Llibre Falla J. Ramon Jiménez Xàtiva 2013

jrj 2013 1

Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades

ametles i olives negres un arròs fet amb costelles

Al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles

pessigant les emocions.

Al país de les rialles...

Al País de la OliveraObrint Pas

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

2

Llibre editat perl’A. C. Falla Joan Ramon Jiménezde Xàtiva (La Costera) l’any 2013

www.fallajrj.com

Equip de redacció Verònica Llopis, Isabel Gosálbez, Anna I. Calvo,Rafa Tortosa, Patri Viñes

Fotografies Foto Estudio - Federico, Rafa Tortosa, Patri Viñes, Isa-bel Gosálbez, Jorge Sánchez, Josep Gimeno, Arxiu Manolo Sanchis, Arxiu Guillem Alborch.

Col·laboradorsGuillem Alborch, Sergio Bono, Xelo Descals, Javi Lara, Guillem Pérez, Ramon Estellés, Rafa Tortosa, J. Vicent Tortosa

Il·lustracions PortadellesRafael Boluda

Esbossos i dibuixosVenancio Cimas, Manolo Rubio

Coberta i maquetació covanegradisseny

PublicitatLa Comissió

ImpressióMatéu impressors, s. l.

Dipòsit legal XXXXXXXXXXX

Tirada400 exemplars

Col·laboraGeneralitat Valenciana.Conselleria d’Educació

L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el con-tingut dels articles dels col·laboradors.

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i es-crita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmen-ta la procedència.

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.org/)

jrj 2013 3

falla Joan Ramon JiménezXÀTIVA 2013

4

índex salutacions 6 programa de festejos 8

fallera Major 12

Alexa Gramaje i Victoria 14 dossier: falles i teatre de carrer: música, sàtira i foc 16

Pregó (satíric) de la cercavila Xelo Descals 18 Falles i Teatre al carrer Rafa Tortosa 20 La falla-sainet i la falla com a representació teatral Ramon Estellés 36 L’essència teatral a la cavalcada del ninot Guillem Alborch 40 El teatre faller Sergio Bono 54 Desfilades de fallers i bufons... Javi Lara 58

els cadafals 62

Falla Infantil Parc Infantil a la plaça del poble 64 Falla Gran Cercavila socarrada 68

la falla nostra 84

Entrevistes 86 La Comissió 91 Record d’un any, Carla 98 Premis 2012 100 Memòria 2012 102

4

jrj 2013 5

pròlegfalles i teatresàtira i carrermúsica i foc

El FALLASSO. La nostra icona d’enguany, un pallasso (sense ser despectius, sinó tot el contrari) fent malabars però vestit de puntelló, és el punt de partida d’una relació que pretenem plasmar als fulls d’aquesta publicació. Les similituds entre la nostra festa de les falles i el teatre de carrer —música, foc, sà-tira, comèdia... — són el material d’estudi d’enguany.

Sobre una fresca, desenfadada i atrevida maquetació, però sempre guardant unes formes que intente donar-li rigor on li pertoque i un toc de diversió on es requerisca, presentem un interessants textos analitzant el tema proposat. Rafa Tor-tosa, Ramon Estellés, Guillem Alborch, Javi Lara i Sergi Bono ens han resolt totes les relacions possibles entre falles i tea-tre de carrer, i Xelo Descals ens ha posat el toc d’humor amb un satíric pregó de l’actualitat i que serveix d’enllaç amb el cadafal faller, el qual descriu tota un cercavila socarrada en forma de teatre urbà amb cames–llargues, enans, faquirs, ar-lequins, pallassos, malabaristes i dimonis del correfoc. Per a l’explicació infantil hem tingut l’oportunitat de tindre la plo-ma de Vicent Tortosa, qui durant els primers exercicis fallers d’aquesta comissió exercia com a coordinador dels llibrets fallers. I també, agrair la cessió d’il·lustracions de Rafael Bo-luda per a les portadelles.

Cal agrair la desinteressada col·laboració d’aquestes persones (i d’altres més que col·laboren en l’anonimat) així com de tota la gent de la comissió que creu amb les possibilitats d’aquest llibre i que cada any que passa, des de la seua menuda tasca, col·labora per a què aquest llibre siga el que és: un referent literari faller.

Gaudiu del llibre i, sobretot, de les falles.

6

tots els simpatitzants de les falles:

Des d’aquestes línies, un any més, vull dirigir-me a tots aquells que tinguen l’oportunitat d’adquirir aquest llibre. Aquest darrer any, vaig poder viure de manera diferent la nostra festa fallera, festa que segons es coneix, també es vol més. Els sentiments que provoca tot el que comporta són encara més grans quan la gent que et rodeja és com la gent d’aquesta comissió, gent treballadora, que viu la festa i la fa viure, que fa que tot siga especial. Per a d’ells una forta abraçada.

També vull donar les gràcies a totes les persones que desinteresadament col·laboren amb nosaltres per a què la comissió i la festa fallera siguen encara més grans si cal, abonats del barri, empreses i particulars.

A tots emplaçar-los a que s’arrimen al nostre cassal a gaudir amb nosaltres d’aquestos dies de festa i així que coneguen com és la nostra comissió.

Permitiu-me que done les gràcies a Carla, fallera major infantil de 2012, i a la seua família per haver sigut nostra representant i per tots els moments que juntes hem passat.

Als nostres representants del 2013, Alexa i Joan, dir-los que si el que ja han viscut els ha agradat, que no dubten que el que ara ve és el millor, la culminació d’un any ple d’esperança i d’il·lusió. Tots els somnis d’un faller complits quan cremem les nostres falles. Espere que a la fi siga com vosaltres havíeu somiat.

Finalment, em queda desitjar que siguen, per a tots, unes falles meravelloses.

salutacióA

Yolanda Pérez i FerriPresidenta de la falla

6

jrj 2013 7

salutacióenvolguts fallers, simpatitzants de les falles i veïns en general:

Ara que ja s’acosten les festes josefines, voldria fer participe a tot aquell que així ho vullga, d’aquesta festa tan important per als valencians.

M’agradaria que s’acostaren a aquesta festa per a que coneguen l’essència de les nostres tradicions, el que representa la música per a tot faller, la pólvora quan esclata i les emocions dels fallers envers aquesta festa.

Als fallers d’aquesta comissió donar-los les gràcies des d’aquestes línees, ja que sense ells aquest any no haguera sigut tant fàcil de portar, i emplaçar-los a que, una vegada la feina està feta, gaudim de la festa que ens espera a tots junts.

Gràcies a tots per estar ahí

Només en queda desitjar-los a tots bones festes,i que visquen les falles!i que visca la falla Joan Ramon Jiménez!

Joan Badenes i GramajePresident infantil de la falla

B

7jrj 2013

8

Diumenge, 13 de gener18 hores, Gran Teatre

Proclamació de la fallera Major de la nostra comissió,

Alexa Gramaje i Victòria

Diumenge, 27 de gener18 hores, Gran Teatre

Proclamació de les falleres Majorsde Xàtiva i llurs corts d’honor

Dissabte, 2 de febrer21 hores, Casa de la Ciutat

Crida de les falleresMajors de Xàtiva

22 hores, Salons PalasietSopar de la crida i de Germanor fallera

Diumenge, 10 de febrer11 hores, l’Albereda

Ral·li humorístic faller infantil14 hores, Casal

Dinar

programade festejos

jrj 2013 9

Dissabte, 16 de febrer21 hores, Casal

III Concurs Internacional de truites

Diumenge, 17 de febrer14 hores, Casal

Dinar de paella18 hores, Casal

Xocolatada

Diumenge, 24 de febrer11:30 hores, Casa de Cultura

Inauguració i lectura de l’actade premis de l’exposició del ninot

i del Concurs de Maquetes

Divendres, 1 de març20 hores

Presentació llibre de la JLF

Diumenge, 3 de març11 hores, l’Albereda

Ral·li humorístic faller infantil19 hores, Casal

Presentació Llibre JRJ13 i el Verí del Foc 7

Dissabte, 9 de marçGran Teatre

II mostra de play back infantil18 hores, Casal

Berenar amb disfressesoferit pel president infantil,

Joan Badenes i Gramaje

Diumenge, 10 de març14 hores, Casal

Dinar

Divendres, 15 de març

8 hores, L’encreuatPlantà de les nostres falles

14 hores, CasalDinar

22 hores, CasalSopar de la nit de la plantà

amb la tradicionaltorrada d’embutit

10

Diumenge, 17 de març

9 hores, CasalEsmorzar amb pa, tomaca i pernil

13:30 hores, BarriCercavil·la

14 hores, Jardí XXV anys de PauMascletà

14:30 hores, CasalDinar amb cassoles

17:30 hores, Pel nucli urbàVisita oficial a les falles

23 hores, CasalSopar i després discoteca

Dissabte, 16 de març

8 hores, BarriDespertà

9 hores, CasalEsmorzar de coques de cansalà



14:30 hores, CasalDinar

19 hores, Casa de la CiutatLliurament de Premis

23 hores, CasalSopar i després

nit de disfresses amb discoteca

jrj 2013 11

Dimarts, 19 de març

8 hores, BarriDespertà

9 hores, CasalEsmorzar

12 hores, Ermita de St. JosepMissa en honor a St. Josep

i posterior trasllat14 hores, Jardí XXV anys de Pau

Mascletà14:30 hores, Casal

Dinar18 hores, Barri

Traca quilomètrica21 hores, Carrer Camí dos molins

Cremà de la falla infantil22:30 hores, Casal

Sopar de torrada de carn24 hores, L’encreuatCremà de la falla

Dilluns, 18 de març

9 hores, CasalEsmorzar



14:30 hores, CasalDinar de paelles

18 hores, Des de l’Avgda. SelgasOfrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu

23 hores, CasalSopar i després discoteca

jrj 2013 13

fallera major

13jrj 2013

14

Fallera major 2013

AlexaGramaje i Victòria

jrj 2013 15

jrj 2013 17

dossierfalles i teatre al carrer:sàtira, música i... foc!

17jrj 2013

18

eïns i veïnes, d’aquesta Il·lustre Ciutat, isquen tots de casa per veure l’espectacle que els hem preparat. Per poder realitzar-lo necessitem la seua col·laboració —som una companyia modesta sense cap subvenció— i sols posem una condició: queda prohibit parlar de la prima de risc, del tipus d´interés, llegir el BOE i el DOGV ni preocupar-se, què haurà aprovat el proper divendres, el Consell de Ministres. Per això ja hi haurà temps després de la Festa.

L’I·lustríssim Alcalde dirigirà la banda de música que ens acompanyarà. Amb ell van els nans i els camallargs. Funcionaris de carrera i col·locats a dit, deduïsquen vostés a quin grup s’han afegit.

Abans de continuar, he de dir, que hem arribat, amb l’Ajuntament d’aquesta històrica ciutat, a l’acord d’actuar gratuïtament perquè al partit d’aquest gran senyor —que ara ningú ha votat— no li traus un euro ni per casualitat. Comença l’espectacle que els hem preparat! Que no els faça vergonya participar. Ja vivim en un circ on els polítics no paren d’actuar i si ells no en tenen, de vergonya, vostés, que a cap ciutadà han fet un desgraciat, tampoc en deurien de tenir. Voluntaris per actuar?

Tot seguit amb foc jugarem. No tinguen por de cremar-se perquè cremats ja estem de fer tants números per arribar a final de mes. No sabem si gràcies a l’herència rebuda o als poca-soltes que estan en el poder.

Necessitem la col·laboració per actuar amb els arlequins i bufons. Veig moltes mans alçades. No esperava tanta participació! Els afectats per la Llei de Dependència; els estalviadors —amb preferents però sense preferència ja que no tenen ni despatx, ni xofer privat; no han anat de viatge a càrrec de l’empresa ni Telefònica els ha contractat—; el professorat, el sector sanitari i el personal de justícia— que demanen una educació, una justícia i una sanitat pública i gratuïta per a tots—; els aturats de llarga duració— que cada vegada cobren menys i estan pitjor—; els malats que ara paguen l’ambulància; els desnonats que

18

Pregó (satíric)de la cercavila

Xelo Descals

V

jrj 2013 1919

dormen al carrer... i altres grups que no reconec s’han unit aquest grup. Se senten titelles: ells parlen per a una colla de «ninots» –que no indultarem i ben a gust cremarem– que no els escolten perquè continuen cobrant un bon sou i molts s’han endut els diners que havien de rebre ells.

Demanem a la polícia que no en detinga cap. Açò no és una manifestació al voltant del Senat, és l’actuació de gent que vol canviar la situació actual. Moltes gràcies a tots!

La senyora Maria, pensionista; vol intervenir dins del grup dels malabaristes. El seu gran espectacle consisteix a arribar a final de mes pagant tot el que pagava més els medicaments. Continua la seua actuació demostrant-nos com manté, a més a més, la família del seu fill—aturat de llarga duració— amb 400 euros de pensió. Donem-li un fort aplaudiment! Açò si que té mèrit i no les reformes de la llei!

Pere, l’ecologista, vol actuar. Està prou enfadat perquè ell reciclava voluntàriament i ara li ho volen fer pagar. Al grup de pallassos es vol ajuntar. Observe que a ells s’uneixen altres ciutadans que veuen com la ciutat no millora malgrat pagar i pagar. Ells no li veuen la gràcia però si li la veuen els que estan governant.

No tinguen por d’actuar amb els faquirs! Cada dia els poderosos ens claven ganivetades en forma de retallades. Ells no s’han aprimat però al poble ben fluix de diners han deixat. I què fa l’oposició: calla i traga com en temps de Felip de Borbó.

Per finalitzar actuaran els mags. Veig en aquest grup moltes personalitats: exministres, exconselllers, exdiputats, exbanquers i algun membre reial que han fet desaparèixer milions i milions sense embrutar-se les mans. El truc consisteix en no saber on estan. No m’ho esperava, ha arribat el Mag més Gran! Quan a aquest els condemnen, ell els indultarà! Vostès no ho intenten, això de robar, perquè en la presó és podriran.

Moltes gràcies a tots per la seua col·laboració, ací acaba la nostra actuació per tota la vila. Aquest any l’hem feta amb llibertat i en la nostra llengua. Amb les propostes d’espanyolitzar, d’internacionalitzar, de privatitzar... en resum, de tocar els collons al personal, no sabem si el proper any ......... (els aplaudiments de la gent no deixen escoltar el final).

jrj 2013

20

Remat de la falla Casting (Miguel San-taeulàlia Serran, Nou Campanar, 2011). Arxiu JoAn CAstelló

20

jrj 2013 21

es dels seus inicis, les falles han estat vinculades al te-atre, els cadafals fallers són una forma de representació, on els ninots es transformen en actors. En 1806, el francès Alexandre Laborde descriu la celebració de les festes en honor a Sant Josep escrivint que «los ebanistas y carpinteros realizan por las calles, cada uno delante de su obrador, unas representaciones verdaderamente teatrales, Se trata de figuras de tamaño natural, vestidas con la ropa adecuada. Su estructura interior es de madera muy ligera, su cara una máscara de cartón, y los vestidos, peinado y adornos son de papel, a veces hechos con mucha destreza. Las figuras están sobre una gran pira, oculta por un espeso círculo que la rodea, formado por falsos adornos dispuestos artísticamente, que presentan, con cierta propiedad, la figura de un teatro»1.

Aquesta descripció no deixa dubtes de l’existència d’una vin-culació entre el teatre i els cadafals fallers, considerats morfo-lògicament com la falla escenari, sainetesca o teatral, tipologia que predomina fins el 1900. Aquestes tipus de falles responien geomètricament amb un poliedre rectangular que servia com entaulat o escenari, on es representava de forma satírica una escena d’una peça dramàtica com sarsueles, operetes i comèdi-es bufes més populars (Borrego i Hernández, 1999: 328).

El propòsit d’aquest treball no està en quedar-nos amb aques-ta relació entre les falles i el teatre, sinó recercar altres nexes d’unió entre ambdues realitats, incidint profundament, dins

Falles i Teatre al carrerRafa Tortosa i Garcia

D

1 El text s’hi troba a l’obra Itinéraire descriptif de l’Espagne.

22

del teatre, en el realitzat al carrer —considerat com un teatre festiu, alegre i divertit— i, que com ob-servaran, té moltes característiques semblants a la festa fallera, no sols amb els monuments fallers sinó amb actes com les presentacions, els passacarrers, les desfilades o al-tres activitats que es desenvolupen principalment al carrer.

La relació teatre i falles és patent. Trobem un bescanvi continu entre ambdues realitat: les falles són un teatre així com el teatre està a les fa-lles. Sintetitzant, veiem les següents relacions:

Els cadafals fallers:– representaci-ons teatralsEl teatre faller– : l’apropòsit i les pre-sentacions falleresDesfilades teatrals a l’espai urbà:– cavalcades, ral·lis i altres activitatsTeatralitat festiva: – les falles com a ritual

Hem de puntualitzar que les re-lacions enumerades vinculen la nostra festa fallera amb una con-

cepció general del teatre, i que més endavant intentem justificar. Al cas que particularitzem, el tea-tre de carrer, les falles tenen uns trets comuns amb aquest tipus d’art escènic, i que llevat del tea-tre faller, les altres tres relacions estan vinculades fortament amb al teatre urbà, gràcies a una sèrie d’elements com són:

L’espai urbà (el carrer)- La comèdia- El foc- La música-

Dins d’aquesta relació també farem referència als personatges apare-guts al teatre de carrer. Un compen-di de clowns, pallassos, arlequins, bufons, còmics, artistes especialit-zats... amb els seus fantàstics arte-factes posen notes d’il·lusió, humor, sarcasme o sorpresa, recolzats pels seu vestuari i attrezzo carregat de colorit i sorprenents formes, trames i matisos. Per tal motiu, farem un repàs d’aquestos personatges però vinculats als monuments fallers i allò que representen.

El carrrer lloc on es desenvolupent les realitats del present estudi. L’espai urbà, junt la música, el foc i la comèdia-sàtira, són els vincles es-tablerts entre les falles i el teatre de carrer. Foto RaFa toRtosa.

jrj 2013 23

El teatre de carrer

No és la intenció d’exposar tot allò que és considerat teatre de carrer, però si posar al lector en situació dins d’aquest estudi.

Resulta difícil definir el teatre de car-rer, atès que la seua acotació és molt variable, però el que si queda clar és que està concebut com a vessant lú-dica tradicional, ideal per a l’anima-ció i la festa. Per tant, la denomina-ció de teatre de carrer apareix com una convecció per determinar, en els dies en què vivim, una activitat artística que se centra en la ubicació de l’espectacle teatral en un context urbà (Piquer, 2003: 94).

