistan 41.0 382

Pakistan 34.0 364

Afganistan 38.0 352

Vietnam 34.0 334

Mongòlia 5.00 331

Indonèsia 27.0 289

Índia 26.0 256

Nepal 21.0 238

Kazahstan 23.0 198

Tailàndia 16.0 182

Bhutan 9.20 181

Corea del Sud 5.40 151

Laos 11.0 130

Iraq 12.0 117

Xina 4.10 108

Malàisia 8.50 107

Sri Lanka 9.10 101

Brunei Darussalam 2.70 91

Turkmenistan 20.0 77

Iemen 5.90 71

Kuwait 1.20 51

Qatar 2.10 45

Singapur 2.30 44

Fiji 3.60 40

Japó 1.50 27

Bahrain 0.90 25

Líban 2.10 24

Iran 1.80 23

Síria 1.40 23

Aràbia Saudita 1.40 18

Oman 0.99 16

Jordània 0.70 8

Morts degudes a tuberculosi entreportadors d’HIV.

(Per cada 100.000persones)

PAÍSPrevalença de

tuberculosi (Per cada 100.000

persones)

LA TUBERCULOSI A ÀSIA

I N F O R M E

17


t

t

Proporció estimada de llars am

una mosquitera tractada amb

l’Àfrica Subsahariana (Juny 2011, OM

2010: Una visió global sobre la infecció per VIH(33,3 milions de persones viuen amb el VIH)

< 30%30 - 50%50 - 80%> 80%Sense dadesNo hi ha transmissióde màlaria

Font: UNAIDS

Sense dades

(Percentatge de persones entre 15 i 49 anys infectades ).

18

I N F O R M E


1 Gabon 1.505.463 100 02 Txad 11.227.208 10 73 Camerun 19.598.889 100 134 Ghana 24.391.823 100 155 Eritrea 5.253.676 100 176 Costa d’Ivori 19.737.800 100 207 Somàlia 9.330.872 100 208 Botswana 2.006.945 65 219 Guinea-Bissau 15.15.224 100 21

10 Guinea Equatorial 700.401 100 2111 Níger 15.511.953 100 3312 Kenya 40.512.682 76 3713 Moçambic 23.390.765 100 3814 Angola 19.081.912 100 3915 Benín 8.849.892 100 3916 Malawi 14.900.841 100 4217 Gàmbia 1.728.394 100 4718 Nigèria 158.423.182 100 49

Població nacional (Dades Nacions Unides)

PAÍSNúm. % de població en risc % de cobertura

En el quadre següent es mostrenels països africans, amb dadesremeses a l’OMS, la població delsquals en risc amb accés a cober-tura de mosquiteres és menordel 50%.

Per calcular el percentatge decobertura de mosquiteres, s’as-sumeix que cada mosquitera co-breix dues persones, que cadamosquitera és tractada amb in-secticida i té una durabilitat detres anys.

mb, com a mínim,

mb insecticida a

, OMS Malaria Report 2011)

Malaltia de Chagas a Amèrica Llatina(Pan American Health Organization. Regional Office of the World Health Organization)

àrea on la transmissió no s’ha interromput.

àrea on la transmissió s’ha interromput.

àrea no endèmica, sense evidència de transmissió.àrea on la interrupció no és una meta.àrea on es va eliminar l’agent transmissor.països no inclosos en l’estudi.

Detall Amèrica Central

I N F O R M E

19


■ 2.2. SIDAProp del 23% de les persones seropositives del món són me-

nors de 25 anys i, aproximadament, el 41% dels nous infectats téentre 15 i 24 anys.

A escala mundial, les dones i les nenes pateixen molt més queels homes el VIH/sida. Per això, és fonamental que homes i donestinguin una clara consciència de la responsabilitat d’evitar riscos enles seves relacions sexuals. Cal formar la dona perquè pugui decidirlliurement el relatiu a la seva vida sexual i protegir-se de la infecció.

Així mateix, per lluitar contra el VIH/sida, cal eradicar tota discri-minació de les dones i les nenes, la violència que pateixen i el co-merç a què són sotmeses. A més a més, cal superar la discrimina-ció dels qui pateixen VIH/sida, facilitar la seva educació, la seva vidalaboral, l’atenció de la seva salut i la seva protecció jurídica i adoptarles mesures necessàries per combatre l’estigma social que causal’epidèmia.


Els programes de prevenció són eficaços en la mesura quetenen en compte l’ètica i els valors culturals locals; quan inclouenactivitats que aconsegueixen reduir les conductes de risc i promou-re’n d’altres de més responsables, com l’abstinència i la fidelitat;quan faciliten el diagnòstic confidencial per evitar l’estigmatitzaciósocial, el suport psicològic i el tractament a temps de les malaltiesde transmissió sexual.

És essencial que hi hagi serveis que redueixin el risc de la trans-missió, que a Àsia es produeix fonamentalment a través de les dro-

gues injectades, la prostitució i les relacions sexuals entre homes.L’Organització Mundial de la Salut preveu que, el 2020, prop del46% de les noves infeccions a Àsia es produiran per aquesta causa.

El Govern de l’Índia, tercer país del món quant al nombre depersones amb VIH/sida, ha d’evitar la propagació de la malaltia; pera això ha d’intensificar encara més les campanyes d’informació icontrol, amb l’ajuda de la societat civil.

● Perspectives de millora dels tractaments actuals

D’acord amb l’Informe sobre els ODM 2011, la possibilitat queels tractaments millorin és encara escassa. Per això, es recomanacomençar el tractament antiretroviral com més aviat millor; recórrera tractaments combinats;intentar que el pacient no abandoni el trac-tament; tenir molt en compte si, a més del VIH, el malalt pateix he-patitis; adoptar totes les mesures de prevenció que sigui possible;garantir la disponibilitat dels medicaments necessaris a preus as-sequibles, i invertir en els sistemes de salut, especialment en l’a-tenció primària.

● Sida i educació a Àsia

Facilitar l’accés a tots els nivells d’educació i la formació neces-sària per aconseguir una feina decent són passos decisius a Àsiaper lluitar contra l’epidèmia de la sida.

A l’Àsia meridional i occidental són els nens els qui més acce-deixen a l’educació primària, i la igualtat és un objectiu encara dis-tant. Pel que fa a l’educació secundària, l’Àsia central i sud-orientalhan aconseguit la igualtat d’accés a l’educació i a l’Àsia oriental lesnenes accedeixen a l’escola secundària més que els nens.

...ve de la pàgina 17

Man

s U

nide

s/M

arta

Car

reño

En cada regió, les diverses malalties tenen diferent relació amb alguna dimensió específica del desenvolupament.

I N F O R M E

20


3. AMÈRICA

■ 3.1 MALALTIA DE CHAGAS● Mitjans per prevenir la malaltia de Chagas i


Aquesta malaltia, endèmica en 21 països d’Amèrica Llatina, éscausada pel paràsit Trypanosoma cruzi que es transmet, principal-ment, a través d’un insecte hematòfag conegut com xinxa oTriato-mainfestans. La transmissió es produeix quan els excrements del’insecte infectat entren en contacte amb la ferida causada per laseva picada.

