LLUM D'OLIbutlletí informatiu de

l'Agrupació Cultural de Porreres

Dep.Lega.1 76/1919 núm. 6 febrer 1980

CATALÀ O MALLORQUÍEscacs. La millor temporada.

1978-79. Balanç.

2OO LLIBRES

'/. •//

>uman

~ "Trepi jant Potades1,' perJaume Rosselló.

~ "Català o mallorquí: lanecec-itat d'una aclara,ció definitiva.

~ "Relacions entre pares ifills" per Maria Miró.

~Creació: poesia.

~ Pere Capellà a "La Voz dePorreras: SOBRE LA PENADE MUERTE.

~Cultura Popular: l 'amo enJoan es Gerrer.

~ Aspectes demogràfics dePorreres. SS. XIV-XV

~Balanç d'activitats d^lcurs 1978-79.

~Les seccions.

~ Escacs: la millor tempora-da.

~"SA MUSICA"

Aspectes demogràfics de Porreres. Ss. XIV-XV.

COL·LABORACIONS

Trepitjant Potades

Certament gela la sang, esca-rrufa i ens fa tenir calfreds alrodar sotrejant per eixa nostravida. Es una dita que hem empratmolt els que tenim uns anys un pocmés acaramullats que els altres iencara ho deien mis els espassatsque nosaltres, si bé crec que s'hausat aquest refrany en la mesuraque un es sent desplaçat de la so_cietat: "el meu temps això no pas_sava, quan nosaltres érem joves..V

Particuiariufcüil, rraiieafflent pensque sempre hi ha hagut i haurà,no obstant és d'una claretat en-lluernadora com una verga de llampcrue avui hi ha un vandalisme crimi_nal i destructor esglaidor. No ésma intenció fer una cronica defets deplorables ni analitzar de-talls per aquilatar perjuís ni a-larmar a ningú, senzillament unirma veu a altres veus, a moltesmés veus. Perquè* quedi un ressò" deveu forta que retroni en la ferme_sa de la rectitud i justícia, su-port que es mereix tota personahumana, i estic per demanar queem digueu què és la cultura, d'erisenyar-me que és la civilització,mostrau-me que" és la humanitat,perquè" francament pareix que hiha algú que de "bondat, pau, con-còrdia, amor, etc. caires totsque consueixen al més gran delsdons que poguem tenir: la lliber_tat.

Se n'ha fet un punyal enveri-nat, sanguinari, mortal. Llibertatquina paraula més hermosa!

Quan els pollets ben eixugatsper la calentor de la llo-ca poreni volen comenpar a botar esvalo-tats, omplint de piuladissa totel redós. Què hermós! Quan un és-ser qualsevol pot i vol eixam-plar fins el infinit son mirar.Quan la font, quan el riu, quanl'ona, quan l'herba, quan tot volviure i créixer a lloure, a llou-

r'} awne fascili

ê,I

àI

ê\

re.Vull viure! vull alenar! vull

riure! vull plorar! No vull fermal a ningú! M'agradaria que m'es_timassin! Vull estimar! vull es-timar!! vull estimar!!!

Som lliure! la llibertat és bó_na. La llibertat és divina perquèés un do de Deu.

La fieresa, la rabia, la inserísibilitat són... posau vosaltresels càlificatius que volgueu, pera jo no se 'n mereixen.

He començat a cabilar per aLLUM D'OLI retalls de nostra vida

ane"cdo.tes, costums, tradicions...

però" he volgut dir el que he dit.Fins demà!

Ayuntamiento,

¿quién sois vos?

A LLUM D'OLI hem re out la se-güent nota de Miquel Barceló Ra-monell:

Aprofitant aquesta publicacióque tantes facilitats dóna perquèhi cooperem tots, vet aquí un e¿crit que he trobat oportú redac-tar (...)

Em sembla deliciós aquest coritacte amb la revista í esper quepoguem disfrutar molts d'anys dedita publicació, i encara que novengui al cas, vos diré que m'a-legra la bona acollida que se meva dispensar per la resposta ala enquesta publicada en el númj3_ro anterior.

Adéu i que Déu ens guardi molt:d'anys.

Miquel BarcelóRamonell

Virgen de Montesión hacia Ticaminaron nuestros antepasadoshacia Ti una comunidad de cris-tianos se unió, hacia Ti caminoyo al menos, hacia Ti y no haciael monte perdido en un valle, vacío de contenido, mudo ante elhombre, mudo ante un pueblo.

Piedras amontonadas nos quie_ren hacer creer que tenemos enel monte, sin un sentido sin unaesperanza.

Adminístrelo ^uien se crea disno de tal obra, no forjada porbrazos únicamente, sinó por almas.

¡Y esas almas no son del pue-blo ;

Miquel "Ramonell"

EDITORIAL

CATALÀ O MALLORQUÍ ! la necessitat

d'una aclaraciö definitiva.

A vegades algú ens ha manifes-tat la seva estranyesa perquè lanostra revista estava majoritaria_ment escrita en català i pensamque aquesta reacció està molt lli_gacta a la inacabable polèmica desi la llengua que parlam i escri-vim és o no és el català. Per Ai-xò creiem convenient la reproduc-ció d 'un texte que, ja fa un tempsva arribar a les nostres mans ique per la seva clare tat i senzi-llesa ens pot ajudar a aclarir a-quests conceptes:

"Hi ha gent a Mallorca que creuque, perquè parla mallorquí, noparla català. Es que no saben queel mallorquí és català.

