PARÀFRASI I TRADUCCIÓ DE LES FUNCIONS LÈXIQUES A PARTIR D’UN

DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÈS - ESPANYOL DE VERBS

Mª Teresa Valbuena de la Fuente

Memòria de la recerca duta a terme durant la llicència d’estudis retribuïda

Curs 2006-2007

1

ÍNDEX DE CONTIGUTS

1 FITXA I RESUM ................................................................................ 4 2 MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC .................................................. 6

2.1 Rellevància i justificació de l’estudi ............................................................................................... 6 2.2 Teories de base sobre funció lèxica, paràfrasi i traducció ............................................................... 8 2.3 Objecte, qüestió i hipòtesis de la recerca ........................................................................................ 9 2.4 Metodologia del Diccionari electrònic francès - espanyol de verbs ............................................ 10

2.4.1 Notacions de fLexSem ........................................................................................................... 11 3 DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÉS-ESPANYOL DE VERBS

14 4 ÀMBITS I SUBÀMBITS DE CONEIXEMENT ............................... 15

4.1 La noció d’àmbit ........................................................................................................................... 15 4.2 La desambiguació .......................................................................................................................... 16 4.3 Els àmbits dels verbs del francès i de l’espanyol .......................................................................... 17

5 CLASSES SEMÀNTIQUES DELS VERBS PLENS ........................ 21 5.1 Els trets sintàctico - semàntics distintius i les classes semàntiques d’objectes ............................. 21 5.2 Criteris per l’establiment de les classes semàntiques dels verbs ................................................... 27 5.3 Les classes semàntiques dels verbs plens ...................................................................................... 29

5.3.1 Verbs <producir> ................................................................................................................... 31 5.3.2 Verbs <percibir:sentidos> ...................................................................................................... 36

5.4 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de l’espanyol ........................................ 38 5.5 Verbs del francès i de l’espanyol de les subclasses <aprehender>, <valorar> i <:volar> ............ 39

6 FUNCIONS LÈXIQUES DELS VERBS COL·LOCATIUS ............. 41 6.1 Què és una col·locació lèxica? ...................................................................................................... 41 6.2 Funcions lèxiques col·locatives ..................................................................................................... 41 6.3 Verbs col·locatius .......................................................................................................................... 45 6.4 Verbs Incep del francès i de l’espanyol ....................................................................................... 49

7 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER L’ENSENYAMENT APRENENTATGE DELS VERBS COL·LOCATIUS ................... 51

7.1 Criteris i propostes ........................................................................................................................ 51 7.2 El Diccionario de colocaciones del español (DiCE) i el Lexique actif du français (LAF) .......... 56 7.3 Les glosses de les funcions lèxiques ............................................................................................. 64 7.4 Qüestionari de col·locacions ......................................................................................................... 65

7.4.1 Cuestionario 1 de colocaciones .............................................................................................. 66 7.4.2 Cuestionario 2 de colocaciones .............................................................................................. 72

7.5 Activitats didàctiques de producció .............................................................................................. 75 8 CONCLUSIONS I PERSPECTIVES ................................................. 83 9 REFERÈNCIES DOCUMENTALS .................................................. 85

9.1 Teoria lingüística ........................................................................................................................... 85 9.2 Diccionaris .................................................................................................................................... 85 9.3 Didàctica ........................................................................................................................................ 86

2

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1 Àmbits i subàmbits dels verbs del francès i de l’espanyol.......17Taula 2 Classes semàntiques d’objectes................................................23Taula 3 Classes semàntiques majors de verbs del francès i de l’espanyol

29Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir> ......31Taula 5 Caracterización de las clases semánticas de <percibir>...........36Taula 6 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de

l’espanyol..........................................................................................38 Taula 7 Clases <aprehender>, <valorar> y <:volar>............................40Taula 8 Les funcions lèxiques verbals...................................................45Taula 9 Les funcions lèxiques verbales Func, Oper i Labor.................47Taula 10 Glosses i funcions lèxiques ...................................................64

3

1 FITXA I RESUM

Títol: Paràfrasi i traducció de les funcions lèxiques a partir

d’un diccionari electrònic francès - espanyol de verbs.

Autora: María Teresa Valbuena de la Fuente.

Modalitat: A.

Característiques: 513 pàgines de diccionari i 88 pàgines d’anàlisi

i dissertació.

Orientació del treball: lexicogràfica i didàctica.

Nivell: 2n d’ESO i batxillerat.

Resum:

El nostre objecte d’estudi és la incidència lingüística,

tecnològica i didàctica que té l’ús de les funcions lèxiques proposades en la

Teoria Sentit-Text. En el sentit matemàtic, una funció (= el seu valor) fa que

un conjunt de textos sinònims es correspongui amb un sentit (=el seu

argument). Així, hi ha un Bon (cantar)=como los ángeles. La funció lèxica

meliorativa, Bon, de cantar és como los ángeles. De la mateixa manera, les

funcions lèxiques estableixen mecanismes segons els quals els petons es fan,

los besos es dan, El complex sistema de funcions lèxiques redunda en una

enorme simplicitat a l’hora de construir equivalències de traducció i

paràfrasi en les diferents llengües. La conseqüència és que la funció lèxica es

converteix en un universal lingüístic i didàctic.

4

Els nostres objectius són: primer, la confecció d’un Diccionari

francès- espanyol de verbs; segon, l’agrupació per camps semàntics dels verbs

del francès i de l’espanyol segons llur estructura argumental.; tercer, la

determinació de les FFLL verbals Oper, Func i Labor, i Incep associades als

verbs col·locatius; quart, la proposta de les possibilitats didàctiques; i cinquè,

l’evidència de la necessitat que l’alumnat sigui capaç de combinar els recursos

lingüístico- informàtics i lexicogràfics.

Adreça de correu electrònic: mvalbue3@xtec.es

5

2 MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC

2.1 Rellevància i justificació de l’estudi

En el camp de la didàctica de la llengua, després d’haver concentrat les nostres

energies en les possibilitats de la “lingüística aplicada”, en les últimes dècades hem

recorregut a diferents disciplines científiques que moltes vegades provenen del

camp de la psicologia. Al nostre entendre, és molt més profitós i efectiu buscar els

recursos des del nucli mateix de la nostra tasca: la llengua. Sempre i quan els

docents siguem capaços de no oblidar les condicions concretes de la llengua

objecte d’ensenyament- aprenentatge, els nostres alumnes aprendran més i millor.

En aquest treball hem revisat alguns conceptes i tècniques a la llum de les

funcions lèxiques i llur rendiment en l’ensenyament –aprenentatge de llengües

romàniques. Aquí proposem partir de la Teoria Sentit- Text i, especialment de la

noció de funció lèxica. Breument, una Funció lèxica (FL) associa diferents

expressions lèxiques a una unitat lèxica, a saber, la funció intensificador aplicada a

la unitats lèxiques llover, ploure, plevoir ens donaria tot un conjunt d’expressions

diferents per a cada llengua: a cántaros, chuzos de punta, en castellà; a gots i

barrals, català; à verse, à seaux, en francès. Com es pot advertir, la noció. De la

mateixa manera, les FFLL estableixen mecanismes segons els quals els petons es

fan, los besos es dan, ; uns tenen miedo cerval i els altres une peur bleue; hi ha

coses noves de trinca que son també flamantes o completamente nueva; o una

6

paret pot estar recién pintada o bé pintada de nou o bé récemment peinte. El

complex sistema de FFLL redunda en una enorme simplicitat a l’hora de construir

les equivalències de traducció en les diferents llegües. Així, la FL es converteix en

un universal lingüístic, la transversalitat del qual s’aprecia en el codis de diferents

llengües.

Mitjançant els protocols d’un diccionari electrònic construirem el nostre

Diccionari francès- espanyol de verbs que pot ser molt útil per tal de posar en

pràctica els procediments de paràfrasi i traducció dels diferents significats d’una

llengua natural.

Com pot advertir-se les nocions de FL, traducció i càlcul de paràfrasis estan

íntimanet lligades, d’aquí l’èxit de diccionaris de col·locacions com el Oxford

Collocational Dictionary, el Redes o el Dictionnaire explicatif et combinatoire.

El domini de les funcions lèxiques evitaria, per exemple, produccions com les

que fa uns anys era possible llegir pels nostres carrers en forma de cartell

publicitari. En efecte, alguns recordem una frase de Cruyff, aleshores ex-entrenador

del FC Barcelona, que en castellà deia així: “El fútbol me ha dado la vida y el

tabaco casi me la quita”. Però que en català va ser “El futbol m’ha donat la vida i el

tabac gairebé me la treu”, quan, deixant de banda les segones lectures, hauria

d’haver estat “El futbol m’ha donat la vida i el tabac gairebé me la pren”. La

realitat és que existeix uns FL que determina que és el verb prendre i no el verb

treure el que ha de fer-se servir en aquesta ocasió.

7

2.2 Teories de base sobre funció lèxica, paràfrasi i traducció

Primerament, la Teoria Sentit- Text postula (Mel’čuk), primer, la concepció de

la tasca lingüística com la construcció d’un sistema de regles que defineix les

correspondències que el propi parlant estableix entre el sentit que aquest vol

transmetre i els textos que fa servir per a la seva transmissió. És a dir, la

preeminència del parlant enfront a la gramàtica; de la producció enfront l’anàlisi;

de la codificació enfront la descodificació.

Sembla necessari precisar que la estructura semàntica pren com a principi

organitzador les relacions de dependència predicat- argument i no les relacions

entre els constituents. D’aquí, la importància de l paràfrasi, una mateixa estructura

semàntica pot expressar-se de moltes maneres, o el que és el mateix, una mateixa

relació predicativa té diverses plasmacions de constituents. Quant al seu

funcionament, aquest model s’articula a partir d’un conjunt de regles i unes

funcions lèxiques que asseguren la correspondència entre les representacions dels

nivells adjacents. Per una banda, l’aplicació de les regles dóna lloc a dos tipus de

paràfrasis, les paràfrasis sintàctiques s’originen a partir de les regles, les paràfrasis

semàntiques s’estableixen segons les relacions semàntiques dels lexemes.

En segon lloc, el Concepte de lèxic- gramàtica (Gross) parteix dels trets

sintàctico- semàntics que informen si la marca semàntica de tal unitat lingüística es

refereix a un humà (Hum), un animal (Anl), un vegetal (Veg), un abstracte (Abst),

un concret (Conc), un temps (Tps) o un locatiu (Loc). Així, el lèxic es parcel·la en

unes 350 classes que comparteixen característiques semàntiques els membres de les

quals evidencien comportaments sintàctics similars. Per exemple, quan Mathieu-

8

Colas (1998) descriu la classe d’objectes de <vies de comunicació> comença per

delimitar quins són els seus membres, nomc comuns i noms propis; continua amb

els predicats apropiats verbs (obstruir), adjectius (accessible) i noms (asfalt) que

seleccionen membres d’aquesta classe i especifica llur distribució; i finalitza amb

els sinònims i les expressions fixes o col·locatives. L’objectiu és la construcció de

distribucions definitòries que permetin, a més a més, un ús automàtico- informàtic

de la informació obtinguda. Així, de la intersecció dels noms d’objectes de plantar

i talar, s’obté únicament arbres (Gross, 1994: 20 y Blanco Escoda, 1997: 375).

2.3 Objecte, qüestió i hipòtesis de la recerca

És evident que existeixen universals lingüístics; tot i així, només els corrents

lingüístics enunciat més a dalt han estat capaços d’inventariar-los, combinar-los i

trobar-ne una aplicació pràctica que es pugui portar a terme en l’ensenyament-

aprenentatge de llengües. En realitat, el sistema utilitzat per Mel’čuk és una

veritable interlingua gramatical, o el que és el mateix, un codi internacional per a

codificar significats que existeixen en totes les llengües.

El nostre objecte d’estudi és la incidència lingüística, tecnològica i didàctica

que té l’ús de les funcions lèxiques. En el sentit matemàtic, una funció (= el seu

valor) fa que un conjunt de textos sinònims es correspongui amb un sentit (=el seu

argument). Així, hi ha Bon (cantar) = como los ángeles. La funció lèxica

meliorativa, Bon, de cantar és como los ángeles. El complex sistema de funcions

lèxiques redunda en una enorme simplicitat a l’hora de construir equivalències de

9

traducció en les diferents llengües. La conseqüència és que la FL es converteix en

un universal lingüístic.

La qüestió de la nostra recerca es pot resumir en la següent pregunta: són les

funcions lèxiques un instrument interlingüístic vàlid per a l’aprenentatge del sentit

dels verbs del francès i de l’espanyol?

En consonància amb la pregunta, ens centrarem en:

Primera, la confecció d’un Diccionari francès- espanyol de verbs.

Segona, l’agrupació per camps semàntics dels verbs del francès i de l’espanyol

en funció de llur estructura argumental.

Tercera, la determinació de les FFLL verbals Oper, Func i Labor, i Incep

(incoativa) associades als verbs col·locatius.

Quarta, la proposta de les possibilitats didàctiques de les FFLL.

I cinquena, la necessitat que l’alumnat sigui capaç de combinar els recursos

lingüístico- informàtics i lexicogràfics.

2.4 Metodologia del Diccionari electrònic francès - espanyol de

verbs

La nostra metodologia lexicogràfica està inspirada, d’una banda, en els

materials del Laboratoire d’Automatique et de Documentation Linguistique de

Paris 7 (LADL) dirigit per Maurice Gross, que ha elaborat el Dictionnaire des mots

simples (DELAS), el Dictionnaire des mots composés (DELAS) i el Dictionnaire

10

phonémique(DELAP); i els diccionaris elaborats pel Laboratoire de Linguistique

Informatique de Paris 3 (LLI), I, d’altra banda, d’una banda; en la formalització de

les FFLL explicitades en el Dictionnaire explicatif et combinatoire du français

contemporain, el Dictionnaire de Cooccurrences, el Lexique actif du français i el

Diccionario de colocaciones del español.

Dels diccionaris elaborats pel LLI distingeixen quatre grans camps d’informació

lexicogràfica:

A. Els camps morfològics:

1. El camp G. Indica la categoria gramtical de l’entrada lexicogràfica.

2. El camp F. S’ocupa de la flexió dels verbs, els adjectius i els noms.

3. El camp V. Variants ortogràfiques.

B. Els camps sintàctico- semàntics.

1. El camp T. Determina els trets sintàctico- semàntics.

2. El camp C. Indica la classe d’objectes.

3. El camp W. Esquema d’arguments.

C. Àmbits i registres lingüístics.

1. El camp S. Àmbit de coneixement.

2. El camp R. Registre lingüístic: familier, populaire, littéraire, vieux,

régional.