Aquests insectes es multipliquen en les construccions precà-ries, fetes de maó, amb teulades de palla, esquerdes a les parets...és a dir, molt pobres, la qual cosa exposa la població, especialmentde les àrees rurals, a la picada de l’insecte i a la malaltia. Les mesu-res adoptades per prevenir la malaltia es basen a millorar els habi-tatges de les àrees afectades i el seu entorn, així com fumigar ambinsecticides d’acció residual per matar aquests insectes.

També és molt important detectar la malaltia en les dones em-barassades, incloent en els tests habituals el de la malaltia de Cha-gas, fent un seguiment adequat dels nounats de mares infectadesi millorant la preparació i conservació d’aliments.

Tot això s’ha dut a terme gràcies a programes específics quehan permès un descens del nombre d’afectats, de 30 milions el1990, a 8 milions el 2006.

● Perspectives de millora dels tractaments actuals

Els símptomes de la primera fase de la malaltia, o fase aguda,apareixen a les primeres setmanes de la infecció i poden consistiren febre, adenopaties o inflor del punt d’infecció. Ocasionalmentes poden donar quadres més greus que tenen alta mortalitat, comla inflamació del teixit cardíac o cerebral.

La segona fase, o fase crònica, pot no donar la cara durant dè-cades o fins i tot durant tota la vida. Tanmateix, un percentatge ele-vat de malalts tenen complicacions cardíaques amb el consegüentrisc de mort sobtada o insuficiència cardíaca i pateixen complica-cions digestives per dilatació del còlon o de l’esòfag.

El tractament d’aquesta malaltia es du a terme amb fàrmacsl’eficàcia dels quals, en ambdues fases, ha estat comprovada durantanys. Els problemes són la falta d’incentius econòmics per conti-nuar la necessària investigació de nous fàrmacs i fins i tot que noes produeixin els necessaris, fet que ha arribat a ocasionar el des-abastament.

● Malaltia de Chagas i mortalitat infantil

La mortalitat en els nens, especialment en els nounats, és mésgran per tenir un risc elevat de patir les formes més greus en la faseaguda com ara miocarditis o meningoencefalitis, que poden sermortals en aproximadament el 5% dels casos. Això està relacionattambé amb l’estat nutricional dels nens, per la qual cosa en aquellespoblacions que pateixen a més desnutrició aquesta xifra pot ser

molt més alta. Així mateix, tenen més risc pacients amb trastornsdel sistema immune.

Per tant, és important fer especial èmfasi en el diagnòstic de lesmares durant la gestació per tractar els nounats infectats i la rea-lització de tests diagnòstics adequats en nens amb simptomatolo-gia suggeridora, procedents d’àrees afectades, per fer tractament.

■ 3.2. LEISHMANIOSI● Mitjans de prevenció de la leishmaniosi i


La leishmaniosi, endèmica en 98 països, és una malaltia produïda per més de 20 espècies del gènere protozou leishmània,que es transmet a través de la picada dels flebòtoms i que pot cau-sar des d’una úlcera fins a una malaltia letal sistèmica: la leishma-niosi visceral.

El 90% de la leishmaniosi visceral, la varietat més greu, es dónaal Brasil, Etiòpia, l’Índia, Nepal i el Sudan i el factor constant és lapobresa.

Per prevenir la leishmaniosical eliminar el vector, controlar leszones de més transmissió i utilitzar insecticides a les àrees i en elmoment oportú, per a la qual cosa cal controlar els animals que allot-gen el germen de la malaltia, els reservoris, que a Amèrica Llatinasón, en primer lloc, els gossos.

És fonamental detectar a temps quins estan infectats, fent lesanàlisis oportunes i, si escau, sacrificant-los per evitar el contagi. Amés a més, és decisiu facilitar informació sobre la malaltia, comprevenir-la, formes de contagi etc.

Així mateix, la possible gravetat de la malaltia requereix un diagnòstic a temps i el tractament adequat.

Aquestes mesures han demostrat que és possible disminuir elnombre de malalts i les conseqüències de la malaltia.

Segons l’Informe ODM 2011, cal treballar més a Àsia, que continuapatint les dues terceres parts de la càrrega mundial de tuberculosi.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Cua

drad

o

Els gossos són transmissors potencials del germen de la leishmaniosi.

I N F O R M E

21


● Perspectives que millorin els tractaments actuals

Hi ha diversos tractaments per combatre la leishmaniosi. Elsmés recents són els més eficaços, i han aconseguit reduir els greusefectes secundaris que tenien alguns dels tractaments ja habituals,com els antimonials pentavalents. Així, l’anfotericina B liposomal harepresentat un avanç considerable en el tractament de la leishma-niosi visceral per la seva eficàcia i per tenir menys efectes secun-daris, però és molt car.

● Leishmaniosi i medi ambient

La transmissió de la leishmaniosi augmenta o disminueix enfunció de les condicions mediambientals, perquè aquestes afectenel mosquit transmissor de la malaltia. Així, l’augment de la tempe-ratura pot afavorir l’aparició del vector i, per tant, de la malaltia enàrees on abans no es donava.

Un altre factor que afecta la propagació de la malaltia és elcreixe ment desmesurat d’àrees perifèriques de les ciutats, comestà ocorrent al Brasil.

Així mateix, els moviments migratoris són un risc afegit, ja queimpliquen l’arribada de persones de regions no exposades a zonesde transmissió de la malaltia, la qual cosa unit a les pobres condi-cions nutricionals d’aquestes poblacions produeix un augment dela infecció.

4. CONCLUSIÓ

Comprovem que hi ha possibilitats per acabar amb aquestesmalalties. Encara es pot avançar en una investigació més eficaç imés barata, però no podem deixar-ho tot a l’avenir, perquè ja hi hasolucions eficaces. Amb tots els mitjans de què disposem, com éspossible que encara hi hagi malalties que, tanmateix, es poden evi-tar de manera senzilla? Ara que es destinen menys recursos d’ajudabàsica, quin és el destí dels països pobres? Una gran part dels trac-taments d’aquestes malalties necessiten la implantació de projec-tes que requereixen un prolongat seguiment en el temps. Pensemen la construcció d’un hospital o en l’educació dels mes petits per-què aprenguin a prevenir-se contra la sida o la tuberculosi. Si fallal’Ajuda Oficial al Desenvolupament, tan necessària en projectes dellarg abast, molts tractaments prolongats poden quedar-se a mitges.Tot i que estiguem en època d’escassetat, hi ha necessitats bàsi-ques de les quals no podem prescindir, com són la recerca i el des-envolupament de mitjans de prevenció. Hem de tenir en compteque les riqueses, siguin moltes o poques, només fan la seva funcióde servei a l’home quan són destinades a produir beneficis per alsaltres i per a la societat. No hi ha millor inversió que treballar pelsaltres, per la salut dels més pobres, perquè tinguin vida.

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

Agraïm la col·laboració especial en la redacció d’aquest informe a:

Rosa M. Díaz Díaz, metgessa dermatòloga.Juncal Pérez Somarriba, metgessa internista.

Tot i que estiguem en època d’escassetat,hi ha necessitats bàsiques de les qualsno podem prescindir: la recerca i el desenvolupament de mitjans de prevenció.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

La transmissió de la leishmaniosi augmenta o disminueix en funció de les condicions mediambientals que envolten les ciutats.

