Llibre del professorat Elements del fet religiós...

Elementsdel fet religiósPrimer

Llibre del professorat

1Autoria de l’obra col·lectivaProvíncia Marista L’Hermitage

primària

llibre del professorat 3

ÍNDEX

1 ENFOCAMENT GENERAL DE L’ÀREA......................................................... 00

2 QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPA DE PRIMÀRIA? ........ 00

3 COM TREBALLEM AL CICLE INICIAL?....................................................... 00

Organització general. Les unitats didàctiques........................................ 00

El fil conductor de 1r de Primària .................................................................... 00

Avaluació................................................................................................................................ 00

4 ELEMENTS DEL PROJECTE FENT CAMÍ AL CICLE INICIAL... 00

Llibre del professorat.................................................................................................... 00

Llibre de l’alumnat .......................................................................................................... 00

DVD del professorat...................................................................................................... 00

5 PROGRAMACIÓ............................................................................................................... 00

5.1 Finalitats de l’etapa de Primària............................................................... 00

5.2 Objectius generals de l’Etapa...................................................................... 00

5.3 Objectius del Cicle Inicial................................................................................ 00

5.4 Continguts del Cicle Inicial............................................................................ 00

5.5 Competències bàsiques..................................................................................... 00

5.6 Competència espiritual bàsica.................................................................... 00

6 TERCER NIVELL DE CONCRECIÓ ................................................................... 00

Graella amb la programació general del curs......................................... 00

Presentació dels personatges................................................................................. 00

Programació i desenvolupament de les unitats ..................................... 00

7 ANNEXOS ............................................................................................................................. 00

Hinduisme.............................................................................................................................. 00

Budisme................................................................................................................................... 00

Judaisme................................................................................................................................. 00

Cristianisme.......................................................................................................................... 00

Islam ........................................................................................................................................... 00

Annexos per unitat......................................................................................................... 00

4 elements del fet religiós primer

PROJECTE FENT CAMÍ

Elements del fet religiós

Àrea de Religió

Benvolguda educadora,

Benvolgut educador,

Et presentem el material corresponent al 1r curs del Cicle Inicial de Primària del Projecte Fent Camí.

El projecte recull molts anys d’experiència i d’inquietud quant a l’ensenyament de la religió a l’escola. Haestat impulsat per molts educadors i educadores maristes, moguts per l’afany professional i vocacionalde servei als infants i joves.

Pensem que el projecte que teniu a les mans s’adapta a la realitat actual i ofereix noves perspectives enel treball del fet religiós a l’escola.

El Projecte Fent Camí és la continuïtat del Projecte Horitzó de l’etapa d’Infantil. És una proposta decaràcter bàsicament experiencial, que introdueix els infants en el descobriment dels elements constitu-tius del fet religiós i els ajuda a desenvolupar la seva interioritat.

Et convidem a entrar-hi i que hi aportis, també, la teva riquesa personal.

Gràcies per la teva atenció i confiança.

Seguim Fent Camí!

Maristes Catalunya


1. ENFOCAMENT GENERAL DE L’ÀREA

El fet religiós, entès com a fet humà específic, té el seu origen en el reconeixement per part decada home i cada dona d’una realitat transcendent, la qual confereix el sentit últim a la pròpiaexistència. Aquesta experiència vital viscuda per moltes persones en moments històrics i contex-tos socials concrets ha incidit en el desenvolupament de persones, de cultures i de pobles.

El món d’avui està immers en un procés de canvi constant que abasta tots els àmbits de la nostra socie-tat, marcada per la complexitat i la diversitat. El món educatiu és un bon reflex d’aquesta realitat.Aquesta situació ens mena a parar atenció a la pròpia identitat dels infants i joves i a construir-la sobreles bases del coneixement personal, la integració del propi entorn i del diàleg amb el que és divers.

Enmig d’aquesta diversitat i complexitat social, el fet religiós continua sent avui un element molt impor-tant en el dibuix de la realitat cultural. Avui, és ben palès que a casa nostra, al mateix temps, es dónala convivència de diferents confessions religioses amb actituds d’indiferència davant del mateix fet reli-giós. Per tal d’atendre les capacitats dels alumnes i respondre a aquesta realitat social canviant volemapropar-nos al fet religiós des d’una perspectiva oberta i integradora amb una actitud de diàleg amb ladiversitat de respostes que rep.

L’objectiu de l’ensenyament de la religió a l’escola cristiana com a matèria del currículum (la classe dereligió) és valorar el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida demoltes persones i que l’alumne pugui adquirir coneixements teòrics i pràctics de caràcter religiós. Expres-sat d’una altra manera, l’objectiu no és només donar informació sinó ajudar a desenvolupar laintel·ligència espiritual o existencial1 que possibilita, des de la llibertat, una sensibilitat religiosa i unaopció de vida.

Entenem que l’ensenyament de la religió com a matèria del currículum ha d’ajudar l’infant i el jove a:

• valorar el fet religiós com una de les dimensions essencials de la nostra cultura i de la vida de mol-tes persones.

• adquirir coneixements teòrics i pràctics de caràcter religiós, que permeti a l’alumne interpretarcríticament tant el context sociocultural en què viu, com la seva pròpia experiència.

• despertar l’espiritualitat comuna a tota persona. Aquesta espiritualitat possibilita, des de la lliber-tat, experiències religioses significatives i una opció de vida.

• desvetllar la necessitat de trobar sentit a la vida.

• despertar inquietuds de cara a la transformació de la realitat.

1 Cf. ESCUELAS CATÓLICAS MADRID, Reflexiones en torno a la competencia espiritual, Escuelas Católicas de Madrid,Madrid, 2008. La intel·ligència espiritual o existencial prové de la teoria de les intel·ligències múltiples del psicolèg Howard Gardner(1983). Aquest autor proposa que l’ésser humà no posseeix una única intel·ligència sinó múltiples. Ell defineix vuit tipusd’intel·ligències: logicomatemàtica, lingüística, espacial, musical, cineticocorporal, emocional –divida en dos, intrapersonali interpersonal– i naturalista. Malgrat aquest plantejament Gardner creu que hi ha una intel·ligència més. La descriu comla de les grans preguntes, la que fa que les persones es preguntin: per què vivim?, per què morim?, què és l’amor?... Aques-ta intel·ligència l’anomena existencial o espiritual. Actualment, en l’àmbit educatiu, s’ha desenvolupat una reflexió a l’entornd’aquesta intel·ligència formulada en termes de competència espiritual.


2. QUÈ PRETENEM TREBALLAR A L’ETAPADE PRIMÀRIA?

Entenem el «Projecte Fent Camí» com una continuació del «Projecte Horitzó» d’educació infantil.L’objectiu del «Projecte Horitzó» és, essencialment, ajudar l’alumne a la descoberta del fet reli-giós tant des del vessant del coneixement com de la capacitat espiritual i d’obertura al transcen-dent comuna a tota persona. A l’etapa de primària pretenem que els alumnes continuïn posant

els fonaments per a l’obertura al fet religiós i que en comprenguin l’extensió i la intensitat com a dadafonamental per entendre la vida humana i l’evolució dels pobles i les persones. En el «Projecte Fent Camí»s’aprofundeix, amb una actitud de diàleg i d’obertura amb les principals tradicions religioses, en el cris-tianisme perquè és la religió que més ha marcat l’espiritualitat, la cultura i la societat del nostre país.Aquest procés s’entén com un camí de descobriment, comprensió i interiorització. L’alumne al llarg detota l’etapa està recorrent aquest camí (d’aquí el nom del projecte) bàsicament en tres etapes principalsque corresponen a cadascun dels cicles de l’etapa de primària:

1r i 2n

La primera etapa del «camí» introdueix els alumnes en el descobriment de diferents elements del fet reli-giós comuns a les principals tradicions religioses:

• L’entorn religiós (llocs, vestits, gestos, símbols...).• Celebracions comunitàries.• Pregària-meditació-moments d’aturada.• Interior de la persona: manera de ser.• Relació amb els altres.• Compromís.

Per mitjà del descobriment d’aquests elements treballem la competència espiritual dels alumnes. Contem-plem la diversitat de respostes que es donen davant del fet religiós en les diferents tradicions religiosesaixí com les experiències personals de creença i d’indiferència.

3r, 4t i 5è

En la segona etapa, aprofitant les característiques de l’edat, s’inicia l’aprofundiment en els tres nuclis decontinguts següents:

• Les grans religions (hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islamisme).

• Jesús de Natzaret. La seva persona i el seu missatge. En aquest nucli també es tracten els princi-pals textos i personatges de la història del poble d’Israel. Tot el que es tracta de l’Antic Testaments’interpreta des de l’òptica cristològica.

• El cristianisme. S’aprofundeix en els trets principals del cristianisme i la seva petjada en la història,la cultura, la societat i les persones.

6è

La tercera etapa d’aquest «camí» es planteja com un moment de síntesi dels continguts treballats al llargdels cursos anteriors, tot ampliant alguns coneixements. Es pretén afavorir l’autonomia en l’aprenentatgei el treball per projectes.


3. COM TREBALLEM AL CICLE INICIAL?

Organització general. Les unitats didàctiques.

• El Projecte Fent Camí s’articula al Cicle Inicial a través de sis unitats didàctiques en cada curs,corresponents a sis elements del fet religiós. Durant els dos anys s’hi va aprofundint cíclicament.

• Cada unitat didàctica es divideix en tres parts ben diferenciades, amb continguts molt definits.

• En cada una d’aquestes parts es planteja el procés següent:

• DESCOBRIM. Presentem unelement del fet religiós perdescobrir. Presentació a par-tir d’un relat audiovisual,d’un text, d’una situació, etc.

• COM HO VIUS TU? Confrontem i relacio-nem l’element del fet religiós descobert amb lapròpia experiència d’aquella actitud o d’aquellelement. Activitats de tipus vivencial, per rela-cionar i aportar la pròpia experiència.

• PENSA-HI! Consolidem els aprenentatges itreballem la interiorització dels elements des-coberts i confrontats. Activitats de caire refle-xiu i de síntesi.

Holi Festa del xai

Roix ha-Xanà Asalha perahera

Nadal

Descobrim

LES FESTES

22

w

Enganxa el∫ element∫ que hagin sortit en elconte de la Maria.

24

Com ho vius tu?M

LES FESTES

Relaciona le∫ feste∫ del dibuix amß el∫element∫ del voltant.

Descobrim

LES FESTES

23

w

Ressegueix el nom de le∫ feste∫.

25

Pensa-hi!M

LES FESTES

Hanukà

Diumenge de Ram∫

Festa del xai

Vesak

Divali


• Per tant, en acabar una unitat didàctica, s’haurà fet tres vegades aquest mateix procés, aprofun-dint en tres aspectes de l’element del fet religiós corresponent.

• Com a cloenda d’una unitat didàctica esproposa un moment final que en diem INTE-RIORITZEM. És un moment de reflexió i sín-tesi de tota la unitat; presenta una iniciacióa la meditació personal –en continuïtat ambel camí encetat a l’etapa d’Infantil– i tambéofereix un component celebratiu i vivencial.

• L’esquema general del treball d’una unitat didàctica seria aquest:

Interioritzem

33


El fil conductor de 1r de Primària

• El fil conductor del projecte en el curs de 1r té com a protagnistes cinc personatges de diferentsreligions: Maria (cristiana), Jacob (jueu), Hassan (musulmà), Hatsuko (budista) i Sita (hindú).

• Tots ells comparteixen l’experiència del fet religiós viscuda des de les diferents tradicions religioses.Entre tots aniran oferint i presentant els elements comuns que expressen aquesta vivència amb elsmatisos particulars de cada tradició religiosa.

• Aquesta experiència compartida, però viscuda des de diferents realitats culturals i religioses, que-da simbolitzada en un bagul o tresor, del qual sorgeix tot el que ens expliquen com quelcom moltvaluós.

Avaluació

• Hi ha uns objectius generals que volem aconseguir en acabar l’etapa de primària i, concretament,el cicle inicial.

• L’avaluació està basada en l’observació directa de la realització de les diferents activitats. A la pro-gramació de cada unitat s’indiquen les activitats que poden servir per a l’avaluació del’aprenentatge.

• A cada unitat es proposen criteris d’avaluació, per tal de fer el seguiment en l’aprenentatge delscontinguts i el desenvolupament de les competències bàsiques.

• Hem procurat que siguin criteris útils i que realment siguin aspectes avaluables pels mestres.

• És important remarcar que l’avaluació no se centra en el coneixement dels diferents aspectes de lesreligions, sinó en la comprensió dels elements constitutius del fet religiós.

• Les làmines inicials de cada unitat i les de síntesi trimestral poden ser útils per a l’avaluació inciali final, respectivament.


4. ELEMENTS DEL PROJECTE FENT CAMÍAL CICLE INICIAL

Llibre del professorat

• És imprescindible per a l’aplicació d’aquest projecte. Ofereix totesles pautes i explicacions necessàries per a l’educador/a. Cal pre-veure les diferents sessions i preparar-les.

• En el llibre del professorat es troba el desenvolupament de cadaunitat, distribuït en sessions.

• Les sessions tenen una durada prevista de mitja hora (30minuts). D’aquesta manera pensem que afavorim la modularitatde la programació i facilitem la tasca dels educadors. Es podenfer, igualment, dues sessions seguides (1 hora).

• Després de la descripció de les unitats, hi ha annexos amb infor-mació ampliada per als educadors.

• En una carpeta complementària, hi ha material per a l’aula divers(làmines, titelles, imatges, jocs...) i material fotocopiable.

Llibre de l’alumnat

• Presentació de les unitats didàctiques al Llibre de l’alumnat:

– A l’inici de cada unitat didàctica hi ha una doble pàginail·lustrada, que conté els diferents elements que aniran apa-reixent a la unitat. Pot servir d’avaluació inicial, per partirdels coneixements previs dels alumnes.

L’experiència religiosaaplega persone∫ que celebren la vida i fan festa.

2 Le∫ celebracion∫comunitàrie∫


– Posteriorment, cada una de les tres parts en què s’estructura la unitat té dues pàgines dedicadesa l’apartat Descobrim; una pàgina, al Com ho vius, tu?; i una pàgina al Pensa-hi!.

– Després de dues unitats, coincidint amb el final del trimestre, hi ha dues pàgines de síntesi quepoden ser útils per una avaluació final. A les pàgines de síntesi s’inclou:

• Text de resum, de tant en tant amb algun dibuix en lloc de paraules.

• Dibuix de resum amb forma rodona, relacionant-ho amb la forma del món i al simbolisme expres-sat a través del cercle (per exemple, en els mandales): assenyala un camí cap a l’interior de la per-sona, un camí que percep la realitat en la seva globalitat.

DVD del professorat

• Conté diversos recursos per al professorat: audiovisuals, imatges, can-çons...

22 23

| \

94 95

Repàs tercer trimestre

Amb els nostres amics , , , i

hem descobert que els altres són molt importants.Per això neixen les actituds de respecte, perdó i ajuda.

L’experiència religiosa fa veure la vida com un gran

rega d’Algú que estima molt les persones.

La vida, la veiem en la natura , en les altres

persones i en nosaltres mateixos.

Gràcies als petits i grans compromisos, es va teixint

un món més just per a tothom. Vols prendre

el teu fil?


5. PROGRAMACIÓ

5.1. Finalitats de l’etapa de Primària

1. Conèixer la pluralitat religiosa del món d’avui.

2. Desvetllar el respecte vers aquesta diversitat religiosa que vivim, no solament des del coneixe-ment sinó també des de la valoració que es fa.

3. Descobrir i conèixer el fet religiós des de la perspectiva del cristianisme.

4. Adquirir eines per interpretar les experiències pròpies.

5. Anar adquirint un esperit crític que li permeti interpretar el seu entorn i el fet religiós tot fentpossible el diàleg i la síntesi entre fe i cultura.

6. Conèixer els trets principals del cristianisme.

7. Presentar la figura i el missatge de Jesús i aprofundir-hi.

8. Conèixer la vida de Marcel·lí Champagnat i altres elements maristes.

5.2. Objectius generals de l’Etapa

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

2. Observar, tot analitzant la realitat del seu entorn, certs usos i costums de la pràctica cristiana,principalment, i de les diferents religions.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, i expressar fets,dades, sentiments i opcions sobre el fenomen religiós a través del dibuix, la música, la mímica,el mural, l’audiovisual, etc.

4. Descobrir diferents experiències humanes del transcendent, que integren el fet religiós i donenresposta a les preguntes fonamentals de l’home (qui sóc, d’on vinc, on vaig, i després d’aquestavida, què?), explicitant la cristiana.

5. Conèixer els principals esdeveniments afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos, que formenpart del fet cristià.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats per la fe cristiana a través d’alguns personat-ges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de la història del’església catòlica al món i a Catalunya.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

8. Conèixer el Déu cristià manifestat per Jesucrist.

9. Descobrir la vida de l’Església universal i de les seves comunitats locals, especialment a Catalu -nya, tot reconeixent-ne l’acció evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultural i social.

10. Relacionar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorn i de Catalunya engeneral (costums, art, història, folklore, monuments i festivitats), fent especial esment a aquellesrelacionades amb la fe catòlica.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participació social (since-ritat, pau,alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allò que poden aportaren la vida personal, en la convivència social i també en la pertinença eclesial.


12. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar la grandesade la naturalesa.

13. Copsar a través d’exemples concrets que la fe cristiana crida a l’acció transformadora de la per-sona, del col·lectiu i del medi.

14. Valorar i respectar les diferents manifestacions del fet religiós.

5.3. Objectius del Cicle Inicial

1. Desvetllar una mirada amable, transparent, oberta i gratuïta envers la descoberta del fet religiós.

2. Apropar-se a la realitat del fet religiós a través del coneixement dels seus elements principals:l’entorn religiós, la celebració comunitària, la pregària, la manera de ser de la persona, la rela-ció amb els altres i el compromís.

3. Conèixer expressions concretes dels elements del fet religiós en les diverses tradicions religioses,especialment, la cristiana.

4. Descobrir el significat dels diferents elements del fet religiós a través de relats propis del Nou Tes-tament, Antic Testament i textos d’altres religions.

5. Establir relacions entre la pròpia experiència i els elements del fet religiós presentats.

6. Desenvolupar habilitats i capacitats que fan possible viure la vida humana com un procés derecerca.

7. Desenvolupar les capacitats d’interiorització, interrogació i admiració.

8. Utilitzar els recursos dels llenguatges oral, musical, corporal i plàstic per expressar experiències,fets i sentiments sobre el fenomen religiós.

9. Descobrir, en els elements treballats, un camí de creixement personal.

10. Valorar postivament la diversitat de respostes davant del fet religiós.

5.4. Continguts del Cicle Inicial

1. Experiència personal.

1.1. Apropament al fet religiós des de l’experiència d’altres persones.

1.2. Expressió oral, artística i corporal de sentiments, vivències i opinions referides als elementstreballats.

2. Relació amb els altres.

2.1. Cooperació en la realització d’activitats conjuntes.

2.2. Diàleg de contrast de la pròpia vivència i realitat.

3. Iniciació a la interioritat.

3.1. Relaxació del cos.

3.2. Escolta atenta.

3.3. Contemplació.

3.4. Interiorització de les vivències.

3.5. Interiorització dels valors.


1. L’entorn religiós: elements que el configuren (llocs, vestits, gestos...).2. Les celebracions comunitàries (festes, músiques, creients...).3. La meditació i la pregària.4. La manera de ser de la persona. Actituds i valors modelats per l’experiència religiosa.5. La relació amb els altres (comprensió, perdó, solidaritat...).6. El compromís amb els altres i l’entorn.

1. El fet religiós.1.1. Sensibilitat davant dels elements del fet religiós treballats.1.2. Curiositat per conèixer els elements del fet religiós treballats.1.3. Valoració de la diversitat de tradicions culturals i religioses de l’entorn.

2. La interioritat.2.1. Valoració del silenci com a entrada a la interioritat.2.2. Obertura a l’experiència d’interioritat.2.3. Obertura al fet religiós.

3. Un mateix, els altres i l’entorn.3.1. Interès per conèixer la pròpia realitat i l’entorn.3.2. Respecte per les expressions personals pròpies i dels altres.

5.5. Competències bàsiques

• Competència comunicativa lingüística i audiovisual– Expressar i comprendre missatges verbals i no verbals.– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.– Saber relacionar imatges amb textos i situacions.– Saber extreure informació d’un text instructiu.– Extreure valors de relats i contes.– Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social.

• Competències artística i cultural– Expressar els propis sentiments per mitjà de llenguatges artístics.– Conèixer manifestacions culturals de diferents religions.

• Tractament de la informació i competència digital– Usar aplicacions didàctiques amb suport digital.– Obtenir informació a través d’aplicacions digitals.

• Competència matemàtica– Relacionar conceptes de forma lògica.– Ordenar temporalment seqüències.

• Competència d’aprendre a aprendre– Adquirir habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.


– Desenvolupar la memòria.– Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció.– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.– Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana.– Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el propi procés de construcció de

coneixement.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.– Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb el transcendent.– Reconèixer l’esforç com quelcom de necessari per al creixement personal.

• Competència social i ciutadana– Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar-hi respecte.– Manifestar actituds de respecte i d’interès davant la diversitat de respostes davant del fet religiós.– Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respectuo-

ses vers elles.– Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents

religions.– Identificar llocs i costums propis de les diferents religions.– Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones.– Conèixer la diversitat de maneres de ser i mostrar respecte per cadascuna d’elles.– Manifestar actituds de respecte, ajuda, perdó, generositat i agraïment.– Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les maneres de contribuir al seu des-

envolupament i la seva millora.– Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i discriminació, sensibilitzant-se davant

de les necessitats de les persones i grups més desafavorits.

5.6. Competència espiritual bàsica

• Experimentar i saber identificar i desenvolupar experiències d’admiració, misteri i pregunta.• Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, i aprendre a utilitzar els sentiments i emocions

com a via per al creixement personal.• Practicar i explorar sentiments d’admiració corresponsabilitat i cura de la natura i el món en què

vivim, com també de contemplació i silenci.• Desenvolupar i canalitzar vincles empàtics amb les altres persones en situacions d’injustícia, vulne-

rabilitat, superació, cooperació…• Expressar sensacions, pensaments i reflexions a través de la creativitat en l’art i la música.• Capacitar-se per identificar, explorar i escollir els valors propis i comprendre els dels altres.• Conèixer i valorar respostes, interpretacions i experiències de les diferents religions.• Conèixer, diferenciar i valorar experiències de persones i moviments religiosos respecte al misteri i

la transcendència.• Tenir experiència en pràctiques de meditació i/o pregària.


6. TERCER NIVELL DE CONCRECIÓ

Graella amb la programació general del curs

Unitat 1. L’ENTORN RELIGIÓS, pàg. 6

Cada cultura religiosa té uns símbols, uns dies, uns moments, uns llocs on viure l’experiència religiosa. També hi ha algunsritus, gestos o maneres pròpies de viure aquestes estones. Hi ha tot un entorn religiós palpable en la nostra societat. Allòque es pot tocar del fet religiós i que es veu:• Edificis o llocs de celebració.• Vestits identificatius de la cultura religiosa.• Gestos que expressen actituds i sentiments religiosos.

Unitat 2. LES CELEBRACIONS COMUNITÀRIES, pàg. 20

Les religions tenen moments de trobada entorn de motius religiosos de festa, de pregària... És la dimensió grupal del fetreligiós, igual d’important que el fet personal. En les celebracions comunitàries es comparteixen sentiments religiosos queexpressem amb música, dansa, gestos...• Les festes religioses deixen petjada en la tradició cultural de la societat.• Persones que animen o lideren les religions i que van vestides diferent.

Repàs primer trimestre, pàg. 34

Unitat 3. ELS MOMENTS D’ATURADA. LA PREGÀRIA, pàg. 36

La religió suposa la relació amb un Altre, és a dir, amb algú diferent de mi, dels altres que m’envolten. En les religions hiha estones concretes d’aturada i meditació, de conversa amb aquest Tu. Això s’anomena pregària (religió és relligar-seamb algú). Cal conrear la interioritat amb les actituds del silenci, tranquil·litat, escolta d’un mateix...

Unitat 4. LA MANERA DE SER DE LA PERSONA, pàg. 50

La religió no sols afecta l’exterior de la persona (vestits, signes, participació en...) sinó que afecta la manera de ser i deviure. Qui es troba dins el fet religiós conrea sentiments, esperança i la seva vida canvia. Cada religió, i més concretament el cristianisme, intenta despertar en les persones un tarannà concret. Això no és exclusiude la religió, però sí és un criteri verificador del fet religiós amb les mancances o limitacions pròpies de les persones.L’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones, cridats a ser persones generoses, agraïdes icompassives.

Repàs segon trimestre, pàg. 64

Unitat 5. LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES, pàg. 66

La relació amb els altres sovint no és senzilla, ja que conviure amb els altres comporta descobrir maneres de ser i de fer,confrontacions, paciència, ens enfadem, ens barallem, ens molestem... I això passa perquè tots som diferents! Tots tenimcoses bones i tothom es mereix ser respectat.Per a les persones que viuen el fet religiós, la relació amb els altres és important i creuen que totes les persones formenuna gran família. En molts relats de tradició religiosa descobrim actitud d’acolliment, de solidaritat, de perdó, dereconciliació que ens apunten a viure en harmonia en un món tan divers.

Unitat 6. EL COMPROMÍS, pàg. 80

La persona religiosa descobreix unes actituds i un carisma en l’experiència religiosa que l’omple i fa créixer com a persona.Sovint aquesta manera de ser i les creences de la persona fa que tingui una opció de vida al servei dels altres. Aquestservei, promogut per l’amor al pròxim, fa adquirir un compromís que neix de l’interior de la persona per voler un mónmillor, un món just, un món solidari...La dedicació a millorar diferents aspectes del món (la natura, la felicitat, els drets dels infants...) per part de diferentspersones que han optat per aquest servei fa que siguin un exemple a seguir per moltes persones religioses i no religioses.

Repàs tercer trimestre, pàg. 94


Els llocs religiosos, pàg. 8 Els vestits, pàg. 12 Els gestos, pàg. 16

EsglésiaSinagogaMesquita

Temple budistaTemple hindú

CreuQuipà, tal·lit

Gel·laba, hijab o vel, hàbit, tika

Senyal de la creu, reverència,prostració, om

Les festes, pàg. 22 Les músiques, pàg. 26 Les persones, pàg. 30

NadalPasqua

EucaristiaYom Kippur

Roix ha-XanàFesta del xai

HoliAsalha perahera

Expressen sentiments i acompanyencelebracions i situacions

Creients o seguidors: cristians, jueus,musulmans, hindús, budistes

Ministeris o líders: capellà, rabí, imam,monjo, swami

Què és pregar?, pàg. 38 A qui es prega?, pàg. 42 Com i quan es prega?, pàg. 46

La relació amb un AltreLa veu del cor

Déu té més d’un nom: Al·là, Jahvè(Adonai), Déu

La pregària i la vida de cada diaAgrair, demanar, demanar perdó,

Gràcies, si us plau, perdó

Creixem i ens fem grans!, pàg. 52 La generositat, pàg. 56 La gratitud, pàg. 60

Creixement físicCreixement interior: ens ajuda a

créixer com a persones (família, elsaltres, la societat i l’experiència

religiosa)Relat de Jesús al Temple

L’experiència religiosa afecta lamanera de ser de les persones

Relat de Jesús i ZaqueuLa Gihad, esforç per millorar com a

persones

Agraïment a Déu per les coses quehabitualment ens envolten

Relat de Jesús i els deu leprososDonem gràcies a Déu, Salm 139

El respecte, pàg. 68 L’ajuda, pàg. 72 El perdó, pàg. 76

Som diferentsLa diversitat ens enriqueix

L’acolliment

Ajudar els qui ho necessitenPersones que ens ajuden

Paràbola del bon samarità

Vivim en harmonia, tornem acomençar, una altra oportunitat

Paràbola del fill pròdig, festa del YomKippur

Un món just, pàg. 82 La natura, pàg. 86 El món dels infants, pàg. 90

Tothom mereix ser feliçLa història de Muhàmmad

El testimoni del germà Adrià Trescents

La natura com a regal i expressió deDéu

El compromís que neix en viure lanatura com a regal

Jacint Verdaguer («Canigó»)

La dedicació als infants i els seus dretsEl voluntariatVicenç Ferrer


Presentació dels personatges

Introducció

Hi ha cinc personatges de diferents religions que porten el fil conductor del projecte: Maria (cristiana),Jacob (jueu), Hassan (musulmà), Hatsuko (budista) i Sita (hindú).

Tots ells comparteixen l’experiència del fet religiós viscuda des de les diferents tradicions religioses. Ensvolen oferir i ensenyar el que per ells és un tresor molt valuós i que els és comú. Per això suggerimd’utilitzar un bagul o cofre, a mode de tresor, del qual poden anar sortint els diferents elements de cadaunitat. Si bé el bagul no és un element imprescindible, pot donar molt de joc en el desenvolupamentdidàctic del projecte Fent Camí.

Per presentar els personatges del fil conductor proposem la dinàmica següent.

Descripció

• Per presentar el projecte a l’alumnat cal fer que arribi a l’aula un bagul (cofre, caixa de cartró, cai-xa de plàstic...) amb una carta.

• En la carta es presenten els nostres personatges:

Benvolguts nens i nenes de l’escola ............:

Us vull explicar que aquest any coneixereu uns amics meus que tenen moltes ganes de compartir ambvosaltres un tresor: la seva experiència religiosa. Cadascun d’ells pertany a una religió diferent i ho veu-rem en els seus vestits, les seves cançons, les seves pregàries, els seus contes... i moltes coses més queja coneixereu. Hi veureu moltes diferències però descobrireu que en el fons s’assemblen molt. Els voleuconèixer?

Obriu-me, obriu-me que trobareu els meus amics!

Maria Jacob Hassan Hatsuko Sita


Informació per a l’educador/a

Aquesta és la Maria. (ensenyem el titella de la Maria)

Aquesta és en Jacob. (ensenyem el titella d’en Jacob)

Aquesta és en Hassan. (ensenyem el titella d’en Hassan)

Aquesta és en Hatsuko. (ensenyem el titella d’en Hatsuko)

Aquesta és la Sita. (ensenyem el titella de la Sita)

Aquests són els meus amics, ja te n’has après el nom? Doncs podeu jugar a endevinar-ne el nom.

Espero que us ho passeu molt bé fent camí descobrint tot el que han viscut els meus amics.

Fins aviat!

• En Joc d’endevinar el nom:

– Es tracta d’ensenyar un dels titelles per tal que els alumnes en diguin el nom. Si l’endevinen dei-xem el titella penjat (pissarra, suro...) perquè el puguin veure; si no l’encerten, el deixem bocater -rosa i ho tornem a intentar més endavant.

– Podem escriure el nom dels nostres personatges a la pissarra i enganxar el titella sota del nomcorresponent.

– Es pot preguntar si hi ha algun alumne/a amb el mateix nom dels nostres personatges.

Els «titelles» els haurem de muntar a partir de la versió en cartró retallable que forma part delmaterial d’aula complementari que acompanya aquest llibre del professorat. Un cop s’hagi retallatla il·lustració dels 5 personatges, se li pot enganxar un palet o similar per darrere per on poder aga-far el «titella».

Programaciói desenvolupamentde les unitatsLlibre del professorat 1

primària

22 ud 1 L’entorn religiós

Unitat 1. L’ENTORN RELIGIÓSDurada: 16 sessions

1. OBJECTIUS D’APRENENTATGE

• Reconèixer que el fet religiós s’expressa a través d’elements de l’entorn (llocs, vestits i gestos).• Valorar i respectar la diversitat de manifestacions de l’entorn del fet religiós.• Valorar i respectar la diversitat de respostes davant del fet religiós.• Mostrar curiositat i interès pel fet religiós.• Participar en diàlegs i converses senzilles. • Identificar els diferents elements de l’entorn religiós (llocs, vestits i gestos) i relacionar-los amb les diferents religions. • Expressar oralment vivències pròpies relacionades amb els elements treballats de l’entorn religiós. • Cooperar en la realització d’activitats en grup.• Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.

2. CONTINGUTS

• L’entorn religiós– Llocs religiosos– Vestits i complements religiosos– Gestos religiosos

• Visionat de muntatges audiovisuals.• Conversa i diàleg senzills.• Relació d’elements de l’entorn religiós (llocs, vestits i gestos) amb les diferents religions.• Relació de situacions del propi entorn amb els elements treballats de l’entorn religiós.• Classificació de llocs en religiosos o no religiosos.• Resolució de trencaclosques.• Imitació de gestos religiosos.• Audició de contes.

• Escolta atenta.• Respecte i valoració de les opinions dels altres.• Interès per conèixer els elements treballats de l’entorn religiós.• Respecte i valoració de la diversitat de respostes al fet religiós.• Respecte pels diferents elements de l’entorn religiós.• Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).• Respecte pel material.