D. Traducció a altres llengües.

2.4.1 Notacions de fLexSem

11

L’autora d’aquestes línies pertany al grup fLexSem (Fonètica,

Lexicologia i Semàntica) de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005SGR

01029 AGAUR, htt:/oaid.uab.es/lexsem) que es dedica a produir recursos i

aplicacions derivades de les tecnologies de la llengua i, per tant, confecciona

diccionaris electrònics en diverses llengües, sobretot, romàniques. La majoria

dels nostres diccionaris distingeixen els mateixos camps que els diccionaris del

LLI. A causa de la limitació temporal del treball present, hem hagut de

restringit el nombre de camps del nostres Diccionari electrònic francès -

espanyol de verbs per la qual cosa aportem infomació sobre els següents:

1. Camp Verb francès segons l’accepció

2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement

3. Camp Verb de l’espanyol

4. Camp Semàntic

5. Camps dels arguments-complements segons els trets sintàctico-

semàntics.

6. Camp Funció lèxica

7. Camp Sinònims del francès segons l’accepció

8. Camp Exemples en espanyol.

Tal i com ha quedat dit, els camps 1, 2, 3, i 7 están contemplats per totes

les entrades; els camps 4 i 5 es distingeixen només en els verbs predicatius als

quals hem assignat una classe semàntica (<producir> i <percibir:sentidos>, i

12

<valorar>, <aprehender>); i el 6 i el 7, només en els verbs col·locatius de noms

predicatius, per això donem l’exemple dels noms amb els quals pot anar en

espanyol.

Una exemplificació seria la següent:

Exemple 1 Entrada d’un verb predicatiu

1. Camp Verb francès segons l’accepció. éternuer2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement. Medicina patologia.3. Camp Verb de l’espanyol. estornudar4. Camp Semàntic. producir_sonido_pc5. Camps dels arguments-complements segons els trets

sintàctico-semàntics. Hum_pc6. Camp Funció lèxica.7. Camp Sinònims del francès segons l’accepció. Expirer.8. Camp Exemples en espanyol.

Exemple 2 Entrada d’un verb col·locatiu

1. Camp Verb francès segons l’accepció. débrider2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement. Psicología3. Camp Verb de l’espanyol. desbocar;desbordar;abrir4. Camp Semàntic. 5. Camps dels arguments-complements segons els trets

sintàctico-semàntics.6. Camp Funció lèxica. FL_IncepOper1; FL_CausOper17. Camp Sinònims del francès segons l’accepció. libérer8. Camp Exemples en espanyol. P ~ su imaginación, su creatividad, su ingenio, su pasión, su instinto, su odio, su euforia; P ~ el conflicto, la corrupción.

13

3 DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÉS-ESPANYOL DE VERBS

Les 513 pàgines en paper que ocuparia aquest diccionari les podeu consultar en

el CD adjunt.

14

4 ÀMBITS I SUBÀMBITS DE CONEIXEMENT

4.1 La noció d’àmbit

En general, la noció d’àmbit s’associa amb la porció de coneixement que es

pretén abastar i, en conseqüència, té a veure amb la noció de llengua científica i

tècnica. Recollim aquí a l’Exemple 3 dos extractes continguts a Buvet & Mathieu-

Colas (1999) que aclareixen la definició de llengua científica i tècnica:

Exemple 3i. “la langue de spécialité est, dans ses textes, le trésor du savoir disponible et linguistiquement

analysable et, dans ses ressorurces, l’instrument du savoir futur” (Kocourek, 1991:42).

ii. on peut definir [une langue de spécialisée] comme l’usage d’une langue naturelle pour rendre

compte techniquement de connaissances spécialisées” (Lerat, 1995: 21).

A la pràctica, el que fa la majoria de diccionaris és etiquetar alguns termes com

a pertanyents a determinada llengua d’especialitat.

Buvet & Mathieu-Colas (1999) proposen descriure les unitats léxiques des de

dos punts d evista, d’una banda, atenent a llur referent (en termes d’àmbits de

especialitat); i, d’altra banda, des del punt de vista de l’ús (llengua de especialitat

vs. Llengua general). Veiem l’Exemple 4:

Exemple 4ámbito uso

Bout Náutica Lengua

especializadaCordag

e

Náutica Lengua general

Ictère Náutica Lengua

15

especializadaJaunisse Náutica Lengua general

Aquests mateixos autors fan una proposta completa d’àmbits i subàmbits de

especialitat per tal de classificar les diferents unitat lèxiques que constitueixen les

entrades de un diccionari. Hem de precisar, no obstant, que l’esmentada

classificació no té res a veure amb la que fan les biblioteques. En efecte, la novetat

d’aquesta proposta radica en què es basa en criteris de descripció del lèxic y no de

la realitat extralingüística. És per això que no es pretén una organització jeràrquica

ni arborescent, el que facilita l’etiquetatge doble d’una mateixa unitat lèxica.

D’aquesta manera, sotana pertany als àmbits de vestimenta i de religió, per

exemple. I d’altres moltes unitats lèxiques reben l’etiquetatge en funció de la

subclasse a la que pertanyen, així bolígraf s’inclou en el subàmbit d’escriptura;

salita de estar en el d’hàbitat; caravana en el de càmping, etc.

Finalment, sembla necessari, precisar que les nocions d’àmbit i de classe

semàntica d’objecte obeeixen a criteris diferents. Així, cosechadora y talabro

pertanyen a la classe semàntica de <màquina>, però s’inclouen respectivament en

els àmbits d’agricultura i de construcció. Tot i que coincideixen, els àmbits i les

classes semàntiques mantenen evidents punts de contacte, no obstant. Per exemple,

ballar s’inclou dins de la classe semàntica de <baile> i dins l’àmbit baile.

4.2 La desambiguació

És indubtable que l’etiquetatge de les unitats lèxiques en funció de l’àmbit i del

subàmbit és una eina molt útil i productiva per a l’extracció d’informació lèxica

16

sobre determinats camps de coneixement en un diccionari electrònic. Així mateix,

resulta cada cop més evident que la tria de la informació relativa als àmbits té una

gran capacitat desambiguadora i pot ajudar a la distinció de les unitats lèxiques

d’un mateix vocable. Observem l’Exemple 5:

Exemple 5i. Fulminar: àmbit geociències. El rayo fulmina el tronco de un árbol.

ii. Fulminar: àmbit o psicologia. Le fulminaron con el anuncio de la muerte de su hijo.

iii. Fulminar: àmbit o biologia;medicina . El soldado fue fulminado en el ataque enemigo.

iv. Fulminar: àmbit mines i canteres. El minero fulmina la pared con el explosivo.

4.3 Els àmbits dels verbs del francès i de l’espanyol

A continuació especificarem els àmbits de especialitat del coneixement que hem

tingut en compte per tal de classificar els verbs del nostre corpus. Seguirem en tot

moment la proposta feta per Buvet & Mathieu-Colas (1999). Entre altres aspectes

positius, aquesta proposta és molt rigorosa i unívoca, el que fa que guanyi en

caràcter explicatiu: cada subàmbit només pot pertànyer a un àmbit.

Els àmbit 0 vénen així marcats per Buvet & Mathieu-Colas (1999), al igual que

l’ús dels parèntesis per a indicar la preferència en l’assignació. El signe + indica

l’concurrència de diferents àmbits:

Taula 1 Àmbits i subàmbits dels verbs del francès i de l’espanyol

ámbito subámbitoaeronáutica aviaciónbiología anatomíahistoria antigüedad

17

militar armasastronomíatransportes automóvilconstrucciónbiologíaalimentación bebidasbotánicaarte bellas artesmúsica canciónarte+materiales+artesanía cerámicamedicina cirugíaquímicareligión cristianismocazacine y fotografía cinetextil$/óptica tintura/comercioaseo y arreglo maquillaje+cosme

tologíaalimentación arte culinario+gastronomía+pasteagricultura

transportes: bicicleta y motobailederecho y justiciabiología+medio ambiente y urbanismo+política

ecologíaeconomía+finanzas y bancaescrituraelectricidadganaderíaeducacióndeportes equitaciónantropología etnografía+etnolocaza cetreríamilitar(+arquitectura+construcción) fortificacionesgeografíageología+geocienciaslingüísticavestimentasemiología y simbología heráldicahistoriametrología+temporalidad(+artesanía)

relojeríaagricultura+medio ambiente y urbanismo

horticulturageografía hidrologíaindustriainformáticatécnicas$juegos

18

alimentaciónlingüística$lingüísticaliteraturaespacio$[sideral$]manutención y almacenajenáuticamatemáticasmecánicamedicinamadera carpintería+ebani

steríametrologíamilitarminas y canterashábitat+muebles y decoracióneconomía y finanzasmetales siderurgiageociencias meteorologíamúsicanáutica navegaciónmatemáticashistoria numismáticatécnicas$creencias e ideologíasgeociencias oceanografíaartes decorativas+artesanía orfebreríatécnicas utillaje0 papelsociedad+antropología (+ psycología)

familiamedicina patologíacuero y pielespescatécnicas pinturapetróleomedicina farmaciafilosofíalingüística fonética y

fonologíacine y fotografía fotografíafísicamilitar+protección y seguridad policíapolíticaprensapsicologíaservicios correostransportes ferrocarrilmanutención y almacenaje

19

imprenta y tipografía encuadernaciónreligionesmetales cerrajeríasociedad sociologíabiología+medicina fisiologíadeportesagricultura bosques+silvicul0 tabacoespectáculos tauromaquiatécnicastelecomunicacionestextilsociedad$madera+manutención y almacenaje toneleríaocio(+sociedad+ viajes) vacaciones+turistemporalidadobras públicosjuegos carreras de

caballos+hipismoimprenta y tipografía tipografíatareas y equipamiento domésticotransportes vehículos

hipomóvilescaza monteríamateriales vidrioagricultura+alimentación viticulturazoología

Per la inclusió dels diferents verbs en els diferents àmbits, remetem al lector al

Diccionari francès- espanyol de verbs.

20

5 CLASSES SEMÀNTIQUES DELS VERBS PLENS

5.1 Els trets sintàctico - semàntics distintius i les classes

semàntiques d’objectes

Per l’establiment d’unitats lèxiques és necessari fer distincions amb la finalitat,

per exemple, d’evitat una possible polisèmia de cadascuna d’elles, o el que és el

mateix, aclarir el sentit en què es fan servir. És per això que sorgeix el concepte de

tret sintàctico- semàntic i de classe d’objectes. El tret sintàctico- semàntic ens

informa de si la marca semàntica de tal unitat es refereix a un humà (Hum), a un

animal (Anl), a un vegetal (Veg), a un abstracte (Abst), a un concret (Conc), a un

locatiu (Loc) o un temps (Tps). Així, llibre pot ser Conc o Abst i, en conseqüència,

es combinarà amb diferents verbs: He comprat un llibre (Conc) o He llegit un

llibre (Abst).

Aquesta és una primera passa per a fugir de l’ambigüitat d’alguns termes, però

sembla insuficient per explicar la distribució de certes unitats lèxiques , és per això

que s’introdueix el concepte de classe semàntica d’objectes. 1Així, el lèxic es

parcel·la en unes 350 classes que comparteixen característiques semàntiques els

membres de les quals evidencien comportaments sintàctics similars. Per exemple,

quan Mathieu-Colas (1998) descriu la classe d’objectes de <vies de comunicació>

comença per delimitar quins són els seus membres, nomc comuns i noms propis;

continua amb els predicats apropiats verbs (obstruir), adjectius (accessible) i noms

(asfalt) que seleccionen membres d’aquesta classe i especifica llur distribució; i

1 Als orígens, les classes semàntiques establertes pertanyien la immensa majoria a objectes, és per això que encara es conserva el terme de classe semàntica d’objectes per tal de referir-se a classes semàntiques de tot tipus de categories conceptuals com els processos, els estats o les relacions.

21

finalitza amb els sinònims i les expressions fixes o col·locatives. L’objectiu és la

construcció de distribucions definitòries que permetin, a més a més, un ús

automàtico- informàtic de la informació obtinguda. Així, de la intersecció dels

noms d’objectes de plantar i talar, s’obté únicament arbres (Gross, 1994: 20 y

Blanco Escoda, 1997: 375).

En tot això, resta la idea de definir els predicats a partir dels arguments que

aqulls seleccionen. Les classes d’objectes es construeixen a partir de la posició que

ocupa l’argument d’un determinat predicat, s’estableix la llista d’unitats que són

susceptibles d’ocupar aquest posició i que tenen característiques comuns.