I N F O R M E

22


LLa presidenta de Mans Unides, My-riam García Abrisqueta, va participarel passat mes d’abril en una trobada

regional organitzada a Ziguinchor, Senegal,amb motiu de la clausura del ConveniAECID-Mans Unides que s’ha desenvolupatal país durant quatre anys. L’acte va comptaramb la presència, entre d’altres, del presi-dent del programa. P. Christian Manga, i elcoordinador de l’equip del Conveni, JosepGimenez. En el seu discurs, Myriam GarcíaAbrisqueta va dedicar unes paraules expres-sament a les dones de la regió de Casa-mance: “Jo us animo a vosaltres que sou elcentre de les vostres famílies a participar enla vida de la comunitat, a participar en lapresa de decisions, i que la vostra veu siguiescoltada. No descuideu la vostra formacióni la de les vostres filles, és important estu-diar, una dona que sap llegir i escriure fa queel camí cap al desenvolupament sigui possi-ble”. Va finalitzar desitjant que el programaes perpetués amb l’esforç i el treball de tots.

D’altra banda, Rafael Serrano, secretarigeneral de Mans Unides, va viatjar el passatmes d’abril a Moçambic, per assistir a l’as-semblea anual de l’Associació ESMABAMA,soci local de Mans Unides a la diòcesi deBeira, on l’organització dóna suport a diver-sos projectes de desenvolupament des del’any 2003, i n’és el responsable el pare Oto-rino Poletto, missioner combonià. Per la si-tuació pròpia del país, unida a les repercus-sions inevitables de la crisi econòmica mun-dial, i les grans retallades en l’AOD del nos-tre país, es fa molt difícil continuar amb lagran tasca de desenvolupament humà quedu a termeESMABAMA amb la nostra ajudai la de les comunitats autònomes de Madrid,València, Andalusia i Castella-la Manxa, quefins ara han cofinançat els diferents projec-tes educatius, sanitaris i agrícoles. Malgrataixò, l’àrea de Projectes de Mans Unidescontinuarà estudiant la millor manera decontinuar donant suport a la tasca d’ESMA-BAMA en el futur.

Guanyadors dels concursos del 2012

Man

s U

nide

s/Pa

lom

a Vo

gel.

La presidenta de Mans Unides durant el seu viatge al Senegal.

Viatges institucionals peral tancament de convenis

Com cada any, Mans Unides ha deciditels premis de Premsa, Televisió, Cartells i Relats. En l’apartat de televisió, patrocinat pel Banc de Santander, el premi de 3.000 euros es va atorgar al reportatge Los olvidados de los olvidados. La historia de miles de enfermos mentales y un loco, d’AiguaFilms, dirigit per Carles Caparrós i emèsper Canal Odisea. Quant al concurs depremsa impresa i digital, el primer premi,dotat amb 3.000 euros, va recaure en Silvia Melero, pel seu reportatge La herida de la vergüenza, publicat a larevista 21RS. El 2n premi va ser concedita Conchín Fernández, pel seu article “El oculista de los pobres” publicat aMundo Negro. En el Concurs de Relatsper a Nens i Joves, el jurat va decidirconcedir el primer premi a Francisco Javier Hidalgo, alumne de 6è de primàriadel CEIP Juan Díaz del Moral, de Bujalance (Còrdova), pel seu treball La salud, derecho de todos: ¡Actúa!. El segon premi va ser per a Paula Medina, alumna de 6è de primària delCol·legi Públic Iturrama de Pamplona, pel seu relat Dos vidas distintas, dosvidas iguales. El Grup Banco Popularcol·labora en aquests premis, dotats, respectivament, amb 1.000 i 500 eurosdestinats als centres educatius delsalumnes guanyadors. D’altra banda, el premi del concurs de cartells, dotatamb 2.500 euros i patrocinat per La Caixa, ha recaigut en Jesús Terciado,d’Inventia Estudi de Comunicació de Madrid. Aquest cartell serà la imatge dela campanya de Mans Unides per a l’any2013. També Ana Villanueva, Inma Palos,Carmen Domínguez, Nuria Llop, IsabelSáinz, Irene Abadia, alumnes de 2nd’ESO del Col·legi Sansueña de Saragossa, es van fer amb el guardó del concurs de cartells per a centreseducatius, dotat amb 1.500 euros de premi.

La delegació de Mans Unides a Albacete i la Tienda del Té Beatriz Parreño van unir les seves forces per una bona causa: la creació de sis aules de primària al nord de Ghana per intentar acabar amb l’absentisme escolar. Per a això, el passat 29 de maig es va fer, a l’Hotel Los Llanos, una jornada de te amb pastes, en la qual els assistents van poder fer un donatiu per a aquest projecte.

Te amb pastes per una bona causa

23

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S


L’XI Fòrum de Mans Unides, que es va or-ganitzar a Màlaga els dies 11 i 12 de maig, varepresentar una oportunitat per a així conèix -er i debatre en profunditat sobre els reptesa què s’enfronten la salut i l’accés a la sani-tat als països en via de desenvolupament.

Durant tres dies, experts, investigadors,professors i metges i infermers vingutsd’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica van tractarafers relacionats amb malalties com la salut,la sida, la malària o la tuberculosi. També lesmalalties tropicals i les oblidades, que escobren milions de morts cada any, s’han fetun forat entre les ponències de grans ex-

perts, que han volgut compartir i informarsobre les seves inquietuds, les seves troba-lles i els seus estudis .

Amb ells, hi havia missioners provinentsdels tres continents on Mans Unides dónasuport a projectes. Persones que coneixenel que la falta d’accés a l’assistència sanità-ria significa per als que menys tenen. Per-sones que saben de primera mà el que ésla malaltia en llocs on la carència de recur-sos és la que inclina la balança entre la vidai la mort. Persones que pateixen les matei-xes malalties que semblen estar destinadesnomés als que menys tenen.

La Campanya SOMOS neix el 2012 com una iniciativa de 25 ONG espanyoles (entreles quals, Mans Unides), englobades en l’Asociación Española de Fundraising (AEFr).Amb aquesta es vol agrair als donants laseva generositat, donar a conèixer la tascaque duen a terme les organitzacions gràciesal seu suport, animar altres persones a unir-sea qualsevol de les causes que aquestes promouen, i sobretot, fer conscient la societatde la seva capacitat i responsabilitat per canviar el món, i fer-lo més just i fratern.

El 8 de juny, Dia Somos, centenars de persones van sortir al carrer a tot Espanyaamb una peça de roba del revés, un gestsenzill i visible que tots podem fer quelcomper canviar les coses, i amb aquest fet es volia cridar l’atenció de tots aquells queencara no s’han decidit a col·laborar amb alguna ONG i animar-los a fer-ho. Les delegacions de Mans Unides han celebrat aquest dia d’agraïment i compromís per un món millor. Més informació a www.somosasi.org.

