56

LLIBRES en aquestes edats primerenques l’acció mental en-cara necessita molt el suport de l’acció motriu, elprincipal instrument que els infants tenen per comu-nicar-se amb els altres i per expressar les sevesnecesitats, desitjos, estats d’ànim, emocions i senti-ments. Afavorir tot aquest procés de vivenciació,coneixement, interiorització i representació del mo-viment és el primer dels grans objetius de l’EducacióPsicomotriu, que en el currículum d’Educació Infantils’inclou dins de l’àrea de Descoberta d’un Mateix(coneixement de la pròpia persona i noció d’identitat)i en el de primer cicle de Primària, en l’àrea d’Edu-cació Física.

Un altre aspecte a destacar és la concepció de lapsicomotricitat que s’entreveu en les imatges i s’ex-plicita clarament en el text introductori del vídeo: “Lanostra posició s’emmarca en una concepció dinà-mica de la psicomotricitat, basada en el respecte ales individualitats dels nens i les nenes i entenent-loscom una globalitat, és a dir, intentem treballar comuna totalitat els aspectes motrius, afectius, cognitiusi socials”. Certament, en el moviment corporal i enl’acció motriu es coordinen i interactuen tots elàmbits de la personalitat: l ’àmbit cognoscitiu,l’afectiu, el social i el mateix psicomotriu. Treballar lapsicomotricitat és alguna cosa més que treballar elcos i el moviment corporal; és, també i sobretot,treballar la personalitat sencera, afavorir en els in-fants l’expressió, la manifestació i control d’emo-cions i sentiments, l’expansió de les relacions inter-personals, les capacitats d’imitació, imaginació, si-mulació i representació, el pensament i la construc-ció del coneixement d’un mateix (autoconcepte iidentitat) i dels altres. Afavorir el desenvolupamentintegral, global i harmònic dels infants és el segongran objetiu de l’Educació Psicomotriu. Entesad’aquesta manera, l’Educació Psicomotriu es con-verteix en un dels elements fonamentals del currí-culum dels primers trams educatius, i potenciar-ne elseu desenvolupament, un dels principals objetius delprofessorat d’Educació Infantil.

En aquesta línia d’intervenció, Moure’s per Co-nèixer proporciona un model de pràctica psicomotriuque dóna resposta a la qüestió que potser més in-quieta els mestres: ¿Com treballar profitosament lapsicomotricitat a l’etapa d’Educació Infantil i primercicle de Primària?

El model proposat per Isabel Viscarro i CoriCamps s’inspira fortament en la pràctica psicomotriude B. Acoutourier i, tal com destaquen les sevesautores, té com a eix central la idea que “el treballpsicomotriu s’ha de fer des de la globalitat dels

VISCARRO, I. i CAMPS, C.(coord.)MOURE’S PER CONÈIXER(Àrea de descoberta d’unmateix).Unitat d’Audiovisuals.Universitat Rovira i Virgili.1998. 31 minuts.

El vídeo que tot seguitcomentarem presenta la pro-posta d’intervenció psicomo-triu elaborada per un grup detreball de l´ICE, coordinat perCori Camps i Isabel Viscarro,professores de la Facultat deCiències de l’Educació i Psi-

cologia de la Universitat Rovira i Virgili. Elles matei-xes són les autores del guió del vídeo i del fulletóexplicatiu que es lliura amb la cinta. El vídeo, produïtper l’ICE i realitzat per Enric Arilla i Pere Coll, de laUnitat d’Audiovisuals de la mateixa universitat, haestat possible gràcies a la col·laboració dels centresd’ensenyament CEIP de Pràctiques i CEE Estela deTarragona i Llar d’Infants Barrufet de Reus. Com quees relaciona amb l’àrea de Descoberta d’un Mateix,del primer i segon d’Educació Infantil i amb l’àread’Educació Física de primer cicle de Primària,aquesta proposta de treball psicomotriu s’adreça fo-namentalment al professorat d’aquests nivells edu-catius.

El primer que voldríem destacar és l’encert deltítol del vídeo —Moure’s per conèixer— ja que, fins itot abans de visionar-lo ens permet reconèixer quees tracta d’una proposta amb clara sintonia amb elspostulats del constructivisme. A grans trets, aquesttítol ens recorda que l’acció motriu és el primer ins-trument de coneixement i d’expressió dels infants i labase del desenvolupament de la intel·ligència. Elsnens i les nenes construeixen la intel·ligència i elconeixement d’ells mateixos, de les altres persones idel món social i natural que els envolta de formapràctica, és a dir, actuant, explorant i experimentanten moviment sobre ells mateixos, sobre les perso-nes i sobre els objectes. L’activitat pràctica prece-deix la mental i l’infant arriba a ella a mesura que vavivenciant, interioritzant i representant simbòlica-ment la pròpia acció motriu. Tot i això, recordem que

CristinaCuadro de texto Comunicació Educativa, nº 12, 1999, 56-58 ISSN: 1575-9911. EISSN: 2339-5559 http://www.revistes.publicacionsurv.cat/index.php/comeduc

57

infants”. De forma sintètica destacarem tot seguit lesque, al nostre parer, són les principals aportacionsde aquest model:

• És un model ampli i flexible que ofereix idees,estratègies, metodologies i recursos materials perorientar la pràctica psicomotriu a l’escola. És, doncs,un model orientatiu i suggeridor, adaptable a lescondicions espacials i als recursos materials de ca-da escola, un model que, alhora, «dóna peix i en-senya a pescar».

