de laclaustreeleccions al

vota

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l’organització estudiantil de l’esquerra independentista, nascuda a partir de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballem amb voluntat d’esdevenir l’eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

LaLa nostra organització i presa de decisions es basa en l’assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra realitat més pròxima, els centres educatius. Treballem per la construcció d’un marc educatiu pels Països Catalans, des d’una òptica revolucionària.

TenimTenim presència arreu dels Països Catalans i som fruit de l’experiència de més de 25 anys d’associacionisme estudiantil independentista. Ens pots trobar a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d’un centenar de centres de secundària.

1

Qui som?

Per quin model d’educació apostem?

Volem un ensenyament que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques ni econòmiques. Entenem que l’ensenyament públic ha de ser d’accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l’administració pública sense intromissions del capital privat.

Defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que vagi encaminat a fomentar l’esperit crític.

2

Exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l’estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes.

3

Des del SEPC sempre hem mantingut una actitud activa dins de les institucions, participant al Claustre, al Consell de Govern, al Consell Interuniversitari de Catalunya, així com també de diferents comissions. Però la nostra veu crítica i el nostre anhel de vetllar pels drets dels i les estudiants no s'han quedat tancats en els murs institucionals. Donat que els estudiants estem infrarepresentats en els múltiples nivells de governança universitària i no ens deixen participar de la presa de decisions,decisions, no ens queda un altre remei que mantenir el nostre compromís pel canvi social i nacional amb un peu al carrer i un altre a les institucions. És per aquest motiu que, juntament amb les assemblees de facultat, hem reivindicat allò que com estudiants tenim dret fora dels seus espais de poder. I ho hem fet, treballant colze a colze, coordinant-nos amb la resta d’universitats del país i els diversos espais transformadors que es gesten en elles.

Pel que fa la nostra tasca als seus espais de decisió, hem dut moltes propostes, la major part d'elles, si han estat aprovades, després han estat ignorades pels que tenien la competència per actuar. Algunes d'elles són: disminució dels preus del bar, augment de màsters a preus públics, retribució de les pràctiques curriculars i millores en les condicions laborals d'aquestes, no haver de pagar els crèdits per fer pràctiques, fons de beques digne que complementi les beques de l'AGAUR, entre d’altres.l'AGAUR, entre d’altres.

Perquè per desvestir cada una de les injustícies que ens envolten, cal que totes les despullem aportant el nostre gra de sorra en cada escletxa que trobem, per fer-los veure que ells no representen, ni defensen, els nostres interessos. Els seus contrasentits sortiran a la llum quan totes anem a la vaga, assistim a les assemblees de facultat, repetim les nostres demandes als diversos òrgans de govern i això es repeteixi a cada universitat, a cada barri i ciutat. Serà llavors quan podrempodrem vèncer l’escepticisme sobre el canvi social i la construcció d’un món nou serà imminent.

Què hem fet fins ara?

4

Tal com vam pronosticar en la lluita contra el Pla Bolonya, els currículums dels Graus són insuficients per a completar la formació superior. Els Graus s'han desvaloritzat en comparació amb les antigues Llicenciatures. Es tracta de cursos més laxes i transversals. L’especialització dins els graus, a diferència de les llicenciatures, és minsa. Gràcies a Bolonya, es fa totalment necessari cursar un Màster per a completar el Grau i especialitzar-se en alguna àrea concreta de coneixement. especialitzar-se en alguna àrea concreta de coneixement.

Aquesta era una de les moltes trampes que ens volien amagar aquells que van aprovar Bolonya. Van imposar la barrera del preu de tal manera que només s’habilita l’accés a l’educació superior especialitzada aquells qui s’ho poden permetre. A través d’aquest sistema pervers, per una banda donen resposta a les necessitats del mercat de treball del moment, estratificant els treballadors, i per l’altre, expulsen progressivament les classes populars del país deldel coneixement de l’educació superior. Ho fan tan en l’accés com en la manca control democràtic dins els òrgans de govern dels centres adscrits a través del qual s’oferten els màsters.

Tal com hem dit, externalitzen la capa més alta de l’educació superior a través de centres adscrits a les universitats públiques, en el cas de la Pompeu estem parlant de: IDEC , Barcelona School of Management , Barcelona GSE, ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona , ESCI Escola Superior de Comerç Internacional , Escola Superior de Ciències de la Salut , Escola Universitària del Maresme ,IBEI Institut Barcelona d'Estudisd'Estudis Internacionals. Aquests centres es lucren amb les nostres matrícules; alguns reben subvencions públiques: la participació activa dels estudiants és nula en contrast amb la

Les nostres reivindicacions locals

5

participació de grans empreses que tenen la màxima potestat per decidir els seus plans docents.

