Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, Carles Estarán Justribó i Joan Rovira Marsal.

L’Alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz, s’entre-vistà el proppassat mes d’agost amb el Germà Superior, Martín Cuenca, del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Al-macelles, per tal de donar-li el condol perso-nalment i en nom de tota la Corporació Municipal per la mort, a causa del virus de l’ebola, del

seu company missio-ner Miguel Pajares, que feia tasques sanitàries a Libèria. En el trans-curs de l’entrevista s’ha pogut constatar la gran tasca humanitària i des-interessada que duu a terme Sant Joan de Déu en diversos llocs com Libèria, Moçambic, etc. Val a dir que el Germà Superior Martín Cuenca

ha estat més de 12 anys realitzant tasques huma-nitàries a Moçambic i el Senegal, la qual cosa fa que conegui de prime-ra mà les necessitats i mancances de la pobla-ció. L’alcalde es va com-prometre amb el Germà Martín per tal de proveir a l’organització amb mate-rials que puguin ser d’uti-litat en aquests països.

Dins el Cicle de Sardanes a la Fresca, que organitza el Consell Comarcal del Segrià, un bon

nombre d’incondicio-nals de la sardana de tota la comarca del Segrià, es van trobar a la Sala Polivalent el

proppassat 1 d’agost per fruir d’una bona vetllada sardanista a càrrec de la Cobla Municipal de Lleida.

Col.laboració amb Sant Joan de Déu Sardanes a la Fresca

Plaça de Santa Ninfa

Ja s’han iniciat els treballs per destinar una zona verda ubi-cada entre l’Av. dels Esports, el carrer d’Àngel Guimerà i l’Av. de Sucs; i convertir-la

en la que serà la plaça de Santa Ninfa. Cal recordar que amb aquesta nova plaça es retrà homenatge a la població italiana amb la qual els alumnes

de l’INS Canigó fa una dècada que mantenen intercanvis culturals i educatius dins del programa Comènius de projectes escolars europeus.

Durant el mes d’agost es van iniciar les obres que permetran substituir i ampliar les noves gra-des i tribuna del Camp d’Esports Municipal. Aquesta obra, permetrà renovar tot el sector de ponent del camp, amb nous seients, accessos, i espais polivalents per a les necessitats dels espectadors i jugadors.

Noves grades

Atenent les necessitats i peticions dels veïns de la Saira, l’Ajuntament ha disposat d’unes bandes rugo-ses situades a l’entrada i sortida de la població, a fi d’evitar l’excés de velocitat d’alguns conductors. Val a dir, que des de la posada en funcionament de l’aeroport de Lleida-Alguaire, és un dels traçats més curts i directes.

Bandes rugoses a la Saira

2 3

Després dels recursos judicials que va prendre l’Ajuntament d’Al-macelles en el seu dia, a fi de rec-tificar el topònim d’Almacelles en alguns senyals de carreteres ara-goneses de titularitat autonòmi-ca, el Govern d’Aragó va restituir aquests senyals i va adaptar-les al topònim oficial que és el d’Al-macelles i no el d’Almacellas com hi figurava fins a la data.

El Govern d’Aragó rectifica

L’Ajuntament d’Almacelles ha reclamat formalment a la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya el paga-ment de les indemnitzacions per la construcció de l’autovia A-22 al seu pas per Almacelles. Dos anys després d’haver-se inaugu-rat aquesta infraestructura enca-ra queden propietaris sense que se’ls hagi pagat les expropiacions.

Reclamació al Ministeri de Foment

Com ja és tradicional d’uns anys ençà, els veïns d’aquest carrer van celebrar un cap de setmana dedicat a la festa i a la xerinola en honor al seu patró. Va haver músi-ca, gimcames, entrepans i molta, molta diversió.

Amb motiu de cons-cienciar a la gent de les avantatges de comprar als comer-ços de la població, la

Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Al-macelles, va endegar durant aquest estiu una campanya infor-

mativa a peu de car-rer per tal de donar a conéixer la diversitat i practicitat de comprar a Almacelles.

Festes de Sant Roc Campanya a favor del comerç local

Almacelles, vila florida

S’han iniciat els treballs, per part d’una empresa externa especia-litzada, per a que determini les característiques i possibles aprofi-taments de les canonades de des-guàs d’aigües que es troben en un tram de l’Av. dels Esports, amb la finalitat d’evitar les inundacions de tot aquest sector en dies de for-tes pluges. Val a dir que aquesta zona centralitza una gran quantitat de les aigües pluvials que van a parar en diferents desguassos de poc diàmetre. En aquest sentit, tot sembla indicar, que la solució més pràctica i econòmica, seria destinar una de les tres canona-des de desguàs d’aigües (la més gran) que ara passen per l’Av. dels Esports únicament a la recollida d’aigües pluvials, i les altres dues més petites destinar-les a aigües negres. D’aquesta manera s’evi-taria haver de fer grans inversions en aquest tram i s’aconseguiria que cada canonada fos suficient-ment capaç de recollir les diferents aigües.

Evitar inundacions

4 5

El proppassat 19 d’agost va tenir lloc a les Piscines d’Almacelles la tradicional Festa Aquàtica de l’es-tiu. Una tarda que va estat plena d’activitats, inflables i música per a un nombrós públic que va atan-sar-se fins a la Piscina Olímpica.

Malauradament aquest ha estat un estiu caracteritzat pel mal temps i les tempestes. D’entre totes, cal esmentar la del dia 22 d’agost, quan un fort aiguat va provocar inundacions a la part baixa de la vila, i la del dia 14 de setembre, quan va caure una forta pedrega-da que va deixar pedres de gel de fins a 4 cm de gruix.

Festa aquàtica

Inundacions i tempestes

A les portes del mes de setembre és ja tot un costum anar a gaudir de la Festa Major d’un dels bar-ris amb més perso-nalitat d’Almacelles: el barri de la Verge de l’Olivar o, com és coneguda popular-ment, la Festa de les Cases Barates. Així, enguany vam poder comptar amb un bon berenar-sopar de ger-

manor, inflables, gim-cames i tallers infan-tils i sobretot, sobre-tot, moltes ganes de

passar-s’ho bé per part de la gent del barri i de tot aquell que hi va anar.

Festa al barri de l’OlivarL'1 de setembre va sortir a la venda el nou àlbum de Xavier Baró. “Allau d’estrelles solitàries”, disc monogràfic amb sis temes de caire folk, però amb certa dosi de crítica social i on –tal com ell diu– “les cançons es mouen al voltant d’un gran tema, aquest moment de confrontació entre les persones humils i el poder”. També hi partici-pen Josep Maria Ribelles a l’arpa, David Esterri al violí, Alu Spear al djembe, Txabi Ábrego a la guitarra i els cors formats per l’Estefania Solé i el Joan Artigues.

Amb el Vilot Festival, Almacelles posava data a un dels festi-vals de rock de refe-rència a les nostres contrades. El dissab-te, 6 de setembre,

tenia lloc al Parc del Vilot un festival amb grups i cantants de rock de casa nostra i sis hores de músi-ca en directe, que va atreure un nombrós

públic fins a aquest indret. Hi van parti-cipar, entre altres, Sergio Gisbert, Dj Albert Purroy, Forever i Bona Nit Malparits.

Vilot Festival

Nou treball de Xavier Baró

El proppassat dia 5 de setembre va tenir lloc a Figueres la desig-nació de les Viles Florides de Catalunya 2014. Almacelles, una de les viles par-ticipants s’ha dut el guardó com a Vila Florida, amb dues flors d’honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nom-bre dezones verdes, bellesa de les zones enjardinades i trans-formació urbana en llocs d’esbarjo i gaudi voltats de natura.

Viles Florides és una proposta de la CHOC (Confederació d’Horti-cultura Ornamental de Catalunya) que distin-geix aquelles iniciati-ves de l’àmbit públic i privat on la flor i la planta ornamental són protagonistes. La filo-sofia d’aquest concurs a nivell de Catalunya pretèn donar a enten-dre que una vila flori-da és més sostenible, millora la qualitat de vida dels seus ciuta-dans, té una millor imatge externa i és més ambiciosa eco-nòmicament.

En la present edició, s’hi han seleccionat un total de 35 viles d’arreu de Catalunya. Entre les diferents categories hi ha les catalogades amb una flor, amb dues i la màxima és la de 3 flors. Entre els mem-bres del jurat hi ha experts en floricultura, viveristes, paisatgis-tes i enginyers agrò-noms i de l’IRTA.Aquest guardó té una validesa per un any i cal renovar-lo, si s’es-cau, o intentar millorar per treure la categoria màxima de tres flors.

Amb motiu de la gran manifestació del dia 11 de Setembre a Barcelona, l’Ajuntament d’Almacelles decidí, a l’igual que ja es va fer l’any passat, avançar els actes institucionals de la Diada a la vigília dia 10. En aquest sentit, es va dur a terme al Parc d’Europa la tradicional Ofrena Floral davant el màstil amb la senyera, i hi van participar més d’una vintena d’associa-cions de la vila, així com les diferents formacions polítiques i l’Ajuntament que va cloure l’acte. A més de l’Ofrena Floral, també es van llegir uns versos al·lusius a l’11 de Setembre per part del poeta local Amat Baró; es va cantar a capel·la el Cant dels Ocells a càrrec del cantant Pau Millera i la pubilla s’encarregà de llegir el manifest d’en-guany.

A més de l’acte insti-tucional, l’Assemblea Territorial Almacelles per la Independència de l’ANC, va organitzar prèviament una gran V a l’entrada del Parc d’Eu-ropa, tot resseguint el perímetre del Parc, entre els carrers de Mn. Cinto Verdaguer i l'Av. de Josep Mas Dordal. L'acte s’inicià amb la concentració en aquest punt de mig miler de voluntaris que, amb un mosaic de cartolines vermelles i grogues, van recrear una gran senyera en ambdós laterals de la V. En el vèrtex s'habilità un escenari on, posterior-ment, es va fer entrega de les actes de compromís d’una trentena d’associ-acions i entitats d'Alma-celles en pro de la inde-pendència de Catalunya a l'alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz Gilart, en tant que màxim represen-tant del municipi.