En el nostre Diccionari francès- espanyol de verbs, hem definit cadascú dels

arguments de cada verb en funció dels trets sintàctico- semàntics i de la classe

d’objectes a la qual pertanyen. Com que ens hem restringit a unes classes

semàntiques de verbs determinades (cf. l’epígraf següent), no hem manejat totes les

classes possibles, a la donem el llitat de les classes d’objectes contemplades:

22

Taula 2 Classes semàntiques d’objectes

Classe semàntica Tret sintàctic

o-semànti

exemples del español

abajo Loc

accidentes geográficos Inc ríos;estanques;lagos

accidentes geográficos Inc montaña;pico;colina;valle

adversidades Abst crisis;dificultad;revés;problema;tempestad;fracaso;divorcio;pérdidas;heladas;

alimentos Inc

almas Abst alma;espíritu

ángulos Inc$ ángulo

aparatos audiovisuales Inc televisor

aparatos eléctricos Inc ventilador

aparatos luminosos Inc faro;lámpara

aparatos mecánicos Inc motor

aparatos sonoros Inc sirena;despertador;altavoz;teléfono;radio

armas Inc

arriba Loc

artes Abst pintura;escultura;literatura

aspectos negativos Abst autoritarismo;

astros Inc luna;sol;estrella

aves Anl

banderas Inc bandera;estandarte

barcos Inc

batracios Anl rana;sapo

bebidas Inc agua;vino:leche

bóvidos Anl vaca;buey

calor Inc

camellos Anl

canción Abst canto;canción;notas musicales;versos;bals;

caninos Anl

claridad Abst claridad;resplandor

colores Abst+estado

azul;rojo

comidas Inc nuez;carne

comienzos Abst comienzo;principio

construcciones de contención Loc pantano;embalse;presa

contenedores Inc tonel

costumbres durables Abst costumbre;tradición

creaciones artísticas Abst película;obra de teatro

creaciones mentales Abst idea;tesis;imaginación

creencias Abst fe

cualidad gustativa Abst+estado

amargura;dulzura

cualidades físicas Abst fuerza

cualidades morals Abst coraje

cualidades positivas Abst gentileza;amabilidad

23

delitos Abst crimen;asesinato

día Tps día;noche

dinero Inc monedas;euro;dólar;acción de bolsa

elemento químico Inc alcohol; uranio

elementos económicos Abst precios;producción;salarios;reservas;acción bursátil

elementos meteorológicos Inc$ rocío;granizo;lluvia;viento;niebla;trueno$;relámpago

elementos perjudiciales Abst alcohol

enfermedades Abst enfermedad;cólera;fiebre

entes Hum Dios;ninfa;gnomo

équidos Anl caballo;burro

estados emocionales Abst vergüenza

estados negativos Abst ira; cólera;violencia

estados positivos Abst salud;felicidad;alegría

estilos Abst recargado;sofisticado;alambicado

explosivos Inc obús;gas butano;gas natural

explosivos Inc

felinos Anl

fieras Anl

firmamento Loc firmamento;cielo;espacio sideral

flor Veg

fuego Inc

gases Inc gas;vapor

grasas Inc mantequilla;aceite

gritos animales Abst balido;ladrido;el ulular

heces Inc abono;heces;mierda

heridas Inc cicatriz

higiene Abst limpieza;pulcritud

informaciones Abst memoria de un ordenador

inmuebles Loc casa,apartamento

insectos Anl abeja

instrumentos de aprehensión Inc pinzas;tenazas

instrumentos de corte Inc cuchillo;sierra

instrumentos de medición Inc

instrumentos musicales Inc flauta;

intenciones Abst propos;finalidad;objeto;intención

intensidad Abst pesado

lepóridos Anl conejo

líquidos Inc agua

luz Abst luz

maderas Veg madera;parquet

manera Abst estilo

materias modelables Inc arcilla;masas de pan

materias olorosas Inc flor;ramo de flores;bosque

medidas de abertura Abst grados de un ángulos

medidas de alturas Abst pies

medidas de cantidad Abst puntos de calificación; 2 millones

24

medidas de de dinero Abst 100 millones de euros

medidas de longitud Abst metro;pie

medidas de peso Abst

medidas de tiempo Abst hora;minuto

medidas de velocidad Abst nudo;km por hora

medidas de volumen Abst metro cúbico

medios de transporte Inc

mercancías Inc$ pedido;carga;cargamento;suministro

microorganismos animados Inc célula

números Inc el 5,el 10

objetos contenedores Inc botella;tonel;recipiente

objetos metálicos Inc llaves;monedas;campanilla

objetos reflectantes Inc vidrio;cristal;metal

olores Abst perfume;olor

operación financiera Abst venta;devaluación de la moneda

óvidos Anl ovejas

paquidermos Anl elefante

partes de armas Inc boca de cañón

partes de inmuebles Inc pared,techo

partes de textos Abst capítulo;línea

partes del cuerpo Anl patas;cola

partes del cuerpo Hum pierna,brazo

pasiones Abst enojo;atrevimiento

pc Hum boca;dientes;dedos;genitales;ojos

peces Anl

periodos Abst historia

periodos Tps siglo;era

pertenencias$ Abst

piedras Inc piedra; grava;gravilla;adoquín

pieles Inc piel de un animal

piezas de un juego Inc torre, alfil, dama

planetas Inc

porcinos Anl

protozoos Anl microbio;bacteria

proyectiles Inc

recuerdos Abst recuerdo;reminiscencia

reptiles Anl

roedores Anl

ropas Inc vestido;zapato;sombrero

segregaciones corporales Inc aire;baba;sudor;lágrima;orín;heces;vómito;moco;sangre

sentidos Abst vista; tacto;olfato

sentimientos Abst+estado

gusto;disgusto

sentimientos felices Abst+estado

alegría;felicidad;esperanza

sentimientos infelices Abst+estado

pena;tristeza

señal sonora Abst emisión de radio;interferencia

señal visual Abst cadena de TV

25

simios Anl

sonidos Abst

sonidos Abst crujido

sonidos lingüísticos Abst fonema

temas Abst sujet;tema

textos Abst palabra

textos escritos Abst tesis

textos orales Abst conversación;diálogo;palabra

vehículos aéreos Inc avión;helicóptero

vehículos espaciales Inc cohete;ovni

vehículos náuticos Inc barco

venados Anl

26

5.2 Criteris per l’establiment de les classes semàntiques dels

verbs

En aquest treball s’apreciaran dues aproximacions a la classe de verbs segons

els esdeveniments que transmeten i, d’altra banda, llur pertinença a determinades

classes semàntiques. D’una banda, és indubtable que qualsevol parlant té la

competència lingüística necessària per a discernir entre les deferents accions o

estats que transmeten els verbs, és a dir, si haguéssim de conformar matisos de

significats bàsics per a cada verb, uns contindrien ‘llençar’, altres ‘agafar’, altres

‘anar’, altres ‘produir’, altres ‘sentir’, etc. Del tal manera que seria possible formar

una xarxa de significats en què quedarien inserits els diferents verbs d’una llengua.

A la vegada, en aquesta xarxa es podrien distingir nodus principals que abastarien

un cert nombre de nodus secundaris. De totes maneres, hem de descartar que a

través d’aquesta via de treball puguem, primer, establir categories estanques i, en

segon lloc, aconseguir que cada verb sigui assignat únicament a un nodus principal.

Evidentment, això no és així. Pel contrari, un verb pot participar del significat de

diferents nodus, de tal forma que col·leccionar estaria adscrit a ‘agafar’ i a

‘ajuntar’; cargolar a ‘posar’ i a ‘ajuntar’; sintetitzar a ‘ajuntar’, ‘transformar’ i

‘crear’.

No obstant això, i d’altra banda, per a perfilar de manera precisa els esmentats

nodus secundaris és necessari recórrer a l’esquema d’arguments on s’aprecien tant

la distribució com la classe semàntica del arguments. En establir l’esquema

27

d’arguments que posseeix el verb predicatiu o en el qual s’insereix el verb

col·locatiu, s’aprecien les caracteríctiques semàntiques de la seva distribució, Així,

en la classe de verbs <producir:sonido:elementos meteorlógicos> podrien trobar

relampaguear ; però, tronar es troba a <producir:sonido:elementos

meteorológicos>, tot això degut a la classe semàntica a la que pertanyen llurs

respectius arguments explícits y/o implícits.

La conseqüència desitjable d’aquesta manera de fer és, en definitiva,

l’establiment de les accions i els estats que poden transmetre’s amb l’ajut de verbs,

amb l’oportuna circumscripció de cadascú a una corresponent classe semàntica.

28

5.3 Les classes semàntiques dels verbs plens

Després d e portar a la pràctica els nostres plantejaments, hem determinat de

manera provisional les classes semàntiques dels verbs del francès i de l’espanyol.

En aquest capítol només podem tractar en detall els verbs de dues classes

semàntiques : <producir> i <percibir:sentidos>; en el següent capítol (cf. §6) ens

detindrem en els verbs col·locatius que transmeten la significació gramatical

<incoativa>.

Taula 3 Classes semàntiques majors de verbs del francès i de

l’espanyolVERB PREDICATIU D’ESTAT

<sentir>

<cambiar>VERB PREDICATIU D’ACCIÓ I ACTIVIDAT

<localizar>

<ir>

<salir>

<mover>

<aprehender>

<percibir:sentidos>

<percibir:mente> o <conocer>

<crear:decir>

<crear:elaborar>

<alterar:juntar>

<alterar:golpear>

<alterar:extraer>

<alterar:poner>

<valorar y examinar

<ingerir>

<habitar>

<sociabilizar>

<reproducir>

<cuidar>VERB COL·LOCATIU O SUPORT DE SIGNIFICACIÓ LINGÜÍSTICA<incoativa>

<causativa>

<intensiva>

....

29

De manera general, entenem que una acció és constituïda pel

moviment en el espai físic o virtual (mental), així com per l’alteració de les

entitats. Pel contrari, un estat representa la (im)mobilitat en el temps real o

virtual. Considerarem que existeixen accions amb agents –Hum, Anl,

<Inc:artefactos>-, o amb causants –Abst, <Inc:elementos meteorológicos>,

<Loc:accidentes geográficos>. Els estats es manifesten amv pacients

experimentadors.

A continuació farem la proposta de classificació de dues classes

<producir> i <percibir:sentidos>, en un primer moment; per a acabar amb

l’anunci de les subclasses de classe major <aprehender> y de la clase major

<valorar>, y las classes majors en què participa la subclasse <volar>. Tots els

verbs inclosos en aquestes taules es podem trobar en el diccionari electrònic

amb indicació de la classe semàntica a la qual pertany cada verb i, a més, la

indicació de la classe semàntica a la qual pertanyen cadascú dels arguments.

30

5.3.1 Verbs <producir>

Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>

Tipo de evento: AcciónClase semántica emparentada: <lanzar>Gradación: intensidad (débilmente o fuertemente), cantidad (abundantemente o en

poca cantidad) y frecuencia (a menudo).

<producir:luz><producir:luz:elementos meteorológicos>

Esp. brillar, brotar, centellear, chispear, cintilar, dar, despuntar, destellar, fulgurar, horadar, iluminar, impresionar, insolar, inundar, irradiar, lucir, llamear, nacer, pasar, prender, reflejar, relampaguear, resplandecer, rielar, sobreexponer, surgir, tamizar, titilar, vacilar.

Fr. allumer, braisiller, brasiller, éclairer , éclore, embraser, étinceler, flamboyer, frapper, fulgurer fuser,, illuminer, impressionner, inonder, insoler, irradier, jaillir, luire, miroiter, passer, poudroyer, rayonner, reflamboyer , resplendir, scintiller, sous-exposer, surexposer, tamiser, trouer, vaciller

N0 <Inc:elementos meteorológicos>, <Inc:astros>, <Inc:objetos reflectantes>

N1 <Loc:accidentes geográficos:aguas>, < Loc:firmamento>.<producir:luz:pc>

Esp. arder, brillar, centellear, chispear, cintilar, destellar, irradiar, llamear, resplandecer, titilar.

Fr. briller, éclater, étinceler, flamber, flamboyer, luire, pétiller, rayonner.N0 <Abst:estados positivos> <Abst:estados negativos>N1 <Hum:pc:ojos>, <Hum:pc:cara>

<producir:luz:color>Esp. Arrebolar, brillar, clarear, deslucirse, deslumbrar, iluminar, incendiar,

insaturado, irisar, irradiar, lavar, oscurecer, palidecer, relucir, saturar, solear.Fr. blinquer, cendrer (ê), délaver (ê), éclabousser, emboire (ê) enflammer, foncer (ê),

incendier, insaturer, iriser, laver, passer, rayonner, rebriller, saturer.N0 <Inc:luz>, <Inc:astros>N1 <Loc>, <Inc>, <Inc:objetos reflectantes>

<producir:luz:color:vestir>Esp. brillar, iluminar, destellar, centellear, cintilar, rutilar.Fr. éclairer, étinceler, rutiler, scintillerN0 <Inc:objetos reflectantes>N1 <Inc:ropas>

< producir:luz: aparatos luminosos+objetos reflectantes>Esp. Alumbrar, brillar, destellar, titilar, centellear, encender, parpadear,

refulgir, relucir.

31

Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>

Fr. Briller, brilloter, brûler, chatoyer, clignoter, éclairer, effulger, fluorescer, luire, reluire.

N0 Hum, <Inc:aparatos luminosos >, <Inc:objetos reflectantes>, <Inc:luz>N2 <Abst:higiene>

<producir:materia><producir:materia:elementos meteorológicos>

Esp. Aneblarse, anieblarse, caer, calar, mojar, deshelar, escarchar, granizar, grisear, helar, pelar, llover, lloviznar, hacer, nevar, neviscar, reflotar, retumbar, rociar, soplar, ventear.

Fr. Brouillarder, brouillasser, bruiner, brumasser, brumer, cailler, crachiner, dégeler, déglacer, dracher, faire, floconner, flotter, frimasser, geler, givrer, glacer, grêlasser, grêler, grésiller, grisailler, lancequiner, lansquiner, mouillasser, neigeasser, neigeoter, neiger, pincer, pleuvasser, pleuviner, pleuvioter, pleuvocher, pleuvoir, pleuvoter, pluviner, reflotter, regeler, reglacer, regrêler, regronder, reneiger, repleuvoir, repleuvoter, retomber, reventer, rosoyer, souffler, tomber, vaser, venter, verglacer.

N0 ØN1 <elementos meteorológicos>

<producir:materia:pc:segregaciones corporales>Esp. arrojar, babear, cagar, defecar, descargar, desembuchar, devolver, echar, eliminar,

escupir, escupitinear, espurrear, esputar, evacuar, excretar, expectorar, expirar, exudar, eyacular, lagrimear, llorar, lloriquear, mear, orinar, salivar, sangrar, sangrar, secretar, segregar, sonar, soplar, sudar, transpirar, vomitar

Fr. Baver, bavoter, caguer, chier, cracher, cracher, crachoter, crachouiller, débourrer, décharger, décocter, déféquer, déflaquer, dégobiller, dégueuler, déponner, éjaculer, éliminer, évacuer, excrémenter, excréter, expectorer, expirer, exsuder, flaquer, foirer, fuser, gerber, glavioter, glaviotter, graillonner, juter, lancecailler, lancequiner, lansquiner, larmoyer, molarder, mollarder, moucher, moucher, mouscailler, pisser, pissoter, pissouiller, pleurer, postillonner, recracher, réexpirer, remoucher, renarder, rendre, repisser, ressaigner, retranspirer, revomir, rondiner, saigner, saliver, sécréter, souffler, suer, transpirer, uriner, vomir.

N0 Hum, AnlN1 <Inc:segregaciones corporales>N2 <Hum:pc>N3 <Loc>

<producir:olor >Esp. apestar, aromatizar, atufar, desprender, emanar, envolver, flotar, perfumar, oler.Fr. bouchonner, chelinguer, dégager, développer, effluver, émaner, embaumer,

empester, empoisonner, exhaler, flotter, graillonner, odorer, parfumer, schmecter, sentir.

N0 Hum, <Veg>N1 <Abst:olores>, Hum, <Inc>

<producir:olor:pc:segregaciones corporales>Esp. Apestar, atufar, oler, pudir.Fr. chlinguer, chocotter, cocoter, cocotter, cogner, cognoter, coincer, cornancher,

32

Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>

emboucaner, fleurer, foisonner, fouetter, mouetter, plomber, póquer, puer, refouler, renifler, repousser, rougnotter, schelinguer, schlinguer, schlipoter, taper, tapoter, troufigner, trouilloter.

