Llibret Falla El Mercat Catarroja 2014

EL MERCATFALLACATARROJA

2014i

SENTIMENTFESTA

AMISTATi

germanor

i

TREBALL

esforç

UNIÓ

dedicació

VOLER

COMBOI

i

IL·LUSIÓ

w

Falla El Mercat 2014

Comencem?

2

FALLA EL MERCAT, 2014Edita: Associació Cultural Falla El MercatDisseny Portada: Mireia Martínez i SelmaMaquetació: Cristina Descals i SelmaTextos: Yolanda Selma i Pons. Kike Rosaleny i Silla. Mª Victoria Selma i PuchaltPoesia: Mª Victoria Selma i PuchaltIl·lustracions: Mireia Martínez i SelmaFotografies: Mª Victoria Selma i PuchaltImpressió: Gràfiques Enne, S.L.Distribució: Associació Cultural Falla El Mercat c/Pintor Sorolla, 18. Catarroja

3

ÍNDEX1- Portada, per Mireia Martínez i Selma

2- Els representants2.1 Isabel López i García , Fallera Major Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 62.2 Dames d’honor de la fallera major infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 92.3 Pau Jiménez i Selma, President Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 102.4 Mireia Martínez i Selma, Fallera Major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 122.5 Dames d’honor de la fallera major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 152.6 Yolanda Selma i Pons, Presidenta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 162.8 Dedicatòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 18

3- Els mercaders al complet3.1 Comissió infantil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 223.2 Comissió major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 23

4- Les nostres falles4.1 Estem la Mar de Bé, Falla Infantil El Mercat 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 264.2 Explicació de la falla infantil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 274.3 Una estoreta Velleta, Falla El Mercat 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .p. 324.4 Explicació de la falla gran. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 33

5- Les nostres històries5.1 L’origen de les falles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 415.2 Els inicis del mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 475.3 Cuina de mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p.535.4 La cotorra del mercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p.575.3 Tot un any ple de il·lusió, treball i diversió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 605.4 Les Festes Falleres (programa setmana de falles). . . . . . . . . . . . . . . . p. 64

6- La Falla El Mercat Recomana... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . p. 67

5

Els representants

6

A nostra fallera major infantil

Un poema versar-te jo volgueraexpressant l’estima que tots et tenen,i a més, tot l’amor que de tu reben,

puix sempre has segut una gran fallera.

Isa, estas plena de goig i satisfacciósomniant sempre en nostra festa fallera;

i enguany estas, si cap, mes riallera,esperant les falles plena d’il·lusió.

Et diré que has causat admiracióen tots els actes que has participat

celebrant-los sempre amb molta emoció.

Per això, en ple la comissió t’ha aclamatper el teu somriure i bon cor:Fallera Major Infantil del Mercat!

77

ISABEL LOPEZ I GARCIAFallera Major Infantil El Mercat 2014

8

Salutació de la fallera major infantil

Vull aprofitar l’oportunitat que em brinden les pàgines d’este llibret per a dir-vos l’orgullosa que estic de ser fallera major infantil de la falla El mercat, ja que des de menuda era tant el meu somni com el de les meues

cosines.

També vull agrair l’esforç i sacrifici que ha fet la meua família per a que jo puga estar ací.

Bones festes falleres! Visca La Falla El Mercat!

Isabel

9

Fina Esteban i MoltóSara Esteban i MoltóNoelia Lopez i GarcíaMar Sanz i Aguado

Dames d’honor de la Fallera Major Infantil El Mercat 2014

Fina Esteban i MoltóFina Esteban i Moltó

10

Salutació del president infantilHola amics i amigues fallers,

m’heu donat el privilegi de ser el primer President Infantil de la Falla El Mercat, la falla que tots portem en el cor, i jo més. Tinc l’honor

d’acompanyar a dos xiques molt boniques, Isa, la Fallera Major Infantil i Mireia, la meua cosina i Fallera Major, i com no, a la meua presidenta, ma

tia Yolanda que m’ensenya cada dia a millorar en este càrrec.Ja estem en falles! Ara comença la gran festa, els petards, els jocs, les disfresses i vestir-nos de valencians per a fer passacarrers i un muntó

de coses que si les fem tots junts les disfrutarem moltíssim.Vull desitjar unes bones festes falleres a tot el nostre barri, comerços i

veïns, convidant-los a participar en els festejos durant estos diesFinalment, Vull donar les gràcies a la comissió major i en especial a la delegació d’infantils, perquè són ells els que fan possible que ens ho

passem tan bé durant tot l’any. I gràcies a la col·laboració de tots els fallers perquè fem que esta festa siga La Millor Festa del Món!

Visquen Les Falles!Visca la Falla El Mercat!

11

PAU JIMÉNEZ I SELMAPresident Infantil El Mercat 2014

11

PAU JIMÉNEZ I SELMAPresident Infantil El Mercat 2014

12

A nostra fallera major

Mireia, eres des de la infància, fallera!,dedicant molt de temps amb il·lusió;

a activitats de la teua comissió,vivint les falles com la més festera.

Felicitacions tot el món volgueradonar-te amb alegria, goig i emoció,

contemplant el teu semblant amb admiració,que Afrodita per a ella prenguera.

I es que encara que l’Olimp recorregueraa cap deessa tindria en consideració,

si una mussa jo volguera.

Per això, El Mercat sencer en reuniócom a fallera major te corona,

bategant el cor amb forta emoció.

13

MIREIA MARTÍNEZ I SELMAFallera Major El Mercat 2014

14

Salutació de la fallera majorAmics fallers, m’agradaria des d’estes línies poder expressar-vos lo orgullosa que em senc de pertànyer a aquesta comissió, fallera

fins a la medul·la i treballadora, amb ganes i il·lusió.Ser la fallera Major aquest primer any serà inoblidable per a mi, per tots els moments únics que estem passant, i per partida

doble, però únics al cap i a la fi, i amb la millor companyia com es la gran família que formem a la falla el Mercat. Per tot açò i per

tot el que esteu fent possible amb aquesta unió, gràcies.

I aquesta família, que sols vol que fer falla, te sempre les portes obertes per a tot aquell que vulga compartir amb nosaltres aquest sentiment valencià i des d’ací et convide a gaudir amb nosaltres

aquesta meravellosa festa com són les falles.

Mireia

15

Carla Almería i SelmaCindy Rojas i Pizarro

Paola Zahonero i De LázaroDames d’honor de la Fallera Major El Mercat 2014

16

Enguany comencem el nostre camí com a falla, cap començament és fàcil, però el nostre està sent més difícil del que

esperàvem. La nostra intenció sempre ha sigut i serà continuar amb la cultura, la festa i la tradició valenciana, lluny d’altres polèmiques

que han volgut envoltar el nostre naixement.