3. ESQUEMA DE LA UNITAT

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre missatges orals i visuals.– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.– Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós.

• Competències artística i cultural.– Conèixer llocs, vestits i gestos de diferents cultures i religions.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.– Desenvolupar la memòria.– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.– Relacionar conceptes de forma lògica. – Resoldre qüestions de planificació i organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana.– Integrar el treball cooperatiu com a metodologia que afavoreix el procés de construcció de coneixement.– Desenvolupar estratègies per treballar l’atenció.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.– Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació.

• Competència social i ciutadana.– Manifestar actituds de respecte i d’interès envers la diversitat de respostes davant del fet religiós.– Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respectuoses vers elles.– Identificar llocs i costums propis de les diferents religions.– Conèixer llocs i costums propis de les diferents religions.


L’ENTORN RELIGIÓS

LLOCS VESTITS GESTOS

Església,sinagoga,mesquita,temple budista,temple hindú

Creuquipà, tal·litgel·laba, hijab o vel, hàbit, tika

Senyal de la creu,reverència,prostració,om


5. ACTIVITATS D’APRENENTATGE

• Veure un audiovisual en què es presenten els diferents llocs religiosos. GG• Identificar els diferents llocs religiosos. GG• Relacionar els personatges del fil conductor amb els seus llocs religiosos. GG• Solucionar un laberint que relaciona els personatges del fil conductor amb el seu lloc religiós. I• Fer un mural de llocs religiosos i llocs no religiosos. GG• Fer un puzle sobre els llocs religiosos. PG• Relacionar els personatges del fil conductor amb els vestits propis. GG• Conversar sobre les diferents formes de vestir segons els llocs i les ocasions. GG• Relacionar situacions quotidianes amb els vestits adequats. I• Jugar al memory amb cartes d’imatges de llocs religiosos i vestits propis. PG• Vestir-se amb la indumentària pròpia de les diferents religions. GG• Relacionar els símbols de les religions amb els vestits corresponents. I• Veure un audiovisual en què es presenten diferents gestos relacionats amb cada religió. GG• Participar en un conte interactiu. GG• Conversar sobre els gestos que fem servir quotidianament. GG• Dibuixar un gest característic o propi en situacions quotidianes. I• Jugar a representar amb mímica situacions que van acompanyades de gestos determinats. GG• Buscar els personatges del fil conductor en una làmina il·lustrada. I• Recordar tot el que s’ha vist a la unitat per interioritzar-ho. GG

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Mostra curiositat i interès pel fet religiós. • Mostra interès a relacionar els diferents elements de l’entorn religiós (llocs, vestits i gestos) amb les diferents religions

(act. 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17).• Identifica elements de l’entorn religiós (llocs, vestits i gestos) (act. 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17).• Reconeix situacions properes relacionades amb els elements treballats de l’entorn religiós (act. 4, 5, 15).• Coopera en la realització d’activitats en grup (act. 6, 11, 12).• Respecta i valora els moments d’interiorització proposats (act. 18).

7. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

• Per avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats. • En l’apartat de «Criteris d’avaluació» s’indiquen les activitats que ens poden servir per fer aquesta observació.


8. DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS I LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Abans de començar...!

Les pàgines inicials reprodueixen un paisatge urbà on es poden veure els diferents elements de l’entorn religiós que ani-rem descobrint al llarg de la unitat. Aspectes que cal destacar:• Els diferents llocs o temples (església, mesquita, sinagoga, temples hindú i budista).• Les persones que practiquen les diverses religions, algunes amb detalls de vestimenta i gestos que les identifiquen.• Persones que no participen dels llocs de pregària (representen els qui no segueixen cap religió).

A partir de les imatges podem fer un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa s’expressa en llocs, vestits i gestos propis.

1 L’entorn religió∫

L’experiènciareligiosa ∫’expressaen lloc∫, vestit∫ igesto∫ propi∫.


ELS LLOCS RELIGIOSOSDescobrim I

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

> L’objectiu de la sessió és presentar els temples, edificissagrats, com a llocs de pregària, de celebració comunità-ria, etc.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

> Convidem els alumnes a obrir el bagul per treu-re’n el DVD del professorat.

> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Narrador: Totes les religions tenen uns llocs de tro-bada, on s’apleguen per celebrar i per pregar. Són

edificis molt especials i molt importants. N’hi ha alguns quesón molt antics! Quan els visitem, cal ser molt respectuosos iseguir-ne els costums. Ara us explicarem quins són aquestsllocs i us n’ensenyarem alguns.

Maria: Els cristians ens reunim en un lloc que es diu església.N’hi ha de petites i de grans, com les catedrals. Les podemreconèixer perquè moltes tenen una creu i un campanar. Les

podem trobar a molts pobles i ciutats. Segur que ben a propen teniu alguna.

Jacob: Els jueus ens reunim en un lloc que es diu sinagoga,que vol dir ‘lloc de reunió’. També n’hi ha de grans i de peti-tes. N’hi ha moltes que estan orientades cap a una ciutat quees diu Jerusalem.

Hassan: Els musulmans anem a resar a les mesquites. Lesmesquites tenen unes torres que es diuen minarets. Aquestestorres són molt altes i des d’allà hi ha un home que ens avisaquan arriba el moment de pregar.

Sita: Nosaltres, els hindús, també ens ajuntem en temples. Elsnostres temples estan a prop d’on hi ha aigua (rius, llacs,estanys...). Per a nosaltres, l’aigua és molt important i éssagrada!

Hatsuko: Els budistes també tenim temples, tot i que per anosaltres els edificis no són tan importants. Amb tot, usensenyem uns edificis religiosos molt macos, en diem pago-des. Tenen molts i molts pisos. Mireu, mireu!

Temple hindú Mesquita

Sinagoga Temple budista

Església

Observeu aqueste∫ imatge∫.

Descobrim

ELS LLOCS RELIGIOSOS

8

w

M’ajude∫ a trobar el camí? Pinta cada camí d’un color diferent.

Jaco∂

Sita

Hassan

Maria

Hatsukø

Descobrim


9

w

PRIMERA SESSIÓ


Informació per a l’educador/a> A l’annex de la UD1, pàgina XX, trobareu informació

sobre els diferents llocs i temples sagrats de les religions.

Material> Bagul.> DVD del professorat.

Activitat d’aprenentatge núm. 1

Descripció> Creem clima d’expectació perquè ens disposem

a obrir el bagul.> Traiem les làmines del bagul d’una en una i recordem el

nom del lloc.

> Aprofitem el diàleg per recordar que els templessón llocs de pregària, de celebració de momentsimportants, etc.

> Podem penjar les làmines a l’aula per tenir-les presents.> Observem les imatges del llibre de l’alumnat,

pàgina 8.

Material> Bagul.> 5 làmines DIN A4: església, sinagoga, mesquita, templehindú, temple budista (material d’aula).> Llibre de l’alumnat.


> L’objectiu de la sessió és identificar els llocs sagrats ambles diferents tradicions religioses.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Tornem a ensenyar les làmines dels llocs religiosos als

nens.> Els preguntem què recorden de les làmines.> Proposem als alumnes de relacionar els nostres personat-

ges amb el seu temple o lloc. • Per exemple: ensenyem el titella i preguntem a quin lloc

deu anar a pregar. Hassan > mesquita

Material> 5 làmines DIN A4: església, sinagoga, mesquita, temple

hindú, temple budista (material d’aula).> Personatges – titelles (material d’aula).

Solucionari> Jacob: sinagoga.> Maria: església.> Hassan: mesquita.> Sita: temple hindú.> Hatsuko: temple budista.

Ativitat d’aprenentatge núm. 3

Descripció> Els alumnes han de pintar cada camí d’un color diferent

per relacionar els personatges amb els llocs religiososcorresponents.

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 9.• M’ajudes a trobar el camí? Pinta cada camí d’un

color diferent.

Material> Llibre de l’alumnat.

Solucionari> Jacob

> Sita

> Hassan

> Maria

> Hatsuko

SEGONA SESSIÓ


Com ho vius tu? I


> L’objectiu de la sessió és diferenciar entre llocs religiososi llocs no religiosos a partir de l’experiència pròpia.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Ensenyem un mural en què hi ha dues columnes,

sense encapçalament.> Mostrem diferents imatges de llocs on les persones es

reuneixen (estadi de futbol, església, cinema, casa, etc.).> Preguntem als alumnes si hi troben alguna diferència.> En la conversa ha de sortir la diferència entre llocs religio-

sos i llocs no religiosos.

> Pengem en el mural l’encapçalament de les dues colum-nes: llocs religiosos i llocs no religiosos.

> Els ajudem a classificar els llocs segons vagin a unacolumna o a una altra.

> Encetem un diàleg sobre si coneixen llocs religiosos, si hihan estat, què hi han fet, on són, etc.

> Observem les imatges del llibre de l’alumnat, pàgina 10.

Material> Cartolina.> Rètols d’encapçalament per al mural: Llocs religiosos -

Llocs no religiosos. > Imatges diverses: estadi de futbol, cinema, parc infantil /

església, sinagoga, mesquita (material d’aula).> Llibre de l’alumnat.

Solucionari> Llocs religiosos: església, sinagoga, mesquita.> Llocs no religiosos: estadi de futbol, cinema, parc infantil.

Orientacions didàctiques

> Diversitat de respostes: Pot ser que hi hagi nens queno coneguin llocs religiosos o no hi hagin estat mai.Podem convidar-los a fer-ho com a curiositat. Cal valo-rar positivament aquests llocs.

ATENCIÓ: cal demanar als alumnes que portin fotos oimatges de llocs religiosos per a la sessió següent i quediguin d’on són.

Fixa’t en aquest∫ lloc∫.

Enganxa la fotø del lloc que ha∫ portat.Encercla si é∫ un lloc religió∫ ø nø.

Lloc nø religió∫ / Lloc religió∫

Lloc∫ nø religioso∫ Lloc∫ religioso∫

10

Com ho vius tu?M


TERCERA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és diferenciar entre llocs religiososi llocs no religiosos a partir de l’experiència pròpia.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Posem en comú les fotos de llocs religiosos que hagin

portat els alumnes i ens servim del mural fet a la sessióanterior. Expliquen el que han portat.

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 10.• Enganxa la foto del lloc que has portat.

Encercla si és un lloc religiós o no.

Material> Mural d’imatges de la sessió anterior.> Llibre de l’alumnat.

Orientacions didàctiques> Es pot proposar de visitar l’oratori, la capella de l’escola

o un lloc religiós proper.

> Diversitat de respostes: Hi ha persones que visiten ambfreqüència llocs religiosos, persones que ho fan només detant en tant i persones que, senzillament, no hi van. Lesvisites a aquests llocs poden respondre a motius religio-sos o a d’altres, com, per exemple, una mostra d’interèscultural o la celebració d’algun amic o familiar. És impor-tant saber estar als llocs com a mostra de respecte.

QUARTA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és consolidar el que hem fet finsara, especialment, la idea que les diferents religions dedi-quen llocs especials a la pregària i a la celebració.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Distribuïm els alumnes en grups de cinc.> Donem a cada grup un sobre amb les peces per fer cinc

puzles, un de cada temple.> Cada component del grup ha de fer un dels puzles, de

manera que en acabar tinguin els cinc temples entre totel grup.

> Mentre fan els puzles podem escoltar una música tran-quil·la.

> Un cop han finalitzat tots els puzles, els donem un altresobre que conté el nom dels cinc llocs religiosos.

> Entre tots han d’identificar i relacionar cada lloc amb elseu nom.

Material> 5 puzles de cada imatge (material d’aula).> 5 etiquetes identificatives de cada lloc religiós.> 2 sobres per grup.

Orientacions didàctiques> Si no tenim penjades les làmines dels llocs de cada reli-

gió, fóra bo de recuperar-les.


Descripció> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 11.

• Com es diuen aquests llocs?

CINQUENA SESSIÓ

Pensa-hi! I

Com e∫ diuen aquest∫ lloc∫?

EsglésiaSinagogaTemple budistaTemple hindúMesquita

11

Pensa-hi!M



ELS VESTITSDescobrim II

Tika

Hàbitde monjø

ELS VESTITS

Hàbit

12

Descobrimw

ELS VESTITSQuipà Creu

Tal·lit

Gel·laba

13

Descobrimw

Hija∂ ø vel

Hi ha persone∫ que am∂ el∫vestit∫ expressen quesón seguidore∫ d’una religiö.

SISENA SESSIÓ


> L’objectiu de la sessió és presentar diferents vestits i signesexterns que podem relacionar amb les diferents religions.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Jacob: Fa alguns dies us vam ensenyar llocs moltimportants per a nosaltres. Avui us volem ensenyar

una altra cosa de les nostres religions: sabeu de què es tracta?Es tracta dels vestits. Igual que els jugadors de futbol d’unmateix equip porten la mateixa vestimenta, nosaltres quananem als llocs de pregària o meditació solem portar peces deroba o símbols que caracteritzen la nostra religió.

Hassan: Nosaltres normalment portem una gel·laba, que ésaquest vestit que veieu. Algunes dones porten un vel al cap ohijab. Entenem que cobrir el cos és una forma de mostrar res-pecte a Déu.

Maria: Els cristians no tenim vestits que ens distingeixin.Tenim, això sí, algun símbol que ens pot identificar, com perexemple, la creu. Hi ha moltes persones que porten una creupenjada al coll.

Hatsuko: Els monjos budistes vesteixen hàbits molt caracterís-tics, de color groc o morat, que simbolitzen la saviesa i la sen-zillesa.

Sita: Els hindús també vestim amb hàbits, normalment decolor blanc. Les dones portem un punt vermell al front, que esdiu tika. És com el tercer ull, l’ull de la saviesa.

Jacob: Els jueus ens posem el tal·lit, una mena de xal blau iblanc que ens cobreix l’esquena i de vegades el cap. Quanentrem a la sinagoga ens posem una petita gorra anomena-da quipà. Això ens ajuda a recordar que Déu està per damuntdels homes i de les coses.

Jacob: Ja ho veieu. Els vestits i els símbols ens ajuden a recor-dar coses importants!


Informació per a l’educador/a> Cal tenir en compte que alguns d’aquests vestits no es

porten habitualment, sinó que es porten en els llocs depregària i en moments de celebració. De fet estem par-lant d’un revestiment per a la pregària i el lloc de culte.En el cas del cristianisme es podria parlar de com esrevesteix el capellà o de l’hàbit dels monjos o monges.

> Els musulmans que normalment porten gel·laba sónmarroquins o algerians d’entorn rural. Hi ha musulmansque no porten gel·laba.

> A l’annex de la UD1, pàgina XX, hi trobareu més informa-ció sobre el significat i simbolisme dels diferents vestits.

Material> DVD del professorat.


Descripció> L’educador/a convida algun nen o nena a obrir el bagul.> Del bagul traiem d’un en un els vestits relacionats amb

cada religió. Al bagul trobarem: • Judaisme: quipà, tal·lit.

• Islam: gel·laba, hijab o vel (dona).• Cristianisme: una creu.• Hinduisme: túnica de roba ((( DUBTE AUTORS ))),

punt al front (tika).• Budisme: hàbit de monjo budista, color taronja o granat.

> Quan traiem una vestimenta, la mostrem i en parlemuna mica. En diem el nom i busquem quin dels nostrespersonatges vesteix d’aquella manera. Podem mirar elstitelles.

Material> Titelles dels personatges (material d’aula).> Els vestits de les diferents religions (material d’aula).

• Judaisme: quipà, tal·lit.• Islam: gel·laba, hijab o mocador (dona).• Cristianisme: creu.• Hinduisme: túnica de roba ((( DUBTE AUTORS ))),

punt al front (tika).• Budisme: hàbit de monjo budista, color taronja o mo -

rat.


> L’objectiu de la sessió és presentar diferents vestits i sig-nes externs que podem relacionar amb les diferents reli-gions.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Observem les imatges de les pàgines 12-13 del llibre

de l’alumnat per recordar els diferents vestits.> També podem recordar els símbols que identifiquen cada

una de les religions.> Del bagul traiem d’un en un els vestits relacio-

nats amb cada religió i en recordem novamentels noms.

> Un cop presentats tots els vestits, podem demanar aalguns alumnes que se’ls posin.

Material> Els vestits de les diferents religions (material d’aula):

• Judaisme: quipà, tal·lit.• Islam: gel·laba, hijab o vel (dona).• Cristianisme: creu.• Hinduisme: túnica de roba ((( DUBTE AUTORS ))),

punt al front (tika).• Budisme: hàbit de monjo budista, color taronja o morat.• Llibre de l’alumnat.


> Diversitat de respostes: Els vestits que s’han presen-tat tenen relació amb la religió. Hi ha gent que en lamanera de vestir mostra la seva actitud religiosa: gentque porta una creu, un rosari, un hàbit, una gel·laba,un mocador al cap... Hi ha gent, en canvi, que nomanifesta la seva religiositat a través del vestit. Entots els casos cal ser respectuosos.

SETENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és reconèixer, a partir de l’ex pe -riència pròpia, l’adequació dels vestits a les diferentssituacions en què ens trobem.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Conversem amb els alumnes sobre la forma del vestit

d’acord amb els llocs i les ocasions. Podem fer preguntesdel tipus:• Per què ens guarnim? • En quines ocasions? • En quins llocs?• Anem vestits igual a tot arreu? (per exemple, quan

anem a la platja, a fer esport, a un casament, a unafesta d’aniversari, etc.)

> Realitzem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgi-na 14.

• Quina roba et poses quan... (dibuixa les fletxes).


Solucionari> Escola > bata> Platja > banyador> Esport > xandall> Casament > vestit de mudar> Dormir > pijama

VUITENA SESSIÓ

Com ho vius tu? II

Quina roba et pose∫ quan... (dibuixa le∫ fletxe∫).

• va∫ a l’escola?

• va∫ a la platja?

• va∫ a fer esport?

• va∫ a un casament?

• va∫ a dormir?

La roba que en∫ posem depèndel lloc on anem i del que hianem a fer.

Com ho vius tu?

ELS VESTITS

Juguem al memory!14

M



> L’objectiu de la sessió és reconèixer, a partir del’experiència pròpia, l’adequació dels vestits a les diferentssituacions en què ens trobem.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Fem el joc del memory per grups.> Cada grup té un joc de cartes del memory amb imatges

de llocs (religiosos, no religiosos), d’una banda, i de pecesde vestir, de l’altra.

> Objectiu del joc: anar fent parelles de cartes lloc-vestit.> Cada nen del grup, per torns, prova de trobar una pare-

lla. Si quan destapa les dues cartes no formen parella,cal tornar-les a deixar com estaven i passar el torn aljugador següent.

> Si encerta, es queda la parella i passa el torn al següent.

Material> 5 jocs de 18 cartes de memory (lloc-vestit) (material

d’aula).Solucionari> Sinagoga – quipà, tal·lit.> Temple budista – hàbit de monjo budista.> Temple hindú – túnica de roba, punt al front.> Església – creu.> Mesquita – gel·laba.> Piscina – banyador> Escola – bata> Gimnàs – xandall> Llit – pijama

NOVENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és consolidar el que hem descoberti hem confrontat sobre els vestits.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Distribuïm la classe en cinc grups. Assignem una

religió a cada grup. > Posem el bagul al mig de classe i fem sortir un nen per-

què en tregui una peça de roba.> Quan la treu, l’ha d’ensenyar i portar-la al seu grup.> Parlen en grup i diuen a la resta de la classe com es diu

la peça i a quina religió pertany. La donen al grup de lareligió corresponent.

> Seguim així fins que no quedin peces de roba al bagul.> En aquest moment, trien un membre del grup per vestir-

lo amb les robes que han rebut.

Material> Bagul amb els vestits (material d’aula).


Descripció> Demanem que facin l’activitat del llibre de l’alumnat,

pàgina 15.• Dibuixa les fletxes corresponents.


DESENA SESSIÓ

Pensa-hi! II

En∫ vestim!

Dibuixa le∫ fletxe∫ corresponent∫.

Pensa-hi!

ELS VESTITS

15

M


ELS GESTOSDescobrim III

Descobrim

ELS GESTOS

w

16

Hi ha gesto∫ que expressenactitud∫ i sentiment∫ religioso∫.

Descobrimw

17

El∫ nostre∫ amic∫ se’n van d’excursiö!Feu el∫ gesto∫ quan surtin el∫ seu∫ nom∫.Doncs mireu, un dia vam anar d’excursió a visitar les covesde Collbató en autocar. La Sita, en Jacob, en Hassan, enHatsuko i jo, Maria, com que érem molt amics, havíem fetun equip i ens deien els «barbamuecs».

A l’entrada de la cova feia fred, i jo, Maria, m’havia deixat lajaqueta del xandall a la motxilla.

A en Jacob, li va sorprendre molt la forma d’ou ferrat quetenia una de les parets de la cova. La guia ens va dir que elpodíem tocar i demanar un desig. En Hassan i la Sita noparaven de riure veient els amics tocant aquella espècie d’ou.

En acabar la visita, en Hatsuko li demanà a la guia si podiafer fotos a algunes de les formes estranyes que havien vist,així ho podria ensenyar als de casa.

A l’hora de dinar van anar a unazona de pícnic on la Sita, enJacob, en Hassan, en Hatsuko ijo, Maria, vam seure junts i vamparlar de les nostres coses...

Ja de tornada, la Sita, en Jacob,en Hassan, en Hatsuko i jorecordàvem que bé ens ho havíempassat i quina gràcia haver tocat«l’ou ferrat».

ELS GESTOS


> L’objectiu de la sessió és presentar diferents gestos que espoden associar a les diverses religions.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Hassan: Hem parlat de llocs i hem parlat de vestits.Tant els llocs com els vestits expressen l’actitud religiosa

d’algunes persones. Avui descobrirem una altra cosa: Què fasquan entres en un lloc? Quines paraules dius? Fas algun gest?Sovint les persones fem gestos per expressar coses, sentiments,etc. Fins i tot, sense paraules, podem saber el que volem dir.

Ara us posarem una altra situació: us heu fixat en el que fanalgunes persones després de pregar, quan entren o surten del’església? Les religions també tenen gestos característics. Perexemple, els cristians fan el senyal de la creu, els budistes fanuna reverència amb les mans juntes, els musulmans es posen

la mà al pit, a la boca i al front, etc. Us agradaria veure algu-nes imatges d’aquests gestos?

> Les imatges (vídeo) inclouen aquests gestos:• Cristianisme: senyal de la creu.• Hinduisme: om.• Islam: la mà al pit, a la boca i al front.• Budisme: reverència amb les mans juntes.• Judaisme: reverències davant del mur de les lamentacions.

> Un cop vist l’audiovisual, els convidem a recordar i repe-tir els gestos que han vist per tal d’aprendre’ls.


Informació per a l’educador/a> A l’annex de la UD 1 página XX, trobareu més informa-

ció sobre el significat i simbolisme dels diferents gestos.

Material> DVD del professorat.> Llibre de l’alumnat.

ONZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és relacionar els personatges delprojecte amb els gestos que estem aprenent.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Posem el DVD i busquem l’àudio corresponent.

> En primer lloc, escoltem el text sencer, que podem seguira la pàgina 17 del llibre de l’alumnat.

> Després repassem els gestos de cada religió.> Per acabar, tornem a escoltar el relat i, cada vegada que

surti el nom d’algun dels cinc personatges, els alumneshan de fer el gest propi de la seva religió.

Maria: Hola, sóc la Maria. Com esteu? Avui m’agradariaexplicar-vos un dia d’excursió que vam tenir en Hatsuko, laSita, en Jacob, en Hassan i jo mateixa. Cada vegada que sen-tiu un dels nostres noms, heu de fer el gest que heu après.D’acord? Esteu preparats?

Doncs mireu, un dia vam anar d’excursió a visitar les coves deCollbató amb autocar. La Sita, en Jacob, en Hassan, en Hat-suko i jo, Maria, com que érem molt amics, havíem fet unequip i ens deien els «barbamuecs».

A l’entrada de la cova feia fred, i jo, Maria, m’havia deixat lajaqueta del xandall a la motxilla.

A en Jacob, li va sorprendre molt la forma d’ou ferrat quetenia una de les parets de la cova. La guia ens va dir que elpodíem tocar i demanar un desig. En Hassan i la Sita noparaven de riure veient els amics tocant aquella espècied’ou.

En acabar la visita, en Hatsuko li demanà a la guia si podiafer fotos a algunes de les formes estranyes que havien vist,així ho podria ensenyar als de casa.

A l’hora de dinar van anar a una zona de pícnic on la Sita,en Jacob, en Hassan, en Hatsuko i jo, Maria, vam seurejunts i vam parlar de les nostres coses...

Ja de tornada, la Sita, en Jacob, en Hassan, en Hatsuko i jorecordàvem què bé ens ho havíem passat i quina gràciahaver tocat «l’ou ferrat».


Orientacions didàctiques> Si hi ha temps i es considera adient es pot fer la variació

següent:• Donem a cada alumne un símbol d’una de les religions.

Només quan surti el personatge de la seva religió faràel gest corresponent.

DOTZENA SESSIÓ


Com ho vius tu? III


> L’objectiu de la sessió és adonar-se de l’ús que fem delsgestos en situacions comunicatives habituals.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Conversem amb els nens sobre els gestos que normal-

ment fem servir a casa, al carrer, a l’escola, etc. Quinsgestos fem servir a casa? I a l’escola?

> Conversem també sobre gestos significatius per a nosal-tres: gestos que ens recorden alguna persona determina-da, alguna persona que estimem, o gestos que relacio-nem amb situacions o persones properes.

> Després de la conversa, dibuixem a la pàgina18 del llibre de l’alumnat un gest que reconei-xem de casa nostra, de l’escola i del carrer.


Solucionari> Gestos de casa: petó, abraçada, passar la mà pel cap,

carícia, etc.> Gestos de l’escola: donar-se la mà, abraçada, un copet a

l’esquena, picar l’ullet, ok, picar de mans, silenci, etc.> Gestos del carrer: adéu, parar, vine!, demanar un taxi, etc.

Quin∫ gesto∫ fem amß el∫ de casa nostra?I a l’escola? I al carrer?

Fem mímica! Endevina,què vol dir aquest gest?

Ara juguem nosaltre∫!

A casa A l’escola Al carrer

Com ho vius tu?

Nosaltre∫ també fem servirmolt∫ gesto∫. Veiem-hø:

18

M

ELS GESTOS

TRETZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és consolidar el que hem après ihem confrontat sobre els gestos, i identificar els ques’associen a les diverses religions.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Fem un joc de mímica.> Tenim cartes amb una paraula escrita a cada una, que hau-

rà de ser representada amb mímica.> L’educador/a dóna una carta a un nen i aquest l’ha de

representar davant de la classe. Qui endevina el gest ésel següent que representa una paraula.

Material> Cartes amb situacions que poden anar acompanyades

de gestos (material d’aula).

Solucionari> Demanar un taxi.> Demanar silenci.> Fer les paus.> Dir-se bon dia.> Bravo!> Demanar la paraula.> Vine, si us plau.> Saludar algú.> Molt bé!> Hem guanyat!> Donar ànims.> Senyal de la creu.> Salutació budista.> Om.> Reverència jueva.

CATORZENA SESSIÓ


Pensa-hi! III


> L’objectiu de la sessió és consolidar el que hem après ihem confrontat sobre els gestos, i identificar els que asso-ciem a les diverses religions.

DESENVOLUPAMENT



• Busca els nostres personatges. Encercla de groc elcristià; de blau el jueu; de marró el musulmà; detaronja el budista; de lila l’hindú. Què estan fent?


Solucionari

Busca el∫ nostre∫ personatge∫. Encercla de grocel cristià; de blau el jueu; de marrö elmusulmà; de taronja el budista; de lilal’hindú. Què estan fent?

Pensa-hi!M

ELS GESTOS

QUINZENA SESSIÓ


Interioritzem


> L’objectiu de la sessió és iniciar la interiorització del sentitprofund del que s’ha anat treballant al llarg de la unitat.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Ambientació: En l’espai on ens trobem, podem posar en

un lloc visible els objectes que hem anat fent servir alllarg de la unitat. Si tenim la possibilitat de fer-ho, podemencendre una espelma i enfosquir un xic l’espai.

> Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens no hande tenir res a les mans. Poden tenir les mans damunt lataula o recolzades a les cames. Els demanem que seguincorrectament, amb l’esquena recta, i els proposem quetanquin els ulls. Acompanyem aquesta estona amb músi-ca tranquil·la.

> Un cop tinguem l’ambient adequat, parlem amb veusuau, però ferma; amb un ritme pausat, però no com perendormiscar. Anem fent recordatori del que s’ha viscut alllarg de la unitat.Pot servir aquest text:

Respireu amb tranquil·litat.

Concentreu-vos en la música.

Vull que anem recordant el que hem viscut a l’estona dereligió al llarg d’aquests dies. Ara no es tracta de parlar;es tracta d’escoltar i de relaxar-nos.

A mesura que jo vagi parlant, podeu imaginar-vos i re -cordar el que hem anat dient i el que hem anat veient.

Recordeu quan vam parlar dels llocs sagrats de les reli-gions: les esglésies, les sinagogues, les mesquites, etc. Lespersones hi van a pregar, hi van a celebrar alguna cosaamb els altres...

També hem vist que hi ha persones que, amb la seva for-ma de vestir, mostren la seva religiositat: els cristians por-ten una creu; els homes musulmans van amb gel·laba iles dones amb un vel; els monjos budistes duen les sevestúniques taronges o morades; els jueus, la quipà i eltal·lit...

Per acabar, recordem els gestos que hem après: la saluta-ció musulmana, la reverència amb les mans juntes, elsenyal de la creu...

Ara, quan veiem aquestes coses al carrer, a la tele, etc.sabrem què són i que tot això té a veure amb la religió,un tresor per a molta gent.

Podeu concentrar-vos una altra vegada en la música.

Podeu obrir els ulls.

> Tanquem la sessió i la unitat retornant les coses al baguli dient que properament en sortiran més coses interes-sants.

Material> Material utilitzat en els diferents mòduls de la unitat: el

bagul, els vestits, etc.> Música tranquil·la.> Text meditatiu.

Interioritzem

19

SETZENA SESSIÓ

42 ud 2 Les celebracions comunitàries

Unitat 2. LES CELEBRACIONS COMUNITÀRIESDurada: 16 sessions


• Reconèixer que el fet religiós s’expressa a través de celebracions comunitàries (festes, músiques i persones).• Valorar i respectar la diversitat de manifestacions en les celebracions comunitàries.• Mostrar curiositat i interès per les diferents celebracions comunitàries.• Participar en diàlegs i converses senzilles.• Ampliar i utilitzar vocabulari de caràcter religiós.• Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.• Relacionar els diferents elements de les celebracions comunitàries (festes, músiques, persones) amb les diferents reli-

gions.• Expressar sentiments i emocions propis.• Cooperar en la realització d’activitats en grup.• Diferenciar entre festes religioses i no religioses.• Gaudir de l’audició de contes i música.

2. CONTINGUTS

• Celebracions comunitàries.– Festes i celebracions.– Músiques.– Persones: cristians, musulmans, jueus, hindús, budistes, imam, capellà, swami, rabí i monjo.

• Visionat de muntatges audiovisuals.• Conversa i diàlegs senzills.• Relació dels diferents elements de les celebracions comunitàries (festes, músiques i persones) amb les diferents reli-

gions.• Relació de situacions de l’entorn d’un mateix amb els elements treballats de l’entorn religiós.

• Escolta atenta.• Respecte pels altres.• Interès per conèixer els elements treballats de l’entorn religiós.• Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).• Respecte pel material.• Respecte per la diversitat.



• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre els missatges orals, escrits i corporals.– Enriquir el vocabulari propi.

• Competències artística i cultural.– Conèixer manifestacions culturals de diferents festes religioses.– Expressar sentiments través de la música.– Valorar la música com a element que facilita l’expressió de sentiments.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.– Relacionar conceptes de forma lògica.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.

• Competència social i ciutadana.– Conèixer la diversitat religiosa del món i mostrar respecte per cadascuna de les religions.– Manifestar actituds tolerants davant la diversitat religiosa de les persones.– Adonar-se de la pluralitat de festes, músiques i persones (seguidors i dirigents) en les diferents religions.