11 de Setembre

76

Agost 2014: PINTURES DE LOURDES SERRADO

Espai d’exposicions temporals

Setembre 2014: PINTURES D'ANA MONTER

NaturaAcrílic a l'aigua sobre cartró

48 x 62 cm

Explosió de colorAcrílic a l'aigua sobre cartró 48 x 62 cm

Finestra a l'infinit 1Gesso amb pintura acrílica i

tècnica d'espàtula sobre llenç 70 x 70 cm

Finestra a l'infinit 2Gesso amb pintura acrílica i tècnica d'espàtula sobre llenç 70 x 70 cm

Almacelles també hi va ser present a la manifestació de la gran V que va tenir lloc a Barcelona, amb motiu de la Diada i la reivindicació de poder votar el 9 de novem-bre. En aquest sentit, tres autocars van anar fins a la capital catala-na, a més de nombro-sos particulars que van traslladar-se en vehicles propis dona-

da la impossibilitat de llogar més autobusos

per la gran demanda sorgida en aquell dia.

Almacelles a la “V”

Més d’un centenar de participants van gaudir d’una passejada noc-turna pels carrers d’Almacelles. Una nit ideal i un recorregut de cinc Km per les principals avingu-des i llocs emblemàtics de la vila van fer d’aquesta passejada una delícia que va acabar al recinte de les Piscines Municipals amb una xocolatada popular.

La popular botiga de moda Novetats Crescència tanca les seves portes després de 72 anys de cara al públic. Les germa-nes Laura i Ángeles Novellón, arribades a una edat de jubila-ció més que forçosa, diuen adéu a un nego-ci que ha estat tot un referent a Almacelles durant més de set dècades. Cal recor-dar que fou la seva mare, la Crescencia Estarán Bonet, vídua de guerra i provinent d’Ontinyena, qui es va traslladar a Almacelles l’any 1942 amb les seves dues filles. El primer nego-ci de venda de roba el feia al seu propi pis, al carrer de Sant Antoni, on també feia de modista i arran-java peces de roba. L’any 1945 munta la seva primera botiga prop de la plaça del 2

de Març i l’any 1956 es traslladen al carrer Major, 35. Allí es con-solida com una de les millors botigues de roba i moda de la població i de la con-trada, ja que venien roba de gran quali-tat que feien venir de les millors distri-buïdores de moda de Barcelona. L’any 1976 es traslladen al número 51 del carrer Major, on faran el dar-rer trasllat. Avui, amb el comiat d’aquest

comerç, les grans protagonistes de Novetats Crescència, la Laura i l’Ángeles, només volen agrair el tracte i la generositat de les generacions i generacions d’alma-cellencs i almacellen-ques que els hi han donat confiança i, molt especialment, a les sis dependentes que han tingut al llarg de tots aquests anys.

Us trobarem molt a faltar!

El dia 18 de setembre, el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré Roure, inau-gurà la nova escul-tura urbana titula-da “La Finestra”. En aquest cas es tracta d’una obra de grans dimensions de l’artis-ta argentí, establert a Lleida, Sr. Miguel Angel González. Segons el mateix artista, aquesta escul-

tura pretén evidenciar l’obertura que sempre ha tingut la vila d’Al-macelles cap a la gent que ha escollit el nos-tre poble per viure-hi, i compartir el seu futur amb nosaltres. Però també simbolitza una mirada a un esdeve-nidor d’esperança, on la finestra es defineix com un element en harmonia amb el seu entorn.“La finestra” de González, ve a con-

solidar l’aposta clara i diàfana de l’equip de govern per la ubica-ció de l’art al carrer; es tracta d’una aposta per convertir els car-rers, les rambles, les places i les avingu-des en llocs on les peces escultòriques, converteixin a la via pública en una forma de fer compatible l’art i la cultura amb la vida quotidiana de la gent del poble.

El proppassat 18 de setembre s’inaugurà l’exposició El gravat, testimoni de l’evolució de la ciu-tat a la sala d’exposicións tempo-rals del Museu. L’acte fou presi-dit pel delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré Roure. Aquesta exposició, única a Catalunya pel seu valor i la seva temàtica, es composa de 26 estampes de gravats antics de poblacions i ciutats –la major part d’elles d’Europa– que van des del segle XV la més antiga, fins al 2002, la més moderna. Tots són originals i ens permeten veure i entendre la tècnica del gravat en les seves diferents vessants, i con-templar panoràmiques de ciutats tal com eren des del segle XV fins a l’actualitat. Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la cessió de gravats per part de particulars i col·leccionistes.

Durant els mesos de setembre i octubre s’ha dut a terme, a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural, una esplèndida expo-sició de fotografies d’en Josep Lagunas. Natura, indrets d’Alma-celles i panoràmiques inèdites en fotografies de gran format, han estat l’eix vertebrador d’aquesta mostra.

Exposició sobre gravats

12a. Caminada nocturna

Escultura “La Finestra”

Josep LagunasAdéu a les “Crescències”

Un cop més, Almacelles i les seves explotacions ramaderes estan d’enhorabona. En aquest cas, fou la granja Mas Boví Ramadera, experts en la criança i selecció de la raça bovina llemosina, qui s’endugué el primer premi com a millor ramaderia en el concurs nacional d’aquesta raça que se celebrà a Salamanca els dies 5 i 6 de setembre. Hi van participar 53 ramaderies d’arreu d’Espanya i 270 animals. També van endur-se el primer guardó en la secció de vedelles de 16 a 17 mesos i de mascles de 25 a 36 mesos. Moltes felicitats!

Guardó per a Mas Boví Ramadera

8 9

10 11

Dins d’un conflicte inter-nacional que enfrontava a les dues grans potènci-es europees de l’època –França i Anglaterra– es va desenvolupar l’anome-nada Guerra del Francès. L’Espanya borbònica va signar amb França el Tractat de Fontainebleau el 27 d’octubre de 1807 per a què les tropes napo-leòniques pogueren envair Portugal, aliat dels brità-nics. El lliure trànsit de les forces armades franceses pel territori espanyol els va permetre apoderar-se de les principals places fortes sense disparar ni un

sol tret. Per exemple, el 9 de febrer de 1808 l’ano-menada “Divisió d’Ob-servació dels Pirineus” de Duhesme va creuar la frontera de la Jonquera i el dia 29 ocuparen la Ciutadella de Barcelona i el Castell de Montjuïc.

Paral·lelament, les dissen-sions internes de la família reial espanyola afavoriren els plans de Napoleó de substituir la monarquia hispànica. Arran del motí d’Aranjuez del 17-19 de març el primer ministre Godoy fou empresonat i Carles IV va abdicar en el seu fill Ferran VII. Però, davant la negativa de Carles a renunciar a la corona el 10 d’abril par-tiren cap a Baiona per a què Napoleó dictaminés una resolució. Tot i que, en realitat, tant el pare com el seu primogènit abdicaren davant l’emperador. El 2

de maig, al conèixer-se la notícia, es va aixecar el poble de Madrid. La insurrecció popular fou fortament reprimida pels ocupants francesos. Els presumptes aliats esde-vingueren despietats ene-mics. S’havia iniciat una guerra que aguditzà fins a l’extrem la crisi de l’Antic Règim provocada pel des-prestigi polític i instituci-onal de l’absolutisme i la fallida financera de l’Estat borbònic.

Fou a Lleida, precisament, on es va produir el primer alçament català contra els invasors napoleònics. El 28 de maig la ciutat es va revoltar mitjançant un moviment popular conegut amb el nom de “Sagrament dels lleidatans”, pel qual es conjuraren contra els gals i reconegueren a Ferran VII com a veritable monar-ca del regne d’Espanya. A

més, Lleida fou la primera urbs del Principat en orga-nitzar-se, ja que davant la passivitat de l’adminis-tració central per fer front a les tropes franceses va erigir una Junta de govern i defensa, encarregada de coordinar la resistèn-cia antinapoleònica de la ciutat sota la presidència del bisbe Torres. El 2 de juny la Junta va ampliar el nombre de vocals i es va convertir en corregimen-tal al representar a tot el corregiment de Lleida. Així mateix, la Junta lleidatana va contribuir decisivament a la formació de la Junta Superior de Catalunya, constituïda a Lleida el 18 de juny per unificar i con-centrar tot el poder i l’au-toritat de les múltiples jun-tes corregimentals en una institució capaç de dirigir la lluita armada contra l’in-vasor en nom de l’absent Ferran VII. Sota el lema

“Religió, Pàtria i Rei” la Junta Suprema va gaudir d’àmplies competències militars, hisendístiques, judicials..., però davant l’amenaça de l’exèrcit napoleònic es va traslladar el 6 d’agost a Tarragona. A partir de llavors, tingué un itinerari mòbil i errant que la va portar per unes altres vint-i-una ciutats catala-nes. Així doncs, des de l’estiu de 1808 les terres de Ponent només comp-taren amb la permanència d’una Junta local que va tenir com a principal objec-tiu la preparació del futur enfrontament militar. A partir de la capitulació de Saragossa –20 de febrer de 1809– la con-questa de Lleida, donada la seva importància estra-tègica, era imprescindi-ble per aïllar el Principat de Catalunya de la resta d’Espanya, tot consolidant el control napoleònic del nord-est peninsular. De fet, el 8 de febrer de 1810 es va promulgar l’annexió a l’imperi francès dels ter-ritoris de la riba esquerra de l’Ebre. D’acord a les ordres imperials dels dies 19 i 21 se li va encoma-nar al governador i cap de l’exèrcit d’Aragó Louis-Gabriel Suchet –un dels generals més prestigiosos de la Grande Armée– la conquesta de Lleida, Mequinensa i Tortosa. Per les pròpies memòries de Suchet coneixem que el futur mariscal no pogué utilitzar el camí més recte que passava per Fraga perquè els aragonesos havien cremat el pont de fusta que salvava el pas del riu Cinca, veient-se obligat a dirigir-se a