N0 Hum, <Veg>N1 <Abst:olores>, Hum, <Inc>

<producir:sonido><producir:sonido:alimentos>

Esp. crepitar, chisporrotear, descrepitar.Fr. décrépiter, grésiller, pétouiller.N0 <Inc:alimentos>, <Inc:grasas>N1 <Abst:calor>

<producir:sonido:aparatos>Esp. Ahogar, apagar, chillar,chirriar, chisporrotear, cubrir, emitir, hipar,

petardear, picar, pitar, rascar, resonar, resonar, retumbar, ronronear, rugir, sonar, vibrar, tintinear, tocar, toser, traquetear, zumbar.

Fr. Bourdonner, brondir, chanter, cliqueter, cogner, couvrir, cracher, émettre, ferrailler, glapir, frotter, gratter, hoqueter, pétarader, pleurer, résonner, retentir, retousser, ronfler, ronronner, siréner, sonner, tictacquer, tictaquer, tintinnabuler, tocsiner, tousser, vibrer, vrombir.

N0 <Inc.aparatos mecánicos>, <Inc.aparatos eléctricos>, <Inc.aparatos sonoros>

<producir:sonido:cantar>Esp. Animar, acompasar, cantar, canturrear, desentonar, entonar, escandir, medir,

modular, rapear, salmodiar, silbar, solfear, tararear.Fr. Brioler, chanter, chantonner, détonner, entonner, fredonner, gouailler, goualer,

grisoler, moduler, psalmodier, raper, rechanter, rechantonner, refredonner, rossignoler, scander, siffler, siffloter, solfier, solmifier. solmiser, ténoriser.

N0 HumN1 <Abst:canción>

<producir:sonido:elementos meteorológicos>Esp. Chapotear, atronar, bramar, gemir, maullar, resonar, retumbar, romper, rugir,

silbar, sonar, tronar.Fr. Clapoter, gémir, gronder, hurler, miauler, mugir, pleurer, ponctuer, retentir,

rouler, rugir, tonner.N0 <Inc:elementos meteorológicos>

<producir:sonido:explotar>Esp. crepitar, estallar, deflagrar, detonar, explotar.Fr. cogner, crépiter, déflagrer, détoner, fulminerN0 <Inc:explosivos>, <Inc:armas>

<producir:sonido:golpear>Esp. ahogar, amortiguar, batir, claquear, chirriar, crujir, golpear, golpetear, rechinar,

resonar, silbar, silenciar, taconear, zumbar.Fr. battre, bruire, bruisser, chuinter, claquer, clinquer, couine, crier, crisser, étouffer,

frapper, froufrouter, grincer, ouater, sonner.N0 <Inc:banderas>, <Inc:ropas>, <Inc:puertas>,<Inc:ventanas>, <Inc:piedras>

33

Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>

<producir:sonido:golpear:llamar >Esp. Ronronear, batir, golpear, golpear, llamar;golpear, repiquetear, tamborilear,

tocar, zumbar.Fr. Bourdonner, carillonner, cogner, frapper, gratter, heurter, loqueter, recogner,

refrapper, resonner, sonner, tambouriner, taper, taper, toquer.N0 HumN1 <Inc:puertas>,<Inc:ventanas>

<producir:sonido:grito animal>Esp. Aullar, bramar, arruar, arrullar, aullar, balar, balbucear, barritar, berrear,

bramar, bufar, cacarear, cantar, charlotear, chillar;gañir, chirriar, cloquear, cotorrear, cotorrear;, croar, crotorar, cuchichiar, encrestarse, estridular, gañir, gemir, gorjear, grajear, graznar, gritar, gruñir, hablar, ladrar, maullar, mugir, parlotear, parpar, piar, piar, piñonear, rebuznar, rechinar, relinchar, ronronear, rugir, silbar, ulular, urajear, zumbar.

Fr. Aboyer, aboyer, babiller, baréter, barrir, bégueter, bêler, bêler, bêlotter, beugler, blatérer, bombiller, boubouler, bourdonner, braire, braire, bramer, bramer, cacaber, cacarder, cajoler, cancaner, canqueter, caqueter, caracouler, carcailler, chicoter, chucheter, chuinter, clabauder, clapir, claqueter, clatir, coasser, coqueliner coqueriquer, corner, coucouer, coucouler, couiner, courcailler, crailler, craquer, craqueter, crételer, criailler, crier, croasser, crôler, crouler, feuler, frouer, gazouiller, gazouiller, gémir, glapir, glatir, glottorer, glouglouter, glousser, grailler, grésiller, gringoter, gringotter, grisoller, grogner, grogner, grognonner, grommeler, gronder, grouiner, hennir, hennir, hogner, hôler, huer, huir, hululer, hurler, jaboter, jacasser, japper, jargauder, jargonner, jaser, margauder, margoter, margotter, meugler, miauler, mugir, mugir, nasiller, parler, pépier, piailler, piauler, piotter, pipier, pupuler, rabâcher, raire, ramager, rappeler, rauquer, réer, renâcler, ronronner, roucouler, rugir, siffler, strider, striduler, trisser, trompeter, ululer.

N0 Anl<producir:sonido:grito humano>

Esp. agitarse, agudizar, alborotar, atronar, barbotear, berrear, chillar, dominar, ganguear, gemir, gimotear, gorgoritear, gorjear, gritar, hablar, llorar, nasalizar, pitar, quejarse, revolver, silbar, sollozar, suspirar, trinar, ulular, ulular, vibrar, vocalizar, vocear, vociferar.

Fr. Babiller, bahuter, beugler, brailler, chahuter, charivariser, crier, dominer, geindre, gemir, glapir, gueuler, hululer, hurler, miauler, nasiller, parler, piailler, pleurer, recrier, repleurer, resiffler, sangloter, soupirer, strider, tapager, tintamarrer, tumultuer, ululer, vagir.

N0 HumN1 Hum

<producir:sonido:grito humano:cantar>Esp. gorgoritear, gorjear, trinar, vibrar, vocalizar.Fr. iodler, iouler, jodler, roulader, triller, vibrer, vocaliser, yodler,

youyouter.N0 HumN1 <Abst:canción>

<producir:sonido:instrumentos musicales>Esp. aporrear, rascar, silbtar, pitar, tañer, teclear, golpetear, tocar, trompetear.

34

Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>

Fr. bandonéoner, battre, bugler, claironner, cornemuser, corner, corneter, cymbaler, donner, fifrer, flûter, gratter, grelotter, grilloter, guitariser, jazzer, jouer, lyrer, pianoter, racler, rejouer, rendre, siffler, sonner, souffler, tambouriner, tapoter, trompeter,vieller, violoner.

N0 HumN1 <Inc:instrumentos musicales>

<producir:sonido:líquidos>Esp. borbotar, gorjear, chapotear, gorgotear, murmurar.Fr. flicflaquer, gargouiller, gazouiller, glouglouter, murmurer.N0 <Inc:líquidos>

<producir:sonido:pc>Esp. aplaudir, aspirar, carraspear, crujir, curruscar, cuscurrear, eructar, estornudar,

inhalar, jadear, pedirse, peerse, petar, pitar, protestar, rascar, regoldar, roncar, rotar, taconear, toser, ventosear, zumbar.

Fr. ahaner, anhéler, applaudir, bourdonner, claquer, cloquer, croustiller, éructer , éternuer, galocher, gargouiller, gratter, loufer, péter, protester, prouter, râler, râloter, renifler, repéter, ronfler, ronfloter, ronflotter, roter, saboter, siffler, tinter, tousser, vesser.

N0 <Hum:pc><producir:sonido:vegetales>

Esp. castañear, chisporrotear, crepitar, crepitar, crujir, estremecerse, temblar.Fr. craquer, craqueter, croquer, frémir, pétiller.N0 <Veg>, <Veg:maderas>

35

5.3.2 Verbs <percibir:sentidos>

Taula 5 Caracterización de las clases semánticas de <percibir>

Tipo de evento: AcciónClase semántica emparentada: <aprehender>.Significaciones: evaluativa gradativa de la calidad: paladear, saborear; evaluativa:

probar, catar.

<percibir:sentidos:gusto>Esp. catar, chuperretear, chupetear, chupar, degustar, libar, paladear; probar,

saborear, tastar.Fr. déguster, goûter, goûter, préliber, regoûter, suçoter, téter.N0 <Hum>, <Anl>N1 <Inc:bebidas>, <Inc:comidas>, < Inc:bebidas:vinos+aguas>

<percibir:sentidos:oído>Esp. atrapar, auscultar, coger, desoír, enganchar, escuchar, oír, percibir,

pillar, sentir.Fr. accrocher, attraper, auditionner, ausculter, clocher, écouter, entendre,

esgourder, inentendre, ouïr, réauditionner, réécouter, réentendre, saisir.N0 <Hum>, <Anl>N1 <Abst:sonidos>, <Inc:elementos sonoros>

<percibir:sentidos:olfato>Esp. aspirar, husmear, olfatear, oler; oliscar, olisquear, percibir, rastrear, respirar.Fr. fairer, humer, odorer, percevoir, priser, renifler, resentir, respirer, sentir, renifler.N0 <Anl>, <Hum>N1 <Abst:olores>, <Inc:elementos olorosos>, <Anl>

<percibir:sentidos:tacto>Esp. acariciar, amasar, besar, besuquear, besucar, chapurrear, chupar, componer,

comprimir, cosquillear, frotar, lamer, magrear, manosear, masajear, mascar, masticar, masturbar, modelar, morder, palpar, pasar, pisar, prensar, rascar, relamer, restregar, rozar;acariciar, sobar, tantear, tocar, toquetearse, tentar, triturar.

Fr. astiquer, fellationner, fouler, frôler, gamahucher, glottiner, griffer, masturber, pétrir, pignoler, réembrasser, rembrasser, repalper, repasser, repétrir, retâter, retriturer, spatuler, sucer, tâter, tâter, titiller, toucher, toucher, tripotailler, tripoter, tripoter, triturer.

N0 <Hum:manos>, <Hum:boca>,<Hum:lengua>,<Hum:dientes>,<Hum:pies>,<Anl> N1 <Inc:comidas> <Hum:pc> <Hum:pc:boca> <Hum:pc:dedos> <Hum:pc:genitales>

<Anl> <Inc> <Inc:materias modelables>N2 con <Inc>

<percibir:sentidos:vista>Esp. acechar, adivinar, apercibir, bornear, comprobar, compulsar, contemplar,

controlar, cucar, descubrir, discernir, distinguir, divisar, entrever, desojarse, despestañarse, dirigir, escrutar, escudriñar, fijar, guiñar, guipar, guiznar, inspeccionar, localizar, mirar, notar, observar, otear, percibir, pispar, reconocer, recorrer, registrar, reconocer, remirar, resaltar, rever, revisar, supervisar, ver,

36

verificarse, vigilar, visitar.Fr. apercevoir, autovérifier, aviser, compulser, contempler, contrôler, découvrir,

défrimousser, détrancher, détroncher, deviner, dévisager, discerner, distinguer, entrapercevoir, entr'apercevoir, entrevoir, filtrer, fixer, fouiller, frimer, frimousser, invérifier, mater, mirer, oeillader, palper, parcourir, percevoir, piger, réapercevoir, rebouiser, reconnaître, recontempler, redévisager, rediscerner, refiltrer, regarder, réinspecter, reluquer, remarquer, repérer, revoir, scruter, suivre, superviser, surveiller, trombiner, viser, visiter, voir, voir, zieuter, zyeuter.

N0 <Anl>, <Hum>N1 <Anl>, <Hum>, <Inc>,<Veg>, <Loc>

37

5.4 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de

l’espanyol

Una recapitulació de les classes apuntades fins al moment es pot

llegir a la que oferim a continuació

Taula 6 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de l’espanyol

<producir>

1. <producir:luz:>1.1. <producir:luz:elementos meteorológicos>1.2. <producir:luz:pc>1.3. <producir:luz:color>1.4. <producir:luz:color:vestir>1.5. <producir:luz: aparatos luminosos+objetos reflectantes>2. . <producir:materia: 2. 1. <producir:materia: elementos meteorológicos>2.2. <producir:materia:pc:segregaciones corporales>3. <producir:olor>3.1. <producir:olor:pc:segregaciones corporales>4. <producir:sonido>4.1. <producir:sonido:alimentos>4.2. <producir:sonido:aparatos>4.3. <producir:sonido:cantar>4.4. <producir:sonido:elementos meteorológicos>4.5. <producir:sonido:explotar>4.6. <producir:sonido:golpear>4.7. <producir:sonido:golpear:llamar >4.8. <producir:sonido:grito animal>4.9. <producir:sonido:grito humano>4.10 <producir:sonido:grito humano:cantar>4.11. <producir:sonido:instrumentos musicales>4.12. <producir:sonido:líquidos>4.13. <producir:sonido:pc>4.14. <producir:sonido:vegetales>

38

<percibir:sentidos>

<percibir:sentidos:gusto><percibir:sentidos:oído><percibir:sentidos:olfato><percibir:sentidos:tacto>4.1. <percibir:sentidos:boca>4.2. <percibir:sentidos:tacto:boca:sexo>4.3. <percibir:sentidos:taco:dientes+golpear>4.4. <percibir:sentidos:tacto:lengua>4.5. <percibir:sentidos:tacto:lengua:sexo>4.6. <percibir:sentidos:tacto:manos>4.7. <percibir:sentidos:tacto:manos:sexo>4.8. <percibir:sentidos:tacto:uñas>

<percibir:sentidos:vista><percibir:sentidos:vista:general ><percibir:sentidos:vista:buscar> <percibir:sentidos:vista:lejanía>.<percibir:sentidos:vista:dirigir><percibir:sentidos:vista:confusamente> <percibir:sentidos:vista:sin detenimiento> <percibir:sentidos:vista:con detenimiento><percibir:sentidos:vista:interesarse><percibir:sentidos:vista:descubrir><percibir:sentidos:vista:distinguir><percibir:sentidos:vista:recorrer><percibir:sentidos:vista:disimular><percibir:sentidos:vista:examinar><percibir:sentidos:vista:gesto><percibir:sentidos:vista:reiterar><percibir:sentidos:vista:causar>

5.5 Verbs del francès i de l’espanyol de les subclasses

<aprehender>, <valorar> i <:volar>

Per a finalitzar aquest capítol i tal com vam anunciar a §27

Para finalizar este capítulo y tal y como anunciamos en §5.1 enunciamos las

subclases de la clase mayor <aprehender> y de la clase mayor <valorar>, y las

39

clases mayores en las que participar la subclase <volar>. Dejaremos, sin embargo,

el anális de dichas clases para trabajos futuros.