Atenent als inicis i història del teatre, resulta curiós com l’origen de les re-presentacions de l’art dramàtic esti-ga ubicat al carrer, un lloc espontani i natural, i que, en pas dels anys, els teatres siguen un espai alternatiu a aquest espai. Cal recordar que a l’època grega (segle v a. C.), els jo-glars o cors sàtirs, muntats sobre al carro de Tespis —dramaturg i actor grec—, recorrien els llocs més po-pulars de l’antiga Grècia i, sota els efectes del vi, ballaven i cantaven di-tirambes —composicions populars, de caràcter violent, delirant, primitiu, que agradava en gran manera al po-ble— dedicades a Dionís, que era el déu del vi i la fertilitat. Aquestes ma-nifestacions, en forma de Comèdies, servien per a satiritzar als déus, i s’en-carregaven de transmetre històries per mitjà de les quals denunciaven els encerts i desencerts de polítics i filòsofs, ridiculitzant-los i satiritzant-los d’una manera fantasiosa. També feien ús de la caricatura de costums, on posaven en escena assumptes de

la vida quotidiana (González, 2007: 39-40). Estes manifestacions tenien la característica de ser realitzades a l’aire lliure i de dia, fent la relació en-tre actor i públic més directa.

Al segle xvi, aquest tipus d’espectacle fou reprès pels actors de la Comedia dell Arte. Aquests pallassos represen-taven amb les seues màscares i dis-fresses —en llocs oberts on es con-centrava el públic—, a diferents per-sonatges de la societat, i inventaven parlaments que estigueren d’acord amb el tipus de personatge. Els di-àlegs que es produïen entre ells, en general, transmetien el descontent i la frustració del poble, que trobava ací una manera lliure de comunicar els seus sentiments.

D’aquest tipus de representació a l’ai-re lliure sorgeix el nou teatre de car-rer, que estableix un art menys elitis-ta, més popular i irreverent. El teatre urbà que coneixem hui en dia, apareix entre els anys seixanta i setanta, com un mitjà ideal per a l’experimentació teatral i per a la transgressió o crítica dels valors políticament correctes del moment (Puchades, 1999: 385-386).

Igual que qualsevol teatre, el de carrer també és un mitjà de comu-nicació per excel·lència, atès que, en manifestar-se en qualsevol soci-etat, en qualsevol espai i temps, és capaç de transmetre missatges a la comunitat en la qual es desenvolu-pa, i utilitzar altres mitjans expres-sius com el físic de l’actor, el vestu-ari, la música, els efectes sonors o luminotècnics, efectes pirotècnics o l’ús d’enormes estructures.

Si com hem dit, atès que el teatre de carrer no té acotada la seua di-

24

mensió, a aquest gènere pot tindre cabuda la convocatòria lúdica de les festes associades a una representa-ció, l’anomenada carnavalització. Com diu Alfred Piquer, «la represen-tació de la disfressa entre el poble sempre ha estat una mena de teatre no canònic que ha servit de suport a algunes tradicions populars i mani-festacions parateatrals».

Relacionat aquest últim amb les fa-lles, Xavier Costa (2003: 39 i 40) diu que «las Fallas tienen una sociabili-dad festiva callejera que es muy pró-xima a la de otros tipos de fiestas, que podemos denominar “festividades de cabalgata” y “carnavales de calle”, rea-lizadas al aire libre [...]. Ejemplos de algunas de sus características son el comensalismo callejero, el énfasis en pasacalles en los que los habilidosos movimientos del cuerpo disfrazado o en trajes de gala son acompañados por la música, las flores o la pirotec-nia. Estas actividades están situadas en el contexto de un sentido medi-terráneo muy lúdico de la vida en la calle, de una sociabilidad festiva muy expresiva y de un sentido de la tras-cendencia marcado por la sensibili-dad hacia lo efímero». Com veurem amb posterioritat, estem parlant de la festa com a representació (J.L. Si-rera, 1998: 53-55), i un exemple molt clar, és la cavalcada del ninot.

Dins del teatre urbà té cabuda un teatre animat que engloba una sèrie d’espectacles de diferent format es-cènic i estètic que tenen en comú la utilització de figures o ninots mane-jats per l’home. Del teatre animat cal destacar el titella. En molts casos es tracta d’un teatre no escrit, basat en l’aparell escenogràfic i en l’expressió corporal (Lloret, 1999: 357).

Feta aquesta mena d’explicació so-bre el teatre de carrer, és moment de ressaltar els lligams entre aquest i la festa fallera.

L’espai urbà

L’espai urbà, el carrer, on es de-senvolupen els borns de la nostra relació, presenta uns trets i possi-bilitats per a realitzar les activitats festives. Dóna llibertat i accessibili-tat als participants i el ciutadà que hi vol actuar com a espectador, és un espai relativament infinit, és a dir, «sense parets» i que com a festa urbana permet al potencial espec-tador entrar i eixir sense conflictes (Ariño, 2000: 34). I d’aquesta forma, la recerca d’espectadors és més fà-cil, qualsevol siga la seua condició social, econòmica o cultural. Cal afegir, que la ubicació de l’activitat comporta un significat d’aquest es-pai, i genera una càrrega de símbol major que les que puga aportar una sala, i per tant les connotacions són molt majors.

La comèdia

Una vegada donada la importàn-cia del lloc, cal que ens detinguem amb la comèdia, que pot ser un nexe d’unió entre les falles i el teatre. La comèdia fixa i retè els aspectes ria-llers o ridículs de la vida i els exposa públicament sobre l’escenari davant un grup de persones, ressaltant els defectes per fer-nos riure, però com-plint a més una funció educativa i moral. En paraules de Rafael Pérez Borredà (1996), «és la farça ridicu-laritzadora de vicis i costums». La comèdia, com les falles, exerceix la seua llavor crítica i docent a través de la comicitat i de la rialla. La sàtira

jrj 2013 25

és una crítica còmica on s’exerceix ordinàriament sobre persones con-cretes o populars, éssers humans fà-cilment reconeguts pel públic.

Doncs un teatre de carrer, on la ma-joria dels seues personatges tenen un perfil còmic, desplega un con-tingut satíric davant els espectadors presents, inclús genera una diversió plena d’humor, sarcasme inclús de burla fàcil. I com les falles, serveix de crítica social contra aquelles perso-nes més influents o que ens han de-cebut, contemplant un major sentit crític la realitat de l’entorn.

La sàtira, no està només present als cadafals fallers, sinó es mostrada en cercaviles com la cavalcada del ni-not, on els fallers, convertits en ac-tors, realitzen una desfilada satírica i còmica representant tot allò esmen-tat. És evident que la cavalcada és un acte on el teatre de carrer és present, no amb els personatges i artefactes tradicionals d’un teatre de carrer, però si com una desfilada, satírica i còmica, exposant un argument i dis-posició de temes actuals.

El foc

El foc és a les falles, l’element fona-mental de la festa, el seu origen, la seua justificació (Oltra, 2002: 13). El foc, antropològicament parlant, per un costat purifica i destrueix les for-ces del mal, i per un altre, és màgia imaginativa que busca assegurar la provisió de llum i calor en el sol. Res-saltem açò perquè els valencians, englobats dins de la festa popular i cultura mediterrània, sempre ha uti-litzat, amb gran devoció, el foc com a element simbòlic de poderós con-tingut espectacular, present a molts festivals ígnics estesos per tot arreu. I des d’aquest punt podem trobar, no una relació, però sí un ús comú de la pólvora i el foc, tant a les falles com les desfilades festives considerades com a teatre de carrer. Coets i focs d’artifici omplin de màgia aquestes activitats. El soroll del coets i la llum —amb la diversió i esplendor del colorit— pro-vocada per les encisadores flames i espurnes, són elements imprescindi-bles i rellevants en els dies de falles. I la cremà de les falles és la festa, tot està al voltant d’aquest acte.

La comèdia, junt la sàtira estan presents al mo-nument faller així com al teatre còmic, amb els personatges dels clows i semblants. Foto RaFa toRtosa

El foc és primordi-al per a les falles. No hi harien falles sense el foc de la cremà. Foto PatRi viñes

26

Dins del teatre de carrer, hem de considerar el correfocs com la màxi-ma expressió d’un espectacle de foc, on la pluja d’espurnes i la penetrant olor de pólvora fa partícip de l’espec-tacle a un públic entusiasta captivat per la coeteria, el ritme trepidant, la música i la ballaruca festiva. A ban-da de les colles de dimonis, esteses per tot arreu del País Valencià, hem de fer ressò de companyies teatrals, especialitzades al teatre urbà, i que han utilitzat contínuament el foc i la pólvora en els seus espectacles, el grup català Els comediants o el grup valencià Xarxa teatre, el qual va nài-xer com un grup de teatre de carrer però amb el propòsit de realitzar una interpretació teatral de tradici-ons populars autòctones i de totes aquelles festivitats valencianes que incloïen foc, per tal de recuperar-les (Massip, 2005).

La música

Realment no es concep una festa sense música. Festejar unes falles sense música resultaria força estrany, i tal volta ens adonàrem de la impor-

tància que té quan no la tinguérem a qualsevol acte de falles. Entre les principals funcions de la música es troben la lúdica i la de vehicular con-tinguts de significació (Martí, 2002: 281), convertint-se com a element vertebrador de la festa. L’activitat musical a les falles és patent a les cercaviles, cavalcades i desfilades, escollint el tipus de música concret segons el desenfadat que siga l’acte. Amb la relació establerta a aquest escrit, tampoc es concep un tea-tre urbà sense la música, perquè la desfilada necessita ritme per moure l’espectacle. Fins i tot, els músics ac-tuants, tant a les falles com al teatre, formen part de l’espectacle en qua-litat d’actors, i que en molts casos, van abillats amb vestimenta pròpia de la funció o l’acte que es realitza.

Les falles i el teatre

Considerem el teatre com una posta en escena, que conté un moviment, amb gestos, amb guió i arguments, que usa paraules i mímica, i que es-tableix reaccions entre actor i espec-tador. Per un altre costat, als cadafals fallers, els ninots no tenen veu, estan en una posició distant davant l’es-pectador que la visita, estan quiets a una posició que intenta dir alguna cosa, de forma irònica, amb un únic gest, amb una caricatura.

Però essencialment la falla és una posta en escena. Tot l’argument a la vegada, en diferents escenes, però, que ironitzen exactament igual que el teatre, la vida i els costums de les persones. És tan real la seua força mordaç de crítica que només li falta el moviment i la veu per rubricar-nos allò que endevinem en la seua expressió (Pérez, 1996).

No es concep cap festa sense música. Les falles necessiten de l’acompanyament musical per de-senvolupar les se-ues activitats. Foto PatRi viñes

jrj 2013 27

I tot el que hem exposat té una rela-ció directa amb l’origen de la falla ac-tual, la d’un cadafal amb el seu ritual del foc i format per figures amb dosi d’art i literatura satírica. Com diu Jo-sep Lluis Sirera (2007: 21) «les falles es conformen com a tals en el moment que els ninots cobren presència i ens conten una història. Millor dit: repre-senten una història. I ho fan perquè comparteixen amb el teatre tres ele-ments substancials: la dramatúrgia del tableau2 (o quadre), el cadafal anàleg a l’escenari del teatre de por-xe, i els temes articuladors de l’acció i de la construcció dels personatges».

Agafant com a punt de partida açò úl-tim exposat i si ens centrem en la falla com a monument, sembla indiscutible el vincle entre aquesta i les manifesta-cions d’arquitectura efímera del bar-roc, també de contingut teatral, i entre el teatre i la primera tipologia morfo-lògica de les falles, la falla teatral.

Com hem indicat a l’inici d’aquesta exposició, al segle xix era freqüent la

utilització de la tipologia d’aquesta falla teatral o sainet, tant per la seua forma expositiva3 com pel seu argu-ment. Però cal fer un incís i deixar clar, segons bibliografia, la diferència existent entre els cadafals en forma d’escenari —considerats tipològica-ment com falla teatral—, i els que tenen un argument extret d’obres teatrals —anomenades falles-tea-tre—. Aquestes últimes, majoritàri-ament, foren exposades en falles de tipologia teatral, i que intentaren en tot moment tindre una lectura fron-tal i directa.

En aquestos casos, el cadafal faller plasma una determinada escena te-atral i els ninots prenen el lloc dels actors de la representació. De 1861 fins 1900 apareixeran 46 monu-ments dels denominats falles-teatre. La proliferació d’aquest tipus de falla és degut, segons Elvira Mas i Jorge Vitores (2010: 47), a l’èxit de la pri-mera falla en practicar-ho —Plaça del Tossal de 1860, representant

2 Josep Lluis Sirera descriu que el table-au consisteix a re-forçar els moments culminats de l’acció dramàtica amb la immobilització dels personatges en una actitud plàsticament efectiva i efectista, perquè quede clar així la intenciona-litat i el sentit de l’obra, i provocar de pas un impacte visu-al i emotiu entre els espectadors.

3 Les primeres fa-lles estaven forma-des per dos cossos: un pedestal poliè-dric que podria ar-ribar a dos metres d’alçària (cadafal) i un conjunt de figu-res que, de vegades amb moviment, re-presentaven l’esce-na consumida per les flames (escena satírica).

Falles al voltant de l’inici del segle xx, on es produeix el canvi de la falla te-atral a l’artística.

A l’esquerra, falla plaça de la Pelota de 1898 de Valèn-cia. aRxiu Manolo sanchis

A la dreta, falla del carrer Corretjeria de 1904, que va obtindre el primer premi. aRxiu Mano-lo sanchis

28

Urganda la desconocida—, i que en anys successius va ser objecte d’imi-tació. El fet de l’èxit radica en què les obres representades són molt popu-lars i, a més a més, la seua represen-tació ha sigut recent. Als cadafals es representaran escenes de comèdies de màgia, sarsueles,sarsuela bufa, opereta i sainets valencians.

No podem deixar de parlar de la relació entre teatre i falles, sense nomenar el teatre faller. Un teatre que, amb independència dels temes i els personatges, es vincula funcio-nalment amb la festa fallera (Sirera, 2007: 24), així com tradicionalment al teatre amateur. Un teatre que naix des dins d’unes comissions falleres ja consolidades que promocionen actes falleres com les presentacions falleres i les vetllades artístiques, concebudes per recaptar diners, o simplement, per passar-ho bé. Tam-bé té un origen al teatre dominical, realitzat per qualsevol institució cultural, col·legis, gremi o societat recreativa aficionada a l’art escènic. Atès que fer teatre era «llavors, una

bona solució... i una manera molt es-pecial de fer quelcom de transcen-dència i, alhora, divertir-se (i, també, somiar)» (Rodolf Sirera, 1974: 42).

Tot açò es recolza amb el gran èxit que va tindre el sainet entre les co-missions falleres. El sainet, inclús la revista musical valenciana, com a peça que recull costums valencia-nes, proliferà durant el primer terç del segle xx, i al ser representat per les comissions falleres, es convertirà en l’autèntic teatre faller, un teatre molt pla i superficial en quant a ni-vell de continguts (Borrego i Her-nàndez, 1999: 329 i 330).

La coincidència de temes entre les falles i el teatre — erotisme, paròdia i, sobretot, costumisme—, és evident degut a què la majoria dels autors dels llibrets fallers són importants comediògrafs del teatre popular des de temps de Josep Bernat i Baldoví, passant per Eduard Escalante, Maxi-milià Thous i Orts, Faust Hernàndez Casajuana, Josep Peris Celda, Ramon Andrés Cabrelles, Jose Ma. Esteve i Victoria, Francesc Amela i Vives o Al-

A les presentaci-ons falleres és fà-cil trobar-se amb la representació d’un sainet, com a teatre faller. En aquest cas, repre-sentació d’un sai-net pels membres de la comissió de J. R. Jiménez a la dècada dels no-ranta. aRxiu Falla JRJ xàtiva

jrj 2013 29

fred Sendín Galiana, entre d’altres. Alguns d’ells traspassaran, en sentit contrari, la relació entre falles i teatre, i agafaran com argument i tema de les seues obres les pròpies falles com ara La falla de Sen Chusep d’Eduard Escalante de 1870 o La comissió de la falla de Josep Ma. Esteve de 1929.

Aleshores, els llibrets de falla, expli-catius dels cadafals fallers, també re-cullen un model literari semblant a les sarsueles, col·loquis o comèdies, explotant en tot moment els recur-sos còmics del llenguatge: realisme, sàtira, humor grotesc i hiperbòlic (Marin, 1996: 127).

Consolidat el teatre faller en temps de la ii República, cal fer incís en un sub-gènere teatral faller: l’apropòsit, que seguirà la mateixa línia que el teatre faller basat en sainets, com l’humor i el sentimentalisme, però tot enllaçat amb la exaltació de la festa i la seua figura protagonista com és la fallera major (Sirera, 2007: 25).

També hem de parlar de les falles i la seua teatralitat existent en elles, refe-rint-nos als aspectes parateatrals in-

serits de la festa amb la cada vegada més complexa seqüència del ritual. Borrego i Hernàndez (1999: 327) co-menten que si considerem el conjunt de la festa com una dramatització, «es pot dir que la seqüència ritual fallera avança, des de la primigènia idea del que serà el cadafal satíric, a través d’uns actes que omplin tot un any, cap a la culminació de la Setmana Fa-llera, amb els grans festeigs previs de les presentacions i exaltacions de les falleres majors, la crida als ciutadans, les cavalcades del ninot, plantà de les falles, desfilades de les comissions, l’ofrena de flors a la Mare de Déu i l’apoteosi de la pólvora i la música, fins el moment de la cremà, punt àl-gid de la seqüència i autèntica justi-ficació de la festa». I és que les falles, com altres festes, organitzen el seu programa d’actes com un seqüència perfectament travada i ordenada de festivitats (Ariño, 1999: 11).

Aleshores, cal considerar les falles com una mena de representació. To-tes les festes —Moros i Cristians, Cor-pus Christi, Setmana Santa, etc.— te-nen alguna cosa que representar, i poden ser llegides i interpretades des de la metàfora del drama o del

Les falles repre-senten un ritual, que any rere any s’acompleix. L’acte de la romeria del 19 de març és un clar exemple, de la seqüència. Foto JoRge sánchez.

30

teatre. Les falles no ho són menys: presentacions, desfilades, passa-carrers, ofrenes... són activitats que segueixen, any rere any, un progra-ma de festeigs establert i marcat, participant com actors de la festa, i volent mostrar i interactuar amb els ciutadans, els quals són vertaders es-pectadors de primera fila, acudint a presenciar qualsevol dels actes pro-gramats. I no deixem de parlar de la cremà dels cadafals fallers, conver-tint-se en l’apoteosi del ritual faller, on l’acció del foc satíric, realitza un acte d’ajusticiament, gaudint els es-pectadors de la foguera fallera con-vertida en el centre de l’espectacle.

Pallassos, arlequins, marionetes i bufons als cadafals fallers

Dins d’una desfilada teatral apa-reixen un fum de personatges. Pa-llassos, arlequins, bufons... els quals són convertits en cames-llargues, enans, marionetes, acròbates, ar-tistes–especialistes, mags.... i són capaços de soltar una rialla, sor-prendre als espectadors i omplir d’alegria a la gent.

Si recerquem en la història, els per-sonatges còmics tenen primordial-ment la missió de divertir a la gent, provocant la rialla del presents grà-cies a les històries, comentaris o ac-cions corporals que realitzen. Moltes vegades han arribat a la burla sobre alguna de les persones o grups pre-sents, i que com es diu hui en dia, ser un autèntic punxa o no parar de cla-var-se en la gent.