Montsó, a on el 10 d’abril va instal·lar el seu quar-tell general i el tren de setge. Precisament, des de Montsó, Suchet, tot comandant la brigada Vergès, el 13è cos de cui-rassers, sis companyies d’artilleria, una de ponto-ners, una de miners i dos de sapadors, partí direcció Lleida pel camí d’Alma-celles, vila que fou ocu-pada per les nombroses forces napoleòniques el 13 d’abril. Hem de supo-sar que Almacelles fou saquejada o bé va haver de contribuir amb quan-tioses contribucions tant en metàl·lic com en espè-cie. Fou la darrera escala de Suchet fins a situar-se davant mateix de Lleida. Simultàniament, pel sud va arribar la divisió Musnier, que procedent d’Alcanyís havia passat l’Ebre per Flix, i pel nord ho va fer la divisió Habert, que havia baixat per la riba esquer-

ra del Segre després de conquerir Balaguer. Amb aquestes maniobres va restar complert l’encer-clament de la plaça de Lleida. La guarnició lleida-tana integrada per 3.600 homes d’infanteria i 300 artillers s’hagueren d’en-frontar a Suchet i als seus 12.714 soldats d’infanteria i 1.509 de cavalleria. A més, la severa derrota de les tropes comanda-des pel capità general de Catalunya Enrique O’Donnell a la batalla de Margalef del 23 d’abril va impedir l’arribada d’uns imprescindibles reforços. La desfeta semblava ine-vitable per la superioritat numèrica, tàctica, logística i armamentística de l’exèr-cit napoleònic. Després de profusos i continuats atacs de l’artilleria fran-cesa a la tarda del 13 de maig les forces gales van aconseguir entrar per les bretxes obertes a les

muralles de la Magdalena i del Carme, tot saquejant la ciutat i assassinant a la població civil. El 14 de maig va capitular Lleida. Josep Lladonosa esmenta 200 morts i 500 ferits pel bàndol napoleònic i entre 1000 i 1500 morts –apro-ximadament un 10% del total de la població–, així com també alguns cen-tenars de ferits, per part dels defensors de la ciutat durant el setge. En defi-nitiva, la possessió de Lleida va atorgar a Suchet el domini de la línia del Segre, que cobria la fron-tera amb Aragó i obria pas als alts valls de Catalunya. Lleida era francesa, de fet, es va convertir en la capital del departament de les Boques de l’Ebre fins que fou alliberada el 14 de febrer de 1814.

Antoni Sánchez Carcelén, Universitat de Lleida

La Guerra del Francès a Almacelles

El general francès Louis Gabriel Suchet

Gravat de J. Ch. Remond i L. Mansard, on es reprodueix el setge de Lleida per part de les tropes borbòniques (IEI)Recreació d'un gravat de l'època on es veu l'ocupació d'Almacelles per les tropes napo-leòniques el 13 d'abril de 1810, abans d'iniciar el setge a la ciutat de Lleida

Tot i el temps inestable d'aquest estiu 2014, la campanya de les Piscines Municipals es pot qua-lificar de força exitosa. D’una banda perquè s’han assolit molts més abonaments incloent totes les modalitats (l’any 2013 es van fer 1.186 abonaments enfront els 1.310 d’enguany). Cal desta-car l’augment en les modalitats de temporada infantil (amb un increment del 20,7%), les d’adult (+19,2%) o les de pensionista (+14,8%). Així mateix, pel que fa al nombre d’entrades soltes es con-soliden les xifres aconseguides l’any passat, situant-se enguany prop dels 9.000 banyistes (8.938 usuaris). Tot un èxit!

Continuant amb la política d’ajudar a les famílies a l’hora d’adquirir els llibres de text, l’Ajuntament d’Alma-celles, com des de fa 8 anys ençà, col·labora facilitant als alumnes de 5è i 6è de primària i 4t d’ESO de l’Institut, 60 diccionaris d’anglès i 40 llibres de matemàtiques. També està previst ampliar aquesta col·la-boració amb l’adquisició de nous llibres i material escolar.

L’alcalde d’Alma-celles i la regido-ra d’esports es van reunir amb la Junta Directiva del Club Athlètic Almacelles. Els representants

del club han informat l’ajuntament de l’ini-ci de la nova tem-porada i dels seus projectes. L’alcalde Josep Ibarz i la regi-dora d’esports i presi-

denta del Patronat Municipal d’Esports, Montse Noró, s’han posat a disposició del nou club i els han ofert tot el seu suport i col·laboració.

Ajuda en els llibres de text

12 13

Balanç de les PiscinesNou equip de futbol

A fi d’evitar els embussos i col·lap-ses dels carrers propers als cen-tres escolars d’Almacelles, molt especialment en dies de pluja i de mal temps, l’Ajuntament està estudiant conjuntament amb els centres i les AMPES, la possibilitat i viabilitat de reinstaurar un bus escolar que donaria servei als prop de 800 alumnes repartits entre els tres centres educatius de la vila.

El Centre Especial de Treball El Pla va obrir el 23 de setembre la botiga El Cistell, dins el complex del Centre Assistencial de Sant

Joan de Déu. Es trac-ta d’una botiga amb productes de proxi-mitat, elaborats pel mateix centre i amb un alt valor social.

Aquest CET dóna feina a 72 persones, dues de les quals treballen de manera directa en aquesta botiga.

Nova botiga del CET El Pla

Bus escolar

Amb motiu de les obres del carrer d’Anselm Clavé i Sant Jaume, l’Ajuntament d’Almacelles s’ha posat en contacte amb el propie-tari del solar situat entre els carrer de Joaquín Costa, Av. de Sucs, Ponent i Àngel Guimerà; per des-tinar-lo a aparcament provisional mentre durin aquests treballs d’ur-banització.

S’ha iniciat una cam-panya de recollida de signatures per enviar a la Ministra d’Agri-cultura, Alimentació i Medi Ambient, Sra. Isabel García Tejerina; en la qual se li fa saber l’interès per salvaguardar una sequoia centenària

que hi ha situada en l’enclavament cone-gut com a Coll de Foix, prop del Canal d’Aragó i Catalunya. Tot i que aquest arbre es troba prop d’Al-macelles i d’Alfarràs està dins del terme d’Albelda (Osca), i en terrenys propietat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. És per aquest motiu que els escrits, fets arribar mitjançant sig-natures telemàtiques, s’adrecen a ella com a màxima autoritat i responsable d’aques-ta mena de patrimoni que es vol salvaguar-dar. Curiosament, aquesta sequoia és la única de les tres

que es van plantar originàriament en tres dels aqüeductes que recorrien el Canal, entre Sant Esteve de Llitera i la zona d’Al-farràs. Es van plan-tar per commemorar l’efemèride l’any 1910 i es va plantejar com un símbol de perdu-rabilitat en el temps. Malauradament, dues d’aquestes grans sequoies es van morir, i l’altra, la única que queda viva sem-bla que pateix alguna mena de malaltia. Per aquest motiu, s’ha endegat la campanya que compta amb el suport i recolzament de l’Ajuntament d’Al-macelles.

Salvem la sequoia

El 24 de setembre, es va presentar la nova Unitat Hospitalària E s p e c i a l i t z a d a en Discapacitat Intel·lectual (UHEDI) dins del complex hos-pitalari de Sant Joan de Déu d'Almacelles (Lleida), i que entrà en funcionament a prin-cipis de novembre. La UHEDI se suma a la resta d'unitats d'hos-pitalització de curta i mitja estada, amb un alt grau d’especi-alització, ja desple-gades a Catalunya (Barcelona, Girona i Tarragona) dirigida a l'atenció de persones, majors de 18 anys,

amb discapacitat intel·lectual i malal-tia mental i/o greus trastorns de conducta que precisen un pla global d’atenció. El servei, d'assistència pública, està finançat, de forma conjunta, pels Departaments

de Salut i Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ampliació ha comptat amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Al-macelles i suposa la creació de 18 nous llocs de treball.

Nou aparcament provisional

A l’igual que gran part dels muni-cipis i institucions de Catalunya, el dia 22 de setembre s’aprovà en Ple extraordinari, l’aprovació de la moció on es donava el suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre de 2014. Van votar a favor els regidors de CiU, ERC i IPA-FPM; dues abstencions del PSC i 2 vots en contra dels regidors del PP.

Ple històric

18 nous llocs de treball en la nova UHEDI

1514

Enguany, les Festes de la Mercè d’Almacelles, han tingut com a prin-cipal eix vertebrador el món del cinema ja que se celebrava el 90è ani-versari de l’obertura del primer cinema a la pobla-ció. Així, les Festes van iniciar-se el dia 19 de setembre, amb un repic de campanes al mig-dia. Continuaren per la

tarda amb el pregó de les pubilles sortints, el xupinasso i la traca que va donar pas a una ani-mada cercavila amb el grup Cremallera Teatre i l’espectacle “Va de cine”. Posteriorment, a l’espera de l’acte de proclamació del nou pubillatge, es va oferir una àmplia gamma de montaditos i cocktails de cine que va fer les

delícies dels allí pre-sents. Acabada la gala del nou pubillatge, va tenir lloc la 4a edició de la Festa del Latro, on tots els penyistes van rebre l’escarapel·la d’enguany amb un pregoner de luxe, el cantautor alma-cellenc, Xavier Baró. Un recorregut amb els nous batukaires d’Almacelles i els Retumbeu, va portar

als centenars de congre-gats fins al recinte de les Penyes, on va continuar el ritme i la bona música amb el Dj Salas, Two Dani Dj i Dj Abel.

