Sóc un home que no té corfa al cos

i, per tant, vulnerable.

La pluja em cau de ple perquè cameje

sense afanyar-me massa,

i em renta les petjades que més couen

i cremen més els llavis.

I com que no camine per la via

del tren, sovint no trobe el fil

que convé als passos,

i a voltes fique els ulls on no deuria

i tarde una miqueta a reposar-me.

Confie en poques coses i discrepe

cordialment de les altres.

I quant a les persones

faig un esforç notable

per creure’m el posat

afavorit que mostren,

però em costa d’’admetre l’envejable

salut sentimental que manifesten.

I, tanmateix, ja em vaig acostumant

a tindre raó sempre,

i sense més mesura que aquest dret

a estimar-me la pell que et recupera

i et fabrica memòria de les coses,

visc amb la cara oberta

i aguante, bastant bé, l ‘envestida dels dies

.esquerra unidabenifairo valldignaPr

emi E

stel

201

2

EL PREMI ESTELEsquerra Unida La Valldigna ha lliurat el Premi Estel a Pep Bataller en reconeixement a la seua obra poètica. El premi, nascut el 2010 i que enguany compleix la seua tercera edició, pretén reconèixer a les persones, col•lectius o organitzacions que destaquen per la lluita democràtica, el valor cívic i cultural, la consciència nacional i lingüística i la justícia social.

Aquest premi, instaurat per EUPV La Valldigna, distingeix aquelles persones nascudes o vinculades a la Valldigna la labor cívica o cultural de les quals ha aportat una sèrie de valors per a ajudar a establir un marc de convivència i progrés a la Valldigna i a la resta del País Valencià.

El Premi Estel es materialitza en una figura d’acer inoxidable soldat, creada per l’escultor valldignenc Josep Basset, que simbolitza “la ideologia llibertària nacional i esquerrana, l’amor al País, a la cultura i a la llengua d’un poble diferenciat amb vocació de futur”, segons el mateix autor.

2

PEP BATALLERAutor polifacètic, Pep ha transitat pel periodisme, la pintura, la poesia, i la crítica d’art.

Naix a Benifairó de la Valldigna, el desembre de 1944 al Carrebaix. De jove collidor de taronja i manobre, culminà els estudis de Batxiller per lliure a l’Institut de Xàtiva i de Química a l’Escola d’Enginyers Tècnics de València.

Del 1987 al 1995 viu i treballa a Xàtiva al front del gabinet de premsa de l’Ajuntament. Escriu també en diferents publicacions com els setmanari “Retalls”, “Noticias Cuatro” i “Res pública” i a les pàgines d’opinió del Levante-EMV, on també va participar anteriorment com a crític en el suplement cultural.

Ha escrit nombrosos textos sobre alguns dels pintors més interessants de les nostres terres Paco Alberola, Ramon Molina, Francisca Revert, Just Cuadrado, Arcadi Blasco, Llorenç Pizà, Cristina Navarro, Maria Montes, Carmen Calvo, Hernández Mompó, Josep Piqueras, entre d’altres.

�

Ha escrit nombrosos llibres de poesia tant en català com en castellà:

En català ha escrit “Poemes per a caminar”, “Equipatge de set” que va ser reconegut per l’Ajuntament de València amb el Premi de Poesia Roís de Corella dels Premis Ciutat de València el 1987, “Caritura Intermitent” que va ser reconegut per la revista Recull de Blanes amb el premi de poesia Ribas i Carreras el 1988, i “Paraules per a Eva”.

En castellà ha escrit “Manifiesto Provisional”, “El año del cometa”, “Carta a una hermosa muchacha emocionante”, “Poema oral para mercedes E.” i “Seis poemas de amor para Mariajo”.

Amb motiu del Premi Estel concedit en aquesta ocasió, el col·lectiu d’Esquerra Unida de Benifairó de la Valldigna, ha volgut dur a terme la modesta iniciativa de donar difusió a la riquesa poètica de l’autor homenatjat, i amb tal objectiu ha decidit publicar aquesta selecció de poemes.