El nostre origen va ser un sentiment expressat en paraules, que va trobar altres sentiments esperant donar-li forma, el podeu trobar en la busqueda de les nostres arrels, en la tornada a l’origen, a un sentiment que s’ofega per la lluita entre germans en la malaltia de la competició.

València i les falles està per damunt d’interessos particulars i comercials, està per damunt d’interessos econòmics, està per damunt de tots i cada un dels fallers i està en tots i cada un dels valencians.

Salutació de la presidentaYOLANDA SELMA I PONS

sigut i serà continuar amb la cultura, la festa i la tradició valenciana, lluny d’altres polèmiques

Salutació de la presidentaSalutació de la presidenta

17

Volem que tot aquell que es senta valencià i faller puga disfrutar de la festa, per això no cal tindre un cabàs de diners, sinó un cabàs d’il·lusions, guardar la tradició és la nostra meta, ajudant-nos, recolzant-nos, buscant totes les manifestacions de la nostra cultura, que ningú que senta la festa valenciana quede sense disfrutar-la per alguna carència.

Vull agrair des d’ací el treball i tenacitat de tots els fallers, que han cregut en un projecte i lluiten per portar-lo avant, convençuts com estem de la legitimitat del nostre dret com a veïns de Catarroja.

Mai hem volgut desunir a les falles del municipi, al contrari, hem apel·lat sempre a la germandat, la unitat i el lluitar per unes festes falleres dignes, amb harmonia i alegria en la celebració de les nostres arrels com a poble valencià.

Celebrem les falles amb alegria, perquè eixe és el nostre sentiment, i convidem a tots aquells que vullguen disfrutar amb nosaltres d’estes festes, a compartir els actes que amb motiu de les festes de San Josep hem organitzat.

18

Este llibret te’l dedique...

19

Este llibret te’l dedique...

21

Els mercaders al complet

22

Comissió Infantil 2014Fallera Major Isabel López i GarcíaPresident Pau Jiménez i SelmaVicepresident 1er Rubén Sinisterra i VivóVicepresident 2on Pau Moragues i FausSecretari Cèsar Sinisterra i VivóTresorer Joel Jiménez i SelmaDelegada 1a Blanca Sastre i SanzDelegat 2on Carlos Roig i HernándezDelegat 3er Martina Fontelles i Merino

Leyre Albiach i ZahoneroAinara Araoz i BoixCarla Chardí i Ronón

Álvaro Esteban i MoltóFina Esteban i Moltó

Sara Esteban i MoltóAndreu Gómez i LópezNoelia López i García

Andrea Lucas i AguadoAicha Lucas i Canales

Alejandro Monrabal i MuñozFrancisco Monrabal i Muñoz

Marta Muñoz i CherinoRebeca Muñoz i Cherino

Adrian Ponce i GuillenAna Mª Palop i Carrasco

Laura Pilar Palop i CarrascoLucia Ramón i AlborsMaría Ramón i AlborsNatàlia Ramón i Albors

Vicente Roig i HernándezAlejandra Sánchez i ParreñoOscar Sánchez i ParreñoMar Sanz i AguadoAdrian Sastre i SanzCarmen Segarra i Aguado

Celia Segarra i AguadoCarmen Torres i Díaz

Ramon Torres i DíazFrancisco Torrome i AyllonArancha Yeste i Aparicio

Delegat 3

VOCALS

23

Comissió executiva 2014

Mar Aguado i SimóCarla Almeria i Selma

Rebeca Cherino i MorenoJaime Costilla i Ferrer

Mª Teresa DemelchiorreCarlos Fontelles i De la Cruz

Isabel García i RequenaSusi Guillen i Acosta

Genoveva Hernández i ComesAntonio Jiménez i Moreno

José Manuel López i MoyaJulia Lucas i Silla

Blanca Merino i SanzIsidro Muñoz i Sánchez

Marga Pascual i PiñeiroJulia Pons i RagaCindy Rojas i PizarroJulia Selma i PonsDora Silla i SarguesMaria Silla i SarguesFrancisco José Sinisterra i Insa

Margarita Suárez i RamírezAna Vivó i RiveraJuan José Yeste i GonzálezVirginia Zacarés i Montalva

Fallera Major Mireia Martínez i SelmaPresidenta Yolanda Selma i PonsVicepresident 1er Mateo Moragues i MonchoVicepresident 2on Concha Candel i ChuliàVicepresident 3er Pedro José Navarro i LavaraSecretari Francisco Chardí i PerisTresorer Juan Manuel Jiménez i SuárezDelegada de Loteries Paloma Sanz i CandelDelegada de Festejos Sonia Selma i PonsSubdelegat de Festejos Enrique Rosaleny i SillaSubdelegada de Festejos Carolina Aznar i MiquelDelegada de Infantils Sarai Sanz i CandelSubdelegada de Infantils Paola Zahonero i De LázaroBibliotecària Cristina Descals i SelmaDelegada de Activitats diverses Mireia Martínez i SelmaSubdelegat de Activitats diverses Jonatan Bascón i MuriaSubdelegat de Activitats diverses Carlos Sastre i RodríguezDelegat de Casal Vicent Raga i MillanSubdelegat de Casal Maties Esteban i FenollSubdelegada de Casal Merche Moltó i PizarroDelegat de Gastronomia Juan Antonio Palop i ValeroDelegat de Gastronomia

VOCALS

25

Les nostres falles

26

“ESTEM LA MAR DE BÉ”Falla Infantil El Mercat 2014

27

Explicació de la FallaArtista: Paco i DavidMaterial: Fusta, suro i cartróUbicació: c/ Gómez Ferrer

Poesia per Mª Victoria Selma i Puchalt

ISA, REGINA DEL MARNeptú apareix en el seu trident,i per tots els racons pregunta;

imposant sa imatge que espanta,des del peix menut al més valent.

¿Qui es eixa Nereide de blanc semblant,la de cabells bruns,

i ulls clarets com el cel,la que juga riallera,

i és dolça com la mel?

I diu Nemo aclaridor, a Neptú omnipotent

És Isa, la xiqueta de la falla del Mercat,que per bonica, salamera i graciosafallera Major Infantil l’han coronat.

Afegix el gran Neptú tot impacient:

I què mira tan insistent dins la mar?A mi? Què emoció! Isa me va a indultar

LA SIRENETA I EL PRINCEP Ariel, dolça sireneta,de cua de peix veloç;i de cabell llarg i roig,

que estàs morint-te d’amor.