El dissabte 21 va comen-çar amb els tradicionals recorreguts de caça, competició de petanca i la primera de les quatre session de cinema, que

Festes de la Mercè 2014

1716

es van projectar al cine-ma del Casal, recollint les votacions que s’han anat fent durant aquest estiu a les xarxes soci-als. Per la tarda se cele-brà la 15a. Milla Urbana, una de les competici-ons de més renom de casa nostra i al mateix temps, prop del recin-te de les Penyes, tenia lloc la Cursa de Llits. Hi hagué partit de futbol del bo amb l’EFAC de 1a. Catalana que es va enfrontar al Viladecans UD i la segona de les projeccions de cinema al casal. La música va venir de la mà de l’Orquestra Welcome Band i de la Solversions.La Girasol.Cat. Un espectacle de llum i foc va inundar la plaça de la Vila amb els Diables L’Espetec d’Agramunt a l’entrada de la mitjanit, i al recinte de les Penyes continuà la música fins tard amb els Dj Minu i Dj Lata.

El diumenge 21 va tenir lloc una de les trobades de 4x4 més emocionants al Circuit de la Mina, una altra projecció popular al Casal i una divertidíssi-ma Baby Disco a la plaça Fortuny, amb el grup Divertimarta i els seus animadors Pim i Pam. Al migdia també vam tenir sardanes a la plaça de la Vila amb la Cobla Lo Castell i el concert i ball de tarda ens el portà la reconeguda Orquestra Montgrins.

El dilluns 22 va haver un càsting a Casa Clara per a un projecte de pel·lí-cula de ficció que s’es-tà preparant amb força èxit de convocatòria, i la projecció a la Sala Polivalent d’Avatar, la pel·lícula guanyadora en la votació, entre els títols de les més vistes de la història del cinema. El dimarts 23 va ser el dia escollit per tenir les fire-

tes a preus populars i per la inaguració de la botiga El Cistell, a càrrec del CET El Pla del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu. Al vespre destacà la bona acolli-da que tingué el musical “Nachthexen, les bruixes de la nit” a càrrec del grup Nòmada Teatre, el Sopar Popular dels Penyistes i una nova edició de la moguda Gimtaja, que organitza anualment la Colla d’Amics de la Festa d’Almacelles.

El dimecres 24 Almacelles es vestí de gala per honorar a la seva patrona, la Verge de la Mercè. Una lluï-da Missa Major donà el tret de sortida als actes centrals de la festa. Seguidament, hi hagué sardanes amb la Bellpuig Cobla, que interpretà algunes peces adapta-des de melodies famo-ses de pel·lícules. Per

la tarda hi hagué el gran concert amb l’Orquestra Maravella, que també oferí un extens reperto-ri de bandes sonores. A les 7 de la tarda va tenir lloc l’estrena de la Ruta de les Estrelles, amb el descobriment d’un plafó i les set estrelles on hi havia hagut un cinema a la població des d’aquell primer que va obrir les portes durant les Festes de la Mercè de 1924. Va ser un acte força emotiu, ja que, a més dels perso-natges de cine que van acompanyar-nos durant tota la ruta, també hi van ser presents persones força vinculades als cine-mes homenatjats. El dia de festa grossa va aca-bar amb un bon ball amb la Maravella i el colofó: un novedós piromusical al voltant del Parc d’Eu-ropa al ritme de cançons mítiques de pel·lícules.En definitiva, unes Festes de la Mercè de cine!

18 19

Amb motiu de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, l’Ajuntament d’Almacelles i l’Alma-celles Pedal Club varen celebrar la setena edició de la Pedalada Ecològica. Una quarantena de ciclistes de totes edats i condicions es van trobar el dia 5 d’octubre al voltant de la plaça de les Llums i van fer un recorregut força entre-tingut pels carrers del poble. En acabar, tots van anar a la plaça de la Vila, on es va repartir coca i xoco-lata per a tots els participants.

Unes dues-centes persones es van con-centrar el passat 30 de setembre a la plaça de la Vila, en res-posta a la suspensió que va fer el Tribunal

Constitucional a la Llei de Cosultes i al decret de con-vocatòria aprovats pel Govern de la Generalitat. A l’igual que centenars d’ajun-

taments catalans, aquesta mostra de rebuig volia deixar patent la disconfor-mitat d’una part de la societat catalana amb aquesta decisió.

El dissabte 4 d’octu-bre, la pràctica tota-litat dels alcaldes de Catalunya (920 de 947), a més de les quatre diputacions

catalanes i altres ens del món local, es van trobar al Palau de la Generalitat, a fi d’entregar en mà al President de la

Generalitat les moci-ons a favor del dret a decidir de Catalunya. Almacelles també hi va ser de la mà del seu alcalde.

A través de la Regidoria de Benestar Social i per mediació del personal sanitari del CAP d’Alma-celles, es va iniciar el proppassat dia 6 d’octubre les sessions de gimnàstica abdominal hipopressi-va, adreçada molt especialment a les dones i a totes aquelles perso-nes amb dolors abdominals i lum-bàlgies. Aquestes xerrades-taller van tenir una gran acceptació de públic i s’hi van apuntar una trente-na de persones. El lloc escollit per dur a terme aquestes sessions fou la sala polivalent de Casa Clara.

Ja són 10 els anys que es fa la trobada organitzada per l’Associ-ació d’Amics del Country Lo Vilot d’Almacelles. El dia 4 d’octubre va tenir lloc a la Sala Polivalent la d’aquest any. Hi van participar prop de 300 persones vingudes d’arreu i s’ho van pasar d’allò més bé amb una desfilada de motos americanes, un sopar country, toro mècanic i l’actuació del can-tant Alex T.

Des del mes d’octubre Almacelles compta amb una nova associació. Es tracta de l’Associació Pottal que va donar-se a conéixer al centre cívic Casa Clara i que està format per subsaharians residents a la vila, la major part d’ells de Guinea. Des de la seva associació es pretèn donar suport i informació a tots aquells nouvinguts subsa-harians que s’estableixen entre nosaltres, així com recollir fons per construir un hospital a Guinea.

Films in Situl, con-curs de curtmetratges que posa en valor la imaginació i les apti-tuds dels més joves en la filmació i en la creació d’una petita història àudiovisual. El dia 4 d’octubre pel matí va tenir lloc la filmació de tots els equips presentats. Per la tarda es va procedir a l’editatge i l’endemà es va fer el visionat i la posterior entrega de premis. En total, es van pre-sentar sis equips, de tres categories dife-

rents. En la categoria A (de 8 a 11 anys) va guanyar el primer premi l’únic equip concursant format per Carla Morea, Mari Cruz Pascual i Laia Castellarnau amb el seu curt “Enderman”. Pel que fa a la cate-goria B (de 12 a 16 anys), el primer premi va ser pel curt “El misteri d’Almacelles” de l’equip format per Marc Dalmau, Àngel Nicolàs, Aïda Ibarz, Ainhoa López i Joel Pera. El segon premi anà per “El destí de les

nacions”, format per Aura Susagna, Jordi Noria i Mercè Corral. El tercer premi fou per “Almacelles Arcade” de David Morea, Marc Cruz, Xavier Nadal i Eduardo Morell. De la categoria C (de 17 a 30 anys) el primer premi fou per “Ser pagès és lo millor” de Sara Bisart, i el segon premi anà a parar al curt “El bon veí”, de l’equip format per Pau Labrador, Pol Martínez, Esther Martínez, Albert Vidal i Jordi Morros.

Com sigui que fer 40 anys marca tota una vida, els nascuts i resi-dents a Almacelles l’any 1974, van fer la seva multitudinà-

ria trobada a la Sala ARCA el proppassat 4 d’octubre. Prop d’una seixantena de “quarentons i quaren-tones” s’ho van pas-

sar d’allò més bé en una vetllada inoblida-ble on no hi va faltar ni un bon sopar ni un bon ball revival. Moltes felicitats!

Gimnàstica hipopressiva

Festa Country Moció del món local

Contra la suspensió del TC L’Associació PottalQuintos 74

III Films in Situ

7a Pedalada Ecològica

20 21

L’Ajuntament d’Al-macelles ha aprovat definitivament el pro-jecte de Circuit per fomentar els hàbits saludables; un pro-jecte pressupostat en 57.000 euros i que pretén donar forma i serveis a un circuit urbà dividit en dos trams. Un primer de poca intensitat (1.750 metres) i un segon amb diferents zones de dificultat i que tin-dria 5,2 Km. Ambdós començarien i acaba-rien davant del Camp d'Esports i el traçat s’estendria per l'Av. de Josep Mas Dordal, carrer Garrigues, Pallars, Nostra Sra. de Montserrat, Noguera, Bassa del Pou, Rambla de Catalunya, Estació, Dr. Agustín, acces-

sos CEIP, Ronda de Mariano Gomà (pel darrera del tossal de les Santes Creus), Pitàgores, Llitera, Bassa Bona, Tamarit, Binèfar, Av. dels Esports i arribada al lloc d'inici.

Tant en el primer com en el segon circuit s'habilitarien zones per instal·lar aparells de gimnàstica, mus-culació i escalfament.

També es condicio-narien els vorals de l'Av. de Josep Mas Dordal amb l'estesa i compactació d'unes pistes de sauló, la col-locació de bancs de fusta en llocs estra-tègics, aparcabici-cletes, fanals, punts de llum i diferents senyals informatius que senyalitzarien el recorregut, les distàn-cies i demés informa-ció per als usuaris.

Ateses les obres d’urbanització dels carrers de Sant Jaume i d’An-selm Clavé que s’estan duent a terme, l’Ajuntament d’Almacelles convocà el dia 7 d’octubre als comerciants d’aquests carrers, a fi d’escoltar-los i d’informar-los de les mesures que s’han pres per tal d’evitar problemes de mobilitat i minimitzar al màxim les molès-ties que aquests treballs pugues-sin comportar als seus negocis. En aquest sentit, s’establiren uns mecanismes de coordinació entre l’Ajuntament, l’empresa adjudica-tària de les obres i els comerciants d’aquest vial tan cèntric i important.