4

POEMES PER A CAMINAR1984

“Us deixo obert el cor i la finestrame’n vaig amb els ulls plens i les mans buidesi si em voleu acompanyar a la festam’heu de trobar sota la pluja lliure”

5

POEM

ES P

ER A

CAM

INAR

Enredatentre les cartesianesd’encreuats personals

disfressat de convencionalismeen les dedicatòriesd’algun llibre

velatentre criterissobre la llibertat

coloritde dibuixos i florsperquè em digueres com n’eren de bonics

escampat de cançó viatgeraque per si m’escoltavesjo et cantava de la millor manera

màgic a l’albai tímid de tendresaquan et besava

en les coses petites i en les granstorpement

�

t’he cantatel poema més clarel més sincerque et podria dir mai.

POEM

ES PER A CAMIN

AR

7

Avui cap al migdiase m’abocat als ulls la Primavera

vestideta de Pasquaduia espardenyes groguesi li caien pels musclesones verdes i blanquesacaronant-li el pitcom una mar dormida

lluia uns ullstalment una caríciai hagués juratque li esclataven les rosellesal bladar sorprenentdels seus cabells

neta com un espillcaminava lleugeracom vola l’oronella.

Avui,avui cap al migdiaquan has vingut a veure’mmés que maim’has semblatla Primavera.PO

EMES

PER

A C

AMIN

AR

8

Ara que tinc les mans plenes de plujai les cançons m’acaronen la pell

ara que tinc la gola clarai els ulls lluents.

Ara que tinc les nits plenes d’estrelesi l’espill net

ara que els dits t’enyoreni els llavis te m’imaginen bes.

Ara que esguarde la rialla frescadels teus cabells

ara que em sento ric i jovei m’aborrona el vent.

Ara que el mar i el paisatgesón els teus ulls i són la teua veu

ara que ets una glopada novad’aire fresc

sé que t’estime inevitablement.

POEM

ES PER A CAMIN

AR

9

Perquè el bagul està ple de recordsi de papers i cendra i borumballescaldrà que em pose a caminar de nouamb ben poc equipatge

em calçaré les espardenyes novesque no saben les pols d’altres viatgesi marxaré camins que no recordenles antigues troballes

i estrenaré el cor net i jove i tendrei obert a les carícies novençanesi em bulliran a la pell les quimeresd’imprevistos paisatges

me n’aniré sense mirar enreralliure i feliç d’aquestos habitaclesperò et deixaré oberta la finestraper si vols acompanyar-me.

POEM

ES P

ER A

CAM

INAR

10

Per si veniu i no em trobeu a casaper si voleu saber cap on me’n vaigperquè pugueu escarbar la petjadaque sollarà la pols al caminar

us deixo obert el cor i la finestrame’n vaig amb els ulls plens i les mans buidesi si em voleu acompanyar a la festam’heu de trobar sota la pluja lliure.

POEM

ES PER A CAMIN

AR

11

12

EQUIPATGE DE SETJuny 1987Premi de Poesia “Roís de Corella”Premis “Ciutat de València”, 1987Ajuntament de València

“I sense més mesura que aquest dreta estimar-me la pell que et recuperai et fabrica memòria de les coses,visc amb la cara obertai aguante,bastant bé, l’envestida dels dies”

1�

Jo

Més que mai,em recorde de tu quan cau la plujai els arbres esvarososs’espolsen la misèriade les fulles,i s’amera la terrarompuda de fa diesamb la suor dels braços matiners.

I les formigues fugen primerenquesdels passos,i tot ho sap l’olor anunciadorad’una probable festade peus humits i mormolons a casa.

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

14

Mare

I quan fa sol,d’hivern,i els xiquets van a escolaamb les galtes nuetesi el clarió a la butxaca,i es barallen.

I les dones s’afanyen, amb passetesmenudes,cap a casa al migdia,amb la roba dauradad’empaperar taronja, i el temps justde dinar.

EQU

IPATGE DE SET

15

Pare

I de nit, quan el dia s’esmuny en un instanti retornen els hómensamb el jornal al muscle,i amb el cabàs de palmai l’esquena vençuda,i un pomellet de mandarines groguescom un sol,i un feig de rebrots tendres.

I barba de tres diespels llavis dels xiquets,que punxa la memòria. I les mansclevillades que esmussen com la pedra.

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

1�

Tu

Més que mai em recordede tu en aquestes cosesque et són tan allunyades, i, tanmateix, t’apropen els meus dies.Perquè tot ho omplis,ara,i tot, alguna volta, ha estat bonic.

EQU

IPATGE DE SET

17

Memòria de la pell

Jo seré més valent que els dies llargsque em deixes a la taula,perquè m’estime encara les paraulesque tinc;i més sincer,si no se m’endureixenels llavisi no em creix la covardafam de les mans tancades;i més fort que les ombres,si t’esguardela set inacabadade la pruna que haviem encetat.

