L'Om 496

nú

m 4

96

�n

ove

mb

re 2

01

2 �

an

y X

LIII

� 4

,50

€

L’arquebisbe de Tarragona visita Riudoms

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Enric Gispert seràbeat a l'octubrede 2013PÀG.6-7

CiU guanya les eleccions a Riudoms,mentre PP i C's pugenPÀG.5

Centenars de personeses donen cita a la Festade l'Oli NouPÀG.10

ACTUALITAT

Ferreteria Riudoms

Carrer de la Mola, 1. Local 6 • 43330 RiudomsTel. 977 94 40 60 • [email protected]

La ferreteria de Riudoms

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda Serra

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable de lesopinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qual cosano es poden reproduir sense l’autorització de larevista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

EDITORIAL: Daltabaix a la política catalana

ACTUALITAT

- CiU guanya les eleccions a Riudoms

- El riudomenc Enric Gispert serà beatificat l’octubre de 2013

- Riudoms rememora al Beat

- La pluja no va poder amb la Festa de L'Oli

- El ministre Cañete visita Riudoms

SOCIETAT

- Marta Argentina exposa a la sala Constantí Art

- Jordi Abelló exposa l’obra ‘Gaudí va néixer al Mas de la Calderera’

- El circ no només és cosa de nens

CULTURA:

- La colla tarragonina Toc de Dansa, campiona en sardana de lluïment

COL·LABORACIÓ:

- Bon solstici d’hivern? NO!! Bon Nadal!

- Records infantils a Riudoms: Ball del moc

- Noves investigacions sobre la família del beat Bonaventura Gran (I)

TAL DIA FARÀ UN ANY

- Ara per naps, ara per cols, no podem no ser lliures

CP RIUDOMS

El Club Patí Riudoms, amb la Sara

PÀDEL

- Gairebé 80 inscrits en el nou curs de Pàdel i Tennis

ESCOLA DE FUTBOL BAIX CAMP

- Preocupació pels camps de gespa natural

ÍndexL’arquebisbe deTarragona visitaRiudoms

índex

número 496 novembre 2012 3

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Premi Pau Font de Rubinat 2012Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament de Riudoms

4

6

14

17

18

26

29

30

EN PORTADANúmero 496 / Novembre 2012

31

editorial

l’om revista de riudoms 4

Mentre a Riudomsels resultats elec-torals no han re-presentat capgran sorpresa i

Convergència i Unió ha tornat aguanyar còmodament, la políticacatalana ha viscut un gran daltabaixdes de les eleccions del passat 25 denovembre. Artur Mas i el seu equipconfiaven obtenir una flagrant ma-joria absoluta que els permetés governar més cò-modament que mai i tirar endavant els seusprojectes, entre els quals destacava com a granaposta el del camí cap a la independència. Però lescoses no van sortir com s’esperaven. Les enques-tes van fallar i ara la Generalitat navega a la deriva,a l’espera de veure com es defineix el futur delpaís, que està al punt de mira del mapa polític es-panyol i, fins i tot, internacional, amb el debat so-biranista al centre.

Mas confiava endur-se el gruix de vots sobiranis-tes, però no ha estat així. Partits com Esquerra Re-publicana de Catalunya (ERC) i les Coordinadoresd’Unitat Popular (CUP) han experimentat un crei-xement extraordinari, fent que el vot nacionalistaes fragmentés completament. I és que el des-acord amb les polítiques de retallades aplicadesdes del Govern d’Artur Mas l’han castigat, dei-xant-lo ben lluny de la majoria desitjada i fent créi-xer altres formacions fins a unes posicionstotalment inesperades. Un fet que també ha be-neficiat de ple a ICV-EUiA, que també ha incre-mentat la seva presència al Parlament amb el seudebat favorable a la consulta per la independèn-cia, però totalment contrari amb les mesures an-ticrisi dutes a terme, que han afectat duramentgrans sectors com la sanitat i l’educació.

El PSC ha sofert també un càstig important, tot ique menor del que preveien les enquestes, i for-

macions contràries a la independència com el Partit Popular i Ciuta-dans n’han sortit ben reforçades, un fet que també s’ha notat en els re-sultats registrats al nostre poble.

Ara, dies després de les eleccions, molta gent qüestiona si realmenteren necessàries. Però el cert és que el poble ha parlat i, encara quehagi posat sobre la taula una realitat política extremadament complexa,qui ho ha dut fins aquí ha estat la democràcia.

Esquerra ja ha dit que no vol formar govern amb CiU però que estariadisposat a arribar a grans acords que garantissin la governabilitat delpaís. Hi ha qui diu que Artur Mas hauria de dimitir, altres que creuenque hauria de continuar endavant. Però les coses s’aniran definint enel dia a dia. Si alguna cosa sí que sembla que està clara, però, és que elcamí cap a la consulta per la independència ja està traçat i defineix l’-horitzó de la política catalana.

“Artur Mas confiava endur-se elgruix dels vots sobiranistes,però la posició independentistaha quedat fragmentada

Daltabaix a lapolítica catalana

actualitat


El dia 25 de novembre, Riudoms, comtambé la resta de Catalunya, va viureuna jornada electoral decisiva, que vaculminar en un canvi completament in-esperat en el mapa polític del país, i en

els dies posteriors va obrir un escenari especial-ment complex que va allunyar-se dels pronòstics detotes les enquestes.

A casa nostra, però, el dia es va viure ambtranquil·litat i sense grans canvis, amb una destacadavictòria de Convergència i Unió (CiU), que es vaendur el 69,59% dels vots, incrementant en deupunts els resultats obtinguts en les autonòmiques de2010, on es va quedar en 63,52%. I és que, en total,dels 3.288 riudomencs que van apropar-se fins a lesurnes, aproximadament la meitat van optar perdonar la seva confiança a la federació nacionalista.

La segona força més votada al poble va ser EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC), que es va endur397 vots, és a dir, un 12,21% del total. En tercer lloces va situar el Partit Popular, que en aquesta ocasióescalava posicions respecte al 2010 amb 313 vots(9,63%), seguit pel Partit dels Socialistes de Cata-lunya (PSC) amb un 7,29% -237 vots- i que passavade ser la segona força amb més suports ara fa dosanys, a convertir-se ara en la quarta.

Però el fenomen de la Coordinadora d’Unitat Popu-lar (CUP) també va estar present a la vila. Tot i co-mençar des de zero, la formació independentista vaarribar fins a la cinquena posició, obtenint un totalde 182 vots, és a dir el suport del 5,60% dels votants.Ciutadans (C’s) el seguia molt de prop, amb 180vots, i en setè lloc destacava la presència d’ICV-EUiA, amb 120 vots. Solidaritat Catalana per la Inde-

pendència (SI), en aquest cas, es va quedar amb poc més d’una cinquan-tena de suports.

La participació fins i tot va arribar a superar la mitjana catalana (69,59%)i es va situar en un 72,31%, una xifra que s’engloba també en la tendènciaa l’alça propiciada per l’excepcionalitat dels comicis, i que va superar endeu punts els comicis de l’any 2010.

Si bé CiU va tornar a guanyar en terres riudomenques, a Catalunya la in-certesa està a l’ordre dia, en un moment en què els catalans, els espanyolsi fins i tot la comunitat internacional estan pendents de veure com evolu-ciona el procés sobiranista, és a dir, el camí cap a la independència.

CiU guanya les eleccionsa Riudoms en una jornadasense grans sorpresesLa participació va superar la mitjanacatalana, situant-se al 72,31%

Text Mònica Just

Total votantsAbstencióVots nulsVots en blancVots a candidatures

3.2881.259

3856

3.194

72,31%27,69%

1,16%1,70%

97,14%

63,41%36,59%

1,01%1,98%

97,01%

2012 2010

CiUERC-Cat SíP.P.PSCCUP-Alternativa d’EsquerresC’sAltres

51,16%12,21%9,63%7,29%5,60%5,53%6,83%

1.663397313237182180222

135 Diputats a escollir

Porcentatge de vots a Riudoms

Riudoms

actualitat


La beatificació del riudomenc Enric Gis-pert Domènech ja és gairebé una reali-tat. La Conferència Episcopal Espanyolaha aprovat recentment la beatificació de540 màrtirs de la Guerra Civil, entre els

quals destaca precisament aquest prevere riudo-menc. Després d’una llarga espera, doncs, el 27d’octubre de 2013 és la data escollida per a culminarel procés.

Enric Gispert, de cal Quèmare, va néixer a Riudomsel 8 de novembre de 1879, al número 8 del carrerSant Bonifaci. Era fill de Pere Gispert Cabré i JosepaDomènech Papió, i el segon de tres germans.

La seva vida no va ser gens fàcil. Els seus pares van

fer grans esforços per facilitar-los els estudis, malgrat les humils circums-tàncies amb què vivia la família. Però els progenitors van morir quan ellencara era molt jove, i va ser llavors quan l’avi patern i un oncle es va fercàrrec de l’Enric i els seus germans (es deien Magdalena i Joan).

Va ser ordenat prevere al setembre de 1904, i al llarg dels anys va exercirel seu ministeri a les parròquies de Falset, la Pobla de Montornès i Roca-llaura. D’altra banda, també cal destacar que té un carrer dedicat a la Ca-nonja.

Mossèn Enric tenia la tradició de celebrar cada any el seu sant el dia 15 dejuliol. Ho feia en família i a Riudoms. Però el 1936 els va sorprendre la re-volta i, juntament amb dos sacerdots més (cosins seus) es va refugiar enun mas proper al poble. Però els dies van passar i, un bon dia, un vehicleple de milicians van apropar-s’hi, acusant-los de fer reunions clandestines.Però ells van aconseguir escapar, amagant-se entre els avellaners. Gairebé

El riudomenc EnricGispert serà beatificatl’octubre de 2013El prevere, que era de calQuèmare, va ser assassinat el 5de maig de 1937

Text Mònica JustFoto Cedida

PUBLICITAT

panyoles aprovades els darrers anys de sacerdots,religiosos i laics morts durant la persecució reli-giosa del 1936.