Els ninots de les falles actuals te-nen moltes similituds amb els trets d’aquestos personatges còmics del teatre: fan riure, critiquen situacions,

es burlen de les persones i divertei-xen a la gent. Clar, el seu vestuari i l’attrezzo del qual estan envoltats, es distint, atès que els ninots, segons l’argument i temàtica de la falla, re-presenten diversos personatges i distintes formes. Però, i si els ninots són vertaders còmics, amb la verta-dera vestimenta de clown?

Al llarg, de la història fallera, hem vist distints cadafals que han apare-gut personatges còmics, tant a les falles infantils com a les falles grans. A les menudes, aquestos personat-ges solen aparèixer com un com-ponent més del món del circ o de l’espectacle teatral, i que degut a la seua llavor educativa, només han exposat les seues virtuts dins de l’espectacle: fer riure, ser simpàtic o divertit, principalment. A les fa-lles grans, on centrarem l’exposició, majoritàriament agafen un sentit irònic del que representen els pa-llassos i altres còmics.

Els pallassos, que a la fi són respec-tats i necessaris en moments difí-cils (encara que no ens adonem), ocupen una llavor social impor-tant, divertir i entretindre a la so-cietat —sobretot als nostres me-nuts—, tant si els busquem (acu-dim expressament a un especta-cle), com si els trobem (a una festa d’aniversari, al cantó d’un carrer o a l’habitació de l’hospital, per exemple), afegint el factor sorpre-sa en aquest tipus d’espectacles. Reflexionem amb aquesta idea perquè, al convertir-se en ironia, aquest personatge i les seues ac-cions, passen a ser un personatge menyspreable, tonto, bobo, fava... però que en la majoria dels casos continua sent graciós.

jrj 2013 31

El monument faller, amb la sàtira, l’enginy i la gràcia, té la virtut de pe-gar-li la volta a l’actualitat, adaptant la temàtica escollida. En el cas del món del teatre còmic, i els seus per-sonatges, la relació és directa i fàcil. Sempre hi ha situacions o persones a criticar que poden agafar l’etiqueta de fer el pallasso, ser un pallasso, fer pallassades, ser un bufó o convertir-se en marioneta, per exemple.

Farem, a corre-cuita, un recorregut per alguns cadafals fallers on apa-reixen aquest tipus d’expressions. Nivell de vida, és el lema de la falla plantada per Modesto González, a la plaça de Na Jordana de 1958, i en aquest primer exemple trobem com la figura principal representa a un pallasso portant un nivell amb globus a la mà, i a l’altra, un home en forma de marioneta. L’explica-ció ens diu que «con los globitos eleva el nivel de vida ese payaso». A la mateixa plaça, però el 1967, Julian Puche planta sobre un pe-destal un gran bufó, al·ludint a que en aquesta vida hi ha molta gent que fa el pallasso. Similar exemple trobem el 1975 a la demarcació de l’Almirall Cadarso–Comte Altea, on J. Carrero planta el bust d’un pa-llasso, «molts fan el pallasso i altres s’emporten la pasta».

Ja més explícitament, a una de les escenes de la falla Convent Jeru-salem–Matemàtic Marzal de 1967, l’artista Giménez Monfort, exposa un quadre de Sorolla i a un pintor, amb cavallet, paleta i pinzells, i representat per un pallasso. El co-mentari sobre l’escena diu «los pin-tores modernos hacen el payaso con sus “buñuelos” y “caxerulos”. Sorolla si que era grande!».

No deixa de ser habitual, al llarg dels anys, trobar-nos amb esce-nes amb temàtica circense, la qual dóna molt de joc, com ara els nú-meros del pallasso, els forçuts, els espectacles d’animals, equilibris-tes, etc. José Pascual Pepet, el 1970, farà la seua falla–circ a la plaça del Pilar, dins de la vessant tragicòmi-ca. D’igual forma és el monument plantat per Manolo Martín per a Convent Jerusalem–Matemàtic Marzal de 1980, on veien un lema bastant freqüent com és El circ de la vida, o altres variants.

Tot i que aquestos personatges estan vinculats al món del circ, també tro-bem la figura de l’arlequí, que s’hi tro-ba més prop del món teatral. Alfredo Ruiz realitza un arlequí, que junt al-tres personatges del món del teatre, conformarà el coronament de la falla José Antonio – Maestro Serrano de 1977, al·ludint al gran teatre del món, on tots ballen al voltant dels diners.

Com hem comentat abans, és molt fà-cil posar-li a un l’etiqueta de bufó. Un

R e p r e s e n t a c i ó d’un arlequí dins del món de l’es-pectacle, al remat de la falla José Antonio - Maestro Serrano de 1977, obra d’Alfredo Ruiz. aRxiu Joan castelló.

32

clar exemple és el coronament de la falla Na Jordana de 1984 de Manolo Martín. Apareix un bufó al costat d’una dona, i la crítica és prou evident: la dona, com sempre, domina a l’home, que és un bufó. I parlant de bufons, la gran figura realitzada per a la falla de Nou Campanar de 2005, obra de Pedro Santaeulàlia. El bufó, completa l’escena del rei amb Hamlet, i que en aquest cas, rememora la figura medieval.

El 2011, Miguel Santaeulàlia Ser-ran tenia la idea de plasmar una falla amb temàtica de teatre de carrer, amb els seus personatges i numerets característics. Càsting va estar el lema de la falla de Nou Campanar, la qual invitava iròni-cament a participar al càsting atès que tots trobarien el paper al gran circ del món.

I ja retornant al món dels pallassos, el 2012, Manolo Algarra plantà Al-mirall Cadarso–Comte Altea el Más dificil todavía!, on tenien cabuda tota mena de pallassos per tal de

representar l’actualitat com el tema de les caixes i bancs valencians o el negoci de la telefonia.

Ja més prop de nosaltres, a Xàtiva, hem trobat una sèrie d’exemples similars als trobats al cap-i-casal. Consultats els darrers trenta anys, hem trobat un total de vint-i-set exemples on apareix al remat o al contrarremat la figura d’un personatge còmic. El 1981, Anto-ni Grau planta a Espanyoleto Automa-nies, on enmig del cadafal apareix un pallasso amb la paraula Automania, fent crítica al procés de creació de les autonomies dins d’una temàtica de circ. Més pallassos com a remat són Pel canvi (V. Arastey, J. Ramon Jiménez, 1984), Circulació, el major espectacle de Xàtiva (M. A. G. Moracho, Ferrovià-ria, 1988) o Uns fan el pallasso i altres les pallassades (A. Grau, Selgas–Tovar, 1989) o Pallassades (M. A. G. Moracho, Sant Feliu, 1988), on només apareix el cap d’un pallasso.

L’altre personatge que donarà joc a les falles és el bufó, un personatge similar al de pallasso, almenys en la

Veiem el remat d’un pallasso a la Falla Convent Jerusalem - Ma-temàtic Marzal de 1980, obra de Ju-lian Puche. aRxiu Joan castelló

Coronament de la Falla de Na Jor-dana de 1984 de Manolo Martín, on representa a l’home com un bufó. aRxiu Joan castelló

jrj 2013 33

seua forma irònica. Refranyer valencià (A. Grau, Mercat, 1982), La música (Sa-rabia, Cid–Trinitat, 1983), Bufonades locals (M. A. G. Moracho, Ferroviària, 1989), Bufonades (M. Blanco, Tetuán, 2001) o Bufonades (F. Guerrero, Espa-nyoleto, 2003) són uns clars exemples. Però un dels més evidents exemples, és el del cadafals Els bufons (P. Roca, J. R. Jiménez, 1995) on es presentarà un bufó que serveix de recolzament d’un gran timbaler. L’explicació versa entorn a les eleccions, a les boles que es diuen, el canvi de partits polítics o les incomplides promeses electorals.

Igual que a València, la temàtica del circ és present als carrers de la ciu-tat. Un dels cadafals més recordats és el de Nou espectacle circense (M. A. G. Moracho, República Argenti-na, 1990), tot i que el remat no pre-sente cap personatge còmic, a les escenes si que hi esdevenen. Altres exemples són Pallassades (M. Blan-co, Raval, 1993) on el remat són dos pallassos com també ho són, però només en forma de cap Les hores tontes (M. Blanco, Tetuan–st. Fran-cesc, 1996), Sorpreses (X. Herrero, st.

Feliu, 1997) i El major espectacle del mon-inicipi (J. Cortell, Ferroviària, 1999), El circ de la vida (G. Navarro, Raval, 2000) o Pallassades (A. Bernat, Espanyoleto, 2002). L’exemple més recent el trobem a la demarcació de la falla J. Ramon Jiménez el 2007, on els germans Guerola plantaran Gran circ de Xàtiva, ai que rialla. L’ex-plicació enllaça el món del circ amb l’Ajuntament de Xàtiva, exposant que el consistori intenta manejar unes marionetes, el poble:

«Plenaris municipals de molta riallai números de màgia de qualitat.És el que us presentem a la falla,així és el gran circ de la ciutat».

Tots els exemples enumerats pre-senten una temàtica completa, des del seu remat fins cadascuna de les escenes. Hi ha altres exem-ples en els que apareixen com a coronament pallassos però que no van encaminades cap a la temàti-ca circense sinó que han traspas-sat la forma real a la forma irònica i són mostrats en un altre context. Xavi Herrero, plantarà Pallassades locals (st. Jaume, 2000), amb un

Tipus de falla-circ, on la temàtica és total. Falla Repú-blica Argentina de Xàtiva, 1990, obra de M. A. G. Mo-racho. aRxiu RaFa toRtosa

Presència del cap d’un bufó. En aquest cas a la demarcació de la falla J. R. Jiménez de Xàtiva obra de Paco Roca, de l’any 1995. aRxiu RaFa toRtosa

La marioneta, con-siderada com un personatge còmic. La falla, obra dels Germans Guerola, va estra plantada el 2007 a la falla J. R. Jiménez. aRxiu RaFa toRtosa

34

pallasso eixint d’una txistera però les escenes representant pallas-sades actuals realitzades a Xàtiva. Amés, a la demarcació de J. Ra-mon Jiménez, Carlos Orts i Josep Almiñana, signaran Anem de festa, on tres pallassos envolten a una xica jove. En aquest cas, l’explica-ció ens aclareix, dins del context eixir de festa, que sempre hi ha al-guns que fan el pallasso, fent xim-pleries per cridar l’atenció:

«Com a totes les festes,sempre hi ha pallassos,fent les seues brometesa la majoria dels casos».

La figura d’arlequí també apareix a les falles. Paco Roca plantarà Teatre, artis-tes i estrelles (Espanyoleto, 1993), repro-duint el remat d’Alfredo Ruiz de 1977. Més prop en el temps, Xavi Herrero signarà Temps de teatre (Selgas–Tovar, 2003) on el coronament estarà format pel cap d’un arlequí i dues figures més. Tractant el tema de la comèdia, l’expli-cació fa ressò dels arlequins:

«Arlequí, pierrot i Poliximelarepresenten la gent de la ciutat,cada una amb la seua cantinelasón la nostra societat».

Tenim quatre casos on apareixen figures còmiques però dins d’uns contextos bastants peculiars, però que al llarg de la història fallera han estat bastant comuns. Sobre un timbal, Xavi Herrero plantarà un arlequí conformant el remat de la falla st. Jaume de 2001, i que duia per lema Temps de carnaval. Tota la falla girava entorn al carnestoltes, una temàtica on és habitual trobar aquest personatge de la rialla. L’es-pectacle del tio Pep serà la falla que presentà Alfredo Bernat a la plaça del Raval el 2003, i tenia la peculi-aritat de què el personatge del re-mat, un pallasso, estava a l’entorn d’un carrer, donant cabuda a un espectacle urbà.

L’any 2005, J. Ramon Espuig pre-senta La gran comèdia de Xàtiva a República Argentina. Tres ar-

En aquest exem-ple, els pallassos agafen directa-ment el seu sentit irònic, establint-se en un context actual. Falla Joan Ramon Jiménez, 2010, obra d’Al-miñana i Orts. Foto RaFa toRtosa

jrj 2013 35

BIBLIOGRAFIA

aRiño villaRRoya, a. (1999): «El Teatre de la festa», dins (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 9-18.

aRiño villaRRoya, a. (2000): «La festa urbana», Pensat i fet, pp. 34.

BatJin, M. (1987): La cultura popular de la Edad Media y el re-nacimiento. El contexto de François Rebelais, Madrid, Ali-zanza.

Bolinches vidal, a. (2002): «El foc a la Grècia clàssica», Molina–Claret. Falles 2002, Xàtiva, A. C. Falla Molina–Claret, pp. 8-11.

BoRRego PitaRch, v – heRnández i MaRtí, g. M. (1999): «Teatre a les falles», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 327-336.

BoRRego PitaRch, v – heRnández i MaRtí, g. M. (1999): «Teatre a les falles», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 327-336.

costa, x (2003): Sociabilidad y esfera pública en la fiestas de las fallas de Valencia , València, Biblioteca Valenciana.

gonzález, g. (1999): «El teatro callejero: fenómeno de comu-nicación que puede hacer uso de nuevas tecnologías para formar en valores», Postgrado y sociedad ,7, pp. 36-57.

lloRet esqueRdo, J. (1999): «Els Titelles i altres espectacles festius de teatre animat», dins A. Ariño Villarroya (coord.), El teatre a la festa valenciana, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 357-376.

MaRín, J. ll. (1996): «El suport literari de les falles», dins DD. AA, La festa de les Falles, València, Consell Valencià de Cul-tura, pp. 125-144.

MaRtí, J. (2002): «Música i festa: algunes reflexions sobre les pràctiques musicals i la seva dimensió festiva», Anuario Musical, 57, CSIC, p. 277-293.

Mas zuRita, e. – vitoRes Mas, J. (2010): «De l’escenari a la fa-lla (1861-1900). Una aproximació a les falles basades en obres teatrals», Revista d’Estudis Fallers, 15, pp. 44-64.

MassiP, F. (2005): «El teatre del foc», Diari Avui, 17 de març de 2005, p. 34.

oltRa navaRRo, e. (2002): «El simbolisme del foc», Molina–Claret. Falles 2002, Xàtiva, A. C. Falla Molina–Claret, pp. 13-14.

PéRez i BoRRedà, R. (1996): «Falles-Teatre-Comèdia», Llibret ex-plicatiu falla Sant Jordi Xàtiva 1996, Xàtiva, Falla Sant Jordi, sp.

PiqueR, a. (2003): «Teatre sense parets. Propòsit de les noves dramatúrgies al carrer», Caplletra, 33, pp. 93-106.

Puchades heRnández, x. (1999): « Algunes Paradoxes del teatre de carrer», dins (coord.), El teatre a la festa valenciana, Va-lència, Consell Valencià de Cultura, pp. 385-399.

siReRa, Jl (1999): «El teatro valenciano en su contexto fes-tivo», Trabajos y Actas de la Real Academia de la Lengua Vasca,1, pp. 51-67.

siReRa, J. ll. (2007): «Les falles i el teatre, aproximació d’un relació estreta», Cendra, 5, pp. 21-25.

siReRa, R. (1974): «Teatre faller. Criptocultura i fugida de la re-alitat», Quaderns de gorg, p. 41-44.

lequins, sobre una carreta d’es-pectacles, fa de coronament. En aquest cas, els arlequins s’hi tro-ben com a comediants, dins d’una època medieval:

«Si pareu atenciói escolteu els comediants,hi descobrireu els farsantsi els bergants de la funció».

I sense eixir de l’època feudal, recor-darem la falla La Xàtiva medieval del senyor feudal (P. Roca, R. Argentina, 2009). La falla, ambientada a l’edat mitjana, presenta un gran rei rodejat de bufons, i un d’ells representa la fi-gura de l’Alcalde. A la falla també s’hi trobaven malabaristes i trobadors, figures del teatre còmic actual que van tindre com a origen l’època feu-dal. L’explicació els feia referència:

«Bufons i malabaristes,formen, amb els trobadors,un curiós conjunt d’artistes,polítics que fan llistesque oferten als electors».

I fins ací el nostre recorregut pels cadafals més pallassos de les falles, temàtica, que com hem comprovat, és bastant fàcil d’enllaçar amb els te-mes d’actualitat.

Epíleg

Hem vist que Falles i teatre urbà, units pel carrer, amb l’objectiu de convertir aquest espai en un lloc de trobada i comunicació, obert a la participació i la convivència ciutadana, que faça el possible per arribar a tothom, d’acord amb la diversitat del públic que convoca el carrer, amb un esperit festiu i de fricció col·lectiva.

36

Esbós conservat a l’Arxiu Històric Municipal.

36

jrj 2013 37

itjançant l’anàlisi de la documentació fallera diposi-tada a l’Arxiu Històric Municipal de València, que conserva els expedients de sol·licitud per plantar falla dels veïns de la ciutat de València des de 1888, Antoni Ariño va establir una tipologia bàsica de les falles del segle XIX:

«La disposición de la falla en dos cuerpos (base y escena satírica –como si se tratase de un escenario sobre el que se representa un sainete–) era ampliamente predominante en le periodo que nos ocupa: el 80% de los bocetos que se conservan en el Archi-vo Municipal (pertenecientes a la última década del siglo) tie-nen una composición en la que son perfectamente discernibles los dos estratos. Pero pueden observarse ya importantes nove-dades y una inclinación creciente a integrar ambos elementos en una única totalidad argumental: la falla escultórica.1»

La classificació, essencialment formal, d’Ariño es basava en la comparació exhaustiva dels esbossos inclosos en els referits ex-pedients administratius, i oferia, a la pràctica, com a límit crono-lògic primari, l’assentament de la ‘falla artística’ a partir de 19012.

La meua intenció és d’iniciar un estudi –també formal– de les falles de l’últim quart del segle XIX, però a partir d’un dels seus elements més pregons d’expressió des de, si més no, mitjans de segle: el llibret. Per a l’efecte, he hagut de fer buidatge dels conser-

La falla-sainet i la falla com a representació teatral, en l’últim quart del segle XIX

Ramon Estellés i Feliu

M

1 ARiño villaRRoya, antonio, «De la falla sainetesca a la falla escultórica», dins de La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas, pàg. 80, Anthropos Editorial del Hombre-Ministerio de Cultura, Madrid, 1992.2 «La falla artística (1901-1920)», idem n. 1, pàgs. 115-154

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntam

ent de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla any 2013.

38

vats a la Biblioteca Serrano Morales, que roman a l’esmentat Arxiu Històric Municipal de València. A més, l’even-tualitat d’estar actualment barrat –per obres– l’accés al fons de llibrets de l’Hemeroteca Municipal de València, que bàsicament arranca l’any 1900, aconsellava de restringir-hi la cerca.

La lectura atenta i cronològicament ordenada dels llibrets conservats en les diverses col·leccions a l’abast permet d’identificar salts en la com-plexitat escènica de les falles; però l’estricte pas des d’una composició en dos cossos a una altra d’integrada és difícil d’albirar quan aquell, com és habitual en l’època considerada, no aporta cap dibuix del conjunt.