¿Com pots ser tan rebonica,i viure sempre en la mar?Si allí et quedes, perla fina,amb Eric, no et casaràs.

ÚRSULADe la bruixa Úrsula no te fies

que quicaraço te donarà,fent-te bruts encanteris

presonera et farà.

De prompte apareix Tritóque és el rei de la mar,

i de les garres de la bruixaa sa filla Ariel salvarà.

28

ARIEL I LES GERMANESArista, Atina i Alana,

Andrina, Adela i Aquata;les germanetes d’Ariel,

hui s’han posat ben guapes,per que se’n van de passeig.

A les noces de sa germanaacudixen en tropell;

per si troben un xic guapo,i de pas, es casen en ell.

SEBASTIÀUn carranc molt salat,

és l’escolta d’Ariel;la seguix pel mar tenebrósper a que no li passe res.

La vigila sense excusaper ordre del rei Tritó,

però ella es una malcregudai cau presa de la bruixa.

Així passa a molts xiquetsque als pares desobeïxen,

se fien del primer que passai els enganyen en un caramelet.

ANÉMONA I NEMOLes fideus de la marningú les pot tocarsols el peixet Nemoper que allí te la llar.

Anémona i Nemosón amics de veritat,ell la lliura de brutícia

i ella el protegix del mal.

EL COFREEl cofre te un gran tresorde les restes dels vaixells,que naveguen en la foscor

i Ariel s’apodera d’ells.

Són cosetes menudes,objectes sense importància;

però que li omplin el cor,com si d’un tresor es tractara.

Perquè la felicitat senyoresno està en lo material,sinó en viure cada diaplens d’amor i felicitat.

29

CUIDEM TOTS LA MAR ¡Mira eixes anguiles maresesque a gust naden per la mar!.

però si l’aigua no cuidem,l’all-i-pebre ja no el tastaràs.

I si mirem als tauronsque tanta por ens fan,

ja no els queden ni aletesper a poder seguir nadant;que xinesos i japonesosels estan martiritzant

matant-los per a traureelixirs de la felicitat.

No vull pensar en les foquetesque encara porten bolquers,

a garrotades les maten,sense consciència, i tot per una pell.

I diu una dita popular:

“ Quin gran amor,és estimar la mar”

La mar és un gran tresor,que tots hem de conservar;

perquè si tirem brutícia,la vida d’allí, prompte s’acabarà.

L’ANGUILA MARESAL’anguila és mos excel·lentmolt apreciada per tots,venen des els Sargassos,

i acaben en cal Galet.

Llarg camí elles recorrensense un moment de descans

i en arribar a Catarrojaal perol van a parar,que per això te famade saber-lo be cuinar.

I tot el món ho proclamaen el Regne i en l’estranger,que de l’all-i-pebre, Catarroja,és bressol del món sencer.

VAIXELLSSerà la nau d’Ulisses

que busca son regne d’Ítaca?O serà del capità pirata

que navega entre Europa i Àsia?

Siga de qui siga el vaixell,al fons del mar ha anat a parar;

pel bell cant d’unes sirenesque al capità han marejat.

30

Sigues honrat i responsablei no et deixes enganyar,

que el món està ple de piratesque et tempten i et fan fracassar.

PIRATESEra un pirata malcarat,

amb cama de fusta i morrut;als xiquets ha espantat,

quan tot d’una trau el trabuc,i l’alça amenaçadoramollant una rialla;

que posa els pels de puntaa tots els que l’estan mirant.

De sobte apareix El Dragut,ix del cau falcata en mà;

i després d’una gran batalla,el fa fugir fins a l’Orà.

LLIBRES INFANTILSLa falleta representa

la imaginació dels monyicots,relatada en els contes

de fades, pirates o bruixots.

Tenim personatges de la mar:la sireneta i el carranc

i del món de “Mai per mai”:a Campaneta i a Pere Pa.

Però no oblideu fallerets,que tota esta diversió

es troba dins dels contesi cal llegir a muntó.

32

“UNA ESTORETA VELLETA”Falla El Mercat 2014

33

Explicació de la FallaArtista: La ComissióMaterial: FustaUbicació: c/Gómez Ferrer amb c/ Joanot Martorell

Poesia per Mª Victoria Selma i Puchalt

LA COMISSIÓDespertant els nostres corsels fallers del Mercat estan,

riallers per allà on vanque és sa senya d’identitat.

Tots els fallers en il·lusiótreballen per la festa en alegria,perquè volen per a la comissió

tot el millor de la vida.

Als menuts dediquen encantatsjocs, contes i passatemps,

i fan que ningú estiga exemptde les pròpies responsabilitats.

També se preocupen de qui patix des-empar

i fan actes molt gustosos.portant bons músics i grans cantantsarreplegant guanys, i oferint-los als

necessitats.

I una cosa molt clara tenen,que la honra i la transparència

fLamegen com la Senyera,en el bon quefer de sa Falla.

LA CRISIEl Mercat, com en temps passats,

ha plantat esta falleta;en trastos vells i corcats,

que no costen una pesseta.

Per que quan se comença un projecte,no se té ni un gallet.

i si n’hi ha..., cal estalviar-ne, no siga que tot es quede en res.

I si afegim que la crisi,com una pitó ens ofegai no ens deixa ni alenar...

més pobres estem que una rata,¡però la falla hem de plantar!

34

¿ON POSAREM A LA FALLA P’A QUE NO LA CAGUEN

LES MOSQUES?Esta falla pareix sant Roc

el que va roder pels carrers,perquè en aquell temps de foscor

l’església no el va voler.

Era una imatge feta en amori en diners del veïnat,

que arreplegaren casa per casapels carrers del Port i del costat.

Però hui en dia és més volgutque el que es venera en l’altar,perquè els veïns tots el tenen

en el cor de la seua llar.

Com a fallera, jo compareesta història de sant Roc,en esta falla del Mercat

que no la volen posar en cap lloc.

I ací, no topem en l’església,sinó en altes “esferes falleres”

que per raons mentideres,ens fan ben agra la festa.

Problemes, i més problemes…, i traves ens han posat,

i jo pense, ¡i estic en lo cert!que totes les harpies de la mitologia,

a Catarroja, han vingut volant.

Però que ningú penseque açò pot ser el final,

perquè fallers com nosaltresplens de bona voluntat,

no tenim por a totes eixes harpiesque s’empenyen en fer-nos mal;

i que sàpien, que sols volem fer festa,¡la Festa Fallera més gran!,Ah! ,i que la valenciania...,

és nostre millor estendard!