A banda de Mossèn Enric, hi ha tres sacerdots mésque l’any 2013 rebran el reconeixement i que, d’unamanera o altra, estan relacionats amb Riudoms:

-Mn. Isidre Fàbregas Gils (1878-1936), de Puigpelat.Fou rector de Riudoms de 1913 a 1917.

-Mn. Joan Tomàs Gibert (1902-1936), de Valls. Fouvicari de Riudoms de 1929 a 1930.

-Mn. Miquel Saludes Ciuret (1867-1936). Era un sa-cerdot jubilat i vivia retirat a cal Riero, al carrer delBeat Bonaventura Gran.

tres setmanes després, va anar a viure a Reus amb el seu germà Joan. Peròhavia estat assassinat, per la qual cosa va decidir anar a viure a Barcelona.Hi va arribar sense documentació i mal vestit, però es va instal·lar amb elseu cosí Bonaventura Domènech Bages.

Però la situació es va anar complicant cada vegada més. Mn. Enric es reu-nia cada dilluns amb un altre prevere – el reusenc Josep Gomis (1895-1937)- en una botiga del barri Gòtic anomenada La Riudomense, propietatd’un nebot. Tots dos van ser sorpresos el 6 d’abril de 1937. Mn. Enric vapassar unes quatre setmanes a la presó del convent de Sant Elies, i va serassassinat el 5 de maig de 1937.

Els anys van anar passant fins que es va engegar finalment el procés debeatificació d’aquest sacerdot riudomenc, una trajectòria que es veuràrecompensada d’aquí a tan sols uns mesos, després d’una llarga espera.

L’acte de l’octubre de 2013 aplegarà totes les causes de les diòcesis es-

actualitat


PUBLICITAT

actualitat


Riudoms va viure a finals de novembreuna cita ineludible per als vilatans. Lesfestes del Beat tornaven a omplir els ca-rrers del poble, combinant ingredientscom la tradició, la festa i la devoció.

Els actes emmarcats dins d'aquesta celebració tan as-senyalada van donar el tret de sortida el cap de set-mana del 17 i 18 de novembre, coincidint amb lacelebració de la Festa de l'Oli Nou i la Trobada d'Inter-canvi de plaques de cava, així com diferents actes i es-deveniments de caire més cultural. Diumenge a alvespre va tenir lloc la celebració de l'Eucaristia i la pro-cessó dels fanalets. El rector de la parròquia de SantJaume, Mn. Josep Mateu, es va mostrar especialmentsatisfet per la gran assistència de gent, així com tambépel "gran respecte i silenci" que van mostrar tots elspresents. També va subratllar positivament la nom-brosa participació acompanyant les relíquies del beatamb els cants.

Aquella mateixa tarda, unes hores abans, va tenir lloc un altre acte especial ala mateixa església: la presentació del llibre infantil sobre el Beat, 'El meu amicfidel'. Un acte en el qual hi van intervenir la seva autora, Montserrat Vidal;l'autor dels dibuixos, Anton Marc Caparó; Joan Torres com a assessor i el ma-teix rector de la parròquia.

Però el gruix d'actes es va concentrar en el següent cap de setmana. El dia 23al migdia, el repic de campanes i la tronada van donar a conèixer a tots els vi-latans que les festes ja havien començat. L'endemà dissabte es va celebrarl'Eucaristia i, a continuació, la plaça de l'Església va convertir-se en l'escenarid'un concert i una ballada a càrrec de la Cobla Reus Jove. La formació reu-senca, a més, va aprofitar l'ocasió per estrenar una peça composada pel riu-domenc Antoni Guinjoan. A l'acte també hi va prendre part la CollaSardanista Roses de Tardor de Riudoms.

Ja al vespre, la tradicional processó va recórrer els carrers de la vila, fent queriudomencs i riudomenques de totes les edats es concentressin per viureun dels moments més especials de la commemoració de les festes del Beat.Finalment, el teatre va acabar de posar la cirereta del pastís a la jornada, ambla representació de Mar i Cel per part del grup de teatre de Vilaplana.

Riudoms rememora al BeatLes festes del Beat tornen un any més a la vila,omplint els carrers de tradició, devoció i diversió

Text Mònica JustFotos Josep Maria Font Massó

PUBLICITAT

Al vespre, i per posar punt i final a les festes, la plaçade l'Església es va omplir color amb un espectacle pi-rotècnic, i el Casal va acollir el ball de cloenda, enaquest cas a càrrec del conjunt Élite.

ELGRANDIA DE LA TERCERA EDAT

L'últim dia, el diumenge 25, coincidint amb l'activitat d'una jornada electoralhistòrica, va arribar l'homenatge a la gent gran, que va consistir en una missa,un concert i un dinar de germanor. De fet, aquesta cita reuneix en cada edicióa nombroses persones, i enguany va convertir de nou l'església i el Casal Riu-domenc en el punt de trobada per tots els participants.

actualitat


PUBLICITAT

A la foto de l’esquerra: Fra Josep Gendrau, provincial dels Franciscans;Fra Gianni, postulador de la causa de canonització, i el P. Domènech,vice-postulador, acompanyats del rector Mn. Josep Mateu i Mn. Gasol. A la dreta: regidors i alcalde de l’Ajuntament de Riudoms.

actualitat


El passat diumenge 18 de novembre, laCooperativa Agrícola de Riudoms vaviure un dia festiu, amb l'onzena edicióde la Festa de l'Oli. Coincidint amb laproducció de l'oli nou, unes 1.000 per-

sones es van trobar per degustar el nou or líquidacompanyat de pa torrat, carn a la brasa i avella-nes.

El risc de pluja semblava que esgarraria la celebra-ció, i per això l'equip de la cooperativa va treballar

des de ben d'hora per muntar taules a l'interior de l'edifici per aixoplugarals visitants més matiners. Però, sorprenentment, a mig matí la pluja vaparar, permetent muntar taules a l'exterior per acollir a més gent.

Per això, des de l'organització han mostrat la seva satisfacció malgratno arribar als 1.200 visitants de l'anterior edició: "Pensàvem que la plujaens xafaria la festa, però de sobte ha parat de ploure i força gent s'haanimat a venir encara que fes mal temps”.

Una vegada muntades les taules a l'exterior, es van omplir de gom a gomi cap a les onze del matí la Colla Gegantera i El Gegant Gaudí van fer la

PUBLICITAT

La pluja no va poderamb la Festa de L'OliUn miler de persones es van trobar a laCooperativa per degustar l’oli nou

Text Elisabeth SarrasecaFotos Josep Maria Font Massó

actualitat


commemora cada edició amb una placa especial.Aquest any s'hi ha imprès l'escut de Riudoms, quees troba en un tapís de l'Ajuntament. Es podiacomprar sola o bé acompanyada d'una ampolla decava de Cal Damià.

Aquesta edició especial compta amb una tirada de100 plaques i visita diverses trobades que se cele-bren a les comarques meridionals, entre elles laque es va dur a terme el 24 de novembre a Salou,la del 25 de novembre a la ciutat de Tarragona i ladel dia 2 de desembre a Vallmoll, a la comarca del’Alt Camp.

seva aparició anual per amenitzar la festa. Una hora més tard, es va ce-lebrar el tradicional concurs de fer allioli que consisteix en fer la salsade més qualitat en quinze minuts.

Al concurs, on hi van participar cinc homes, dues dones i dues nenes, esva obsequiar a tots els participants. El guanyador, Alfonso Segarra, esva emportar cinc litres d'oli; el segon classificat, Josep Ma. Vidal Balfo-gon, en va rebre dos; i la medalla de bronze va ser per a Júlia Pérez, quese’n va emportar un litre. La resta, com és habitual, van rebre un petitobsequi: una ampolla petita d'oli.

Paral·lelament, es va celebrar la cinquena Edició de la Trobada d’Inter-canvi de Plaques de cava. La iniciativa, coordinada per l'Ajuntament,PUBLICITAT

actualitat


Riudoms també va estar present en lacampanya electoral. El ministre d’A-gricultura, Alimentació i Medi Am-bient, Miguel Arias Cañete, va visitarel municipi juntament amb el candi-

dat del PP per Tarragona, Rafael Luna, amb l’ob-jectiu d’apropar-se a la realitat agrària de lacomarca. Abans d’arribar a Riudoms, van reunir-se a Reus amb el coordinador d’Unió de Pagesosa Catalunya, Joan Caball, i amb representants delsector de la fruita seca, un dels que es troba méscastigats per la crisi des de fa molts anys. A conti-nuació es van desplaçar fins al poble, per visitarles dependències de les empreses Crisol i Arbo-reto.

Durant la seva estada a la comarca, el ministre vaafirmar que el Govern Central estava preparant

una llei per augmentar la integració dels agricultors en cooperatives ifer front d’aquesta manera a la concentració de la distribució que per-judica a la cadena alimentària, i també es va comprometre a treballaren la modificació de la legislació espanyola perquè els pagesos tinguinmés retribucions en el mercat.

Així mateix, els responsables de l’Arboreto van informar a la comitivapopular de la seva activitat, aportant dades del sector, especialmentpel que fa a la producció, distribució i consum d’ametlles.

En aquest sentit, els indicadors mostren que la indústria està cobrintles necessitats europees amb importadors d’ametlla d’altres orígens ique, malgrat la gran competència que suposa la producció a altres paï-sos, el sector dels fruits secs espanyol i, concretament, el de l’ametlla,evoluciona favorablement, amb noves varietats de millors caracterís-tiques i la implementació de tècniques de conreu més eficients.

Van subratllar la importància de garantir la comercialització de les co-

El ministre Cañetevisita RiudomsVa reunir-se amb representants del sector de la fruitaseca durant la campanya electoral

Text RedaccióFoto Cedida

PUBLICITAT


AV. EL PRAT, 11 · POLÍGON EL PRAT43330 RIUDOMS · TEL. 977 85 18 08

www.tallercostadorada.com

TALLERES COSTA DORADA

PUBLICITAT

llites dels agricultors, i també a millorar la qualitat, la seguretatalimentària i la difusió de les propietats beneficioses per a lasalut. De fet, aquesta és precisament una de les qüestions quemés subratllen els productors de fruits secs, que reivindiquenles grans qualitats d’aquests productes en la dieta humana.