Tot lliurant-me, finalment, a l’escorcoll més confiable, he decidit especialitzar la investigació, i he fet recerca i tria, de moment, d’aquells llibrets que incor-poraven, en la disposició del text, ele-ments formals propis d’obres teatrals, o que identificaven, directament, la falla amb una determinada manifes-tació teatral. N’oferiré ací, ara per ara, una simple relació representativa:

1. Llibrets que presenten l’explicació de la falla com un diàleg teatralitzat

Tot i que la presència d’una xicoteta conversa entre personatges de la falla, o suposats veïns que s’hi interessen, és habitual en els llibrets de finals del XIX, he volgut fer relació d’aquells en què un diàleg teatralitzat constitueix la part essencial de l’explicació de la falla.

1. Així, per exemple, el llibret ¡Turrón y siempre turrón!, de la falla del carrer de Carabasses, de 1873, se’ns presen-ta com un «Entremés de la falla […] El cual se representará per primera vòlta

y única en el añ, entre chispes y cuhets en la nit del diuit de Mars de 1973», on un conjunt de tres personatges prin-cipals –el torroner Patricio Pocaropa i dos menjadors compulsius de tor-rons, Zaraza i Vulpécula– i un cor de ‘menjadors’ de segon ordre desen-volupen un total de dues escenes i un quadre final. Després, el llibret in-corpora altres tres composicions po-ètiques dedicades al protagonista.

2. El llibret de la falla dels carrers de Gràcia, torn de sant Gregori i Adreça-dors, de l’any 1887, explica la temàtica de la falla a l’entorn d’un escena amb un catxirulo que s’enreda en un fanal de gas –com a símbol de molts altres «enredros» de casades, de velles, de veïns…– a partir dels personatges d’un cavaller i d’un xic, l’amo del catxirulo.

3. En Un asunt de… Falla, de la falla del carrer de Borrull, de 1890, tot s’explica, principalment, mitjançant el diàleg entre dos personatges te-atrals que mantenen una relació adúltera, ‘Ella’ i ‘Ell’, i una ‘Chiqueta’, al servei de la protagonista.

4. El mateix 1890, al llibret de la falla del carrer de sant Miquel, els personatges seran Colau i Ramona, que mostren as-pectes de certes picardies comercials.

5. Al de la falla del carrer de Bonaire, de 1893, tot i que dotat d’una certa complexitat, amb diverses seccions alienes a l’explicació de la falla –amb acudits, contes, quartetes humo-rístiques i altres composicions, que són la major part del text– es reser-va aquesta a un curt diàleg teatral entre Cosme, Eustaquia i Pancrasia, que desenvolupen la denominada «esena única», on Cosme, a qui li han fet entendre que és menystingut

Portada dels llibrets analitzats: Carrer Ca-rabasses de 1873 iCarrer de Borull de 1890.

a la Pàgina següent:Plaça de Galindode 1873 i Plaça dels Porxets de1877.

conseRvats a l’aRxiu històRic MuniciPal de valència.

jrj 2013 39

per Eustaquia, comprova que no és així… i acaba pujant a casa (!)

2. Llibrets que identifiquen la falla amb una determinada manifesta-ció teatral

Més allà d’afegir ací la referència núm. 1 i, potser, la núm. 5 de l’apartat anterior, cal destacar les següents:

1. Al llibret de la falla de la plaça de Ga-lindo, a pesar que, amb un llenguatge clarament teatral, ens diu que tracta la «Paródia de un pasache que ha pasat en la térra dels cañamels; representan-se en gran éxit la vespra de Sen Chusep del añ 1873», el diàleg és una xiqueta part del text i un simple artifici per presentar part de l’explicació de la falla sense que se’n corresponga amb personatges concrets. La falla sembla tractar, entre altres qüestions, la fi de l’esclavitud a Cuba i Puerto Rico.

Conté la manifestació de correspon-dència més senzilla que hom pot tro-bar, als llibrets, amb el teatre: aquella en què es fa l’atribució a la falla de l’acció essencial de l’activitat teatral, mitjançant l’ús de diverses formes del verb ‘representar’. Exemples més primerencs són el de la falla del carrer de Carabasses, de l’any 1871, que afir-ma que va ser «Representá en un èxit desastròs (sic) la vespra de Sen Chusèp del añ 1871», o el de la mateixa falla de Galindo, però ara de 1872, on es diu que serà «Representá per once per-sonaches que han de ser cremats en la vespra de Sen Chusep del añ 1872».

2. Igual podem dir del libret Señor Don Simon…!!!, de la falla de la plaça dels Porxets, de 1877, que afirma que «l’obchecte de la festa, la gran cuestió dels vehins d’esta plasa, tots ells afisi-

onats á vorer bónes peses, pero no en ses cases, sino en lo teatro; ha sigut el representar per mich de figures, la di-vertida sarsuela, ¡Buenas noches Sr. Don Simon!3 qu’encara que prou vella pera este vehinat no deixará d’arrancar alguna risotá á mes de cuatre malicsio-sos […]». Però, no obstant això, l’espai explicatiu del diàleg, tot i ser-hi pre-sent, és guanyat per altres textos.

3. Del 1898, el llibret Los dos Pilletes, de la falla del carrer de Don Juan de Austria diu que «Representa la falla una de las escenas más interesantes del melodrama Los dos pilletes4, que es la obra que más éxito ha logrado en la presente temporada teatral», i hi ofereix dues imatges suposadament extretes de representacions en el Te-atro-Circo Apolo. Tanmateix, el text relatat no desenvolupa cap interac-ció directa entre personatges.

4. Comentari a banda mereixen les manifestacions d’identitat amb a una particular ‘representació teatral’: la dels actes de fe de la Inquisició. Això farà, per exemple, el llibret de la falla del carrer del Repés, en 1871, quan la denomina, en portada, Auto de fé del dia 18 de Mars del añ 1871, tot afirmant, en pàgines interiors, que «Les falles son la conmemorasió dels autos de fé de la Santa Inquisisió; no consistix en atra di-ferénsia que aquella cremaba vives á les persones y nosotros als ninòts».

Tancament provisional

Valga, de moment, aquest primer tast, com a presentació d’una anàlisi més completa que haurà d’avançar-se al llarg del primer terç del segle XX, en correspondència amb un període de clar predomini de les manifestacions teatrals en el món de l’espectacle.

3 Sarsuela en un acte, amb música de Cristóbal Oudrid i llibret de Luis Olona. Estrenada al Teatro Circo de Madrid el 1853.4 Melodrama en 7 actes i 8 quadres es-crit originàriament en francés per Pierre Decourcelle.

jrj 2013 41

om el seu mateix nom indica, el Teatre de Carrer és aquella varietat en què el fet teatral es desenvolupa en es-pais exteriors.

Aquest article té la finalitat de proposar una reflexió sobre la performance teatral que cada any realitzen els fallers i falleres en la Cavalcada del Ninot, sense entrar en la seua història. Això seria qüestió d’un altre estudi. D’entrada, recomanem des d’ací l’article de Rafa Tortosa Les Cavalcades del Ninot, publicat en el llibre oficial de la Junta Local Fallera de Xàtiva l’any 20081.

Aquesta activitat fallera que es realitza al carrer, com tants al-tres esdeveniments del calendari faller, es distingeix de la resta d’actes per la seua vessant teatral. I és que, any rere any, les co-missions falleres de Xàtiva elaboren, sense adonar-se’n, una ac-ció teatral que ocupa espais consolidats per usos i hàbits quoti-dians. Al capdavall, en això consisteix el Teatre de Carrer.

De vegades una bona Cavalcada del Ninot constitueix un acte teatral d’invasió en tota regla. No debades, en tota cavalcada es reconeix el gest d’ocupació de l’espai d’un traçat urbà, com ara la nostra Albereda, a més d’utilitzar la crítica fallera, la parò-dia i l’humor transgressor com a materials expressius bàsics. És, justament, allò de «la Falla al carrer», la qual cosa ja comentava Rafa Tortosa en l’article abans esmentat.

L’essència teatral en laCavalcada del ninot

Guillem Alborch i Mallol

C

1 toRtosa gaRcia, R. (2008): «Les Cavalcades del Ninot», Llibre Oficial Junta Local Fallera Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera.

42

1.- Els orígens del Teatre de Carrer: una mica d’història

Malgrat el gran desenvolupament que va tenir el teatre en les antigues civilitzacions grega i romana, ja sa-bem que es va produir una esquerda temporal que va eliminar pràctica-ment tot vestigi de teatralitat del pa-norama cultural europeu durant di-versos segles. Les primeres manifes-tacions van tornar a sorgir en l’Edat Mitjana, vinculades a les esglésies i al culte religiós que s’hi celebrava.

Al principi, es tractava de fer partí-cips els fidels de la història sagrada a través d’una mica més que la lectura de les escriptures bíbliques durant la missa. Ni tan sols hi havia una cons-ciència actoral, ni d’actuació, sinó que simplement es pretenia esceni-ficar el que sempre s’havia llegit. Les esglésies es van convertir així en el lloc ideal per a dur a terme aquest tipus de «representacions», celebra-des dins del marc de la litúrgia. La re-presentació del Misteri d’Elx n’és un bon exemple.

Més tard, aquestes celebracions ixen al carrer en forma de processó, i, sense deixar de banda la temàtica religiosa, es fan més accessibles per al poble. A poc a poc, les noves manifestacions profanes amplien el lloc de represen-tació, cercant altres espais, i a més a més, a causa de l’inconvenient que podia resultar la representació de certs temes dins del recinte sagrat de les esglésies, amplien també la seua temàtica. Dins dels temples, però, continuen les representacions amb motius religiosos.

Una de les primeres celebracions en eixir al carrer, a principis del segle

XIV, és la del Corpus Christi. Proces-só que a València té especial impor-tància amb la vinculació dels gremis d’oficis que aconsegueixen donar-li entitat fora de l’església. A més, a par-tir del segle XVI, amb l’aparició dels Corrals de Comèdia i de les compa-nyies de teatre, aquesta celebració marcarà l’inici de la temporada tea-tral. Així mateix, les festes de Carnes-toltes, també es caracteritzaran per les celebracions al carrer. Més tard, trobem les primeres manifestacions anomenades cavalcada en les cròni-ques de l’època; són les desfilades que es feien a les grans ciutats per motius especials2, com ara la coro-nació d’un rei, a partir del segle dès-set i, posteriorment, les cavalcades dels reis mags, ja ben entrat el segle dènou. La primera cavalcada de reis que se celebra a l’Estat espanyol és la d’Alcoi, el 1866.

Aquests són, històricament, els es-deveniments més pròxims als actes fallers desenvolupats al carrer, on el fet teatral és més evident, com ara: la Cavalcada del Ninot, el Cant de l’Es-toreta o el mateix Ral·li Faller (remi-niscència de l’antic Tren Faller).

2.1.- Similituds entre el Carnestol-tes i la Cavalcada del Ninot

Tot i que que arreu del món trobem múltiples i diverses maneres de celebrar el Carnestoltes, hi ha uns denominadors comuns que són: les disfresses, les desfilades, la sàtira i la festa al carrer. Així, encara que d’origen ben distint, el Carnestoltes és en la nostra societat el que la Ca-valcada del Ninot és en les Falles. La burla i l’escarni contra el poder polí-tic i econòmic, la crítica a l’autoritat quan abusa del poder o la denúncia

2 ventuRa coneJeRo, a. (1996): Les festes de la ciutat, imitades pels pobles, Revista Pensat i Fet.

jrj 2013 43

de les injustícies socials són temes recurrents tant en les cavalcades del ninot com en les actuals mur-gues i xirigotes del carnestoltes de tradició andalusa.

Actualment, els estudiosos del tea-tre consideren el Carnestoltes com un espectacle parateatral de teatre de carrer3. El carnestoltes és una ce-lebració pública que en el seu origen donava tota la permissivitat al poble per a celebrar l’adéu a l’hivern i do-nar pas a un període de recolliment com és la Quaresma cristiana. L’inici varia seguint el calendari de la lluna (entre febrer i març, segons l’any.)

La festa de les Falles anuncia l’arriba-da de la primavera. Per tant, estem davant de dos esdeveniments fes-tius paral·lels en el temps, pel que fa a la seua data de celebració. És per això que el canvi de la celebració de la Cavalcada del Ninot de les prime-ries de març és llevar-li sentit a la ce-lebració d’aquest acte. No debades,

els fallers més «puristes» encara es-tan preguntant-se per què a Xàtiva les cavalcades del ninot, gran i infan-til, tenen lloc al setembre o a l’octu-bre. Dades aquestes fora de context i del caliu faller necessari.

2.2.- L’ essència teatral en la Caval-cada del Ninot

La celebració de la Cavalcada del Ninot a Xàtiva començà l’any 1962; a imitació del que es feia al cap i casal, cada comissió fallera partici-pava en una desfilada amb el Ninot indultat d’aquell exercici, i els fallers es disfressaven seguint la temàtica que representava el ninot triat. En aquesta primera cavalcada guanyà la comissió de República Argenti-na. Una dècada més tard, el 1971, es produeix un canvi important, algunes comissions ja no desfilen amb el ninot i comença a gestar-se la manera actual de desfilada on la temàtica és lliure.

La primera Caval-cada del Ninot ce-lebrada a Xàtiva va ser a l’any 1965. A la imatge podem veure els fallers de República Argen-tina amb el seu ni-not, el qual també era passejat pel recorregut de la cavalcada. Van ser els guanyadors d’aquesta primera edició. Foto cedida PeR PePe BaRBeRà

3 gonzález Montañés, J. (2002): El Teatro Carnavalesco, Santi-ago de Compostela, O Camino.

44

El 1973, ja podem veure en els pro-grames d’actes que es desfilarà sense ninot. Serà a partir d’aquest moment que la cavalcada anirà con-formant-se com un acte unitari, amb temàtica i crítica pròpies, i que amb el pas dels anys esdevé, en alguns casos, un autèntic espectacle de carrer, amb les mateixes característi-ques i finalitat.

El teatre de carrer el representen uns actors que actuen en un espai obert. És l’acte teatral en la seua forma més popular, ja que en moltes ocasions es fa al cor d’un públic que no paga per assistir a una representació en un teatre pròpiament dit. A més, moltes vegades, el públic al qual s’adreça ni tan sols sap el que succeirà al seu voltant ni allò que els actors li mos-traran, per la qual cosa la màgia i, al-hora, la dificultat del teatre de carrer és la incertesa en estat pur.

A tot açò s’afegeix el fet que els es-pectadors, vianants ni més ni menys, conformen una «platea» tan diferent que els encarregats del fet teatral es

posen al servei de la improvisació per intentar captar la seua atenció; per aquest motiu les representaci-ons que s’esdevenen són general-ment poc convencionals4.

En aquest sentit, els fallers que par-ticipen en la Cavalcada del Ninot no són conscients que estan construint, sense adonar-se’n, un projecte d’es-pectacle escènic marcat per uns con-dicionaments físics d’espai. És a dir, el teatre a la ciutat està obligat a funci-onar al bell mig del soroll del carrer, amb un oratge agradable o advers, i en la multiplicitat d’estímuls i interfe-rències. Açò, però, no és un obstacle, és una eina més amb la qual es troba el faller i que intenta aprofitar.

A més, sempre s’ha percebut al llarg de les cavalcades realitzades algun moment màgic en el qual ha operat el flux entre els fallers-actors i els via-nants que gaudeixen de l’acte com a espectadors o que circulen passejant per l’Albereda. Sens dubte, la incerte-sa de què parlàvem abans està pre-

El president de República Argen-tina Pepe Barberà va marcar estil com a presenta-dor de les caval-cades que oferia la seua comissió. Foto cedida PeR PePe BaRBeRà.

Un exemple d’ac-tuació al pas per la tribuna d’au-toritats. La com-parsa de Molina–Claret al 1980 va ser la guanyadora d’aquell any. Foto cedida PeR RaFael BalagueR

4 siReRa tuRó, J. ll. (2007): Les Falles i el Teatre, aproximació d’una relació ben estreta, Revista Cen-dra, 5.

jrj 2013 45

sent. Ara bé, com tota representació, hi ha altres components, purament artístics, a destacar que cal esmentar:

El vestuari i el maquillatge: prin-cipalment disfresses, ara llogades, ara confeccionades pels mateixos fallers. Amb la caracterització perti-nent, que en molts casos recreen un personatge real.

Elements escenogràfics: quasi sem-pre construïts pels fallers i falleres (plataformes de camió decorades, vehicles i altres objectes decoratius com panells, banderoles...).

La música: bé amb so en directe in-terpretat per banda de música, xa-ranga, grup de percussió..., o bé amb so gravat i emés per megafonia des de l’equip instal·lat al Reial de la Fira.

Efectes pirotècnics: castell de focs artificials o carcasses al pas de les fa-lleres majors, torxes i altres aparells pirotècnics.

Explicació de la crítica: mitjançant panells explicatius amb versos ri-mats, quartilles entregades als espec-tadors, o la lectura de la crítica al Reial de la Fira per part d’un presentador o presentadora amb megafonia.

Tots aquests aspectes, a més del rit-me de la desfilada i l’actuació dels participants, són després avaluats pel jurat qualificador de la cavalcada. A Xàtiva, segons els estatuts fallers5, aquest jurat està compost per tres persones amb coneixements que, ja siga per ofici o per afició, estan relacionades amb els aspectes que jutjaran. Al capdavall, si ens fixem en tots el criteris que s’han de tenir en compte, els criteris artístics són els predominants.

Al llarg de la història de la cavalcada del ninot, han estat diversos els pre-mis atorgats. Actualment, es premia la millor Comparsa, el millor Grup Escènic i les millors Carrosses, con-

A l’edició de 1998 es va crear el pre-mi al millor Grup Escènic. Per a guanyar aquest guardó calia tea-tralitzar l’escena el millor possible. La primera comissió que el va acon-seguir va ser Mo-lina–Claret amb una escenificació de l’afer protago-nitzat pel regidor Marcos Benavent a la Plaça de Bous durant la Fira d’aquell any. Foto levante–eMv.

5 DD.AA. (1998): Estatuts Fallers de Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera.

46

feccionades o de lloguer. En totes les modalitats s’atorga del primer al tercer premi. Les comissions més premiades al llarg de la història, tant en la cavalcada infantil com en la major, han estat, per aquest ordre, República Argentina, Molina–Claret, Ferroviària i Espanyoleto.

3.- El carrer com a espai teatral en una Cavalcada del Ninot: inconve-nients, avantatges i peculiaritats.

Si ja dins d’un teatre, amb totes les comoditats que aquest comporta pel que fa a aspectes artístics i tèc-nics, és difícil adaptar cada nova producció a un lloc nou, tractar d’il·-luminar o de projectar la veu al car-rer per aconseguir un resultat per-fecte és un repte del qual no sempre es pot eixir airós.

Ara bé, en les Cavalcades del Ninot de totes les poblacions on se cele-bren es disposa d’un marc escènic concret en el qual es desenvolupa l’activitat. Des dels anys noranta, a Xàtiva el lloc de desfilada parteix de la Plaça Espanya, esplanada de la Plaça de Bous, on les comissions te-nen el seu punt de reunió, cadascu-na a una hora, atenent el seu ordre de desfilada.

