MADE IN LIBIA#02

BENGHAZIEL 22 D’AGOST: DIA 1 DE LA NOVA LÍBIA, ALMENYS AIXÍ ES VA CELEBRAR

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

MADEINLIBIALA PLAÇA: EL VESTÍBUL PELS QUI ESPEREN

QUILÒMETRE ZERO DE LA REVOLUCIÓ

DIARI D’ABORD, CRÒNICA INTERIOR

ABDULHA: RUTINES EN TEMPS ESTRANYS

*02/

2 · MADEINLIBIA / 01

EDITORIAL / SUMARI

EDITA //LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALSCARRER NOU, 1243800 - VALLS (L’ALT CAMP)

[email protected]

REDACCIÓ //SERGI FRANCH

FOTOGRAFIA //FRANCESC PARÉS. SERGI GRAU

DISSENY I MAQUETACIÓ //SERGI GRAU

IMPRESSIÓ //WWW.ISSUU.COM

LICENSE //WWW.CREATIVECOMMONS.ORG

AMB EL SUPORT //IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIAREVISTA_ONGCCATALAN INTERNATIONAL VIEW

HAN COL·LABORAT //MARC GAFAROTJORDI FREXAS

UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ

ENMIG ELS TEMPS MANEN. FINS I TOT AMB LA CALMA DEL SUD DEL MEDITERRÀNI. I ELS TEMPS ASSENYALEN ALGUNS

CANVIS QUE SÓN PER VENIR. ALTRES, ELS HEM POGUT VEURE I CONGELAR-LOS EN AQUESTA PUBLICACIÓ QUE VA

NÉIXER EN UN AVIÓ I QUE ACABA AMB UN COTXE QUE TRAVESSA UN DESERT DE NIT. EL TEMPS MANA.

04_REPORTATGE

EL QUILÒMETRE ZERO DE LA REVOLTA

AL KTIvAAL KTIBA, EL CENTRE DE DETENCIONS I APARELL REPRESSIU DE

GADAFFI vA SER PRES AMB LA IRA DE QUI TOMBA UN SíMBOLI ESMICOLA UN DELS PILARS DEL

RéGIM: LA POR.

14_CRÒNICA FOTOGRÀFICA

LA PLAÇA, EL VESTÍBUL DE LA GENT QUE ESPERA

LA pLAçA vERDAUN CANvI DE RéGIM éS UN CANvI DE NOMS.

A LíBIA, LES DIFERENTS PLACES vERDES vAN SER REBATEjADES:PLAçA DE LA LLIBERTAT O PLAçA DELS MÀRTIRS,

LES DENOMINACIONS MéS COMUNES.

24_CRÒNICA

REBELS A TRIPOLI

21 D’AGOSTEL 21 D’AGOST SERÀ EL PROLEGÒMEN

DE LES CELEBRACIONS QUE TINDRAN LLOC A L’ENDEMÀ.GANES DE FESTA, ENTUSIASME I ALEGRIA DESFERMADA

POSEN PUNT I FINAL A SIS MESOS DE GUERRA

COBERTA // FRANCESC pARÉSBENGHAZI. 21 D’AGOST DE 2011

EDITORIAL // CALDRIA fER APOLOgIA DE LÍBIA. LA PERSONALITAT

D’AqUEST RACÓ DE MÓN -AMB ELS INDRETS I LA gENT qUE hEM PO-

gUT TOCAR- éS D’UNA gRAN SENSIBILITAT. ISO 1600, DIRIEN ELS SO-

CIS. D’UNA PERSONALITAT MAjúSCULA I D’UN TARANNÀ AUTèNTIC.

CREIEM SINCERAMENT qUE LES PÀgINES qUE SEgUEIxEN fAN jUS-

TÍCIA A UNA hISTòRIA. LLUNy DE L’ESPECTACULARITAT I L’ESTèTICA

DELS TELENOTÍCIES, CALDRÀ fER APOLOgIA DE LÍBIA.

La guerra oberta de sis mesos, tardarà temps a cicatritzar. Sobretot

però, l’espectacle de la realitat. Aquest 1% d’imatges de canons, mili-

cians corrent, tot terrenys atravessant ciutats. El periodisme potser no

encerta en les coses: abans del 17 de febrer de Líbia només coneixíem

Gadaffi. Si no fem apologia, aquesta guerra tràgicament minúscula

quedarà durant dècades grabada sobre el nom de Líbia.

Diuen que de les coses que no se sap res, en general, sempre se’n té

millor opinió. En el cas dels conflictes -des de la nostra Europa de ja-

queta de punt- això no és així. No en sabem res, i costa trobar infor-

mació aproximada, veraç o mínimament ajustada als fets. Avergonyia

atendre les peticions dels locals perquè els traduïssim les notícies que

es publicaven en els digitals europeus. Les conclusions agosarades, la

realitat distorssionada, la guerra en sí és un espectacle massa llaminer.