Els representants del sector agrari van aprofitar també la visitadel ministre per posar de manifest la rellevància de tenir su-port de la administració. Per exemple, parlaven de la creaciód’una interprofessional de l’ametlla que promocioni les bon-dats del consum d’aquest producte, i també d’elaborar unaagenda de reunions en la taula de treball del sector.

La necessitat de destinar recursos a l’administració i la revisiódel registre de productes fitosanitaris són dues de les qües-tions que també es van posar sobre la taula.

societat


Paisatges estimats. Aquest és el nom del’exposició de petit format que MartaArgentina, popular i prestigiosa pintoraasturiana resident a Reus, ha ofert du-rant el mes de novembre a la sala Cons-

tantí Art de la capital del Baix Camp.

L’acte d’inauguració de la mostra va tenir lloc el dis-sabte dia 10 de novembre al vespre, i hi van assistirnombroses autoritats, familiars i amics dels respon-sables d’aquest establiment que, malgrat estar ubi-cat a Reus, té arrels ben riudomenques. A més, iaprofitant l’esdeveniment, que va estar presidit peldirector dels Servies Territorials de Cultura de laGeneralitat, Jordi Agràs, la pintora també va pre-sentar el seu llibre ‘Paisatges estimats’, una inicia-tiva que va ser molt ben rebuda per tots elsassistents. Els parlaments van anar a càrrec del di-rector de la sala, Antoni Constantí; l'alcalde de Reus,

Carles Pellicer; el delegat de Cultura de la Generalitat a Tarragona, JordiAgràs i el periodista Josep Baiges. A més, també es va sortejar una obraentre el públic.

ELS INICIS

Marta Argentina va néixer a Astúries, en un petit poblet envoltat de prats,altes muntanyes i proper a la costa del Mar Cantàbric, de manera que totplegat configurava unes vistes que sens dubte la van condicionar perquè,avui dia, les seves obres reflecteixin una gran varietat de temes i tècniquespoc habituals. L’artista va estudiar amb el pintor Vicenç Ferrer, es va gra-duar en Arts i Oficis, concretament en ‘Procediments Pictòrics’ a l’EscolaTaller d’Art de la Diputació, i actualment és la directora d’art de l’Associa-ció Pinzell Trempat de Reus.

L’obra de Marta Argentina té un gran reconeixement que va molt mésenllà de l’àmbit local, però el fet d’haver realitzat l’exposició a la SalaConstantí Art fa que es pugui apropar encara més al públic de Reus, Riu-doms i el conjunt de la comarca del Baix Camp, és a dir, al públic de casanostra.

Marta Argentinaexposa a la salaConstantí ArtHi ha portat la mostra ‘Paisatgesestimats’

Text RedaccióFotos Cedides

4- ‘Saturn’ (2012). Un vídeo que posa al descobertel cervell del genial arquitecte i la imatge que conté.La melancolia és un dels sentiments que provoca lacreació i està sota la influència del planeta Saturn.Abelló imagina que el cervell de Gaudí gestava imat-ges sota la mateixa influència.

5- ‘Geòmetra’ (2012). És un audiovisual inèdit i posade relleu que fos geòmetra, entès com a sintètic.Jordi Abelló parteix de les làmines d’estudi de laseva època i imagina com buscava la forma a travésdel moviment concèntric i contrari al moviment deles agulles del rellotge (moviment que, per altrabanda, recorda el de l’hèlix del genoma humà).

5- ‘La llum pinta’ (2012). També és una obra realit-zada amb expressament per a l’exposició. Gaudíconsiderava que la llum al Camp de Tarragona teniauna amplitud de 45º i assegurava que era la ideal perveure amb claredat les coses. En aquest audiovi-sual, Jordi Abelló mostra com pinta aquesta llumsobre les parets de l’entorn.

La producció dels vídeos ha anat a càrrec de La Fe-rida, mentre que els textos són obra de Màrius Do-mingo. L’exposició es podrà visitar de dilluns adivendres entre les 18h i les 21h. La inauguració tin-drà lloc el 5 de desembre a les 20h.

L’artista reusenc Jordi Abelló va estrenar el passat dia 5 de des-embre al CERAP l’exposició ‘Gaudí va néixer al Mas de la Cal-derera de Riudoms’. Basada en documents audiovisuals i breustextos, la mostra és un recorregut pels elements més impor-tants de la seva obra, buscant els fonaments que entranya la

creació. Té poc a veure amb el naixement de l’arquitecte tot i que s’al·lu-deix als seus orígens.

Abelló explica que “el recorregut és una metàfora de la creació de l’art: elpensament, l’estudi de la natura, el fet de buscar a dins d’un mateix, la im-portància de la llum i la devastació de l’home per aconseguir art al serveidel poder”. La mostra permet situar-se a l’embrió de la creació i veurecom és en aquest punt en què s’inicia. Les relacions entre els diferents ví-deos han de provocat també noves associacions entre els espectadors.

Els vídeos que s’exposen són:

1- ‘La taula de Gaudí’ (2005). Recrea la taula de l’arquitecte (una rèplicade l’existent a l’obrador de la Sagrada Família) i els objectes que contenia,i com un nen s’hi acosta i indaga el seu contingut.

2- ‘D’on ve la Pedrera’ (2005). Un audiovisual que demostra que l’art esduu a dins. Gaudí va patir d’osteoporisi i les imatges contemporànies d’a-questa malaltia demostren que la Pedrera de Gaudí ja estava en els seusossos quan la va dissenyar.

3- ‘La nova Història de l’Art’ (2011). El vídeo vincula art i poder. El seu prin-cipal mecenes traficava amb esclaus i explotava treballadors i menors.Gaudí ho sabia i va construir la seva obra malgrat aquest patiment ob-viant-ne les conseqüències personals. La seva Font de finançament noestà exempta de polèmica. És lícit que l’art netegi les consciències? Real-ment l’art ho justifica tot? L’art mata? Són preguntes que cal tenir presenta l’hora d’apropar-se a l’art de Gaudí, segons Jordi Abelló.

L’artista Jordi Abellóexposa l’obra ‘Gaudíva néixer al Mas de laCalderera’A través de 6 vídeos, fa unrecorregut pels elementsessencials de la creació del’obra gaudiniana

societat


Text RedacióFoto Cedida

societat


Després de realitzar el taller d'estiu perals més petits, el Circ de les Musaran-yes torna aquesta temporada d'hivernamb una nova iniciativa, el circ en famí-lia. A partir del 16 de desembre cada

tercer cap de setmana de cada mes; excepte els dis-sabtes del mes de desembre, es faran tallers on cadamembre de la família podrà participar, jugar i experi-mentar.

Durant el taller la vela del circ es convertirà en unespai on petits i grans coneixeran les tècniques d'ae-ris, amb el trapezi, teles, mastil xinès, llits elàstics; ambla pilota, tub i corda tensa podran practicar el seuequilibri, fer malabars amb el diàbolo, pilotes, pals xi-nesos, bitlles... i per acabar aprendre a fer acrobàciescom tombarelles, piruetes, rodes i equilibris.

A més de fer activitats d'interior, el recinte de "les Mu-saranyes" també permetrà als visitants conèixer deprop els animals de granja que es troben al mas: so-meres, xais, gallines, conills, ànecs, paons, porcs viet-namites, cabretes nanes, ponis...

Els organitzadors han confessat estar molt contentsamb la nova iniciativa: "moltes famílies estaven inte-

ressades, és una forma ideal i desenfadada per experimentar amb el món delcirc. Els pares hi poden ser partíceps encara que primer estan una mica fredsperò al cap d'una estona s'atreveixen i gaudeixen tots".

El circ no només és cosa de nensLes Musaranyes proposen una novainiciativa: el circ en família Text Elisabeth Sarraseca

Foto Cedida

PUBLICITAT

cultura


PUBLICITAT

El passat dia 12 d'octubre va tenir lloc a Manlleu lafinal del Campionat de Catalunya de Colles Sarda-nistes en la categoria de veterans. S'hi van aplegardansaires de diversos punts del país, com perexemple Sabadell, Barcelona Tarragona. En aquest

certamen, la colla veterana Toc de Dansa, de l'agrupació sar-danista Tarragona Dansa, es va proclamar campiona de Cata-lunya en sardana de lluïment per tercer any consecutiu. De fet,l'any 2008 va ser quan les comarques de Tarragona van assolirper primera vegada aquest reconeixement. El 2009 quedavaen segona posició, i des del 2010, Toc de Dansa ha aconseguitmantenir any rere any aquest reconeixement.

'Collita del 62' és el títol de la nova sardana que es va estrenarla passada Santa Tecla. És obra d'Alfred Abad, dansaire i com-positor, i està dedicada, entre altres, a la riudomenca VictòriaLlauradó, amb motiu del seu 50è aniversari.

La colla tarragonina Toc de Dansa,campiona ensardana de lluïmentEn forma part la riudomencaVictòria Llauradó

La Casa de Cultura ha estat escenari els darrersmesos d’un Cicle de Xerrades sobre l’envelli-ment actiu, organitzat per l’Ajuntament deRiudoms i que va comptar amb la col·laboraciódels professionals de la Residència Onada,

amb l’objectiu de donar veu als experts en el tema. La pri-mera de les xerrades, De la jubilació passiva a la jubilacióproductiva, va anar a càrrec de Jordi Lecha Sabaté, Edu-cador Social, Antropòleg, director de FISS (Formació iServeis Socials) i Especialista en Envelliment; i la segona, Envellim, sí! I què...?, va comptar amb diferents ponents,tots ells vinculats a la residència. El cicle ha estat moltben rebut, i ha aplegat a nombrosos riudomencs interes-sats en conèixer més profundament el món de la 3a edat.