Arribat el moment la comparsa, així són denominats a Xàtiva els inte-grants de la comissió que participen en l’acte, iniciarà el seu recorregut per l’Avinguda de Selgas. El recorre-gut, en el cas de Xàtiva, té un kilòme-tre aproximat de llargària, i consta de les peculiaritats següents: a l’inici de la desfilada els fallers disposen d’un espai, al final de l’Albereda, ampli i, curiosament, amb pocs espectadors. A més a més, cal afegir els agents en

El vestuari és un aspecte fonamental en tota representació tea-tral. També ho és a les Cavalcades. Foto:levante–eMv

Els presentadors de La Cavalcada del Ninot La Ciutat del Lus, guanyadora del primer premi al 2003, Rafa Mompó, Àngel Pa-tiño i Guillem Alborch de Molina–Claret, abans d’entrar al Reial de la Fira. El paper dels presentadors/es com a conductors nar-ratius de la desfilada és fonamental per a la comprensió argu-mental del públic espectador. Foto estudi FedeRico

jrj 2013 47

contra, com la falta d’il·luminació que l’acte pateix en aquest tram del recorregut, la qual cosa pot ser tant un inconvenient com un avantatge, ja que permet moltíssima més lli-bertat de moviments als fallers i fa-lleres participants. Des del punt de vista teatral, és el millor moment per a la improvisació, per a la paròdia, amb contacte directe entre l’actor-faller i l’espectador. De tota manera, aquest tram de la desfilada s’aprofi-ta perquè la comissió contacte amb el públic i amb l’espai i s’adone si la comunicació actor-públic funciona en els diversos números preparats. És moment d’ordenar-se, d’establir la separació deguda entre els dife-rents grups escènics que conformen la comparsa tot adequant el pas al ritme de l’acte.

Una vegada la comparsa arriba a la mítica Font de Lleó, els condiciona-ments físics i tècnics canvien consi-derablement. La il·luminació millora en fer l’entrada al Reial de la Fira. Ara sí que disposem d’equip musical i megafonia al nostre servei; en canvi, la relació entre els fallers i el públic es distancia, tot a causa de la instal-lació d’un reixat protector per tot el Reial de la Fira fins a arribar a la tri-buna d’autoritats.

Arribats a l’altura de la tribuna, les co-missions realitzen diferents escenifi-cacions crítiques, amb més o menys fortuna i encert. És aquest el mo-ment clau de cada comparsa, la qual serà conduïda pel presentador/a que porta cada comissió, que se si-tuarà, o no, a peu de tribuna, segons les exigències del guió.

Finalment, i després del pas de la carrossa de la Fallera Major, ens res-

taran uns cent cinquanta metres per a finalitzar la desfilada, tot just en ar-ribar a l’encreuament de l’avinguda Jaume I amb l’inici del carrer Carlos Sarthou.

4.- La Cavalcada Infantil

En els seus inicis la cavalcada es feia conjuntament amb la comissió infan-til, en la qual els més menuts partici-paven també. Tota la comissió desfi-lava sota el mateix lema darrere d’un mateix estendard i solia celebrar-se un diumenge de vesprada perquè l’hora d’acabar no s’allargara fins la nit.

A partir de l’any 1986, però, comença, també a imitació de la de València, a realitzar-se de manera independent: la cavalcada per als majors, un dis-sabte a la nit, i l’acte per als xiquets, un diumenge de vesprada. Aquest horari va canviar fa uns anys al diu-menge de matí, i es van aprofitar així les hores de més llum i menys fred, per tal que puguen participar com més xiquets millor.

Grup Escènic de Cavalcada Infantil en homenatge als pintors valenci-ans. Molina–Claret 1995. La figura del grup escènic està-tic sobre una pla-taforma, prompte es va incorporar a les cavalcades in-fantils, tot imitant el que es feia a Va-lència ciutat. Foto estudi FedeRico

48

Pel que fa a la temàtica, en les caval-cades infantils hi ha hagut una evo-lució important. Des del principi no van seguir el patró de la major, els més menuts començaren represen-tant quadres que feien referència als contes i al món infantil. A poc a poc, es va anar instaurant una nova ma-nera d’enfocar la «crítica» de la caval-cada i amb la finalitat d’entretindre, sobretot, els més menuts, ja que per a ells es fa la festa; així, va començar a aparèixer un tipus de crítica amb un visió totalment pedagògica i actu-al. Durant la dècada dels 90, amb la modificació dels estatuts, s’estableix com a punt important en la valoració de la comparsa que la temàtica gire al voltant d’un tema pedagògic, per tal de donar molta més importància al fet didàctic i artístic que al crític.

D’aquesta manera, la cavalcada in-fantil s’independitza, es deslliga to-talment de la dels adults, adquireix entitat pròpia i es constitueix com un espectacle per a tots els públics, moltes vegades amb més interés,

vistositat i molt més treballat. No de-bades, moltes comissions dediquen més esforços que en la comparsa dels majors6.

Sens dubte, en les comparses in-fantils hi ha una qualitat artística indiscutible, es pot veure molta feina pel que fa a les carrosses, quadres escènics, disfresses con-feccionades per la comissió (és habitual veure comparses sence-res amb disfresses originals fetes expressament per a l’acte) i, com no, amb un guió enginyós, en què la vessant educativa és el més im-portant, adreçat als més menuts però que fa les delícies de tot el públic. Accentuen la vessant te-atral d’aquest acte les músiques referents al tema triat i les actu-acions especials dels xiquets, en forma de balls o recitats, en desfi-lar per la tribuna.

Pel que fa al funcionament, premis i recorregut, és igual que el de la

6 DD.AA. (1990): Historia de las fallas, València, Levante EMV.

El més important de la cavalcada del ninot infantil és la vessant edu-cativa. Ací veiem la desfilada de l’any 2012 de la falla J. Ramon Jiménez, amb l’argument del reciclatge. Foto isaBel gosálBez

a la següent Pàgina:

El Cant de l’Estore-ta és un dels actes que millor recull l’essència fallera. Malauradament no ha tingut im-plantació fora de la ciutat de València. Foto heRnan MiR

Representació de la Falla de La Mar-got de 1912. Els carros construïts tenen certa sem-blança amb els de la cavalcada infan-til. Foto heRnan MiR.

jrj 2013 49

cavalcada dels majors. Com hem comentat abans, des dels anys 90 la cavalcada infantil va anar con-solidant-se i en l’actualitat té quasi més afluència de públic, atés l’ho-rari en què se celebra, que la dels adults. Les comissions que més premis han guanyat al llarg de la història són les d’Espanyoleto (cap-davantera en aquesta nova fórmu-la didàctica), República Argentina i Molina–Claret.

5.- Altres manifestacions teatrals de les falles al carrer

Sempre s’ha dit que la festa de les falles, almenys pel que fa a la set-mana fallera, és la festa al carrer, i, en aquest sentit, també durant tot l’exercici faller es programen mol-tes activitats que contribueixen a mantenir l’ambient faller als carrers de les poblacions. Alguns d’aquests actes, més o menys lúdics, amb més o menys tradició, segons la ciutat,

constitueixen vertaders espectacles que fins i tot tenen un valor històric i beuen de l’origen de la festa fallera. En són dos exemples els que seguei-xen a continuació, un de més seriós i l’altre de més desenfadat.

5.1.- El Cant de l’estoreta

Aquesta tradició es remunta a les acaballes del segle XIX i primer terç del segle XX. En aquell temps, als carrers de València, en arribar sant Josep, hi havia moltes falles «realit-zades» tant pels xiquets com pels majors, en qualsevol cantonada, pla-ceta, carreró amb o sense eixida...; els xiquets plantaven les seues falles d’una manera espontània.

Aquestes «falles» eren tan sols fo-gueres fetes d’andròmines velles que els xiquets del barri es dedica-ven a arreplegar casa per casa, can-tant la famosa melodia:

50

Himne fallerEl Faller

Despertant els nostres cors, València riu.Per la senda de les florsja ve l’estiu.Creua el carrer la xicallareplegant els trastos pa’ la fallai manté la tradiciód’esta cançó.

Hi ha una estoreta velletaper a la falla de sant Josep,del tio Pep?I van juntant el que els veïns els van donant per a buidar el porxe.Hi ha una estoreta velletaper a la falla de sant Josep?

I una esquela del muntóporta el compàs d’esta cançó.

En les cares de la genttot és content.

Xiqueta meua,que del carrer eres l’ama,per culpa teuatinc el cor encès en flama.No et separesde la caliu del meu voler,reineta fallera,que si em deixesun ninot tindré que ser.Hi ha una estoreta velletaper a la falla de sant Josep?

Per a la falla del meu carrer.

Música del MestRe seRRano

lletRa de MaxiMilià thous

Moment de la interpretació d’un cant versat. Foto heRnan MiR.

En determinats moments de la representació s’aconsegueix una gran teatralitat. Foto luis vidal coRella

50

jrj 2013 51

«Per ací hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, el tio Pep?Més que siga la tapadora del comú número u?»

També existeix el corrent que diu que aquest Cant de l’estoreta el van començar els aprenents de les fus-teries (gremi de fusters), que, anant casa per casa, arreplegaven les an-dròmines velles per a amuntegar-les al costat d’un ninot i pegar-los foc en la nit de sant Josep. Els xi-quets s’unirien més tard a aquesta manifestació festera, i de seguida en van passar a formar part indiscu-tible i indissoluble7.

La famosa cançoneta, citada ante-riorment, es convertiria amb el pas del temps, ni més ni menys, que en el nostre himne faller, gràcies a la música del mestre Serrano i la lletra de Maximilià Thous.

Aquest costum gremial, infantil, però sobretot popular, va tenir molt d’èxit en les primitives falles, i es pot arribar a dir que constitueixen el naixement de la festa fallera. Amb el pas del temps, però, va caure en desús, i tanmateix no va tenir cap repercussió en la resta de pobles on es plantaven falles. Després va agafar més força en la dècada dels anys vint del passat segle, fins que el 1935 es va institucionalitzar com a acte en el calendari faller.

Des de 1961 el Cant de l’Estoreta es rememora en forma de festival-concurs a València, gràcies a les co-missions de la plaça de l’Arbre, del sector del Carmen, i de Blocs Platja, del sector Marítim, les quals s’inici-aren en la representació de la reco-

llida de trastos per a la falla vestits a la manera antiga i arrossegant una estoreta velleta.

Actualment, són moltes les comis-sions que hi participen, i en col-laboració amb la Junta Central falle-ra es lliuren els premis al conjunt, al xiquet o xiqueta més típics i al cant, cosa que ha fet que es constituesca com un dels esdeveniments teatrals més importants del calendari faller.

5.2.- El Ral·li Faller

L’actual Ral·li Faller que se celebra a Xàtiva és una reminiscència de l’an-tic Tren Faller. Es tracta d’una humo-rada festiva que durant les dècades dels 50 i 60 arribava a l’estació de Xà-tiva amb fallers disfressats i acompa-nyats per una banda de música que amenitzava l’acte. Tot seguit es feia una cercavila còmica pels carrers més cèntrics de la ciutat.

Posteriorment, la Junta Local Fallera va recuperar aquest acte, amb im-portants variacions, l’any 1982, i es constituí com a Ral·li Humorístic, pel caràcter desenfadat de l’activitat. El més important era guanyar la gim-

7 Sanchis aMBRós, M. (2001): «El origen de las fallas infantiles» dins Joan Castelló Llí, Manolo Sanchis i Hernan Mir, Fallas Infantiles, Juego y Tradición, València, Ajuntament de Va-lència.

Participants del Ral·li de 1999 Mo-lina-Claret guanya el premi a la mi-llor disfressa per aquesta recreació dels any seixanta. Foto guilleM al-BoRch

52

cana, que es realitzava passant pel lloc on es planta el monument de cadascuna de les comissions de la ciutat. Com a excusa, el cotxe que transportava els participants dis-fressats es decorava a partir d’un tema lliure. L’originalitat dels cotxes crea tot un espectacle ambulant, en què les comissions fan servir el seu enginy i fins i tot s’ideen xicotets es-quetxos que es representen durant tot el recorregut abans de realitzar les proves. A més, en el últims anys, per tal d’augmentar la implicació dels participants, es fa un xicotet acting8 en acabar tot el ral·li, concen-trats al reial de la Fira.

6.- Conclusió

A causa de les dificultats tècniques a les quals s’han d’enfrontar els fallers quan actuen al carrer, la impossibili-tat de controlar cada so i cada par-lament, el teatre de carrer està més orientat cap a la mímica, els gestos i l’expressivitat que cap a la veu. És per això que als fallers encara els

Els components d’aquest grup re-alitzaven un breu actuació parodi-ant l’arribada dels Reis Mags al Camp de Futbol de la Murta en arribar a les diferents demarcacions on es celebraven les proves. Foto gui-lleM alBoRch

a la següent Pàgina:

Grup de partici-pants al ral·li hu-morístic faller per part de la falla J. Ramon Jiménez a l’edició de 2012. aRxiu anna i. calvo.

queden moltes tècniques per a ex-plorar, com la manyaga, les titelles, la pantomima o la dansa.

Com que l’activitat teatral desenvo-lupada al carrer permet a molts pro-fessionals sense treball estable po-der seguir fent allò per al que s’han preparat, també obri un món de possibilitats per a tots aquells grups amateurs, fallers o no, que es pro-posen aprendre de la manera més dura, però alhora més gratificant.

Les comissions no poden fer os-tentació de grans escenografies, ni d’enormes quantitats d’atrezzo, ni tampoc d’un munt de canvis de ves-tuari, perquè els desplaçaments són impossibles. No obstant això, els ac-tors de carrer tenen alguna cosa que cap dels altres té: la proximitat total amb el públic, poder tocar-los la mà, obtenir una resposta directa o en-lluernar tot tipus d’espectador són, en la majoria dels casos, les millors recompenses.

8 Acting és el tre-ball d’un actor o actriu en el teatre, la televisió, el cine o qualsevol altre mitjà narratiu per retratar un carácter, i, en general, es fa parlant o cantant el text. L’acting es produeix quan en un esdeveniment no teatral es realitza una representació actoral en un mo-ment puntual.

jrj 2013 53

Agraïments:

Gràcies a Pepe Barberà i a Hernan Mir per les imatges cedides i els seus valuosos comentaris. També he d’agrair a les meues germanes Neus i Anna, llicenciades en Art Dra-màtic, l’ajuda, les observacions i les correccions a l’hora de confeccionar aquest article. Finalment, gràcies a Rafa Tortosa, el malalt faller més en-tusiasta i treballador que conec, qui m’ha donat l’oportunitat de publicar aquest treball.

Com hem vist, el teatre de carrer és una invitació per a tots els públics a assistir a un espectacle digne i no sempre tan reconegut com ho hau-ria de ser. Gràcies a l’esforç incondi-cional que any rere any realitzen els fallers i falleres, una vegada més ens demostren que el mateix carrer pot ser el més gran dels teatres.

BIBLIOGRAFIA

DD.AA. (1990): Historia de las fallas, València, Le-vante EMV.

gonzález Montañés, J. (2002): El Teatro Carnavalesco, Santiago de Compostela, O Camino.

sánchez PéRez, J. (2006): Quadern de Falles, Xàtiva 1865-2005, Xàtiva, Mateu Editors.

sanchis aMBRós, M. (2001): «El origen de las fallas in-fantiles» dins Joan Castelló Llí, Manolo Sanchis i Hernan Mir, Fallas Infantiles, Juego y Tradición, Va-lència, Ajuntament de València.

siReRa tuRó, J. ll. (2007): Les Falles i el Teatre, aproxi-mació d’una relació ben estreta, Revista Cendra, 5. DD.AA. (1998): Estatuts Fallers de Xàtiva, Xàtiva, Jun-ta Local Fallera.

toRtosa gaRcia, R. (2008): «Les Cavalcades del Ninot», Llibre Oficial Junta Local Fallera Xàtiva, Xàtiva, Junta Local Fallera.

ventuRa coneJeRo, a. (1996): Les festes de la ciutat, imi-tades pels pobles, Revista Pensat i Fet.

54

Un moment de la re-presentació de l’obra Parelles de Fet, de Fet Parelles de Carles Pons, interpretada pels membres de la fa-lla st. Jaume a la pre-sentació de l’any 2009. Arxiu sergio Bono

54

jrj 2013 55

i busquem al cervell universal anomenat Google les pa-raules encadenades Teatre Faller ens direcciona directament a la pàgina de www.teatrefaller.com, un punt d’encontre, segons aquesta pàgina, dels enamorats d’aquest gènere. Però, en reali-tat, què és el Teatre Faller?

Com deia el meu benvolgut amic i escriptor Carles Bori, el te-atre faller com a tal es por entendre de diverses formes, però sempre baix un mateix nexe d’unió entre totes les seues ten-dències: l’apel·latiu faller.

El teatre faller té una identitat pròpia dins de l’àmbit amateur, ja que els components del quadre artístic són membres de les falles, que en major o menor afició al teatre, desenvolupen la seua vocació unificant esforços, baix una única representació o en unes poques, si es dona el cas.

Tal volta, si hem de definir el teatre faller per una característica, tal volta siga aquesta. L’amor i l’afició desmesurada dels seus actors per aquest món. Una passió que els du a enfilar-se en un projecte, més o menys costós, però sempre amb les seues cor-responents hores d’assaig i treball de memòria i interpretació, per a finalitzar amb la posada en escena d’un obra, un dia con-cret, a un hora concreta i que amb una altíssima probabilitat, tant sols podrà veure la llum, una sola vegada.

Dins del teatre faller, podem distingir tres categories, com po-den ser:

Teatre fallerSergio Bono

S

56

— Apropòsit— Sainet Valencià— Obres curtes o llargues per a concursos o

mostres

Aquests tres tipus de teatre faller, poden repre-sentar-se dins de l’exaltació de les falleres ma-jors, però clar està, que són els apropòsits el que es varen crear exclusivament per aquest cas.

Els apropòsits han caracteritzat al teatre faller durant dècades, i ha sigut tot un subgènere tan valencià com faller. El nom ja ho diu. És una peça curta que es representa apropòsit normalment de la presentació d’una falla i les seues falleres majors.

L’ imaginació dels autors, en aquest cas, sol volar cap a distintes classes d’apropòsits, que podríem classificar en:

— Patriòtic o històrics, en símbols valencians o rememorant la història d’alguns personatges històrics que donen nom a la falla, com puga ser, sant Jaume, sant Jordi, Abu Masaifa, etc.

— Fantàstics, amb elements inanimats o irrea-litats que dones pas a la consecució de somnis anhelats, com el de ser fallera major. La Caixeta Màgica, duta a terme per Sant Jaume a l’any 2005, és un clar exemple d’aquest gènere. Una caixeta, que al obrir-la i cantar una cançó, et permetia formular un desig.

— En vers, de tall graciós o en pla de crítica. Allà pel 2004, Sant Jaume, posà en escena un apropòsit d’aquestes característiques, on es parodiava les principals característiques d’una típica presentació, com eren el discurs de les falleres, amb els plors inclosos, la desfilada de falleres, l’ordre del quadre plàstic, etc.