Taula 7 Clases <aprehender>, <valorar> y <:volar>

<aprehender>

<aprehender:adquirir><aprehender: alquilar><aprehender: cerrar><aprehender:colectar><aprehender:cortar> <aprehender:demandar><aprehender:evitar><aprehender:esconder><aprehender:impedir><aprehender:impedir+cerrar><aprehender:pagar><aprehender:quitar><aprehender:recibir><aprehender:robar>

<valorar

<valorar><<valorar:leyes>valorar:igualar> <valorar:dinero> <valorar+examinar> <valorar:medir:precio> <valorar:medir:sonido> <valorar:medir:volumen> <valorar:medir:largura> <valorar:medir:peso><valorar:medir:altura> <valorar:medir:número> <valorar:medir:velocidad> <valorar:medir +vestir:largura> <valorar:medir+vestir: largura><valorar+sentir> <moverse+valorar:subir ><moverse+valorar:bajar> <moverse+valorar:subir+bajar> <moverse+valorar:subir> <moverse+valorar:bajar:dinero>

<:volar><causar:ir:volar> <causar:salir:volar><dotar:volar><ir:volar><ir+descender:volar

<valorar:volar><moverse:volar><salir:volar><situar:volar><soltar:volar>

40

6 FUNCIONS LÈXIQUES DELS VERBS COL·LOCATIUS

6.1 Què és una col·locació lèxica?

Com que moltes vegades més val un exemple que mil explicacions, reproduïm

la caracterització que dóna el Diccionario de colocaciones del español de

col·locació lèxica:

Exemple 6

Un hablante de español podrá reconocer la extrañeza del siguiente texto:

A Juan le introdujeron ganas de salir. Cuando llegó a la calle, albergó un chasco porque vio

que llovía. Continuó andando porque sus ganas eran mortales.

La combinación *introducir ganas no existe en español, pero sí entrar ganas; lo mismo ocurre

con *albergar un chasco. En español, albergamos esperanzas e incluso odios, pero no chascos.

Estos, los tenemos o nos los llevamos. Todas estas combinaciones son colocaciones del español .

(Diccionario de colocaciones del español)

6.2 Funcions lèxiques col·locatives

En paraules de Mel’čuk et ali (1995: 125 i ss)):

Exemple 7

La fonction lexicale sert au choix de cooccurrents lexicalement contraints, pas déterminés par

leur sémantisme ni par leurs propriétés syntaxiques.

Nous appelons fonction lexicale standard [FL] une fonction f qui associe à une lexie L un

ensemble de lexies f(L) tel que les quatre conditions soient stisfaites :

41

1.Pour toute paire de lexies L1 et L2, les lexies f(L1) et f(L2) montrent des relations sémantico-

syntaxiques (presque) identiques à ces lexies :

‘f(L1)’ ‘f(L2)’

------- ≈ --------

‘(L1)’ ‘ (L2)’

2.En règle générale, f(L1) et f(L2) sont différents : f(L1) # f(L2).

3.La fonction’f’ est un nombre élévé d’arguments (=de mots-clés). [En d’autres mots, les sens’f’

est très abstrait et très général et s’applique à beaucoup d’autres sens. +

4.La fonction f a un nombre élevé d’éléments dans sa valeur (= d’expressions).

Per exemple, f(mots-clé) =valeur ; o el que és el mateix Magn(pleurer)

=comme une madeleine

A continuació oferim un llistat alfabètic (recollit per Margarita Alonso Ramos)

de totes les col·locacions en què podem entrar a formar part les unitats lèxiques

d’una llengua, de qualsevol llegua, ja que la noció de funció lèxica és un universal

lingüístic.

1. A0: adjetivo derivado A0(derecho) = jurídico2. Ai: atributo típico del i-ésimo actante A1(amar) = enamorado A2(amar) = amado3. Ablei : 'tal que puede...'; 'tal que puede ser ..-do' Able1(envidia) = envidioso Able2(envidia) = envidiable4. Adv0 : adverbio derivado Adv0(útil) = útilmente5. Advi: adverbio típico del i-ésimo actante Adv1(andar) = a pie6. Anti, Anticomp: antónimo y antónimo complementario

42

Anti(alegría) = tristeza Anticomp(vivo) = muerto7. Bon: 'bueno' Bon(alimentación) = sana8. Cap: 'jefe de' Cap(facultad) = decano9. Caus : 'causar'CausOper1(rebelión)=instigar [a N a la ~]CausFunc0(calumnia)=levantar10. Centr: 'centro de'Centr(ciudad) = corazón 11. Cont: 'continuar' ContOper1(silencio)= guardarContFunc0(creencia)=perdurar12. Contr: lexema contrastivo Contr(sonrisas) = lágrimas13. Convijk: conversivo Conv312(dar) = recibir14. Culm: 'culminación de' Culm(belleza) = apogeo15. Degrad: 'estropearse' Degrad(leche) = cortarse16. Epit : epíteto Epit(océano) = inmenso17. Excess: 'funcionar de una manera excesiva' Excess(corazón) = palpitar18. Facti: 'realizarse', 'llevarse a cabo' Fact0(sueño) = cumplirseFact1(enfermedad) = matar[a N]19. Figur: metáfora Figur(pasión) = llama [de la ~]20. Fin: 'cesar'FinOper1(ganas) = perder[las~]FinFunc1(ganas) = pasarse [a N]21. Funci: verbo semánticamente vacío que toma C como sujeto gramatical e i como su primer

complemento Func0(silencio) = reinarFunc1(enfermedad) = aquejar [a N]22. Gener: lexema genérico que se combina con C Gener(alegría) = sentimiento [de alegría]23. Generp: lexema genérico que no se combina con C Generp(rosa) = flor24. Germ: 'germen de'Germ(discordia) = semilla [de la discordia] 25. Imper: exclamación de orden o ruego Imper(disparar) = ¡Fuego!26. Involv: 'C actúa sobre un objeto' Involv(sol) = bañar [los campos] Involv(sol) = dar [en una calle]27. Incep: 'comenzar' IncepOper1(amistad)= entablar IncepFunc0(sesión) = abrirse28. Instr: 'por medio de' Instr(mano) = a [~]29. Laborij: verbo semánticamente vacío que toma i como sujeto gramatical, j como primer

complemento y C como segundo complemento Labor12(préstamo) = dar [N en préstamo]

43

Labor32(préstamo) = recibir [N en préstamo]30. Labrealij: 'realizar', 'llevar a cabo' Labreal12(memoria) = guardar [N en la memoria] Labreal31(precio) = comprar [N a un precio]31. Liqu: 'liquidar'LiquFunc0(sospecha)= disiparLiqu1Real2(memoria)= borrar [N de la memoria]32. Locin/ab/ad: 'encontrándose en', 'desplazándose de','desplazándose hacia' Locin(dictadura) = bajo [la ~] Locab(1884) = desde [~] Locad(norte) = cara [el ~]33. Magn: 'muy', 'intenso' Magn(error) = craso Magn(llorar) = como una Magdalena34. Manif: 'C se manifiesta en' Manif(cansancio) = acusarse [en su cara]35. Minus: 'menos' IncepPredMinus(viento)= amainar36. Mult: 'conjunto de' Mult(perro)= jauría37. Nocer: 'C perjudica'Nocer1(poder) = corromper [N]38. Obstr: 'funcionar con dificultad' Obstr(respiración) = faltar39. Operi: verbo semánticamente vacío que toma i como sujeto gramatical y C como primer

complemento Oper1(consejo) = dar Oper3(consejo) = recibir40. Pejor: 'peor' CausPredPejor(fiesta)= aguar41. Perf : 'haber completado el proceso' S1Perf(casarse) = esposo42. Perm : 'permitir' Perm1Fact0(pereza) = abandonarse [a la pereza] PermFunc0(crimen) = tolerar [el crimen] 43. Plus : 'más' LiquPredPlus(epidemia) = detener44. Pos2 : estimación positiva del segundo actante de C Pos2(crítica) = favorable45. Pred : verbalizador PredAble2(respeto) = merecer [el respeto] 46. Propt: 'a causa de' Propt(miedo) = de [~]47. Prox : 'estar a punto de' ProxOper1(desesperación) = estar al borde [de la~]48. Quali: 'tal que está predispuesto a', 'tal que está predispuesto a ser -do' Qual1(ayudar) = servicial Qual2(ayudar) = necesitado49. Reali : 'realizar', 'llevar a cabo' Real1(promesa) = cumplir Real2(tentación) = rendirse [a la tentación] 50. Result: 'estado que resulta de la compleción de un proceso' Result(aprender) = saber51. S0: nombre derivado S0(comprar) = compra52. Si: nombre típico del i-ésimo actante S1(deuda) = deudor S2(deuda) = acreedor53. Sinstr : nombre del instrumento

44

Sinstr(pintar) = pincel54. Smed : nombre del medio Smed(salar) = sal55. Sloc : nombre del lugar Sloc(torear) = coso56. Sympt

Hem d’assenyalar que les FFLL prenen noms llatins: Locus, Magnus, Operare, ...

6.3 Verbs col·locatius

De totes les FFLL, les que més tenen a veure amb els verbs són les que

presentem en la següent taula:

Taula 8 Les funcions lèxiques verbals

La veu : Func Oper LaborFunc0 Func0(modification)=s’effectuer, vientFunc1 (modification)=vient, émane

La modification des statuts vient de l’AssembléeFunc2 (modification)=concerner

La modification de l’Assemblée concerne les statutsOper1 (modification)=apporter

L’Assemblée apporte une modification des statusOper2 (modification)=subir apporter

Les status subissent une modification de la part de l’AsLabor12 (modification)=soumettre à

L’Assemblée soumet les statuts à une modificationLabor21 (Verfügung)=stehen

Zwei Bücher stehen Luc zur VerfügungLa realització : Real Fact Labreal

Fact0 Fact0(film)=est affiché Ce film est à l’affiché à l’Odéon

Fact2 Fact1(ordre)= enjoindre/prescrire L’ ordre de Luc enjoint/prescrità Max

Real1 Real1(peine)=imposer Luc impose une peine à MaxReal2 Real2(peine)=purger

Real2(ordre)=exécuter Max exécute/obéit l’ ordre de LucLabreal12

Labreal21

Les fases : Incep Fin ContIncep (domir)= s’endormir

IncepOper1(suprématie) = arriverFin (dormir)= se revéiller ;

FinOper1(suprématie) =perdre ; FinFunc0 (vent)= se calmerCont ContOper1(suprématie) =conserver, garder ContOper2(tire)

=rester ContOper1(suprématie) =maintenirLa causativitat : Caus Liqu Perm

45

Caus CausFunc0(difficulté) = créer, poserCausOper1(désespoir) =réduire, jeter, frapperCaus2Func2(attention) =accaparer

Liqu LiquFunc2(attention) =détournerPerm Perm1Fact0colère) =s’abandonnerPred IncepPredMinus(joie)=faiblit ; IncepPredMinus(vent)= se

calmer ; IncepPredPlus(joie)= grandit‘verbalisateur dels FL adjectivales’. Expriment les degrés de comparaison.

Produissent le plus souvent un verbe signifiant ‘devenir plu/moins Magn.

Cadascú dels quatre blocs en què estan dividits admeten combinar-se entre sí,

de tal manera que en resulten funcions lèxiques complexes, tal i com es pot veure

en la mateixa Taula 8 Les funcions lèxiques verbals.

46

Ens detindrem ara en l’aclariment de les FFLL corresponents a Func, Oper i

Labor

Taula 9 Les funcions lèxiques verbales Func, Oper i Labor

activa passiva o conversivaFunc

N0 predicatiu

Func1(modification)=vient, émanemodification (Assemblée, statuts)

La modification des status provient de l’Assemblée.

Las ganas de fumar atrapan a Pepe.

Func2(modification)=concerner

La modification de l’Assemblée status concerne les statuts.La sospecha de la policía cae sobre Pepe.

OperN1 predicatiu

Oper1(modification)=apporter

L’assemblée apporte une modification des statuts.Pepe se queda con las ganas de fumar.Pepe siente ganas de fumar.

Oper2(modification)=subir

Les statuts subissent une modification de la part de l’Assemblée.María tienen el cariño de Pepe.El libro cayó en el olvido.

LaborN2 predicatiu

Labor12(modification)=soumettre à

L’Assemblée soumet les statuts à une modification.Pepe pone la sala en orden.

Pepe da un libro en préstamo a María.

Labor32(préstamo)=tomar, recibir

María recibe un libro en préstamo de Pepe.

47

Les abreviacions de N0, N1 i N2 corresponen al primer (subjecte), segon (objecte

directe o complement de règim) i tercer complement (objecte indirecte o altres) del

verb, Func, Oper i Labor prenen noms diferents perquè el nom predicatiu que

acompanya el verb col·locatiu ocupa en cadascú dels casos aquestes tres posicions,

respectivament. En la bibliografia, a aquests verbs col·locatius també se’ls anomena

verbs de suport, verbes support, verbos de soporte, verbos de apoyo, light verbs,...

Perquè suporten o recolzen gramaticalment el nom predicatiu que els acompanyen

per tal que aquest pugui inserir-se en una oració gramatical.

Per la seva banda, tots els noms marcats com a Abst són predicatius i, de tant en

tant, hi ha alguns Conc que també ho podem ser. La predicativitat implica

l’existència d’actants (subjecte,X,; i complements, Y, Z i W) dins l’esquema de

règim de la unitat lèxica en qüestió.

Exemple 8X menja Y = En Pep menja pomes

L’oblit de X de Y = L’oblit d’en Pep del llibre

En l’Exemple 8 menja i oblit són unitats lèxiques predicatives, ja que tenen la

capacitat de tenir actants.

Com es pot deduir de tota aquesta informació, les combinacions en què podem

entrar a formar part els verbs col locatius són molt i molt nombroses, raó per la qual

nosaltres ens hem restringit a assenyalar alguns verbs incoatius (Incep) en el nostre

Diccionari francès- espanyol de verbs..

48

6.4 Verbs Incep del francès i de l’espanyol

La fase es defineix com una categoria en què els elements especifiquen la part

temporal del fet descrit en qüestió, partint que les fases poden ser descrites segons

els valors ‘neutre’, ‘incoatiu’, ‘continuatiu i ‘cessatiu’. Es tracta, per tant, d’una

categoria que té a veure amb els fets en sí mateixos i que distingeix la qualitat

d’aquests fets en relació amb la fase del llur desenvolupament. Per la seva banda,

en termes de funcions lèxiques, la significació ‘incoativa’ correspon a la funció

lèxica Incep; la significació ‘continuativa’ a la funció Cont; i la significació

‘cessativa’ a la funció Fin. 2 Veiem les caracteritzacions de cadascuna de les

significacions o funcions lèxiques:

Exemple 9‘incoativa’ = ‘començar a participar en un fet’.

