Llibret Falla El Mercat Alzira 2008 (2)

Falles 2008 Alzira

— 5

1 —

Falles 2008 Falles 2008 AlziraAlzira

PRESIDENT .................................................................. Francisco J. Cano SaurinaVICE-PRESIDENT 1r ECONÒMIC ..................................... José Costa BoqueraVICE-PRESIDENT 2n ATÍPICS ......................................... Francisco Cano GarcíaVICE-PRESIDENT 3r FESTES .......................................... Javier Orón RedalVICE-PRESIDENT 4t MONUMENT ................................... Fco. Javier José EsteveVICE-PRESIDENT 5é CASAL ........................................... Alfredo Sifre RubioSECRETARI .................................................................. Rafael Dolz SifreVICE-SECRETÀRIA ........................................................ Mª Carmen Cano SaurinaTRESORER ................................................................... Luis Agut VidalVICE-TRESORER ........................................................... Bernat Ríos FurióCOMPTADOR ................................................................ Bernardo Cucarella FernándezDELEGAT DE LOTERIA .................................................... Fernando Gresa VillanuevaDELEGAT DE FESTES ..................................................... Vicente Bohigues Estarlich Francisco Montalvà FerrúsDELEGAT D’INFANTILS ................................................... Vicente Bohigues EstarlichDELEGADES SECCIÓ FEMENINA ..................................... Encarna Canet Mata Isabel Balaguer GarcíaDELEGAT DE CENSOS I RECOMPENSES ........................... Rafael Dolz SifreDELEGAT DE MARKETING I PUBLICITAT .......................... Víctor Balaguer ArmiñanaDELEGAT JURÍDIC ......................................................... Rafael Presencia RedalDIRECTIU DE JUNTA LOCAL FALLERA (Vice-secretari) ...... Rafael Dolz SifreDIRECTIU DE JUNTA LOCAL FALLERA (Del.Censos-Arxiu) . Juan Ortega PelufoDIRECTIU DE JUNTA LOCAL FALLERA (Del.Pàgina Web) ... David Chordà i ArgenteDELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA ............................. Merche Cardona GonzálezDELEGAT INFORMÀTIC I NOVES TEC. .............................. Bernardo Cucarella FernándezDELEGAT DE RELACIONS PÚBLIQUES .............................. Herminio Crespo NohedaDELEGAT D’ESPORTS .................................................... Ximo Martínez CostaDELEGAT DE LLIBRET .................................................... David Chordà i ArgenteVICE-DELEGADA DE LLIBRET .......................................... Mª Carmen Cano SaurinaDELEGAT DE MONUMENT .............................................. Vicente Pérez Garrido Bernat Ríos FurióASESSORS DE PRESIDÈNCIA ......................................... José Andrés Gil Herminio Crespo Noheda Juan Enguix Negueroles Bernardo Martínez Pérez Ángel Resa Galán Rafael Sala Esteve Alfredo Sifre Serra DELEGAT D’INCIDÈNCIES ............................................... Rafael Presencia ColomDELEGAT SECTOR LA VILA ............................................. Antonio Martínez PascualDELEGAT DE PIROTÈCNIA .............................................. Bernardo Llorca Martín CASALERS ................................................................... Antonio García García Antonio Martínez Pascual Bernardo Marzal Ortells Rafael Vallés ÁlvarezBIBLIOTECARI-ARxIVER ................................................ José Manuel Creix Herreros

Directiva 2007/2008

Llibret de la falla el Mercat

— 52 —

Andrea Agut CebollaIgnacio Agut CebollaPatricia Alcaide ZahoneroCarla Alfonso AmorósEva María Andrés GilCristina Andrés SánchezClaudia Añón i AlarcónJose Luis Asín MontagudEnrique Vte. Babiera CapúzAndrea Baeza Martínez Víctor Balaguer JofreElena Balaguer SolàFerran Barberà PlaSergio Belda CarbonellVicente Bohigues PardoSara Bono MartínezManu Bosch ArcosMarta Botella EstevePablo Burguera DuràJavier Calabuig ManuelElena Calabuig NeguerolesCristina Calvo CaroAbigail Caldes AlventosaBegoña Campos-Suñer FerranPaula Cándido OlivasMª Ángeles Canet BuitragoAna Canet PérezFrancisco Carbonell PascualPablo Carratalà FontanaVicente Carsín ColomerJosé Castelló AlepuzMila Castelló EscrivàCarlos Casterà JiménezMª Pilar Castro EspañaMarta Castro EspañaMª Amparo Cebolla CebollaAgustín Clari LlopisArturo Comes BalaguerArturo Comes CatalàEnrique Costa BoqueraMiguel Costa PelufoAdrián Cots RosellóAndrea Cots RosellóHerminio Crespo LlopisLiliana Crespo LlopisMarta Cucarella PérezHéctor de Antón AlijasRafa Dolz CardonaJosé Vicente Enguix BalaguerCelia Enguix GómezCarolina Escandell ClausiLaura Escribà GómezMila Escrivà Blasco

Mª José España ClimentDiamar España CucarellaAlberto Fernandez CortellCarolina Ferrandis BellvísSalvador Ferrandis BellvísRosa María Ferrer ZurriagaNoelia Ferris PineñoAriana Fiarni RequenaJosé Mª Frutos PérezNuria Galcerán GuimAlberto Gamero HedrosaNoelia García GarcíaGemma García GimenoAndrés García PascualElena García RomeuMª Carmen García-Rojo AndrésCarla Garrido MercadoRuth Garrigues PellicerSilvia Giménez HernandisVicente Giménez HernandisRubén Gómez ArandaCristina Gresa CalvoFernando José Gresa CalvoRicardo Guix MelciorBernardo Hernándiz ArandaDavid Herrero ParrillaMaría Herrero ParrillaAna Isabel Hervás LlaserAurora José EsteveFrancisco José GarcíaFany Lara MocholíJosé Alberto Leal CanetJavier Leal GómezCarolina Lillo CarrazónAsun Llopis HerreroDavid Llorca RíosGuillermo Llorca RíosJorge Llorca RíosMaría López MarchVicente López PlasenciaMireia Martín DolzCarla Martínez AmatAlba Martínez GarcíaSalvador Martínez GarcíaJosé Martínez ManresaAntonio Martínez SánchezJuan Miguel Martínez SantandreuBernardo Martínez TorresMiriam Martínez TorresRosa Martínez TorresBernardo Marzal IñigoLorena Mascarell Furió

Álvaro Masià LópezJuan Manuel Montalvà LlinaresTamara Montalvà LlinaresArantxa Montañana GarcíaJeremías Morales MiraDavid Navarro AsensioAlejandro Orón GómezDaniel Orón GómezAdrián Orón RedalPatricia Ortiz LealÁngela Palomares VivarGermán Palop Gil-MascarellAdrián Pardo AlonsoJuan Antonio Pardo SanandrésPatricia Parrizas ZarzoJesús Peláez RiolJanina Pellicer BialcanetSalvador Pellicer SierraJordi Perepérez EspíJosé Fernándo Pérez BatallerFernando Pérez BonoTomás Pérez CarbonellManolo Peris ChirleuPilar Peris ChirleuLaura Peris PérezTeresa Peris SantapauGuillem Peris SayolLoreto Petit PérezOreto Piera RequenaMª Antonia Presencia ColomRosa María Puig PerisMarián Ríos ArandaDavid Ríos FurióRafael Sala EsteveÓscar Salvador PérezAlba Sides BellaAlfredo Sifre RubioMaría Talens RosBernardo Tetuán AlbeldaLorena Tomás PiquerClaudia Torremocha LópezCrispín Torres PalauSergio Tudela ChordàLaura Vallés BonoJulio Vayà VillanuevaDiego Vázquez EnguixLydia Vázquez Montalvà Laura Vicente MartíRamón Vidal MiraRafael Vila CandelJuan Vila CuencaBernardo José Vila RoigAna Yago Canet

Comissió Gran

Falles 2008 Alzira

— 5

3 —

Diana Aparisi Castillo Josep Asín TalensM. Valentina Baviera CanetPaula Balaguer JofreJuan Bohigues PardoAlexia Chordà i Alborch Áurea Climent Montalvà Ana Colomer Martín Natalia Comes López Christian Creix Andrés María Crespo Llopis Bernat Cucarella Pérez Esteban Demateiss Peters Jaime Dolz Cardona Raquel Dolz Cardona Carlos Enguix GómezÁlex Enguix PieraMiriam Enguix Piera Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María Escuder Ortega Salvador Ferrandis Bellvís Alejandro Ferrer ColomerLara Garay Moya Héctor Garrido Vitón Rubén Gómez Peris Ximo Gómez Peris Blanca Hernándiz Barber Marta Hernándiz Barber

Óscar Hervàs Petit Gemma Jordán López Vicent Jordán López Fco. Javier José Pellicer Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Selena Leal Canet Ainhoa Martín Moreno Marta Martínez March Jorge Mont Andrés Andrea Morales Palop Carla Mª Moscoso JoséLara Moya Mariner Alejandra Núñez Collado Joel Orón Caldés Víctor Orón Caldés Lydia Orón GómezMarta Palau Botella Lara Pardo Alonso Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Adrián Porras Lorja Noemí Porras Lorja Alba Requena Montalvà Andrés Ríos Pascual Francisco Ríos Pascual Bernat Ríos PetitMarta Rochina Verdejo Alba Rodilla Martínez

Patricia Romero LópezClaudia Rovira Yago Sergio Sala PascualMaría Santón Pons Paula Serrano PeláezHéctor Sifre Pellicer Aurora Tetuán JoséInmaculada Tomás GórrizMaría Torremocha CostaPaula Torrent Pellicer Guillem Torres Gargallo María Torres Gargallo Clara Tortosa Martínez Sergio Tudela Presencia Marta Vallés Bono Jorge Vidal García-RojoMarta Vidal García-Rojo Alba María Vila PuigJulia Vila Puig Celia Zanón Castillo Samuel Zanón Castillo

PRESIDENT: David Ríos PellicerFALLERA MAJOR: Loreto Ríos PetitDELEGAT J.L.F. Carlos Dolz Cardona

Comissió InfantilComissió Gran


— 54 —

Presentació d’Isabel

3 de febrer 2007

Falles 2008 Alzira

— 5

5 —

Presentació de María

4 de febrer 2007


— 56 —

inaugura il·lumina 9

mar

ç 20

07

Falles 2008 Alzira

— 5

7 —50éPremi


— 58 —

23 febrer 2007

10 març 2007

Falles 2008 Alzira

— 5

9 —


— 60 —

1r premi

Falles 2008 Alzira

— 6

1 —


— 62 —

Falles 2008 Alzira

— 6

3 —

La Cremàfotograma a fotograma


— 64 —

Falles 2008 Alzira

— 6

5 —

— 6

5 —

— 6

5 —

Falles 2008 Falles 2008 Alzira


— 66 —

— 66 —

— 66 —

II Premis Literaris Infantils

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL MERCATEl passat 28 d’Abril del 2007 a l’Auditori de la Casa de la Cultura d’Alzira,

l’Associació Cultural Falla El Mercat va fer entrega dels guardons corresponents als II Premis Literaris Infantils. Els treballs eren textos escrits per xiquets i per a xiquets.

A estos premis concorrien escolars de tota la Ribera en tres categories: alum-nes de segon i tercer cicle de primària i una categoria per a alumnes d’educació especial. S’han presentat més de 90 treballs i els centres amb major índex de participació han sigut els col·legis alzirenys Lluís Vives, Ausiàs March i La Purisi-ma.

Els premiats han sigut els següents:A la categoria A (alumnes de 3r i 4t de Primària):

1r Premi: “Els Nostres Amics, els Gnomos” de Blanca Hernández Barber del “Maria Immaculada” de Carcaixent.

2n Premi: “La Música amb i amor i treball” de Noelia Martínez Albert del C. La Puríssima d’Alzira

3r Premi: “L’entrenament” de David Ríos Furió del La Puríssima d’Alzira

Per a la categoria B, alumnes de 5é i 6é de Primària:1r Premi: “Màgia Blanca” d’Alba Muñoz Garcia del CP Ausiàs March d’Alzira2n Premi: “Les tres Bruixetes” de Raquel Dolz Cardona del La Puríssima

d’Alzira3r Premi: “Les aventures de la familia Harrison” de Lidia Orón Gómez del C.P.

Luis VivesL’acte es va desenvolupar a l’Auditori de la Casa de la Cultura d’Alzira i va

comptar amb l’actuació del Grup de Percussió de la Societat Musical d’Alzira.

En fi nalitzar l’acte es va servir un vi d’honor en el pati de la Casa de la Cultu-ra.

Sent este el segon any de la realització d’estos Premis literaris, la Falla El Mercat se sent molt satisfeta per la gran participació d’alumnes i de col·legis. També va ser un èxit l’assistència de públic a l’acte d’entrega de premis.

Falles 2008 Alzira

— 6

7 —

— 6

7 —

— 6

7 —

Els nostres amicsels Gnomos

Categoria A: 1r PremiBlanca Hernàndez Barber

Un dia, Marcos es va despertar nerviós per anar d’excursió amb les seues amigues Clara i Lara.

Quan per fi aplegaren al bosc, este estava preciós. Tenia un verd espectacular, el més bonic de tot el món. Uns animals espectaculars i feliços vivien allí. Les fl ors del bosc eren meravelloses i els fruits dels arbres exquisits.

Marcos i les seues amigues es fi caren a explorar i a observar les meravelles del bosc (papallones, fl ors ...). Quan ja esta-ven a l’interior del bosc van observar una xicoteta aldea de gnoms. Van poder vore com treballaven en equip, com s’ajudaven uns als altres. Però un gnom els va desco-brir i els va preguntar ;

- Eh, vosaltres que feu ací? Clara, Lara i Marcos començaren a

córrer per tot el bosc. Els gnoms els per-seguien damunt de unes fulles màgiques, amb l’ajuda dels coloms i dels ànecs. Fi-nalment els van rodejar. El gnom que els havia descobert es va arrimar i els va dir:

- No tingueu por. No anem a fer-vos mal. El meu nom és Min i sóc l’encarregat ecològic de l’aldea. Qui sou vosaltres? Què feu ací? De quina espècie sou? Quin és el vostre nom?

- El meu nom és Marcos i estes son les meues amigues, Clara i Lara. Hem vingut d’excursió al bosc i la nostra espècie és l’humana- va res-pondre Marcos.

El gnom va parlar amb el seus com-panys i van decidir mostrar-los els se-crets del bosc. La gran caiguda d’aigua transparent on començava el riu, els pei-xos de colors que vivien al riu, els arbres mil·lenaris, el llac...

Marcos i les seues amigues van poder vore coses que cap hu-mà havia vist mai. Van nadar al llac amb cérvols, conills, llops i un fum d’animals. Animals que vivien en pau i felicitat. També pujaren a un arbre i van poder observar una

vista meravellosa del bosc. Final-ment s’acomiadaren dels seus nous amics i se’n van anar a casa.

Al matí següent es va produir una mala notícia: hi havia un incendi al bosc. Mar-cos va cridar als bombers, Lara als veteri-naris i Clara va demanar ajuda als respon-sables ecològics del poble.

Amb l’ajuda de tots, quan els bombers lluitaven contra el foc, Marcos, Lara i Clara entraven dins del bosc a buscar animals. Quan els trobaven els portaven als veteri-naris. Els veterinaris els revisaren, els va-cunaren i fi nalment els amollaven.

Quan va fi nalitzar l’incendi, del bosc només quedava la caiguda d’aigua del riu i el llac. La resta estava coberta de cen-dres. La gent estava plorant per la situació que havia quedat el bosc.

Marcos va tindré una idea :- I si tots plantàrem nous arbres?- Bona idea, contestà tota la gent del poble.Al dia següent, quan Lara i Clara es-

taven plantant un arbre a prop del llac, van vore amagats els gnoms. Els conta-ren què estaven fent i els gnoms decidiren ajudar-los plantant llavors.

Al cap d’un temps el bosc va recupe-rar l’estat que tenia abans de l’incendi. Pe-rò amb l’ajuda de tota la gent i dels gnoms havien aconseguit que fóra cinc vegades més meravellós que abans.

Tots els dies després de fer els deures Clara, Lara i Marcos anaven a regar les plantes i els arbres. De pas veien als seus nous amics els gnoms.


— 68 —

— 68 —

— 68 —

La música amb amor i treball

Categoria A: 2n PremiNoelia Martínez Albert

Hola, em diuen Irene i vaig a contar-vos una cosa que ens va passar durant la meua infantesa.

Mon pare tenia una tenda de música al poble, cosa que va fer que des de menu-da sentira eixa passió per la música. En la tenda hi havia de tot: llibres, fl autes, clari-nets, oboés, violins, trompes... de tot. Un bon dia, vingué una remesa d´instruments nous a la tenda. Uns instruments precio-sos i fi níssims d’una qualitat insuperable. Entre ells, em cridà l’atenció una capse-ta molt menuda que contenia un fl autí de plata i fusta, semblava tan humil al costat dels grans contrabaixos!

Eixe mateix dia, vaig acompanyar a mon pare a la tenda, per ajudar-lo a guar-dar els instruments, ja que d’ací a no res, obriríem la tenda.

Feia fred, malgrat que acabava de co-mençar la tardor, i aquell dia nuvolós em va fer sentir esgotada i un poc endormis-cada.

Va ser un dia dur de treball a la petita tenda, però vaig disfrutar tant que vaig vo-ler tornar el dia següent.

Només arribar a casa, em vaig prendre un got de llet calenta i seguidament, vaig anar al saló a llegir un llibre assentada en el còmode silló...

Era ja de matí i com l’altre dia, anava agafada de la mà de mon pare a la tenda. No sé per que, però tenia el pressentiment que eixe dia ocorreria alguna cosa extraor-dinària.

A l’entrar, vaig adonar-me’n que no re-cordava haver tret els fl autins a les pres-tatgeries i menys encara haver-los fi cat al

costat dels contrabaixos però aquell dia estava tan cansada que ho faria sense voler.

Quan vaig agranar la tendeta, la meua granera va tocar alguna cosa menuda per darrere d’un gran contrabaix, era un fl au-tí que hauria d’haver-se caigut de la pres-tatgeria! Un poc desconcertada vaig agafar amb delicadesa aquella xicoteta meravella i la vaig obir, per comprovar que estava en perfecte estat.

Vaig descobrir un fi gravat que no recor-dava haver vist al dia anterior; era un coret molt ben dibuixat que duia les inicials: C i F, aquella troballa em fi cà un poc nerviosa i dels nervis, sense voler li vaig pegar amb la granera al gran contrabaix que s’alça-va per damunt del meu cap. Més ner-viosa encara vaig obrir el contrabaix, pel mateix motiu que abans i també vaig descobrir uns cors on deurien d’estar les ranuretes de la caixa de ressonància. Per darrere del màstil vaig llegir altra vegada: C i F. M’es-tava tornant boja? Ni tan sols jo ho sabia! Decidí descansar un poquet i esperar a vo-re si em passava este desconcert. Mentres-tant, mon pare devia anar a comprar ai-gua i em deixa en la solitària tenda. Quan m’acostava a l’aparador sen-tia uns remors e s t r a n y s , com xiuli-tets que es propa-gaven per

Falles 2008 Alzira

— 6

9 —

aquella estança... Quina sorpresa va ser la meua quan vaig descobrir al fl autí del co-ret assentat damunt del contrabaix, parlant com si res! Per a no molestar-los, em vaig amagar darrere de la taula a veure si des-cobria que parlaven.

“T’estime” sentia dir al contrabaix “Jo també” Deia el fl autí amb la melodiosa veu, de què anava açò? Així que vaig conti-nuar callada en el meu amagatall.

Sentia dir al fl autí que el seu amor era impossible, més que res, per qüestió d’al-tura i el contrabaix li contestava que això no importava, que l’amor no tenia barre-res. Què diran els clarinets, les trompes i les violes? Es lamentava el fl autí; que di-guen el que vulguen, nosaltres ens volem i és l’únic que importa ara.

Clar! Els cors i les inicials corresponien a ells dos, Contrabaix i Flautí.

Jo estava commoguda per aquelles pa-raules...Pobrets! Si podria fer alguna cosa per ells...

Aquell diàleg emotiu va durar una llarga estona, fi ns que arribà clientela jove que venia a comprar unes llibretes de penta-grames i havia de atendre’ls.

A l’hora de tancar la tenda i arreplegar tot el que no estava en el seu lloc em va saber greu separar als enamorats, però havia de fer-ho.

Creient-me que podria jo tot sola amb el contrabaix, el vaig agafar per guardar-lo en el magatzem quan de repent... ploff!! crashh!!

S’havia partit per complet i jo allí amb el cor en un puny sentint els la-ments febles del fl autí... era massa per a mi.

Em vaig alçar de terra sobresalta-da, m’havia caigut del silló des d’on lle-gia el conte. Tot havia sigut un peculiar somni!!

En aquell moment aparegué mon pare i li vaig preguntar “Papi, demà podré tornar a la tenda amb tu?” Si, va contestar ell amb una rialla... “Tinc una cosa que fer...” vaig pensar amb cara de misteri.

Quan vaig entrar a la tenda, ràpida-ment, vaig agafar el fl autí i el vaig posar al costat del contrabaix...

…Per si de cas.

aquella estança... Quina sorpresa va ser la aquella estança... Quina sorpresa va ser la meua quan vaig descobrir al fl autí del co-meua quan vaig descobrir al fl autí del co-ret assentat damunt del contrabaix, parlant ret assentat damunt del contrabaix, parlant com si res! Per a no molestar-los, em vaig com si res! Per a no molestar-los, em vaig amagar darrere de la taula a veure si des-amagar darrere de la taula a veure si des-cobria que parlaven.cobria que parlaven.

“T’estime” sentia dir al contrabaix “Jo “T’estime” sentia dir al contrabaix “Jo també” Deia el fl autí amb la melodiosa també” Deia el fl autí amb la melodiosa veu, de què anava açò? Així que vaig conti-veu, de què anava açò? Així que vaig conti-nuar callada en el meu amagatall.nuar callada en el meu amagatall.

S’havia partit per complet i jo allí S’havia partit per complet i jo allí amb el cor en un puny sentint els la-amb el cor en un puny sentint els la-ments febles del fl autí... era massa per ments febles del fl autí... era massa per a mi.a mi.

Em vaig alçar de terra sobresalta-Em vaig alçar de terra sobresalta-da, m’havia caigut del silló des d’on lle-da, m’havia caigut del silló des d’on lle-gia el conte. Tot havia sigut un peculiar gia el conte. Tot havia sigut un peculiar somni!!somni!!

pare i li vaig preguntar “Papi, demà pare i li vaig preguntar “Papi, demà podré tornar a la tenda amb tu?” Si, va podré tornar a la tenda amb tu?” Si, va contestar ell amb una rialla... “Tinc una contestar ell amb una rialla... “Tinc una cosa que fer...” vaig pensar amb cara cosa que fer...” vaig pensar amb cara

Quan vaig entrar a la tenda, ràpida-Quan vaig entrar a la tenda, ràpida-ment, vaig agafar el fl autí i el vaig posar ment, vaig agafar el fl autí i el vaig posar

— 6

9 —

— 6

9 —

S’havia partit per complet i jo allí S’havia partit per complet i jo allí amb el cor en un puny sentint els la-amb el cor en un puny sentint els la-ments febles del fl autí... era massa per ments febles del fl autí... era massa per

Em vaig alçar de terra sobresalta-Em vaig alçar de terra sobresalta-da, m’havia caigut del silló des d’on lle-da, m’havia caigut del silló des d’on lle-gia el conte. Tot havia sigut un peculiar gia el conte. Tot havia sigut un peculiar


— 70 —

— 70 —

— 70 — L’entrenamentCategoria A: 3r PremiDavid Ríos Pellicer

Albert era un xic amb 6 anys, però tot ho veia més menut per culpa de la seua estatura. Era baix i prim, el seu pel de color castany, amb ulls grans i negres, el clàssic xaval que les “marujes” per a quedar bé deien a sa mare… que cara de roí té!!

Un dia, junt amb són pare, anà al camp de futbol de la seua ciutat, per vore un partit que jugava el seu cosí Vicent, era titular en els cadets i a mes era el capità de l’equip, feia amb el baló “birgueries”. Era la primera vegada que Albert anava a un partit de futbol. Es quedà sorprés quan arribà al camp. Mai no hi havia estat en un lloc tan gran, amb tanta gent, no sabia que fer, es quedava parat observant tot que hi havia al seu voltant, son pare tenia que estar contínuament esperant-lo.

Prompte va començar el partit i tots cri-daven, aplaudien i animaven. Albert tam-bé va començar a cridar i animar al seu cosí, estava emocionat, veient com Vicent va fi car un gol de fora del area i és va po-sar a plorar perquè li van donar un punte-lló a Vicent, com si l’hagueren pegat a ell mateix.

Va eixir del camp convençut que ell ha-via nascut per a jugar a futbol com Vicent. Son pare als pocs dies per no sentir-lo mes, el portà al camp d’entrenament, pe-rò… tots es van riure d’ell, fi ns al propi en-trenador..era…tan menut..però eren tan-tes les ganes que tènia d’entrenar que el van deixar amb els pre/benjamins, però van passar dos o tres setmanes i l’entre-nador no el treia ni tan sols un poquet en els partits.

Per fi l’entrenador li va dir que juga-ria el pròxim partit i Albert va estar tota

la setmana molt nerviós, el seu pare i el seu cosí Vicent li acompanyaren. Però va eixir tan poc que no tingué ocasió de to-car el baló. Vicent estava molt enfadat i volia parlat amb l’entrenador, pe`r el pare d’Albert li va convéncer que el millor que podien fer era estar al costat d’Albert, de-mostrar-li que tenia gent que el volia en-cara que no jugara al futbol.

Estava fi nalitzat la temporada, Albert no hi havia jugat pràcticament en cap par-tit, però no hi havia faltat a cap entrene en tot l’any, disfrutava entrenant amb els companys que s’havien fet bons amics, no entenien perquè l’entrenador no li deixava jugar en els partits… i en els entrenes li passaven contínuament el baló, sempre estaven recolzant-ho…i van deixar de rie-res, s’havien fet tan amics…

Una vesprada, només començar l’en-trene, va vore a son pare parlant amb un altre home major que mai no hi havia vist. Al fi nal del entrene també va aparéi-xer el seu cosí, feia tres o Quatre dies que no el veia. I el cor va començar a donar-li colps, “perquè el Vicent era el millor ju-gador del mon, el que passava era que els periòdics, ràdios i teles no se n’havien adonat”.