— Sainestístic, de barraca i espardenya en sen-zilla temàtica d’ambient valencià, recordant molt als sainets.

— Infantil, incorporant personatges de contes

o fantàstics, dirigit als menuts de la comissió, i enaltint sempre els valors humans i fallers.

En quant als sainets, tots coneguem les obres d’Escalante, sainetista per tradició, o de tants i tants autors que varen fer en una època, del te-atre valencià tot un món. Tingueren el seu propi circuit teatral, i una gran difusió i repercussió, fins als nostres dies, en què encara les falles seguei-xen posant en escena per la seua comicitat i ca-ràcter valencià que tant agrada al públic faller.

Respecte a les mostres o concursos de teatre que es fan al llarg de la nostra geografia falle-ra, les obres solen tindre una major duració, qualitat d’autoria i d’interpretació, ja que pas-sa d’autors de teatre popular a obres de pres-tigi o autors novells amb certa notorietat. En aquest cas, hi ha una major implicació per part de l’equip tècnic i el quadre artístic.

En alguns llocs, segueixen apostant any rere any, per la continuïtat d’aquestes Mostres de Teatre Faller.

A Xàtiva, per exemple, aquesta Mostra ha pas-sat per diferents etapes i per diferents formats. Una de les primeres Mostres de Teatre Faller es duia a terme a l’auditori de Sant Agustí, amb una gran acceptació, tant per part del públic com per part de les comissions.

Aquells anys d’Espanyoleto, Molina–Claret, Repú-blica Argentina, Ferroviària ... amb aquells grans Felo Fuentes, Vicent Pla, Javier Mallol, Jorge Pas-cual ... noms per antonomàsia del teatre faller xa-tiví, han donat pas als anys, a pràcticament elimi-nar-la, i no per falta d’interès de la JLF, sinó per la manca d’interès que avui en dia posen la majoria de les comissions. Tal volta, abans es treballava per devoció, però hui en dia, pareix que fa falta alguna cosa més. La reducció d’aquesta Mostra, ha passat a poder gaudir d’una nit de Fira, a la Plaça del Mercat, i els últims anys, amb una míni-ma però de qualitat representació fallera, encap-çalada, quasi sempre, pels incansables membres de la falla Espanyoleto.

jrj 2013 57

Tal volta, els últims anys a la nostra ciutat, s’han caracteritzat per la consolidació d’altres comis-sions, que o bé han tornat a la seua devoció fa-llera o bé, han anat forjant una base consolida-da. Grups com el de la falla Cid plaça de la Tri-nitat, on els seus dos màxims exponents, Pepe Mira i Gloria Marí, han fet ressuscitar el teatre a aquesta emblemàtica comissió. O comissions com la de Sant Jaume, on el teatre faller s’ha instaurat els últims anys, passant a formar part important de l’activitat d’aquesta comissió.

Fora del teatre faller, deixaríem les ultimes batalles viscudes entre comissions com Raval, Sant Jaume, Tetuán i Sant Feliu. Comissions, que ens han fet gaudir els últims anys de gran-díssims espectacles musicals, fora de qualsevol paregut amb teatre pur i dur valencià. Notre Dame de Paris, La Bella y la Bestia, El fantasma de la Òpera, Hoy no me puedo levantar, Grease ... ens han fet gaudir a tots i cadascun que hem tingut l’oportunitat de poder delectar-nos amb aquestos grans muntatges.

Per sort, encara dos ciutats més segueixen, any rere any, apostant per aquesta Mostra. A València, ciutat fallera per excel·lència, la Mos-

tra de Teatre Faller reuneix un total d’unes 80 obres de teatre, unes originals i altres adapta-cions, que es duen a terme entre els mesos de setembre i desembre a la ciutat del Túria.

I un altra de les ciutats, que any rere any se-gueix duent a terme la seua Mostra de Teatre, i ja van 26 anys seguits, és Gandia, amb el Ligo-ri Ferrer. Fins fa uns anys, aquest era un espai reservat única i exclusivament per al món del Teatre Faller, però des d’uns anys cap ací, s’obrí el ventall per a què altres grups amateurs no fallers, també pogueren ser partícips d’aquest certamen, que ompli els dijous del Museu Fa-ller, de rialles i bon teatre.

En definitiva, el Teatre Faller, és teatre ama-teur, sense res que envejar a moltes repre-sentacions que avui en dia es duen a terme a escenaris de la nostra geografia. És teatre pur, estilitzat i imaginatiu. Perquè per a un faller, el teatre no és una obligació, sinó una devo-ció. I això, al cap i a la fi, el fa involucrar-se més si cap al projecte.

Molts anys per a d’ell!

58

Integrants de la co-missió de la falla J. Ramon Jiménez el dia de la Visita oficial a les falles. Arxiu pAtri viñes.

58

jrj 2013 59

ltimament està a l’ordre del dia el comportament del col·lectiu faller durant les desfilades que se celebren als dife-rents actes durant les festes josefines. I dic al col·lectiu faller ja que per desgràcia, en ocasions, la conducta d’una minoria engloba a tot el conjunt en general pagant justos per pecadors i posant a tots en el mateix bloc.

A algunes de les desfilades els fallers es comporten com autèntics bufons i no estic referint-me a l’acte de la caval-cada del Ninot, que hi ha alguns que també, sinó a altres actes on el desordre i la ingesta d’alcohol fan que aquella persona que veu la desfilada des de fora es plantege si el col·lectiu faller serveix com a exemple de festa i de cultu-ra popular.

Vaig a intentar analitzar els diferents actes oficials i posar-me dins del punt de vista d’una persona que els observa des de fora. Es pot dir que els actes més nobles per excel·lència i els més seriosos que tenim a Xàtiva son l’Ofrena de flors i la Rome-ria de sant Josep. Són les dues desfilades que més gent aglutina al carrer per observar-los, on els espectadors solen tindre un punt de vista positiu i on es solen fixar en els vestits de les falle-res i fallers, en els ramells de flors, en la gràcia dels més menuts, en les bandes de música, etc.

Un altre dels actes que estan ben valorats per l’espectador és la cavalcada del Ninot Infantil, no puc dir el mateix dels majors encara que als últims anys hem millorat prou.

Desfilades de fallersi bufons...

Javi Lara

Ú

60

El treball de les comissions en els més me-nuts fa que siga un acte divertit i graciós. Vorer als xiquets disfressats per l’albereda, amb moltes escenes caracteritzades i amb la ignorància de l’edat, resulta un especta-cle digne de vorer per a l’espectador.

A la cavalcada del Ninot dels majors encara que s’ha millorat prou, ja no apareix el típic carro amb la beguda o gent amb el gotet en la mà d’anys anteriors, però si que hi ha al-gunes comissions que van desfilant al piló per l’albereda sense saber molt bé que es-tan criticant o de que van disfressats. En al-tres comissions em tinc que llevar el barret pel gran treball que realitzen tant a la críti-ca com a les disfresses, o en les carrosses.

Ací vaig a fer un incís, em pareix molt be que es recompense i es premie la llavor dels fallers, el que no em pareix correcte és que es valore més i siga més premiat econòmi-

cament un primer premi de carrossa pròpia —que enguany s’enduu mes diners al desfi-lar en la cavalcada dels reis—, que el primer premi de secció especial de les falles de Xà-tiva. Perdoneu però no m’entra al cap que la major inversió de les falles, el monument faller, que caldria ser més valorat pels fa-llers, no estiga premiat amb el major premi econòmic. A l’actualitat té més dotació eco-nòmica en premis les cavalcades del ninot que els monuments fallers.

Però tornant al tema de les desfilades, vaig a parlar dels menys agradables per a l’es-pectador i sense cap dubte tenim el Ral·li humorístic i la Visita oficial a les falles com els principals actes que danyen l’imatge de tot el col·lectiu.

Al Ral·li podem contar en la mà, i ens so-bren dits, els vehicles que s’han treballat i

jrj 2013 61

són degudament disfressats. La resta són una gran quantitat de furgons i camions, amb un grup nombrós de gent damunt del remolc sense cap sistema de seguretat i amb neveres portàtils plenes d’alcohol. Una persona quan veu estes coses, des de fora, pensa que açò s’acabarà quan ocórrega al-guna desgràcia. Però l’acte que conté més connotacions ne-gatives. i que està en el punt de mira pels problemes que comporta, és sens dubte la Visita oficial de les Falles. Des de fora es veu com desfilen els fallers amb grans talls d’una comissió a un altra, fallers mig desvestits amb el faixí al cap, descamisats, etc. Es veu com afecta l’alcohol que han ingerit a una gran quantitat de persones i realment, a l’acte en general, es dóna una imatge prou lamentable. És un acte que ha

arribat a durar més de sis hores i és una lla-vor prou dura controlar a totes les comissi-ons de Xàtiva durant tot aquest temps amb els talls de carrer i de trànsit que comporta al realitzar aquest acte.

En cap moment estic parlant de suprimir aquestos dos actes però els fallers de Xàti-va deurien plantejar-nos que la imatge de bufons que oferim no és la més correcta.

Ens mans de tot el col·lectiu està millorar, reprimir el comportament d’eixa minoria que fa malbé al conjunt encara que açò també depèn un poc de l’educació de les persones, intentar tindre una conducta més cívica i més solidaria ja que si no és així em pareix que continuarem molt de temps ofe-rint una imatge de fallers/bufons.

jrj 2013 63

Cadafals

63jrj 2013

64

Artista Venancio Cimas RiberaSecció Tercera

Festa Infantil a la plaça del poble

la Falla infantil 2013

L’explicació de la fallade Josep Vicent Tortosa i Baldoví

Al nostre poble arriba a una fireta amb motiu de les festes. La plaça major es converteix en tot un parc d’atraccions per als menuts de la població. De totes les activitats a gaudir, destaca un inflable. És una fallereta i allí els xiquets boten, juguen, es ti-ren per les rampes, pugen per les cordes... Tots els xiquets s’ho passen d’allò més bé.

Arriba l’hora de berenar i els xiquets paren de ballar, però encara no s’han acabat la punteta del bocata —aquella que diuen que és la que fa fadrins als xiquets— i ja corren per tor-nar a pujar a l’atracció de la fallereta. Es llevent les sabates... i divertir-se.

L’amo de l’atracció procura que la fallera estiga sempre unfla-da, i amb un somriure, gaudeix veient als xiquets jugar.

Es fa fosc, l’atracció es desmunta i els xiquets se’n van a casa.

Demà serà un altre dia. Una nina que no és nina és un globus ben inflat,i tots els xiquets del barries tiren de dalt a baix.

jrj 2013 65jrj 2013 65

66

L’amo del globus mira,que l’aire no falte mai,ja que seria un desastreque ell acabe desinflat.

No deixa l’amo muntar dalt del globus amb calçat,i la xiqueta obedientles sabates s’ha llevat.

De dalt a baix, no te por?és un xiquet molt llançat,baixa a vegades de peui altres baixa de cap.

66

jrj 2013 67

En la panxa de la nina,hi ha com un gran matalàsi bota i torna a botarla xiqueta, no et cansarà?

Per a poder esgolar-secal escalar molt alti agafant-se de la cordael nen puja cap a dalt.

Quan ell no pot a solesels amics van a ajudar-lobé l’espenten cap amuntbé l’estiren des de dalt.

Ens hem cansat de jugar,i ara toca el berenari si els altres no en tenenrepartim els que hem portat.

Una escaleta molt «cuca»ens ajudarà a pujari escaló darrere escalóla xiqueta va pujant.

Escales, cordes, motorsfan falta per funcionar,més els xiquets per divertir-se,han de col·laborar.

jrj 2013 67

jrj 2013 69

Artista Venancio Cimas RiberaSecció Segona

Cercavila Socarradala Falla gran 2013

Senyors i Senyores fem festa a la ciutat!

Omplim carrers i places,l’espectacle ha arribat.

Des de sant Pere al Ravali del Castell a l’Estació,

la funció va a començarenfront de la Font del Lleó.

Un teatre de carrerés la nostra proposta.

Personatges del poderque són triats aposta.

La grandiosa cercavilarecorre la nostra ciutat:pallassos de gran midai focs de molta qualitat.

També malabaristes,artistes i arlequins,

zancuts i trapezistesmúsics i faquirs.

Sobre l’asfalt dels nostres carrers s’obri el teló on esdevindrà una gran comèdia. Per a nosaltres ho serà, per a altres serà tragico-mèdia, i per a la resta segurament siga una vertadera tragèdia. Malabaristes, pallassos, faquirs i arlequins mostraran les seues ha-bilitats als indrets de la històrica ciutat de Xàtiva. Tot un espectacle preparat per a l’ocasió. I per la nit, més tralla, els correfocs mostraran la seua habilitat amb els coets per tots els carrers de la ciutat del foc. Pre-pareu-se, eixiu tots de casa i envaïu els car-rers, la cercavila va a començar:

L’explicació de la fallade Rafa Tortosa i Garcia

jrj 2013 69

70

Des de la Casa de la Ciutat la cercavila recorre els nostres carrers. La música, indispensa-ble en el teatre de carrer, sona per tot arreu anunciant el gran espectacle:

Un gran número de foca Xàtiva hem preparat,

renaixent molt poc a pocde les cendres del passat.

Pels carrers de la ciutathi ha flames enceses...Seran afers del passat

o situacions compromeses?

Xàtiva, amb un estat d’ambi-güitat, a la vegada és amiga i enemiga del foc. La ciutat cremada l’any 1707, amb tarannà Maulet per excel-lència, sembla renàixer del seu passat. Les flames són protagonistes en molts nú-meros de l’espectacle, fent un homenatge commemoratiu a allò emprès per Felip Vé fa més de tres segles:

Amb corneta i timbals’inicia l’espectacle,

amb la «banda» municipaldirigida per l’alcalde.

Deixem tots els problemesrient-nos dels pallassos,

i gaudim de les festesque ja ens tocaran els nassos!

70

La Música

El foc

jrj 2013 71

I és l’hora de veure l’es-pectacle. Meravellós, impressionant, especta-cular... És el grandiós pa-llasso del primer número de la cercavila:

El poble ve representatper una gran titella,

un pallasso hem portatsent de la funció, l’estrella.

A la Xàtiva actualmolts arlequins i bufons,

manejant al personali tocant-nos els... botons.

jrj 2013 71

El Pallasso

72

La gran titella ve mane-jada per artistes de gran prestigi, els quals van fent equilibri sobre els seus artilugis. Amb bi-cicletes de grans rodes fan camí intentant en tot moment enlairar el fastu-ós pallasso:

Uns homes amb bon vestitla titella controlen,

no perdent mai el sentit,fent de la gent, el que volen.

Un artefacte diferentperò amb una missióel poder de la gent,és la seua obsessió.

Amb les enormes rodesi com una diversió

«els de dalt» controlenels diners de la població.

Quan arriben al més altés difícil baixar-los.

A la trona s’han acomodat...Serà l’hora de jubilar-los?

72

Artistes

jrj 2013 73

El zancut i el menut

És l’hora d’assistir a la representació de l’es-pectacle del Zancut i de l’Enano. Els zancuts són aquells artistes de ca-mes llargues, realitzades amb pals de fusta, i que tenen com a propòsit ar-ribar a llocs inabastables i sobreeixir per damunt de la gent. Els enans, considerats en l’espac-tacle còmic com els més apropiats a fer l’asqueta, sembla que no necessi-ten tindre les cames tant llargues per controlar la situació. Espectadors, no us preocupeu, segur que coneixeu el numeret:

El zancut pren altura,més poder li han donat,

semblant que no s’apurad’allò que li han manat.

De Regidor a Diputat,de portaveu a president,

grans mires li han donat...fins aquest precís moment.

Sembla que ja acabala seua actuació...

perquè el menut li tallal’enorme progressió.

Agafant una serra,després del tercer intent,

li talla la llarga cama dient-li, Ja està ve Vicent!

jrj 2013 73

74

L’acròbataUn número d’acrobàcia apareix pel cantó del car-rer. Ajudat d’una barra i unes dosis del passat, el nostre arlequí sembla aconseguir allò proposat: fer equilibri. La gran ova-ció realitzada per part del públic assistent, jutja de forma positiva l’actuació del gran artista:

Un número al plenaril’oposició ha proposat:voler a Franco llevar-li

el títol d’Alcalde de la ciutat.

L’Alcalde els proposàfer un bescanvi arriscat

llevar el nom de País Valenciàde l’entrada de la ciutat.

Una cosa per l’altrava ser allò consensuat,

provocant una gran riallaper l’espectacle presenciat.

Un ridícul espantósva fer tota l’oposició,eixint l’alcalde airósd’aquesta situació.

I és que caretes del passatla gent s’obstina en posar-se

històries que han caducati que haurien d’oblidar-se.

74

jrj 2013 75

El tirafocsI sense arribar encara a la nit, veiem un autèntic fa-quir, qui maneja de forma espectacular les flames eixides des de la seua boca. Grans flamarades que fan les delícies de la gent però caldrà que vaja amb compte si no vol pa-tir cap accident:

Llançant foc per tot arreuveiem a l’oposició,

Cerdà com a portaveuvol fer la seua funció.

Es tindrà que preocuparde no perdre molts vots,

si la trona vol ocuparhaurà de buscar altres focs.

Faquirs de grups minoritarisllançant grans flamarades,en cadascun dels plenaris,

amb propostes enfrontades.

jrj 2013 75

76

El llançador de ganivetsEl ganiveter de la Cos-tera, així s’anomena el pròxim protagonista, un especialista que es capaç d’encertar tots els tirs disposant-los dins de la gran diana. A la diana un voluntari eixit de la gent, la qual s’hi troba sorpresa da-vant la facilitat en què maneja els ganivets:

El número de la dianaal carrer presenciem,

tirant ganivets amb ganasobre el contribuent.

Molts impostos ens llancendes de les institucions,

i sembla que tots encerten...xè, quins tios més bons!

I els impostos pugensobretot l’IBI i l’IVA.

El gas i la llum augmentenaixí com la gasolina.

76

jrj 2013 77

El malabaristaI arriba el moment de veure el malabarista, que amb no dos, sinó tres pilotes intenta fer el numeret d’habilitat. Som conscients de què el «xaval» és un poc in-expert en aquestos tipus d’espectacles, però vaja, com diria aquell, és el que hi ha:

jrj 2013 77

Grans números malabarsels bancs han intentat,

eixint-los molt carsals clients de l’entitat.

Ells han volgut donar jocals qui al banc s’han arrimat ,

perdent diners poc a poci a la fi, han fracassat.

Fent muntó de carambolesa la banca hem vist actuar,sent els grans cares duresd’aquesta època actual.

Cremada la gent es quedaamb el tema de la banca:

Bancaixa que ens petai la crisi que s’estanca.

En lloc d’un malabaristahaurem de cridar un magper omplir la caixa buida

després de fer-li el«forat».

78

Un nou espectaclea la Costera han muntat,una estàtua inamovible:

La Deessa del fem han inventat.

Un nou impost ens posenfent ric a algun espavilat.

El Consorci s’inventenper enxufar en l’anonimat.

Si nosaltres ja paguem...Hem de fer-ho altra vegada?