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

MADEINLIBIA*

/ CRÒNICA

01 / MADEINLIBIA · 3 LÍBIA_AGOST11

CRòNICA // BENghAzI ACULL. NO éS UNA CAMPANyA DE CAP REgI-

DORIA DE RELACIONS INSTITUCIONALS I COOPERACIÓ DEL CONSELL

DE LA CIUTAT. éS UN fET. BENghAzI REUNEIx DES DE fA SIS MESOS

REfUgIATS I EMIgRANTS fORçATS DE LES CIUTATS DE RAS LANUf I

BREgA, LES MéS PROPERES A BENghAzI. PERò TAMBé DE LES zONES

DEL fRONT, I DE LA LÍBIA OfICIAL. hI hA POR.

Així són les coses. Els sopars comunitaris de la també rebatejada Plaça

de la Llibertat són un punt de trobada i peregrinació al voltant les no-

ves del dia. Les notícies volen de boca en boca sense perdre el punt

de calma i pau que dóna l’aire de la mar. Observar les cares de les

converses ininteligibles també dóna comprensió d’allò que els libis

porten vivint els darrers sis mesos.

De Trípoli vé en Jamal, un home de quaranta anys amb aparença de

tenir-ne seixanta, braços de casnyís i esprimallarg. Duu muletes. La

manifestació en què es trobava va ser tirotejada. Ferit a la cama, traslla-

dat a un hospital de Tuníssia i posteriorment a Bengasi fa l’exercici de

molts: esperar. En el cas de Jamal, guarir-se a més la cama infectada:

“Potser podrà anar a un hospital d’Itàlia”. No hi ha collons d’explicar-li

això d’Schengen...

Abdulha és un jove de 28 anys provinent d’Ojlah a Ajwala, al sud-oest.

Al desert. Intel·ligent, sensat i discret s’està en un pis de la ciutat “fins

que acabi tot”. La regió, a 500 quilòmetres (cal mirar-ho) és una gran

productora de petroli Importants empreses es troben allà. De fet, cos-

ta trobar dins el mapa d’aquest extens país alguna zona que no sigui

extractora de petroli. És a l’atur. “Holidays!” diu rient. Un clàssic molt

sentit a Líbia -i a casa-, per cert.

En acabar de sopar, Abdulha i uns quants ajuden a recollir taules i ca-

dires del sopar. Un tomb va bé per païr i prendre té. Assenyala una

dona amb carretó: “cada dia arriba a les cinc a la Plaça i la neteja tota,

des de fa cinc mesos”. Així es fan les coses, i alguns prenen l’exemple

que poden. “Som rics, tenim de tot! Però on són els nostres diners? A

on veus els edificis i les coses per la gent?”. S’estima Líbia i la coneix.

Pot explicar-ne els racons que ha recorregut amb el seu camió, que no

són pocs. Amant orgullòs, que recorda com molts libis han marxat per

buscar-se la vida fora. “2000 quilòmetres de platges!” I ressegueix els

noms de les ciutats:”Tobruk,Dharna, Al Baida..”

Passegem amb Abdulha i Jamal una mica més lluny de la Plaça. Ens

ensenya imatges d’un arsenal que va esclatar prop de casa seva. Un

cràter de 200 metres d’amplada i més de vint de profunditat. Ara es

troba a l’atur. I repassa mentalment les properes passes que de vega-

des esborren la seva expressió de: “quina merda!”.

EL LEÓN DEL DESIERTO(PRODUCCIÓ EEUU-LIBIA; fALCON INTERNATIONALPRODUCTIONS, 1981)173 MINUTS

Director: Moustapha AkkadRepartiment: Anthony Quinn, Oliver Reed, Irene papas, Rod Steiger, John Gielgud, Raf vallone, Andrew Keir, Gastone Moschin

SINopSIS: Mussolini està furiòs després de vint anys de combats impro-ductius i sense resultat contra els beduïns libis. Mana al general Graziani capturar el líder de la resistència: Omar Mukhtar. Desesperats per obtenir una victòria ràpida, els italians decideixen posar setge a la ciutat.

ABDULHAMOHAMMEDRUTINES EN TEMPS ESTRANYS

4 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA

REPORTATGE / SERGI FRANCH

REPORTATgE // BENghAzI, AL NORD DE LA COSTA ORIENTAL DEL

gOLf DE SIRTE. L’ANTIgA CIUTAT gREgA DE BERENICE, qUE LI VA

DONAR NOM I SUBSTITUïR LES SEVES fUNCIONS ES TROBA UNA MICA

MéS AL NORD. LA SEgONA CIUTAT MéS gRAN DE LÍBIA COMPTA AMB

600.000 hABITANTS. LÍBIA éS UN PAÍS ENORME, DE CIUTATS ARRENgLE-

RADES AL MAR. IMPORTANT! SECTORS qUE ELS DÓNEN PELES: AgRI-

CULTURA, PESCA DE LA TONyINA, ESPONgES, PELLS I fUSTA.

Al segle XIII, el port feia de pont entre els comerciants genovesos i

les tribus de l’interior del país. Els otomans van veure-hi oportunitats,

i des del S.XVI fins a principis del S.XX va restar a les seves mans,

governada des de Trípoli. Com una colònia, la província més pobra. El

1911 es va acabar l’imperi otomà a Benghazi, i va començar el d’Itàlia.

Omar Mukhtar va liderar des de llavors una rebelió fins el dia que va

ser penjat a la forca el 1931. Es italians el van odiar, amb respecte. Si és

que això és possible.