Després d'una final molt emocionant, l’INS Canigó va gua-nyar a l’INS Ciutat de Balaguer en el popular concurs radi-ofònic Els optimistes

de Catalunya Ràdio. Durant tota una set-mana, diferents membres del centre, professors, alum-nes de 4t d'ESO, exalumnes, mem-

bres de l'AMPA i el mateix director van haver d’esforçar-se al màxim per obtenir el premi: 500 € per destinar-lo a equipa-ments informàtics.

En el marc de les millores del carrer del Raval Alt, també s’ha fet una actuació força interessant en l’escalinata del tram final del C/ d’Enric Prat de la Riba, que pretén connectar sense problemes de mobilitat aquest sector amb la car-retera d’Alfarràs i l’accés principal al CEIP Antònia Simó. Aquesta escalinata s’adaptarà a un dis-seny clàssic en consonància amb aquest sector urbà format a partir del segle XIX i també servirà com a lloc públic de trobada i esbarjo de veïns i passejants.

En el marc dels actes del tricentenari 1714-2014 i de la mostra "El Gravat a través de la ciutat", el 9 d’oc-tubre va tenir lloc al Museu la primera de les conferències, amb el catedràtic d’Histò-ria Contemporània

de la UB i director de la Fundació públi-ca Institut d’Estu-dis Ilerdencs, Josep Maria Solé i Sabaté, qui disertà sobre "Catalunya 1714-2014, evolució his-tòrica i institucional". El 17 d’octubre, va

tenir lloc la segona de les jornades, on es parlà del gravador De Beaulieu, i de la seva perspectiva de les ciutats, les fortifi-cacions i les escenes militars, a través de l'explicació de l’expert Jordi Capdevila.

La delegació a Almacelles de l’Assemblea Nacional Catalana, Almacelles per la Independència, dins de la seva campanya rei-vindicativa “Per un país groc” ha embolicat de groc diferents monuments significatius de la vila per defensar la consulta del 9-N. Així, hom ha pogut contemplar com les escultures de les Quatre Barres, el monument a la Sardana i la Porta de Ventafarines, s’havi-en vestit de groc per fer palesa aquesta iniciativa.

El dia 18 d’octubre es va cele-brar l’entrega dels premis del 1r. Concurs d’Auques “Vila d’Alma-celles”, en el què varen partici-par alumnes de l’INS Canigó, i que enguany tenia com a motiu principal els 50 anys del Parc de Bombers d’Almacelles.

Acabada la temporada d’estiu, i després de set anys de funciona-ment i l’èxit d’acollida que ha tingut aquest nou parc de la vila,

l’Ajuntament d’Alma-celles endegarà un pla de millores per al Parc del Vilot que consis-tiran, bàsicament, en arranjar les fuites del

llac central i integrar el jaciment arqueològic al parc. A més, s’intensifi-caran les tasques de neteja i s’ampliarà la zona de jocs infantils.

Circuit d’hàbits saludablesNou accés al C/ Prat de la Riba

Reunió informativa L’INS Canigó campió Conferències al Museu

Millorem el Parc del Vilot

Almacelles es vesteix de groc

Concurs d’auques

22 23

A pocs dies d’acabar l’any, podem dir que els grups vinguts en autocars, que han visitat el Museu, el Centre Històric d’Al-macelles i altres atractius de la vila, han estat més de vint. Així doncs, prop d’un miler de visitants han

estat a la nostra vila, han aprofitat per fer compres en algun dels seus comerços, per dinar en els res-taurants d’Almacelles i per fer despesa en establiments de la vila que, d’altra manera, no s’hagués realitzat. Estem parlant d’una

mitjana de 1.000 euros per grup i estem consolidant poc a poc, però de manera segura, un nou pol de dinamització econò-mica que repercuteix molt directament en els negocis i en molts llocs de treball d’Al-macelles.

L’Ajuntament d’Almacelles ha endegat recentment una campa-nya per reforçar i donar a conéixer el teixit comercial de la vila a les portes del Nadal, tot potenciant la seva diversitat i atractius. Aquesta campanya consistirà en passar un spot per TV Lleida i a les xarxes socials.

A fi de minimitzar al màxim la despesa en el reg de les noves zones verdes, parcs i avingudes, l’Ajuntament d’Almacelles va sig-nar un conveni amb el Sindicat de Regs d’Almacelles per tal d’em-prar aigua de reg –a preu d’aigua de reg- per subministrar a totes aquestes zones verdes. Val a dir que el preu de l’aigua de reg és infinitament més barata que la de consum humà i se’ns subministra per a aquest ús un cabal de 90 l. per segon.

Amb motiu de la cele-bració del Dia de la Seu Vella de Lleida, el proppassat 26 d’octubre, el grup de

recreació històrica del segle XVIII d’Alma-celles hi va participar ben activament, amb una desfilada davant

la Porta dels Apòstols i una exhibició del ball del minuet a l’absis de la catedral. Fou tot un espectacle!

El quiosc Roda, un dels establi-ments més veterans d’Almacelles, es trasllada a un nou local del carrer Major. Després que el Sr. Josep Maria Roda s’instal·lés per primer cop el 1949 “davant les Monges” –com es deia del seu establiment–, pren les regnes del negoci la néta d’aquest, la Pili Reñé Roda. Molts són els records que quedaran en aquest establi-ment, segons ens comenta la Sra. Pura, la vídua del Sr. Roda, però són les noves generacions qui han de continuar el negoci i qui l’han de renovar i tirar endavant.

Pensant en les millo-res previstes per l’any vinent al complex de les Piscines, els ser-veis tècnics de l’Ajun-tament han examinat l’estat de la depura-dora d’aquests equi-paments, a fi de pre-veure la substitució de la sorra que fa de filtre, una de les pri-oritats per optimitzar aquesta i, molt espe-cialment, des de que l’any 2004 es connec-tés a la depuradora la piscina petita i la mitjana, optimitzant

recursos i evitant el malbaratament d’ai-

gua que es canviava periòdicament.

El dia 23 d’octubre, el servei d’activitat físi-ca i esport del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Alma-celles va organitzar una cursa d’orienta-ció adaptada al Parc

Europa d’Almacelles. En aquesta cursa van participat un total de 14 centres de les Terres de Lleida, agru-pats sota la Federació ALLEM. Aquesta és una més de les activi-

tats que es fan en els municipis o centres de manera periòdica i és tracta de facilitar l’intercanvi de conei-xements, emocions i aprenentatges dels interns i monitors.

El passat mes d’octubre va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural, una interessant mostra de clicks, on es van recre-ar diferents escenes amb aquest tipus de joguina tan popular. Les diferents col·leccions de clicks van ser cedides per diferents aficionats de la vila.

Potenciem el comerç

Aigua de reg

El Museu: un pol de dina-mització econòmica

Millorem les Piscines

Curses d’orientació pels centres d’ALLEM

Exposició de clicks

Diada a la Seu Vella

El quiosc Roda es trasllada

2524

Moltes felicitats a l’equip de futbol-sala femení d’Almacelles pel seu ascens a la primera divisió d’Honor catala-na. Cal recordar que ja són quatre els anys que juguen federades i tres jugant a la primera divisió. Agrair la tasca

de la seva entrenado-ra, la Maribel Luengo, el delegat Marc Mosella i, molt especialment, a les 15 jugadores pro-vinents d’Almacelles i també dels pobles veïns de Binèfar, Binaced, Alfarràs i Altorricó. Molts ànims a totes elles!

PROGRAMACIÓ INFANTIL:Cercavila (Cremallera Teatre): 2.359,5€Traca: 583,22€Disco-Baby: 605€

TOTAL: 3.547,72€

ORQUESTRES:WELCOME BAND: 6.050€MONTGRINS: 6.655 eurosMARAVELLA: 7.260€LLUM: 1.092,86€

TOTAL: 21.057,86€

PENYES I ACTUACIONS JUVENILS:Lloguer Carpa Penyes: 2.000€Explanació terrenys: 1.273,65€Assegurança: 192€Instal·lació elèctrica, serveis WC, etc.: 6.117,07€

Actuació Orquestra Girasol: 4.235€Batukada: 500€Hores extres brigada i personal municipal, mun-tatge, neteja i supervisió: 2.000€

TOTAL: 16.317,72€

ALTRES:Serveis ambulància diferents events: 386,20€Piromusical: 4.840€Brigada hores extres 1.000€Sardanes: 1.250€Correfocs: 1.100€

TOTAL: 7.576,20€ DESPESA DELS PRINCIPALS ACTES DE LES FESTES DE LA MERCÈ 2014

TOTAL: 49.499,59 €

Principals despeses de les Festes de la Mercè 2014

Amb motiu d’un viatge privat de l’alcalde d’Alma-celles a l’illa de Sicília, i la visita que va fer als pares d’una alumna de Santa Ninfa, qui va fer un intercanvi escolar dins el programa Comènius amb l’INS Canigó de la nostra vila; aprofità l’avinentesa per donar a conéixer a l’alcalde de la població siciliana, el Sr. Giuseppe Lombardino, i al director

de l’Institut Luigi Capuana, el Sr. Benedetto Biundo, la intenció de l’ajuntament almacellenc de dedicar una plaça a aquesta vila siciliana. Val a dir que ja són deu anys d’inter-canvi escolar i són molts els alumnes d'Almacelles que han establert lligams d’amistat i culturals amb els seus homòlegs i les seves famílies de Santa Ninfa.