I damunt ens tragarem el fem,de més enllà de la contornada?

L’estàtua humanaUn nou numeret: LA DE-ESSA DEL FEM. Aquesta actriu interpreta la nova deessa del poder de la Costera. No maneja ni les pestanyes, allí s’hi troba queta com una estàtua davant les mirades de tota la gent, que i enllu-ernada per la seua be-llesa, allibera diners per omplir el plateret. Tot un muntatge:

78

jrj 2013 79

El correfocArriba la nit, i un nou protagonista fa acte de presència: el foc. Els dimonis, i altres fills de l’infern, enva-eixen la ciutat. És el moment de retrobar-nos amb la història de la ciutat. Una sèrie de quadres conformen l’espectacle, represen-tant diversos passat-ges esdevinguts tant a l’actualitat com en èpoques passades, estant tots ells relaci-onats amb el foc. El tí-tol de l’escena és prou suggerent: EL CARRER DEL FOC.

El protagonista, el focquan arriba la nit.Els coets són el joc

d’un dimoni atrevit.

Al carrer del foc tenenuna mostra dels cremats,dels qui la crisi pateixen,

siguen o no socarrats.

La història ens mostrasituacions que hem patit,i és que a tots ens constaque el foc ha estat pel mig.

jrj 2013 79

80

El primer quadre és evident, és el quadre més famós de la contornà, el del primer Bor-bó cap per avall. Es titula SOCARRATS:

Xàtiva, ciutat del foc,títol que s’ha guanyat...Per culpa d’un Borbó, sócun orgullós socarrat.

RUSTIDETS és el lema del segon quadre. Des què el 1995 van deixar de ser socarrats, de moment som rustidets:

Actualment som rustidetsi no cal explicar perquè.Serà per molt més tempso hi haurà canvi al PP?

La temperatura de l’espectacle va pujant i la gent ja es converteix en CREMADETS, do-nant-li nom al següent quadre:

Sabater «el brotador»sembla que la va liari amb un estat d’estuporla gent es va cremar.

Més i més temperatura. Recordem que es-tem a la ciutat del foc, però també estem a la ciutat de la calor. ABRASITS és títol:

I arribà Marianet,qui en tot ha retallat,deixant a l’espanyol «net»i completament abrasat.

80

jrj 2013 81

l’índex de la cremada, obliga a acudir a l’hos-pital, BANKIA els ha provocat les cremades. Tot un quadre... mèdic:

LA UNITAT DE CREMATSestà repleta de gent.Són tots els afectatsd’una BANKIA insolvent.

Hi ha altres formes d’agafar temperatura. Diguem-ho de forma clara, de posar-se CA-LENTS. No cal utilitzar més paraules:

Altra forma de calfar-seés la que estem veient,els fallers solen ajuntar-sefins acabar... fotent.

Hem parlat de les persones, però coincidireu que els més cremats de l’estiu passat van ser els nostres boscos. Vaja aquest homenatge a les nostres muntanyes per a què els valencians prenguem consciència:

Els nostres boscos estanliteralment cremats:prevencions que no es fani incendis intencionats.

jrj 2013 81

82

(La

dire

cció

del

MU

SEU

DEL

FO

C in

dica

que

se

li p

ot p

egar

la v

olta

a q

uals

evol

del

s qu

a-dr

es. T

an s

ols

cal g

irar e

l llib

re. G

ràci

es)

I ara, seguint el ritual del foc de les falles, arriba la cremà del cadafal programada per al dia de sant Josep, és a dir, per al dia 19 de març. Açò del dia... sembla que no és de rellevància per al «xicot» de Castelló, ni per al de Turis. Des del carrer del foc, els hem anomenat ELS REIS DE LA CREMÀ. Contemplen:

Com a reis de les cremadesdos que van amb enganys,aficionats a canviar datesa nosaltres, els valencians.

Les falles són molt fermesamb la data de la cremà,rebutjant les ideesd’algú que no sap el que fa.

El xicot de Castellóno sembla de la contornà,pareix de Castella i Lleó...Per què no parla valencià?

«A Valencianos no nos gana nadie»,algun Castellano ha comentat.Senyor, a mi mai més m’enganye,tot el contrari és el que ha mostrat.

I la cercavila arriba al seu final. Davant el monu-ment als Maulets, als peus de l’església de sant Francesc, els actors finalitzen la seua actuació:

Acaba el gran passacarreramb pallassos i algun «artista»,mostrats al cadafal fallerfins que el foc els consumisca.

Fi de la cercavila

82

jrj 2013 83

ANNEX

jrj 2013 83

EL CIRC DELS INVISIBLES

S´obre el teló del gran circ de la mentidaque han alçat un dia més als carrers dels

oblidats.

Els oblidatsque es passen mitja vida nau-

fragant creuant els mars de la seua

soledat.

La soledat que viu de fer equilibris als

carrers sense res més que la vida que

li han pres.

Com aquell pres que escriu cançons d’amor a

les parets per somiar un món sense

carcellers.

Però a les nits dels nostres barris

han tornat a sonar les velles cançons de guerraque haviem oblidat.

Al gran circ dels invisibles no podrem escapar però avui em pres l’humil decisió de lluitar: el circ ha començat!

S´obre el teló del gran circ de la gran men-

tida que han alçat un dia més als carrers dels

silenciats.

Els silenciats que engreixen les misèries de

l’estat entre els lleons de la seua

dignitat.

La dignitat que es perd entre els pallas-

sos del poder fent malabars amb els propis

sentiments.

Els sentiments que moren a les portes dels

bordells dels mercaders dels somriu-

res presoners.

oBRint Pas

JOTA VALENCIANA

Valencians i valencianes,feu-vos llenya que ve el fred;no vos la feu d’argelaga,feu-vos-la de romeret.

Ens perdrem entre paratges,camins d’horta i arrossars;tu duràs l’aigua en els cànters,jo et besaré entre els canyars.

Llençarem llenya a la brasaper cremar totes les porsi renàixer de les cendresamb l’amor que ens crema

el cor.

Combatrem governs corruptes,sangoneres i escorpinsque xuclen la sang del poblei el futur dels nostres fills.

Sembrarem noves collitesque ningú mai no ens prendrà;homes i dones valentes,els valencians de demà.

Valencians i valencianes,camineu entre els primersfent la crida a les comarquesper despertar els carrers.

Valencians i valencianes,és l’hora d’unir les mansamb els qui estimen la terrai la llengua que ens fa germans.

oBRint Pas

ELS guANTSDE LA mETàFORA

Lentament em trec els guants de la metàfora

Perquè vull escriure a pèl sobre els dies que corren

Lentament em trec l’abric de l’escapisme

Que dibuixa bells somriures sobre les mordasses.

La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Hi ha qui persegueix els somnisHi ha qui persegueix els ovnisI hi ha qui persegueix diners,

només diners.

Lentament em trec la pols del dogmatisme.

M’avorreixen els pamflets i els manuals de l’usuari.

Descarte lentament fer d’aquestes paraules

Una guia de ningú, ni per res, ni per sempre.

La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Feliu ventuRa

jrj 2013 85

La falla nostra

85jrj 2013

86

Alexa Gramaje i Victòria és la nostra fallera ma-jor. Coneixem-la un poc més:

Alexa, com et descrius?Pense que sóc una persona plana i senzilla, amiga dels meus amics. Sóc tranquil·la i afec-tuosa. Sempre estic apunt per a la festa i per damunt de qualsevol cosa sóc fallera.

Qui et va animar a presentar-te a F. Major?Tot va començar com una broma, quan va aca-bar l’exercici anterior, vaig començar a preguntar com era això de ser Fallera Major, ja que la meua intenció era que fóra ma tia Cristina perquè esti-guera amb el seu fill, el President infantil. El temps va anar passant i ho vaig deixar córrer. Però, no va ser fins l’agost que va arribar la Fira, quan, quasi tota la comissió va insistir en que em presentara. Va ser allí on, contínuament em passava aquella pregunta pel cap… hem presente a Fallera Major del 2013? Des d’aleshores vaig començar a pen-

sar en presentar-me, perquè el meu cosí no tenia fallereta, i qui millor que jo podria ser la persona que estiguera amb ell en tots els actes, però, el xiquet em deia que no fóra la Fallera Major i això em parava un poc. A la fi, vaig resoldre el dub-te que em rondava pel cap… o millor, me’l van resoldre entre mon pare i les meues ties al con-tinuar insistint. A més, els meus pares, germans i la meua parella recolzaven la meua decisió. I en eixe mateix moment li ho vaig fer saber a Iolan-da. Ara espere saber representar la meua comis-sió com cal, i estic oberta a qualsevol consell que vosaltres em doneu.

Quin acte és el que més t’agrada i el que més il·lusió et fa que arribe?La veritat és que m’agraden tots els actes, però si he d’elegir un, em quedaria amb el lliurament de premis. Un dia que comença de bon matí fins no se sap mai quan. Un dia que acaba en l’encreuament Dos Molins i Hort de l’Almunia,

Alexa Gramaje,fallera Major 2013

«Volia que ma tia Cristina fora la Fallera Major... i a la fí he sigut jo»

jrj 2013 87

fent-nos les tradicionals fotografies als peus de la falla amb tota la comissió. Un dia que con-clou amb la celebració dels premis que, amb molt de mèrit havem guanyat i hem rebut al saló de plens de l’ajuntament. Plors d’alegria… i plors de tristesa per un treball reconegut o no, d’una feina feta durant tot l’any. És un dia on els nervis estan a flor de pell.

Com et dus amb la resta de Falleres Majors?Amb la resta de les falleres majors ens portem d’allò més bé, som un gran grup. M’encanta estar amb elles, cadascuna és diferent a l’altra, doncs és pràcticament impossible avorrir-te amb elles. Anem a viure una experiència inoblidable i espe-re de tot cor tindre-les com amigues per molts anys. Des d’ací saludar-les, enviar un bes enorme i una forta abraçada i dir-li a totes elles que gaudis-quen al màxim del nostre any, l’any guachuwein.

Comparteixes regnat amb Joan i Iolanda, que et semblen?Iolanda, és una bona presidenta i al mateix temps amiga, te les seues alegries i algun que altre mal rato… pensem que és un càrrec de moltíssima responsabilitat, ens portem molt bé i espere que aquest any siga molt bonic tant per a ella com per a mi.

De Joan no puc dir res, ha estat una de les raons que m’han impulsat a ser Fallera Major, a més és el meu cosí i el vull a muntó. És un xiquet que no para en torreta, i molt graciós... alguna persona estarà encara rient-se de quan Joan , en un moment de silenci sepulcral d’una pre-sentació, li va dir cridant a una xiqueta que feia volantins al quadre plàstic: esta xiqueta no te mare? (ja, ja, ja!). Sé que Iolanda i jo no tindrem temps per avorrir-nos amb ell. Sols dir-li que anem a intentar que siga un any molt bonic i molt especial per als dos i que anem a gaudir com mai cada moment.

Què ens diries de la gent de la comissió?Són com un anunci de Coca-Cola; alts, baixets, morenos i rossos, flacs i grossos, músics, balla-rines, xiquets i xiquetes, pares i mares, oncles

i ties, cosins i cosines, amics i enemics, súper herois i súper heroïnes, malvats, simpàtics i an-tipàtics, alegres i tristos, extravertits, artistes, bromistes, princeses, futbolistes, fallers i falle-res, gent amb ganes de festa i fer festa… bona gent... però, a més, tots ells família. Persones amb els que vaig aprendre a viure les falles, com gaudir dels seus actes, com participar de la seua tradició. Són gent que treballa durant tot l’any perquè no falte de res.

Què opines de la germanor fallera?Que podria dir d’una cosa que visc dia a dia. Qualsevol reunió nadalenca de la meua famí-lia, és reunir a persones de sis comissions di-ferents. Considere que la germanor fallera, és imprescindible per fer la nostra festa impor-tant i poder transmetre a la resta del món que les falles són la millor festa que existeix, i és per aquesta raó, que és tant important la germa-nor fallera, perquè junts tenim més força.

Et sembla be el premi atorgat aquest any a la recompensa, penses que se’l mereixia?Quan vaig llegir el seu nom el dia del meu no-menament, em vaig alegrar moltíssim de que fóra ell. Pense que s’ho mereixia. Sergio és una persona que sempre està fent coses en la falla, no importa les hores que ha de dedicar fins que ho acaba. A les persones que estan amb ell, els torna bojos amb les seues idees (ja, ja, ja!), sem-pre està fent i maquinant. S’ho mereix, i m’ale-gre de ser jo qui li la lliure perquè l’estime molt.

Què et semblen aquestes paraules:FESTA alegries i moltes risses.MONUMENT il·lusió i emoció

I per últim, i com no, un desig per a les falles del 2013Aquest any va a ser genial, ens ho anem a passar d’allò més bé. Espere que tots participem en tot el que es puga, que entre tots les coses funcio-nen millor. Us desitge unes falles inoblidables o això intentarem. Un any sense mals rotllos. Sim-plement gaudir de la festa de les falles que és el que estem esperant durant tot l’any.

88

Joan, un assidu dels divendres al casal, ha estat nomenat president infantil per les falles de 2013. Amb un any sense fallera major infantil, és el mà-xim representant de la xicalla de la falla. Conei-xem-lo una mica més:

Què és el que t’animà a presentar-te com a president de la comissió?Sóc faller des de xicotet i ma mare sempre m’ha dit que tenia que ser president, i com l’any pas-sat no hi havia cap, vaig eixir dues voltes com acompanyant de la fallera major infantil, em va agradar tant que li vaig dir a la nostra presiden-ta que si no es presentava ningun xiquet més volia ser jo el president.

Aquest any és un any especial per a tu ja que compartiràs aquest exercici faller amb la teua cosina que és la nostra fallera major, què penses d’això?Pense que serà un any molt bonic. Perquè amés

de ser el meu any, estic en la companyia de la meua teta Alexa, que em recolzarà i acompa-nyarà en tot el que jo faça.

L’any passat no teníem president i tu fores el que acompanyares a la fallera major in-fantil en alguns actes, que penses de què aquest any sigues tu el que no tinga fallera major infantil?Crec que no passa res, perquè així cada dia ens podrà representar alguna xiqueta de la nostra comissió i gaudir amb mi dels diferents actes fallers, ja que tots siguem amics i podem pas-sar-ho molt bé.

Quin són els actes que més t’agraden?M’agraden tots els actes, però en especial pense que l’ofrena de flors, ja que tinc molta il-lusió per fer l’entrega a la nostra Mare de Déu, també el dia de l’ exaltació perquè estarà tota la meua família al meu costat, i per últim crec

Joan Badenes,President 2013

«L’acte que més espere és el lliurament de premis»

jrj 2013 89

que podria dir que el que més espere és el del lliurament de premis perquè pense que estar dalt a l’ajuntament i arreplegar els premis ha de ser molt emocionant.

Què li diries a la teua comissió i a la gent del barri?A la meua comissió els diria que gaudisquen molt d’aquestes falles i que encara que a vol-tes ens enfadem, tots siguem amics i ens ho passen d’allò mes bé tots junts. I a la gent del barri que estan convidats al nostre casal, per a què miren que ens ho passem molt be i, a més a més, que ens portem tots de categoria, que s’animen i s’apunten de fallers.

Què ens podries dir de la nostra fallera ma-jor i de la nostra presidenta?de Yolanda, la nostra presidenta, vull dir que és molt bona amb mi, molt simpàtica perquè sempre esta rient-se i sé que puc contar amb ella per a què me diga si faig be les coses o no. I també vull dir que toco mol bé la pande-reta (ja,ja,ja). I d’Alexa, la nostra fallera major i al mateix temps la meua cosina, vull dir que encara que sempre li faça la punyeta, és la mi-

llor persona que podia tindre al meu costat en aquest any. i que la vull molt i em divertiré molt amb ella.

Què esperes d’aquest any faller?Espere que siga un any inoblidable per a mi i per a la meua comissió, perquè com he dit abans, ens ho passem molt bé i també perquè coneixeré a nous amics, presidents i falleres major d’altres comissions i amb els quals espe-re tindre molt bona amistat.

Algun dia et veus sent president adult de la nostra comissió?Encara que falten molts anys per això i veig a la nostra presidenta sempre parlant en les re-unions dels divendres, que mos fa callar a tots (ja,ja,ja), per a parlar ella durant molta estona (ja,ja,ja), crec que si que em veig com a presi-dent adult de la nostra comissió i m’agradaria fer-ho igual de bé que els altres presidents.

I per últim un desig per aquestes falles?Un desig... Crec que és el que tot faller i fallera demana per a estes dates, que no ploga i que passem unes falles genials.

90

Aquest any la recompensa de la nostra comissió ha recaigut en una persona, que encara que no ha estat des de menut vinculat al mon faller, ja fa dotze anys que pertany a la nostra falla. Li diuen Sergio Antolí i Jordà , i molt gustosament ens respon a les següents qüestions:

Com va ser que t’apuntares a la nostra falla, atès que vens d’Ontinyent, un poble sense tradició fallera?Doncs, mitjançant la meua dona, que ales-hores érem nuvis. Ella ja pertanyia a aquesta falla i vaig decidir prova per tal saber el que era el món faller, ja que com tu dius, vinc d’un poble de tradició ben diferent com són els moros i cristians.

Després de dotze anys de l’experiència de ser faller, com vius hui per hui les falles?No ho visc de la mateixa manera que al principi perquè tinc més obligacions que abans, el treball, la família, altres aficions... però procure ajudar en tot el que puc, quan dispose de temps.

Sergio Antolí,recompensa 2013

«A la falla procureajudar en tot el que puc»

Quin any recordes amb més emoció?En primer lloc l’any 2007, quan la meua dona va ser fallera Major, ja que vam gaudir molt junt a la gent que ens va acompanyar, ja que des d’aleshores guardem una bona amistat. I en segon lloc, va ser l’any passat 2012, que vaig ostentar el càrrec de vicepresident 1r, i vaig eixir darrere del tot als actes fallers i em va agradar l’experiència.

Què et pareix que t’hagen donat enguany la recompensa?La veritat no m’ho esperava, em vaig quedar sorprès però al mateix temps estava content i emocionat, i des d’ací vull donar les gràcies a tots aquells que van pensar en mi, i als que no també (és broma), però també sé que hi ha gent que se la mereix tant o més que jo .

