LLUÇ

LLUÇ

¡He estat pescat pel mètode de pesca d’arrossegament!!

Gairebé el 40% del lluç està mal etiquetat i probablement provingui del Sud i Sud-oest d’Àfrica.

La UE va aprovat incrementar les captures de lluç un 11% en aigües del Nord l'any2015, cosa que posa en greu perill l’espècie. Les diferents espècies de lluç sofreixenun esgotament molt notable en nombres d’exemplars, especialment l’espècie mésconsumida en fresc a Espanya.

La pesca industrial està orientada a obtenir un gran nombre de captures gràcies al’avançada tecnologia i mitjans tècnics de que disposa, així como per la mida de lesembarcacions. El model de pesca industrial és el que presenta un major pes pel quefa a la quantitat de captures pesqueres.

La flota industrial consumeix de mitja set vegades més fuel que l’artesanal i extreuquatre vegades menys peix per tona de petroli consumit, essent per tant, moltmenys eficient energèticament, més vulnerable a les fluctuacions del preu del petrolii al seu esgotament futur. A més de contribuir en major mesura al canvi climàtic.

ALBERGÍNIA

ALBERGÍNIA

Sóc una albergínia, germana de moltes més com jo. Ens hem criat en un hivernacle.

Existeixen més de 30 varietats d’albergínia a Espanya, però les que generalment escompren als supermercats són varietat industrials, híbrides, seleccionades genèticamentper empreses multinacionals de llavors.

Aquestes llavors híbrides, a més de ser seleccionades per a semblar més atractives i per aque durin més a l’estand del supermercat, sense importar el seu gust o qualitat, nopermeten a les persones agricultores tornar a treure llavors i conservar-les, el que lesobliga a comprar-ne cada any.

L’expansió d’aquest tipus de llavors està afectant negativament a l’AGROBIODIVERSITAT,ja que moltes varietats hortícoles tradicionals estan desapareixent.

TOMÀTIGAel mes de desembre

TOMÀTIGAel mes de desembre

Tomàtigues el mes de desembre! Dóna gust poder tastar un tomàquet en ple hivern, no?

Holanda és el tercer país productor de tomàquet, darrera d’Itàlia i Espanya, però és elprimer país exportador d’aquest producte.

El procés de producció ja no necessita terra agrícola. Grans hivernacles de cultiuhidropònic produeixen 800 tones per hectàrea.

L’entrada al mercat d’aquest producte, competeix directament amb els tomàquetsproduïts per petites unitats agràries i fins i tot amb l’agroindústria espanyola.

Les varietats utilitzades en aquests hivernacles, són les més comercials i resistents a lavegada, perdent així una infinitat de varietats locals de tomàtics i la cultura culinària lligadaa elles.

TOMÀTIGAde ramallet

TOMÀTIGAde ramallet

Es conserva durant molt de temps sense necessitat de refrigeració. Penjades pel capollen enfilalls en un lloc sec, ventilat i amb poca llum, poden arribar a durar uns nou mesos.

Té menys glúcids, més proteïnes i més fibra que una tomàtiga d’ensalada.

La llarga conservació de la tomàtiga de ramallet fa que la majoria de persones que lacultiven extreguin les seves pròpies llavors.

El 2012 fou registrada com a varietat de conservació al registre de varietats, cosa quepretén impedir que tomàtigues híbrides es puguin comercialitzar sota aquestadenominació. Fet que passava molt abans de ser registrada.

KIWI

KIWI

Sóc un Kiwi de Nova Zelanda que he arribat volant en avió! A Espanya es produeixenmés de 10.000 tones de kiwi (a Galícia es concentra el 60% de les 900 ha d’aquestcultiu que existeixen a l’estat espanyol), tot i així, Espanya és el primer importador dekiwi d’Europa. Un 92,7% del kiwi que es consumeix a tot l’estat és importat i el 56,7%prové de Nova Zelanda.

A l’hora de comprar és necessari prioritzar aliments propers (locals), ja que es redueixtransport innecessari que suposa una major despesa energètica, major petjadaecològica i una major diferència entre el preu inicial del producte i el preu final. A més,si un producte és proper i de temporada serà més fàcil evitar embalatges i l’ús deplàstic innecessari; en canvi, si el producte ha de conservar-se vàries hores durantun viatge llarg i en avió això és difícil d’evitar.