Una persona de Sóller parla so_lleric, i una de Pollenpa-.parlapollensí: en això, tots hi estamd'acord. Però tots estam tambéd'acord que totes dues parlen ma-llorquí, perquè el mallorquí in-clou el solleric i el pollensí, itotes les altres varietats que hi

ha a Mallorca.De la mateixa manera, una per_

sona de Mallorca parla mallorquí,una de València parla valencià iuna de Barcelona parla barceloní,però" totes tres parlen català,pe:?què el català inclou les tres varietats i totes les altres de lallengua catalana (lleidetà, giro_ni, alacantí, rossellonès...)

De la mateixa manera que elcastellà és parlat a terres queno són pròpiament Castella entermes geogràfics (i no resol elproblema dir-li espanyol, perquètambé és parlat a terres que sónEspanya, com l'Argentina o ColomMft), també «1 <atalà é$ parlata terres que no són estrictamentCatalunya.

El català és la llengua parl^ada a les quatre províncies de Catalunya, a les Illes Balears, aAndorra, Al País Valencià, a unsquants pobles d'Aragó, al Rosse-lló (que actualment és una provili

cia francesa) i a la ciutat d'Al_guer (a l'illa de Sardenya/ queés italiana)

(...) No volem dir que s'hagide dir "noi" en lloc de "Al.lot",ni "galleda" en lloc de "poal",ni "mitges" en lloc de "calces":"no¿", "galleda", i "mitges" sóntermes propis del barceloní, i"Al·lot, poal i calces", del ma-llorquí, i el mallorquí és tancatalà com el barceloní."

I si després de llegir aixòalgú volgués més informació senipré pot acudir als llibres delsmés prestigiosos lingüistes i fi.lolegs tant espanyols com estran_gers, però"1 el que tendríem queevitar sempre en benefici de laveritat i de la cultura, o almenys per no fer el ridícul, ésdonar una opinió de caire cien-tífic sense un minim d'informa-ció.

Relacions entre pares i fills OPINIÓ

Es difícil comentar les rela-cions entre pares i fills, perquèsempre pots ferir a una de lesparts. Amb això" vos vull dir queel comentari que jo vos pugui ferpot ésser no acceptat per els pa.res, segur.

Com jo n'hi ha molts que seduen amb els seus petges com es cai es moix, i per molt que facemno hi ha manera de comprendre—ho.Una manera que me digueren que po.

dria anar bé és que hi hagués di_àleg sincer entre les dues parts,però crec que hi ha d'haver tam-bé comprensió i formació, senseque hi hagin estirades i amolla-*des que no fan més que destruirl'amor que es fa necessari entrepares i fills.

Una de les coses de que mequeix més dels meus pares, i crecque molts com jo, és aquest amorun poc egoista que me demostren

a cada passa, ells no se n'adonenperò* no fan més que mal i no te

deixen desenvolupar així com tuvols, només pensen amb el seu ojrgull de pares.

Ells no tenen tota la culpa,part la tenen aquests convencio-nalismes de la societat nostraque els acapara i no tenen altrasortida.

MARIA MIRO

LLUM D'OLIN2 6Febrer 1980

Edita: Agrupació Culturalde Porreres.

Els articles publicats re_flexen únicament l'opiniódels seus autors.

CREACIÓ

UN CÀNTIC A LES PADRINES DEL MON

Contemplant a travers del languid mi.rail,entreveig el réflexe de la realitat, i...Què és aquesta realitat?: una habitació.En el fons, la xemeneia amb la seva tè-nue flamai els contorns platetjats pel pas delsanys;en el seu costat la desitjada camilla,i damunt ella el quinqué de floretes es.maltadescom estels reflectats a la blanca tramada;un cabell agrisat en el obscur sol.

Silenci celestial!sols percebeig el renouet de dues agul-les(que s'ajunten i separen rítmicamentcom les notes d'un compàs)acompanyades en el seu càntic per elvaivé del balancífatigat i impacient per arribar al ho r it.zó.

Trànsit!I de cop...El foc apaga la darrera espira,

les agulles deixen de cantar,el balancí, suport de matèria inert.

Silenci absolut!Lluny el repicar de campanes,

murmuri d'inquietud.Qui és mort? •

Llavors em mir fixament en el miralli la veig a ella;amor que alimentà amors,flor que va néixer a la primaveraper esvair-se amb la tardor.

(habitació solitària, arrel de futuresmorts).Ella... motlluradora ds la meva imatge,traí sit... terra de la meva vidai aliment de llavor.

Cada vegada rrue em veí .o- <=m P! +PH ™T_rail,et record... i festim padrineta.

I la historia es repeteig dia a diaa qualsevol racó de la terra.

No!No intentis rompre el mirall,

seria un suïcidi, un fugir de la reali_tat;i tu padrineta, ets:

realitat i record,imatge i paraula,

conjuntura i besets...Amor

CATALINA SALA BARCELÓ

EN CONTRA DE TOTA IDEOLOGIA

Fràgil com una esqueixada branca dàmetller,madura com l'ansietat que respiro enaquest moment,inútil i vulnerable com la "llibertat".

Viatge, recerca ideològica volàtil,inmaduracastigada pel rencor d 'unsutil pensament intrínsecque l'únic que desitja és tornarals començaments;

Fuig i alliberat.