Èxit del cicle sobrel’envellimentactiuEs va celebrar a la Casade Cultura

col·laboració


Estem ja a les portes del Nadal, i de noureviurem les tradicions d’aquests dies,que són fruit de la fe i d’una vivènciacristiana: el pessebre (incloent-hi elbou i la mula, que si bé no són bíblics

formen part ja del nostre imaginari nadalenc), lesnadales, les llums als carrers que anuncien la festaentranyable, la carta als Reis d’Orient etc...

Tota aquesta realitat forma part del nostre ser, dela nostra cultura, de la nostra identitat religiosa ide nostra tradició i història. Llegeixo amb estupe-facció que a Brussel·les han de retirar l’arbre deNadal per no ofendre a la comunitat musulmana;així mateix, cada any ressona el repetitiu discursque certes escoles canvien la lletra de les nadalesi no posen el pessebre per no ofendre als que nosón cristians...

No serà que ens hem begut l’enteniment? Totesaquestes accions i iniciatives ens porten a des-

construir una cultura i una identitat pròpia. Certament, els cristianspreguem davant un pessebre, cantem les nadales com una autènticaoració festiva, vivim les festes de Nadal amb joia pel naixement del Sal-vador; la festa del Nadal és, sens dubte, una festa cristiana, però alhoraha forjat la nostra cultura, tradició i història catalana.

No passa res per reconèixer les nostres arrels cristianes, sinó tot el con-trari! Aquells que volen treure les arrels faran caure el tronc; o comcantava el nostre cantautor de Xàtiva: “qui perd els orígens per la iden-titat!”.

Ara que s’apropen les festes de Nadal, revivim-les amb força i alegria,perquè és una festa de tots i per a tots! Tornem a posar els pessebres,que els petits escriguin amb il·lusió les cartes als reis, que s’engalaninels carrers amb el caliu de les llumetes, guarnim de nou l’arbre deNadal, i que poc o molt compartim amb la família i ajudem a aquells quemés ho necessiten aquests dies.

Revivim de nou amb innocència i tendresa d’infant el misteri del Nadal;només així comprendrem i viurem el gran do del naixement del Fill deDéu! Que ressonin de nou a Riudoms les paraules de l’àngel: “No tin-

PUBLICITAT

Bon solsticid’hivern? NO!!Bon Nadal!

Mn. Josep Mateu GuarroRector Parròquia de Sant Jaume Apòstol

La pobresa i senzillesa del pessebre reviu avuiamb força en aquests moments que ens tocaviure, però des d’ell contemplem la llum, l’espe-rança i la salvació que ens porta l’Infant!

De tot cor us desitjo que passeu un molt bon Nadal!

gueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una granalegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és elMessies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixatamb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s'uní a l'àngel unestol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: -Glòria a Déu a daltdel cel, i a la terra pau als homes que ell estima.” (Lc 2,11-14).

col·laboració


Text Mònica JustFotos Alba Mariné

PUBLICITAT

col·laboració


PUBLICITAT

Els meus records infantils no són gaire ale-gres. La mort prematura del pare tot hoentristí. Recordo que tenia unes sandàliesvermelles molt boniques (el pare morí l’ud’agost) i me les tintaren de negre; al

veure el canvi tant ennegrit em vaig posar a plorar.Només tenia 8 anys. La roba també havia de ser totanegra i la mare la tintà al mas dins d’una olla gran quefeia un fum gris descoratjador.

Recordo que, de petita, vaig jugar molt poc. Al col·legisaltàvem a corda amb aquella cançó: El patio de micasa es particular…

I al carrer, les nenes fèiem labors, (els nens jugavensempre a banda i la majoria de vegades a futbol). Nan-tros, com deia, o bé cosíem o fèiem ganxet. Jo era d’a-questes últimes i seia en una cadira baixa a la voreradel carrer sense parar de moure els dits. La marem’ensenyà a fer ganxet i les germanes: M. Teresa i Ra-mona que pujaven a vendre llet al costat de la botigade cal “Cusacu”, també foren les meves mestres enaquest art. Com a curiositat diré que als 6 anys ja feiala punta per al joc de llit de la meva primera comunió.La canalla més juganera s’amagava dins de les casessota els llits o fins i tot dins de les menjadores dels ani-mals; i s’hi podien passar força estona fins que no elstrobaven, era el joc de fet i amagat; les cases sempreeren obertes i això facilitava els amagatalls.

Un dia, quan encara vivíem al carrer de Sant Josep, la meva amiga i veïna M.Dolors Cabré i jo vam jugar a perruqueres, tot aprofitant, que ella era al llitmalalta. Jo, tota decidida, vaig agafar les tisores i li vaig tallar les trenes i en-cabat les vaig amagar sota el llit. Encara em sembla sentir la veu de la Car-melita, preguntant molt enfadada, què n’havia fet de les trenes de la sevafilla. “Carmelita, dona, no s’enfadi, només jugàvem a perruqueres”.

En aquell temps, anys 50/60 els carros i els cavalls o mules, eren el mitjà detransport de la majoria de cases. D’aquest sí que en tinc un bon record, eldel món rural i de la pagesia en particular. M’agradava anar al mas, i de benjoveneta, ajudava a fer tot el que se’m manava. La feina però, que més gaudiem proporcionava era el fet de collir olives. Hi havia dies que el fred era tanviu que havíem de dur una ferrada amb buscalls encesos, per, de tant entant, anar a escalfar-nos les mans. Llavors plegàvem les olives del terra ambels dits igual que les avellanes.

Nantros teníem gairebé una hora de casa al mas i la mare per aprofitar eltemps, ens donava una llesca de pa i una presa de xocolata. Encabat, quanarribàvem al mas i n’era temps, plegàvem una senalla d’avellanes, abansd’esmorzar bé.

Són molts els records que tinc i molt entranyables, lligats amb la natura comsón: veure el cirerer florit i després ple de cireres vermelles i dolces penjanten bonics ramets. I la prunera? Allò era un esclat de color, primer d’un blancque enamorava per convertir-se, més endavant, en un groc melós enlluerna-dor. Les flors de magraner i les magranes sempre m’intrigaren. Com s’ho feiala natura per formar aquells departaments tan ben fets, a partir d’una petitacampaneta, que s’anava engrandint, i dins trobaves el miracle d’un tel blancque protegia els grans, , al mastegar-los, em deixaven els llavis morats?

Records infantils aRiudoms: Ball del moc

Text M. Dolors Nat i Pinyol


vem, els primers “tocaments”. Que si un petó, que siuna carícia ... allò que era pecat! Ja que les nenes enshavíem de conservar verges i immaculades! La re-pressió sexual patida en aquells temps…era moltforta.

El ball de Sant Antoni el recordo amb alegria i, a la ve-gada, amb recança. M’explicaré. Ja a la pista gran, lesxiquetes ens posàvem al costat d’on tocava l’orques-tra i havíem d’esperar que els xiquets ens demanes-sin per ballar. El que t’agradava no venia i el que veniali deies que no perquè no era del teu gust, i a mi aixòem sabia greu. Mai oblidaré el posat decebut d’algunsxiquets al donar-los carabassa. Alguna vegada haviamarxat cap a casa sense ballar i amb ulls plorosos,sense ni esperar la mitja part, perquè em feia malíciahaver d’esperar aquest ball per prendre un refresc,pagat pel ballador. Moltes vegades m’havia enfadatamb la mare per no donar-me diners i en canvi, almeu germà sí.

En fi, eren uns altres temps, on no podíem expressarel que sentíem. “Això no es diu, això no es fa, això noes toca, això és pecat i un llarg etcètera.” Ho recor-deu? Jo ho tinc gravat a la memòria!

Ja al carrer de Sant Sebastià, el que recordo amb més nostàlgia són les fo-gueres que fèiem, principalment, per la revetlla de Sant Pere. L’enceníemal davant mateix de cal Pere i de la seva muller Montserrat Gaspana (el ca-rrer encara no era asfaltat). L’Agustí, la Maria de “l’Amadu” i “l’Hermene-gildo”, l’Adelina, la Pilar, la Teresina i el “Nido”, la Rosita Giol…(perdoneu-mesi em deixo algú) i nantros mateixos, amb el meus iaios del Perelló, ens acos-tàvem al foc com si passéssim fred, quan estàvem suant de valent.Forenmoments màgics, irrepetibles i inoblidables! També recordo, avui tot sónrecords, com posàvem una olla gran al bell mig del carrer per fer sabó. I quinsabó! I quanta misèria disfressada de felicitat. No en teníem ni en sabíemmés!

De distraccions no n’hi havia gaires i, quan el pare encara era viu, recordoque esperava els diumenges d’estiu a la tarda, amb candeletes. La mare emdonava un plat i anava a comprar “Frigos” al Nevarín, un per a cadascú i almigdia un tros de barra de gel per posar a refrescar el vi i la gasosa o les liti-nes. El vespre de diumenge, anàvem a missa i encabat a Sant Antoni, al ball! Quanérem petits o una mica més jovenets, com que no teníem diners per pagarl’entrada, (a les nenes no ens en donaven mai de diners), i a més molestà-vem als grans, férem els primers passos amb orquestra, al Ball del Moc! Alsreplans entre les escales, formàvem les parelles ballarines. El primer replàera per als més grans, i anàvem baixant o pujant segons l’edat. Allà la músicahi arribava bé i al ser fosc…alguns xiquets aprofitaven per fer, si els deixà-

PUBLICITAT

col·laboració

El fet de dur a terme un estudi històric sobre elRiudoms dels segles XVII i XVIII ens ha permèsanar descobrint una sèrie de dades, inèdites finsara, sobre la família del beat Bonaventura Gran.Dèiem fa tres anys, en un tríptic publicat per l’A-juntament de Riudoms, que caldria realitzar un es-tudi històric i religiós del nostre Beat més enconsonància amb els temps actuals. La gran majo-ria de publicacions que s’han fet sobre el nostreconvilatà estan escrites basant-se en uns modelsestandarditzats i mancats moltes vegades d’unrigor històric notable, ja que molt sovint no s'hadut a terme una consulta de les fonts documen-tals. Només cal dir que gairebé totes les hagiogra-fies del beat Bonaventura tenen com a mostra elprimer estudi hagiogràfic del jesuïta FrancescoMaria Galluzzi, publicat l'any 1723 o el treball rea-litzat per Luigi di Roma, editat el 1786 ; ambdós tex-tos han estat traduïts al castellà.

