Pàg

ina1

LÈXIC I SEMÀNTICA CATALANS

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR

Els diccionaris i enciclopèdies Lexemes i morfemes Derivació Composició Sinonímia Disfemisme Mot tabú Eufemisme Antonímia Monosèmia Polisèmia

Homonímia Homofonia Homografia Parònims Camp semàntic Hiperònims I hipònims Sentit propi i sentit figurat

Mot popular i cultisme Pseudoderivat Manlleu I préstec Neologisme Llatinisme Barbarisme Habilitació

Frase feta Refrany Locució o Modisme Onomatopeies Endevinalles Precisió en el significat

INFORMACIÓ TEÒRICA http://liceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/semantica/relacions_sentit/significat_lexic.html (semàntica en general) http://ca.oslin.org/ (diccionari de manlleus, derivats, topònims, gentilicis...) http://www.frasesfetes.blogspot.com.es/ (frases fetes) i http://refranyer.dites.cat/ (refranys) http://www.gencat.cat/toponimia/interactiu/index.htm (toponímia) http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio.htm (llatinismes) http://rodamots.cat/tema/etimologies/manlleus/ (origen dels mots) http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/tag/manlleus/ (bloc del Termcat) EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/taller/exercicis.html (diccionari, hiperònims, sinònims i antònims, precisió, polisèmia) http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.html (derivació, composició, habilitació, manlleus, barbarismes, neologismes, habilitació) http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/ (camps lèxics nivell inicial,intermedi, avançat) http://genmagic.net/repositorio/displayimage.php?pos=-364 (sinònims i antònims) http://www.quia.com/cc/1010226.html (antònims) i http://www.quia.com/mc/1010226.html (antònims) http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=1498&IdTipoJuego=3 (antònims) http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/sinonims/jclic/sinonims.jclic.zip&lang=ca&title=Les+paraules+sin%C3%B2nimes (sinònims) http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/tag/llengua_catalana (jocs en general) http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=721&IdTipoJuego=7 (sinònims i antònims) http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/indexcatala.htm (de tot) http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3392 (sinònims-antònims, polisèmia-homonímia, hiperònims) http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl4/scl4.htm (de tot) http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl4/icl4.htm (de tot) http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classiclexicbarbarismesduesopcions1.htm (barbarismes) http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/exercicis.html (locucions, refranys, sentit figurat, etc.) http://bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Micalet_6_PA/Micalet6_p122_act4/index.html (frases fetes) http://bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Tabalet_2_PA/Tabalet2_val_u09_p71_a4%282_1%29/index.html (refranys) https://play.google.com/store/apps/details?id=com.quelaba.sopaletras&hl=ca (sopes de lletres) http://www.sopesdelletres.cat/ca/home.html (sopes de lletres) http://xtec.cat/~aperafit/p/endevina/inici.htm (endevinalles) http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm (endevinalles) http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classiccomprensiooralorigencatala.htm (formació del català) http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/aprofundiment/conjuncions/perque.htm (per què- perquè- per a què) http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/sino/index.htm (sinó- si no) http://www.iesmontilivi.net/arees/catala/web/2ESO/antonims/hiperonims/hiperonims-match2.htm http://www.iesmontilivi.net/arees/catala/web/2ESO/antonims/hiperonims/hiperonims-match.htm

EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/semantica.htm (de tot) http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461721_0_1.pdf (sinònims-antònims, polisèmia-homonímia) http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/4t%20ESO/unitat%201/313_Fitxa2.pdf (mots patrimonials, cultismes i préstecs)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL BÀSIC- DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES

DEFINICIÓ DE CONCEPTES BÀSICS SOBRE LÈXIC I SEMÀNTICA

El lèxic és el conjunt de mots que formen una llengua, i que solen estar recollits en el diccionari general (alfabèticament) o ideològic (per temes). El lèxic del català, les paraules del nostre diccionari , provenen de diverses llengües, que s’han adaptat a l’ortografia catalana (del substrat ibero-basc, del llatí, de les llengües germàniques, de l’àrab, del castellà, anglès, francès, italià, etc.) El vocabulari és el conjunt de mots que utilitza un parlant, que surten en un text, etc. La semàntica és la part de la lingüística que estudia el significat dels mots i les relacions entre ells (sinònims, hiperònims, antònims, homònims, parònims, polisèmics,etc.) i d´ells amb el context (cultismes, semicultismes, mots patrimonials, tecnicismes, manlleus,etc.). Diccionari: llibre que recull tot el lèxic d’una llengua, del qual presenta la definició i usos principals. La lexicografia és la ciència que s’ocupa de l’elaboració dels diccionaris d’una llengua. Enciclopèdia: Llibre que recull tots els coneixements, de diversos àmbits, presentats a partir de definicions o articles. Inclou Antropònims, Topònims, etc. Etimologia: origen geogràfic d’una paraula del nostre lèxic (Etimologia=‘paraula veritable’en grec). La trobarem en un diccionari general complet o en un diccionari etimològic. La neologia s’ocupa de la formació del nou lèxic d’una llengua. Hi ha formació de tres tipus:

La neologia de forma: ajuntar lexemes i morfemes de la pròpia llengua i agafats del llatí i grec (flexió, composició , sigles, símbols i acrònims, derivació, pseudoderivats, lexicalització, parasíntesi, onomatopeies)

La neologia de significat: quan se li dóna un nou significat a una paraula que ja existia (habilitació)

la neologia del préstec o manlleu d’un mot d’una altra llengua que adaptem a l’ortografia catalana. El barbarismE no es considera correcte.

L’IEC (Institut d’Estudis Catalans), amb la seva Secció Filològica, avala la normativa vigent pel que fa a la llengua i els diccionaris Termcat: organisme que s´encarrega de regular el procés d´adquisició de noves paraules i periòdicament publica diccionaris i vocabularis específics. Gestiona entre 300 i 400 paraules noves cada any

ELS DICCIONARIS Els diccionaris són reculls de mots d'una llengua, seguint determinats criteris, i presentats normalment per ordre alfabètic. El Diccionari General de la Llengua: conté la definició del mot (informació semàntica) i algunes informacions morfològiques més, expressades mitjançant abreviatures, tals com els seus gènere i nombre, o la categoria gramatical. Alguns afegeixen també la pronúncia o fonètica del mot, la seva etimologia , els seus sinònims o antònims, refranys i frases fetes que el contenen, la conjugació si és un verb...Si el mot té més d'un significat apareixen tots numerats i darrera l'abreviatura del camp de coneixement al qual pertanyen. Article de diccionari: cadascuna de les entrades (una per paraula) TIPUS DE DICCIONARIS:

Enciclopèdic: és un diccionari general completat amb noms propis de personalitats, llocs, etc. amb elements d'història, cultura, ciència, etc.

General, normatiu o de definicions : és el que presenta tot el lèxic ordenat i definit. Bilingüe o d’equivalències: si tradueix els mots a una altra llengua Multilingüe: si tradueix els mots a diverses llengües Sinònims i Antònims: proposa paraules de significat semblant o contrari a cada mot. Ideològic: agrupa els mots per temes o camps semàntics, i no sol donar-ne la definició.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

Etimològic: ens dóna l'origen del mot (de quina paraula de quina llengua prové) i la seva evolució fins a la forma actual.

Ortogràfic o de pronúncia: ens dóna la forma correcta del mót, la seva separació en síl.labes i la seva manera de pronunciar a partir de la transcripció en llenguatge AFI.

Invers i rimes: ordena mots pel seu final (llegides a l'inrevés) i és molt útil per trobar rimes. Frases fetes, refranys i locucions: per a cada paraula dóna totes les frases fetes, modismes

etc. on surt i explica el seu significat. Vocabularis i diccionaris específics i concrets : conjunt de paraules pròpies d'un autor, d'un

ofici, d'un argot, d’un camp del coneixement, etc. De freqüència: nombre de vegades que surt un mot en un conjunt de textos Diccionari-inventari de la llengua: aplega els mots usuals, litrearis, dialectals, antics,

moderns, etc. conté orígens de noms de persona, cognoms, llinatges, noms de llocs, etc. De dubtes o barbarismes: per consultar mots difícils o que es tem que no siguin correctes De verbs: ofereix conjugacions senceres de verbs model i de verbs irregulars.

ÚS DEL DICCIONARI Cal dominar l’ordre alfabètic per fer-lo servir amb rapidesa, i cal saber que no inclou: els adverbis acabats en –ment, les formes particulars de la conjugació vrebal d’un verb (només el seu infinitiu), els noms i adjectius estan en forma singular o masculina singular; les locucions i frases fetes s’han decercar per la paraula més important de l’expressió. Tots els significats relacionats amb un mot formen el seu ARTICLE. La paraula definida es destaca en negreta i s’anomena ENTRADA. Com que les majoria de paraules tenen més d’un significat, no ens podem conformar amb el primer que surt, tot i ser el més usual, i cal llegir-los bé tots. LES ACCEPCIONS Cadascun dels diferents significats d’un mot polisèmic està separat per barres verticals, o bé números o bé lletres, aquests dos en negreta. Al principi trobem l’abreviatura de la classe de paraula (m masculí, f femení), la categoria gramatical (nom, adjectiu, verb…) i pot sortir ‘fig.’ que vol dir el seu significat figurat. Després ve la definició i alguna frase d’exemple. Algunes accepcions van encapçalades per l’especialitat del coneixement humà a la qual fan referència o el seu camp semàntic (ASTR: astronomia, HERÀLD: heràldica) Una accepció pot tenir diverses subaccepcions que aporten matisos al significat general. LES DEFINICIONS Les definicions són textos explicatius. Les paraules se solen definir a partir del seu hiperònim, seguit d’una descripció de característiques de forma, funció, aplicacions, etc. ( tren: vehicle de terra sobre vies…), per tal de diferenciar-lo dels altres mots del seu camp semàntic. També se sol definir a partir de sinònims o perífrasis amb mots més usuals (cortesament=amb cortesia), la qual cosa de vegades obliga a anar a buscar el mot que se’ns dóna, també. Si definim hem d’evitar: repetir la paraula que es defineix, o un derivat seu, parlar només de la seva funció (o per a què serveix), evitar frases començades per “és quan” “és on” i utilitzar paraules més difícils i cultes que la que s’està definint. Totes les abreviatures que contingui la definició estan referenciades a l’inici del llibre, i solen escriure’s en cursiva, igual que les frases d’exemple, les locucions, refranys, frases fetes, etc. Alguns diccionaris, especialment els escolars, afegeixen il.lustracions explicatives. L’ENCICLOPÈDIA Els mots es presenten també amb el nom o ENTRADA, el cos de l’article, on s’exposen totes les dades relacionades amb el mot, material gràfic (fotografies, mapes, dibuixos, gràfics, esquemes, diagrames, estadístiques, etc.) i referències internes a d’altres articles de l’enciclopèdia on el lector trobarà informació complementària.També tenen abreviatures i claus que s’exposen al principi del volum i s’han de saber reconèixer.Enciclopèdia= mot grec “educació en cercle, panoràmica”. ...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- LEXEMES I MORFEMES

DEFINICIONS

LEXEMA Monema que és la part de la paraula que aporta el significat principal: llit, mar, paper, mirar, ric No existeix el lexema zero MORFEMA Monema que és la part de la paraula que s’ajunta al lexema i matisa o canvia el significat, la qual cosa permet formar nous mots a partir d'una sola arrel: en-llit-ar , Llit-ets, llit-era, llit-; mar, submarí, submarinista, marejol, marinada, mars; paperera, papers, paperer, paper, papereria, paperot, paperassa; mirador, mirada, mirar, mirarem, miraves, mirarien, mirall, emmirallat,miratge; ricament, ric, rics, enriquir, enriquiran, enriquia Hi pot haver morfema zero Tipus de morfemes:

-Independents: preposicions, conjuncions, articles...No van amb cap lexema

-Dependents: flexius (gènere,nombre,verbal... no donen lloc a una nova paraula) derivatius (prefixos, sufixos,infixos, que sí que donen lloc a una nova paraula). Tots dos han d’adjuntar-se a un lexema.

MORFEMES DE GÈNERE Indiquen si la paraula (nom, adjectiu, determinant o pronom) és masculina o femenina. Per indicar el femení, els morfemes més usuals són –a, -ina, (re-ina, nen-a); per al masculí -e, -u (arbr-e, europe-u). MORFEMES DE NOMBRE Indiquen si la paraula és singular o plural. Els morfemes més utilitzats per al plural són -es, -s, -ns (cadir-es, bou-s, cami-ns). MORFEMES DE PERSONA I NOMBRE VERBALS Permeten de relacionar el verb amb la persona que fa l’acció. Les persones són representades per jo, tu, ell-ella, nosaltres, vosaltres, ells-elles. Així són diferents les formes cantar-eu (2a persona del plural , vosaltres) i cantar-em (1a persona del plural, nosaltres) MORFEMES DE TEMPS VERBAL Indiquen en quin moment es produeix l’acció del verb: present, passat o futur: cant-ava (acció passada) SEPARACIÓ DE LEXEMA I MORFEMES Per fer la separació de les parts d’una paraula, haurem de seguir uns passos: calculadores 1r. Destriar el lexema a partir del mot que tenim i d’altres paraules de la mateixa família. Cal pensar en formes com calculadores, calcular, càlcul..., i deduïm que el lexema (els sons que es repeteixen) és calcul-. 2. Una vegada separat el lexema, ens queda el morfema –adores. Dintre d’aquest morfema hi podem distingir la forma -es, que indica que la paraula és femenina i plural. 3. Ens queda una part, –ador, El morfema –ador afegit al lexema calcul– ens porta a la construcció d’una nova paraula amb un nou significat, «instrument que serveix per calcular»; és, doncs, un morfema derivatiu. ONOMÀSTICA-ANTROPONÍMIA-TOPONÍMIA Són tres formes d’estudiar els mots d el’idioma. L’ONOMÀSTICA: estudia els noms propis. Es divideix en:

ANTROPONÍMIA: estudia els noms propis de persona,tant els oficials : prenom (Josep), nom del mig (Elvis Aaron) cognom (Presley), etc.) com els no oficials:

L’hipocorístic o nom abreujat , com Cesc, Biel, Vador, Mari, Lola, etc.,

El renom o nom de casa, o sobrenom, o malnom o motiu, alguns de ben històrics: el de ca la Rita, Lluís el borni, Jaume I el Conqueridor, Joana la Boja

L’àlies o nom de guerra, sobretot per temes polítics, espionatge, terrorisme, etc. Lenin era l’àlies de Vladímir Ilitx Uliànov, La Pasionaria era l’àlies de Dolores Ibárruri, el Che era l’àlies d’Ernesto Guevara

El pseudònim és un nom artístic per signar les obres sense ser reconegut o també és el nom de molts actors, actrius i cantants: Víctor Català era Caterina Albert i Paradís, Serafí Pitarra era Frederic Soler, el Chaval de la Peca és Marc Parrot i Sergio Dalma és Josep M. Capdevila, Rita Hayworth és Margarita Carmen Cansino.

TOPONÍMIA: estudia els noms propis geogràfics: Vic, Altafulla, Montseny, la Noguera Ribagorçana

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- DERIVACIÓ I COMPOSICIÓ

DERIVACIÓ

LA DERIVACIÓ d’un mot és ajuntar un lexema (o MOT PRIMITIU ) a un afix, que pot ser de diversos tipus: prefix (morfema situat al davant), sufix (morfema situat al darrere), infix (entre lexema i sufix). També es pot ajuntar un morfema flexiu (de gènere, nombre o verbal) i formar un nou mot, a partir de Noms, Adjectius, Adverbis i Verbs : pre+història; divers+ific+ar; noi+a; sort+ir+ia, im+mort+al+itz+ar, en+amor+isc+ar La derivació forma un CAMP LÈXIC o FAMÍLIA DE MOTS, i cada mot pot ser, al seu torn, derivat també: pobr- pobresa, pobrejar, pobric, pobrissalla, empobrir (empobriment), pobrissó (pobrissonet) LA FLEXIÓ adjunta morfemes flexius (gènere, nombre i desinència verbal): secretàri+a, got+s, an+aves. Cal vigilar amb els barbarismes de flexió: calentar per escalfar, reflexar per reflectir, sapiguer per saber, florèixer per florir, interrompir per interrompre.

LA PARASÍNTESI consisteix a fer un mot amb prefix i sufix alhora: en-farin-ar, a-dolor-it, a-genoll-at, en-taula-ment. LA LEXICALITZACIÓ es produeix quan, després d'una derivació, obtenim un mot que ja no té res a veure amb l'arrel primitiva, perquè adquireix un significat diferent i propi : fillol, calçotets, celobert, tauleta de nit, finestró,pastilla, forquilla,barcassa,barretina,pujol Hi ha altres fenòmens de lexicalització, sempre que n’obtinguem, de la reunió d’uns mots, una paraula amb significat nou (és a dir, que no tingui res a veure amb la suma dels significats de cada mot per separat): la composició, les locucions, frases fetes, sentits figurats, etc. Totes elles podrien substituir-se per mots estàndard: ser un llepafils (escrupulós), fugia d’estudi (despistava), plorar com una Magdalena (molt) Normalment, la derivació pot provocar diverses coses:

modificacions ortogràfiques (neu>nevada, plaça>placeta, aigua>aigüeta)

modificacions accentuals, ja que l'accent sol deixar el lexema i passar al sufix: roca- roquissar- rocallós; carn-carnal, carnadura, carner

canvi en la categoria gramatical de la paraula i que passi de ser nom a adjectiu, o de ser nom a verb, etc. novel.la (N)>novel.lesc (Adj)>Novel.lar (V)

canvis fonètics (de sord a sonor o a l'inrevés) : llop-llobató, paret-emparedar, mas-masover, lleig-lletgesa, mig-mitjana...

afegits de sons: gran-grandària, vidre-vidrier, pi-pineda (reapareix una -n etimològica, perquè ve de PINUM) o pèrdua de sons finals : taula-tauleta, gitano-gitanet, bisbe-bisbat

els derivats de verbs parteixen del gerundi: beure-bevent- bevedor, bevible... ELS AFIXOS Són els morfemes que s’ajunten al lexema, i que no són paraules independents. N’hi ha uns 200 i són una llista tancada: no se solen crear de nous si no és en àmbits d’argot i barbarismes (bocata) Assignen un matís de significat concret.

PREFIXOS: sempre van davant del lexema i sense guionet. Aporten un significat al lexema, però no en canvien la seva categoria gramatical (conseller- exconseller, modern-postmodern, caure-recaure). Solen provenir de preposicions i adverbis o del llatí i grec: -a indica contrari (normal>anormal) super- indica gran (supermercat). L´adv. NO usat com a prefix s´escriu amb guió si el segon element és nom i sense si és adjectiu: el no-res, no catalanoparlants. L'aparició o no d'un prefix pot canviar la naturalesa del verb: jeu (intransitiu), ajeu (transitiu), s'ajeu (pronominal), o crear verbs diferents (nomenar-anomenar, raonar-enraonar) o crear verbs sinònims ( registrar-enregistrar, viciar-se –aviciar-se)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

o fer un canvi de significat: llistar-allistar, creuar-encreuar Exemples de prefixos:

Alguns prefixos canvien ortogràficament en funció del lexema posterior: endolcir, emmarcar Altres: ex ( deixar un càrrec: exdirector) in il. im (negació: il.legal, inhumà, immaterial) pseudo (substitut de: pseudònim)

INFIXOS: és el morfema més difícil de separar i alguns no aporten massa significat. Exemples enllardissar (intensitat), amargotejar (tendència),fortinyol (petitesa) ploriquejar (repetició), endormiscar (insuficiència), allargassar (augment) parlotejar (pejoratiu), pobrissó, sastrinyol, escridassar (augmentatiu)

A vegades els infixos ens permeten formar dues paraules derivades diferents:

SUFIXOS: sempre van darrere del lexema o infix i sense guionet. Normalment són tònics, és a dir, hi recau l’accent del mot . A més, solen provocar un canvi de categoria gramatical en el lexema. Pot ser que més d'una idea pugui ser expressada per més d'un sufix: oficis: guardià; boletaire; ferreter; pescador; actriu; petitesa: tasseta, arbret, pujol, bestiola, petitó, petitona, colomí. I que un sufix tingui diversos significats: arbret (dim.), canyet (col.lectiu), xiulet (instrument) Tipus de sufixos:

augmentatius: indiquen grandària: home-homenàs, xicotàs, carallot, homenot diminutius: indiquen petitesa o afecte: petitet, animeta, ruixim, carreró, reietó despectius o pejoratius: indiquem menyspreu: sabatot, polític>politicastre, animalot,

homenarro, donarra, superlatius: la característica de l’adjectiu en el grau més elevat:alt _altíssim, nets_ netíssims gentilicis : designen les persones o els objectes en relació al seu lloc de procedència: peruà,

anglès, barceloní, gironí, vigatà col·lectius: indiquen un grup: pineda, roserar, botifarrada, alzinar activitat: fruiteria, carnisseria ofici: captaire, terrissaire propensió: malaltís

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

Possibilitat: consolidable, menjable Lloc: menjador, terrassa, ordre: trenta-tresè abstracció: maldat, pietat tendència: patriotisme instrumentals: xiulet aficions: filatèlia colors: blavenc hipocorístics (noms familiars a paartir de noms propis). Cesc (Francesc), Lola (Dolors)

Els processos de formació de paraules noves per derivació amb sufixos també tenen altres noms:

NOMINALITZACIÓ: fer noms a partir de noms (plat>plata), verbs (avaluar>avaluació) o adjectius (fosc>foscor)

ADJECTIVACIÓ: fer adjectius a partir d’adjectius (blau>blavenc), noms (piga>pigat) o verbs (exigir>exigent)

VERBALITZACIÓ: formar verbs as partir de verbs (parlar>parlotejar), noms (gas>gasificar) o adjectius (dèbil>debilitar)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

LA COMPOSICIÓ

LA COMPOSICIÓ és ajuntar dos o més lexemes i formar un nou mot. Les paraules que es poden ajuntar són Nom, Adjectiu, Adverbi, Verb i algunes preposicions: rentar + vaixella = rentavaixelles. Alguns compostos tenen un sentit real (obrellaunes) i d’altres tenen un significat figurat: caragirat=traïdor Exemples de composicions:

Adjectiu + nom: milhomes, altaveu, curt de gambals, blancaneu, curtmetratge, malgrat, setciències, pocavergonya,bonaventura,malànima, malnom, centpeus (fan el plural del segon element només)

Adj + adj: Agredolç, llatinoamericà, primmirat, blaugrana, físicoquímic,nord-oest, anglosaxó, materno-filial, àudio-visual, històrico-artístic, literàrio-musical, artisticomusical, sordmut, greco-romà,afroamericà (fan el plural del segon element només, però si duen guionet es pot fer el plural d’ambdós elements)

Adj+ Verb : carcomprar, carvendre, migpartir, primfilar,

Adverbi o adjectiu+ verb: malparlar, malacostumar, malvendre, menysprear, sobreentès, menystenir,benvinguda

Adv+ Nom: migjorn (fan el plural del segon element només)

Nom+Nom : allioli, col-i-flor, cap-i-pota,vetes-i-fils,pam-i-pipa, centre-esquerra,ciutat-estat aiguaneu, ferrocarril, figaflor,filferro, autopista, fotocòpia, voravia, capicua, camió cisterna, paper moneda, dona objecte, agulla de cap, pas zebra, camió cisterna, esperit de vi , moble bar, vagó restaurant, home clau, reglament base, hora punta , blat de moro, ull de poll, cap d’ny, nit de Sant Joan, carn d’olla, carn de canó, cap de turc, nit de Nadal, cuc de seda, conseller en cap, impost sobre la renda, cursa contra rellotge,Pedraforca (fan el plural del segon element o del primer només)

Nom+Verb. Capgirar, capficar,corprendre, ullprendre, sangglaçar-se, vianant,terratinent, sangglaçar-se, migpartir

Nom+ Adj : pell-roja,rata-pinyada, panxacontent, bocamoll,celobert, penya-segat, salfumant, pasdoble, bocabadat, caragirat, Montserrat, castellanoparlant, Castellbisbal, esquenadret, camatort, caragirat, capbaix, capmoix, cellajunt, esmaperdut, galtaplè, primmirat, totpoderós,clarivident, versemblant, tarjeta postal,Vilanova , S’ha violentat la forma gramatical en la majoria i fan el plural del segon element només, excepte si els dos mots estan separats: targetes postal

Verb+ Nom: ventafocs, salvavides, para-sol, penja-robes, obrellaunes, parallamps, ploramiques, rentavaixelles, paracaigudes, portaveu, enterramorts, cagadubtes, buscabregues, esgarriacries, espiadimonis, xuclamel,caçapapallones,Cantallops, etc. El verb sol estar en 3ª p. sing. present Ind. i ser transitiu i el nom li fa de CD. Sol ser el tipus més abundant en la nostra llengua, i fan el plural amb el segon element (paraigua-paraigües)

Verb + verb: potser,

Verb + Adj: a corre-cuita, badabadoc

Preposicions+ Nom o prep + adv: aleshores, enmig, entorn, vaivé

Altres: Avemaria, parenostre, arreveure, Déu-vos-guard, adéu-siau, passi-ho-bé, no-m’oblidis, mira-i-no-em-tocs, cul-de-sac, cul-de-got, estira-i-arronsa, vistiplau.

Segons com es formen tenim compostos per juxtaposició (sense canvis , només ajuntant els dos mots: aiguardent) o sintètics (violentant les regles gramaticals; capgirar-girar el cap, llenguallarg- llarg de llengua) L'ortografia dels mots compostos:

VAN AMB GUIONET VAN SENSE GUIONET I JUNTS SEPARATS I SENSE GUIÓ a) quan el segon elementcomença amb -

s, -r- x: gira-sol, para-sol, espanta-sogres, busca-raons, barba-ros, escura-xemeneies, para-xocs

b) els numerals. trenta-sis, vint-i-cinc c) els punts cardinals:nord-americà, sud-

americà, nord-est d) formes com abans-d´ahir i adéu-siau e) els repetitius o onomatopeics: rau,rau,

tic-tac, bub-bub, xino-xano, baliga-balaga, nyam-nyam, pengim-penjam, ping-pong, xerric-xerrac, xiu-xiu, de nyigui-nyogui, a corre-cuita, fer la viu-viu

f) prefix NO+ nom : no-res, no-bel.ligerància, no-existència

g) quan es produeixin problemes de pronúncia en el cas que estiguessin els dos mots junts: Mont-roig, blanc-i-blau, Puig-reig,plats-i-olles

h) Si el primer mot va amb accent: pèl-roig, mà-llarg.

i) locucions estrangeres: ex-libris, cul-de-sac

j) derivats amb qualsevol prefix:antisocial, immòbil

k) derivats de mots compostos : zigzaguejar, xiuxiuejar

l) compostos amb primer element acabat en -o -i,: físicoquímic, grecoromà, politicoeconòmic, dentiforme, indoeuropeu

m) amb i o preposició enmig: allioli, coliflor, a collibè, capicua, maldecap, usdefruit,vistiplau, vetesifils

n) tots els altres:agredolça, capgròs,centpeus,parallamps, malnom

o) No+ adjectiu : no apte, no bel.ligerant

p) compostos lexicalitzats: faldilla pantaló, agulla de cap, cafè concert, cap d´any,blat de moro

Alguns gramàtics consideren que la derivació amb prefixos és una composició. Es pot fer derivació i composició alhora: capicular, curtcircuitar, jocfloralesc, poblenoví, marededeuta, foraviar, robavellaire, sotsobrar,etc.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

0

...

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- SINONÍMIA I ANTONÍMIA

DEFINICIÓ I EXEMPLES

SINONÍMIA Són sinònimes dues paraules que signifiquen el mateix però són completament diferents (xemeneia-llar de foc, conquerir-conquistar, roig-vermell, dur-portar , benzina-gasolina,nau-vaixell, petit-menut,) L´ús exacte depèn del context(sinonímia parcial o sinonímia total: noi-xicot, només-solament, nen-infant, són totals però cap-començament, vell-ancià són parcials, com pis vell , *pis ancià, demana-li-pregunta-li, demana-li un favor- *pregunta-li un favor). També trobem la sinonímia dialectal, que són mots iguals de dialectes : granera-escombra, al.lota-noia-xiqueta, sortir-eixir, dissort-desgràcia,be-corder, mirall-espill, mongetes-bajoques, gos-ca. Altres, trobem sinonímies per registres diferents : robar-pispar, calvície-alopècia, , cambra-habitació; fosc és estàndard, opac és científicotècnic i afòtic és especialitzat. Tríades de CULTE-ESTÀNDARD-VULGAR: Intoxicació etílica- Embriaguesa-borratxera-mona-una merda com un piano, incomodar-molestar-xinxar, neòfit-passerell-“novato”, deglutir-menjar-papejar, loquaç-parlador-xerraire, apocat-covard-cagat, òscul-petó-“morreig”, plagiar-copiar-afusellar. De vegades una sinonímia es fa entre un mot i una locució: Barcelona= la ciutat comtal, Roma=la ciutat eterna, París =la ciutat de la llum; vigila=obre els ulls, no badis, vés amb compte Podem fer frases sinònimes de registres diferents: La iaia es va recolzar sobre l’aparador profundament alterada. L’àvia es va reclinar sobre el bufet palesament trastornada DISFEMISMES: mots sarcàstics o burlescos per accions, parts del cos, etc: closca, meló o carbassa per cap, fatyxada per cara, persianes per parpelles, pàmpols per orelles, nàpia per nas, bústia per boca,morros per llavis. TABÚS: mots que s’han d’evitar per ser malsonants, de mal gust, etc.: wàter, vell, negre, sífilis, senyora de la neteja, càncer, presidiari, mort EUFEMISMES: mots que substitueixen els tabús i són més elegants: bany, persona gran o tercera edat, afroamericà, mal francès, personal de neteja, mal dolent, reclús, traspàs. ANTONÍMIA Són antònimes dues paraules que tenen significats contraris ( alt-baix, fred-calent, home-dona, cert-fals) Uns fan el contrari per morfema de negació (gramaticals: solvent-insolvent, lògic-il.lògic, moral-amoral, culte-inculte, congelat-descongelat, simètric-asimètric, social-antisocial) i d’altres canvien de mot (lèxica: sumar-restar) Igual que amb la sinonímia, pot ser total o parcial: color clar/fosc, però aigua clara/tèrbola, idees clares/ confusses, sopa clara/espessa; carn bona/dolenta, bona/mala notícia L’antonímia lèxica pot ser de 3 tipus:

-de gradació o gradual: fred-tebi-calent, alt-mitjà-baix, blanc-gris-negre, enorme-gran-mitjà-petit-diminut, infant-adolescent-jove-adult-vell, blanc-gris-negre, milionari-ric-ben situat- classe mitjana- classe baixa- pobre

-complementària, quan l´afirmació d´un és la negació de l´altre: aprovat-suspès, mascle-femella, viu-mort , home-dona, cert-fals, pare-fill

-recíproca o inversa, quan l´existència d´un comporta la de l´altre: donar-rebre, comprar-vendre , obrir tancar, preguntar-respondre

Sinònims i antònims tenen un diccionari específic que recull els sinònims parcials, els dialectals i els de registre tots junts.

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

1

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL BÀSIC- MONOSÈMIA I POLISÈMIA

DEFINICIÓ I EXEMPLES

La MONOSÈMIA És quan un mot té un sol significat. Els mots monosèmics solen ser els científics, tècnics, burocràtics, etc. ja que no hi pot haver confusió en aquests camps: han de ser absolutament precisos Pediatre, oftalmòleg, fotofòbia, amnèsia, autobús, sonet…

EL SENTIT PROPI d’un mot és el seu significat bàsic: ales d’ocell.

El SENTIT ESPECIAL és la seva polisèmia, feta a base de metàfores lexicalitzades: ales d’avió (l’avió té ales com les de l’ocell), ales d’edifici (l’edifici té parts horitzontals semblants a les ales de l’ocell)

El SENTIT FIGURAT és una relació de semblança perceptible pel pensament, i apareix a locucions i frases fetes: estar tocat de l’ala, donar ales a algú… També apareix a la literatura i a la publicitat (preus refrescants, moda amb classe, tallar cadenes…). Les comparacions es basen en les analogies, n’hi ha d’originals, creades per un autor literari (una tarda de núvols massissos com vaixells de guerra, de Pere Quart) o de lexicalitzades, usades per tothom (deixar com un drap brut, estar content com un gos amb un os, explicar-se com un llibre tancat i sense fulls)

La POLISÈMIA Es produeix quan una paraula pot tenir més d’un significat (L’ull de la cara, l’ull de la escala, l’ull de bou dels vaixells, l’ull de l’agulla, l’ull de poll dels peus…). La distinció de significats es produeix en funció del context: mal de cap, cap de personal, cap de taula, cap de Creus, tenir molt de cap, cap de comarca, caps de bestiar… cua d’animal/de cabell/de persones/de cometa/de vestit de núvia/ de piano/ de gat (planta aromàtica) Els mots polisèmics solen ser parts del cos humà o animal i parts de la casa (ull, nas, peu, cama, mà, banc, cadira, escala, porta, plat, vas, llit…). Els diccionaris presenten els diferents significats separats amb // o || o número en negreta , però tots junts darrera d´una sola entrada, perquè provenen del mateix mot llatí. Si els significats provenen de sentits figurats, els diccionaris posen fig. La majoria de mots són polisèmics i això confereix una gran riquesa a les llengües i a la literatura, i també és un mecanisme d’economia lingüística. Mecanismes per fer polisèmia:

Per metàfora: analogia de dues realitats, semblança per la forma (nou del coll), la funció (potes del llit), moviment (saltar d’un càrrec), qualitats (estar verd), etc.