La pell té una memòriamés ampla que l’agenda,i més precàriaals àtoms de ventada, i més obertaal finestral que sobten les aloses.

Quan cada plec escarbela tardana caríciade les mans que em buscaven,i reboten les plujes

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

18

per l’oblit esvarós de la troballano he de donar cabuda a la misèriai rebré el risci el goig de cada micade sortque em corresponga,per aferir, encara, plenitudals dies plens i llargsque em deixes ara.

EQU

IPATGE DE SET

19

No eren bons temps

No eren bons tempsAquells que ens ajuntaren.Tu, recent esvaradadels braços estimats,amb el tremolor íntim de les darreres forces,tenies tot el dreti oberts tots els caminsper a retraure’mracons particularsque no podiesconsentir, perquè no eren bons temps i tu ho sabies.

No erenbons temps aquells.Duracom una espasai esmolada,rebutjaves les coses que em calien,i que al llarg de les novessavieses havia descobert i m’estimavacompartir,i provar de no perdrel´única garantia

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

20

principal,de saber que la vida és amable,de reconèixer que tot és important.

Però no eren bons tempsI tu buscaves l’oblit de tota cosaprecedida,i començar de nou,com si fos fàcil esmerilar la pelli ser asèptics als amorsen què ens hem complagut,i esborrar-los del mapa.I era un esforç inútil,perquè tu no volies recordaramb la meua memòriai jo me l’estimava.Perquè no eren bons temps,i jo ho sabia.

EQU

IPATGE DE SET

21

Nosaltres i els companys

Nosaltres coneixiempoques veritats grans i eren dubtosesSuposàvem els dies enfilatsa una llarga corruade projecteson hauriem de crèixer,i ens vam fer al camí sense desconfiança.

No tinguèrem cautela de concilis,desvestits com anàvem de les vellesmesures rebutjades,enamorats de sobte i envejososi heretges d’una cega valentia, sense més patrimonique els himnes oblidatsi el desconeixement de les banderes.

Bé podriem, amb miqueta de sort, no haver topat de plecontra les raonables profecies,anunciades des de la murallaque ocupen els feliçoscompanys, i les coses,

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

22

segurament, haurien estat molt més portàtils.

Però, erem envejosososi enamorats i heretges. No sabiemveritats poderoses i ens calia,desesperadament, esmenar la conductad’aquells que se’n fugiendel nostre predomini,i obrien, plens de pols, la llibertatsubtilment treballada.

EQU

IPATGE DE SET

2�

L’home sense corfa

Sóc un home que no té corfa al cosi, per tant, vulnerable. La pluja em cau de ple perquè camejesense afanyar-me massa,i em renta les petjades que més coueni cremen més els llavis.

I com que no camine per la viadel tren, sovint no trobe el filque convé als passos,i a voltes fique els ulls on no deuriai tarde una miqueta a reposar-me.

Confie en poques coses i discrepecordialment de les altres.I quant a les persones,faig un esforç notableper creure’m el posatafavorit que mostren,però em costa d’admetre l’envejablesalut sentimental que manifesten.

I, tanmateix, ja em vaig acostumant

EQU

IPAT

GE D

E SE

T

24

a tindre raó sempre,i sense més mesura que aquest dreta estimar-me la pell que et recuperai et fabrica memòria de les coses,visc amb la cara obertai aguante,bastant bé, l’envestida dels dies.

EQU

IPATGE DE SET

25

2�

PARAULES PER A EVA

“Que res t’òmpligadel tot, que cada cosacresca particularen el teu compromís de convivència”

27

Tu ets estranya, perduda encara als llibres,a les paraules que t’invente ara,i als poemes de neulaamb què m’has habitatla casa. Desconeixesdel tot la llarga marcadel temps i avui no calennoves explicacions entre nosaltres.

Jo tinc però, la urgènciad’aquest paper en blanc i la derrotade no haver-te dit mai les meues coses, i abans que se me’n vagenles ganes vull parlar-tede tot allò que sóc i del què pense.Has de saberque crec en les mentides.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

28

Com t’ho diré?.La vida és una xarxaperenne i també un núvolde pluja i cotó-en-pèl modificables.