En diverses ciutats andaluses i

amb importants ponents

Organitzat l’XI Fòrum de Mans Unides

Campanya Somos - Dia Somos

Mans Unides per la vida

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

El 18 de maig, les oficines dels ServeisCentrals de Mans Unides van viure un diaimportant: la cantant Rosa López s’hi vaapropar per presentar-nos, en directe i en exclusiva, la cançó que ha dedicat en el seu últim disc a Mans Unides. Durant el temps que va passar a les nostres instal·lacions, va aconseguir arrencar mésd’una llàgrima d’emoció i un sentit aplaudiment d’agraïment, sobretot en interpretar, a cappella, la tornada de la cançó. Rosa va animar la gent a no quedar-se de braços plegats davant les desgràcies alienes. I es va oferir acol·laborar amb Mans Unides, tant com a artista com d’una manera més personal.“Jo tinc un micròfon per explicar als altresquè és el que fa Mans Unides i per aixòem vull involucrar més en el que feu,i conèixer la vostra feina i els vostres projectes”, ens va dir. La col·laboració de Rosa amb Mans Unidesva començar fa un any, quan va donar suport a la nostra candidatura als premis“Cuida de ti” de la revista Mía, amb unprojecte de promoció de la dona a l’Índia.Rosa va quedar tan encantada amb la feinade Mans Unides que no va voler que la seva contribució a la causa dels mésdesfavorits quedés en un fet puntual. Va sorgir així la idea de la cançó, “una grancançó per a una gran obra”, que no és una altra que l’obra de Mans Unides, amb la qual la cantant granadina se sent“molt vinculada”. Al tancament d’aquestaedició, la cançó portava ja més de 12.100visites en el nostre canal de Youtube, i està inclosa en l’últim disc que ha sortit a la venda al juny.


24


L’alcalde de la Vall d’Uixó, Óscar Clavell, va lliurar el passat 19 de maig el premi Dona Vallera 2012 a Carmen Tomás Torán, veïna de la localitat i voluntària de Mans Unides des de fa molts anys. Clavell va valorar de manera positiva “el suport que dia rere dia ha prestat Carmen Tomás a Mans Unides, així com el potencial humà, capaç de deixar-ho tot per ajudar els altres”. L’alcalde va assegurar que encarnava “els valors de l’esforç, la constància i la humanitat”. Carmen Tomás va entrar a formar part de l’equip de Mans Unides el 1985, com a voluntària, i posteriorment va passar a ser responsable en l’àmbit comarcal. Va ser, a més a més, qui va iniciar el Sopar de la Fam a la Vall d’Uixó, per conscienciar els ciutadans de les carències dels altres i la necessitat de donar suport a projectes per als més necessitats.

Premi “Dona Vallera 2012”

Panell d’experiències “Incidència de la falta de salut en la població i en el desenvolupament d’un país”,organitzat en l’XI Fòrum de Mans Unides.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Mans Unides va organitzar, el cap de setmana del 25 i 26 de maig, a la localitat madrilenya d’El Escorial, la seva Assemblea anual de delegades, a la qual van assistir representants de la majoria de les 70 delegacions que l’organització té a Espanya. L’Assemblea, òrgan suprem de govern de Mans Unides, va aprovar els comptes anuals de la institució, corresponents a l’any 2011, i va rebre els resultats de l’auditoria externa. A més a més, l’Assemblea va votar, entre els tres cartells escollits per un jurat, el treball que serà la imatge de la campanya de 2013. També va aprovar el document base per a aquesta campanya. En el discurs que la presidenta de l’organització va dirigir als assistents,Myriam G.Abrisqueta va voler remarcar que “la nostra activitat com a institució està al servei dels nostres germans, els més pobres, i és aquest fi el que hem d’atendre sempre, sense desviar-nos-en i sense fer que cap altra finalitat el suplanti o ocupi el seu lloc ni adquireixi la seva importància”. A més, va voler deixar constància que “Mans Unides és una gran institució; la consideració social que ha aconseguit i el seu arrelament social són excel·lents; n’hem de ser conscients i estar al nivell que requereix”, va dir.

Assemblea anual de delegades

Man

s U

nide

s


25

SI NO VAS PODER ASSISTIR-HI

● Si vols conèixer més en profunditat tot allò sobre el que es va parlar aquests dies, noméscal que accedeixis a la pàgina de l’XI Fòrum de Mans Unides.Entrant en el menú pots tornar a veure les diferents conferències en diferit:www.foromanosunidas.org

També podràs trobar-hi i descarregar les ponències, tant dels actes centrals del Fòrum comdels esdeveniments previs que van tenir lloc en altres ciutats andaluses, en el nostre espaien línia de Recursos Formatius:http://www.manosunidas-online.org/biblioteca/actos-centrales yhttp://www.manosunidas-online.org/biblioteca/eventos-previos

● Finalment, a la nostra pàgina web trobaràs la Declaració Final del Fòrum, titulada “Salut peral desenvolupament”.


Man

s U

nide

s/P

ilar

Sei

del

Per segona vegada en aquest curs, l’e-quip de pastoral i valors del col·legi Urda-neta de Bilbao van organitzar el “bocata so-lidari”. I un cop més, va ser un èxit, tant pelnombre de participants, com pel comporta-ment exemplar de tots els assistents. Elsdiners recaptats van ser 1.972 euros. El pro-jecte vinculat té com a objectiu l’ampliació iequipament del complex escolar de St. Be-noît, a la Rep. Dem. del Congo, que benefi-ciarà, de manera indirecta, més de 2.000persones. Alguns dels participants en l’es-deveniment van escriure així sobre les se-ves impressions de l’acte:

“El dia del “bocata solidari” va ser undia en què ens ho vam passar genial perquèvam haver de portar diners per donar-los alsnecessitats i que poguessin comprar men-jar, roba, vacunes i medicaments. A la pri-mera classe, les professores ens van donarunes paperetes a canvi d’un euro perquèpoguéssim agafar el bocata. Va ser un diade bojos!” (Carmen i Patricia, 6è A).

“Aquest trimestre, hem tornat a fer el

projecte del “bocata solidari”. Els diners ob-tinguts van destinats al projecte de MansUnides. Per dur a terme aquest projecte fanfalta 65.000 euros, i nosaltres només n’hemaconseguit al voltant de 1.500, però graneta granet s’hi pot aportar molt”. (GuillermoVillasante .6è C).

“Al col·legi Urdaneta, cada any, fem unprojecte que s’anomena “bocata solidari”.En aquest projecte han recaptat molts di-ners per arreglar llocs necessitats”. (VíctorMartínez. 6è C).

“M’agrada quan l’escola ens ensenya aser solidaris amb persones que tenen algunproblema, com l’altre dia amb el “bocata so-lidari”. Però jo m’he adonat que puc ser soli-dari també amb els meus amics quan tenenalgun problema i jo intento ajudar-los i recol-zar-los en el que pugui per aconseguir solu-cionar-los. Crec que cada dia tots podem feralguna coseta solidària”. (Luis Pascual. 3è F)

“Quan vaig fer un mos al bocata de xis-torra va explotar… de l’alegria i la solidaritatque hi havia al col·le”. (Javier Esparza. 3è F)

Alguns dels alumnes del col·legi Urdaneta, durant la celebració del bocata solidari.