Per metonímia: per relació de contigüitat en l’espai, el temps, causa-efecte, etc.: puny de camisa, tassa de cafè, el sant (dia), demanar la mà…

Per habilitació o canvi de categoria gramatical, que comporta un canvi de significat: un Miró, una rentadora, un ventilador, etc.

La creació de nous objectes va donant polisèmia a mots que no en tenien, com ara disc, plat, agulla per a un DJ

El context extralingüístic permet aclarir significats de mots polisèmics (no és el mateix el to en el camp de l’audició, que el to en el camp muscular), igual que el context lingüístic, ja que els mots no poden intercanviar posicions (està molt sa- s’ha de canviar)

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

2

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL MITJÀ- HOMONÍMIA , HOMOGRAFIA I HOMOFONIA . PARÒNIMS

DEFINICIÓ I EXEMPLES

L’HOMONÍMIA Els mots homònims són paraules que sonen igual, s’escriuen igual, però no tenen cap mena de relació de significat entre elles (polls de pollastre i polls d’insecte capil.lar, truita de riu o d’ous, trucar a la porta o un motor de cotxe, set de nombre, estrip de la roba, ganes de beure o joc del tennis) . De fet, provenen de paraules llatines diferents, com faig de fageus (arbre) i faig de facere (verb); sol d’astre, sol de sense companyia i sol de nota musical provenen respectivament de SOLE, SOLU, SOLVE. Han anat evolucionant per separat però al llarg dels segles han confluït en la mateixa forma. Tenen entrades diferents en el diccionari, que les presenten amb un número subíndex, és a dir, CLAU surt dos cops amb un número subíndex a dalt: clau1 -de clavar a la paret- i clau2 - de les portes . Fins i tot solen tenir categories gramaticals diferents. Un tipus específic d'homonímia, són les paraules que s'escriuen igual i tenen un gènere diferent: el clau-la clau, el paleta-la paleta, el terra-la terra, el llum-la llum, el pols-la pols. Hi ha dos tipus d’homonímia:

L’HOMOFONIA són dues paraules que s’escriuen diferent i tenen diferent significat, però que sonen igual (beure i veure, cap del cos i cap de taula, falç i fal, lent d’òptica i lent d’a poc a poc, evocar-abocar, no hi ha neu- no hi aneu, acte-acta, bella-vella, pegar-pagar, massa-maça, supera-sopera, va acabar- va a cavar , avanç-abans, baca-vaca efecte-afecte) . Cal tenir en compte que dues paraules homòfones en un dels dialectes catalans poden no ser-ho en altre per la diferent pronúncia de les vocals

L’HOMOGRAFIA són dues paraules que s’escriuen igual però sonen diferent i tenen diferent significat (son pare, tinc son, deu d'aigua, deu de 10, deu del verb deure, Déu de divinitat , sou del verb ser i sou de salari, seu de seure i seu de possessiu,encens-encens te de beguda i te de pronom feble, coure de mtall i coure de bullir). L’accent diacrític se sol utilitzar per a distingir homògrafs.

LA PARONÍMIA Són dos mots que s´assemblen en pronúncia i grafia però són de significats diferents: caravel.la-calavera, aleshores-a les hores; alhora-a l’hora, apart-a part, enlloc- en lloc, gairebé- gaire bé,perquè- per què, potser- pot ser…. O bé s´escriuen igual i es pronuncien diferent: golf d´esport (o oberta) golf geogràfic (o tancada). Dos mots parònims s'assemblen molt en la forma o el significant, de manera que es poden confondre o donar peu a jocs de paraules, encara que els seus significats siguin ben diferents. Usar parònims és un recurs freqüent en literatura (especialment amb intenció burlesca) i en la publicitat, per remarcar el nom de la marca o producte que s'anuncia. Els parònims han estat anomenats de vegades falsos homònims, per la proximitar amb aquest fenomen. Més exemples: Que hi ha neu? / Que hi aneu? L'arrosser / La Roser

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

3

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL MITJÀ- CAMP SEMÀNTIC I CAMP LÈXIC, HIPERÒNIMS I HIPÒNIMS

DEFINICIÓ I EXEMPLES

CAMP SEMÀNTIC És un grup de paraules del mateix tema (les flors, els transports, els elements químics…). Per exemple, les parts del dia: matinada, matí, migdia, tarda, vespre, nit. Poden ser diferents segons les llengües: el peix català és pez-pescado en castellà i la falda castellana és falda i faldilla en català.

L’HIPERÒNIM és el nom del camp semàntic o tema i L’HIPÒNIM és el nom dels mots que s’hi inclouen (transports és hiperònim, i cotxe, avió, vaixell, són hipònims) edifici és l’hiperònim de casa,escola,església... Cal reconèixer els hipònims per precisar el significat. Una casa és un edifici però tots els edificis no són cases. Una orquídea és una flor però totes les flors no són orquídees. CAMP LÈXIC És un grup de paraules relacionades per derivació o composició. Per exemple: la família de ric: enriquir, ricament, riquíssim, ricàs, ricarro, riquet, ricot, ricatxo… De vegades convé consultar el diccionari: cirurgià és de la mateixa família lèxica que quiròfan, quirúrgic, quirúrgicament. Canalla i canícula provenen de la mateixa família etimològica de CA (gos), però ja no hi tenen relació: canalla era ‘gent baixa, menyspreable’ (gossos) i ara és ‘mainada’, i canícula era ‘el període en què la sortida de l’estrella Ca Major, que és Sírius, coincidia amb la del Sol’ i ara és el’ període estival’. En canvi, la família gramatical de ca és canilla, caní…

...

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL MITJÀ- SENTIT PROPI I SENTIT FIGURAT

DEFINICIÓ I EXEMPLES

EL SENTIT PROPI és el significat ordinari d’aquella paraula: hi ha mala maror, mar revolta. EL SENTIT FIGURAT és un significat diferent que se li atorga per context: hi ha mala maror ( figurat= mal ambient o malhumor) Té una relació de polisèmia i la majoria de sentits figurats provenen del cos humà (l’he deixat amb un pam de nas) o de la literatura : Són llaguts o balandres//els pensaments que em llisquen// pel llac de la memòria// de la cremada joventut? Joan Vinyoli. De la frase “s’ha acabat el bròquil”, la Trinca en va treure una cançó plena de sentits figurats: El bròquil s’està florint; tu ja m’entens. Però no creiem en el bròquil; tu ja m’entens. Demà serà un altre dia; tu ja m’entens. I així el dia de demà, eixe poble cridarà: “S’ha acabat el bròquil!” Tu ja m’entens... DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ La denotació d’un mot és el seu significat objectiu : poma com a fruita. La connotació d’un mot és un significat suggerit, subjectiu per a algú, i no surt al diccionari: poma com a salut, temptació... Les connotacions són socials o culturals, compartides per parlants (lleó és poder i força, mar és immensitat...) o bé personals (una vaca recorda el poble a algú que ja no hi viu)

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

4

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- MOT POPULAR I CULTISME

DEFINICIÓ I EXEMPLES

El LÈXIC PATRIMONIAL (MOTS POPULARS, HEREDITARIS O PATRIMONIALS) Ve directament del llatí fundacional del nostre idioma i ha evolucionat al llarg dels segles: vida (vita), ovella (ovicula), segur (securu), espatlla (spatula) taula(tabola) pare (pater), bullir (bullire), fill(filius), cantar (cantare), llit (lectu), anyell(agnellus) , cavall (caballus), finestra (fenestra), formiga (formica), gall(gallus), nebot (nepos), orella (auricula), sogra (socra), ull(oculus), vedell (vitellus).. Dies de la setmana, sis vénen del llatí i un de l’hebreu: DILLUNS- dia de la lluna (dies lunis) ; DIMARTS- dia de Mart (dies Martis); DIMECRES-dia de Mercuri (dies Mercuris); DIJOUS Dia de Júpiter (dies Jovis), DIVENDRES- dia de Venus (dies Veneris); SABADO (de l’hebreu sabbatum, descans setmanal) i DIUMENGE (del llatí dominicus, dia del senyor) ÈTIM: forma originària d’un mot (forma llatina, grega, anglesa, francesa…) La seva evolució dóna diverses formes al llarg de la història de la llengua i la literatura: corpus>corpos>corps>cors>cor DIACRONIA I SINCRONIA La diacronia estudia els canvis de les paraules i de al llengua al llarg dels segles. Per exemple, l’estudi diacrònic del mot ‘avui’ ens diu que del llatí clàssic HOC DIE o HODIE va passar al llatí vulgar OIE, el català del s. XII en dei VUY-HUY, el català del s. XV VUI-UI i el català actual AVUI (dialecte central) i HUI-HUÍ (valencià) La sincronia estudia un moment històric delimitat. Per exemple, l’estudi sincrònic del verb ‘robar’ avui dia, dóna com a resultat: pispar, fer córrer l’urpa, robar, prendre, furtar… No existeix l’estudi diacrònic o sincrònic pur perquè en cada moment la llengua és parlada per diverses generacions: a Blanes i Begur, els joves fan servir l’article el/la i els vells l’article salat es/sa. CULTISME Mot manllevat del llatí culte o grec tardanament, amb ús restringit i evolució menor que els altres mots (una adaptació més simple) : evangeli. D´un mot llatí poden sortir així dos mots, un de culte i un de patrimonial, per tant, n’hi ha un que és un PSEUDODERIVAT: cathedra> càtedra-cadira. Altres: cosa-causa,obac-opac,colgar-col.locar,reina-regina,resar-recitar,nosa-nàusea,viatge-viàtic. SEMICULTISME: ígual que l'anterior, però ha evolucionat molt més : miraculum>miracle. ARCAISME: paraula antiga que potser ha caigut en desús però és usada amb voluntat culta, sobretot en literatura: par (sembla) torcar (eixugar), pus (més), suara (fa poc), quelcom (alguna cosa), ambdós (tots dos), argent (plata), conquerir (conquistar), llumí (misto), vídua (viuda), mercès (gràcies), brau (toro), clergat (clero), muller (dona), àdhuc (fins i tot), queviures (comestibles) maldar, vetust, retre, faisó, atzur, llanguir, cald, testa, acollença, perir, volpell, aspriu, gaubança, consuetud, junyir, llur, hom, car, baldament, atès que, puix que, adés, nogensmenys, ans, emperò, mes (adversatiu), no res menys, gramalla (peça de vestir), gobell (vas), aforrar (estalviar), llogre (guany)... També el passat d’Indicatiu (vinguí, tornares, veié, férem…) VULGARISME: paraules incorrectes pròpies de parlants amb pocs estudis: ous dusos per ous durs, sapiguer per saber...

...

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- PSEUDODERIVACIÓ

DEFINICIÓ I EXEMPLES

Els PSEUDODERIVATS O FALSOS DERIVATS han estat manllevats directament del llatí i no del català i no han fet l´evolució fonètica normal del mot primitiu corresponent, per això solen tenir grafies diferents: CURVUM> corba-curvatura, BUCCAM>boca-bucal, DULCEM>dolç-dulcificar, CALVUM>calb-calvície, IUVENEM> jove-juvenil, COPULAM>cobla-còpula, REGULAM>rella-regla, CATHEDRA>cadira-càtedra, puig-podi, raig-radi,llavi-labial,moure-mòbil, AUSCULTARE> escoltar-auscultar, FOLIUM>full, foli, PRAEDICARE>pregar, predicar, MINISTERIUM>ministeri, STRICTU>estret, estricte, ROTUNDU>rodó, rotund , REGULA>regla,rella, COPULA>copula,cobla, DIRECTUM>directe,dret,CAPITALIS>cabdal-capital, COMUNICARE >combregar-comunicar, SOLIDUS >sou-sòlid, SPATULA> espatlla-espàtula ,AFFECTARE> afaitar-afectar

…

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

5

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- NEOLOGISMES

DEFINICIÓ I EXEMPLES

El lèxic del català prové bàsicament del llatí parlat( igual que el del castellà, galaicoportuguès, francès, occità, sard, italià, i romanès, que són les altres llengües romàniques). Però el llatí vulgar va rebre també mots d’altres llengües anteriors a ell (el substrat iberobasc o celta) i el català ha rebut altres influències posteriors ( de l’occità, francès, castellà, italià, anglès…). Per tant, si volem saber l’origen geogràfic d’una paraula catalana, hem d’anar a la seva ETIMOLOGIA : el trobarem en un diccionari general complet o en un diccionari etimològic. De la formació del nou lèxic d’una llengua se n’ocupa la NEOLOGIA. N’hi ha de tres tipus.

La neologia de forma: ajuntar lexemes i morfemes de la pròpia llengua i agafats del LÈXIC PATRIMONIAL del llatí i grec (COMPOSICIÓ I DERIVACIÓ): poca-solta, minifaldilla, allunar, una mini, l’ONU, film, vedette, attrezzo, ugetista (de la UGT), anticongelant, descafeïnat, paracaigudes, rentaplats, escuradents.Molts neologismes són cultismes formats a partir de mots grecs o llatins: telèfon (grec: tele=lluny, fono=veu): televisió, micròfon, automòbil, bicileta, autòmat.

La neologia de significat: quan se li dóna un nou significat a una paraula que ja existia (HABILITACIÓ): MENJAR, ha passat de verb a nom, les ales de l’avió, estar tocat de l’ala

la neologia del préstec o manlleu d’un mot d’una altra llengua que adaptem a l’ortografia catalana: FUTBOL (Football), karate, gol, amateur, film

El lloc on es produeixen més neologismes és el camp de la ciència i la tècnica. D’aquí vénen els TECNICISMES: oxidació,reducció,gastritis, fonendoscopi. El Termcat és l´organisme que s´encarrega de regular el procés d´adquisició de noves paraules i periòdicament publica diccionaris i vocabularis específics, conjuntament amb la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans : s'ocupen d'acceptar o no un mot nou, i catalanitzar-ne l'ortografia, si és massa diferent: no s'ha tocat 'croissant' però sí 'esprai' (spray) Un ESTRANGERISME és un mot de llengua forana que no es pot adoptar en català perquè la nostra llengua ja té el mot adequat: affaire (afer), footing (cursa), toilette (lavabo), reprise (acceleració), week-end (cap de setmana), underground (subterrani), pupurri (poti-poti), container (contenidor), christmas (Nadal), party (festa). També se’n diu BARBARISME, especialment si prové del castellà: farola, container, acera... són barbarismes, perquè ja tenim fanal, contenidor, voravia... Més neologismes (alguns ja són vells, i plenament integrats en la llengua i d’altres són més nous): urbanització, planificació, fotonovel.la, ràdionovel.la, alarmista, apoderat, gerent, retolador, bagatge, nucli, context, base, plataforma, òrgan, esfera, firma, xarxa, dinàmica, manipulació, enfocament, marginar, xat, detectar, reprimir, col.legiat, hidroavió, robòtica, informàtica, televisió Darrers neologismes del s. XX: coixí de seguretat (airbag), cangur (baby sitter), culebrot (culebrón), xip, karaoke, mòbil, pin, videoclip, web, xat Nous neologismes del s. XXI que ja tenen la paraula admesa o en vies: blog, gestor de comunitats (community manager), autofoto (selfie), dades massives (big data), mòbils intel.ligents (smartphones), rellotges intel.ligents (wearables)seguidors (followers), bàner, peer to peer (P2P), tuit o piulada, pinçar o despinça (tauletes tàctils) fer un toc (pressionar la tauleta.I altres paraules que encara no tenen mot català : app o apli, engagement, showrooming, brand community, content curator, hashtag… …

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- LLATINISME

DEFINICIÓ I EXEMPLES

LLATINISME: expressió llatina que entra al català sense canvis i s’empra a nivell culte o especialitzat: ad litteram (al peu de la lletra) alter ego (un ‘altre jo’ desdoblament de personalitat) a posteriori (després de) a priori (abans de) conditio sine qua non (condició sense la qual no es farà tal cosa) cum laude (amb honors) curriculum vitae (el que hem fet en la nostra vida quant a feines i estudis)

de facto (de fet, pràcticament) de iure (legal) ex cathedra (amb autoritat) ex professo (expressament) grosso modo (a grans trets) honoris causa (a títol honorífic) ídem (igual) in albis (en blanc) in extremis (al darrer moment) in saecula saeculorum (pels segles dels segles)

in situ(en el lloc mateix) inter nos (entre nosaltres) ipso facto (de pressa) mare magnum (barreja i confusió) mea culpa (culpa meva) modus vivendi (forma de viure) motu proprio (per pròpia voluntat) peccata minuta (error lleu) quid de la qüestió (el tema principal)

quorum (majoria) sic (així) sine die (sens data fixada) statu quo (situació social) stricto sensu (en sentit estricte o exacte) sui generis ( a la seva manera) summum (el millor o un gra massa) vox populi (la veu del poble)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

6

…

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- PRÉSTECS I MANLLEUS

DEFINICIONS I EXEMPLES

MANLLEU Paraula en un altre idioma i adaptada ortogràficament al català (futbol, ària, tràveling, xat), per tant s'ha acceptat, perquè no existia prèviament cap mot per a aquella cosa. PRÉSTEC Paraula igual a l’anterior, però que encara no s’ha adaptat ni acceptat (au-pair, whisky, amateur) TIPUS DE MANLLEUS Els MANLLEUS poden ser:

-NEOLOGISMES: mots nous sense equivalent a la llengua on van (Rugbi)

-ESTRANGERISMES: mots amb equivalència,però que s´integren igual (orsai=fora de joc)

-CALCS LINGÜÍSTICS: Expressions d´altres llengües adaptades a l´ortografia i fonètica de la que s´integren. (Best seller- super vendes)

EL SUBSTRAT DEL LLATÍ El català es forma a partir del llatí, però el llatí ja havia agafat mots del seu substrat lingüístic: les llengües ibera, basca, celta; el grec, l’hebreu, etc.: aranyó, blat, bassa, bruc, galta, llauna, llosa.

celta iberobasc grec (via llatí) hebreu (via llatí) banya, barraca carro camisa trencar, tancar bruc cabanya

esquerre, estalviar pissarra xarrupar gavarra isard

marrà artiga sàrria carbassa socarrar

ostra cranc poesia gramàtica oli, rave, xarxa, porpra Alexander

codonyat, cranc, caràcter, filosofia, drama, crònica, música esponja

Anna, Elíes, Jordi, Daniel, Maria, Jesús, Joaquim

EL SUPERESTRAT DEL CATALÀ

Un cop format, el català va anar rebent altres mots de llengües properes i influients en cada moment històric. Tenim basquismes: angula, aquelarre, boina, xatarra, xistera, esquerre, pissarra, sarró; galleguismes : arisc, bitxo, estel.la, mascle, vigia, virar ; paraules d’arrel gitana, especialment en l’àmbit col.loquial i vulgar: bulo, calé, camelar, cangueli, clissar, carpanta, dinyar, endinyar, gatxó, halar, mangant, mangar, menda, menguis, parné, pinrel, pirar, postí, tocar el pirandó, xava, xaval, xivar, xunga… Segons el seu origen les paraules que provenen de diferents idiomes reben diferents noms, i poden adaptar-se ortogràficament al català o mantenir la seva ortografia originària: -GERMANISMES: deguts a la invasió dels gots, ostrogots, visigots i francs ss IV-V…Deixa mots sobre la guerra, poder, feudalisme i abundor de la síl.laba -gu-

-ARABISMES: deguts a la invasió àrab s. VIII. Deixa la síl.laba inicial al- que és l’article àrab, tot i que en castellà perviu més que en català (alcachofa-carxofa)

-OCCITANISMES: vénen a l’època dels trobadors XI-XII-XIII i deixa coses com el sufix –aire (dansaire)

-ITALIANISMES: apareixen al s. XIV-XV per l’Humanisme i Renaixement i la majoria són mots sobre música, teatre, i alguns acaben en –o àtona -CASTELLANISMES a partir del s. XIV per imposició política, i porta els sufixos en –illa (patilla) -AMERICANISMES a partir de 1495, el descobriment d’Amèrica i l’arribada de nous productes, sobretot aliments. -GAL.LICISMES a partir del s. XVIII per la monarquia borbònica i porta els suficos en –et (carnet) -ANGLICISMES : sobretot al s. XX i XXI i la majoria són d’esports, ciència o tècnica, comerç i política. Veiem altres exemples de préstecs i manlleus:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

7

GERMANISMES

ARABISMES OCCITANISMES ITALIANISMES CASTELLANISMES AMERICANISMES GAL.LICISMES ANGLICISMES

alberg Albert Alfred amanir Arnau bacó Bernat blanc blat blau boig bosc brega brossa brotar bugada Carles coca dard edredó elm Enric esperó espia esquena esquivar estona falda faldilla fletxa fresc gaire gana ganivet gris guaita guant guanyar guàrdia guarir guerra Guillem guisa guisar Jofre lleig llesca òliba pota Ramon ric Ricard roba robar sabó tapa treva tovalla

aixeta albarà albercoc albergínia alcalde alcohol alcova alfàbrega alfals àlgebra almirall almogàver anar a la babalà arracades arròs atzagaiada atzavara atzucac aval bagassa balda barnús camàlic carxofa catifa catúfol cotó drassana duana escabetx espinac falca flassada gandul garbell garbí garrofa gatzara genet gep gerra gipó magatzem midó quitrà rajola ratxa safareig safata sarró sènia sèquia setrill síndria sitja sucre talaia taquilla tarifa tarima taronja tassa xaloc xarop

aimia ambaixada bacallà balada beutat bosc capellà cordill daurar desastre eina espasa rossinyol

actitud adagio alerta ancià anxova ària balanç balcó batuta boccato da cardinale cantata capritx carnaval borrasca bravo camerino carnaval caricatura casino confetti crescendo cúpula disseny escopeta ghetto macarró madrigal minuet novel.la pallasso partitura piano pilot sentinel.la sonet soprano sotana tómbola torticoli tramuntana violí

alabar amo avorrir-se banderilla bàndol bistec bodega bombo borratxo broma brotza burro buscar cabdill camarada camarilla cotxe curandero esmorzar esquadrilla estrella faldilla feligrès futbol hisenda llàstima llenguado maco mamarratxo mandonguilla mosso patilla postres preguntar quedar resar revòlver sarsuela senzill tiquet torero xafarranxo xamba xato xavo xoriço

alpaca banana barbacoa butaca cacau cacauet cacic caiman caliquenyo caníbal canoa caoba cautxú cigar cobaia còndor maraca enagos gall dindi, guano hamaca hule huracà iuca patata petanca piragua pita quina ratafia tabac tapioca tauró tequila tomàquet tòtem xiclet xicra xinxilla xocolata

allau arnès avantbraç baluard bany Maria beixamel biberó bidet bijuteria botí brioix bufe cabaret camuflar capó cara a cara carnet clixé comitè consomé coratge crema croissant croqueta cursa debut derrapar detall elit flam frac frare garatge grip guarda-roba guinyol homenatge hotel jaqueta jardí menú missatge perruca puré silueta sofà sojornar somier tirabuixó turisme vianda xalet xamany xarcuteria xiprer xofer

aire condicionat anticongelant apartament àrea de servei autoservei banda sonora bar bàsquet bistec cap de setmana ciència-ficció club còctel compact-disc conferència de premsa creuer crol depressió derbi drogaaddicte esprai estació de servei estudi(lloc) excèntric firma(empresa) fora de joc futbol gàngster gas ciutat gol hippy iot jeep jersei lapsus lents de contacte líder llançament (promoció) lluna de mel matx míting model pijama pilot automàtic pool position portaavions reagge rècord reset serial sponsor staff striptease suèter supermercat top model turista vagó xat xec

També el català ha aportat CATALANISMES a d’altres idiomes, com ara el castellà, : anís, anguila, bandoler, barraca,betum, bombona, botifarra, buc, cantimplora, capicua,cartell, cordill, esquirol, enyorar, feina,foraster, grua, orxata, paella, palmera, papel,sardana, sastre, turrón, ultratge, viatge, vinagre.A l’italià: mocador.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

8

…

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- BARBARISMES

DEFINICIÓ I EXEMPLES

Els barbarismes són paraules que els catalans traduïm del castellà o d'altres idiomes estrangers a la nostra manera, creant així mots erronis i falsos, perquè el català ja té la seva paraula per a aquella cosa: acera , vale? acera , tràfic, adelantar, ademés, bueno, susto, pues, algo, casi aclarar, donar-se compte, farola,almeja, berberetxo, ... Les paraules correctes serien: voravia, vorera, d'acord?, vorera, trànsit, avançar, a més, bé, ensurt, doncs, alguna cosa quasi/gairebé, aclarir, adonar-se, fanal, cloïssa, escopinya... No sols ho fem amb mots castellans, també amb d’altres idiomes: container (angl.)- contenidor, soirée (fr.)-vetllada. Hi ha barbarismes palesos (perquè sona una lletra de manera que és un so no català: com “jamó de jabug” o per sufixos castellans (pastillita , en comptes de pastilleta) o bé barbarismes camuflats, que semblen catalans, com el tràfic, o el berberetxo…

…

LÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL AVANÇAT- HABILITACIÓ

CONCEPTE DE CANVI SEMÀNTIC

Les llengües canvien els significats dels seus mots al llarg dels segles: canvis de forma (eina era aïna al català antic); i de significat mainada era ‘companyia de gent d’armes’ a l’Edat Mitjana i avui és ‘conjunt de criatures’ Hi ha significats que són opacs, no sabem la relació entre la cosa i el nom, com arbre, flor... però si busquem al diccionari, de vegades surt: pernil ve de PERNA, cama del porc. Altres vegades els mots són transparents, perquè veiem la relació entre mot i significat, fonètica (onomatopeies), morfològica (compostos) o semàntica (metàfores-metonímies). Hi ha diversos tipus de canvis semàntics: PER EXTENSIÓ DE SIGNIFICAT: de concret a general : nau (primer vaixell i ara també espacial)

PER RESTRICCIÓ DE SIGNIFICAT: de general a concret: primavera (abans era preludi de l’estiu i de l’hivern i ara és només la de l’estiu)

PER DESPLAÇAMENT DE SIGNIFICAT: metàfores i metonímies, per semblança i per contigüitat, respectivament: un priorat, un miró, un ull de bou

PER HABILITACIÓ: el canvi de cateogira gramatical porta un canvi de significat: un impermeable és un nom que ve d’un adjectiu, i acaba essent una peça de roba, no una qualitat; o el rostit és un nom que prové d’un participi i ara és un plat concret.

PER SENTIT PROPI-SENTIT FIGURAT: un abric de peça de roba, ara és un lloc que ens resguarda d’un perill, o un bunyol, que era un menjar dolç ara és una cosa mal feta.

Causes dels canvis semàntics: HISTÒRIQUES: s’ha perdut allò que anomenava: mossèn abans era un tractament honorífic a un senyor i ara només serveix per

als clergues, o frare era germà, i ara és monjo, o burgès era habitant de ciutats i ara és una classe social.

ETIMOLOGIA POPULAR: confusions vulgars de mots: atac de ciàtica, atac d’asiàtica

PER CONTAGI: es pren un significat nou perquè normalment va acompanyant una altra paraula i es contagia: periòdic diari ha esdevingut només ‘un diari’

L’HABILITACIÓ

HABILITACIÓ: és agafar una paraula d’una categoria gramatical i donar-n’hi una altra, amb un altre significat: el verb esmorzar, es torna el nom esmorzar, o bé canviar el significat d’una paraula que ja existia: la xarxa de pescar, ara també és la xarxa d’Internet. El canvi es fa sense canviar la forma: berenar (V)- el berenar (N). El transvassament es pot fer entre diferents possibilitats: De nom a adjectiu: color taronja,crema, llimona, el ruc o la bleda, el porc i la fava (persones)...

D’adjectiu a nom:L’intel·lectual, un anglès, una tarragonina, un treballador, un savi, un diari, un obridor, una rentadora, els marxistes, un impermeable, el bo/dolent de la pel.lícula,

De verb a nom: La cantant, el dinar, sopar, l'anar i el tornar, l'aprenent, l'amant, el caminant, un fet, un batut, una amanida, una trobada, el comprovant...

De verb a adjectiu: patates fregides, llibre estripat, muntanya nevada, cafè mòlt.

De nom propi a nom comú: un penedès, un miró, un dalí, un frankfurt, un priorat, unes xiruques, un túrmix, uns texans, un marieta (de Maria), un martini, un peugeot...

Altres casos de determinants, pronoms, preposicions, conjuncions,adverbis, etc. que passen a ser noms: juguem al trenta-set, el sisè, el jo, el dins, la contra, el perquè, els sís i els nos, els pros i els contres, llet descremada (de participi a adjectiu), gràcies! (de nom a interjecció), folt-li! (de verb a interjecció)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

9

ÈXIC I SEMÀNTICA- NIVELL SUPERIOR- FRASE FETA

DEFINICIÓ I EXEMPLES

Les frases fetes són frases amb sentit figurat, que normalment duen un verb general com SER, FER, ESTAR, ANAR, DONAR O HAVER , que es pot conjugar en present, passat i futur:

VERBS EN GENERAL AMB ELS VERBS FER I TREURE acabar com el rosari de l’Aurora (malament), agafar el rave per les fulles (agafar una cosa pel cantó dolent) aixecar la camisa (enganyar) arribar a misses dites o a tres quarts de quinze (tard) ballar-la (tenir un problema greu) conèixer els coixos asseguts (endevinar les intencions de la gent) ensenyar l’orella (revelar les intencions amagades sense voler) estirar més el braç que la màniga (gastar més diners del que tens) Explicar un sopar de duro ( explicar una cosa llarga amb massa fantasia) ficar la banya ( entestar-se, entossudir-se) menjar-s’ho a cremadent (àvidament, sense esperar que es refredi) mirar de cua d’ull (espiar), mirar prim (ser escrupulós amb els detalls) mullar-se el cul (implicar-se), nedar i guardar la boca (autoprotegir-se en situacions de confusió o problemes), no dir ni ase ni bèstia (callar) no posar-se cap pedra al fetge (no preocupar-se), no poder dir fava (estar cansadíssim) omplir-se les butxaques (enriquirse fraudulentament), ofegar-se en un got d’aigua (angoixar-se per petits problemes) pagar el plats trencats (endur-se les culpes d’un altre), perdre bous i esquelles (perdre-ho tot), pondre-li totes (tot li surt bé) posar-nos-ho per barret (desfer-nos-en) posar tota la carn a la graella (jugar-s’ho tot en un intent) pujar-li la mosca al nas (enfadar-se molt) no quedar-se ni rifa ni rafa (no quedar-se res d’una cosa) remenar les cireres o tallar el bacallà (manar) riure’s del mort i de qui et vetlla (de tot) saber-se ventar les mosques (contestar atacs i crítiques) sortir amb un ciri trencat (dir coses que no vénen al cas o encetar un tema nou) tirar-s’ho tot a l’esquena (no amoïnar-se per res) trencar-li les oracions (interrompre) tocar el dos (marxar), tocar de peus a terra (ser realista), tocar el pirandó (marxar d’un lloc), trobar pèls en tot (defectes) valer més el farciment que el gall (dedicar-se més a allò accessori que al principal) venir de l’hort (no estar al corrent del que passa)

fer bullir l’olla (parlar) fer cabal (fer cas), fer cinc cèntims d’una cosa (resumir-la) Fer el negoci d’en Robert amb les cabres (mal negoci) fer el préssec (el ridícul) fer el seu agost (guanyar molts diners) fer els ulls grossos (per veure que no t’adones) fer figa (perdre forces) fer fila (fer riure per com vas vestit) Fer fonedís (fer desaparèixer) fer fora (fer marxar) fer l’ànec (morir), fer l’orni (despistar), fer la gara-gara (tractar d’agradar amb afalacs) fer la guitza (molestar, perjudicar sistemàticament) fer la llesca (destorbar els projectes d’algú) fer la viu-viu (anar tirant) fer-la petar (xerrar) Fer-li un nus a la cua (posar un càstig que no l’afectarà gaire) fer mans i mànigues (fer un gran esforç) Fer-ne cabal (fer cas) fer-ne un gra massa (exagerar) fer Pasqua abans de Rams (tenint un fill no estant casats), Fer patxoca (fer goig pel físic o presència o elegància) fer-s’hi veure (ostentar) Fer-se (ser amics, parlar-se) fer tots els papers de l’auca (ocupar-se de moltes feines) fer un gall (una mala nota, quan cantes, desafinada o ofegada), fer un tort (una injustícia) No fer cap any de tretze mesos (ser voluble en plans i propòsits) No fer el pes (no agradar) treure el ventre de pena (menjar) treure foc pels queixals (enfadar-se molt), treure’n l’entrellat (entendre-ho) treure cap a (venir al cas)

AMB EL VERB SER AMB EL VERB TENIR ser bufar i fer ampolles (una cosa molt fàcil de fer) ser un sac de mal profit (no s’engreixa) ser la mare dels ous (causa o raó d’alguna cosa) ser picar ferro fred (serinútil intentar-ho) ser curt de gambals (tonto) ser un escolà d’amén (dir a tot que sí) ser un peix que es porta l’oli (tenir tot el que cal per a triomfar) ser un sac de gemecs (sempre gemega i es plany)

Tenir-hi la mà trencada (ser hàbil o experimentat en allò) Tenir-hi el peu al coll (estar a punt d’acabar) tenir pa a l’ull (no veure una cosa evident) Tenir sempre un budell buit ( tenir sempre gana) No tenir de què fer estelles (patir misèria) Tenir les mans foradades (malgastador) Tenir sempre la cama enlaire (a punt per un viatge)

AMB EL VERB ANAR O ESTAR AMB EL VERB DONAR o HAVER anar amb peus de plom (amb compte), anar a escampar la boira (esbargir-se) anar lluny d’osques (estar errat) anar-se’n en orris (perdre-ho tot) anar tot en dansa /en doina ( en desordre) anar a estiracabells (disputar fort i ser objecte de disputes) anar de corcoll, o de bòlit ( tenir excés de feina o problemes) estar penjat (sol, sense diners), estar a la lluna (distret) estar a punt (preparat) ,estar si cau no cau (a punt de caure) no estar per orgues (poca paciència) estar de pega (mala sort) estar de broma (bon humor) estar-ne ben tip (fart) ,estar al corrent (informat)

donar carbassa (dir que no) donar corda (fer que s’allargui allò) donar gat per llebre o aixecar la camisa (enganyar), donar l’abast (arribar o no a tot arreu) donar la llauna (molestar) donar-se importància (presumir) donar a llum (parir) ,donar sabó (afalagar) haver-n’hi per llepar-se’n els dits (molt bona de gust), haver-n’hi per llogar-hi cadires (ser motiu d’escàndol) haver begut oli (no tenir remei) no haver-hi més cera que la que crema (quan no es té més que allò que es veu) no haver-se’n vist de més fresques (no haver-se vist en un problema igual)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

0

Solen aparèixer al diccionari com a subaccepcions del mot principal que contenen : anar peix de matemàtiques (no saber-ne gaire), caure l'ànima als peus (desanimar-se totalment). La majoria provenen del llenguatge patrimonial més quotidià: tenir pa a l’ull, no veure-hi de cap ull; pujar a algú la mosca al nas, tenir nas, arrufar el nas; fer mans i mànigues, rentar-se’n les mans; anar-se’n de la boca, deixar amb la paraula a la boca; a cor què vols, veure-s’hi amb cor, estar amb l’ai al cor. Gairebé mai es poden traduir exactament, com es veu a: ploure a bots i barrals=llover a cántaros= it’s raining cats and dogs=plevoir à verse. Sobretot, cal vigilar amb les traduccions del i al castellà:

CASTELLÀ CATALÀ Ir de capa caída, de mal en peor echarle un galgo cargar el mochuelo pies, para qué os quiero pedir peras al olmo dar un chasco saber un rato ser coser y cantar donde las dan las toman ser un manta echar chispas Ser harina de otro costa , ser otro cantar estar mano sobre mano sálvese quién pueda beber de un trago como quién no quiere la cosa meter baza dar el pésame querer es poder sacar fuerzas de flaqueza o hacer de tripas corazón dar mala espina pasarse de la raya liarse la manta a la cabeza dar media vuelta

anar a mal borràs anar-li al darrera amb un flabiol sonant carregar el mort/els neulers cames ajudeu-me! demanar la lluna en un cove donar un miquel saber-ne un niu, un tros ser bufar i fer ampolles tal fràs, tal trobaràs tenir un os a l’esquena treure foc pels queixals això són figues d’’un altre paner estar amb les mans plegades, creuades campi qui pugui beure d’una tirada com aquell qui res dir-hi la seva, ficar-hi cullerada donar el condol fa més qui vol que qui pot fer el cor fort fer mal efecte fer-ne un gra massa fer un cop de cap- tirar pel dret girar cua

…

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- REFRANY O DITA POPULAR

DEFINICIÓ I EXEMPLES

UN REFRANY O DITA POPULAR és una frase proverbial que dóna un consell sobre com actuar a la vida en determinat tema, transmet “saviesa popular” de generació en generació: Si no vols pols, no vagis a l'era (no busquis problemes gratuïtament); abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tu (sigues prudent) ; quan se'n va el diner, molts amics el segueixen (els diners donen facilitats); vent de llevant, porta aigua al davant (plourà) ; el setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (mes molt sec o molt plujós); La majoria de vegades rima en rodolí: a l’estiu, tota cuca viu (ningú es posa malalt); Per Nadal, cada ovella al seu corral (tothom passa les festes en família)

....