A més,la importància del consum local no només té una repercusió ambiental, sinósocioeconòmica, ja que s’enforteix i dóna suport a l’economia local i als i lespageses del territori que produeixen aliments.

POMA convencional

POMAconvencional

A la pell d'una poma convencional podem trobar fins a 36 substàncies químiques desíntesi diferents, un còctel de pesticides tòxics Els científics adverteixen que la poma ésun dels aliments frescos més contaminats. El verí està en la pell. Quan es recullen ja hanestat en contacte amb almenys 10 o 15 productes químics diferents, tots ells amb efectesnocius sobre la salut, agroquímics, fertilitzants nitrogenats, barreges de pesticides, iherbicides com el Rundup (un derivat de l'agent taronja antivietnamita).

La utilització de productes químics consumeix molta aigua, i també petroli: s'estima queper produir una tona de fertilitzant ric en nitrogen es consumeixen cinc tones de petroli.

Les pomes es recullen verdes i perquè no es podreixin es banyen en una soluciófungicida. Després directa a la cambra frigorífica. Allí estan durant mesos esperant elmillor moment per col·locar-la al mercat. Encara els queda un llarg procés fins arribar a lanostra taula, gas etilè per a la seva maduració i ceres perquè tarda a oxidar i adquireixi labrillantor amb què les veiem als supermercats.

PEBREde l’hort escolar

PEBREde l’hort escolar

Sóc un pebre que procedeix d’un hort agroecològic escolar, on estan involucratsestudiants i professorat.

Es persegueix tenir una experiència pràctica d’apropament al cultiu de la terra, sentaixí conscients de la feina i temps necessari perquè es desenvolupin les hortalisses.També promoure major curiositat i estudi de les formes de cultiu, varietats de llavors itradicions locals.

Ens permet integrar la importància de l’agroecologia i la sobirania alimentària delspobles en els nostres dies.

A més dels horts escolars existeixen altres formats d’horts urbans i col·lectius quetambé promouen un consum més sa, responsable i respectuós, ambles amb lespersones i l’entorn.

CARBASSAde temporada

CARBASSAde temporada

A Menorca la temporada més habitual de recollir les carbasses és d’agost a octubre.

Consumir aliments de temporada és millor:• Per al paladar: en créixer en el clima i entorn que li és idoni conserven tots els seuscaracterístiques organlépticas.• Per a la salut: en créixer en la seva temporada conserven tots els seus nutrients i nonecessiten substàncies químiques per estimular el desenvolupament.• Per la butxaca: el cost de producció és menor.• Per al medi ambient: al no aplicar cap substància addicional, no s'aboca al medi ambient.• Per a la societat: els productes de temporades solen ser locals i en molts casos produïtsde forma artesanal. Consumint aquests productes s'afavoreix el teixit socioeconòmic del'entorn rural que t'envolta.

A més, consumint productes de temporada i locals estàs evitant la contaminació derivada deltransport que implicaria portar productes de fora. També afavorim la conservació de lesvarietats típiques de la zona, adaptades a les condicions d’on vivim.

SALMÓ

SALMÓ

¡He estat criat a Xile, amb tot el sabor dels colorants artificials i els antibiòtics!!

L’aqüicultura no sostenible contribueix a la sobrepesca (els peixos criats s’alimentend’altres peixos), contamina las aigües amb productes químics i destrueix zones decosta.

A Xile, la biodiversitat de les zones properes a vuit granges de salmó s’ha reduït almanco un 50%. Aquesta indústria en expansió posseeix un pèssim rècord enseguritat. S’han denunciat en repetides ocasions les deficients o inexistentscondicions de seguretat a les plantes processadores.

Les malalties i els paràsits tenen especial incidència a les granges de peixos on lesdensitats d’allotjament són elevades. Per això són necessaris els antibiòtics ideterminats productes químics.

Al 2005, gairebé el 40% del salmó criat en captivitat, provenia de productors iprocessadors xilens.

ALBERGÍNIA BLANCA

ALBERGÍNIA BLANCA

Sóc una albergínia blanca, varietat local criada a un hort acompanyada dels meusgermans els enciams, els tomàquets i els carabassons entre d’altres.