Per això li desitge bon auguri,i després que passen uns anys

li passarà com a san Roc,que tots tindran en molta estima,

a la gran falla del Mercat.

EL RECICLATGECreua el carrer el Mercat,

replegant trastos “pa la falla”;i manté la tradició,

omplint-la de borumballa.

Les tres “R.R.R.” del reciclatgeen ella heu de trobar:

Reutilitzen el que han tiratReciclen, el que ja no val

i Reduïxen les deixalles, ¡de tot el veïnat!.

35

Millor..., pot ser la trobaràs,però més ecològica, mai;

perquè en un tros de cabirói un caixó desencaixat,han fet un monument…

Que no el fa, ni el més pintat!

EL MERCAT DE CATARROJADe menuda el iaio em contava

com el mercat prengué volva ser per l’any vint-i-vuit

quan ell era regidor.

Diu que hi havia en el pobleuna Plaça del Mercat,

on se comprava i veniaprop de l’església parroquial.

Però com que la vila de Catarrojasempre ha segut tant senyorial,

les autoritats d’este poblepensaren un monument edificar

que fora un mercat tancat;per a que qui vinguera a vendre,en cas de de vent o temporal,

estiguera protegit i ben resguardat.

Molt bon pensament tinguereni aquella idea prengué cos,

i conta el iaio que un duro d’argentposà baix del primer cudol.

Com ha canviat la políticades d’aquells anys a l’actualitat!,Ans, els regidors ni cobraven…,

Ara entren famolencs,però ixen tots ben farts!.

LA FESTA FALLERANo sé que tenen les fallesque a tot el món seduïxen,per la pólvora i les crítiques

que tant ens divertixen.

Dels monuments, el color,per als ulls és un plaer;relluïx fins en la foscor

admirant al valencià i al foraster.

Però la falla del Mercatés un monument singular,

contrasta entre les que hi hanperquè és d’un blanc immaculat.

És obra d’esta comissió,tots s’hem calfat be el cap,

que en moltes hores de treballhem realitzat en il·lusió.

Quan ens agradaria que la disfrutareni que tinguérem la festa en pau,compartint els actes que hi hagenen harmonia entre falla i veïnat.

36

EL BOUÉs una festa de tradició

de tots els artistes fallers,que uns dies abans de la plantàquan queda tant i tant per fer,exclamen: Ens ha agarrat el bou!I posant-se el món per montera...

s’agarren un dia de festa!

S’ho passen d’allò més bedinant junts de bona gana,

entre rialles i xaranga,que fan que obliden la seua tasca.

La comissió del Mercat,posats a artistes fallersvolen fer la de l’estoreta,

una antiga tradicióarreplegant pa la festa,

i cremar-ho tot en un muntó.

La festa del bou, senyores,també celebrem els fallers;

que anem a plantar ja la falla,i encara està tot per fer!

ESÈNCIA FALLERABusca l’ingèni i la gràcia

quan vages a veure falles, arreplegant sempre l’essènciade les crítiques fetes rialles.

Escorcolla tots els raconsi pensa com l’han plantat´que no sempre l’exterior

és millor que lo que està amagat.

Tota falla conta una històriai en té un altra darrere:

que sempre sol ser notòria,per raons de temps enrere.I que el visitant mai pense,que hi ha maror de fons.

Celebrem la Festa Fallera,i que rode la mistela!

39

Les nostres històries

40

Hipotetica falla del s.XIX “El Carme. Crónica social y urbana de un barrio histórico”

41

L’Origen de les FallesFa ja algun temps va arribar a les meues mans un llibre editat per la

Diputació Provincial de València Más de 500 años de Fallas, de José Soler Carnicer, llibre que vos recomane per relatar any a any, amb il·lustracions l’evolució de les falles.

Si bé vaig trobar un poc més que una evolució, vaig trobar una busca en les arrels de la tradició, un poc més enllà de la que popularment es coneix, i que quasi po-dríem considerar una llegenda, l’origen en la neteja dels tallers del gremi de fusters en la vespra de la celebració de la festa de Sant Josep, el seu patró, al arribar la primavera, per això he volgut arreplegar-ho en este xicotet apunt en què iniciem el nostre camí com a falla i on arrepleguem una tradició que ningú sap molt ben on troba el seu punt de partida.

Teodoro Llorente en la seua obra València (1889) va escriure: “Cuándo comenzó esta extraña costumbre, no está averiguado, encender hogueras en señal de regocijo, es cosa antiquísima y muy generalizada, las de las vísperas de San Juan provienen de los tiempos gentilicios. Estas de San José las dedicaban los carpinteros a su Santo Patrono, cómo y por qué se introdujo en ellas el elemento satírico, ningún autor nos lo dice, quedando para el estudio de los investigadores ese punto curioso de la crónica local”.Indubtablement l’origen de les falles té arrels molt antigues i són d’ascendència pagana, existien per tot el món ritus, cultes i sacrificis als déus en què se saludava el Déu Sol, donant la benvinguda a l’estació de la primavera, amb la seua explosió de color i terres fecundes, aparcant l’època menys pròspera de la terra amb l’inhòspit

per Yolanda Selma i Pons

41

L’Origen de les FallesFa ja algun temps va arribar a les meues mans un llibre editat per la

Diputació Provincial de València Más de 500 años de Fallas, de José Soler Carnicer, llibre que vos recomane per relatar any a any, amb il·lustracions l’evolució de les falles.

Si bé vaig trobar un poc més que una evolució, vaig trobar una busca en les arrels de la tradició, un poc més enllà de la que popularment es coneix, i que quasi po-dríem considerar una llegenda, l’origen en la neteja dels tallers del gremi de fusters en la vespra de la celebració de la festa de Sant Josep, el seu patró, al arribar la primavera, per això he volgut arreplegar-ho en este xicotet apunt en què iniciem el nostre camí com a falla i on arrepleguem una tradició que ningú sap molt ben on troba el seu punt de partida.

Teodoro Llorente en la seua obra València (1889) va escriure: “Cuándo comenzó esta extraña costumbre, no está averiguado, encender hogueras en señal de regocijo, es cosa antiquísima y muy generalizada, las de las vísperas de San Juan provienen de los tiempos gentilicios. Estas de San José las dedicaban los carpinteros a su Santo Patrono, cómo y por qué se introdujo en ellas el elemento satírico, ningún autor nos lo dice, quedando para el estudio de los investigadores ese punto curioso de la crónica local”.Indubtablement l’origen de les falles té arrels molt antigues i són d’ascendència pagana, existien per tot el món ritus, cultes i sacrificis als déus en què se saludava el Déu Sol, donant la benvinguda a l’estació de la primavera, amb la seua explosió de color i terres fecundes, aparcant l’època menys pròspera de la terra amb l’inhòspit


42

hivern, i per descomptat amb música, danses, flors, fogueres, etc.. com pot ser la Walpurgis dels països saxons, els Major a Espanya, o el Guy-fox d’Anglaterra.