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

1

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- LOCUCIONS I MODISMES

DEFINICIÓ I EXEMPLES

LA LOCUCIÓ no té verb i podria ser substituïda per un sol mot: a empentes i rodolons (atropelladament) , això

rai, cap per amunt , a tort i a dret (arreu), justa la fusta! (exacte), esperit de vi (alcohol), ull de vellut (un blau), amb prou feines, a ull un, tocat del bolet (boig), llop de mar (mariner) com un pollet, al peu de la lletra, havent dinat, home de palla, boca de metro, ocell de nit, amb tots els ets i uts (tots els detalls), bon vent i barca nova (comiat a algú que no volem per res), cornut i pagar el beure (fer un sacrifici per un altre i sortir-ne perjudicat), per quins set sous…? (per quina raó?), tants caps tants barrets (tantes opinions com persones), totes les masses piquen (tots els excessos són dolents), un bé de Déu de (una abundància de) com ara plouen figues (tan impossible com això), foc d’encenalls (molt fort però de curta durada), sense suc ni bruc (sense substància), brams d’ase no pugen al cel (no cal atendre el que dius), com un pegat en un banc (una cosa que no lliga amb el lloc on és), endavant les atxes! (seguir malgrat les dificultats),el més calent és a l’aigüera (encara està per començar) ...

Convé vigilar en les traduccions entre català i castellà, també:

CASTELLÀ CATALÀ a diestro y siniestro a tocateja de padre y muy señor mío o de campeonato hasta los topes duro de mollera de tal palo tal astilla fulano, zutano y mengano entre pitos y flautas allá tu! todo bicho viviente y un jamón! una de cal y otra de arena al oído a sangre y fuego a simple vista a ciegas al fin y al cabo cada loco con su tema en chirona a lo mejor a mediados de marzo con las orejas gachas Naranjas de la China! a hurtadillas boca abajo mosquita muerta …y otras hierbas…

a tort i a dret bitllo-bitllo de ca l’ample de gom a gom dur de clepsa els testos s’assemblen a les olles En Pau, en Pere i en Berenguera Entre naps i cols tu mateix! tota cuca vivent i un be negre! una de freda i una de calenta a cau d’orella a mata-degolla a ull un, a ull, a cop d’ull a ulls clucs al capdavall, al cap i a la fi cadascú per on l’enfila a la garjola si molt convé a mitjan març amb la cua entre cames Demà m’afaitaràs! d’amagatotis bocaterrosa gata maula, gata moixa …i altres galindaines

Hi ha locucions de tota mena:

verbals: fer un crit (cridar)

nominals : esperit de vi (alcohol)

adverbials: a gratcient (expressament)

preposicionals: a desgrat (malgrat)

conjuntives : posat que (si)

Comparacions lexicalitzades: mullat com un peix, llest com una sargantana, més vell que l´anar a peu.

...

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- ENDEVINALLES

DEFINICIÓ I EXEMPLES

LES ENDEVINALLES són composicions, generalment en vers, que es refereixen de forma ambigua a un objecte o concepte que cal endevinar, per això es consideren un joc: Navego per l’oceà com si fos un transatlàntic, porto al cap un sortidor i m’empaiten amb l’arpó (la balena), Casa amunt i casa avall, arrossega que arrossega sense que la perdi mai (el cargol), sol anar amb els que van lluny i els obliga a cloure el puny (la maleta)

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

2

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- ONOMATOPEIES

DEFINICIÓ I EXEMPLES

LES ONOMATOPEIES són mots que intenten reflectir el so de sorolls de la natura i la societat: algunes tenen forma de verb, com xiuxiueig, mormolar i d’altres imiten perfectament: atxim, bum , buu (algúna cosa que fa por)

catacrac, catric-catrac, catacric-catacrac/catacroc (màquines), catrinc-catrinc o catrinc-catranc (monedes), clap-clap (picar de mans) crac, crec, cric-crac, flist-flast, fliu-flau (bufetades),fru-fru (teixit de seda),gori-gori (cant fúnebre), ning-nang, ning-ning, ning nong, bim bom, nyac (mossegada),nyam-nyam (menjar) nyec (grinyol, soroll d’ànec),nyic-nyic (soroll molest o persona pesada), nyigo-nyigo (instrument de corda mal tocat), paf (cop), pam, pum (trets), pif-paf (dues bufetades o cops de puny),plof (caure sobre lloc tou), ring-ring (timbre), taf-taf (motor vell),tic-tac (rellotge),tris-tras (caminar), toc-toc (trucar a la porta), tururut (trompeta), xac (xoc), xap, patatxap (caure a l’aigua), xip-xap (xipollejar), xit, xxxt ( crít de mussol, demanar silenci), xup-xup (líquid que vull) , zum-zum (abella o remor sorda i contínua)

Sorolls d’animals: zum-zum o zzz (abella i borinot), nyec-nyec o mec-mec (ànec i oca), ihà,ihà o ihò, ihò (ase o ruc), hihihihih, iii

(cavall), ziu-ziu (cigala), parrup (colom), cloc-cloc, o coc-coc (gallina), quicquiriquic (gall) , mèu, miau, marramau (gat), bup-bup (gos), roc-roc (granota) cric-cric (grill), graaa, graaau (felí), auuu (llop), uuu-uuu, xut (mussol), piu-piu, tiu-tiu (0cell), rony, rony (porc), rac-rac o rec-rec (rata),sssss (serp), muuu (vaca), beeee (ovella)

…

LÈXIC I SEMÀNTICA - NIVELL SUPERIOR- PRECISIÓ EN EL SIGNIFICAT

DEFINICIÓ I EXEMPLES

S´ha d´enriquir i dominar el lèxic per expressar-nos amb precisió. Tenim diversos sistemes:

1. No abusar de paraules amb significat genèric com cosa, fer, posar, bo, dolent, això, allò , tema, problema, persona, tenir, ser, estar, dir, bonic, lleig, avorrit, massa, guai, interessant(els anomenats mots comodí o mots jòquer). Usem paraules més concretes. Per exemple, el verb FER pot tenir diversos significats: 3 i 3 fan 6 (sumar), no em faig amb ella (tractar-se), ha fet cinc cadells (parir), ha fet un llibre (escriure), han fet la teulada (construir), el camp fa tres collites l’any (produir), vaig a l’hort a fer patates (plantar, collir), ja hi estem fets, que ens ataquin (acostumar), fer una carícia (acaronar), fer un petó (besar), fer una abraçada (abraçar), fer la verema (veremar), fer un badall (badallar)…

2. Evitar els pleonasmes, que repetir el mateix dos cops: em pregunta a mi, hi vaig anar-hi tot sol. 3. Cal evitar les falques o crosses lingüístiques, que no volen dir res i repetim com a tic, a l'inici de les frases o entremig: el fet

que, personalment, vull dir que, evidentment, en qualsevol cas, el tema és, és evident, a través de, d'alguna manera, el procés de, i, aleshores, bé, a més, doncs, oi?, d'acord....

4. Evitar la repetició contínua de mots en un text també, o sigui que utilitzem els sinònims: fam-gana-apetit. 5. Cal usar modismes, locucions, frases fetes, refranys, que enriqueixen l’expressió. 6. Hem de dominar el vocabulari culte i els camps semàntics, i evitar les vaguetats i imprecisions. No és el mateix dir: A la part

més alta de l'arbre cantava un ocell, que dir a la branca més alta del roure refilava un rossinyol. Per exemple, les veus dels animals: el bestiar en general crida, el bou i la vaca mugeixen, el porc gruny, l’ovella i la cabra belen, el cavall i l’euga renillen, el colom i la tórtora parrupen, els ocells cantaires refilen, els ocells de nit, com el mussol, esgaripen, la perdiu escotxega,el corb xiscla o gralla,el conill i la rata esgüellen, el ratolí xiscla, el gall canta i la gallina escataina, la lloca cloqueka, el pollet piula, el gos borda i el gat miola, el lleó rugeix, l’ós esbramega, el llop i la guineu udolen i la granota rauca.

7. Atenció als falsos sinònims: tastar una petita porció de menjar- provar algú per si val per a una feina- emprovar-se roba; recolzar una cosa sobre un suport- sostenir alguna cosa perquè no es desplaci- donar suport a algú en un problema; capsa de cartró,llauna,fusta, vori, petita, amb tapa solta- caixa més gran, de fusta, rectangular, amb tapa clavada; cursa de competició- carrera o ruta ; múscul del cos, muscle=espatlla, musclo= cloïssa negra; gros=més gran del normal quant a volum-gran= més gran quant a superfície; plànol d’una ciutat o casa- planell de plana geogràfica elevada; destí o atxar- destinació o fi de trajecte o objectiu per fer una cosa; número dins d’un grup- nombre total conjunt; adreça de casa- direcció del moviment o acció de dirigir; mesura genèrica- mida de llargària o longitud

8. Evitem els significats impropis i barbarismes: L’has de *doblar per la línia de punts (doblegar), algú té una *caixa de llumins? (capsa), aquell *sòtano (soterrani), tinc nous *jeans (texans)

9. Evitem els vulgarismes: ous *dusos (durs), *sapiguer (saber), *tronja (taronja), noia *intel.ligenta (intel.ligent) 10. No barregem registres: Tots els veïns són *pregats d’assistir a la reunió que es *celebrarà el dilluns a les *vuit i mitja del

vespre per informar-lis* sobre el canvi de servei de neteja de l’escala.

11. Vigilar amb els canvis de preposició els mots que també agafen altres significats, com amb el verb FER : fer per (esforçar-se), fer de (exercir eventualment un ofici o càrrec), fer a/per a (convenir) fer amb (adir-se), igual que el verb ESTAr: estar-ne de- apreciar, estar a –disponible, estar en –consistir en, estar per- tenir la intenció, estar-se de- privar-se, estar-hi-avenir-se amb algú.

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

3

EXERCICIS DE LÈXIC I SEMÀNTICA

DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES

____1. Llegiu aquest text amb atenció

Busqueu el significat de les paraules en negreta, tenint en compte que en el diccionari

sortiran en forma masculina singular (noms i adjectius) o en infintiu( verbs):

parpres-pretèrita-secreció-fofes-enlluernat-copsa-vaporós-atmosfera-deixondit-

escorrialles-argument.

____2. Segurament hi ha una paraula que no heu trobat. Busqueu-la al diccionari català-

valencià-balear Alcover-Moll. Expliqueu com és aquest diccionari i que el diferencia dels

altres.

____3. Feu aquest exercici:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

4

____4. Treballeu per parelles: el teu company té el mateix text que tu, però a ell li falten

unes paraules que tu tens i viceversa. Cal que definiu al company, oralment, la paraula

que li falta.

CAMPODIFIORE

Als encants de Barcelona es

troben les coses més

insospitades del món, des de

gàbies i dentadures postisses

fins a cadires i consoles

isabelines, tot en un

__________delirant i

complicat.

-Aquest gerro de guix amb

nanes adornades?

-Això és alabastre, senyora.

Deu euros.

-No! És possible?

El _____ penetra en el recinte

del marc i daura les cuixes

de la supervedette que

trepitja un ―a mi Alberto, de

su Consuelo‖, mentre el

bergantí navega amb les

veles flàccides damunt una

atrotinada ______de gas

―Prometheus‖.

Amb les senyores amb

______de pells i joies de

parada, els encants ja no

són els encants. Tot té el seu

__________de decadència.

Digueu-ho, si no, al senyor

Giovanni Arepas, colpit

tristament per la

decadència dels encants.

CAMPODIFIORE

Als encants de Barcelona es

troben les coses més

insospitades del món, des de

_____ i dentadures postisses

fins a ______ i consoles

isabelines, tot en un desordre

delirant i complicat.

-Aquest gerro de guix amb

nanes adornades?

-Això és alabastre, senyora.

Deu ________. -No! És

possible?

El sol penetra en el recinte

del marc i daura les cuixes

de la supervedette que

_____ un ―a mi Alberto, de su

Consuelo‖, mentre el

bergantí navega amb les

veles flàccides damunt una

atrotinada cuina de gas

―Prometheus‖.

Amb les senyores amb abrics

de pells i joies de parada, els

encants ja no són els

encants. Tot té el seu

moment de decadència.

Digueu-ho, si no, al senyor

Giovanni Arepas, colpit

tristament per la ___________

dels encants.

____5. En quin tipus de diccionari trobaries cada una de les entrades següents?

a) macabre,-a: adj. del francès. Prové d‘una obra teatral escrita en francès en al·legoria

de la mort.

b) esqueixar: estripar, esparracar.

c) forca: f. Estri normalment de fusta i amb dues o més puntes que serveix per agafar

materials.

d) trontollar: v. intr. Moure‘s alguna cosa a causa d‘algun moviment fort o per no estar

fixada amb fermesa.

e) color: gris, ataronjat, taronja, blau, verd.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

5

____6. Completeu aquest esquema:

Són 9 exercicis en total

SESSIÓ 8. HABILITATS. ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS OCLUSIVES P/B , T/D, I C/G

Què és un diccionari? Què és una entrada lèxica?

-lema:

- informació morfològica:

-informació fonètica:

-informació etimològica

-informació semàntica o definició

TIPUS DE DEFINICIONS

-LEXICOGRÀFICA

-SINONÍMICA

-ENCICLOPÈDICA

Tipus de diccionaris:

NORMATIU

BILINGÜE

DE SINÒNIMS I ANTÒNIMS

ENCICLOPÈDIC

ETIMOLÒGIC

INVERS

COMBINATORI

Què és la semàntica?

Què són els camps semàntics?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

6

____7. Aquí teniu CINC textos. Llegiu-los atentament, i mireu de comprendre'n TOTES LES

PARAULES, a més del sentit general que tenen. Si no en sabeu el significat, utilitzeu el un

dels dicccionaris digitals següents per a esbrinar-lo:

http://dlc.iec.cat/

http://www.enciclopedia.cat/

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp

Després, la professora us preguntarà, per grups, el significat d'alguns dels mots.Vigileu

perquè hi ha algunes paraules que tenen significats diferents segons la frase on estan i el

diccionari dóna tots aquests significats: haureu de triar quin és el bo per a aquests textos.

Donarem punts a qui els vagi encertant, i després sumarem. El grup que guanyi tindrà un 10

de nota de classe, el segon grup un 7 i el tercer grup un 5. La resta de grups tindrà un 0.

TEXT 1: ELS NOIS QUE PINTAVEN RAJOLES

La dona de la porta no em va conèixer. Quan vaig demanar de veure Frans va arronsar les

espatlles i em va deixar passar i va desaparèixer sense ensenyar-me on havia d’anar. Vaig

entrar en un edifici baix on tot de nois de l’edat de Frans seien en bancs davant d’unes

taules llargues i pintaven rajoles. Feien uns dibuixos molt senzills, que no tenien res a veure

amb l’estil ple de gràcia de les rajoles del meu pare.

Tracy Chevalier, La noia de la perla, La Magrana, 2001

TEXT 2: UN HOME

El veia de tan a prop i tenia tan poques coses a fer

―a part, és clar, de dinar― que vaig observar-lo una

estona. La cara era rodona, grossa, tirant a vulgar, i

no presentava pas cap línia precisa: una cara feta

de petites protuberancies sense consistència, d’una

carn que semblava caure. Representava tenir uns

cinquanta-cinc anys, i potser encara no els tenia.

Tenia el cabell rar i blanquinós i uns ulls blancs sobre

d’unes enormes bosses morades; el front ample i el

nas normal, la boca molsuda, l’orella grossa, el

clatell ondulat i curt. La resta era proporcionada a

la seva alçada: amples espatlles, ventre solemne, cama espessa i una considerable planta

de peu. Anava afaitat i portava un vestit clar, que li queia de qualsevol manera: un vestit

comprat fet.

Josep Pla, Contraban i altres narracions, Edicions 62, 22003

TEXT 3: UNA PEÇA EXÒTICA

El foraster venia de l’orient mes llunyà i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit tapís

que tenia una gamma de valors que abastava l’art, l’arqueologia i el diner. Aquella peça

exòtica va recórrer tots els pisos, en visites de meravellar, fins que un dia algú va deixar-hi

caure unes gotes de te; van provar de treure la taca amb diversos liquids i finalment

portaren el tapís als estenedors perque s’assequés.

Pere Calders, ≪La revolta del terrat≫, Cròniques de la veritat oculta, Edicions 62, 2001

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

7

TEXT 4: DIARI D’ANNA FRANK

Pero no importaven els detalls. El cert és que encara era de nit i no sabíem què fer, tot i

que per altra banda ja estàvem una mica més tranquils, ja que des de tres quarts de vuit,

hora en què el lladre havia entrat a la

casa, fins a dos quarts d’onze no

havíem sentit més sorolls. Pensant-ho

bé, ens va semblar molt poc probable

que un lladre hagués forçat una porta

tan d’hora, quan encara hi podia

haver gent caminant pel carrer. A més,

a un de nosaltres se li va acudir que

era possible que el cap de magatzem

dels nostres veïns, l’empresa Keg,

encara estigués treballant, perquè

amb tanta agitació i amb les parets

tan finetes que teníem, hom pot

equivocar-se fàcilment amb els sorolls, i

en moments tan angoixants la imaginació també acostuma a tenir un paper important.

Diari d’Anna Frank, Plaza & Janes , 1997

TEXT 5: EL TEMPS DE LES CIRERES

Va aixecar el braç i aturà un taxi. Es girà per donar una darrera ullada a l’aeroport.

Reconegué els trets màgics i suposadament infantils de Miró i va somriure, ≪ja sóc a

casa≫. Va pujar a dalt del cotxe, ≪a la Gran Via cantonada Bruc, si us plau≫. Pel mirall

del retrovisor veia els ulls color burell del taxista. Uns ulls que l’esguardaven de tant en tant,

≪no sé quina pinta dec fer.≫

Montserrat Roig, El temps de les cireres, Edicions 62, 2008

____8. . Llegeix aquestes definicions que hem trobat a internet, de la paraula ALIENAR:

ALIENAR (a http://dlc.iec.cat/ )

1 v. tr. [LC] [DR] Fer passar a altri la propietat, el domini, (d‘alguna cosa). Els hereus no

podien alienar aquells béns.

2 tr. [LC] Fer perdre, allunyar de si, (l‘afecte, l‘amistat, la benvolença, etc., d‘algú). El seu

mal geni li ha alienat l’amistat de tothom.

3 1 tr. [LC] [PS] [MD] Fer perdre (a algú) el seny, la raó.

3 2 intr. pron. [LC] Perdre el seny, la raó.

4 tr. [SO] [PO] Fer que (algú o una col·lectivitat) actuïn d‘acord amb interessos que els són

aliens per causa d‘influències ideològiques o de condicions socials, econòmiques o

polítiques. La repressió no ha aconseguit d’alienar aquest poble.

ALIENAR (a http://www.enciclopedia.cat)

alienar. Fer passar a altri la propietat, el domini (d'alguna cosa).

alienar. Fer perdre, allunyar de si (l'afecte, amistat, benvolença, etc, d'algú).

alienar. Causar o produir alienació.

ALIENAR (a http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp , que és l'OPTIMOT)

1. alienar

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

8

Fer passar a altri la propietat, el domini, (d'alguna cosa). Els hereus no podien alienar

aquells béns. Fer perdre, allunyar de si, (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc., d'algú). El

seu mal geni li ha alienat l'amistat de tothom. Fer perdre (a algú) el seny, la raó. [...]

2. alienar

Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

1 v tr (cedir una propietat) enajenar; alienar ant. 2 (l'afecte, l'amistat) enajenar; alienar;

quitar. [...]

3. alienar (castellà)

Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)

v tr 1 (enajenar) alienar. [...]

4. alienar

Font Verbs conjugats

El verb que heu cercat es conjuga com cantar. [...]

I ara digues: quina és la millor opció per a entendre aquest mot?

Redacta la definició d'alienar més completa possible que siguis capaç, barrejant les

informacions de les tres fonts de consulta i posant una frase d'exemple de cadascuna:

SESSIÓ 10. HABILITATS: DICTAT DE LES OCLUSIVES

____9. En aquest text hi falten unes paraules. Teniu les definicions a les columnes de sota.

Ompliu els butis amb el mot necessari.

Nataniel es va _____________( 1 ) un dia a mitja _____________( 2 ) . I, de moment no va voler dir res a

ningú. La seva dona patia del _____________( 3 ) i un disgust li hauria estat _____________( 4 ) . De

manera que Nataniel va fer un esforç i es quedà quiet al _____________( 5 ) prement la

_____________( 6 ) amb les _____________( 7 ) i procurant que no se li envidriés la mirada. A entrada

de fosc una _____________( 8 ) trucà a la porta per demanar una _____________( 9 ) d‘_____________(

10 ) i com que era una vella amiga de la família, volgué visitar el _____________( 11 ).

–El vegi estrany –digué: sembla _____________( 12 ). Jo, de vostès, avisaria al _____________( 13 )

. –Noooo! –va respondre Marta, la muller lleial. Ja ho fan, això. És la mena de ___________

( 14 )

Va transcórrer la _____________( 15 ) marcada pel _____________( 16 ) tic-tac del _____________( 17 )

de l‘alcova, i l‘_____________( 18 ) a l‘hora d‘ _____________( 19 )

la Marta va amoïnar-se perquè Nataniel havia deixat els _____________( 20 ).

-I el _____________( 21 )? Tampoc no et fa il.lusió?

Nataniel tenia els _____________( 22 ) abandonats damunt els _____________( 23 ) i no en feia cap

mena de cas.

El dia va passar enmig d‘una _____________( 24 ) persistent: a través dels _____________ ( 25 )

entelats es veien les siluetes de colors trencades per la mullena. Una mena de _____________( 26 )

omplia el pis i la Marta deia, a cada moment, que s‘estava molt bé a casa.

El dimarts, la Marta va telefonar al _____________( 13 )

-...amb la novetat –deia- que ha perdut la gana. I no està d‘humor...

Van parlar uns instants i al final la Marta va penjar.

-Què diu?- preguntà la mare de la muller fidel.

-Que sí, que ja ho fan. Però que no el deixem engorronir.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

9

Després d‘una breu reflexió, la Marta afegí:

-_____________( 27 ) a l‘hora de _____________( 28 ), l‘asseurem a _____________( 29 ).

L‘ _____________( 18 ) a migdia, es complien hores i hores que Nataniel era mort. Però ell no es volia

donar i callava amb una sorruda tossuderia.

El van agafar entre la Marta, la mare, la _____________( 8 ) i el noi, i el van asseure a _____________( 29

)

-És el teu bé –li deien. T‘has d‘espavilar una _____________( 30 )

Tenien mala peça al teler i la Marta somicà: ―No em diràs ara que no t‘agrada l‘_____________( 31 )‖

La sogra va olorar l‘aire, com un llebrer, i va dir:

-Se sent una fortor _____________( 32 ).Em sembla que s‘escapa el _____________( 33 ).

El fill, que havia abandonat els estudis d‘esperanto per entrar d‘aprenent en una gran adrogueria,

digué:

-El que em sorpèn és que no digui res. Abans bé parlava!

Plorosa, la Marta va passar la _____________( 34 ) pels _____________( 35 ) del cos present. ―Prova-ho,

home. Prova-ho!‖

Nataniel es va espolsar un _____________( 36 ) que tenia en una _____________( 37 )

I va caure de cara al plat.

-Ja no puc més- digué. Em sap greu aigualir-vos la festa...

El dia del _____________( 38 ) la veïna comentava:

-Jo no crec pas que s‘ofegués amb _____________( 31 ). Si vol que li digui la veritat, crec que ho

arrossegava de feia temps. De vegades, el detall de morir-se tant se val...

I abaixant la veu, amb un to confidencial, afegí a cau d‘orella de la seva interlocutora:

-Desenganyi‘s! La processó ja devia anar per dins.

PERE CALDERS. Mig d‘amagat

Cessar de viure.

L‘hora de berenar.

Òrgan central de la circulació de la sang.

Que no és gens bo per a la salut.

Moble per a dormir-hi .

Peça de llana o de cotó que serveix com a abrigall al llit.

Serveixen per agafar, tocar...

Persona que viu a prop.

Tassa petita per prendre xocolata.

Producte que s‘extreu de les olives.

Que ha perdut la salut.

Persona distreta, aturada.

Un cura, dos dubten i tres mort segura.

Alteració de la salut.

Quan la lluna brilla al cel.

Que sempre fa el mateix, no varia.

Instrument per a mesurar el temps.

El dia següent.

El primer àpat del dia.

Molt adequats per sucar a la xocolata.

Es publica cada dia.

Òrgans de la visió.

Part entre la cuixa i la part de baix de la cama.

Acció de ploure.

Substància dura, fràgil i transparent.

Atmosfera viciada d‘un local tancat.

Dia que segueix al d‘avui.

Àpat del migdia.

Moble que té una peça plana sostinguda per potes.

Petita porció d‘una cosa.

Sopa de brou.

Rara, singular.

El butà n‘és un.

Estri que té forma de fulla còncava i serveix per menjar sopes.

Parts carnoses que clouen la boca.

Animal inverebrat de cos tou, cilíndric. N‗hi ha de seda.

Part del vestit que cobreix el braç.

Missa en sufragi de l‘ànima d‘un difunt.

____10. Sabeu per a què

serveixen cadascun d´ells? Busqueu informació sobre quantes menes de diccionaris hi ha

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

0

____11. Quin diccionari faries servir en cadascun d´aquests casos?

a. Per trobar les obres principals de l´escriptora Montserrat Roig

b. Per saber el significat de "veure-ho tot de color de rosa", "de més verdes en

maduren", "donar carta blanca", "passar-les morades", "veure´s negre per sortir-se´n".

c. Per saber com es diu vermell a València, com es pronuncia roig a Lleida, etc.

d. La definició dels diferents sentits de Carbassa, que és un mot polisèmic.

e. Quin mot català neix del mot àrab LAZUR

f. L´origen etimològic de cobalt o de groc

g. Els sinònims de vermell.

h.Tres mots que rimin amb lila per a una poesia que esteu fent

i. Com es diu, en anglès, daurat i platejat.

j. La transcripció fonètica de turquesa, perquè no sabeu si va amb una o dues esses.

k. El contrari d´argentat, intens, mat.

l. L´origen del cognom o llinatge CASTAÑÉ

ll.Els derivats i el plural de taronja.

m. Els sufixos que indiquen "tendència a un color"

____12 Moltes vegades, els colors han donat nom a elements de la Natura i culturals. En el

darrer cas es fan servir, moltes vegades, com a metàfores, per la simbologia psicològica

que té cada color. Sabries dir què expressen el blanc, blau, vermell, etc.? I quin nom, "ben

acolorit", reben...?

-Una beguda feta amb aigua, sucre, llimona i un licor fort i que es pren calenta?

-Les pel.lícules i llibres de lladres i policies?

-Els acudits que tenen un vessant escatològic o sexual?

-La ideologia política d´esquerres comunista?

-Una malaltia que afecta la gola i provoca erupcions cutànies?

-Un tipus de flor, de raïm, d´ocell i de peix?

-El nom que reben les algues petites que creixen en lloc humits, com les parets?

-Una novel.leta d´amor amb final feliç?

-Una persona o animal de cabell o pèl blanc, pell clara, etc.?

-Els tres tipus de vi?

-El milloret de la societat?

-Una contusió?

____13. Diccionari Ideològic: series capaç de fer un recull lèxic sobre un tema que no

estigui en aquest tipus de diccionaris? Per exemple, el vocabulari de l´argot juvenil. Busca

els mots i ordena´ls -segons l´ordre alfabètic, és clar- i mira de definir-los i il.lustrar-los.

Després inventa´t un joc perquè els companys se´ls aprenguin.

____14. Domineu l´ordre alfabètic, oi? Un salvavides no serveix de res si no el sabeu usar bé

i amb rapidesa. Fem un joc: cada grup s´ha d´empescar tres mots ben llargs i difícils, per

assegurant-se de que sap escriure´ls. Després, per torns, un representant de cada balsa en

buscarà un d´un altre grup, a l´Enciclopèdia, i li mesurarem el temps. Després llegirà la

primera accepció en veu alta i farà una frase per demostrar-nos que ha entès bé el mot.

Donarem punts per temps i per frase. Qui serà el més ràpid? Qui ho entendrà tot a la

primera? Quin grup guanyarà?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

1

____15. . Uf! Haureu pogut comprovar que buscar al diccionari és un pèl complicat. Segur

que us sabeu l´alfabet de cor? A veure, a veure...

a. Ordeneu alfabèticament: verificar, vímet, veremar, vàlid, verb, valencià, verí,

visita, venut, vi, verderol, veraç, veritable, voraç, verge, vulgar, verd, vital, viure, volar.

b. Com s´han de buscar els dígrafs al diccionari: LL, NY, SS, TX, TJ, IX, etc.?

c. I els noms propis de persona? Per exemple: Salvador Espriu.

d. Fixa´t en aquest llistat de locucions i frases fetes. Com les has de buscar?

Assenyala primer el mot clau:

L´aboques pel broc gros, a mans besades, a bodes em convides, ets un tros de

quòniam, et falta un bull, fas catúfols, arribarà a misses dites, sempre porta l´aigua al seu

molí, tal dia farà un any.

e. No sempre trobem les paraules per la mateixa forma en què les tenim en un text.

Cal fer petits canvis, per trobar el mot primitiu. Com buscaries...?

poques, grandíssim, provaria, vostres, visqués, óssos, llibrot, estremut, llepafils, corprès.

____16. De vegades, un diccionari pot semblar un jeroglífic de signes misteriosos. Llavors,

de res serveix saber buscar un mot, ràpidament i eficaç, si no entenem el que hi posa.

