· l'Ou Ferrat DOSSIER DIDÀCTIC del Patim, patam! 4!...

l'Ou Ferrat DOSSIER DIDÀCTIC del Patim, patam

1

www.louferrat.com


2

ÍNDEX

Presentació 3

L'Ou Ferrat 3

Consideracions prèvies abans de veure l'espectacle 4

Patim, patam 4

Llenguatge Musical 4

Llenguatge Verbal 6

Llenguatge Plàstic 7

Els personatges 8

El muntatge 8

Disseny del vestuari 8

Fitxa artística 9

Estructura de l'espectacle 10

1. Introducció: El naixement i la primera infantesa 10

2. Planteig: Vull créixer. Vull fer-‐me gran; com? 11

3. Resolució 18

Final 18

Dues activitats concretes 19

Solucions 20

Publicacions de l’Ou Ferrat 21


3

PRESENTACIÓ

Créixer: “Un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital” (IEC)

Un bon dia tres amics ens vam trobar i, parlant de tot i de res, vam decidir de fer plegats un espectacle que parlés d’això, de fer-‐se gran, de créixer. Val a dir que cadascun de nosaltres fa temps que professionalment tenim relació amb el món de la creativitat, de la música i de l’espectacle. Doncs això, que com qui no vol la cosa, patam! Ens vam trobar arrossegats en la creació d’un muntatge teatral... I que si patatim, que si patatam, es va anar perfilant el guió. Tot seguit van arribar el assajos, que van costar bous i esquelles! Moltíssima feina. Però nosaltres, igual que les formiguetes, “patim, patam”: vam anar construint un espectacle on s’hi canta, on s’hi expliquen contes i on no es para de pintar i de dibuixar!...Ara només ens cal poder compartir tot això, entre tots els que encara estem creixent, entre els que pensem que créixer és transformar-‐se i canviar, els que pensem que viure és augmentar en coneixements, en experiències, en maduresa i, per sobre de tot, en felicitat!... Si és així, aquí teniu:

Patim, patam!

El nostre espectacle serà ben vostre!!

L'OU FERRAT Cia d’espectacles de nova creació per a públic familiar.

La Cia L’Ou Ferrat, està integrada per tres membres que han destacat a bastament en els seus àmbits propis d’acció i creació cultural. S’uneixen amb l’objectiu comú de crear noves propostes d'espectacles amb una imatgeria multidisciplinar en l’àmbit de la creació de muntatges per a públic familiar.

Som: Oriol Casas (música i programacions) Ramon Puig “Werens” (grafisme i art visual) Rah-mon Roma (narració i animació)


4

CONSIDERACIONS PRÈVIES ABANS DE VEURE L'ESPECTACLE

PATIM, PATAM és un primer treball interdisciplinari dels tres membres de la companyia, prenent com a punt de partida el no-‐res i estirant un fil conductor que és la vida i el creixement. A l'espectacle hi ha un diàleg interdisciplinari; els diversos llenguatges conflueixen en la creació del nou imaginari de la companyia.

LLENGUATGE MUSICAL Parlem amb la música utilitzant diferents estils, diferents argots, tot cercant un discurs propi.

• Música i bases electròniques. La música electrònica1 és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes, els seqüenciadors i, més recentment, els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari, tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània. També s'hi solen utilitzar instruments electromecànics com la guitarra elèctrica o l'orgue Hammond. Hi ha una gran quantitat de gèneres de música electrònica, que mostren un ventall molt ample de sonoritats; des de la música ambiental fins a la música industrial més experimental, passant per estils com el synthpop, dance (i totes les seves variants), hip hop o el chill out, tots ells tenen en comú l'ús predominant o exclusiu dels instruments electrònics. A l'espectacle, l'Oriol Cases treballa amb un ordinador on hi ha enregistrat tot el treball que anireu escoltant en diverses pistes, tot i que no es tracta de pitjar el botó del play i ja està, sinó que va creant les músiques disparant i aturant pistes amb la controladora i activant els efectes sonors amb un petit teclat. Els sons que utilitza l'Oriol són majoritàriament acústics —siguin en forma de loop o bé en forma de frases musicals més o menys elaborades. Alguns d'ells són filtrats per processos electroacústics (efectes, modificacions de freqüències, dinàmiques, panorames, delays...). Aquesta nova tendència de la música electrònica li dóna un caràcter més orgànic, més natural, allunyant-‐la dels principis d'aquest gènere, en el que el so era tractat més com a producte de processos merament electrònics sense prendre com a base cap so acústic natural. A l'enllaç web de l'Oriol podreu escoltar alguns exemples de la música que ell composa (http://www.iol.cat).

