KANT

1.

2

Les lIeis físiques tenen un carácter forcós es refereixen a la naturalesa itenen a veure amb l'ambit del que és. Les IIeis de la raó practica, és a dir, leslIeis morals tenen un carácter d'exiqéncia i tenen a veure amb el que ha deser: són imperatius.

Els imperatius, que indiquen com s'ha d'actuar, són hipotétics o categórics.Quan ordenen realitzar una acció com a condició per obtenir una altra cosa,parlem d'imperatius hipotétics; així, si vols estar en forma, has de fer esport; obé, si vols ser felÍ/;:,has de .... L'imperatiu cateqórlc, contráriarnent, és aquellque no depén de cap condició: el que s'ordena té valor per si mateix.

Que ordena I'imperatiu categóric? L'eüca kantiana és l'étíca del majord'edat, de la persona autónoma que decideix racionalment i per si mateixa;per tant, l'imperatiu categóric no pot ser una indicació material del que ha de fero la determinació concreta d'una accíó; ha de ser formal. Així el formula Kant:actua només segons aquella méxime per la qual puguis al mateix temps volerque el/a esdevingui una I/eí universal. Aquest imperatiu s'anomena tambéprincipi d'universalitat; es una actualització de I'antiga regla d'or de la moralque diu: el que no vulguis per tu no vulquis per ningú.

Analitza les següents situacions i selecciona les quatre a les que no és aplicableI'imperatiu cateqóric o principi d'universalitat. Aquestes quatre són extretes del IIibre de

Kant titulat Fonamentació de la metafísica deis costums (2a secció); si el consultes,trobarás les raons del no.

lJ a. Sóc jove i estic cómodarnent assentat en un mitja públic de transpert:puja una persona forca gran i tots els seients estan ecupats, Li he cfoferir elmeu seient? Que he de fer? Universalitze: Sempre que una persena granaccedeixi a un rnitjá públic i no hi hagi seient lIiures, una persona jeve Ii had'oferir el seu.

O b. Una persona desesperada i amb fástíc per la vida, pen~ encara ambcapacitat racional vol sulcídar-se. Es pregunta si he ha de fer. Universalitza:Si una persona, sigui qui sigui, es troba en situacié desesperada idesagradable, ha de llevar-se la vida.

iJ c. Un individu, empes per la necessitat, vol demanar que li prestin c:liners;pero sap molt bé que no podrá tornar-los. Pero tarnbé veu que no li prestaranres si no promet fermament de tornar-he en un temps cleterminat. Que ha defer? Universalitza: Quan hom creu que necessita diners, els pot demanarprestats i prometre tornar-los, encara que sapiga que no he fará mal,

el d. Vaig prometre a un amic que Ii expllcarla de que va un IIi1He que Ii tocalIegir, pero quan és-el moment em pregunto si no seria millor anar al cinema.Que he de fer? Universalitzo: Sempre que es fa una promesa a un amic,aquesta s'ha de complir; no es poden trencar les promeses.

LJ e. Una persona que té talent i que pot apertar molt a la socletat,contempla la possibilitat de viure córnodament i sense esfon;. Es presunta siha d'esforcar-se tot desenvolupant les seves sortoses dispesiciens natursls olimitar-se a gaudir de la vida. Que ha de fer? Universalitza: Sempre que esdisposa d un bon talent se I'ha de deixar oxidar i dedicar-se a I'Glci i al gaudi.

'-:-J f. Una persona a la quál tot li va melt bé, malgrat al seu entorn altrespersones viuen amb forca e ificultats, pensa que aixé a ell no l'lmporta i n0 técap interés a aportar res pel benestar d'aquests necessitats. Que ha de fer?Universalitza: Quan a hom les coses li van Bé i veu que els altres passendificultats, no ha de fer res per ajudar-los.

eJ g. Un noi, que té costums ecolóqiques fent la tria de residus, constata Clueforca gent del seu barri no ho fa, fins i tot, disposant de contenlders. Que hade fer? Ha de mantenir el costum? Universalitza: Si quan un e uns ne fan allQque pertoca tots ho deixessis de fer, mai accnsequlríern rnilleres.

