MAISON  CARRÉE  de  NIMES  

Documentació  de  l’obra  

Nom: Maison Carrée Arquitecte: desconegut Cronologia: 16 aC Localització: Nimes (França)

Estil: romà imperial Materials utilitzats: pedra calcària blanca Sistema constructiu: arquitravat

Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)

Introducció  

La Maison Carrée, extraordinàriament ben conservada, és un temple edificat en honor d’August a Nimes (França)

seguint la política d’aquest emperador d’unificar l’Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics. De planta rectangular, aquest temple mostra influències gregues a la columnata –reinterpretada a l’estil romà- i a la planta, i etrusques a l’alt pòdium que el separa de qui s’hi

acosta. L’única perspectiva vàlida per contemplar-lo és la frontal.

Anàlisi  formal  

La columnata coríntia que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, de manera que perd la

seva funció de suport exclusiu en favor d’aquests (excepte al pòrtic de l’entrada, en què les columnes sí que

sostenen l’entaulament)

Elements  de  suport  i  suportats  

Espai  exterior  i  interior  

La forma tradicional dels temples romans fou respectada a la Maison Carrée que, no obstant això, va

incorporar algunes característiques pròpies dels temples grecs. A diferència d'aquests, que cercaven la

proximitat amb l’home, els temples romans s’aixecaven sobre un pòdium elevat, de manera que quedaven

molt per sobre de qualsevol persona que s’hi apropés.

La Maison Carrée és un temple hexàstil – és a dir, amb un pòrtic de sis columnes – de planta

rectangular.

Anàlisi  formal  

Se’n conserva el profund pòrtic a l’entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la

columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta –vint columnes adossades – són absorbides pel mur de la cel·la. Les estilitzades

columnes corínties tenen el fust acanalat i fulles d’acant i ornaments florals al capitell . L'entaulament és format per un arquitrau de tres platabandes; per sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.

Espai  exterior  i  interior  

Anàlisi  formal  

Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té opistòdom i consta només d’una cel·la que no té cap divisió però que podria haver estat seleccionada en parts per honorar diverses divinitats. La longitud del temple és el doble de l’amplada (les mides són 100 x 50 peus romans, cada un dels quals equival a

uns 0,29 m).

Espai  exterior  i  interior  

Es5l  

Mentre que un temple grec sembla el mateix des de tots quatre costats, els

temples romans presenten diferències substancials segons el cantó des d’on es

miren. La part frontal – l’única que té una escalinata per pujar dalt del

pòdium-, a causa de l’escalinata mateixa

i de l’ampli pòrtic, es veu clarament diferenciada de les parts laterals i de la

part posterior. Aquesta darrera no

compta per a res; de fet, moltes vegades els romans construïen els seus temples

units a una paret per aquest cantó.

Cel·∙la  

Anàlisi  formal   Es5l  

Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l’objectiu que enaltís la seva pròpia idea de la grandesa de l’Imperi: dels grecs n’adoptaren la planta , les columnes i la forma dels arquitraus; dels etruscos, el pòdium. L’arquitecte que construí la Maison Carrée es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concess ions a l gus t loca l recarregant-la amb elements decoratius. Situat al bell mig de Nimes, aquest temple de depurades línies ha estat acusat de presentar una tendència massa accentuada cap a la rectilinearitat.

Interpretació   Con5ngut  i  significació  

L’alta façana domina tot l’espai que té al davant i l’escala convida a entrar-hi, mentre que qualsevol altre cantó – caracteritzat per línies poc airoses, per l’aspecte compacte de les mitges columnes unides al mur i, sobretot, per l’alçada del pòdium- es presenta infranquejable per a qui s’hi acosta. Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva de les columnes que els envolten, l’única visió coherent per a un temple romà és la frontal. El temple estava dedicat als números de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia d’Agripa, i fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família. Malgrat això crida l’atenció l’escassetat d’escultures, la manca de relleus al·lusius i l’absència de representacions al frontó. L’ornamentació floral, per contra, resulta una mica recarregada. El fris tampoc no presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l’interior que a l’exterior. Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia.

Interpretació   Funció  

A l’època d’August es van construir una gran quantitat de monuments de tota mena, producte d’una calculada romanització monumental del Mediterrani: es van aixecar aqüeductes a Tarragona i a Nimes; temples dedicats a August, entre els quals destaca el que hi havia a Tarragona; arcs de triomf com el de Susa, al nord d’Itàlia; i un seguit de teatres, amfiteatres i d’altres edificis públics.

Les edificacions romanes tenien un afany cohesionador de les diverses de l’Imperi. A Lió, a la mateixa Gàl·lia, la segona província annexionada a Roma, hi van construir un altar gegantí amb l’objectiu d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als déus romans.

Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que se’n deriven de la utilització depurada de l’ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot, en els temples neoclàssics, com La Madeleine, a París.

Extret de: LLUCAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009 TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat, 2009