TOMAS BORDOY

T'ESTIMO

Càlid rumor d'arena "rissolada":solitària, implícitasobre la costra de terreny madur,vulnerada pels peusque te trepitjen; no sapsrespondre a la crida de les vellesconquistes quotidianes. •Les qualitats que tenies abans,han quedat restringidesa la més pura i degradant ingratitut.Nomea tsns la pò ótjj-bj-1 j. t tilde descubrir una societatdesfassada i arraigada sotaun mar híbrit i desesperat.Sols te tene a tú, arenacàlida i rissolada.Inunda el meu fràgil cos amb la tevatendra dolcesa.

Abracem.TOMÀS BORDOY

PERE CAPELLA A "LA VOZ DE PORRERAS'El passat 11 de gener va tenir lloc al local de l'Agrupació una conferencia homenat_

ge a PERE CAPELLA "Mingo Revulgo", que contà am"b la presencia de Toni Serra, Joan Miralles i Llorenç Capella, fill de 1'homenatgeat, com a conferenciants, els quals ens do-naren a conèixer qui va ésser Pere Capellà i quina la seva obra. Durant la conferenciaque s 'ha de dir va ésser seguida per una cinquantena de persones, Joan Miralles esmen-ta un article que Pere Capella" va publicar al perioaic porrerenc LA VOZ DE PORRERAS so_bre la pena de mort. LLUM D'OLI vol ara des de les seves pàgines vol adherir-se a a-quest homenatge, reproduint Íntegrament aquest article, que creiem pot ésser molt inte,ressant.

No hace muchas semanas que el fantasmaamenazante del patíbulo, se ha cernido sobrelas tierras doloridas de España, y ante la ame-naza se estremecieron todos los hombres de•corazón, y unidos por el afán de clemencia lo-graron detoner el peligro de unas ejecuciones,•evitando así ana nueva plaga de dolores qaeviniera a sumarse a los que ya venimos pa-deciendo.

El hecho por BU magnitud, ha tenido lavirtud de remozar en nosotros viejas teorías,llenas de humanismo, que nos hacen mirar alhombre como algo digno de lástima y compa-sión, cuando por circunstancias desgraciadas sedeslinda de los términos legales. Y nos hemossentido como inflamados do santa indignación,tie cristiana indignación, cuando hemos vistopedir en nombre de la justicia el cumplimien-to del siniestro fallo.

La justicia podría ser invocada si fuera una

posesión de los hombres. Mas, lo justo, lo queentendemos por justo, es siempre de una jus-ticia relativa. Nuestras apreciaciones de la jus-ticia, cambian con el tiempo, con el lugar in-cluso, lo que demuestra que no son nada defi-nitivo. Nuestros padres creían y defendían co-mo una causa justa, la del marido que matabaa la esposa infiel, y hasta consideraban comocuestión do honor el matarla; nosotros, inter-pretando'el hecho según el concepto que tene-mos de la justicia, hemos concedido al maridoultrajado unas leyes que le permiten buscar enel divorcio lo que antes no encontraba más queen el crimen. Y así podríamos ir nombrandouna serie de casos, que nos demostrarían deuna forma casi tangible, que la interpretaciónde lo justo varía con demasiada facilidad parasometer a lo voluble de estas interpretaciones,cuestiones tan delicadas como son el tratar dela vida o muerte de un semejante.

Para el revolucionario la justicia está en sn.causa; para el gobernante la justicia está en laley. Pero ni el revolucionario ni el gobernantepaedon afirmar que sus concaptos de la justiciasean supremos y no susceptibles de mejora.

Entonces ¿pueden, los hombres, en nombrede una justicia que desconocen en toda su in-tegridad, quitar la vida a ningún mortal? No,

podi á ti matarlo en nombro de la loy, on nom-bre uo unas letras impresa« en las hojas de uncódigo, pero nadie puede asegurar que no secometa una injusticia, injusticia que no podráser reparada nunca, aunque llegue a ser reco-nocida. ' . - • •

¿Quiere decir esto que la ley no turva paranada?. No he dicho yo tanto. Mientras loshombres no adoptemos un sistema do regirnosque permita prescindir de ella, la ley, más omenos justa, será necesaria para hacor posiblela convivencia social. Pero nunca doberá serun arma para atentar contra la vida de loahombros, que dicho entro creyentes es tantocomo decir contra las leyes de Dios. • "••'• '

¿Que la Sociedad necesita defenderse? Esverdad; pero no del que ha delinquido.'sino delque puede delinquir. Al delincuente apartarlo,reducirlo a la impotencia para que no puedaconstituir un peligro, .• p*ro matarlo, rió. Paramatar a un hombre hay que armar el brazo deotro, y ia justicia no puede-haeer eso. Hacerloseria convertirse en salvaguarda de criminales;porque criminal ha de ser, y de las de peor.especie, el verdugo que sin que le tiemble elpulso, os capaz de ceñir la tétrica argolla alcuello do un semejante, que lo mismo podríaser Tin santo quo un bandido.

Y, sin embargo, el verdugo es creación dela justicia, de «eso> que los hombres han lia-:mado justicia, de esa justicia, que hace veintesiglos armara a los verdugos del Gòlgota, hi-íciera morir, más tarde, en los circos romanos,millares y millares de infelices, por el solohecho do profesar una idea de paz y amor, ylevantara, allá en las tenebrosidades de la Es-paña de la <Loyenda negra>, las piras inquisi-ítonales.