• És un model metodològicament no directiu iprofundament interactiu que respecta, conrea i apro-fita l’activitat espontània dels nens i nenes com a viaper afavorir el seu desenvolupament psicomotriu. Lafunció de l’educador/a és suggerir, animar i acollirles iniciatives i propostes motrius dels mateixosinfants; donar-los suport afectiu; vetllar per la sevaseguretat física; organitzar i «bastir» les activitatsmotrius en el curs de la seva realització. En unaparaula, estar disposat a donar la mà sempre quel’infant la demani o la necessiti i estirar-lo suamentper tal que assoleixi un nivell de desenvolupamentmés avançat. En aquest sentit, el model ens remetmolt de prop a la teoria del desenvolupament pro-posada per Vigotski, recollida al marc curricularper a l’ensenyament obligatori: «L’ensenyamenteficaç és, doncs, el que parteix del nivell de desen-volupament efectiu de l’alumne, però no per aco-modar-s’hi, sinó per fer-lo progressar a través dela zona de desenvolupament pròxim, per ampliar iper generar, eventualment, noves zones de desen-volupament pròxim». Per altra banda, partir de lespropostes fetes pels mateixos infants i de la sevaactivitat espontània (dels coneixements psico-motrius previs) afegeix un component de signi-f icació a l ’aprenentatge motriu (aprenentatgesignificatiu) i de motivació intrínseca cap aquesttipus d’aprenentatge.

• És una proposta que contempla i potencia lacontinuïtat entre el treball psicomotriu a la sala depsicomotricitat i el treball a l’aula. El vídeo ens mos-tra de forma entenedora com es poden coordinar lesactivitats que els infants fan a la classe a propòsit del’aprenentatge d’altres continguts amb les activitatsque fan a la sala de psicomotricitat, així com lesimplicacions entre els aprenentatges psicomotrius iels aprenentatges d’altres continguts curriculars. Lautilitat d’aquest model per als mestres és, doncs,evident, sobretot tenint en compte les OrientacionsGenerals donades en el Currículum d´Educació In-fantil: «Les àrees curriculars s’hauran de concebreamb un criteri de globalitat i d’interrelació».

• És un model que entén el treball psicomotriu a lasala de psicomotricitat com una seqüència de fasesque se succeeixen de forma coherent i ordenada.Cada fase continua lògicament el treball de la faseanterior i, alhora, prepara el treball de la fase posterior.A més a més, la seqüència de treball proposada refà iconrea el procés espontani seguit pels mateixosinfants: Vivenciar-Analitzar-Representar l’acció motriu.Al nostre parer, aquesta lògica del treball psicomotriués un dels factors més determinants a l’hora deconsiderar-lo com un model altament vàlid per afavorirel desenvolupament psicomotriu.

• És un model aplicable al treball de qualsevolaspecte del desenvolupament psicomotriu. Al vídeotrobem exemples del treball sobre la motricitat gros-sa, la coordinació dinámica, l’equilibri, el to muscu-lar, la independència motriu, el control respiratori i larelaxació, l’orientació espacial i temporal, la mímicafacial i corporal, la coordinació òculo-motriu… Entant que abasta tots els aspectes del desenvolu-pament psicomotriu, hi afegim que el model és unaproposta completa i com a tal permet un treball glo-bal de la psicomotricitat.

• No és tan sols una proposta teòrica sòlidamentfonamentada, sinó també una proposta de pràcticapsicomotriu. Visionant la cinta, els educadors i educa-dores d’Educació Infantil i primer cicle de Primàriapoden descobrir línies i criteris d’intervenció moltpràctics en els quals inspirar-se per tal d’afavorir eldesenvolupament psicomotriu dels infants, així commaterials i recursos molt diversos. Pel que fa als alsmaterials, afegiríem que la pràctica psicomotriu,malgrat que es pot fer aprofitant materials diversos ipostser no estrictament psicomotrius, es fa molt milloramb materials especialment dissenyats per a aquestafinalitat, i un dels objetius de les escoles que esproposin fer una bona educació psicomotriu hauria deser adquirir a poc a poc aquest tipus de materials.