Aquest llarg exercici s´ha de fer sobre l´article BLANC de l´Enciclopèdia Catalana.

-Per entrada entenem el mot que estem buscant. Però, què significa -a?

-Què et sembla que volen dir els números 1,2,3,4...marcats en negreta?

-Darrera d´aquests números trobem abreviatures com adj. Què són? N´hi ha d´altres

a la mateixa enciclopèdia? (consulta els índexs)

-Ara que ja saps què és una accepció, contesta: a quina accepció es refereix el

BLANC d´aquestes frases?

-Ha desat la roba blanca a la calaixera.

-El rector vol una coral de veus blanques.

-He deixat l´examen en blanc.

-Li van donar carta blanca per redactar el memoràndum.

-Jordi de Sant Jordi va fer poesies en versos blancs.

-És un polític blanc: no li agraden els comunistes.

-S´ha quedat blanc quan ha vist com rajava la sang.

-Els nervis m´han fet passar la nit en blanc.

-M´agradaria trobar-me un taló signat en blanc.

-El metall Britània és un mentall blanc.

-Fixa´t en l´accepció 10: per què hi ha altres números a dins, més clarets?

-Què et sembla que significa ( cabell) en el 2?

-Hi ha algunes accepcions que tenen les abreviatures en majúiscules, com MAR.

ANTROP. FÍS. etc. Busca- les totes i explica què signifiquen.

-Hi ha algunes altres abreviatures en aquest article. Consulta-les.

-Fins ara, hauràs comprovat que hi ha diferents tipus de lletra:

-rodona per a les definicions.

-negreta per a les frases fetes, l´entrada (més grossa) i el número de les

accepcions.

-cursiva per als exemples, categories gramaticals, altres mots als quals s´envia

al lector, mots estrangers, autors del text de la definició...

-majúscules per al tema de l´accepció, abreujat.

Busca ara altres tipus de lletra en altres articles d´aquest tema:

-lletra més petita o entre cometes:

-Alfabet Fonètic Internacional:

-Versaleta (majúscules diferents):

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

2

____17. Llegeix aquest petit text i digues en quina accepció de la definició del diccionari

corresponent està el mot subratllat:

"Aquella jornada de Corpus va marcar el jorn de tallar els rissos. Amb cinc anys de

portar al cap aquella mena de guarniment inútil ja n´hi havia prou, i potser massa. Ja era

hora de deixar-se d´andròmines i de suplements decoratius per començar a fer entendre

al noi que al món no hi venim per lluir, sinó que hi venim per treballar, i que el que porta

massa temps tirabuixons i altres falòrnies corre el perill d´avesar- s´hi i anar gornit tota la

vida.

L´Esteve volia que el noi fos home i com més aviat millor"

SANTIAGO RUSIÑOL. L´auca del Sr. Esteve

____18. Completa aquest text amb les paraules adequades tenint en compte les

definicions de sota:

"El despatx no tenia res d´atractiu. El..................(1) era escàs i vell, amb l´aspecte

........................(2) de les peces de segona mà. Un rectangle .....................(3) de catifa

marronenca cobria el terra. D´una paret bruta penjava un .....................(4) emmarcat que

autoritzava Alexander Rush per exercir com a detectiu......................(5) a la ciutat de

Baltimore. (...) La .......................(6) superfície de la taula contenia, a més dels peus del

propietari, un telèfon, un tinter ple de ...................(7) negres, un grapat de papers

generalment relacionats amb ...............(8) que havien fugit d´una o altra ...................(9)..."

DASHIELL HAMMET ......................(10) d´assassí.

1: conjunt de mobles d´una casa, d´una cambra, etc..

2: deteriorat, fet malbé per l´ús.

3: teixit malmès o destrossat.

4: paper oficial que garanteix una cosa com a certa.

5: pertanyent a un particular o grup petit de persones.

6: tractada malament.

7: petita massa pulverulenta aglomerada o líquida coagulada.

8: culpables d´un crim.

9: Lloc on s´està pres o detingut.

10:el qui aprèn algun ofici.

____19. Hi ha dos tipus de definicions:

-la LÒGICA presenta de forma clara la realitat que representa el mot, des

de les característiques generals a les particulars. Per exemple, s´usa per a

les màquines, els animals, eines, etc.

-la NOMINAL defineix a través de sinònims, antònims, derivats o compostos,

amb exemples o citacions. Serveix per als noms o adjectius massa abstractes.

Per fer una definició s´ha d´analitzar els semes que té el mot en relació amb altres mots del

seu mateix camp semàntic, per veure les semblances o diferències. D´això se´n diu

l´anàlisi lèxica o componencial. Per exemple:

LEXEMA per seure sobre 4 peus per 1 persona respatller braços

seient + o o o o

cadira + + + + -

silló + + + + +

sofà + + - + +

tamboret + + + - -

puf + - + - -

balancí + - + + +

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

3

Fes l´anàlisi componencial de COTXE, TAXI, FURGONETA, AMBULÀNCIA i

CAMIÓ. Has de tenir en compte que són hipònims de VEHICLE (que és el seu hiperònim)

____20. Fixa´t en aquest diagrama de CULLERA estri

que serveix per fer la seva definició LÒGICA material forma

i després fes els de FORQUILLA i GANIVET metall o fusta pala còncava amb

mànec

finalitat

prendre el contingut d´un recipient i

dur-lo a un altre o a la boca ____21. Les definicions lògiques comencen normalment per un nom genèric o hiperònim i

després van afegint les característiques particulars.

Quin és el nom genèric de…?:

TROMPETA VERMELL JERSEI

ROURE TORNAVÍS AIRE

CICLISME POESIA ESCOMBRIAIRE

CAPITALISME

____22. Podries ara fer la definició de jersei, tornavís, escombriaire i poesia?

____23. Ara fem definicions nominals, ja saps, amb sinònims, antònims, mots de la mateixa

família, etc:

Adreça

menjar

covard

curt

fred

Institut

____24. . Segur que, fins ara, només se us ha ocorregut fer definicions d´una sola

accepció.Però ja sabeu que la majoria dels mots permeten de fer-ne diverses. Proveu de

fer-ne tres de cadascun dels mots següents:

GENI PROGRAMA FONT

____25. Sabries dir què estem definint?

1.Del color del cel sense núvols.

2. Astorat, esbalaït.

3. Taca produïda per l´extravassació de la sang,de resultes d´una contusió.

1. Lloc tancat de la casa rural destinat a bestiar.

2. conjunt de sobirà i personatges que l´envolten.

3. organisme que exerceix la jurisdicció.

1. agafar i treure peix de l´aigua.

2. obtenir allò que s´esperava.

3. atrapar.

1. inferior en quantitat o qualitat.

2. signe de la substracció i els nombres negatius.

3. expressa exclusió d´una quantitat, component, etc.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

4

____26. Hi ha mots i signes de puntuació que serveixen per definir, tant en els diccionaris

com en els llibres de text. Mira:

La paraula llatina ultimàtum vol dir "dut a l´últim extrem"

Per fonedís entenem quelcom que desapareix amb facilitat

A la Prehistòria existien dinosaures: una subclasse dels rèptils

La política espanyola actual es basa en el pactisme, la qual cosa vol dir, en altres

paraules, que els conflictes es regulen a través del pacte entre parts oposades.

El benestar del pacient (persona que pateix una malatia o està convalescent d´una

operació) és l´objectiu prioritari de la Conselleria de Sanitat.

N´hi ha molts més: és a dir, que consisteix en, d´això se´n diu...

Utilitza´ls en la definició de TELEPATIA, ADN, TUNDRA.

____27. Juguem una mica: una persona del grup ha de sortir a la pissarra i buscar al

diccionari un mot que pensi que ningú de la classe sabrà què significa. L´escriu a la pissarra

i tothom ha de provar de definir-lo per escrit. Després recollirem els papers, els donarem un

número a cadascun i els barrejarem. Després de llegir-los tots en veu alta, cadascú dirà

quin número li sembla el més correcte i si algú guanya li donarem 2 punts. Si no l´encerta

ningú, donarem 2 punts al que ha buscat el mot. Així unes quantes vegades. A veure quin

grup s´enduu el trofeu al millor "definidor"!

____28. Ara inventeu-vos mots que no existeixin en català i llur definició. A veure qui la fa

més grossa!

____29. .Aquí teniu un text que té espais buits. Distribuïu-vos per parelles i a cadascun dels

membres el professora li donarà un llistat de mots (llista 1 que correspon als espais 1 i llista

2 que correspon als espais 2). La persona que tingui el número 1 haurà de definir les

paraules de la seva llista a l´altra sense anomenar-les. El mateix farà la persona que tingui

el 2. Entre tots dos haureu de completar tot el text. Si queda algun lloc buit, es restaran

punts, igual que si hi ha algun error:

"Prop del lloc on treballava hi havia una ....................1 on veia entrar i sortir gent

molt ...................2 i amb aspecte de no tenir problemes. (...) Entre la foscor del local, les

..........................1 de les llumetes i ....................2 de la música se sentiria més protegit i tot. (...)

Els primers dies s´hi trobava una mica estrany, i no .....................1 fer-se veure massa.

Això sí, observava i aprenia a ...........................2 a l´estil de la casa. Aquella ..................1

i aquell ......................2 l´atreien cada vegada més. S´hi trobava bé.

Un bon dia es va decidir a anar a la ...........1 per compartir la ................2 amb els

altres joves, i no se´n va sortir malament. Més aviat va notar com una ..............1 que

l´alliberava de certs ......................2. Se ......................1 entre la ...............2 i participava

.......................1 en aquell ..................2 col.lectiu. Se sentia un altre home. En un canvi de

....................1 es va trobar encarat amb una noia de ......................2 extraordinàriament

atractiva que desprenia un ......................1 .........................2".

"Mort d´amor a Maó" JOAN RENDÉ

Sumari d´homicida

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

5

____30. El llenguatge dels barrufets és molt divertit de "traduir". Procura fer-ho bé tenint en

compte el context de les frases.

LEXEMES I MORFEMES ____31. Dels mots en negreta analitza’n els components (lexema i afixos)

L‘home se‘l mirà i després, amb desgana, es decidí a obrir el llibre que tenia davant. Amb

el dit, va anar baixant per la darrera pàgina escrita i, al capdavall de tot l‘aturà al costat

d‘un nom.

- És tal com us deia- féu.

- Perdoneu – va excusar-se el Nero amb polidesa.

Ara, però, ja sabia que en Joan era el viatger que arribà la tarda anterior. El dit de l‘home

s‘havia aturat prop d‘aquest nom: Josep Arderiu. El Nero n‘havia tingut prou amb veure la

lletra clara i gran del seu còmplice, precedida per aquella jota tan especial que el noi

tenia costum de cal.ligrafiar

Va sortir de l‘hotel i s’allunyà al llarg de la vorera. El Blasi, que s‘esperava a l‘altre costat de

carrer, copsà el petit senyal que li feia el seguí discretament. Van reunir-se en tombar la

primera cantonada.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

6

____32. Repassem la flexió de gènere. Fes el femení dels següents noms masculins:

Ase,

actor

comte

jutge

poeta

marquès

noi

sogre

avi

orfe

alumne

mestre

germà

lleó

rei

heroi

cosí

marit

____33. Fes el femení dels següents sintagmes:

Un alumne apte

Un amic invisible

Un mestre pobre

Un periodista culte

Un mestre admirable

Un atleta covard

Un noi alegre

Un futbolista jove

____34. Hi ha paraules que no segueixen la norma (masculins acabats en ―E‖ i femenins en

―A‖). Aquests són alguns exemples de les excepcions de la norma. Completa amb la

vocal A o la vocal E les següents paraules, afegeix l’article davant de cada paraula:

Dram...

Panoram....

Febr....

Torr...

Piràmid....

Class.....

Fras....

Imatg....

Sèri....

Guàrdi....

Faring....

Catàstrof.....

Sistem....

Barbàri....

Higien....

Calvíci....

Traum.....

Flair....

____35. I ara la de nombre. Fes el plural de les següents paraules:

Reflex

Quiosc

Altaveu

Cartutx

Lluç

Asterisc

Capritx

Sandvitx

Contrast

Museu

Gust

Cacau

Sarau

Pretext

Trofeu

____36Fes el singular de les paraules següents:

Els coves

les coves

bústies

assumptes

ciclistes

espurnes

pediatres

dogmes

disfresses

colzes

____37. Separa els morfemes de les formes verbals següents i indica‘n la persona, el

nombre, el temps i el mode:

Dificultàveu Dutxen Mouríem Distribuiràs Telefonà

____38. Classifica els morfemes destacats en derivatius o flexius. Quin significat aporten?

Falçs

Costaner

Peixater

Solellada

Comerços

Trencadissa

Garlaire

Perdies

Sitgetà

Aromàtic

Embafador

Europea

Inadequat

Subtítol

Massatgista

mirador

____39. Digues la categoria gramatical dels lexemes i els canvis que s‘hi ha

produït: Veuarra, pineda, drapaire, xinès, mengívol, espaiós, carona, nassot, vellesa

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

7

ONOMÀSTICA-ANTROPONÍMIA-TOPONÍMIA

____40. Si volem saber l‘origen geogràfic d‘una paraula catalana hem d‘anar a la seva

ETIMOLOGIA (‗paraula veritable‘en grec). Hi ha diccionaris etimològics en línia, com ara:

http://dcvb.iecat.net/, on podríeu buscar aquestes paraules: HANDICAP, TOMÀQUET, ORRI,

TONTO, HARMONIA, BOLXEVIC, XOFER (l‘etimologia es troba darrera de l‘abreviació ETIM.)

____41. Els noms propis tenen també significats etimològics: cerca els de:

Laura Andrea Cristina Marina Paz Sandra

Guillem Ferran Daniel Jeremíes Nàdia Anna

Podeu consultar http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/

____42. Igualment, podeu fer-ho amb els topònims. Jugueu a :

http://www.gencat.cat/toponimia/interactiu/index.htm

DERIVACIÓ ____43. Repassa el quadre general de sufixos i busca-hi aquells que servirien per

expressar les següents idees. Escriu una paraula relacionada amb el significat:

- Noms de persona, d‘ofici o professió: -aire

- Noms de lloc: -eria,

- Noms d‘instruments o objectes: -all

- Noms col.lectius: -ar

- Noms gentilicis: á/-ana

- Noms d‘acció i efecte d‘un verb: ança

- Noms augmentatius: -às/-assa

- Noms abstractes: -essa

- Noms diminutius: -et/-eta ____44. És possible que desconeguis una bona part dels mots següents. Tanmateix,

fixant-te en els sufixos, n‘hauries de deduir el significat i escriure‘l – encara que

sigui aproximat

Processador: màquina o persona capaç de realitzar un procés

Etiquetatge

Tabuladora

Indexació

Fangar

Marxisme

Regalim

____45. Seguint l‘esquema, fes un derivat de cada mot i redacta‘n, després una frase (ON

QUEDI CLAR EL SIGNIFICAT DE LA PARAULA):

LEXEMA SUFIX DERIVAT FRASE

VAGA -ISTA

HIVERN -AL

ESGARRIFAR -ANÇA

CONTENIR -IDOR

PAPER -ASSA

CANÓ -ADA

NAS -(S)UT

CRANI -AL

BRANCA -ATGE

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

8

____46. Busca almenys 5 derivats amb prefix en el text de sota, i analitza‘n els elements

(prefix, lexema, sufix)

Hèctor avià el dard, però un buf d’aire enviat per Atena el va girar i li va caure als seus

mateixos peus. Quan Aquil.les corregué endavant cridant venjança. Apol.lo embolcallà

Hèctor amb una altra boira espessa. Tres vegades carregà Aquil.les debades contra el seu

invisible enemic i llavors girà la seva còlera contra troians no tan alts, bramulant com un foc

de vosc, mentre ells es descol.locaven i corrien cap a l’Escamandre. Allí, en els baixos i

clots sota les aigües riberenques, els matà a centenars. L’enfurit déu-riu Escamandre

aparegué en forma d’humà cridant: “Ves-te’n!”. Aquil.les furiosament, entrà fins a mig riu i

el desafià. Escamandre reuní un bon cabal d’aigua i l’envià impetuós contra Aquil.les, que

se’n defensà abraçant-se a un om. Aquest s’arrencà de seguida però Aquil.les arribà

acaçat per Escamandre en forma d’enorme ona verda. S’hauria ofegat com una rata si

Posidó i Atena no l`haguessin arrossegat agafant-lo cadascun per una mà.

____47. Escriu una notícia breu que pugui justificar algun dels següents titulars:

a. Va caure tan malament que es va esdentegar

b. Passava diners de sotamà al conserge perquè li ensenyés els exàmens

c. Era malvist perquè era malparlat

d. L‘ex-ministre defensava la coeducació

____48. Analitza els elements que puguin ésser formats els mots següents: lexema,

prefixos, sufixos,infixos.

Escanyussar-se

Llumenera

Blanquinós

Esgratinyar

Ventijol

____49. Relaciona aquests significats amb el prefix corresponent: negació, oposició, antic

càrrec, dintre, anterioritat, repetició, superioritat, situació inferior, inferior, més enllà.

Ultratomba, intravenós, amoral, preromà, subsòl, anticicló, sotamàniga, superhome,

exsecretari, reconstruir

____50. Assenyala les paraules que tenen algun afix:

El monestir era un conjunt d‘edificis de color terrós encerclats per una muralla

que alçava com un home i mig. Fora muralles i al davant de la portalada de

l‘església hi havia una escalinata i una placeta i tot de cases senzilles al voltant.

El campanar i les torres semblava que toquessin al cel perquè el monestir

quedava encimbellat sobre un turó de boscatge i un riu tranquil i net el voltava i

en feia gairebé una illa.

____51. Forma adverbis de manera a partir dels adjectius següents:

Poruc, dèbil, content, brut, espès, mòbil, escàs, jove, tendre, dur, gris, cortès, comú

____52. Busca cinc oficis que hagin esdevingut cognoms.

____53. Escriu un derivat verbal a partir d‘aquests adjectius:

Malaltís, ple, curt, profund, coix, just

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

9

____54. Escriu el gentilici corresponent:

Alacant, Sitges, Guatemala, Polònia, Vic, Hongria, Olot, Ucraïna

____55. Aneu redactant expressions amb noms abstractes:

a. Vi agre: l’agror del vi

b. Marbre fred: la fredor del marbre

c. Noies morenes: la .................. de les noies

d. Aigua tèbia: la ................ de l’aigua

e. Mar blau: la ..................... del mar

f. Perles brillants: la .......................

g. Donzella bonica .......................

h. Vida dura

i. Ells són esplèndids: ells tenen .........................................

j. Ells són ferms: ells tenen ...................................

k. Cobra pensió com a invàlid: cobra pensió d‘...............................

l. Ells són savis: ells tenen .................................

m. No m‘agrada que sigui tan tossut: No m‘agrada la

seva................................. (o tossuderia)

n. Això és propi d‘un beneit: Això és una ...........................

o. És golafre: Ell té .........................................

p. Que ets murri! Quina ........................................ que tens!

q. És alegre: Té .......................................

r. És cortès: té ........................................

s. És gelós: Te ........................................

t. Està malalt: té una .............................

____56. Transformeu els substantius abstractes en adjectius:

Licitud: lícit o lícita ; discreció: discret o discreta

Audàcia:

Modèstia:

Elegància:

Eloqüència

Brutícia

Absurditats

Activitat

Espontaneïtat:

Vaguetat:

Falsedat

Crueltat

Bondat

Rectitud

____57. Per a cada expressió, poseu-n‘hi una equivalent, servint-vos d‘un derivat o d‘un

primitiu segons els casos:

Quina buidor, en aquesta sala: Quina sala més buida!

Caràcter dolç: la ....................... del caràcter.

La foscor de la cova: la cova ........................

Que verd! : Quina ........................

Entre ells hi havia tibantor: les seves relacions eren ........................

Que ardits que són! Quina ............................................. que tenen!

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

0

Em sento feble: sento la meva ...................................

Avui se circula amb fluïdesa: Avui la circulació és .............................

____58. Completeu els buits de les frases següents amb els noms que hi convinguin:

- El matalasser és la persona que fa ................................ o en ven; el cadiraire és el qui fa

............................., en repara o en ven; el dentista és el qui té per professió tractar les

malalties de les .........................

- El qui fabrica i ven fideus ( i pasta per la sopa) és el ...............................; la dona que fa

puntes al coixí és la ....................................; una persona que ven flors s‘anomena

........................

- Els qui professen la doctrina de Buda són............................., i els que segueixen les idees de

Darwin,..............................................................

- La manyeria és l‘obrador o ofici del........................................ i la sastreria, del

.............................................

-L‘................................. treballa l‘argent, el ............................... afaita la barba ( i talla els

cabells), el ........................................... (serveix el cafè i altres begudes) i el ............................

ven cansalada i carn de porc en general.

La drogueria és la botiga de.........................................................., l‘esparteria és l‘obrador de

l‘............................., i amb la pastisseria es guanya la vida el ..................................

- Si voleu que us facin una peça de ferro heu d‘anar a cal................................; i si voleu

comprar un objecte de ferro o similar heu d‘anar en una ...............................; si voleu adquirir

llibres us heu d‘adreçar a cal ................................ o ...................................., és a dir, a una

......................................... o ..................................; de peix fresc us en vendrà

el........................................; la botiga s‘anomena .......................................

- Terrisser és sinònim de ...............................

____59. Completa la taula:

Feu un nom

d’aquestes

paraules

Feu un

adjectiu

d’aquestes

paraules

Feu un verb

d’aquestes

paraules

Feu un nom

d’aquests

adjectius

Feu un nom

d’aquests

verbs

Dent-

dentadura

Ciutat-

Bastó -

Gran-

Ample-

Savi-

Córrer

Trair-

Confiar-

Alegre-

Dolent-

Feliç-

Amable-

Amigable-

Còmic-

Simpàtic-

Extrovertit-

Compte-

Roig-

Canadà-

Pagar-

Plorar-

Tremolar-

Discutir-

Bondat-

Activitat-

Mandra-

Enginy-

Caprici-

Habilitat-

Tristesa-

Tolerància-

Caràcter-

Edifici-

Tonto-

Dèbil-

Lectura-

Suport-

Sufoc-

Malalt-

malaltia

Gran-

Tossut-

Tendre-

Simpàtic-

Antipàtic-

Llarg-

Blanc-

Sol-

Viu -

Dolç-

Simple-

Lleig-

Vàlid-

Càlid-

Tendir-

Adquirir-

Agrair-

Patir-

Moure-

Dibuixar-

Sentir-

Beure-

Veure-

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

1

____60. Fixa't en la llista de sufixos, d'infixos i de prefixos catalans:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_prefixos

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_sufixos

http://www.xtec.es/~fmota/primer%20batx/infix.htm

Consulta-la per a dir què signifiquen cadascun d'ells en aquests mots:

PREFIX LEXEMA INFIX SUFIX

a dorm iss ar

es crid ass ar

Ø xerr otej ar

Ø roc all ós

Ø pols egu era

en sang ona ada

Ø gep Ø erut

Nord- americ Ø ana

Il. legal itz at

as sol ell ada

anti global itz ació

a prim(a) Ø ment

a polit Ø ic

de forest Ø ar

hiper crític Ø s

pseudo german Ø ica

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

2

____61. Fes aquests exercicis interactius:

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-verbs1.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-noms-adjectius2.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-verbs-adjectius3.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-verbs-noms4.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-adjectius-noms5.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/derivats-adverbis-adjectius6.htm

____62. Gentilicis de topònims catalans i exotopònims.Les formes de sufixos més productius

són aquestes. Escriu-los:

TOPÒNIMS CATALANS EXOTOPÒNIMS

-à, -ana Andorra, Manresa,

València

Àfrica , Tíbet

-í, -ina Cervera, Barcelona,

Alacant

Níger,

-enc, -enca Eivissa, Terrassa, Penedès Londres, Canadà,

-ès, -esa Maó, Perpinyà, Ripoll Nova Zelanda, França

-er, -era Manises Brasil

-atà, -atana Lleida

-ic, -ica Sóller

-eny, -enya Alzira Carib

-eta Lisboa

-ità -itana Nàpols

-ita Moscou

-i, -ia Armènia, Indonèsia, Somàlia

-ià, -iana Tunísia, Itàlia, Equador, Iran

-ota El Caire, Xipre

-eny, -enya Extremadura, Madrid, Angola,

Puerto Rico

-asc, -asca Mónaco,

-eu, -ea Europa

-u, -a Eritrea

-ó, -ona Bretanya, Lapònia, Letònia

-ic, -ica Gran Bretanya, Etiòpia

més d‘una

forma

Espanya, Turquia, Portugal, Japó

Escurçar

l‘arrel

Alemanya, Aràbia, Índia,

Escandinàvia, Eslovàquia, Grècia,

Rússia, Suïssa,

Kurdistan, Afganistan,Suècia,

____63. Inventa‘t un gentilici per a aquests països imaginaris: Zefirlàndia,Nasàpia, Mirabell,

Costa d‘Argent, Micamonya, Flècia

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

3

____64. Gentilicis dels planetes del sistema solar. Posa‘ls al costat de cada planeta:

____65 Gentilicis irregulars.Posa els d‘aquests llocs, que no s‘assemblen massa al nom del

país:

..................(Anglaterra),................... (Àsia), .................. (Atlàntida), ...................(Bascònia, País

Basc), ................. (Bèlgica), ................... (Rio de Janeiro), ................... (Congo),

..................(Còrsega), ................ (Dinamarca), ...................(Escòcia), .................... (Etiòpia),

.....................(Flandes), ...................(Finlàndia), ...........................(Hongria), .........................

(Judea) ............................ (Sardenya), ................(Texas).

____66. Nocions ortogràfiques:No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula

els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de

l'ús de les majúscules. CAL ANAR AMB COMPTE!

Corregeix aquest text, mal escrit pel que fa als gentilicis:

“L’hotel era ple de Catalans. De fet, allà on anava de viatge, sempre em trobava

Barcelonins, Gironins, Tarragonins i Lleidatans, barrejats amb els nadius, fossin Indis, Àrabs,

Caribenys o Argentins. Tenim fama de poble curiós, amant de l’aventura i la gastronomia,

culte i animós. Fins i tot et trobes Catalans als racons més inhòspits, com Terra de Foc, la

Xina comunista o el Sàhara ardent.”

.

____67. Ara, fixa´t quants derivats podem treure de CONILL:

conill-era (habitacle o cau)

conill-am (munió de conills)

conill-et (cria de conill, també dita lludrigó o catxap)

conill-ada (conjunt de conills)

conill-ar (parir conillets)

conill-er (relatiu als conills)

Mira de fer derivats d´altres animals, com GOS i GAT, amb els mateixos sufixos que

hem usat abans i per aconseguir el mateix significat (sempre no podràs, és clar)

____68. . El català té uns 100 SUFIXOS i amb ells podem fer gairebé de tot. A més de que

un sol sufix pot anar amb diferents lexemes per aconseguir donar-los el mateix significat,

trobem que un sol sufix pot donar també significats diferents. Per exemple, el sufix -ADA

pot significar un nom col.lectiu (teulada), un fenomen metereològic (nevada), un cop

amb un objecte o sobre una part del cos humà (clatellada, bastonada), els guanys d´un

periode de temps (setmanada), una magnitud abstracta (alçada), l´efecte d´un verb

(cremada)...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

4

Troba tots els possibles significats del sufix -ER

-

-

-

-

-

____69. Anem a treballar primer els sufixos que indiquen OFICIS. Extreu-los primer d´aquests

exemples:

cirurgià, dansaire, comerciant, dependent, ferrer,pescador,ebenista,actriu,filòleg.

La vida moderna ha creat nous noms d´oficis a partir d´aquests sufixos, com

ANALISTA PROGRAMADOR. Busca´n tres o quatre més a les pàgines d´oferta laboral del

diari.

Alguns d´aquests oficis estan desapareixent. Què et sembla que feia un BOTER,

un VAQUER, un CARBONER, un TIMONER, un RAIER, una PUNTAIRE, un TERRISSAIRE, una

VEREMADORA, una BRODADORA...És clar, ho has sabut pel seu lexema!!

Per últim, busca uns quants oficis que acabin en -ÒLEG o -ÒLOGA. A on et sembla

que has de buscar el seu lexema?

____70. Del nom que reben els habitants d´un poble, ciutat, país o continent se´n diu

GENTILICI, i sempre es pot escriure en masculí i femení, com és normal (cosa que no

passava amb els d´ofici, per exemple, COMERCIANT).

Et dono set gentilicis femenins i treu-ne els sufixos masculins:

valenciana, sabadellenca,madrilenya,brasilera,aragonesa,barcelonina,espanyola.

Saps que hi ha objectes que tenen un nom que sembla un gentilici?: defineix què és

una otomana, una romana, una lionesa,un suís ,una canadenca,una americana,un havà

____71. Anem als objectes. Encercla el sufix d´aquests noms i després troba de quin

lexema provenen i si és NOM o VERB.

SUFIX LEXEMA CATEGORIA GRAM.

didal -al dit nom

fregall

cuirassa

mocador

cubell

cendrer

xiulet

forquilla

paperina

pastís

baldó

llençol

pebrot

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

5

____72. El sufix -DOR dóna molts noms d´oficis, llocs i objectes,i també adjectius. Fes el

derivat d´aquests verbs i classifica´ls en els quatre grups que t´he esmentat:

enllustrar, trair, encendre, xuclar, estalviar, abocar, amortir, esmorteir, esgotar,

arrossegar, llevar (femení), assaonar, embafar, estafar,aclarir,envernissar,polvoritzar,durar,

regar (femení), sostenir, carburar.

____73. També és corrent fer diminutius, augmentatius i pejoratius dels noms més corrents,

especialment de parts del cos. Series capaç de fer-ne un exemple amb cadascun

d´aquests sufixos diminutius?: -et/a, -im, -ó/na, -oi/a, -ol/a, -ot/a, -ic.

Alguns són ben difícils, i això que els refranys i endevinalles i les cançons infantils en

van ben farcits: "Cada olleta troba la seva tapadoreta", "sol solet, vine´m a veure...."

____74. No sé si t´hi has fixat, però molts derivats ja no tenen res a veure amb el mot

primitiu, com PAPERINA, CUBELL,CUIRASSA...D´això se´n diu un DERIVAT LEXICALITZAT

i passa sovint amb els diminutius: cavall-cavallet (de pintar),forca-forquilla, barret -

barretina... Subratlla els DIMINUTIUS LEXICALITZATS que hi hagi en aquesta llista:

paperina-serpentina-sordina-dinerons-mantellina-barrina-bombeta-ganona-collaret-

llengüeta-tamboret- paleta-arquet-ganxet-llibreta-peuet-sabatilla-cerilla-pastilla-camiseta-

caixó- boirina-camioneta-cigarret-panet-cordó-pobrissó-esglesiola-manilla-fullola-braçalet.

____75. Els augmentatius i pejoratius no són tan complicats: Si et dic que els sufixos del

primer tipus són -AL, -ARRO/A,-ÀS/SA i els del segon són -US/SA, -ASTRE/A i -OT/A segur que

en pots fer una frase parlant d´allò que no t´agrada gens.

____76. Parlant de diminutius...oi que t´agrada cridar els teus amics i família amb un nom

més curt -o més llarg!- que no pas el seu? A l´Anton li dius TON i a l´Antònia ,ANTONIETA...

D´això se´n diu un nom HIPOCORÍSTIC i es pot fer per AFÈRESI (escurçant el nom a base de

treure la primera síl.laba) o per DIMINUTIU (allargant-lo). De vegades del dues coses:

Agustí-Agustinet-Tinet.

Fes una mica de Sherlock Holmes i esbrina de quin nom vénen aquests Hipocorístics:

Bel Sumpta Tomeu Ventura Mila

Tina Lina Tino Mingo1 Bet

Queta Laia Cesc Cisco Quica

Biel Tuies Nasi Bel Cinto

Quim Pep Fina Lena Quel

Ciset Nofre Mundeta Vador Tianet

____77. Segur que algun d´aquests noms et "sona" com a nom de casa d´algú del

poble. Ara mateix penso en el restaurant Can Nofre, o amb Can Tiano,o ... En saps dir

algun més?

____78. Anem a parlar dels llocs. N´hi ha molts, especialment on viuen els animals, que es

fan per derivació. Quina seria la vivenda de...?

el colom el cavall

la gallina el gos o ca

el llop la formiga

el talp l´àguila

el lleó el teixó

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

6

T´han sortit els sufixos -AR, -ER, -ERA, -ISSA? Doncs ho has fet molt bé.

Aquests animals i altres també viuen en llocs diferents, quins serien els habitants de...?

el corral el niu

la cort el cobert

l´estable la pleta

la crisàlide el clos o tancat

el rusc la cleda

____79. Hi ha altres sufixos que serveixen per indicar llocs. Busca´n un nom d´exemple:

-ALL -ANT -ÀRIUM

-ARI -AT -DOR/A

-ELL/A -ERIA -Í

-IA -ORI

(pensa en noms de mobles,establiments, parts del paisatge,etc.)

____80. Anem a complicar una mica el tema i treballem adjectius, verbs i noms.

La majoria dels adjectius provenen de noms i verbs. Quin seria l´adjectiu derivat de...?

gallina sumar

veí amargar

angle dividir

llegenda bullir

estiu plorar

aire demostrar

gegant jove

Maragall trapezi

elegia gel

base Buda

turisme Marx (seguidor de)

Quins sufixos t´han sortit ? Tots han de ser diferents!!!

____81. Hi ha adjectius que s´apliquen a persones propenses a... o objectes amb

tendència a.... Quins correspondrien a aquests exemples?