En nombre do la justicia, de la verdaderaJusticia, no so puedo matar. Los hombros almatar no puedo u invocar más que el odio y lavenganza, sentimientos mezquinos que convier-ten el hombro on una fiera, incapaz de estre-mecerse de espanto al pedir la eliminación deuna vida que, buena o muía, es siempre una'obra de Dios. . ;•

PADRÓ CAPELLA^, :Tierras de Cataluña. Abril de Í935>. í'f :-

CULTURA POPULAR 6

L amo en üoan "es gerrer

L'amo en Joan, que viu a la g_erreria cap el final del carrer 18de Juliol, gerrer d'ofici, és unautèntic autodidacta que comenpaa treballar amb el fang quan contava 18 anys. Els motius eme 1'impulsaren a practicar, allo que méstard seria el seu ofici, ell mateixens ho explicarà a continuaoiu:

— Quin va esssr el vostre ante-cesor, l'amo en Joan?

-Bé, si he de dir sa veritaten vaig aprendre per "caperrut",jo tenia un tió, el meu antecesor,que tenia aquesta gerreria i unbon dia me va cridar perquè* provasde fer qualque cosa a.n'es torn,però... es fang va pegar un troçenfora, i ell tot emprenyat me vadeixar fer; llavors, jo tot sol -vaig començar.

-Quantes gerreries hi havia a-bans dins Porreres?

-N'hi havia dues: sa de Ca'nMollet, a sa carretera de Lluc-major,! aquesta. Actualment s'ú—nica que se conserva es aquesta;sa de Ca'n Mollet tan sols es de-dica a fer teules i rajoles.

COM I AMB QUE TREBALLA

-Quin material emprau per ferses peces?

-Noltros empram "pols" (terra)que la duim de Vilafranca, llavorsla passam per uns molins, la por-gam i darrerament amb s'aigua jasurt es fang fet.

-Quantes classes de peces feis?-Des de teules, tests, gerres

comunes, gerres decoratives, etc...-Com les feis?-La majoria, o millor dit, qua-

si totes les faig amb el torn, quees de peu, d'aquells antics. Algu-na vegada, abans d ' en fo rna r les pe:.ces faig qualque escultureta a ma.

-Heu pensat qualque vegada enposar-lo elèctric

-En cap moment he pensat en canviar-lo; jo preferesc el de peu.

-Ses peces que feis, on se ve-neri?

-A Porreres se venen a ses boti_tT-ies i aquí mateix; també en venena Vilafranca, Campos, Llucmajor,etc

-Com coeu ses peces? _I per acabar. Què les dirie;-Per coure ses peces s 'ut i l i tzen als joven aue tenen interès i ei

-fcrr.s elèctrics o de llenya. Noi- preocupen per aquest ofici?tros tenim dos forns de llenya. _Bé, jo els diria que el qie

-Sa llenya, pot ésser qualsevol |g més important és que tenguino ha d 'ésser una en especial? • afició i interés i que no sigui:—Pot ésser de qualsevol classe, com jo que vaig comenpar senseperò" sa de pi mesclat amb clove-lles d 'ametl la .

-Quantes hores han de manesterses peces per estar cuites?

- Unes 18 hores, si es forn vabé.

tenir-ne ganes fins que li vaiganar trobant gust.

AQUEST OFICI ES PERDRÀ

Després d 'aquest breu diàlegamb l 'amo en Joan "es gerrer",crec que en tenim prou per re-cordar, els més majors, i perreflexionar i al mateix temps— " —•"-*-•«• « •— Lf £» kJ

, , -, , . , .„intentar, çls més joves, mante-- Actualment, teniu cap ajudant? . ' ',, . u. „.„ -, .P--, T , . , nir a flor d'aigua les poques et. -N°' el, ^u fill m;ajuda una seg ens ^ de ¿ J0£JT¿

mica, però n o _ t e afició. Veig que ^ * Porreres>quan me retiri aquest o f ic i desa.pareixerà pev complet dins Porre JQANA MQRA_•res.

aspectes demogràfics de Porreres: ss.xiv~xv

Per a 'fins demogràfics les fontsdocumentals més completes són elscensos de població. Pero a l 'èpocamedieval i fins arribar al se-leXIX s 'han d 'emprar els capbreus icadastres, és a c'.ir, fonts més re-lacionades anb l 'economia i per aixó només poden c.onar una idea apro_ximada d 'una col·lectivitat humanaperò mai serà matemàticament exac-ta.

Fin?! mi s pi Conr.-ili de Trento en

el segle XVI implantà com a normaque a les esglésies es dugués unregistre dels baptismes, matrimo-nis i defuncions, no disposam pera Mallorca, al marge dels reperto_ris del morabatí, d 'altres fontsdirectes d'informació demogràfica(fonts indirectes poden ésser els"Stims", llistes d'homes d 'armes,etc.) .

Els llibres que contenen la re_lació de l ' impost del morabatísón unes llistes de les recauda-cicns afectuades d 'aquest impost,que se pagava cada set anys, a raód 'una quantitat que oscil·lava en-tre vuit i onze sous assignats alscaps de família ja que se pagavaper focs (per casa) i no per per-

sones. L ' impos t del morabatí l 'e_s_tablí Jaume II de Mallorca a l'any1301 i perdurà fins l 'any 1765 enque ho soprimí Carles III.

Malauradament, el morabatí tam_bé conegut pel nom de fogatge omonedatge, no permet conèixer d'u-na manera matemàtica, el númerod'habitants sinó tan sols d 'una manera aproximada doncs únicanent p.agaven inoratati els que tenien bénsvalorats er, deu o més lliures. Enprincipi el que pagava devia pos-seir una casa, tenir béns per va-lor de deu lliures i ésser habi—tant del Re~ne de Mallorca. En can.vi no el pagaven ni el clergat, niels miserable? ni els que gaudiende privilegi reial d 'exenció. Peraixò els càlculs de població, ba-sant-se en el morabatí, sempre sónaproximats.