• Cançó popular i adaptació de textos tradicionals. A les escoles de Catalunya hi és majoritàriament representat aquest llenguatge, per

1 Extret de la Wilipèdia (ca.wikipedia.org)


5

tradició i perquè ens dóna una informació extrapolable a altres àrees del coneixement. És tractada sovint com un eix transversal. A l'espectacle, hi trobareu una adaptació d'algunes d'aquestes cançons. En algunes d'elles hem volgut preservar el llenguatge tradicional (La cançó d'en Patufet, El noi de la Mare) sense càrregues instrumentals supèrflues. En d'altres, musicalment les hem apropat a la música electrònica (La Masovera —la podeu escoltar a http://grooveshark.com/#/s/La+Masovera+mp3/3JkZGv?src=5—, Les Nyacres, la versió final de La cançó d'en Patufet —escolteu-‐la a http://grooveshark.com/ - /s/Patim+Patam+Patum+mp3/3JkG4M?src=5). Quant als textos, hem procurat d'actualitzar-‐los a contextos més actuals (La cançó d'en Patufet, La Masovera).

• Instruments i músiques d'arreu del món. A l'espectacle utilitzem instruments d'arreu del món. Alguns d'ells, fent-‐los sonar en directe: el carilló, el xilofò metàl·lic, el clave, la flauta xinesa, la derbuca, la melòdica i les nyacres. D'altres, són enregistrats en les bases, especialment a la peça de La Conga: tumbadoras, piano, contrabaix, güiro, maraques, gong, gu zheng xinès, Yiu Gu xinès, riq nord-‐africà, flauta travessera marroquina, tar nord-‐africà, derbuca, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, flabiol i els instruments de la cobla tradicional, tuba, xilofò de fusta... En el tema de La Conga, podreu copsar variacions amb instrumentacions diverses sobre la mateixa melodia. A la xarxa, podeu descobrir moltíssims d'aquests instruments. Avui en dia, fins i tot veure com es toquen i sentir-‐los com sonen gràcies als vídeos del YouTube o el Vimeo. Si el que us fa peça és veure i escoltar on-‐line instruments d'arreu del món, a la botiga virtual http://www.larkinthemorning.com/ en trobareu una bona pila. No tots tenen un arxiu sonor o videogràfic enllaçat, però les fotos són molt exemplificadores.

• Música a partir d'objectes quotidians. Amb la premissa que qualsevol objecte pot produir so, la taula del nostre músic esdevé un instrument de percussió, així com el terra de l'escenari, i la botzina d'en Werens, i el mateix esprai de pintura, el traç del llapis dibuixant... Potser el passatge dels plats i les olles és el més representatiu d'aquest punt. Podeu escoltar la versió d'estudi d'aquest tema al següent enllaç: http://grooveshark.com/ - /s/Plats+I+Olles+mp3/3JkUNF?src=5 Ara, que la imaginació també crea instruments amb sons ben nous: http://www.cibermitanios.com.ar/2008/09/los-‐instrumentos-‐musicales-‐mas-‐extranos.html

• Xesco Boix. Al PATIM, PATAM hem volgut retre un petit homenatge a en Xesco Boix, el precursor de l'animació a Catalunya. Per això, hem triat un tema que ell havia cantat molt i hem fet una actualització musical i una ampliació del text. És una peça vigent que entronca amb la temàtica del nostre muntatge. En Xesco, gràcies a la seva tasca, la seva tossuderia i clarividència, va ser un dels detonants per a recuperar la cançó tradicional i popular a l'escola, i va escampar centenars de cançons arreu del país... cançons que encara es canten! Us deixem alguns enllaços on podreu trobar molta documentació sobre la vida i l'obra d'en Xesco Boix, així com el reportatge que van dedicar-‐li al programa Noms


6

de TV3, en el vint-‐i-‐cinquè aniversari de la seva mort. http://www.xesco.cat http://ca.wikipedia.org/wiki/Xesco_Boix http://www.tv3.cat/noms/boix/ http://www.youtube.com/watch?v=X93exMt9u50

• Les Nyacres. A més de ser un estri sonor del món natural, les Nyacres són una variant de corrandes —tonades transmeses per tradició oral, on els textos s'improvisaven amb temes propers que interessaven als oient, molt sovint en clau d'humor, amb ironia. Originaries de terres gironines, és vigent la cantada anual a Espolla, on es corona el rei de les Nyacres, i s'ha estès conjuntament a les jornades i els concursos corrandaires que es celebren arreu del país.