"En cambio, el imperativo moral V, por tanto, categórico, dice. "debo obrar de este o del otromodo, aun cuando no quisiera otra cosa". Por ejemplo, aquél dice: "no debo mentir, si quieroconservar la honra". Este, empero dice: "no debo mentir, aunque el mentir no me acarree lamenor vergüenza". Este último, pues, debe hacer abstracción de todo objeto, hasta el punto deque este objeto, no tenga sobre la voluntad el menor influjo, para que la razón práctica (voluntad)

no sea una mera administradora de ajeno interés, sino que demuestre su propia autoridadimperativa como legislación suprema. Deberé, pues, por ejemplo, intentar fomentar la felicidadajena, no porque me importe algo su existencia -ya sea por inmediata inclinación o por algunasatisfacción obtenida indirectamente por la razón-, sino solamente porque la máxima que laexcluyese no podría comprenderse en uno y el mismo querer como ley universal"

l. KANT: "Fundamentación de la Metafísica de las costumbres". Col. Austral, 40 edición. Ed.Espasa-Calpe, Madrid, 1973, pp. 102-103.

4.

3.Com voldríes que et tractessin a tu els altres en les seqüents situacions?

1. Sofreixes una accldent a la carretera. Que voldries que fessln?e Passar de lIarg"~' Oferir-se a ajudar-te'~:Tafanejar

2. Has perdut la teva cartera amb un quants euros. Que voldries que fes qui latroba?" ,'Ouedar-se-Ia~,Portar-Ia a la Policia Municipale Agafar els euros i deixar la cartera on era

3. Ets una noia i un noi t'está insultant i pegant. Que voldries que fessln elsa1tres?

Passar de lIarg<> Intervenir i posar-se a favor teu( ,Mirar a veure com acaba

4. A la botiga, al abonar la factura, has pagat 20€ de més. Que voldries quefessin ells?

<: Ouedar-se'ls(~'Tomar-te'ls i demanar disculpese Despistar

5. Un company ha agafat un deis teus CD de música, sense el teu coneixement, II'ha perdut. Que voldries que fes?',,' Inventar-se una históriaC: Dir-t'ho i demanar disculpes(" ,Despistar

Analitza les dues següents situacions; et permetran identificar conceptes de I'éticade Kant. El protagonista és X, que viu ambdues circumstimcies o situacions:

1Situació A

11Situació B

1

El protagonista X entra al bar del seu institut i El protagonista X entra al bar del seu institut iveu a Y, amic seu, sol en una taula: s'hi aprops veu a Y, amic seu, sol en una taula; s'hi apropai s'assenta al seu costal. Y esta passant un i s'assenta al seu costat. Ben aviat capta quemal moment, li sembla que tot va contra seu. X Y no esta en el seu millor moment, neta el seuparla amb ell i sense voler I!ajuda; tot fent ' decaTment i tristor. Pensa que ha de fer algunabroma, li mostra el costat bonic de Ia-vída. Y, cosa, i cornenca a mostrar-li el costat bonic depoc a poc, es va refent i recupera I'entusiasme. la vida. Pero Y s'adona que X el vol ajudar iFinalment, la tristor i el decaTment s'han esvait. aixó no ho suporta: s'anfada, envía a passeig a

Xi, malauradament, el seu desesperi la sevatristesa augmenten.

En les dues situacions, el comportament del protagonista X és molt diferent. Només en unad'elles la seva acció té valor moral. En la situació A, el protagonista actua espontániarnent: en lasituació B, el protagonista cerca ajudar al seu amic.

Només tres de les següents afirmacions són una ajustada expressió teórica d'aquestesdues situacions, mostrant la problemátíca que s'hi manifesta. Selecciona-les,

CI a. Una acció sense intenció obté bons resultats.

b. Una bona intenció, pero resultats dolents.

;::::,c. Kant critica les átiquas materials, depenen d'intaressos individuals,

-- d. Cal distingir entre actuar legalment i actuar maralment.

C.I e. En I'ambit de l'ética, les lIeis es presenten en forma d'irnperatius.

e! f. El valor moral d'una acció depén de la intenció e¡ue I'inslllira,

http://www.xtec.cat/~Ivallmaj/sumedupo.htmhttp://www.xtec.cathortiz15/