CELEBRACIONS COMUNITÀRIES

FESTES MÚSIQUES PERSONES

NadalPasquaEucaristiaPurimYom KippurFesta del XaiHoli

Expressen sentimentsi acompanyencelebracions isituacions

Creients o seguidors:cristians, jueus, musulmans,hindús, budistes

Ministeris o líders:capellà, rabí, imam,monjo, swami



• Veure l’audiovisual sobre diferents festes religioses. GG• Conversar sobre les diferents festes religioses. GG• Identificar imatges de diferents festes. GG/I• Escoltar un conte relacionat amb les festes religioses cristianes (Nadal). GG• Dialogar i comprendre un conte mitjançant un pòster i diferents elements que els nens

hauran de col·locar en el lloc corresponent. GG/I• Conversar amb els alumnes sobre les festes que ells celebren. GG• Parlar sobre els elements que caracteritzen aquestes festes i dir si són religioses o no. GG/I• Escoltar una música tranquil·la mentre es fa una breu meditació sobre dia del seu aniversari. GG• Tornar a veure imatges de les festes i relacionar-les amb sentiments que han tingut en

la meditació anterior. GG/I• Veure l’audiovisual sobre diferents fragments de peces musicals. GG• Reflexionar sobre la diversitat de músiques i sobre les sensacions que produeixen. GG• Veure un muntatge audiovisual jclic amb les mateixes músiques de l’activitat anterior i establir

comparacions entre el que ens havíem imaginat i la realitat. GG• Conversar sobre situacions de la vida quotidiana en què ens expressem mitjançant

la música i les cançons. PG• Aprendre la cançó «Al Senyor cantem» (Kairoi). GG• Aprendre una dansa jueva: Nigun atik. GG• Escoltar diferents músiques i expressar corporalment allò que ens suggereixen. GG/I• Escoltar diferents músiques i expressar plàsticament allò que ens suggereixen. I• Descobrir nous personatges (seguidors i líders en les celebracions d’una religió) a partir

d’un suport audiovisual. GG• Identificar els seguidors de cada religió. I• Relacionar els personatges nous amb la seva religió. I• Adonar-se de les semblances i diferències entre els personatges nous. GG• Relacionar els seguidors amb la religió. I• Adonar-se dels valors compartits en els nostres personatges. GG• Recordar tot el que s’ha vist en la unitat per interioritzar-ho. GG


• Mostra curiositat i interès pel fet religiós.• Distingeix festes religioses de festes no religioses (act. 2, 3).• Valora i respecta la diversitat de manifestacions en les celebracions comunitàries (festes, músiques...) (act. 1, 14).• Participa en diàlegs i converses senzilles (act.1, 2, 4, 6, 9, 10, 11, 12, 19, 21).• Reconeix situacions de l’entorn propi relacionades amb els elements treballats de l’entorn religiós (act. 5, 6, 12).• Respecta i valora els moments d’interiorització proposats (act. 7, 20, 22).


• Per avaluar l’assoliment dels objectius tindrem en compte l’observació feta en la realització de les activitats.• En l’apartat de «Criteris d’avaluació» s’indiquen les activitats que ens poden servir per fer aquesta observació.




Les pàgines inicials reprodueixen un paisatge natural on es poden veure diferents aspectes de les celebracions comuni-tàries de cada religió.Aspectes que cal destacar:• Les persones que apareixen en els dibuixos celebren alguna cosa, amb motius religiosos. Concretament:

– Nadal cristià.– Any nou jueu (Roix ha-Xanà).– Festa del Xai, musulmana (Aïd Al-Adha).– Festa hindú de Holi (primavera).– Festa budista de l’Asalha Perahera (estiu).

• La presència de la música, que sovint acompanya les celebracions.• El fet comunitari, persones amb una mateixa creença que formen comunitat, els celebrants.

– Sacerdot o mossèn (cristianisme).– Rabí (judaisme).– Imam (islam).– Swami (hinduisme).– Monjo budista.

A partir de les imatges podem iniciar un breu diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa aplega persones que celebren la vida i fan festa.

2 Le∫ celebracion∫comunitàrie∫

L’experiència religiosaaplega persone∫ que celebren la vida i fan festa.

LES FESTESDescobrim I


> L’objectiu de la sessió és conèixer diferents festes religio-ses com una manera de viure i d’expressar o celebrar lafe o les creences.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Hassan: La festa està al cor de cadascú. La festa potser individual o col·lectiva. La festa és un moment

d’expressió de la fe i un moment que ens aplega. A vegades,amb les festes celebrem les etapes més importants de la nos-tra vida. A mi la que més m’agrada de les nostres festes ésl’Aïd al-Adha o Festa del Xai. Aquest dia totes les famíliess’ajunten per compartir i menjar un xai per recordar el finaldel pelegrinatge a la Meca.Jacob: Una festa molt bonica és la d’any nou, el Roix ha-Xanà i toquem un instrument que es diu xofar. Però a mi la

festa que més m’agrada és la festa de Hanukà. Aquest diarecordem la recuperació del temple de Jerusalem. Durantvuit dies cada nit encenem unes espelmes especials que esdiuen hanukiya. A mi, me’n deixen encendre alguna! Tambéjuguem amb una baldufa que es diu dreidel i qui guanya esqueda amb unes monedes de xocolata. I enviem una felicita-ció als avis....

Maria: Una de les festes cristianes més conegudes és elNadal, que se celebra el 25 de desembre, i commemora elnaixement de Jesús en un estable de Betlem. Però la festa mésimportant és la Pasqua, que comença el Diumenge de Ramsrecordant l’entrada de Jesús a Jerusalem, on va ser aclamatamb palmes i branques d’olivera.

Sita: Una de les festes hindús importants és Holi, que cele-brem a finals de febrer, a la primavera. Grans i petits juguemi ens llancem boles de pólvores vermelles i aigua tenyida decolor vermell. També celebrem la festa de Divali, que signifi-ca ‘garlanda de llums’. Durant aquests dies enviem postals alsamics per desitjar-los un bon any, feliç divali!

Holi Festa del xai

Roix ha-Xanà Asalha perahera

Nadal

Descobrim

LES FESTES

22

w

Relaciona le∫ feste∫ del dibuix amß el∫element∫ del voltant.

Descobrim

LES FESTES

23

w


PRIMERA SESSIÓ


Hatsuko: Les nostres festes principals commemorenmoments importants de la vida de Buda, com és el seu nai-xement o el dia en què va començar a ensenyar: la Vesak.Aquesta festa, la celebrem durant la lluna plena del mes demaig. Els pelegrins donen tres voltes al voltant dels temples is’encenen fanalets i espelmes a les cases i als carrers. I unaaltra festa és l’Asalha Perahera, que fem a l’estiu, i honremuna dent de Buda.

Material

> Bagul.

> DVD del professorat.


Descripció

> Conversem amb els nens i nenes sobre el que han vist:

• De què creieu que són aquestes imatges?

• Què penseu que estan fent?

• On són?

• Estan contents?

• Com van vestits?

> Observem les imatges del llibre de l’alumnat,pàgina 22.

> L’educador/a destaca les idees principals sobre les festes.

Informació per a l’educador/a> A l’annex de la UD2, pàgina XX, trobareu informació sobre

el significat i simbolisme de les diferents celebracions.

Material> Muntatge audiovisual amb imatges de festes religioses:

Nadal, Rams (cristianisme); Purim, Roix ha-Xanà, Yom Kip-pur (judaisme); Festa del Xai (islam); Holi, Divali (induisme);Asalha perahera (budisme), etc. (DVD del professorat).

– Totes les religions tenen festes i moments de celebració.N’hi ha moltes que són trobades alegres i festives.

– Les persones hi participen cantant, parlant, picant demans i, fins i tot, ballant. També es muden i es posenroba maca perquè són moments importants.

– Aquestes festes són importants per a les persones.– Algunes festes recorden fets que van passar fa molts

anys, unes altres celebren moments importants del’any o de la vida de les persones.


> L’objectiu de la sessió és conèixer que hi ha festes motiva-des per un referent religiós i festes que tenen altres refe-rents.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

Endevina qué hi ha al darrere!

> Presentem un pòster, que traiem del bagul, ambles finestres tancades i parlem de les festes que s’hi veuenrepresentades. Cal identificar-les. No cal aprofundir-hi.

> Visionem les finestres d’una en una; descobrim cada unade les festes i preguntem per què celebrem aquella festa.Quin és el motiu que ens mou a fer aquella festa?

> Després del que diuen els nens, obrim la finestra per des-cobrir què hi ha al darrere (que serà el referent, que potser religiós o no).

> Arribem a la conclusió que hi ha festes religioses i festesno religioses.

> En les festes religioses, i en concret en les festes cristia-nes, la gent s’aplega al voltant de Jesús.

> Exemples• Aniversari – dibuix d’un nen

• Nadal – Jesús

• Rams – Jesús

• Festa escolar – Marcel·lí Champagnat

• Títol esportiu – equip de futbol

• Eucaristia – Jesús

• Castanyada – natura – tardor (castanyer...)

• Carnestoltes – rei Carnestoltes

Material> Pòster amb diferents finestres que es puguin obrir (tipus

calendari d’advent). A fora hi ha una imatge d’una festadibuixada i, a dins, el que motiva la celebració d’aquellafesta (material d’aula).

> Bagul.

Solucionari> Aniversari – dibuix d’un nen (no religiós)

> Nadal – Jesús (religiós)

> Rams – Jesús (religiós)

SEGONA SESSIÓ

> Festa escolar – Marcel·lí Champagnat (religiós)

> Títol esportiu – equip de futbol (no religiós)

> Eucaristia – Jesús (religiós)

> Castanyada – natura - tardor (castanyer...) (no religiós)

> Carnestoltes – rei Carnestoltes (no religiós)


> Es tracta de constatar que hi ha festes que són motiva-des per un referent religiós. Presentem la festa cristianaperquè és la que poden reconèixer amb més facilitat.

> Es pot esmentar que les altres religions també tenen fes-tes i que tenen altres referents. No cal entrar, però, a par-lar de qui era Jesús, qui era Mahoma, etc. Simplement endeixem constància.


Descripció> Els alumnes han de relacionar cada element

amb la seva festa.> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 23.

• Relaciona les festes del dibuix amb els elements delvoltant.


> Diversitat de respostes: Hi ha persones que celebrenalguna d’aquestes festes com a tradició cultural sensetenir en compte el referent religiós.


Com ho vius tu? I

Enganxa el∫ element∫ que hagin sortit en elconte de la Maria.

24

Com ho vius tu?M

LES FESTES


> L’objectiu de la sessió és ser conscients que el fet religióscomporta celebracions.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

> Preparem els nens per escoltar un conte. Els diem que laMaria explicarà a en Hassan com viurà el seu Nadal.

TERCERA SESSIÓ



> Conte: «La nit de Nadal».

Narrador: Vet aquí que la Maria, de bon matí, tor-nava cap a casa després d’haver fet les últimes com-

pres per preparar la nit de Nadal: una mica de molsa que lifaltava pel pessebre, algunes figuretes, uns torrons... De sob-te, de darrere, va sentir una veu que li deia:Hassan: Maria! On vas tan carregada? T’ajudo a portar algu-na bossa?

Narrador: Era en Hassan, el seu amic, que l’havia vist sortintdel supermercat.

Maria: Hola Hassan! Doncs sí, gràcies, m’agafes aquesta? Ésque aquesta nit celebrem el Nadal a casa, amb la família –elspares i el meu germà– i he anat a comprar algunes coses quefaltaven.

Hassan: El Nadal?

Narrador: Li preguntà en Hassan tot estranyat.

Maria: Sí, el Nadal. Que no el celebres, tu?

Hassan: Doncs, no. Què és?

Narrador: Va seguir preguntant en Hassan encuriosit. LaMaria, tota sorpresa que en Hassan no sabés què era elNadal, li començà a explicar:

Maria: Nadal vol dir ‘naixement’ i el celebrem els cristianscada 25 de desembre per recordar que fa molts i molts anysva néixer el nen Jesús, el fill de Déu.

Narrador: En Hassan escoltava atentament la Maria, teniamoltes ganes de saber què era allò tan estrany que anomena-va Nadal. Així que la Maria seguí dient:

Maria: Uns dies abans del dia 25 amb els pares i el germàmuntem el pessebre, que és la cova on va néixer Jesús. A din-tre la cova hi posem els seus pares –Maria i Josep– un bou iuna mula que li donaven l’escalfor que necessitava per notenir fred. El dia 25 és quan es posa la figura de Jesús i forade la cova hi posem pastors amb les seves ovelles i altra gentque l’anaven a veure i a adorar-lo quan van saber, per unàngel que els ho va dir, que ja havia nascut al portal deBetlem.

Hassan: I a part de muntar el pessebre, feu alguna cosa més?

Narrador: Preguntà en Hassan interessat en el que li estavaexplicant la seva amiga.

Maria: Sí...

Narrador: Contestà la Maria.

Maria: La nit del 24 al 25 anem a l’església, a celebrar la mis-sa del gall. És una missa que comença a les dotze de la nitper donar la benvinguda al nen Jesús que naixerà aquellamatinada. Cantem cançons que parlen del seu naixement, lesanomenem nadales, i a l’evangeli llegim com va néixer.

Narrador: En Hassan, després de sentir aquesta història iquedar-se meravellat de tot el que es feia per celebrar queaquest Nen naixia, li va dir:Hassan: I com és que el nen Jesús és tan important si teniu Déu?Narrador: La Maria, en sentir la pregunta, li respongué:Maria: Perquè Jesús és Déu a la Terra i Ell ens va dir que enshem d’estimar i ens hem d’ajudar els uns als altres.Narrador: La Maria, veient l’interès que tenia en Hassan, li vapreguntar:Maria: T’agradaria celebrar aquest Nadal amb la meva famí-lia? Així podràs veure tot el que t’he explicat!Hassan: Sí, m’agradaria molt! Tinc ganes de veure l’alegriaque teniu celebrant el naixement de Jesús.Maria: Doncs ho pots dir als teus pares i celebrem el Nadaljunts aquest any!Hassan: D’acord, Maria, ara els ho dic i ens veiem després.Narrador: La família d’en Hassan aquell any va celebrar elNadal amb la família de la Maria i van poder participar del’alegria que sentien tota la família. En Hassan els va propo-sar de celebrar junts una de les seves festes, l’Aïd al-Fitr, enquè també es reuneix tota la família. La Maria i els seus paresvan acceptar de bon grat.


Orientacions didàctiques> Proposem que en iniciar la sessió es puguin sentir nada-

les de fons, per ambientar.


Descripció> Quan s’acaba d’explicar el conte, comprovem la

comprensió del relat.> Traiem del bagul, un pòster il·lustrat del menjador de la

casa de la Maria l’ensenyem i el pengem.> Dialoguem amb els alumnes i els demanem que recordin

els diferents elements que Maria ha anomenat per expli-car la nit de Nadal.

• Qui ens ha explicat el conte?• De quina festa està parlant?• Quines coses fan per celebrar el Nadal?• Quin és el personatge principal de la festa de Nadal?• Etc.

> Durant la conversa, han d’anar sortint els objectes que ani-rem col·locant en el pòster gran: nen Jesús, pessebre, tió,missa del gall, dinars de família, nadales, regal solidari.

> Quan s’anomeni un dels objectes, traiem del bagul eldibuix corresponent i el pengem al pòster.


Material> Bagul.> Pòster gran:

> Retallables per penjar al pòster (material d’aula): nenJesús, pessebre, tió, missa del gall, dinars de família, nada-les, regal solidari.


Descripció> Realitzem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgi-

na 24.• Enganxa els elements que hagin sortit en el conte

de la Maria.

Material> Llibre de l’alumnat.> Adhesius (llibre de l’alumnat).

Escena nadalenca a l’interior de casa: la taula paradai guarnida, amb una finestra per on es vegi l’església igent que hi va, etc. S’hi han de poder enganxar els ele-ments que hem tret del bagul; per tant, no han de sor-tir en el dibuix del pòster (material d’aula).


> L’objectiu de la sessió és conèixer que hi ha festes motiva-des per un referent religiós i festes que tenen altres refe-rents.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Conversem amb els alumnes sobre les festes que cele-

bren.> Anotem a la pissarra les festes que van dient.

Per exemple: aniversaris, batejos, comunió,revetlla de Sant Joan, Festa del Xai, Purim,festa de l’escola, carnaval, castanyada, casa-ments, etc.

> Triem algunes festes de la llista de la pissarra –procurantque n’hi hagi de religioses i de no religioses– i diem entretots quins elements les caracteritzen:• On se celebra?• Com hi anem vestits?

• Quines coses es fan en aquesta festa?• Qui hi participa?• Com se sent la gent en aquesta festa? Per què?• Etc.

> Constatem que algunes de les festes que celebrem tenenun rerefons religiós i d’altres no.

> Identifiquem les festes religioses que han anat sortint.> Finalment, podem conversar sobre les festes religioses a

les quals han assistit, els preguntem si tenen amics ofamiliars que hi participin, etc.

Orientacions didàctiques> Podem demanar als alumnes que portin fotografies de

festes que ells han celebrat.

> Diversitat de respostes: Hi ha persones que no parti-cipen en festes religioses; altres hi participen algunesvegades, encara que només sigui per acompanyar algú(amic o familiar). Cal respectar tothom.

QUARTA SESSIÓ


Pensa-hi! I

Ressegueix el nom de le∫ feste∫.

25

Pensa-hi!M

LES FESTES

Hanukà

Diumenge de Ram∫

Festa del xai

Vesak

Divali


> L’objectiu de la sessió és fer que els alumnes s’adonin delgoig que sentim quan celebrem una festa.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Creem un ambient tranquil i de relaxació. Posem música

tranquil·la de fons. Demanem als nens i nenes que tan-quin els ulls i escoltin el que els anem dient.

> Proposem una meditació breu:• Imagina que és el dia del teu aniversari.• Estàs content.• A casa heu preparat un festa.• Hi vindrà la gent que t’estima.• Potser algú t’ha dit que no podrà venir, però que et

recorda i t’estima molt.• Estan molt contents perquè fa 6 anys que vas néixer.• Portes la roba que més t’agrada.• Saps que et faran regals i sabràs donar les gràcies.• Has ajudat a preparar els entrepans i el pastís, que

compartiràs amb tothom.

• Has preparat un regalet per als que vindran a la festa.• Tens una mica de nervis, però molta alegria.• En el teu cor et sents molt estimat.• Tens ganes de fer un petó i abraçar les persones que

t’envolten.• Avui ha estat un dia molt feliç.

> En aquest ambient de silenci els mostrem les imatges deles festes treballades en les activitats 1 i 2.

> Els recordem que hi ha festes que tenen un motiu religiós:podem recordar les que han sortit en les converses de laclasse (Nadal, Festa del Xai, etc.)

> Els diem que, mentre veient les imatges, recordin els sen-timents que han tingut en l’exercici de meditació ante-rior.

> Els mostrem lentament les imatges de les festes.

Material

> Música tranquil·la.

> Imatges utilitzades en l’activitat 1 (audiovisual) i enl’activitat 2 (pòster amb finestres) (material d’aula).

CINQUENA SESSIÓ



• Ressegueix el nom de les festes.



LES MÚSIQUESDescobrim II

LES MÚSIQUES

26

Descobrimw

Observa le∫ imatge∫ i llegeix què en∫ diu enHassan:

((( 25_02_11541 )))

((( 25_02_11541 )))

Que content estic!

LES MÚSIQUES

27

Descobrimw

La música é∫ present a tote∫ le∫ feste∫!


> L’objectiu de la sessió és fer que els alumnes s’adonin queen les celebracions podem expressar sentiments i emo-cions a través de la música.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Hassan: Hola, amics! Hem estat parlant de festes ihem vist que hi ha festes que celebrem amb motius

religiosos. A la vida hi ha molts moments especials que val lapena de celebrar i per això fem festa.

Un element que no pot faltar a qualsevol festa és la música. Lamúsica és genial! Pot ser ràpida, lenta, trista, alegre... La música faque escoltem, ens obre el cor i les oïdes. Si cantem, ens unim alsaltres i expressem els nostres sentiments, alcem les nostres veuscom una de sola. Us agrada cantar, a vosaltres? Segur que sí!

De la mateixa manera que hem vist que cada religió té lesseves festes, també té les seves músiques i cançons. Mireu,mireu com ballen i dansen arreu del món!

En el fons tots volem expressar els sentiments a través de la músi-ca: volem ser agraïts, volem demanar perdó per les coses quehaguem pogut fer malament, volem expressar els nostres desitjos,volem explicar històries cantant... A partir d’ara coneixereu algunesmúsiques més, d’altres cultures i pobles. Passeu-vos-ho molt bé!

SISENA SESSIÓ




Descripció> Observem les imatges de la pàgina 26 del llibre

de l’alumnat, extretes de l’audiovisual, per veurecom en la seva cultura religiosa es fa festa, escanta i es balla.

• Observa les imatges i llegeix què ens diu en Has-san: «Que content estic!»

> Podem plantejar una conversa senzilla a partir de lesimatges i del que hem vist a l’audiovisual: expressions deles cares, balls individuals o en grup.

Material

> Llibre de l’alumnat.


> L’objectiu de la sessió és relacionar elements propis de lescelebracions amb les diferents religions.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Amb el suport d’ordinadors, realitzem una activi-tat JClic per relacionar les religions amb els sím-bols, les festes i les músiques corresponents.

Activitat JClic

> Escoltar els àudios: cliquem damunt dels personatgesi sentim les músiques pròpies de les diferents religions:

• Cristianisme• Islam• Judaisme• Hinduisme• Budisme

> Relacionar els personatges amb les músiques anteriors.> Relacionar els personatges amb els símbols de les religions.> Relacionar les festes amb els símbols de les religions.

Material> Ordinadors, projector, auriculars... > DVD del professorat.

SETENA SESSIÓ


Com ho vius tu? II

Ballem la dansa jueva nigun atik.

Al Senyor cantem

Avui volem donar-te gràciesperquè has omplert la nostra vida. Del més profund del nostre corés nat el cant que diu: Al·leluia!

AL SENYOR CANTEMEL SENYOR ÉS AQUÍEL SENYOR LLOEM. AL·LELUIA!

A tu, Senyor, volem cantar-teperquè has estat meravellós i gran.Ens has reunit per a lloar-te.Agermanats diguem: Al·leluia!

Et recordem els nostres paresque ens han donat la seva fe.Ja no són ells, que som nosaltresels que creiem en tu. Al·leluia!

Kairoi

Com ho vius tu?

28

M

LES MÚSIQUES Una cançö per donar gràcie∫.La voleu aprendre?


> L’objectiu de la sessió és adonar-se que hi ha cançons queacompanyen situacions de la vida quotidiana.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Podem iniciar la sessió cantant alguna cançó

coneguda que es correspongui amb l’estació de l’any en quèens trobem, el moment del dia, l’acció que farem, etc. (perexemple, «Bon dia», «Cal escoltar», «La tardor», etc.).> Conversem amb els alumnes sobre les situacions quotidianes

en què ens expressem mitjançant la música i les cançons.> Quan cantem, nosaltres? (festes, aniversaris, jocs, escola,

celebracions, excursions, etc.)> Quines cançons cantem? Cantem cançons adients a dife-

rents situacions, per exemple:• Quan hem d’escollir qui comença un joc, qui para, etc.• Quan juguem al joc de la corda.• Quan hem de recollir el material.• Quan celebrem un aniversari.

• Quan fem una pregària.

• Quan comencem el dia a l’escola.

• Quan anem d’excursió.

• Etc.

> Els preguntem quins sentiments expressen algunes de lescançons que hem cantat.


> Es pot treballar per grups de manera que cadagrup esculli una situació i triï una cançó per can-tar davant de la resta de companys.


Descripció

> Expliquem a l’alumnat que les músiques i les can-çons formen part de les celebracions religiosesperquè mostren sentiments envers els altres ienvers la divinitat: donar gràcies, fer lloances,demanar perdó, desitjar la pau, desitjar amistat,etc.

VUITENA SESSIÓ


> Ensenyem la cançó «Al Senyor cantem» (Kairoi),llibre de l’alumnat, pàgina 28.

• Una cançó per donar gràcies. La voleu aprendre?

> Cançó.

Al Senyor cantem

Avui volem donar-te gràciesperquè has omplert la nostra vida.

Del més profund del nostre corés nat el cant que diu: al·leluia!

AL SENYOR CANTEMEL SENYOR ÉS AQUÍAL SENYOR LLOEM. AL·LELUIA!

A tu, Senyor, volem cantar-teperquè has estat meravellós i gran.Ens has reunit per a lloar-te.Agermanats diguem: Al·leluia!Et recordem els nostres paresque ens han donat la seva fe.Ja no són ells, que som nosaltresels que creiem en tu. Al·leluia!

KairoiMaterial> Llibre de l’alumnat.> DVD del professorat.

Orientacions didàctiques> Podem cantar altres cançons religioses que coneguin.


> L’objectiu de la sessió és aprendre una dansa jueva.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Expliquem a l’alumnat que les danses (igual que la músi-ca) també formen part de la nostra cultura religiosa.Amb la dansa expressem corporalment sentimentsd’alegria, de joia, de lloança, etc. Sovint piquem de mansper seguir el ritme d’una música, ens agafem per lesespatlles per fer el balanceig de la tonada... El cos ensdemana moviment per a l’expressió dels sentiments.

> Aprendrem una dansa jueva (cal disposar d’un espaiprou ampli per ballar).

• Escoltem la música de la dansa per interioritzar-ne elritme (DVD del professorat).

• Fem una fila en rotllana i els ensenyem la dansa perparts (part A, part B).


> Podeu veure un vídeo de la dansa seguint el següent link:http://www.youtube.com/watch?v=CLH4QW9lMqU

Part B(B) Mirem cap al centre de la rotllana avançant amb rit-me de blanques un pas a la dreta i un altre a l’esquerra,alçant el cos i els braços cap a la dreta i cap a l’esquerra.Retrocedim amb quatre passes de negra ajupint el cos imovent els dits de la mà com si demanéssim pluja. Aques-ta sèrie es repeteix quatre vegades i ens col·loquem ràpi-dament en la posició del principi.

1-4 d-_-e-_ cap endins: pas, pausa, pas, pausa. Mou-re els braços per damunt del cap de costat a costat men-tre es fan els passos.

5-8 d-e-d-e cap enrere: pas, pas, pas, pas. Braços vanbaixant cap avall, mans esteses cap amunt.

Repetir tres vegades més la part B.

Tornar a començar la part A.

1-4 d-e-d-e pas, pas, pas, pas. Mà esquerra sobrel’espatlla esquerra estesa cap amunt. Mà dreta sobre lamà esquerra del de davant.5-8 d-_-e-_ pas, pausa, pas, pausa. Picar de mans ala pausa i inclinar-se en la direcció de la passa.Repetir tres vegades més la part A.

Part A(A) Col·loquem el cos mirant cap al costat dret, amb elpalmell de la mà dreta sobre l’esquerra de la companya dedavant, que la té sobre l’espatlla. La nostra mà esquerrava sobre l’espatlla amb el palmell cap amunt. Fem quatrepasses començant amb el peu dret i tot seguit piquem demans dues vegades cap a fora del cercle i una cap a dins.Ho repetim quatre vegades. Quan caminem, movem lleu-gerament el coll cap endavant i cap endarrere.

NOVENA SESSIÓ

> Lletra de la cançó en hebreu (traducció aproximada alcatalà):Nigun atik((( DUBTE AUTORS: Zemer Atik ??? )))Od nashuva el nigun atikVe’hazemer yif ve’ye’eravOd gavia meshumar nashik, nashik,Alizei eiyanim ve’levav.Tovu, tovu ohaleinuki, ki hamachol hif’tsiaTovu, tovu ohaleinuOd nashuva el nigun atik.

«Encara tornarem a la melodia antiga i la cançócontinuarà,alçarem un altre got, amb ulls brillants i alegres.

Les nostres llars s'omplen de la bondat perquè ladansa ens alça amunt.

Les nostres llars s'omplen de la bondat mentreretornem a lamelodia antiga.»



Pensa-hi! II

Escolta la música i pinta amß color∫ aquestdibuix.

Encercla el teu sentiment:

alegria tristesa agraïment perdö

Pensa-hi!

29

M

LES MÚSIQUES


> L’objectiu de la sessió és expressar corporalment el quesuggereix la música als nes i nenes.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Per fer aquesta activitat cal disposar d’un espai

suficient perquè els alumnes es puguin moureamb llibertat.

> Escoltem músiques religioses diverses i demanem alsnens que, en silenci, expressin corporalment el que lamúsica els suggereix.

> Si ho veiem adient, podem dialogar a partir del quehàgim observat.




• Escolta la música i pinta amb colors aquestdibuix.

> Escoltem una altra vegada les músiques i expressem elque ens suggereix la música artísticament, amb els co lors.

> Amb la primera música han d’acolorir la primera part deldibuix, amb la segona, la segona part, i així successivament.

> Un cop finalitzat, podem explicar el que hem sentit i elque hem pintat.

> En acabat, encerclem el sentiment que volem expressar.• Encercla el teu sentiment.

Material> Llibre de l’alumnat.> DVD del professorat.

DESENA SESSIÓ


LES PERSONESDescobrim III

Descobrim

LES PERSONES

w

30

Molte∫ persone∫ troben en le∫ religion∫ un camí per serfelice∫. També hi ha persone∫que nø segueixen cap religiö.

Enganxa la paraula que correspon a sota decada fotø.

Descobrim

LES PERSONES

w

31

Ajuda el∫ nostre∫ personatge∫ a trobar el∫ seu∫amic∫ i el lloc de pregària. Utilitza diferent∫color∫.


> L’objectiu de la sessió és saber que hi ha persones quesón seguidores d’alguna religió, que n’hi ha que hi exer-ceixen un rol de lideratge i que hi ha persones que no ensegueixen cap.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Sita: Moltes persones troben en les religions un camíper ser felices. Les ajuden a ser millors persones i a

entendre la vida amb els ulls del cor. Les religions han nascutarreu del món i en països diferents. Per això hi ha cristians, hiha musulmans, hi ha jueus, hi ha hindús, hi ha budistes...com en Hassan, la Maria, en Jacob, en Hatsuko i jo mateixa.També hi ha d’altres religions que coneixereu més endavant.Avui dia podem trobar persones de totes les religions a qual-sevol lloc. Segur que a la vostra escola hi ha nens i nenes,

nois i noies, d’altres religions. I segur que també n’hi ha queno en practiquen cap, de religió.

D’entre totes les persones que són seguidors d’una religió n’hiha que tenen una funció especial. S’encarreguen de dirigir lescelebracions, d’explicar coses, d’animar els altres a fer lescoses bé, amb amor, amb pau, amb senzillesa, a ajudar elsaltres... Escolteu, escolteu...

Jacob: Jo sóc jueu, com ho són els meus pares i avis. Som elpoble jueu. Els dissabtes anem a la sinagoga i allà escoltemles paraules del rabí.

Hassan: Jo sóc musulmà, com tots els de la meva família. Elsdivendres, els musulmans anem a la mesquita i escoltem lesparaules de l’imam. Són paraules de pau i de saviesa.

Sita: Jo sóc hindú i totes les persones de la meva religió ensdiem hindús. Els hindús escoltem el que ens diuen els swamis.També hi ha sacerdots que condueixen les celebracions.

Hatsuko: Jo sóc budista. Budistes és com ens diem nosaltres.Ens deixem guiar per les paraules sàvies dels monjos.

ONZENA SESSIÓ


Maria: Jo sóc cristiana. Formo part del grup de seguidorsque reben el nom de cristians. Els diumenges participem juntsde l’eucaristia o missa, que és celebrada per un capellà.




• Enganxa la paraula que correspon a sota de cadafoto.

Material> Llibre de l’alumnat> Adhesius (Llibre de l’alumnat).


> Diversitat de respostes: Hi ha persones que no sónseguidores de cap religió. Igualment, hi ha personesque pertanyen a una religió determinada, però mésper un fet cultural que no pas com a expressió d’unacreença o d’una manera d’entendre la vida.


> L’objectiu de la sessió és relacionar correctament els dife-rents elements treballats de les religions.

DESENVOLUPAMENT



• Ajuda els nostres personatges a trobar els seus amicsi el lloc de pregària. Utilitza diferents colors.

Material> Llibre de l’alumnat.Solucionari> imam Hassan mesquita> capellà Maria església> swami Sita temple hindú> rabí Jacob sinagoga> monjo Hatsuko temple budista

DOTZENA SESSIÓ


Com ho vius tu? III

Enganxa el∫ símbol∫ corresponent∫ al costatde cada vinyeta:

Com ho vius tu?

32

M

LES PERSONES

Anirem a la missa del gall!

Amß la família celebremla festa del xai!

A la primavera celebrarem la festa del Holi!

Dissabte anirem a la sinagoga!

El meu tiet é∫ monjπd’un temple!


> L’objectiu de la sessió és confrontar la pròpia experiènciaamb la realitat descoberta.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Establim un diàleg per grups sobre la realitat

que coneixen dels seguidors de les diferents reli-gions. Els podem plantejar preguntes com ara:

• Coneixeu persones hindús? I budistes, jueves, musulma-nes, cristianes?

• Coneixeu persones que no segueixen cap religió?• Coneixeu algun capellà, monjo, rabí, imam, etc.?• Heu nat a algun lloc on hi hagi persones com aquestes?• Què us crida l’atenció?• Etc.