Sols acabar l’entrene Albert anà corrent per saber que passava, i son pare li va dir: “ este home és l’entrenador de benjamins, el pròxim entrenador teu i diu que compta a l’any que ve amb tu”

Jo li vaig donar les gràcies a l’home major. Però ell em contesta: “ A mi no me dones les gràcies,…es fruit de la teua constància i esforç”.

“I que a més tens una família que et vol amb “bogeria” i ha sabut estar al teu costat en tot moment per a què no et can-sares d’entrenar”.

Falles 2008 Alzira

— 7

1 —

— 7

1 —

— 7

1 —

Categoria B: 1r PremiAlba Muñoz Garcia

Açà era una vegada una xiqueta ano-menada Maria. Els seus pares eren uns bruixots.

Un dia se n’anaren a un poble xicotet per a buscar cabells de gegants, però no en trobaren cap. Per això, li van dir a Maria que al dia següent anara a demanar-li al gegant Pep uns grapats dels seus cabells, ja que Pep era un amic de sempre.

Al dia següent se n’adonaren de que allí estava Ràbia, la seua pitjor enemiga. Mentre fugien, Maria es va caure i com veia que Ràbia anava darrere, es va ama-gar en un carro.

Poc després va vore que el carro es menejava. Estaven duent-la al castell de Ràbia!!!

Era un lloc molt oscur i aterridor pero ella ja s´havia acostumat a vore coses molt rares, pero de tot el que ja havia vist açó era el mes estrany.

Va buscar i rebuscar algun lloc per aon escapar sense que Ràbia es adonara.

Al ratet va fer un foraet al terra, i clar com era tan prima va eixir sense ningun problema.

El primer que va fer va ser correr per a que no la veieren, i de seguida mirà on es-tava; en la muntanya on vivia Pep.

Va començar a escalar i no volia parar fi ns que arribà al cim, que aixó ja era proa faena.

A mig dia va parar en una planura per a dinar, i en acabar va continuar la seua escalada.

Quan per fi arribà al cim, veié a Pep i li va dir:

- Hola sóc Maria, mon pare em va dir que tu ens podries ajudar.

- Ah Maria. No sabia que venies. Ara has de dir-me en què et puc ajudar- contestà.

- Mira, el cas es que necessitem un grapat dels teus cabells per a fer uns sortilegis- afi rmà Maria.

- D’acord – digué- però abans d’anar-te’n em podries llevar esta punxa que tinc a la mà, per favor? Es que jo tinc els dits tan grans no puc fer-ho.

- D’acord, però has de baixar un poc la mà perquè jo no puc arribar tant alt- li contestà Maria.

Pep baixà la seua manassa i Maria li llevà la punxa.

Quant Pep anà a agafar unes tisores per a tallar-se uns quanta cabells, cada pas pareixia un terratrèmol.

Quan es tallà els cabells, els agafà en una mà i li digué a Maria que pujara en l’altra.

Com ell sabia que la gent no estava acostumada a vore gegants, va decidir anar per les muntanyes ja que per a ell era com fer un passeig pel parc.

Als vint minuts arribaren a la muntanya on vivia Maria.

Com que Pep no volia acostar-se mas-sa, la va deixar allí i li donà el pot on havia clavat els cabells i es va acomiadar.

Quan arribà a casa veié que havien pre-parat una festa. Era el seu aniversari!!!


— 72 —

— 72 —

— 72 —

Les tres bruixetes

Categoria B: 2n premiRaquel Dolz Cardona

Era’s una vegada, tres amigues que es deien Maria, Lucía i Ana, les quals es van fer bruixetes per casualitat en trobar un lli-bre que van llegir les tres al mateix temps. Per un descuit van pronunciar un encanta-ment sense saber-ho, i... automàticament!!!!! Flooooop!!!!! Es van fer bruixetes.

Perquè ningú sabera que eren bruixes, van crear una fl oristeria, on s’ajuntaven des-prés del col·legi, per a ensenyar-se nous en-cisos de màgia.

Cada una tenia una fada consellera: la de Maria es deia Campaneta; la de Lucía, Ari; i la d’Ana, Win-di. I les tres les ajudaven en qualsevol cosa.

Maria va dir una vesprada:- Per què no anem al bosc?- Per què hem d’anar al bosc?- va dir Ana.Lucía, que era la més sensata i quasi sem-

pre tenia raó va dir:- Perquè no ens queden quasi fl ors,

per això hem d’anar al bosc. - Val, anirem demà a la vesprada- va

dir Maria.Al dia següent, de vesprada es van reunir

a la fl oristeria, per a anar al bosc a arreple-gar les fl ors que les faltaven, però les seues fades es van quedar a casa perquè tenien prohibida l’entrada al bosc.

Després d’una caminada, van començar a seleccionar les fl ors i en eixe moment va aparéixer un cervatell molt espantat i els va dir que havia vist un bruixotet roí.

Les tres amigues decidiren donar-li una lli-çó al bruixotet, que estava en una cova ama-gat, però Lucía els va dir que no podien vén-cer-lo perquè no se sabien tots els encisos.

Se’n van anar corrent a la fl oristeria a con-tar-li-ho a les seues fades, perquè els digueren quina solució podien prendre.

Les fades els van dir que havien de pro-nunciar un embruixament les tres al mateix temps, per a poder véncer el bruixotet. Lucía havia llegit pel seu compte un llibre d’encisos que li van deixar a la biblioteca. Se sabia quasi tots els encisos i entre ells estava el de véncer el bruixotet. Per això li’l va haver d’ensenyar a Maria i Ana.

Cada dia de vesprada, durant una estona tractaven d’aprendre’s l’embruixament però mai els eixia bé. Després de molts dies de tre-ball, Maria va dir:

- Plom catastrof.!!!!!!!.- Molt bé, Maria, t’ha eixit l’embruixament

de categoria. – li va dir Lucía molt con-tenta.

- Com ho has fet, Maria?- va dir Ana, que per més que ho intentara mai li eixia.

- L’he fet amb molt d’entusiasme i amb molts ànims d’aprendre-me’l, Maria.

A la vesprada del dia següent, Ana va se-guir els consells de Lucía i Maria, i després de dir-lo tres vegades, li va eixir.

Maria i Lucía estaven sorpreses perquè l’em-bruixament li va eixir molt bé a Ana, i per això van quedar a l’endemà per véncer el bruixotet.

Van quedar a la fl oristeria i van aparéixer les tres després del col·legi.

Van anar apropant-se al bosc, on estava la cova, en la que vivia el bruixotet. Quan van entrar, van vore la cova molt fosca i Ana tenia por. De repent aparegué el bruixotet i les tres, molt ràpides, van traure la vareta i van dir al mateix temps:

- Plom catastrof!!!!!!El bruixotet es va convertir en un conillet

molt bonic i molt bo. Per fi , les tres bruixetes van salvar el bosc i tots els seus habitants van fer una gran festa en honor a les tres xicotetes bruixetes.

Colorin, colorat, este conte s’ha acabat.

Falles 2008 Alzira

— 7

3 —

— 7

3 —

— 7

3 — Les aventures

de la família Harrison

Categoria B: 3r PremiLidia Orón Gómez

Una vegada la senyora Harrison va dir :- Perquè no ens n’anem de viatge a la

mar? Totes les platges estaven ple-nes i no hi havia cap lloc. Alesho-res, el senyor Harrison va exclamar:

- Totes les platges estan plenes. No hi ha cap lloc!. Ens n’haurem d’anar a la platja Nova Contança que hi ha menys personal. Aleshores la mare va exclamar:

- Prop de la vora està ple de taurons!Això té igual estarem a la vora, va dir la senyora Harrison.

Quan van arribar a la mar, Cristina, la fi lla major va dir:

- Mireu hi ha un vaixell!. Aleshores el pare va dir:

- Això es impossible, cap vaixell navega mai per aquestes aigües perquè hi ha massa roques puntiagudes.

- Mireu, per allí hi ha un altre vaixell, va exclamar Peter, el més menut.

El misteriós vaixell va tirar l’àncora i to-tes les persones que anaven al vaixell va-ren baixar i un d´ells amb una escopeta va disparar al cel, això va fer que totes les persones que estaven a la platja fugaren excepte Peter que com era molt xicotet no era conscient del perill que estava ocor-rent. Quan els dos primers pirates varen arribar a la costa, varen vore a Peter i un d’ells va exclamar: Què fem amb aquest xiquet?

L’altre va contestar:- Portem-lo al vaixell, igual podem trau-

re un bon pessic d’ell. Mentrestant, la família Harrison no se

n’adonà de que els faltava un membre fi ns que Cristina va vore un carranc i per burlar-se del seu germà va dir:

- Mira Peter, aquell carranc és igualet a … Es quedà en blanc en vore que el seu germà no estava i Cristina li va dir a sa mare:

- Peter no està. La mare va mirar al seu voltant i al fi nal

es va fi car a plorar com una descosida. Aleshores Cristina el pare amb una cara d´estar a punt de fi carse com la mare vdir:

- Ràpid, tornem a la platja. I tota la família es varen fi car a córrer

cap a la platja molt ràpid, però quan arri-baren, el vaixell ja havia recollit l’àncora i s’estava allunyant. La mare es va a fi car a plorar mes fort però el pare digué:

- Encara no està tot perdut! Mireu allí, hi ha una llanxa a motor.

Aleshores tots varen pujar a la llanxa per a perseguir el vaixell pirata. El pare va en-cendre el motor i eixiren disparats de la cos-ta. El vaixell pirata anava prou ràpid però ells estaven apropant-se. Finalment es col-locaren al costat del vaixell pirata però dos pirates els van vore i començaren a dispa-rar-los. Van encertar a la llanxa, que es va desinfl ar, i la família hagué de tirar-se a l’ai-gua. Aleshores el pare digué:

- Agafeu-vos al vaixell. I això varen fer tots, s’agafaren al vaixell i acon-


— 74 —

— 74 —

— 74 —

seguiren pujar. Tots varen anar amb molta delicadesa perquè no els sen-tiren i escoltaren que un d’aquells pirates li deia a láltre:

- Porta-li menjar al xiquet. L’altre pi-rata acceptà amb resignació i s’en-caminà al lloc on tenien tancat al xiquet. La família va començar a se-guir al pirata amb molt de sigil per què no els pillaren. Finalment varen aplegar a la cetlla on tenien pres a Peter: quan el pirata va obrir la cetla, el pare va anar per darrere i li va pegar un fort colp al cap i el dei-xà inconscient. Peter, en vore a tota la seua família es fi cà molt content i la mare, sense pensar-s’ho dos ve-gades, anà corrent a abraçar-lo. El pare li preguntà a Peter molt con-tent:

- Saps quants hòmens són? - 8, contestà Peter, i van armats. Però

el pare va notar una pistola a l’es-quena Alçà les mans i es pegà la volta igual que tots els altres. Era el capità amb una pistola i uns altres dos homes armats amb un rifl e. Cristina, per despistar-los, va fugir i el pare aprofi tà que estaven despis-

tats per a furta-li la pistola al capità. Amb molta rapidesa es carregà als altres dos homes i tirà a fugir tota la família i el capità va dir:

- Agafeu-los!! Quedaven cinc pirates i un d’ells disparà al pare al braç. Així soltà l’arma i els pirates atraparen a la família. El capità aparegué i va dir:

- Tireu-los als taurons. I així ho varen fer. Un dels pirates que quedaven agafà al pare per a que passara per la taula. I fi nalment quan ja estava a la vora, Peter es soltà del pirata que el subjectava i l’espentà a láigua. El pare aprofi tà i li pegà un bon colp a la cara al pirata que subjectava a la mare. Cristina també va poder as-soltar-se gràcies a que li xafà el peu al pirata. El pare agafà l’escopeta i li disparà a l’últim pirata que queda-va, el capità. El pare, apuntant amb léscopeta al capità, li ordenà:

- Condueix aquest vaixell fi ns a la costa i així ho va fer. El capità del vaixell pegà la volta cap a la costa. Quan fi nalment arribaren, entregaren al capità a la policia i se n’anaren a la platja a acabar el que havien vin-gut a fer.

Falles 2008 Alzira

— 7

5 —

— 7

5 —

— 7

5 —Visita de

l’AlcaldessaElena Bastidas i regidors/es •17-5-07


— 76 —

Sopar família Ríos 13/06/07

Falles 2008 Alzira

— 7

7 —

Festes de Sant Bernat


— 78 —

Nomenament7 de setembre 2007

Falles 2008 Alzira

— 7

9 —


— 80 —

Llibret de la falla el Llibret de la falla el Mercat

HALLOWEEN31 d’octubre 2007

Falles 2008 Alzira

— 8

1 —

Sopar de Nadal 19 de desembre 2007


— 82 —

Textos presentats al II Concurs de Poesia Satírica

Poesies

A eixe dia al que totsodiem i tenim mania,voldria dedicar-li jo,

aquesta humil poesia.

La data és el 20 de març,mala data per a aquellsque per debades soparvendrien tots fi ns la pell.

Puix si la fartera és bona,i damunt no costa un duro,de segur és que el crit sona:Cambrer, cafè, copa i puro!

I eixe 20, dia penós,ens arrossega al treball,amb cara de gos bavós,i caminant molt espai.

No siga’m tan egoistesi no ens portem gens a engany,

que les enyorades fallestornaran el proper any.

Així puix quan les crememi al caliu del braserol,

sols fa falta que pensem,farem altra si Deu vol.

Al dia 20 de marçEnric xavier Ferrús i Fayos

Falles 2008 Alzira

— 8

3 —

És matèria molt comunaentre la gent benestant,

a cavall de la fortunaviure gastant i triomfant.

I si abans en realitatmai no havien menjat prou,

ara si el món fóra un ouja se l’hagueren xuplat.

Al voltant d’aquesta jetd’espardenyes de careta,

hi ha molt d’estira jaqueta,i altres que en lloc de jet-set

tenen tan sols mala llet.

Són els que compren de saldoroba que porte etiqueta,

els que bufen sempre en caldoquan el caldo està gelat,

els que estiren la hipotecaper a poder fi gurari van vivint de fi at.

Els del rei per la monedai els que amb tall de no pagarsempre a tot li posen pega.

Els que els rossega hui el cucde ser uns vull i no puc.

Els que tenen per mesuracom de grossa és la cartera,

els de la pura burreraamb menys fi nor, ni cultura

que un forrellat de porquera.

Els que volen que sa fi lla,que en lloc de tindre cervellal cap té una mandonguilla,

puge ara un altre nivell,casant-se amb algun pompós,

nou ric amb cara de gos,fl atulent i botijós,

que mantinga a la xiquetai de passada al papà.

Els de en llengua valencianaque parlen en castellà,però són de la terreta,

les fl ors i la barraqueta.

Els de més terra en l’Havanaque ni mig euro han gastat

en convidar a ningú.

Els que es toquen la badanai amb tal de fer el gandul,

bufen en caldo gelat,sempre cagant per mig cul.

Bufar en caldo gelatAntoni Lluís Martínez i Furió

Satíriques de la Falla Plaça de la Malva


— 84 —

I

Alzira, ciutat de molts diners, de gent dinàmica i de bona ploma,que ja parla en llengua de forasters

i renuncia al seu idioma.

Les xiques ja no diuen “et vull”,ara declaren “te quiero”

a aquell que li posen l’ullencara que sàpien com fer-ho.

Començaren les persones “fi nes”, com a forma d’educació,

peró crec que era més aïnes a manera de distinció.

Les seguiren les de la classe mitjana,que amb gana i molta il·lusió

als fi lls els parlen a la castellanaper demostrar la seua posició.

Fa poc pegaren el gran saltels empleats amb alguns durets

que per imitar els de dalts’ expressen com els senyorets.

Abans, els nouvinguts s’integraveni prompte raonaven com els d’ací,

d’esta manera parlaveni es posaven brusa i jupetí.

Ara, subsaharians, magrebins i orientalsparlen la llengua de ponentcom els fi ns i els principalsi augmentant el contingent.

II

Quin somni que he tingut, el valencià es perdia,

però, despert, ja no estic abatuti sent una gran alegria.

Sura la llengua valencianaen les famílies i per tot arreu,

quina cosa més sanadonem les gràcies a la Llei d’Ús i sobretot

a Déu.

Tots els xiquets parlen en el nostre idiomatambé aprenen castellà,

però ja és un axiomaque brolla el valencià.

Dels catalans ens hem fet amics,també volem la resta d’Espanyaamb tots ens fem alguna canya

perquè són treballadors i bons xics.

CloendaEstic fet un embolic,

ja no sé quina és la veritat,em pegaré un bon pessic

per tornar a la realitat.

Un plany i un somniPere Falcó

Falles 2008 Alzira

— 8

5 —

Com a record de ser Falleres Majors es va encarregar un pasdoble a José Grau Be-nedito. Des d’este, el nostre llibret, volem agrair a Pepe el seu interés per fer-nos este pasdoble. Segur que de tots els records que tindrem d’enguany, un dels què més per-durarà serà esta magnífi ca peça.

Gràcies

Loreto i Carmen MaríaPasdoble dedicat a les Falleres Majors

de la Falla El Mercat d’Alzira 2008


— 86 —

Un dels ingredients importants de les nostres festes és la Músi-ca. Tots els actes tenen la seua música adequada.

En la nostra vida tots tenim alguna melodia o cançó que ens acompanya. En Falles sempre hi ha algun tipus de música que ens acompanya en cada u dels diferents actes.

Per este motiu i aprofitant enguany tan especial per a tots els membres de les famí-lies Ríos Pellicer i Ríos Petit, volem oferir a la nostra Falla el Mercat un pasdoble que porte el nom de la nostra Comissió i que al llarg dels anys ens acompanye a tots en els moments que la Falla forme part de la nostra vida.

Volem agrair a Javi Marimón, autor del pasdoble, la seua predisposició immediata a fer realitat este somni.

FRANCISCO JAVIER MARIMÓN PELLICERNatural d’Alzira i fill d’en Juan Bautista Marimón, soci fundador de la Societat Mu-

sical d’Alzira en 1967. Començà els seus estudis musicals com alumne de la Socie-tat Musical d´Alzira en 1969 amb en José Sanchis Chapa, passant després a l’escola d’educans amb Francisco Hernández Guirado en 1971, amb qui donà classes de sol-feig i bombardí, tenint com a professor de trombó a en Rafael Tortajada i en Benjamín Esparza. Ingressà en la banda de la Societat en 1972 amb 10 anys i fou component fundador del primer grup de metalls de la societat.

Va seguir els estudis de bombardí al Conservatori Superior de Música de València amb en Miguel de la Fuente i en Joaquín Vidal i després al conservatori de Salamanca, on acabà el grau professional.

En 1986 va ser contractat com a trombonista en l’Orquestra Simfònica de Madrid, interpretant diverses òperes baix batutes tant prestigioses com García Navarro i Gómez Martínez. També realitzà una gravació amb l’Orquestra per al Ballet Nacional amb músi-ca de Paco de Lucía.

Actualment col·labora amb distintes bandes de la nostra Comunitat, així com la ban-da de la Societat Musical d’Alzira. També és arreglista de música moderna. En el camp de la composició a estrenat amb èxit obres com El Sangreal, Fòbies, La caixa de músi-ca, Auswchitz i diversos pasdobles. Treballa la composició baix la tutela i correcció del mestre n’Àngel Crespo.

Pasdoble de la FallaBernat Ríos Furió

Falles 2008 Alzira

— 8

7 —Falla el Mercat


— 88 —

Tots els que formem part d’una Falla, som persones a qui ens agrada relacio-nar-nos amb molta gent, compartir les di-ferents vivències personals amb les dels altres. Sempre he expressat que un dels motius més importants pels que sóc faller és la meua relació pràcticament setmanal amb la resta de membres de la Falla el Mercat. Es coneix molta gent que normal-ment no viu en el teu entorn diari de famí-lia, treball, etc.

Un altre aspecte important de ser mem-bre d’una Comissió Fallera és que t’interes-ses per diferents activitats que no formen part del teu quefer diari, del treball i preo-cupacions que formen part de la seua vida i que enriqueixen molt la teua visió de la vida.

Estes situacions personals expressa-des anteriorment m’han ocorregut amb Joaquín Gómez i els seus fills Rubén i Luisa. A tots tres els he conegut per mitjà de la Falla. Amb ells, a banda de la gran amistat personal que ens uneix, m’ha fer introduir-me en el món dels artistes fallers. Gràcies a conéixer-los, el monument fa-ller és un dels motius que més valore de la festa de les Falles.

Joaquín era persona entranyable, sem-pre estava disposada a explicar-te tot el que, de vegades de manera infantil, li pre-guntava. Era un luxe anar al taller on realit-zava les falles i vore’l treballar. Te’l trobaves amb el seu mono blanc tacat de pintura i el veies anar d’un lloc a un altre del taller repassant tots els detalls i sempre, encara que estiguérem prop de Falles i el treball apretara, et comentava amb molta paci-ència tots els detalls que estaven relacio-nats amb la falla d’eixe any. Una vegada al taller, era difícil no parar-se una estona a vore les diferents pintures i escultures que per allí tenia.

A banda d’observar el seu treball d’ar-tista faller, era molt gratificant vore els seus altres costats artístics. Sempre em recor-daré de l’evolució des dels primers apunts fins a la seua realització del primer baix-relleu encarregat per la confraria de la Ma-re de Déu del Lluch.

Joaquín Gómez Perelló va iniciar el seu aprenentatge artístic de la mà del pintor alzireny Julio Iñigo Blasco. Va estudiar a l’Acadèmia Municipal de Dibuix que dirigia Ricart Fluixà Gómez, al qual va substituir per malaltia. Va ser un pintor autodidacta i es va dedicar, entre d’altres activitats, a la construcció de monuments fallers. En els últims anys, abans de jubilar-se va ser pro-fessor en l’empresa Lladró. Ha realitzat set baix relleus al Reial Santuari de la Mare de Déu de Lluch, així com els dos àngels que custodien la Verge al seu camarí. El seu últim treball va ser un baix relleu dedicat a la Mare de Déu de Lluch i als beats màr-tirs d’Alzira, que podem contemplar en una capella lateral de l’Església de Santa Caterina, al costat del Sant Sepulcre.

Joaquín ha plantat Falles a València en la secció especial, per exemple la que va plan-tar en 1973 per a la Falla Exposició, baix el Lema “El gat” i que tenia un pressupost de 600.000 ptes. A Alzira ha plantat per a dife-rents comissions, destacant les que va plan-tar al costat del seu fill Rubén en diferents ocasions per a la nostra Falla.

Des d’este article vull recordar la seua figura i el seu talent. Crec que hagué de ser més reconegut per part del seu poble.

A Joaquín Gómez PerellóBernat Ríos Furió

Falles 2008 Alzira

— 8

9 —

Fa poques setmanes, el 21 de desem-bre es va commemorar el 75 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Es-te fet va ser el punt d’arranc perquè el va-lencià es codificara, és a dir, que tinguera unes regles com ja tenia el castellà tres se-gles abans. Als anys 30 el valencià no s’es-crivia amb unes regles com hi ha ara sinó que cadascú escrivia com li venia en gana.

Les regles castellanes no són posades en dubte per cap espanyol -excepció feta de grans estudiosos- ja que no hi ha tants “filòlegs de carrer” com tenim entre els va-lencians. Com a exemple en la diferència d’actitud entre les dues llengües, cap an-dalús, asturià, murcià pretén que les nor-mes canvien per adaptar-les a la seua parla encara que cadascú utilitze unes paraules molt distintes en-tre sí per nomenar una mateixa cosa o pronuncie de manera diferent una mateixa paraula.

A l’estudi que realit-zem al present llibret, per-sonalitats de la llengua ens expliquen quins fo-ren els precedents d’es-ta norma, una anècdo-ta molt interessant és que les denostades normes fabrianes també foren rebutjades en un principi per molts catalans perquè acostava aquelles normes a altres espais lingüístics (com el nostre) i no representa-va la seua parla.

D’altra banda, ja en este 2008, es com-pleixen 25 anys de la creació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià amb què el govern autonòmic establia els passos per que el valencià fóra ensenyat a les es-coles. Paral·lelament a la Llei es va fundar

Escola Valenciana, una Federació d’Asso-ciacions per la Llengua que defensa els drets més bàsics de la societat valenciana en l’ús del valencià.

També enguany celebrem el 10é ani-versari de la creació de l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua, entitat equivalent a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE), que ha creat des del consens les normes definitives a aplicar pels valenci-ans. L’AVL ha creat en este temps, que es pot considerar rècord, la Gramàtica nor-mativa, la qual tracta d’orientar sobre les formes més recomanables en els registres formals i en l’estàndard; el Diccionari orto-gràfic i de pronunciació del valencià que

recull 75.000 paraules amb informació relativa al seu gènere i nombre, es-pecificant-ne la pronun-ciació en aquells casos en què l’ortografia no és transparent. També ha publicat la normativa or-togràfica del valencià on estableix els criteris orto-gràfics oficialitzats; l’es-tàndard oral del valencià, l’objectiu del qual és fixar unes pautes ortoèpiques

que servisquen d’orientació als usuaris de la llengua, els gentilicis valencians i última-ment ha publicat un vocabulari sobre el futbol. Estos documents els podreu trobar a la web de l’Acadèmia www.avl.gva.es.

Altra efemèride relacionada amb el Va-lencià és el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I que es va complir el 2 de gener. L’Acadèmia va decidir designar-lo com l’Escriptor de l’any i de donar a conéi-xer durant 2008 la seua obra i les principals fites culturals i institucionals del seu regnat.

2008 L’any del valenciàDavid Chordà i Argente


— 92 —

Els nos-tres proble-mes, com els

dels baleàrics, és clar, eren comuns amb els del principat de Catalunya. Tots posàvem en els mateixos clàssics tots vivíem la mateixa de-cadència; tots havíem de lluitar contra la caste-llanització que ens era imposada, contra la dia-lectalització excessiva contra la desfeta, en una paraula.

Allà a Barcelona, la reacció fou més prime-renca que enlloc, però també molt problemà-tica. Els criteris ortogràfics anteriors a les nor-mes propugnades per Fabra i recolzades per Prat de la Riba, foren solament la pronuncia-ció, el costum i l’etimologia, els quals es de-mostraren insuficients i produïren una anar-quia certa. Bofarull propugnava, per exemple, el plural en -as, que s’acostava a la “e” neutra àtona pronunciada a Barcelona, és a dir, la del català oriental; Milà i Fontanals, en canvi, de-fensava el plural en -es atenent-se als clàssics i a la fonètica del català occidental i valencià.