Estes celebracions van ser dedicades als déus que cada un del pobles venerava, La qual cosa no va poder canviar-se amb l’arribada del cristianisme, per això la litúrgia cristiana es va adaptar a estes festes, donant-li un nou sentit i advocació, igual que les mesquites amb el temps es van convertir en esglésies, o es va prohibir durant anys la celebració de carnestoltes, tradició molt arrelada en el poble que a pesar de la prohibició no van poder ser esborrades ni oblidades, i hui en dia tenen un nou ressorgir.

Blasco Ibáñez en Arroz y Tartana diu: “Primero los moros que solemnizaban sus festividades con grandes hogueras, costumbre que, como muchas otras cosas, adaptaron los cristianos”.

Per això s’ha de buscar el seu origen en les celebracions al voltant de la foguera de les tribus, dansant i ballant, com a símbol de calor i ofrena nocturna al Déu Sol, després este costum d’encendre fogueres es va convertir en símbol de festa, pel que s’encenia en les celebracions com a diversió per al poble.

A València s’encenien falles o alimares, amb la visita dels reis, també s’encenien en la terrassa del Micalet, coneguda popularment com l’afumada, durant el dia o focs a

43

la nit per a guia dels marins o per a alertar la població (moros, pirates).

Joaquin Martí Gadea en Tipos, modismos y coses rares y curioses de la Terra del Gè , escriu:

Les falles del Micaletduraven una rosada,

i à lo que dura poquetel públic les aplicava

Del que va nàixer un dita popular: “açò dura menys que les falles del Micalet”

Este costum d’encendre la falla del Micalet, es va aplicar posteriorment a anunciar l’hora de l’àngelus per als que no podien sentir les campanes per la seua llunyania. També s’encenien falles davant de la porta de les barraques i alqueries de l’horta, i en les eres de les masies del secà, per a festejar els canvis d’estació, dedicades a Sant Antoni i Sant Joan, eren bótes o tonells replets de llenya i arroves de quitrà.

Però les falles van anar evolucionant amb el transcurs dels anys, i se’ls va revestir de pintures grotesques i bastos adorns, col·locant-se en elles les “figuras de bulto-ninots muy bien hechas”, El que va transformar la pira de trastos vells en un cadafal en què es col·locava totes aquelles coses que el poble detestava.

Diu Martínez Aloy: “Esta costumbre encarnó en la víspera de San José, por ser esta la única fiesta alegre que ofrece el tiempo cuaresmal, y tuvo en los carpinteros un apoyo muy decidido, puesto que así festejaban a su patriarcal colega y patrono”.

En ella es cremava l’odiat parot, símbol de dies freds i foscos, on es penjava la llum.

44

Però el caràcter artístic, agut i sorneguer del nostre poble prompte penjaria un brusa en el parot, o una carabassa per cap després arribaria un pantaló, una peluca d’algun personatge odiat del barri, i així trobem l’origen del primer ninot en una falla. Després no faltaria que algú escriguera uns quants ripios , l’explicació i relació de tot el que conté la falla, quasi sempre en valencià o bilingüe, descarats eròtics i fins a obscens i perversos , que es pegaven al cadafal, a les fatxades de les cases pròximes o es venien pels carrers.

Qui feien les primeres falles? Els veïns, on mai faltava un fuster o un pintor de parets, i algun inspirat veí escrivia els versos o quartetes on explicava el significat de la falla.

Ariño Villaroya diu: “El conjunto (tablado, escena y versos) constituía una especie de plasmación material del argumento de un sainete que culminaba un auto de fe pues las fallas, plantadas con nocturnidad y alevosía suscitaban la máxima expectación”. Veiem ací l’estil valencià del pensat i fet, improvisat i espontani, que encara que al principi arreplegava una crítica veïnal, després va passar a la crítica de temes municipals, nacionals o inclús internacionals.

En un principi es construïen cadafals i es mantenien les tradicionals falles per tota la ciutat, però en el segle XIX es va passar d’estes primeres manifestacions a convertir-se en verdaderes creacions artístiques, els grans monuments.

Però l’esperit valencià persistix hui en dia, siguen grans o xicotetes les falles, s’utilitzen per a satiritzar vicis i problemes, en un clima de diversió i festa total, deixar arrere el fred hivern i donar la benvinguda a la primavera amb la seua explosió de color.

45

I encara que s’ha escrit molt sobre el tema, sempre és bo recordar el que som i a on ens dirigim, per a rectificar allò que s’escapa de la idea original dels nostres avantpassats i poder disfrutar de la nostra tradició que s’afona com sempre diuen, en la nit dels temps.

Acabar amb una recomanació que el notari Andreu Martí de Pineda realitzava als novençans sobre vigilar a l’esposa en falles (1502):

En les bodes i esponsallesestiga poquet i ab vós,

I en veure encendre les falles,dels jocs, danses i rialles,torneu a casa los dos.

Espere que no seguiu esta recomanació i disfruteu amb nosaltres d’este el nostre primer camí com a Falla, en busca de les nostres arrels i com a exaltació de les mateixes, amb tota la nostra il·lusió i esforç.

46

Juana Bautista Raga i Chirivella, venedora en el Mercat de Catarroja.

47

El Mercat del meu PobleDe tots es conegut el mercat de Catarroja, eixe edifici emblemàtic com

no n’hi ha altre en tota la contornada.

Si ens remuntem temps enrere, ens diuen nostres majors que abans d’este que tenim, la gent posava les parades en la coneguda Plaça del Mercat (després nomenada de M. Peris), i que s’ ubicava prop de l’església de Sant Miquel. Era un mercat a l’aire lliure, on el personal es reunia per a vendre i comprar tota classe de mercaderies. Quan mostrava tot el seu esplendor era el divendres, ja que eixe dia, no sols es feia en la plaça adés nomenada, si no que s’estenia fins la Llongeta i pels carrers dels voltants.

A mi m’agradava de menuda, escoltar a ma mare contar-me el relat de sa iaia Juana Bautista Raga i Chirivella com a venedora; quan em deia que encara que no era el seu ofici, puix d’això s’encarregaven els seus germans, ella que era molt disposta, acudia a vendre pomes i demés fruita que “tenien de casa”, és a dir, conreada en els propis camps.