El seu exemple va servir d’inspiració a la revolució verda de Gadafi el

1969, per això va voler anunciar-la des de la seva tomba. Avui, a banda

de la impressió de la seva imatge a la moneda nacional, tot allò de la

revolució verda, va anar quedant esmicolat amb el temps. El record

d’Al- Mukhtar també. La imatge de l’ancià inspira avui els cartells i

banderes de la Benghazi rebel.

qUILòMETRE zERO DE

LA REVOLTA

BENghAzI, AL NORD DE LA COSTA ORIENTAL DEL gOLf DE SIRTE.

L’ANTIGA CIUTAT GREGA DE BERENICE, QUE LI VA DONAR NOM I SUBSTITUïR LES SEVES FUNCIONS ES TROBA UNA MICA MÉS AL NORD. LA SEGONA CIUTAT MÉS GRAN DE LÍBIA COMPTA AMB 600.000 HABITANTS. LÍBIA ÉS UN PAÍS ENORME, DE CIUTATS ARRENGLERADES AL MAR. IMPORTANT! SECTORS QUE ELS DÓNEN PELES: AGRICULTURA, PESCA DE LA TONYINA, ESPONGES, PELLS I FUSTA. LA BENGHAZI REBEL

EL KILÒMETRE ZERO DE LA REvOLTA éS DIU AL-QATIBA.

PROTESTES / PLAçA DELS MÀRTIRS

QUIILÒMETRE ZERO DE LA REVOLTA / REPORTATGE

01 / MADEINLIBIA · 5 LÍBIA_AGOST/11

BENghAzI, AL NORD DE LA COSTA ORIENTAL DEL gOLf DE SIRTE.

L’ANTIGA CIUTAT GREGA DE BERENICE, QUE LI VA DONAR NOM I SUBSTITUïR LES SEVES FUNCIONS ES TROBA UNA MICA MÉS AL NORD. LA SEGONA CIUTAT MÉS GRAN DE LÍBIA COMPTA AMB 600.000 HABITANTS. LÍBIA ÉS UN PAÍS ENORME, DE CIUTATS ARRENGLERADES AL MAR. IMPORTANT! SECTORS QUE ELS DÓNEN PELES: AGRICULTURA, PESCA DE LA TONYINA, ESPONGES, PELLS I FUSTA.

AquEST hoME éS “LA vEu”

CONEGUT ARREU DE BENGHAZI, éS UN TROBADOR DE REvOLTA, UN IMPROvI-

SADOR DE CRITS I CONSIGNES. UN vAIxELL APRESSAT PROCEDENT DE SíRIA

AMB DESTINACIÓ A TRíPOLI, CARREGAT D’ARMES éS MOTIU DE CONCENTRACIÓ

I FESTA. “ESCOLTA BASSAD (PRESIDENT DE SíRIA) ET TORNAREM EL vAIxELL

PERQUè EL POBLE FACI SERvIR LES ARMES PER ANAR CONTRA TEU”

PROTESTES / PLAçA DELS MÀRTIRS



BENGHAZI, 7 D’AGOST DE 2011

SIRAJE éS uN ARTISTA UN ENTUSIASTA DE LA HISTòRIA, UN BALLADOR DE BREAKDANCE, UN ESTUDIANT DE SOCIOLOGIA QUE EN INICIAR-SE LA REvOLTA vA MARxAR DE CASA ELS pARES pER OCUpAR UNA HABITACIÓ AL MEDIA CENTER, UN ANTIC EDIFICI GOvERNAMENTAL pROp DE L’ANTIGA pLAçA DELS JUTJATS.

SER

GI

GR

AU

_201

1




SIRAJE éS uN ARTISTA UN ENTUSIASTA DE LA HISTòRIA, UN BALLADOR DE BREAKDANCE, UN ESTUDIANT DE SOCIOLOGIA QUE EN INICIAR-SE LA REvOLTA vA MARxAR DE CASA ELS pARES pER OCUpAR UNA HABITACIÓ AL MEDIA CENTER, UN ANTIC EDIFICI GOvERNAMENTAL pROp DE L’ANTIGA pLAçA DELS JUTJATS.



ENTRADA PRINCIPAL / AL-KTIVA

El kilòmetre zero de la revolta es diu Al Ktiba. Més aviat el quilòme-

tre 4. El dia 21 els manifestants encesos que havien estat disparats

per la policia i l’exèrcit amb foc real es van desplaçar al quarter

de d’Al Ktiba per prendre el fortí de Gadafi. Palau inclòs. Des d’Al

Ktiba els van ploure trets, granades, utilitzaren bazooques i artille-

ria antiaèrea. Els pisos i les cases dels voltants van ser refugi de

fabricants amateurs de còctels molotov. Precarietat contra mitjans.

Mahdi Muhamad Ziu, és recordat a la ciutat per haver estavellat el

seu cotxe carregat d’explosius contra el mur de la fortalesa on es

troba també el palau de Gadafi, el palau de Benghazi.

Els soldats van fugir només quan se’ls va acabar la munició. Avui, Al

Ktiba és un símbol. És el quilòmetre zero de la primera victòria dels

rebels.Benghazi és belluga. Es mou i es nota que algú fa un esforç

en mutar una situació que ja és considerada passada.