II això s'agreuja quan el màster és la única via per exercir una professió, com és el cas de l'advocacia, és la de cursar un màster privat en algunes universitats. D'aquesta manera s'obstrueix l'entrada a la professió a les estudiants amb dificultats econòmiques. La Pompeu permet que aquest màster s’oferti a través de la IDEC per 6.510,00 €. És només un exemple flagrant de la seva passivitat I aquest és el preu habitual dels màsters privats d’aquestad’aquesta universitat, que inclús pot arribar a duplicar-se en alguns casos.

Per això, des del SEPC reclamem més màsters públics i de qualitat, perquè considerem que ha de ser la universitat aquella que ha de garantir la continuïtat dels nostres estudis en comptes d’impedir-la. Volem que impulsi programes de màsters públics que cobreixen la oferta docent donant continuïtat als graus que la Universitat Pompeu Fabra imparteix.

6

En el darrer any, només a les universitats principatines, almenys 3000 estudiants ja matriculats van haver d'abandonar la carrera a mig curs quan van ser declarats morosos per les universitats al no poder afrontar el pagament de la seva matrícula un cop els hi havia estat denegada la beca d'equitat del Ministeri d'Educació espanyol.

ComCom era d'esperar, la pujada de les matrícules universitàries arreu dels Països Catalans, així com l'enduriment dels requisits per accedir a les beques, han aprofundit en els últims dos anys en una de les mancances estructurals més importants del sistema universitari espanyol: la incapacitat del seu sistema de beques de garantir l'educació superior a amplis sectors de les classes populars (l'Estat espanyol se situa a la cua dels països de l'OCDE pel que fa a percentatge d'alumnes universitaris becats).pel que fa a percentatge d'alumnes universitaris becats).

Conseqüentment, i com a solució a curt termini un cop demostrada la manca de voluntat dels governs de solucionar aquest problema, el SEPC entén que recau sobre els rectorats de les universitats la responsabilitat de garantir que tots els seus estudiants podran iniciar o seguir les seves carreres. Per això, considerem indispensable la creació de fons de beques propis a cada centre, i en aquest cas, a la Universitat Pompeu Fabra, a partir de la prioritzaciópriorització del finançament d'aquesta política dins dels pressupostos de cada universitat, per tal d'assegurar que aquells alumnes a qui se’ls ha denegat la beca general (o altres) tot i tenir una situació econòmica complicada puguin seguir estudiant. A més, cal tenir en compte que una gran part dels costos de la universitat per cada plaça d'estudiant són fixes tan si aquesta plaça és ocupada o no.

7

Les pràctiques que un estudiant pot fer a la universitat poden ser curriculars, obligatòries, o extracurriculars, per decisió de l'estudiant. No existeix cap previsió legal que estableixi remuneració obligatòria per les primeres. En canvi per les segones, es cedeix la competència a les universitats, que establiran la contraprestació mínima que rebrà l'estudiant.

MoltesMoltes han estat les mentides construïdes al voltant de la necessitat de no remunerar les pràctiques. Aquestes es fonamenten sobre la base de que constitueix un aprenentatge per l'estudiant i que l'empresa suporta tot el cost. No obstant, el cert és que les empreses que contracten estudiants en pràctiques és perquè econòmicament és rentable, ja sigui pels beneficis que en resulten del seu treball o bé perquè en busquen la continuïtat. AmbdósAmbdós casos, si l'empresa contractant té incentius econòmics per a la contractació d'estudiants, ho farà. És en aquest punt on esdevé central reivindicar una remuneració digne del treball en pràctiques.

L'escenari d'explotació durant els estudis ha arribat a extrems difícils de digerir. En relació les pràctiques curriculars, cal recordar que formen part del pla docent dels plans d’estudis de grau i, per tant, els correspon un determinat nombre de crèdits atès que es consideren part de l’etapa formativa de l’estudiant. No obstant, la naturalesa de l’activitat realitzada és la de treballar en un entorn professional i en què el producte de les tasques dutes a termeterme per l’estudiant revertirà en els beneficis d’una empresa o institució. En síntesis, l'estudiant financia el treball que està recollint l'empresa.