‘continuativa’ = ‘continuar participant en un fet’ = ‘no cessar de participar’.

‘cessativa’ = ‘cessar de participar en un fet’ = ‘començar a no participar en un fet’.

D’altra banda, la significació que transmet la fase apareix sempre adossada a

altre verb, és a dir, ‘entablar una conversación’ és , en realitat, ‘començar a realitzar

una conversa’; ‘despertar-se’ és ‘cessar de dormir’; ‘adormir-se’ és ‘començar a

dormir’. Per tant, incideixen i especifiques la fase en què es troba el fet nuclear i

del que no tenen participació actancial (participació de complements). Si recorrem

a la formulació de les FFLL, observarem que apareixen en combinació amb d’altres

FFLL:

2 De fet, en la bibliografia els termes de incoatiu, inceptiu i ingressiu apareixen indistintament amb el mateix referent.

49

Exemple 10IncepOper1(forma)= tomar [ART~].

FinFunc0(viento)=levantarse.

ContOper1(influencia)=mantener [ART~].

Com que Incep no posseeix estructura actancial pròpia, les FFLL que es

refereixen a la fase han de recolzar-se per força en d’altres FFLL amb estructura

actancial, és a dir, que puguin tenir complements, i aquestes són Func, Oper i

Labreal, tal i com hem vist en el §6.3.

Fins ara, hem registrat 1212 unitats lèxiques corresponents a verbs col·locatius

-que es combinen, per tant, amb noms predicatius- i que configuren una FL Incep,

tota aquesta informació figura en el Diccionari francès- espanyol de verbs, que es

pot consultar en el CD adjunt.

50

7 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER L’ENSENYAMENT APRENENTATGE DELS VERBS COL·LOCATIUS

7.1 Criteris i propostes

Si som coherents amb el discurs de les pàgines anteriors, el primer criteri

imprescindible ha de ser per força l’adequació metodològica entre la didàctica i la

teoria lingüística de la qual ens servim. Partint de la Teoria Sentit - Text, direm

que, per a nosaltres, el primordial és treballar a partir del sentit i prioritzar la

producció en lloc de la comprensió. És a dir, crear models de diccionaris

pedagògics que ajudin l’usuari a saber codificar lingüísticament el sentit del que

vol expressar. No obstant, la tasca no és gens fàcil, com es pot comprovar en els

molts i molts diccionaris encarats a l’aprenentatge de les llengües que dificulten

enormement aquesta tasca. Per exemple, si un estranger sap com es diu passeig en

francès i vol expressar el sentit de ‘portar a terme l’acció del passeig’; a partir de la

consulta d’alguns diccionaris, li pot resultat molt difícil arribar a la conclusió que el

verb que ha de fer servir és faire; i el mateix serveix per a un francès que sap dir

paseo però que no pot arribar a l’expressió de dar un paseo només consultant els

diccionaris. Per tant, un diccionari ha de proporcionar la informació i les estratègies

adequades per a la codificació del sentit.

Construirem les nostres propostes a partir de tres eixos:

• Focalització en les bases.

• Atenció als diferents sentits d’una base.

51

• Precisió de la sintaxi.

Pel que fa a la focalització en les bases de la locució col·locativa, la informació

que proporcioni un diccionari ha de partir de la base, és a dir, en la locució

granjearse la amistad, és a partir de amistad que s’ha de descriure els verbs

col·locatius possibles: brindar, conquistar, cuajar, empañarse, entablar, estrechar,

fraguar, ... i triar-ne l’adequat segons el sentit desitjat. No serveix de res introduir

tota aquesta informació en la entrada del verb col·locatiu, ja que amb cada base el

sentir pot ser diferent. D’altra banda, els exercicis han d’estar orientats vers el

col·locatiu, és a dir, si es tracta d’un exercici de forats, la distribució hauria de ser

com segueix:

Exemple 11

a. El otro día, Pepe y María recordaban cómo .......... su amistad hace ya más de veinte años.

b. Marie voulait ...... la peine de Pierre d’après la mort de son fils, c’est pour cela qu’elle

écoutait attentivement ses paroles.

D’aquesta manera, a partir de amistad i de peine és possible buscar els verbs

col·locatius adients, en aquest cas, entablaron i soulager o apaiser, respectivament.

En segon lloc, tampoc s’ha d’oblidar fer atenció als diferents sentits d’una base,

ja que molt sovint, el verb col·locatiu també varia (cf. Alonso Ramos, 2001).

Veiem, per exemple, les diferències en la lexia del francès PEINE, segons el seu

sentit, emprearem uns verbs o uns altres, tal i com mostra l’Exemple 12:

52

Exemple 12

PEINE I.1, nom, fém‘sentiment négatif’Peine de l’individu X à cause du fait YSon départ m’a causé beaucoup de peine

P. devient plus intense augmenter[Y/Qqch.] rendre une P. plus intense augmenter [ART ~][Y/Qqch.] rendre une P. plus intense grandir [ART ~]P. devient moins intense s’atténuer P. devient moins intense diminuer [Qqn.] rendre une P. moins intense apaiser [ART ~][Qqn.] rendre une P. moins intense calmer [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense adoucir [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense apaiser [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense calmer [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense soulager [ART ~][X] éprouver une P. avoir [ART ~][X] éprouver une P. éprouver [ART ~][X] éprouver une P. ressentir [ART ~]

[X] éprouver une P. être plongé [dans ART ~ | ART ? de la]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. guérir [N=X de ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. soulager [N=X de ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. tirer [N=X de ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. consoler [N=X]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. apaiser [ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. calmer [ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. dissiper [ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. guérir [ART ~]

[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. soulager [ART ~]

[Y] être la cause d’une P. causer [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. donner [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. faire [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. provoquer [ART ~ chez N=X][Y] être la cause d’une P. intense remplir [N=X de (ART) ~]P. commence à exister en X envahir [N=X][Qqch.] causer non P. commence à exister en X ; LAF =qqch enpêcher que X éprouve de la P.

épargner [ART ~ à N=X]

[Qqch.] causer non P. commence à exister en X éviter [ART ~ à N=X]

[X] être dominé par une P. s’abîmer [dans ART ~][X] être dominé par une P. succomber [à ART ~][X] lutter contre une P. endurer [ART ~][X] lutter contre une P. supporter [ART ~][X] cacher une P. cacher [ART ~][X] cacher une P. déguiser [ART ~] [X] dire à quelqu’un quel est le Y de sa P confier [ART ~ à N]

53

[X] dire à quelqu’un quel est le Y de sa P partager [ART ~ avec N]

PEINE I.2 a, nom, fém, pas de pl‘effort’Peine de la personne X en faisant Y dans le but Z

Il s’est donné beaucoup de peine pour nous convaincre[X] se donner de la P. se donner [ART ~ pour N=Z/ V -inf=Z][X] se donner de la P. prendre [ART ~ pour N=Z/V-inf=Z][X] se donner beaucoup de P. ne pas épargner [A-poss=X ~ pour N=Z/V-inf=Z]

[X] se donner peu de P. ; LAF : ne pas se donner beaucoup de P

marchander [A-poss=X ~]

[Y] ne permet pas d’obtenir Z _être peine perdue_

[Z] être obtenu grâce à la P. récompenser [ART ~]

P. procure Z être récompensée

PEINE I. 2 b, nom, fém, pas de pl‘difficulté’Peine de la personne X à faire YOn a eu beaucoup de peine à lui trouver un cadeau

[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]

[X] avoir être [(bien/fort) en ~ de V-inf=Y]

[X] avoir avoir [toutes les ~s du monde à V-inf=Y]

54

PEINE II nom, fém‘sanction’Peine à laquelle la personne X condamne l’individu Y pour son action Z et consistant en WL’accusé a été condamné à une peine de deux ans de prison

punition châtiment _peine capitale_ _peine de mort_ sanction W=‘imposition à Y d’une douleur physique’ corporelle W=‘imposition à Y d’une amende’ pécuniaire W=‘imposition à Y d’un séjour en prison’ de prison W=‘imposition à Y d’un séjour en prison’ d’emprisonnement récompenseNom pour X courNom pour X jugeNom pour Y condamnéNom pour Z délit[Y] qui devrait recevoir une P. passible[Z] pour lequel on peut recevoir une P. passible[Z] pour lequel on peut recevoir une P. punissableImportante rigoureuseImportante lourdeImportante sévèreImportante maximalePeu importante clémentePeu importante modéréePeu importante légèrePeu importante miniimaleQue le délit Z justifie équitableQue le délit Z justifie justeQue le délit Z justifie méritéeQue le délit Z ne justifie pas arbitraireQue le délit Z ne justifie pas injusteQue le délit Z ne justifie pas imméritée

En tercer lloc, és important precisar la sintaxi, tal i com queda també reflectit al

Exemple 12, ja que un aprenent d’una llengua estrangera ha de conèixer la sintaxi

dels determinants, de les preposicions i dels adverbis que entren a formar part de la

locució col·locativa. Evidentment, aquí els exemples juguen un paper molt

important, com a mitja de recolzament de tota la informació proporcionada.

Malauradament, molts diccionaris fallen estrepitosament en el moment d’aclarir la

55

informació que donen en el moment de l’exemplificació, ja que moltes vegades

aquesta és la part que més dubtes soluciona a l’usuari.

Exemple 13

[X] se donner peu de P. ; LAF : ne pas se donner beaucoup de P marchander [A-poss=X ~]

[Z] être obtenu grâce à la P. récompenser[ART ~]

[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]

[X] avoir être [(bien/fort) en ~ de V-inf=Y]

[X] avoir avoir [toutes les ~s du monde à V-inf=Y]

[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]

En l’Exemple 13 observem que la construcció és diferent en cada cas, la qual

cosa queda ben indicada en la última columna, n’hi ha que porten article, n’hi ha

que funcionen sense l’article; d’altres, han de portar preposicions; d’altres, han de

guardar el seu verb en infinitiu, etc.

El cas de PEINE és un botó de mostra del que hauria de ser una part d’una

entrada de diccionari aclaridora.

7.2 El Diccionario de colocaciones del español (DiCE) i el

Lexique actif du français (LAF)

Aquests dos diccionaris constitueixen el nostre model d’actuació lexicogràfica,

malgrat que pel moment són inabastables per nosaltres, ja que impliquen una tasca

ingent i que actualment s’està desenvolupant per equips d’investigadors

56

universitaris, la qual cosa explica que l’aproximació que nosaltres podem fer és

molt i molt discreta.

Mostrarem com estan fetes les entrades en aquest dos diccionaris.

La nomenclatura del DiCE es limita al camp dels noms de sentiments i parteix

de la unitat lexicogràfica anomenada unitat lèxica (UL), és a dir, “una palabra

tomada en una sola acepción determinada y provista de todas las informaciones que

especifican su comportamiento cuando se utiliza en esa acepción”. Per la qual cosa,

al nom PENA li correspondrien diferents entrades on es trobarien totes les

col·lacions relacionades amb la UL de ‘sentiment’ i d’altres vinculades amb la UL

amb el sentit de ‘sanció’. Veiem (cf. www.dicesp.com):

Exemple 14

57

Per cada UL es recull la següent informació:

1. L’etiqueta semàntica que representa el seu significat genèric.

58

2. La forma proposicional, en la qual apareixen els particiopants de la situació

designada pel nom.

3. Exemples reals amb indicació de la font.

4. Els (quasi-)sinònims i (quasi-)antònims, que ajudin l’usuari a seleccionar el

sentit.

Prenem la UL CARIÑO per veure el funcionament:

Exemple 15

Lema: cariño

1a SENTIMIENTOcariño de individuo X por individuo u objeto YTengo cariño a la casa en que nací y a la mujer que me crió (inventado)

Cuasisinónimos: afecto2a , afición3 , apego1 Cuasiantónimos: desafecto1 , desapego1 , frialdad , indiferencia

1b MANIFESTACIÓN

cariños de individuo X a individuo YLos abuelos no paraban de hacer cariños a los niños (Clave)

Cuasisinónimos: arrumaco , carantoña , caricia , mimo Cuasiantónimos:

2 ACTITUD

cariño de individuo con objeto o actividad YTrátame con cariño estos libros (DUE); objetos que parecían haber sido adquiridos uno_a_uno , con el cariño de un coleccionista

Cuasisinónimos: cuidado , delicadeza , esmero Cuasiantónimos: descuido , negligencia

3 ALGO

59

Cariño, QCariño, no llores, que ya esta aquí mamá (Clave); No exageres , cariño

Cuasisinónimos: cariñito , cielo Cuasiantónimos:

Per exemple dins SENTIMIENTO, VERBO+CARIÑO, la informació que

apareix és la següent:

Exemple 16

Unidad léxica: cariño 1a

VERBO+CARIÑO

SENTIR ~ FL OPERI profesar [~] profesan también un gran cariño a sus pequeños; a su tío , a quien reconoce profesar " un cariño personal muy grande "

SENTIR ~ FL OPERI sentir [~ ] aunque yo creo que sentir , sentir , nunca sintió cariño por mí; durante algún tiempo sentía un cariño borroso y compasivo

SENTIR ~ FL OPERI tener [~ ] Tenía cariño al reloj que ha perdido porque era recuerdo de su madre (DUE); le tenía cariño de_buena_ley a mi hermana; ¿Crees que hay alguna diferencia entre el cariño que te tengo a ti, y el que demuestro hacia tus hermanos?