“AL KTIBA” DINS AL KTIBA GADAFFI HI TENIA EL SEUPALAU DE VISITES ABENGHAZI.AVUI ELS MURS SÓN OBERTS.

EL PALAU ESPOT VISITAR



CEL·LES / AL KTIVA

Des de la revolta, un consell local juntament amb membres de la

comissió “17 de febrer” organitzen aspectes de la ciutat. Uns ho-

mes vestits de civil es planten enmig la cruïlla d’una avinguda. El

caos és superior: vuit carrils es troben en una cruïlla d’avingudes.

No funcionen els semàfors i tres valents s’han atrevit a posar-hi una

mica de regulació viària. Dies més tard, uns semàfors llampants

amb cronòmetre gegant de colors fan la feina.

Els cartells als fanals recorden que els civils no poden dur armes.

Una campanya pel control de la gran quantitat de fusells que es tro-

ben a la ciutat pretén recuperar els fusells automàtics que van ser

-diguem-ne rapinyats- durant els assalts de les diferents casernes.

Molts encara fan la funció al front. Però els de Benghazi, poca cosa fan.

La ciutat és tranquila. Molt.




MENJADoR popuLAR pER RAMADÀ. pLAÇA DE LA LLIBERTATEL FRONT DE BREGA ÉS A 240 QUILòMETRES. 3 HORES DE COTxE I ET TROBES DONANT SERvEI ENTRE ELS CARRERS D’AQUESTA CIUTAT FANTASMA. ANAR-HI UN DIA SÍ, UN ALTRE NO. CADASCú FA EL QUE pOT. AQUESTS, DESCANSEN.

FRA

NC

ESC

PA

RÉ

S_20

11




MENJADoR popuLAR pER RAMADÀ. pLAÇA DE LA LLIBERTATEL FRONT DE BREGA ÉS A 240 QUILòMETRES. 3 HORES DE COTxE I ET TROBES DONANT SERvEI ENTRE ELS CARRERS D’AQUESTA CIUTAT FANTASMA. ANAR-HI UN DIA SÍ, UN ALTRE NO. CADASCú FA EL QUE pOT. AQUESTS, DESCANSEN.



A CIUTAT qUE CANVIA CONSTANTMENT

BENGHAZI RECUPERA L’ORDRE I EL RITME DE LESCOSES HABITUALS. LA CIUTAT SURT POC A POC

DE LA PROVISIONALITATPER INSTAL.LAR-SE EN UN ESTADI DE

CREACIÓ, I CONSTRUCCIÓ

Algú fa feina. Carrers que esborraven el salt entre la vorera i el

paviment amb ampolles de plàstic, cartrons i merda de tot tipus,

en sec, un dia, apareixen nets com a patenes. Són els voluntaris

perquè cal recordar que l’estat sorgit de la revolta (aquesta 50%

de Líbia) té suports internacionals no en vulguis més, però ni cinc

al calaix. Comptes bloquejats. Els estats poden dir missa, que els

bancs i el sistema financer sí que fan política real. El curiòs és

que els comptes dels fons libis van ser embargats precisament

per evitar la fugida de capital del govern libi. Però això inclou a

tots. “Si no s’acaba la guerra, no cobrarem!”. Ve’t-ho aquí.

Un Museu al passeig del port -allà on s’hi trobava una guarnició-

s’ha convertit en un poc aconseguit “Museu de les barbaritats de

Gadafi”. Bé, és almenys la intenció. La imatge del general, líder i

conductor de la revolució està engarjolat com si fos una falla als

jardins de l’entrada. A partir d’aquí, restes de munició vomitada

als carrers de Benghazi serveixen per a fer tot tipus de figures,

ninos i collages. L’edifici va ser rostit, però resta dempeus i útil.

La part superior és dedicada als màrtirs de la ciutat. Des de la

revolució de 2011, als morts de la presó d’Abu Saleem de 1996

passant per altres purgues puntuals i escassament conegudes

a les dues dècades anteriors. Quatre panys de pared, apreten

480 fotografies. Un cartell dóna nom al Museu a les escales, una

bandera espanyola s’acompanya del nom del patrocinador de la

mostra: Olabarri Enginiering Construction. Curiosament, Gadafi

va obtenir targeta client preferent de l’estat espanyol al 2010. El

principal venedor d’armes i munició per armament lleuger (pis-

toles de luxe, fusells d’assalt,...). Ironies per qui vulgui rumiar

massa.