Vinc d’una finca on treballen la terra sota la certificació d’agricultura ecològica, i realitzenvenda directa dels seus productes, a través de cistelles setmanals.

La producció agroecològica, a més de produir sense utilitzar productes químics, i amb aixòcontribueix a la conservació dels recursos naturals, també treballa per a la recuperació devarietats locals i races autòctones.

L’expansió de les llavors híbrides i transgèniques està afectant negativament a laBIODIVERSITAT, moltes de les varietats d’horta tradicionals estan desapareixent.

PATATESecològiques

PATATESecològiques

Els aliments ecològics poden portar un segell de certificació o no. En el territori espanyol, laproducció ecològica està controlada i certificada per Comitès territorials dependents de lesconselleries autonòmiques d'Agricultura. Hi ha multitud de segells que certifiquen que elsproductes s'han produït sota la normativa d'agricultura i ramaderia ecològica.

També hi ha productors i productores d'aliments que produeixen en ecològic, però no poden(o no volen) pagar el segell i demostren la qualitat dels seus productes a través d'altres viescom la certificació participativa i comunitària. D'aquesta manera la confiança mútua juga ungran paper i s'estableixen relacions properes entre productores i consumidores.

Cada vegada amb més freqüència, a les fruiteries del barri o en els llocs de fruites delsmercats, la fruitera o el fruiter et podrà indicar aquells productes que s'han produït a la zona isense químics (moltes vegades en l'horta d'algun familiar). És qüestió de preguntar.

FORMATGEde Menorca

FORMATGE de Menorca

Elaborat amb llet crua de vaca de raça menorquina, a una finca amb certificacióecològica.

L’elaboració d’aquest formatge es fa d’octubre a juny, ja que a l’estiu es deixen de munyirles vaques, per a no estressar-les durant els mesos de més calor i menys menjar alcamp. L’alimentació de les vaques es produeix a la mateixa explotació, per a dependre elmínim possible de productes externs. Al ser una finca molt diversificada, aprofita tots elsrecursos per a tancar cercles i ser més eficient.

La ramaderia ecològica garanteix una bona alimentació del bestiar. Gairebé el 100% delsanimals criats a granges industrials de l’estat espanyol, són alimentats amb pinsotransgènic.

La producció intensiva de cereals i farratges per a l’alimentació animal, la majoria ambvarietats transgèniques, ha desplaçat produccions familiars diversificades per a alimentsde consum humà, a moltes zones del món.

FORMATGEIndustrial envasat

FORMATGE Industrial envasat

Elaborat amb llet pasteuritzada i mecanismes industrials.

Independentment de la qualitat i procedència de les diferents marques de formatgeindustrial envasat, aquests productes concentren els beneficis en poques mans,debilitant l’economia local.

Moltes marques tenen impactes ambientals degut a la producció intensiva i contribueixenal canvi climàtic.

No s’acostuma a respectar el cicle de vida dels animals oferint una vida digne.

CARN LOCAL

CARN LOCAL

La producció local menorquina es més respectuosa amb el medi ambient i amb el ciclede vida de l’animal.

Ajuda a dinamitzar l’economia local, mantenint les activitats rurals tradicionals de l’illa.

La carn local menorquina presenta un contingut de proteïnes i vitamines major que lacarn industrial degut a la bona alimentació i estil de vida dels animals.

Alimentats bàsicament de pastura i herba seca, amb un petit percentatge de concentratsautoritzats.

El gust és més tradicional, més rústic, autèntic i amb la grassa justa.

CARN ENVASADA

CARN ENVASADA

La producció industrial de carn amaga moltes externalitats negatives, tant pel mediambiental, el benestar animal i la salut.

Gairebé el 100% dels animals criats a granges industrials de l’estat espanyol, sónalimentats amb pinsos transgènics.

La legislació europea obliga a etiquetar aquells aliments que duen al menys, més d’un1% d’Organismes Genèticament Modificats entre els seus ingredients. Malgrat això, elsconsumidors/es seguim mancats de tota la informació, ja que quan es tracta de carn, noes contempla l’alimentació de l’animal.

Greenpeace realitza una actualizació anual de la Guia Verda i Vermella d’alimentstransgènics, que ajuda a triar a l’hora de comprar productes.