SENTIR ~ FL OPERI tributar [ART ~] Le tributó en vida un gran cariño (DUE)

SER OBJETO DE ~ FL OPERII

gozar [de ART ~] Se trata de "un hombre de intachable conducta, que goza del afecto y consideración de sus convecinos, así como del cariño de su esposa e hijos; José Saiz, una persona honrada que goza del afecto y cariño de sus vecinos, ya no ha vuelto a ser el mismo

EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI cobrar [~] La ninfa había cobrado profundo cariño a Julián

60

EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI coger [~] no cesa de manifestarte que te ha cogido cariño y sólo aspira a ser tu amigo; No es como para cogerle cariño a este oficio - - decía ella

EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI tomar [~] Le hemos tomado cariño a los dos; que parecía haberle tomado verdadero cariño

EMPEZAR A SENTIR C FL //INCEPOPERI encariñarse [con Y] Me voy encariñando con esta habitación (DUE); Se encariñó con el osito de peluche (Sala)

CONTINUAR SINTIENDO C FL CONTOPERI guardar [ART ~ ] El cuñado de Alfonso_Guerra le guarda un cariño y una fidelidad a ultranza; Sobre todo guarda un gran cariño del Teatro del Liceo, del que espera se rehaga lo más pronto posible

DEJAR DE SER OBJETO DE C FL FINOPERII perder [ART ~] Juan ha perdido el cariño de sus compañeros (inventado); Anhelado por un pueblo que luchó contra los franceses por su independencia y por el regreso de su rey, Fernando VII perdió el cariño de sus súbditos (web); Ismael Beiro el carismático ganador de la primera edición de Gran Hermano perdió el cariño de gran parte de su público en su paso por la Isla (web)

DEJAR DE SENTIR C FL FINOPERI perder [ART ~] Los religiosos, especialmente los jóvenes nacidos en la colonia, le perdieron definitivamente el cariño y el respeto a la vieja España para centrar sus afectos en México, su nueva patria

DAR C FL REALI dar [~ ] Aunque siento cariño por él, he de reconocer que nunca se lo he dado; Para evitar problemas afectivos, hay que dar cariño a los niños

RECIBIR C DE ALGUIEN FL REALII recibir [ART ~ de N] detrás de un pico de los Andes, me esperaba un pueblo, y yo iba por allí a recibir sus aplausos y su cariño; Juan recbió mucho cariño de su familia (inventado)

61

DAR MUCHO C FL MAGN+REALI prodigar [~] El padre prodiga a los niños un cariño ilimitado (Sala)

DAR C FL LABREALI II rodear [a Y de ~] Que ella podría hacerle muy feliz y rodearle del cariño que nadie le había dado; ya que a un enfermo incurable solo le queda eso, el cariño de que puedan rodearle sus seres queridos; Murió, como es natural, en España, rodeado de la admiración y del cariño

DAR C FL LABREALI II

tratar [ Y con ~] Cuando tenía veinticinco años venía mucho por todos estos descampados, a enjugar lágrimas, a ayudar a los que necesitaban ayuda, a tratar con cariño a los niños (web); Estoy segura que es lo mejor para mi hija y que va a estar en las mejores manos y la van a tratar con cariño (web) cariño la masa, pero de ahí a sobetearla, no sé, me parece excesivo...(web)

CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSFUNCI inculcar [ART ~ en X] Azkargorta ha sabido inculcar en sus hombres el cariño por el toque adecuado de la pelota

CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSFUNCI infundir [~ en X] pero yo sé que son ellos y que siguen conmigo, infundiéndome su cariño y su fuerza para que yo salga adelante (R );

CAUSAR C FL CAUSFUNC engendrar [ART ~] y el trato es el que engendra el cariño, y no la sangre

CONCENTRAR EL C EN UN OBJETO FL CAUSIFUNCII depositar [ART ~ en Y] allí se fue a recoger al hijo pensando que así tendría en quien depositar su cariño; Deposité en él todo mi cariño (inventado); Tengo depositado todo mi cariño en él (inventados)

CAUSAR QUE SÓLO UNO RECIBA SU C FL CAUSIFUNCII reconcentrar [ART ~ en Y] Reconcentró su cariño en su nieto (DUE)

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII atraerse [ART ~ de X] para organizar a través de ellos una forma de atraerse la atención y el cariño (sustitutivo y compensatorio) de los otros;

62

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII captar [ART ~ de X] Copito ha conseguido captar tanto cariño en miles de niños, adultos y mayores, que la noticia de su muerte ha influenciado enormemente (web); El joven Luna supo captar el cariño del rey niño y la admiración de la Corte (web)

CAUSAR EL C HACIA SÍ FL CAUSIIFUNCII concitar [ART ~] ambos veteranos, que concitan el cariño y el respeto de la afición sevillana (R );

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII conquistar [ART ~ de X] Y me satisface haber conquistado el cariño de este público que me aprecia;

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII conseguir [ART ~ de X] Son veinte años trabajando en esta profesión Es muy bonito. En conseguir el respeto, el cariño de la gente, la confianza de la La audiencia; Fue un triunfo completo, el de Ferdinand, pero no se sintió colmado al conseguir el cariño de la mujer

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII despertar [~] y es que para despertar cariño hay que desear profundamente sentirse querido (R );

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII ganarse [ART ~ de X] después de aquel programa, usted se ganó el cariño y la admiración del pueblo americano;

CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII granjearse [ART ~ de X] En Mataquescuintla se granjeó el cariño y el respeto de los habitantes de la región (R );

CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSIIFUNCI inspirar [~ a /en X] No me inspiraba cariño, más bien una cierta repugnancia simpática

MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF confesar [ART ~] ya casi al final me confesó el cariño que me tenía (R );

MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF demostrar [ART ~] y Morton le demostraría su admiración y su cariño; ¿Crees que hay alguna diferencia entre el cariño que te tengo a ti, y el que demuestro hacia tus hermanos?

MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF manifestar [ART ~] Manifiesta un gran cariño por ti

MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF testimoniar [~] con la voluntad de que los sevillanos puedan testimoniarles su cariño, oficialmente reconocido por el Consitorio (R );

CAMBIAR EL OBJETO DE C POR OTRO FL VNO ESTÁNDAR mudar [ART ~] El temor de que Juan haya mudado su cariño (inventado); y definibles como el sentimiento de "sospecha, inquietud y recelo de que la persona amada haya mudado o mude su cariño (web)

63

DAR ALGO A CAMBIO DE C FL VNO ESTÁNDAR pagar [ART ~] Paga con ingratitud el cariño que le tienen (DUE)

7.3 Les glosses de les funcions lèxiques

A continuació mostrem dos qüestionaris (cf. Alonso Ramos, 2007), l’interès dels

quals radica en la utilització que fan de les glosses explicatives per tal d’adreçar al

verb col·locatiu adient. En realitat, aquestes explicacions constitueixen la glossa de la

funció lèxica a la que correspon el verb en qüestió, veiem la Taula 10 Glosses i

funcions lèxiques :

Taula 10 Glosses i funcions lèxiques

funció lèxica glossa exempleOper1 sentir X siente alegríaContOper1 X continúa siendo alegre X conserva la alegríaCaus2Func1 Y causa que X sienta alegría Y provoca/ produce/

proporciona/ causa/ despierta alegría en X

Magn + Caus2Oper1 Y causa que X sienta mucha alegría

Y colma de alegría a X

Caus2Func1 Y causa que X sienta alegría Y da alegría a X

En realitat, la taula precedent és un botó de mostra, ja que a partir de les

funcions enumerades en el §6 es poden explicar totes les relacions entre els verbs

col·locatius i les bases predicatives que els acompanyen.

El DiCE fa servir les glosses per explicar les col·locacions:

Exemple 17

64

Tal i com es pot apreciar, la glossa és una indicació del significat de la

col·locació, així sota una glossa com ‘intens’ s’agrupen diferents adjectius con

atroç, visceral, fort, etc., que amb la combinació de POR, volen dir, més o menys

el mateix. A més a més, el DiCE ofereix una indicació del règim, així la notació

[Art ~] indica que la utilització de l’article és obligatòria o si en la expressió le

quitaron las ganas a Juan, el verb quitar ha d’anar seguit del règim [Art ~ a X].

En l’ Exemple 16 podem apreciar de manera molt clara la relació entre la

formulació d’una funció lèxica i la glossa corresponent.

7.4 Qüestionari de col·locacions

A continuació reproduïm dos dels qüestionaris que Margarita Alonso Ramos ha

elaborat per a l’avaluació de la comprensió i la utilització de les glosses en el

65

procés d’ensenyament- aprenentatge de les col·locacions en el marc de la Teoria

Sentit- Text i de les funcions lèxiques.

Es notarà que sempre es compleixen els criteris que enumeràvem més a dalt, a

saber: la focalització sobre la base (alegría, celos...); l’atenció a les accepcions

semàntiques i la especificació sintàctico- semàntica. En totes elles la glossa de

l’enunciat és la paràfrasi o traducció del verb col·locatiu que es demana en l’oració.

7.4.1 Cuestionario 1 de colocaciones

Instrucciones previas:

Para los nativos o con un nivel avanzado: se supone que seleccionar la

colocación correcta no será muy difícil porque detectaréis que algunas de las

opciones son (casi) agramaticales. Incluyo estas opciones porque son verbos que

pueden aparecer en un diccionario como colocativos, pero sin la información

semántica y sintáctica necesaria para poder construirlos bien.

Para los no nativos con un nivel intermedio: sois los verdaderos destinatarios

de este ejercicio. Marcad las palabras que no conozcáis y lo discutiremos en clase.

El próximo día volveremos a hacer este ejercicio todos pero con dos diccionarios:

un extracto del DiCE y un extracto del Diccionario Práctico, que ya os comentaré,

en donde sólo vienen los colocativos listados sin descripción semántica ni

sintáctica.

66

1.Si decimos que mi llegada causó que la alegría existiera en María, entonces

es que mi llegada...

sembró en ella alegría

le produjo alegría

le deparó alegría;

2.Si estoy sintiendo que los celos me dominan, entonces es que...

los celos me desatan

los celos me provocan

los celos me consumen

3. Si María no le dijo a Juana la mala noticia porque no quería que su alegría

disminuyera, entonces es que María no quería...

derrochar su alegría

empañar su alegría

embargar su alegría

4. Si decimos que el cariño ha sido ofrecido a la familia real desde distintos

sitios durante su estancia en Grecia, entonces es que el cariño:

ha cogido a la familia real

ha rodeado a la familia real

ha conquistado a la familia real

67

Si decimos que ese joven cantante ha causado que el cariño del público se dirija

a él, entonces es que...

ha inspirado cariño en el público

se ha granjeado el cariño del público

ha demostrado cariño al público

6.Si decimos que he dejado de sentir la alegría, entonces es que la alegría...

se perdió la alegría

perdí la alegría

me embargó la alegría

7. Si decimos que los asistentes no dejaron que su alegría se manifestase,

entonces es que ...

contuvieron su alegría

exteriorizaron su alegría

destaparon su alegría

8. Si decimos que ese profesor es objeto del cariño de sus estudiantes, entonces

es que...

inspira cariño a sus estudiantes

goza del cariño de sus estudiantes

se gana la admiración de sus estudiantes

68

9. Si decimos que Juan causa que María sienta celos, entonces es que...

le suscita celos

b) le provoca celos

c) le tiene celos

10. Si Juan dice que siente muchas ganas de comerse ese pastel, entonces es

que ...

a) se moría de ganas

vence las ganas

alimentaba las ganas

12. Si las ganas de irme de viaje han aparecido en mí, entonces es que...

a) me han crecido ganas de irme

me han entrado ganas de irme

me produjeron ganas de irme

13. Si Juan causó que desaparecieran sus ganas de comprarse ese libro tan

caro, entonces es que Juan ...

contuvo sus ganas

venció las ganas

c) sació las ganas

69

14. Si decimos que el cariño que sienten sus compañeros por Juan está a su

alrededor, entonces es que el cariño de sus compañeros...

cobra a Juan

rodea a Juan

conquista a Juan

15. Si decimos que Juan ya no tiene ganas de salir, entonces es que...

le quitaron las ganas

se le han pasado las ganas

le vinieron las ganas

16. Si decimos que Juan está dominado por las ganas de saber algo, entonces es

que ...

le crecen las ganas

le corroen las ganas

le asaltan las ganas

17. Si decimos que los celos actúan negativamente sobre Juan, entonces es que

a Juan...

a) descargó su frustración

b) le corroen los celos

c) venció su frustración

70

18. Si decimos que Juan está volviendo a sentir alegría, entonces es que...

está conservando su alegría

está llevando una alegría

está recobrando su alegría

19. Si decimos que ese profesor causa cariño en sus estudiantes, entonces es

que...

les inspira cariño

se gana el cariño de sus estudiantes

goza del cariño de sus estudiantes

20. Si decimos que María quiere causar que su marido sienta celos, entonces

María quiere

a) reprimir sus celos

b) tenerle celos

c) darle celos

71

7.4.2 Cuestionario 2 de colocaciones

Instrucciones previas:

Ahora se trata de buscar un verbo que se combine con un nombre de

sentimiento. En algunos casos, puede haber varias respuestas correctas, es decir,

que hay varios verbos que sirven para expresar el sentido pedido. Si se os

ocurren varios, escribidlos. Basaos en la explicación de la glosa y en el ejemplo.

Al final del los 10 ejercicios, tenéis una tabla de respuestas. Por favor,

rellenad cada casilla con vuestra(s) respuesta(s). Hacedlo, primero, sin consultar

diccionarios. Si tenéis más interés, podéis consultar la página web del DiCE

[http://www.dicesp.com] para ver si así mejoráis los resultados. Si es así,

enviadme ficheros distintos, uno “a pelo” y otro, después de consultar el DiCE.

Os agradecería que me enviarais los tests por correo electrónico. Todo

comentario es bienvenido. Siguen indicaciones específicas para los distintos

usuarios de este test, según su nivel de español.

Para los nativos o con un nivel avanzado: sois los verdaderos destinatarios

de este ejercicio. Os agradecería también comentarios o sugerencias sobre la

(in)adecuación de la glosa.

Para los no nativos con un nivel intermedio: aquí os tocará sufrir un poco

porque es más difícil. Fijaos también en el tiempo gramatical del verbo usado

en la glosa; por ejemplo, en el primero, si en la glosa aparece ‘causa’ un tiempo

en presente, el verbo colocativo buscado también debe ser en presente.

1. A partir del ejemplo siguiente, busca el verbo que exprese el sentido

'causa admiración en alguien':

El profesor le... una profunda admiración

2. Busca el verbo que exprese el sentido 'causó hacia sí la admiración de sus

alumnos':

El profesor... la admiración de todos sus alumnos.

3. Busca el verbo que exprese el sentido 'era objeto de la admiración de los

que le escuchaban'

Él, a fin de cuentas,... de la admiración y del respeto de los que le

escuchaban

4. Busca el verbo que exprese el sentido 'no dejaron que la decepción se

manifestase'

Muchos de los asistentes ... su decepción

5. Busca el verbo que exprese el sentido 'está en la situación que se le debe

la mayor admiración'

El rigor de ese estudio ... la mayor admiración

73

6. Busca el verbo que exprese el sentido 'el odio ejerce un fuerte control en

mí'

No consigo apagar el odio que me ...