Per exemple, la desconeixença sobre la nissagaGran ha provocat la creació d'una imatge determi-nada del nostre Fill Il·lustre: orígens modestos, llarmolt humil, família que viu únicament de les tas-ques del camp, etc. Caldria posar al dia la docu-mentació ja publicada i ampliar-la amb novesdades, perquè de ben segur que després d'aques-tes lletres apareixeran noves informacions queampliaran el coneixement de la família Gran.

Per a la realització d’aquest article hem utilitzat ladocumentació existent en l'Arxiu Històric Munici-pal de Riudoms (AHMR) i dos documents notarialsque pertanyen a la Parròquia de Riudoms i que estroben a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona(AHAT). Com les referències documentals delsGran, en el nostre Arxiu Municipal, són relativa-ment freqüents hem tret la conclusió que el lli-natge Gran no devia sofrir una situació d'excessiva

pobresa tal com fins ara es creia. Vista la documentació podem pensar,sense por a equivocar-nos, que el pare del Beat viu atrafegat pels nego-cis i per l’acumulació de béns. No hi ha dubte que a la vila hi havia unabona quantitat de famílies amb una situació econòmica molt més pre-cària que els Gran-Peris.

Aquest fet no fa altra cosa que magnificar la transcendència religiosadel Beat, ja que d’una llar amb greus problemes econòmics era relativa-ment fàcil que en sortissin membres que es dediquessin a la vida reli-giosa; però d’una família no tan pobra la vocació cap a la vida espiritualdemostra quelcom més que una simple necessitat material.

Desconeixem l’origen de la família Gran, si bé pel que sembla a finals delsegle XVI s'instal·len a Riudoms. Només sabem que l’avi patern, GuillemGran, era pastor (fins i tot va arribar a ocupar el càrrec de majoral delbestiar ) i que el 1594 ja gaudia d'algunes propietats a la vila, com desprésveurem. El fet que Riudoms tingués una bona quantitat de paraires, ques'ocupaven del procés tèxtil de la llana fins a l'adobament dels draps,podia afavorir l'assentament de la nissaga Gran a la nostra vila.

La primera font documental que hem trobat amb referències a l'ascen-dència Gran és un llibre de valies de 1594 , on s'especifiquen les posses-sions que tenia l'avi patern del Beat. Fem una transcripció del’assentament que l’afecta:

col·laboració


Noves investigacionssobre la família del beatBonaventura Gran (I)

Text Josep M. Santamaria SerraFoto Josep Maria Font Massó


col·laboració

“Pere Roger per la casa acomprada al costatafronte ab el mateix y ab Miquel Ferran... a de dirGran”.“Josep Borras sabater per la casa afronta ab Mi-quel Gran ab los hereus de Gabriel Farrater...”“Miquel Ferran per una altre casa afronte ab Ga-briel Farrater y ab Pere Roger de la sobredita casasena encarragada la meitat a Miquel Gran als 30 dejaner 1624”.

A la pàgina 147 del document es fa una explícitamenció de Miquel Gran i ens dóna la següent infor-mació:

“Miquel Gran per lo moble ..............XXXXVIII lliuresper la casa li es venguda a sa muller al carrer

Major…… XXX lliures per lo tros acomprat al ba-rriac que era de Francesc Sagarres….........................XXXX lliures”

Com podem veure, l'any del naixement del nostreFill Il·lustre el seu pare ja gaudia d'algunes propie-tats, fins i tot havia comprat un tros a la partida delBarriac. Com a curiositat i en l'apartat de “los queno tenen casa seran devall continuats”, hem loca-litzat Pere Perris (sogre del pare del Beat i, per tant,el seu avi matern), el qual declara la propietat

“Guillem Gran per lo moble……................……………… XXXXVIII lliuresPer dos parades a comprades del pobill Martí afronta Ab na Marina y AbMg Nebot y Ab lo camí de Tarragona………....... XXXXlliures”

La demostració que Guillem Gran era pastor i majoral la trobem en el lli-bres del clavari dels anys 1610 , 1611 i 1613, on hi ha constants al·lusions al’avi del Beat, la qual cosa pressuposa que la importància com a ramaderdevia ser considerable, ja que la venda d’animals, sobretot moltons, quefa a la vila és força freqüent. A tall d'exemple del que acabem de dir,podem citar les següents anotacions extretes del llibre del clavari de1610:

“Mes lies degut a dit clavari que apagat a Guillem Gran 4 lliures y son persoldada li dona la vila com majoral del bestiar segons consta ab albara feta 16 de abril 1610”.“Mes lies degut a dit clavari que apagat a Guillem Gran pastor 14 lliures yson per dos massades de guardar lo bestiar segons consta ab un albarafet a 12 de agost 1610”.“Mes lies degut a dit clavari que apagat a Guillem Gran 3 lliures y son pervalor una mesada aguarda lo bestiar son fill segons consta ab un albarafet a 31 de octubre 1610”.

El següent llibre de valies que trobem a l’Arxiu Municipal és el de 1620 .En aquest document tenim les següents referències al pare del Beat:

PUBLICITAT

col·laboració


“d'una vinya afronte ab Mg Bages y ab Pere Nollade Vinyols”.

El que sabem és que el pare del Beat no fou pagès,o almenys aquest no és l'ofici cabdal de la seva vida,tot i ser propietari de diferents parcel·les de terra.Pel que sembla es va guanyar primer la vida com atraginer i, posteriorment, tingué la feina d'hostaler.No cal dir que els hostals estaven molt vinculats alstraginers, ja que servien de fonda per als carretersque anaven de camí.

En diferents documents notarials de l’AHAT figurala referència a l'ofici de traginer: “Michael Gran tra-ginerius ville de Riudoms…” La demostració docu-mental de l'ofici d'hostaler del pare del Beat latrobem, entre altres, en el llibre del clavari del 18 denovembre de 1628: “Apagat a Miquel Gran, hostaler,que apagat 6 lliures, y son per tenir 19 cavalcaduresde la vinguda de larquebisbe y per donar palla y unafanequa de ordi y adormir y tot los tragines y altrescoses” .

En seguir investigant, hem localitzat un altre oficidel progenitor del Beat. Així el llibre de clavari de1616 ens dóna la següent informació: “Li es pagat alspares de Sant Joan , 11 lliures 10 sous, y son per 23lliures de peixos frescs han pres a Miquel Gran des-del primer juriol al primer de setembre” . És a dir,Miquel Gran feia en aquells moments de peixater .Amb tota seguretat devia ésser l'arrendatari delservei municipal de la peixateria. Recordem que elComú era propietari d'una sèrie de serveis (mono-polis), els quals arrendava, i els arrendataris haviende complir les condicions imposades pel ConsellMunicipal.

Però, Miquel Gran tingué segons la documentacióconsultada una altra professió. Així, l'acta municipaldel dos d'abril de 1628 ens diu: “…y ayxi dit consell

fes determinat en que dit Miquel Gran sia majoral de la pnt vila del bestiar”. Això demostra dues coses: per una banda, la continuïtat per part de Mi-quel Gran de la tradició familiar, ja que el seu pare, com hem vist, tambéva ser pastor d'ofici; i, per l'altra banda, el fet de ser anomenat majoral delbestiar mostraria el grau de consideració que el progenitor del Beat pos-seïa en el si del Consell Municipal. No sabem, en aquest nomenament,quin paper hi va tenir el seu pare, Guillem Gran, que també havia sigut,com hem vist, majoral del bestiar municipal.

Posteriorment, i en el mateix llibre d'actes, però ara de l'any 1631 i concre-tament del 25 de maig, el pare del Beat, Miquel Gran, ofereix la possibilitatde vendre crestons al Consell Municipal i que aquest els posés posterior-ment a la venda a la carnisseria de la vila (“…que Miquel Gran a dit que sivolian pendra crasto per matar a la carnisaria y que nos donaria a raho dedos sous y dos diners per lliura”) , la qual cosa segueix demostrant que undels mitjans de vida de la família Gran era la ramaderia. Recordem que enaquests moments el futur beat Bonaventura encara no tenia onze anysd'edat.

Però, encara hi ha més novetats. En un document notarial de l’Arxiu His-tòric Arxidiocesà de Tarragona del 25 d'abril de 1631, hi localitzem el se-güent contracte: Capitulasio feta entre lo sinyor Gabriel Cabrer de Alforjay Miquel Gran de la vila de Riudoms. Lo dit señor Cabrer fa arrendamentdel vendre neu y refresch al dit Miquel Gran per tots los deu anys que lavila de Riudoms ha fet arrendament al dit señor Cabrer” . És a dir, MiquelGran havia arribat a un acord amb Gabriel Cabrer de la vila d'Alforja perarrendar la venda de la neu a Riudoms. Amb anterioritat, l'esmentat Ca-brer havia signat un acord amb els jurats de la vila de Riudoms per fer-secàrrec de l'arrendament de la neu i refresc per un període de deu anys.

El fet q ue Miquel Gran arrendi a Gabriel Cabrer l'explotació de la neutindria a veure amb el seu ofici d'hostaler o de peixater, o amb els dos a lavegada. Esperem que algun dia puguem donar la resposta adequada a lapregunta. Recordem que la neu i el gel es destinaven primordialment a re-frescar les begudes i fruites, a la conservació dels aliments, sobretot peixi carns, i també tenien propietats terapèutiques (estroncar hemorràgies,fer baixar la febre, fer desaparèixer el mal de cap, etc.)