Més avant, els criteris de Fabra, en la se-ua Gramàtica de la Lengua Catalana (1912), i de l’Institut d’Estudis Catalans, foren més nom-brosos: etimologia, tradició gràfica, pronuncia-ció general, claredat i harmonia amb les altres llengües de cultura. Açò era una altra cosa; el camp de discrepància quedava summament reduït. Conseqüència: el 1913 es proclamaren unes Normes unificadores i rigorosament cien-tífiques per al Principat, i el 1918 es publicà, si no recorde malament, la famosa “Gramàtica Catalana” de Pompeu Fabra ja escrita en cata-là i d’acord amb la normativa fixada. El “Dicci-onari Etimològic” que recolzava també les Nor-mes, es va publicar l’any 1917. No cal dir que, a Barcelona, hi hagué lluita, resistències enor-mes a la normativa establida pel IEC, per part dels qui estaven acostumats als anteriors crite-

ris confusionaris. Com a anècdota, direm que un influent diari de Barcelona publicava sovint la llista dels qui no havien acceptat les Normes unificadores de 1913, la qual cada vegada era més curta, puix que el director del periòdic re-bia de tant en tant cartes d’escriptors, abans disconformes, que sol·licitaven que els dona-ren de baixa en la llista perquè acceptaven la normalització.L L LL LL L L LL LLLL L L L L L LL LL L LL L L LL L L L L L

L L LL L L L L L L L LL L LL L LL L L L L

Els grups que treballaren en el País Valencià per a la dignificació i normalització de la llengua en la mateixa direcció i amb criteris i tècniques semblants al que s’havia fet a Catalunya, foren, de nord a sud, la Societat Castellonenca de Cultura on s’aplegava la millor intel·lectualitat de les terres de Castelló, amb Lluís w com un dels capdavanters, el qual rompé el foc amb el llibre “La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu”, publicat el 1930. Aquesta obra admirable ja indicava el camí recte a se-guir, i llegit a Alacant féu allí també el seu pa-per d’orientació de l’opinió que emanava dels qui foren després membres actius de l’Agru-pació Regionalista Alacantina. Compromesos en la mateixa tasca, hi havia els castellonencs estudiosos i preparats Salvador Guinot, Àngel Sànchez Gozalvo, el patrici Gaietà Huguet, el jocundíssim escriptor Josep Pascual Tirado, el Jurista Honori Garcia i molts altres que Fuster anomena quasi exhaustivament en el fullet que tots coneixem publicat el 1982 per l’Ajunta-ment de València. De València, intervingueren en la fixació difusió de les Normes filòlegs com Sanchis Guarner i Josep Giner i Marco, escrip-tors i investigadors com Adolf Pizcueta i els ger-mans Martínez Ferrando, i el gramàtic Carles Salvador. D’Alacant, l’aportació fou menor per la desvinculació existent en aquells anys; tan-mateix, l’historiador alacantí Figueras Pacheco

Els precedents de les normes de Castellótítulo texto color

Autor ApellidoEnric Valor

Falles 2008 Alzira

— 9

3 —brindà la seua firma, i el fill de la Marina i més

avant catedràtic destacat de dret de la univer-sitat Central, Joan Beneyto, pels seus estudis i relacions valencianistes a València, també hi posà la seua veu i opinió en la confecció de les Normes. Fuster esmenta, també, els prin-cipals signants d’aquestes en el fullet citat: els Martínez Ferrando, Carles Salvador, Almela i Vives, mateu i Llopis, Sanchis Guarner, Soler i Godes, Adolf Pizcueta, Joan Beneyto, Thous Llorenç... i tants més que no cite per no caure en prolixitat, escriptors, polítics, gramàtics i to-tes les entitats culturals del País Valencià exis-tents en aquella hora, inclosa la Secció de Filo-logia de la Universitat de València. Cal tenir en compte que antics dissidents de bona fe com el pare Fullana, fill de Muro, donaren exemple essent-ne els primers firmants...L L L L L L L L LL

Les Normes, com diu Fuster, foren en cert modo transaccionals i susceptibles de millora-ment, la qual cosa s’ha reflectit en la modes-ta o no tan modesta cultura escrita durant els seixanta i escaig de vigència d’aquelles en el País Valencià, la qual ha pogut abraçar ja pràc-ticament tots els camps, encara que no amb la profusió i la divulgació normals: poesia, narrati-va, crítica, assaig, economia, ciències diverses, història, sociologia, filosofia, pedagogia, litera-tura infantil, manuals escolars...

Quant a la difusió, citarem en primer lloc l’infatigable mestre i literat Carles Salvador. Ell degué tenir una gran part en la planificació i re-dacció definitiva de les Normes, i no cal dir en la seua expansió, encara que no m’ho deia així clarament - home modest, treballador i callat. Però ¿qui havia publicat el 1933 el “Vocabu-lari Ortogràfic Valencià” paral·lel al “Diccionari Ortogràfic” de 1917 de Barcelona? Ell escrigué i edità també el 1934 una “Ortografia Valen-ciana” i un interessant i ampli opuscle titulat “Qüestions de Llenguatge” el 1936. Quant al millorament de les Normes de Castelló, a part dels curts esforços que significaren les escas-ses i dèbils editorials i les publicacions periòdi-ques “El Camí”, “El País Valencià”, “Acció” i la “República de les Lletres” abans de la Guerra

Civil, hem de posar, també, en un lloc destacat Carles Salvador, que amb la publicació el 1951 del seu llibre “Lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis pràctics” féu possible la inicia-ció i realització dels “Cursos de Llengua de Lo Rat Penat”, els quals vaig professar jo durant un any sota la seua direcció. Cal esmentar com els majors i més efectius treballs de difusió i consolidació de la nova normativa ortogràfica, la publicació de seixanta o setanta títols per Editorial Torre, tots en la postguerra; l’eixida a la llum de la “Gramàtica Valenciana” de Sanc-his Guarner, llibre altament formatiu per als estudiosos, que també publicà Torre en l’any 1950; les col·leccions de l’Editorial “L’Estel” di-rigida pel professor Sanchis; els llibres de l’Edi-torial “Lletres Valencianes” i de l’Editorial “Sicà-nia”... i moltes altres publicacions diverses dels primers quinze o vint anys de la Dictadura. To-tes les publicacions esmentades usaven i mi-lloraven les Normes. Alhora es perfeccionava la morfologia de l’idioma, es depurava i s’enriquia el lèxic i s’afinava la sintaxi. Molts hi contribu-írem amb més o menys encert i extensió, pe-rò les Normes de Castelló havien obert el camí del perfeccionament.

Dels temps actuals, trobe que no cal parlar- ne massa, perquè tots coneixem la ingent tasca que s’ha dut a terme i s’hi duu des de la Univer-sitat preparant centenars i centenars de profes-sors. També des d’associacions com Acció Cul-tural i altres d’abast comarcal que s’estenen per gran part de la nostra terra. Els escriptors, avui nombrosos i en la seua majoria de gran quali-tat, contribueixen eficaçment al general desvet-lament de la cultura. I els premis literaris, que s’ofereixen des del quatre cantons del país Va-lencià. I els esforços editorials de tots cone-guts... En resum: Les Normes de Castelló han creat una gran i saludable inèrcia de lectors i es-criptors. L’idioma s’ha consolidat i es consolida més a més segons el seu ensenyament va am-pliant-se, i així ha pogut i pot resistir els embats absurds, i inimaginables que sofreix, perquè una nodrida colla de bons valencians han petjat terra ferma en el seu treball renovador.


— 94 —

L’any 1930 fou especialment significatiu per l’elevat nombre d’iniciatives en favor del valencià, com ara l’aparició del llibre de Lluís Revest La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i con-reu. La dimissió de Primo de Rivera suscità a València i a tot Espanya el naixement d’unes expec-tatives de canvi polític i cultural que possibilitaven un major ús de la llengua a tots els nivells. És en aquest context que el juliol de 1930 la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, publicà l’editorial «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes», que con-siderem l’iniciador de l’etapa final del procés de codificació idiomàtica al País Valencià. El propò-sit era, com afirma el manifest, «l’establiment d’unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes gràfiques del valencià», és a dir, que els escriptors valencians adoptaren unes solucions ortogràfiques consensuades. «Per a arribar a la unificació ortogràfica no veiem més que un camí. No és el de les autoritats, que ja està vist que ningú reconeix, ni el de la imposició, sinó el de l’acord», proclamaven amb fermesa. La proposta de Taula va tenir una resposta immediata, i van ser

diverses les publicacions i els autors que s’hi van adherir a la iniciativa com ara les revistes Acció Valenciana, Avant o el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, l’editorial L’Estel, els periòdics Las Provincias i Diario de Valencia, i els escriptors Teodor Llorente i Falcó, Francesc Caballero i Muñoz i Salvador Guinot, entre altres. Malgrat les respostes positives, les diverses po-sicions exposades de defensa de la normativa fabriana, per una part, i la indiferència amb què fou acollida la proposta per institucions com Lo Rat Penat, impulsaren els promotors a ajornar indefinidament la iniciativa. Segurament, l’ambient polític de 1931 — eleccions municipals, pro-clamació de la Segona República— aconsellava deixar madurar la idea per tal d’obtenir un major consens. Serà a les darreries de 1931 quan es reprén la iniciativa de Taula, ara de la mà de la Societat Castellonenca de Cultura, que publicà al seu butlletí una nova crida, anunciant l’elabo-ració d’unes «normes ortogràfiques provisionals ». El fet que aquesta nova i contundent crida es fes des de Castelló, i des d’una entitat tan prestigiosa culturalment, responia a un plantejament tàctic, elaborat conjuntament per Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet, els entusiastes impulsors de la iniciativa, que consideraven que a la ciutat de València les postures divergents entre els sectors valencianistes no farien sinó entrebancar el procés, i que la Castellonenca «sempre imposarà més respecte i juntarà més voluntats». Altrament, també s’ha d’assenyalar que el març de 1932 apareixia a València el setmanari El Camí que jugarà un paper importantíssim en tot el procés.

L L LL L L L L L LL LL L LL LL L L L L

L’octubre de 1932 Gaetà Huguet proposà a la Castellonenca de Cultura la redacció unes nor-mes ortogràfiques. L’encàrrec el rebré d’Adolf Pizcueta, amb la convivència d’altres escriptors agrupats al voltant d’El Camí. A partir d’aquell moment les reunions es van succeir amb rapi-desa i amb bastant discreció, sense transcendir als àmbits escrits. El 15 d’octubre es reuní la Junta de la Castellonenca que decidí que Lluís Revest s’ocupara de la redacció de les normes. Per altra banda, Carles Salvador fou convidat a participar en la redacció, i a preparar un vocabu-lari ortogràfic ajustat a les futures normes. Poc després, el dissabte 12 de novembre, a la seu de la Castellonenca, tingué lloc la reunió on Revest presentà els seus resultats que foren aprovats sense més problemes, ja que, segons Huguet, la idea era buscar «l’adhesió de tots o de qua-

La gestació de les normesJosep Daniel Climent

Falles 2008 Alzira

— 9

5 —si tots els escriptors ». Tot i aquesta unanimi-

tat, la decisió provocà certes reticències entre els autors castellonencs, que ja empraven les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i veien com un pas enrere l’adopció de dues normati-ves per a la mateixa llengua. En tot cas, l’espe-rit de consens i la voluntat d’arribar a un acord s’imposaren per damunt de qualsevol altra consideració.

Posteriorment, a principis de desembre, un reduït número de representants d’entitats cul-turals i publicacions valencianes es reunien per aprovar definitivament la normativa adoptada per la Castellonenca. La històrica reunió tingué lloc a Castelló el divendres 2 de desembre de 1932 a la Casa Matutano, del carrer Cavallers, i participaren Salvador Carreres, del Centre de Cultura Valenciana, Joaquim Reig, d’El Camí, Emili Gómez Nadal, de l’Agrupació Valencia-nista Republicana, Adolf Pizcueta, de L’Estel, i Gaetà Huguet, Lluís Revest, Salvador Guinot i Àngel Sánchez Gozalbo, de la Societat Caste-llonenca de Cultura. S’ha de dir, que les Nor-mes aprovades a Castelló, si bé deixaven de banda l’espinós tema del nom de la llengua, suposaven l’acceptació de la normativa fabria-na adaptada a la realitat valenciana.

Una vegada aconseguit l’acord, es tractava de recollir el màxim d’adhesions d’entitats, pu-blicacions i personalitats del món cultural va-lencià. Els fulls on s’estampaven les signatures s’encapçalaven amb el text «Acceptem les Ba-ses ortogràfiques i el Vocabulari que integra este quadern», i la data simbòlica elegida fou la del 21 de desembre de 1932. Aquest text és el conservat actualment a la Biblioteca Valenci-ana, i fou elaborat per Lluís Revest. Ara bé, la redacció definitiva de les Normes, tal com es publicaren al Vocabulari Ortogràfic, fou obra de Lluís Revest i Carles Salvador, i no estigué enllestida fins a finals de febrer de 1933.

Els signants de les NormesEntre les entitats culturals valencianes tro-

bem les més representatives de l’època, fins a un total de 14, com ara la Societat Castellonen-ca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana,

Lo Rat Penat o l’Agrupació Valencianista Re-publicana; entre les personalitats, cal indicar que la llista l’encapçalava Lluís Fullana, seguit per Lluís Revest, les dues persones més com-petents a nivell lingüístic de l’època. A més a més, cal destacar noms com els d’Adolf Piz-cueta, Gaetà Huguet, Carles Salvador, Teodor Llorente i Falcó, Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez, Emili Gómez Nadal, Salvador Carreres, Ignasi Villalonga, Francesc Martínez i Martínez, i una llarga llista fins a 61, els quals signaren a títol individual o com a re-presentants d’alguna entitat o agrupació cultu-ral i política. Finalment, només afegir que les Normes ortogràfiques de Castelló van aparéi-xer publicades en les més prestigioses publi-cacions valencianes del moment, i que des d’aquell moment van ser divulgades a través de nombrosos cursos de llengua arreu de les terres valencianes per persones com Carles Salvador, Enric Valor, Josep Giner o Francesc Ferrer Pastor, entre molts altres. Fins i tot, en ple franquisme, Lo Rat Penat fou l’entitat que més esforços esmerça en divulgar la normativa aprovada ara fa 75 anys a Castelló.

*Autor del llibre «Les Normes de Castelló» (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2007)


— 96 —

Durant les primeres dècades del segle XX, Castelló de la Plana, emergent capital de província ubicada entre ciutats de gran pes històric, com Sagunt i Tortosa —fins a l’any 1960, la Diòcesi de Tortosa arribava fins a Almenara—, va viure en aquells anys unes transformacions urbanes significatives, decisives, entre la tradició i la modernitat; tam-bé el seu hinterland,és a dir, les ciutats costaneres més destacades en termes econò-mics, socials i culturals, com Vinaròs, Benicarló, Vila-real, Borriana, Onda, Betxí o la Vall d’Uixó; mentre que començava a minvar el gruix demogràfic i el potencial econòmic dels centres històrics més importants de l’interior, com Morella al nord i Sogorb a l’oest. La comarca de la Plana, amb la substitució del cànem per la taronja i el paper creixent de la ceràmica i de l’exportació, esdevingué un pol d’atracció econòmica i també un eix important de la cultura valenciana.

Ara bé, ¿quina era la implicació de la llengua i la literatura al si d’eixa situació? ¿Com entendre, en definitiva, la cultura castellonenca contemporània, sense els Jocs florals (a Castelló de la Plana, des del 1892, encara que no amb el lema Patria, fides, amor, sinó com a commemoració política de la defensa liberal de la ciutat en la primera guerra car-lina, al juliol del 1837); sense Heraldo de Castellón (aparegut el 1935 i desaparegut el 1938) o el Boletín de la Societat Castellonenca de Cultura (aparegut el 1920 i interromput per la guerra del 1936-39); sense les publicacions valencianistes, com Veu de la Plana (1916) o El crit de la Muntanya (1921? Tot això, a més, fins a l’aparició del cinema i de la ràdio: el cinema, precisament, a finals del XIX, i la ràdio, als anys vint del XX: a Castelló de la Plana, l’any 1933). D’altra banda, els estudis historiogràfics, filològics, i l’erudició lo-cal —bé que fora de les institucions educatives i culturals oficials— van expandir l’ús del valencià fins a crear la necessitat de formalitzar en termes moderns la vida de la llengua: d’aqueix caliu, i de les necessitats del món comunicatiu i educatiu, i també del progressiu diàleg amb la puixant vida cultural catalana, nasqué l’ambient de reivindicació d’un acord en favor de la sistematicitat i la coherència de la llengua escrita i formal: així, a Castelló de la Plana aparegué parcialment el Vocabulari del Maestrat (1922) de mossén Joaquim Garcia Girona; a Benassal (l’Alt Maestrat) escrigué Carles Salvador les seues obres dels anys vint i trenta; a la capital de la Plana es publicà La llengua valenciana (1930) de l’erudit Lluís Revest; i, no per casualitat, sinó per la relació entre la Societat Castellonenca de Cultura i els nuclis més importants de la capital valenciana, amb el concurs d’algunes forces vives del valencianisme, el diumenge 21 de desembre del 1932, a Castelló de la Plana es van materialitzar les Bases Ortogràfiques, és a dir, les anomenades Normes de Castelló. Van nàixer en un moment històric problemàtic: només uns dies després d’aquell diumenge, Carles Salvador, en la mateixa ciutat (a l’Instituto General y Técnico, a un cen-tenar de metres de la casa del carrer de Cavallers, on tenia la seu la Societat Castello-nenca de Cultura), era impedit de pronunciar una conferència en valencià, en un congrés de l’Asociación de Maestros de Levante. Però, sens dubte, l’any següent, el 1933, el Bole-tín de la Societat publicava les Normes, precedides d’unes interessants consideracions, degudes a la ploma de Lluís Revest; i es difonien a València, per part de la publicació El Camí i també per l’Ajuntament de la capital.

L’edat d’ArgentLluís Messeguer

título texto colorAutor Apellido

Falles 2008 Alzira

— 9

7 —

L L L L L L L L L LL L L L LL L L L L L LL LL L L L L LLL

No cal dir que l’educació, el periodis-me, la literatura i els estudis científics o erudits deixaven de ser un clos localista o provincià, i la unitat i la qualitat formal de la llengua n’eren una conseqüència re-llevant, en el marc d’nova època pública: havien entrat, el territori i la llengua, de-finitivament al segle XX. I no solament a la ciutat de Castelló, sinó a tot el hinter-land de les seues comarques, d’on pro-venien o on treballaven en aquells anys Joaquim Garcia Girona o Carles Salvador (Benassal), mossén Manuel Betí (sant Ma-teu), Francesc Almela Vives o Joan Manuel Borràs Jarque (Vinaròs), Josep Calzada o Manuel Peris Fuentes (Borriana), Vicent Tomàs i Martí (Artana)...

Són aquells anys molt profitosos en la literatura en valencià, i precisament ei-xa és la màxima causa i la màxima con-seqüència dels dos fils daurats que teixi-ren les Normes de Castelló: la unitat de la llengua i la unitat dels valencians; o dit altrament, una literatura popular valen-ciana i una literatura moderna i oberta al món. Tal és —a més, per cert, d’una ca-pacitat insòlita per a la convivència de ca-ràcters i estils— la marca de fàbrica dels literats castellonencs. No altrament es po-den interpretar poemaris excel ·lents com Ioesa (1914) de Maximià Alloza, L’es-pill a trossos (1928) de Francesc Alme-la, Vermell en to major (1929) de Carles

Salvador, i Terra (1935) de Bernat Artola. O fruits narratius més o menys costumis-tes, com el primerenc Capolls mustigats (1900) de Salvador Guinot; Tombatossals (1930) o De la meua garbera (1935) de Josep Pascual Tirado, i Bolangera de di-monis (1931) d’Àngel Sànchez Gozal-bo; o la millor peça valenciana de l’èpo-ca, Ícar o la impotència (1929) d’Artur Perucho. O sarsueles i sainets d’èxit com Mos quedem (1907) dels germans Soler, Amor torna (1917) de Francesc Baidal, o l’excel·lent peça costumista La filla del rei Barbut (1939-1943) de Manuel Segarra i Matilde Salvador.

La referència a aquesta compositora al-hora terral i cosmopolita —traspassada fa unes setmanes— és un missatge històric d’una època, la de la literatura que volgué posar-se dempeus en la modernitat, capaç d’interpel·lar els usos i els costums lingüís-tics i literaris actuals. En efecte: si fa cent anys la llengua oral, en terres valencianes, era el valencià, i vingueren les Normes del 32 a construir la possibilitat de l’escriptura —educativa, literària, comunicativa— en termes de modernitat, ¿com no posar la llengua i la literatura en l’agenda del pre-sent trànsit de la societat de l’escriptura a la de l’audiovisual, la globalització i la vida multilingüe? ¿Què serà de la societat cas-tellonenca o valenciana si no actua amb la literatura com hauria d’actuar amb l’eco-logia, els drets col·lectius i la solidaritat in-ternacional?

Molts anys després, la memòria històri-ca d’aquells papers castellonencs, idealis-tes o crítics, són una incitació a l’aventura del progrés. I aquesta aventura pot resul-tar una mesura de definitiva si la societat sencera, amb la llengua i la literatura —és a dir, amb la part pròpia del llenguatge i de la literatura del món— és capaç de la llibertat i del futur.

*Universitat Jaume I. Acadèmia Valenciana de la Llengua


— 98 —

Es una entitat cultural fundada a Castelló de la Plana el 1920 per un grup d’erudits, escriptors i artistes castello-nencs com Àngel Sánchez i Gozalbo, Manuel Betí, Joan Porcar, Lluís Revest i Corzo, Vicent Sos, Salvador Guinot, Gon-zález Espressati i Casimir Melià. La seua finalitat era impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, lingüís-tics i literaris. Tot i que tant els membres com els llibres escrits són oberts a tot l’àmbit del País Valencià i a d’altres com Catalunya o les Balears, s’han especificat a la regió de Castelló.

Fins a la guerra civil espanyola hi par-ticiparen els intel·lectuals més destacats del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecun-des en el seu camp. El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Ins-titut d’Estudis Catalans, conegudes com Normes de Castelló. Edità un Butlletí que és considerat com a una de les revistes erudites valencianes més importants i ha publicat més de 200 llibres i opuscles.

Posteriorment hi col·laboraren Ber-nat Artola, Germà Colom, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Carles Salvador i Josep Sánchez i Adell. Actualment forma part del Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL), centre vin-culat al CSIC. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Sovint ha estat atacada pels sectors bla-vers que la consideren catalanista.

La Societat Castellonenca de Cultura

Falles 2008 Alzira

— 9

9 —

Va ser un historiador valencià. Junt amb Àngel Sánchez Gozalbo, Gaetà Hu-guet Breva, Joan Carbó Doménech i Salva-dor Guinot Vilar, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura.

Tot i nàixer a València es va traslladar de ben menut a Castelló de la Plana. Va estudiar Filosofia i Lletres, branca d’Histò-ria, a la Universitat de València, on va ser deixeble de l’arxiver de la Catedral de Va-lència Roc Chabàs. En tornar a Castelló de la Plana va començar a interessar-se per la difusió llengua i cultura pròpies, co-mençant a impartir classes de gramàtica valenciana al Casino dels Artesans.

En fundar-se la Societat Castellonenca de Cultura va fer-se càrrec de l’estudi de les Cartes Pobles, degut al seu coneixe-ment de les llengües clàssiques. Ben avi-at, i fins a la seua mort, passaria a ocupar-ne la secretaria de la Societat.

La seua tasca d’erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobre-tot al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en premsa.

La seua obra més lloada és La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló de la Plana, 1930), on demostra grans coneixements lingüístics i que va ser una contribució fonamental per a l’acord que desembocà en la signatura de les Nor-mes de Castelló, en fer un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i proposar-ne les adaptacions escaients per a la varie-tat valenciana de la llengua catalana.

Este opuscle –d’unes setanta pàgines en octava–, a pesar del seu poc volum, té un contingut dens d’idees lingüístiques, sobre l’origen, la denominació, ortografia i

normalització del valencià. El tractat par-la sobre l´unitat de la llengua i la conveni-ència d’acabar amb l’anarquia ortogràfica valenciana regnant en aquell temps, per mitjà de l’adopció de les normes catala-nes. També conté una sèrie de reflexions saborosíssimes en matèria d’ortografia i normalització lingüística.

Va ser bibliotecari de la Biblioteca Pro-vincial de Castelló. L’any 1929 va ser no-menat arxiver municipal, i l’any 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.

Lluís Revest i CorzoValència, 1892 - Castelló de la Plana, 1963


— 100 —

Va estudiar batxi-llerat però va passar a ocupar-se del patrimo-ni agrícola de la seua família. Després d’unes primeres incursions li-teràries — hui perdu-des — i de certs titu-bejos entre el castellà, llengua en la que va publicar alguna obra menor, i el valencià, a partir de l’any 1920 co-mença la publicació de les seues narracions breus al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tasca que ompliria tota una dè-cada de treball. Estes narracions van ser re-collides en dos volums Tombatossals i De la meua garbera. Conta-lles de Castelló de la Plana.

Tombatossals, la se-ua millor aportació, es-tà considerada com l’obra valenciana narra-tiva més arredonida de les quatre dècades ini-cials del segle XX. Se-gons el mateix autor va ser a través dels clàs-sics valencians com va trobar la inspiració per a escriure-la:

...d’eixes lectures, d’eixe Tirant lo Blanc i de la crònica de Muntaner, legits i rellegits baix les garroferes del meu Mas

de la Madalena, va co-mençar a brollar en la pensa meua, romàn-tica i bullidora, lo meu fill estimadíssim — del qual estic molt pagat —, honor i glòria meua, el famós cavaller i símbol nostre, el gran Tomba-tossals.

Incorporada al cabal col·lectiu de la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins el panora-ma de la literatura cata-lana, ja que, provant de justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, es transcendeix a sí mateixa, carregada d’una capacitat simbò-lica inesgotable.

Així doncs, les aven-tures del gegant Tom-batossals en la cort del rei Barbut i en la con-questa de les illes Co-lumbretes esdevenen, alhora, mite, símbol, signe i miratge.

La compositora Matilde Salvador va com-pondre l’any 1943 l’òpe-ra La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel

Segarra Ribés, basada en Tombatossals.Destaquen de les seues obres Fruita

de Repom (1921), Tombatossals (1930) i De la meua Garbera (1935).