Els talls intermitens de llum van difuminant-se amb els dies i es-

paiant-se amb el temps. Poca durada i ocasionalment. Poc a poc,

la ciutat digereix el darrer sotrac. *******

ÉS MOLT PUNKI HAVER DE LLENÇAR-SE A UNA GUERRA PER TREURE’N UN CANVI DE RÉGIM.EL SACRIFICI I EL PREU A PAGAR ÉS TANT ALT COM LA DETERMINACIÓ



SI CATALuNyA éS MESSI,

ELS PERIODISTES FRANCESOS HO TENEN MOLT PITjOR. FRANçA éS

SARKOZY. LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE BENGHAZI EMERGEIxEN

AMB PARADES I ESPAIS DESTINATS A TROBAR-SE, xERRAR I COMEN-

TAR LES DARRERES NOvETATS DEL DIA

LES MARES I MULLERS PORTEN EL REBUT DEL PREU DE LA SEVA CONTRIBUCIÓ / PLAçA DE LA LLIBERTAT

L’HORA DEL TÉ I LA TRANQUIL.LITAT / PLAçA DE LA LLIBERTAT


CRÒNICA FOTOGRÀFICA / FRANCESC PARÉS_SERGI GRAU

FRANCESC PARÉS / MAhKAMA

LA PLAçA: EL VESTÍBUL DE LA gENT qUE ESPERA

PASSEIG MARÍTIM PER LES REVOLTES DEL MAR

PASSEIG, PREGÀRIA, PIPES I SOUvENIRS. UNA ESTRANYA COMBINACIÓ QUE BARREjA L’ESTAT ACTUALDE LES COSES AMB EL TRADICIONAL ÚS DEL CARRER ABANS DE LA GUERRA

CRòNICA // DES DE fA APROxIMADAMENT CINC ANyS, AMB MOTIU

DEL RAMADÀ, S’ORgANITzA A LA PLAçA NABA DE BENghAzI UN SO-

PAR PER A TOTS ELS VEïNS DEL BARRI. DE fET, CADA BARRI ES PREPA-

RA LES TAULES I LES CADIRES PER COMPARTIR LA MENjA I ACOMPLIR

MULTITUDINÀRIAMENT LA TRADICIÓ DE CONVIDAR A MENjAR. EN EL

CAS DE LA PLAçA REBATEjADA COM “DE LA LLIBERTAT”, MENjAR DE

RANxO I SAfATES, PERqUè LA SITUACIÓ hA CANVIAT.

Menjar boníssim. Qui cuina és Tarek Benkato, un nervi que després de

treballar en un vaixell de pesca, el segon dia de la revolució se li va

obrir tot una cuina de possibilitats. Perols i olles gratuïts per tothom

que s’acosta allà. Accepta ajudes per a la missió i compta amb una bri-

gada de voluntaris entregats. Després el sopar, la pregària conjunta i

els actes de propaganda dels rebels libis que se segueixen amb un en-

tusiasme discret. La Plaça és però el centre de la capital de la revolta.

Al seu voltant i a tocar del mar, en un llarg passeig: paradetes de

souvenirs rebels, haimes de plàstic i fotografies exposades sobre ro-

bes, associacions que dónen a conèixer informació sobre desapare-

guts i morts pel régim, graelles pel menjar, begudes, alguna teteria

popular, futbolins, carreres de quads i venedors de pipes. Una fira de

la revolta. Que no una revolta de fireta.

LA PLAÇA DE LA LLIBERTAT / CRÒNICA FOTOGRÀFICA


EL SENTIT DELS EDIfICIS I ELS CARRERS

CANVIA CONTÍNUAMENT. PROP DE LA PLAÇA HI HA UN CARRER AMB DIFERENTS BANCS QUE POCA COSA TENEN A OFERIR. EL PORT SERVEIX PER DONAR SENTIT A LA RUTINA DEL TREBALL. COM UN LOOP TELEVISIUD’AL JAZEERA, LA GENT ES TROBA DE NOU CADA NIT A LA MATEIXA HORA PER SABER.SERÀ EL LLOC DE LA CELEBRACIÓ. ÉS EL VESTÍBUL D’ESPERA.

Dos tancs inutilitzats tanquen la part d’expositors, mentre la televisió

de la nova Líbia cobreix cada tarda les pregàries i els actes públics. La

notícia de la captura d’un Autoritats militars del govern de Benghazi

d’un vaixell de transport d’armes proper a la costa de Líbia és celebrat

amb eufòria. Transportava gran quantitat d’armament pesat i tenia com

a destinació Trípoli.”Tornarem el vaixell a Síria perquè s’hi torni el teu

poble contra tu” diu dirigint-se a la multitud Salah Alzeoe, portaveu de

la revolta del 17 de febrer, impulssora de la revolta a Líbia.

Tot es mou, des de Tuníssia a Síria. I cadascú juga les seves peces

de l’escaquer. *******




oRACIÓ AL CApvESpRE. MAhKAMA ELS pAïSOS QUE HAN CONTRIBUïT AL SUpORT INTERNACIONAL DE LA REvOLTA ENCERCLEN LES ORACIONS DELS HOMES QUE ENCETEN EL DIA A LES 7 DE LA TARDA, AMB LA pREGàRIA ABANS DE SOpAR

FRA

NC

ESC

PA

RÉ

S_20

11




oRACIÓ AL CApvESpRE. MAhKAMA ELS pAïSOS QUE HAN CONTRIBUïT AL SUpORT INTERNACIONAL DE LA REvOLTA ENCERCLEN LES ORACIONS DELS HOMES QUE ENCETEN EL DIA A LES 7 DE LA TARDA, AMB LA pREGàRIA ABANS DE SOpAR



ELS DITS DE LA VICTòRIA SÓN UNA ICONA. UN SÍMBOL D’ADHESIÓ I SUPORT A LA CAUSA DELS REBELS. UNA MOSTRA DE CONFIANÇA DE LA GENT QUE ENSENYA EL SEU ENTUSIASME.