LLENGUATGE VERBAL

En un espectacle teatral, evidentment que no hi pot faltar aquest llenguatge. Utilitzem diferents recursos.

• La tradició oral: Poemes, dites, cantarelles, endevinalles, jocs parlats, tradicions...2

• Narrativa oral: Contes. La bossa màgica de la senyora Beppo, basada en algunes històries europees i asiàtiques en les quals es conta com algú pot atrapar el diable o la mort amb una capsa o una bossa, o arribar al cel per mitjà d'algun truc o amenaça. Nosaltres hem

partit del text de Brian Patten3 del llibre El gegant de la història (Ed. Empúries. Barcelona, 2002).

2 Veure l'apartat L'estructura de l'espectacle.


7

En El conte dels dos viatgers descobrirem les dues cares d'una mateixa moneda. Les actituds davant un mateix escenari poden ser totalment oposades.

• Comunicació no verbal: volem introduir també el llenguatge no verbal en aquest apartat. Si bé el guió està basat en la paraula, el gest, la mirada, les postures, l'expressió, la interacció amb els elements escènics, el moviment... també formen part de l'expressió que complementa i dóna més força al discurs verbal. Tanmateix, el llenguatge verbal i el no verbal complementats són l'essència del teatre.

LLENGUATGE PLÀSTIC

Tot l'espectacle és il·lustrat en directe per en Werens (http://www.werens.com), artista plàstic que s'ha dedicat preferentment al món del graffiti4 i en reivindica el valor cultural.

"Pintar graffiti és la millor manera d'acostar l'art a tothom, de col·laborar fent del món un lloc més agradable, intentant contrarestar l'absurd pensament dels que prefereixen les ciutats grises, buides i sense vida. Introduir el Graffiti a les galeries d'art dóna un nou ventall de posibilitats a l'art contemporani, enriquint-lo amb un nou llenguatge i una nova visió del món actual."

Tot i que a l'espectacle no dibuixa graffitis, les seves il·lustracions comparteixen amb el graffiti l'espontaneïtat, la simplicitat en la forma, el protagonisme del gest i el traç. En els elements escenogràfics, creats per ell mateix, hi podreu observar les mateixes característiques.

3 Escriptor i poeta anglès amb bibliografia per a mainada. En aquest enllaç respon a les deu preguntes que més li ha formulat la mainada: http://www.brianpatten.co.uk/faqsfromchildren.html 4 http://ca.wikipedia.org/wiki/Grafit_(art)


8

Els personatges

Un actor mut i expressiu que parla amb els seus dibuixos i una botzina, un xerrameca que salta d'una situació a una altra amb una mena de desordre que no ho és, genera escena rere escena, gag rere gag, etapa rere etapa. Un tercer personatge a escena és el músic que tot ho vesteix, amb estris sonors de tota mena i bases electròniques. Un trio ben peculiar són els protagonistes d'aquest divertiment, on hi trobarem moments de familiaritat, d'humor, de reflexió, de misteri...

El muntatge

A l'escenari hi ha dues taules de treball i una gran pantalla. A l'esquerra, l'espai on s'amaneixen i es creen totes les il·lustracions i el treball plàstic, que és projectat inicialment a la pantalla central i, més endavant, també a les dues pantalles laterals, situades a les dues taules. L'espai de la dreta és el laboratori musical. A mesura que l'espectacle avança, van apareixent diversos elements d’atrezzo (tamborets, paraigües, bagul, elements de dibuix pla, un gran llibre... Fixeu-‐vos que l’atrezzo és —Gairebé en la seva totalitat— volgudament en blanc i negre.