La dona que seràst’espera ja a la vora de les passesque cresques una micade res, una miqueta,mentre els pits s’atreveixena sobtar la camisacom un gemeci els ulls de la sorpresacomencen a palpar-te en la consciència.

PARAULES PER A EVA

29

Tu encetes la memòriade les preguntes llarguesque t’han d’acompanyar tota la vida, i entre l’espill i les asignatureset vas deixant darrerela xiqueta que portes a les cames.

Creixeràs i un bon dia,que arriba no saps com i seu a taula,t’enganxarà el cervellen els silencis que naixen de la cuinaon les persones grans couen els gestosen un amagatall de cerimònies.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

�0

I jo, que no sabria contestar-teraonaments,t’escric aquestes notesde pols efímeraper a dissimular la llei que et guarde.

Altres t’oferiran consells valuososque t’han d’aprofitarmentre la vida sigaconcreta com un mapa i cautelosacom aquella llibreta de dues ratllesque et vigilava els dits i t’avorria.Són les persones de mirada estreta.

PARAULES PER A EVA

�1

Aquelles que custodien la consignaper fer de l’home un animal estable.La gent de moral blanca i mans conformesque dicten la mesuracom un manament d’ordreparticular i un mèriton et serà difícilmultiplicar les coses sense lluita.

Parlede l’home d’ulls petits,del que no té banderasinò un vestit portàtil a la midade la seua conducta.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

�2

Sol tenir les mans primesi acostuma misèriesque no hauran d’abillar la teua traça.No t’allistes amb ell,que el seu codi no et furte les dreceresque potser convindrana les cames futures que ara estrenes.

Altres et mostraran proselitismesmés atractiusespentejats de vent i de banderes.Et donaran paraulesnoves i poderoses com un mur,t’apuntaran discursostambé morals, també contradictorisi humans. Que res t’òmpligadel tot, que cada cosacresca particularen el teu compromís de convivència.

PARAULES PER A EVA

��

Sé que no necessitesde mi ni que t’escarbeen els lligams que encara no et fan nosa.La vida és una menad’enquesta personal progenitorade massa teories. No voldriadonar-te un fil segurni cap exemple ni afegir-te normes.Tanmateix, he de dir-teque el món són dues mitats que s’aproximeno s’allunyen del tot i que d’algunamanera se’ns escapeni ens deixen un solatgede carn. Que, de vegades,triar és una anècdotade poca valentia i una micaforçada. No demanedisculpes, ni desitgeque peses aquestes borumballes.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

�4

Precisament en elles,en les que han de triar-te està l’inicidel camí que merescala teua intel•ligència. La tendresaque podran ser la tenen ja els teus ulls,i en les paraulesque encara no has trobat ja estan escritesparcialment les petjadesque heu de deixar conjuntament enceses.

De vegades, seran també silencii et feriran l’esquena.Tindràs un cansament insolidarien els òsos que no entendràs del tot, i no et seran senzillesles mans que no treballen la resposta.

PARAULES PER A EVA

�5

No has de deixar, però, que la derrotaet vença més enllà d’una acceptableràbia. Que no et perillela voluntat de somni i mai no diguesque estàs cansada i viu. Algú t’estimai vol la teua flor recuperadad’entre les polsegueres.

Renta’t la por i fes dels dies fràgilsuna cançó que puguesdigerir, perquè ets lliured’alleugerar les passesque pesen tant i es neguen a partir.Ets lliure per damunt de la banderamés clamorosa i justa,amb personalresponsabilitat de subsistència.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

��

Recorda. Les personescomencen una mica allà on els altresens troben i ens estimen.Som un trocet de mar importantíssimque mou la poderosamaquinària del món. En cada cosa,teixim una defensade grup que ens fortifique la trinxerai ens obligue a marxar.

I per damuntde totes les paraules, més enllàde les ganes d’anar o de quedar-sequiet, la dignitatens recomana dubtes virtuososi els sentimentssón una lluita gran i col·lectiva.

PARAULES PER A EVA

�7

Però després, a casa,lluny del clamor de les mans enllaçades,trobaràs una capsaparticularment teuaque has d’omplir cada diaamb les forces que et siguen suportables,per a saber-te viva,per que ningú no puga mossegar-tela darrera defensaque et permet d’alenar.