Persona que té tendència a xerrar:

Persona que té tendència a estar malalta:

Persona que té tendència al neguit:

Color que tira a blau:

Color que tira a verd:

Ara enquadra els sufixos que t´han sortit.

____82. .Més adjectius: els de les persones que fan una acció:

com se´n diu del que es manifesta?

i el que treballa?

el que aprèn?

qui diu mentides?

i l´objecte que extingeix el foc?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

7

____83. Molts d´aquests adjectius s´usen com a noms i adjectius segons les

frases,especialment els que anomenen oficis. Subratlla els que només puguin funcionar

com a adjectius:

aclaparador,llaurador,agitador,proveïdor, astorador,esfereïdor,venedora,esperançador,

administrador,decebedor,bevedor,mereixedor,governador,corprenedora,enraonador.

____84. Els adjectius tenen el grau SUPERLATIU, per expressar-los en el grau més elevat.

La manera més usual és fer-los amb el sufix -ÍSSIM/A, però també es fan amb el prefix RE-

i amb el superlatiu culte, que és una paraula ben diferent.

Digues de quin tipus són cadascun d´aquests:

estupendíssim mínima

celebèrrima pèssima

òptim rebó

arxi-coneguda super-barat

màxima fortíssim

redolent arximilionari

____85. .Anem als verbs. Tothom sap ja les desinències d´Infinitu de cada conjugació

verbal, oi? Efectivament, -AR,-ER,-RE,-IR. Però n´hi ha d´altres que, tot i acabar igual que les

esmentades, tenen un sufix més llarg. Quin seria el verb derivat d´aquests noms?

classe debilitat

eternitat llamp

feina set

carreta blanc

simplicitat puresa

facilitat hospital

felicitat mòbil

caràcter creu

mà munt

justícia obstacle

____86. I ara, una de noms. Fer noms abstractes està facilíssim després de tota la

pràctica que duus. Fes-los a partir d´aquest llistat d´adjectius ,noms i verbs: ADJECTIUS NOMS VERBS

alt llengua confiar

elegant sort avaluar

gran pagès créixer

bo llatí (paraula) cridar

just adolescent cremar

boig cavaller deixar

savi aspror aterrar

breu maldat ferir

discret justícia refilar

dens bonesa nomenar

sol balancí rodar

clar pas robar

lleial bomba córrer

quiet solfa abonar

amarg sonda merèixer

fosc mar mancar

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

8

____87. El sufix -DISSA serveix per fer molts noms relacionats amb sorolls i accions. Fes-ne

a partir d´aquests mots:

comprar- compradissa dring-

escampar- piu-piu

córrer- xerrar-

trencar- barrejar-

____88. . Ara treballarem els COL.LECTIUS i els mots que indiquen ABUNDÀNCIA de:

Et dono els sufixos que indiquen cada cas i tu en trobes un exemple:

COL.LECTIUS ABUNDÀNCIA

-ada -ífic

-alla -era

-am -ós/a

-ar -ut/uda

-atge -at

-eda -dera

-eria -osa

-et

Procura que algun faci referència als animals.

____89. Ens queden uns quants sufixos més a la bossa, però aquests te´ls posarem fàcils.

Només cal que busquis un exemple més:

SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE EL TEU EXEMPLE

à-na pertanyent a llunyà-llunyana

-isme doctrina política-

econò.

capitalisme

-astre/a família política fillastre

-at quantitat que cap

a...

grapat

-at amb forma de... acampanat

-atge condició social esclavatge

-ble,-able-

ible

possibilitat de... avaluable

-è-ena ordinals i partitius sisè,sisena

-er/a arbres i plantes cirerer

-dís/issa propensió a.. encomanadís/issa

____90. Ara fes la correspondència del verb amb el nom de persona i el nom

abstracte: REBRE RECEPTOR RECEPCIÓ

dirigir

produir

construir

corrompre

redimir

interrompre

transmetre

agredir

extingir

preveure

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

9

____91. La influència del castellà ens fa cometre molts barbarismes en la sufixació.

Fixa´t: diem reflexar i hauríem de dir REFLECTIR, florèixer per FLORIR, interrompir per

INTERROMPRE... Consulta el teu llibre de text, especialment la morfosintaxi dels verbs i

troba´n cinc exemples més.

____92. Per acabar aquest apartat de sufixació, recordem la diferència entre flexió de

nombre i gènere, i també desinències verbals (les terminacions pròpies de cada persona i

temps verbal, a partir del lexema) i sufixació. Encercla les paraules que només tenen flexió

o desinència entre les següents:

temes, tracta, classificació,gustatiu, oliós, altres, desagradable, piuladissa, públiques,

excel.lents, partidari, unificar, carnisseries, alimentava, substàncies, normalitat.

____93. Ens queden els PREFIXOS i els INFIXOS. Els primers van col.locats devant del

lexema i els segons entre el lexema i el sufix.

Primer treballarem els tres grups de prefixos més nombrosos. Descobrim els que

signifiquen CONTRARI A, amb els següents mots que tu hauràs de "contrariar",separant el

prefix amb una barra vertical:

moral

alfabet

conceptiu

dir

fer

culpar

fullar

feliç

mòbil

lògic

lletrat

resolució

violent

acció

T´han sortit tots diferents? Doncs està molt bé!

____94. Ara anem pels prefixos de posició. Et donem els significats que tenen i un número

entre parèntesi que significa quants prefixos t´has d´empescar. Ah! I un exemple per

cadascun:

-Davant o abans (3) : ante- avant- pre- antepenúltim,avantpassat,prehistòria.

-Al voltant de (1) : circum- circumval.lació.

-Al mig de (2) : entre- inter- entreacte intercanvi.

-Dintre de (2)

-Cap enfora (1)

-Fora de o més enllà (3)

-Proximitat (1)

-Damunt (3)

-Sota (5)

-A través de o d´un cantó a l´altre (2)

-darrera o a través (3)

____95. . I els prefixos quantitatius? Recorda com s´anomenen els versos segons el nombre

de síl.labes, o els polígons segons el de les cares, etc. i te´n sortiran molts ! tri- tetra- penta-

hexa- hepta- octo- enea- deca- .... Però busquem els que són més usuals. Digues que

signifiquen a partir dels exemples següents:

besavi, bisexual, bisanual

menysprear

mig endormiscat

quasi-unanimitat

semicercle

hipermercat

hipoglucèmia

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

0

____96. Hi ha prefixos que canvien el significat del verb. Explica la diferència entre:

anomenar-nomenar, assenyalar-senyalar, abastar-bastar, assemblar-se-semblar,raonar-

enraonar, encarregar-carregar, seure-asseure,endreçar-adreçar, tornar-retornar,aprendre-

reprendre

____97. Amb els que queden farem això:

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE EL TEU EXEMPLE

arxi- superioritat arxiduc

ben- o mal- positiu-negatiu benparlat,malparlat

bes- anticipació bestreure

bes- entre- inter- reciprocitat bescanviar,interacció

co-con-com-col-

cor-

companyia en

acció

coexistir,corregnar,

col.laborar,comprovar

conviure,correligionar

entre- acció incompleta entreobrir

ex- antic càrrec ex-director

pseudo- fals, no genuí pseudònim

re- repetició repoblar

re-per-sobre-en-em- augmentatiu,abun

dant

redolent,perdurar

sobredosi,enrotllat

embenar

per- tendència a perjudicar

auto- per ell mateix automòbil

neo- nou,recent neocapitalisme

____98. El prefix auto- té molt rendiment. Prova de definir els següents mots:

autobiografia

autodidacte

autocrítica

autodeterminació

autolesió

automedicació

autopropulsat

autoservei

autosuficient

autosuggestió

____99. ELS INFIXOS no solen aportar gaire significat però són útils perquè eviten

confusions entre dos derivats (ferrer-ferreter), aporten petits matisos d´intensitat, petitesa,

pejoratius,etc.( allargassat, bassinyol, parlotejar) o bé fan més bonica o divertida la

paraula (salabror, escaldufar). Troba els infixos que hi ha al text següent:

L´Albert feia el ploricó, perquè un ocell li havia fet una picossada a la mà i li feia

coïssor. El dia solellós va donar pas a una gotellada i sa mare el va estireganyar fins dins de

casa. El seu pare, mentre, estava enfeinessat buscant l´amagatall d´un ratolí entre el

borrissol llefiscós de sota els llits ,sense saber què s´empatollava.

Si no te´n surts consulta aquest llistat d´infixos i els exemples que et donem: -AL- apelagós

-AL- rondaller

-AN- caganer

-ANY- estireganyar

-AR- bafarada

-ARR- caparrut

-ASS- matusser

-AT- llogater

-ATX- esprimatxat

-EG- bonyegut

-ELL- granellut

-ER- camperol

-ET- bufetada

-IC- porticó

-ILL- branquilló

-IN- clenxinar

-INY- fontinyol

-ISC- endormiscar-se

-ISS- pobrissó

-ITX- magritxol

-OL- rajolí

-OLL- empatollar

-ON- ensangonar

-OSS- espicossar

-OT- calçotets

-UC- menjucar

-USC- pedruscada

- USS- cantussejar

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

1

____100. Els mots parasintètics són els que tenen prefixació i sufixació alhora:

RE-FRED-AT, EM-MALALT-IR, A-CAMPAN-ADA, EN-FONS-ADA... Procura fer-ne algun amb els

lexemes:

BANC

CARN

BOTIFARRA

FAM

NEGRE

____101. Fem un exercici de recapitulació de tot el que has après. Llegeix aquest text i

subratlla tots els mots derivats o parasintètics. Després, torna´ls a escriure i separa prefixos,

sufixos i infixos:

I va ser aleshores, just aquell abril, quan els pares van tenir l´accident. La nova li va

caure al damunt aclaparadora, amb tota la força de la seva absurditat. La setmana que

va seer al poble després de l´enterrament, intentat arreglar mil i un assumptes, dels quals

amb prou feines ella ni sa germana entenien un borrall, els amics se li van abocar a

damunt, decidits a ajudar-la, a no deixar-la sentir sola ni un moment. (...) Dintre seu es

barrejaven sentiments indesxifrables, i contradictoris, omplint-la de confusió i impedint-li

prendre decisions. No hauria sabut mai explicar a ningú les reaccions (...)

De nou a París va trigar molt encara a prendre una resolució. La ciutat li semblava

ara grisa i trista; la pluja, incessable aquella primavera, acabà d´enfonsar el seu esperit en

una mena de pou del qual no sabia com sortir. Enmig d´aquella depressió la proposta de

la Gabriella va sorgir com una solució inesperada, a la qual es va aferrar instintivament.

Davant dels seus ulls sorgí tot seguit el paisatge asolellat d´Itàlia, la seva llum intensíssima, i li

va semblar que era allà on s´havia de refer.

"Joana". Lluna de tardor. Mercè Canela

____102. Del grec provenen moltes paraules, prefixos i sufixos, que fem servir usualment. Per

exemple: moll, poeta, xarxa, prestatge, calaix, guix, cim, melangia, àngel, Roses,

Empúries... Dels noms dels seus déus, tant en la variant grega com en la romana,provenen

paraules de tota mena. Mira de trobar els noms dels déus d'on provenen aquestes i si

tenen relació entre el tema i els atributs d'aquell déu o deeesa, posa SÍ, i si no és el cas,

posa NO:

Vulcanòleg Geografia Caòtic Cronòmetre

Plutoni Hermètic Marcial Afrodisíac

Ateneu Cereal Mercuri Plutocràcia

____103. Ara et donem uns quants lexemes i prefixos. Mira de dir què signifiquen i posar una

paraula d'exemple, fent els canvis ortogràfics que convingui:

polis

demos

aristos

tiranos

oligos

mono

geros

antropo

tècnica

termo

topo

zoo

morfo

paleo

pseudo

caco

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

2

arqueo

auto

nigro

quiro

carto

biblio

hipo

mega

piro

ornito

hidro

oniro

____104. Fem el mateix amb els sufixos:

kratos patia

àlgia cida

fàgia fília

grafia fòbia

____105. D'aquest darrer sufix s'han format moltes paraules. Mira de dir el significat de:

fotofòbia hidrofòbia

xenofòbia agorafòbia

claustrofòbia necrofòbia

COMPOSICIÓ

____106. El cos humà n´ha generat molts de compostos. Relaciona amb fletxes i afegeix

guionet quan calgui:

cara rodó

pell terrosa

llarg

boca xuclat

cella plè

segat

cama brut

junt

barba tort

poblat

galta rossenc

roja

____107. Moltes vegades, amb verbs i adjectius i un mot relacionat amb el cos humà, fem

objectes que solem usar a casa nostra. Relaciona un altre cop:

alta dents

passa veu

eixuga peus

lliga mà

tres mans

renta cames

escura

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

3

____108. En aquest sentit, el mot CAP és molt productiu a l´hora de fer compostos i sol fer-ne

de tots tipus: Noms, Adjectius, Verbs i Adverbis. Completa el quadre seguint l´exemple de

la primera línia:

COMPOST LEXEMES I CAT. GRAMATICAL TIPUS DE MOT I DEFIN.

capblanc cap:N Blanc: adj. Adj: que té cabells blancs

capbaix

capmoix

capgirar

capalçar

cap-i-cua

cap-i-pota

cap-gros

capgròs

____109. Dins dels COMPOSTOS SINÀPTICS (que són compostos amb l´estructura de dos

mots separats o units amb una preposició ,però que formen un sol significat) també hi ha

molts caps i peus i ulls... Defineix els següents:

ull de poll

agulla de cap

cap d´any

carn d´olla

cap de turc

conseller en cap

raspall de dents

cop de mà

mà de morter

carn de canó

cabell d´àngel

ull de l´escala

braç de gitano

ull de bou

boca de metro

peu de rei

cop de cap

cop d´ull

____110. Resumint el que acabes de veure, podem dir que hi ha compostos amb moltes

"cares" o formes:

a. Per JUXTAPOSICIÓ de dos lexemes en el seu ordre i concordança lògics:

sordmut

b. COMPOSTOS SINTÈTICS on no hi ha relació ni concordança lògics:

bocatort (hauria de ser bocatorta)

c. Compostos amb GUIONET/S:

pèl-roig vint-i-tres (un) mira-i-no-em-tocs

d. COMPOSTOS SINÀPTICS de dos mots independents:

dona objecte

e. COMPOSTOS SINÀPTICS de dos mots amb PREPOSICIÓ:

cap d´estació

f. I fins i tot tenim COMPOSTOS PARASINTÈTICS, és a dir, compostos derivats:

setmesó (vindria de SETMES) bonhomia (vindria de BON HOME)

Classifica aquests mots en una de les sis columnes, tenint en compte que els sis

primers serveixen d´exemple per a cada columna i que el total que t´han de sortir són cinc

a cadascuna:

barba-serrat, llenguallarg,coll-llarg, compte corrent, tauleta de nit, robavellaire,

esquenadret, hora punta, sotsobrar, trencanous, alallarg, lliurecanvista,cuc de seda, blau

cel,llevataps, aiguamoll, zigzaguejar, impost sobre la renda, caixa forta, set-ciències, blat

de moro,tallafoc, guarda-roba, percentatge, cursa contra rellotge, país satèl.lit, poca-

vergonya,voravia,terraplè, para-sol.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

4

____111.. Fixem-nos ara en l´ús del guionet. Estigues atent als següents grups:

A. penya-segat,para-xocs, penja-robes.

B. físico-químic, àudio-visual, greco-romà.

C. tic-tac, baliga-balaga, pengim-penjam.

D. vetes-i-fils, col-i-flor, (un) estira-i-arronsa.

E. nord-est, sud-oest, trenta-quatre.

F. vice-secretari, sots-director, ex-president. (alguns lingüistes consideren aquest grup

de prefix+lexema com a compost).

G. ciutat-estat, biblioteca-museu, museu-arxiu.

Sabries fer la regla d´ortografia adequada per a saber quan posar el guionet entre els

lexemes d´un compost?

____112. I com es fa el seu plural?

-Es pot fer el plural del primer lexema: cul de sac- culs de sac, vagó restaurant-

vagons restaurant (compostos sinàptics).

-També del segon lexema: migdia-migdies, agredolç-agredolços, fotocòpia-

fotocòpies, celobert-celoberts, cobrellit-cobrellits.

-O de tots dos lexemes, en el cas dels compostos amb guionet (no tots, però):

figa-flor, figues-flors, guàrdia-urbà, guàrdies-urbans, sord-mut, sords-muts.

-I en alguns compostos que estan sempre en plural, s´utilitza la mateixa forma per al

singular també: el trencanous, els trencanous, el passamuntanyes, els passamuntanyes, el

portaclaus, els portaclaus.

Fes el plural de:

tocadiscos

gratacel

obrellaunes

esperit de vi

parabrisa

poeta-cantant

bergantí-goleta

targeta de crèdit

camió cisterna

paraigua

rata-pinyada

forn de pa

comte-rei

moble bar

autopista

home clau

entrepà

____113. Els TOPÒNIMS (mots que designen noms de lloc: pobles i ciutats, muntanyes, rius

etc.) solen ser noms formats per composició a partir de paraules com Vall, Serra, Riu...

Busca´n tres exemples compostos amb:

CASTELL: Castelló d‘Empúries, Castellterçol, Castellbisbal

BELL/A:

VALL

MONT

SERRA

PUIG

RIU

VILA

____114. Altres compostos poden ser substituïts per un mot simple conegut. Per exemple:

màquina de rentar= rentadora. Prova de fer-ho amb:

cop de bastó, picaplets, escombracarrers, casa de pagès, via de tren

cop de cap, solcuit, maldecap, panxabuit, cobretaula.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

5

____115. La manera de ser d´una persona pot ser descrita amb molts compostos. Fes una

frase amb cadascun d´aquests on es vegi clar el seu significat:

escanyapobres

llepafils

cagadubtes

cercaraons

ploramiques

somiatruites

tastaolletes

milhomes

caragirat

esmaperdut

totpoderós

bocamoll

nap-buf

pelacanyes

cagacalces

____116. La quantitat de mots compostos a partir dels verbs és molt important. Cita un

exemple que comenci per:

caça porta passa

llança salva mata

munta marca talla

para guarda busca

tira apaga

També n´hi ha alguns que es fan amb gerundis: sota-signant, versemblant,vianant...

____117. Com anomenaríeu a...:

-els habitants dels EEUU

-un investigador de física i química:

-una persona que parla català

-una persona de cultura anglesa i saxona:

-una persona que parla espanyol a Amèrica:

-una persona americana amb ascendència africana:

-una relació semblant a la de la mare amb el fill:

-una obra basada en un llibre i amb música:

-un patrimoni amb història i art:

____118. Hi ha partícules gramaticals compostos com enlaire,daltabaix... Subratlla-les en

aquestes frases:

-També vindrà el meu germà, malgrat es trobi malament.

-No sap si potser cobrarà molt i tampoc si li agradarà la feina.

-No trobo el rellotge enlloc i l´he buscat pertot arreu.

-Gairebé són les vuit,és d´hora per sopar?

-Tothora pensa en ell, perquè l´estima moltíssim.

-No ho farem tots dos alhora, sinó l´un després de l´altre.

-Aleshores va dir:ho cercaré onsevulla.

-Tens els diners que vols i tanmateix no els utilitzes

____119. Treballeu ara el significat d´unes quantes expressions fetes:

fer suca-mulla

estar a mata-degolla

anar a corre-cuita

donar el vist-i-plau

fer pam- i- pipa

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

6

____120. La publicitat sol usar molt el recurs de la composició: Belcor, Coca-cola,Video-joc,

Starlux...Busca´n cinc més.

____121. Fes trampa! Imagina´t que aquests mots són compostos (que no ho són, és clar)

i torna´ls a definir:

arrosegar: arròs+segar= màquina que recol.lecta arròs.

canvi

color

fregall

mapa

picor

violí

culpa

granota

paciència

doblegat

____122. Aquí tens el nom, separat en síl.labes, d´unes quantes parts del cos humà.Recom-

bina´ls per formar nous mots i defineix-ne tres o quatre:

bar-be-ta

mos-tat-xo

tan-na-ra

llom-brí-gol

ca-nye-lla

a-vant-braç

em-pe-nya

en-tre-cuix

____123. Aquests compostos són d´aquells que heu de buscar al diccionari. Classifiqueu-los

segons s´apliquin a:

PERSONES ANIMALS PLANTES COSES LLOCS VERBS COSES

“FORTES”

ALTRES

llavifès pregadéu marialluïsa allioli Coma-ruga capficar-se aiguardent gota-gota

Llavifès, pregadéu, capficar-se, allioli, Coma-ruga, apagallums, cine-club, cercapous,

enganyapastors, esquena-romput, usdefruit, Palautordera, caganiu, marialluïsa, sostremort,

aiguardent, ullprendre, badabadoc, xuclamel, gota-gota, fefaent, terratrèmol,

peucalcigar,malnom, esmaperdut, bufaforats, picapoll,aiguanaf,plusvàlua,carcomprar,

malaventura, fàbrica-colònia, esgarriacries, coll-verd, lligabosc,vaitot,milfulles,envistes,

sangglaçar-se, primfilar,castell-palau, cop d´estat, cop de mar.

____124. Ara et donem noms de parts del cos humà, de les seves activitats, sentits,

conceptes... Busca´ls un nom compost a cadascun i el significat. Procura que faci riure. Fes

només una columna:

geniva esgarrifança dors de la mà

iris gemec natja

epidermis lament melic

llàgrima besada maluc

lleganya rot clenxa

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

7

nineta singlot nariu

berruga sospir templa

piga suor pòmul

alè xiscle serrell

badall xiulet absència

batec panxell bot

flaire ferum carícia

gest engonal llambregada

pessigolles palmell de la mà vida

presència mort positura

llenegada posat o fesomia resistència

____125. Digues el significat i la categoria gramatical de cada un dels lexemes que formen

els mots compostos següents, i el significat de la categoria gramatical de la nova unitat

lèxica:

escurabutxaques, perdonavides, bocamolll, teoricopràctic, setciències

____126. Indica la categoria gramatical dels elements que constitueixen

cadascun dels compostos següents i explica´n el significat:

Paracaigudes, aiguafort, celobert, mà-llarg, nord-americà, caranegre, grecollatí,

esmaperdut, ploramiques, tiralínies

____127. Relaciona les paraules compostes amb els mots que corresponen als seus

significats:

Picaplets

Caganiu

Pelacanyes

Pixatinters

Rodamón

Saltataulells

Bocamoll

Perdonavides

Cagadubtes

Busca-raons

Amic de baralles

Somniador

Indecís

Fanfarró

Dependent

Vagabund

Xerraire

Advocat

Oficinista

____128. Relaciona cada verb amb el nom amb el qual pugui formar un mot compost

GUARDAR, PORTAR, TALLAR, TRENCAR, PICAR, XUCLAR, PARAR, SALTAR

pedrer

agulles

soques

caigudes

mel

monedes

xocs

taulells

espatlles

bombetes

Baralles

Martí

Avions

Costes

Retrats

Poll

Equipatges

Porta

Cops

Glaç

Closques

Foc

Rajoles

Nous

Bosc

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

8

____129. Digues a quin mot compost es refereixen les definicions de més avall:

Sangglaçar-se, viltenir, aiguanaf, menjapà, culdellàntia, peucalcigar, malplà

a) persona que es manté a despeses d‘un altre

b) tenir un fort esglai

c) Aigua de flor de taronger

d) Ornament tipogràfic col·locat a la fi d‘un capítol

e) Menysprear

f) Abrupte, desnivellat

g) Trepitjar

____130. Els verbs d‘aquests compostos s‘han barrejat; aparella‘ls correctament:

Obreclaus, llançacamins, correpeus, grataneu, guardaaigües, llevacartes,ploraterrats,

rebentavins, saltaungles, tallacoll, tapapisos, tastacampanes, tocaflames, portapits,

trencamiques.

____131. Classifica les paraules compostes següents segons que expressin objecte, manera

de ser o animal:

Milhomes, parallamps, pica-soques, ratapinyada, tirabuixó, escanyapobres, primmirat,

tastaolletes, llevataps, enganyamarits, escorreplats, trencapins, trencapinyes, ullverd,

culblanc

objecte manera de ser animal

parallamps milhomes pica-soques

____132. Escriu correctament els mots compostos. En alguns casos no cal posar guionet

entre els dos lexemes:

- penja robes

- pessiga nassos

- mal parlar

- bleda rave

- barba serrat

- agafa sopes

- eixuga vidres

- espina xoca

- menys tenir

- penya segat

- soca rel

- guarda bosc

- xucla mel

- oleo ducte

- cerca raons

- nou ric

- cel obert

- escura xemeneies

- espanta sogres

- riba roger

- mata segells

- grata cel

- no violència

- abans d‘ahir

- nord est

- compra venda

- sord mut

- para brisa

- tic tac

- mata rates

- xiu xiu

- coto fluix

- audio visual

____133. Fes aquests exercicis interactius:

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/compostos7.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/lexicat/compostos-cultes71.htm

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

9

SINONÍMIA

____134. Us donem un llistat d´adjectius aplicables a persones. Classifiqueu-los en una de

les columnes de sota, tenint en compte que s´hi ha d´haver un de positiu i un de negatiu a

cadascuna,excepte a les dues darreres. Ja n‘hem posat alguns. Després, mira de trobar un

sinònim per a tots ells:

assenyat, càndid, atrevit, actiu, groller, cepat, beneit, afectuós, poderós, educat, aturat,

gras, lleig, cofoi, atabalat, rude, tartamut, avar, generós, gandul, bell,eixerit.

INTEL.LIGÈNCIA SOCIABILITAT AUTORITAT MANERA D’ACTUAR

beneit càndid poderós assenyat

DINERS GRAU D’ACTIVITAT SITUACIÓ FÍSICA MANERA DE PARLAR

avar actiu cepat tartamut

VIRTUTS DEFECTES

generós gandul

____135. Moltes vegades ens trobem que no hi ha un sinònim EXACTE, sinó PARCIAL, és a

dir, que val en un context o frase però en una altra no . Per exemple:

Puc dir TINC o POSSEEIXO una casa.

Però només puc dir TINC ( i no POSSEEIXO ) vint anys.

Fixeu-vos en el significat dels possibles sinònims de MIRAR:

-Esguardar: mirar amb atenció*

-Guaitar: vigilar un lloc o persona.

-Contemplar: mirar atentament i per gaudir-ne.*

-Admirar: mirar amb admiració

-Fitar: mirar fixament.

-Afitorar: mirar insistentment

-Badar: mirar inconscientment, sense fixar-se.

-Aguaitar: vigilar des d´un lloc amagat per sorprendre.

-Sotjar: observar atent al que pugui esdevenir.

-Observar: mirar amb atenció de forma continuada.*

-Examinar: Mirar amb molta atenció de forma continuada.*

-Espiar: mirar amb cautela per no ser descobert.

-Ullar: escorcollar amb la mirada.

-Especular: mirar amb atenció.*

-Visurar: examinar visualment.

-Atalaiar: mirar per descobrir quelcom.

-Finestrejar: mirar per la finestra per fer passar el temps.

Els verbs amb un asterisc poden semblar sinònims ,però en el seu ús no ho són. Digues quin

dels cinc:

-fa un metge

-fa un alpinista en arribar al cim.

-feu vosaltres durant una pràctica de laboratori.

-fa un paparazzi per deduir què passa en el que està veient.

-fa una persona a la terrassa d´un bar.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

0

____136. Ara prova de diferenciar els sinònims PARCIALS d´OLOR i posar un exemple del

lloc o objecte a on es podrien aplicar:

EMANACIÓ: exahalació intensa percebuda per l´olfacte. GASOS.

EXHALACIÓ: Desprendre´s una olor intensa d´un lloc. CIRIS

EFLUVI:emanació subtil i invisible PRIMAVERA

PERFUM

AROMA

FRAGÀNCIA

ESSÈNCIA

FLAT O RASTRE

BAF

CREMALL

CREMALLOT

EMPIREMA

FUMALL

FORTOR,PESTA O PESTILÈNCIA

PUDOR O TUF

FETIDITAT O FETIDESA

FETOR

FERUM

____137. Busca el sinònim més adequat per als mots subratllats d´aquest text entre els

proposats més avall:

Les estadístiques solen deixar un regust d´inexactitud, com si tot pretenent

puntualitzar i aclarir (1)mantinguessis deliberadament punts obscurs(2). Amb freqüència

diuen la veritat, però no pas tota la veritat. Hi ha una frase (3)de Mark Twain que em

sembla molt encertada: "Hi ha tres classes de mentides. Les mentides corrents(4), les

maleïdes mentides i les estadístiques".

Ara que ho esmento,(5) se m´acut que potser per a una estadística fiable cal- com

en tot- una absoluta llibertat d´expressió i una gran honestedat(6). Quan es tracta de servir

partits presos o de passar la maroma per no ofendre ningú, l´estadística és una ciència

escandalosament inexacta.(7) Aquesta reflexió més aviat pertorbadora (8)m´ha vingut un

dilluns de bon matí, en llegir els diaris.

Pere Calders.

1. desvelar, esbandir, desembolicar

2. opacs, tenebrosos, foscos.

3. oració, sentència, expressió.

4. de pressa, comunes, freqüents.

5. menciono, observo, recordo.

6. honradesa, puresa, integritat.

7. falsa, equívoca, traïdora.

8. commovedora, inquietant, revolucionària.

____138. Continuem:aquí tens llistes que poden semblar SINÒNIMS TOTALS però que

hauries d´aplicar a frases diferents per precisar el seu significat:

AGUT ARRISCAT BON JAN

Astut Audaç Complidor

Cerebral Coratjós Confiat

Despert Decidit Cordial

Docte Emprenedor Dòcil

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

1

Enginyós Franc Honest

Expert Optimista Honrat

Hàbil Sincer Humil

Intel.lectual Valent Modest

Intel.ligent Viu Noble

Llest Senzill

Saberut Servicial

Savi

____139. De vegades els sinònims ho són en funció del nivell de llenguatge. És a dir, segons

si parlem de forma vulgar, estàndard o culta, haurem de buscar paraules diferents per dir

el mateix. Substitueix els mots subratllats de les frases per altres sinònims més cultes:

-És un plaga: sempre em pren el pèl.

-Treu- me aquest llepa de sobre. No li posaré mai el notable.

-Tinc una tarda avorrida i no sé què fer

-És un home de conducta baixa: roba, estafa, trafica...

-L´Albert sempre ha dut una vida de cràpula.

-Està emprenyada per culpa de son germà.

-Sempre va estufada amb el seu cotxe nou.

-El meu fill és un trapella a l´escola

-Ton cosí era un cabut: no va voler mai disculpar-se amb mi.

-Heus aquí un home vell i xaruc

____140. Ara fem al revés: et dono adjectius cultes i tu els passes a nivell estàndard o

vulgar:

malfiat capriciós crèdul

hipòcrita ordinari obtús

efeminat estràbic flac

miop invident camús

____141. Hi ha sinònims que són quasi perfectes, però que s´usen en zones geogràfiques

diferents o en registres diferents (per exemple, el de l´argot). Relaciona amb fletxes i digues

si són geogràfics (G) o de registre (R)

espill policia

blat de moro colla

xiquet granera o llanera

be clissar

bòfia mirall

mirar nen

escombra corder

poal galleda

sina presó

diners mamella

cangrí calàndries

penya moresc,dacsa,panís

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

2

____142. Parlem ara dels FALSOS SINÒNIMS, que utilitzem malament per culpa de les

interferències entre el català i el castellà: espelma/vela, el son/la son, esquena/espatlla, el

full/la fulla. Corregeix-los en aquestes frases:

Va posar la seva direcció al currículum.

El mitjà natural del tauró és el mar.

La verbena de Sant Joan vam anar a la platja.

Has de pegar la foto al treball.

Ho pintarem amb color pastís.

La mitja de les meves notes és de 6,65

L´òrgan de la catedral està rovellat.

Té el pèl del cap de color negre.

M´he empassat l´os de l´oliva.

M´he cremat i m´han sortit ampolles.

Ma mare m´ha bordat una camisa.

El meu ascens ha estat un gran trumfo.

A l´aeroport van registrar el meu company.

____143. . Com cal ser per ... Fes fletxes tenint en compte que a la segona columna pots

trobar més d´un adjectiu:

repondre una petició inacceptable cínic

digne

burleta o burxeta

competent

fer bé la feina autoritari

cruel

apassionat

barallar-se de paraula o fets condescendent

evasiu

cavallerós

vendre un producte a algú entusiasta

convincent

exigent

fer una reivindicació justa desvergonyit

____144. Hi ha EXPRESSIONS SINÒNIMES que equivalen a un nom, adjectiu,etc. Fixa´t: NO

TÉ SANG A LES VENEN: és flegmàtic, impassible, fred.

Busca´n per a les següents:

-Li falta un bull

-És un mala peça

-Muts i a la gàbia

-És del morro fort

-Cagar-se a les calces

-Anar de vint-i-un botons

-Ser més curt que una màniga d´armilla

-Tenir fred de peus

-Anar carregat d´espatlles

-Mamar-se el dit

-Ser una gata maula

-Tenir un bec d´or

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

3

____145. Aplica els adjectius cultes de la llista a aquests personatges coneguts, posant-ne

tres per a cadascun:

destructiu,tradicional,estirat,fidel o lleial, sensata, ignorant,juganera, desvalgut,

sensible,espantós,ferm, curiós o tafaner, ingènua, graciós, eixelebrada,ambiciós, ingrat,

seriós o adust o esquerp, mesquina, ,irònic, eròtica, , elegant, mentider, pura, esverat o

esvalotador,agressiva,envejosa.