Disseny de vestuari

A partir d'una proposta de disseny d'en Werens, Gemma Aguilar (NewOp) realitza el patronatge d'un vestuari especial per al muntatge i personalitzat per a cadascun dels tres membres de la companyia. Sobre la base del vestuari, que és blanc, en Werens l'il·lustra en negre amb un traçat únic per a cadascun dels membres.


9

La Fitxa Artística

Guió: Rah-‐mon Roma, en col·laboració amb L’Ou Ferrat Bases Musicals: Oriol Casas Grafisme i attrezzo: Werens (Ramon Puig) Animació: Kimo Osuna i Werens (Ramon Puig) Disseny escenogràfic: L’Ou Ferrat Construcció: Mecànica Integral Vestuari: Gemma Aguilar (NewOp) Disseny de llum: Francesc Puig Disseny de so: Marc Marcé Actors: Oriol Casas, Rah-‐mon Roma i Werens. Tècnics: Francesc Puig i Marc Marcé Fotografia: Àlex Soto Clip i enregistrament àudiovisual: Fausto Morales (Slide Media) Direcció: Enric Llort Dossier didàctic elaborat per Carmina Folch i Rah-‐mon Roma Col·laboracions: L’Estruch. La Sala Teatre. Ajuntament de Castellar del Vallès. ICIC.


10

ESTRUCTURA DE L'ESPECTACLE

El leitmotiv, el fil conductor del muntatge, és el creixement en molts dels seus àmbits. A partir d’aquest concepte hem desenvolupat el muntatge, confegit per una corrua de capítols que neixen, evolucionen i s’entrellacen amb els nous. Podem dividir el muntatge en tres parts ben diferenciades:

1.—INTRODUCCIÓ: EL NAIXEMENT I LA PRIMERA INFANTESA

Els continguts d'aquesta primera part són: • Inici sonor amb la creació d'un primer esquitx. El silenci inicial es trenca amb un so

in crescendo que arriba a explosionar. És la nostra manera de mostrar el Big Bang. S'ha escrit molt sobre com va ser l'inici de tot plegat, i hi ha moltes teories físiques i científiques que intenten explicar-‐ho. La teoria del Big Bang és potser la que més adeptes té en l'actualitat, i la que està més consensuada per molts teòrics del ram. El Big Bang5 ("Gran Explosió") és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la que existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. D'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinita densitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situant cada cop més lluny els uns dels altres.

Escolteu la peça sonora inicial del CD: http://grooveshark.com/ - /s/Inici+patim+Patam+Patum+mp3/3JkDdz?src=5

• Creació d'una imatge plàstica de l'evolució d'un fetus de nadó. El mateix esquitx de l'inici de l'espectacle, serà l'inici de la creació de l'home. En aquest cas, un nadó concret.

5 Extret de la Wikipèdia catalana: http://ca.wikipedia.org/wiki/Big_Bang


11

• La música rítmica del batec de cor d'un fetus. http://soundcloud.com/rah-mon-roma/batecs-de-l-gata-18-11-2008

• La cançó d'en Patufet (Popular. Noves lletres de Rah-mon Roma)

Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet… Patim, patam, patum… Jo no vull créixer tot solet. M’abrigareu quan faci fred. Em vull fer alt com un Sant Pau I em curareu si em faig un trau. Sóc molt petit i vull ser gran. M’ajudareu a anar endavant.

Una versió diferent de la cançó i un vídeo del conte d'en Patufet: http://www.youtube.com/watch?v=UD7gG49t0lo&feature=player_embedded - ! http://www.tv3.cat/videos/860639

2.—PLANTEIG: VULL CRÉIXER. VULL FER-ME GRAN; COM? Amb una corrua de gags, escenes quotidianes, algun conte curt, peces musicals... anem conformant un corpus central del muntatge que retrata algunes fórmules, alguns elements que provoquen el creixement d'un infant. Aquesta part central (i de més extensió) pot donar la sensació de ser una voràgine de petites històries inconnexes, tot i que desenvolupen la tesi del planteig. Creixem tot menjant, coneixent, estudiant, resolent problemes quotidians, llegint, viatjant i coneixent món... vivint.

En aquesta part de l'espectacle tractem diversos continguts :

—Conceptes d'espai.


12

—Colors primaris i secundaris.

—Resolució de problemes: càlculs matemàtics, endevinalles, enigmes...