> Comentem les respostes que han donat entre tots.

Orientacions didàctiques> Poden portar fotografies de persones que ells coneixen o

de situacions viscudes en què s’apreciïn les comunitats decreients o seguidors.

> Si hi ha algun nen o nena que tingui algun conegut quesigui capellà, imam, monjo, etc., el podem convidar avenir a l’escola.

> Cal aprofitar aquests moments de conversa per respon-dre a la curiositat que puguin sentir. És bo donar espaisperquè puguin explicar les seves vivències i experiències,sobretot si tenim diversitat de religions a l’aula.

> Cal ajudar-los a relacionar el que coneixen i han experi-mentat amb el que estan descobrint. Especialment, calajudar a valorar positivament la diversitat, entenenttambé com a diversitat la realitat de persones que nosegueixen cap religió.

TRETZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és identificar els seguidors d’unareligió segons el que expressen.

DESENVOLUPAMENT



• Enganxa els símbols corresponents al costat decada vinyeta.

> Els alumnes han de relacionar, mitjançant els adhesiusdel llibre de l’alumnat, els cinc personatges protagonistesamb algun dels seus amics (nens). Aquests amics es reco-neixeran pel vestuari i pel que diuen (en una bafarada).


> Adhesius dels símbols (llibre de l’alumnat).

Solucionari

Anirem a la Missa del Gall!

Dissabte anirem a la sinagoga!

Amb la família celebrem la Festa del Xai!

A la primavera celebrarem la festa del Holi!

El meu tiet és monjo d’un temple.

CATORZENA SESSIÓ


Pensa-hi! III

Pensa-hi!M

LES PERSONES


> L’objectiu de la sessió és adonar-se dels valors compartitsper les persones religioses.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Disposem els nens i nenes en un clima tranquil.

> L’educador/a fa una síntesi breu del que s’ha treballat enaquest bloc:• Recordem les paraules que ens va dir la Sita a l’inici:

«Moltes persones troben en les religions un camí perser felices. Les ajuden a ser millors persones i a enten-dre la vida amb els ulls del cor.»

• Hem conegut com es diuen aquests grups de persones:hindús, budistes, jueus, cristians i musulmans.

• Sabem que hi ha persones que no segueixen cap religiói que també són felices.

> Convidem els alumnes a contemplar els cinc personatges:la Sita, en Hatsuko, en Jacob, la Maria i en Hassan. Pre-guntem als nens i nenes en què creuen que s’assemblenels personatges.• Tots tenen ulls per mirar.• Tots tenen dues mans per ajudar.• Totes tenen orelles per escoltar.• Tots tenen un cor per estimar.• Tots preguen i són persones religioses.• Etc.

Material> Imatges dels personatges: la Sita, en Hatsuko, en Jacob,

la Maria i en Hassan (material d’aula o DVD del profes-sorat).

QUINZENA SESSIÓ


Interioritzem


> L’objectiu de la sessió és iniciar la interioritzaciódel sentit profund del que s’ha anat treballant enla unitat.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Ambientació: En l’espai on ens trobem, podem posaren un lloc visible els objectes que hem fet servir alllarg de la unitat (imatges, vestits de les religions,objectes de les religions, etc.). Si tenim la possibilitatde fer-ho, podem encendre una espelma i enfosquir unxic l’espai.


> Un cop tinguem l’ambient adequat, parlem amb veusuau, però ferma; amb un ritme pausat, però no com perendormiscar. Anem fent recordatori del que s’ha viscut alllarg de la unitat.

> Pot servir aquest text:



Vull que anem recordant el que hem viscut a l’estona dereligió al llarg d’aquests dies. Ara no es tracta de parlar;es tracta d’escoltar i de relaxar-nos.

A mesura que jo vagi parlant, podeu imaginar-vos i re -cordar el que hem anat dient i el que hem anat veient.

Recordeu quan vam parlar de les celebracions i de les fes-tes. Les persones ens ajuntem per celebrar coses, moltesd’elles agradables, perquè estem contentes i volem com-partir... Nadal, els batejos, la Festa del Xai, la Pasqua, etc.

són festes religioses. Recordeu alguns moments de cele-bració que hàgiu viscut.

També hem escoltat músiques. Músiques molt diverses ivariades. Músiques que expressen sentiments. La músicaens ajuda a expressar-nos i a viure amb alegria.

Per acabar, recordem els amics de la Maria, d’en Hassan,d’en Hatsuko, de la Sita i d’en Jacob. Tenen amics que,com ells, són cristians, musulmans, jueus, hindús, budis-tes. També tenen amics que no segueixen cap religió.

Ara, quan veiem aquestes coses al carrer, a la tele...sabrem el que són i que tot això té a veure amb la religió,un tresor per a molta gent.



> Després d’aquesta meditació, fem una dinàmica vivencialdel que s’ha treballat en aquesta unitat. Fem la FESTADE LES RELIGIONS!

> Agafant diferents elements de les religions, gaudim unaestona d’una celebració breu.• Comencem amb un cant, «Al Senyor cantem» (Kairoi),

que vam aprendre en l’activitat núm.12.• Posem una música tranquil·la, mentre ensenyem el tite-

lla d’un dels personatges i fem els diferents gestos de lareligió corresponent (que es van treballar en la unitat 1)i així amb cada titella. Convidem l’alumnat a imitar elsseus gestos cada vegada.– Maria - Cristianisme: Senyal de la creu– Sita - Hinduisme: Om– Hassan - Islam: Prostració– Hatsuko - Budisme: Reverència amb les mans juntes– Jacob - Judaisme: Reverències davant del mur de les

lamentacions• Finalment, els proposem ballar la dansa jueva que es

va aprendre en l’activitat núm. 13.

Interioritzem

33

SETZENA SESSIÓ

• Posem una música tranquil·la. Tornem a la calma perfer la cloenda. Refem la rotllana asseguts a terra. Ensdonem les mans i fem un minut de silenci (si es vol ambels ulls tancats) escoltant el nostre cor com es va cal-mant.

> Tanquem la sessió i la unitat retornant les coses al bagul idient que properament en sortiran més coses interessants.

Material

> Els objectes que hem tret del bagul en aquesta unitat imaterial de la unitat 1.

> Música tranquil·la, cançó «Al Senyor cantem» (Kairoi) idansa jueva (DVD del professorat).

> Text meditatiu.



REPÀSPrimer trimestre

Repàs primer trimestre

34

|

El∫ nostre∫ amic∫ , , , i comparteixen

el seu tresor am∂ nosaltre∫: la seva

experiència religiosa.

Am∂ ell∫ descobrim que tote∫ le∫ religion∫

s’expressen a travé∫ de lloc∫, vestit∫ i gesto∫.

Per exemple, la , l’ ø la .

També descobrim que el∫ seguidor∫ de le∫

religion∫, al llarg de l’any, fan celebracion∫

i . Són moment∫ important∫ per

compartir l’alegria am∂ el∫ altre∫ i per

celebrar la vida. Per exemple, la festa de

Roix , el Nadal ø el Holi .

La música sempre hi é∫ present.

35

\

TEXT QUE APAREIX AL LLIBRE DE L’ALUMNAT

> Els nostres amics Sita, Hatsuko, Jacob, Maria i Hassancomparteixen el seu tresor amb nosaltres: la seva expe-riència religiosa.

> Amb ells descobrim que totes les religions s’expressen através de llocs, vestits i gestos. Per exemple, la mesquita,l’església o la sinagoga.

> També descobrim que els seguidors de les religions, alllarg de l’any, fan celebracions i festes. Són momentsimportants per compartir l’alegria amb els altres i percelebrar la vida. Per exemple, la festa de Roix ha-Xanà, elNadal o el Holi. La música sempre hi és present.

EXPLICACIÓ DEL DIBUIX

> Cercle que simbolitza el transcurs d’un any, expressat enles estacions de l’any. En cada sector es veuen elementspropis de l’entorn d’una religió, i també algun aspected’una celebració comunitària (una festa assenyalada, elsseguidors o creients de la religió, el lloc sagrat de troba-da, vestits, etc.).

66 ud 3 Els moments d’aturada. La pregària

Unitat 3. ELS MOMENTS D’ATURADA. LA PREGÀRIADurada: 16 sessions


• Descobrir l’experiència de la pregària a través d’exemples de persones, dels sentiments i les emocions.• Valorar els moments d’aturada i de reflexió com a mitjà per orientar les pròpies accions.• Confrontar amb la pròpia realitat l’experiència de moments d’aturada i de pregària.• Reconèixer que una mateixa realitat (Déu) pot ser anomenada amb diversos noms.• Conèixer personatges bíblics (Abraham, Jesús) que preguen a Déu.• Identificar la pregària com a diàleg amb Déu.• Identificar elements propis d’un moment de pregària (moments, gestos, motius).• Mostrar interès per conèixer pregàries de les diverses tradicions religioses.• Mostrar interès per mantenir una estona de reflexió i meditació.

2. CONTINGUTS

• La pregària.– Què és pregar?– A qui es prega?– Com i quan es prega.

• Abraham, Jesús, etc.: persones que preguen.

• Visionat de muntatges audiovisuals.• Conversa i diàlegs senzills.• Interpretació de textos bíblics.• Aplicació d’habilitats psicomotrius i artístiques: crear la capsa del cor, pintar la mandala.• Interpretació d’una cançó.• Expressió dels coneixements propis sobre l’experiència de la pregària o de la meditació (persones, expressions, gestos,

moments, etc.).

• Escolta atenta.• Interès per conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, meditació i pregària de les diferents religions.• Participació i col·laboració en les activitats proposades.• Respecte per la diversitat.• Respecte pel material.• Gust per fer treballs manuals.



• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre missatges orals i visuals.– Expressar oralment sentiments i experiències propis.– Relacionar imatges amb textos i situacions.– Saber extreure informació d’un text instructiu.

• Competències artística i cultural.– Expressar plàsticament els propis sentiments.– Construir un objecte a partir d’un model.

• Tractament de la informació i competència digital.– Obtenir informació a través d’una aplicació digital (flash).

• Competència matemàtica.– Ordenar temporalment la seqüència d’una història representada en imatges.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.– Desenvolupar la memòria.– Resoldre qüestions de planificació i d’organització de tasques per obtenir el resultat final que es demana.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació.– Descobrir la interioritat de la persona com a espai de diàleg amb un mateix i amb la transcendència.

• Competència social i ciutadana.– Manifestar actituds de respecte i d’interès envers la diversitat de respostes davant del fet religiós.– Adonar-se de la pluralitat de llocs de procedència de les persones i manifestar actituds respectuoses vers elles.– Conèixer hàbits i costums propis dels moments d’aturada, de meditació i de pregària de les diferents religions.


ELS MOMENTS D’ATURADA.LA PREGÀRIA

QUÈ ÉS PREGAR? A QUI ES PREGA? COM I QUAN ES PREGA?

La relació amb un altre.La veu del cor.

Déu té més d’un nom:Al·là, Jahvè (Adonai),Déu.

La pregària i la vida decada dia.Agrair, demanar,demanar perdó,gràcies, si us plau,perdó.



• Escoltar i veure informació sobre el fet de la pregària i la meditació. GG• Identificar persones en un moment de reflexió i de pregària. GG/I• Reflexionar i conversar a partir de l’audició d’un conte. GG• Confrontar i relacionar els coneixements que tenen els alumnes sobre l’experiència

de la pregària o de la meditació (persones, expressions, gestos, moments, etc.). GG/I• Experimentar el diàleg interior i la reflexió personal. GG/I• Extreure conclusions a partir de l’audició d’un conte. GG• Reconèixer que Déu té més d’un nom. I/GG• Escoltar els testimoniatges d’Abraham i Jesús de Natzaret sobre la pregària com a diàleg

amb Déu. GG• Ordenar la seqüència de la història d’Abraham. I• Pintar una mandala. I• Relacionar pregàries amb les diverses tradicions religioses. GG/I• Realitzar activitat jclic. GG/I• Aprendre tots junts la cançó «Som els teus amics». GG• Marcar les respostes correctes sobre situacions que han sortit a la cançó «Som els teus amics». GG/I• Enganxar l’adhesiu segons correspongui a una situació de «gràcies», de «perdó» o de «si us plau». GG/I• Escollir d’una graella, lliurement, els elements necessaris per a una estona de pregària. PG/I• Acolorir l’escena d’un grup-classe que fa pregària. I


• Reconeix que hi ha persones que mediten i preguen (act.1, 2, 3, 11, 12, 13, 14).• Identifica la pregària com a diàleg amb Déu (act. 13, 14, 15).• Expressa vivències pròpies (act. 1, 6, 7, 19, 20).• Reconeix que una mateixa realitat (Déu) pot ser anomenada amb diversos noms (act. 9, 10).• Mostra interès per conèixer pregàries de les diverses tradicions religioses (act. 2, 13, 18, 20).• Mostra interès per tenir una estona de reflexió i meditació (act. 1, 8, 15, 24).






Les pàgines inicials reprodueixen un paisatge en què hi ha una part natural i una de més urbana. Reflecteix la realitatde la meditació i la pregària, punt comú a tota experiència religiosa.Aspectes que cal destacar:• La solitud dels personatges representa la necessitat de moments personals per a la reflexió i trobada amb un mateix

i amb Déu.• Diferents indrets on es medita i es prega (natura, ciutat, temple, casa...).• Diferents elements que ajuden a la meditació i la pregària (admiració de la natura, la postura del cos, la mandala,

els textos sagrats...).• Els elements de cada dia com a motius de pregària (l’aire, el sol, els amics...).

A partir de les imatges podem establir un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

Totes les religions conreen els moments personals i la relació amb la divinitat.

3 El∫ moment∫d’aturada. La pregària

Tote∫ le∫ religion∫conreen el∫ moment∫personal∫ i la relaciöam∂ la divinitat.

QUÈ ÉS PREGAR?Descobrim I


> L’objectiu de la sessió és apropar-nos a l’experiència depregar per mitjà dels sentiments i les emocions.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Maria: Quan volem saber què pensa la mare o elgermà, els fem preguntes. Quan volem aconseguir

alguna cosa del pare, li ho demanem. Quan fem enfadaralgú, li demanem perdó. De la mateixa manera, si volemdemanar, ser perdonats, donar gràcies a Déu, també li hemde parlar. Aquest diàleg entre Déu i nosaltres es diu pregària.

Hassan: Per viure la religió, és natural i lògic tenir momentsd’aturada, de reflexió i de diàleg amb Déu. En les religions hi haestones concretes i una actitud general d’escolta i de conversaamb aquest Tu. Això s’anomena oració. A les religions hi ha esto-nes on parlem amb aquest Tu i escoltem la seva veu dins nostre.

Maria: Quan preguem podem escoltar una veu interior. A mi,de vegades, em costa sentir-la, però llavors trec aquesta cap-sa secreta, la deixo oberta i m’ajuda a fer silenci i a escoltar.Heu sentit mai la vostra veueta interior? Ara farem uns exerci-cis que ens hi ajudaran. Som-hi!

Material



Descripció

> Creem un clima d’expectació. Demanem que facin si -lenci.

> A partir de la narració d’una experiència amb què espoden sentir fàcilment identificats, intentarem ajuda elsalumnes a adonar-se de la seva interioritat: el silenci, laimaginació, l’escolta, les emocions i els sentiments ajudena prendre consciència d’aquest espai íntim.

Fixa’t en aquest∫ dibuixo∫ i mireu plegat∫l’audiovisual relacionat.

Descobrim

QUÈ ÉS PREGAR?

38

w Descobrim

Què estan fent? Qui dirie∫ que està pregant?

QUÈ ÉS PREGAR?

39

w


PRIMERA SESSIÓ


> Introduïm el relat: «Tanqueu els ulls i imagineu el que ara usexplicarem. Vosaltres sou els protagonistes d’aquesta histò-ria. Us heu d’escoltar quan parleu i heu d’escoltar a qui usparli».

> Posem el muntatge audiovisual corresponent:

Narrador: Ha acabat l’escola i ja estic a casa. M’hanvingut a buscar com cada dia. La veritat és que no m’ho hepassat gens bé a l’escola. Tenia moltes ganes d’arribar perexplicar el que m’ha passat. He anat al menjador i hi he tro-bat la mare. M’ha fet un petó i jo també li n’he fet un, però nol’he mirada als ulls, perquè tenia vergonya. La mare m’hapreguntat què em passava. Em feia vergonya, però teniaganes que m’ho preguntés. Llavors m’he posat a plorar i lamare m’ha consolat. Em deia «No pateixis, explica-m’ho, siguiel que sigui, t’escolto.» Li he explicat que a l’escola he fet unacosa mal feta: li he pres una goma a una companya. No séper què, però ho he fet. A vegades em passa. Jo no voldriafer-ho, però... La mare m’ha acaronat i m’ha agraït que li hoexpliqués. Era molt valent de reconèixer-ho. Després m’ha ditque havia de tornar el que havia pres i demanar perdó a lameva companya. Em costarà fer-ho perquè em fa vergonya,però la veritat és que em sento molt millor després d’haverparlat amb la mare. Intentaré no tornar a fer coses mal fetes.

> Conversem amb els nens sobre com s’han sentit.

• Els preguntem si els ha passat alguna vegada.

• Els preguntem si, durant l’exercici, s’han sentit parlantinteriorment.

• Els preguntem si, durant l’exercici, han sentit la veu dela mare/pare/persona estimada.

> Ens adonem que tenim una veu interior i que quan escol-tem la podem sentir.

> Per acabar la sessió i fer síntesi del que hem fet, obser-vem les imatges de la pàgina 38 del llibre de l’alumnat.



Religió prové de religare (‘crear vincles’) o de relegere(‘interpretar’). Es refereix a aquell aspecte de les culturesque vinculen amb la Transcendència, donant-li un marc decreences i simbolismes, un codi moral i uns ritus. La pregà-ria és un mitjà per dur a terme aquesta relació amb laTranscendència. En les religions orientals, amb la pregàriaes busca la concentració i la meditació per aconseguir laplena felicitat (unir-se a la divinitat, etc.). Els musulmanscerquen la proximitat amb Al·là, els jueus la relació ambJahvè, l’únic Déu. Per als cristians, la Transcendèncias’encarna en el rostre i la persona de Jesús de Natzaret.

Cf. Xavier MELLONI i Ferran PIÑERO, Pedagogia del pluralis-me religiós, Grup Edebé, Barcelona, 2008.Cf. UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religionsdel món. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Cata-lunya, Barcelona, 2008.


> L’objectiu de la sessió és adonar-nos que hi ha personesque preguen.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Proposem als alumnes que mirin unes imatges de dife-

rents persones que estan pregant.> Després de mirar-les totes, conversem sobre el que han

vist. Poden servir preguntes com les següents:• Què creieu què fan les persones de les imatges?• On són?• Fan totes el mateix?• Etc.

Material

> Imatges de diferents persones pregant (material d’aula).


Descripció

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 39.

• Què estan fent? Qui diries que està pregant?

Material


Solucionari

> Nena pregant en un oratori, amb algun signe religiós.

> Nen budista, amb hàbit, postura de buda, contemplantun espai natural.

SEGONA SESSIÓ


Com ho vius tu? I

En quin moment la Mireia escolta el seuinterior?

Relaciona aquest∫ moment∫ am∂ un motiu depregària, per donar gràcie∫.

• donar gràcie∫ per tot el que aprenem.

• donar gràcie∫ pel diaque comença.

• donar gràcie∫ pel∫ nostre∫ amic∫ i la gent que en∫ estima.

• donar gràcie∫ pel∫ aliment∫.

40

Com ho vius tu?M

QUÈ ÉS PREGAR?


> L’objectiu de la sessió és que identifiquin situacions viscu-des en què hagin reflexionat (escoltat el cor) abans de feruna cosa.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Posem els nens en disposició d’escoltar un conte.

> Cal remarcar el fet que la Mireia, la protagonista, éscapaç de canviar la seva actitud un cop s’ha aturat apensar i ha escoltat la veu del seu interior.

M’hi he repensat!Narrador: La Mireia és molt eixerida. Li encantajugar amb les seves nines i s’inventa mil i una histò-

ries. Arriba a casa i se’n va ràpidament a la seva habitacióper jugar, jugar i jugar. Viu al seu món i no li agrada gens quela distreguin. El seu germà petit, que es diu Pol, sovint lidemana si vol jugar amb ell, però la Mireia sempre li diu queno, perquè ella està amb les seves nines. Llavors el Pols’entristeix i es posa a plorar.

Hi va haver un dia que la Mireia va voler anar a jugar amb laseva veïna del pis de dalt, però resulta que la veïna li va dir queno, que ja estava molt bé jugant tota sola. Allò va entristir moltla Mireia i la va fer pensar molt. Aleshores es va recordar de tan-tes vegades que havia dit que no a en Pol, el seu germà.

Al cap d’uns dies, en Pol li va tornar a demanar per jugarjunts. La Mireia va estar a punt de dir-li que no, però llavors varecordar el que li havia passat amb la seva veïna. Va escoltarel seu cor i tenia clar que no volia que el seu germà estiguéstrist. Així que li va dir que sí a en Pol i van estar molt contentsjugant junts. Compartir el joc els va fer estar més feliços.

> En acabar el relat conversem amb ells sobre elconte i els preguntem si han viscut situacions semblants,és a dir, si alguna vegada han canviat la seva formad’actuar perquè han escoltat el seu interior. Poden servirpreguntes com:• Us ha passat alguna cosa semblant al que li passa a la

de la nena del conte?• Creieu que la Mireia ha sabut escoltar el seu cor? Per què?• Què hagués passat si no l’hagués escoltat?• És important escoltar el cor? Per què?• Com ho podríem fer?

TERCERA SESSIÓ





• En quin moment la Mireia escolta el seu interior?


Solucionari> La vinyeta 3. En Pol demana a la Mireia per jugar. Es veu

que ella està reflexionant.


> L’objectiu de la sessió és confrontar l’experiència de pre-gària amb la pròpia realitat: persones que coneixen ique preguen, pregàries que saben, moments en què pre-guen, etc.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Iniciem una conversa sobre la seva realitat:• Coneixeu alguna persona que pregui?• Heu pregat mai, vosaltres?• On? En quin moment?• Sabeu alguna pregària?

Orientacions didàctiques> Amb les preguntes, podem dirigir la conversa de manera

que surtin llocs i moments de pregària com el matí, lanit, la missa, beneir la taula, l’escola, casa, etc.



• Relaciona aquests moments amb un motiu de pre-gària, per donar gràcies.

Material


Solucionari

> Al matí: donar gràcies pel dia que comença.

> A l’escola: donar gràcies per tot el que aprenem.

> A taula: donar gràcies pels aliments.

> A la nit: donar gràcies pels nostres amics i la gent queens estima.


> Diversitat de respostes: Podem trobar alumnes queno saben identificar moments de pregària personalperquè la realitat de la pregària no és habitual en elseu entorn o, simplement, hi és inexistent. Cal tenirpresents, doncs, els moments de reflexió que mostrenvalor i respecte per la pròpia vida i la dels altres.

> Ens podem trobar diferents maneres de pregar: po demestimular-ne el coneixement. També hem d’ajudar-los aidentificar actituds pròpies de la pregària en situacionsquotidianes i experiències personals (expressions delllenguatge com «Gràcies a Déu!», moments d’alegria ide contemplació d’algun paisatge, etc.)

> Cal respectar tota forma de pregària i de reflexió per-sonal, perquè totes cerquen respostes positives i decreixement personal i el bé dels altres.

> Fem la reflexió següent als alumnes: «Hem vist imatgesde persones que preguen. I sabem que per pregar ésimportant escoltar aquesta veu interior».

QUARTA SESSIÓ


Pensa-hi! I

Construïm la nostra capsa del cor. Al finaldel llibre, hi trobarà∫ un full amß laplantilla de la capsa. Retalla’l per la línia depunt∫ i segueix le∫ instruccion∫ següent∫:1. Pinta i decora la teva capsa al teu gust.

2. Retalla la capsa per les línies de punts.

3. Doblega per les línies contínues.

4. Enganxa les cares de la capsa posant pega a les pestanyes, que estan ombrejades.

41

Pensa-hi!M

QUÈ ÉS PREGAR?


> L’objectiu de la sessió és gaudir d’una estona de reflexió imeditació mentre els alumnes decoren una capsa (capsadel pensament interior).

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Recordem breument i en un ambient de tran-quil·litat el que hem anat fent fins ara.

> Decorem la capsa del cor mentre escoltem música defons, en un ambient tranquil.

Material

> Plantilla retallable d’una capsa (llibre de l’alumnat).

> Estris per decorar.


> Text de meditació.


> Durant la sessió es pot decorar la capsa (passos 1 i 2).El muntatge de la capsa es pot deixar per a una altrasessió o moment de classe, o es pot demanar d’acabar-la a casa amb ajuda de la família.

ganes de donar gràcies per alguna cosa, de demanaralguna cosa...

(...)

Per ajudar-nos a escoltar, tenim la nostra capseta. Ara ladecorarem com més ens agradi. Ho farem en silenci men-tre escoltem la música de fons.

Ens disposem a viure un moment de calma, de tranquil·litat.

Respirem fons i ens relaxem. Poseu l’esquena recta, lesmans damunt les cuixes i els dos peus tocant a terra.Podeu tancar els ulls mentre escolteu amb atenció.

Els nostres amics han compartit amb nosaltres una altracosa del seu tresor: ens han parlat de la pregària, delsmoments de reflexió serena i tranquil·la. Hem escoltat lanostra veu interior i, si hem escoltat bé, l’hem pogut sen-tir. És una veu que ens acompanya i que ens pot aju-dar molt. Escolteu-la ara durant uns segons: potser tenim

CINQUENA SESSIÓ


A QUI ES PREGA?Descobrim II

A QUI ES PREGA?

42

Descobrimw

Com e∫ diu el nen de la història? Escriu a sota de cada vinyeta el nom que repel personatge del conte en cada un del∫ lloc∫.

Coneixeu algú a qui l’anomenin de diferent∫manere∫?

A QUI ES PREGA?

43

Descobrimw

Déu té mé∫ d’un nom:


> L’objectiu de la sessió és adonar-se que una mateixa rea-litat (Déu) pot ser anomenada amb diversos noms.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Jacob: Hem descobert què vol dir pregar: parlar ambDéu. La Maria, quan prega, parla a Déu i li diu

«pare». En Hassan li diu Al·là. I jo, Jacob, li dic Adonai o Elo-him. Tots tres creiem que Déu té cura de nosaltres i ens ajudaa viure. Si li donem noms diferents és perquè hem nascut enpaïsos diferents. Potser us resulta una mica estrany tot això.Ja veureu com tot estarà més clar amb la història que usexplicaré:

Vet aquí que hi ha un nen que es diu Joan... o Joanet... oNan... o Johan! Bé, quin embolic, no? Deixeu-me que us ho

aclareixi una mica. Ell era un nen com qualsevol altre. Viviaamb els seus pares i anava a l’escola del barri. El que li pas-sava era que, segons el lloc on estigués i amb qui estigués, lideien de manera diferent. Ja ho veureu...

A l’escola, els seus amics el coneixien per Johan, en lloc deJoan. Des de ben petit li havien dit així perquè jugava molta futbol i hi havia un gran jugador de futbol que es deiaaixí, Johan. Fins i tot les mestres li deien Johan! Això sí, al’escola era un nen obedient i escoltava molt el que li expli-caven.

A casa dels seus avis, a en Joan li deien Nan, perquè quanera petit i intentava dir el seu nom, com que no sabia parlargaire, deia Nan en lloc de Joan, i així li va quedar. Als avis,els agradava molt que en Nan anés a casa seva perquè elscuidava molt. Els tractava amb molta estimació i, a més,els feia riure molt, perquè és una mica pallasset!

Quan sortia de l’escola, dos dies per setmana anava a l’escolade música. Va començar a aprendre a tocar el piano. Allà li

SISENA SESSIÓ

deien Joan. La seva mestra de piano deia que s’esforçavamolt i que li agradava escoltar la música que tocaven lesorquestres.

I a casa? A casa li deien Joanet. Li agradava fer bromes alsde casa. Era una mica entremaliat i mogut. Però tambés’entretenia molt mirant contes i mirant reportatges d’animalsa la tele. Potser quan fos més gran li dirien Joanot!




• Com es diu el nen de la història?• Escriu a sota de cada vinyeta el nom que rep el per-

sonatge del conte en cada un dels llocs.• Coneixeu algú a qui anomenin de diferents maneres?

> Contestem les preguntes, conversem amb els nens sobrela història i ens assegurem que l’han entès.

Material> Llibre de l’alumnat.> DVD del professorat.

Solucionari> Com es diu el nen de la història: Joan (Nan, Johan, Joanet).> Noms que rep als diferents llocs:

• Escola (amics) Johan• Casa dels avis Nan• Escola de música Joan• Casa seva Joanet

> Coneixeu algú a qui l’anomenin de maneres diferents?Resposta oberta.

Orientacions didàctiques> Activitat complementària: fiquem dins una bossa un

objecte que no tingui una forma gaire definida (un trosd’escorça d’arbre, un saquet de sorra, etc.) i demanem alsnens que, a partir del sentit del tacte, intentin descriureaquest objecte o què els recorda. Es tracta d’expressardiferents sentiments i experiències.



> L’objectiu de la sessió és reconèixer que Déu té més d’unnom.

DESENVOLUPAMENT



> Llegim el que diu cada personatge:• Maria: Gràcies, bon Déu, per aquest dia tan bonic!• Hassan: Gràcies, Al·là, per aquest dia tan bonic!• Jacob: Gràcies, Jahvè, per aquest dia tan bonic!

> Iniciem un diàleg sobre les imatges:• Què estan fent els tres nens?• Amb qui parlen?• En què s’assemblen els tres dibuixos? (cal que s’adonin

de la capseta).• Quina semblança hi ha amb el conte del Joan? (cal que

s’adonin que Déu és el mateix amb diferents noms).• I nosaltres... si preguem, a qui ens adrecem?

Informació per a l’educador/a> Al·là és, simplement, «Déu», en àrab.

> El nom que el poble d’Israel dóna a Déu és Jahvè. Peròno és exactament així, perquè Jahvé no és un nom. Ésun no-nom, format per un grup de lletres hebrees que noes poden pronunciar de cap manera perquè no tenen so.Se substitueix per Adonai (‘Senyor’) o Elohim (‘Déu’). Enun text jueu en català o castellà no hi trobem, però,aquests noms, sinó Déu. Si ho posem aquí és perquè espugui apreciar la diferència en la forma d’anomenarDéu.

> A l’annex de la UD3, pàgina XX, trobareu informaciósobre la meditació i la pregària.

Material



> Diversitat de respostes: Hi ha persones que diuen queno segueixen cap religió i que no creuen en cap Déu.Potser creuen en quelcom diferent, però no segueixencap dels camins religiosos tradicionals. Les religions sónuna resposta a les preguntes fonamentals que es fa lapersona, però això no vol dir que no pot aspirar ala felicitat qui no dóna un sentit religiós a la vida.

SETENA SESSIÓ


Com ho vius tu? II

Ressegueix la frase:

Jesú∫ parlava a Déu tot∫ el∫ die∫.

Com ho vius tu?

Ordena le∫ vinyete∫ de la història d’Abraham.

44

M

A QUI ES PREGA?


> L’objectiu de la sessió és conèixer personatges bíblics quepreguen a Déu (Abraham).

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Creem expectació perquè traurem un llibre del

bagul.> Traiem la Bíblia del bagul i la presentem com un llibre

molt interessant on hi ha diferents relats de personatgesque preguen a Déu o parlen amb Ell.

> Llegim la història d’Abraham, una persona que va escol-tar Déu.La promesaNarrador: Les estrelles brillaven en la fosca nit de vellut. Unbilió, un trilió d’estrelles. Abraham sortí de la seva tenda icomençà a comptar-les.Abraham: Una, dues, tres...Que ja l’havia comptada, aquesta, abans?Narrador: Tornà a començar.

Abraham: Una, dues, tres, quatre...

Narrador: Però aviat ho deixà córrer. Déu tenia raó: hihavia massa estrelles per poder-les comptar. Déu tenia unpla especial per a Abraham.

Déu: Has de deixar casa teva.

Narrador: Digué Déu.

Déu: I has d’anar cap a una altra terra. Si creus en mi i fasel que et dic, et donaré una família tan gran que serà comles estrelles, tan nombroses que no es poden ni comptar.T’ho prometo.

Narrador: Una família vol dir fills, i Abraham no tenia fills.Però ell creia en Déu i va fer el que Déu li digué. Així, Abra-ham vengué la casa que tenia a la ciutat d’Ur. Abraham, laseva muller Sara i el seu nebot Lot prepararen tot el que elscalia per al viatge. S’endugueren les tendes per poder-hidormir.

Cada dia havien de trobar indrets amb herba fresca per ales ovelles i les cabres, les vaques i els ases, i els camells. Elviatge era llarg i dur. Finalment, però, arribaren a la novaterra.