Però sobretot m’impactava en la meua ment infantil, la descripció tan detallada que feia d’aquella senyora, que me la transmetia tal i com a ella li la contava sa mare, puix per desgràcia ja havia mort quan ella va nàixer.

Aquella descripció quedà gravada en la meua imaginació, com si d’un retrat o gravat es tractara: Era una dona decidida i templada, de cintureta tan menuda, que tot

per Mº Victoria Selma i Puchalt

48

el mon li tirava floretes dient-li “cosset prim”, i d’ahi, “Cossito”, per a fer-ho mes fi, ¡dic jo!.

I així va ser com se li posà el mal nom, no sols a ella, si no a totes les dones descendents. Era airosa al caminar i tenia bon gust per a vestir (en el casament lluïa “basquiña” i mantó de Manila), però quan ma mare arribava a descriure el rostre i pentinat, a mi m’encantava. Li agradava dur un monyo baix en la nuca i dos bunyols damunt les orelles, en bones agulles per a subjectar-los be, i li enxisava posar-se cada dia per anar a vendre, lo que ella anomenava “les calderes”, que no era ni més ni manco, que uns raïms d’or fets a mà, que la sogra li va regalar per a demanar-la en casament.

Pareix increïble però gràcies a la transmissió oral i a la gran estima familiar, aquella senyora ha quedat immortalitzada en la ment i en el cor dels seus descendents, que dit siga de pas, ja són quatre generacions.

I tornant al tema que ens ocupa, diré, que a aquella plaça també acudien sobretot en els dies especials de mercat, les caseres; aquelles dones que vivien en plena marjal junt a la família, que es dedicaven a més de portar la casa i família endavant, a criar ànecs, conills i gallines mentre guardaven la hisenda dels menestrals.

Conten que el dia anterior al mercat, ja venien en “El Rabachol” fins a Catarroja, per a estar a l’endemà ben prompte en el mercat, situar-se en lloc cèntric i poder defendre millor els animals casolans que criaven així com anguiles, llisses i pardals de l’Albufera tan apreciats per la gent del poble.

49

La majoria tenien casa al poble, i ací passaven la nit, o en cas contrari, anaven a casa d’algun parent. No sols aprofitaven el mercat per a vendre sinó per a comprar productes que necessitaren, o inclús era molt freqüent que els barataren en els que duien.

Per la vespradeta, s’en tornaven altra vegada en la barca correu, a la seua aïllada llar, en les cistelles i les butxaques plenes. S’havien guanyat un bon jornal. Este mercat de Catarroja, per aquell temps, sense edifici ni res, era de tal magnitud, que estava considerat com comarcal.

Però el temps anà passant, i en 1928 estant al front del municipi En Francesc Martí, es va inaugurar un mercat tancat en el lloc que el poble coneixia com a “Partida del Charco”.

Mon iaio patern, pescador conegut en les Barraques com “El Tío Sagasta”, em va relatar aquell fet, ja que ell per eixos anys era regidor de La Casa La Vila. Compaginava el treball de pescador en el llac, en l’afició de la cacera, i com he dit, en exercir de regidor, això sí, sense cobrar ni un duro per eixa faena, o siga la dedicació al benestar dels veïns del poble.

Me va contar que quan arribà el dia de posar la primera pedra, cada regidor va dipositar un duro de plata de la seua butxaca baix d’ella (no de les arques municipals), per tal de commemorar aquell acte. Això és la personificació de la dita popular: “El sastre del Campillo que cosía de balde, y ponía el hilo”

El cas, és que l’obra va començar, i poc a poc anà prenent forma, arribant a ser un edifici de planta quadrada, de 2.580,50 metres quadrats, que tenia una torreta en cada vèrtex, donant- li al meu parer, molta gràcia i estil a la construcció, sobretot

50

per la teuladeta de teules ceràmiques d’un blau molt encertat, junt als daurats remats, creant un conjunt harmoniós. Tot allò va costar 248.936,93 pessetes.

Però pareix ser, segons han deixat escrit els cronistes del poble, que es va cometre l’erro de no tindre present que el terreny sobre el que s’havia edificat, havia segut de conreu anteriorment, i això feu que al no assentar-se sobre zona sòlida, poc a poc anà cedint. Tot això, unit a la humitat, va provocar, que els pilars de ferro se feren malbé, perquè el rovell s’ho menja tot; tenint en 1956 que substituir la majoria d’aquells pilars de ferro per altres de maçoneria.

Tot allò va suposar unes bones despeses no sols en l’obra, sinó, perquè a més, s’instal.là l’enllumenat en l’interior, i cal dir, que este històric edifici, des dels seus inicis, no només ha aprofitat per a desenvolupar la funció per a la que fou creat, sinó per a donar vivenda a diferents famílies que ho necessitaven, acollint-les en cada torreta.

Jo recorde amb nostàlgia, però amb molta estima, aquells dies de Pasqua de la meua infància, quan el Mercat era el marc incomparable de la festa pasqüera. Les quadrilles acudien a les seues portes (en aquell temps, no n’hi havien , sols quedava tancat per unes reixes), per tal de fer-se els retrats de la penya. Cal recordar, que per aquell temps, no disposàvem de maquinetes de retratar, sent el retratista d’ofici el que feia el treball, i era costum que els xics compraren els retratets per a regalar-los, a la pasqüera particular.

En qualsevol època de l’any, també era el Mercat zona de jocs, ja que era una zona segura per a la xicalla, puix com hui en dia, disposava de bona acera. Recorde quan venia el temps de caure la llavor de les Melies (els arbres anteriors que hi havien a les foranes Araucàries), que els xiquets les usaven per a introduir-les en un

51

canut de canya, i llançar-les a qui s’arriscara a passar per allí, com si es tractara d’indigens en sarbatana en mà, de caça per la selva amazònica. Records..., i més records, que tinc en cada racó del meu estimat poble.

Estos dies enrere, passejant per la plaça del Mercat, he pogut veure a l’edifici entre andamis i xàrcies de protecció, perquè necessitava una

rentadeta de cara, la qual cosa és lloable. Cal conservar lo nostre, puix allà on les autoritats pertinents, no prenen mesures, se perd part de la història dels municipis. I això, no volem que succeïsca en el poble. Que se salvaguarde tot el nostre patrimoni i que les generacions venidores, puguen disfrutar d’ell, com ho fem nosaltres, perquè està clar que ¡ Qui no coneix, no estima!, i ¡Catarroja és molta Catarroja!, com per a no portar-la en el cor.

Penya pasqüera “El Lío” del Mercat

52

Fotografía de Emilio Alba al concurs d’Allipebres en el port de Catarroja.