... —Processos de treball...

—A través de recursos musicals:

EL NOI DE LA MARE Tradicional catalana

Què li darem a el noi de la mare? Què li darem que li sàpiga bo? Panses i figues i nous, i olives. Panses i figues i mel i mató. Tam patamtam, que les figues són verdes. Tam patamtam que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua Maduraran en el dia del Ram.


13

Versió coral amb orquestra: http://www.youtube.com/watch?v=atT941Q4TME La versió de "La Bressola", amb realització de Lluís Danés: http://vimeo.com/17760287 Una versió d'en Ferran Savall: http://www.youtube.com/watch?v=ehgi03odYPY SOLO DE PLATS I OLLES Oriol Cases

http://grooveshark.com/ - /s/Plats+I+Olles+mp3/3JkUNF?src=5

LA MASOVERA Popular catalana / Rah-mon Roma

La masovera se’n va al mercat, La masovera se’n va al mercat. El mercat és el dilluns, El dilluns en compra llums: llums! (de baix consum, oi?)

O, lai la, la masovera, la masovera, O, lai la, la masovera se’n va al mercat.

La masovera se’n va al mercat, La masovera se’n va al mercat. El mercat és el dimarts, El dimarts en compra naps: llums! naps!


La masovera se’n va al mercat, la masovera se’n va al mercat. Però fa un temps se n’ha adonat que tot l’any trobes de tot: llums, naps, nespres,

nous, faves tendres, mangos, xirimoies,

tomàquets i espinacs, kiwis i bolets,

pinyes i enciams, seques i pinyons,

albergínies i pebrots, cebes i patates, pomes i torrons,

aranges i li-‐chis, caquis i biquinis,


14

mitges i mitjons, bufandes, pantalons, calcetes i calçons... I és que les coses que passen són molt rares: Cada cop hi ha menys productes de temporada i les factures cada dia les pagues més cares malgrat que el que compris sovint acabin essent piltrafes.

Els ingredients no maduren al sol. Els ingredients no maduren al sol. Vénen tots refrigerats són insípids i globals: fums, nyaps, restes, fongs, gust de cendres,

tot s’ho gasta, (crit d’indignació) “cagun dena!”. O, lai la, la masovera, la masovera, O, lai la, la masovera se’n va al mercat.

N’hi ha de l’alçada d’un campanar. Quin embolic, aquest món mundial. Garrafal, fatal, mortal, alegal i desigual, fums, nyaps, restes, fongs, gust de cendres, tot s’ho gasta, “cagun dena”.


La cançó de l'espectacle: http://grooveshark.com/ - /s/La+Masovera+mp3/3JkZGv?src=5

La dansa de La Masovera: http://www.youtube.com/watch?v=neOTbbCRGJs&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=O11CGkezV0c&feature=related

SI ENS DEIXÉSSIM DE ROMANÇOS H.Zaret i L.Singer. Adaptació de Xesco Boix. 3a i 4a estrofa de Rah-mon Roma. Bases de l’Oriol Casas.

Si ens deixéssim de romanços i ens estiméssim com cal, el món podria ser un paradís terrenal, el món podria ser un paradís, tan llis, el món podria ser un paradís. Si cada petit pogués tenir un bressol, si els treballadors poguessin prendre el sol, si tothom tingués habitacles com cal, el món podria ser un paradís, tan llis, el món podria ser un paradís Si tothom sabés aquest petit secret, el de pensar en els altres i oblidar-‐se un poquet, no caldrien metges ni estupefaents, tots viuríem més que contents, oh, oh, tots viuríem més que contents.


15

Si els nens i les nenes poguessin tenir un pit amatent per abraçar-‐los un xic. Si tothom estimés sense esperar res més, el món podria ser un paradís, tan llis, el món podria ser un paradís. Si podem trobar tot el que és positiu en cada coseta de tot el que es viu ens oblidaríem de baralles i crits. No viuríem més ensopits, ja us dic, no viuríem més ensopits. Si cada moment, siguis petit o gran, és una sorpresa que vius expectant ens farà ben créixer tirant endavant i el món farà empènyer constant, endavant, el món farà créixer constant.