Josep Pascual i TiradoCastelló de la Plana 1884 - 1937

Falles 2008 Alzira

— 1

01 —

Falles 2008 Falles 2008

Va ser polític i escriptor valencià. Sovint va utilitzar el pseudònim de Joan de Vicenta.

Va estudiar batxillerat a l’antic Institut del carrer Major, del qual posteriorment seria professor de llengua i literatura cas-tellanes entre 1893 i 1939. Es traslladà a Madrid per a estudiar Filosofi a i Lletres, on va ser deixeble de Marcelino Menén-dez Pelayo, qui el va introduir en l’estudi dels clàssics de la literatura medieval i de l’antiguitat grega i llatina. Aquesta forma-ció el va portar a l’estudi dels clàssics me-dievals valencians. A Madrid va escriure els seus primers relats breus: Els Reis se’n van i Guardant el melonar, d’ambient cos-tumista. Es va casar amb Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no va nàixer cap fi ll.

L’any 1900 es va publicar a València la seua obra més important, Capolls musti-gats, un recull de sis relats breus. Aquesta obra, a través de Josep Ribelles Comín, va ser reeditada l’any 1905 a Barcelona per l’Editorial l’Avenç amb el títol Escenes cas-tellonenques. La seua obra literària es tan-ca amb la narració Anyor (1913). A par-

tir d’aquest moment va publicar només obres d’erudició sobre els clàssics valenci-ans dels segles XV i XVI, reeditant el Par-lament en casa de Berenguer Mercader i la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella així com el Vocabulari de Joan de Resa.

Políticament, Guinot va ser d’ideolo-gia conservadora i d’adscripció maurista, sent membre del Partit Conservador, del qual va exercir el càrrec de cap provinci-al. Va ser defensor de les doctrines soci-als del seu oncle, el jesuïta Antoni Vicent, amb el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana. L’any 1907 va ser diputat a les Corts pel districte de Llucena i president de la Diputació de Castelló en-tre 1930 i 1931. També va ser alcalde de Castelló de la Plana els anys 1907 i 1924. Sent alcalde, va emprendre diverses ini-ciatives culturals, com la consolidació de la Banda Municipal o la creació d’una Bi-blioteca Municipal. Va fundar el «Círculo Artístico de Castellón» i l’any 1919, la So-cietat Castellonenca de Cultura. Va llegar en vida a la seua ciutat la seua biblioteca personal.

De les seues obres destaquen Capolls mustigats (1900), reeditada l’any 1905 com Escenes castellonenques, El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliográfi co y crítico, Fuentes literarias de la lengua va-lenciana i Lo renaiximent valencià.

Salvador Guinot VilarCastelló de la Plana 1866 - 1944


— 102 —

Fou un poeta i gramàtic valencià. Exer-cí de mestre a Benassal (Alt Maestrat). El 1919 publicà el fullet El valencià a les es-coles i el 1921 llançà un manifest, Pro As-sociació Protectora de l’Ensenyança Va-lenciana, sense massa èxit.

Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Va-lencià. Fou nomenat director de número del Centre de Cultura Valenciana –nom que va tindre l’Actual Real Acadèmcia de Cultura Valenciana fins 1978-, on ingressà amb el discurs Qüestions de llenguatge (1935). Publicà, aleshores, diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctri-na gramatical de Pompeu Fabra al País Valencià. També participà en la redac-ció de les Normes de Castelló i fou col-laborador habitual del setmanari valen-cianista Avant.

En la seua producció poètica desta-quen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fou també important la seua prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels déus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d’argila (1931)- com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).

Després de la guerra civil, la seua po-esia esdevingué més tradicional i austera; publicà Nadal flor cordial (1943), El fang i l’esperit (1951).

El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valencia-na i publicà una Gramàtica valenciana (1951).

En la sesión del 7 de febrero de 1934 se decidió impartir un curso de ortogra-fía valenciana por correspondencia y otro de morfología, los dos totalmente gratuitos, por medio del semanario El Camí, nacido en 1932 y dirigido por Joaquín Reig. Esta re-vista se convertiría en la más importante del valencianismo, tanto por el tiempo que se editó como por el número de suscriptores que tenía, unos tres mil aproximadamente. La corrección de ejercicios se hacía por me-dio del Departamento de Cultura del Centro de Actuación Valencianista, se inscribieron 19 personas en el de ortografía y 44 en el de morfología.

L L LL L L L L LL L L LL LL L L L L LL L L LL L LIntervino Carles Salvador en una an-

tología de escritores valencianos clásicos del Renacimiento y contemporáneos, con el fin de publicar un libro de lectura para niños, y también preparó las bases de un concurso de lectura y escritura para esco-

Carles Salvador i GimenoValència 1897 - 1955

Falles 2008 Alzira

— 1

03 —lares. Todo eso viene reflejado en el acta

del Consejo Directivo del 16 de diciembre de 1934 y en la del 13 de enero de 1935 respectivamente. En este sentido la labor la dicha sociedad, paralela a la de Lo Rat Penat en cuanto a la defensa de la len-gua valenciana, lo llevó a presidir algunos consejos directivos, como refleja el acta de fecha 3 de febrero de 1935, hasta que presenta su dimisión.

Con todos estos antecedentes, Carles Salvador fue adquiriendo experiencia or-ganizativa que le permitieron afrontar den-tro de Lo Rat Penat, la iniciativa de realizar cursos de valenciano en la sede oficial. En el año del comienzo de los mismos, im-partió dos clases de presencia física, una dedicada a morfología y otra a gramática, en las que, además de él, actuaron co-mo profesores, Josep Giner y Enric Valor, y posteriormente se incorporan Mossen Vicent Sorribes Gramatge e Ismael Roselló y Zurriaga.

L L LL L L L L L L L LL LL LL L L LCarles Salvador era maestro nacional, y

desde 1923 en que había afirmado que el idioma valenciano era el único adecuado para la enseñanza de los valencianopar-lantes fue constante en aplicar esta afir-mación, además de los cursos que había organizado a través del centro de actua-ción valencianista, también fue el artífice de un curso de lengua valenciana durante 1935-1936 que se impartió en el Centro de Cultura Valenciana, que fue el más cla-ro precedente de los organizados por Lo Rat Penat a partir de 1949.

Paralelamente a los cursos organizados por Lo Rat Penat en los que se exigía pre-sencia física, se realizaron otros a distan-cia dirigidos especialmente a alumnos que residían fuera de la capital valenciana. De-bido al auge adquirido se organizaron cla-ses delegadas en Madrid y Barcelona. En 1951 se publicó por primera vez la Gra-matica de Carles Salvador como medio de

poder seguir las clases a distancia, que se reeditaría en 1952 al solicitarlo muchas personas interesadas. Poco a poco estos cursos crecieron, y el número de alumnos matriculados aumentó, por ejemplo en el curso 1954-55 llegó a tener más de dos-cientos inscritos, cifra que se incrementó en años sucesivos. El profesorado que in-tervenía en ellos fue cada vez más nume-roso, destacando Francesc Ferrer i Pastor, Martí Minyana, Pere Queralt, Mossen Luis Alcón Edo, Vicent Ferrís García, J. López Sancho, Josep Cervera Grifol y Sánchez Pastor.

Ligados a estos cursos estaban las con-ferencias pronunciadas en los actos de apertura y clausura de los mismos, en las que participaban catedráticos, profesores y otros profesionales, y que posteriormen-te eran publicadas. Los temas tratados hacían referencia a aspectos culturales valencianos, y predominaban los de índo-le histórica y lingüística.

Carles Salvador tenía todo el perfil pa-ra lograr el éxito de dichos cursos, tanto por su personalidad como por su forma-ción. Tras estudiar Magisterio en la Escu-ela Normal de Valencia, fue maestro naci-onal con destino en distintas localidades valencianas hasta que, finalmente, obtuvo una plaza en Benimaclet. Articulista cons-tante colaboró en diversos medios, entre los que destacan el Diario de Castellón , La Correspondencia de Valencia y Las Provincias.

L L L L LL L L LL L L L L LL LL L L LAl volver a su ciudad natal Carles Sal-

vador ya era un escritor importante en lengua valenciana. Había publicado po-esía: Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) y El bes als llavis (1934), en la que se observa su evolución desde el vanguardismo a la na-turalidad renacentista recuperada. Tam-bién había publicado diversos ensayos e incluso obra narrativa como Pecat d’amor


— 104 —

(1915); La dragomana dels Deus (1920); L’artista de la Valltorta (1920); Barbaflori-da, profesor (1930) y El Maniquí d’argila (1931). Con todo su mayor influencia se debe a su obra filológica: ya en 1930 ha-bía publicado Parlem bé.

El reconocimiento pleno de su trabajo filológico se alcanza en los años cuarenta, en los que organiza los Cursos de Llengua i Lliteratura Valenciana , en Lo Rat Penat , como hemos dicho anteriormente, para los que preparó la Gramàtica de la Llen-gua Valenciana , en 1951. Este mismo año obtuvo el Premio Valencia de Literatu-ra con su obra El fang i l’esperit.

En el preámbulo de la gramática se de-cía textualmente: “està destinada princi-palment per a l’ús dels alumnes dels Cur-sos de Lo Rat Penat; no obstant és apta i profitosa per a tots aquells que tinguen desitjos de conéixer la nostra llengua, cir-cumstància que s’ha tingut en compte utilisant, dins la deguda correcció, voca-bles lo més comprensius posible i pròpia-ment valencians, assequibles al poble.”

La frase malinterpretada Carles Salva-dor ha sido objeto de polémica por una frase que no se puede entender fuera del contexto de su vida entera dedicada al cultivo y a la enseñanza de la lengua va-lenciana.

La famosa frase consistió en que en el entusiasmo de una reunión de filólogos y lingüistas celebrada en Cataluña dijo tex-tualmente: “Yo soy catalán”. Menos mal que después de la construcción del mu-ro de Berlín, cuando llegó el presidente Kennedy a la capital alemana dijo textual-mente: “Yo soy berlinés”. Queda claro que la identificación con un grupo en el plano solidario no quiere decir una adscripción identitaria, en consecuencia, no se puede reprochar nada a Carles Salvador por su famosa afirmación desde el punto de vista valencianista y, mucho menos, se pueden manipular sus palabras queriendo ver en esto una aceptación de las tesis fusteria-nas. Su vida y su obra son un mentís per-manente a estas tesis.

Falles 2008 Alzira

— 1

05 —

Va nàixer al carrer de Cavallers de Castelló de la Plana el 20 de desembre de 1904 –curiosament al carrer on signaria 28 anys després les Normes de Castelló i va morir a Madrid el 8 de maig de 1958.

Se li van posar els noms de Bernat, Manel, Francesc i Vicent. Des d’infant va viure envoltat per un ambient d’amor a la cultura; son pare, a banda de les arts plàstiques conreava la música com afici-onat. Aviat, Artola va destacar per la se-ua destresa en el dibuix que se li afer-maria a partir de l’ingrés a l’«Instituto General y Técnico» de Castelló. A l’Ins-titut va tindre l’oportunitat de gaudir de destacables professors, molt influents en l’ambient cultural del Castelló de les pri-meries del Segle XX, com ara Eduard Ju-lià Martínez, Salvador Guinot Vilar i Lluís Revest i Corzo. La passió pel dibuix i la pintura va ser anterior a la seua carrera literària; l’any 1914 va fundar en compa-nyia de Joan Baptista Porcar l’«Agrupació Ribalta», una associació de joves artistes. Estes activitats li van permetre establir lli-gams amb els més destacats represen-tants de la cultura local, molts dels quals esdevindrien amb el pas del temps im-prescindibles intel·lectuals de la impor-tant «generació» cultural castellonenca de preguerra, com ara Enric Soler i Go-des, Vicent Sos Baynat o els ja esmentats Julià, Guinot i Revest.

A les primeries dels anys 1920 es va traslladar a Barcelona per a iniciar els es-tudis d’arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardà a descobrir la seua vertadera vocació en les lletres, canviant d’estudis malgrat les preferèn-cies familiars. A Barcelona va començar a escriure els primers poemes, obtenint

l’any 1925 el seu primer èxit, en guanyar la Viola d’Or als Jocs Florals de València amb el seu poema L’Ermità, que el va projectar com una promesa de la poesia més enllà de la seua ciutat natal. L’any se-güent (1926) va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat amb les dotze Cançons d’Amor.

L’any 1929 va publicar el que pot qua-lificar-se del seu primer recull de madu-resa: Elegies, obra que va ser lloada per Miguel de Unamuno, amb qui Artola va mantenir una amistat epistolar, i Eduard Martínez Ferrando, i que va fer augmentar més encara l’estimació de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les «Taules de Poesia», organitzades a Valèn-cia per la revista Taula de Lletres Valenci-anes els anys 1928 i 1929.

Bernat Artola i TomàsCastelló de la Plana 1904 - Madrid 1958


— 106 —

En tornar de Barcelona i fins l’any 1936 en què va començar la seua activi-tat de professor (en realitat a Barcelona no havia aconseguit el títol de llicenciat, que obtindria l’any 1936 per la Universi-tat de Salamanca) Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de «bon vivant» lliure de preocupacions econòmi-ques. Són anys d’una gran activitat, amb viatges a Barcelona, València, Madrid i Salamanca, en què va produir una gran quantitat d’obra en català i en castellà i en que també es va dedicar al disseny indus-trial, menester que Artola es prenia més com afició que com ofici. L’any 1930 va di-buxar la portada i les caplletres de l’edició del Tombatossals de Josep Pascual Tirado feta per l’editorial Armengot, treball que va ser guardonat amb el premi anual de la «Cámara Oficial del Libro» de Madrid. El 1931 va publicar L’art novell, un estudi d’estètica on manifesta el seu pensament artístic. El 1935, publica una de les seues obres més importants, el poemari Terra, mentre conclou els estudis a Salamanca.

L’any 1936 fa els cursets per conver-tir-se en professor encarregat de curs a

l’Institut on treballava son pare. El 1937, malgrat no agradar-li massa les manifes-tacions de caràcter col·lectiu, gaudir d’un aferrissat esperit d’independència i no es-tar massa interessat per la política, va par-ticipar al Congrés Internacional d’Escrip-tors Antifeixistes, celebrat a València, formant part de la delegació valenciana junt amb Carles Salvador, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Ricard Blasco.

En acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Ini-cia aleshores un període marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeixement pel nou govern del rang de professor guanyat mitjançant els cursets de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de 1940 es va implicar en la vida social de Castelló de la Plana, com assidu membre de diverses tertúlies i com a organitzador d’esdeveniments de caire festiu, com serà l’establiment de les Festes de la Magdale-na que començaven a adquirir la fesomia i el caràcter actual. La seua obra pren dues vies divergents; per una part es va dedicar a la poesia de caire popular (per exem-ple llibrets de gaiates i de falles) i per al-tra a la producció més introspectiva. L’úl-tima quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del Segle XX. Així mateix col·laborà amb diversos diaris i mantingué la seua activitat «jocfloralísti-ca». L’any 1943 col·laborà en l’estrena a Castelló de l’òpera La filla del rei Barbut, de Matilde Salvador. La compositora cas-tellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.

L’any 1952 desencantat de l’ambient provincià que percebia a Castelló i amb la necessitat de trobar una ocupació estable, es va traslladar a Barcelona on esperava comptar amb el suport de Joan Iglesias, company de Salamanca i vicerector de la Universitat de Barcelona. Després d’uns

Falles 2008 Alzira

— 1

07 —mesos es va traslladar a Madrid. El seu

període madrileny es va caracteritzar per una creixent desconnexió del món literari valencià i per les dificultats econòmiques, en haver de guanyar-se la vida amb col-laboracions puntuals a revistes i a la rà-dio i alguna aventura editorial. Va gaudir d’algunes ocupacions temporals gràcies al suport de Joan Iglesias i de José Camón Aznar, amb qui va desenvolupar una gran amistat. El 1955, amb 51 anys, es va ca-sar amb Enriqueta Castellets Folch i l’any següent va nàixer el seu únic fill a Valèn-cia, on s’havia traslladat la seua muller per a l’ocasió.

El 1956, un decret del govern que re-coneixia els professors «cursillistas» li fa albirar la possibilitat d’obtenir una plaça de professor i atènyer una situació econò-mica més estable. La desitjada plaça, pe-rò, no va arribar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de 1958 a causa d’una afecció cardíaca. Les mostres d’ho-menatge al poeta es van succeir a la seua ciutat natal, on la Societat Castellonenca de Cultura li va dedicar un estudi al seu butlletí d’abril-juny de 1959. A València se li va retre homenatge pòstum a la Univer-sitat i a Lo Rat Penat.

En la seua poesia Artola tracta els te-mes eterns de l’amor, el paisatge, l’ésser humà, la solitud i el conflicte entre món exterior i món interior. La seua obra des-taca pel seu riquíssim coneixement del lè-xic de la Plana, que no dubta a incorporar a la seua producció més intimista; per la incorporació d’elements d’altres tradicions literàries, principalment de la castellana, però també de Rabindranath Tagore i Sc-hopenhauer i pel seu sincretisme expres-siu mitjançant el qual intenta maridar la poesia culta i la popular.

Segons Joan Fuster[1] « [Bernat Arto-la] amb un domini precís del cabal idio-màtic treballa una poesia d’aspiració intel-lectual, i malda per assolir i reprendre el batec consirós que il luminà la d’Ausiàs

March. En els seus versos, però, venç l’es-plendor expressiva, molt per damunt de la preocupació conceptual. L’obra d’Artola té una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un món sentimental complex, matisat i

L L L L L

• 1828 Elegies • 1933 Santoral, en castellà • 1935 Terra • 1941 Festívoles • 1945 A l’ombra del Campanar • 1947 Poble • 1947 Llàntia viva • 1950 Tornaveu • 1950 Raons i paraules • 1950 El delme del temps • 1950 Miratges • 1951 Lledons • 1951-1952 Recès de solituds • 1952 Veus i cançons • 1953 Fulles del temps • 1954-1956 Collita • 1968 (data de l'edició) Olivera i Llorer


— 108 —

Fou un fi lòleg, historiador i escriptor, autor d’una vasta obra que comprén es-tudis de lingüística, literatura, història, et-nografi a i cultura popular, centrats al País Valencià, però també a la resta de l’antiga Corona d’Aragó i la península Ibèrica. Fou també un dels principals col·laboradors a l’elaboració de l’Atlas Lingüístico de la Pe-nínsula Ibérica (ALPI).

D’entre les seues obres cap destacar-ne La llengua dels valencians, publicat el 1933 i amb múltiples reedicions; la Gra-màtica valenciana (1950), Els pobles va-lencians parlen els uns dels altres, “La Ciutat de València” (1979) o l’Aproximació a la història de la llengua catalana (1980). Va col·laborar en obres cabdals, com ara en el Diccionari català-valencià-balear o la Història del País Valencià. L’any 1974 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Era nebot del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera. Fou doctor en Filo-sofi a i Lletres i llicenciat en Dret. Durant la seua època d’estudiant fou membre d’Ac-ció Cultural Valenciana. Treballà al Centro de Estudios Históricos amb els prestigio-sos fi lòlegs espanyols Ramón Menéndez Pidal i Tomás Navarro Tomás.

Sanchis Guarner va ser un dels parti-cipants en l’elaboració de les Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat dialectal d’una llengua comu-na compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles. Idees que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumen-tant que ningú en el passat havia discutit la unitat de la llengua al País Valencià.

Va participar en la Guerra Civil defen-sant la legalitat republicana. Per això va

ser represaliat durant el franquisme, pas-sant pel camp de concentració de pre-soners polítics de Salamanca fi ns a com-plir la seua condemna en un penal de Madrid (1939-1943). Estigué bandejat a Mallorca entre 1943 i 1959 (període en el qual es produeix la seua col·laboració amb Francesc de Borja Moll en l’elabora-ció del Diccionari Català-Valencià-Balear). El 1959 va tornar a València com a pro-fessor de francés en l’Institut Sant Vicent Ferrer fi ns que el 1960 va ser nomenat professor no numerari a la Universitat de València. En els primers anys seixanta va ingressar en l’Institut d’Estudis Catalans i va ser expulsat de la societat cultural Lo Rat Penat per la seua defensa de la unitat de la llengua. El 1966 va ingressar en la Real Acadèmia de la Història. Després de la mort de Franco fundà l’Institut Interu-niversitari de Filologia Valenciana. El 1978 patí un atemptat amb bomba per part de sectors de la ultradreta després d’una ma-nifestació conjunta d’AP, GAV i Fuerza Nueva, entre d’altres. L’any següent rebé un paquet bomba camufl at dins de tor-rons, el qual no obrí gràcies als seus co-neixements adquirits com a militar. El jut-ge no condemnà ningú, la qual cosa anà apagant la seua salut fi ns que pel desem-bre de 1981 s’autrà per sempre el batec del seu cor. La seua mort causà un pro-fund impacte dins del panorama valencià. Aquells que en vida volgueren assassinar el mestre, tampoc es contentaren després de mort puix que en el cementeri de cap i casal aparegueren pintades com “Fill de puta per fi has caigut” o “Judes Traïdor”. El seu llegat, però, continua ben viu en el panorama valencianista.

Manuel Sanchis GuarnerValència 1911 - 1981

Falles 2008 Alzira

— 1

09 —

Escriptor i pedagog que va començar la seua carrera periodística amb només 14 anys a Castelló de la Plana, al diari “La Pro-vincia Nueva”. Va estudiar magisteri a l’Es-cola Normal de Tarragona, obtenint el títol l’any 1921. L’any 1923 va aprovar les oposi-cions a mestre i va començar el seu treball l’escola del districte de Chantada, Lugo.

Va col·laborar amb diverses publica-cions i diaris, entre les que cal destacar “El Mercantil Valenciano”, “Heraldo de Castellón” i “La Publicitat” de Barcelona, “Mirador”, “Destino”, “El Camí” i “Las Provincias”. Va ser un dels signants de les Normes de Castelló i president de la sec-ció de literatura de Lo Rat Penat.

En el seu treball pedagògic destaca la introducció dels mètodes de Célestin Frei-net a les comarques del nord del País Va-lencià, especialment a Ortells i Sant Joan de Moró, on va exercir de mestre, publi-cant la revista Sembra, elaborada i impre-sa pels seus alumnes.

Entre la seua producció literària es tro-ben diversos llibres de poesies, com ara “El cel és blau”, “Bestioles”, “Cançons d’ahir i de demà”, etc.

L’any 1990 es va editar la seua poesia completa i l’any 2001 l’antologia de textos Enric Soler i Godes: lescola i la cultura

L L L L LL

I el cel és blau (1933), Bestioles: ni epigrames ni faules (1952) i Cançons d’ahir i de demà (1964)

L L L L L

Calendari Faller (1953), Valenci-ans a Mèxic (1953), Bio-bibliografia de Francesc Almela i Vives (1960), Els pri-mers periòdics valencians (1960), Els va-

lencians pintats per ells mateixos (1966), Notes d’un cronista (1970), Crònica del primer Congrés d’Història del País Valen-cià (1971)

• Llegir i escriure (beceroles valencia-nes) (1974)

• Carlos Sarthou Carreres, bibliografía castellonense (1974)

• Las Fallas de Valencia (1847-1977) (1978)

• Jaume I (1276-1876) Primer Cen-tenari del seu traspàs (1981)

Enric Soler i GodesCastelló de la Plana1903 - València 1993


— 110 —

Joan Fuster i Ortells nasqué a Sueca el 23 de novembre de 1922. Fuster va ser reconegut sobretot per la seua obra as-sagística, especialment Nosaltres els va-lencians (1962) o Qüestió de noms i Dic-cionari per a ociosos (1963). Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es convertí en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.

Fill d’un llaurador, va estudiar dret a la Universitat de València, on es va llicenciar l’any 1947, i posteriorment es doctorà en filologia catalana l’any 1985.

Entre 1946 i 1956 codirigí, juntament amb Josep Albi, la revista Verbo. Paral-lelament amb l’exercici de la seua feina d’advocat a la seua població natal inicià les seues col·laboracions amb la premsa, especialment al diari Levante-EMV i pos-teriorment a la revista Destino i el diari barceloní de La Vanguardia. Entre 1961 i 1966 col·laborà amb El Correo Catalán.

L’11 de setembre de 1981 patí un atemptat a sa casa amb la col·locació d’una bomba que va causar grans danys a la biblioteca i l’arxiu personal. El 1983 fou nomenat professor d’història de la llen-gua a la Universitat de València, el 1984 doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona i el 1986 catedràtic de literatu-ra a la Universitat de València.

Morí el 21 de juny de 1992 a la seua població natal. A títol pòstum la Genera-litat Valenciana li concedí la Distinció al Mèrit Cultural. El 13 de setembre de 1997 uns delinqüents comuns van profanar la tomba de Joan Fuster, entre d’altres, del cementeri de Sueca. A pesar de ser una

actuació vandàlica, i sense reivindicació política darrere, els partits polítics i entitats culturals van responsabilitzar dels fets al clima blaverista fomentat des de diversos sectors institucionals del País Valencià.

L L L L L L

Tot i el seu inici al món de la premsa, els seus primers escrits publicats foren lli-bres de poesia, Sobre Narcís (1949), Ales o manso (1949), Terra a la boca (1953) o Escrit per al silenci (1954). Esta poesia té una línia existencialista i reflecteix les pre-ocupacions del moment històric que vivia Fuster.

Amb El descrèdit de la realitat (1955), editat per Francesc de Borja Moll, inicià una brillant carrera assagística, de vas-ta amplitud temàtica, en un estil incisiu i d’adjectivació precisa. Un moment en el qual va haver de vèncer diverses adversi-tats: la censura, hostilitats oficials i oficio-ses, falta de mitjans, absència d’un ambi-ent cultural propici i el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià. Un al-tre aspecte de la seua obra fou el de l’eru-dició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies. La seua dedica-ció als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valen-cians (guardonat amb el Premi Lletra d’Or l’any 1963), Qüestió de noms i El País Va-lenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià. En estos llibres Fuster afirma que per redre-çar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres terri-toris de parla catalana, creant una comu-nitat cultural o, fins i tot, política: els Paï-sos Catalans.

Joan Fuster i OrtellsSueca 1922 - 1992

Falles 2008 Alzira

— 1

11 —Continuà dins d’esta temàtica a

Raimon (1964), Combustible per a fa-lles (1967) i Ara o mai (1981), entre d’al-tres. Una part dels seus nombrosos estu-dis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, ha estat recollida en els vo-lums I i III de les Obres completes, i el Diari 1952-1960 n’ocupa el volum segon. Cal destacar els estudis sobre autors com Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausi-às March, Joan Roís de Corella, Joan Sal-vat-Papasseit, Josep Pla o Salvador Es-priu, entre d’altres.