LA SIRENITA

POCA-HONTAS

EL GEPERUT DE NOTRE DAME

EL PRÍNCEP DE LA VENTAFOCS

EL GENI D´ALADDIN

LA CRUELLA DE VIL DE 101 DÀLMATAS

EL COWBOY DE TOY STORY

LA BÈSTIA DE LA BELLA I LA BÈSTIA

L´ONCLE DEL REI LEÓN

____146. Una altra funció dels sinònims és evitar repeticions i polir l´expressió, tal com et

deia al principi del tema. Au va, fes de profe i retoca aquest text:

Un dia vam anar a la platja de Blanes. Aquell dia vam anar-hi en tren i vam anar

molt estrets perquè hi havia anat un tou de gent. La gent anava molt contenta perquè

feia un dia esplèndid i la gent volia posar-se morena. Per això anava amb un tou de

cremes de broncejar. Quan ja anàvem a baixar vaig veure que m´havia deixat la meva

crema de broncejar i vaig anar on anava tota la gent: al supermercat del Passeig Marítim.

Llavors vaig comprar-me-la i vaig anar a la platja. Llavors vaig estendre la meva tovallola

nova i llavors m´hi vaig estirar. El sol cremava de valent i vaig anar a posar-me la crema de

broncejar. Llavors, quan vaig destapar la crema de broncejar, la vaig prémer amb massa

força i la crema em va saltar de cop i vaig queda rmolt empastifat.Llavors la gent em

mirava i reia i vaig anar a l´aigua. Quan vaig sortir de l´aigua, vaig deixar una espessa i

oliosa taca groga darrera meu.

DISFEMISMES, TABÚS I EUFEMISMES

____147. Cerca disfemismes, tabús i eufemismes, entre aquesta llista i classifica‘ls a sota:

infantament, follar, òstia, alumne amb necessitats educatives especials, fornicar, parts íntimes, invident, víctimes civils, neutralitzar-los, masturbar-se, pixa, manicomi, cony,

anar al lavabo, disminuït psíquic, el diable, cagar, pixar, morir, part, menstruació, fer l’amor, el maligne, presó, fer de ventre, anar a veure el Sr Roca, matar els indígenes, danys col.laterals, cec, centre penitenciari, centre de salut mental, subnormal, òndia!, fer-

se una palla, traspassar, tenir el mes, estirar la pota, plantar un pi, totxo, un “polac”, un “xarnego”, un “gavatxo”

DISFEMISMES MOTS TABÚ EUFEMISMES

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

4

ANTONÍMIA

____148. Cerca la parella que es demana per a cada mot:

MOT SINÒNIM ANTÒNIM

SENYORIAL

NOBLE

ALTÍSSIM

VINCLADÍS

EXÒTICA

POLSEGÓS

ENDURIT

ORIGINAL

ESTRETES

DISPERSES

BRUTS

____149. Ben segur que tots sabeu què són els ANTÒNIMS perquè són molt més fàcils

d´entendre que els sinònims. Trobeu ANTÒNIMS LÈXICS de:

conciliador complidor

treballador benplantat

refinat polit

pensatiu serè

xerraire pàl.lid (de pell)

gran infantil o juvenil.

____150. Aquests ANTÒNIMS GRAMATICALS encara són més fàcils, perquè es fan

mitjançant prefixos:

possible-impossible prudent tolerant perfecte

humà culte decent precís

competent agraït fàcil racional

conscient pur adequat real

reflexiu regular capaç oportú

constant usual conseqüent normal

assequible eficaç lògic necessari

____151. Aquí tens la descripció d´una persona que no hi ha per on agafar-la...és

impossible que existeixi. Fes de fada madrina i trasforma-la en un ésser excepcional i

magnífic, mitjançant els ANTÒNIMS necessaris:

Quan va néixer la meva filla hi hagué un eclipsi solar. Potser per això seria

malastruga de per vida. Malaguanyat patiment! Els seus primers anys de vida va ser una

nena aviciada, abúlica i cançonera, i com que va ser filla única, a sobre, egoista.

M´empipava a totes hores amb la seva xerrameca, i altres vegades era tan bleda i fava

que plorava quan un nen del col.legi li deia qualsevol cosa. També era inquieta i insegura,

poruga i una mica poca-solta. Però el pitjor va arribar quan es va fer gran i va reeixir en els

estudis: es convertí en una executiva d´una multinacional, vanitosa, sarcàstica i superficial.

La seva supèrbia la va fer solitària, sorruda i roïna. Era massa rigorosa i intransigent amb els

seus empleats, àvida de diners i de poder, cursi en el vestir, fatxenda en el tracte, injusta en

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

5

les decisions, maniàtica en el menjar. Tot això la convertí en una dona rabiosa i

sorneguera, terrible, i va acabar perdent la seva feina i posició. Llavors patí una greu

depressió i es tornà pessimista i indolent. Estava tan esmaperduda que es convertí en una

dormilega incurable. Fins que un altre dia que hi havia un eclipsi lunar, se suïcidà.

Quan va néixer la meva filla fou un dia esplèndid. Potser per això seria afortunada

de per vida. Quina sort vam tenir! Els seus primers anys de vida va ser una nena...

____152. Sembla mentida però hi ha paraules que no tenen antònim, com INSTRUCTIU,

GARRELL, PAPISSOT,BORNI, ALIENADOR,MORALISTA, NOSTÀLGIC, PINXO...

Però la gran majoria sí que en tenen i de vegades, més d´un. Relaciona numerant

l‘esquerra o posant lletra al de la dreta:

Metòdic Bel.licós,busca-raons

Moderat Avar, ronyós

Pacífic Pràctic,empíric

Poètic Desordenat

Principal Extremista

Pròdig Anàrquic

sistemàtic Insignificant

Teòric Prosaic

Traçut Constant

Únic Inhàbil

Versàtil Fred, indiferent

Vital Pelut

Zelós Aparellat,dímer

Calb Intractable

Abassegador Anodí

Trempat Desprès

Moix,Pansit,Abatut,Afligit Just,ponderat

Abusiu Natural,autèntic

Alienat La flor i nata, bo

Ambigu Llest, avisat

Apaivagat Assenyat,normal

Arbitrari Considerat,mesurat

Ardu Despreocupat,animat

Artificial Concís, precís

Badoc,bàmbol,ximplet,betzol,bajàs Inquiet,excitat,esvalotat

Canalla Planer,fàcil

____153. L´ANTONÍMIA també depèn del seu context: SEC/A és antònim d´HUMIT si parlem

del temps atomosfèric, de TOU si és el pa, de TENDRA si és la mantega, de MULLADA si és

la roba, de GRASSA si parlem de persones, de DOLÇ si és el vi, de FRESCA si és la fruita, de

VERDA si és la llenya i d´AFABLE si és el caràcter d´algú.

Així doncs, el que és antònim en un context pot deixar de ser-ho en un altre. Prova de

trobar diversos contextos i antònims per a:

DEFICIENT - CÀUSTIC/A - ASPRE/A - DUR/A- ESTRET/A- LLIURE

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

6

____154. Completa aquest text amb els antònims dels mots que et donem i en el mateix

ordre:

Però de sobte .......................davant de la nostra vista una sèrie de ..................

..............., ......................, ............................, d´un ................................................,

........................................................, amb una impressió de ................. i d´......................

.............................., ......................., movent-se amb una tal ..................................sobre el terra

que trepitgen i el paisatge circumdant, que la seva visió em porta a preguntar-me si

aquestes

......................no són una de les claus de la vida americana. En aquest país s´ha creat un

tipus d´animal ................prodigiosament .............de cama i anca ......................, de cos

............................., ......................... i ......................, de faccions marmòries i estatuàries.

Constato que en contrast amb l´aire .............................del seu cos algunes d´aquestes

..........................tenen algun símptoma acusat de fatiga a la cara. En canvi, les ..................

americanes vistes d´esquena sempre semblen més ........................., que no són en realitat.

Així, doncs, hauré de tornar, quan faci mal temps, a l´època dels abrics de pell, és clar. De

tota manera, ja fa molts anys que crec que això de jerarquitzar les .................seguint la

nacionalitat és una gran ............................. La .................millor per anar a sopar seria

probablement la que tingués la cama i la cuixa anglosaxones, el bust de la francesa, la

cara ibèrica i el darrera italià. La ................monogràfica és ........................, d´una ....................

...........................

JOSEP PLA Weekend (d´estiu) a Nova York

1. Desapareixen 12. pàl.lides 23.homes

2. senyors 13. inseguretat 24.vells

3. pèssims 14. coses 25.homes

4. baixos 15. masculí 26.perversió

5. insignificants 16. lleig 27.home

6. un petit aire xaparro 17. curtes 28. home

7. denostablement 18. desproporcionat 29. completa

8. despullats 19. dèbil 30. lletjor

9. malaltia 20. rígid 31. imparcial.

10. desequilibri 21. senil

11. desconcertat 22. senyors

____155. Les relacions d´oposició no sempre són iguals. N´hi ha de:

GRADACIÓ: (entremig n´hi caben d´altres): INSUFICIENT-suf.-bé-not.-EXCEL.LENT

DIA: matí,migdia,tarda,vespre,NIT

GELAT, glaçat, fred, fresc, temperat, tebi, calent, bullent CREMANT

COMPLEMENTARIETAT: (o és una cosa o l´altra):

MASCLE-FEMELLA, TEÒRIC-PRÀCTIC, CONCRET-ABSTRACTE.

INVERSIÓ (perquè existeixi un ha d´existir l´altre)

ENSENYAR-APRENDRE, PREGUNTA-RESPOSTA, DONAR-REBRE.

Classifica en G,C,I. els antònims que et donem:

mort-viu molt-poc gran-petit

fer-desfer matar-morir prestar-manllevar

natural-artificial prim-gras jove-vell

sec-mullat blanc-negre maco-lleig

blau-groc

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

7

____156. Continua relacionant amb NÚMEROS I LLETRES:

Conformista Lúcid, perspicaç

Confús Rebel,contestatari

Decandit Ocupat

Desmemoriat Tranquil,calmat

Desvagat Atent

Escèptic Plàcid,tranquil

Esnob Decidit,resolt

Esparverat Senzill

Estrany o aliè Lògic,previst

Furiós Propi,familiar,corrent,típic

Inconseqüent Crèdul,confiat

Indecís Reanimat,eixorivit

Inepte Alegre, content

Invariable Discret

Manefla ("metomentodo") Destre,hàbil,apte

Melangiós Variable, efímer

Rabiüt Pacient, plàcid

Rar Poruc,covard

Satíric Orgullós

Sentimental Original,distingit

Servil Elogiós, panegíric

Simple Complicat,barroc,carregat

Sobtat Fred, materialista

Temerari Corrent, ordinari

Tímid o vergonyós Previst

Traïdor Barra, immodest

Vulgar Fidel, lleial

____157. Relaciona amb fletxes els antònims i subratlla els que no en tenen:

esplèndid o admirable

aficionat forenc o foraster

assidu indirecte

auster execrable

casolà lacònic o eixut

castís secundari,trivial,vulgar,anodí...

cosmopolita innecessari

directe indiferent

eloqüent indulgent

embadalit estrany o exòtic

entusiasta general, global.

especial xovinista o provincià

important

indispensable

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

8

____158. Aquí et presento dos poemes conegudíssims : el primer és de Salvador Espriu i el

segon el va fer Pere Quart imitant el primer però en un sentit contrari o antònim. Subratlla

els mots que es contradiuen i classifica´ls segons siguin noms, verbs, adjectius, etc.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, què cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m´agradaria d´allunyar-me´n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores a la congregació, els germans dirien

desaprovant: "Com l´ocell que deixa el niu,

així l´home que se´n va del seu indret",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l´antiga saviesa

d´aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA

Al sempre admirat Salvador Espriu

si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva

petita, esclava, poc sortosa terra,

i com em recaria d´allunyar-me´n,

sud avall,

on sembla que la gent és bruta

i pobra, accidiosa ,inculta,

resignada, insolvent!

Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien

fotent-se´n: "Com qui s´agrada de la lletja,

així el lluç que pica un ham sense esquer",

mentre jo, encara prop, pensaria

en les velles fretures i confiances

d´aquest meu tossut poble.

I, ja tot sospesat, recularia

per restar aquí fins a la mort.

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase

i estimo a més amb un

irrevocable amor

aquesta meva -i nostra-

bastant neta, envejada, bonica pàtria

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

9

MONOSÈMIA I POLISÈMIA ____159. Ara prova tu de definir dos significats, com a mínim,dels següents mots:

PARAR PERA

ENFILAR-SE BOMBA

BARRINAR CORONA

SIGNAR PILA

INTRIGAR DEU

PLEGAR CAVALLET

BANDA TROMPA

PANY GRALLA

POM GRILL

GOLF ARC

____160. Et dono uns quants noms d´animals que també tenen un altre significat. Troba´l

GALL

CARGOL

ARANYA

GRANOTA

VESPA

GAT

CANGUR

ROSSINYOL

BOU

____161. Mira d´incloure en la mateixa frase cada mot d´aquests amb dos significats i

contextos diferents:

CEP: Cull el raïm del cep però vigila de no trepitjar el cep del caçador.

ROMANA

BROMA

BOT

MOSCA

GOT

COR

____162. La polisèmia entre mots s´ha establert amb molts mecanismes diferents:

-per METÀFORA O COMPARACIÓ d´elements semblants:

Exemple: illa del mar-illa de cases

-per METONÍMIA o relació de contigüitat en els significats (seguits en l´espai o

el temps o per causa-efecte):

Exemple: coll de persona-coll de camisa (contigüitat espacial)

-per HABILITACIÓ o canvi de categoria gramatical:

Exemple: dinar (acció)- el dinar (substantiu)

Digues quin tipus de polisèmia tenen:

COPA

ONA

PLOMA

JOVE

FULLA

VESPINO

AMANT

BARRA

PAELLA

CAFÈ

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

0

____163. Heus aquí un text ple de la polisèmia del mot LLENGUA:

Quan vaig començar a estudiar la llengua anglesa, vaig veure que aviat treuria un

pam de llengua...tan difícil era per a mi que hagués preferit mossegar-me la llengua abans

de matricular-me en aquella acadèmia. La professora tenia molta llengua i algun

company se´n burlava fluixet d´ella, amb llengua d´escurçó. Jo feia petar la llengua en

sentit de desaprovació perquè sempre he pensat que aprendre un idioma era molt

important per a viatjar: "Qui llengua té a Roma va", deia la meva àvia. Però les classes eren

terribles per a mi i mai recordava el vocabulari treballat...sempre tenia els mots a la punta

de la llengua i em cremaven com una llengua de foc, però mai arribaven a sortir. Tant

d´esforç per a res! Mai vaig sortir de la llengua de terra on vivia, allà a l´Empordà.

____164. Prova de fer el mateix amb CAP O BOCA. Te´n faig una "petita" llista (quant

més usual i utilitzat és un mot -i això passa molt amb els noms familiars o de parts del cos-

més polisèmia adquireix amb el temps, però la llengua utilitza aquest sistema per

simplificar-se)

cap de núvol fer cap a ser el cap tenir una família de 7 boques

cap d´any cop de cap cap de suro fer venir aigua a la boca

cap de mort posar-se una cosa al cap boca de metro

cap d´estació trencar-se el cap fer un cap nou qui té boca s´equivoca

cap de corda perdre el cap escalfar-se el cap boca de cova

cap de taula tenir el cap dur abaixar el cap a boca de canó

cap de turc ballar una cosa pel cap boques d´un riu

cap de família cap buit cap d´ase boca d´infern

cap de trons cap ple de fum cap ple de vent boca d´or

cap de pardals cap calent cap de ferro bocamoll

cap de carbassa tants caps, tants barrets anar-se de la boca

cap de Creus cap de bestiar cap ni un anar de boca en boca

cap (algun/a) anar cap a sortir amb les mans al cap

de bocaterrosa deixar algú amb la paraula a la boca

____165. Saps quin és el nom dels mots que només tenen un sol significat? Doncs bé, el

contrari de POLISÈMIC és MONOSÈMIC. Mira si trobes algun mot monosèmic entre els

d´aquest llistat de grups humans. Tingues en compte que no són gaire usuals ,perquè solen

ser noms científics (quants significats de BRÀNQUIES, ENCEFAL, PAQUIDERM... coneixes?),

encara que aquí en trobaràs un parell que són més comuns:

Aglomeració,Aplec, Associació,Banda,Canalla,Clan,Colla,Col.lectiu,Comissió,Comitè,Co-

munitat,Concentració,Concili,Concurrència,Consell,Cooperativa,Equip,Esbart,Escamot,Fa

mília,Gentada,Jovent,,Massa,Multitud,Munió,Patrulla,Piquet,Quadrilla,Quòrum,Raça,

Societat,Tribu.

____166. L´HOMONÍMIA és un tipus de polisèmia específic: esdevé quan els significats

de la paraula no tenen cap mena de relació ni per metàfora, ni per metonímia, ni per

habilitació. Fixa´t: VEU (el que ens surt quan parlem)-VEU ( 3ª persona del singular del verb

VEURE). SOL (astre)-SOL (sense companyia)...

Però encara podem complicar més la cosa quan intervé el factor sonor:

-HOMÒFONS: mots que es pronuncien igual però s´escriuen diferent i tenen signi-

ficats diferents: BELLS-VELLS, SOL-SÒL, BALL-VALL

-HOMÒGRAFS: s´escriuen igual però es pronuncien diferent :

ENCENS [e]- ENCENS- [E] , SEU-[e] SEU -[E]

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

1

-HETERÒFONS: ni s´escriuen ni sonen igual i tenen significats diferents:FÓRA [o]- FORA [Ͻ]

____167. Prova de dir quin tipus de relació (a-homònims, b-homòfons, c-homògrafs, d-

heteròfons) tenen aquests parells de mots:

són-son son-son fa-fa

massa-maça cup-cub signe-cigne

pot-pot saxó-sacsó cau-cau

fals-falç deu-déu vuit-buit

funda-funda àvid-hàbit banya-banya

féu-feu bena-vena món-mon

taló-teló bec-bec jaç-jazz

té-te compte-comte mas-m´has

padró-pedró porta-porta planeta-pleneta

mòlt-molt riu-riu sóc-soc

HOMONÍMIA-HOMOGRAFIA-HOMOFONIA-PARONÍMIA ____168. Classifiqueu aquestes parelles de paraules segons siguin homògrafes o

homòfones:

MOC-MOC, DEU-DEU, MAC-MAG, CLAU-CLAU , MASSA-MAÇA, COMA-COMA, FÀCILS-

FACI‘LS,TAMBÉ- TAN BÉ

HOMÒFONES HOMÒGRAFES

____169. Completa aquest PROMPTUARI DE DUBTES LINGÜÍSTICS posant, a cada casella, la

definició de cada mot i un exemple de frase curta:

1 A

HA AH

2 ALESHORES

A LES HORES

3 ALHORA

A L’HORA

4 ALMENYS

AL MENYS

5 ALTRE, NOSTRE...

ALTRA/NOSTRE....

6 APART

A PART

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

2

7 APUNT

A PUNT

8 COM

COM A

9 COMTE

COMPTE CONTE

10 EM

HEM AMB

11 ENLLOC

EN LLOC (DE)

12 ES

ÉS

13 GAIREBÉ

GAIRE BÉ

14 HI HA

I A JA

º15 I

HI

16 “LO “ (NEUTRE)

17 MALDECAP

MAL DE CAP

18 MIGDIA, MITJANIT

MIG DIA, MITJA NIT

19 NI

N’HI

20 NOMÉS

NO MÉS

21 O

HO OH

22 PERQUÈ

PER QUÈ

23 PERTOT

PER TOT

24 POTSER

POT SER

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

3

25 QUAN

QUANT

26 QUE

QUÈ

27 SINÓ

SI NO

28 SI

SÍ S’HI

29 SOBRETOT

SOBRE TOT

30 TAMBÉ

TAN BÉ

31 TAMPOC

TAN POC

32 TAN

TANT

____170. Llegeix la diferència entre aquests quatre parònims i fes l‘exercici de sota:

HEM; verb haver, SEMPRE VA SEGUIT D‘UN ALTRE VERB EN PARTICIPI (hem rigut, hem

viatjat, hem entès, hem somiat, hem vist....)

EM:―a mi‖, sempre va davant d‘un verb conjugat normalment (em diràs, em

regalaràs, em portaràs, em porta, em va portar, em pensava, em vaig pensar, em

portaria...)

AMB: preposició de companyia (castellà ―con‖) o per mitjans de transport (Pa amb

tomàquet, Carn amb all-i-oli, El Pere va amb la Maria, amb cotxe, amb bicicleta...)

EN: preposició de lloc si va davant d‘un nom o adverbi, o de temps, si va davant

d‘un verb (castellà: ―en‖ en el cas del lloc i ―al‖ en cas del temps) També en frases

fetes (Està en aquell calaix, en aquest estoig, en la darrera cruïlla, en la propera

cantonada, en acabat, en arribar, en esclatar, en un tres i no res, en un moment...)

Poseu el que toqui:

Ahir vaig parlar ..............................el teu germà

Pel meu aniversari ..............................van regalar només llibres.

Hem vingut ........................................bicicleta

Ho he fet .......................................quatre esgarrapades

Ha escrit un llibre ......................................quinze dies

Com més va, més penso .........................allò que ens va dir

.............................fet la feina molt aviat

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

4

............................la pràctica ho faràs millor.

..............................sembla que plourà

...............................penso que serà festa, el dia 12.

.................................tren hi arribaríem tard

............................vist la Volta Ciclista a Catalunya

.................................tu no hi podem anar

..................................arribar, ve veure el lladre escapant-se.

...........................van regalar un llibre molt bonic

...................................vols dir què ............................aconseguit?

........................................fa por sortir al carrer per les nits.

No .................. diguis que no pots venir!

.................................comprat aquests vestits per a la festa de demà

Desa-ho............................aquella maleta.

Avui faré bacallà ...............................samfaina per dinar

...............................omplert la bossa de menjar de gos.

...............................portat el diari pel teu pare.

.....................això que dius, sembla que ja ...................arribat al cap del carrer.

Avui, .........................el teu amic, .........................vist com un pescador posava l‘esquer a

l‘..........................

Vols que et pagui ........................un taló o ...................metàl.lic?

____171 Fixa‘t:

altre camisa altra idioma altre idioma altra camisa

Posa el que toqui:

Deixa‘m un .......................llibre de Tecno

Una ..........................vegada, afanya-t‘hi més

L‘has pres, a ell, per un ................................?

S‘ho deien l‘una a l‘.................................

No facis cas del que pensarà l‘........................noia

En vull un ......................quilo.

T‘ho portaré demà passat l‘......................

Arribarà el dijous de l‘.....................setmana.

No hi havia .............................a fer que rebel.lar-se.

____172 Completa amb tant / tan, quan / quant, perquè / per què i sinó / si no.

a) T‘estimo _______ que estic disposada a sacrificar-me per tu.

b) No sé _______ vols que marxem.

c) És un noi ______ alt que ha d‘abaixar el cap per passar per la porta.

d) No es diu Jan ______ Jon.

e) No t‘imagines ________ em costa fer els deures.

f) El convido perquè _______ s‘enfadarà.

g) Vols saber _______ ho he fet?

h) ______enllesteixes, no podrà venir.

i) No solament no en té prou, _______que en vol més.

j) ___________has vingut? Doncs ________ volia saludar-te.

k) ________vaig errat, ara són les deu en punt. No són pas les deu , ________les onze.

l) ________em pagaràs el deute ? ________et dec?

m)________ vingui la dependenta , demana-li ________valen les camises.

n) Ara digueu-me ________ és ben beneit! ; ________que ell no se n'adona.

o) ________ preparat com anaves, i ________que havies estudiat, i pensar que t'han suspès!

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

5

____173 Posa TAN-TANT segons creguis convenient:

No cridis .........fort

Tu has menjat ..................com ell

Vo cal que vagis .................de pressa

Ella ha treballat .................com tu

Avui no fa...................vent com ahir

La Marta és .....................alta com jo

En Jordi és .................llest com el seu germà

Vindrà .................aviat com pugui

Fa .......................de temps que no ha plogut!

No corris ........................que cauràs

Feia ............de vent que va caure la persiana

Aquesta porta ha quedat ................ben pintada que sembla nova.

Si parleu ...............i ell parla ............baix, no sentirem res.

No n'hi ha per .................................., noi!

Per què has comprat ..........................de pa?

No hi vagis .......................d'hora

És ..................ros que sembla nòrdic.

CAMP SEMÀNTIC I CAMP LÈXIC- HIPERÒNIMS I

HIPÒNIMS ____174 Fes el camp semàntic i el camp lèxic de la paraula PLANTA. Nosaltres el

comencem:

CAMP SEMÀNTIC: alfàbrega, alfals, blat, civada, marialluïsa, romaní, fonoll…

CAMP LÈXIC: planta, planter, plantador…

SENTIT PROPI I SENTIT FIGURAT

____175 Indica si hi ha una paraula que s‘hagi usat en sentit propi o en sentit figurat:

La gata s‘ha empassat una bola de pèl

T‘has empassat les seves mentides?

El Pau està negre amb el seu germà

Posa‘t les piles o suspendràs

Les sabates no lliguen amb els pantalons

Pareu l‘antena que duc una notícia bomba!

Les piles s‘han gastat

Aquest tema encara està motl verd

El públic va esclatar en aplaudiments

Anava vestida de negre perquè estava de dol

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

6

MOT POPULAR I CULTISME

____176 Completa aquest text sobre ―La formació del lèxic català ― amb els mots adients:

El català és una llengua __________________, és a dir, deriva del llatí ___________. D‘aquesta

llengua prové la major part del nostre __________.

Les llengües romàniques són el català, el ___________, el galaicoportuguès, el francès,

l‘_______________, el retoromànic, el sard, l‘______________ i el romanès.

També s‘han conservat alguns mots de les llengües que el llatí ha substituït: del

___________(banya, barraca...) i de l‘________________(esquerre, estalviar...).

Aquesta base _______________ s‘ha enriquit amb la incorporació de mots d‘altres llengües.

Arran de contactes culturals i d‘invasions, s‘han integrat al català paraules

________________(Arnau, lleig...), _____________(alcohol, cotó...) i

_____________________(cordill, bacallà...). Ja en èpoques més recents, són nombroses les

aportacions de l‘_____________(macarró, violí...), del __________________(flam, comitè...), del

________________(llenguado...) i de l‘____________(futbol, tiquet...).

L‘evolució __________ i les innovacions _____________ també comportaren canvis en el

__________. S‘han de crear mots __________ per designar objectes i conceptes que abans

eren desconeguts o___________:xat, robòtica...

També hi ha mots que deixen d‘utilitzar-se, són els _______________ com gobell (vas),

gramalla (antiga peça de vestir)...

Mots populars i mots cultes

Els mots populars (anomenats ___________o ___________) són aquells que formen part de la

llengua des dels seus orígens. Solen provenir del llatí i han experimentat una evolució

______________ que n‘ha modificat la ___________: CORPUS > CORPOS > CORPS > CORS >

cos

____177 Els romans, amb el llatí, van arribar a Empúries l´any 218 a. C. i la seva influència

va desaparèixer el s.V d. C. ,però el Cristianisme va continuar la ROMANITZACIÓ a través

de l´Església i la cultura dels monestirs, perquè va adoptar el llatí com a llengua pròpia.

A la nostra costa mediterrània arribà el llatí vulgar dels legionaris i a l´interior influencià més

el llatí culte, d´aquí les diferències, per exemple, entre el català i el castellà:

LLATÍ CULTE CASTELLÀ LLATÍ VULGAR CATALÀ

fervere hervir bullire bullir

comedere comer manducare menjar

metus miedo pavore por

Així doncs, el llatí és L´ELEMENT CONSTITUTIU BÀSIC DEL CATALÀ i de moltes altres

llengües també, com el castellà, el francès, el portuguès, el gallec, el sard, l´italià, l´occità,

el reto-romà, el romanès i el romanx, que, per tot això, rebran el nom de LLENGÜES

ROMÀNIQUES (nascudes de la romanització).

El català, entre totes elles, és de les més fidels al llatí, més que no pas el castellà o el

francès, per exemple.

Comprova- ho trobant els mots equivalents:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

7

LLATÍ CATALÀ CASTELLÀ FRANCÈS

alteru altre

vespere víspera

volere vouloir

falce falç

filiu hijo

tropare trouver

molere moldre

camba pierna

parabolare parler

____178 . Indica, a partir de l‘etimologia, si les paraules son mots patrimonials o cultismes.

_ Amygdala _ ametla: mot patrimonial

_ Gingiva _ gingivitis:

_ Labor _ llaurar:

_ Sigilum_ segell:

_ Servitium_ servici:

_ Medicus_medic:

____179 Completa les oracions amb paraules a partir dels seguents sufixos d‘arrel llatina.

a) Molts dels grans mamifers son.............................. , es a dir, s‘alimenten de carn.

b) Hem hagut d‘emprar un.................................. per tal de combatre les males herbes.

c) Les parets estan revestides amb materials.........................................., per protegir-se dels

incendis.

d) Te la forma d‘un peix, per aquesta rao podem dir que és ...............................................

____180 Forma dues paraules derivades a partir d‘aquests sufixos d‘arrel grega.

a) -scopi (visió) _

b) -polis (ciutat) _

c) -nauta (navegant) _

d) -cèfal (cap) _

e) -arquia (poder) _

PSEUDODERIVACIÓ

____181 Completa: Els ______________ són mots agafats directament del ___________ o

_______________. No han patit l‘evolució normal dels mots patrimonials, només una

______________. AUSCULTARE (llatí) ESCOLTAR (_____________)AUSCULTAR (cultisme)

____182 S´anomenen PSEUDO-DERIVATS, perquè tenen notables diferències amb el

corresponent mot del lèxic comú. Fixa´t:

LLATÍ CATALÀ ESTÀNDARD CATALÀ CULTE

cathedra cadira càtedra

examen eixam examen

Mira de trobar els derivats dels dos tipus d´aquests mots llatins:

LLATÍ CATALÀ ESTÀNDARD CATALÀ CULTE

organu

radiu

directu

strictu

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

8

____183 Aquí te´n donem uns quants i tu has de trobar el lexema i altres derivats normals:

insurrecció - SORGIR. sorgit, resurrecció...

foli

curvatura

calvície

automòbil

probable

duplicat

plúmbic

pilífer

papilioforme

piscícola

cruciforme

lacrimal

pedicle

NEOLOGISMES

____184 Completa la definició:

Són paraules ______________ que s‘incorporen a la llengua per designar ____________,

conceptes o __________________d‘aparició recent.

Es poden crear de mots ja existents, per __________________ (descafeïnat, anticongelant...)

o ___________________(paracaigudes, escuradents...); però també es poden agafar mots

d‘altres llengües, els manlleus (karate, handicap...).

Molts neologismes són _______________, formats a partir de mots grecs o llatins: telèfon, del

grec tele (lluny) i fono (veu). D‘aquesta manera, els neologismes adquireixen un abast

_________________: micròfon, autòmat...

____185 Completa les oracions amb les paraules genuïnes del requadre seguent:

a) He obert una carpeta anomenada .................................................(downloads).

b) L‘ordinador te un ................................(hardware) de primeres marques.

c) Presenta un nou ................................................ (look) al darrer disc.

d) Entre els meus.............................................(hobbys) es troba el bricolatge.

e) Cal evitar l‘us de.......................................... (software) pirata.

f) Va desfilar la ................................(top ten) mes reconeguda de la passarel·la.

LLATINISMES ____186 Completa la definició:

Els _____________són mots o ________________ llatines que s‘han incorporat al català sense

cap modificació. Formen part de la llengua __________, tot i que alguns s‘han introduït en la

parla________________. Per exemple: Vox populi: ______________________; A priori:___________

Ipso facto:_______________________

IMATGE- PROGRAMARI- MAQUINARI- DESCÀRREGA- MODEL- AFICIÓ

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

9

____187

____188

____189 Busca el significat dels següents llatinismes i aforismes :

ad hoc

alea jacta est

alter ego

ars longa,vita brevis

cogito,ergo sum

curriculum vitae

de facto

errare humanum est

ex abrupto

ex aequo

ex cathedra

ex professo

ex-libris

honoris causa

in albis

in articulo mortis

in fraganti

in memoriam

in situ

in vitro

intelligenti pauca

ipso facto

junior i senior

magister dixit

maremàgnum

mea culpa

medice, curate ipsum

mens sana in corpore

[sano

modus vivendi

motu propio

mutatis mutandis

nil novi sub sole

non plus ultra

numerus clausus

panem et circenses

per se

quòniam

sic

sic transit gloria mundi

sine qua non

status

sui generis

summum

superàvit

urbi et orbi

veni,vidi, vici .

verbigràcia

Pàg

ina8

0

PRÉSTECS I MANLLEUS ____190 Completa :

Els préstecs o manlleus són les paraules ________________ d‘altres llengües que s‘accepten i

s‘incorporen al diccionari normatiu. S‘han adoptat perquè el català

_______________________________________________________.

Poden ser:

________________: cotxe, esquadrilla...

________________: jersei, gàngster...

________________: adagio, piano...

________________: sofà, brioix...

Si el mot manllevat ja té un equivalent en català, no hi fa cap servei, de manera que cal

_________________. Són __________________, per ex. farola (castellà) = fanal (català) o

container (anglès) = contenidor (català)...

Els _____________més antics ja s‘han incorporat plenament al català i se n‘ha adaptat la

_____________i l‘_________________, per ex.: perruca (del francès perruque, segle XV), maco

(del castellà majo, segle XVIII) o futbol (de l‘anglès football, segle XX)...