Pa, xistorra i xocolata pel desenvolupament

El passat 9 de maig, SM la Reina Sofia va lliurar a Mans Unides, en la persona de la seva presidenta Myriam García Abrisqueta, el Premi FAO Espanya 2012.El Jurat va valorar l’“esforç exemplar” que Mans Unides du a terme en la lluita contra la fam, la qual cosa va quedar reflectit en la seva acta. A més a més, en particular, va voler ressaltar la posada en pràctica, durant l’any 2011, de la Campanya “El seu demà és avui”, amb l’objectiude contribuir a la consecució de l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni núm. 4: “Reduir la mortalitat infantil”. Una “àmplia campanya de comunicació” que la FAO ha valorat especialment. “El seu demà és avui”, afegia l’acta, “reflecteix de manera molt visual que la malnutrició i la fam són les causes principals de més d’un terç de les morts infantils al món, i que ha estat massivament difosa a Espanya”.

Mans Unides rep el Premi FAO Espanya 2012

Man

s U

nide

s

▲ La delegació de Mans Unides a Toledova celebrar dos moments importants durant el mes d’abril. En primer lloc, diumenge 22 va tenir lloc el IV Pelegrinatge Diocesà. Van assistir-hi gairebé 350 voluntaris de 35 pobles, i vanestar acompanyats per dos dels vicarisepiscopals, el de la Manxa i el de Talavera.Com a comiat, van celebrar un acte mariàa la Basílica de Ntra. Sra. del Prado, patrona de Talavera. I d’altra banda, van assistir a la inauguració de la remodelació de la plaça d’Islas Filipinas,que serà dedicada a Mans Unides.

▲ El Centre Cultural Federico GarcíaLorca, d’Ingenio (Gran Canària) va acollir el passat 14 d’abril un festival solidari a benefici de Mans Unides. S’hi van recaptar 6.400 euros. El projecte vinculatté com a objectiu la construcció d’una maternitat en un hospital rural de Zimbàbue, gràcies al qual es beneficiaran,directament, 640 dones i, indirectament,4.500 familiars i població en general.

▲ El 19 de maig es va celebrar la III Abraçada a la Plaça Major de Salamanca, un acte senzill però carregatd’emotivitat, en què cadascun dels 88arcs de plaça va estar guarnit per un cartellfet amb tela, i en cada un es va reflectiruna cançó, d’aquelles que toquen el cor.

▲ La Cartoixa de Valldemossa va ser l’escenari d’un concert, ofert per la cantant Marga Pocoví, a benefici deMans Unides. El projecte recolzat serviràper a la creació d’un centre educatiu demenors en situació de conflicte a Costad’Ivori. La presidenta delegada de Mallorca, María Oliver, va presentar la vetllada a la qual van assistir l’alcalde de Valldemossa, Xisco Mulet, el tinentd’alcalde, Nadal Torres, i un gran nombrede col·laboradors i amics.

Breus


26


He complert quatre anys a Casamance.Quatre anys plens d’emocions. Qua-tre anys que han permès apropar-me

a la meravellosa gent d’aquesta regió. Quatreanys en què he conegut una part de la sevacultura i tradicions que, amb art, han conservati sabut adaptar a aquest segle XXI. Quatreanys de compromís. 4 anys d’aprenentatge. 4anys d’immersió. 4 anys inoblidables.

“La gent és sempre el més important”, éspart de la filosofia de Mans Unides; i com unade les poques expatriades que té Mans Uni-des al món, ho tinc molt clar. Precisament sócaquí perquè estic d’acord amb aquesta mà-xima. Una amiga em va dir que el meu era vo-cació. I ha de ser-ho.

Quan, després d’una pacient espera, perfi comença una reunió amb la població d’und’aquests pobles perduts on treballem, l’es-forç que representa el dia a dia per a aquestesfamílies emociona qualsevol.

Pobles perduts, perquè són lluny: lluny dela ciutat, però prop de la natura; lluny dels met-ges, tot i que prop de la medicina tradicional;lluny de l’abundància però més a prop del des-envolupament. “Poquet a poquet, tot anirà bé,si Déu vol”, és el que es repeteixen cada dia,per seguir endavant, cadascú confiant en elseu Déu. Però, en el fons, saben que han deposar molt de la seva part perquè veritable-ment millori la seva vida i la dels seus fills. I hoposen. Sobretot elles, les mares, les dones.

Us podeu imaginar que aquí hi ha milers desituacions que t’encongeixen el cor i et tallenl’alè. Tanmateix, jo vaig aprendre que en la fei-na, també en la tasca per al desenvolupament,l’emoció i la pena no són amics de l’eficàcia,l’eficiència, l’impacte, la viabilitat ni de la bus-cada i rebuscada sostenibilitat. De vegadespoden coincidir, en llocs comuns, però en co-operació també cal anar a per aquests últims.

Poquet a poquet, com diuen aquí en totesles llengües locals, gràcies a moltes interven-cions pensades amb el cap, i a tot aquest es-forç de la població participant, es van aconse-guint reptes i avançant en aquest llarg camícap al desenvolupament. Les dones coneixenel seu potencial i creuen en les seves capaci-tats, que han estat reforçades mitjançant mol-tes de les activitats del conveni. Els joves esdediquen a la ramaderia, esforçant-se per ges-

tionar les seves unitats de manera clara itransparent, per garantir no sols la continuïtatde l’activitat sinó el suport als serveis socialsdel poble. Si ells mateixos no s’ocupen i notreuen el màxim profit de les ajudes que acon-segueixen, no disposaran de més serveis so-cials, ja que l’Estat és poc present en aquestazona tan rural del Senegal.

En aquest programa ha treballat un equipde persones a qui cal reconèixer la seva dedi-cació i entrega. Gràcies a ells, el programa Ka-ronghen (nom local del conveni) ha estat unèxit. Gràcies també a les meves companyes iamigues Paloma i Inma, pel seu gran treball isuport. Gràcies a la Isabel, l’Ana i a tots els quea Mans Unides van confiar en mi. Gràcies almeu marit, que va acceptar viure aquesta ex-periència amb mi i gràcies a aquesta perso-neta que des de fa 6 mesos em somriu cadamatí alegrant-me fins i tot més la vida.

Encarni EscobarCoordinadora expatriada a Ziguinchor

(sud del Senegal), del conveni

cofinançat per AECID, Mans Unides

i Ajuntament de Madrid, des del 2008. Man

s U

nide

s

Durant la setmana del 13 al 17 de febreres va desenvolupar la campanya anual deMans Unides al Col·legi Salesià San JuanBosco de València. La majoria dels gairebé 1.600 alumnes van participar en alguna de les accions i activitats pensades pels equips de pastoral. En l’etapa de primària i secundària es va fer un concurs de cartells, les bases del qual ja estaven recollides a l’agenda escolar. Els cartells guanyadorses van reproduir a color en DIN A3, i tots els cartells participants van ser exposats en diverses zones del col·legi. A més a més, cada cop que un alumne de primària va col·laboraramb un donatiu, va poder pintar la seva mà dins una mà gegant situada en cada classe. A secundària, a més de les tutories i els moments de “Bon Dia” a l’inici de cada matí, centrats a sensibilitzar sobre el sisè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, va haver-hi altres iniciatives per aconseguir fons per al projecte d’aquest curs. Es van vendreels tradicionals “xinesets de la sort”, es va muntar un estand amb productesde Mans Unides i es va fer el “Divendresalternatiu solidari” de 14 a 17 hores a l’antic llit del riu Túria. En total, es van recaptar 2.893 euros, que aniran destinats a l’equipament de l’Hospital de San Ramón, a Bolívia. També, i com ja és tradició, a l’American School of Valencia, es va celebrar el Dia de la Samarreta de Mans Unides. El 23 de febrer els professors i alumnes es van fer una foto conjunta amb les samarretes de la Campanya 2012 de Mans Unides.