Dins el camp de l’assaig, publicà Fi-gures de temps, premi Yxart (1957), Ju-dicis finals (1960), Diccionari per a ocio-sos (1964), Causar-se d’esperar (1965) o L’home, mesura de totes les coses (1967), sempre dins la tradició d’arrel moral de l’humanisme clàssic a l’alè dels moralis-tes i reformadors francesos (de Michel de Montaigne als enciclopedistes), crític, es-cèptic i amb un humor corrosiu. Dins els treballs d’història, de crítica i de divulgació literària publicà La poesia catalana (1956), Poetes, moriscos i capellans (1962), He-retgies, revoltes i sermons (1968) i Lite-ratura catalana contemporània (1972), a més de tres extensos pròlegs a l’obra de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966), aplegats a Contra el noucentisme (1978).

Fuster és l’assagista valencià més con-siderable de les generacions sorgides des-prés de la guerra civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i civil de la Comunitat Va-lenciana, Catalunya i les Illes Balears, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear.

L’any 1975 fou guardonat amb el Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes i rebé, l’any 1983, la Medalla d’Or de la Gene-ralitat de Catalunya. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura, l’any 1978 fou un dels pro-motors i primer president d’Acció Cultu-

ral del País Va-lencià i entre els anys 1987 i 1991 president de l’As-sociació d’Escrip-tors en llengua catalana.

El 1987 recollí la seua poesia en el llibre recopila-tori Set llibres de versos. Fruit del treball de recerca dels darrers anys són els estudis aplegats a Llibres i pro-blemes del Renaixement (1989). El 1994 s’editaren les obres Fuster inèdit i Fuster sabàtic.

L L L L L L LL L LL L L L L L L LL L L L LL L L L L L

L’any 1995 la Generalitat Valenciana va signar amb l’ajuntament de Sueca un con-veni per convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d’estudi en me-mòria de l’escriptor. Es va comprar la casa de Sueca a l’hereu de Joan Fuster, Josep Palacios. Segons l’acord de compra, l’im-moble hauria de ser la seu de la Biblioteca Valenciana i hauria d’acollir els 25.000 lli-bres de la col·lecció particular de l’escrip-tor, els seus documents, tant literaris com personals, i les seues obres artístiques, en-tre les quals hi ha quadres de Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Renau i escultu-res d’Andreu Alfaro. Amb aquest objectiu, l’ajuntament de Sueca va adquirir poc des-prés la casa adjunta per a disposar de més espai. Però, l’any 1998, els marmessors de Joan Fuster van retirar a la Generalitat Va-lenciana la custòdia del llegat de l’escriptor per incompliment dels acords.

El 1997 l’Ajuntament de Sueca i els marmessors de l’escriptor van declarar l’Any Fuster, que va constar de conjunt d’actes per a commemorar el 75è aniver-sari del naixement de l’escriptor i el cin-què de la seua mort.


— 112 —

Fa vint-i-cinc anys, la ciutat d’Alacant va fer història, ja que va donar nom a una llei aprovada a la ciutat, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Va-lencià (LUEV). Una llei aprovada amb el consens de tots els grups polítics del parlament valencià. Una llei que a hores d’ara cal analitzar-ne l’origen i les limitacions que té, però també, i molt especialment, l’aplicació, els fruits i

la projecció de futur d’aquesta norma. És cert que la societat valenciana de fa un quart de segle no té les mateixes característiques, necessitats i aspiracions que a l’actualitat i també és cert que la LUEV s’ha desenvolupat afavorint la normalització de la nostra llen-gua en el camp educatiu, però resta clarament coixa en el camp d’ús social.

La producció assagística sobre la qüestió nacional al País Valencià, va viure una edat daurada a la dècada dels 70 i 80. Una època intensa de debats, anàlisis i propostes que evolucionaren a mesura que la realitat política es revelava hostil. Les noves aportacions ideològiques són escasses i han perdut intensitat –si més no emotiva. Pensar el país s’ha convertit en un exercici restringit a l’àmbit acadèmic i científic, amb escassa pro-jecció exterior. Segons Toni Moll (autor de La utopia necessària), la realitat política ha desmentit la possibilitat de portar a cap determinades propostes, invalidades per la his-tòria. I segons Adolf Beltràn (autor d’Un país possible) toca passar a analitzar les coses amb dades, deixar-se d’especular sobre fórmules miraculoses, centrar-se en el que hi ha i traure el màxim profit del país tal com és.

Anem doncs a analitzar algunes dades. I ho farem a partir de dues vessants, que do-nen nom a la màxima llei en matèria lingüística i que el proper novembre complirà 25 anys, i que para Escola Valenciana –Federació d’Associacions per la Llengua són bàsi-ques per a la normalització del valencià: l’ensenyament i l’ús social.

L LL LL L L L L L L L L L L L

Quan ja es compleixen més de 28 anys que els primers centres públics comen-çaren l’ensenyament en valencià, malgrat tot els esforços, malgrat que hi ha prop de 1000 centres educatius i 150.0000 alumnes als programes d’ensenyament en valencià i d’immersió lingüística, l’abast del treball realitzat a favor de l’ensenyament en valencià ha estat poc significatiu, si analitzem que només el 24% de l’alumnat. comencen la seua escolarització en valencià, és a dir s’ensenyen a llegir i escriure en valencià.

Al llarg d’aquestos anys sempre s’han fet anàlisis quantitatius del creixement de l’en-senyament en valencià, quants centres, quants alumnes, etc., però no anàlisis quali-

Diego GómezPresident d’Escola Valenciana – Federació d’associacions per la Llengua.

25 anys desprésde la llei d’ús i ensenyament el valencià és futur

Falles 2008 Alzira

— 1

13 —tatius reals dels Programes Bilingües. És el moment propici

perquè la comunitat educativa valenciana obriga un procés de debat i diàleg per tal de corregir les mancances i els des-equilibris que ara presenta l’ensenyament en valencià i dis-senyar el futur que volem per a l’escola pública, popular i va-lenciana. Així cal reconèixer que:

• L’ensenyament en valencià continua augmentant, però amb una desacceleració, i amb desequilibris notables. Aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre de la seua implantació.

• S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà. (sols hi ha uns 40 centres concertats en tot el País que fan ensenyament en valencià, dels quals sols 3 es troben a la província d’Alacant)

• La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics que ensenyen a llegir i escriure en valencià al seu alumnat: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 81,73% i en la de València el 68%.

• Mentre que el percentatge de professorat amb competència lingüística supera el 80% a Infantil i Primària, no arriba al 68% en Secundària i descendeix vertiginosament al Batxillerat i a la Universitat on sols s’acosta al 30%.

• La normativa d’admissió de l’alumnat no sols no contribueix a la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre un tram educatiu i el següent, sinó que l’entrebanca: l’adscripció entre centres de Primària i de Secundària, sovint no preveu que l’alumnat puga continuar en el programa bilingüe en què s’ha iniciat l’escolarització.

• Amb l’arribada de població nouvinguda (ja prop del 15% del nostre alumnat és immigrant i escolaritzat en més del 85% en l’escola pública), cal fer un esforç per integrar i acollir aquests alumnat en valencià.

L L LL L L LL L

Intentant ser més breu, una primer aproximació al tema, ens projecta en una comu-nitat lingüística on el valencià no ha donat el pas de ser una llengua familiar i col·loquial a vehicular. La manca de projecció social i de prestigi, junt a la perduda de fidelitat ens ha de fer reflexionar.

Les dades més actuals (2005) a l’àrea de Política Lingüística de la Conselleria d’Edu-cació, Cultura i Esports (nosaltres, continuem reivindicant que la Política Lingüística hauria d’estar adscrita a la Presidència de la Generalitat i no en un departament perdut de la Conselleria d’Educació), ens diuen que el percentatge de població que entén per-fectament el valencià és del 51,6%, que ho sap parlar el 37,5%, sap llegir perfectament el 29,6% i sap escriure sempre perfectament el 18,1. Les dades diuen que més del 90% de la població entre els 10 i 25 anys està alfabetitzada en la nostra llengua. Però també hem de comptar amb la darrera enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llen-gua sobre l’ús social del valencià, que planteja la perduda de més de 10 punts de fidelitat lingüística en els darrers 10 anys.


— 114 —

La normalització del valencià sols s’ha projectat al món de l’ensenyament, no ha tin-gut continuïtat i complement en altres àmbits. La manca de referents, la imatge deplora-ble de la TVV (on sembla evident que el seus programes informatius no serien capaços de retransmetre en directe l’entrada del rei Jaume a la ciutat de València, ni cap dossier informatiu sobre la celebració del 75 aniversari de les Normes de Castelló). Parlant de televisions, cal ressenyar l’atac a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa que suposa el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. I com no, les actuacions polítiques dolentes (presidents castellanoparlants, conselleres que tanquen els ulls a les evidències científiques sobre la unitat de la llengua). Tot això no ha ajudat en res.

Hom reconeixerà les continues pressions polítiques que comporten un atac siste-màtic al món de la cultura i l’ensenyament, s’ha perdut l’interés per la llengua i fins i tot l’accepció folklòrica volen que impregne la nostra identitat. No s’ha avançat en la nor-malització del valencià, no hi ha requisit lingüístic en la funció pública (sols el 2% dels llocs de treball de l’administració pública es troben catalogats en valencià), es censuren paraules, es prohibeixen els autors de llengua comuna, es crea el conflicte de filologia catalana, es busca l’enfrontament amb els editors i amb la Universitat,.. tot en el context d’una comunitat/comoditat que volen que siga de primera, però on el que de veritat els interessa és la seua projecció i futur personal.

Després de vint-i-cinc anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, les nostres autoritats continuen incomplint-la i fins i tot alguns tenen ocurrències de ve-hicular en anglès matèries curriculars que menyspreen. Hi ha una manca quasi total de protecció i promoció de la nostra llengua. El valencià ha de convertir-se en la llen-gua usada amb naturalitat, en la llengua necessària, i en la llengua de prestigi social. En aquesta tasca el món de la festa, el món faller té molt a dir. Per això paga la pena lluitar. Hem de pensar i reconèixer que el valencià és futur. Cal aleshores des dels móns asso-ciatius, polítics, sindicals, no governamentals, i també institucionals: avançar, treballar,

sumar, fer propostes, implicar i crear confiança i adonar-se de la riquesa de significats de cadascuna de les lletres de la paraula VALENCIÀ.

Des d’Escola Valenciana us convidem a fer efectiu i real aquest compromís per la nostra llengua i us convidem a la Trobada de la Ribera a Sollana el proper 20 d’abril i a la festa que farem el 23 de novembre a València per a celebrar el 25é aniversari de la LUEV.

L L L L L L L L

- - - - - - - - - - -

- - - - -- - - -- -- - -- - ---- -- -- - - - -

- - - -- - ---- - -- - - - -

- - - - - - - - -

- - - - -- - - --

- - -- - -

- - - - - - - -

- - - - -- --

- - - - - - - -

- - - - -- - - -- - -- - - - - - -- - - - - - -

- - - - -- -- - - - - -

- - - - -- - - -- -- - -- - - - - - -- - - - - - -

- - - - - - -- -- - - -- - -

- - - - - -- - -- - - - - - - -- - - -

- - - -- -- - -- - - - - - - ---- - - - - - -- - - -

- -- - - - -

- -- - - - - -- -

- -- - - -- - - -

- -- - - - - - - - -

- -- - - - - - - --

- - - --

Falles 2008 Alzira

— 1

15 —

Va ser creada per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

És la institució de la Generalitat Va-lenciana, de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, així com vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfi-ca, literària, i la realitat lingüística genuï-na valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló.

L’AVL té seu a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis, als afores de València, on també hi ha la Biblioteca Valenciana,.

sense perjuí que puga tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualse-vol municipi de la Comunitat Valenciana.

Les decisions de l’AVL hauran de ser assumides per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d’Administracions Públiques, el sis-tema educatiu, i els mitjans de comunica-ció, les entitats, els organismes i empre-ses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic.

L L L L L LL L L L L L L L L LL L LL L LL LL L L L

• Determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes

• Fixar, a sol·licitud de la Generalitat,

Acadèmia Valencianade la Llengua

Claustre de Sant Miquel dels Reis


— 116 —

les formes lingüísticament cor-rectes de la toponímia i l'ono-màstica oficial de la Comunitat Valenciana, per a la seua apro-vació oficial

• Emetre i difondre informes o dictà-mens i realitzar els estudis so-bre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana, ja siga a inici-ativa pròpia o a requeriment de les Institucions Públiques de la Comunitat Valenciana

• Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat

• Informar sobre l'adequació a la normativa lingüística de la AVL dels textos produïts per les Ins-titucions Públiques o que re-querisquen l'aprovació oficial, així com de la producció audio-visual del País Valencià

• Elaborar i elevar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valen-cianes una Memòria Anual en la qual, a més d'exposar les seues activitats durant l'exer-cici, es recullen les observa-cions i consells pertinents per a l'ús normal del valencià en qualsevol de les seues mani-festacions

• Aquelles que, dins de l'àmbit de les seues competències, li encarre-guen el President de la Genera-litat, les Corts Valencianes o el Govern Valencià.

L’AVL està formada per vint-i-un aca-dèmics que han de tindre la condició po-lítica de valencià i ser experts en valencià amb una acreditada competència científi-ca i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament en matè-ria lingüística o una producció reconegu-da en el camp del valencià o la cultura va-lenciana.

Dels primers vint-i-un acadèmics, al-menys dos terceres parts seran experts en valencià amb una acreditada competèn-cia científica i acadèmica, segons criteris d’avaluació objectiva, i la resta seran des-tacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament amb una competència lin-güística o una producció reconeguda en el camp del valencià.

Als quinze anys de l’elecció per prime-ra vegada dels membres de l’Acadèmia, l’AVL procedirà per cooptació dels vint-i-un membres, a la renovació d’un terç dels acadèmics. Es determinaran els set acadèmics a substituir pel sistema d’insa-culació.

Als cinc anys de la renovació anterior es procedirà, de la mateixa manera, a la renovació d’un altre terç dels inicialment elegits o els seus substituts. El terç restant es renovarà cinc anys després de la sego-na renovació pel mateix procediment.

Cada cinc anys, i pel mateix sistema, es procedirà a la renovació d’un terç dels acadèmics que hagen complit el període de quinze anys.

Els òrgans de Govern de l’AVL són col-legiats (el Ple de l’AVL i la Junta de Go-vern) i unipersonals (la presidenta de l’AVL).

Quant al valencià i a la seua naturale-sa, l’AVL proclama que el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valencia-na, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia. Amb este circumloqui es reconeix la uni-tat de la llengua que parlen catalans, va-lencians i balears.

L L L L L L LLLL L L L L L L LL L L LL L L LLL L L L L L L L L

Inicialment, per a partir d’una base fins que l’acadèmia acabara gramàtiques, dic-cionaris i d’altres normes, el referent nor-matiu oficial del valencià va ser aprovat en els acords plenaris del 25 de març i del

Falles 2008 Alzira

— 1

17 —

20 de maig del 2002. D’acord amb es-tos acords, el referent normatiu oficial del valencià era, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l’aplicació i desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià des de l’aprovació d’esta llei (1983) fins al 25 de març del 2002. És a dir, que indi-rectament es feia oficial la normativa es-tablida per l’Institut Interuniversitari de Fi-lologia Valenciana (IIFV), i, per tant, la de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Més tard, sobre el nom de la llengua, l’AVL va declarar el desembre de 2003 que la denominació de valencià és tradi-cional, històrica, legal, estatutària i, per tant, la més adequada al marc instituci-onal. A més, esta denominació no és in-compatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradici-onals, històriques i legals, que rep la llen-gua pròpia dels valencians. El nom de la

llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d’instrumentalització cultural, soci-al ni política, ja que això només contribuïx a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i a obsta-culitzar la seua normalitat plena. La diver-sitat onomàstica del valencià no pot ser-vir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra pe-culiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a cri-teris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.

A finals de 2004 i a principis de 2005 va esclatar una important polèmica medi-àtica per la ingerència del govern valencià en un ple de desembre de 2004 en el que es volia aprovar un dictamen sobre el nom

El President de la Generalitat amb els primers membres de l’Acadèmia


— 118 —

i l’entitat de la llengua, en la qual es ratificava amb més claredat la unitat de la llengua i es proposava la denominació valencià/català per a fora de les fronteres del País Valen-cià. Aquest dictamen, que tenia el suport de gran part dels acadèmics, però no tots, va ser retirat. Finalment, el 9 de febrer de 2005, l’acadèmia va refer el dictamen sense la proposta sobre el nom de la llengua, reiterant-se en la unitat de la llengua que compar-teix amb Catalunya, les Illes Balears i d’altres territoris, tot i que la considera una llen-gua policèntrica, en la que l’AVL s’autoproclama com ens normatiu, al mateix nivell que d’altres de la mateixa llengua, com l’IEC o la Universitat de les Illes Balears. Aquest dar-rer dictamen s’aprovà per unanimitat.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, mitjançant la publicació el 2006 de la Gramà-tica Normativa Valenciana i el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià, va complir dos dels principals objectius fixats en la seua Llei de creació. Encara que manté la codificació normativa procedent de l’evolució de les Normes de Castelló i no ha ac-ceptat cap de les variants ortogràfiques de les Normes del Puig, sí n’ha acceptat alguns dels usos gramaticals i lèxics més significatius, donant fins i tot preferència a alguns d’ells (com l’ús de este, eixe front a aquest, aqueix; dos tant per al masculí com per al femení; mentres front a mentre; o mitat front a meitat). Fins i tot s’han acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ja existents en la llengua clàssica, però no accepta-des fins ara per la normativa oficial) junt a bellesa, pobresa, riquesa; o l’ús de la varia-ció masculí-femeniní en el sufix -iste/-ista, així com una gran quantitat de vocabulari no acceptat en diccionaris normatius anteriors. Les esmentades “concesions” han mogut a alguns sectors culturals i del professorat, partidaris de la unitat de la llengua, a acusar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de “promoure la disgregació de la llengua”

La presidenta de l’AVL amb l’últim dels signants de les Normes que viu

Falles 2008 Alzira

— 1

19 —

Ascensió Figueres i Gorriz (Nules, 1962), és una filòloga valenciana i presi-denta de l´Acadèmia Valenciana de la Llen-gua. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València. També ha desenvolupat tasques docents en diversos centres escolars i ha estat present en els cinc primers congressos d´Història i Filo-logia de la Plana (dos com a Presidenta, 1990 i 1992), i la resta com a vicepresi-denta (1994, 1996 i 1998 ).

Considera que el treball que està duent a terme l’Acadèmia Valenciana de la Llengua continua el camí encetat ara fa 75 anys?

Sens dubte. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es considera hereua d’aquell pas important per a la pervivència del va-lencià, i la nostra Llei de Creació ens ma-na que per als nostres treballs partim de la normativa consolidada a partir de les Nor-mes de Castelló, a més de la tradició lexico-gràfica, literària i la realitat lingüística genu-ïna valenciana. La nostra institució també està fent una tasca de projecció, promoció i recuperació del valencià.

Per tant, com justificaria la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una institució de la Generalitat amb una finalitat clara, com diu la mateixa Llei de Creació. Es tractava d’arribar a un consens en matèria lingüística, i res millor que partir d’aquell consens de l’any 32.

Si haguera de subratllar alguna tasca concreta, quina en destacaria com a més fo-namental de l’Acadèmia?

En estos anys, l’AVL, ha dut a terme un ampli treball pensant en el conjunt de la societat valenciana, però, per la seua transcendència, la Gramàtica normativa valenciana i el Diccionari ortogràfic i de pro-

nunciació del valencià són, fins ara, les dos obres més destaca-des.

Què queda per fer en el terreny de la normalització del va-lencià?

El nostre treball, com el de tots aquelles persones preocupa-des i interessades per la llengua, no s’acaba mai. Sempre hi ha coses a fer. En el cas de l’Acadèmia, encara som una institució molt jove, amb un llarg camí per recórrer, i en eixa tasca estem tots compromesos. Cal in-cidir en l’ús del valencià, perquè l’ensenya-ment està consolidat i garantit.

Quin és el full de ruta de l’Acadèmia per als pròxims anys?

Les seccions de l’Acadèmia realitzen una notable activitat, i la institució és ca-da vegada més coneguda. Però el principal treball que hi ha ara en marxa i que es tro-ba en una fase prou avançada és el Dicci-onari normatiu valencià. Eixa serà una gran fita i una obra de gran transcendència per a tota la societat valenciana, i principalment per a tots els que estimen el valencià.

Quin és el principal obstacle que impedix la plena equiparació entre el valencià i el castellà, les dos llengües oficials?

Des de la Llei de l’Ús, el valencià està més present que mai en la societat. L’ense-nyament en l’escola ha fet que hui els xi-quets i les xiquetes parlen i escriguen en va-lencià, però el castellà encara és la llengua predominant. Els mitjans públics de comuni-cació i les diferents administracions tenen el deure de promoure l’ús social del valencià, perquè la nostra llengua siga més utilitzada.

Entrevista a Ascensió Figueres


— 120 —

Diuen que la llengua és un mitjà de comu-nicació, però darrere d’esta primera afirmació poden haver-hi matisacions que fan que apa-reguen dos tendències clarament diferencia-des. Primerament, ens trobem davant de per-sones, molt pragmàtiques i utilitaristes, que, simplement veuen això, un instrument per a la interelació individual. I prou. Si es troba un altre vehicle més útil s’abandona l’anterior i ací no ha passat res. Si eixa és la postura pre-dominant ocorre que es produïx un procés de substitució lingüística més o menys llarg, però que tard o d’hora porta a la desaparició de la llengua que ara ja no es vol utilitzar. Enfront d’això hi ha un altre grup de persones que, tot i acceptant que la llengua és el principal mitjà per a comunicar-se, és, a més a més, una altra cosa. Sí, alguna cosa més, com per exemple un element, pot-ser el principal, de cohesió i representació d’un poble, d’un col·lectiu. I a més, un gran patrimoni cultural, lin-güístic i històric, com des del punt de vista de la his-tòria i de l’art poden ser-ho els monuments d’un po-ble. Per la meua part, tinc presa la decisió ideològica des de fa molt de temps. M’apunte al grup que de-sitja considerar allò que li dóna raó d’existir com a individu i com a poble. M’adherisc a la tendència de considerar la llengua com a vehicle de transmis-sió i ser al mateix temps un patrimoni que hem de pre-servar, defendre, dignifi-car i fomentar. Hi ha coses que han d’estar per damunt de l’esperit més estricte de la globalització econòmi-ca i política que els temps

moderns ens han portat, i l’amor per la terra, per la pròpia cultura popular, per les tradici-ons, per allò que a un li és propi tampoc està en contradicció amb l’exercici de la ciutadania europea o mundial.

Es parla molt del conflicte lingüístic valen-cià. Potser se n’ha parlat massa. I, a més, s’ha volgut veure que el País Valencià era i és l’únic territori on cíclicament apareix eixa classe de polèmica. En realitat no és així. Està demos-trat, i una ullada al món ens ho demostra, que sempre que conviuen dos o més llengües sor-gixen problemes. El que passa és que les ma-nifestacions de la problemàtica són diferents en uns indrets i en uns altres. La singularitat

del cas valencià ha estat en que a causa de moltes distorsions, que provenen de focus molt diferents, tant des del punt de vista de la qualitat, com des del vessant quantitatiu, el con-flicte s’ha produït entre les persones que afirmen par-lar i defendre una mateixa llengua, això sí, amb mati-sos; de vegades amb ma-tisacions molt profundes. Això ha portat, des de fa dècades, i fins i tot centú-ries, a que veus autoritza-des i representatives de la ciència filològica o del po-der sociopolític s’hagen plantejat repetidament una via per a arribar a una uni-

ficació a l’hora de concebre l’anomenat valencianisme, la qual cosa implica com a factor fonamental la consi-deració i ús adequat i uni-forme de la llengua pròpia dels valencians.

Ben mirat, eixa preocu-pació ve de molt de temps. Caldrà recordar que al vol-tant dels monarques de

Per un consens

lingüístic i social

Josep Lluís Doménech Zornoza

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Falles 2008 Alzira

— 1

21 —l’antiga Corona d’Aragó existia la Cancelleria

Reial, institució creada en el segle XIV, que estava integrada per escribans, copistes i re-dactors que donaven forma escrita de manera uniformada, seguint criteris comuns, a tots els escrits oficials. Això va permetre un adequat enteniment lingüístic. I no és que haja ocorre-gut només amb la llengua que compartim els territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó. Amb un propòsit unificador (limpia, fija y da esplendor), si bé amb una intenció més per-versa de convertir-se en l’única llengua de la Península, el monarca Felip V, de trist record per als valencians i per als habitants d’unes altres terres, crea en 1713 la RAE (Real Aca-demia Española). L’interés per dotar d’uns criteris homogenis a la llengua culta farà que durant el primer terç del segle XX els diversos territoris que integren l’estat espanyol es pre-ocupen per diverses accions tendents a fer desaparéixer el desgavell de les seues respec-tives llengües autòctones, perquè és l’única solució que tenen per a la seua normalització i la seua normativització. És el cas de Galícia, que crea l’acadèmia de la llengua gallega l’any 1906. També podem posar per exemple Euz-kadi que fundara la seua acadèmia en 1918 (Euskalzaindia). Eixa preocupació apareixerà a Catalunya amb molta força, i per això es du-rà a terme El I Congrés de Llengua Catalana (1906) i la creació de l’Institut d’Estudis Cata-lans (1907), que aprovarà una ortografia que, a poc a poc, serà acceptada pels intel·lectuals de l’època.