• Un darrer aspecte del model a destacar és lavivència positiva que la pràctica psicomotriu propo-sada sembla produir en tots els participants, siguinmestres o infants. Ens ha sorprès gratament l’aired’afabilitat, empatia, col·laboració, alegria i goig quees respira a la sala de psicomotricitat mentre estreballa, la qual cosa ens suggereix que quan estreballa bé la práctica psicomotriu és un delscontinguts curriculars que més plaer pot produir entotes les persones que hi participen. Com diuen Isa-bel Viscarro i Cori Camps, la pràctica psicomotriuque proposen vol propiciar en els infants el pas delplaer de fer al plaer de pensar. ¿Podem els educa-dors desitjar una altra cosa més?

58

Si al començar dèiem que el model ens semblavauna proposta amb clara sintonia amb els postulatsdel constructivisme, ara, en acabar, afegim quetambé, tal com hem anant veient, és una propostaamb clara sintonia amb els principis psico-pedagògics i les Orientacions Generals del Currí-culum d´Educació Infantil i Primària, on es diu queels mètodes emprats en situació d’ensenyament-aprenentatge han de tenir certes característiques:afavorir l’activitat de l’infant; utilitzar el descobrimentcom a mitjà privilegiat per establir nous aprenen-tatges; potenciar la memòria comprensiva; asse-gurar la funcionalitat dels coneixements. Totes lesraons esmentades en porten a valorar molt positi-vament el model de pràctica psicomotriu presentatper Cori Camps i Isabel Viscarro i a recomanar-lo atot el professorat d’Educació Infantil i Primària.

A Cori Camps i Isabel Viscarro, les coneixem faja molts anys. Són companyes de treball de la facul-tat de Ciències de l’Educació i Psicologia, i del seuentusiasme i treball seriós en el camp de l’educaciópsicomotriu donen fe els articles que han publicat,les comunicacions que han presentat en diversoscongressos i trobades d’educació psicomotriu i les janombroses promocions d’alumnes que han estatformats per elles dins dels estudis de Magisteri iPsicologia.

Carme Conde Delgado de MolinaPsicologia Evolutiva i de l’Educació

Polina és el nom familiar que es dóna a lespersones que es diuen Paulina. Abans n’hi haviamoltes a Ascó, però actualment no es posa. Ladarrera Paulina té 35 anys, tot i que santa Paulinaés una de les patrones de la població.

La protagonista, la meletxa Polina, serveixd’excusa per, mitjançant les seves aventures, pre-sentar tot un seguit de paraules i expressions prò-pies de la zona que banya l’Ebre català, algunesmés concretes de pobles de la Ribera i, tal vegadaaltres genuïnes d’Ascó.

És evident que del diàleg que es pot despren-dre d’entre els personatges d’un conte breu resultaimpossible recollir tot el vocabulari local existent.Per tant, el que es pretén és donar a conèixer iconservar la parla pròpia de la zona perquè esde-vingui una eina didàctica per als mestres, ja quepoden adaptar el conte a la realitat lingüística prò-pia.

El conte s’estructura en dues parts: el relat prò-piament dit i una segona part on es recullen 127entrades amb els comentaris al vocabulari localmés característic. En aquesta última, a banda d’in-cloure les paraules que es podrien considerar de“manual” (granera, roig, pitxell, espill…), també s’hirecullen paraules que, de vegades, passen desa-percebudes o en el més absolut dels oblits.

Penso que la intencionalitat dels autors, a ban-da de donar a conèixer un conte que traspua tota lafrescor i l’agilitat de la llengua parlada a Ascó, és lade conscienciar la gent de la riquesa de la parlapròpia de cada indret, de la importància de conser-var-la com a tret diferencial propi i, alhora, inte-grador d’una realitat lingüística més àmplia: lallengua catalana. És evident que la Maria Lourdes ien Biel volen animar aquells que estimen la sevaparla i no la menyspreen, que l’usen i no se’n sen-ten estranys ni ridículs; ans al contrari, se’n sentenorgullosos i la fan servir a tot arreu, conscients dela seva riquesa i particularitat.

Agustí Salvat AltésDidàctica de les Ciències Experimentals

AMBRÓS, M. L. i PUBILL, B.LA MELETXA POLINA.Edita Ajuntament d’Ascó.1998. 24 pàgs.

La meletxa Polina és unconte que van inventar elsautors (Maria Lourdes Am-bròs i Biel Pubill), mestres

del CEIP Sant Miquel d’Ascó, amb motiu del Col·lo-qui de la Societat d’Onomàstica que se celebrà aUlldecona l’any 1997, en la temàtica referida a vo-cabulari oral.

Meletxa és el nom que rep una espècie determi-nada de formigues. Es caracteritzen per ser moltmenudes i de color roig. Tot i la seva petita mida,són molt agressives. A Móra d’Ebre i altres pobla-cions veïnes reben el nom de melitxes.