Dos col·legis de València amb Mans Unides

Reflexions entre el cor i la raó

Aquí hi ha milers de situacions que t’encongeixen el cor i et tallen l’alè.

San

Jua

n B

osco

En primera persona


27


Mans Unides/Ana LunaEls joves de Gokwe són els primers a preocupar-se pel seu present, i reclamar accions que millorin el seu futur.

El programa “Educació per a la Vida”,

posat en marxa per Càritas Gokwe,

a Zimbàbue, té com a objectiu fonamental

formar i informar els joves sobre

les mesures i les formes de vida adequades

per a la prevenció del VIH/sida,

oferint una formació integral i

diverses alternatives d’oci a través

de la creació dels anomenats

clubs antisida, que afavoreixen

la lluita contra la malaltia.

Zimbàbue: Dades d’interès

Capital: Harare.

Població: 12.236.805 hab.

Moneda: Rand sud-africà.

Superfície: 390.580 km2

Ciutats més poblades: Harare,Bulawayo,

Mutare i Victoria.

Idiomes: Anglès, shona i ndebele.

Religió: 62% sincretista; 24% cristiana,

13% creences indígenes i 1% musulmans.

Forma de govern: República presidencialista.

President: Robert Mugabe.

IDH: Baix, lloc 173 de 187 (2011).

PIB per capita: USD 365,38.

28


Programa d’educació i prevenció de la sida

A Zimbàbue

Man

s U

nide

s/A

na L

una

Zimbàbue és uns dels països d’Àfricamés castigats pel VIH-sida (el tercerpaís més afectat per la pandèmia al

sud del continent, amb una taxa d’incidèn-cia del 14% -1,2 milions de persones infec-tades, entre elles, 150.000 nens-). El pro-blema s’acreix a les zones rurals, on la faltad’informació i la pobresa són més grans. Laregió deGokwe se situa al nord de Zimbà-bue. Es tracta d’una àrea rural, molt pobra,el principal mitjà de vida de la qual és l’agri-cultura de subsistència. En els últims anys,la regió ha patit un greu deteriorament eco-nòmic a causa de les escasses pluges i labaixa qualitat de les llavors, la qual cosa hanproduït unes collites molt pobres. A aquestasituació s’uneixen els efectes de la pandè-mia del VIH, mostrant ràtios d’incidènciamolt elevades. Segons fonts oficials, el 40%dels joves de la regió estan afectats per lamalaltia.

Educació per a la Vida

El 2002 es van organitzar a la diòcesi lesprimeres Jornades de la Joventut deGokwe. Els joves que van assistir-hi vanposar de manifest que un dels problemesmés greus als quals s’enfrontaven era l’altíndex de contagis de sida entre ells. Es varessaltar que aquesta situació era deguda,especialment, a la falta d’informació sobrela malaltia, i a les conductes associades a

l’abús d’alcohol, les drogues i la promiscuï-tat. Després de les Jornades, i amb aques-tes conclusions al cap, els agents més des-tacats en els àmbits administratiu, diocesài comunitari de la zona es van posar a treba-llar amb Càritas Gokwe, donant forma a unprograma que van anomenar Educació pera la Vida.

Aquest programa es basa, principal-ment, a formar i informar els joves sobre lesmesures i les formes de vida adequades pera la prevenció del VIH, oferint una formacióintegral i diverses alternatives d’oci a travésde la creació dels anomenats clubs antisida,que afavoreixen la lluita contra la malaltia.

L’any 2007 va arrencar un programa pilota escala molt reduïda, finançat per l’ONGalemanya Misereor, membre de CIDSE, l’a-liança d’ONG catòliques de desenvolupa-ment a què també pertany Mans Unides.En els darrers anys, Mans Unides ha estatla que ha finançat diferents projectes, tanteducativament com sanitàriament, que hanestat implantats pels responsables de ladiòcesi amb gran èxit.

Atesos els bons resultats obtinguts pelprograma pilot i analitzant la possibilitatd’estendre el seu impacte a altres joves,han tornat a sol·licitar suport a Mans Unidesper donar accés a aquest programa d’Edu-cació per a la Vida a joves de 16 parròquiesmés durant dos anys.

Fitxa tècnica

Àrea Geogràfica:

Diòcesi de Gokwe, Zimbàbue.

Títol:

Programa d’educació i prevenció

de la sida.

Objectiu:

Millorar la formació i informació dels

joves proporcionant-los recursos i

coneixement per prevenir el VIH/sida.

Beneficiaris:

Directes: 3.000; Indirectes: 15.000.

Sector: Educatiu..

Cost total: 50.892 euros.

Responsable: Chiedza Mlandu.

Institució: Càritas Zimbàbue.

Projecte: ZIM/65396.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

29


Els beneficiaris són nois i noies d’entre13 i 30 anys, pertanyents a les missions deSt. Johns, Uganda Martyrs, Gwave, Manyo-ni, Mateta, Chireya, Gumunyu, Gwanyka, Ka-na, Nembudzia, Nesikwe, Sengwa, Siakobu,Tongwe, Tsungai i Zhomba, que viuen en zo-nes rurals, molt desafavorides i pobres, i l’ú-nica font d’ingressos de les quals és l’agri-cultura de subsistència.

Desenvolupament del projecte

Càritas Zimbàbue porta anys treballantamb els joves en les diverses parròquies delpaís. Aquests joves han estat involucrats desdel principi en la identificació del problema ien la planificació del programa, i estaran in-volucrats en la implementació, el seguimenti l’avaluació. Alguns d’aquests joves seranformats per impartir les sessions entre elsseus companys i liderar els clubs antisida.

Cada missió s’encarregarà de recollir in-formació de les activitats dutes a terme. Elcoordinador de Joventut serà l’encarregat derecollir tota aquesta informació mensual-ment, plasmar-la en un informe i posar-lo adisposició dels finançadors. Anualment esmantindrà una reunió de revisió amb tots elsagents implicats.

Amb aquest programa es proporcionaràa 3.000 joves les eines adequades per lluitarcontra la malaltia i disminuir l’alt índex decontagi del VIH/sida. El projecte tindrà efec-tes beneficiosos no sols per a aquests 3.000beneficiaris directes, sinó també per als seusfamiliars més propers i amics, i d’aquestamanera es reduirà la incidència d’aquestamalaltia en la població de la zona.

El passat 12 de maig, després de 2 hores de viatge per pistes de terra, vam arribar alcol·legi de secundària de la Missió de Chireya on assistiríem a un dels tallers del projecte.El taller que vam visitar es va desenvolupar a l’escola durant el divendres i el dissabte, i hivan participar 110 nois i noies, d’entre 14 i 18 anys. Durant aquests dos dies, amb xerrades,grups de discussió, posada en comú, jocs i teatre, aconsegueixen que els joves identifiquinles actituds que afavoreixen el contagi de la malaltia i els ofereixen comportaments alter-natius per prevenir la infecció. El taller va estar dirigit per la directora del programa, la ger-mana Chiedza.