I aleshores, és una tasca llarga,la llibertat,que et cansa i te l’estimesquan saps que tantes cosesno serien probables.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

�8

Convé que no li neguesla mirada frontal a l’espill tendreque et sap i t’acostuma.L’oblit és una arrugade ferides concretes que has d’atendreen carn viva i despertasi a l’amor li destines una cambra principal del teu cos.

I espera, que la vidat’ha de regar encara moltes voltesamb una escandalosa ferida de roselles.

PARAULES PER A EVA

�9

La soletatés una gàbia buidasense cap garantia de propostani voluntat de canvi.La vida duu somriures amagatsa les fulles del venti el temps té coordenadeson la felicitat es recupera.

Podràs triar camins hospitalarisper al manoll de veusque et diuen càlculs i et demanen cambresquietes, però no acceptesl’amor que no et sacseje l’alegria,que no et moga la carn més estimadaper compartir-ladel tot en una nova peripècia.

PARA

ULE

S PE

R A

EVA

40

La vida és una festai qualsevol matí les mans obertesse t’ompliran de pluja. Cada diat’abillaràs les passesamb la voluntat de menta,i estranaràsles robes ajornades a l’armari.

O esclataràscom una flor primera, i s’encendran les músiquesi l’espill et sabrà verge i madurai arbre que creix cap a la primavera.

PARAULES PER A EVA

41

42

MANIFIESTO PROVISIONALFebrer-març de 1990

“Que soy un escritor furtivo- como saben muy bien quienes me habitan – y conservo en mi agenda de bolsillolas verdades con las que me parieron”

4�

Ni voy ni he regresado. Mi manerade ser me ha decantado,con el pasar del tiempo, sobre quienesquisieron escucharme.Ando sobre mis piesy torpementepero sin mala vocación procurono tropezar de lleno con el dogmade las gentes de bien-cuando me quieren-y consiento rebajas aceptablesen la altivez de mi convencimientoy hago un esfuerzo serio de silenciopara que no les duela la distanciade nuestros idearios.

Los que me habitan sabenque mi trinchera de escritor furtivola han ocupado por igual las cosasy el amor, mi tolerancia airada,la timidezy las aristas de mi desvergüenza,la voluntad y mi conocimiento desagregado.Y con el alma medio apalabradaen la dispersidad de mis querencias

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

44

tiendo las manosa la soportabilidad y juntola tosca condición de mis ideasy el gesto embaucador que a veces gastocomo arma arrojadiza.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

45

No me quejo. Yo sé que algunas vecesestas cosas ocurren; que las gentesprocuran sus ventanasun poco atosigadas por el nudoque para su garganta,o por la dictadurade su necesidad o tabicadasen dos hegemonías adversarias.Y que quizá serían deseablesotras formas, mayores exigenciasde desnudez y un código comúncon palabras mejor reglamentadasa la verdad magníficaque encierra la memoria precedente.

Pero sé que respondoa una raza de manos terrenalesy pies libres que no tiene costumbrede lenguajes esquivos.Y llevo mi respeto por los otrosal límite de su categoríay admito el acomodode mis estratagemasa una moral que estimo razonable.Y que, además, pretendo

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

4�

la salvaguarda activade mi credulidad en las personasy acepto las señales de sus marcascomo riesgo a seguir y como preciode mis independencias.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

47

No soy mejor que muchos.Pero si me comparo con aquellosque entonces desfilabana la cabeza de los eslóganesy que se dieron luego mucha prisade acicalarsecomo las prostitutasy gran habilidad en proveersede corbatas y en alquilar sus uñas;y en desdramatizarse la miraday en acallar la tribu y codearseunos contra los otroshasta el entendimientopara ocupar – consortes y avenidos –el lustre de los sitios poderosos.

O con quienes ni entoncesni nunca desfilaron contra nadieni movieron ninguno de sus dedos.O con determinados pontíficesde la prosperidad que nos declaranoficialmente sanosdesde los templos donde la estéticase iguala en los banquerosy en las señoras y en los predicadoresde las arquitecturas

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

48

desinfectadas.O con todos aquellos otros que.Si me comparo, digo, con algunossé que me asistennotables diferencias.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

49

A veces he tenidotan pequeña la voz, tan alejada,que no resulta fácil la conscienciade cada unade las cosas. Si miro atrás, los sitiosson un mapa que apenas reconozcohaber vivido,y las gentes que fueron se envejecenen la caja de las fotografíasque nunca clasifico. Y no es sencillodelimitar las huellasque a modo de tarjeta de visitasentimentalsembraron pertenencias en mi tiempoy encontraron la paz de mi desgana.