LA VIDA SEgUEIx, AMB ALgUNS CONDICIONANTS

I EL 98% DE LA REALITAT DE LA GENT ÉS IDèNTICA, LA MATEIXA. L’ALTRE 1%CORRESPON A LES PREOCUPACIONS SOBRE ELS FAMILIARS QUE ESPODEN TROBAR FORA DE LA CIUTAT. I UN ALTRE 1% EL NEGUITQUE LES COSES NO CANVIïN O CANVIïN MASSA POC.



MOLL DE ShARI hAMED RAfIq AL-MAhDAWI




EL CANÓ DEL TANC SERvEIx DE gRoNxADoR EL pARC DE JOCS COMpTA AMB ELEMENTS UNA MICA ESTRANyS pERò IGUALMENT DE SUGGERENTS pELS NENS QUE LI’N DONEN EL SEU JUST INTERÉS.

SER

GI

GR

AU

_201

1




EL CANÓ DEL TANC SERvEIx DE gRoNxADoR EL pARC DE JOCS COMpTA AMB ELEMENTS UNA MICA ESTRANyS pERò IGUALMENT DE SUGGERENTS pELS NENS QUE LI’N DONEN EL SEU JUST INTERÉS.



L’OBjECTIU DE LA CÀMARA éS UNA fINESTRETA qUE S’OBRE AL MÓN.

UNA CARA ESTRANYA, LA POSSIBILITAT D’EXPLICAR COM ERENLES COSES ABANS DE LA REVOLTA. LA NECESSITAT D’EXPLICAR-SESUPERA LLENGüES I VISIONS.



uN pAíS hA EMERgIT AMB uNA ALTRA ENERgIA.

ELS NOUS SíMBOLS S’ESCAMPEN I ES POPULARITxEN AMB ENTUSIASME.


CRÒNICA / SERGI FRANCH

DIARI D’ABORD: REBELS A TRÍPOLI

DIARI D’ABORD / BENGHAZI


CRòNICA // 21 D’AgOST. AMBIENT ESPECIAL. LES TROPES RE-

BELS DE L’OEST DE TRÍPOLI ESTAN fENT fEINA. zAWUIyA I EL

SEU COMPLEx PETROLIER COMPLETAMENT ASSEgURATS. NOTI-

CIARIS A TOT DRAP I CONVERSES ENTUSIASMADES AL CARRER. 40

qUILòMETRES DE TRÍPOLI ES VEU COM EL fINAL DE LA gUERRA.

S’ACABA gADAffI, S’ACABA LA gUERRA, TOThOM SERÀ fELIç,

TORNARÀ LA fELICITAT I S’ARRENgLERAN ELS ASTRES PEL PA-

RAÍS ETERN. POTSER NI TANT, NI TANT POC.

I no sembla que ningú vulgui renunciar a posar ni un “però“ a tot ple-

gat. El coronel Bani assegura en roda de premsa als periodistes que

les progressions positives, continuaran sent-ho. Que l’avançada no té

passa enrera i assenyala la llista de pobles que es troben sota control.

Aspre, estàtic i formal. Mira de reüll el traductor a qui rectifica dues

vegades. Sap anglès però “que em tradueixin“. Aquest va plegar de

les forces aèrees. I ara fa de portaveu militar. Diu termes com “sota

control“, “avançades“, “assistència“, “reorganització” trepitjant cau-

telosament l’informe que li deuen demanar cada dia. Veient però les

imatges al front, més que una guerra, sembla una baralla a bastona-

des, a cops de Kalashnikov però. En comptes de disparar, es llancen

bales, Més que córrer, s’ensopega pels carrers. Però planten cara i no

és per riure. Opinadors de la premsa internacional i els portaveus dels

estats que enlairen avions a cop de talonari demanaven més “push“

als rebels, més decisió. “Una mica més de garbo que no ens hi podem

estar més temps amb això”, més o menys. Algú preguntava si amb la

mateixa decisió que Europa li havia rigut les gràcies durant 42 anys a

Gadaffi. Bona.

LA NoTíCIA ENTuSIASMA LA gENT.

EN CAS QUE L’AGèNCIA DE vIATGES DE GADAFFI DECIDEIxI DONAR-LI UN

BITLLET PER ANAR LLUNY, HO Té COMPLICAT.

LA CIUTAT ES TROBA RODEjADA.

21 D’AGOSTELS REBELS ES TROBEN A L’AEROPORT DE TRÍPOLIDIARI D’ABORD: REBELS A TRÍPOLI



Els bombardejos de l’OTAN ni s’esmenten. L’àrbitre que vigila la

partida no hi és. Absent. Tampoc la ciutat d’Zliten on es parla de 85

morts, alguns nens. “Són mentides de Gadaffi“ o “els va bombarde-

jar ell mateix“, les dues respostes més escoltades. Millor no burxar

massa per aquí.