Quan vam arribar-hi, els joves estaven dividits en grups, discutint una de les activitats.Passats 10 minuts, van entrar tots a la sala per a la posada en comú, on un representantde cada grup va presentar les conclusions. Ens va sorprendre la naturalitat, la sinceritat il’interès per participar dels nois. Després de la posada en comú, la gna. Chiedza va comen-tar-ne les conclusions, remarcant els valors i les actituds positives. És una gran comunica-dora i els joves no van perdre detall. Tot seguit, quatre noies van preparar una petita repre-sentació que simbolitzava el valor de la vida i la importància de saber preservar-la. Desprésd’un ball tradicional representat per un altre grup, va arribar l’hora de dinar. Algunes donesvoluntàries van preparar un deliciós guisat de carn, amanida de col i sadza (farina de blatde moro), que vam compartir amb els participants. Els nois i les noies van aprofitar percontinuar comentant sobre els temes tractats al taller. I així, va arribar l’hora de deixar-loscontinuar amb el programa. Fins ben aviat!

Crònica d’un Taller per a la Vida

Amb aquest programa es proporcionaran, a 3.000 joves, les eines adequades per lluitar contra la sida i disminuir l’alt índex de contagi.

Man

s U

nide

s/A

na L

una

Mans Unides/Ana Luna

Ana Luna, coordinadora de projectes de Mans Unides a Zimbàbue


30


Els habitants de Cevicos, a la provín-cia Juan Sánchez Ramírez, a la regióNord de la República Dominicana,

tenien en la producció del sucre de canyala seva màxima font d’ocupació i d’accés ala salut i a l’educació, ja que el seu territoris’emmarca a la zona de propietat de l’Inge-nio Río Haina, del Consell Estatal del Sucre.Anys més tard, la majoria es van convertiren mà d’obra de les plantacions de pinyaque la multinacional Dole Dominicana teniaa la zona, sobrevivint amb salaris baixos,sota condicions de contaminació ambien-tal, i jornades laborals de més de 10 horesdiàries. Actualment, depenen de petitessembres al voltant de les seves cases i defeines ocasionals en la seva pròpia comuni-tat o en ciutats pròximes. Cevicos, amb unapoblació de 9.475 persones, té el 45% deles llars en situació de pobresa, i el 41,4%en situació de pobresa extrema, la qualcosa suma un total de 86,4% de llars po-bres. La taxa de desnutrició arriba al 34,3%.

Comunidad Cosecha és una associaciócomunitària creada el 1994, amb l’objectiude contribuir al desenvolupament i pro-moure la participació democràtica, queporta treballant al municipi de Cevicos mésde 10 anys. Amb l’Ajuntament i els promo-tors de salut, formen professors i dirigentscomunitaris rurals, i fan trobades periòdi-

ques per identificar problemes i construirpossibles solucions, entre les quals hi haaquest projecte.

El projecte es proposa diverses metes:pretén resoldre el mal estat dels habitatgesde la comunitat; el mal ús de l’aigua quetenen per a consum humà; la contaminaciódel medi ambient per acumulació i maneiginadequat de les escombraries; l’absènciade comunes; el dèficit en el consum de frui-tes per a una adequada alimentació, i la si-tuació de salut de les comunitats. Per aaixò, al llarg d’un any, es faran una sèrie detallers de formació sobre diversos temes,es construiran 100 comunes, es rehabilita-ran 100 habitatges, se sembraran arbresfruiters i es posaran en marxa comitès desalut. La selecció dels beneficiaris estaràmarcada pel nivell de pobresa dels habi-tants de comunitats rurals, així com perl’absència, o l’accés precari, dels serveisbàsics, com ara l’educació, la salut i les con-dicions de l’entorn on viuen.

També es tindrà en compte l’equitat degènere i que les persones siguin actives enla vida comunitària i/o associativa. MansUnides contribuirà amb el finançamentnecessari per a la formació i la capacitació,la compra de materials i fruiters, i la contrac -tació del personal necessari per al seu fun-cionament.

Mans Unides

Identificant problemes,construint solucions

Gràcies al projecte es milloraran les condicions de salut i nutricionals en diverses comunitats rurals dominicanes.

A la República Dominicana

Àrea geogràfica:

Cevicos, diòcesi de La Vega,

República Dominicana.

Títol: Millora de les condicions

sanitàries i nutritives en

11 comunitats rurals.

Objectiu: Millorar les condicions

sanitàries i nutritives en

11 comunitats del municipi de Cevicos.

Beneficiaris: Directes: 5.000;

indirectes: 8.000.

Sector: Sanitari.

Cost total: 90.755 euros.

Responsable: Felipe Bautista Orozco.

Institució: Comunidad Cosecha.

Projecte: RDO/66462

Fitxa tècnica

31



Una nena d’uns quatre anys corre entre les tendes. Un vestit rosade tirants cobreix el petit cos, no així com els peus diminuts que trepit-gen la terra sense una sola que els protegeixi. Papers, trossos de roba,plàstics, escombraries amuntegades i enormes tolls d’aigua bruta pas-sen sota els seus peus. Potser no deu anar a l’escola, potser que avuino mengi, potser la seva mare o el seu pare, si té la sort de tenir-los,hagi de recórrer quilòmetres per poder tornar amb una galleda d’aiguapotable extreta d’algun dels pous construïts després del terratrèmol opotser acabarà bevent aigua contaminada d’una font. Això és real iocorre cada dia, cada minut en un camp de desplaçats de Carrefour,només un dels 500 que s’estenen al llarg de la capital d’Haití, Port-au-Prince, on les famílies -més d’un milió de persones van perdre els seushabitatges a causa del sisme- viuen en condicions d’insalubritat, en-voltades d’escombraries i amb un sostre de plàstic en el millor delscasos i encara donant gràcies de disposar d’algunes comunes per ales milers de persones que hi habiten. Centenars de milers d’haitiansviuen en aquests campaments improvisats després del terratrèmol queva assotar el país ja fa més de dos anys i, encara que gràcies a ONGcom Mans Unides es van aconseguint alguns avanços, les necessitats,tot i que sembli mentida, són encara enormes. Només cal mirar edificiscom el Palau Presidencial, cedit cap a un costat a la vora de l’enfonsa-ment. Això és Haití, un país sacsejat no sols per una catàstrofe naturalsinó també per la injustícia al llarg de la seva història. Injustícia que estorna a veure ara que els mateixos haitians denuncien que no han vistni un gourde -la moneda local- d’allò promès per la comunitat interna-cional. Tots hem d’apostar per Haití, començant per ells mateixos i pelseu propi govern, que fins fa poc ni tan sols existia. És hora d’adonar-se que Haití no és únicament una víctima d’un terratrèmol sinó de l’e-goisme i de la injustícia d’aquest món. És hora d’ajudar en la mesura deles possibilitats de cadascú i de no aclucar els ulls davant d’aquesta re-alitat que pot ser superada pels haitians. Sí, hi ha esperança. Per la ca-pacitat de treball i la voluntat dels seus habitants per construir un mónmillor, però que necessita el suport de tots per aconseguir-ho.