En el llibre de clavari de 1631 hem trobat les següents referències a la fa-mília Gran:

PUBLICITAT

“Mes li es degut adit clavari 5 lliures 12 sous que apagat a MiquelGran 1 lliura 12 sous per lo que gastarenlos tragines de Conesaquant portaren lo blat de la dita vila y 1 lliura 4 sous que gasta lovager quant vinge afer lo esquorquol dels blats y 2 lliures 16 sousper quatra dies que per orde dels senyors jurats ani en companyiade Joan Farran a Santes Creus com mes largament consta en unalbara fet als 18 de mag 1631”.

Podem comprovar com Miquel Gran actua per ordre del sen-yors jurats i és un transmissor del clavari, en definitiva, del Con-sell Municipal:“Mes li es degut a dit clavari 8 sous que apagat aMiquel Gran per lo que agastat per dos soldats per orda dels srsde jurats com mes largament consta en un albara fet als 16 defraber 1632”.

Segons les Corts de Montsó de 1547 es dictaminava que el dretd'allotjament es limitava a aposentar soldats en castells i hostals.Amb el govern d'Olivares s'acordà l'obligació d'allotjar soldatsarreu i oferir-los: sal, vinagre, foc, llit, taula i serveis. Les merca-deries i el farratge per als cavalls els havien de pagar els soldats.Les despeses d'aquest manteniment anaven a càrrec del ConsellMunicipal. Amb un cost de vuit sous, el període de manutencióhauria sigut força curt.

En aquells moments la família Gran-Peris estava composta perMiquel Gran i Caterina Peris (pares del Beat) i els seus fills, Joan(el qual tingué descendència), Miquel Baptista (el futur Beat) i,possiblement, Josep.

Pel que fa al llibre de valies de 163117, hi hem trobat moltes refe-rències de Miquel Gran . Pel que fa a la relació estricta de les pro-pietats del pare del Beat trobem en la pàgina 322 de l'esmentatdocument aquesta informació:

“Miquel Gran per la casa que afronta ab Pere Roger y ab JosepBorras...... XXXX lliuresLa sobredita casa ses ancarregada a Pere Bocona Per un tros ala Sots que era de Pere Mallorqui de Reus afrontaab Miquel Sales y ab la pobilla Ferrana ............................... lliuresPer los mobles. .........................................................LXXXX lliuresPer la casa compra de la viuda martina la qual era de na Noges ab ses afrontasions ..................C lliuresPer un tros a Castell nou/o/ barriach que afronta ab Miquel Gin-joan y ab la riera y ab Pere Vives. Lo dit tros sea decarregar aFrancesc Bages.................................................................LX lliuresPer la casa compra de Juan Oliver afronta ab Josep Farater y abla viuda Martina de Tarragona .......................................CL lliuresPer lo corral que compra a Pere Roger qua afronta ab el mateixy en la casa que era de Pere Bocona avaliat en ...........XX lliuresPer un olivar al bruga here de Pere Miret.................XXX lliures”

En resum, l'any 1631 el pare del Beat posseïa les següents pro-pietats: dues cases (sembla que n'havia venut altres dues, una aMiquel Segarres; i l'altra, a Pere Bocona), un tros a les Sots, uncorral, els mobles, un olivar al Burgà i un tros d'Avall la vila...(continuarà en el proper número)


El BeagleSón conillers; criats per a perseguir preses al camp, el que fad'ells uns gossos energètics, independents, extrovertits, itossuts, no s'aturen en la seva obstinació a seguir un rastre.Acostumats a viure en gossades, estan genèticament predis-posats per a la companyia, en cas de no obtenir-la d'altre gos.El major perill dels Beagle és no obtenir la suficient estimu-lació perquè en aquest cas s'entretindran ells mateixos, des-trossant o mossegant coses. El gos beagle té un aspecte detristesa que el fa veure mes tendre, és un gran caçador dellebres, també és un gos tranquil i els seus udols són molt bo-nics i semblen com si fossin d'un llop. Malgrat això, és un gostranquil que s'adapta a tot tipus de vida i entorn, encara quequan és una criatura és molt entremaliat. No són gossosagressius ni excessivament braus, encara que si valerosos al'hora de perseguir una peça durant la caça. Una caracterís-tica destacada per sobre de les altres és la seva esplèndidagana; un beagle podria passar menjant bona part del dia, elque podria portar problemes de pès si no es pren en compteaquest factor. En termes generals, els beagles adoren jugar,i són gossos feliços sempre que es comprengui la seva per-sonalitat i forma de ser. Encara que tendeixen a ser poc de-mostratius d'afecte, no per això deixen de ser gossosafectuosos. Els beagles són, com ja s'ha esmentat, gossosamistosos especialment amb els nois. És un excel·lent gosdomèstic tant en el camp com en la ciutat. Els que viuen enla ciutat, solen estar alerta en tot moment.

Ara per naps, ara per cols, no podem no ser lliures

Josep M. Toda Serra

tal dia farà un any


No és perillós –o cansat– que les reli-gions –i certs “portaveus”– pensin:“nosaltres posseïm la veritat i us entransmetem el coneixement”? Oque la jerarquia dels bisbes espan-

yols dirigits per l’arquebisbe de Madrid, el carde-nal gallec Antonio María Rouco Varela, i,concretament, la permanent composta per 21prelats de la seva Conferència Episcopal Espan-yola pixi fora de test en aprovar per disset vots se-crets i quatre abstencions un nou documentdivulgat el 3 d’octubre on, en no agradar-los pasque es pugui trencar “la llarga història de la unitatcultural i política d’aquesta antiga nació que és Es-panya”, interpretin la fe i la moral a la seva manerai que hi afirmin també que “les accions unilaterals(que la qüestionin) no són moralment accepta-bles” i s’oblidin de la llibertat dels pobles i de la fi-delitat a l’Evangeli (Concili Vaticà II)? Clar que el2006 ja van criticar el pla Ibarretxe. Com és queells, tan catòlics i universals, es dediquen a exercirel paper de vigilants gelosos d’una realitat tantemporal i terrenal com és la de l’estructura del’Estat? O que el tercer president del govern es-panyol de l’actual període postfranquista i exse-cretari general del PSOE, el sevillà Felipe GonzálezMárquez, el 6 d’octubre passat, sortint del frigo-rífic o de la seva dedicació als bonsais per amanirla campanya electoral a Euskadi i Galícia, advertísamb un to de perdonavides paternal des de Bara-kaldo (Biscaia) que la secessió no és possible: “Nohi haurà cap independència a cap territori d’Es-panya” (?). O que algú, com el coronel de l’exèrcitde terra espanyol Francisco Alamán Castro, da-vant d’una eventual independència de Catalunya,amenaci amb una intromissió militar i que asse-

guri que la unitat d’Espanya és irrenunciable o que el vicepresident cin-què del Parlament europeu, el barceloní Alejo Vidal-Quadras Roca, delPP i amb la poca credibilitat que li resta, menteixi als seus “col·legues”tot dient-los que “El procés independentista català no té res de pacíficni de democràtic” i que caldria que el govern espanyol preparés un ge-neral de brigada de la Guàrdia Civil per acabar amb l’autogovern català.Intimidacions militars d’intervenció de Catalunya que ha revoltat moltssectors democràtics, llevat, curiosament, del PP. O les injúries i insultsdel polèmic ministre espanyol d’”Educació”, Cultura i Esports, el ma-drileny José Ignació Wert Ortega, que, a més, i sense caretes ni manies,va admetre el 10 d’octubre des del Congrés que el seu interès és “es-panyolitzar els alumnes catalans” ja que “la deriva que ha pres el sis-tema educatiu a Catalunya facilita que s’amaguin o minimitzin elselements comuns, particularment els històrics, que configuren la his-tòria de Catalunya dins d’Espanya”. Adoctrinament, assetjament i pre-judicis descarats i jacobins a l’estil de creuada de reconquestaideològica que, en lloc de fer-lo dimitir, és defensat pel seu cap i presi-dent, el Sr. Mariano Rajoy Brey (el qual ha donat un argument tan pobrecom el de dir que “Fora d’Espanya i de la Unió Europea no hi ha res”,com si no existissis els Estats Units el Japó, la Xina, Andorra, etc.) i, se-gons Wert –que deu llegir i parlar català en la intimitat–, compta ambel suport de tots els companys del consell de ministres. No us sona quetot això està en consonància amb la críptica frase imperial de la “unidadde destino en lo universal”. ¿Que no saben que Europa va cap a la diver-sitat o, si volen, cap a la unitat dins de la diversitat i, sobretot, vers elrespecte? No recorden que, de fet, el PP signà al seu dia la Carta Euro-pea de les Llengües Regionals i Minoritàries? Per què no la respecta? Amés, “si España es plural y diversa”, què vol dir “españolizar”, senyorWert? O volia dir altrament “castellanizar”? Uns fan declaracions in-cendiàries i d’altres s’escarrassen en amenaçar-nos amb el Codi Penalo la Constitució o que ens cauran totes les plagues d’Egipte. En fi, comque no som el Quebec respecte al Canadà, ni Escòcia respecte al “RegneUnit” per allò de ser demòcrates abans que agents intimidadorss,menyspreadors i maltractadors, hi haurà una senyora feinada, comveiem també al web de la monarquia espanyola ja que, si hi pitgem sotael títol: "Llengües cooficials", hi apareixen quatre opcions: català, èus-

b) Entenem que els espanyols no sabeu elque és un peatge, perquè, al vostre país, non’hi ha, però aquí són de pagament obliga-tori. Intenteu evitar el del Túnel del Cadí(aquest no el desitgem ni al nostre pitjorenemic). És recomanable que vingueu mésde tres en un tanc: així us faran descompte,si teniu Teletac. El fet de no pagar un peatgeserà sancionat amb una multa de 100€.

c) Tots els tancs participants han de tenir laITV al dia. Si la necessiteu d’urgència, pre-gunteu pel senyor Oriol Pujol i Ferrusola.

d) Si veieu que la gent no us fa cas, no us en-fadeu, és que estarem treballant!”