LLAUNA DE BLAT DE MORO

LLAUNA DE BLAT DE MORO

La legislació europea obliga a etiquetar aquells aliments que comporten més de un 1%d'Organismes Genèticament Modificats entre els seus ingredients. Freqüentment no escompleix la normativa de l'etiquetatge, ja que hi ha poques mesures per assegurar que escompleix la llei. A més del comentat, els consumidores i les consumidores seguim sense tenirtota la informació en l’etiquetatge si:

-El producte porta "traces" de transgènics.-El producte és animal i aquest animal ha estat alimentat amb pinso transgènic (Com gairebéel 100% dels animals criats en granges industrials de l'estat espanyol).-L'element que procedeix d'una planta modificada genèticament no és una proteïna sinó ungreix o hidrat de carboni l'etiqueta no ha de mencionar, ja que la legislació considera queaquest element no està modificat.

Podem evitar el consum de transgènics consumint productes de ramaderia i agriculturaecològica, evitant productes precuinats per evitar els additius traces, consultant la “lista roja iverde de greeenpeace”, consumint verdura i carn de la zona que sabem com s’ha produït ialimentat.

OUScodi 0

OUSCodi 0

Aquest ou es de producció ecològica.

Les gallines es mouen lliurement en espais interiors i exteriors.

A l’exterior cada gallina té com a mínim 4 m2.

A més el 80% de la seva alimentació ve de pinsos ecològics i es limita l’ús demedicaments i antibiòtics

OUScodi 1

OUSCodi 1

Aquest ou procedeix de gallines anomenades gallines de camp.

Les gallines tenen llibertat d’espai, llum solar i es respecte el seu ritme vital.

No es garantida una alimentació ecològica ni la cura tan estricta en la seva medicaciócom en el cas de els ous amb codi 0.

OUScodi 2

OUSCodi 2

Les gallines viuen en naus densament poblades, aproximadament 12 gallines per metre quadrat (12 gallines/m2).

Amb la calor moltes moren per asfíxia. No surten mai a l’exterior.

Es fàcil que es posin malaltes (femtes, amoníac),a part de contribuir a augmentar l’efecte hivernacle del planeta.

OUScodi 3

OUSCodi 3

Les gallines viuen en gàbies en un espai de 600 cm2 (menys d’1 foli). No veuen la llumdel sol, i sovint tenen sempre la llum artificial per augmentar la producció.

Els filferros de les gàbies els hi produeixen malformacions i se’ls hi talla el bec per a quèamb l’estrès no s’agredeixin les unes a les altres, una operació molt dolorosa per lesterminacions nervioses que es troben en el bec.

Prop del 70-80% de les gallines ponedores del món es crien d’aquesta manera.

EL CODI DE L’OU

3. GàbiaLes gallines viuen en gàbies en un espai de 600 cm2 (menys d’1 foli). No veuen la llum del sol, i sovint tenen sempre la llum artificial per augmentar la producció. Els filferros de les gàbies els hi produeixen

malformacions i se’ls hi talla el bec per a què amb l’estrès no s’agredeixin les unes a les altres, una operació molt dolorosa per les terminacions nervioses que es troben en el bec. Prop del 70-80% de les gallines

ponedores del món es crien d’aquesta manera.

0. Producció ecològica

Les gallines es mouen lliurement en espais interiors i exteriors. A l’exterior cada gallina té com a mínim 4 m2. A més el 80% de la seva alimentació ve de pinsos ecològics i es limita l’ús de medicaments i antibiòtics.

1. Gallina campera:

Les gallines tenen llibertat d’espai, llum solar, respecte pel seu ritme vital. Però No es garanteix una alimentació ecològica ni la cura tan estricte en la seva medicació.

2. Terra

Les gallines viuen en naus densamentpoblades (12 gallines/m2). Amb la calormoltes moren per asfíxia. No surtenmai a l’exterior. Es fàcil que es posinmalaltes (femtes, amoníac),a part decontribuir a augmentar l’efectehivernacle del planeta.