Pero eso ha sidoen muy contadas ocasiones, cuandola piel, las manos musicales,el óxido lunar sobre las sábanas,su tacto de cruasán, la resonanciafrutal de algunos nombres resistentes, su crujido de nylon, su recadoestaban lejos o de vacaciones,y la pereza entró sin anunciarsey se mezcló con todo,

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

50

y la mesa era un mueble y la cocinaun juego de café y cuatro paredessin más. Y los diariosuna costumbre demasiado viejapara enfrentarse con mi aburrimiento.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

51

Porque, de habitual,me pienso que he vivido con la caradestapada. Que en más o menos buenadisposición,estoy en los mercados afectivosconocedor de que no siempre el tiemporepone la verdad más eleganteo la más interior;de que hay amoresvecinales que son para el recuerdode la barra de labios,del desacato de las pantorrillasde la lencería fragmentariaque incomprensiblemente fue a parara la cesta de los medicamentos.

Que en el desmenuzarse de los díasse cuece el cara y cruz, la calderillade los sentimientos y los logros.Que hay voces que no pesanun celemín y actúan de relleno,máscaras, composturas,zancadillas menores, personajesdel todo inmerecidos.Y oficios que lo sonpara la nómina.

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

52

Y los sobres sorpresa. Y todo ellose me añade con naturalidad, me va vistiendo sin mayor problemaque algún que otro cabreode cuyo vicio intento no quitarme.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

5�

Me he enamorado mucho algunas veces.Y del amor- esa conversación inexplicable – he sacado más fruto que en ningunade mis actividades. No lo digocon ánimo contablepor ser nomenclatura que no encajaen lo que hablamos, sino porque le cabentodos los adjetivos y aún asíno se entiende del todo ese jolgorioque vuelve del revés lo establecidoy lo mismo te puede convertiren un perfecto imbécilque nombrarte heredero universal.

Por lo que a mí respecta,diré que me persistencriaturas eléctricascomo jamás ha conocido nadie.Y desayunos lentos, de notablevalor para el carnet de los poetas.Y noches – claro está – que me proponenun hormigueo flojo en las rodillascon sólo de pesarlas.Y la exclusividad en el secretode conocer el habla

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

54

de las mujeresy de las mariposas.Y el reconocimiento de su mundoacribillado de constelaciones.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

55

Me he dado a la escrituracomo otros se dan a los serialesy practican el trivial en el ociode la mesa camillao acuden a las fábricasa entrenar sus oficios lamentables.Sé de mi relativa aportaciónen este bricolaje de intereses sintéticosdonde algunos ejercenla exquisitez de su convalescenciay la rapiña de los sufirmientosque no han mordido nunca sus entrañaspara hacer titulares ridículosy frases convenientesa las antologías literarias.

Yo me salgo por piernas de este circode tinta malgastaday apunto solamentelas palabras que sé, las que me pesanfuertemente en los huesos.Tengo mucho de honrado y otro poco de franco-tirador. Apuesto maly a veces he prestado mi criterio, sin mayor interés, a quienes nuncalo entendieron. Mi voz no es la de nadie

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

5�

ni pretende lecciones, pero asumoque soy dueño y señor de mis despistesy de las emociones y las trampasque dejo por escritoen el solar de este papel honesto.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

57

Porque yo soyPep Bataller – sesenta quilos de hombre tolerante y airado y sin corteza – Que no tengo constumbrede lenguajes esquivos;que conozco el hablar de las mujeresy de las mariposasdesde cuando sembraron mis comienzos.Que junto la memoriade todas mis andanzasen un caleidoscopio centinela.Que no peleo las personasni estiro sus palabrasy pago las facturasde mi silencio y mis afirmaciones.

Que vengo de una tribude manos trabajadas y pies libres;que llevo a mis espaldas aquel sacode cosas principales, de abaloriospolivalentes, de discursos cerriles,de habitacionesplenilunias, de amores que son míoscon su hormigueo para las rodillas,de paradigmas

MAN

IFIE

STO

PRO

VISI

ON

AL

58

y etcétera y etcétera. Que soyun escritor furtivo- como saben muy bien quienes me habitan – y conservo en mi agenda de bolsillolas verdades con las que me parieron.

MAN

IFIESTO PRO

VISION

AL

59

Benifairó de la Valldigna, primavera del 2012

�0