Potser intuïtivament el director i actor francèsJacques Tati ja va deixar anar que “El militar ésuna planta que cal cuidar perquè no doni fruits”.En fi, diuen que les persones es revelen tal comsón en les situacions extremes. Però no hem deconfondre pas els “espanyols” amb “Espanya”amb tot el seu aparell d’Estat com a instrumentde poder “mobilitzat contra Catalunya”, segonsdeclarava el president Jordi Pujol i Soley. Enaquest sentit, s’hauria d’evitar la perversió delllenguatge. Així, per exemple, en lloc de dir que“Espanya ens maltracta i bombardeja”, el co-rrecte fóra afirmar que “Els poders fàctics es-panyols ens maltracten i bombardegen” i no elshabitants de la pell de brau, molts dels quals ambun parentiu ben arrelat a casa nostra que, hon-radament, defensen agraïts la terra d’acollida onhan arrelat.

Cal esmentar també que, amb tota la llibertat delmón, l’editor i empresari barceloní José Manuel

car, gallec i valencià, on podem observar així una tendència al secessio-nisme lingüístic de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana,contradient els coneixements acceptats pel conjunt de la comunicatcientífica. Web que, tot i que diu oferir una versió en català, la majorpart de les informacions d'aquesta versió només són disponibles encastellà. Per tot això, la Plataforma per la Llengua, organització no go-vernamental que treballa per promoure la llengua catalana com a einade cohesió social, ja ha rebutjat el model lingüístic d’aquest web reial,perquè perpetua la desigualtat entre les comunitats lingüístiques del'estat, a diferència d’altres països com, per exemple, Bèlgica, Canadà,Finlàndia i Suïssa on el web del cap d'estat disposa d’una versió lingüís-tica completa de cada una de les llengües oficials del seu territori.

Per si se n’havien oblidat, l'any 2006 el govern espanyol ja va haver d’ex-pulsar de l'exèrcit el tinent general José Mena Aguado després d'unespolèmiques declaracions durant la celebració de la Pasqua Militar.Aguado, llavors general en cap de la força terrestre, va dir que, si l'Es-tatut superava els límits constitucionals, l’exèrcit hi hauria d’intervenir.Pocs dies després d’aquestes intimidacions i amenaces, l'aleshores mi-nistre de Defensa, l’albaceteny de Salobre José Bono Martínez, delPSOE, va ordenar-ne la detenció domiciliària per impedir que fes capmoviment fins que el consell de ministres del 13 de gener no va fer efec-tiu el seu cessament reglamentari. Amb tot, aquest expresident delCongrés de Diputats va reconèixer a finals de setembre proppassat a“Els Matins” de Catalunya Ràdio que “No concebo una Catalunya senseEspanya, ni una Espanya sense Catalunya. Prefereixo morir a veure unaEspanya trencada”. Arribats a aquest punt i per desdramatitzar aques-tes bravades “revolucionàries”, podríem replicar amb la frivolitat de labroma irònica següent:

“Avisem a tots els militars espanyols que es desplacin a Catalunya ambels tancs que:

a) Un cop a Barcelona, els carros de combat que entrin per la Dia-gonal hauran d’aparcar al Passeig de Gràcia; els que entrin per laMeridiana, ho faran al Passeig de Sant Joan. Avisem els conduc-tors d’aquests vehicles pesants que els qui aparquin en doble filase’ls emportarà la grua municipal.



PUBLICITAT



PUBLICITAT

Lara Bosch, amo de Planeta i de “La Razón” –diari que tant ens estima–, d’”Antena 3”, de la“Sexta” i de molts altres negocis, així com Creude Sant Jordi de l’any 2007, va declarar clar i cas-tellà que, si Catalunya fos independent, traslla-daria el seu negoci a Madrid, Saragossa oConca. En fi, com deia el poeta llatí Horaci (65aC-8 aC), “Fer moltes promeses disminueix laconfiança”.

Que estiguem més comunicats no vol dir pasque, actualment, ens coneguem millor. A vega-des se m’ha dit si sé escriure en castellà, desprésd’haver rebut tot l’ensenyament i tres dels cinccursos a la Universitat de Barcelona, en la llavorsdelegació de Tarragona (actual URV) obligatò-riament en la llengua cervantina. En aquest sen-tit, doncs, ara no em ser d’estar de reproduir unfamós sonet del popular poeta mexicà RenatoLeduc (1895-1986) titulat “Aquí se habla deltiempo perdido que, como dice el dicho, los san-tos no lloran” que el mestre Rubén Fuentes mu-sicà i que ha estat interpretat per les veus deJosé José i Marco Antonio Muñiz, tots trestambé mexicans, que el gravaren cantant-lo aduo l’any 1975 amb el títol de “Tiempo” i que,l’any 2007, s’inclogué a l’àlbum “Mis duetos”.Aquest poema té la dificultat, com ja reconeguéel mateix Renato Leduc, que la paraula “tiempo”no té cap altre terme que hi pugui rimar en cas-tellà. D’aquí que va saber fer una creació intem-poral i per a l’eternitat on no existeix aquestfactor, aquesta infinita substància de la qual ésfeta la vida. Fa així: “Sabia virtud de conocer eltiempo; / a tiempo amar y desatarse a tiempo; /como dice el refrán: dar tiempo al tiempo... / que

de amor y dolor alivia el tiempo. // Aquel amor a quien amé a des-tiempo / martirizóme tanto y tanto tiempo / que no sentí jamás correrel tiempo, / tan acremente como en ese tiempo. // Amar queriendocomo en otro tiempo / -ignoraba yo aún que el tiempo es oro- / cuántotiempo perdí –ay! – cuánto tiempo. // Y hoy que de amores ya no tengotiempo, / amor de aquellos tiempos, cómo añoro / la dicha inicua deperder el tiempo... “ /// (dins de l’obra "Breve glosa al Libro de buenamor", 1939). No calen més paraules si no li volem dedicar temps o,perquè tot és tan obvi , que no cal dir-ho o perquè és indescriptible.

Tot i que no sé què s’amaga darrera de paraules inexistents. Clar queabans ja van demanar a Francesc Vicenç Garcia i Torres, conegut ambel sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa 1578/1579-Vallfogonade Riucorb, 1623) i un dels escriptors més destacats del segle XVII ca-talà, que se’n reia del mort i del qui el vetlla, que fes un sonet sobreel temps on aquest terme aparegués 26 vegades. I ell, amb el catalàde l’època, l’escriví, és aquest: “Temps que, sens temps, passares coma temps, / Si del bon temps memòria, Temps, me deixes, / Com no etllastimen, Temps, ab temps, mes queixes, / Antes que temps me vingaa faltar, Temps; // De temps en temps, mudança fa lo temps, / Tu,Temps immoble, ab lo mal temps me deixes; / Quan millor, Temps, seacabaran mes queixes / Si, per donar-les, Temps, me dones temps? //Ai, Temps, de temps demano sols un’hora / Per a lograr, o Temps, unahermosura / Que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora; // A tonnom, Temps, faré una estàtua pura, / De aquell metall que el tempsavar adora / I agrair-te-he, tot temps, Temps, ma ventura” /// ("SonetXXXI", de Francesc Vicenç Garcia, dins Sonets, Edicions 62, Barce-lona, 1979). No podem badar ni esperar més temps, doncs. Algunacosa es mou i per a bé. I vosaltres, com ho veieu?

Ells tenen la batalla perduda i volen morir matant, ja que no es recor-den que, al seu dia, quan ja teníem la immersió lingüística, van pactarsense cap mania amb CiU i la redacció del diari ABC va nomenar lla-vors, ai las!, el Molt Honorable president de la Generalitat, el Sr. JordiPujol i Soley, “Español del año”, el de 1984.


cp riudoms

PUBLICITAT

La categoria Prebenjamí Iniciació del ClubPatí Riudoms va mostrar, el passat dis-sabte dia 3 de novembre, el seu suport ala campanya que s’està duent a termeper ajudar a la Sara, una nena de sis anys

de Les Borges del Camp que té una malaltia que esdiu Aplàsia Medul·lar. Necessita un trasplantamentde medul·la òssia, i des de finals del curs passat jano ha pogut assistir més a l’escola. Fins ara, encarano han trobat donant.

Des del Club Patí Riudoms, davant d’un cas comaquest, subratllen la importància de que la gent optiper fer-se donant i animen als riudomencs i riudo-menques a fer el pas per poder ajudar a la Sara. Defet, volen recordar que hi ha molts mallats que estanen una situació similar i esperen un donant per poderviure. Després d’haver mostrar públicament el seusuport a la jove veïna de Les Borges, animen als quevulguin fer el pas a adreçar-se a l’Hospital de SantJoan de Reus, a l’Hospital Joan

El Club Patí Riudoms,amb la SaraL’entitat esportiva se suma a la campanya per ajudara aquesta nena de sis anys de Les Borges del Campque necessita un trasplantament de medul·la òssia

Text Mònica JustFoto Cedida


pàdel i tennis riudoms

El passat mes d'octubre va engegar mo-tors el nou curs de Pàdel i Tennis deRiudoms, amb un total de 77 personesinscrites. Per una banda, el curs detennis ha obtingut la participació d’un

total de 28 nens i adults. Segons el seu nivell i edat,s’han dividit en 3 grups, i cadascun d’aquests jugdues hores a la setmana excepte els nens de 6anys, que practiquen durant una hora i mitja elsdissabtes. Les classes es duen a terme de mansde la monitora Anna Arnau.

Per altra banda, el curs de pàdel compta amb mésparticipació, amb 49 persones, i aquests es tro-ben distribuïdes en 14 grups de totes les edats.Les classes, que són d'una hora de duració, les im-parteixen les monitores Sònia Cros i Dolors Ca-bestany.

El 23 de novembre, els alumnes de tennis d’entre8 i 24 anys van tenir l’oportunitat de fer una classetècnica amb el Fran Medina, Director Esportiu dela Federació Catalana de Tennis. Medina va asses-sorar als alumnes per tal d’iniciar-los a participaren jornades de mini-tennis i l’intercanvi ambalumnes d’altres clubs de la zona.