8

Davant d'aquest panorama, esdevé imprescindible exigir-li aquesta universitat, que és l'institució encarregada de promoure una formació en condicions, l'oferta de bones oportunitats laborals així com la garantia d'una inserció laboral justa dels estudiants. Per aquest motiu forçarem acords amb la Universitat Pompeu Fabra on s'estableixi una remuneració mínima i digne tan per les pràctiques curriculars com extracurriculars. I en el cas d’aquestesd’aquestes últimes, que com a mínim, no es cobrin els crèdits assignats a les pràctiques.

9

Amb el dràstic augment de les taxes universitàries fa molt dur i complicat poder costejar-se els estudis universitaris. La nostra lluita és per una educació universal i gratuïta, però la situació actual requereix de centrar les reivindicacions en els espais on és factible aconseguir la victòria. La potestat per fraccionar en 7 terminis el pagament de la matrícula universitària(com és el cas de la UB) resideix en les mateixes universitats, i és allà on hem de pressionarpressionar per aconseguir-ho i, evitar així, que es posi en perill la tant costosa, però imperfecta, universalització de l'educació superior.

El fraccionament del pagament de la matrícula en 7 períodes permet alleugerir el cost i l'enorme esforç que les classes populars han d'invertir per poder optar a l'educació superior i evitar, en certa mesura, l'exclusió de les mateixes del sistema universitari. UnaUna societat ignorant és una societat esclava, i un poble esclau mai no serà un poble lliure. L'elitització de l'ensenyament es fa pal·lés, doncs, en situacions com aquestes, on es deixa el dret a una educació digna a les classes més altes i s'exclou les capes populars de la societat d'aquest dret fonamental.

EnEn resum, doncs, per tal de fer front immediat a la dramàtica situació actual i per lluitar contra l'elitització de l'educació i evitar la destrucció de la universalització de la Universitat, des del SEPC exigim el fraccionament del pagament de les matrícules universitàries en 7 terminis entenent que el cost és molt elevat i difícil d'assumir per l'estudiant precari i de classe treballadora.

10

11

Tal com varem presentar a l’últim Claustre, convocat el primer trimestre d’aquest curs, els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra tenim molt a dir respecte les línies de treball de treball adoptades. Malgrat no haver-nos e, nosaltres seguirem batallant, dins i fora les institucions, per tal de que es compleixin les següents peticions:

Però això no és tot!

- Que la universitat, a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, garanteixi lloguers de pisos, molts d’ells són ara buits i en mans d’entitats bancàries, a un preu econòmicament raonable

-- Que la universitat es comprometi a trencar els llaços amb el Banc Santander, entitat bancària coautora i beneficiada de la crisi capitalista, que a més col·labora activament en la redacció de “recomanacions” al govern sobre com s’hauria de redefinir la nostra educació

-- Que la Universitat reconegui l'Espai Obert Ca l'Aranyó com a local d'estudiants del campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra

- Que la Universitat es comprometi a forçar una reducció de preus amb el Bar Soteras.

Ainoa Alanis Jardi (Assemblea de Poblenou)Claudia Senabre Diaz (Assemblea de Poblenou)Ramón Casas Luque (Assemblea de Poblenou)

Anna San Clemente Basté (Assemblea de Poblenou)Júlia Regué Rocaspana (Assemblea de Poblenou)Marc Corominas Planas (Assemblea de Poblenou)Maria Rubio Garcia (Assemblea de Poblenou)Miguel Castejón Ortuño (Assemblea de Poblenou)

Arnau Paris Pérez (SEPC)Berta Riera Bayer (Assemblea de Polítiques)

Suplent: Adriana Llena i PlacesEloi Campos Fernández (Assemblea de Polítiques)

Suplent: Albert Portillo CortadellasMercè Amich Vidal (SEPC)Suplent: Aleix Gibert ComellaSuplent: Aleix Gibert Comella

Enric Villa i de Villasante (SEPC)Marc Gorina Casamajor (SEPC)Mariona Jordana Farré (SEPC)

Marc De Juan Pulido (Assemblea de Poblenou) Nicolau Duran Silva (Assemblea de Poblenou)

Albert Bada Ortioll (Assemblea d’Humanitats) Anna Vallès Beneit (Assemblea d’Humanitats) Roger Manau Flotats (Assemblea d’Humanitats) Sigrid Romero Giralt (Assemblea d’Humanitats)

Catalina Maria Pons González (SEPC)David Aranda Checa (SEPC)David Hernández Teixidó (SEPC)Marc Barbacil Brugué (SEPC)

Marina Ferrer Luna de Toledo (SEPC)Oriol Pintos Torrents (SEPC)Pol García de la Cuesta Pol García de la Cuesta (SEPC)