Almacelles i Santa Ninfa

El futbol-sala femení a 1a. Divisió d’Honor

Amb el mes de setembre s’han iniciat les obres d’urbanització d’An-selm Clavé i un altre del carrer de Sant Jaume. Aquesta intervenció urbanística pretèn dina-mitzar un dels principals eixos paral·lels al Centre Històric, dotant-los de nous serveis, suprimint barreres arquitectòni-ques i fer que aquesta reforma sigui l’impuls definitiu per activar tot aquest sector. Aquesta obra està pressupos-tada en 404.000 euros i està subvencionada en un 50% pels fons FEDER i en un altre 50% per l’Ajuntament. El termini per a l’execució

d’aquestes obres és de 5 mesos. També es con-templa la urbanització

de dos petits trams de carrer (el d’Albert Lleó i el del Canigó) que han

de connectar la plaça de la Vila amb el carrer de Sant Jaume.

Renovem el C/ Anselm Clavé i St. Jaume

Pocs mesos separen aquestes dues imatges de l’entrada est d’Almacelles.

No cal dir que, a més d’una millora a nivell paisatgístic i visual, s’ha fet especial

incís en la millora de la seguretat viària, amb els passos elevats i la intercon-

nexió dels dos barris, fins fa poc separats per una gran mitjana de formigó.

Entrada est d’Almacelles

26 27

Encara no fa un any que es va estrenar el Centre Cívic de Casa Clara i ja es pot assegurar que és tot un referent pel que fa a la vida associativa, cul-tural i participativa d’Al-macelles. En aquest sen-tit, en pocs mesos s’han multiplicat les activitats que s’hi duen a terme i ha estat l’indret escollit

per donar sortida a mul-titud de noves associaci-ons i cursets diversos. En aquest sentit, s’ha ampli-at els dies en què Casa Clara obre les seves por-tes als dilluns i dimarts per poder donar cabuda a tots els cursos i activitats que s’hi duen a terme. Cal esmentar tot el que es prepara per aquest darrer

trimestre de l’any, com són: taller de comptar i repartir sardanes, taller d’elaboració de capgros-sos, taller de gimnàstica hipopressiva, ioga, taller de labors, tallers de tèc-niques d’estudi, projecció de curtmetratges, taller d’iniciació al circ, curs de pre-monitors de lleu-re, tallers de risoteràpia i

el curs de marca, imatge corporativa i estratègies comunicatives, entre d’al-tres. També són interes-sants les xerrades previs-tes sobre com poder tro-bar feina, què és la sida i sobre el networking i ges-tió de contactes. Podeu informar-vos de tot això i més al facebook Centre Cívic Casa Clara.

Casa Clara, a tope!

Un total de 39 alum-nes estudiants de francès de tota la província de Lleida es van donar lloc a l’Auditori del Centre Cultural el proppas-sat 27 d’octubre per rebre les certificaci-ons DELF Scolaire de

coneixement d’aquest idioma. Van ser-hi presents el director dels SSTT d’Ense-nyament, Sr. Miquel Àngel Cullerés; el cònsol honorari de França a Lleida, Monsieur Emmanuel de Miguel Mornet, el

director de l’Alliance Française a Girona, M. Eric Pérez Mouillet i l’alcalde d’Alma-celles, Josep Ibarz, que els va agrair haver pensat en la nostra vila com a seu per a aquest acte tan especial.

Certificacions DELF Scolaire

L’Ajuntament, tal com ja tenia previst des d'un principi, s’ha posat d’acord amb diferents clubs esportius de la

vila per destinar la pri-mera planta de l’edifi-ci del Punt Sanitari a usos polivalents, com ara lloc d’escalfament

de jugadors, xerrades tècniques, exercicis de rehabilitació o prime-res cures en cas de petites lesions.

Donem ús al Punt Sanitari

Arran d’algunes peticions de comerços de la zona est del car-rer Major d’atansar el Mercat Setmanal cap a aquest sector de la població, l’Ajuntament d’Alma-celles està estudiant la possibilitat d’allargar-lo pel carrer Major fins a la cruïlla amb l’Av. del Baró d’Es-ponellà i de Mn. Cinto Verdaguer. Aquesta ampliació cap a llevant implicaria cent metres linials més de mercat i poder instal·lar una desena més de parades.

Aquesta reestructuració, que beneficiaria als comerços d’aquest nou sector, també serviria per ubi-car noves parades i algunes que hauran de ser canviades de lloc davant les properes obres d’urba-nització de carrers com el d’Albert Lleó i Sant Jaume; trams que afecten una part de l’actual traçat del Mercat Setmanal d’Almacelles. S’ha informat d’aquest canvi a tots els veïns d’aquest tram de carrer, donant l’oportunitat que donin el seu parer sobre aquesta amplia-ció, suggerències o aportacions per millorar el Mercat Setmanal dels dijous d’Almacelles. Val a dir que aquest és un dels mercats més concorreguts i amb major nombre de firaires de les Terres de Lleida, amb prop de 120 parades.

L’Ajuntament va aprovar en el Ple, amb l’unic suport dels regidors de l’Equip de Govern, la creació d’un Fons Solidari per fer front als casos d’alguns ciutadans i famílies de la vila que els hi és impossible fer front a les despeses del rebut de l’aigua. D’aquesta manera s’evitaria el tall del subminis-trament d’aquest bé a famílies o col·lectius especialment vul-

nerables. Aquest Fons Solidari comptarà amb uns recursos que procediran de fons munici-pals i també s’està estudiant la possibilitat d’altres aportacions com les de l’empresa Aqualia, amb la què s’està gestionant aquesta col·laboració. Per poder accedir a aquest Fons Solidari s’haurà d’acreditar degudament amb informe dels Serveis Socials municipals.

Almacelles crea un Fons Solidari

Ampliem el Mercat

28 29

Què són les Ordenances Fiscals? Les ordenances Fiscals són el conjunt de normes que regulen les taxes i els impostos vigents en un municipi.

El principal impost és l’IBI (Impost sobre béns immobles). Aquest impost es calcula a partir del valor cadastral dels immobles. El valor cadastral és un valor que fixa la Dirección General del Catastro quan fa la ponència de valors del municipi.

A Almacelles la darrera valoració es va fer l’any 2009. Amb l’esclat de la crisi immobiliària, i durant els dar-rers tres anys, l’Ajuntament ha demanat insistentment al Ministeri d’Hisenda i a la Direccion General de Catastro la revisió dels valors cadastrals per adap-tar-los a la realitat del moment que vivim. La resposta sempre ha estat negativa. Per això, l’any passat vam rebaixar el coeficient de l’IBI, tal i com ens vam com-prometre, de tal manera que, malgrat l’increment del 10% de la revisió cadastral, l’import dels rebuts no augmentés.

Per a aquest proper any, finalment el Ministerio ens ha autoritzat la revisió a la baixa dels valors cadastrals, però ens han marcat ells el percentatge, que suposa-rà una rebaixa dels valors del 22%.

Amb aquesta revisió, el valor cadastral dels béns immobles d’Almacelles es reduirà en 70 milions d’euros, passant de 316.000.000 € a 246.000.000 €

L’ajuntament tan sols té potestat en la determinació del tipus impositiu. La Llei d’Hisendes Locals imposa uns tipus d’entre el 0,40 i l’1,10. Els darrers anys hem rebaixat o congelat el tipus vigent. Així, l’any 2012 el vam rebaixar, l’any 2013 el vam congelar i l’any 2014

el vam tornar a baixar amb l’objectiu que –malgrat l’in-crement del 10% de la revisió cadastral– l’import dels rebuts fos el mateix que el de l’any 2013. Actualment, el nostre tipus impositiu és del 0,58418; molt per sota de la meitat del tipus permès.

Pel proper any 2015, tot i la revisió a la baixa del valor cadastral, hem decidit deixar el mateix tipus que l’any anterior, tot i que això suposi una reduc-ció en els ingressos de l’ajuntament. La Gerència del Cadastre i el Ministeri imposen una fòrmula que no traslladarà la rebaixa del valor cadastral a la base liquidable. La revisió del valor cadastral té també efectes en altres impostos: successions, donacions, transmissions patrimonials, actes jurídics documen-tats, plusvàlues, impost sobre la renda, impost sobre el patrimoni, etc.

Parlem d’Ordenances Fiscals Municipals Pel que fa a l’Impost de Vehicles, aquest ha estat congelat des de l’any 2008 fins l’any 2013, que el vàrem baixar un 3%, deixant-lo congelat l’any 2014 i també per al proper any 2015, tot i que la Llei d’Hi-sendes Locals ens permet apujar-lo encara més. Per tant, no el tenim al màxim que ens permetria la llei. D’altra banda, pel que fa a aquest impost, cal dir que els vehicles bonificats per a aquest any són 206, amb un import total de 32.500 €

Pel que fa a les taxes, tenim les de clavegueram, cementiri, escombraries, ocu-pació de via pública, subministrament d’aigua, llar d’infants, preus públics i guals. Cal recordar que l’any 2013 es van incrementar les bonificacions del 50% a les taxes d’escombraries per a les famílies amb menys recursos i per a la gent gran; de tal manera que, des d’aleshores cada any hem pogut ajudar més de 300 famílies. A més a més, no es va repercutir l’increment de l’IVA (6%), pujada que suporta l’ajuntament, tot i que el cost del servei sí que ha augmentat. Ara bé, tot i que la Llei d’Hisendes Locals determina que les taxes han de cobrir els costos dels serveis prestats, pel proper any 2015 seguirem amb la política de conge-lació de taxes iniciada en els darrers anys i, per tant, aquestes no tindran cap augment. Les bonificacions d’enguany han suposat un import de 15.000 €

Pel que fa al preu de l’aigua, cal recordar que aquest no depèn de l’ajuntament, sinó que l’aprova la Comissió de Preus de Catalunya a la vista de l’expedient de preus que presenta l’empresa que presta el servei; expedient on ha de justifi-car totes i cada una de les despeses del servei i que inclouen aquelles inversions que es fan a la xarxa i que s’han d’amortitzar. L’equilibri econòmic del contracte té lloc quan el concessionari, aplicant als consums facturats als abonats les tarifes vigents, cobreix el conjunt de despeses derivades de la prestació del servei, així com les despeses generades per les inversions realitzades a la xarxa, permetent al concessionari la recuperació del capital invertit. Quan es produeix un desequi-libri econòmic, bé perquè es varien les condicions inicials del contracte o bé per-què no s’amortitzen les obres efectuades a la xarxa, cal restablir aquest equilibri que es fa via tarifes. Això és el que va succeir a Almacelles: d’una banda, es van modificar les condicions del contracte quan es van desvincular de la xarxa de subministrament la xarxa de l’extraradi i, de l’altra, que totes les obres fetes a la xarxa en el període 1992-2003 no es van començar a amortitzar fins l’any 2004. Per altra banda, s’ha de tenir en compte que el cànon de l’ACA s’ha incrementat molt a causa del greu dèficit que aquest ens arrossega.