Els manlleus recents sovint s‘incorporen mantenint l‘______________ de la llengua d‘origen, i

són l‘ús _____________o les institucions amb autoritat lingüística

(____________________________________) que en fan l‘adaptació:

hippy, striptease.... (sense canvis ortogràfics)

esprai (spray), crol (crawl)... (forma adaptada)

____191 D´entre els mots que et presentem tot seguit n´hi ha de cèltics, de grecs i d´íbero-

bascos. A veure si els saps diferenciar:

llauna hora basca turó pedra

braga Besalú cervesa baptisme bassa

cim Olot dit barraca cabanya

estalviar paparra tancar lleganya alosa

àngel cada guix camisa Salardú

porpra Sanauja bisbe Burriac marrà

turó xarrupar aire Montgerri arc

Talabre ametlla evangeli Esterri Empúries

____192 Els romans van deixar la majoria dels topònims catalans: Montjuïc, Elx,Palma,

València,Barcelona,Tarragona,Girona,Lleida,Guissona, Sarrià, Vallirana,Cornellà,

Igualada,Llobregat,Mataró... Però no passa el mateix amb els antropònims.

Diferencia entre els noms següents, quins pertanyen al germànic i quins a l´àrab, posant G

o A al costat.

ANTROPÒNIMS TOPÒNIMS MILITARS

Aixa Arderiu albarda

Borja Altafulla bandera

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

1

Guillem Gombreny brega

Albert Alcanar talaia

Ferran Geltrú guerra

Arnau Benicarló almogàver

Guifré Areny guàrdia

Ramir Benissalem almirall

Bertran Almacelles espia

Alfons tambor

Ramon COLORS I treva

Rodolf ROBA mariscal

roba elm

VEGETALS faldilla alfères

alfàbrega tabard guaita

endívia blanc robar

safanòria blau

carxofa barnús EINES,ARREUS I

albercoc gris COMERÇ

atzavara cotó sènia

arròs midó magatzem

arracada sitja

ALTRES brossa

ric atzucac garbell

amanir brotar tarifa

gatzara quitrà gerra

alcohol gep duana

escabetx tapa aixeta

gana gandul drassana

guisar xarop albarà

____193 A partir de la seva formació definitiva, altres llengües han influït en el català, per

contacte geogràfic o cultural, per imposició política o influència històrica, i les anomenem

ADSTRAT .En el seu moment ens aportaren molts neologismes, que ara estan plenament

incorporats al vocabulari propi del català. Tenim:

-Occitanismes: arriben entre el XII i el XV per influència dels trobadors provençals.

-Castellanismes: arriben des del s. XIV i continuen arribant avui dia ,degut a les dife-

rents èpoques d´imposició política o prestigi cultural: el casament dels Reis Catòlics,

el Descobriment d´Amèrica i la hispanització del continent, la literatura del Siglo de

Oro castellana i el seu prestigi, el Decret de Nova Planta, les Dictadures de Primo

de Rivera i Franco al s. XX...

-Italianismes: arriben al s. XIII degut a la influència de l´Humanisme i el Renaixe -

ment italians.

-Gal.licismes: arriben a partir del XVIII per la Il.lustració i el Borbons.

-Americanismes: arriben a partir del descobriment, de les llengües indígenes i per

anomenar els productes portats d´allà.

-Anglicismes: arriben a partir del XVIII amb la dominació anglesa de la Mediterrània

i actualment degut a la influència de les cultures anglesa i nord-americana.

-Germanismes: provenen de l´alemany, més modernament.

-Hebraïsmes: provenen de l´hebreu, la llengua dels jueus, a través del llatí i l´església

i els sefardites.

Prova de relacionar els mots que et donem amb un d´aquests origens, tenint en compte

les pistes que tens:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

2

OCCITANISMES CASTELLANISMES GAL.LICISMES

Mots "poètics" Mots molt semblants Mots sobre neteja,joies,especta-

al castellà cles,hoteleria,menjars.

desastre broma missatge

bacallà borratxo clixé

ambaixada faldilla cursa

espasa hisenda garatge

............. cerilla biberó

.............. .............

Col.loca´ls: daurar,camarada, cabaret, homenatge,xampany,esmorzar,beutat,croqueta,

perruca,comitè, llàstima,debut, carnet,xofer, xarcuteria,xoriço,amo, menú,xato, bijuteria,avorrir-se,dutxa,brotxa,

vinyeta, frare,xalet, bodega,hotel,bufet,bidet,grip.

____194 Continuem amb:

AMERICANISMES ITALIANISMES ANGLICISMES

(amb "h", menjar, (música,festes,literatura) (esports, jet-set, diners i econo.)

barques,animals) pilot test

petanca borrasca eslògan

cacic escopeta jersei

caníbal bravo càmping

................ ................ ..................

Col.loca´ls: piano, batuta,patata, club, folklore,disseny, tómbola,xocolata, canoa, xampú, dòlar,

casino,tauró, flirt, clip, carnaval, sonet, còndor, bàsquet, futbol, beisbol, soprano, partitura, cacau, dandi,

gàngster, madrigal ,confetti, huracà, esnob, piragua, violí, vermut,vagó, record, esport, camerino, boxa, tabac,

còctel, líder, cacauet, ària, hamaca, handicap, sandvitx, tiquet, bar, tomàquet, novel.la,míting, radar, minuet,

iot, bistec, túnel, tramuntana, tanc, reporter.

Per no cansar-te, els de l´alemany i l´hebreu te´ls dono jo: pel primer, kàiser, níquel, sabre,

zinc i blindar; i pel segon, al.leluia, amén, pasqua, serafí i dissabte.

____195 Per acabar de reblar el clau, parlarem dels PRÉSTECS O MANLLEUS, molt més

moderns, i que encara no estan incorporats al català de ple dret. Normalment destaquen

per la seva ortografia o fonètica, que són exactes a les de les llengües d´origen. No els

trobaràs al diccionari, i fins que no hi siguin, no tindran ortografia catalana.

MANLLEUS MANLLEUS INCORPORATS

barman bàrman (ang.)

brandy brandi (ang.)

bunker búnquer (ang.)

campus campus (ang.)

cinemascope cinemascop (ang.)

corner córner (ang.)

fan fan (ang.)

beige beix (gal.)

boulevard bulevard (gal.)

cassette casset (gal.)

chantage xantatge (gal.)

élite elit (gal.)

attrezzo atretzo (it.)

Fixa´t en uns quants que quedaven per incorporar fa temps. Comprova si ja hi són o no: Anglicismes: beatnik,blues,boom,bridge,city,copyright,cow-boy...

Gal.licismes: amateur,boite,boutade,collage,caniche,croissant,chic,debacle, gourmet...

Italianismes: bel canto, prima donna, ghetto, graffiti, madonna...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

3

____196 Mira de diferenciar els que ja són catalans dels que encara són manlleus en les

llistes de mots i expressions següents:

ANGLICISMES GAL.LICISMES ITALIANISMES gag gruyère boccato di cardinale

gentleman majorettes Commedia dell´Arte

hall vedette Chi lo sa!

hippy tour de force Dolce far niente

hobby c´est la vie sotto voce

jeep comme ci,comme ça si non è vero è ben trovato

jet tempo

lady tutti quanti

mass-media

pop

show

sketch

spray

strip-tease

western

whisky american way of life Per què et sembla que els no incorpo-

best seller off the record rats potser no ho seran mai?

made in week end

of course last but not least

BARBARISMES ____197 . A veure si saps com hauríem de dir correctament en català...:

-L´avió acaba d´abatir un caça nazi.

-Portes un vestit abigarrat

-Les seves paraules li han ablandat la seva reacció furiosa.

-Puja el bulto a dalt les golfes.

-La guineu està a l´acecho del conill

-L´exèrcit va fer una acometida al castell.

-L´aconteixement ens ha sorprès a tots.

-Aquesta alumna ha fet un gran adelanto a la 2ª avaluació.

-La casa té molts adornos.

-Té l´afán d´aconseguir molts diners.

-És un home afeminat

Com pots veure, de vegades n´hi ha prou amb canviar, afegir o treure alguna lletra

i d´altres s´ha de canviar la paraula sencera!.

____198 Relaciona amb fletxes els barbarismes de l´esquerra amb els mots propis de la

dreta:

afició esgotat

les afueres estrenes de Nadal.

fer alarde afecció

agotat eixovar

aguinaldo de Nadal els afores

agravar mal averany

ajuar aliè

lliure albedrio agreujar

mal agüero fer gala

ajeno lliure albir

alboroto esvalot

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

4

___ 199 Tria un mot entre els de cada parella:

-Ha (alcançat-assolit) tots els seus objectius.

-Fa un règim (alimentari-alimentici) tediós.

-Quan ha sabut les notes ha notat un gran (alivi-alleujament)

-Posaré (alemejes-cloïsses) d´aperitiu

-Té tots els llibres (amuntegats-amontonats) al despatx.

-Té la varicel.la i li han sortit (butllofes-ampolles).

-Se sent un soroll (amortiguat-esmorteït)

-Els paletes han posat un (andami-bastida)

-Aquest gerro és una (antiguetat-antiguitat)xinesa

-Les dones embarassades no solen tenir (antulls-antojos)

___ 200 Detecta els barbarismes i busca el mot corresponent (n´hi ha 2 o més per frase)

-Després de la baralla s´ha apaciguat i ha marxat de l´andén, arrepentit.

-Tenia mala apariència i tot seguit ha rojat, durant la verbena.

-La reunió s´ha aplaçat perquè el director de l´empresa no havia aterrissat encara

al Prat.

-Tothom li posa apodos perquè un dia es va atragantar i va anar al botiquín a

buscar una aspirina.

-Li donaré el meu apoio perquè li tinc un gran apreci, després del gran apuro que

ha passat.

-Es va apoiar contra la paret de l´astillero i després va apretar a córrer.

-Era arisca amb la gent, tenia un fort arranque i sempre feia aspavientos.

-Li ha arrebatat la cartera, arriesgant-se a ser vist, però era un lladre aseat i no

asquerós..

-L´asiento estava al borde del mur i no va poder veure l´espectacle ni sentir gens

de bullici.

___ 201 De vegades és fàcil descobrir que són barbarismes perquè tenen terminacions tí-

piques del castellà (en -o, -ón, -illa) tot i que algunes també són pròpies del català, o

perquè tenen els diftongs castellanitzats o perquè quan les pronunciem "sonen" malament.

Subratlla els barbarismes que trobis en aquestes dues llistes i corregeix-los:

botzina esbrinar

candado endarrerit

bando avalanxa

avería safata

batxe barato

baralla bahía

bàrtuls barnissar

bixest frontissa

Borsa bodega

broquet bolso

bòveda esborrany

Brasileny brillo

___ 202 Troba la paraula que hem d´utilitzar per la castellana que et donem:

broche camisón

bruto cana

buhardilla candelabro

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

5

bulo cantera

cabalgata capullo

cadera caradura

calaña carcajada

calderilla careo

caldo cariñoso

calentador catarata

callo cebo

___ 203 En el món vegetal és molt fàcil fer barbarismes perquè el desconeixem molt.

Com s´ha de dir en castellà...:

ARBRES ARBUSTOS FLORS FRUITES HORTALISSES

àlber alzinall assutzena aglà albergínia

alzina arç negre campaneta albercoc bleda

ametller arboç gessamí aranja bròquil

bedoll argelaga lilàs avocat carbassa

codonyer baladre lliri cirera d´arboç carbassó

faig boix grèvol lligabosc codony cigrons

figuera esbarzer margarida figa cogombre

freixe garric nard gerd créixens

lledoner gatosa orquídia maduixa enciam

llorer gerdera rosella maduixot fava

nisprer ginebrera tulipa magrana llenties

noguera ginesta viola pansa mongeta

olivera murtra PLANTES poncem moniato

om romaní alfàbrega préssec pastanaga

pollancre saüc alfals pruna pebrot

roure PARTS atzavara raïm pèsol

salze Arrel blat síndria rave

tamariu bri blat de moro xirimoia ruibarbre

teix brot camamilla xirivia

tell calze cànem

ullastre capçada civada

vern capoll clau

vimetera cep comí

xiprer clofolla espígol romaní

escorça farigola ruda

estam timó sajolida

bolet fonoll sègol

fullatge galzeran tàpera

llavor genciana til.la

llegum ginebró valeriana

molsa heura vesc

panotxa jonc xicoira

pela marduix xufla

pinyol margalló zitzània

polpa marialluïsa canyella

poncella matafaluga estragó

reïna muguet julivert

suro ordi mostassa

tija orenga nyora

soca poniol safrà

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

6

___ 204 Troba el mot de la definició. Tots corresponen a paraules que comencen per C:

-Lloc on s´estan presoners i frares.............................

-Lloc del bosc on no hi ha arbres...............................

-Lloc sota terra on corren les aigües residuals.........................

-Passar mercaderies il.legalment per la frontera..........................

-Lloc on conflueixen dues carreteres............................

-El que feien els cavallers medievals contra els infidels....................

-Estri per fregar el terra o posar la roba quan surt de la rentadora......................

-Atenció que es posa en fer les coses bé o en situacions de perill físic................

-Amistat que hauria d´existir entre els alumnes d´una classe........................

-Persona que representa un país a l´estranger..........................

___ 205 Prova de resoldre aquesta sopa de lletres, no hi ha 10 mots catalans que solem

dir com a barbarismes. Després de trobar-los, mira de recordar com els diem malament (a

la sopa estan correctes, és clar):

S U P B U G A D A

T Q G L A Ç O D G

A O U I T P A S T

G R E S O L P B R

E S V Y A X S U E

L Y Z R E O E K T

O C R U S C G J L

S E I L A D O R G

S A B T A I M O C

___ 206 De vegades ,per por de fer Barbarismes, ens inventem formes que semblen

supercatalanes i ens trobem amb els HIPERPURISMES O ULTRACORRECCIONS

Tatxa els que trobis en aquestes parelles (no totes en tenen):

planell-plànol lògic-llògic

sobre-envelop trofeu-trofeig

taquilla-guixeta mitgeval-medieval

espacial-espaial soledat-soletat

unànim-unànime informar-lis - informar-los

enganxina-adhesiu fagi-faci

HABILITACIÓ

___ 207 L´HABILITACIÓ consisteix en usar la mateixa paraula però de diferent categoria

gramatical i, per tant, amb un canvi de significat. SOPAR pot ser verb i nom segons la

frase:

Va anar a sopar a les vuit / El sopar s´està refredant a la cuina.

Els noms s´habiliten com a adjectius (la violeta- el color violeta)

Els adjectius s´habiliten com a noms (l´home ciclista- el ciclista)

Els verbs, com a noms ( esmorzar- l´esmorzar)

Els participis verbals com a adjectius ( l´hem ofès, l´home ofès)

Els noms propis en comuns (El Quixot- és un quixot que fica la pota)

Sabries posar-ne algun exemple més de cada tipus?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

7

FRASE FETA

___ 208 Et presento unes quantes locucions i frases fetes que tenen com a nucli un nom

d´animal o una part del cos dels animals. Fes una frase per a cadascuna on es vegi clar

que l´has entès:

No dir ni ase ni bèstia

ser dòcil com un xai

ser una gata maula

estar com una cabra

tenir el pap ple

ser un cau de vici

posar banyes

tenir la closca dura

tenir la llengua com un fibló

fer l´aleta

escatar la paret

ser del morro fort

dormilega com un liró

alegre com una daina

ser un besuc

ser una garsa

ser un passerell

ser un voltor

ser un mussol

ser un ratolí de biblioteca.

___ 209 Moltes vegades es fan frases fetes amb noms d´animals. Com anomenaràs algú

que...?

-corre veloçment

-s´escapa veloçment

-es dedica a la calúmnia i la difamació

-mor sense esforços per conservar la vida.

-mor, especialment ofegat

-és molt tossut

-passa moltes hores a la biblioteca

-estan disposats tothora a barallar-se

-té una intenció oculta

-és difícil d´enganyar perquè se les sap totes

-està en una reunió on tothom crida i no s´entén ningú

-fa irrupció en un afer amb molt d´ímpetu

-va a poc a poc, amb molta parsimònia

-sempre se les carrega

-té molta gana

Et donem unes pistes. Els animals que t´han de sortir són el gat, el gos, el bou, el

llop, l´ase, el marrà, el pollet, l´ànec, l´escurçó, el conill, el gànguil, la rata i el cavall

___ 210 Digueu què significa:

VENDRE'M LA MOTO

FER VOLAR COLOMS

ESTAR COM UN LLUM

SER UN LLEPAFILS

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

8

___ 211 Relaciona amb fletxes: FRASES FETES SOBRE PARTS DEL COS

1. TENIR PA A L’ULL

2. ARRUFAR EL NAS

H. Estar molt content

7. RENTAR-SE’N LES MANS G. Manifestar desaprovació

3. FER MANS I MÀNIGUES

4. ANAR-SE’N DE LA BOCA

5. NO VEURE-HI DE CAP ULL

6. TENIR NAS F. Esforçar-se molt, fer tot el

possible.

E. No veure una cosa evident,

palesa.

D. Ser perspicaç

C. Dir allò que convenia callar.

B. Disculpar-se o eludir tota

responsabilitat sobre una cosa

A. Anar-se’n sense escoltar-lo,

no deixar-lo parlar

10 PUJAR-LI A ALGÚ LA MOSCA

AL NAS

9. DEIXAR AMB LA PARAULA A

LA BOCA

8. A COR QUÈ VOLS

J. Amb completa satisfacció i

tota la comoditat possible.

I. Enfadar-se fortament.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

9

___ 212 Tot seguit et presento un diàleg ben "bigarrat" de frases fetes. Subratlla-les i mira

de trobar-hi el significat:

-Noi, aquesta vegada sí que n´hi ha per llogar-hi cadires...

-Pensa que no fermen els gossos amb llonganisses, aquí!

-Sí, però a vegades penso que ens aixequen la camisa.

-Au home, no t´hi pensis més i endavant les atxes.

-Si no fos perquè estic amb l´aigua fins al coll, ho faria en un tres i no res i me n´aniria

a escampar la boira. No perdria pas el temps així; penso que és picar ferro fred.

-Bé, però una mica t´ha passat per estirar més el braç que la màniga.

-Sí, sí, és molt fàcil ara carregar-me els neulers.

-Mira, deixem-ho córrer que el més calent és a l´aigüera.

-És que no em fa gaire el pes posar-hi el que em dius; no hi veig la mare dels ous,

la veritat...

-Em sembla que vas lluny d´osques. Creu-me, posa-hi el que et dic.!

-És que no ho veig clar; em sembla que és fugir del foc per caure a les brases.

-Sembla que vulguis trobar pèls als ous, tu!

-Mira, aquí tens en Joan que ja és la segona vegada i vés-li al darrera amb un flabiol

sonant.

-Em sembla, però, que en Joan explica molts sopars de duro.

-Bé, tu, posem fil a l´agulla...

-Sí, sí, però aquest Barça ens farà la llesca.

-Mira, creu-me, posa-hi un 1.L´altre no li arriba a la sola de la sabata.

-Au, doncs, un 1. Després de tot, qui no arrisca no pisca.

Extret de Cavall Fort

De què es parla en aquest diàleg?

___ 213 Moltes vegades sabem dir les frases fetes en castellà i no sabem la corresponent

catalana, que molts cops no té res a veure. No en podem fer la traducció literal, doncs.

Relaciona amb fletxes:

1.Ir de capa caída 1.Fugir d´estudi

2.Pies para qué os quiero 2.Tenir un os a l´esquena

3.De padre y señor mío, de campeonato 3.Tal faràs, tal trobaràs

4.Dar un chasco 4.De cal ample

5.Ni tanto ni tan calvo 5.Saber-ne un tros

6.Hacer la vista gorda 6. I un be negre!

7.Meter la pata 7.Entre poc i massa

8.Escurrir el bulto 8.Anar a mal borràs

9.Haber moros en la costa 9.Treure foc pels queixals

10.No ver tres en un burro 10.Haver-hi roba estesa

11.Prometer el oro i el moro 11.Donar un miquel

12.Conocer el paño 12.Fer els ulls grossos

13.Saber un rato 13.Prometre la lluna en un cove

14.Donde las dan las toman 14.Fugir d´estudi

15.Ser un manta 15.Una de freda i una de calenta

16.Echar chispas 16.Saber el pa que s´hi dona

17.Y un jamón! 17.Cames ajudeu-me

18.Una de cal y una de arena 18.No veure un bou a tres passes

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

0

___ 214 Et donem una sèrie de frases fetes i tu les has d´incloure en una frase de la

teva invenció:

Tallar el bacallà:

Anar a coll-i-be:

Ésser de mal ferrar:

Estar a l´aguait:

Pagar els plats trencats.

Estar-hi avesat:

Ésser figues d´un altre paner:

Agafar el rave per les fulles:

Anar amb una sabata i una espardenya:

Anar-se´n en orris:

Donar garsa per perdiu:

Fer cap:

Fer el préssec:

Fer escudella:

Fer la guitza:

Fer l´orni:

Gratar-se la butxaca:

No poder dir fava:

Oli en un llum:

Passar via:

Per quins set sous?:

De quin pa fas rosegons:

___ 215 Per descriure el caràcter de la gent, els animals donen molt joc. Com es diu...?

-És brut i deshonest com un..................

-És poc intel.ligent com un...................

-És cruel com un .................................

-És valent com un .............................

-És sòrdid com una .............................

-És dormilega com una .........................

-És presumit com un ...........................

-És covard com una ............................

-És tafaner com una ............................

-És llest i viu com una .........................

-És perspicaç com una .........................

-És canviant com un..............................

-És gras com un...................................

-És dòcil i inofensiu com un..................

-És lleig com un ...................................

-És gros com un ..................................

-És irreflexiu com un............................

-És gasiu com una .............................

-És alt com una ..................................

-És fidel i servil com un ......................

-És enjogassat com un .......................

-És beneit com un ..............................

-És brut com una.............................

-És silenciós i encantat com un ..................

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

1

-És boig com una ..............................

-És fort com un .................................

-És voluble com una ............................

-És sanguinari com una .........................

-És estalviador com una ...................

-És esmunyedís com una......................

-És pallasso com una.........................

-És lleuger com una..........................

-És càndid com un ...........................

-És traïdor com una........................

-És lent com una ............................

-És hipòcrita com un .........................

___ 216 Tothom se sap el conte de La Sireneta de Hans Cristian Andersen.Si més no, segut

que n´has vist la pel.lícula que en va fer la companyia Walt Disney. Mira d´aplicar-hi les

següents frases fetes, en forma de frase explicativa . Per fer-t´ho més fàcil et donem el sig-

nificat i tot.

Exemple: Fer el negoci d´en Robert amb les cabres: fer un mal negoci

Quan va canviar la seva veu per les cames, la sireneta va fer el negoci d´en Robert

amb les cabres

-Fer patxoca: fer goig amb la seva presència, físic, elegància...

-Posar tota la carn a la graella: jugar tots els recursos en una empresa o intent.

-Venir de l´hort: no estar al corrent del que passa

-Amb tots els ets i uts: amb tots els detalls

-Cornut i pagar el beure: fer un sacrifici per una altra persona, i a més,sortir-ne perju-

dicat.

-Fer figa: defallir, perdre les forces.

-Fer la guitza: amoïnar o perjudicar sistemàticament

-No dir ni ase ni bèstia: no dir absolutament res.

REFRANY O DITA POPULAR

___ 217 Ara cerqueu el significat de les frases fetes i refranys del text de sota:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

2

___ 218 Els verbs més comuns, les parts del cos, les menges més habituals, estan ben

farcits de frases fetes i refranys. Fixa´t si no en la paraula OLI. Oi que sembla que no dóna

gaire joc.?

Doncs a veure si trobes els significats de:

LOCUCIONS REFRANYS

Ni tenir sal ni oli Per a saber s´ha de cremar oli

Fer oli amb dues bigues Qui té la paella pel mànec fa anar

[l´oli allà on vol

Ser pitjor que taca d´oli

Escampar-se com una taca d´oli Oli ,vi i amic és millor com més antic

Ser de pa sucat amb oli La veritat sura com l´oli

Saber més que l´oli pudent Oli d´oliva tot mal esquiva

Ser una bassa d´oli Tu pagaràs, peix menut, l´oli que

[t´has begut

Voler ser oli sobre aigua

Oli m´hi ha caigut Qui oli maneja els dits se n´unta

Ser com posar oli en un llum Massa oli a la plata, cou al coll i a la

Ja ha begut oli [butxaca

Els veïnats són a dur oli Per Santa Caterina, l´oli és a l´oliva.

___ 219 Troba totes les expressions que signifiquin frases fetes, locucions i refranys

d´aquest text:

UN FULLET DE CAMPANYA

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam

comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la

indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d´estudi, i

alguns amics que tenien por d´haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames

ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l´ample, i les botigues de queviures i les gasolineres

s´omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s´hi dóna quan no tot són flors i violes

pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrera amb un flabiol sonant.

Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer

ampolles?

Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l´art de tallar el bacallà, i per

moltes il.lusions que ens fem els testos s´assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels

queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d´estudi. Per

quins set sous els responsables no s´havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la

gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri

trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment l´única

esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles.

Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la

democràcia no ha de tenir pa a l´ull, perquè el més calent és a l´aigüera i no hi ha més

cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m´he limitat a enfilar l´una darrera l´altra i improvisadament a la

màquina d´escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català

pràctic", publicació de la Campanya Avui 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia

Catalana.

JOSEP Mª ESPINÀS (Avui, "A la vora de..." 1-3-1981)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

3

___ 220 Aparella les frases fetes amb el seu significat:

1. fugir d´estudi a. Passar d´una idea a una altra

2. girar full b. fatigar-se mentalment

3. donar carbassa c. costar molt d´entendre

4. ser un set-ciències d. presumir de saber molt de tot

5. no entrar-li ni amb fum de sabatots e. no anar a classe

6. no fer brot a la feina f. no treballar gens

7. dur els papers mullats g. canviar de conversa

8. escalfar-se el cap h. estar fluix d´arguments

9. fer campana i. treure mala nota.

10. ballar de cap j. marejar de tant parlar

11. inflar el cap k. esvanir-se

12. posar el cap com un timbal l. recordar vagament

13. tenir el cap ple de pardals m. incitar amb raons exagerades.

14. fer un cop de cap n. esforçar-se

15. no tenir ni cap ni peus o. ésser lleuger

16. pujar els fums al cap p. ésser un disbarat

17. trencar-se el cap q. decidir-se

___ 221 Tot seguit et presentem frases fetes relacionades amb l´economia i el comerç, i

el camp i els conreus, en dos grups, aparella-les amb les definicions:

1. contar sopars de duro a fer bon negoci

2. fer el seu agost b. pagar

3. gratar-se la butxaca c. dirigent

4. cap de brot d. ser pressumptuós

5. tallar el bacallà e. lucrar-se

6. agafar fums o tenir fums f-. exagerar, contar grandeses

7. qui oli mesura, els dits se n´unta g. manipular

8. tirar de veta h. aprofitar mentre es pot.

_________________________________________________________________________

1. fer anar l´aigua al seu molí a. fer el fatxenda.

2. fer combregar amb rodes de molí b. la sega

3. la guineu, quan no les pot haver, diu que

[són verdes c. engany matusser

4. una flor no fa estiu d. treball obligat

5. cada terra fa sa guerra e. costums

6. per la Candelera, ous a la carrera f. fer el desmenjat.

7. no diguis blat que no sigui al sac i encara

[ben lligat g. treure´n partit

8. tenir molta terra a l´Havana h. treure´n partit

9. pel juny la falç al puny i. abundor

10. on aniràs, bou, que no llauris j. l´excepció.

11. fer passar bou per bèstia grossa k. esforç fora mida

12. treure faves d´olla l sentir-se al.ludit

13. tenir cua de palla m. assegurar-se´n

___ 222 Fes una petita redacció on surtin: Sortir amb la cua entre cames, fer salat,veure

la padrina, semblar can seixanta, anar de vint-i-un botó, tocar-ne de calents, pesar figues.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

4

___ 223 Digues, de tots aquests exemples, quin voldries ser? una mosca morta, un pare

pedaç, un toca-campanes, eixerit com un pèsol, un pou de ciència, fresc com una rosa,

un sabata, un tastaolletes o un pinta?

I, en realitat, què ets...? un baliga-balaga, un panxacontenta, un rata, un esgarriacries, un

set-ciències, un zero a l´esquerra, un rodamón, algú de bona pasta o un nap-buf?.

Anem a buscar comparacions divertides, sorprenents, creatives...

és bo com un tros de pa beneït

és brut com un pal de galliner

és dolent com la pell de Satanàs

és prim com una radiografia

és llarg com un dia sense pa.

és pobre com una rata de sacristia

és pobre com un mestre d´escola Busca´n 5 de noves!!!

és vell com Matusalem

és vell com l´anar a peu

es cansa com un negre, com un xino...

acaba com el rosari de l´aurora

va com un pòtul

va com l´anell al dit

beu com una esponja, com un camell, com un condemnat, com un cosac...

caure com una patada al fetge

creix com una mongetera

et deixa com un drap brut

t´enganya com un gitano, com un xino

fuma com un carreter, com una ximeneia

___ 224 Preguntes amb trampa... A veure si les respons bé!

Anar amb el lliri a la mà és el mateix que anar amb el cor a la mà?

Tenir la mà trencada és motiu per anar al metge?

Quan ho tens a mà és que tens les mans llargues?

Fas manetes quan tens manetes?

Si tens mà esquerra és que et falta el braç dret?

Si te´n rentes les mans, el meu afer ha caigut en bones mans?

Quan allargues la mà l´acabaràs posant al foc?

El que portes entre mans fa que no tinguis prou mans i prefereixis estar mà sobre mà?

Si li demanes la mà,faràs mans i mànigues per no tenir mans que semblin peus?

Quan li tires en cara, et gira la cara o fa cara de pomes agres o cara de circumstàncies, o cara de

pocs amics...o et planta cara i t´escup a la cara?

Et passa la mà per la cara quan portes escrit a la cara que no saps donar la cara?

Té dues cares un que fa l´indi i un que es fa el suec?

Fer el pagès és el mateix que fer el préssec?

Quan dónes peu, dónes el peu?

Estaves en peu de guerra i t´han segat l´herba de sota els peus?

Si ho copies al peu de la lletra, podràs pujar-hi de peus?

No hi posaràs els peus ni que tinguis un peu a la tomba?

Demanar la lluna en un cove és tenir algun melic per lligar?

Anar-li al darrera amb un flabiol sonant és tirar més llenya al foc?

T´has trencat el cap quan vas a escampar la boira?

Se t´ha anat una cosa pel cap quan et balla pel cap?

Pel cap baix hi ha la mateixa quantitat que pel cap alt?

Per últim, tens el cap ja a tres quarts de quinze?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

5

___ 225 Tot seguit et donem una fragments de l´Enric Pagès ( Vang!) sobre ANAR

(I TORNAR ) DE MARXA perquè vegis que la llengua és tan divertida i està tan al dia que

constantment inventa frases fetes noves i suggeridores:

"(...)La llengua és com un esbarzer, i en pocs anys la paraula marxa ha crescut i s´ha

multiplicat com una mala herba, perdent alguns sentits i adoptant-ne de nous. Si per algun

fòssil vivent l´expressió anar-li la marxa encara significa la capacitat de rebre bufetades

amb plaer, per a les generacions X, Nirvana, Mazinger, Phoskitos, etc. anar de marxa té un

sentit vague i positiu, format per tres elements: un canvi d´ambient, la ingestió de

substàncies euforitzants i la possibilitat d´un intercanvi sexual.

(...) Totes les accepcions de la paraula marxa que recull avui dia el diccionari estan

relacionades amb el moviment. Anar de marxa és una locució redundant que posa èmfasi

en l´abandó de l´espai quotidià. En altres paraules, és exactament el contrari d´anar fent.

(...) Del lèxic militar n´ha perdurat un cert afany de conquesta, de la mateixa manera que

del lèxic esportiu (la marxa atlètica) n´han perdurat les ganes de fer rècords.(...)

Anar de marxa és una expressió que ha triomfat perquè és ambigua. Tant pot

significar gastar-se una fortuna en xupitos, com conèixer algú en el sentit bíblic, com ballar

bakalao a tall de boig. El flamant diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans s´ha decidit

(...)a incloure una accepció de marxa com a "diversió, animació", acompanyada de

l´exemple "Quina marxa!". Però aquesta expressió és encara més polisèmica. La podem

aplicar en el sentit d´intensitat a una persona humana que renti plats a gran velocitat, a un

xulopiscines inassequible a la fatiga natatòria, a un tenaç opositor addicte a les

centramines.

En tot cas, el pitjor d´anar-se´n de marxa és que tard o d´hora s´ha de tornar.

L´anada i el retorn poden acabar configurant un circuit que s´autoalimenta i que és el

complement de l ´anar fent: l´anar-hi anant. (...)

Sabries citar altres frases fetes actuals, que utilitzin molt els joves?