VUITENA SESSIÓ


Déu: Si creus en mi i fas el que et dic, tota aquesta terraserà per a la teva família.

Narrador: Digué Déu.

Abraham encara no tenia fills. Però ell creia en Déu i va ferel que Déu li digué.

Cada cop hi havia més ovelles, i més cabres, i vaques, iases, i camells. Es feia difícil trobar pastura per a totesaquelles bèsties.

Lot: Aquella vall verda d’allà sembla un bon lloc.

Narrador: Digué el seu nebot Lot un dia.

Abraham: Vés-hi tu.

Narrador: Digué l’oncle Abraham.

Abraham: Jo me n’aniré cap a les muntanyes.

Narrador: Allà no hi havia gaire pastura per als seus animals.

Déu encara estimà més Abraham perquè havia estat gene-rós amb Lot.

Déu: Recorda el que et vaig prometre.

Abraham: Sí, però encara no tinc fills.

Narrador: Contestà Abraham tot trist.

Havien esperat i esperat, però Abraham es feia vell i elscabells de Sara es tornaven blancs. Que no era massa tardja per tenir fills?

La propera vegada que Déu els va haver de dir alguna cosaenvià tres homes a la seva tenda.

Sara va coure el pa i va preparar un àpat especial per alsvisitants.

Tres homes: Abans d’un any, tu i Sara tindreu un nen.

Narrador: Digueren els tres homes a Abraham.

Sara ho va sentir i rigué per si mateixa.

Sara: Sóc massa vella i Abraham també.

Tres homes: No.

Narrador: Replicaren els homes.

Tres homes: Tindreu un nen. Ho diu Déu.

Narrador: I, abans d’un any, va néixer l’infant. Déu semprecompleix les seves promeses.

Sara abraçava el nen, i ell reia i reia. Sara també reia. No hipodia fer més. Era tan feliç! Abraham li feia pessigolles alspeus i també reia. No hi podia fer més. També era molt feliç!

Al nen, van posar-li el nom d’Isaac.

La teva primera Bíblia, Edebé, pàg. 38-47.> Fem una breu comprensió lectora amb els nens de mane-

ra oral. Ens poden servir preguntes com:• Amb qui parla Abraham?• Quina promesa fa Déu a Abraham?• Amb qui va marxar, Abraham?• Passa molt temps i encara no s’ha complert la prome-

sa de Déu. Què fa Abraham?• Al final, es compleix la promesa?

Material> Bíblia. Recomanem: La teva primera Bíblia, Edebé.> Relat d’Abraham.Solucionari> Amb Déu.> Si fa el que li diu (marxar cap a una altra terra), li promet

una família tan nombrosa com les estrelles del cel.> Amb la seva esposa, Sara, i el seu nebot Lot.> Continua creient i confiant en Déu.> Sí que es compleix: tenen un infant que es dirà Isaac.Orientacions didàctiques> Quan presentem la Bíblia, passem entre els alumnes els

exemplars que tinguem, perquè s’hi familiaritzin i se’lsdesperti la curiositat.



• Ordena les vinyetes de la història d’Abraham.


Solucionari1. Abraham surt de la seva haima i mira el cel estelat.2. Abraham, Sara i Lot en camí, sobre els camells.3. Arriben els tres visitants a la tenda d’Abraham i parlen

amb ell.4. Abraham i Sara amb Isaac als braços, sota el cel estelat.



> L’objectiu de la sessió és conèixer personatges bíblics quepreguen a Déu (Jesús).

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Recordem el relat d’Abraham de la sessió anterior. Abra-

ham escolta Déu, hi confia i li fa cas. Déu compleix laseva promesa.

> Convidem els alumnes a escoltar un relat sobre Jesús deNatzaret. Jesús també pregava i parlava amb Déu. Jesússentia Déu tan proper que li deia «papa».Narrador: Jesús parlava a Déu tots els dies. Algunes vega-des pregava a casa seva, d’altres se n’anava al camp o a lamuntanya a pregar. Els seus amics li van demanar: Ense -nya’ns a pregar, Jesús. Jesús, llavors, els va ensenyar aques-ta pregària:

Pare nostre, que ens estimes tant,el teu nom mereix tot el nostre respecte.

Tant de bo el món fos ple d’amorcom tu ho voldries!Dóna’ns tot allò que realment necessitem.Perdona’ns quan no fem les coses bé.Ajuda’ns i guarda’ns de tot mal.

Text adaptat de Lc 11,1-4.

Orientacions didàctiques> Podem llegir el fragment adaptat que ofereix el llibre del

professorat, o bé llegir l’original de la Bíblia.



• Ressegueix la frase: Jesús parlava a Déu tots elsdies.

> Podem pintar el dibuix de Jesús.


NOVENA SESSIÓ


Pensa-hi! II

Pinta la mandala següent:

Pensa-hi!

45

M

A QUI ES PREGA?


> L’objectiu de la sessió és interioritzar la pregària com adiàleg.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a fa una síntesi breu de tot el que s’ha anat

treballant fins ara.

DESENA SESSIÓ

Hem vist que hi ha moltes persones que dediquen untemps a reflexionar, a meditar, a pregar. Creuen que hi haun Déu que els escolta, els estima i a qui cal escoltar.

Abraham, Jesús, els nostres amics Hassan, Jacob, Ma -ria... ho fan i parlen amb Déu. Això els dóna pau i elsajuda a ser bones persones.

Hem vist que Déu té més d’un nom, com la història d’enJoan, Nan, Johan o Joanet. Déu és molt gran i tots enconeixen una mica.

Escolteu ara una altra història perquè ens ajudi a entendreaixò una mica més. És un conte hindú sobre un elefant:

«Una vegada va arribar un elefant a una ciutat pobladaper cecs.En aquesta ciutat no sabien què era ni com era aquest estranyi enorme animal, així que van decidir cridar els més savisentre ells perquè ho poguessin estudiar i explicar-ho als altres.El primer es va acostar a l’animal i va topar amb les sevespotes. Llavors les va palpar una bona estona i va dir:– Amics, no hi ha dubte. Un elefant és com una columna. El segon d’ells també es va acostar a l’elefant i va tocar afons les seves orelles. – Temo comunicar-vos que el meu amic s’ha equivocat.Un elefant és un gran ventall doble –va dir el segon.El tercer, en canvi, li estava tocant la trompa. –He de dir –vaproclamar– que no comparteixo el que han dit els meus dosamics. Penso que un elefant és com una corda molt gruixuda. En escoltar-los, uns es van posar a favor del primer; unsaltres, del segon; i uns altres, del tercer. Discutien i fins itot alguns es van arribar a barallar! En això va arribar alpoble un home que hi veia perfectament, i, davant aque-lla confusió, va preguntar per què discutien tant. Desor-denadament, cada grup va tornar a defensar la seva opi-


> Després d’explicar el conte pintem la mandala de la pàgi-na 45.


Material> Música tranquil·la. > Llibre de l’alumnat.

nió sobre el que en veritat era un elefant. Una vegada elsva escoltar a tots, l’home que hi veia va tractar de treu-re’ls del seu error explicant que cada savi només haviapercebut una part de l’elefant. Llavors ell els va descriurecom era en realitat l’animal.

Tots tenien raó... però no la tenien tota. Havien d’escoltarel que deien els altres i conèixer cada vegada més a fonsl’elefant.

La mandala és una figura geomètrica de desenvolupa-ment concèntric i forma simètrica en què tot equidista i sesubordina respecte d’un punt axial. Ha estat utilitzada,per la significació mística i simbòlica, tant en l’edifica-ció arquitectònica com en les produccions plàstiquesbudistes.

Simbolitza tot l’univers, n’explica la aparició, l’existència i ladesaparició. En totes les mandales la manifestació princi-pal es troba en el centre; l’objectiu és servir d’instrument decontemplació i de concentració, i els seus elements bàsicssón figures geomètriques contraposades i concèntriques.El cercle exterior sempre té una funció unificadora.


COM I QUAN ES PREGA?Descobrim III

Descobrim

COM I QUAN ES PREGA?

w

46

Quan està pregant, en Hassan?

Posa el númerø que correspongui.

1 2

Descobrim


w

47

3 4 5

Escolta Israel,el Senyor és el teu Déu.

Oh Déu Brahman, et lloem com et lloa el sol al matí i estarem joiosos de servir-te.

Senyor meu, afegiu-me amb la gent justa, que fa el bé.Concediu-me la llengua pura per dir sempre la veritat.

Pare nostre, que ens estimes tant.tant de bo el món fos ple d’amor!Perdona’ns quan no fem les coses bé.Ajuda’ns i guarda’ns de tot mal.

Que tots els éssers visquin feliçosi segurs, la pau i el bé per a tothom.


> L’objectiu de la sessió és adonar-se dels gestos que acom-panyen la pregària i de quan es prega.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Tornem a veure les imatges de l’activitat 2, que mostrendiferents persones o col·lectius pregant. Ens hem defixar en com ho fan (postures, gestos...) i en quinmoment del dia (matí, tarda, vespre...), perquè desprésho comentarem.

> Conversem amb els nens sobre les imatges, ambpreguntes com:

• Què fan aquestes persones?

• On són?

• Quin moment del dia creieu que és?

• Quins gestos fan?

• Heu anat mai a llocs com aquests?

• Heu vist gent fent això?

• En què s’assemblen totes les imatges?

• En què es diferencien?

• Etc.

Material> Imatges de diferents persones pregant (material d’aula).



• Quan està pregant, en Hassan?


Solucionari> Dibuix d’en Hassan pregant sobre la catifa (prostració).

ONZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és conèixer pregàries de les diver-ses tradicions religioses.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Fem una activitat multimèdia sobre pregàries de

les diverses tradicions religioses. Es pot fer engran grup, petit grup o individualment.

> En acabat, fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgines46-47.

• Posa el número que correspongui.

Material> Arxiu flash «I tu, com pregues?» (DVD del profes-

sorat).

Maria: Pare nostre, que ens estimes tant,el teu nom mereix tot el nostre respecte.Tant de bo el món fos ple d’amorcom tu ho voldries!Dóna’ns tot allò que realment necessitem.Perdona’ns quan no fem les coses bé.Ajuda’ns i guarda’ns de tot mal.

Hatsuko: Que tots els éssers visquin feliços i segurs, la pau iel bé per a tothom. (del Mettasutta)

Hassan: Senyor meu, afegiu-me amb la gent justa, que fa elbé. Concediu-me la llengua pura per dir sempre la veritat, perser sempre considerat com un home que sempre diu la veri-tat. (Sura 26, 77-85)

Sita: Oh, Déu Brahman, et lloem com et lloa el sol del matí iestarem joiosos de servir-te. (Rig Veda en honor a Varuna)

Jacob: Escolta, Israel, el Senyor és el teu Déu. (Xema)

Solucionari

1. Hatsuko: Que tots els éssers visquin feliços i segurs, lapau i el bé per a tothom.

2. Sita: Oh, Déu Brahman, et lloem com et lloa el sol delmatí i estarem joiosos de servir-te. Rig Veda (en honor aVaruna).

3. Hassan: Senyor meu, afegiu-me amb la gent justa, quefa el bé. Concediu-me la llengua pura per dir sempre laveritat, per ser sempre considerat com un home quesempre diu la veritat. Sura 26, 77-85

4. Jacob: Escolta, Israel, el Senyor és el teu Déu. Xema.

5. Maria: Pare nostre, que ens estimes tant,el teu nom mereix tot el nostre respecte.Tant de bo el món fos ple d’amorcom tu ho voldries!Dóna’ns tot allò que realment necessitem.Perdona’ns quan no fem les coses bé.Ajuda’ns i guarda’ns de tot mal.


> A l’annex de la UD3, pàgina XX, trobareu informaciósobre les diferents pregàries de les religions.

> Flash que tingui com a centre «I tu, com pregues?». Apartir d’aquesta frase s’obren les imatges dels perso-natges i cadascú en una bafarada ens explica com pre-ga, posant com a exemple alguna pregària.

DOTZENA SESSIÓ


Com ho vius tu? III

Marca le∫ situacion∫ que surten a la cançö«Som el∫ teu∫ amic∫».

Com ho vius tu?

Posa l’adhesiu que correspongui.

48

M



> L’objectiu de la sessió és compartir l’experiència delsalumnes davant la pregària.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Iniciem un diàleg sobre la seva experiència davant la pre-gària. Poden servir les preguntes següents:

• De les pregàries que hem vist, quines coneixies?

• Sabeu altres pregàries? Quines? (poden ser cançons)

• Quina us ha cridat més l’atenció? Per què?

• Creieu que és important la postura o gestos que es fanen pregar?

• Etc.

> Proposem que qui vulgui expliqui com i quan prega.


> És bo apropar-nos a l’experiència personal de pre gària,sense forçar ningú, però afavorint que s’ex pressin.


Descripció

> Introduïm la cançó que escoltaran: «Les cançons acom-panyen moltes estones de pregària. Avui n’aprendrem unaque es dirigeix a Jesús. Fixeu-vos en les coses que diu».

> Busquem la pista corresponent al DVD.

> Escoltem la cançó «Som els teus amics», de Kairoi.

TU ETS EL NOSTRE AMIC, HO HAS DIT SEMPRE

TU ETS EL NOSTRE AMIC, HO HAS DIT SEMPRE JESÚS

SOM ELS TEUS AMICS, T’HO DIREM DES D’ARA

SOM ELS TEUS AMICS, T’HO DIREM SEMPRE, JESÚS.

T’ho direm quan donem la mà al companyque a l’escola no sap què fer amb els llibres.

T’ho direm quan cantem amb els amicsi quan fem una excursió amb bicicleta.

T’ho direm tot contemplant la creació,els colors, els boscos, l’aigua, les persones.

T’ho direm tot estimant els animals,respectant la seva vida i la nostra.

TRETZENA SESSIÓ


Tu ets el nostre amic...T’ho direm quan saludem els nostres paresi els germans tot llevant-nos de matí.T’ho direm quan desparem i parem taula,i a la mare ajudarem a fer els llits.T’ho direm si acompanyem els més petitsa la llar d’infants que tenim a la vora.T’ho direm quan jugarem i quan riurem,perquè tu jugues i rius com ho fem ara.Tu ets el nostre amic...T’ho direm, també, quan no ens hem estimat,i ens hem barallat sortint al pati.T’ho direm si fem les paus ben aviati ens donem les mans i ens mirem a la cara.

T’ho direm quan el treball no surt pas bé,perquè no ens hem esforçat tant com calia.T’ho direm quan quelcom ens ha reeixit.Ben segur que has inspirat la bona pista!

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 48.• Marca les situacions que surten a la cançó «Som

els teus amics».> Podem ensenyar la cançó, si ho volem.


Solucionari> Totes les situacions surten a la cançó.


> L’objectiu de la sessió és identificar sentiments i motiusque es poden expressar en la pregària.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Del bagul traurem tres expressions: si us plau,

perdó, gràcies.> Presentem oralment diferents situacions quoti-

dianes i demanem als nens quina de les tres paraulesfarien servir en cada cas:

• Estic al pati i sense voler faig caure l’entrepà a un company.• El meu amic m’ha deixat un llapis.• He perdut la goma i necessito esborrar una cosa.• La mare s’assabenta que he fet alguna cosa malament

a l’escola.• Els pares t’han comprat unes sabates perquè et feien falta.• Has dit una mentida als pares.• T’agradaria que la mare et vingués a explicar un conte

al llit.• Etc.

> En acabar les diferents situacions fem la reflexió següent:«Igual que nosaltres ens demanem perdó, demanem aju-da, ens donem gràcies, etc., les persones que preguen aDéu també ho fan dirigint-se a ell i molt sovint fan serviraquestes tres expressions: si us plau, gràcies i perdó.Escoltant el cor és molt més fàcil saber el que volem dir.Aquest diàleg entre Déu i les persones es diu pregària.La gent que prega ho fa perquè se sent escoltada i esti-mada per Déu».

Material> Rètols amb les expressions «perdó», «si us plau», «grà-

cies» (làmines fotocopiables del material d’aula).

Orientacions didàctiques> Aquesta activitat es pot fer de diverses maneres, per

exemple:• Es poden penjar els tres rètols a la pissarra.• Tres nens aguanten els rètols (rotativament) i n’aixe quen

un quan la situació s’adiu amb la paraula que tenen.• Es pot donar un cartell per grup, repartint la classe en

tres grups.• Es poden donar els tres cartells a cada grup.• Etc.



• Posa l’adhesiu que correspongui.

Material> Adhesius: si us plau, gràcies, perdó (llibre de l’alumnat).> Llibre de l’alumnat.

Solucionari> Una nena amb el cap cot demanant perdó perquè ha

trencat una cadira. Perdó.> Un nen que demana ajuda perquè se li ha penjat la pilo-

ta. Si us plau.> Una nena mirant un ocell que vola, amb un somriure

de satisfacció i d’agraïment per la natura i l’aire lliure.Gràcies.

CATORZENA SESSIÓ


Pensa-hi! III

Pensa-hi!

Què escollirie∫ per fer una estona depregària?

M


Moment del dia

Objecte∫

Motiu∫

Gesto∫


> L’objectiu de la sessió és identificar elements propis d’unmoment de pregària.

DESENVOLUPAMENT



• Què escolliries per fer una estona de pregària?

> Es tracta que cadascú triï els elements que escolliria sihagués de fer una estona de pregària.

> A la graella s’inclou una columna en blanc perquè hidibuixin o escriguin algun altre element, si ho volen.

> En grups comparteixen el que cadascú ha esco-llit.

> Demanem que al final s’inventin una pregària senzilla.

QUINZENA SESSIÓ


Interioritzem


> L’objectiu de la sessió és experimentar conjuntament unaestona de meditació, de pregària.

DESENVOLUPAMENT


> Ambientació: A l’espai on ens trobem, podemposar en un lloc visible els objectes que hemanat fent servir al llarg de la unitat. Si tenim lapossibilitat de fer-ho, podem encendre una espel-ma i enfosquir un xic l’espai.

> Creem un ambient tranquil, de relaxació. Els nens han detenir la seva capseta a les mans. Els demanem queseguin correctament, amb l’esquena recta, i els proposemque tanquin els ulls. Acompanyem aquesta estona ambmúsica tranquil·la.



Hem estat molts dies parlant de la pregària.

Hem vist que en totes les religions, els seus seguidorstenen moments de pregària i de meditació.

Aquests moments són per estar tranquils i pensar lescoses. Els moments d’aturada ajuden a descobrir comn’és, de bonica, la vida i a millorar com a persones.

En aquestes estones els creients o seguidors es dirigeixena Déu o connecten amb la vida. Déu rep noms diferents(Al·là, Jahvè, Brahman...) però uneix totes les persones.

En pregar, les persones expressen sentiments coml’agraïment; demanen perdó pels errors comesos; comu-niquen allò que els passa i allò que necessiten... Ho fanperquè confien en un Déu que els estima.

Fan silenci i escolten.

Escolten la seva veu interior.

Nosaltres farem un moment d’aquests. Prendrem tresobjectes que ens poden ajudar: una espelma, una estrellai la nostra capseta de la veu interior.

Contemplem la llum de l’espelma. La mirem uns segons.

Obrim la capsa de la nostra veu interior.

Ens posem l’estrella al davant.

Recordeu l’experiència d’Abraham?

Era de nit i el cel era ple d’estels. Déu li va prometre tenirtants fills com estels si confiava en ell.

Abraham hi va confiar i va ser feliç.

Ara, en silenci, cadascú contempla la llum durant uns ins-tants.

Agafem el nostre estel i el deixem descansar sobre lesmans.

Pensem en un desig, alguna cosa que ens faci ser millorspersones.

Escoltem la nostra veu interior...

Què necessitem?

Saber escoltar, ser més obedients, saber jugar amb elsaltres, saber perdonar...

> Cadascú pensa, medita o prega.

> Al final, un a un, poden enganxar l’estel al paper d’em ba -lar.

Material

> Capsa de la veu interior.

> Una espelma (o diverses).

> Un estel per a cadascú.

> Paper d’embalar blau o negre.

> Adhesiu per enganxar els estels al paper.


> Text meditatiu.

Interioritzem

49

SETZENA SESSIÓ

88 ud 4 La manera de ser de la persona

Unitat 4. LA MANERA DE SER DE LA PERSONADurada: 16 sessions


• Diferenciar el creixement físic del creixement interior en les persones.• Reconèixer la influència dels altres i de l’entorn en el nostre creixement com a persones.• Reconèixer que els valors fan créixer les persones.• Reconèixer que l’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones.• Identificar els valors de la generositat i l’agraïment.• Reconèixer la necessitat de l’esforç per millorar la manera de ser.• Expressar el sentiment d’agraïment a través dels llenguatges oral, musical i plàstic.• Mostrar interès i respecte en les estones d’interiorització.• Mostrar respecte pel treball en grup, les opinions i vivències dels altres.

2. CONTINGUTS

• Creixement físic de la persona.• Creixement interior de la persona.• Esforç/Gihad.• Generositat.• Agraïment.

• Visionat i audició de relats.• Conversa i diàlegs senzills.• Comprensió de textos.• Interpretació d’una cançó.• Relació de les situacions presentades amb la pròpia realitat.• Expressió de sentiments, vivències i opinions personals.• Dramatització de situacions diverses.• Realització d’activitats amb suport digital.• Relaxació.

• Escolta atenta.• Respecte i valoració de les opinions dels altres.• Participació i col·laboració en les activitats proposades.• Generositat.• Agraïment a les persones i els elements que ens envolten.



• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre missatges orals i visuals.– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.– Extreure els valors dels relats.

• Competències artística i cultural.– Expressar plàsticament els propis sentiments.– Expressar sentiments per mitjà de la representació teatral.

• Tractament de la informació i competència digital.– Usar aplicacions didàctiques amb suport digital.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.– Reconèixer l’esforç com quelcom necessari per al creixement personal.

• Competència social i ciutadana.– Manifestar actituds de generositat i d’agraïment als altres.– Adonar-se que l’experiència religiosa afecta la manera de ser de les persones.


LA MANERA DE SER DE LA PERSONA

EL CREIXEMENT L’EXPERIÈNCIA RELIGIOSA

físic interior

El que ajuda acréixer coma persones

La famíliaEls altresLa societatL’experiència religiosa

generositat agraïment

es va forjantmitjançant

pot estarconfigurada per

i generaractituds de

i generaractituds d’



• Assenyalar accions corresponents al que ens fa créixer físicament o interiorment. I• Completar per escrit frases d’un relat. I• Elaborar un mural amb fotos dels alumnes. GG• Escriure què o qui ens ajuda a créixer com a persones. I• Expressar accions concretes per integrar personalment un valor. GG/I• Unir els números per elaborar un dibuix i resseguir-lo. I• Assenyalar els trets personals d’un personatge. I• Identificar activitats que suposen esforç. GG/I• Experimentar el valor de la generositat a través d’un joc. PG• Escriure característiques d’una actitud generosa. I• Representar teatralment una situació concreta. PG• Viure un moment d’interiorització i relaxació personal. GG/I• Pintar llavors i dibuixar flors. I• Dialogar sobre un relat del Nou Testament. GG• Completar frases sobre un relat del Nou Testament. I• Dialogar a partir d’un relat oral d’altres religions. GG• Identificar i escriure allò que necessitem per viure. I• Llegir un salm. I• Expressar la pròpia opinió. I• Expressar oralment i plàsticament el sentiment d’agraïment. GG/I• Escoltar i aprendre una cançó. GG/I• Realitzar una activitat amb suport digital. PG


• Diferencia el creixement físic del creixement interior en les persones (act. 1, 2, 3).• Reconeix que l’experiència religiosa afecta la manera de ser dels homes i les dones (act. 6, 7, 15, 16, 17, 18, 19, 20,

21, 22, 23, 24).• Reconeix la necessitat de l’esforç per millorar la manera de ser (act. 8, 9, 10, 13, 23).• Expressa el sentiment d’agraïment a través dels llenguatges oral, musical i plàstic (act. 20, 21, 22, 24).• Mostra interès i respecte en les estones d’interiorització (act. 5, 13, 24).• Mostra respecte pel treball en grup, les opinions i vivències dels altres (act. 3, 5, 6, 10, 12, 13, 16, 17, 20, 24).






Les pàgines inicials mostren una escola dins d’un entorn urbà. L’escola és un lloc on experimentem el creixement perso-nal i on entren molts elements que van configurant la pròpia personalitat i la manera de ser.Aspectes que cal destacar:• Els diferents espais (aula, pati, capella-oratori-espai de reflexió, etc.) representen la influència de l’entorn en el nostre

creixement com a persones (els valors que integrem).• Aula: el creixement que experimentem les persones (físic i interior).• Pati: l’esforç necessari per millorar (imatge d’en Hassan); la manifestació pràctica de la nostra manera de ser (imatge

de la Maria donant gràcies quan l’ajuden).• Capella-oratori-espai de reflexió: l’experiència religiosa modela i afecta la manera de ser de la persona.• Entrada al recinte escolar: el que aprenem de la gent que ens estima (els gestos, l’afectuositat, l’agraïment...).

A partir de les imatges podem fer un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa forma part del creixement com a persones i afecta la seva manera de ser.

4 La manera de serde la persona

L’experiènciareligiosa forma partdel creixement coma persone∫ i afecta laseva manera de ser.

CREIXEM I ENS FEM GRANS!Descobrim I


> L’objectiu de la sessió és prendre consciència que les per-sones creixem, físicament i interiorment.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

Descripció> Convidem els alumnes a obrir el bagul per treu-

re’n el DVD del professorat.> Posem el muntatge audiovisual corresponent:

Hatsuko parlant amb un monjo budista, mésgran.

Hatsuko: Veig que em vaig fent gran. He crescut molt! Tincmolta roba que m’ha quedat petita. A més, saps què? Ara tincmés força i ja arribo a la cistella de bàsquet del pati!Mestre: Molt bé, molt bé, Hatsuko. I tant que et vas fent gran!Es nota de seguida, que has crescut molt. El teu cos creix, lesteves cames, els teus braços, et vas fent més fort... Hi ha unacosa que també has de descobrir.Hatsuko: Digues, mestre.

Mestre: El teu cos creix, però també creix la teva manera deser. Creixes per dins, creixes com a persona. Ja no ets tan petiti pots entendre més coses. Segur que fas coses diferents dequan eres més petit, oi?

Hatsuko: Però, mestre, com puc fer-ho per créixer per dins?

Mestre: I com ho fas perquè el teu cos creixi?

Hatsuko: Doncs, menjant i fent exercici.

Mestre: Doncs així ho has de fer amb el teu cor, amb la tevamanera de ser. Cada vegada que fas silenci i escoltes el teucor i la teva ment, estàs fent exercici per créixer per dins. Lescoses bones que aprens dels altres són aliment que et faràcréixer per dins. Com més creixis per dins, més podràs ajudarels altres, Hatsuko.

Hatsuko: Gràcies, mestre. Com m’ajuda parlar amb tu. Tutambé em fas créixer per dins.

Material


Marca amß un color allØ que en∫ fa créixerfísicament i amß un altre el que en∫ facréixer per din∫.

Descobrim

CREIXEM I ENS FEM GRANS!

52

w Descobrim

Fixa’t en el∫ dibuixo∫ i completa le∫ frase∫:


53

w

A Jesú∫, quan erapetit, li agradavamolt .

Va anar al Templequan va fer

any∫.

El∫ pare∫ estavenpreocupat∫ perquèJesú∫ ∫’havia

.

Jesú∫ parlava amß el∫ mestre∫ i creixia en

.


PRIMERA SESSIÓ



Descripció

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina52.

• Marca amb un color allò que ens fa créixer física-ment i amb un altre el que ens fa créixer per dins.

Solucionari

> Créixer físicament:

• Fer exercici.

• Menjar.• Beure aigua.

> Créixer per dins:• Estudiar.• Escoltar els pares.• Fer una estona de meditació-pregària.



> L’objectiu de la sessió és descobrir que Jesús creixia físi-cament i en saviesa.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

Descripció> Convidem els alumnes a obrir el bagul per treure’n el

DVD del professorat.> Posem el muntatge audiovisual corresponent:

Maria: Hola amigues i hola amics! Com sabeu, lespersones creixem per fora i també ho fem per dins.

Quan ens fem grans, podem fer més coses que quan sompetits. També Jesús, quan es va anar fent gran, va poder fermés coses que quan era petit. Això és el que li va passar quantenia dotze anys...

Jesús anava sovint a la sinagoga, lloc on resen els jueus.Vosaltres, a aquells que us ensenyen, els dieu professors oprofessores; allà a Judea als mestres se’ls coneixia amb elnom de rabins.

El rabí ensenyava l’albafet hebraic als alumnes i els feiaaprendre la llei de Déu de memòria. Una de les lleis, moltimportant, era ser obedient als pares. Jesús era bo i feia cas,però a vegades també era un xic entremaliat. Com a vosal-tres, a ell també li agradava molt jugar. El joc de les anelles oel de les bales eren uns dels seus preferits.

Jesús vivia a Natzaret amb la seva família. Quan tenia dotzeanys, per primera vegada, els seus pares el van portar a cele-brar la Pasqua a Jerusalem, perquè ja tenia l’edat per poder-hi anar. Ja s’havia fet gran per poder caminar els tres diesque durava el viatge i per poder entendre el que explicavenels rabins.

Eren dies de molta gent pertot arreu i d’empentes i multitud.Maria li va dir a Jesús que vigilés molt per no perdre’s, caliaestar atent. El pare de Jesús, Josep, sabia molts camins per

arribar al temple, camins que Jesús de seguida va aprendre.Ell es distreia i gaudia de l’oportunitat que els seus pares lihavien donat de deixar-l’hi anar. Sovint se’l podia veure entreels grups de persones que escoltaven les paraules dels rabins.

Però va arribar el dia de marxar, molta gent era la que ana-va i venia. Maria i Josep es van afegir a un grup d’amics quetornaven a Natzaret. Van veure que Jesús no els seguia,però van pensar que devia ser al davant amb els seus amics.En arribar el vespre, van adonar-se que Jesús no els haviaseguit, ningú no l’havia vist. Estaven preocupats, i una micaenfadats perquè Jesús els havia desobeït. Van tornar a bus-car-lo a Jerusalem. Van anar preguntant a la gent si havienvist un nen de dotze anys. Algú els va dir que havia vist unnoi d’aquesta edat parlant amb els mestres i rabins al tem-ple. I allà era, parlant amb els mestres al temple. Pregun-tant-los coses sobre Déu. Els savis estaven impressionatsamb Jesús per la seva manera de parlar i per les sevesinquietuds.

Quan Josep i Maria li digueren que s’havien espantat molt,Jesús els va dir que no havien de patir, que estar al templeera estar a casa del Pare.

Maria guardava totes aquestes coses al seu cor i Jesús creixiaen saviesa.

(Text de referència: Lc 2, 41-52)


> Jesús al Temple: en temps de Jesús, els jueus anaven aJerusalem a celebrar la Pasqua, commemorant l’allibe ra -ment d’Egipte. Als dotze anys ja s’hi podia participar. ElTemple de Jerusalem era el lloc sagrat per excel·lènciadestinat a Déu i hi havia molts mestres de la llei.

Material


SEGONA SESSIÓ




• Fixa’t en els dibuixos i completa les frases.


Solucionari> A Jesús, quan era petit, li agradava molt jugar.> Va anar al Temple quan va fer dotze anys.> Els pares estaven preocupats perquè Jesús s’havia perdut.> Jesús parlava amb els mestres i creixia en saviesa.

Orientacions didàctiques> Per ajudar els alumnes a entendre la paraula saviesa,

podem dir-los que créixer en saviesa es refereix al creixe-ment interior, a créixer com a persones. Per créixer inte-riorment cal escoltar, llegir i deixar-se orientar.

ATENCIÓ: Cal demanar als alumnes que portin duesfotos: una de quan eren petits i una de més grans. S’hiha de veure alguna acció en què s’apreciï com han cres-cut (per exemple, caminant o gatejant i anant amb bici-cleta; menjant farinetes i menjant sols; caminant de lamà i anant sols, etc.).

Com ho vius tu? I

Què t’ajuda a créixer com a persona? Escriuen el lloc corresponent un del∫ motiu∫ que hiha a l’inferior de la pàgina.

54

Com ho vius tu?M


lectura-societat-família-pregària-mestre∫


> L’objectiu de la sessió és que els nes i nenes s’adonin delseu creixement físic i dels canvis que experimenten.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> A l’aula hi ha d’haver un mural dividit en dues

parts: ABANS / ARA.

TERCERA SESSIÓ


> Cada nen o nena ha d’haver portat dues fotos: una dequan era petit i una de més gran, en què es vegi algunaacció i s’apreciï com ha crescut.