53

Cuina de Mercat:L’All i Pebre de la iaia

Este plat valencià es considera una salsa en la que es pot cuinar una gran varietat de peixos. En altres cuines, també parlen dúna “tapa” i podem

trobar infinitat de variants amb ingredients que ens poden resultar estranys com farina, pa o ametla…

Peró a Catarroja, junt al llac de LÁlbufera, bressol del all-i-pebre, es cuina des de fa segles, amb la formula original, seguint la tradició dels pescadors, motoristes i llauradors catarrogins que crearen aquest plat típic amb els ingredients naturals que tenien més a mà… alls, creïlles i anguiles mareses.

Amb esta recepta, tots els detalls son importants per aconseguir un sabor i color intens amb un caldet ben espès i sentidet, per a sucar un bon tros de pa de forn tradicional.

PREPARANT TOS ELS INGREDIENTS (per unes 4 ó 6 persones):

per Kike Rosaleny i Silla

_ Perol de ferro colat- Cullera llarga de fusta- Un got dóli de oliva verge extra- Un quilo de creïlles- Un quilo d’anguiles

- Pimentó roig en pols- Cap i mig dálls- Dues pebreretes del “piuet”- Sal- Aigua

54

A CUINAR!!!• Amb foc suau, posem el got dóli i els alls pelats, deixant última pell fineta i xafant-los amb un colpet.

• Afegim les pebreres, junt a un polsimet xicotet de sal i menejant suaument per a daurar-los.

• Ens preparem un got dáigua i posem una bona cullerada de pimentó en pols, al que li donem unes voltetes i ràpidament sáfig láigua per a que no es creme.

• Ja tenim apunt les creïlles pelades i tallades, però els trossos no es tallen del tot sinó que es trenquen, per a que amollen el midó que ens espessirà el caldo.

• Afegirem un poc més dáigua, però no arribarem a tapar les creïlles, es tenen que vore. Quant alça el bull les courem durant 12 minuts i afegirem les anguiles, que ja tenim tallades i netes. Si es necessari, podem posar un poquet més dáigua, però sense tapar-les, ja que creïlles i anguiles també amollen aigua.

• Sense menejar bruscament els ingredients, sols mimant-los i tastant el caldo, deixarem bullir amb foc intens durant 10 o 15 minuts, fins coure el peix.• Retirarem del foc i deixarem reposar el perol, amb el seu calor, aproximadament 5 minuts. En eixe moment ja podrem servir un all-i-pebre de premi, presentant-lo amb cassoletes de fang servint racions equilibrades, amb tots els ingredients i molt de caldet.

BON PROFIT!!!

54

A CUINAR!!!• Amb foc suau, posem el got dóli i els alls pelats, deixant última pell fineta i xafant-los amb un colpet.

• Afegim les pebreres, junt a un polsimet xicotet de sal i menejant suaument per a daurar-los.

• Ens preparem un got dáigua i posem una bona cullerada de pimentó en pols, al que li donem unes voltetes i ràpidament sáfig láigua per a que no es creme.

• Ja tenim apunt les creïlles pelades i tallades, però els trossos no es tallen del tot sinó que es trenquen, per a que amollen el midó que ens espessirà el caldo.

• Afegirem un poc més dáigua, però no arribarem a tapar les creïlles, es tenen que vore. Quant alça el bull les courem durant 12 minuts i afegirem les anguiles, que ja tenim tallades i netes. Si es necessari, podem posar un poquet més dáigua, però sense tapar-les, ja que creïlles i anguiles també amollen aigua.

• Sense menejar bruscament els ingredients, sols mimant-los i tastant el caldo, deixarem bullir amb foc intens durant 10 o 15 minuts, fins coure el peix.• Retirarem del foc i deixarem reposar el perol, amb el seu calor, aproximadament 5 minuts. En eixe moment ja podrem servir un all-i-pebre de premi, presentant-lo amb cassoletes de fang servint racions equilibrades, amb tots els ingredients i molt de caldet.

BON PROFIT!!!

55

Agraïm esta tradicional recepta a Vicenta Sargues “La secalla”, catarrogina i de família de pescadors, reconeguda guanyadora de cinc premis al

concurs internacional de All-i-pebre de Catarroja.

Logo de la penya catarrogina “L’Anguila p’Arriba” de la que Vicenta es fundadora.

56

Veleta del Mercat Central de Valencia.

57

La Cotorra del Mercat

Quan era xicoteta disfrutava sempre amb la història que una vegada i una altra li agradava contar-me el meu iaio Vicent, era un home de

camp, assaonat pel sol i moltes hores de treball de la terra, sempre amb un humor sorneguer, amb uns principis justos i indestructibles que sol donar-se en la gent de poble treballadora i honesta, supose que per això el seu malnom, el de la seua família, era el “Segur”.

El meu iaio s’alçava molt prompte i arribava amb les espardenyes plenes de fang, la faixa ajustada en els renyons, els seus pantalons de pana i la boina que li cobria una calba que sempre procurava que estiguera pulcrament afaitada, deia que per a quatre cabells que li quedaven no valia la pena lluir-los.

Quan tornava del camp amb el seu “movilette”, primer va ser una bicicleta, jo esperava que s’endreçara, s’assentava en una engrunsadora i em demanava que m’assentara en els seus genolls, llavors, i a pesar del cansament que havia de tindre, esbossava el seu somriure franc i em preguntava: - vols que et conte el conte de la cotorra del Mercat? -


58

Jo ja sabia el conte, cada vegada m’ho comptava amb xicotetes variants, supose perquè se l’anava inventant al mateix temps que me’l contava i comprenia tota una sèrie d’incidències entre la cotorra, la pescatera, el fruiter, i un llarg etcètera que comprenien totes les parades del mercat.

La cotorra sempre robava alguna cosa i muntava un embolic tremend parlant com si fóra algun dels venedors del mercat que es culpaven els uns als altres, fins que al final descobrien a la cotorra com a culpable, i al final, i això ja ho sabia i ja m’anava amagant quan havien descobert a la cotorra com a culpable de tot el greuge.

Al final, sempre la cotorra acabava fent-li un mos en l’orella a algú, i eixe algú sempre era jo, però disfrutàvem i reiem en cada variant del conte, de fet conforme vaig anar creixent anava dient-li: -iaio, eixe conte ja m’el sé - i ell em contestava,- bo esta cotorra és del Mercat d’Abastos, o esta cotorra és del Mercat Central -, així que acabava sempre contant-me la mateixa història i fent-me un mos en l’orella, amb la coneguda rialla i sarau.