___ 226 Ara en tenim de la cuina i el menjar, del cos humà i de la roba i els vestits:

1. Amb temps i paslla maduren les nespres a. Prescindir d´algú

2. menjar en un mateix plat b. tot al seu temps

3. pagar els plats trencats c. excessiu

4. el gat escaldat de l´aigua tèbia fuig d. rebre sense cap culpa

5. A la taula d´en Bernat, qui no hi és

[no hi és comptat e. amb temps per endavant

6. passar de taca d´oli f. ja n´hi ha prou

7. haver-hi més dies que llonganisses g. estar escarmentat

8. s´ha acabat el bròquil! h. ser amic, tutejar-se

9. menjar-se algú amb els ulls i. mirar-lo àvidament

10.no posar-se pedres al fetge j. perdre- ho tot

11. ficar-se de peus a la galleda k. no preocupar-se

12. tenir llana al clatell l. atipar-se

13. treure el ventre de pena m. ésser ruc, babau

14. sortir-ne amb les mans al cap n. fer una planxa

15. no arribar-li a la sola de la sabata o. anar de qualsevol manera

16. quedar-se per vestir sants p. no poder-se comparar

17. tants caps tants barrets q. haver-hi gent que no pot sentir

[ allò de què es vol parlar

18. anar amb una sabata i una espardenya r. restar soltera o solter

19. haver-hi roba estesa s. tantes opinions com persones.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

6

___ 227 Una altra redacció!. Ara amb: estar amb l´aigua fins al coll, no donar l´abast, partir

peres, afluixar la mosca, anar de bòlit, anar a estira cabells, sentir a ploure, ser de l´any de

la picor

___ 228 Tothom deu haver vist Titànic, oi? Digueu a quin personatge i moment de la

pel.lícula aplicaríeu aquests refranys populars sobre el vestit:

-Corbata torta busca xicota.

-On hi ha barrets no hi campen caputxes.

-Qui té bon amic té bon abric.

-Vestiu un bastó i semblarà un senyor.

-Sense el vestit tant és el pobre com el ric.

-Cadascú sap on li estreny la sabata

-La vestidura fa la figura.

___ 229 Ara, una llisteta amb els seus significants. Digueu a quina situació o diàleg es

podria aplicar:

-Posar tota la carn a la graella: posar en joc tots els recursos.

-Esmenar la plana: rectificar algú

-Qui té padrins, el bategen: tenir influències

-La llei de l´embut: injustícies socials.

-Ser de bona llei: ser de bona mena

-Passar d´estranquis: burlar la vigilància.

-predicar oli i vendre vinagre: no ser conseqüent.

-aprenent de molts oficis, mestre de res: tenir massa feina.

-tenir un os a l´esquena: dropo

-ser picar en ferro fred: exasperar.

-ser un pot d´apotecari: medicar-se per sistema.

-Quan Judas era fadrí i sa mare festejava: ser de l´any de la picor.

-Vés-te´n Anton, que el qui es queda ja es compon: ningú no és imprescindible.

-Ser la mare dels ous: el veritable motiu, la veritable raó

-Anar a fira: esperar un infant

-Per pasqua abans de Rams: esperar un fill abans de casar-se

-Ser un hereu escampa: un malversador

-fer el salt: ser infidel.

___ 230 Les frases populars que vénen de fets antics, de costums populars. Fixeu-vos:

N´HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES

Ho diem pels fets curiosos, poc corrents...abans, quan es feien espectacles a la

plaça pública, s´hi llogaven cadires perquè la gent els veiés ben asseguda. Llogar-hi

cadires volia dir que era cosa d´importància.

ANAR DE GORRA

Ho diem quan no paguem en un lloc que normalment sí que es paga. Antigament,

als hostals, els senyors que hi passaven la nit pagaven pensió i la dels seus criats estava

compresa en la seva. Els hostalers deien: Tants senyors i tants que van de gorra.

CAIXA O FAIXA

Això vol dir "o tot o res" i la va dir el general Prim un cop que va haver d´enfrontar-se

a revoltes populars i algú va dir que buscava la faixa de general (llavors era coronel

encara). Ell va dir o caixa o faixa com volent dir que tiraria endavant fins a obtenir la caixa

de morts o la faixa de general.

HI HA MOROS A LA COSTA

Situació d´alarma o perill o bé presència d´algú contra qui cal estar en guàrdia.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

7

Durant els s. XVI i XVII el Mediterrà estava infestat de pirates turcs i moros que cometien tota

mena de malvestats a les costes catalanes, on s´hi van fer torres de guaita, on sempre hi

havia algú vetllant de dia i de nit, a fi d´avisar quan veia moros a la costa.

TOCAR EL DOS

Anar-se´n, marxar...hauria de ser en realitat "tocar el dors", és a dir, l´esquena i ve de

quan es viatjava en diligència de cavalls i el cotxer, per emprendre la marxa, amb la tralla

tocava el dors de les cavalleries, que feien un petit bot i arrencaven a córrer.

DEIXAR-LES ANAR SENSE ENGALTAR

Parlar sense tenir en compte el que es diu, sense pensar, dir barbaritats...prové del

llenguatge dels caçadors que, quan veien un conill, engalten (posen l´escopeta a la galta

per fer punteria). Si no engaltaven per anar ràpid, normalment no caçaven res.

Bé, ara et proposem que t´inventis el possible origen de:

SER UN CAP DE TURC

ESTAR A LA LLUNA DE VALÈNCIA

SER EL CUL DEL JAUMET ( QUE NO SAP SEURE NI ESTAR DRET)

___ 231 Hi ha verbs que donen molt joc a l´hora de fer frases fetes. Et donem el significat

i busca la que toca que comenci amb el verb FER:

exemple: Fer-ho de qualsevol manera, ràpidament: fer-ho en una esgarrapada

-no quedar-ne ni tenir-ne prou d´una cosa:

-sortir malament un negoci o afer

-arribar a un lloc

-relacionar-se, ser amics

-complir amb el que s´havia proposat

-fer ostentació, que tothom ho vegi

-destorbar, perjudicar, molestar

-morir-se

-recuperar el que s´ha perdut, com en un joc d´atzar:

___ 232 Ara fem el mateix amb el verb SER

-anar sempre plegats, inseparables: ser...

-ser un talòs: ser...

-ser escarransit, escanyolit

-ser un beneit, un retardat, algú que té el cap...:

-ser el culpable d´alguna cosa:

-ser un primmirat:

-ser fet un igual que l´altre:

-ser insistent i pesat

___ 233 Ara explica tu el significat:

HAVER-HI GAT AMAGAT

N´HI HA PER DAR I PER VENDRE

N´HI HA PER ESTONA

NO ANAR A L´HORA

VEURE´S D´UNA HORA LLUNY

NO VEURE- HI MÉS ENLLÀ DEL NAS

FER COM AQUELL QUE NO HO VEU

FER-SE VEURE

TENIR LA VISTA ALS DITS

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

8

ANAR D´UN PÈL

DONAR UN VOLT

ENGEGAR A DIDA

ENGEGAR A PASTAR FANG

ENGEGAR A RODAR

LOCUCIONS I MODISMES ___ 234 Anem ara amb locucions verbals. Ja saps què has de fer: definir-les.

Fer fora, fer la traveta, fer soroll, fer salat, fer l´orni, fer l´ànec, fer campana, fer por, fer

pena, fer llit, fer l´ullet, fer el mort.

___ 235 .Hi ha unes quantes exclamacions que no poden ser traduïdes, almenys

literalment:

Matem-ho!: no en parlem més

Tant me fa! :Indiferència

Tant se val!: sense importància

Tornem-hi!: dit quan algú insisteix indegudament

Ja t´he filat!: Et veig les intencions

És clar!: és evident

Anem a pams! Considerem- ho bé.

Sí que l´hem feta bona!: Es diu després d´haver fet un disbarat

Tant de bo!: Desitjant que s´esdevingui algun fet.

Déu n´hi do!: expressa sorpresa.

I encara gràcies!: val més això que res.

Inventa´t un context on poder usar...:

vatua l´olla!

pots comptar...

mecasum dena !

ves per on...

mi-te´l!

què hi farem!

bona!

carai!

ja et fot...

òndia!

botifarra!

ENDEVINALLES

___ 236 Juguem a les endevinalles a:

http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

9

___ 237 Feu creació d'endevinalles. Segiu les instruccions:

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

00

ONOMATOPEIES

___ 238 Descriu situacions en què es pugui utilitzar les onomatopeies següents:

Doing, grrr, bub-bub, toc-toc, glu-glu, patrap-patrap, Zzz, clac-clac-clac, ha ha ha, esnif,

croc, nyam-nyam

___ 239 Sabries descriure un enfonsament d‘un vaixell amb unes quantes

onomatopeies?

Pensa en ferros trencant-se, portes cruixint, l´aigua que s´ho empassa tot, coses i persones

que cauen a l´aigua...

___ 240 Dibuixa almenys cinc objectes ,animals o persones, que facin aquests sorolls:

CLIC, MARRAMEU, CLINC, PATATXAP, GLU, ATXÍM, TARARÍ, NYAC, BUM, PAM, BUF, CREC, TIC-

TAC, BUP-BUP, ZIS-ZAS.

___ 241 Classifica aquests mots en columnes:

cridòria, cruixit, buf, esclat, espetec, barbolleig, ronc, renou, esvalot, murmuri,

terrabastall, xivarri, xiuxiueig, eixordadissa, estrèpit, rebombori, rondineig, esclafit

SOROLLS DE GENT COSES TRENCADES SOROLLS BOCA

___ 242 Relaciona amb fletxes:

quiquiriquic passejar

bla bla bla menjar

nyigui-nyogui serrar

nyam nyam trepitjar mullader

barrim barram xerrar

xip xap fàcil de trencar

xino xano destraler

xerric xerrac barreja

poti poti adular

gara gara gall

mèu gat

___ 243 Com es diu el crit o soroll que fan aquests animals?

CAVALL, VACA, GOS, GAT, LLEÓ, COLOM, GRANOTA, OCELL, CORB, SERP,MUSSOL

___ 244 Ets capaç de crear una frase com la següent?

I , com enamorats del fresc aiguatge,

xics i xavals, xipollejant-hi, es xopen. (Joaquim Ruyra)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

01

___ 245 Busca ,en el següent fragment de Narcís Oller, dins de l´obra La febre d´or , tots

els mots onomatopeics que trobis:

"Un eixam de coneguts seus brunzinava en la part més estreta i fosca d´aquella

desigual travessia, davant per davant de la porta del vellíssim edifici on funcionava la

Bolsa.

(...) Una filera de mossos, apostats a cada tres o quatre graons, impedia el pas per l´escala

als qui no eren del casino, es transmetien a crits els noms dels corredors o socis que el

públic demanava. El nom rebotia com una pilota, de criat en criat, escala amunt, i anava

botant encara dins de les sales, pujant a estrident diapasó a mesura que la cridòria dels

borsistes ho exigia, fins que topava amb les orelles de l´interessat. Aquest eixia, baixava els

menys graons prossibles, i allí, entre empentes i xivarri, rebia les ordres del client i se´n

tornava a corre-cuita a dalt. (...) Era tanta la gent que es feia impossible d´avançar ni un

pas; tanta la cridòria, tal l´espeternec de monosíl.labs i veus trencades, que no s´entenia ni

una paraula; tal la fortor de tabac, que dava basqueig; i tan espès l´aire, que tot es veia

entelat. Ben lluny de notar-se una remissió, la febre anava pujant, els valors vells

s´enlairaven a altituds inversemblants, arrossegant-ne cada dia, a reragassa, de nous,

acabats de néixer, que tot just piulaven i que quasi encara no tenien ni nom".

(pàgs. 128-129 MOLC)

PRECISIÓ EN EL SIGNIFICAT

___ 246 Subratlla l‘opció correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) T‗has deixat el moneder al (taulell/tauler) del bar.

b) La Maria és molt (gelosa/zelosa) en el compliment de les seves responsabilitats a

l‗empresa.

c) —On (ets/estàs)?

d) —(Estic/Sóc) al supermercat. Arribo d‗aquí a cinc minuts.

e) (Porto vint anys treballant) / (Fa vint anys que treballo) en el negoci familiar.

f) A l‗estiu em passava les tardes al (subterrani/soterrani) de la masia dels avis.

g) Manel, vés a (llençar/tirar) les escombraries, si us plau.

h) (Arrel/Arran) de les inundacions, el Pakistan comença a patir els primers brots de

malalties infeccioses.

i) Aquestes vacances hem fet una (estança/estada) de deu dies a les illes gregues.

j) —El dinar ja és a punt!

k) —D‗acord, ja (vaig/vinc)!

l) Va caure escales (avall / a baix) i es va trencar el turmell.

m) Va agrair la presència de (cadascú/cadascun) dels assistents.

n) Sempre (dobleguem/pleguem) els llençols entre tots dos.

o) El (cabal/cabdal) del riu evidenciava que havia plogut molt.

p) Què en voleu fer, dels bolets? Els voleu salar o els voleu (eixugar/assecar)?

q) El meló ha sortit (més bé / més aviat) dolç. És força bo.

r) (Fica/posa) el llibre damunt la taula.

s) Són les dues, així que comenceu a (posar/parar) la taula.

t) Els nens estaven (asseguts/assentats) a terra.

u) Quan vaig arribar en Pau estava ben (dormit/adormit).

v) Només tenia mans per (eixugar-se/assecar-se) la suor.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

02

___ 247 Encercla l’opció correcta de cada frase:

a) Va (compondre/composar) una peça musical per homenatjar els damnificats.

b) El cafè (està / és) massa fred. Per què no (el calentem / l‗escalfem)?

c) Cada dia estudia atentament totes les ofertes de (feina / treball).

d) Abans d‗anar-te‗n a Londres aconsegueix un bon (plànol / planell) de la ciutat.

e) Invertir en borsa últimament no surt (rendible / rentable).

f) Dilluns publicaran el (número / nombre) de places que convocarà l‗Ajuntament.

g) Què (donen / fan) aquest vespre al canal 15?

h) En Joan posa la rentadora dos dies a la setmana i l‗Albert (frega / renta) els plats

cada nit.

i) Sempre busquen excuses per justificar que no ens (apugen / pugen) el sou.

j) El concert començarà quan es (posi / pongui) el sol.

k) Tota la (realesa / reialesa) europea s‗ha concentrat a Grècia aquesta tarda.

l) Arran del desgel els rius pallaresos tenen molt (cabdal / cabal)

m) L‗han (nomenada / anomenada) redactora en cap.

n) La Marta treballa mitja jornada i en Lluís, jornada (completa / complerta).

o) Hauríeu de fer la (mitjana / mitja) entre els resultats obtinguts.

p) Treballa en un organisme autònom (depenent / dependent) de la Generalitat.

q) Es traslladen a un edifici de set pisos més el (soterrani / subterrani).

r) Per presentar-se a la prova li demanen que presenti un certificat (mèdic / metge).

s) No van poder (desvetllar /revelar) el secret durant molts anys.

t) (Doblegueu / dobleu) els fulls i deixeu-los al damunt de la taula.

___ 248 Fes el mateix que a l‘exercici anterior.

a) Al (fondo / fons) de la sala hi havia deixat els baguls.

b) El tren és el (medi / mitjà) de transport que m‗agrada més.

c) Cuines del món‗ permet als participants (tastar / provar) plats dels cinc continents.

d) Si volen tornar diumenge a la tarda és molt possible que hi hagi molt (tràfic / tràfec /

trànsit).

e) Cada vegada és més (necessari / precís) comprar dos ordinadors nous.

f) La notícia ha estat per al pare (un gerro / una galleda) d‗aigua freda.

g) La crisi mundial fa que tinguem una perspectiva econòmica (aterradora / aterridora).

h) Els experts han reunit totes les (dates / dades) necessàries i a partir d‗aquí faran l‗informe

que els hem encarregat.

i) Estava tan cansada que es va (dormir / adormir) ràpidament.

j) La psicòloga només visita (aleshores / a les hores) convingudes.

___ 249 MIG, MITJÀ, MITJA, MITJANA, MEDI, MITGERA…?

a) Per saber la nota hem de fer la ______________ de totes les parts de l‗examen.

b) Has arribat una hora i ______________ tard.

c) Els llibres, les revistes i els diaris són _____________ impresos.

d) Els veïns sempre tenen problemes amb la paret ______________.

e) El Felip està fent el grau __________ d‗administratiu.

f) ___________ Europa té inundacions per culpa de les pluges torrencials.

g) Caldria buscar el terme ____________ per arribar a la solució més justa en aquest

assumpte.

h) La _____________ d‗edat a la classe és de quaranta anys.

i) És molt important contextualitzar el personatge històric en el seu ____________.

j) Cada vegada estem més preocupats pel _____________ ambient

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

03

RENDIBLE O RENTABLE?

a) La inversió que vaig fer comprant aquelles accions ha estat molt ________________.

b) Aquesta funda de sofà és _____________; quan s‗embruti les podrem rentar.

VESTIDOR, VESTUARI O EMPROVADOR?

a) Després del partit tots els jugadors han anat al _____________ per dutxar-se i canviar-se

de roba.

b) Vam deixar els abrics al _______________ de la discoteca.

c) Aquesta botiga té els _____________ molt petits i no s‗hi cap gaire bé.

d) El ____________ del protagonista de l‗obra és molt variat, però una mica massa bigarrat.

COMPLET, INCOMPLET, COMPLERT O INCOMPLERT?

a) Aquest expedient està _______________; li falta el full final.

b) L‗empresa ja ha ___________ amb la seva part del tracte.

c) Abans de donar l‗opinió cal tenir una coneixença _______________ de les coses.

DEPENENT O DEPENDENT?

a) En Marc és un nen massa _______________. Quan sigui gran tindrà problemes.

b) La ___________ d‗aquesta botiga és molt agradable i eficient.

c) __________ del que acordi el comitè, demà farem vaga.

ANOMENAR O NOMENAR?

a) Han ______________ l‗Eloi director de la sucursal on treballa.

b) Mai, fins ara, havia sentit ______________ aques

TRÀNSIT, TRÀFIC O TRÀFEC?

a) Si volem reduir el _____________ a les principals vies de la ciutat, hem d‗agafar més el

transport públic.

b) Quines eines tenim per evitar el _____________ de drogues?

c) Per sort, ja estem superant aquell _____________.

SER O ESTAR?

El castell de focs ________ a les dotze de la nit. (3a pers. sing. FUTUR)

Els nens ________ molt alegres perquè avui arriben els reis. (3a pers. pl. PRESENT)

________ a casa tot el matí; podeu venir quan vulgueu. (1a pers. pl. FUTUR)

Sempre ________ de broma. (3a pers. pl. PRESENT)

Agafeu les maletes que ja ________ a Sants. (1a pers. pl. PRESENT)

A Figueres ________ a la pensió Granada. (1a pers. sing. FUTUR)

El Josep Maria ________ al Banc de Sabadell. (Hi treballa, en forma part) (3a pers. sing.

PRESENT)

On ________ el martell? (3a pers. sing. PRESENT)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

04

IDEES PER A PROFES

Fer un concurs del tipus EL TIEMPO ES ORO, especialment per la part de les enciclopèdies,

on es cercava un mot difícil a partir de pistes d‘altres mots que hi anaven conduint...

Treballar les interferències català-castellà:

Mots semblants o iguals (50 % del vocabulari bàsic): tres-tren-arbre

Mots de diferent forma i significat semblant: trau-ojal, forquilla-tenedor

Mots de forma semblant i significat diferent: cama, acostar-se

Mots absolutament diferents: capsa i caixa per caja, peix per pez i pescado.

Inventar-se mots i definicions estrambòtiques.

Proposar-los un nom difícil per a ells, però que estigui al diccionari, i que ells inventin la

definició, i després comprovar qui s‘ha acostat més al model.

Pàg

ina1

05

PREFIXOS significat exemples

a- Davant dels verbs, els torna pronominals

O els canvia el significat

Seure-Asseure (‗s) Dormir-Adormir(-se) ,Nomenar-Anomenar, Senyalar-

Assenyalar,Llistar-Allistar

a-, an- Oposició o Negació per a adjectius Moral-amoral, Normal-anormal ,analfabet

Ante- avant- Abans o davant del que diu el lexema N-V-Adj Antepenúltim, avantpassat, avantguarda

Anti- Contrari en el camp farmacèutic, esportiu… Anticonceptiu, antiinflamatori, antihigiènic

Arxi- Intensificació del lexema (molt d‘allò) Arxi-milionari, arxiduc

Ben- Mal- Diuen que el lexema està bé o malament Benparlat,Malparlat, malacostumar, benvingut

Bes-Bis-Bi-Di- Duplicar Besavi, bisexual, bicicleta,Dilogia

Bes- Molts significats: pejoratiu, darrera o a través, anticipar i reciprocitat. Bescantar, besllum,bestreure, bescanviar

Circum- Al voltant de Circumval.lació

Con- Com- Col- Cor- Co- Companyia, acció compartida Coexistir, comprovar, col.laborar, conviure, corregnar

Contra- Oposició i en locucions: a contra cor, a contrapèl Contrasentit, contradir, contraposar

Deca- Deci- Deu Decaedre, decasíl.lab, decimetre

Des- Dis Oposició Desfer, descargolar, dissort, disculpar

Dis- Altres casos Disparar, disposar, discorrer, discurs

Dodeca- 12 Dodecasíl.lab

En- Em- Verbs derivats de noms o adjectius.

Pot canviar significats

Enterrar, embenar, emparedar, empunyar

Greixar- Engreixar, creuar-encreuar

Enea- Nou Eneasíl.lab

Entre- Inter- Al mig de, acció incompleta Entrecelles, entreobrir, entresuar, Intercanviar, interdental, interposar,

Es- Oposició amb verbs, treure, no tenir Esgranar (desgranar) esfullar (desfullar)

Ex Cap enfora o antic càrrec Exportar, excloure, excèntric, expresident

Extra- Fora- Fora de, més enllà Extraordinari, foragitar, forassenyat

Hecto- Centi- 100 Hectòmetre, centímetre

Hendeca- Onze Hendecasíl.lab

Hepta- Septi- Set Heptagon,

Hetero- De diferent tipus, sexe, classe Heterosexual, heterònim, heterogeni

Hexa- Sex- Sis Hexagon, sexagesimal

Hiper- Per sobre de Hipermercat

Hipo Per sota de Hipodèrmic

Homo- Del mateix sexe, tipus, classe Homosexual, homònim, homogeni

In- Im- Il- I- Ir- Negació del lexema .Inclusió , que l‘acció es fa dintre Infeliç,immòbil,il.lògic,illetrat,irresolució,Infiltrar, immigrar, imposar

Intra- Dins de Intravenós, intramuscular

Macro- La part més gran macrocosmos

Menys- Disminueix el valor del lexema Menysprear, menystenir

Micro- La part més petita Microxip

Mig- La meitat Mig endormiscat, mig obrir

Miria- 10.000 Miriàpode

Mono- uni- Un sol Monocle, unicel.lular

Neo- Nou Neologisme, neozelandès

No- Negació No-violent, no-intervenció

Octo- Vuit Octoedre

Penta- Quinque- Cinc Pentàgon, pentasil.làbic ,Quinquennal

Per- Augmenta el valor del lexema Perdurar, perdonar, permanent, perseguir.

Post- Pos- Posteritat, en el temps o lògica Posdata, postverbal, posposar, postoperatori , post-avantguardisme,

postguerra

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

06

Pre- Anterioritat, en el temps o lògica Prehistoria,prejudici, premeditar,pressuposar

Prop- Proximitat Proppassat, propvinent

Pseudo- Fals, no genuí i s‘escriu amb guionet Pseudo-policia, pseudo-derivats

Quasi- Gairebé, que falta poc per completar, amb guionet Quasi-unanimitat

Quilo- Mil.li- 1000 Quilòmetre, mil.límetre

Re- Repetició o intensificació dels adjectius o adverbis Repoblar, restaurar, rellogar, reactiu

Redolent, rebò, rebonic, ressec, rebé...

Semi- La meitat del que diu el lexema Semicercle, semivocal, semiregular

Sobre- Super-Supra- Per sobre de Superposar, sobreviure, sobrenatural,superposar,superhome,suprasensible,

Supraterrenal, supranacional

Sota- Sub- Infra- Per sota de Sotabarba, sotasignant, sotavent, subsòl, sotabosc, subtítol, Submarí,

infraroig, infrastructura, infravalorat

Sots- Vice-

Vi- Ves-

Per sota de, en els càrrecs, equival a sub- i va amb guionet Sots-director, sots-secretari, sots-president

Vice-president, vice-secretari, virrei, vescomte

Tetra- Quatre Tetrasíl.lab

Trans- Tras- D‘un cantó a l‘altre o a través de Transcórrer, transmetre, transplantar, traspassar, transpirinenc, transversal

Tri- Tres Tricicle, trisíl.lab

Ultra- Més enllà de Ultratomba, ultrapassar, ultramar

...

SUFIXOS

Sufix Paraula que crea Significa Exemple

-aca Nom > Nom Col·lectiu Fullaca, Fullaraca

-ada Nom > Nom

Col·lectiu o intensiu, de coses o fenòmens atmosfèrics, noms

de contingut; plenitud d'ocupació d'una cosa; quantitat de

cosa continguda en un recipient o lloc; intensitat pejorativa

Gentada, teulada; ventada; cullerada; fornada; ventrada; salivada

(Aquest sufix es en alguns casos es reforça també intercalant un altre sufix,

amb formes com -erada (nierada, gitarada), -arrada (becarrada), -assada

(eugassada), -etada (peixetada, carretada)

-al Nom > Nom Col·lectiu; augmentatiu (objectes) Personal, dineral

-all Nom > Nom Col·lectiu (objectes) Plomall, brancall, buscall, escampall

-alla Nom > Nom Col·lectiu; pejoratiu (gent) Fadrinalla; faramalla, gentalla

-am Nom > Nom Col·lectiu (plantes i lloc on creixen) Donam, mossam, lladregam, bestiam, bigam, fustam; figueram

-ar Nom > Nom Col·lectiu (lloc o camp plantat de) Bestiar, fossar, colomar; Alzinar, pinar, tarongerar

-ari Nom > Nom Col·lectiu (continent d'un conjunt de) Mostrari, reliquiari, diccionari

-at Nom > Nom Col·lectiu (semblant a -ada. Gran quantitat de; contingut o

capacitat de) Cadirat, aiguat; grapat, manat, braçat

-ea Nom > Nom Col·lectiu (Balear) Adjectiu > Nom

-atge Nom > Nom Col·lectiu Veïnatge, plomatge

-eda, -et Nom > Nom Col·lectiu de plantes Olivet, oliveda

-er/a Nom > Nom Arbre o planta Pomera, llimoner o llimera

-à/-ana Nom > Nom Ofici o activitat Cristià, escolana

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

07

-er/a Nom > Nom Col·lectiu (lloc plantat de); Ofici o activitat Herber, fumer(a); Jonquera; Carter, carnissera

-ista Nom > Nom Ofici o activitat Taxista, abolicionista

-aire Nom > Nom Ofici o activitat Drapaire, batallaire

-ia Nom > Nom Col·lectiu; Ofici o activitat Escolania, llibreria; Secretaria, mestria

-eria Nom > Nom Col·lectiu; Ofici o activitat Cristalleria; Fusteria, sastreria

-isme Nom o Adjectiu > Nom Corrent, doctrina Socialisme, marxisme

-esa Adjectiu > Nom Qualitat Vellesa, pobresa

-eria Adjectiu > Nom Qualitat Bogeria

-or Adjectiu > Nom Qualitat Dolçor, lluentor

-òria Nom > Nom Col·lectiu (acció i efectes múltiples) Cridòria

-um Nom > Nom Col·lectiu (pejoratiu) Femellum, masclum; pixum, greixum

-úria (-ura) Nom > Nom Col·lectiu Boscúria, blancúria, foscúria

-ia Adjectiu > Nom Qualitat Valentia, covardia

-im Nom > Nom Col·lectiu Borrim, plugim

-ícia Adjectiu > Nom Qualitat Avarícia, brutícia

-ària Adjectiu > Nom Dimensions Grandària, alçària

-ista Adjectiu > Nom Seguidor d'una corrent o doctrina, professió Socialista, nacionalista, futbolista

-alla Verb > Nom Acció o efecte Rondalla

-ció Verb > Nom Acció o efecte Publicació

-ment Verb > Nom Acció o efecte Afonament, nomenament

-menta Nom > Nom Col·lectiu Ferramenta, vestimenta, cornamenta

-nça Verb > Nom Acció o efecte Enyorança, naixença

-atge Verb > Nom Acció o efecte Muntatge

-ó Verb > Nom Acció o efecte Esvaró

-dor/-dora Verb > Nom Agent Venedor/a

-dor Verb > Nom Lloc Menjador, corredor

-all Verb > Nom Instrument Ventall

-dor/-dora Verb > Nom Instrument Comptador, tapadora

-et Verb > Nom Instrument Xiulet

-à/-ana Nom > Adjectiu Relació o pertinença Ciutadà, urbà

-enc Nom > Adjectiu Relació o pertinença (gentilici) Illenc

-ar Nom > Adjectiu Relació o pertinença Polar, muscular

-il Nom > Adjectiu Relació o pertinença Febril, juvenil

-ístic Nom > Adjectiu Relació o pertinença Estilístic, artístic

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

08

-at/-ada Nom > Adjectiu Possessió Alat, alada

-ut/-uda Nom > Adjectiu Possessió Banyut, banyuda

-enc/-enca Adjectiu > Adjectiu

Rogenc, rogenca

-ís/-issa Adjectiu > Adjectiu 'propens a' Malaltís, malaltissa

-ós/-osa Adjectiu > Adjectiu

Blavós, blavosa

-osa Nom > Nom Col·lectiu (plantes i lloc on creixen) Avetosa

-aire Verb > Adjectiu Característica Xarraire

-dor/-dora Verb > Adjectiu Característica Durador

-ble Verb > Adjectiu Possibilitat Menjable, probable

-ívol/-ívola Verb > Adjectiu Característica Mengívol

-dís Verb > Adjectiu 'propens a' Corredís, trencadís

-ós/-osa Verb > Adjectiu Abundància Agradós

-à/-ana Adverbi > Adjectiu

Llunyana, llunyà

-er/-era Verb > Adjectiu

Proper, propera

-egar Nom > Verb

Apedregar, cegar

-ejar1 Nom > Verb 'que es repeteix' Gotejar, puntejar

-ejar2 Adjectiu > Verb 'que comença o tira a' Clarejar

-ejar3 Adverbi > Verb repetició' Sovintejar, davantejar

-ificar Nom > Verb

Classificar, dosificar

-ificar Adjectiu > Verb

Fortificar, clarificar

-itar Adjectiu > Verb

Facilitar, debilitar

-itzar Nom > Verb

Hospitalitzar

-itzar Adjectiu > Verb

Realitzar, normalitzar

-ment Adjectiu (femení) > Adverbi Adverbi de manera Ràpidament, històricament, darrerament, freqüentment

INFIXOS

-eg- bonyegut, bordegàs, lladregada, polsegós, polseguera, esfilegassar, espetegar, espitregar, pedregam, punxegut, sorneguer, terregada, venteguera

-ic: ploricó, ploriquejar, porticó

-uc-: menjucar, pellucar

-ol-: rajolí, ratolí, enriolar-se, casolà, esmicolar, enrojolar-se, reviscolar, fredolic, herbolari, hortolà, escanyolit, escapolir-se

-al-: apegalós

-all-: agafallós, ceballut, ceballot, pigallós, rocallós, rondaller

-ell-: gotellada, granellut, solellós, solellada

-ill- branquilló, tronquilló

-oll-: patollar

-in-: plovinejar, aixafínar, engreixinar, clenxinar, emblanquinar, blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

09

-an-: caganer, pixaner, costaner, cridaner, fartaner, juganer, ploraner

-on-: enllardonar, ensangonar, sangonent, torbonada, ratoner, embordonir-se, lladronejar, lladronera

-iny-: bassinyol, fontinyol, sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, esgratinyar,

-any-: estireganyar, afiganyar

-ass-: allargassar-se, escridassar, esfilegassar, enfeinassat, enjogassat, vergassada, eguassada, eguasser, matusser, herbassar, terrassà

-iss-: endormissar-se, acarnissar-se, esclarissar-se, esplomissar, esquerdissar-se, capissar, aferrissar-se, empostissar, encrostissar-se, fugisser, carnisser, roquissar,

fanguissar, pobrissalla, pobrissó, plomissall, borrissol, borrissó, madrissó, arbrissó, groguissó, encanyissada, coïssor

-oss-: espicossar, matossar, picossada

-uss-: escanyussar-se, embarbussar-se, cantussejar

-ar-: bafarada, cagarada, esclatarada, flamarada, fumarada, canterella, contarella, penjarella, tombarella, penjarella, escombraria, llargarut, ballaruga, fullaraca,

passarel·la, cagarel·la, viaranys, vagarejar, vagarívol, vagarós

-er-: aleró, caperó, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol, tenderol, torterol, geperut, boterut, alterós, esquellerinc, pellerofa, salzereda

-arr-: becarrada, testarrada, testarrut, caparrut, caparró, caparràs, caparrada, encaparrar, panxarrut, pontarró, xicarró, llogarret, esbojarrat, espetarregar

-at-: amagatall, cervatell, corbató, llebrató, llobató, llobatera, pegatera, boscater, llogater, peixater, pescater, porcater, vinyater, vinater, llenyater, llenyataire,

vilatà, lleidatà, vigatà, vagatiu

-et-: pelleter, cuireter, palleter, roqueter, roquetam, clavetaire, bosquetà, pobletà, bufetada, corretatge, pobretalla, clavetejar, voletejar, esvalotegar

-ot-: amargotejar, barbotejar, balbotejar, bevotejar, manotejar, menjotejar, parlotejar, xerrotejar, treballotejar; calçotets

-atx-: esprimatxat

-itx-: magritxol, ramitxó

-isc-: nevisquejar, plovisquejar, dormisquejar, endormiscar-se, enamoriscar-se, lle fiscós

-usc-: pedruscada, pedruscall.