7. Busca el verbo que exprese el sentido 'una intensa amargura existía en mí'

Al evocarle me ... una gran amargura

8. Busca el verbo que exprese el sentido 'causó hacia sí la antipatía de todos'

Con su voto a favor del castigo ...la antipatía de todos

9. Busca el verbo que exprese el sentido 'el cariño se ofreció a la Corona

desde distintos sitios'

El cariño ... a la Corona en su estancia boliviana;

10. Busca el verbo que exprese el sentido 'causar ser objeto del cariño del

público'

El joven cantante supo ... el cariño del público

74

7.5 Activitats didàctiques de producció

Reproduïm aquí les propostes que fa el Observatoire linguistique Sens-

Texte perquè estan en la línia de les nostres preceptes:

Exemple 18

75

76

77

78

79

80

81

82

8 CONCLUSIONS I PERSPECTIVES

En relació amb els objectius, hem arribat a les següents conclusions:

Primera, en la confecció d’un Diccionari francès- espanyol de

verbs els camps prioritaris són: el Camp Verb francès segons l’accepció; el

Camp Àmbit i subàmbit de coneixement; el Camp Verb de l’espanyol; el

Camp Semàntic; el Camps dels arguments-complements segons els trets

sintàctico-semàntics; el Camp Funció lèxica; el Camp Sinònims del francès

segons l’accepció; i el Camp Exemples en espanyol.

Segona, l’agrupació per camps semàntics dels verbs

predicatius del francès i de l’espanyol en funció de llur estructura

argumental s’ha d’establir en funció de les classes semàntiques a les quals

pertanyen els seus arguments (complements).

Tercera, la determinació de les FFLL verbals Oper, Func i

Labor, i Incep (incoativa) associades als verbs col·locatius donen indicis

de quina és la posició sintàctica que ocupa el nom predicatiu en el règim

de construcció de l’esmentat verb. Evidentment, la importància de les

glosses d’aquestes funcions són capitals, ja que són molt més properes al

llenguatge estàndar que no pas la notació estrictament de les funcions.

83

I quarta, en la proposta de les possibilitats didàctiques de les

funcions lèxiques és molt important comptar amb les eines lingüístico-

informàtiques i lexicogràfiques adequades, ja que sinó és del tot

impossible arribar a bon port. De totes maneres, hem de tenir en compte

que des del punt de vista didàctic els lexemes predicatius tenen molta més

rellevància que pas els col·locatius, raó per la qual la rellevància didàctica

d’un nom predicatiu està per damunt d’un verb col·locatiu.

Quant a les perspectives, només dir que encara queda una

feina gairebé inabastable per fer, ja que la confecció de diccionaris

electrònics és una tasca molt costosa -i àrdua-, per una banda; i, per l’altra,

incidir en el potencial didàctic que ofereix la utilització de les funcions

lèxiques, o llurs glosses, en la comprensió interlingüística de les

col·locacions.

84

9 REFERÈNCIES DOCUMENTALS

9.1 Teoria lingüística

BLANCO ESCODA, Xavier (1997), “De las clases de objetos a las clases de predicados”, Verba, 24, 371-385.

BLANCO ESCODA, X & P.-A. BUVET (2005), "Verbes support et significations grammaticales. Implications pour la traduction espagnol-français”, Linguisticae investigationes. Revue internationale de linguistique française et générale, John Benjamins Publishing company, Amsterdam, Philadelphia.

BUVET, Pierre-André & Mathieu-Colas, Michel (1999), “Les champs domaine et sous-domaine dans les dictionnaires électroniques”, Cahiers de lexicologie, vol 75, 173-191.

GROSS, M. (1975). Méthodes en syntaxe.Paris: Hermann.GROSS, Gaston (1994), “Classes d’objets et description des verbes”, Langages, 115,15-

30.KOCOUREK, Rostislav, (1991), La langue française de la technique et de la science,

Wiesbaden, Brandstetter Verlag.LERAT, Pierre, (1995), Les langues spécialisées, Paris, PUF.MATHIEU-COLAS, Michel ( 1996), “Représentation de la polysémie dans un

dictionnaire”, Lexicomatique et dictionnairiques, Montréal, Beyrouth..MATHIEU-COLAS, Michel (1998), “Illustration d’une classe d’objets: les voies de

communication”, Langages, 131, 77-91.MEL’CUK, I. (1984), “Un nouveau type de dictionnaire: le dictionnaire explicatif et

combinatoire du français contemporain” in Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain I, Les Presses de l’Université de Montréal, 3-13.

MEL’ČUK et ali (1995), Introduction à la lexicologie explicative et combinatoire, Montréal, Duculot.

MEL’ČUK, I. (1998), Vers une linguistique Sens-Texte, leçon inaugurale, Collège de France, 43 pp.

MEL’ČUK, Igor (1996),”Lexical Function: a tool for the Description of Lexical Relations in a Lexicon”, en Leo Wanner (ed.) Lexical functions in Lexicography and Natural Language Processing, Amsterdam- Philadelphia, Benjamins, 37-102.

VIVÈS, Robert (1998), "L'approche lexique-grammaire", Ensenyament-aprenentatge de llengües romàniques, Nous enfocaments, pp. 129-206. Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

WANNER, Leo (ed.) (1996), Lexical functions in Lexicography and Natural Language Processing, Amsterdam- Philadelphia, Benjamins.

9.2 Diccionaris

ALONSO RAMOS, M. (2007) www.dicesp.comBOSQUE, I. (dir.) (2004) Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo,

Madrid, SM.CROWTHER, J., S. Dignen and D. Lea (eds.) (2002) Oxford Collocations Dictionary for

Students of English. Oxford, Oxford University Press.GLOEREN, S. (2002) Dictionnaire Cambridge Klett Compact, Cambridge, Cambridge

University Press. (DCK)LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE

PARIS 7 (LADL) Dictionnaire des mots simples (DELAS)LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE

PARIS 7, Dictionnaire des mots composés (DELAS)

85

LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE PARIS 7, Dictionnaire phonémique(DELAP)

MEL’ČUK, I. et al. (1984-1999) Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain. Recherches lexico-sémantiques I-IV, Montréal, Les Presses de l’Université de Montréal.

Oxford Phrasebuilder Genie, Oxford, Oxford University Press. (OPG)OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE, Dictionnaire de Cooccurrences

(DiCO). http://olst.ling.umontreal.ca/dicouebe.OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE, DiCoInfo.Le dictionnaire

fondamentale de l’informatique et de l’internet. http://olst.ling.umontreal.ca/dicoinfo/dicoinfo.htm

OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE (2007), Lexique actif du français.

9.3 Didàctica

ALONSO RAMOS, M. (2001) ‘Construction d’une base de données des collocations bilingue français-espagnol’, Langages 143: 5-27.

ALONSO RAMOS, M. (2002) ‘Un vacío en la enseñanza del léxico del español como lengua extranjera’ in A. Braasch and C. Povlsen (eds.), Proceedings of the Tenth EURALEX International Congress, EURALEX 2002, volume II, Copenhague, CST, 551-561.

ALONSO RAMOS, M. (2004) ‘Elaboración del Diccionario de colocaciones en español y sus aplicaciones’ in P. Bataner and J. de Cesaris (eds.), De Lexicographia. Actes del I Symposium internacional de Lexicografia, Barcelona, IULA-Edicions Petició, 149-162

ALONSO RAMOS, M. (2005) ‘Semantic Description of Collocations in a Lexical Database’ in F. Kiefer et al. (eds.), Papers in Computational Lexicography COMPLEX 2005, Budapest, Linguistics Institute and Hungarian Academy of Sciences, 17-27.

ALONSO RAYA, R. (2004) ‘Algunas aplicaciones del enfoque léxico’, Mosaico 11: 9-13.BLANCO ESCODA, Xavier (1998), Dictionnaires encyclopédiques sur CD_ROM.

Quelques pistes d’exploitation pédagogique en français langue étrangère, Programme Socartes/Lingua action A: Développer une métohodologíe des TIC pour la classe de langue”, Sintra, Associaçao de Professores de Sintra.

BLANCO ESCODA, Xavier (2004), “ Repères pour l’enseignement des langues sur objectifs spécifiques à partir de la lexicographie informatique”, Études de Linguistique Appliquée, Paris, Didier Érudition.

BLANCO PICADO, I. (2002) ‘El error en el proceso de aprendizaje’, Cuadernos Cervantes de la Lengua Española 38: 12-20.

CASTILLO, M. A. et al. (coord.) (2005) Las gramáticas y los diccionarios en la enseñanza del español como segunda lengua: deseo y realidad. Actas del XV Congreso Internacional de ASELE (Sevilla, septiembre de 2004), Sevilla, Universidad de Sevilla.

CATENA, Àngels & Sandrine FUENTES (2004), “Nouvelles approches linguistiques appliquées à l’enseignement /apprentissage des langues étrangères”, Baqué, Lorraine & Manuel Tost (ed), Repères & applications.XXIIes Journées Pédagogiques sur l’enseignement du français en Espagne, Barcelona, ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

CORDERO RAFFO, M. R. (2005) ‘El problema de las colocaciones en las L2’ in M. A. Castillo et al. (coord.).

CRUZ PIÑOL, M. (2002) Enseñar español en la era de Internet. La www y la enseñanza del español como lengua extranjera, Barcelona, Octaedro.

CRUZ PIÑOL, M. (2004) ‘La enseñanza de léxico en el aula de español como lengua extranjera’, Carabela 56: 171-187.

GENTILHOMME, Yves (1992), “Introduction sommaire à l’élaboration de jeux pédagogiques autour des fonctions lexicales», Le mot, les mots, les bons mots. Word, words, witty word, Les Presses de l’Université de Montréal.

GENTILHOMME, Yves (1999), “Panorama sur Le Dictionnaire explicatif et combinatoire: retombées pédagogiques”, en LeDictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain, vol. 3.Les Presses de l'Université de Montréal.

86

GOUVERNEMENT DU QUÉBEC (1998-99), “L’intégration des tic au curriculum scolaire: Un référentiel pour la compétence transversale”, en http://www .eduq.risq.net/DRD/program/competence/competence.htm.

GRANGER, S. (1998) ‘Prefabricated Patterns in Advanced EFL Writing: Collocations and Formulae’ in A. P. Cowie (ed.), Phraseology. Theory, Analysis, and Applications, Oxford, Clarendon Press, 145-160.

GROSS, Gaston (1994), “Un outil pour le français langue étrangère (FLE) : les classes d’objets”, en Actes du colloque FLE, pp. 169-192. Presses Universitaires de Lille.

HANSON-SMITH, E. (2001) ‘Computer Assisted Language Learning’ in D. Nunan and R. Carter (eds.), The Cambridge Guide to Teaching English to Speakers of Other Languages, Cambridge, Cambridge University Press, 107-113.

HEID, U. (1986) ‘Wortschatzlernem mit dem Computer. Was taugen die kommerzialisierten Vokabeltrainingsprogramme? Zeitschrift fûr Sprache und Literatur in Wissenschaft und Unterricht 58: 68-84.

HIGUERAS, M. (2005) ‘Necesidad de un diccionario de colocaciones para aprendientes de ELE’ in M. A. Castillo et al. (coord.).

HIGUERAS, M. (in press) Las colocaciones y su enseñanza en la clase de ELE, Madrid, Arco Libros.

HOWARTH, P. (1998) ‘The Phraseology of Learners’ Academic Writing’ in A. P. Cowie (ed.), Phraseology. Theory, Analysis, and Applications, Oxford, Clarendon Press, 161-186.

http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/http://www.xtec.es/formaciotic/mattic/http://www.xtec.es/~fie00035/estrang/index4.htmhttp://www.edu365.com/eso/muds/angles/suggestions/index.htmhttp://www.edu365.com/eso/muds/angles/oz/index.htmhttp://www.aeic.es/profes.htm.KILGARRIFF, A. (2005) ‘Putting the Corpus into the Dictionary’, Proceedings MEANING

Workshop, Trento.LEWIS, M. (ed.) (2000) Teaching Collocation. Further Developments in the Lexical

Approach, London, LTP.MARTÍN MOHEDANO, M. (2004) La enseñanza del léxico español a través de Internet.

Análisis y comentarios de páginas web, Madrid, Edinumen.MARTÍNEZ MENÉNDEZ, P. (2001), Ejercicios de léxico, Madrid, Anaya.MEL’ČUK, I., A. Clas and A. Polguère (1995) Introduction à la lexicologie explicative et

combinatoire. Louvain-la-Neuve, Duculot.MILTON, J. (in press) ‘Resource-Rich Web-Based Feedback: Helping Learners Become

Independent Writers’ in K. Hyland and F. Hyland (eds.) Feedback in Second Language Writing: Contexts and Issues, Cambridge, Cambridge University Press.

MORANTE, R. (2005) ‘Modelos de actividades didácticas para el desarrollo léxico’, red ELE 4, on line http://www.sgci.mec.es/redele/revista4/morante.shtml.

MORENO PEREIRO, S. and K. Buyse (2003), ‘Colocaciones léxicas: pistas y trampas’, Mosaico 10: 10-17.

NESSELHAUF, N. (2003) ‘The Use of Collocations by Advanced Learners of English and Some Implications for Teaching’, Applied Linguistics 24, 2, 223-242.

NESSELHAUF, N. (2005) Collocations in a Learner Corpus, Amsterdam, John Benjamins.NESSELHAUF, N. and C. Tschichold (2002) ‘Collocations in CALL: An Investigation of

Vocabulary-Building Software for EFL’, Computer Assisted Language Learning 15, 3, 251-19.PENADÉS, I. (2004) ‘La enseñanza de la fraseología en el aula de E/LE’, Carabela 56: 51-

67.POLGUÈRE, A. (2000) ‘Towards a Theoretically-Motivated General Public Dictionary of

Semantic Derivations and Collocations for French’, Proceedings of the Ninth EURALEX International Congress, volume II, Stuttgart, Universität Stuttgart, 517-527.

ROGERS, M. and K. Ahmad (1998) ‘The Translator and The Dictionary: Beyond Words? in B. T. S. Atkins (ed.) Using dictionaries, Niemeyer, Tübingen, 193-204.

RUIZ, A. (2005) ‘El uso del diccionario en la enseñanza y aprendizaje de las colocaciones en español’ in M. A. Castillo et al. (coord.), 785-790.

SALA CAJAL, L. (2004) ‘Aliarse con Internet para aprender (sobre) el vocabulario’, Carabela 56: 121-143.

87

SELVA, T., S. Verlinde and J. Binon (2002) ‘Le DAFLES, un nouveau dictionnaire électronique pour apprenants du français’ in A. Braasch and C. Povlsen (eds.), Proceedings of the Tenth EURALEX International Congress, EURALEX 2002, volume I, Copenhague, CST, 199-208.

VERLINDE, S., T. Selva and J. Binon (2003) ‘Alfalex : un environment d’apprentissage du vocabulaire français en ligne, interactif et automatisé’, Romaneske 28, 1, 42-62.

88