Laura Ramírez SánchezEuropa Press Societat

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

Fotos: Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Laura Ramírez va ser una de les periodistes més joves del grup queva viatjar a Haití, a final del’any passat, juntament amb la presidentade Mans Unides. El seu text no va poder entrar en el número anteriorde la nostra revista, i per això hem volgut donar-li un espai especialaquesta vegada.

TOTS HEM D’APOSTARPER HAITÍ

32

MANS J VES


Compartir, informar, participar, sensibilitzar, comentari dir “m’agrada” a fotos, estats, a altres comentaris,convocar a esdeveniments, convertir un tema en ten-dència de la setmana, participar en enquestes i, fins itot, guanyar premis en sortejos….Tot això ho pots fera les xarxes socials implicant i involucrant els teus con-tactes i amics…

Amb aquests especials “aliats”, i comptant amb totsvosaltres, la feina de Mans Unides, les nostres notícies,iniciatives, campanyes… pot arribar molt més lluny.

I és que a Espanya ja són més de 8 milions els usuarisde Twitter, i més de 15 mi-lions els usuaris de Face-book. Per això, en totesdues xarxes socials jadisposem de comptesinstitucionals.

Segueix-nos ja aTwitter(@ManosUnidasONGD)i fes-te fan de la nostrapàgina de Facebookdient “m’agrada” a

http://www.facebook.com/manosunidas.ongdhttp://www.facebook.com/mansunides.cat

Twitter compta amb 500 milions d’usuaris arreudel món, i el seu ús s’ha estès a les ONG perinformar i multiplicar l’audiència de les nostresnotícies, sensibilitzar i difondre i fidelitzar lanostra causa, i arribar, de manera més ràpida,al nombre més gran possible de persones (pelseu efecte cadena). Els comptes institucionals

de Mans Unides (@ManosUnidasONGD y @mansunides) ja té propde 600 seguidors, i, sumant els comptes de les delegacions i laresta d’iniciatives de Mans Unides, el total s’apropa als 5.000.

M’agrada i segueixo Mans Unides!!

Facebook compta avui amb més de 850 milionsd’usuaris arreu del món i serveix a les ONG

com a eina que afavoreix la transparència, dóna més visibilitat alsseus projectes, permet compartir, conversar, transmet la persona-litat de l’organització. Més de 1.000 persones s’han fet “fan” delnostre compte institucional en menys de 3 mesos, i, sumant totesles pàgines de Facebook de les nostres delegacions, ja som mésde 51.000 seguidors.

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

SUBSCRIPCIÓ SOCIEmplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal,les dades facilitades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Pro-tecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació ban-cària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot con-sultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.

SUBSCRIPCIÓ SOCI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Caduca final de:

................ / ................

NÚMERO DE TARGETA

IMPORT PERIODICITAT

❏ 10 euros

❏ 30 euros

❏ ..................... euros

❏ 50 euros

❏ 100 euros

❏ Mensual

❏ Trimestral

❏ Semestral

❏ Anual

❏ Única

FORMA DE PAGAMENT

❏ Domiciliació bancària

❏ VISA ❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS❏ Xec a nom

de MANS UNIDES

❏ Targeta de crèdit

❏ Transferència bancària a:

Signatura del titular:

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

006

MÉS INFORMACIÓ:[email protected]

VULL ACTUALITZAR LA

MEVA QUOTA CADA ANY:

❏ l’IPC anual

❏ un 5%

❏ un 10%

❏ ______%

BANKIA: 2038.0603.28.6001036580. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006.

SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217.

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. BBVA: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500.

M’agrada


Monsenyor GianfrancoRavasi, biblista de fama internacional, responpreguntes de molt diversa índole enaquest llibre queorienta en el camí de la vida i de la fe, perquè cada resposta és un valuós estímul per prosseguirla pròpia recerca espiritual.

Crònica del retorn del blues a la seva terra materna africana.També mostra els vincles creixents entre els músics d’Àfrica del blues tradicional (centre dels Estats Units) i de conversos europeus.

L’autor assegura enaquest llibre que l’Àfrica independent ha patit una ingerènciaimmisericordiosa i atroçde les velles metròpolis,bé directament o a través de les multinacionals, sobretot nord-americanes. Subratlla, així mateix, que a Occident li han sortit alguns competidors: els països emergents asiàtics i llatinoamericans, amb la Xina al capdavant.

INDIAPutumayo Records

CUESTIONES DE FEGianfranco RavasiEd. Verbo Divino368 páginas

EL CIELO ES REALTodd BurpoEd. Planeta240 páginas

AFRICAN BLUESPutumayo Records

Banda sonora de la Conferència Rio+20.

El disc, que conté 20 grans temes dedicats a

la terra i al desenvolupament, és el resultat del concurs Global Rockstar Rio+20.

ÁFRICA. SAQUE A TRES BANDASGerardo González CalvoEd. Mundo Negro

Aquesta novel·la ens presenta lavida de Joan Pau II,mostrant-nos la seva personalitat,els seus sentiments i emocions a travésde la mirada dels qui el van envoltar, i ens mostren com es va anar forjant la santedat en l’ànima d’aquesthome que va ser Karol Wojtyla.

HASTA EL ÚLTIMO ALIENTOCarlos Alberto MarmeladaEd. Sekotia588 páginas

Recopilació de música de l’Índia que travessa des de la tradicional iacústica fins aquella que emergeix de la modernització del país dels últims anys.

“Aquesta és la història sorprenent d’un nende quatre anys queva visitar el cel”. EnColton té onze anys,però encara recordaaquell cel en què abunden els colors, les persones i els animals. La seva història ens ofereix un missatge esperançador que ha commogut milions de lectors arreu del món.

GLOBAL ROCKSTAR RIO+20Global Rockstar

L E S N O S T R E S R E C O M A N A C I O N SD

ISCO

SLL

IBRE

S

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ


Memòria d’Activitats de Mans Unides 2011en format reduït

Enguany hem pres la decisió de fer per als socis una memòria en format reduït (15 x 21 cm i 16 pàgines).

El motiu obeeix als criteris d’austeritat que té marcats l’organització.

Si algú estigués interessat a tenir o veure la versió completa així com el “Llibre de projectes” o l’“Informe d’Auditoria”,

es poden descarregar de la nostra pàgina web, o sol·licitar-los en qualsevol de les nostres delegacions.

www.manosunidas.org · 902 40 07 07

35

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Léon)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRO (Huesca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 Tel. 971 36 99 3630001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 1810600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12

37002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 23 - 3º Dcha Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

Adreces


Servicios Centrales

Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

Sie

rra

Leon

e. M

ans

Uni

des/

Silv

ia M

onte

s-Jo

vella

r

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament

(ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960,

tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries:

■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui

conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania

per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.


Malalties al Sud, la vida en joc · Col·laboració 4 Un crit a favor de la vida Entrevista 6...

Documents

Transcript of Malalties al Sud, la vida en joc · Col·laboració 4 Un crit a favor de la vida Entrevista 6...