Per a calcular el número d ' habi_tants sobre la base del morabatíse multiplica el número de moraba-tins pel coeficient 5 (hi ha autorsaue ut i l i tzen el coeficient 4,5; ,si consideram que la família la -

composaven cinc membres. S'atri-bueix aquest coeficient com a -

terme mig davant les variacionsque pot tenir el valor del "foc".Els defectes d 'aquest mètode sóngreus doncs suposa admetre la niateixa estructura social i els ma_teixos gèneres de vida en zonesi èpoques diferents, però tal volta, per ara, sigui l 'únic mètodea 1'abast.

La comarca més poblada de Ma-llorca, a l 'època tractada, erael Pla. La vila de Porreres, si-t---ada dinj ei yU^-rfrti- cr. ilnies generals, una evolució fi-del réflexe de la general de l'i.lla (conseqüència de la Pesta Ne.gré, de la revolta dels forans,etc.). Per a l'any 1489 de totesles viles mallorquines era la sisena, duent-li sols avantatgeles viles de Llucmajor, Pollensa,Inca, Manacor i Felanitx.

A continuació insertam la re-lació de dades sobre el pagamentdel morabatí a Porreres en elssegles XIV i XV:ANY HORABATI POBLACIÓ

13291343135013641421142714331444145114591466147514821489

197174180217243259267275268238258280320326

985870900

10851215129513351375134011901290140016001630

SABÍEU QUE...Amb el mateix nom que el nostre poble existeix un poblet a la comarca de la Gar

rotxa?A la comarca del Priorat (Tarragona) hi ha el municipi de PORRERA, però PORRE-

RES el trobam a la comarca de la Garrotxa (Girona).Veieu (jie en diu la Gran Enciclopèdia Catalana, Tom XI, pàg. 800:PORRERES, antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la

Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 mts. alt, als vessants esquerres de laVall del Bac, sota el puig Ou„ En depenien les esglésies de Llongarriu, de SantFeliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll. L'Edifi-ci és d'origen romànic (es conserva l'absis). Es esmentada ja el 977, que el com-te Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú.

BALANQ D'ACTIVITAT curs 1978-79

BALANÇ DE LES ACTIVITATS REALITZADUS PER L 'AGRUPACIÓ CULTURAL DU-RANT EL CURS 1978-79

Octubre-78:

Dia 2 comença el curs de prepa-ració per al Graduat ESCJDlar.

Dia 8 excursió a la Talaia d'Aubarca-Cala Matsocs.

Dia 21 presentació dels llibresEl foguero de JOSEP m.SALOK, i els Pescairesü' Artà ü e DArliA uu RAW.

Dia 23 xerrada sobre ecologia iAgricultura per ENRIC MUSi projecció de diapositi-.ves sobre Lluites _ecclo_Ériques a les Illes per TA-LAIOT CORCAT.

Dia 24 taula rodona: Problemàti-ca dels pobles de la_ partforana

Dia 25 confrontació escolar d'e_scaes entre Montuïri i Po-rreres .Projecció de pel·lículeslocals per BARTOMEU SAS-TRE "Marc" i bunyolada p£pular amb vinet.

Dia 27 xerrada i projecció de dijipositives sobre Cultura deles Illes a carree de COS-ME AGUILÓ.

Dia 29 excursió ciclista a les ecavacions talaiòtiques deSon Fernes (Montuïri)

Hovembre-78:

Dia 4 assemblea general de socisDia 5 excursió al Puig TornirDia 18 inauguració d'una exposi-

ció de fotografia al localsocial per autors de 1'ex-posició de la Banca March.

Dia 19 exposició d'eines de fora-vila a la Caixa.

Dia 25 Pesta Pagesa.Concurs de maneig de trac-tor i reinóle.

Dia 26 rnotocroc (col·laborant amel Club Monti-Sion)

Desembre-78:

Dia 16 comença el curs de llenguacatalana.

Dia 23 surt el n° 1 de LLUM D'OLIDia 26 xocolatada àrab coca de Na-

dal i xampany al local so-cial.

Gener-79:

Dia 12 reunió amb el secretaride UCD a Porreres el queexposa els seus desitjósde col·laboració amb l'A-grupació Cultural.

Febrer-79:Dia 11 excursió al Puig de 1 ' 0-

fre.Dia 24 desflessacta.

Surt el n° 2 de LLUM D ' O L IMarç-79;

Dia 19.L'ió. J- (

excursió al Puig Galatzó.j-iiciu^uj.¿nj.LU ue -Let ùci-Lci üemúsica.

Maig-79:Dia 1 excursió a la Vall d'A-

riant.Dia 5 sopar de cloenda del cur-

set de català.Dia 25 surt el n° J de LLUM D'OLI

Juliol-79!

Dia 5 surt el n° 4 de LLUM D'OLI

Agost-79:

Dia 7 conferència sobre el costeconóV.ic de l' Au tonomia acàrrec de IIIQUEL ALEI;YAR

Dia 8 Id. sobre Au tonomia i "no-li tica a càrrec de DAKIAPONS

Dia 10 Id. sotre Autonomia i Cui.tura per JOSEP ¡<1§ . LLOKPART

Dia 12 concurs de xapar albercocgelatada popular i pel. licules de TOMEU "MARC".