> L’educador convida cada nen o nena a explicar quines fotosha triat i a dir en quines coses ha canviat (de petit anava dela mà d’algú, menjava farinetes, em portaven a collibè, etc.;de més gran vaig amb bicicleta sense rodetes, nedo sol, etc.)

> Pengem les fotos al lloc corresponent del mural.> Cal insistir en l’autonomia que van agafant a mida que

es fan grans i en els diferents ritmes de creixement.

Material> Mural dividit en dues parts. En una part hi haurà escrita

la paraula «ABANS», i en l’altra, «ARA».> Fotografies que porten els alumnes de casa.

Orientacions didàctiques> Cal haver demanat les fotos amb anterioritat i haver pre-

parat el mural. L’educador/a també pot aportar fotos dela seva infantesa.


> L’objectiu de la sessió és adonar-se de la influència delsaltres i de l’entorn en el nostre creixement com a per-sones.


Descripció


• Què t’ajuda a créixer com a persona? Escriu en ellloc corresponent un dels motius que hi ha al’inferior de la pàgina.

> A mesura que anem fent l’activitat conversem amb elsalumnes sobre les persones i realitats que ens ajuden acréixer com a persones. Podem comentar les actituds i elsvalors proposats als dibuixos.


Solucionari> Un mestre parteix el seu entrepà i en dóna un tros a una

nena. > mestres> Una nena parla amb els seus pares. > família> Uns nens veuen a la tele un anunci sobre el reciclatge de

les deixalles o la cura del bosc, etc. > societat> Un nen medita o prega a la nit, abans d’anar a dormir.

> pregària> Una nena llegeix un llibre que li aporta valors. > lectura> Un nadó dorm al bressol; l’àvia demana a la néta gran

que intenti no fer soroll per no despertar-lo. > fa mília

QUARTA SESSIÓ


Pensa-hi! I

Uneix el∫ número∫ i ressegueix el∫ valor∫.

55

Pensa-hi!M


El meu cor e∫ fa gran quan escoltø, respectø,ajudø, perdonø, comparteixø, comprenc...

estimø!

12

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14 15

com

parteixø escoltø

comprenc

perdonø ajud

ø

resp

ectø


> L’objectiu de la sessió és anar interioritzant el nostre crei-xement com a persones.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Fem créixer el cor!> L’educador/a pot fer la següent introducció:

«El nostre cor també es fa gran, pot créixer més i més...Hi caben més coses, més persones...Hi ha valors que el fan créixer: compartir, escoltar, esti-mar, comprendre, perdonar, respectar, ajudar...».

> Escrivim a la pissarra o en cartolines els valors: compar-tir, escoltar, estimar, comprendre, perdonar, respectar, aju-dar (en podem afegir o treure).

> Demanem que cadascú pensi el valor que triarà.

> Escrivim a la pissarra la frase «El meu cor es fa granquan...».

> Cada nen/a pensa una acció concreta del valor que hatriat i l’expressa completant la frase de la pissarra. Perexemple, ajudar: El meu cor es fa gran quan ajudo la mevagermana petita a vestir-se.

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 55.• Uneix els números i ressegueix els valors.


Orientacions didàctiques> Podem posar al terra de la classe un cor gran de paper.> Quan els alumnes han expressat totes les seves accions,

posem a sota un cor de paper més gran que l’anterior.> A la part que sobresurt, hi escriuen el valor que han triat.

CINQUENA SESSIÓ


A QUI ES PREGA?Descobrim II

LA GENEROSITAT

56

Descobrimw

Marca amß una creu com era Zaqueu aban∫ i despré∫ de trobar-se amß Jesú∫.

despré∫trobada amß Jesú∫aban∫

Zaqueu era ricperØ no tenia

amic∫. Erarecaptadord’imposto∫.

egoistageneró∫

egoistageneró∫

–Baixa d’aquest arbre!–digué Jesú∫–.Avui vindré a casa teva!

–Donaré lameitat del∫meu∫ diner∫ i tornaré

el∫ estafat∫.

57

Descobrimw

LA GENEROSITATPinta de vermell el que et suposa un GRAN esforç (gihad) i de groc el que et suposaun PETIT esforç.

D’aqueste∫ manere∫ de ser, encercla aquellaque per a tu et suposa un gran esforç (gihad).

Gihad significa ‘esforç’, un esforç permillorar la nostra manera de ser.

SER ALEGRE SER PACIENT

SER AGRAÏTSER GENERÓS


> L’objectiu de la sessió és descobrir el valor de la generositat.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


> Posem el muntatge audiovisual corresponent:Jacob: Hola, amics i amigues, avui us vull parlar dela generositat. Ara recordo una anècdota de l’escola.

A la classe sempre ens agradava portar la col·lecció de cromosper poder-los intercanviar amb els companys i companyes. Elscromos «repes», els repetits, ens els canviàvem, però els queno eren «repes» els guardàvem amb molta cura per podercompletar l’àlbum. En Miquel era un company de classe quetenia moltíssims cromos, era el que en tenia més. Però no elsvolia canviar a ningú, encara que els tingués repetits. Eraestrany que no volgués compartir els seus cromos repetits. Josovint intentava canviar-li, però sempre em deia que no. Undia em va ensenyar el seu àlbum i vaig veure que només li fal-

tava un cromo! Era extraordinari... quin goig feia veure aquellàlbum tan complet. Em vaig adonar que el cromo que li falta-va jo el tenia, però no com a «repe». Sense pensar-ho més, livaig regalar aquell cromo, així completaria tot l’àlbum.

En Miquel no s’ho creia, es pensava que jo li demanaria algu-na cosa a canvi.

La cara li va canviar. Veient la meva generositat es va adonarque havia estat una mica egoista amb els altres tots aquellsdies sense voler canviar els seus cromos. Llavors va decidirque a les hores del pati s’encarregaria de fer un punt de tro-bada per fer intercanvis de cromos amb tots els de la classe.

En Miquel es va sentir molt bé essent generós i donant tot elque tenia. Des d’aquell dia que som molt bons amics.

Maria: Jo crec que ser generós és ser millor persona. Ens famés feliços a nosaltres i també als altres. Jesús és un exemplede persona generosa i jo li demano que m’ensenyi a ser-nemés, de generosa. Ell m’hi ensenya, com quan ens explica laBíblia que es va trobar amb Zaqueu...

SISENA SESSIÓ

Un dia Jesús, el fill de Maria, va arribar a un poble i molta gentvolia escoltar les històries que explicava. El volien veure de prop.En aquest poble vivia Zaqueu, que també tenia moltes ganesde veure Jesús.Zaqueu era un home que la gent del poble no estimava gensperquè els havia enganyat moltes vegades.Molta gent es va reunir per veure Jesús. Zaqueu, com que erabaixet, es va haver d’enfilar a un arbre per veure’l bé.La gent del poble havia explicat a Jesús com n’era, Zaqueu,de mentider.Jesús va passar per sota l’arbre on era Zaqueu i en veure’l liva demanar que baixés ràpid perquè volia anar a fer una visi-ta a casa seva.La gent del poble es va sorprendre que Jesús parlés ambZaqueu com si fossin bons amics.Zaqueu es va posar molt content perquè Jesús el visitava.Zaqueu era molt ric, però no tenia cap amic i per primeravegada trobava algú que volia ser el seu amic.Jesús i Zaqueu es van passar tota la tarda parlant i explicant-se moltes coses. Zaqueu li deia el que feia amb la gent delpoble. Jesús li va dir que això no estava bé i que per això notenia cap amic. Li va dir que havia de fer les coses millor i aixíla seva vida canviaria.Després de parlar amb Jesús, Zaqueu es va adonar que sivolia tenir amics havia de deixar de dir mentides i haviad’ajudar la gent.Zaqueu va canviar i des d’aquell moment va començar a aju-dar la gent que ho necessitava i va començar a tenir amics,tal com Jesús li havia dit.

(Relat basat en Lc 19,1-10)


Descripció> L’educador/a enceta un diàleg per comprovar la

comprensió del relat:• Qui són els protagonistes de les dues històries?• Al principi de la història, com és en Miquel i què fa?• I al final de la història, què us sembla que ha canviat

en Miquel?• Què penseu que l’ha fet canviar?• Us heu trobat alguna vegada en aquesta situació?• En la història que ens ha explicat la Maria, hi ha algun

personatge a qui li hagi passat el mateix que alMiquel?

• Etc.



Descripció> Realitzem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgi-

na 56.• Marca amb una creu com era Zaqueu abans i des-

prés de trobar-se amb Jesús.


Solucionari> Primera vinyeta: Egoista.> Tercera vinyeta: Generós.



> L’objectiu de la sessió és adonar-nos que per millorar lanostra manera de ser i millorar la relació amb els altrescal un esforç/Gihad.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

Descripció



Hassan: Hola, amics i amigues. Us vull explicarquè és la gihad. Gihad significa ‘gran esforç’. Els

musulmans cada dia tenim una gihad per fer, un esforçper millorar com a persones i fer que les coses siguinmillors. Tots nosaltres estem envoltats de persones: lafamília, els amics, els mestres, la gent del barri... Perpoder viure en comunitat, sense malentesos, en harmo-nia... cal que cadascú creixi interiorment com a persona.El camí d’Al·là ens demana ser cada dia millors per alsaltres. La nostra manera de ser és important per viure enharmonia, però per a això cal un gran esforç, una grangihad, per ser generosos, per compartir, per ajudar eldèbil, per fer coses justes...Ara ja sabeu què és la gihad, vosaltres potser també teniuuna gihad per fer!

SETENA SESSIÓ



sobre la gihad.



Descripció> L’educador/a enceta una conversa per determi-

nar el nivell de comprensió de l’alumnat: «Què ésla gihad?».

> Parlem de situacions on creguin que cal esforçar-se.> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 57.

• Pinta de vermell el que et suposa un GRANesforç (gihad) i de groc el que et suposa un PETIT esforç.


Solució> Resposta lliure.




• D’aquestes maneres de ser, encercla aquellaque et suposa un gran esforç (gihad).


Solució> Resposta lliure.

> Diversitat de respostes: el que per a algú suposa ungran esforç a l’hora de fer una cosa o tenir una actituddeterminada, per a un altre pot no ser tan dificultós.

> L’educador/a pot aprofitar la diversitat de respostesdels alumnes per saber en quines activitats coincidei-xen, quines els costen més, etc.


Com ho vius tu? II

Escriu a sota de cada vinyeta com actuarie∫de manera generosa.

Com ho vius tu?

58

M

LA GENEROSITAT


> L’objectiu de la sessió és experimentar la generositatdavant d’una situació concreta.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Distribuïm els alumnes en cinc grups.

> L’educador/a pensa un motiu pel qual avui repar-tirà caramels a tota la classe. Tot i que n’hi had’haver dos per a cada alumne, els reparteix demanera desigual entre els grups. Un repartimentpot ser el següent:

• 1r grup: un caramel per a cada nen.

• 2n grup: un caramel per a cada nen, menys a dos.

• 3r grup: nou caramels.

• 4t grup: tretze caramels.

• 5è grup: quatre caramels per a cada nen.

> L’educador/a observa l’actitud dels alumnes i insisteix:«N’hi ha d’haver per a tots».

> L’educador/a no ha d’intervenir en les discussions que espuguin ocasionar.

> Després d’un temps prudencial, l’educador/a intervé. Calveure com han anat les coses, si hi han trobat cap solu-ció, si han estat generosos, com s’han sentit...• En la dinàmica dels caramels, creieu que heu estat ge -

ne rosos?• Ha suposat un esforç actuar de manera generosa?• Recordeu altres moments en què heu actuat amb gene-

rositat?• Com us sentiu quan sou generosos?• Quina persona és especialment generosa amb vosal-

tres?• Qui us ajuda o ensenya a ser generosos?• Etc.

> Fem que s’adonin que cal fer un esforç per ser generosos.L’educador/a els diu que havia portat dos caramels per acada alumne i cal aconseguir que al final sigui així.

Material> Caramels per a tots els alumnes (2 per a cadascú).

VUITENA SESSIÓ




• Escriu a sota de cada vinyeta com actuaries demanera generosa.

> Situacions de les vinyetes:• 1a vinyeta: Nens esmorzant, però un nen no té esmorzar.• 2a vinyeta: Tres nens mirant com juguen uns altres

nens/es que s’ho passen molt bé.• 3a vinyeta: Una nena amb la família passejant pel

carrer a prop d’una persona demanant caritat.• 4a vinyeta: Una avi al menjador de casa i un nen jugant

amb la blay, sense fer-li massa cas.


Solució> 1a vinyeta: compartir l’esmorzar, anar-li a comprar,

donar-li el que tu tens...> 2a vinyeta: convidar-los a jugar, jugar amb ells...> 3a vinyeta: donar-li alguna moneda, portar-li menjar o

roba, preguntar-li què necessita...> 4a vinyeta: compartir el joc, deixar de jugar i parlar amb

ell, compartir el temps...


> L’objectiu de la sessió és experimentar que la generositatens fa ser millors persones.

Activitat d’aprenentatge núm.12

Descripció

> Distribuïm l’alumnat en cinc grups. Expliquem acada grup una de les situacions següents:

• Un company de la classe s’ha oblidat de portarl’estoig de colors per fer una activitat de grup.

• El mestre/a organitza un esmorzar compartit i cal quecada alumne/a porti alguna cosa. Hi ha una alumnaque s’ha descuidat de dur el que li tocava.

• Ha arribat un alumne nou a la classe; cal fer parellesper a una activitat i aquest alumne s’ha quedat sol,ningú no s’ha posat amb ell.

• És el teu aniversari i portes berenar a l’escola, però hiha un alumne amb una al·lèrgia alimentària i no potmenjar determinats aliments.

• Arriba l’hora d’esbarjo i tots ens preparem per sortir,però un company no pot sortir al pati perquè estàmalalt.

> Cal que cada grup representi la situació que li ha assig-nat l’educador/a, primer amb resolució egoista i desprésamb resolució generosa.

> El grup es prepara la representació (es reparteixen elspersonatges, creen un diàleg breu i agafen el material declasse que necessiten).

> En gran grup es representen les diferents situacions, pri-mer totes de manera egoista i després totes de maneragenerosa.

> Finalment, encetem un diàleg:• Com us heu sentit el nen que s’ha oblidat l’estoig, el

que no ha dut berenar, el neu nou, el que té al·lèrgiaalimentària i el que està malalt, en la primera represen-tació (de manera egoista)?

• I en la segona?• Quan us heu sentit millor els que heu actuat com a

companys d’aquest nens i nenes, en la primera o en lasegona representació?

• Quina creieu que suposa un gran esforç? (Es pot recor-dar la idea de la gihad-esforç).

• Quina manera de ser us agrada més i us fa sentir millor?

NOVENA SESSIÓ


Pensa-hi! II

Pinta le∫ llavor∫ i dibuixa-hi le∫ flor∫ que ensortiran.

Pensa-hi!

59

M

LA GENEROSITAT


> L’objectiu de la sessió és descobrir que podem millorar lanostra manera de ser si son generosos.


Descripció

> Cal un espai on es pugui seure a terra.

> Un cop tinguem l’ambient adequat, parlem amb veusuau, però ferma; amb un ritme pausat, però no com perendormiscar. Fem recordatori del més important.


> L’educador/a dóna un grapadet de llavors a cadascú.

> Els dóna les indicacions següents: «Aquestes llavors queteniu són per plantar-les. Si voleu, les plantem en aquesttest, que serà per a la nostra aula, o us les podeu empor-tar a casa vostra».

> L’educador/a convida els alumnes a pensar què voldranfer amb les llavors.

> Es deixa un temps breu i a continuació se’ls convida adeixar les llavors que vulguin al test.

> Seguidament l’educador/a els explica un conte:

La carrossa d’or

Hi havia una vegada un captaire que anava plorant de por-ta en porta. Un dia aparegué un rei en una carrossa d’or.Per al captaire va ser com un somni magnífic.

Els nostres amics, Jacob, Hassan, Maria, Hatsuko i Sita,volen ser cada dia una mica més generosos i ho expres-sen en la seva pregària i meditació. També segueixen elsensenyaments dels seus grans mestres.Totes les persones podem créixer en generositat. Tenimles llavors de la generositat per fer-les créixer!

Aquests dies en Jacob, en Hassan i la Maria ens hanparlat de la generositat. És una manera de ser: ser ge -nerosos.

Sabem que ser generosos demana, a vegades, haver defer un esforç.

Però... podem créixer en generositat! Podem millorar icréixer com a persones! És fantàstic!

DESENA SESSIÓ


En veure’l es va preguntar:

–Qui deu ser aquest rei de reis?

Les seves esperances van créixer fins al cel i va pensar:

–S’han acabat els dies de pobresa, els dies sense menjar...

Es va quedar esperant que el rei li donés diners i grans tre-sors. La carrossa es va aturar el seu costat. El rei es va que-dar mirant el captaire i va baixar somrient. En aquellmoment el captaire va sentir que la felicitat li omplia el cor,li havia arribat el seu moment. Tot d’una però, el rei, allar-gant la seva mà, li va dir:

–Pots donar-me alguna cosa?

El captaire es va quedar confús i no sabia què fer... Llavorsva contestar:

–Ah! Quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar, vós,al captaire!

Després de pensar-s’ho, va treure a poc a poc del seu sarróun granet de blat i el va donar al rei.

Quin esglai va tenir quan al vespre, buidant el sac a terra,va trobar un granet d’or entremig dels altres granets deblat.

Veient que havia donat tan poca cosa, es va dir a si mateix:

–Que trist i egoista em sento per no haver tingut cor perdonar al rei tot el que tinc!

Rabindranath TAGORE

> Iniciem un diàleg per comprovar la comprensió del conte:• De què s’adona el captaire al final de la història?• A què ens convida aquesta història?

> Pensem en el que hem fet abans del conte, amb les nostresllavors: «Si les llavors que hem posat al test s’haguessinconvertit en or, quantes llavors d’or tindríem?».

> L’educador/a ha d’ajudar a descobrir que si som genero-sos rebrem també generositat. Si hem estat generosos ihem plantat les llavors, rebrem el regal de veure comcreixen les plantes, el regal de gaudir de la bellesa de lesseves flors. En canvi, les llavors que es quedin sense plan-tar seran llavors perdudes, no els haurem donat l’opor -tunitat de créixer i no rebrem el regal de gaudir de labellesa i el creixement de les flors.

Material> Llavors per a tots els alumnes.> Un test.



• Pinta les llavors i dibuixa-hi les flors que en sortiran.



LA GRATITUDDescobrim III

Descobrim

LA GRATITUD

w

60

Completa le∫ frase∫ següent∫:

Jesú∫ e∫ va trobar amß malalt∫.

Se sentiende la seva malaltia.

Nomé∫ vadonar le∫ .

Donem gràcie∫ i estem agraït∫

quan en∫ sentim estimat∫.

Descobrim

LA GRATITUD

w

61

Dibuixa quatre cose∫ que necessitem per viure:

Llegeix la pregària de Jacoß:

Creu∫ que som admirable∫, le∫ persone∫? Per què?

Tu ha∫ creat el meu interior, m’ha∫teixit en le∫ entranye∫ de la mare. Et donø gràcie∫ perquè m’ha∫ fet tanadmirable, le∫ teve∫ obre∫ sónmeravellose∫: hø reconec amß tot el cor.

Salm 139

Déu ha creat tot allØ quele∫ persone∫ necessitemper viure i, per tant, lihem d’estar agraït∫.


> L’objectiu de la sessió és descobrir l’actitud d’agraïmentcom a resposta a l’estima rebuda.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

Descripció



Maria: Avui a l’escola hem celebrat l’aniversari delJacob. Ens ha portat a cada nen una llibreta i un lla-

pis molt bonics. Quan m’ha donat el regal a mi, l’he agafat im’he oblidat de donar-li les gràcies, perquè volia anar a jugar.Al pati en Jacob estava trist, no jugava amb ningú. He vist quela senyoreta parlava amb ell, i després d’una estona, m’ha cri-dat perquè anés amb ells dos. M’ha preguntat si sabia què lipassava, al meu amic. Jo li he dit que no ho sabia. Ens ha fetseure al banc del pati i ens ha explicat la història següent:

«Un dia Jesús es dirigia cap a Jerusalem, passant entreSamaria i Galilea. Mentre caminava pensant en les sevescoses, va sentir que deu homes el cridaven; estaven malalts,tenien la lepra. Ningú no s’hi volia apropar a causa de la sevamalaltia. Es van posar a cridar-li demanant que els curés.

En veure’ls, Jesús s’hi va apropar, els va escoltar i van estarxerrant una bona estona. Els malalts estaven molt contentsperquè, per fi, algú havia volgut estar amb ells. En marxar, sesentien molt feliços pel que els havia passat. Se sentien curatsde la seva malaltia. Però de tots ells, que eren deu, només un,abans de seguir el seu camí, va tornar enrere i va donar lesgràcies a Jesús. En arribar davant seu, l’abraçà i només teniaparaules de gratitud. Jesús mirà al seu voltant i li preguntàon eren els altres nou malalts. Ell li contestà que, en veureque ja estaven curats, van anar a donar la notícia a les sevesfamílies, oblidant-se de donar gràcies a Jesús.»

Quan la senyoreta ha acabat d’explicar aquesta història, m’headonat que jo no havia donat les gràcies a en Jacob pel seuregal. He mirat en Jacob i l’he abraçat, li he dit «gràcies» i hem

ONZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és descobrir l’actitud d’agraïmentd’algunes persones com a resposta a l’obra creadora deDéu.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


DVD del professorat.


Hassan: Hola amics! Us heu fixat quantes coses boni-ques tenim sense haver de fer res d’especial? Heu vist

el sol, els núvols, les muntanyes, els rius, el mar...? Tenim per-sones al voltant, gent que ens estima, amics que juguen ambnosaltres... I el nostre cos? És fabulós! Podem córrer, pintar,escriure, cantar, llegir, saltar, riure, plorar, caminar... Buf! Quinmunt de coses! Tot això són coses bones. Déu ha creat tot allòque les persones necessitem per viure i, per tant, hem de seragraïts amb Déu. Agraïm a Al·là amb la llengua, adreçant-liparaules de gratitud; donem gràcies a Al·là amb el nostre cos,fent-lo servir per ajudar els altres.

Jacob: Jo també dono gràcies a Déu perquè m’ha donat lavida. Escolteu aquesta pregària: «Tu has creat el meu interior,m’has teixit en les entranyes de la mare. Et dono gràcies per-què m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses:ho reconec amb tot el cor.» (Salm 139) És, realment, formida-ble el que podem arribar a fer i a ser les persones!



Descripció> L’educador/a enceta un diàleg per comprovar la com-

prensió del relat:

• Per què està agraït, en Hassan?

• Com dóna gràcies a Al·là?

• Per què dóna gràcies a Déu, Jacob?



• Dibuixa quatre coses que necessitem per viure.


Solucionari> Resposta oberta.



• Llegeix la pregària de Jacob.• Creus que som admirables, les persones? Per què?


Solucionari> Resposta oberta.

marxat tots dos junts a jugar. Quantes vegades no hauremdonat les gràcies com calia! Pensar en la història de Jesús emfa veure que tinc molts motius per estar agraïda. Ell também’estima com va estimar els malalts!



Descripció> L’educador/a enceta un diàleg per comprovar la com-

prensió del relat:• Per què estava trist, en Jacob?• Quina història ha explicat la mestra a la Maria i en Jacob?• Què va passar en la història dels deu malalts o leprosos?

• Què li ha fet pensar a Maria, la història de Jesús?• Quan creieu que hem de donar gràcies?



• Completa les frases següents:

SolucionariJesús es va trobar amb deu malalts.Se sentien curats de la seva malaltia.Només un va donar les gràcies.


DOTZENA SESSIÓ


Com ho vius tu? III

Dibuixa el teu sentiment d’agraïment:

Com ho vius tu?

Escoltem i aprenem la cançö següent: ET DONEM GRÀCIES

Et donem gràcies, sabem el que és l’amor.Et donem gràcies, gràcies, Senyor!

Hem vingut aquí com ho van fer els deu leprosos.Junts et demanem que siguem més agraïts.Perquè els vas guarir, tots ells foren més ditxosos,però van oblidar de tenir-te com a amic.

Jesús, més d’un cop, som com aquells nou leprosos:quan tot ens va bé, mai no ens recordem de tu.Som despreocupats i vivim la nostra vidai no et fem present com a amic sempre fidel.

Dels deu, només un va tornar per dir-te gràcies,mentre els altres nou celebraren aquest jorn.Tots et convidem a venir a la nostra festa.Vine, amic Jesús, que t’estem molt agraïts.

Kairoi

62

M

LA GRATITUD


> L’objectiu de la sessió és experimentar el sentimentd’agraïment per les coses que habitualment formen partde la vida.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a porta els alumnes al pati. Allà els convida

a passejar, jugar, parlar...

> Al cap d’una estona, comentem què han fet, amb qui hanestat i com s’han sentit.

> Plantegem les preguntes següents:

• Quines coses de les que heu fet o observat són motiud’agraïment?

• Si ens mirem a nosaltres mateixos, quins motiustenim per donar gràcies? (Per exemple, les mans per

poder jugar, els ulls que ens han permès observar,etc.)

• Si mirem els nostres companys i companyes, quinsmotius tenim per donar gràcies? (Per exemple, el fet detenir amics amb qui parlar, jugar...; alguna actitud con-creta d’un company, etc.)

• Si mirem el nostre entorn, quins motius tenim perdonar gràcies? (Per exemple, l’escola, l’aire que respi-rem, els mestres, els boscos, la família, etc.)



• Dibuixa el teu sentiment d’agraïment.


TRETZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és conèixer una cançó que s’ex -pressa agraïment a Déu i recorda la història dels deuleprosos.



• Escoltem i aprenem la cançó següent:Et donem gràciesEt donem gràcies, sabem el que és l’amor.Et donem gràcies, gràcies, Senyor!Hem vingut aquí com ho van fer els deu leprosos.

Junts et demanem que siguem més agraïts.Perquè els vas guarir, tots ells foren més sortosos,però van oblidar de tenir-te com a amic.

Jesús, més d’un cop, som com aquells nou leprosos:quan tot ens va bé, mai no ens recordem de tu.Som despreocupats i vivim la nostra vidai no et fem present com a amic sempre fidel.

Dels deu només un va tornar per dir-te gràcies,mentre els altres nou celebraren aquest jorn.Tots et convidem a venir a la nostra festa.Vine, amic Jesús, que t’estem molt agraïts.

Kairoi

CATORZENA SESSIÓ

Pensa-hi! III

Pensa-hi!M

LA GRATITUD


> L’objectiu de la sessió és fer síntesi de tot el que s’ha tre-ballat al llarg de la unitat.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Amb el suport d’ordinadors realitzem una activitat JCliccom a síntesi final de la unitat.

Activitat JClic

> Títol: La manera de ser de la persona.

> Text que acompanya el títol: L’experiència religiosaafecta la manera de ser dels homes i les dones.

> Subtítols: La generositat/L’agraïment

> Primera activitat: relacionar imatges amb dos con-ceptes: créixer físicament, créixer interiorment.

QUINZENA SESSIÓ



Imatges: Dibuixos de nen/a...• fent exercici > créixer físicament• estudiant > créixer interiorment• Escoltant els pares> créixer interiorment• Estona de meditació-pregària> créixer interior-

ment• Menjant > créixer físicament• Bevent aigua> créixer físicament

> Segona activitat: puzles de les tres històries de Jesúsnarrades a la unitat:• Jesús al temple• Jesús i Zaqueu• Jesús i els deu leprosos

> Quan s’aconsegueix completar el puzle, apareixen lesparaules clau del relat:• Jesús al temple > Jesús creixia en saviesa• Jesús i Zaqueu > Generositat• Jesús i els deu leprosos > Agraïment

> Tercera activitat: completar textos.> Jesús al Temple

• Jesús va anar al Temple de Jerusalem a celebrar(opcions: Nadal, Pasqua, Reis). Va anar-hi amb elsseus pares, que es deien (opcions: Josep i Maria,Anna i Joaquim, Antoni i Lurdes). Al Temple, Jesúss’hi va quedar per parlar amb els (opcions: fusters,mestres, metges). Jesús creixia en (opcions: savie-sa, coneixement, intel·ligència).

> La pregària de Jacob• «Tu has creat el meu (opcions: cap, interior, braç),

m’has teixit en les entranyes de la mare. Et dono(opcions: flors, regals, gràcies) perquè m’has fettan (opcions: admirable, horrible, alegre), les tevesobres són meravelloses: ho reconec amb tot el(opcions: cap, cor, braç).» (Salm 139)

> La gihad: l’esforç necessari• Els musulmans cada dia tenen una (opcions:

gihad, acció, cosa) per fer. És a dir, un petit(opcions: gest, esforç, canvi) per millorar com apersones i fer que les coses siguin (opcions: pitjors,iguals, millors). Per viure bé amb els amics, els decasa, la gent del barri... cal que cadascú creixi(opcions: interiorment, físicament) com a persona.I això vol dir que cal un esforç, la gihad.

> Quarta activitat: memory.Dibuixos amb motius d’agraïment. Quan s’aconsegueixtrobar una parella, apareix la paraula: GRÀCIES!Dibuixos:• El sol• Muntanyes i ocells• Família• Nadó• Mestra• Colla d’amics i amigues


Interioritzem


> L’objectiu de la sessió és descobrir interiorment motiusd’agraïment i expressar la gratitud amb paraules.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Ambientació: A l’espai en què ens trobem,podem posar en un lloc visible els objectes quehem anat fent servir al llarg de la unitat. Sitenim la possibilitat de fer-ho, podem encendreuna espelma i enfosquir un xic l’espai.






Vull que anem recordant el que hem viscut en l’estona dereligió al llarg d’aquests dies. Ara no es tracta de parlar;es tracta d’escoltar i de relaxar-nos.

A mesura que jo vagi parlant, podeu imaginar-vos irecordar el que hem anat dient i el que hem anat veient.

Recordeu quan vam dir que tots nosaltres creixem perdins quan escoltem amb el cor, quan ajudem els altres...Aquest canvi per millorar la nostra manera de ser suposaun esforç/gihad. Persones com en Zaqueu van fer aquestesforç i van millorar la seva manera de ser.

També vam descobrir la generositat amb el conte de lacarrossa d’or, el rei i el captaire. Vam aprendre que totallò que dónes també ho reps.

La Maria ens va ensenyar a ser agraïts amb les personesi amb Déu a través del relat dels deu leprosos/malalts iJesús. Cal que expressem el sentiment d’agraïment per lescoses que formen part de la nostra vida quotidiana.



> Després d’aquesta meditació, fem una dinàmica vivencialdel que s’ha treballat en aquesta unitat.

> Llegim un fragment del diari d’en Sergi:

Avui m’he llevat, he obert la finestra de la meva habitació ihe vist un sol preciós. La mare m’ha preparat la roba i m’hevestit. A la cuina el pare m’ha deixat preparat el meuesmorzar preferit i també l’entrepà per a l’escola.

M’ha vingut a buscar l’avi per acompanyar-me a l’escola.Quan he arribat a l’escola m’esperaven els meus amics perfer fila. El mestre, com cada dia, ens ha desitjat «bon dia» ihem començat a fer feina. Avui al matí, he après a fersumes, i a la tarda, hem fet jocs esportius amb la mestrad’educació física.

Després de sopar, la mare m’ha acompanyat a dormir im’ha explicat un conte.

> L’educador/a convida els alumnes a descobrir, a partirdel text del diari, quins motius té en Sergi per estaragraït (el sol, la mare que li prepara la roba, el pare queli fa l’esmorzar, l’avi que l’acompanya, els amics...).

> Tot seguit fem un exercici de donar gràcies. En primer llochan de visualitzar interiorment el que l’educador va dient;després, en un segon moment, expressen en veu alta elsseus motius d’agraïment.

Interioritzem

63

SETZENA SESSIÓ


• Pensem en els de casa: per exemple, la mare, el pare,l’àvia... Dicem interiorment: «Gràcies per la mevamare», «Pel meu germà petit, gràcies», etc.

• Deixem uns instants de silenci.

• Pensem en els mestres: un per un, ens els imaginem idiem gràcies interiorment per cadascun d’ells: «Gràciesper l’Anna», etc.


• Pensem en les coses que puc fer. M’ho vaig imaginant idic gràcies interiorment: «Gràcies perquè puc jugar,menjar, saltar, llegir, aprendre, escriure, etc.».


• Pensem en les coses de què podem gaudir: jo anirédient algunes coses i vosaltres ho repetireu, si ho com-partiu:

• Per l’aire que respirem, gràcies. - Ho repeteixen.• Pels rius i el mar, gràcies. - Ho repeteixen.• Pel sol, la lluna i les estrelles, gràcies.- Ho repeteixen.

• Perquè podem anar a l’escola, gràcies.- Ho repeteixen.• Pels amics i amigues, gràcies. - Ho repeteixen.• Per les persones que m’estimen, gràcies.- Ho repetei-

xen.• Perquè sóc capaç d’estimar, gràcies. - Ho repeteixen.