Mite: Ajudarà a reduir la fam

Realitat: La fam és un

problema de distribució i de

manca de recursos. Són massa

les persones que no poden tenir

accés als aliments bàsics, no

perquè hi hagi escassetat

d'aquests, sinó perquè no tenen

prou ingressos per a això. Les

llavors transgèniques no estan

dissenyades per a resoldre la

fam del món sinó per produir

guanys per a les corporacions.

Mite: És possible la coexistència entre cultius transgènics i convencionals

Realitat: Els cultius transgènics contaminen els cultius convencionals, els

orgànics, els aliments i la mel. Quan es cultiven fora del laboratori és

impossible parar el curs normal de la natura: dels insectes de la pol·linització

o els corrents d'aire. Per això la contaminació s'expandeix de manera natural

i inevitable. Si el blat de moro transgènic contamina les plantes natives de

blat de moro, estem en perill de perdre aquestes plantes mare que són

l'origen de totes les varietats d'aquest gra, el que seria un desastre majúscul.

Mite: És impossible detenir la tecnologia transgènica

Realitat: Fins ara la majoria dels transgènics es

conreen només en quatre països: Estats Units,

Argentina, Canadà i Brasil. Altres països s'han

oposat al seu cultiu. A més d'una dècada dels seus

inicis, la indústria biotecnològica no ha aconseguit

imposar-se, a causa de tots els riscos ambientals,

econòmics i de salut que comporta i al fet que no

resol cap problema del camp. A Mèxic, tot i que el

2009 es van aprovar les sembres experimentals de

blat de moro transgènic, el rebuig a aquesta

tecnologia entre pagesos, consumidors i científics

independents és creixent.

Mentides i veritats sobre el blat de moro transgènic

Mite: És segur per al medi ambient.

Realitat: Gran part del blat de moro

transgènic és del tipus Bt que va ser

manipulat per produir un insecticida

que ataca al cuc barrinador europeu,

però també perjudica altres insectes

que ajuden a controlar plagues, entre

ells la papallona monarca. Aquesta

toxina s'acumula en els sòls de cultiu i

pel mateix podria afectar la seva

fertilitat a llarg termini.

Mite: És segur per a l'alimentació humana.

Realitat: La indústria biotecnològica s'ha

negat a fer pública la informació vital que

demostra els problemes per a la salut

humana pel consum d'aliments

transgènics. Científics han revelat que

Monsanto va ometre reportar efectes

negatius seriosos, com els signes de

toxicitat en els òrgans interns de les rates.

Mite: Es necessita per combatre al canvi climàtic.

Realitat: Estudis independents confirmen que

l'etanol de blat de moro és no sostenible com a

mètode de bioenergia. L'ús de blat de moro per a

aquest ús eleva els preus dels aliments i

amenaça la seguretat alimentària. La reducció de

CO2 és mínima a causa de l'energia que es fa

servir per fabricar-lo.

Mite: Brinda beneficis econòmics.

Realitat: Per contra, companyies com Monsanto

ofereixen préstecs a camperols pobres perquè

comprin les seves cares llavors transgèniques. Al

final els pagesos acaben amb deutes i es veuen

forçats a adquirir més préstecs. Ja sigui per

comprar llavors o per contaminació "accidental"

centenars de productors nord-americans s'han

vist forçats a pagar milions de dòlars. I atès que

les llavors transgènica no tenen els alts

rendiments que prometien, l'únic que fan és

enganxar els productors a paquets tecnològics

més cars i perjudicials per a la biodiversitat.

Font: http://www.greenpeace.org/mexico/es/Campanas/Agricultura--sustentable--y-

transgenicos/Transgenicos-ni-maiz/Mitos-y-verdades-del-maiz-transgenico/

EL CORTE INGLÉS

ALCAMPO

Va vendre 94% de llavors transgèniques llaurades fins 2011

160 mill consumidors/es3 mill productores/as

110 centrals i grups de compra

PRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ CONSUM

10 empreses de cada branca controlen: 84% mercat mundial agroquímics60% mercat mundial veterinari48% mercat mundial farmacèutic30% mercat mundial llavors

5 grans cadenes a Espanya tenen el 55% de la quota de mercat de la distribució d’aliments

Més del 80% de la compra d’aliments es realitza en supermercats, hipermercats... i el 55% d’aquestes compres es porten a terme en tan sols cinc grans cadenes