La taxa de l’escola bressol es manté tot i que no sabem quina serà la subvenció del Departament d’Ensenyament, encara que tot apunta a que serà la mateixa o menor. El dèficit el seguirà absorbint l’ajuntament amb els impostos de tots i totes, inclosos aquells que no en fan cap ús d’aquest servei.

Per altra banda, cal fer esment a la creació, per part de l’ajuntament, d’un Fons Solidari que s’ha creat amb fons municipals perquè les famílies amb pocs recursos puguin pagar els rebuts de l’aigua potable i assegurar, així, un bé bàsic com l’aigua potable a totes les famílies. Per poder accedir a aquest Fons Solidari s’haurà d’acreditar degudament amb informe dels Serveis Socials municipals.La creació d’aquest fons se suma a les altres bonificacions socials que ja hi ha en marxa des de fa anys, de les quals s’estan beneficiant més de 300 famílies.

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

1,1

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

TIPUS MÀXIM PERMÈS

TIPUS MÍNIM PERMÈS

TIPUS MITJÀ: 0,75

3130

D’uns anys ençà estem veient com la part baixa de la vila pateix inunda-cions en dies de fortes pluges, molt especialment quan aquestes venen de manera torrencial o en tempestes de molta aigua en molt poc temps. De fet, la zona més afectada és la zona compresa entre la Rambla de la Generalitat, Av. de Josep Mas Dordal, Av. dels Esports i carrer de les Piscines. Això és degut a que Almacelles està ubi-cada en una mena de vall que arreplega tota l’aigua de pluges de la part alta de la vila (zona del tos-sal de les Santes Creus) per la banda nord, i de la Serra de l’Olivar i dels Aubacs per la banda sud. Tot aquest excés d’aigua va a parar a aquest eix est-oest perquè és la part més baixa d’aquesta vall. Arran de la progressi-va urbanització de tot

aquest sector i de la manca d’inversió en col-lectors durant dècades, els problemes d’inunda-bilitat s’han anat agreu-jant amb els anys. Està provat que manca capa-

citat d’absorció per part dels imbornals i posterior desguàs de les aigües pluvials en dies de tem-pesta. Això fa que siguin zones especialment inun-dables en aquests casos,

ni que siguin puntuals en el temps. Conscients del problema i conscients de l’elevadíssim cost que suposaria la construcció d’un gran col·lector gene-ral que donés cabuda a tot aquest cabal d’aigües pluvials, l’Ajuntament d’Almacelles va com-provar l’estat actual dels desguassos i clavegue-res que transcorrien per aquest sector. Així es va constatar que per l’Av. dels Esports passaven tres col·lector alhora: dos de 80 cm de diàmetre i un de 90, que recollien indistintament tot tipus d’aigües: de reg, pluvials i residuals. Que aquests acabaven en una única arqueta general on només hi havia una sola canona-da de 30 cm que donava sortida a les aigües pluvi-als, residuals i de reg cap

No més inundacions. El col.lector de l’Av. dels Esports

Col.lector 1 (80cm)

Col.lector 2 (90cm)

Col.lector 3 (80cm)

Desguàs cap a la depuradora(30 cm)

Sobreeixidor i desguàs cap a la Séquia

Abans de l'actuació

Col.lector 1 (80cm)

Col.lector 2 (90cm)Col.lector 3 (80cm)

Desguàs cap a la depuradora(30 cm)

Sobreeixidor i desguàs cap a la Séquia(80 cm)

Tot i que la feina feta en els darrers 8 anys en qües-tió de renovació i posa-da al dia del sistema de col·lectors, i molt especi-alment en la separació de les aigües pluvials de les residuals, ha estat notable, encara queda molta feina per fer. És un assumpte que estem tractant con-juntament amb el Sindicat de Regs, ja que és una altra de les entitats més implicades i amb les quals l’Ajuntament hi treballa de manera coordinada i con-junta. En aquest sentit, cal-dria destacar la instal·lació de recollida d’aigües pluvi-als en tota la renovació del centre històric (C/ Major, plaça de la Vila i C/ de la Mercè), C/ de la Bassa Bona, entorn del tossal de les Santes Creus i en l’ac-tualitat s’està posant en part del C/ d’Anselm Clavé i de Sant Jaume. Totes aquestes aigües, més les que es recullin del nou col-lector de l’Av. dels Esports han d’anar a parar, a curt termini, en una bassa de

laminació a la zona de l’Era del Comte. Aquesta bassa impedirà les inunda-cions de camps i camins en dies de pluges torren-cials, ja que farà de dic de contenció d’aquest excés sobtat d’aigua.

Tot i així, el tema del des-guàs de l’excés d’aigües pluvials, residuals i de reg no està resolt de mane-

ra definitiva. Els serveis tècnics de l’Ajuntament estan estudiant que a mig termini s’haurà de cana-litzar i recollir les aigües pluvials excedents de la zona de la Rambla de la Generalitat i la banda est de la vila. Està previst que aquestes s’hauran de reconduir per un col·lector que haurà de transcórrer pel carrer del Dr. Rubió i

Sans i Melcior de Guàrdia fins desguassar en un col-lector ja construit davant per davant de la nova resi-dència d’Avis. Des d’allí ha d’anar pel carrer de Miguel de Cervantes fins connec-tar en un altre a la zona de l’Av. de Josep Mas Dordal que ha de continuar fins al Camp d’Esports, i d’allí a l’actual col·lector ja en funcionament.

a la depuradora. Això feia que aquesta única sortida sovint resultés obsoleta i que l’únic sobreeixidor que hi havia també es colapsés en dies de for-tes pluges, fent que els imbornals no absorvis-sin l’aigua, inundant tota aquesta zona. En aquest sentit, l’actua-ció més econòmica, pràc-tica i factible ha estat la construcció d’una arqueta anterior a la general, en la què es connecten dos col·lectors –que seran els destinats a aigües resi-

duals- en un de sol, i el tercer (que serà d’aigües únicament pluvials) que es desvia mitjançant una canonada de 80 cm a la séquia que hi ha a la zona de l’Era del Comte. Amb aquesta mesura, es treu el cabal i la potència d’ai-gua que podria arribar a l’arqueta general en els dies de fortes pluges, es desviaria l’aigua pluvial a la sèquia i se centralit-zarien els dos col·lectors en un de sol que serà el que arribarà a la canona-da d’aigües que cal depu-

rar. No obstant, si tot i així encara hi hagués molt cabal, tornaria a trobar-se el segon sobreeixidor en

aquesta segona arqueta, que també desviaria un possible excés d’aigua a la séquia pròxima.

Futures actuacions. Els nous col.lectors

Després de l'actuació

Tram recollida aigua pluvial existentTram recollida aigua pluvial en construccióTram recollida aigua pluvial projectat

3332

L'agricultura va comen-çar amb el cultiu de blat i altres gramínies, fa uns 10.000 anys. L'home pri-mitiu utilitzava pals afi-lats i aixades per cavar solcs a terra i per desar-relar les males herbes. L'arada que trenca el sòl pesat i gira les pastures i males herbes, va arribar a l'escena agrícola en algun moment després de la domesticació del bou a la Mesopotàmia al voltant de 6000 aC. Una sembradora de tub sen-zill per empènyer les lla-vors a terra, una tècnica de sembra millorada, va ser inventada al voltant del 1500 aC, i un tipus de perforació múltiple va ser inventada a la Xina al voltant del 200 aC. La falç s'utilitzava per collir el gra, que es trillava a mà amb un fuet per sepa-rar-ne el gra de la tija.

Enganxar els animals als implements agríco-les va ajudar al procés de llaurar, sembrar, i al transport de la collita. No obstant això, els primers arnesos eren ineficaços, sovint ofegant la tracció animal per la pressió del collaret del pit contra la seva tràquea. La inven-ció del collar de cavall va permetre que l'ani-mal s’empentés al coll per desplaçar càrregues pesades en comptes d’arrossegar per la força bruta. La introducció del collaret de cavall va arri-bar en algun moment al voltant de l'any 500 dC a la Xina i va ser intro-duït a Europa al segle X.

Es va iniciar una era de ramaderia centrada en el cavall, que es movia molt més ràpid que els bous i deixaven més terra per a ser conreada a la matei-xa estació de creixe-ment. Això al seu torn ha contribuït als excedents d'aliments que van facili-tar l'augment del comerç i el creixement social.