Pel que fa als que cursen pàdel, properament s’i-niciarà una lligueta entre els mateixos alumnesdel curs.

D’altra banda, a principis de juliol va tenir lloc elsegon torneig de pàdel organitzat pel club, en elqual hi van participar 108 persones. El torneig es vadisputar entre les pistes de pàdel de les instal·la-cions multiesportives i la pista facilitada per MasCastells degut al gran nombre d’inscripcions.

L’organització va separar les parelles en diferentscategories segons el nivell. Els guanyadors vanser:

1a categoria masculina:Campions: Carles Làzaro/Ignasi RisaldeSots-campions: Marçal Mas/Josep Mª Mas

2a categoria masculina:Campions: Ignacio Risalde/Juan FèlixSots-campions: Tomás Almarcha/Alfonso Montalvo

3a categoria masculina:Campions: Tomás Almarcha/Carles CostaSots-campions: Ginés Parra/Gabi Sabater

1a categoria femenina:Campiones: Loles Arboledas/Conchi GómezSots-campiones; Cristina Save/Dori Lérida

2a categoria femenina:Campiones: Aida Gómez/Anna MarchSots-campiones: Silvia Ortiz/Eli Martil

El mateix mes es va dur a terme el Campus d’Estiu, on 3 dies a la set-mana un total de 15 nens combinaven una hora de pàdel amb una altratennis. Ara, el club s’ha endinsat ja de ple en una nova temporada.

Gairebé 80 inscrits en el noucurs de Pàdel i TennisL’entitat riudomenca dedicada als esports deraqueta inicia la nova temporada


escola de futbol baix camp


Preocupació pelscamps de gespa naturalL’Escola de Futbol Baix Camp assegura que algunsjugadors han sol·licitat la baixa pel mal estat delscamps


El cert és que, des del passat 27 d’octubre, ha plogutgairebé tots els caps de setmana. El regidor d’Esports,Carles Garcia, recorda que els entrenaments els fanal camp de dalt. Però si plou, bloquegen l’accés i en-trenen a la zona de terra. “Per això està en òptimescondicions”. El cas del camp de baix es troba en unasituació més crítica. Allà només s’hi juguen els partitsoficials (d’un total de 21 equips). Però el problemaarriba quan al cap de setmana plou. “Podríem tancarles instal·lacions i bloquejar l’accés, però les entitatsusuàries, serien penalitzades i sancionades per la co-rresponen federació”. Amb tot plegat, és l’àrbitre detorn qui acaba decidint si jugar o ajornar el partit.

El regidor també vol felicitar a les entitats per l'ele-vada progressió en els últims anys de les inscripcions,sobretot del futbol base. “Progressió que, any rereany, explota les instal·lacions de futbol, cada vegadamés al límit de la seva capacitat”.

Últimament, a l’Escola de Futbol Baix Camp es queixen pel fetque alguns jugadors decideixen sol·licitar la baixa per anar aaltres escoles de futbol. Des del club expliquen que, quan elspregunten quin és el motiu, tots coincideixen en el mal estatdels terrenys de joc. Apunten que, per jugar allà, prefereixen

pagar el mateix o una mica més i practicar l’esport en unes instal·lacions degespa artificial, on no es troben amb problemes com anulació d’entrena-ments i partits pel mal estat dels terrenys de joc quan plou. D’altra banda,també lamenten que els equips contraris es queixin, quan visiten Riudoms,“per arriscar-se a tenir alguna lesió pel mateix motiu”.

D’altra banda, també lamenten que el que abonen a l’Ajuntament pel lloguerde les instal·lacions respecte al seu estat no és gens just.

Per la seva banda, des de l’Ajuntament són conscients d’aquesta problemà-tica, i consideren que la federació hauria de ser una mica més permissiva ensituacions similars, és a dir, en estadis de gespa natural com els de Riudoms.“Sobretot si es tracta de categories de futbol base o regionals, partits que encas de suspensió es poden jugar entre setmana a la tarda o fins i tot al vespre”.

Horari de la taquilla: dijous no festius, de les 18.00 h a les 20.00 h Compra també les teves entrades per internet: www.casalriudomenc.catSeguiu la programació i les últimes notícies del Casal Riudomenc

DISSABTE 15 de desembre a les 21.00 h

ZONA A ZONA B 12 € 10 €ANTICIPADA

ZONA A ZONA B 12 € 10 €ANTICIPADA

JOAN PERA, CAPRIJoan Pera, Capri, és el nou muntatge de Joan Pera, basat en El pobre González i Nàufrags, dos dels monòlegs més famosos de Joan Capri.Joan Capri (Barcelona, 10 de juliol de 1917 - 4 de febrer de 2000) fou un actor, humorista i monologuista català. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l’humor català.

Entrades a la venda a partir del 13 de desembre 2012

del 9 de desembre de 2012al 6 de gener de 2013

COMPRA LES TEVES ENTRADES TAMBÉ PER INTERNET:www.casalriudomenc.cat

DIMECRES 26 de desembre a les 20.00 h

DISSABTE 19 de gener a les 21.00 h

DIVENDRES 28 de desembre a les 20.00 hELS PASTORETSRepresentació d’ELS PASTORETS, adaptació d’Artur Fargas Salvadó, basats en “l’Estel de Natzaret”, de Ramon Pàmies, i “Els pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec d’actors i actrius riudomencs amateurs.

150 min 8 €SESSIÓ NUMERADA

SESSIÓ NUMERADA

OCUMÉ presenta “MÉS NEGRE...” Escolta’ls al disc de LA MARATÓ DE TV3!

cançons de diferents estils, emulant-ne els diferents sons (baix, percussió, guitarra, metalls...).A l’espectacle ‘Més negre...’ al grup vocal Ocumé li arriba un comunicat per a la convocatòria d’un prestigiós premi de cant. Durant l’espectacle, el grup fa l’impossible per captar l’atenció del jurat novaiorquès, mostrant les seves millors cartes, amb l’objectiu d’aconseguir un bitllet a la fama. Intentant complaure l’organització d’aquest esdeveniment, Ocumé es planteja el dubte: voldran escoltar els grans èxits del rock? Preferiran música espanyola? O potser un estil més negre?

SESSIÓ NUMERADA

AVANÇAMENT DE LA PROGRAMACIÓ>>

ERAABTE 15 de dDISS

AN PJOJOAN P

s a la vedEntra

RIesembABTE 15 de d

AP, C, CAPERA

tir dea a parndes a la v

les 2areesemb

mbrese de3 del 1tir de

.00 h1 les 2

12 20mbre

DIMECRES 26 de desembrENDRES 28 dDIV

n utir erevnan covcatalà. guista lonomo

ce(BarCapri oan Jamosos fgs mélenòmo

éCapri, ra, ePoan J

e e desembENDRES 28 d

DIMECRES 26 de desembr

r català.mo l’huma demblen ebreon eticipació para vseLa català. - 7 191del liojude0 1lona, ce

i.oan Capr Js deamosora, ePan oJe dntatge muunoel s é

les 20.00 h les 20.00 h

a

AADANTICIP

qgs lemonòls ei atreetdes bren uuof2000) deerbrefed4

z nzáleGopobreEl n ebasat ra,

les 20.00 h les 20.00 h

ANUMERADNUMERADASESSIÓ

10 €

l

ZONA B12 €

ZONA A

eegistrar nrea veuirista mohu, roactn

lsdes doags, frNàui

rre

ENDRES 28 d

oolch i Tp M. FoseJRamodet”, Natzarede

d’ELS ntaciósepreeRTORETASELS PELS PAS

DIV

50 min1

iu

re

s rs i actriuroc d’acts, a càrrerreo ts reopast“Els i s, Pàmien Ramo

tud’Aradaptació ORETS, TASPPASSTORET

e desembENDRES 28 d

s.

les 20.00 h

ruencs amatmedoius”, súJeant l’Infdent nimeedvl’A

“l’Estn ebasats ó, adSalvargas Fr

are

8 €ANUMERADSESSIÓ

de

les 20.00 h

s”, le“l’Est

8 €

>> ANÇAMENT DEVVANÇAMENT DEAAV

ABTE 19 de generDISS

lestrant Ducant. demi pre

‘Méctaclespel’eA ree dif difecançons de

preOCUMÉ

LA PRANÇAMENT DE

ABTE 19 de gener

d’acoctibjel’oamb tmillol’ima ffa p grul e, ctaclespel’eant rDuarli méOcucal ovp grual ...’ grenes nts sons (baix, pereels difls dife elant-nemustils, ents e

“MÉS NEGRE...” ntasepre

OGRAMA LA PR

les 2a

fla t bitlleir gud’acodncióel’atcaptar r pessiblepol’im

ocatòvconla a r penicat comun uriba aritarra, me, gussiócurnts sons (baix, pe

isc delta’ls al dEsco “MÉS NEGRE...”

CIÓOGRAMA

.00 h1 les 2

plauntant Ints,èuqraiovnorat jul ed

stigióspren ’udria ocatòtalls...).itarra, me

V3!TÓ DE T LA MARA LA MARATÓ DE Tisc de

progra laiuSegumbé les ta tCompra

qua te lari dHora

ícies del Caltimes notció i les úmaer intdes pes entravembé les t

ed,suitsefonsuojiijd:illa

riran múeffeock? Prerd’aqrganitzaciól’o

evses lestrant mo

omencdl Riusaícies del Caomeniudlrsa.ca www:erneter int00.02selah00.81sel

stil mén er utsela? O pooyyospansica eriran mús eméOcunt, nimeevesdest eud’aq

d’acouctibjel’oamb es, ttes, cars rmillos e

omencc.catomen

h

AADANTICIPANUMERADSIÓ SES

e?s negrstil méltar escoran ldov: ebtdul eeja plantplanteja

ama. ffama. la a t bitllen uir gunsed’aco

10 €

l

ZONA B12 €

ZONA A

edxits ègrans ls eltar replaumcontant eIntInteama.

L'Om 496

Documents

Transcript of L'Om 496