LA CONGA... DE LA MELIBEA Rah-mon Roma, a partir d’un joc popularitzat après a Osca. La lletra inicial era en castellà. Versió en Eukera d’Helena i Carles Belda. Versió àrab de Puig.

Conga, conga, me gusta la milonga. La mano en la cabeza, la otra en la cintura. Moviendo la colita, me doy la vueltecita... Y quiero que la bailes tu!


16

Conga, conga. Fishanhao... lai,lai, lai

Kunga, kungya'jubny. Kunga, Al-‐yad fil rass. Kunga, ukhra fil hasr. Kunga, Yukharriku. Kunga, al-‐danabu. Kunga, wadu daura. Kunga, Uridu an tarqus Kunga, anta anti.

Conga, conga, I like too much milonga. Your hand over your head, yeah. The other (one) on the waist. You’ll like dancing a while (shake!) Moving on your tail (babe!) And I want to dance with you!

Conga, conga, m’agrada la milonga. La mà sobre la clepsa, i l’altra a la cintura. Remeno la cueta i giro una miqueta. Voldria que ballessis tu. VISCA!


17

—A través de jocs contats i de contes:

CONTE DE L’1 AL 10 Rah-mon Roma, a partir de dites populars. Diu que n’era 1 que cada 2 per 3 es llevava a les 4 Per anar a treballar a les 5. Quan eren les 6 tenia 7. Agafava el càntir, i això que era 8, ben 9… i encara el 10... que no l'ha pagat, vaja...

LA BOSSA MÀGICA DE LA SENYORA BEPPO Per saber la trama del conte us haureu d'esperar a veure l'espectacle...

EL POBLE DE MÉS AMUNT Història de les anomenades “de llegenda urbana”. Adaptació de L’ou ferrat del conte escrit per Brian Patten a El Gegant de la història (Empúries Ed. Barcelona 2002).

Narrador—Un home molt savi descansava assegut en un encreuament que quedava al mig de dos pobles. De sobte, un viatger se li va acostar i li va preguntar: Viatger 1—Perdoni, ¿com és el poble de més amunt? Savi—¿Com era el poble d’on ve? Viatger 1—Horrible, un poble horrible. La gent no era gens simpàtica, feien cara de pocs amics. Vaja, que eren uns estúpids. No m’hi vaig poder entendre mai! Savi—Doncs em temo que al poble de més amunt hi trobarà el mateix que al poble

de més avall. Narrador—Uns minuts més tard, un altre viatger va arribar a l’encreuament. Venia del mateix poble que l’altre i també volia saber com era el poble de més amunt. Viatger 2—Perdoni, ¿com és el poble de més amunt? Savi—Digui’m, ¿què li ha semblat el poble d’on ve? ¿Com era? Viatger 2—Meravellós, un lloc fantàstic. He conegut una gent maquíssima i tothom ha estat molt agradable. Savi—Aleshores segur que també li agradarà el poble de més amunt… i tots, tots els llocs per on passi. Viatger 2—Moltes gràcies! Savi—I que tingui bon viatge.


18

3.—RESOLUCIÓ.

• Projecció d'una videoanimació. El darrer capítol de l'espectacle fa un repàs visual i conceptual del tot el que hem vist amb la projecció d'una animació d'uns dos minuts i mig, una projecció que compta amb una banda sonora feta a mida. Es planteja un corol·lari que brinda a créixer petits i grans, sense presses i en companyia dels qui t'envolten per a poder viure la riquesa a partir de la diversitat, sigui de procedències o de coneixement del teu entorn immediat. La família i les amistats són el secret del creixement. El curt monòleg final així ho expressa.

• Podeu visualitzar aquesta animació al web de la companyia l'Ou Ferrat, a l'apartat de Vídeos: http://www.louferrat.com/louferrat/Video.html

Final Versos de comiat, amb la tonada de la Cançó de les Nyacres i la presentació dels membres de la Companyia.

• L'Ester Bonal analitza aquest gènere de les corrandes en un compendi que hi inclou moltes propostes de treball http://www.xtec.cat/recursos/musica/corrandes/

Bis/Final Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret... amb música de programacions electròniques originals i il·lustració en directe amb llum negra. http://soundcloud.com/iol/10-patim-patam-patum


19

DUES ACTIVITATS CONCRETES

• Créixer és un exercici força complex. Podem créixer ajudats per gent propera, per accions diverses, alimentant-‐nos, reflexionant... Troba en aquesta sopa de lletres vint d'aquestes accions i ajudes que tens i/o tindràs al llarg de la teva vida.