En terres valencianes, la preocupació per la naturalesa i el nom de la llengua ve de lluny. Consegüentment, els intel·lectuals es preocu-pen per escriure d’una manera acurada. El segle XIX, conegut com l’època de la Renai-xença, a València es desperta un cert esperit de recuperació lingüística i per escriure bé. Al-guns lletraferits intenten fer una llengua molt culta com a model a seguir. És el moment de denominar-la com a llemosí o llengua llemo-sina. Cal recordar, en esta línia, el treball de Teodor Llorente Olivares com a poeta. En uns altres casos s’intenten seguir formes lingüísti-

ques que seguisquen la manera de expressar-se el poble pla. El resultat és obvi, una cer-ta dispersitat que fa reflexionar a la gent que caldria una única ortografia per a tothom, que fóra seguida de manera unànime i així s’orien-taria el lector interessat. Algunes dels més ac-tivistes, com ara Constantí Llombart, fundador de Lo Rat Penat i autor de diverses obres, arri-ba a una clara conclusió que és recolzada per molts seguidors: Cal una acadèmia valenciana de la Llengua. Es fa palesa l’existència d’una

anarquia ortogràfica i la necessitat de posar-se d’acord, sentiment que perdurarà al llarg del primer terç del segle XX i que serà manifes-tat per nombrosos escriptors i representants d’associacions, entitats i mitjans de difusió. Persones com Gaietà Huguet, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Almela i Vives, Lluís Revest, el pare Lluís Fullana, Adolf Pizcueta, Josep Pascual Tirado, Josep Sanc-his Sivera, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Joaquim Reig, Teodor Llorente Falcó, Figue-ras Pacheco, Ignasi Villalonga, entre un llarg etcètera faran possible des de les seues tro-nes de representació, i amb les seues accions personals, que s’arribara a un autèntic acord cívic que posara fi al desgavell ortogràfic. Era el 21 de desembre del 1932, i a la Ciutat de Castelló de la Plana. Amb eixa col·lectiva signatura col·lectiva naixien les Normes de Castelló, també dites del 32, amb una genera-litzada acceptació immediata, i que es conver-tiria en el principal punt de referència ortogrà-fica per als valencians a partir d’eixe moment. El secret havia estat en el diàleg, en la recerca del consens i en la participació grupal altruis-ta, però contemplant els criteris científics i la realitat del voltant.

Pense que el mateix esperit conciliador i de consens es va manifestar per part dels po-lítics espanyols a l’hora de redactar la Cons-titució de 6 de desembre del 1978, i que va

La llengua és un vehicle de transmissió i ser al mateix temps un patrimoni que hem

de preservar, defendre, dignificar i fomentar


— 122 —

continuar impregnant el treball dels redactors de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 23 de novembre del 1983. Amb un bon re-sultat pel que fa al consens establert i al seu articulat, les seues mancances no estan en el seu contingut, que és vigent encara hui en dia, sinó en la manca d’accions més decisives per part de l’administració a l’hora d’aplicar-la. I no només de l’administració, sinó que afec-ta a tothom. L’acord aconseguit amb la pro-mulgació de l’esmentat marc legal donarà els seus fruits de manera més efectiva i real quan existirà una major percepció que la seua exis-tència és veritablement més útil cada dia en l’objectiu que tenia quan va ser concebuda: Augmentar de manera digna i en totes les es-feres la presència del valencià com a llengua de prestigi, de primer orde.

Els valencians, acusats freqüentment de meninfots, han donat proves al llarg de la se-ua història de tindre possibilitats de dur a ter-me accions col·lectives de gran importància i de transcendència vital. Caure en el tòpic de pensar que tenim tots els mals del món per-què ens ho mereixem no deixa de ser una fal·làcia. Perquè no ens hem merescut guer-res injustes, ni que ens manipularen, ni que ens furtaren els nostres furs, ni tindre la te-levisió que tenim, ni moltes altres coses. Cal fer un esforç de comprensió i cal ser justos, perquè quan ens referim als valencians caldrà anar amb molta curar, ja que valencians els hi ha de moltes classes. Tots no som iguals des de qualsevol punt de vista. I som capaços de respondre positivament davant de conflictes històriques i de situacions no desitjades. Els exemples esmentats de l’acord del 32 i el de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià són dos mostres del que estic in-tentar explicar.

L’any 1998, en el mes de setembre per a ser més exactes, es creava l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua. Les reaccions davant d’ei-xe fet foren moltes i molt diverses. Es prompte encara per a saber el que pot donar de si una entitat com esta, que naix amb un objectiu clar de treballar per establir la normativa lin-

güística i per col·laborar en el foment de l’ús del valencià. El futur dirà quins són els resul-tats que s’obtenen. Porta sis anys de funcio-nament, molt poc de temps per a jutjar una institució. Però ja podem realitzar una consi-deració important, que en certa mida es rela-ciona amb l’esperit de les Normes del 32 i de la Llei d’Ús, que hem vist adés. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua naix com una terce-ra via després de molts anys de serioses dis-crepàncies lingüístics, que en moltes ocasions es relacionaven en ideologies o en pràctiques polítiques dispars. El problema era i és més que merament lingüístic, com ocorre en estos casos a nivell mundial. La decisió de crear una Acadèmia Valenciana de la Llengua naix a ins-tàncies polítiques. Això que s’ha dit molt, i que és cert, resulta que no és diferent a la mane-ra com s’han creat la major part d’acadèmi-es del món. La ciència i la política difícilment van per camins paral·lels. Si el naixement fou fruit d’un acord de les Corts Valencianes, sem-bla que el treball que els acadèmics estan in-tentant dur a terme va pel mateix camí, per la senda de treballar conjuntament buscant un consens contínuament, contemplant la cièn-cia filològica, la tradició lexicogràfica valenci-ana i la realitat social que ens envolta. I sobre-tot, caldrà pensar, una vegada més, que les coses poden ser difícils, però no per això han de ser impossibles.

Hem vist tres moments que podem definir com a importants en un treball consensuat en matèria de llengua. Els casos són semblants: en èpoques de conflicte i de postures enfron-tades cal buscar allò que ens unix, i la pau di-fícil no és impossible. Però caldrà que siguem conscients que qualsevol acció individual i col-lectiva és igualment transcendent per a una millora de l’ús del valencià: a l’escola, a casa, a les botigues, al carrer, amb els amics, amb els companys de classe, en el treball, etc. I, ¿Per què no? A l’hora de fer una falla: activi-tats diverses, el llibret, els cartells de la falla, etc. són uns recursos extraordinaris per a con-sensuar un major ús de la llengua i per a fer-ho de manera adequada. Endavant.

Falles 2008 Alzira

— 1

23 —

Cal començar pel notari Carles Ros, el qual dedicà, en ple segle XVIII, molts anys i diners de la seua butxaca a l’edi-ció de textos de reivindicació del valencià. Alguns van quedar sense publicar com ara unes beceroles o primera cartilla es-colar, però d’altres tingueren una difusió molt acceptable tenint en compte el con-text (monarquia absoluta, un país vençut i unes classes dominants predisposades de feia temps a la castellanització cultural, etc). Si a això afegim que només una mi-noria de la població sabia llegir i escriure entendrem millor el miracle que suposava que llibres amb el títol “Tratat de Adages y Refranys Valencians y Pràctica per a escriure ab perfecció la llengua valenci-ana” tingueren dues impressions el 1736. Encara se’n faria una altra el 1788. Altres textos editats per Carles Ros amb aques-ta finalitat son “Breve explicación de las Cartillas Valencianas” (1750) i “Pràctica de Orthografia para los dos idiomas:va-lenciano y castellano”.

Després de Carles Ros, Manel Joaquim Sanelo va escriure també unes beceroles en valencià (1806) perquè les editara la Real Sociedad Económica de Amigos del País, però no va tenir èxit. Per cert que aquesta institució, que encara existeix, podria editar ara aquest document inèdit que dorm dos segles en els seus arxius, atés que aquestes beceroles formen part de la història social de la nostra llengua.

Pel que fa al segle XIX haurem de pas-sar de València a Sueca per a recuperar el valencià escrit a les aules. És el cas de la “Miscelánea que Comprende Vocabulario valenciano-castellano dividido en grupos para facilitar la memoria de las pala-

bras en él contenidas. Apuntes para faci-litar la enseñanza de la gramática en las escuelas de las poblaciones de esta pro-vincia en que no se habla la lengua cas-tellana”(1864) de Miquel Rosanes. Un vi-gatà, director de l’escola pública superior de Sueca el qual, empentat per la neces-sitat pedagògica d’un bon vocabulari es-colar valencià- castellà per tal de millorar l’ensenyament del castellà en un medi tan monolingüe va aconseguir fer un lloc al valencià imprés a l’escola valenciana del XIX.

Per cert, aquest vocabulari també és un bon document per a l’estudi del lèxic de la Ribera a mitjans del segle XIX. Pre-cisament en aquells anys 60 del segle XIX es consolida el procés de recuperació cul-tural anomenat Renaixença i no tardaren a aparèixer llibrets de història per a les es-coles. És el cas de “Elementos de historia de Valencia” de Francisco Dávila. Com a la resta de territoris on es parlava la nostra llengua, aviat es reivindicà a les publica-cions i ambients renaixentistes l’ensenya-ment del valencià i en valencià a l’escola (Roc Chabàs, Faustí Barberà...). Els textos no es feren esperar. L’any 1918 un valen-cianista, mestre de primària i professor de les Escoles d’Artesans de València publica una “Gramàtica Valenciana (nocions ele-mentals) per a escoles de primeres lle-tres”. Aquesta gramàtica va ser molt elo-giada per Carles Salvador el qual iniciava en aquells anys la seua militància nacio-nalista.

Amb Carles Salvador l’ensenyament de la llengua rep un impuls decisiu tant pel que fa a la seua defensa intel·lectual -en diversos articles a la premsa i confe-

El Valencià a les escolesFerran Pastor i BeldaMestre de Primària


— 124 —

rències- com en l’aspec-te organitzatiu, amb la fundació de L’Associa-ció Protectora de l’Ense-nyança Valenciana. Una fita aconseguida per aquesta Associació fou l’edició d’un catecisme en valencià l’any 1922. D’aquests anys també cal consignar una “His-toria del antic Regne de Valencia, (per a us en les escoles)” d’Emili Lluch Arnal (1926), d’una bona qualitat di-dàctica per a l’època. Durant la República, Carles Salvador publi-carà un seguit de textos bàsics per a l’alfabetit-zació dels valencians i valencianes en la nostra llengua: Ortografia Va-lenciana (1933 i 1937), Morfologia Valenciana (1934), Vocabulari Or-togràfic Valencià (1933) Qüestions de Llenguatge (1936). També a la República devem la impressió de la primera cartilla en valencià, obra de Lam-bert Castelló i Emili Beut; “Primer llibre per a infants” (1933), publicat pel Centre d’Actuació Valencianista. Emili Beut serà també un destacat activista cultural i pu-blicista durant la postguerra. Pel que fa a la divulgació de la nostra història, és obli-gat assenyalar el llibret d’Antoni Igual Ub-eda “Històries del País Valencià” (1937). La guerra, però, tallà en sec el procés de

recuperació nacional valencià. Durant la represa de postguerra, Carles Salvador feu un recull de tot el que publicà durant els anys 30. Aquest recull és la Gramàti-ca Valenciana (primera edició en 1951) usat com a llibre de text en tots els cursos

de valencià, especialment a Lo Rat Penat, fins als anys 70. Durant els anys 50, els valencianistes continuaren publicant tex-tos de geografia i història valencianes per a estudiants. És el cas del “Compendio de geografia del Reino de Valencia” (1955) de Vicent Badia Marín i el “Compendio de historia del antiguo Reino de Valencia” (1953), altra vegada d’Emili Lluch.

Acabarem retornant a Sueca. Per pri-mera vegada al País Valencià, Joan Fus-ter, l’any 1959, publica la primera anto-logia de lectures per a escolars (contes, poesies, rondalles...) amb autors de tota la geografia de la nostra llengua i amb dibui-xos d’Andreu Alfaro. Aquest llibre enceta un temps d’optimisme que potser repas-sarem un altre dia.

Falles 2008 Alzira

— 1

25 —

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L LL L L LL L L L L L L L L L L LL L L LL LL LL L L L L L LL L

Escola Valenciana és el nom, però aquesta organització té un cognom amb un profund significat: Federació d’Asso-ciacions per la Llengua. Dic això perquè es puga entendre els seus dos àmbits d’intervenció: l’ensenyament de la llen-gua i el seu ús social. Es tracta d’una entitat que va sorgir el 1983 amb la pu-blicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i amb el propòsit de lluitar per la recuperació de la dignitat del va-lencià per mitjà de reivindicar-ne un ús més ampli i generalitzat al si de la soci-etat valenciana, defensant els drets lin-güístics més bàsics. Actualment, Escola Valenciana continua treballant en l’ob-jectiu de garantir l’ensenyament del va-lencià i en valencià, i que la seua utilit-zació augmente dia a dia en quantitat i, també, en qualitat.

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L L L LL L L L L LL LL L LL L L L L L LL L L L LL LL LL L L LL L LL L L L

És evident que en l’actualitat hi ha més gent alfabetitzada en valencià que mai. Segons les enquestes hi ha un per-centatge important de gent que entén i parla en valencià. També és cert que a l’hora de llegir i escriure, els percentat-ges encara són relativament baixos, però hi ha un fet indiscutible: l’escola ha fet de motor de normalització de la nostra llengua. A hores d’ara, quan les dades de fidelitat lingüística i d’ús social de la nostra llengua tenen una pèrdua apro-ximada de deu punts, cal reivindicar dos

p r e m i s s e s importants. D’una ban-da, l’esforç continuat de l’escola ha de tenir reflex en polítiques d’ús i inte-gració social proporcionals. D’altra ban-da, hem d’omplir els carrers de les nos-tres ciutats amb exercicis de normalitat lingüística. Aquesta normalitat lingüísti-ca ha de ser iniciativa de col·lectius cul-turals, d’associacions cíviques, de partits polítics, de sindicats, d’institucions pú-bliques i privades, d’Ajuntaments, d’es-tabliments comercials, etcètera.

L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L LL L L LL L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L LL LL L LL L L L L

Al 2008 tindrem un altra celebració im-portant que s’unirà al 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I, la dels 25 anys d’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Una llei vàlida per a la nor-malització del valencià en la nostra socie-tat de finals del segle XX, una llei que s’ha desenvolupat de forma positiva en l’àmbit educatiu, però que ha estat clarament in-suficient en l’àmbit social. La Llei d’Ús ha estat un element bàsic de cohesió social i cultural, però en l’actualitat cal modificar-la per adaptar-la a les exigències del nos-tre temps. La societat valenciana actual té noves necessitats i nous reptes, i la recu-peració del valencià s’ha de plantejar en aquestes expectatives emergents o la seua presència en la societat del futur serà sols testimonial.

Entrevista aDiego GómezPresident d’escola valenciana


— 126 —

L L LL L L L L L L L L L L L L L L

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L LL L L L L L L L L L L L LL L L L L L L

Són els primers impulsors de la nor-malització de l’idio-ma. Han estat també un dels seus pocs valedors. En molts casos ha estat com pujar un carro car-regat costera amunt. I continuen arros-segant-lo. Per sort, cada dia hi ha més gent que espen-ta aquesta càrrega i se’n reparteix el pes. Per això em fa l’efec-te que el procés de normalització valen-cià, després de 300 anys, ha assolit ja un bon fonament.

L L LL L LL LL L L L LL L L LL L L L L L LL L L LL L L L L L LL L L L

Si continuem amb la imatge del car-ro carregat, en aquest moment el tenim pràcticament parat o es mou molt lenta-ment. També és veritat que cada vegada més volem que s’involucre més gent, com els nouvinguts, com els castellanopar-lants. Perquè el valencià no és sols una llengua, sinó un projecte de societat. I en aquest edifici que estem construint hi ca-bem tots i totes. Sols aconseguirem avan-çar si ho fem en una sola direcció. El va-lencià és cosa de tothom, també de les nostres autoritats, dels nostres represen-tants polítics.

L L L L L L L L L L L LL L L L L L

L L L L L L LL L LL L L L L L LL L

Joan Fuster, va dir que qui estima el País no fa qüestió de la llengua. Els valen-cians i valencianes hem de continuar re-descobrint el nostre País, hem de conti-nuar sentint-nos po-ble i assumir la nostra veu com a poble dins d’aquest món divers i plural. Hem de fer el pas de convertir el valencià d’una llen-gua familiar i casola-na a una de vehicu-lar, amb el seu valor

multifuncional i el seu prestigi.

L LL L LL L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L LL L L LL L LL L L L L L L L LL L

Escola Valenciana té moltes idees i il-lusió, però pocs diners, però hi ha uns quants projectes importants que amb pres-supost i voluntat tindrien molta incidència en la normalització del valencià. En primer lloc, una campanya decidida de promoció esco-lar, de matriculació en valencià. També una altra de voluntariat en valencià per a facilitar l’aprenentatge i integrar a la població nou-vinguda. I després, campanyes d’ús referides a l’oci, el temps lliure i els mitjans de comu-nicació. Tot acompanyat de mesures legis-latives que reforçaren positivament l’ús del valencià als àmbits privats i públics i la seua exigència per a accedir a la funció pública.

Falles 2008 Alzira

— 1

27 —

Creia que era un prejudici, però la realitat em confirma que és una opinió prou en-certada: som un poble procliu als aniversaris, a les commemoracions, a la festa. A tall d’exemple, podem esmentar que l’any passat recordàrem la desfeta d’Almansa de 1707 i celebràrem el 75é aniversari de l’aprovació de les Normes de Castelló. Enguany evo-quem els 800 anys de Jaume I amb tot d’actes. Caldrà recordar també que fa cinc anys de la Declaració d’Ares i deu de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El 2009 farà dos-cents anys del naixement de Josep Bernat i Baldoví, una persona i un personatge molt apreciat en el món faller, tant per la seua aportació al sainet com pels seus llibres de falla. Tot açò, ho torne a repetir, és una mostra d’aquest taranna entre fastuós, festiu, lúdic i cultural que sembla caracteritzar-nos.

El 2008 commemorem, també, el 25 aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Va-lencià (LUEV). No sé a vosaltres, però hi ha aniversaris, com aquest, que comencen a deixar-me cert regust desagradable. Pensem en les persones. Al xiquet acabat de nàixer li contem el temps per dies i per mesos, i els pares n’estem contentíssims dels nostres càlculs. Arriba un moment en què comencem a contar per anys (les talles de la roba ens assenyalen el moment), i continuem plens d’alegria. A partir d’una determinada edat, ho festegem amb els amics i, més endavant, en la intimitat. Més tard, ni l’afectat vol celebrar el seu natalici, ni vol que ningú li’l recorde. No sé en quina fase està la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, però ja té vint-i-cinc anys. Celebrarem el cinquanté aniversari de la LUEV? I el centenari? I el bicentenari? El poble valencià sent ara el ma-teix goig per aquesta llei que quan va ser publicada? Quin sentiment ens envairà en el futur?

En la literatura judicial hi ha un gènere oblidat o desdenyat: el dels preàmbuls. La majoria de lectors de lleis acudeixen directament a l’articulat i salten àgilment al damunt de la part introductòria, que consideren inútil, i es perden, de fet, la part més humana, la més dialogant, la més raonada i raonable, la que justifica, o intenta justificar, la resta. Qui s’ha llegit el preàmbul de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià? Si hi aneu, tro-bareu veritats com a punys: la LUEV “tracta d’esmenar una injustícia històrica” que és “la situació diglòssica en què està immergida la major part de la nostra població, con-següent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de qua-si tres-cents anys”. La LUEV “tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma” facilitant “l’extensió del co-neixement del valencià a tota la nostra societat”. “La recuperació i extensió del seu ús, com un dels factors de retrobament de la nostra identitat de poble, ens pertoca també a tots els valencians, independentment de la llengua habitual de cadascú”.

Malament li anaven les coses a la nostra llengua quan el 1983 li calia, per no defallir, d’una llei que funcionara a manera d’incubadora o de sala de cures intensives. Així i tot hi ha qui envejava, i enveja, les atencions que rep el malalt per tal de guarir-lo i reprova la “inversió sanitària”, tan necessària com justificada. Alguns voldrien que es morira i la falta de discreció els fa enunciar innumerables fal·làcies.

No sé si riure o plorarJosep Lluís Ribes Ros


— 128 —

Protegir, regular, garantir… són ver-bs fonamentals en la Llei d’Ús i Ensenya-ment del Valencià. La força d’una llei es pot mesurar de diverses maneres. La més efectiva potser seria avaluar el seu “efecte paraigua” i contabilitzar les vegades que ha donat aixopluc a decisions d’àmbit ad-ministratiu o judicial. Seria interessant un estudi sobre la quantitat de disposicions legals que incorporen la LUEV en els seus fonaments legals, les sentències que en fan referència, els pronunciaments del Síndic de Greuges que la incorporen, etc. La lectura que se’n podria fer seria doble, agredolça: quina sort disposar d’una ar-ma tan potent i quina dissort que l’hàgem d’usar tantes vegades.

Vint-i-cinc anys són molts anys i les coses evolucionen a un ritme ver-tiginós. Recordeu per un moment com era l’estètica i la mecànica dels cotxes, com anàvem vestits, com eren aquel-ls primers ordinadors, què valia el pa i la llet, quina era la música de moda… Han passat vint-i-cinc anys… i escol-te com parlen molts dels nostres diri-gents polítics, empresaris, actors…, llig anuncis publicitaris als periòdics, a les tanques dels carrers i carreteres, escol-te els mitjans de comunicació produïts des de casa nostra, busque (i quasi no trobe) revistes i diaris en la meua llengua, mire els tiquets del que com-pre… Han passat vint-i-cinc anys i em pregunte quan quedarà esmenada la “injustícia històrica” de què parla la Llei, quan acabarà el sotmetiment de la nostra llengua, quan retrobarem, com-pletament, la nostra identitat com a po-ble. Això potser ocorrerà quan tothom prenga consciència que la llengua, la cultura, les tradicions es perden si no hi ha una actitud favorable. ¿Hi ha més gran hipocresia que dir que s’estima una llengua que no es parla o sentir-se orgullós d’una cultura, d’una història, que, tanmateix es desconeix?

Al cap i a la fi, tot es redueix a una qüe-stió d’actituds i de conductes lingüístiques. Us contaré només un cas. Una amiga de Madrid (farà uns quinze anys), i un amic gallec (més recentement), em confessa-ven que no entenien l’actitud que teníem molts valencians de parlar-los en castellà sense ells haver-ho demanat. Tot al con-trari, havien d’exigir contínuament que els parlàrem en valencià, que el volien escol-tar i aprendre a usar-lo i que per aque-sta via no se’ls facilitava la integració. Els vaig haver d’explicar que, a casa nostra, patíem d’una malaltia cultural terrible: la submissió lingüística, i que la ignorància era la seua principal aliada. Què li farem? Per a vergonya d’alguns companys de fei-na oriünds, tots dos, després de tres anys, parlaven habitualment la nostra llengua de manera fluïda i bastant correcta. En el seu moment van obtenir un títol que acredita-va el seu coneixement del valencià. Això fou un reconeixement a la seua capacitat de fer un ús digne de la llengua i els va suposar l’esperó definitiu per a usar-la ha-bitualment.

Malament li anaven les coses a la no-stra llengua el 1983 i malament li con-tinuen anant quan encara li cal estar assistida per aquesta llei protectora. Ce-lebrem, si voleu, els 25 anys de la LUEV. Acomplim amb un ritual solemne, fem fe-sta a propòsit d’un succés faust, alegrem-nos-en i lloem la llei públicament. S’haurà de fer, puix que hi ha gent que la infama, la denigra, la blasma o que voldria que mai hagués existit. Celebrem, doncs, que tenim aquesta llei, però avergonyim-nos que encara ens siga necessària.

Falles 2008 Alzira

— 1

29 —25 Anys de literatura en valencià

per a xiquets i xiquetesJosep Antoni Fluixà

Hi ha una coincidència bastant genera-litzada, entre els diferents crítics i estudio-sos de la nostra literatura, en considerar l’any 1978 la data d’inici emblemàtica de l’actual literatura infantil i juvenil valencia-na. És l’any en què Empar de Lanuza gua-nyà el premi Folch i Torres de narrativa in-fantil amb el llibre El savi rei boig i altres contes, publicat a Barcelona per l’editorial la Galera. Amb aquesta obra, sens dubte, es marcà un pas endavant cap a la mo-dernització en la producció de textos es-crits en valencià per a xiquets i xiquetes, perquè s’abandonava ja el to exclusiva-ment rondallístic i popular dels pocs con-tes que es publicaven per a infants en l’etapa anterior.

No obstant això, a pesar dels esforços d’alguns escriptors vinculats al món edu-catiu i del suport d’algunes editorials ca-talanes, la literatura infantil i juvenil va-lenciana no s’hauria desenvolupat amb la forçà amb què ho va fer amb posterioritat si l’any 1982 no s’haguera aprovat la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Aquesta llei introduí la llengua dels valencians en l’àmbit acadèmic i generà la necessitat de textos de lectura per a l’aprenentatge del valencià en totes les etapes educatives. En conseqüència, es produí una deman-da i, a poc a poc –però amb una progres-sió ascendent espectacular–, es tractaren de cobrir les necessitats. En un principi, amb el suport de les institucions públi-ques amb la publicació de llibres per part, per exemple, de la Diputació de València, o amb la creació de la Biblioteca Infantil de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. Pos-

teriorment, amb la producció d’editorials com Gregal, Edicions del Bullent, Edicions Bromera, Tàndem Edicions, Marfil, Denes Editorial, etc., que iniciaren col·leccions de llibres per a xiquets i xiquetes de dife-rents edats.

Des d’aleshores, la literatura infantil i juvenil valenciana ha crescut sorprenent-ment, tant en quantitat com en qualitat, amb una proporcionalitat superior, potser, a la dels altres gèneres o subgèneres li-teraris. Per això, podem dir, sense por a equivocar-nos, que la Llei d’ús i ense-nyament del valencià marcà un abans i un després i, fins i tot, podem afirmar també amb contundència que, de fet, la literatura en valencià per a xiquets i xi-quetes –i per a joves– naix a partir de l’aplicació d’aquesta norma fonamental en la història recent dels valencians. Per tant, ens trobem davant d’una literatura que creix paral·lelament a la llei esmen-tada i que compleix també anys amb ella: en concret, vint-i-cinc anys. I, per sort, és a més, a hores d’ara, una literatura amb una presència cada vegada major en el panorama de la literatura infantil i juvenil estatal, ja que alguns dels nostres millors escriptors –per la seua qualitat– han estat traduïts a la resta de les llengües penin-sulars i publicats en importants editorials espanyoles.