Dia 13 partit d 'escacs Porreres-Felanitx.

Dia 14 Volada d 'estels i miloquesExhibició per MIQUEL "RAMO.NELL".

Dia 14 inauguració de la mostrafotogràfica sobre temesde Porreres.Cloenda del VII torneigd 'escacs i partides ràpi-des.

Dia 26 excursió al Torrent de Pa.reis.

Octubre-79:

Dia 21 excurnió ciclista a SonMesquida.Concert de mùsica de cat-bra a càrrec del QUINTET¡PARE AULI de Felanitx.

Dia 22 taula rodona sobre la pr;blemàtica de la droga.

Dia 23 confrontació infantil d'e:caes.

Dia 23 presentació del llibre Hef ranyer popular de Mallo;ca de MIQUEL FUSTER

ció d HORITZÓ.Dia 26 representació teatral D 1 ;

questa aigua no en heurepel grup AGARA d 'Andrait i

Novembre-79:

Dia 6 comença un curset de pin-tura.

Dia 9 passada de pel.lículec ECbre el torrent de Pareisd 'En TOMEU "MARC"i refreí

Dia 24 inauguració de l 'exposicide ceràmica, herbes i gra

Dia 25 1er. marató del Pla de KHorca.

Desernbre-79:

Dia 1 concurs de maneig de tractor i remolc.FESTA PAGESA.

Dia 16 excursió al Castell d ' A l ;ró-Orient.

Dia 22 surt el n°5 de LLUM D'OL!Dia 27 assemblea general de soc:

i xocolatada al local.

Dia 13 xerrada explicativa sobrela problemàtica als Insti.tuts.

Dia 20 conferència sobre Màgi a ibruixeria a Mallorca a ca.rrec de JOAN MIRALLES.

LES SECCIONS

En el passat mes de Desembre varen ar-ribar els llibres que el Ministeri de Cul_tura ens havia promesos, i que juntamentamb els que ja teniesi constitueixen la nos.tra petita, encara, perd interessant BIBLI_OTECA DE L'AGRUPACIÓ.

Aquests dies hem estat fent feina clajjsificant-los i ordenant-los perquè puguifuncionar ja des d'ara el servei de bibli_oteca. L'encarregat d'aquest servei és enNICOLAU BARCELÓ a qui teniu que dirigir-vos per treure els llibres que volgueu Ile.gir.

La relació de llibres que ens han arri-bat és la següent:

La niña (C. Laforet); Aventuras de unaptfeefcg (j. Ca 4) , ÊPnafra àe prL\ia=i^]fa. \'i^_lie Inclán); Obres Completes (j. Rois); Pilar Prim (N. Oller); La saga.Fuga de J.B.(G. Torrente) ; Narraciones extraordinarias(A. Poe); El espectador (Ortega y GassetJ;El caballero del hongo gris (G. de la Ser-na); Lazarillo de Tormes.El diablo cojuelo(Anón9mo.Luis Vêlez); La tierra de nadie(l. Aldecoa) ; Doña Berta (L. Alas); Algu-nos muchachos (A.M. Matute); El bandidoadolescente (R.J. Sender); Memorias de unniño de derechas (F. Umbral); Solitud (V.Català); El rellotge de caixa (F, Martí);El largo viaje (J. Semprún); El gatcpardo(G.T.de Lampedusa); El aleph (j.L. Borges)El principito (Saint-Exupéry); Nuevas amistades (J. García); El extrangero (A. Camu§La marea (J.M. Gironella); Los dias de Li-na (C. Castroviejo); Morderse la cola (M.de Predolo); Fuita i martiri de Sant An-dreu Mila (M.A. Riera); El humo dormido (GMiró); Las siete cucas (E. Noel); La fami-lia de Alvareda (F. Caballero); La vida co_mo es (J.A. de Zunzunegui) ; Cuentos amato-rios (P.A. de Alarcón); El padrino (l·l.PuzLa vida del Buscón (Quevedo); La veintena(M. Portal); El caballero de las botas azu_les (R. de Castro); Historias de Plinio(F.García); Casicuentos de Londres (V. Soto);La colmena (C.J. Cela); Sin levantar cabe-za (A. Zamora); Orosia (F. González-Aller)El metal de los muertos (C. Espina); Loshombres de la mala uva (F. Candel); Losclarines del miedo (A.M. de Lera); Historia de Elio (R. Tamames); Cien años de sile-dad (García Márquez); La revuelta (A.Boscl)Crónica II (R. Muntaner); Servitud (j. Pu-ig); Los ancianitos son una lata (E. Acev¿do); Troteras y danzadoras (P. de Ayala);Artículos políticos (M.J. de Larra); El lo.bo estepario (H.Hesse); Novelas Ejemplares(M. de Cervantes); Los jefes (Vargas Losa)