Q E F E S C R I U R E I R L I R R G T A L T I M S A R S A S T A I I E S T U D I A R G E R T O G P H U L O V E L L O V J O S P H E V M R M X I M G T I T L A I D S O P R E I T A S E R A P R N I T A I S N S I P T X O E O Z A S I V E R J Q P Ç V J R R B R R B M I T L A U R E Y I A D T A U X A S E A R T R I C L T R U S L A R E H V O S N A R T S E S N X L U L L E G I R A S Z A F I E G L K U B S U R P B C A T R E P O M Y D A M I C S O G U B L S H V E R I D I C E D C O N È I X E R L

• Relaciona les tres columnes:

Amèrica Bus de 2 pisos Bombí Gong Català Xina Guarà Turbant Guitarra elèctrica Anglès Països àrabs Bicicleta Barretina Esquellot Castellà Anglaterra Guagua Gorro de llana Tenora Mandarí Països Catalans Camell Barret de palla Derbuca Àrab


20

SOL·LUCIONS

La Sopa de lletres...

Q E F E S C R I U R E I R L I R R G T A L T I M S A R S A S T A I I E S T U D I A R G E R T O G P H U L O V E L L O V J O S P H E V M R M X I M G T I T L A I D S O P R E I T A S E R A P R N I T A I S N S I P T X O E O Z A S I V E R J Q P Ç V J R R B R R B M I T L A U R E Y I A D T A U X A S E A R T R I C L T R U S L A R E H V O S N A R T S E S N X L U L L E G I R A S Z A F I E G L K U B S U R P B C A T R E P O M Y D A M I C S O G U B L S H V E R I D I C E D C O N È I X E R L

ESTUDIAR, MENJAR, PARLAR, PENSAR, AVIS, PARES, AMICS, VIATJAR, CONÈIXER, RIURE, PLORAR, CANTAR, ESCRIURE, LLEGIR, TASTAR, OPINAR, ESTIMAR, RESPECTAR, TREBALL, DECIDIR.

La relació...

Amèrica Guagua Gorro de llana Esquellot Castellà Xina Bicicleta Barret de palla Gong Mandarí Països àrabs Camell Turbant Derbuca Àrab Anglaterra Bus de 2 pisos Bombí Guitarra elèctrica Anglès Països Catalans Guarà Barretina Tenora Català


21

PUBLICACIONS DE L'OU FERRAT

La Cia. de l’Ou Ferrat, ha col·laborat al CD col·lectiu

ENCARAENSENCANTES (2009)

Un cd amb gust de Xesco Boix. En el 25è aniversari de la seva partença, una colla d'animadors i grups li retem homenatge enregistrant cançons dels eu repertori. En Rah-‐mon hi intervé amb un tast de la nova proposta que treballa amb l'Oriol Casas (programacions electròniques) i en Werens (artista plàstic). Els tres formen L'ou ferrat i han enregistrat el tema Si ens deixéssim de romanços, una declaració de principis d'en Xesco. REDISCUS.

ENCARA ENS EN CANTES (2011)

Nova edició, amb les lletres de les cançons. Pots adquirir-‐la enviant un mail a: info@rah-mon.com

LA BANDA SONORA del PATIM, PATAM (2011).

Un enregistrament complementari a la proposta escènica, amb la gran majoria de cançons i talls sonors del muntatge, confegit com a material extrapolable del l'espectacle, amb valor propi. És un producte que aposta per una innovació absoluta en el camp de la música per a mainada al nostre país. I val a dir que, tot i que veure l’espectacle servirà d’ajut a l’hora d’interpretar les pistes d’àudio, hem treballat per dotar d’unitat el CD i permetre-‐li una escolta rica i autònoma. EDICIÓ PRÒPIA Informa-‐te’n a: http://www.louferrat.com/louferrat/CD.html Pots adquirir-‐la enviant un mail a: info@rah-mon.com

· l'Ou Ferrat DOSSIER DIDÀCTIC del Patim, patam! 4!...

Documents

Transcript of · l'Ou Ferrat DOSSIER DIDÀCTIC del Patim, patam! 4!...