— 130 —

En aquest sentit, vist amb la perspectiva del temps passat i dels èxits aconseguits, no podem deixar de sentir-nos satisfets. Comptem amb una bona nòmina d’autors i d’autores de prestigi com, per exemple, –a més d’Empar de Lanuza–, Carles Cano, Mercé Viana, Pascual Alapont, Vicent Par-do, Josep Gregori, Joan Pla, Josep Franco, M. Dolors Pellicer, Enric Lluch, Vicent Pas-cual, Fina Masgrau, M. Jesús Bolta, Pepa Guardiola, Llorenç Giménez, Joaquim Ca-turla, Carme Miquel, Jesús Cortés, Anna Miró, Teresa Broseta, Pep Castellano, Marc Granell i Francesc Gisbert, entre molts al-tres noms que resulten del tot impossible de relacionar ara i ací, sobretot perquè ens trobem davant un gènere molt dinàmic que, per contra –a pesar de la seua importància cultural i econòmica– no té encara l’aten-ció que es mereix per part de la crítica, ni tampoc per la universitat que hauria de promoure estudis amb profunditat sobre la producció global i també sobre els diferents escriptors o les obres més destacades.

Es tracta, naturalment, del pas que res-ta encara pendent i que afecta a la norma-lització efectiva de la nostra literatura per a infants i joves. Perquè, de moment, hem demostrat que som capaços de produ-ir bons textos, de tenir bons escriptors i de comptar amb unes editorials professionals i competitives capaces d’innovar i d’oferir cada vegada una producció més diversifi-cada i rica. Però, per contra, ens falta, com hem dit, una valoració major d’aquest tipus de literatura i, per desgràcia, una accepta-ció social més generalitzada per part de la població: és a dir, ens falten lectors, però aquests difícilment es guanyaran si no hi ha un suport institucional i polític més decidit a favor de l’ús social de la llengua dels va-lencians. Amb tot, la literatura infantil i ju-venil valenciana és una realitat sòlida que té, almenys, un present de vint-i-cinc anys per a celebrar i un futur, de moment si més no, esperançador.

Falles 2008 Alzira

— 1

31 —

De vegades aconseguir el somni és la ma-nera més realista d’aconseguir objectius.

Potser siga aquest el cas de les Trobades, però, si s’haguera d’afinar en una definició sintètica, diríem que les Trobades són un ca-mí. Les Trobades són el camí que hem hagut d’enllestir en aquest País per aconseguir la re-cuperació del bé cultural més preuat que pot tindre una societat: la seua llengua. Les Troba-des s’han convertit en el moviment cívic més consolidat i potent, fora dels àmbits instituci-onals i oficialistes, que té la nostra societat. La confluència dels sectors implicats és el motiu que dóna força i empenta al projecte. Pares i mares, ensenyants i alumnes fan pinya davant un projecte engrescador i capaç d’il·lusionar. La Trobada no és només un dia d’encontre, és la culminació anual d’una tasca que comporta la feina comuna d’un poble de la comarca i de la xarxa de centres educatius que hi acudei-xen. L’efecte multiplicador i el ressò que com-porten les Trobades arriben a desbordar totes les previsions.

En l’actualitat al voltant de 300.000 per-sones fan la peregrinació anual al santuari de la dignitat, allà on les reivindicacions d’un po-ble és manifesten de la manera més bonica i acollidora que es pot fer, en forma de fes-ta. Fa 22 anys que els fidels de sempre, i els que s’hi afegeixen, recorren la comarques i descobreixen que, el temps ha consolidat i augmentat el somni.

La flama de la Ribera té un potencial molt especial, i les Trobades de la nostra comar-ca són, a més a més, un referent per a tot el País Valencià. La Ribera va ser la comarca que inventà la festa i al seu voltant va nàixer després tot el moviment que hui s’integra en Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua.

El nostre moviment, malgrat ser ignorat per l’actual administració educativa valenci-ana, és un referent a tot l’àmbit de la nostra

llengua. Escola Valenciana té l’honor d’haver rebut els guardons de més prestigi que es poden aconseguir a l’àmbit de les terres de parla comuna. El prestigi d’Escola Valencia-na i de les Trobades compten amb el suport incondicional de la majoria de les Universi-tats del País Valencià i de les que integren la xarxa Lluís Vives.

El Compromís de les Trobades es concre-ta en moltes de campanyes i actuacions cívi-ques que promouen la dignificació de la nos-tra llengua, entre altres cal destacar: - Continuar exigint el requisit lingüístic tant per

a l’ensenyament com per accedir a la fun-ció pública. Caldrà desenvolupar el marc legal que permeta la seua concreció i que garantisca totalment els drets lingüístics dels valencians i valencianes.

- Treballar perquè l’ensenyament en valencià siga referent del nostre sistema educatiu.

- Avançar cap a una societat més solidària i tolerant, on el valencià siga llengua d’in-tegració i de cohesió social i on la nostra cultura ens projecte en el coneixement de la resta de cultures.

- Encetar campanyes de normalització en el món empresarial, en el comerç, en l’oci i el lleure, etc.. no poden quedar-se al mar-ge del que suposa donar el pas per a con-vertir el valencià en una llengua vehicular i no sols familiar.

- Oferir camps de col·laboració i actuació que faciliten les actituds positives envers la llengua i la cultura en les zones castella-noparlants, sense deixar de denunciar les interferències i activitats segregadores, promogudes per interessos personals que busquen el conflicte.

- Incentivar i promocionar l’ús del valencià al cinema

- Incentivar l’ús del valencià en mitjans de co-municació locals, mancomunals i comar-cals, i sobretot garantir el seu ús a la RTVV.

Les Trobades d’Escoles,un camí per a dignificar la llengua


— 132 —

Al novembre de 1994 hi va haver en una taula redona sobre la situació de la nostra llengua després d’11 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), organitzada per la falla de la Malva. Els intervinents foren Joaquín Calomarde, aleshores diputat del Partit Popular, Josep Gregori, gerent d’Edi-cions Bromera, Jesús Huguet, director ge-neral de Política Lingüística, en eixa època i el lingüista i catedràtic de la Universitat Jaume I, Vicent Pitarch. El moderador de la taula redona, que es va celebrar al Sa-ló Daurat de la Gallera vaig ser jo mateix, com a responsable del servei de valencià de l’Ajuntament d’Alzira.

Va ser un debat sense controvèrsies notables, perquè ningú va contradir con-tundentment ningú, i tant els que repre-sentaven opcions polítiques i/o institu-cionals, cas de Ximo Calomarde i Jesús Huguet, com Josep Gregori i Vicent Pi-tarch llançaren missatges d’esperança i optimisme, encara que amb moderació, respecte de la recuperació del valencià en àmbits formals com l’Administració, els mitjans de comunicació, etc. Si de cas els dos últims foren més crítics i reivindicatius cap a les institucions, però tots quatre es-tabliren una certa complicitat i confiança de cara al futur.

¿I com estem ara, 15 anys després d’aquella data, en el 25 aniversari de la LUEV? ¿S’han complit eixes expectatives?

Ara estem en l’època de la història que més es llig, més s’edita i més s’estudia en valencià i que, des de 1707, més presèn-cia té la nostra llengua en l’administració pública, però en canvi en els usos orals en públic, ha reculat respecte a fa 15 anys i, òbviament, respecte a l’època foral, enca-ra que eixa etapa històrica no és el motiu d’estes línies.

Però, sent una cosa positiva la supe-rior competència lingüística de valenci-ans i valencianes en comparació a altres èpoques, junt al paró en els usos públics (principalment en les institucions d’àmbit autonòmic, provincial i central), hi ha un clar retrocés en la transmissió generacio-nal. A pesar de l’oficialitat en tots els ni-vells i haver-se demostrat sobradament que el valencià té la mateixa capacitat lè-xica, expressiva i comunicativa que qual-sevol altra llengua romànica, una quantitat gens desdenyable de pares valenciano-parlants (els dos, o un dels dos) opta pel castellà com a idioma de comunicació fa-miliar amb els fills, i en conseqüència ei-xos xiquets i xiquetes, eixos jóvens ja no tenen el valencià com a primera llengua.

També és cert que hi ha molts casos de pares i/o mares de parla valenciana que, encara que parlen amb els fills en castellà, procuren que també siguen tam-bé valencianoparlants, de manera que es-tos practiquen un bilingüisme actiu i real, cosa que també contribuïx a la pervivèn-

Que el valencià siga la llengua dels fills

(a propòsit del xxV aniversari de la LUEV)

J. Leonardo GiménezTècnic lingüístic de l’Administració Local

Falles 2008 Alzira

— 1

33 —cia del nostre idioma. Com també hi ha el

cas, ben lloable, de jóvens que, havent si-gut castellanoparlants de menuts, prenen consciència lingüística, com a valencians i valencianes que són, i parlen en la nostra llengua sense cap problema.

Si eixe procés, esmentat, de substitu-ció lingüística, propi dels pobles de més de 30.000 habitants (de les tres capitals no cal parlar), no es detura, d’ací a no moltes generacions la nostra llengua serà inexistent o residual en els àmbits famili-ars en estos pobles grans ¿És això lo que volem? ¿Hem de quedar-nos sense la pri-mera senya d’identitat com a valencians que som?

Tornant a la referència del principi, en el mencionat acte, Vicent Pitarch va dir que ell parlava la llengua dels seus fills, que el mèrit no estava en parlar la llen-gua dels pares, sinó fer que els fills parlen en valencià i, per tant, parlar en la llengua d’ells.

Eixa és la via més segura i eficaç de continuïtat d’un idioma, que el parlen els fills ... i els fills dels fills. Altres mesures o plans són necessaris i pertinents, però com la transmissió generacional no hi ha res per a la pervivència d’una llengua.

Sobre les raons “superestructurals” o “objectives” d’interrupció de les continu-ïtats lingüístiques, de pares a fills, hi ha molt estudiat i escrit, i també, en concret, del cas valencià; no és això objecte d’este escrit, però sí que vull finalitzar amb dos apunts sobre l’abandó de la nostra parla: la distinció i la utilitat.

Ací, parlar en castellà s’ha entés, per un nombre gens menyspreable de valen-cians, com una forma de distinció, com una manera de demostrar un estatus so-cial preeminent. Això, junt a una escassa identificació entre el fet de parlar valencià i ser valencians, ha sigut molt determinant en el progressiu abandó, i, clar, parafra-sejant un filòsof jueu alemany, “la llen-gua dominant és la llengua de la classe

dominant” amb els resultats que sabem. Però ara, després de 25 anys d’oficialitat de la llengua, també amb un passat i un present riquíssim en la literatura, eixa dis-tinció ja no és tal, perquè l’abandó del va-lencià ja no és un símbol d’alt estatus so-cial ni d’elitisme. On està ara la distinció? Pregunte.

L’altre argument que s’ha gastat és el de la utilitat. “¿Per a què servix el valen-cià?”. Diuen els que qüestionen esta llen-gua. A banda que aprofita per al que apro-fita qualsevol altra, amb les funcions de qualsevol altra, com pensar, reflexionar, aprendre conceptes, transmetre’ls, val per a comunicar-nos entre nosaltres, per a in-tegrar els que no l’entenen, per a realitzar la nostra condició de valencians. Val per a tot allò que els valencians volem que val-ga. Com el castellà, com l’italià, com el neerlandés, com el suec, com el flamenc, com el portugués, com el finés, etc., etc. I naturalment que hem de saber, estudiar i comunicar-nos en castellà, en anglés i en el que toque.

Fa anys, la totalitat dels nostres avant-passats parlaven als fills en valencià i als immigrants d’altres zones d’Espanya els integraven (en els pobles menuts encara es fa, amb tota classe d’immigrants). Estos parlaven en sa casa en castellà i en el car-rer en valencià. Ara, en els pobles grans, als de fora no som capaços d’integrar-los lingüísticament, ens integren ells a nosal-tres, en castellà, i molts fills ja no parlen la llengua dels pares (qualsevol excusa és bona). ¿És eixe el nostre futur com a va-lencians? La llengua, i el seu ús, no deu anar separada de la nostra cultura, de la nostra història. ¿Hem d’acceptar impassi-blement per al nostre idioma allò de “fo-rasters vindran que de casa el trauran”?

Dos últimes coses, felicitacions a la co-missió de la falla del Mercat per celebrar el XXV Aniversari de la Llei d’Ús i Ense-nyament del Valencià, i gràcies per deixar-me part del seu espai per a estes lletres.


— 134 —

L L L LL L LL L LL L L L L L LL LL L L L L L L LL L L LL L LL L L L L L LL L LL L LL L L L L L L L LL L L LL LL L L LL L LL L LL L L L L L

És una entitat de caràcter cultural que no té cap ànim de lucre i que es va crear, a iniciativa d’Edicions Bromera, amb la fi-nalitat principal de treballar per fomentar la lectura, especialment la literària i la for-mativa, entre tots els sectors de la pobla-ció, encara que sempre hem actuat amb una dedicació especial cap a la població infantil i juvenil i el món de la cultura i l’ensenyament. D’alguna manera, la seua creació venia a culminar una trajectòria d’anys portada a cap per Edicions Brome-ra, ja que aquesta editorial, des d’un pri-mer moment, havia mostrat el seu com-promís per la cultura i per la recuperació de la identitat col·lectiva de la societat va-lenciana amb l’organització de nombrosos actes culturals, publicació de revistes de difusió literària i educativa, suport a en-titats, col·lectius i iniciatives del món de l’ensenyament, etc. Per tant, la creació de la Fundació Bromera va confirmar i poten-ciar aquest compromís.

L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L L

L L L L L L L LL LL L L LL L L L L L LL L

Aquesta és una pregunta senzilla de contestar i, alhora, complexa si l’abordem des de totes les perspectives possibles. En principi, tot el que fa la Fundació té com a finalitat la dignificació del valencià com a llengua social i de prestigi cultural en-tre els valencians, ja que un dels objectius

prioritaris de la Fundació, segons consta als estatuts de l’entitat, és el de promoure i potenciar l’ús de la llengua pròpia dels valencians.

En aquest sentit, el valencià és la llen-gua vehicular principal de totes les nos-tres activitats. Això, evidentment, no vol dir que no portem, en els cursos i en les jornades de formació de mediadors que organitzem, gent de fora del nostre pa-ís i que s’expresse en la seua llengua, ja que conéixer què es fa més enllà del nos-tre entorn resulta imprescindible per apli-car projectes bons i experimentats ja per a avançar també a ací. Però, per altra ban-da, som conscients que som una entitat encara molt recent i que el nostre treball s’ha de valorar amb modèstia. Per sort, no som els únics que treballem per la recu-peració del valencià, ja que hi ha moltes altres entitats i associacions que, des de fa temps, estan avançat en la dignificació de la nostra llengua i, en aquest aspecte, a nosaltres, allò que realment ens ompli d’orgull i d’il·lusió és afegir-nos a l’esforç i a la dedicació de molts altres valencians i valencianes que consideren i creuen que amb la llengua que parlen i que ens iden-tifica com a poble és possible fer cultura: és a dir, viure, conversar, escriure, refle-xionar, investigar i fer ciència, literatura, història, etc. En qualsevol cas, des de la Fundació ens hem preocupat, de manera especial, de divulgar la tasca dels nostres escriptors i escriptores. Per això, entre les

Entrevista a Josep Antoni FluixàDirector de la Fundació Bromera

Falles 2008 Alzira

— 1

35 —

nostres activitats més destacables podem ressenyar les dues campanyes de “Lle-gir en valencià” i la campanya “Llegir per créixer” -adreçada a la conscienciació de les famílies-, que han estat, sens dubte, un èxit sense precedents.

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L LL L LL LL L L L L LL LL L L LLLL L L L L LL L L L LL LL L

Naturalment! Ala Fundació treballem sempre amb projectes i activitats que te-nen un llarg procés de programació i d’elaboració. D’una banda, en l’àmbit de les activitats de formació de mediadors -professorat, personal bibliotecari i famíli-es, bàsicament-, la nostra planificació és bastant regular i abraça un conjunt nom-brós d’activitats distribuïdes per tota la nostra geografia: de Vinaròs a Alacant, passant per Castelló, Godella, València, Ondara i molts altres pobles de les distin-tes comarques valencianes. I -com no!- amb una presència destacada a tota la Ri-bera, tant a l’Alta com a la Baixa. Però, a més, estem preparant ja la tercera cam-panya “Llegir en valencià”, que, en l’edi-

ció de 2008, portarà per lema “Llegir en valencià per conéixer-nos”. I a mitjà i llarg termini tenim molts més projectes. Idees no ens falten! I estem convençuts, radical-ment convençuts -diria-, de la utilitat de la nostra tasca i això ens fa batallar dia a dia per buscar la manera de finançar i fer realitat totes les nostres idees. I ho acon-seguirem! Els valencians necessitem co-néixer els nostres escriptors, les nostres obres més significatives, la nostra cultu-ra... i la Fundació vol propiciar, en aquest sentit, la creació d’un centre d’informació i de recursos capaç d’afavorirne la divul-gació i el coneixement.

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L L L L L LL L L L L L L L

En primer lloc, voldria afirmar sense cap tipus de complaença que mai en la nostra història no hem estat tan saluda-blement vius com ara. La cultura dels va-lencians a tot el país i, en especial, a la nostra comarca, la Ribera, es troba en un període d’esplendor extraordinari. Els úl-tims vint anys s’han convertit, sens dub-te, en una època comparable amb el nos-tre segle d’Or. El dubte i el repte és saber si aprendrem del que ja ens va ocórrer al segle XV i tindrem o no continuïtat en un futur. Però, de moment, comptem, a la Ri-bera amb alguns dels millors escriptors valencians en actiu: Josep Lozano, Josep Franco, Manuel Baixauli, Vicent J. Escartí, Vicent Borràs, Josep Palàcios..., natural-ment els cite de memòria i em deixe molts oblidats. També són de la nostra comar-ca o hi viuen alguns dels més destacats artistes plàstics com ara Boix, Armengol, Verdú, Solbes i un llarg etc. Musicalment tenim l’exemplar dinamisme de totes les bandes municipals i els conservatoris de música i les escoles, sense oblidar les programacions de concerts que es fan a tots els pobles. A aquestes programacions hem d’afegir, a més, la regular oferta tea-tral que es fa a pobles com Almussafes o


— 136 —

Alzira, entre altres, o la magnífica mostra de mim de Sueca, les sales d’exposicions d’Alzira, de Carlet, o de l’Alcúdia, l’acció a favor de la lectura de biblioteques com les de Carcaixent, Sueca, Alzira i Carlet, entre altres. A Cullera, per altra banda, es fan unes exemplars jornades educatives i també unes jornades d’història local i co-marcal. En definitiva, la vida cultural de la Ribera és molt activa i intensa.

Hi podem, al llarg de la setmana as-sistir a nombrosos actes programats: ter-túlies literàries com les que se celebren a la Casa de Joan Fuster a Sueca, cicles de conferències com els que es programen habitualment a Alzira, sobretot, al voltant dels premis literaris més importants del nostre país, els Ciutat d’Alzira, etc. I això que no he citat encara l’existència d’edito-rials de prestigi com Bromera, o Edicions

96, o Germania. Sens dubte, el pa-norama és

molt ric. Per això, potser, no-més trobe a faltar que es propicie, des de les institucions locals i co-marcals, un major coneixement de l’oferta global a què podem tenir accés els habitants i usuaris de la comarca. I també, com no, que els polítics acudisquen més a aquest ti-pus d’actes. Però els polítics de to-tes les ideologies, perquè en conec també molts, d’esquerres o nacio-nalistes, que s’omplen molt la bo-ca amb paraules de defensa de la nostra llengua i la nostra cultura i, després, no els veig mai en cap ac-te mínimament cultural.

L L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L L L L LL L L LL L L L

L LL LL L L L L L L L L

S’entén sempre d’una manera participativa. Tots els nostre actes, com també els projectes, els fem sempre amb la col·laboració d’al-tres entitats, institucions, col·lectius i associacions. Hem de sumar inici-

atives i esforços. Treballar en equip i amb una visió de país, mai de grup. Hem d’ei-xamplar la nostra cultura i no convéncer només als convençuts.

L L L L L L L L L L L L L L L L L L LL L L LL L L LL L L L L L L L L L L L L L LLL LL LL L LL L L L

Mai no es té prou suport, però, alho-ra, és de justícia reconéixer que hem po-gut fer moltes coses gràcies a l’ajuda re-buda per ajuntaments i altres institucions i entitats com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Direcció General del Llibre, el Consell Valencià de Cultura, Bancaixa, etc. Però no

és prou, en absolut. És necessària una aposta més decidida i ambiciosa per la lectura: crear, per exemple, un Pla de Fo-ment Lector Valencià.

Falles 2008 Alzira

— 1

37 —

Jaume I (Montpeller, 1208- València, 1276/1213-1276). Anomenat el Con-quistador. Rei d’Aragó, de Mallorca i de València, com-te de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller. Fill de Pere II d’Aragó i de Ma-ría de Montpeller, va ser engendrat de forma casual, segons la llegenda, a causa de les males relacions dels seus progenitors. Com Pere II no volia vore la reina, un cavaller, amb enganys, fent-li creure que en el llit estava una altra dama a qui corte-java el monarca, va acon-seguir portar-lo al palau de Mirabais, introduir-lo en el llit i aconseguir que la reina quedara encinta. En este palau de Mont-peller va nàixer el 2 de febrer de 1208 el primogènit. La reina va ordenar encendre dotze ciris amb els noms dels apòstols, manifestant que el que durara més dona-ria el nom del seu fill, la qual cosa va suc-ceir amb Santiago Apòstol, sant Jaume.

Va casar Jaume I el 6 de gener de 1221 a Ágreda amb la senyora Leonor, filla d’Alfons VIII de Castella i de Leonor d’Anglaterra als catorze anys. El matrimo-ni va ser anul·lat per l’Església per raons de parentiu quan el rei va complir 22 anys i tenia ja un fill (n’Alfons, mort en 1260), a petició de’n Jaume.

El segon matrimoni de’n Jaume es va celebrar a Barcelona el 8 de setem-bre de 1235, comptant vint-i-sis anys, i sent la triada na Violant, filla d’Andreu II d’Hongria, i dona de caràcter fort, l’objec-

tiu de la qual va ser fer reis als seus fills Pere i Jaume, mitjançant la persecució a Alfonso i la intervenció en la política re-ial. Van tindre quatre fills i cinc filles: Pere III, el successor al tron; Jaume, que reg-naria a Mallorca; Fernando, que va mo-rir en vida del pare; i Sancho, ardiacà de Belchite, abat de Valladolid i arquebisbe de Toledo, morint en 1275 presoner dels moros granadins. Les filles van ser Vio-lant, que va casar amb Alfons X de Caste-lla; Constança, casada amb l’infant caste-llà en Manuel, fill de Ferran III; Maria, que va entrar en religió; Sancha, que va morir com a pelegrina a Terra Santa; Maria, que va ser religiosa, i Isabel, casada en 1262 amb Felip III de França. La reina Violant d’Hongria va morir a Osca, el 12 d’octubre de 1251.

Tradicionalment s’ha considerat que

Jaume I, el conqueridor800 aniversari del seu naixement


— 138 —

va ser el desig de Violant d’aconseguir bones herències per als seus fills el mo-tiu que va portar a convéncer Jaume I de la partició dels seus regnes, però a esta explicació simplista s’afig també la seua concepció patrimonial, que va convertir la Corona d’Aragó en una sèrie de peces que va manejar al seu capritx, i així va fer un primer repartiment (1241), segons el qual el primogènit Alfonso heretaria Aragó i Catalunya, l’herència peninsular de son pare, i Pere amb Violant, València, les illes Balears, el Rosselló i la Cerdanya. No obs-tant, en 1243 en un nou testament va lle-gar a Alfons Aragó; a Pedro, Catalunya i València, i les Balears, a Jaume. De nou va testar en 1248, incloent en el reparti-ment al nou fill, Fernando. Mort Alfon-so (1260), va atorgar nou testament i va llegar (1262) a Pere, Aragó, Catalunya i València; a Jaume, les Balears, Rosselló, Cerdanya i Conflent.

Després de la mort de Violant, el rei es va llançar a una carrera d’enamoris-caments, ja que, com van anotar els seus cronistes, era «hom de fembres», ha-vent de citar-se a Aurembiaix d’Urgell o Teresa Gil de Vidaure, a qui es va prome-

tre en matrimoni, però el rei la va aban-donar quan va emmalaltir de lepra, amb la intenció de casar-se de nou. Teresa va recórrer a Roma i el papa no va anul·lar el dit matrimoni, la qual cosa va moure la ira de Jaume I contra el seu confessor, el bisbe de Girona, acusant-lo de revelar el secret de confessió del seu matrimo-ni, i va manar tallar-li la llengua, segons els cronistes. D’este matrimoni va nàixer Jaume, senyor de Xèrica, i Pere, senyor d’Eyerbe. De les seues relacions amoro-ses amb Guillema de Cabrera va nàixer Fernán Sánchez, a qui va entregar la ba-ronia de Castro. Amb Berenguela Fer-nández va tindre Pedro Fernández, se-nyor de la baronia d’Híjar, mentres que amb Berenguela Alfonso, filla de l’infant Alfonso de Molina, no va tindre descen-dència. Estos bastards reials foren l’ori-gen d’algunes de les més importants ca-ses nobiliàries d’Aragó i València.

Jaume I va ser un rei de gran caràcter i una forta personalitat, com es veu en la seua pròpia Crònica i en les descripcions que ens han deixat altres autors, en parti-cular Desclot. El rei apareix com un per-sonatge de considerable estatura, de ca-

Falles 2008 Alzira

— 1

39 —

bell ros i, com conta Desclot, de presència cavalleresca, blanc de cutis i de pèl ros, belles dents i fines i llargues mans. Entre les seues qualitats morals sobreïxen dos: la seua generositat i la seua fidelitat a la paraula empenyorada. Religiositat i bel-licositat s’entremesclen en la seua perso-nalitat, fruit de la seua criança i educació entre els templers, de manera que consi-dera el seu esperit cristià al servici armat de la cristiandat, plasmat en la lluita contra l’Islam. En la seua vida i les seues empre-ses veiem també la fe, el providencialisme i la devoció mariana, com testimonien les nombroses mesquites transformades en temples cristians i consagrades a Maria. La seua valentia i orgull també formen part de la seua personalitat, visible en l’episodi de traure’s ell personalment la fletxa que li va travessar l’os del crani; l’orgull de la se-ua família, conservat fins a la seua vellesa; la seua sensibilitat, visible en l’episodi de l’oroneta que va niar en la seua tenda, les llàgrimes vessades en conquistar València i tants episodis, que no són incompatibles amb la crueltat, com tallar-li la llengua al bisbe de Girona. Va ser un gran creient i un gran pecador, a més de doner, ja que els seus últims enyores corresponen a les

vespres de la seua mort. Monarca longeu, va mo-rir als 71 anys, després de seixanta-tres de reg-nat, que coincideix amb l’època de l’apogeu me-dieval.