La gran època de la mecanització, però, va començar al segle XIX, quan les grans finques dels Estats Units al Sud i l'Oest van requerir alter-natives a la mà d'obra. El 1834 la recol·lectora mecànica de grans Cyrus McCormick va desen-cadenar una onada de competidors, que van produir ràpidament simu-lacres de cavalls de lla-vors, recol·lectora, fileres de fenc, rastells i altres estris agrícoles.Fins al segle XIX, als

Estats units, 40 acres (16 has) va ser el límit que podria ser explotat per un sol individu treba-llant amb les mans, ací rau les parcel·lacions de l’antic IRA de la sego-na república, de l’INC i IRYDA del franquisme. Les explotacions ameri-canes d'avui tenen sovint 2.000 acres (808 has) o més, el que reque-reix màquines capaços de treure diverses "sec-cions" d'arades i arros-segament per llaurar la terra. El vapor d'aigua, la gasolina, o el tractor dièsel va reemplaçar al cavall com el principal motor de la maquinà-ria agrícola a principis del segle XX als paï-sos industrialitzats. Les recol·leccions mecanit-zades garanteixen que la collita es reculli de forma ràpida i amb molt poc rebuig.

El tractor

El primer tractor va ser el construït per Froelich. Tenia un motor de gaso-lina de 20 CV, tracció a les rodes del darre-re metàl·liques i direc-ció a les rodes davante-res. Estava preparat per transmetre energia des d'una gran politja. Aviat es va veure l'avantatge de tenir tractors que con-sumien gasolina o gasoil sobre l'anterior tècnica de generar energia a les grans locomòbils que

La mecanització del camp (1) Els tractors

cremaven carbó i neces-sitaven també aigua per transformar-la en vapor.

Per poder agafar-se bé a terra i fer esforços de tracció, al 1904 Holt va inventar el tractor de cadenes. Aquest primer tractor tenia cadenes motrius darrera, i una roda directriu davantera. El 1913 es van allargar les cadenes fins a ocupar tot el lateral del tractor, i es va introduir el siste-ma de direcció mitjan-çant embragatge i fre per canviar la velocitat d'una cadena respecte de l'altra. Cap a 1920 hi havia una gran diversitat de models que diferien en el nombre de rodes motrius (un, dos, tres o quatre), i fins i tot van sorgir a França els pri-mers tractors estrets per treballar a les vinyes.

La presa de força es va començar a instal·lar de sèrie en 1918, i en 1922 es va normalitzar la mida, velocitat de gir i nom-bre de estries que havia de tenir. Encara que va haver intents previs de dotar el tractor d'un siste-ma elevador que pogués aixecar i baixar a volun-tat les eines enganxats

als seus braços darre-re, cap triomfar fins que Ferguson va inventar en 1935 el sistema eleva-dor que permet regular a voluntat l'altura dels bra-ços elevadors, i adaptar la posició de les eines a les condicions de treball. Per aquesta mateixa època dels anys 30 va començar la instal·lació de pneumàtics de baixa pressió en els tractors.

El Final de la segona guerra mundial va supo-sar un altre salt tecno-lògic que va afectar els tractors agrícoles. El tractor d'aquesta època ja tenia una estructu-ra semblant a l'actual, i les innovacions incor-

porades han servit per augmentar les seves prestacions, facilitar la conducció i augmentar la seguretat i comoditat del conductor. Algunes fites han estat la instal·lació el 1952 de la primera direc-ció assistida, la normalit-zació dels acoblaments ràpids hidràulics als anys 70 o l'obligatorietat que els tractors portin cabina de seguretat, vigent a Espanya des de 1979.

Si en lloc de contem-plar l'evolució mundial, ens aturem en la tracto-rització del nostre país, veiem que en la prime-ra meitat de segle era escassíssima. El 1945 es va crear el registre de tractors, fet pel qual des de llavors tenim estadístiques fiables. En aquell any es van cen-sar a tota Espanya 59 tractors agrícoles, però el nombre va començar a créixer i el 1949 es van assolir els 10.000 tractors. La potència mit-jana no arribava als 30 CV. El nombre va créixer espectacularment en els anys 60, arribant a prin-

cipis dels 70 a 300.000 tractors. Pel que fa a Almacelles, val a dir que fou des de sempre un referent en la modernització de la maquinària agrícola. En els primers anys del segle XX la finca del Mas del Lleó fou l’indret des d’on entraren els primers prototipus de tractors i recol·lectores a tot el país. En aquest sentit, i per citar només una xifra, dir que l’any 1968 Almacelles disposava d’un parc de 237 tractors matriculats (un per cada 20 hectàrees), el doble de la mitjana comarcal i el municipi amb major nombre de tractors de la província en aquell any. Almacelles també comptà amb dues de les primeres mostres comer-cials de maquinària agrí-cola que es van celebrar durants els anys 1962 i 1963 i foren especial-ment concorregudes les proves d’habilitat trac-torista que es duien a terme a finals dels cin-quanta i principis dels seixanta en el marc de la Festa de l’Aigua.

Exhibició de tractors en la Festa de l'Aigua de 1958

La finca del Mas del Lleó fou un dels bancs de proves dels primers prototipus de tractors (anunci de 1933)

Concurs d'habilitat tractorista al carrer d'Anselm Clavé. Festa de l'Aigua de 1962

Fira de maquinària agrícola (1963)

3534

L'abans i el desprésPlaça del 2 de març

Any 1908

En l'actualitat

El proppassat dia 31 d’octubre, la Sala Polivalent es va plenar de nens i nenes que volien celebrar la tradi-cional Castanyada i la més recent tradició de Halloween. Per donar sortida a aquesta festi-vitat, s’hi van fer tallers d’elaboració de panellets i un altre de carbasses de Halloween.

Després hom va poder gaudir d’una xocolatada popular i per acabar la tarda-vespre, el grup La Festa del Més Tumàcat, va fer una passar una bona estona amb els seus balls i animaci-ons. També l’associació ARCA va fer un lluït ball de Castanyada força concorregut i amb un gran èxit de participació.

Castanyada i Halloween

36

Entrevista a Roberto Colom Marañón, doctor en Psicologia i expert en neurociència

Roberto Colom –alma-cellenc de socarrel com diu ell, i nascut l’any 1964 al carrer de la Bassa Bona– és professor de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic per la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Especialista en l’estudi de la intel·ligèn-cia i la personalitat huma-na. Recentment ha estat nomenat membre del selecte i exclussiu consell editorial de la revista cien-tífica sobre intel·ligència més prestigiosa del món: Intelligence. A més de la seva vessant docent, és escriptor i divulgador cien-tífic. Especialista també en tècniques de neuroimat-ges i processos cognitius, ha escrit una vintena de llibres de referència obli-gada a nivell internacional i se’l considera una eminèn-cia a nivell mundial en psi-cologia diferencial i neuro-ciència. Col·labora estreta-ment en estudis i investi-gacions en les prestigioses universitats de Tòquio, Los Angeles i Maryland.En primer lloc, què recor-des d’aquells primers anys d’infantesa a Almacelles i com vas decantar-te per la neurociència?Recordo Almacelles com un lloc agradable, una sen-sació de placidesa. Als cinc anys vaig traslladar-me a Cantàbria, d’on eren ori-ginaris la meva família materna i d’allí vaig cursar els estudis de Psicologia a la Universitat Autònoma de Madrid, on em vaig docto-rar el 1987 i, on dos anys després, ja exercia de pro-

fessor. Realment vaig tenir una carrera fulgurant.Després us vàreu especi-alitzar en neurociència...Sí. La neurociència, dins la psicologia, és la cièn-cia que intenta compren-dre com funciona el cervell i per què s’espatlla amb l’aparició de certes malalti-es neurodegeneratives.Quin tipus d’investigacions esteu duent a terme en aquests moments?Ara mateix, estic involu-crat en un estudi promogut per l’exèrcit nordamericà. Es tracta d’estudiar els traumatismes de veterans de guerra per veure com influeixen determinades lesions en malalties men-tals o neurodegenatives en aquest tipus de perso-nes. Treballem amb 2.000 voluntaris, els quals reben diferents estímuls en parts del cervell i després l’esca-negem per veure els can-

vis que es van produint. En definitiva, es tracta de trobar alguna teràpia o medicament que els millori la qualitat de vida.A més d’aquest projecte, en teniu d’altres sobre la taula?Sí. N’acabem de cloure un de ben curiós. Es tracta de l’encàrrec d’una empresa d’Indonèsia sobre una apli-cació de mòbil i tablet que ofereix un seguit de jocs que prevenen i retarden malalties neurodegenera-tives a partir d’una certa edat. Cal recordar que tant important és l’exercici físic com el mental per tal de prevenir i allargar al màxim l’aparició d’aquest tipus de demències. També treba-llem per la Fundació Reina Sofía en la prevenció i detecció de malalties neu-rodegeneratives.Quines són les claus per prevenir o retardar aquest tipus de malalties?

Hem de tenir en compte que el cervell humà arriba a la seva plenitud cap als 20 anys. A partir d’aquí diríem que comença, en major o menor mesura, el seu declivi. Hi ha un component molt important en la genètica de cadascú però, tot i així, és impor-tant mantenir una activitat mental activa: llegir, jugar als escacs, no fer una vida sendentària... En resum: asseure’s mata.Quin és el seu màxim objectiu?El meu sommi seria tro-bar la píndola que freni o aturi les malalties neuro-degeneratives. Crec que més tard o més d’hora es descobrirà. Cal tenir en compte que, a més de la millora substancial de la qualitat de vida de milions de persones, hi ha dar-rera interessos econòmics que inverteixen en trobar el medicament que ho aconsegueixi. Un altre dels camps que m’interessaria molt dedicar-m’hi seria com millorar les tècniques per potenciar la intel·ligèn-cia des de ben petits.Vostè creu que s’inverteix prou en aquest aspecte?A Europa no. Per contra, els Estats Units i els paï-sos emergents d’Àsia sí que ho fan. Suposo que es deu a que a casa nostra hi ha moltes restriccions de caire moral. S’imaginen a Europa algun país dispo-sat a pagar per un medi-cament que ens faci ser més intel·ligents des de petits?... Aquí és impensa-ble. A la Xina ho fan sense pensar-s’ho dues vegades.

“El meu sommi seria trobar la píndola que freni o aturi les malalties neurodegeneratives”