> Podem acabar cantant la cançó «Et donem gràcies».


REPÀSSegon trimestre

Repàs segon trimestre

64

|

Am∂ el∫ nostre∫ amic∫ , , , i hem

descobert que tote∫ le∫ religion∫ proposen

moment∫ personal∫ de reflexiö i de relaciö

am∂ la divinitat. Són el∫ moment∫ de

i de .

Aquest∫ moment∫ en∫ ajuden a créixer com

a persone∫.

L’experiència religiosa fa créixer la generositat

i l’agraïment.

Le∫ persone∫ que en∫ envolten i l’admiraciö

de la també en∫ ajuden a créixer.

Hem d’anar fent créixer el nostre .

65

\


> Amb els nostres amics Sita, Hatsuko, Jacob, Maria i Has-san hem descobert que totes les religions proposenmoments personals de reflexió i de relació amb la divini-tat. Són els moments de meditació i de pregària.

> Aquests moments ens ajuden a créixer com a persones.> L’experiència religiosa fa créixer la generositat i l’agraïment.> Les persones que ens envolten i l’admiració de la natura

també ens ajuden a créixer. Hem d’anar fent créixer elnostre cor.


> Línia del temps en espiral, com a camí de creixement.Simbolitza el creixement interior de la persona, per aixòva cap al centre. En aquest camí s’hi troben els diferentspersonatges, posant de manifest allò que ens ajuda acréixer interiorment i ens va configurant com a perso-nes: la família, els amics, la religió (pregària, textos,exemples, etc.).

112 ud 5 La relació amb els altres

Unitat 5. LA RELACIÓ AMB ELS ALTRESDurada: 16 sessions


• Adonar-se de la necessitat que tenen les persones de relacionar-se amb els altres.• Adonar-nos que som diferents en la nostra forma d’actuar, de pensar, i que tots mereixem respecte.• Constatar que si respectem l’altre tal com és, l’apreciem i l’estimem.• Respectar les aportacions o idees dels companys.• Adonar-nos que ajudar els altres ens fa feliços.• Identificar persones que ens ajuden.• Aprofundir en les actituds que ens ajuden a millorar la relació amb els altres.• Adonar-nos que perdonant i sentint-nos perdonats ens sentim millor i més feliços.• Descobrir el perdó en la festa del Yom Kippur.

• Participar en diàlegs i converses senzilles.• Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.

2. CONTINGUTS

• Respecte.• Atenció als altres.• Perdó.

• Visionat del muntatge audiovisual sobre l’ajuda.• Conversa i diàleg senzills sobre el respecte, l’ajuda i el perdó.• Relació de situacions de l’entorn propi amb els elements treballats de l’entorn religiós.• Audició de contes que exemplifiquen el respecte, l’ajuda i el perdó.

• Escolta atenta.• Respecte i valoració de les opinions dels altres.• Interès per conèixer els elements treballats de l’entorn religiós.• Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).• Respecte pel material.• Perdó com a mostra d’estima.• Respecte per cadascú tal com és.• Ajuda a tothom que ho necessita.



• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre els missatges orals, escrits i corporals.– Produir missatges escrits en què es manifesten sentiments.– Extreure els valors del contes.

• Competències artística i cultural.– Conèixer manifestacions culturals de diferents religions.– Expressar sentiments per mitjà de la representació teatral.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.

• Competència social i ciutadana.– Conèixer la diversitat de maneres de ser i mostrar respecte per cadascuna d’elles.– Manifestar actituds de respecte, ajuda i perdó als altres.


LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES

EL RESPECTE L’AJUDA EL PERDÓ

Som diferents.La diversitat ensenriqueix.L’acolliment.

Ajudar els qui honecessiten.Persones que ensajuden.Paràbola del bonsamarità.

Vivim en harmonia,tornem a començar,una altra oportunitat.Paràbola del fill pròdig,festa del Yom Kippur.



• Escoltar un conte sobre el respecte a una cultura diferent. GG• Relacionar imatges amb frases d’un conte. I• Identificar qui hem d’estimar segons Buda. I• Adonar-nos que tots som diferents. GG• Dibuixar un company o companya. I• Aprendre una cançó que parla de l’amistat. GG• Fer un ninot amb plastilina. PG• Visionar l’audiovisual del Bon Samarità. GG• Ordenar vinyetes segons la lògica de la història. I• Completar una frase. I• Escoltar la història d’en Xalum. GG• Pintar la imatge d’en Xalum. I• Identificar persones que ens ajuden. GG• Identificar situacions en què s’ajuda i d’altres en què no s’ajuda. I• Decidir de quina manera podem ajudar els altres segons la situació. PG• Acolorir una frase. I• Conèixer les actituds que ens calen per millorar la relació amb els altres. GG/I• Escoltar el relat del fill pròdig. GG• Relacionar vinyetes amb frases. I• Desxifrar un missatge secret. I• Dir situacions reals en què han experimentat el perdó. GG• Identificar paraules que expressin el sentiment que sentim en perdonar. I• Solucionar situacions problemàtiques o en les quals cal un cop de mà. PG• Enganxar l’adhesiu de l’acció correcta o solucionada. I• Viure una experiència de perdó. GG• Representar personatges que necessiten un cop de mà. GG


• Mostra curiositat i interès pel fet religiós.• Mostra interès per relacionar els diferents elements de l’entorn religiós (relats, tradicions) amb les diferents religions

(act. 2, 7, 8, 9, 14, 15, 16, 17, 18).• Coopera en la realització d’activitats en grup (act. 6, 12, 21).• Reconeix situacions de l’entorn propi relacionades amb els elements treballats de l’entorn religiós (act. 3, 4, 6, 10, 12,

19, 20, 21, 24).• Participa en diàlegs i converses senzilles (act. 3, 6, 7, 12, 19, 21).• Respecta i valora els moments d’interiorització proposats (act. 23, 24).






Les pàgines inicials mostren l’interior d’una aula on els nostres personatges estan fent uns rètols per penjar-los. L’aularepresenta l’espai més proper de relació amb els altres per als infants.Aspectes que cal destacar:• Els diferents rètols que es llegeixen mostren una manera de relacionar-se amb les persones.

– Hatsuko i Sita: «Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer».– Jacob: «Quan demano perdó em sento millor».– Hassan: «Ajudar els altres em fa feliç».– Maria «Si respectem l’altre tal com és, l’apreciem i l’estimem».

A partir de les imatges podem establir un breu diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa porta a veure els altres com a germans.

5 La relaciö am∂ el∫ altre∫

L’experiència religiosa porta aveure els altres com a germans.

EL RESPECTE. Em sorprens, m’agrada com etsDescobrim I


> L’objectiu de la sessió és adonar-se de la necessitat quetenen les persones de relacionar-se amb els altres.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


re’n el DVD del professorat.


Hatsuko: Hola, amigues i amics. Avui començarem aparlar d’una cosa molt interessant i molt important.

Parlarem de com les persones es relacionen amb els altres.Tots necessitem els altres: riem amb els altres, ens ajudem,juguem, ens agrada el que fan els altres...

Però a vegades no és senzill conviure amb els altres: ens enfadem,ens barallem, ens molestem... I això passa perquè tots som dife-rents! Hi ha persones a qui no els agrada tot el que és diferent. Encanvi, n’hi ha d’altres a qui els encanta tot allò diferent! Saben quetots tenim coses bones i que tothom es mereix ser respectat.

Per a les persones que viuen el fet religiós, la relació amb els altresés importantíssima. Qualsevol persona, sigui alta o baixa, rossa ode cabell negre, guapa o lletja, de l’Àfrica o de la Xina... totes sónimportants i tenen coses bones. Descobrir-ho és tota una sorpre-sa! A més, qui viu el fet religiós creu que totes les persones formemuna gran família, que ens hem de cuidar els uns als altres.

Deixeu que ara us expliqui el que li va passar a un amic meuque es diu Ismael.

L’Ismael vivia a Barcelona i un bon dia va decidir de marxar capa un país molt llunyà, a l’Índia, el país d’on sóc jo. L’Ismael eramolt bon noi i sempre veia les coses maques de la vida. Quan vaarribar a l’Índia es va sorprendre de tot el que hi va veure. Eratot tan diferent del que hi havia a Barcelona...! Els vestits de lagent, els menjars, la ciutat, les cases, les olors, el color de la pellde la gent... Alguns amics li havien dit que a l’Índia la gent eramolt pobra, que tenien costums estranys, que no s’hi trobaria agust... Però l’Ismael va descobrir que la gent era molt acollidorai que era feliç, encara que no tenia moltes coses. El somriure delsnens i la senzillesa dels grans li van encantar. A la nit, quan pre-gava a Jesús, l’Ismael li donava gràcies per tot el que haviaaprès amb els que ja considerava nous germans de l’Índia.

EL RESPECTE. Em sorpren∫, m’'agrada com et∫

68

1 L’Ismael té molts amics aBarcelona.

2 L’Ismael se’n va a un paísnou.

3 A l’Índia tot és diferent.

4 L’Ismael dóna gràcies aJesús perquè tots podemser bons amics.

Recordeu la històriad’Ismael?

Descobrimw

A

B

C

D

Relaciona les vinyetes amb les frases:


69

Jo us he explicat la històriade Buda, quines paraules

més interessants!

Descobrimw

«Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer.» (Buda)

A qui diu Buda que hem d’estimar? Marca-hoamb una creu.


PRIMERA SESSIÓ




Descripció> Observem les imatges del llibre de l’alumnat,

pàgina 68.> Llegim el que ens diu en Hatsuko:

• Recordeu la història de l’Ismael?> L’educador/a explica que farem una activitat sobre la his-

tòria que acabem d’escoltar de l’Ismael.> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, página 68.

• Relaciona les vinyetes amb les frases.

1. L’Ismael té molts amics a Barcelona.2. L’Ismael se’n va a un país nou.3. A l’Índia tot és diferent.4. L’Ismael dóna gràcies a Jesús perquè tots podem

ser bons amics.


Solucionari> Frase 1 amb vinyeta B.> Frase 2 amb vinyeta A.> Frase 3 amb vinyeta D.> Frase 4 amb vinyeta C.


> L’objectiu de la sessió és adonar-se que respectar l’altrevol dir que l’estimem tal com és.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Hatsuko: Hola! Sé que esteu parlant d’un tema moltimportant, que és el respecte pels altres. Respectar

l’altre vol dir que l’estimem tal com és, però hi ha vegades queens deixem endur per les aparences. A vegades ens sorprenemquan descobrim el bo que hi ha en cadascun de nosaltres.Un dia, a la meva classe, hi havia un nen que es deia Pau. Elscompanys de classe no jugaven mai a futbol amb ell perquèno jugava gaire bé i, a les estones d’esbarjo, es quedava tristperquè ningú el volia al seu equip.Un dia vaig decidir no jugar a futbol i me’n vaig anar amb ell.Vaig recordar unes paraules de Buda:«Que tots els éssers que existeixen siguin feliços: dèbils o forts,llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans.Que ningú no enganyi ni menyspreï ningú, ni desitgi el pati-ment d’un altre.Com una mare protegeix el seu fill, de la mateixa manera caltenir un amor il·limitat vers tots els éssers.Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer, sensediferències, ni odis, ni malícia.Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que estiguemdesperts hauríem de cultivar l’amor. És el millor que es pot feren aquest món.»

En Pau em va sorprendre perquè dibuixava molt bé. En veureque jo anava amb ell, es va alegrar molt i va començar adibuixar els partits de futbol que feien els seus amics, fins i tot,els seus dibuixos els van penjar al web de l’escola.Tots els companys el van respectar molt més i, fins i tot, li vanensenyar a jugar a futbol!

Informació per a l’educador/a> A l’annex sobre les religions, pàgina XX, trobareu infor-

mació sobre Buda.



Descripció> Observem les imatges del llibre de l’alumnat,

pàgina 69.> Llegim el que ens diu en Hatsuko:

• Jo us he explicat la història de Buda, quines parau-les més interessants!

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 69.• A qui diu Buda que hem d’estimar? Marca-ho amb

una creu.> Llegim la frase de Buda que hi ha al peu de pàgina:

• «Que els teus pensaments d’amor omplin el mónsencer».


Solucionari> Han de marcar amb una creu totes les imatges.

SEGONA SESSIÓ


Com ho vius tu? I

Observa aquestes imatges:

Dibuixa un company o companya de classe. Encercla com és.

Escoltem i aprenem la cançó: « És un amic és» (Kairoi)

70

Com ho vius tu?M

Som diferent i tenim gust,,o diferent, perØaixØ n en fa ni millor ni pitjor.

alegre divertitentremaliat

nerviósrespectuósgenerós

obedient

trist

tranquilrondinaire

pinxo

trampós molest

egoista



> L’objectiu de la sessió és adonar-nos que som diferents enla nostra forma d’actuar i de pensar, i que tots mereixemrespecte.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> L’educador/a explica l’objectiu del que farem:adonar-nos que som diferents en la nostra formad’actuar i de pensar.

> L’educador/a treu del bagul unes imatges. Lesmostra, d’una en una: diferents objectes, menjarsi animals (pilota, corda de saltar, pizza, format-ge, gos, cavall), perquè els alumnes diguin quèels agrada i què no els agrada. Ho poden feralçant el dit.

> Proposem que els nens s’ordenin per ordre d’alçada, comsi anessin a fer-se una foto en què tots han de sortir.

> Remarquem el fet que som diferents i tenim gustos dife-rents, però això no ens fa ni millors, ni pitjors. Aquestesdiferències enriqueixen el grup, i són útils en diferentsmoments.


> Convidem els nens i nenes a resseguir la frase del llibrede l’alumnat.

• Som diferents i tenim gustos diferents, però això noens fa ni millors ni pitjors.

Material

> Imatges: pilota, corda de saltar, pizza, formatge, gos,cavall. (material d’aula)



> Per fer veure que som diferents, podem proposar-losaltres activitats com, per exemple, preguntar-los hàbits icostums familiars: Què feu els dissabtes a la tarda?Quins són els vostres entreteniments?, etc.

TERCERA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és constatar que, si respectem l’altretal com és, l’apreciem i l’estimem.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Observem la pàgina 70 del llibre de l’alumnat.

> L’educador/a proposa als nens i nenes que pensin enalgun company o companya.

> Els nens i nenes dibuixen aquesta persona.

> L’educador/a els demana que pensin en allò queels agrada del seus amics i que ho encerclin(generós, divertit, respectuós...). Ara els demanaque pensin si hi ha alguna cosa que no els aca-ba d’agradar i que ho encerclin (egoista, trist,rondinaire, trampós, molest...).

> L’educador/a remarca el fet que som diferents en moltsaspectes, però que, si respectem l’altre tal com és, l’apre -ciem i l’estimem. Pot escriure a la pissarra la frase incom-pleta «Si __________ l’altre tal com és, l’apreciem il’__________.» i les paraules soltes «respectem», «esti-mem», i convidar els nens i nenes a completar la frase:«Si respectem l’altre tal com és, l’apreciem i l’estimem».

Material



Descripció


• Escoltem i aprenem la cançó «És, un amic és»(Kairoi).

Material


> Lletra de la cançó «És, un amic és».

QUARTA SESSIÓ

És, un amic ésuna persona que estima com tu,que no fa prèdiquesd’aquelles dràstiques,sinó que et diu les coses claresposant’hi l’ànima.Perquè ell sap que tu ja sapsel gust amarg que té la veritat.Però que, en dir-te-la,ho fa amb el cor obert,és un amic teu i no té por perquè:ÉS, UN AMIC ÉSQUELCOM QUE COM MÉS SE’N TÉMILLOR ÉS.EL SOMRIURE QUE TRANSMETUN XIC DE MÚSICA,A CANTAR-LA SOM AQUÍ TU I JO.ÉS, UN GRAN COR ÉSQUELCOM QUE COM MÉS SE’N TÉ,MILLOR ÉS.OH, OH, OH, OH, OH, OH, OH, OH, OH,A CANTAR-LA SOM AQUÍ TU I JO.És, un amic ésel més preciós de tota companyia,i que t’ajudarà quan necessitis d’ell…Hi haurà vegades en què sembla impossibleperquè ell en té, l’amic en téallò per viure i que et manca a tu…T’empeny a caminari et deixa a tu guanyar.És un amic teu i això li basta.És, un amic ésun que t’estima i no et demana res.Les bogeries ell t’aguanta cada dia…Tant que a vegadeset voldria engegar a la via.Però és ell la teva pell.Per res del món mai no el canviaré.I ens barallarem i ens perdonarem,però per sempre és amic meu.

Kairoi


Pensa-hi! I

71

Pensa-hi!M

Fem un ninot!



> L’objectiu de la sessió és respectar les aportacions o ideesdels companys.

DESENVOLUPAMENT



• Fem un ninot!> L’educador/a proposa treballar per parelles per fer

un ninot amb plastilina. Han de posar-se d’acord enquina part fa cadascú i respectar el que fa l’altre.

> Després del treball per parelles, podem animar els nens inenes a passejar per les altres taules i observar els ninots

que han fet els altres companys. Els demanem que desta-quin el que els agrada. Procurem mantenir el mateix cli-ma de tranquil·litat mentre es fa aquest passeig.

> Després d’una estona, dialoguem sobre el que han fet icom s’han sentit. Poden servir preguntes com:

• Ens hem entès?

• Us agrada el ninot que ha sortit?

• Ens hem respectat?

Material

> Plastilina.


CINQUENA SESSIÓ


L’AJUDA. Un cop de màDescobrim II

Descobrimw

72

L’AJUDA. Un cop de mà

Aquestes vinyetes estan desordenades!

Fes memòria i ajuda la Maria a ordenar-les:

A

Completa la frase amb les paraules següents:

Un del∫ missatge∫ de é∫ que cala tot∫ el∫ qui hø .

Jesús ajudar necessitin

C

B

D

Descobrimw

73


Oi que era un homemolt bo, en Xalum?

Acaba de pintar el dibuix d’en Xalum.


> L’objectiu de la sessió és descobrir la importància dedonar un cop de mà a l’altre.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Maria: En la relació amb els altres és molt importantsaber-nos ajudar i donar un cop de mà. Quantes

vegades ens han hagut d’ajudar, oi? Mireu que em va passaramb el meu amic Jordi.

En Jordi no trobava el seu entrepà. En Jordi plorava ja quepensava que la mare s’havia oblidat de posar-li l’esmorzar. Joel vaig tranquil·litzar preguntant-li si l’havia buscat a totarreu. Ell deia que sí, i insistia que la mare se n’havia oblidat.

Tots dos vam treure tot el material de la motxilla i vam veureque l’entrepà s’havia quedat sota la roba d’educació física.

Una de les històries que més m’agrada llegir abans d’anar adormir és la que explicava Jesús sobre el bon samarità. Elssamaritans vivien a la regió de Samaria. Amb aquesta histò-ria del bon samarità, Jesús ensenyava als seus amics com calajudar els altres. Jo sempre la recordo quan he d’ajudar algunamic meu, com en Jordi. La voleu sentir?

«Hi havia una vegada un home que caminava per una carre-tera solitària. De sobte, uns lladregots dolents el van atacar.

–Ajudeu-me! Ajudeu-me! –cridava l’home.

Però no hi havia ningú a la vora. Aquells lladregots dolentsvan pegar-lo i el van ferir. Després li van robar tots els dinersi van fugir. El van deixar a la vora de la carretera.

–Uix! Uix! –cridava l’home.

Li feia mal tot el cos. No es podia aixecar. Es va quedar allà,a ple sol. No podia fer absolutament res. Aleshores va sentirunes passes. Cada cop s’acostaven més.

–Per fi vénen –pensà l’home.

SISENA SESSIÓ

Però les passes no es van aturar. Algú l’havia vist, però nos’havia parat a ajudar-lo!

–Ai! Aaii! –gemegava l’home.

Es trobava molt malament. Va passar una llarga estona. Ales-hores va tornar a sentir passes.

Cada vegada les passes s’acostaven més.

–Per fi ve algú –va pensar l’home.

Però les passes no es van aturar. Algú l’havia vist, però nos’havia parat a ajudar-lo!

L’home es trobava cada cop més malament. Ja es feia foscquan va sentir un altre soroll.

Clip, clop! Clip, clop! Algú s’acostava per la carretera dalt d’unase. Era un home d’un altre país, d’un país enemic. Quan vaveure l’home que estava ferit, però, es va aturar.

–Necessita ajuda –digué el viatger.

Així, li va netejar les ferides i les hi va embenar. Després el vacol·locar amb molta cura dalt del seu ase. Una mica mésendavant, van arribar a un hostal.

–Uns lladregots han ferit aquest pobre home. Han fugit ambtots els diners que duia –explicà el viatger a l’hostaler–. Hemde cuidar-lo.

L’endemà havia de continuar el viatge. Encara no havia arri-bat a lloc.

–Teniu, uns quants diners –digué el viatger a l’hostaler–. Espe-ro que n’hi haurà prou. Cuideu aquest home fins que ja esti-gui bé. Si en necessiteu més, us pagaré la resta quan passiper aquí de tornada.»

> Un cop s’ha vist la història del bon samarità,s’enceta un diàleg sobre la història.

• Qui explica la història del bon samarità als seus amics?• Què van fer els lladregots a l’home que caminava per

la carretera?• Què fan les dues primeres persones que passen prop de

l’home ferit?• La tercera persona que passa prop de l’home ferit, d’on

venia? Què fa amb l’home ferit?• A qui diu Jesús que hem d’ajudar?


sobre les paràboles.



Descripció> Després d’haver vist l’audiovisual i d’haver mantin-

gut el diàleg, fem l’activitat del llibre de l’alumnat,pàgina 72.

• La Maria diu: «Aquestes vinyetes estan desordena-des!».

• Fes memòria i ajuda la Maria a ordenar-les.> Cal que l’alumne ordeni les vinyetes enumerant-les: 1a,

2a, 3a i 4a vinyeta.


Solucionari> vinyeta A, número 2.> vinyeta B, número 4.> vinyeta C, número 3.> vinyeta D, número 1.


Descripció> Fem l’activitat de la pàgina 72 del llibre de l’alum -

nat.• Completa la frase amb les paraules següents: Jesús,

ajudar, necessitin.> Remarquem què ens vol dir Jesús amb la paràbola del

bon samarità. Jesús ens ensenya un missatge:Un dels missatges de Jesús és que cal ajudar a totsels qui ho necessitin.


> Diversitat de respostes: En les religions trobem perso-nes que són un model en qui fixar-nos i de qui apren-dre per fer el bé. No obstant això, hi ha personesbones que també ens ensenyen a estar atents alsaltres i ajudar-los en la necessitat, i que no responen acap creença religiosa. Aquestes persones també són unmodel a seguir.




> L’objectiu de la sessió és adonar-nos del sentiment de gra-titud que se sent quan comparteim les coses.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



> Hassan: Hola, amigues i amics! Sóc en Hassan. Usexplicaré una història molt bonica del meu país. És

la història d’un home que es deia Xalum, que era molt bo. Eraun home molt religiós i estava molt agraït per la vida. Haviadescobert que Déu volia que les persones s’ajudessin les unesa les altres. Tan agraït i content estava, que va decidir escriu-re un llibre.

–M’agradaria fer un llibre –pensava en Xalum– que contin-gués tots els poemes, antics i moderns, que canten la grande-sa de Déu.

Nit i dia, aquesta idea li voltava pel cap, des del matí fins alvespre. I en Xalum pensava que li caldrien molts diners, mol-tes jornades de treball, per publicar un llibre tan extens.

I a la fi va trobar una solució. Es va dedicar, any rere any, aestalviar tot el que podia guanyar. Els seus amics també lidonaven diners: els uns, molts; els altres, algunes monedes. Atots els ho agraïa en Xalum amb el mateix afecte. Així vaestar ben bé deu anys. Passats aquells deu anys havia aple-gat ja prou diners per començar l’edició.

Però aquells dies unes grans pluges van inundar la ciutat onvivia en Xalum i molta gent es va trobar sense aliments permenjar i sense casa on dormir. En Xalum no s’hi va pensargens ni mica i va repartir entre la gent els diners que havia

reunit. Déu era molt gran, però el més gran que havia fet erenles persones. En Xalum també pensava que el més importanteren les persones.Després es va posar a treballar de valent per recuperar el quehavia donat.Alguns anys més tard, una terrible malaltia va arribar alpaís. I en Xalum, una altra vegada, va repartir els seus dinersper ajudar la seva gent. Déu era molt gran, però el més granque havia fet eren les persones i són el més important.Per tercera vegada va començar el seu treball. S’havia fet velli es cansava molt, però l’esperança de veure acabat el seu lli-bre li donava forces. Finalment, al cap de vint anys, va poderenllestir la publicació del seu llibre. Tothom va lloar el seu tre-ball i els savis més notables del país en parlaren en els seuscongressos.Però la gent de la ciutat quan parlava d’en Xalum als seus fillsdeia sempre:–En realitat, en Xalum va fer tres llibres. I els dos primers sónencara millors que el tercer.

Els contes d’en Xalum, adaptacióhttp://www.jouscout.com/OP1C4.htm




• «Oi que era un home molt bo, en Xalum?».• Acaba de pintar el dibuix d’en Xalum.


SETENA SESSIÓ


Com ho vius tu? II

Com ho vius tu?M

74

Persones que ens ajuden:

Pinta el semàfor verd quan vegis que ajuden els altres ivermell quan vegis que ningú ajuda els que ho necessiten.

Acoloreix aquesta frase:



> L’objectiu de la sessió és identificar persones que ens aju-den.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Amb el suport d’imatges, extretes del bagul

(escombriaire, bomber, avis, mestres), establimun diàleg per identificar persones que ens ajudeni per saber en què ens ajuden. L’educador/a lesensenya d’una en una i inicia un diàleg:

• Sabeu qui surt en aquesta imatge?

• En coneixeu algun?

• A què es dedica?

• Creieu que és una persona que ajuda els altres? En què?

Material> Bagul.

> Imatges: escombriaire, bomber, avis, mestres (materiald’aula).

Solucionari> Escombriaire: manté la ciutat neta, perquè en gaudim.> Bomber: apaga el foc, extreu l’aigua, rescata persones en

moments de perill.> Avis: vénen a buscar-te a l’escola, et cuiden, ajuden els pares.> Mestre: t’ajuda a créixer, a aprendre, t’escolten, t’ensenyen.



• Pinta el semàfor verd quan vegis que aju-den els altres i vermell quan vegis que nin-gú ajuda els que ho necessiten.


VUITENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és adonar-nos que ajudar els altresens fa feliços.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Dividim l’alumnat en cinc grups.> Traiem del bagul unes imatges.

Es dóna a cada grup una imatge d’alguna perso-na que necessita ajuda (algú que té fred; gana;que ha caigut a terra; algú que està sol; avi oàvia dret en una parada d’autobús).

> Cal que els membres del grup discuteixin entreells de quina manera podrien ajudar la personaque surt a la imatge.

> Un cop acabat el diàleg en grups, es fa la posada encomú, dinamitzada per l’educador/a.

• Quina imatge teniu?• Com podem ajudar aquesta persona?• Si ho féssim, com ens sentiríem?

Material> Bagul.> Les imatges de persones que necessiten ajuda: algú que

té fred; gana; que ha caigut a terra; algú que està sol; avio àvia dret en una parada d’autobús (material d’aula).



• Acoloreix aquesta frase:Ajudar els altres em fa feliç!


Solucionari> Semàfor verd:

• Situació a l’escola: un nen n’ajuda un de més petit acordar-se les sabates.

• Situació a l’escola: un company amb la cama enguixa-da i un altre que li porta la motxilla.

> Semàfor vermell:• Situació a casa: un germà para taula i l’altre juga, sen-

se ajudar.• Situació al parc: un nen es fa mal, però els altres no li

fan cas i continuen jugant.

NOVENA SESSIÓ


Pensa-hi! II

Pensa-hi!M

75

Ets capaç de trobar en aquesta sopa de lletres lesactituds de compartir, ajudar, compadir i consolar?

Completa la frase amb aquestes paraules:

A la Maria li agrada molt lahistòria del

. Aquesta història l’explicava

al∫ seu∫ amic∫. Aquest relat en∫ ensenya a

el∫ altre∫.

ajudar bon samarità Jesús

C O N S O L A R RI O H F L U S I OS R M E A E T A SF U R P F R H J AO S G T A M E U RC X I P I D B D EN L M V D J I A JT O D S N E S R NC T J O M P A R T



> L’objectiu de la sessió és aprofundir en les actituds queens ajuden a millorar la relació amb els altres.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a parla d’actituds que han anat sor-

tint en la unitat relacionant-les amb els diferents perso-natges de les històries explicades:• Compartir: donar una part del que tenim a les persones

que ho necessiten, com va fer en Xalum (va donar elsdiners que havia recollit per ajudar la gent del poble).

• Ajudar: fer coses per facilitar la vida a les personesque ens envolten, com vam fer en grups amb les imat-ges de les persones que necessitaven ajuda.

• Compadir: patir amb la persona necessitada, com vafer el bon samarità (li va saber greu veure un homeapallissat i el va ajudar).

• Consolar: estar al costat i escoltar algú que pateixdonant-li suport, com va fer el bon samarità ambl’home a qui ningú no feia cas.

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 75.• Ets capaç de trobar en aquesta sopa de lletres les

actituds de compartir, ajudar, compadir i consolar?


Solucionari

C O N S O L A R R

O I

M T A

P R J

A U

P D D

M I A

O R

C

DESENA SESSIÓ



Descripció> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina

75.• Completa la frase amb aquestes paraules: ajudar,

bon samarità, Jesús.

Solucionari> A la Maria li agrada molt la història del bon samarità.> Aquesta història l’explicava Jesús als seus amics.> Aquest relat ens ensenya a ajudar els altres.



EL PERDÓ. Una altra oportunitatDescobrim III

Descobrim

EL PERDÓ. Una altra oportunitat

w

76

1 el noi se’n va lluny de casa amb els diners

2 aviat va malgastar tots els diners

3 el fill cuida porcs i passa gana

4 perdona’m pare, m’he equivocat

Aquesta és la història d’un pagès quetenia dos fills. Els fills treballaven molt iun bon dia el més petit va demanar al

seu pare la seva part de diners i vamarxar, volia divertir-se...

Relaciona aquestes vinyetes amb les frases fent fletxes:

Descobrim


w

77

CODI:

A = 1

E = 2

I = 3

O = 4

U = 5

Y = 6

M = 7

K = 8

P = 9

Desxifra el missatge següent:

6 4 7 8 3 9 9 5 R = D 3 1 D 2 L 9 2 R D 4


> L’objectiu de la sessió és adonar-nos que perdonant i sen-tint-nos perdonats ens trobem més bé i més feliços.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Maria: Fa uns anys al meu poble hi havia una famíliaamb dos fills, tots ells molt treballadors, fins que arribà

un dia que el més petit dels dos s’enfadà amb el pare i demanàtots els diners que li pertanyien i decidí marxar de casa.

El fill gran l’ajudava a treballar les terres. El petit, però, digué:

–Dóna’m ara la part que em correspon dels teus diners. Tincganes de divertir-me.

Això va entristir el seu pare, però li va donar els diners. El noise n’anà ben lluny de casa. La diversió no va durar gaire:

aviat es va haver gastat tot els diners. El noi va trobar feina.Donava menjar als porcs. Tenia tanta gana que s’hauria ati-pat amb el menjar dels porcs.A més, se sentia molt desgraciat.–Aquesta situació és absurda –pensà a la fi–. Per què no torno acasa? Allà ningú no passa gana. Diré al pare que em sap moltgreu haver malgastat tots els seus diners. No em mereixo formarpart de la família, però potser em deixarà treballar per a ell.I se n’anà cap a casa.Durant tot aquest temps, el pare havia esperat la tornada delseu fill. I vet aquí que ara s’acostava per la carretera!Va sortir corrents a rebre’l.–Ho sento pare. Ho sento molt –digué el noi–. No em merei-xo formar part de la família.Però el seu pare simplement l’abraçà i el besà.–Porteu roba per al meu fill –cridà–. Vestiu-lo! Farem una fes-ta! El meu fill ha tornat a casa, i això em fa tan feliç! Pensavaque l’havia perdut, però ara l’he retrobat.

ONZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és descobrir el perdó en la festa delYom Kippur.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> Busquem al DVD l’àudio corresponent.

Jacob: Avui al pati de l’escola dos companys s’han barallat.La mestra ha fet una assemblea per parlar del que havia pas-sat. Els ha dit que no han d’arribar a les mans, cal dialogarper trobar un acord. Després els ha demanat que es perdones-sin. Mentre la mestra explicava tot això m’ha fet pensar enuna de les festes que celebrem a casa meva: el Yom Kippur odia del perdó.