A la Plaça, esbalotament. I certa, només certa, eufòria. A la tarda s’ha

arribat a l’aeroport de Trípoli. Gadaffi en cas de voler fugir per allà,

ho té difícil. L’entusiasme creix i una vintena d’homes corren cap a un

televidor. “Alà és gran, Alà és gran“, criden mirant el cel. Diuen que

Gadaffi ha fugit. 4 rengleres davant l’escenari, ningú s’immuta. Resen,

escolten i parlen amb Al·là.

La nit es manté així, però ja posats, “celebrem-ho que ja hi som allà”. I

una cosa porta a l’altra. Festa grossa i somriures. L’endemà tres quarts

del mateix, però amb una salvetat. La notícia és confirmada per AlJa-

zeera, i això va a oració. Tres fills de Gadaffi detinguts. És la victòria

(imminent) o això sembla. *****

AL JAZEERA ÉS PARAULA SAGRADA. L’EDICIÓ LÍBIA D’AL JAZZERA HA SUBSTITUïT LA TELEVISIÓ OFICIAL / MIRANT AL jAzEERA MOMENTS ABANS DE LA NOTÍCIA

42 ANyS NO PASSEN DE BADES

LA GENT A LÍBIA VA VIURE AMB UN ENTUSIAMEDISCRET EL COP D’ESTAT DE GADAFFICONTRA EL REI IDRISS I. ARA, SE’N SENTENPROTAGONISTES DE LA GESTA IDEL SEU FUTUR.



SI LA SUMA DE CONFIANÇA TINGUÉS ALGUN EFECTE DE MUNICIÓ AL FRONT, LA GUERRA HAURIA ESTAT COSA DE DIES. ES EXTRAORDINÀRIA LA IMPLICACIÓ DE LA GENT AMB LA VICTÒRIA

“AIxò SERÀ qüESTIÓ DE NoMéS hoRES”

ASSEGURA UN HOME QUE S’AUTOPROCLAMA EL MILLOR CUINER DE Té DE

L’ASSOCIACIÓ ESPORTIvA QUE RESTA A LA PLAçA.

ELS ALTRES LI DONEN LA RAÓ A LA PRIMERA DECLARACIÓ.




EL DIA 22 éS quALIfICAT EL DIA 1LA pLAçA vERDA HA ESTAT OCUpADA pELS REBELS DE LA CIUTAT. CAU UN SÍMBOL DE GADAFFI, A LA SEvA CApITAL, COM vA CAURE FA SIS MESOS AQUESTA pLAçA

SER

GI

GR

AU

_201

1




EL DIA 22 éS quALIfICAT EL DIA 1LA pLAçA vERDA HA ESTAT OCUpADA pELS REBELS DE LA CIUTAT. CAU UN SÍMBOL DE GADAFFI, A LA SEvA CApITAL, COM vA CAURE FA SIS MESOS AQUESTA pLAçA



CRòNICA // 22 D’AgOST. SÓN LES DEU I DEU MINUTS DE LA NIT.

SONEN TRONS PERò EL RégIM DE PLUgES A BEgNhAzI NO fA

PENSAR EN TEMPESTA. ALgUNA COSA PASSA. SALTEN ELS PRIMERS

CRITS DAVANT LA TELEVISIÓ. EL CARRER éS UNA BOgERIA ESCLA-

TADA AMB EUfòRIA.

El carrer es va omplint de joves que criden, entren plegats amb càn-

tics, ballen embotits entre la multitud. Una pantalla gegant és el centre

d’atenció. El punt d’interés, com un menjador col.lectiu. O com una

festa major. Orquestra AlJazeera. Les tonades dels informatius podrien

ser un disc d’èxits, repetides fins la sacietat.

Al capdemunt de l’antic edifici dels jutjats hi ha l’Ebraheem, un ar-

quitecte de 32 anys que fa fotografies des d’una atal.laia privilegiada.

“No tinc paraules per descriure com em sento. Has estat mai a Líbia?

Aquest poble ha tornat a somriure de nou, mai havia vist tanta gent

estrenyent-se les mans pel carrer com en aquests darrers mesos“.

M’explica que només ha estat dues vegades a la seva vida a Trípo-

li. “Massa lluny, és molt diferent“, M’explica que ha fet fotografies a

la costa de la Cirenaica que els seus amics ni reconeixen els indrets.

Llocs preciosos. Com el moment, de fet.

A l’endemà al vespre però, Saïf Al Islam, l’home fort del govern i fill

de Gadaffi se’n va a l’hotel dels periodistes. Surt del cotxe mentre 25

incondicionals l’ovacionen. Respon dues preguntes i mitja davant les

càmeres de France24 amb somriure forçat de “estic millor que mai i a

sobre lliure“. I se’n va. Sobre el seu estat, ningú li pot dir res, a la sego-

na impressió és més certa que mai. No està detingut. I tot l’optimisme

es desfà. Un home s’atança “això és una mentida com una casa, està

grabat, ja ho ha fet altres vegades“, amb un gest de despreocupació.

Però resulta que és France24, no la televisió governamental que havia

estat tallada aquella nit. I això té cert rigor. I qui va dir que estaven

arrestats els tres fills? A l’endemà al matí, cares agres, foc de morter i

trets enmig de Trípoli. Potser no serà tant ràpid com es preveïa. *****

ACOSTUMATS A qUE EL PODER I ELS DINERS SIgUIN ELS qUI MANEgUEN LES NOSTRES SORTS, A ELLS ELS DONEM LA CULPA I LA gRÀCIA DE L’ESTAT DE LES COSES. PENDRE’S LA VICTòRIA COM UN REgAL DIVÍ ENS NO DEIxA DE SORPRENDRE.