Que esperes d’aquestes falles?Doncs que tot el món gaudisca, que no hi ha-gen malentesos i males coses, i que tot isca bé. Bones falles a tots!

jrj 2013 91

Recompensa Junta Local Fallerai Socarrat d’ArgentSergio Antolí i Jordà

Bunyol d’Or amb fulles de llorerEnrique V. Cerdà i Samit

Bunyol d’OrPatricia Viñes i MartínezLaura Borredà i GutiérrezPablo Tortosa i Martínez

Bunyol d’ArgentAlexa Gramaje i VictoriaElena Lereu i Barberà

Socarrat de CoureÀngela Gil i Borreguero

Socarradets d’OrCarolina Penadés i RocaMagdalena Canet i BorregueroLaura Carmona i Lluch

Socarradets d’ArgentCarlota Cuquerella i Tortosa

Socarradets de courePaula Adame i TormoMarta Celorrio i JiménezMireia Pérez i FerrerSalva Prats i LlopisMarta Prats i Llopis

Distintiu d’OrJoan Badenes i GramajeAlberto Carmona i LluchNatalia Barrios i ReguilloManuel Roca i IbañezMarta Sánchez i Gosálbez

Distintiu d’ArgentSergio Antolí i LlopisAroha Borredà i RicoNatalia Jiménez i Garcia

guardonats

92

Fallera majorAlexa Gramaje i Victoria

PresidentaYolanda Pérez i Ferri

Vicepresident 1rJorge Sánchez iTàpia

Vicepresident 2nManolo Roca i Sanchis

Vicepresident 3rAnna Isabel Calvo i Pastor

Vicepresident 4tRafael Tortosa i Garcia

SecretàriaIsabel Gosálbez i Baraza

SotssecretàriaManoli Ibañez i Casanova

TresorerEnrique V. Cerdà i Samit

ComptadoraCristina Gramaje i Garcia

VicecomptadorLuis Llopis i Llopis

Delegat de FestejosAngel Borredà i Gutiérrez

Delegada de LoteriesEstefania Bixquert i Tarin

Delegada InfantilPatricia Viñes Martínez

Delegat d’activitats diversesPablo Riquelme i Caro

Delegada de casalMª Carmen Gramaje i Garcia

Delegada de decoració i cavalcadesVerónica Llopis i Viñes

Delegada d’activitats infantilsAlexa Gramaje i Victoria

falleres i fallers

jrj 2013 93

Delegat de foc i cremàSergio Antolí i Jordà

Bibliotecari–arxiverRubén García i Morales

Delegat de jocsJuanjo Correas i Díaz

Delegada de barriElena Lereu i Barberà

VocalsDavid Roca i GallartDesiré Roca i SanchisCasimiro Bono la HigueraLaura Borredà i GutiérrezAngela Borreguero i HervásEnrique Cerdà i MartínezJuan Manuel Carmona i TrujilloJosé Ciscar i PlaGemma Climent i Estrela

Juan Miguel Cuquerella i CatalàÀngela Gil i BorregueroPedro Gil i ValeroTamara González i OrtegaCristina Ibañez i PontMa. Carmen Lluch i SamitJuana Martínez i PatónMa Jose Moreno i MorenoAlmu Pastor i HernandisElena Roselló i GuarnerDesamparados Samit i GraciaJose Sánchez i GarciaCarmina Tàpia i CanteroHelena Tortosa i GarciaPablo Tortosa i MartínezRubén Viñes i MartínezJudith Vila i LereuJoaquin Vila i MartíIsabel Sanz i CháferVerónica Fasanar i Gutiérrez

94

PresidentJoan Badenes i Gramaje

Paula Adame i TormoSergi Antolí i LlopisBorja Joan Ansio i RicartNaroa Ansio i RicartNatalia Barrios i ReguilloAdrian Bono i MorenoRocio Bono i MorenoAroha Borredà i RicoFàtima Borredà i RicoDaniel Calatayud i SuárezMagdalena Canet i BorregueroAlberto Carmona i Lluch

Laura Carmona i LluchVíctor Carmona i LluchJulio L. Cuesta i BeltranMarta Celorrio i JiménezNacho Celorrio i JiménezÀngel Ciscar i ClimentMaria Climent i BoneteAndrea Cuquerella i TortosaCarlota Cuquerella i TortosaClaudia Fuentes i GiménezEstela Fuentes i GiménezClaudia Fuster i VictoriaBorja Ferrús i PérezLaura Gil i BorregueroCarla Giner i Guarner

els menuts

jrj 2013 95

Sara Giner i GuarnerIgnacio Gomez i BorredàMaría Jesús Ibáñez i RengelJulio Cesar Ibáñez i RengelNatalia Jiménez i GarciaChristian Llopis i PérezAdrià Llopis i PérezJose Vicente Oltra i GonzálezSheila Perez i ParraCarolina Penadés i RocaLaura Penadés i RocaMireia Pérez i FerrerCarlos Pérez i FerrerMartina Pons i GarciaMaria Pons i Garcia

Marta Prats i LlopisSalva Prats i LlopisMaria Riquelme i SanzEric Riquelme i SanzManuel Roca iIbáñezAroa Roca i BixquertLucía Roca i BixquertDafne Roca i BixquertÁngela Roselló i GuarnerAna Sánchez i EspinosaMarta Sánchez i GosálbezOscar Sánchez i GosálbezIan Sánchez i OrtegaLaura Tortosa i PastorMark Vila i Lereu

96

Vicen Agustí Joaquín Anaya BoludaDolores Benavent PérezAndrea Benet MollaAmparo Cabanes Bernabé Cañadas Vanesa Cerdà Amparo Cosme Maria Feliu Fina Ferri MatéuCarmen Garcia RequenaPatri Lereu Barberà

José Lereu RocaJose Mari GarcíaAngelita Martí ReigSalvador Matoses Cesar Miñana Víctor Morata Valentina Moya Ana Nájera Amparo Osca Graci Padilla BermúdezJosé Palomares RipollLuisa Pellicer Ferrer

Amadeo Perales ClimentAdela Pérez Lolita Rosa Jerónimo Sánchez OlivarErika Sanchis Garcia Ma. Adela Sanz OrtizPili Serrano Antonio Tàpia Antonio Torres Rafael Tortosa BaldovíMa. Ángeles Vila Martí

abonats del barri

jrj 2013 97

És complicat fer-se a la idea que ja no estàs. En aquest trosset del llibre volem rendir-te homenat-ge amb unes poques paraules molt sentides.

Un trist dia de maig la Falla Joan Ramon Jiménez deia adéu a un faller de tota la vida, el nostre benvolgut amic José Sanchis i Beneito.

Pepe, quants records ens has deixat... sempre et recordarem fent números amb el Sr Rafael amb la teua llibreteta i el bolígraf dient «zero, zero, zero, zero, zero ...» , a rengló seguit tocava repartir la Primitiva que mai tocava i cridaves «Anna....I», que tu mateixa batejaves amb eixe nom i que hui en dia tots la coneguem així. I en el moment d’anar-te’n a casa sempre deies allò de «digueu-me adiós» i nosaltres et contestàvem. També, i com no, aquelles cavalcades on feies broma amb Toni l’obrer damunt del camió mentre fèieu aquell embotit a la planxa que estava boníssim. Sempre intentant que no ens faltara de res, però, per descomptat «sense passar-nos del pressupost», com solies dir tu.

Aquelles partides de bac on sempre sabies les cartes que teníem els demés. I et recordem també vestit de negre en la baixada de Sant Josep o camí a l’ofrena que tant t’agradava... quan tocava l’orquestra i es feien les dotze i deien que felicitarem a tots els Pepes..., els esmorzars... fent les paelles amb el Sr. Sánchez... o quan simplement, estaves. I així una llarga llista de records que mai acabaria. I és que has format part d’aquesta gran família fallera durant molts anys.

Aquest any veuràs la cremà des del més alt, des d’un lloc meravellós... no ho sabem, però de se-gur que si tu estàs en ell, ho serà.

FINS SEMPRE, MAI T’OBLIDAREM

a la memòria de Pepe Sanchis

98

record d’un any

carla

jrj 2013 99

100

Premis

1r premi secció segona Falles 1r premi millor escena de monument1r premi millor llibret de falles7é premi llibret de falles Generalitat Valenciana1r premi carrossa de lloguer cavalcada del ninot2n premi enginy i gràcia monument2n premi millor ninot secció segona2n premi millor decoració de monument 2n premi secció tercera Falles infantils2n premi enginy i gràcia monument infantil2n premi millor escena de monument infantil2n premi millor decoració de monument infantil2n premi carrossa de lloguer cavalcada del ninot infantil

Classificacions 4t premi millor coberta del llibret de falles4t - 17é - 23é premi millor disfressa ral·li6é - 9é - 14é premi millor vehicle ral·li10é - 11é - 12é premi millor comparsa ral·li11é premi millor puntuació ral·li11é premi millor grup escènic cavalcada del ninot infantil12é premi millor comparsa cavalcada del ninot infantil17é premi millor comparsa cavalcada del ninot13é premi a la millor crítica fallera

premis 2012

jrj 2013 101

102

L’exercici 2011/12 començava al mes d’abril, amb la dació de comptes per part de la junta directi-va. Seguidament Rafa Tortosa va dimitir com a President, obrint així el termini per a la presentació de noves candidatures. Però el temps passava i veient que no es presentava ningú, Iolanda Pérez es va presentar, sent acceptada per la comissió.

Una vegada teníem Presidenta devíem trobar a les Falleres Majors i al President Infantil. No havíem sentit rumors de ningú, i és que, amb la crisi, sabíem que anàvem a tindre-ho compli-cat, però a la fi es presentava una xiqueta com a Fallera Major Infantil, Carla Giner i Guarner, i al ser l’única candidata va estar aprovada per la comissió. Començàvem l’any sense Fallera Major i sense President Infantil però es decideix que a Carla l’acompanyarien les delegades infantils, Patri i Alexa. I com que Fallera Major no en teníem, en cada acte aniria una repre-sentant de la comissió, fent torns perquè en cada acte anara una persona diferent que acom-panyara a Iolanda.

La nostra comissió trau de nou el xiringuito a la Fira d’Agost de Xàtiva, on vam poder refrescar un poc als visitants de la fira amb les nostres begudes i així fer més suportable el sufocant calor que fa a Xàtiva al mes d’agost.

Va ser al mes de setembre quan vam tindre el primer acte oficial, vam participar al mig any faller, tant infantil com major. Sense dubte van resultar dos actes genials: els xiquets van gaudir d’un dia meravellós i els majors d’un sopar en companyia dels fallers de totes les comissions acabant amb el ball i la festa típica d’aquest acte.

Al mes d’octubre organitzem una marató de spinning amb l’ajuda del gimnàs Avanza Fitness que ens va proporcionar les bicicletes i els seus monitors. Va vindre molta gent d’altres falles i de Xàtiva en general, i vam suar la gota gorda. Aquest nou repte acabava quasi de nit amb un bon sabor de boca.

Arriben també les cavalcades. La Cavalcada Infantil girava en torn al tema del reciclatge, i Carla, la que seria la nostra Fallera Major Infantil, brillava des de la seua carrossa. En la Caval-cada del Ninot, els majors anàvem disfressats d’astronautes i d’extraterrestres. A la carrossa, representant la nostra comissió, portàvem a Anna I. Calvo i Pastor que lluïa un somriure d’orella a orella de tan emocionada que estava. Comencen així els torns de representació per als diferents actes fallers.

memòria 2012

jrj 2013 103

104

Al novembre arriba el torn del nomenament de Carla com a Fallera Major Infantil per a les falles del 2012. La seua alegria ens contagia a tots. En aquest mateix acte es dóna a conèixer la persona a qui se li atorgarà la recompensa. Aquest any era per a Patricia Viñes i Martínez.

Arriba el torn de la nostra presentació al gener, que de nou la realitzem a la terrassa coberta dels Salons Palasiet, on va ser presentada com a màxima representant la xiqueta Carla Giner i Guarner. Les mantenidores de l’acte van ser les seues cosines Elena i Àngela Roselló. No cap dubte que va ser un acte molt emotiu i a la vegada emocionant per a tots i en especial per a la família de Carla. Després sopàrem tots junts al mateix saló. Una vegada que vam acabar de sopar van poder gau-dir d’una nit de festa en companyia dels fallers i amics de la comissió.

A final del mateix mes arriben els actes d’exaltació de les Falleres Majors de Xàtiva, on Carla dei-xava en molt bon lloc als xiquets de la nostra comissió. En aquest cas la representant que acom-panyava Iolanda va ser Patri Viñes i Martínez.

La Crida, al febrer, un dels actes més esperats, ja que vol dir que ja queda menys per a les falles, que ja està encesa la traca. Aquell dia el nostre vicepresident Sergio Antolí acompanyava a Carla i acompanyant a Iolanda anava Isabel Gozálbez. Vam poder compartir una vesprada molt emo-cionant i molt gelada. Al finalitzar l’acte, i després de presenciar el castell de focs artificials, es va realitzar el tradicional sopar als Salons Palasiet.

La JLF organitzava una exhibició de playbacks per a les comissions infantils. La falla que volia podia participar, tan sols devia preparar-se un ballet. Els nostres xiquets van actuar amb la cançó Soy una taza, i la veritat és que són uns vertaders artistes perquè ho van fer fenomenal.

Realitzem la nostra particular Mostra de truites per segona vegada, ja que va ser l’any passat quan la nostra comissió, va crear aquest nou acte de forma interna. Alguna persona no va voler dir el secret d’una truita de creïlles que estava boníssima. Després de decidir quina era la millor, per no tirar res, ens ho vam menjar tot. Quin soparot!

Al ral·li humorístic van eixir tres cotxes per part de la nostra falla: Els espantaocells i Àngels i Dimo-nis pel que fa a les xiques, i els xics, com sempre, de dones. Ens ho vam passar genial.

L’últim acte del mes de febrer va ser la Inauguració de l’exposició del ninot i el concurs de maquetes. Iolanda va estar acompanyada aquesta vegada per Desiree Roca i Sanchis, i amb la nostra Carla anava la delegada infantil. Estaven molt nervioses, a la fi vam aconseguir el segon premi de la secció segona en el ninot del monument gran, del ninot infantil, res de res. Va ser molt emocionant.

El mes de març comença amb la presentació del nostre llibret al casal. Rafa Tortosa ens deixà bocaba-dats amb el llibret d’aquest any. Després va ser reconegut a València amb el 7é premi, i ací a Xàtiva amb el millor llibret de falla. Aquest any sí havíem trobat recompensa amb el premi. Des de ací l’enhorabona a Rafa, i com no a tota la comissió i a totes eixes persones que ens ajuden a donar qualitat al nostre llibret de forma desinteressada, a tots moltes gràcies. Ja ens tocava guanyar, teníem eixa espineta...

Un acte esperat amb moltes ganes és, sense cap dubte, el Sopar de germanor. Allí es concentra un fum de gent per a ballar i riure a muntó. Totes les falles juntes comparteixen un espai i un temps de germanor.

jrj 2013 105

106

Mentre van succeint els actes, al nostre casal es treballa sense parar. No hi ha moment del dia que no hi haja alguna persona fent decoració per als monuments que també realitzem amb molta estima. El dia 10 de març, era el torn del berenar oferit per la Fallera Major Infantil, Carla Giner. Tots els xiquets de la comissió acudiren disfressats i gaudiren d’una vesprada molt bonica. És en aquest acte és on donem també els socarradets i els distintius als xiquets guardonats de la comissió.

I com no, arriba el dia de la Plantà oficial de les falles, el 15 de març el remat de la nostra falla, està al seu lloc però queda moltíssima feina per fer. A la nit una paradeta i el soparet amb la tradicional torrada de la nit de la plantà. Amb l’últim mosset en la boca, tornem a treballar. Plantem la falleta infantil i acabem amb la decoració que ja tenim preparada per als monuments. No recordem molt bé l’hora que era, estàvem molts cansats i anàrem a casa a descansar quasi de dia.

Amb els monuments acabats al carrer, comença la setmana fallera. El dia 16 és el més complet per a les falleres majors. Comença amb la visita a la Llar d’ancians de sant Antoni, seguit de la primera mascletada i posterior dinar conjunt. La tensió es palpa en l’ambient, amb un ganivet es pot tallar l’aire, però tot es relaxa quan arriben a llar dels jubilats. A mitjan vesprada es dirigiren en desfilada cap a l’ajuntament a esperar els premis i els resultats dels concursos on participàrem. La festa al carrer indicava que tot era harmonia; bandes de música tocant, gent ballant i algun que altre coet ensordidor... festa per tot arreu. Aquest dia la representant va ser Estefania Bixquert i Tarín, i sense dubte, vam poder gaudir d’un dia inoblidable. Vam aconseguir dotze merescuts premis que, sumats amb el premi del llibre que ens donarem a València fan tretze, per a molts 12 + 1, la qual cosa va suposar ser la falla que més premis havia aconseguit. Una vesprada increïble! En el moment que vam veure als nostres a la porta de l’ajuntament, vam fer una gran ovació. Camí al casal, tots junts, assaborint la victòria, amb els banderins que havíem aconseguint... no teníem prou mans per dur-los fins al casal.

El dia següent, el dèsset fou un dia més tranquil. De mati esmorzar, i després tots preparats per a la recorreguda de les falles, i de nou a fer eixes mils de fotos que tots els anys realitzem aquest dia tan especial. I per la nit soparet i després continuem ballant.

El dia 18 és un dia solemne, i molt seriós. La nostra representant Alexa Gramaje i Victoria i la nos-tra Fallera Major Infantil Carla Giner Guarner li rendiren homenatge a la Mare de Déu de la Seu, a la tradicional ofrena de flors.

I per fi, el dia de la nostra gran festa, el 19 de març, eixe dia que ninguna fallera vol que arribe, el dia de Sant Josep. Dia que, desprès de la missa en honor al Sant, desfilem en romeria fins l’ajun-tament. En aquesta ocasió la nostra representant va ser Elena Lereu i Barbera. L’acte acaba amb l’última mascletada.

La nostra fallereta Carla i la nostra Presidenta junt amb la resta de fallers, van tenir un últim acte abans de cremar la falla. Acte que es fa únicament a la nostra falla: la traca quilomètrica. És espec-tacular, encara que tots els anys és igual, mai et deixa de sorprendre i d’alegrar des de que s’encén fins quan acaba d’explotar l’última bola. Simplement és impressionant, i sinó li ho pregunteu al nostre bon amic David Roca conegut per tots com el xiquitín que enguany es va emocionar i va aconseguir contagiar a tots els que estàvem amb ell. A continuació prepararem una bona xocola-tada per a tots els xiquets i els majorets i gaudir així d’una vesprada de Sant Josep com toca.

jrj 2013 107

108

I arriba la nit, el moment menys esperat per a Carla va arribar, cremar la seua falleta infantil, acom-panyada en tot moment de Patri i Alexa, les seues delegades infantils. Després els xiquets de la comissió s’agafaven de les mans rodejant la falleta i cridant el tradicional: Juan Ramón Jiménez...! Els plors van acompanyar el foc que la cremava.

I després, Iolanda i Elena acomiadaren com tocava el monument gran, i encara que el temps ens va jugar una mala passada i no ens varen poder vestir de gala, el monument es cremava, i amb ell, molts records de tot un any inoblidable. Les llàgrimes van tornar a fer acte de presència perquè, ara si, posàvem punt i final a les falles del 2012.

Gràcies a Iolanda, Carla i a totes les representants, i a totes eixes persones que van fer possible que aquestes falles es pogueren dur a terme sense cap incidència, segur mai s’oblidaran d’aquest any tan meravellós.

Isabel Gosálbez i Baraza,Secretària de la comissió.

jrj 2013 109

jrj 2013 111

Llibre Falla J. Ramon Jiménez Xàtiva 2013

Documents

Transcript of Llibre Falla J. Ramon Jiménez Xàtiva 2013