El desfile de la victoria (F.Díaz Plaja);La escalera (c. Murciano); Juan SalvadorGaviota ( R. Bach); Genio y figura (J. Vale_ra) ; San Manuel Bueno mártir...(M. de Una-muno); Guía de forasteros (P. de Lorenzo);Todos los enanos del mundo (E. Cerdan);Eldestino de Lázaro (lí. Andújar); Campo ce-rrado (M.Aub); La madama (C. Alora); La l_eva (j.M. de Pereda); Rondalles mallorqui-nes.Tom X (j. des Racó); Monólogo de una

mujer fría (M. Alcon); Leyendas de Ibiza(J. Demerson); Caballos hacia la noche (B.Porcel); Testa de copo (A. Grosso); De ca-misa vieja a chaqueta nueva (V.Casas); Fá-bulas (F.M. Samaniego); Memòries i confes-sions d'un adolescent de casa bona (j.M.Llompart); Eò túnel (E. Sabato); Historiasfantásticas (A. Bioy) ; Amor y pedagogía (líde Unamuno); La ben plantada (E. d'Ors);Calidoscopi sentimental (j. Albanell); L'ho_me és el tot (Caziel); Café de artistas(C.J. Cela); Tierras del Ebro (s.J.Arbo);El fondo del vaso (F. Ayala); Cañas y barro(Biacco Ibones); La oscura historia de la.prima Montse (j. Marse); Miss Gìacomini(M. Villalonga); El Jarama (Sánchez Ferlo-sio); Ajo y salobre (j.M. de Sagarra); ETcafé de los hombres tristes (v. Mora); Volvoreta {ti. f ernanuez; ; rinya ae rosa (u.Ruyra); Con los dedos en la boca (E.AlonsoTiempo de silencio (L.M.Santos); Aventurasinventos y mixtificaciones de Silvestre Pa.radox (Pío Baroja); Fin de fiesta (j. GoyTtisolo); Tormento (Pérez Galdós); Rayuela(j. Cortázar); Poesía (L. Gomis); Poesiaúltima (E. Caballero); Antología poética(j.R. Jiménez); Historias en Venecia (E.Badosa); País (B. de Otero); Flor d'ena-morats (J. Timoneda); Rosa dels vents (M.Forteza); Poesies (K. Torres); Castellanas(Gabriel y Galán); Cantos de vida y espe-ranza (R. Darío); Antología poética (j.Al-caide) ; Ternura (G. Mistral); ColecciónParticular (j. Gil); Cap al tard (j. Alco-ver); Antologia poètica (J. Verdaguer); P£esía (J. Manrique); Antologia poètica (A.Guimerà); Antologia poètica (M. Aguiló);Antología poética (A. Machado); Antología(J. Guillen); Lírica española de hoy (j.L.Cano); Cuatro poetas de hoy (lí. de GsaciaIfach); Antología del grupo poético del 27(V. Gaos); Summa poética (N. Guillen); Cancionero y romancero español (D. Alonso);Poética narrativa (G.A. Bécquer); Canción^ro general (il. del Castillo); La generaciónde 1936.Antología poética (Aut. varios);Poesía (Pedro Salinas); La mitad del tiem-po (M. Alcántara); Antologia poètica (A.

LES SECCIONS 10

(y« tí. í* M^-1)

March); Elegías del capitán (L. López);Poesia española del siglo de oro (L. Rosa-les); Antologia poètica (j. Maragall); An-tologia poètica (V. Alexaindre); Poesiespopulars (P. d 'A . Penya); Tradicions i fan_tasies (Costa y Llobera); El adefesio (fi.Alberti); Angelina o el honor de un briga-dier (J. Poncela); Los verdes campos delEdén.Los buenos días perdidos (A. Gala);El pelo de la dehesa (M. Bretón) ; El lindodon Diego (A. More to) ; El te jedor de Sego-via (Ruiz de Alarcón); Mariana Pineda.Lazapatera prodigiosa.Bodas de sangre (Gar-cía Lorca); Tres sombreros de copa (M.Mihura); Puebla de las mujeres (Hnos. Ai-varez Quintero); Una tragedia i una farsa(LI. Koyá); El vergonzoso en palacio (T .deMolina) ; Traidor, inconfeso y mártir ( j .Zo_rrilla); Las mocedades del Cid (G. de Cis_tro); Del Madrid castizo (C. Arniches);La tejedora de sueños.Llegada de los dio-ses (Buero Vallejo); Los intereses creados(j. Benavente); Baltasar (G. de AvellanedaLa lozana andaluza (F. Selicado); Siau berivinguts (A. Ballester); El criat de dosamos (C. Goldoni); Quó es la democracia (MJ. de Parga); Cual es el pensamiento de laIglesia jrespecto a la política (A. Palen-

Luján); Volem l'Estatut (LI. Aguiló); Quées el liberalismo (j. Garrigues); Qué esla monarquía (j. Satrustegui); Qué son lasizquierdas (T. Calvan); Qué es la reformapolítica (j. Mèlia); Función social del ccartel (J. Renau); Mallorca i la tradiciótècnica (J. Sureda); Puerta de tierra (j.Benet) ; História de Mallorca, resum (P. Xa.mena); La arboleda perdida (fi. Alberti);Confieso que he vivido (P. Neruda) ; Casiunas memorias (Dionisio Ridruejo) ; Fallasen su tinta (F.P. Puche); Dados ,amor yclérigos (L.A. de Villena); L 'home per laparaula (F. de B¡ Moll ) ; Arte vivo (E.d 'Ors ) ; Sermons de quaresma (S. Vicent Fe_rrer); La vid y los sarmientos (F. Suarez)Las ratas (M. Delibes); Obra poètica (B.Bosselló-Porcel) .

assemblea general

El passat 27 de desembre esva fer la junta ordinària de so-cis de l'Agrupació Cultural, ambuna assistència important si lacomparam amb les dels darrersanys, quasi una cinquantena desocis, que si bé encara no ésla cifra ideal d'assistència de-mostra un interès creixent per1 a TI o vt"iT Í->T -nom f i on in pf P"rp:

de la nostra entitat.Després de la lectura de 1 ' ac_

ta anterior, es passà a la enume_ració de les activitats duites.aterme durant el passat exercici.S'exposà la problemática i acti-vitat de la revista LLUM D'OLI,així com el teme economie queper ara podem dir que no plante-ja problemes, tant és així que SLprobada una compra de mobiliarinou amb destí a la sala de lectura (biblioteca) que properamententrarà en funcionament i queda-rà a l'abast de tots els socis.