“AL.LÀ éS GRAN, AL.LÀ éS GRAN.

L’ENTUSIASME I ELS AGRAÏMENTS A LA PROvIDèNCIA QUE DÓNA I TREU

RAONS. DES DEL NAIxEMENT D’UN FILL, A LA SORT DE LA NOSTRA CASA

SOTA LES BOMBES”

22 D’AGOST“SAïF ÉS DETINGUT” DIARI D’ABORD: “gADAfI éS fORA”



ACOSTUMATS A qUE EL PODER I ELS DINERS SIgUIN ELS qUI MANEgUEN LES NOSTRES SORTS, A ELLS ELS DONEM LA CULPA I LA gRÀCIA DE L’ESTAT DE LES COSES. PENDRE’S LA VICTòRIA COM UN REgAL DIVÍ ENS NO DEIxA DE SORPRENDRE.

DIARI D’ABORD: “gADAfI éS fORA”


BLOC DE NOTES /

// LES NOTÍCIES ES VOMITEN SOBRE LES RODES DE PREMSA IM-

provitzades dues hores abans. pels hotels on pul·lulen

PERIODISTES DESESPERATS BUSCANT INfORMACIONS, UNS qUANTS

hAN VIST L’OPORTUNITAT DE PASSAR-hI EL TEMPS PRACTICANT AN-

gLéS, CONfIANT-TE qUE ET PODRIEN PORTAR A PARLAR AMB EL

MATEIx gADAffI I TRES-CENTES MIL COSES MéS. L’ExISTèNCIA ON

DE CONVOCATòRIES DE DE PREMSA, AL fINAL ACABEN SENT TAMBé

TEMA D’ESPECULACIONS I ExCLUSIVES. jA VEUS TU. AL CAP DEL CA-

RRER, MITgES VERITATS I ENSARRONADES VÀRIES.

Un fotoperiodista torna a l’hotel sense imatges. No ha pogut entrar a

l’Hospital de la ciutat on s’hi troben alguns ferits del front de Brega,

a 240 quilòmetres. Pocs dies després, un company comenta que ha

anat a l’Hospital. “I no has pogut fer fotos...”. “Ah, al principi no però

l’agència va trucar a un paio, que aquest al seu torn va trucar a un

altre, i el mateix celador que no ens deixava passar ens va fer el tour

per les habitacions. A saber”.

Apareix un paper penjat que anuncia una conferència de premsa.

A les onze, pel cap baix. La sala és plena d’orientals que badallen i

gent del lloc. Alguns enregistren video amb el telèfon mòbil, igual

com fan amb les entrevistes dels vestíbuls. Simplificar els mitjans

i els formats. Del front per exemple, el 99% d’imatges vénen dels

telèfons mòbils. Tothom hi pot aportar alguna cosa, sense armilla ni

casc. Convidar-te a veure els arxius de video del mòbil, sobretot a

Benghazi, pot ser tant pesat com empassar-se els vídeos de la boda

o les diapositives d’un viatge. *****

BLOCDE NOTES

LA PREMSA

LA PREMSA, AQUESTA CUINA D’ENTUSIASME I MISSATGES SINTèTICS DES D’ON NOMÉS

ES POT ENSUMAR PART DELS GUISATS DEL FRONT, O DELS PLORS DE LA

GENT. AL FINAL, UNA RUTINA.

SALA DE PREMSA / SEU DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSICIÓ

BLOC DE NOTES / BENGHAZI


LA PREMSA

LA PREMSA, AQUESTA CUINA D’ENTUSIASME I MISSATGES SINTèTICS DES D’ON NOMÉS

ES POT ENSUMAR PART DELS GUISATS DEL FRONT, O DELS PLORS DE LA

GENT. AL FINAL, UNA RUTINA.

fuNCIoNARIS I...

RASTREjADORS D’HISTÒRIES, BUSCADORS D’ExCLUSIvES, COLECCIONIS-

TES DE CONTACTES, ANSIATS RETRATISTES, SUBHASTADORS DE PRIMí-

CIES. NI ENTESOS ALLÀ, NI DESCOBRIDORS AQUí. LA IMPORTÀNCIA DE LA

INFORMACIÓ AL LLOC QUEDA SUSTENTADA EN EL DARRER MISSATGE

A INCLORE EN EL TITULAR DE LA REDACCIÓ.

SALA DE PREMSA / SEU DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSICIÓ

FRA

NC

ESC

PA

RÉ

S_ A

GO

ST 2

011


AquEST hoME éS fAMòS A BENghAZITÉ ASpECTE DE pROFESSOR. I ÉS QUE HO ÉS. LI vAM DONAR DE TACÓ DE vALENT I A ELL MÉS QUE NINGú, ALGú HA vOLGUT DEIxAR-LI LA JOGUINADE LA CELEBRACIÓ: UN AK47.

MADE IN LIBIA#02

Documents

Transcript of MADE IN LIBIA#02