Estos dies amb el tema de la Falla em venia al cap una vegada i una altra el meu iaio Vicent, i buscant l’origen d’este conte he trobat que en el Mercat Central destaquen com a element decoratiu la penell de la zona d’horta, una cotorra, que s’alça sobre una corona reial.

Té nom propi, la “Cotorra del Mercat”, perquè entorn d’ella hi ha llegendes poc definides, una al·ludiria als xafardejos que sempre han sigut habituals en els mercats i una altra a la lluita eterna entre el mundà i l’espiritual, representat per la penell de l’Església dels Sants Joans, junt amb el mercat, coneguda com el “Pardal de Sant Joan”, el “pardalot”.

59

Inclús hi ha un sainet valencià que coneixia els èxits populars de La cotorra del mercat (1946), de Paco Barchino, de fet, en sainets valencians apareix ben sovint mantenint un diàleg, sempre guilopo i amb doble sentit, amb el Pardal de Sant Joan, La Cotorra murmura sobre citacions clandestines i hipòcrites situacions del vull i no puc. I tots els matins de l’any, “la Cotorra del Mercat” i “el Pardal de Sant Joan” dirigixen el seu mirat cap a les gàrgoles de la Llotja per a donar-se els bon dia.

Supose que el meu iaio veuria algun sainet de la “cotorra del Mercat” i faria una adaptació per als seus néts, així sense saber-ho, va perdurar en nosaltres una història que forma part de les llegendes i tradicions valencianes, gràcies iaio, les persones bones perduren per sempre en els nostres cors i el teu somriure franc i el teu bon humor sempre acompanyaran en els meus records a la teua mirada amable i a unes mans treballadores.

Per a tots els iaios i iaies, gràcies!El iaio Vicent Pons “El Segur” i la iaia Julia Raga “La Flores”

Tot un any ple de il.lusiótreball idiversió

MARÇ 2013

Plantem una falla?Pensat i fet

JULIOL 2013

Jocs infantils aSta. Ana

NOVEMBRE 2013

Ens conviden a les presentacions d’altres comissions:

Festa i alegria!

JUNY 2013

14. Acte solidari per a Caritas “En Clau de Sol-idaritat”16. Processó de Sant Antoni29. Proclamació Falleres Majors al Cormoran en el Parc Natural de l’Albufera

OCTUBRE 201320. Castells UnfLables al Mercat25. Taller artístic infantil31. Uy que por... Festa de Tots Sants terrorífica al Casal!

aBRIL 2013

17. Primera junta general i exaltació de les falleres majors i presidents

MaIG 2013Este mes ens toca treball intens de programació per a tot el any. Recordeu:- Dilluns a les 8 fem teatre.- Dimecres a les 9 busquem l’estoreta velleta.- Divendres a les 9 ens reunim al casal i després sopar de sobaquillo

aGOST 2013

Vacances!!!

SETEMBRE 201314. Jocs esportius. Pàdel, voleibol, frontó o futbet, a que juguem?21. Ofrena del Crist22. Processó del Crist28. Cavalcada29.Jocs infantils i berenar al casal.Processó de San Miquel

DECEMBRE 20131. Berenar i taller de postals nadalenques

16. Berenar i taller de manualitats

31. Raïm per a tots! 2014, les falles ja s’acosten!

GENER 20145. Els reis passen per el casal per a deixar-nos regalets

24. Exaltació de les nostres Falleres Majors.

64

12:00 Plantà falla Infantil

14:30 Dinar

16:00

Torneig Jocs Tradicionals

21:00 Sopar infantils

22:00 Sopar

23:00 Discomòbil Infantil y Plantà de la falla

15 16Dissabte Diumenge

8:00 Xocolatà

10:00

Esmorzar

11:00 Torneig Jocs Tradicionals

14:30 Dinar: Paella de Conill i Pollastre

16:00 Jocs Infantils

Guerra de Confeti

18:00Berenar infantil

21:00 Sopar Infantils

22:00 Sopar

23:00 Passacarrer disfressats

amb la Xaranga

Ja estem en

Falles!!!Temps de:

Mistela, cacaus,tramussos,

bunyols de

carabassai

molta, molta

casalla

65

17 18 19Dilluns Dimarts Dimecres

8:00 Xocolatà

10:00 Esmorzar

12:00 Visita de Falles

14:30 Dinar: Guisat

16:00 Jocs Infantils

18:00Berenar infantil

Torneig Jocs Tradicionals


22:00 Sopar

Concurs de Tortilles

23:00 Discomòbil

“Pachachanga”

8:00 Xocolatà

10:00 Esmorzar

11:00 Torneig Jocs Tradicionals

14:30 Dinar: Arròs amb llonganises

17:00

Ofrena


22:00 Sopar

23:00 Discomòbil “Nit Jove”

8:00 Xocolatà

10:00 Esmorzar

12:00 Missa Sant Josep

14:00 GLOBOTÀ Dinar: Pollastre amb GuarnicióEntrega de premis activitats

semana fallera

17:00

Castells infantils


22:00 Cremà de la falla infantil

Sopar

23:00 Discomòbil

Cremà de la falla

66

La Falla El Mercat

recomana...

67

La Falla El Mercat

recomana...

68

...Comprar al Mercat de Catarroja

68


69


72

TIMBRE

C A R R E RD E L A

B L A N Q U E R I A

c/blanquerías, 9 46003c/blanquerías, 9 46003c/blanquerías, 9 46003tlf. 96 391 3119tlf. 96 391 3119tlf. 96 391 3119@farblanquerias@farblanquerias@farblanquerias/farblanquerias/farblanquerias/farblanquerias

w

90

w

Alarma

1€Hogardesde sólo:

*al día

962 95 05 06www.alarmasecuritasdirect.es

DELEGACIÓN DE VALENCIA

Nº1 en Alarmas con verificación por imagenPodemos ver y escuchar lo que sucede en su hogar en caso de salto de alarma, enviando con mayor rapidez vigilantes y avisando a la policía.

DGP:

273

7

Central de Alarmas Líder en EspañaMás de 650.000 clientes en España.Más de 700 vigilantes de Acuda para garantizar una intervención inmediata.

(*) Cuota de servicio para hogar. Coste del equipo e IVA no incluido. Precios 2014.

3.500 profesionales pendientes de UstedLe protegen 24 horas al día los 365 días del año. Tiempo medio de respuesta 27 segundos (2012).

Líderes en Seguridad. Referencia en tecnología y usabilidad en Alarmas. Verisure Smart Alarm de Securitas Direct cumple con las demandas más exigentes en materia de protección, tanto para su hogar como para su negocio.

Llibret Falla El Mercat Catarroja 2014

Documents

Transcript of Llibret Falla El Mercat Catarroja 2014