Un altre temé que cap desta-car fou la renovació de càrrecsde la Junta Directiva, motivadaper la dimissió presentada perMaria Barceló a la darrera reu-nió de la Junta Directiva. Escelebraren eleccions per a co-brir aquest lloc, presentant-sea l'elecció tres persones: Nico_lau Barceló, Catalina Trobat iCatalina Oliver, resultant ele-gida aquesta darrera que passa aformar part de la Junta. Des deaquestes línies volem agrair aMaria Barceló els serveis apor-tats en aquesta sempre difíciltasca, i donar la benvinguda ala nova membre de la Junta, Ca-talina Oliver.

Una vegada acabada l'assem-blea fou oferida una xocolatadaa tots els socis i simpatitzantsde l'entitat que fou, com sempremolt concorreguda i animada.

LA MILLOR TEMPORADA DELS NOSTRES ESCACS

RESULTATS

Primera

Porreres-LlosetaS.Margalida-PorreresPorreres-CamposPorr er es- AlcúdiaManacor-PorreresPorreres-IncaPenya-PorreresLloseta-PorrerßSPorreres-S . MargalidaCampo s-Porrer esAlcúdia-PorreresPorreres-ManacorInca-PorreresPorreres-Penya

-Segona

Porreres-FelanitxPorreres-LlucmajorPetra-PorreresPorreres-ColòniaS . Servera-PorreresPorreres-MariaFelanitx-PorreresLlucmaj or-PorreresPorreres-PetraColònia-PorreresPorreres-S . ServeraMaria-Porreres

3'5-l'50'5-4' 51 - 43 - 2

l'5 - 3'53 - 24 - 11 - 45 - 01 - 4

2' 5-2' 53 - 23 - 22' 5-2' 5

' 3' 5-0' 52 - 22 - 23 - 12'5-l'5D'5-3'5l'5-2'5l'5-2'53 - 12'5-l'52' 5-1' 52' 5-1' 5

La temporada dels campionats de Mallojrca per equjps 1979-80 ha estat la millorque fins ara ha realitzat el nostre con-junt al llarg dels seus quatre anys d ' iritervenció a les proves federades oficialaDestaca el sub-campionat aconseguit per

l'equip "A" a primera categoria, guanyant,se el dret a la promoció a preferent,de¿prés d'una bona campanya plena d'encerts,malgrat alguns partits d1evident malasort,mantenint una trajectòria molt regular durant tot el campionat al segon locde la taula classificatòria.

El quadre "B", a segona categoria, ha mi_llorat,per la seva part,1'actuació de1'any anterior (varen ésser quarts) ambun tercer lloc.l aquí si que la mala sortfou major,donat que durant vàries setma-nes per mèrits propis ocuparem el cap dela classificació i estavrem a punt d'es-ser també promocionadors,fallant a dospartits claus de certa facilitat.Aixíi tot podem considerar molt valida latercera plaça.Cal dir que l'AgrupacióCultural de Porreres ha estat l'únicclub de Les Illes que ha movilitzat noujugadors per setmana el mateix dia.Vegeua aquesta plana els resultats aconseguitsi les puntuacions individuals dels nos-tres jugadors,així com les distintes cla^sificacions dels dos grups on hem prespart.A un proper número els informaremdels partits de promoció.

PUNTUACIONS INDIVIDUALS

Jugador Partidesjugades

S.ESTELRICH SANSOB. ROIG FULLANAP.TORRES SIQUIERS. RIPOLL CARD ELLD.TOLEDO FERRERJ.OLIVER GARIJ.PALERM BARCELÓJ. BARCELÓ BAUÇAR.MASALIES GÓMEZG. GORNAL S MES QUID AP.SORELL NICOLAUJ.GIL CUENCAJ. CERDA TOMAS

14131

106

12547

12101310

+

76-4341-56465

=

55-31412-3252

-

2213243223423

Punts

9.5

8 '505 '53 '56r 5i57 ' 558 '56

%

67'8565'38

-55 .

58' 33503025

71' 426 2 < 5 0

5065'38

60

*á» Mltfi¿>T 12

Per a qualsevol porrerenc,de qualsevol edat, li ha deresultar difícil recordar elsdies de festa que hem viscutsdes de la nostra infantesamés o menys llunyana, senseassociar-los a les imatgesque es reprodueixen a aques-tes fotografies. Imatges d'unshomes curtits pel temps quesota el pes d'aquests feixucsinstruments han aportat de-sinteressadament al seu bonquefer i les seves notes d'a-legria a tots els dies mésassenyalats, any darrera any,a la nostra vila.

Uns homes que ens han de-mostrat, que ens estan demos-trant, a on es pot arribarquan es posa il·lusió en unacosa. Són moltes hores sacri-ficades del seu esplai per al'esplai dels demés. I aixòmés prest o més tard s'agraeix.

Vagi des d'aquí, a travésd'aquestes fotografies i d'a-questes línies un homenatge ala nostra Banda i un desig deque sigui per molts d'anys.

Rafel Ferrà