La infància de Jaume I va ser molt difícil per-què son pare va aban-donar la reina Maria i també al mateix Jaume, embolicat en la voràgine de les guerres en el Mi-di francés, on Pere II va trobar la mort en la bata-lla de Muret (1213), que-dant l’infant en mans del

seu enemic Simón de Montfort, a la filla de la qual havia sigut promés. Eixe any va morir la reina Maria a Roma. Van ser anys difícils, perquè ja de xiquet Jaime va pa-tir un atemptat en el bressol. El seu reg-nat es va iniciar amb una minoria sota la protecció especial del Papa Innocenci III, que va fer que en 1214 Simón de Mont-fort tornara al rei-xiquet i la permanència des de 1215 a Monzón (Osca), confiat a l’Orde del Temple, segons les disposicions de la reina Maria: un consell de regència integrat per aragonesos i catalans, presi-dit pel comte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV i tio iaio de Jaime, gestionava els assumptes públics en estos primers anys.

Una de les primeres dificultats que va haver d’afrontar el rei-xiquet, va ser l’ame-naça del nou Papa Honori III, successor d’Inocenci, defensor de Simón de Monfort, de replicar als intents dels aragonesos de venjar la mort del rei Pere; situació apro-fitada per l’abat de Montearagón Fernan-do, tio del rei, per a oposar-se al regent en Sancho i obligar a la reunió de la cú-ria real a Monzón en 1218, concloent la regència del comte per la pressió del ban contrari en què figuraven els nobles ara-


— 140 —

gonesos Jimeno Cornel, Pedro d’Ahones i Blasco de Maça, que després van partici-par activament en els enfrontaments de la noblesa i la monarquia. En 1219 va inici-ar el seu camí un nou consell encapçala-ment per l’arquebisbe de Tarragona, perí-ode que es pot considerar finalitzat amb la boda de Jaume amb Leonor de Castella, filla d’Alfons VIII, quan a penes tenia 13 anys, en 1221. Eixe any es van celebrar Corts a Daroca, a les que van assistir per a prestar homenatge al rei el comte d’Urgell i el vescomte de Cabrera. La pugna noble-sa-monarquia es va recruar durant els pri-mers anys del monarca, alternant les es-tèrils lluites nobiliàries, la fallida financera heretada de son pare, els problemes deri-vats de la successió en el comtat d’Urgell i l’enfrontament amb els Montcada i els Cabrera, i la rebel·lió dels rics-hòmens aragonesos després de la mort de Pedro d’Ahones en 1226.

L’habilitat de Jaume I li va permetre crear marges d’actuació relativament fol-gats, utilitzant per a això l’empresa re-conqueridora contra l’Islam. Es tractava d’un procés molt més ampli, inscrit en el marc global de la política dels regnes cristians peninsulars. En efecte, a partir de 1212 i arran de la batalla de les “Na-

vas de Tolosa” es va produir l’afonament i la fragmentació del poder almohade a al-Andalus, que va propiciar en les dèca-des següents l’avanç de les fronteres dels regnes cristians cap al sud, i així, men-tres Portugal arribava a l’Algarve en 1249, Ferran III de Castella conquistava Sevilla (1248) i Jaume I el castell i vila de Biar (1245), donant per finalitzada la conquista de les terres valencianes. Al per què d’es-tes campanyes, la historiografia ha donat molt variades explicacions, i si l’hispanista francés Pierre Guichard la veu com el re-sultat de la superioritat militar dels cristi-ans, en el marc del xoc entre una societat cristiana feudalizada i una societat islàmi-ca tributària, incapaç de generar un poder polític i militar fort, capaç de resistir una ofensiva exterior, altres autors insisteixen en la importància que la guerra, la con-quista de noves terres, té per a la classe feudal dominant, els nobles, com a mitjà d’incrementar el seu patrimoni i rendes, la qual cosa en este cas es faria a costa dels andalusins, fragmentats políticament i dèbils militarment, en tant que per a R. I. Burns el més important seria l’esperit de croada que impregnaria els cristians, tesi hui poc compartida. No oblidem que des de 1228 el rei propiciava un programa per a reafirmar el seu poder, per a recu-perar el prestigi i l’autoritat de la Corona, que son pare havia arruïnat, i per a això va proposar una empresa militar col·lectiva que beneficiara a tots, amb el rei com a motor i com a cap suprem d’este projecte.

En les Corts de Tortosa de 1225 es va proclamar la necessitat emprendre la re-conquista contra l’Islam, que es va iniciar amb el fracàs del setge sobre Peníscola, en no comptar amb la col·laboració dels cavallers aragonesos. Però no per això va desistir en el seu interés d’anar contra Va-lència i en 1226 va planejar una nova ex-pedició, partint de Terol, que no va arribar a realitzar-se pel fracàs de la convocatò-ria, encara que el rei d’Aragó va obtindre

Falles 2008 Alzira

— 1

41 —

de Zayd Abu Zayd el pagament d’un quint de les seues rendes de València i Múrcia a canvi de la pau. El vell sistema de les pàries continuava tenint plena vigència. La violació de la pau pel seu vassall Pe-dro d’Ahones es va saldar amb la seua mort i una guerra civil a Aragó. La fideli-tat i ajuda del noble Balasc d’Alagó va ser compensada per Jaume I en 1226 amb la concessió de tots els llocs i castells que poguera conquistar en territori musulmà valencià, fet que anys després tindria im-portants conseqüències. En 1227, la in-tervenció papal a través de l’arquebisbe de Tortosa va permetre firmar la concòrdia d’Alcalá, que procurava una pau entre el rei i els seus aliats, d’una banda, i les fac-cions dels barons d’un altre, la qual cosa va deixar la porta oberta a les grans em-preses conquistadores de Jaume I. En el comtat d’Urgell el rei d’Aragó va restablir en el seu comtat a Aurembiaix d’Urgell, bastant una campanya per a apoderar-se dels seus territoris, que ella va traspassar Jaume I. Este, al seu torn, li’ls va tornar en feu.

Llavors es va produir la descomposi-ció política del Sharq al-Andalus i en 1228 Ibn Hud es va proclamar emir dels musul-mans a Múrcia, sent reconegut pels arrai-xos d’Alzira, Xàtiva i Dénia, territoris que va perdre Zayd Abu Zayd, el domini de la qual arribava fins al Xúquer. La sublevació de Zayyan d’Onda va portar a la guerra ci-vil entre ambdós, ocupant Zayyan València i refugiant-se Zayd a Segorbe i demanant l’ajuda de Pedro Fernández d’Azagra, a canvi de la qual va entregar Begís (1229) i potser la conca de l’alt Túria. Zayt bus-ca l’ajuda de Jaume I i el 20 d’abril de 1229 va firmar a Calatayud un acord pel qual es va declarar vassall del rei d’Aragó, li va oferir la quarta part de les rendes del territori perdut i la donació de Peníscola, Morella, Alpuente, Culla i Segorbe, a can-vi d’ajuda militar i l’entrega dels castells d’Ademús i Castielfabib.

Jaume I va ser el primer gran protago-nista de l’expansió mediterrània de la Co-rona d’Aragó, començant per la conquis-ta de Mallorca, que Jaime promocionaria com una obra col·lectiva, que a tots bene-ficiaria. Davant de les agressions dels pira-tes mallorquins musulmans als mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa estos van demanar ajuda al monarca, a qui en la reunió de Barcelona (desembre de 1128) van oferir les seues naus, mentres que els barons catalans van acordar participar en l’empresa a canvi del botí i terres. En una altra reunió a Lleida els barons aragone-sos van acceptar les mateixes condicions, però van suggerir al rei que l’empresa es dirigira contra els musulmans de València. La conquista de Mallorca, encara que va participar un grup de cavallers aragonesos en virtut de les seues obligacions amb el sobirà, va ser una empresa catalana i ca-talans serien la majoria dels seus repobla-dors.

Les Corts catalanes de 1228, reunides a Barcelona, van concedir al rei el subsi-


— 142 —

di corresponent a la recaptació de l’impost del bovatge. L’expedició estava integra-da per 150 naus i va eixir des de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setembre de 1229. Després d’un llarg assetjament de tres mesos, la ciutat de Palma es va ren-dir l’últim dia de l’any, i amb ella la resta de l’illa, que a penes va oferir resistència. El rei va tornar en 1231 a l’illa, quan mo-ros no sotmesos es van oferir al rei, sot-metent Minoritat a la condició de tributà-ria. L’illa d’Eivissa va ser conquistada en 1235 per l’arquebisbe de Tarragona, Gui-llem de Montgrí i el seu germà Bernat de Santa Eugènia.

Mallorca es va constituir com un territo-ri més de la Corona davall el nom de «reg-num Maioricarum et insulae adjacents», va obtindre una carta de franquícia en 1230 i la institució en 1249 del municipi de Mallorca va contribuir a la instituciona-lització del regne. La conquista va supo-sar acabar amb la pirateria islàmica a les

Balears, que es constituïen en pont per al comerç entre Catalunya i el nord d’Àfrica. Els participants van rebre donacions en l’illa, en particular la noblesa, la qual cosa va enfortir el seu poder polític i social.

La conquista de València, autèntica ob-sessió per a Jaume I, les energies de la qual va absorbir durant quinze anys, es va preparar minuciosament donada la se-ua transcendència, una vegada ocupada Mallorca i allunyat el perill musulmà del Mediterrani. A pesar dels inicials fracassos i de l’interés dels cavallers de frontera per beneficiar-se per a sí d’estes conquistes, Jaume I no es va inhibir de l’empresa quan Balasc d’Alagó es va apoderar de Morella en 1232 i va ser un perill per a l’enforti-ment de la noblesa. En 1233 a Alcanyís es va planificar la campanya, desenrotlla-da en tres etapes: la primera dirigida a les terres de Castelló, amb la presa de Burri-ana en 1233 i altres enclavaments, com Peníscola; la segona comprén la zona cen-

Falles 2008 Alzira

— 1

43 —tral amb la conquista de València (1238)

i les terres planes fins al Xúquer, per a la qual cosa les Corts generals de Monzón de 1236 van concedir l’ajuda necessària i el Papa Gregori IX va donar a l’empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l’agost de 1237, fracassant una esqua-dra enviada pel rei de Tunis en auxili de València, firmant-se unes capitulacions el 28 de setembre i entrant el rei en la ciu-tat el 9 d’octubre; la tercera fase comprén des de 1243 a 1245 arribant-se als límits estipulats per a la conquista entre Aragó i Castella en el tractat d’Almizrra en 1244, firmat entre Jaume I i l’infant Alfonso per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Bussot-Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella, incorpo-rant-se al regne de València per Jaume II després de la sentència arbitral de Torre-llas (1304) i Elx (1305).

Jaume I va obtindre un gran triomf so-bre la noblesa, que considerava les terres conquistades a València com una prolon-gació dels seus senyorius, en convertir-lo en un regne propi (1239), formant una entitat politicojurídica pròpia unida dinàs-ticament a la Corona d’Aragó, fet que va provocar la irada reacció de la noblesa aragonesa, que veia retallades les seues possibilitats de fer de les terres valencia-nes una prolongació dels seus senyorius aragonesos. El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la població musulmana va continuar sent majoritària. La falta de res-pecte pels cristians dels pactes i capitula-cions firmats amb els mudèjars va portar a la sublevació d’al-Azraq en 1247.

En la seua pugna amb la noblesa, Jaume I va trobar el suport de la doctrina jurídica romana revitalitzada per l’escola de Bolonya, que afirmava la supremacia del príncep, i per tal de contrarestar a la insubmisa noblesa, el rei va afavorir deci-didament als municipis i a la burgesia. La

renúncia a la política tradicional sobre el Midi va fer que l’atenció es desviara cap al Mediterrani. I també es van modificar les relacions amb els regnes hispànics.

La falta de descendència del monar-ca navarrés Sancho VII a punt va estar de portar a la unió amb Aragó. Davant de les dificultats del rei de Navarra, a què feia la guerra Castella, desitjosa d’annexar-se part del regne navarrés, la solució que va trobar Sancho VII va ser establir en 1231 un pacte d’afillament mutu amb Jaume I, en virtut del qual Sancho es convertia en pare de Jaume, i en morir un d’ells, l’altre li succeiria en els seus territoris. El pacte era favorable a Jaume I, molt jove, donada la delicada salut i avançada edat de Sanc-ho VII, i contenia diverses clàusules per la qual el rei d’Aragó havia de defendre Navarra enfront d’agressions exteriors. Pe-rò les campanyes de conquista a Mallorca i València van fer que Jaume I es desen-tenguera de Navarra, on al morir Sancho VII en 1234 va pujar al tron com el seu successor Teobald de Xampanya.

Amb el regne de Castella, a més del tractat d’Almizrra (1244) que va delimitar


— 144 —

les zones d’expansió cap al sud d’ambdós Corones, Jaime va ajudar el seu gendre Alfons X a pacificar la rebel·lió dels mu-dèjars murcians. Però l’interés de Jaume I per ajudar-lo va desencadenar l’oposi-ció de la noblesa aragonesa a les Corts de Saragossa (1264), que es va negar a a co-operar, al·legant que no obtenia beneficis en tal empresa. A pesar de tals reticènci-es, Jaume I va acudir en ajuda del rei de Castella, va sotmetre Múrcia en 1266 i va iniciar un procés de repoblació amb cata-lans i aragonesos, tornant després Múrcia a Alfonso el Savi. També el Conquistador va autoritzar els seus súbdits a lluitar amb el rei de Castella enfront de l’ofensiva del Marroc i Granada.

Per a resoldre les seues diferènci-es amb França, el 11 de maig de 1258 Jaume I va firmar amb Lluís IX (Sant Lluís), el tractat de Corbeil, en virtut del qual Llu-ís IX va renunciar als drets «teòrics», que des de temps de Carlemany pretenia tin-dre sobre el Rosselló, Conflent i Cerdanya, i als comtats catalans (Barcelona, Urgell,

Besalú, Empúries, Girona i Vic), i Jaume I als drets -més evidents- que li assisti-en sobre diversos llocs del Midi francés. Pressa de la nova amistat seria la infan-

ta Isabel, filla menor de Jaume I, que ca-saria amb Felipe, fill i hereu de Sant Llu-ís. Jaume I va cedir també a la reina de França, na Margarita, els seus drets als comtats de Provença i Folcalquier, la qual cosa tenia en el marquesat de Provença i el senyoriu de les ciutats d’Arles, Marse-lla i Avinyó, que van ser del comte Ramón Berenguer. El tractat va ser jutjat amb du-resa pels historiadors, en particular els ca-talans, ja que posava fi a l’expansió i polí-tica ultrapirinenca de la Corona d’Aragó.

Respecte a la política nord-africana de Jaume I el monarca es va aprofitar de l’in-terés comercial que des del segle XII havi-en demostrat els catalans. La política reial es va aprofitar de la seua presència en els regnes o sultanats del Marroc, Tlemcen i Tunis, dedicant els seus esforços a sotme-tre’ls per diversos mitjans, utilitzant el pro-cediment d’unir el comerç català al paga-ment d’un tribut pel sultà. Es van establir alfòndecs a Tunis i Bugia, en tant que les milícies cristianes actuaven al servici dels hafsidas.

Pot dir-se que comença ara, en els úl-tims anys de la vida del Conquistador, una etapa de fracassos, de decadència: Cor-beil, Terra Santa, repartiments dels seus regnes i lluites internes, etc. En 1260 va morir l’infant Alfonso i en 1262 el rei es va vore obligat a fer un nou repartiment, do-nant a Pedro, Aragó, Catalunya i València, i a Jaume les Balears.

L’esperit de croada de Jaume I li va portar a emprendre una expedició a Terra Santa, com resultat de l’ambaixada tàrta-ra que va rebre mentres estava a Toledo en el Nadal de 1268 per a assistir a la primera missa del seu fill l’infant Sanc-ho, arquebisbe de la ciutat. Els tàrtars, enemics dels turcs, oferien unir la seua ajuda a la de l’emperador bizantí Miquel Paleòleg en l’expedició a Terra Santa que des de feia temps Jaume I projectava. El 4 de setembre de 1269 va salpar de Barcelona una flota de 30 naus gruixu-

Falles 2008 Alzira

— 1

45 —des i algunes galeres, amb huit-cents hò-

mens triats, almogàvers, els mestres del Tremp i de l’Hospital, i els infants Fernán Sánchez i Pedro Hernández. L’empre-sa -que Soldevila suggeria que poguera anar dirigida contra l’illa de Sicília- va ser un fracàs total, perquè una tempestat va obligar a la flota a refugiar-se a Aigües-Mortes, prop de Montpeller, on va des-embarcar el rei, que va tornar per terra a Catalunya, oblidant-se de l’empresa, la qual cosa va fer de manera definitiva en el concili de Lió de 1274. Les raons de l’abandó mai van estar clares i la majoria dels historiadors apel·len a l’edat del mo-narca, amb seixanta anys, i, sobretot, al desig d’estar junt amb Berenguela Alfon-so, amb qui tenia amors.

En 1274 va assistir al concili de Lió reunit per Gregorio X en el seu desig de ser coronat pel Papa, però este li va exi-gir a canvi la ratificació del feu i tribut que Pere II havia oferit donar a l’Església, per la qual cosa no va haver-hi acord.

Els últims anys del regnat van agudit-zar els conflictes politicosocials, assis-tint a la revolta de la noblesa catalana en 1259, encapçalada pel vescomte Ramón de Cardona i Fernando Sánchez de Cas-tro (bastard de Jaume I), motivada per les diferències amb el comte d’Urgell, en tant que en els anys setanta assistim a una autèntica guerra civil, quan el rei es veu pressionat pels partidaris del primogè-nit, l’infant Pedro, i pels rebels encapça-laments pel bastard Fernández de Castro, aglutinador del front nobiliari que qualifi-caríem de nacionalista, encara que tots el que pretenien era imposar la seua autori-tat a la Corona i alterar l’autoritarisme regi a favor seu, zelosa també de l’ascens so-cial dels grups urbans i el seu suport a la monarquia. La lluita es va saldar amb la mort del germanastre Fernández de Cas-tro per l’infant Pedro (1275), mentres que els seus partidaris esperarien l’hora de la venjança.

En 1275 es van sublevar els mudè-jars valencians i Jaume I anà en persona a sufocar la revolta. El Conquistador va ser derrotat pels moros a Llutxent (juny de 1276), morint el mes de juliol d’eixe ma-teix any a Alzira. La seua herència es va repartir entre Pere III d’Aragó, València i comte de Barcelona, i Jaime, que va re-bre Mallorca, i els comtats de Rosellón, Cerdanya i el senyoriu de Montpeller.

Va ser en el regnat de Jaume I quan es va produir el naixement de la consci-ència territorial en la Corona d’Aragó, so-bretot en els Estats fundacionals d’Aragó i el principat de Catalunya, amb l’actuació


— 146 —

de dos forces: la normalització del Dret, que crearà una consciència territorial, i la conversió de les Corts, reflex d’una re-alitat estamentalizada, en una institució reivindicativa i cohesionadora de la cons-ciència de la comunitat. En l’àmbit jurí-dic, els Furs d’Aragó superaven el dret consuetudinari per un marc més ampli de reminiscències romanistes. L’obra la va encarregar Jaume I al bisbe d’Osca, el jurista Vidal de Cañellas, promulgant-se a les Corts d’Osca de 1247, substitu-int a tradicions jurídiques locals com el fur d’Haca. A Catalunya, la protecció de la monarquia va permetre el triomf dels Usatges de Barcelona i la seua difusió territorial per Catalunya a mitjan segle XI-II. També Jaume I va atorgar a València una ordenació politicoadministrativa, el Costum (1240), de caràcter municipal, que van ser revisades en 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser con-firmats pel rei en 1271 i se van anar es-tenent per tot el regne, a pesar de l’opo-sició de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantindre la seua legislació, la qual cosa va generar una pugna foral no re-solta fins a 1329 amb el triomf dels furs valencians.

Va ser durant el seu regnat quan va tindre lloc la consolidació de les Corts privatives de cada regne, que van actu-ar com a element essencial en la creació d’una consciència diferenciadora de ca-da territori. Des que en 1244 es va deci-dir que el Cinca fóra el límit entre Aragó i Catalunya, les Corts es van reunir per se-parat, en tant que a València la incipient institució començava el seu camí a partir de 1261, encara que la seua consolidació no tindrà lloc fins al segle XIV. Durant el regnat de Jaume I les ciutats interiors de la Corona van perdre impuls a favor de les riberenques, establint-se La Cort i la can-celleria -base de l’actual Arxiu de la Coro-na d’Aragó- a Barcelona.

Encara que el seu regnat va estar ple de conflictes, no convé oblidar la part po-sitiva de la seua obra, com va assenya-lar Ferran Soldevila: les conquistes de Mallorca i València, el matrimoni del seu fill Pedro amb Constanza de Sicília, que donaria un impuls decisiu a l’expansió mediterrània; l’impuls donat al comerç i a la política africana, la redacció del Llibre del Consolat de mar, primer codi de cos-tums marítims; la seua protecció als jueus; les reformes monetàries, amb la introduc-

Falles 2008 Alzira

— 1

47 —

ció del gros de Montpeller i la creació de monedes pròpies a València i Mallorca; la seua intervenció en el moviment jurídic, molt intens, amb figures com Raimun-do de Penyafort o Vidal de Cañellas, amb l’impuls donat al Dret romà; l’impuls donat a les institucions generals, com les corts, i municipals; el progrés de les lletres ca-talanes, amb el rei com a protagonista en eixa gran obra que és el Llibre dels Feits, primera gran crònica catalana medieval, escrita o dictada pel rei, en estil autobio-gràfic.

Per als historiadors aragonesos el juí històric sobre Jaume I sol ser negatiu, en acusar-lo de tindre una concepció mes-quina de la monarquia, ja que sense pensar en la unitat de la Corona, ja fona-mentada, va separar Aragó i Catalunya, entregant la primera a Alfonso i la sego-na a Pedro, quedant València per al ter-cer fill, Jaume. Va complicar el problema amb el traçat de la frontera entre Aragó i Catalunya, després de l’adjudicació final de Lleida a Catalunya, i va posar la fron-tera en el llit del Cinca, i el resultat va ser l’enfrontament entre ambdós països, que portaven cent anys units. I la mateixa opi-nió els mereix les seues accions de con-quista i la creació dels regnes de Valèn-cia i de Mallorca «que no corresponien a

les necessitats ni a l’esperit del moment» i que van fragmentar la unitat de la Corona, que de ser un espai unificat va passar, per obra de Jaume I, a quatre estats davall la sobirania d’un mateix rei i sense cap ide-al comú. A. Sesma no va dubtar a qua-lificar-lo com «el rei més antiaragonés de la Història». Òbviament, per a mallorquins i valencians, la visió del monarca és radi-calment oposada i és el gran rei, el tòtem històric, el mite, el punt de partida dels fu-turs regnes de Mallorca i de València, el creador dels seus senyals d’identitat fins als nostres dies: territori, furs, moneda, institucions, etc.

El monarca va morir als 72 anys, des-prés de haver pres els hàbits del Cister. Jaume va llegar al monestir, fundat pel seu iaio, 5 mil morabatines; el seu cinyell d’or, estimat en 30 mil sous jaquesos; la coberteria de plata, que pesava 800 marcs de plata; pedres i anells valorats en 50.000 sous jaquesos, i la seua cape-lla personal sencera, que incloïa una rica creu amb camafeu, un retaule de la Ma-re de Déu i un altre que li havia regalat el seu sogre el rei de Castella; sis calzes de plata sobredaurada, i molts altres orna-ments, sense citar els castells i viles, do-nats també per a obtindre el sufragi de la seua ànima.


— 148 —

És un dels poetes hispanoàrabs més importants del període almoràvid. Nascut a Alzira en 1058, va cultivarr un estil ma-nierista amb què recreava ambients ex-quisits, com en les descripcions de jardins que li van valdre el malnom d’Al-Yannan (“el jardiner”).

Va estar al servici del segon governa-dor almoràvit de Saragossa, Ibn Tifilwit (1115-1117), el qual va tornar, com en un cant de cigne, a rodejar-se de literats i científics després del primer govern al-moràvit saragossà (1110-1115), que es va preocupar més per les armes que per les lletres, va aconseguir ressuscitar en els salons de l’Aljafería una cort de poetes i fi-lòsofs on van destacar el propi Ibn Hafaya i Ibn Bayyá, açò és, el gran filòsof andalu-sí Avempace, que va ser inclús anomenat gran visir.

Després de la conquista cristiana de Saragossa per part d’Alfonso I el Bata-llador en 1118, Ibn Jafaya es va retirar a les seues finques llevantines, on va portar una vida allunyada de la política i dedica-da a explotar les seues hortes i a compon-dre poesia. El seu estil va exercir tal influ-ència en els poetes andalusins posteriors que va ser el model de tots ells fins al final del Regne de Granada.

950 aniversari del naixement d’Ibn Jafaya

La brisa y el alhelí

A la brisa se entrega el alhelíen un confidencial susurro.

La oscuridad intensifica su fragancia y se esparce en la noche para revelar su secreto.

Al atardecer se va deslizando en busca de su amor allende las tinieblas,

mas se recoge al amanecer como si asomase el alba a vigilarle.

Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de Matéu Impressors el 12 de febrer de 2008

Portada: Salvador Gorba / Nuria Pascual

Edita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira)

Impressió: Matéu Impressors (Xàtiva)

Coordinació: David Chordà i Argente

Col·laboracions literàries: Alfredo Cándido, Antoni Lluís Martínez, Enric Xavier Ferrús, Pere Falcó, Blanca Hernández, Noelia Martínez, David Ríos jr., Alba Muñoz, Raquel Dolz, Lidia Orón, Bernat Ríos, Enric Valor, Josep Daniel Climent, Lluís Messeguer, Diego Gómez,

Josep Lluís Doménech, Ferran Pastor, J. Leonardo Giménez, Josep Lluís Ribes i Josep Antoni Fluixà.

Fotos: Víctor Balaguer, Niclas, Bialcanet, Arxiu Municipal d’Alzira, Acadèmia Valenciana de la Llengua i David Chordà

Publicitat: Ana Canet, Bernardo Hernández, Bernardo Martínez, David Chordà, David Ríos, Fernando Gresa, Isabel Balaguer, José Andrés, Juan

Enguix, Juan Ortega, Paco Cano, Pepe Costa i Víctor Balaguer.

Llibret Falla El Mercat Alzira 2008 (2)

Documents

Transcript of Llibret Falla El Mercat Alzira 2008 (2)