En la festa del Yom Kippur, que es fa a l’inici de l’any, fem unarevisió de com ha anat l’any, en què ens hem equivocat i aqui hauríem de demanar perdó. Després fem el propòsit demillorar per no tornar-nos a equivocar. Els adults durant totun dia no mengen res; ho anomenen dejuni.

Aquesta festa del perdó que celebrem a l’inici del curs, inten-tem recordar-la al llarg de l’any per no barallar-nos.


sobre la festa del Yom Kippur.




• Desxifra el missatge següent.


Solucionari> CODI:

Missatge: 647 83995R = D31 D2L 92RD4

Solució: YOM KIPPUR = DIA DEL PERDÓ

A = 1 E = 2 I = 3 O = 4 U = 5Y = 6 M = 7 K = 8 P = 9


sobre les paràboles.




• Relaciona aquestes vinyetes amb les frases fent fletxes.


Solucionari> El noi se’n va lluny de casa amb els diners. vinyeta 1a> Aviat va malgastar tots els diners. vinyeta 2a> El fill cuida porcs i passa gana. vinyeta 3a> Perdona’m, pare, m’he equivocat. vinyeta 4a

DOTZENA SESSIÓ


Com ho vius tu? III

Com ho vius tu?M

78

Respon les preguntes següents pintant les paraules:

• Què has sentit quan t’han perdonat?

Enganxa l’actitud correcta en cada situació:

alegria tranquil·litat tristesa neguit confiança por

alegria tranquil·litat tristesa neguit confiança por

• Què sents quan perdones?



> L’objectiu de la sessió és descobrir què sentim quandemanem perdó i quan perdonem.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a pregunta als alumnes sobre diferents situa-

cions reals en què els han hagut de perdonar o en quèells han perdonat.• Sentiu tots vosaltres els mateixos sentiments quan per-

doneu?• Com us sentiu?• Sentiu els mateixos sentiments quan us han perdonat?• Com us sentiu?



Respon les preguntes següents pintant les paraules.

> Quan han identificat els seus sentiments en relació ambles situacions en què perdonen o són perdonats, els con-videm a pensar en una situació real de la classe.

> Els demanem que pensin en algun company o companyaa qui creuen que haurien de demanar perdó i per què. Elspodem dir: «En un paper escriu a qui demanaries perdóde la classe i per què.»

> És important que hi escriguin també el seu nomperquè caldrà poder-los identificar. Els papers esguardaran per fer-los servir en l’activitat de «Pen-sa-hi!». Els podem ficar al bagul, dins d’un sobre,per exemple.

Material


> Un paper petit per a cada alumne o alumna.

TRETZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és identificar situacions justes iinjustes.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a distribueix els alumnes en cinc grups.> L’educador/a planteja una situació a cada grup i

li dóna una imatge extreta del bagul.1. Una colla d’amics rient d’un nen.

2. Dos nens enfadats l’un amb l’altre.

3. Una nena plorant sola.

4. Una nena contestant als pares.

5. Un nen llençant un paper a terra.

> Conviden els alumnes a parlar-ne i a explicar què farienen cada cas.

> Obrim un diàleg:• Quina imatge teniu? Què passa?• Com creieu que se senten les persones que hi surten?• Què faríeu vosaltres?

Material> Les cinc imatges, mida DIN A5. (material d’aula)

> El bagul.



• Enganxa l’actitud correcta en cada situació.> Observem les imatges que hem comentat en grup. Convi-

dem els nens a buscar l’adhesiu que reflecteixi l’actitudcorrecta i a enganxar-lo al costat de cada imatge del llibre.


> Adhesius (llibre de l’alumnat).

Solucionari1. Una colla d’amics rient-se d’un altre. / 1. Tots jugant

amb aquest altre.

2. Dos nens enfadats l’un amb l’altre. / 2. Dos nenes com-partint una joguina.

3. Una nena plorant sola. / 3. Un nen abraçant-la.

4. Una nena contestant als pares. / 4. Una nena escoltantels pares.

5. Un nen llençant un paper a terra. / 5. Un nen un llen-çant paper a la paperera.

CATORZENA SESSIÓ


Pensa-hi! III

Pensa-hi!M

Festa del Perdó.



> L’objectiu de la sessió és viure una experiència sobre elperdó.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> L’educador/a convida la classe a col·locar-se encercle. Els motiva a viure la festa del perdó.

> Recuperem els papers en què cada nen i nena va escriu-re a qui volia demanar perdó i per què.

> Els anem llegint. El propietari del paper fa unaabraçada a qui ha demanat perdó.

> Cantem la cançó «És, un amic és» (DVD del pro-fessorat).

Material> Papers del perdó de cada nen.

QUINZENA SESSIÓ

Interioritzem



DESENVOLUPAMENT


Descripció> Ambientació: A l’espai on ens trobem, podem

posar en un lloc visible els objectes que hem anat fent ser-vir al llarg de la unitat. Si tenim la possibilitat de fer-ho,podem encendre una espelma i enfosquir un xic l’espai.

79

Interioritzem

Ajudar els altres em fa feliç!

SETZENA SESSIÓ



> Un cop tinguem l’ambient adequat, parlem amb veu suau,però ferma; amb un ritme pausat, però no com per endor-miscar. Anem fent recordatori del que s’ha viscut al llargde la unitat.





A mesura que jo vagi parlant, podeu imaginar i recordarel que hem anat dient i el que hem anat veient.

Recordeu que vam dir que som diferents i tenim gustosdiferents, però que això no ens fa ni millors ni pitjors, sirespectem l’altre tal com és, l’apreciem i l’estimem.

També hem escoltat un dels missatges de Jesús que deia:«Cal ajudar tothom qui ho necessita», com va fer el bonsamarità.

Quan ajudem els altres es crea dins nostre un sentiment:la felicitat i la sensació de fer una cosa ben feta; per aixòdèiem que ajudar els altres em fa feliç.

Per acabar, vam parlar del perdó amb la festa del YomKippur i vam entendre que quan demano perdó o perdo-no em sento millor.



> Després d’aquesta meditació, fem una dinàmica vivencialdel que s’ha treballat en aquesta unitat.

> Hi ha diferents personatges, representats pels mateixosalumnes, que necessiten un cop de mà. Cal ajudar cadas-cú de la manera que ho necessiti.

> L’educador/a, abans de començar la interiorització final,haurà parlat amb cinc alumnes perquè representinaquests personatges. Després de cada interpretació, calque un voluntari doni un cop de mà al personatge.

• Personatge cec: un alumne/a fa de persona cega quenecessita anar d’una punta de l’aula fins a la sortida,però ensopega amb les coses que hi ha pel mig. Neces-sita un cop de mà! Algun voluntari/a?

• Personatge malalt: un alumne/a fa de persona malal-ta que necessita anar a un hospital, però no pot nicaminar. Necessita un cop de mà! Algun voluntari?

• Personatge que no té diners: un alumne/a fa de per-sona que no té diners i que necessita menjar per a ell/ai per als seus fills. Necessita un cop de mà! Algunvoluntari?

• Personatge que està sol: un alumne/a fa de personagran que està sola i trista. Necessita parlar amb algúde les seves coses i tenir algun amic. Necessita un copde mà! Algun voluntari?

• Personatge estranger: un alumne/a fa de personaestrangera que no entén la nostra llengua i que volsaber on és l’estació de tren per anar a la seva nova fei-na. Necessita un cop de mà! Algun voluntari?

> Finalment, l’educador/a escriu en un lloc visible: «Ajudarels altres em fa feliç!».

> Deixem una estona, amb música suau, per poder llegir«per dins» a poc a poc, per tancar els ulls, per mirarembadalits la flama de l’espelma... i interioritzar-ho.

Material> Espelmes.


> Imatges treballades.

134 ud 6 El compromís

Unitat 6. EL COMPROMÍSDurada: 16 sessions


• Conèixer persones compromeses perquè volen un món més just.• Identificar situacions injustes de la vida.• Veure el compromís amb la natura i considerar-la obra i expressió de Déu.• Adonar-se de la necessitat de comprometre’s amb el respecte a la natura perquè és font de vida.• Descobrir el compromís d’algunes persones perquè els infants puguin gaudir dels seus drets.• Prendre consciència de les persones que ens ajuden cada dia.• Prendre consciència de les oportunitats que tenim.• Saber agrair l’esforç que fem quan ajudem els altres.• Respectar i valorar els moments d’interiorització proposats.• Participar en diàlegs i converses senzilles.• Gaudir de l’audició de contes i música.

2. CONTINGUTS

• Compromís social: un món just.• Compromís amb la natura i el medi ambient: obra de Déu.• Compromís amb el món dels infants: centre obert.

• Visionat de muntatges audiovisuals.• Conversa i diàleg senzills.• Relació de diferents elements de l’entorn religiós (relats, persones, etc.) amb el compromís social, de la natura i dels

drets dels infants.• Relació de situacions de l’entorn propi amb els elements treballats de l’entorn religiós.• Audició de contes.

• Escolta atenta.• Respecte i valoració de les opinions dels altres.• Interès per conèixer els elements treballats (relats, persones) de l’entorn religiós.• Respecte i valoració de la diversitat de respostes al fet religiós.• Respecte pels diferents elements treballats de l’entorn religiós.• Participació i col·laboració en les activitats proposades (en grup o individualment).• Respecte pel material.



• Competència comunicativa lingüística i audiovisual.– Expressar i comprendre missatges orals i visuals.– Expressar oralment sentiments i experiències pròpies.– Adquirir lèxic propi de l’entorn religiós i social.

• Competència d’aprendre a aprendre.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.– Desenvolupar la memòria.– Desenvolupar estratègies per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

• Competència d’autonomia i iniciativa personal.– Saber comunicar-se dins d’un grup per obtenir un objectiu comú.– Exposar opinions pròpies, sentiments i vivències.– Adquirir l’habilitat d’obtenir informació.

• Competència social i ciutadana.– Manifestar actituds de respecte i d’interès vers la diversitat de respostes davant del fet religiós.– Prendre consciència dels diferents àmbits i grups socials i de les formes de contribuir al seu desenvolupament i la

seva millora.– Identificar, analitzar i rebutjar les situacions d’injustícia i de discriminació, sensibilitzant-se davant de les necessitats

de les persones i grups més desafavorits.


EL COMPROMÍS

UN MÓN JUST LA NATURA EL MÓN DELS INFANTS

Tothom mereix serfeliç.La història deMuhàmmad.El testimoni delgermà Adrià Trescents.

La natura com a regali expressió de Déu.El compromís que neixen viure la natura coma regal.Jacint Verdaguer(«Canigó»)

La dedicació alsinfants i els seus drets.El voluntariat.Vicenç Ferrer.



• Escoltar el relat de Muhàmmad. GG• Respondre un breu qüestionari de comprensió sobre el relat de Muhàmmand. I• Escoltar el relat de l’Adrià Trescents. GG• Respondre un breu qüestionari de comprensió sobre el relat de l’Adrià Trescents I• Visionar un audiovisual sobre situacions justes i injustes. GG• Identificar situacions justes i injustes. GG• Viure una situació justa o injusta. PG• Conèixer frases que ens conviden a fer un món just. GG/I• Pintar un paisatge de natura. I• Realitzar una activitat interactiva amb suport informàtic. GG• Dibuixar un paisatge natural agradable. I• Buscar diferències. I• Identificar els sons de la natura com a agradables. GG• Visionar un audiovisual sobre Vicenç Ferrer. GG• Completar frases. I• Visionar un audiovisual sobre un centre obert. GG• Respondre un breu qüestionari sobre l’audiovisual del centre obert. I• Escoltar la història del Dani. GG• Completar les frases amb noms de persones. I• Confrontar dues imatges (primer món i tercer món). GG• Pensar en l’esforç que es fa quan s’ajuda algú. GG/I• Interioritzar el sentit més profund del que comporta el compromís. GG/I


• Mostra curiositat i interès pel fet religiós.• Mostra interès per relacionar els diferents elements de l’entorn religiós (relats, persones) i social amb les diferents reli-

gions (act. 1, 2, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17).• Coopera en la realització d’activitats en grup (act. 5).• Reconeix situacions de l’entorn propis relacionades amb els elements treballats de l’entorn religiós (act. 3, 4, 5, 6, 9,

10, 11, 14, 15, 16, 17, 18).• S’engresca a voler millorar el món (act. 18).• Participa en diàlegs i converses senzilles (act. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 13, 14).• Respecta i valora els moments d’interiorització proposats (act. 17, 18).






Les pàgines inicials mostren el món ple de contrastos en què vivim. A diferència de les altres unitats, eixamplem el puntde vista i la realitat de referència, ara molt més global.Aspectes que cal destacar:• Les diferents realitats de contrast:

– Natura exuberant – natura cremada (incendi)– Nens jugant (feliços) – nens en tallers (explotació infantil)– Cases de barris residencials – barraques, carrers sense asfaltar, etc.– Menjar abundant – persones afamades

• L’embolcall del món, a mode d’hàlit, que simbolitza la VIDA, la Realitat superior, Déu, etc.• L’actitud reflexiva dels personatges davant d’aquesta realitat.• Les mans oferents que surten del món –com si fossin les de Déu– i la pregunta que es llança: «I tu, què en penses?».

A partir de les imatges podem establir un petit diàleg per adonar-nos dels coneixements previs dels alumnes.La frase sintetitza el contingut de la unitat:

L’experiència religiosa porta al compromís amb la Vida.

6 El compromí∫

L’experiència religiosa porta al compromís amb la Vida.

CREIXEM I ENS FEM GRANS!Descobrim I


> L’objectiu de la sessió és conèixer persones compromesesperquè volen un món més just.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Hassan: Hola, amigues! Hola, amics! Avui volem com-partir amb vosaltres un altre tresor. Sabeu una cosa? Hi

ha moltes persones que pensem que el món on vivim és mera-vellós! Hi ha tantes coses boniques! Però també és veritat que notothom al món és feliç, ni té les mateixes oportunitats per ser-ho!La Maria, en Jacob, la Sita, en Hatsuko, jo mateix i molts d’altrescreiem que la vida és per ser feliç i que ens hem d’esforçar amillorar aquelles coses del nostre món que no funcionen!

Hi ha moltes persones que cada dia intenten fer que el mónsigui encara més bonic.

Us explicaré una petita història que va passar fa molts i moltsanys. Us parlaré d’una persona que es deia Muhàmmad.Muhàmmad era un home molt bo, que va escoltar el queAl·là, el seu Déu, li deia. Va dedicar la seva vida a portar unanotícia que havia de canviar el cor de molta gent.

Muhàmmad estava neguitós i patia. Donava moltes voltes auna cosa que li preocupava molt. Veia que hi havia personesa qui els agradava fer el mal; es barallaven perquè ells erend’un poble i els altres d’un altre; lluitaven per les terres i pelsramats; uns eren rics i els altres pobres; n’hi havia que erenesclaus i eren maltractats.

Muhàmmad sovint escoltava al fons del seu cor i teniamolt clar que «entre els homes i les dones Al·là va posarbondat i amor». Aleshores va sentir amb força la necessi-tat d’anunciar i d’ensenyar a la gent que totes les personess’havien d’estimar i que havien de viure com si fossin unagran família. Si les persones escoltaven el seu cor, desco-bririen que això és el que Al·là volia. Tothom tenia dret aser feliç!

UN MÓN JUST

82

• Com es diu el protagonista de la història d’en Hassan?

A Martí.B Muhàmmad.C Oriol.

• Com era Muhàmmad?

A Era un home dolent.B Era un home que s’enfadava molt.C Era un home molt bo.

• Què li preocupava?

A Les persones que feien mal.B Tenir la Play Station.C Anar a Port Aventura.

• Segons Muhàmmad, a què tenen dret totes les persones?

A Tenen dret a donar cops de puny.B Tenen dret a ser felices.C Tenen dret a riure’s dels altres.

Descobrimw

Encercla la resposta correcta:

Muhàmmad creia que tothom tenia dret

a ser feliç.

UN MÓN JUST

83

• Com es diu el protagonista de la història de la Maria?

A Adrià Trescents.B Muhàmmad.C Oriol.

• Com era l’Adrià Trescents?

A Era un home dolent.B Era un home que s’enfadava molt.C Era un home molt bo.


A Els malalts, la gent sense diners...B Tenir molts caramels.C Anar a Eurodisney.

• Segons l’Adrià Trescents, a què tenen dret totes les persones?

A Tenen dret a rondinar per tot.B Tenen dret que els estimin

i a ser felices.C Tenen dret a no ajudar ningú.

Descobrimw

Encercla la resposta correcta:

Adrià Trescents va dedicar tot el seu temps a estimar

persones necessitades.


PRIMERA SESSIÓ


Tots formaven una sola família, la Ummah. S’havien d’ajudarentre ells i tothom tindria lloc en aquesta gran família. Ningúno havia de passar gana i havia de regnar la justícia i la pauentre tots.

Muhàmmad va dedicar la seva vida a portar aquesta notíciai a animar la gent a descobrir que aquest era el veritablecamí de la felicitat!

Informació per a l’educador/a> A l’annex sobre les religions, pàgina XX, trobareu infor-

mació sobre el profeta Muhàmmad (Mahoma).



Descripció> L’educador inicia un diàleg sobre la història d’en

Muhàmmad:

• Com es diu el protagonista de la història d’en Hassan?

• Com era Muhàmmad?


• Segons Muhàmmad, a què tenen dret totes les perso-nes?


• Encercla la resposta correcta.

Solucionari> B- Muhàmmad

> C- Era un home molt bo.

> A- Les persones que feien el mal.

> B- Tenen dret a ser felices.




> L’objectiu de la sessió és conèixer persones que dediquentot el seu temps a estimar els altres.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Maria: Fa pocs anys va morir un home molt bo. Esdeia Adrià Trescents i era germà de La Salle. Al llarg

de la seva vida havia fet de professor en diverses escoles deCatalunya (Cambrils, Barcelona, Badalona...).

L’Adrià sabia que totes les ciutats tenien una part trista. Sem-pre hi havia persones (dones, homes, nens i nenes) amb quiningú no volia estar. Eren malalts, gent vinguda d’altres països,gent d’altres races, gent sense diners... El germà Adrià creia queaquelles persones també mereixien que algú les escoltés, quealgú estigués per elles... En una paraula, que algú les estimés.Déu vol que les persones s’estimin i siguin felices!

Així doncs, va decidir dedicar tot el seu temps a estimar aquestespersones. Però, com? Ell sabia que moltes coses no les podria can-viar, però algunes sí. Voltava pels carrers i sabia la vida de moltespersones, perquè les escoltava. Aconseguia ajudes per a nensmalalts, famílies sense diners... Va fer molts amics! Quan els seusamics, els pobres, els malalts, es trobaven amb ell, sabien quel’Adrià els escoltaria com un germà, i que es preocuparia per ells.

Va estar 30 anys passejant pels carrers de Barcelona i com-partint moltes estones amb els seus amics.


sobre el Germà Adrià Trescents.



Descripció> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 83: obser-

vem la imatge de la història que ha explicat la Mariasobre l’Adrià Trescents.• Adrià Trescents va dedicar tot el seu temps a esti-

mar persones necessitades.> L’educador/a enceta un diàleg per determinar el

nivell de comprensió de l’alumnat:• Com es diu el protagonista de la història de la Maria?• Com era l’Adrià Trescents?• Què li preocupava?• Segons l’Adrià Trescents, a què tenen dret totes les per-

sones?> L’educador convida els alumnes a trobar la res-

posta correcta.• Encercla la resposta correcta.

SEGONA SESSIÓ


Solucionari> A- Adrià Trescents

> C- Era un home molt bo.

> A- Els malalts, la gent sense diners...

> B- Tenen dret que els estimin i a ser felices.


Com ho vius tu? I

Encercla de color blau les imatges que considerisjustes i de color vermell les que consideris injustes.

No hi ha dret!

84

Com ho vius tu?M

UN MÓN JUST


> L’objectiu de la sessió és identificar situacions injustes dela vida.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Sita: Tots nosaltres tenim algú que ens estima, tenimuna casa on vivim, anem al metge quan ens trobem

malament, ens comprem la roba que necessitem, anem al

cinema, tenim un cotxe, un telèfon mòbil... tots nosaltrestenim molta sort i ens sentim agraïts de tenir tot això. Però hiha persones que no tenen tanta sort, perquè potser no tenenalgú que els estimi, o no tenen casa, no poden anar al metgequan estan malalts, només mengen una vegada al dia... Lasituació d’aquestes persones és injusta. Totes les personesd’aquest món haurien de tenir casa per viure, persones al seucostat que les estimin, poder anar al metge... tot això per viu-re una vida feliç i digna. Algunes persones tenen massa cosesper a elles soles i d’altres gairebé no tenen res, això és injust!


TERCERA SESSIÓ



Descripció> L’educador/a mostra imatges de diferents situacions so -

cials: nen cosint pilotes, malalt mal atès o desatès, malaltatès en un hospital, nena amb ordinador i mòbil, perso-na menjant al carrer, persona menjant en una taula.

> S’enceta una conversa sobre si els nens i nenesconsideren les imatges que veuen justes o injus-tes. Poden servir preguntes com ara:

• Heu entès què vol dir una situació justa i una situacióinjusta?

• Què es veu en la imatge?• És una situació justa o injusta? Per què?• Etc.

Material> Imatges: nen cosint pilotes, malalt mal atès o desatès,

malalt atès en un hospital, nena amb ordinador i mòbil,persona menjant al carrer, persona menjant en una tau-la (material d’aula).



• Encercla de color blau les imatges que consi-deris justes i de color vermell les que conside-ris injustes.

> A mesura que van encerclant les imatges, iniciemun diàlog a partir de les seves respostes.

Material


Solucionari

> Situacions justes: malalt atès en un hospital, nen ambordinador i mòbil, persona menjant en una taula.

> Situacions injustes: malalt mal atès o desatès, nen cosintpilotes, persona menjant al carrer.


> Es tracta de confrontar la pròpia realitat amb les situa-cions d’injustícia que es viuen en l’entorn proper o mésllunyà.

> Aprofitem la conversa per introduir el concepte de justí-cia social: aquell estat que permet que totes les personesd’una comunitat tinguin les mateixes oportunitats perdesenvolupar-se i integrar-se en la societat.

> Una forma de veure si una situació és injusta o no ésanalitzar-ne les conseqüències.

> Es poden utilitzar els diaris en paper o digitals per veurenotícies actuals.


> L’objectiu de la sessió és viure personalment situacions jus-tes i injustes.


Descripció

> L’educador/a convida a fer un joc: No hi ha dret!

> L’educador/a distribueix els alumnes en cinc grups i elsproposa un repte:

• Cada grup ha de pintar el dibuix que se li donarà de lamillor manera possible.

> Normes:

• Cada grup tindrà uns colors, però li’n faltaran d’altres.

• Cada grup tindrà una quantitat determinada de diners.

• Si li falten colors, els haurà d’aconseguir en altresgrups. Cada color val 1€.

• Cada grup té 15 minuts per aconseguir els colors queli falten i completar el dibuix.

> Material per a cada grup:• Grup A: té 3 llapis de color vermell, 3 de color blau i 3

de color groc; té 10 €.• Grup B: té 3 llapis de color verd i 3 de color marró; té 8 €.• Grup C: té 2 llapis de color rosa; té 2 €.• Grup D: té 2 llapis de color taronja; té 1 €.• Grup E: té 2 llapis de color negre; té 1 €.

> En finalitzar el joc iniciem una conversa:• Hem aconseguit pintar tots el dibuix?• Què ha passat? Quines situacions s’han donat?• Com ho hem solucionat?• Algú ha compartit?• Etc.

> L’educador/a conclou la sessió aportant una reflexió. Potservir aquesta: «El que hem viscut durant el joc és sem-blant al que passa al món, als pobles i a les ciutats.Alguns tenen moltes coses i d’altres ben poques. Sónsituacions injustes i fan que no tothom sigui feliç».

QUARTA SESSIÓ


Pensa-hi! I

85

. COMPROMÍS: Quan algú decideix fer un acció de formacontinuada, diem que pren un compromís.

Pensa-hi!M

Què ajudarà a tenir un món més just? Enganxa-hiles idees!

UN MÓN JUST


> L’objectiu de la sessió és saber què és una persona com-promesa.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a presenta als nens frases de dife-

rents fonts (textos sagrats, personatges famosos,refranys, etc.). Les pot escriure a la pissarra, enuna cartolina o en un paper d’embalar, projectar-les, etc.

> Algunes frases conviden a fer un món just.• «Dóna el que tinguis als pobres». (cristianisme)• «El que et passa a tu no és el meu problema».

• «Aquells qui donen el que és seu per amor als altressón com un jardí plantat sobre un turó». (islamisme)

• «Doneu a qui ho necessiti, estimeu sense límits.». (cris-tianisme)

• «Obre les mans al teu germà i als pobres que hi hagi alteu país». (judaisme)

• «Primer jo, després jo i sempre jo».> Llegim les frases d’una en una, les expliquem i les comen-

tem per ajudar els alumnes a comprendre-les bé.> Preguntem quines d’aquestes idees ajuden a tenir un món

més just.> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 85.

• Què ajudarà a tenir un món més just? En -ganxa-hi les idees!

CINQUENA SESSIÓ

Material> Dibuix per pintar on s’indiqui amb números els colors

que cal fer servir: 1) vermell, 2) groc, 3) blau, 4) verd,5) marró, 6) rosa, 7) taronja, 8) negre (material d’aula).

> Colors (vermell, groc, blau, verd, marró, rosa, taronja,negre).

> Encunys de monedes d’1€ (material d’aula).


LA NATURADescobrim II

Descobrimw

86

LA NATURA

Pinta aquest paisatge de la manera més bonicaque se t’acudeixi.

. La natura és una expressió de l’amorosa Realitat divina. Si l’observem i la contemplem, ho descobrirem. El nostre compromís amb la natura serà d’allò més natural!

Descobrimw

87

LA NATURA Fem una activitat amb l’ordinador!Has d’estar molt atent per

completar les frases.

Contornejant la Coma d’Or herbosasegueixen la riera de Font Viva,

per una branca de la seva verda ribaescalant la muntanya de Carlit.

Quaranta estanys blavosos el coronen,quaranta estanys de virginal puresa;

en cadascun d’ells amb tota la seva bellesaes miren tots els astres de la nit.

Jacint Verdaguer tenia un profund coneixement i una profunda estima per la .

Una de le∫ cose∫ que mé∫ liagradava era fer llargue∫excursion∫ pel∫ Pirineu∫ i descobrir en la natura el regal de .

Canigó


> L’objectiu de la sessió és veure el compromís amb la natu-ra i considerar-la obra i expressió de Déu.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial

Descripció



Sita: Hola, amics i amigues, acabo de tenir una esto-na fenomenal! He estat meditant i he estat pregant.

Quina pau i quina tranquil·litat! Em sento tan bé!

Per a nosaltres, els hindús, tot el que existeix és expressiód’una grandiosa i amorosa Realitat divina.

Sita es troba en un context natural: meditant a la vorad’un llac o riu, se sent la remor de l’aigua que corre, elvent suau, música tranquil·la oriental...De mica en mica obre els ulls i comença a parlar:

SISENA SESSIÓ

> Llegim la frase del peu de pàgina:

• Quan algú decideix fer un acció de forma continua-da, diem que pren un compromís.

> Parlem del que pot ser un compromís:

• Fer una acció per millorar el nostre entorn.

• Fer una acció per estar bé amb els amics.

• Fer una acció a casa per ajudar en les tasques domès-tiques.

• Etc.

Material> Adhesius de les frases (llibre de l’alumnat).> Llibre de l’alumnat.

La natura és un lloc ideal per meditar i per pregar, perquèella mateixa, els arbres, les flors, les abelles, l’aigua... sónexpressió d’aquesta Realitat. Els nostres temples, les nostresfestes, els nostres costums, tenen sempre elements de lanatura.

Per això a mi em costa d’entendre com hi ha persones que lafan malbé sense cap motiu o amb l’únic motiu de treure’n pro-fit egoistament.

Sí, la natura és un gran regal.

La natura ens fa sentir éssers vius i éssers estimats per la Rea-litat divina.

A la natura mateixa podem trobar el secret de la vida... Calobservar-la, fixar-s’hi i no anar tan de pressa!

Si ho fem, l’estimarem d’allò més, ens hi trobarem com acasa i el nostre compromís amb la natura serà d’allò mésnatural!


> A l’annex de la UD6, pàgina XX, trobareu informaciósobre la relació entre el budisme i la natura.

Material

> Bagul.



Descripció> Obrim el llibre de l’alumnat a la pàgina 86.

> Mirem el dibuix i llegim la frase que hi ha escrita:• «La natura és una expressió de l’amorosa

Realitat divina.Si l’observem i la contemplem, ho descobrirem.El nostre compromís amb la natura seràd’allò més natural!»

> Fem l’activitat del llibre de l’alumnat, pàgina 86:• Pinta aquest paisatge de la manera més bonica que

se t’acudeixi.


> Diversitat de respostes: En les diferents religions lanatura és obra i expressió de Déu, un regal per a lespersones perquè puguin gaudir-ne, tenir-ne cura, res-pectar-la... Però hi ha persones que no són religiosesque també estimen la natura, en gaudeixen, en tenencura, treballen per respectar-la. Per a elles, la naturatambé és font de vida. A aquestes persones els agradamantenir el medi ambient en harmonia.



> L’objectiu de la sessió és veure el compromís amb la natu-ra per considerar-la expressió de Déu.

DESENVOLUPAMENT



Activitat TIC.• Fem una activitat amb l’ordinador!• Has d’estar molt atent per completar les frases.

> Descripció de l’activitat:1. En obrir l’aplicació, surt la Maria i, quan fem clic sobre

ella, ens explica:• Maria: Hola, amics i amigues, us vull presentar una

persona que va estimar molt la natura. Va fer llarguescaminades i va escriure poemes sobre les meravellesque veia. Sabeu de qui us parlo? Si en voleu saber méscoses, feu un clic.

2. Imatges de: a) Jacint Verdaguer; b) prats i rius (Piri-neu); i c) muntanya del Canigó.

• Quan cliquem sobre la foto de Jacint Verdaguer, laMaria explica:

– Maria: Aquest és Jacint Verdaguer. Va néixer a Fol-gueroles (Osona) el 1845 en una humil famíliapagesa. De ben jove va començar a llegir i a escriu-re, li agradava molt escriure poemes. Va estudiarper ser capellà i la gent el coneixia per mossèn Cin-to. Jacint Verdaguer tenia un profund coneixementi una profunda estima per la natura. Per a ell eraobra de Déu.

• Quan cliquem sobre el paisatge de natura, la Ma -ria explica:

– Maria: Mossèn Cinto va créixer estimant la natu-ra. Com que s’estimava tant la seva terra, Catalu nya,sovint escrivia coses molt boniques referents alpai satge que tenia al seu entorn. Una de les coses

SETENA SESSIÓ


que més li agradava era fer llargues excursionspels Pirineus i descobrir en la natura el regal deDéu.

– El Pirineu és una serralada de muntanyes moltaltes que hi ha al nord de Catalunya, tocant a Fran-ça. Mossèn Cinto Verdaguer era un gran excursio-nista i va fer-hi dues travesses. Va pujar pics com elCanigó, l’Aneto o la Pica d’Estats.

– Contemplava les muntanyes, els rius, els prats... totallò el feia sentir bé, per això volia veure la naturaben cuidada i que ningú no la malmetés. Tot passe-jant, el seu cor s’emplenava de ganes d’escriurecoses boniques sobre la natura.

• Quan cliquem sobre la muntanya del Canigó, laMaria explica:

– Maria: Coneixeu aquesta muntanya? És la mun-tanya del Canigó, al Pirineu. Jacint Verdaguer vaescriure un llarg poema que tenia aquest nom:Canigó. En el poema fa un recorregut per tot elPirineu destacant-ne tota la bellesa. Escolteuaquest fragment on surten els noms d’altres mun-tanyes.

• Quan cliquem se sent el fragment del poema.


sobre Jacint Verdaguer.

Solucionari> Jacint Verdaguer tenia un profund coneixement i una

profunda estima per la natura.

> Una de les coses que més li agradava era fer llarguesexcursions pels Pirineus i descobrir en la natura elregal de Déu.

Material> Llibre de l’alumnat.> DVD del professorat (activitat TIC).

Contornejant la Coma d’Or herbosasegueixen la riera de Font Viva,per una branca de la seva verda ribaescalant la muntanya de Carlit.Quaranta estanys blavosos el coronen,quaranta estanys de virginal puresa;en cadascun d’ells amb tota la seva bellesaes miren tots els astres de la nit.

Canigó


Com ho vius tu? II

Com ho vius tu?M

88

Dibuixa el paisatge d’un lloc que t’hagi agradat molt.

Recordes què senties quan eres allà? Encercla lesparaules:

Busca les quatre diferències entre aquests dos boscos:

És important respectar la natura?

Per què?

LA NATURA

tranquil·litat alegria tristesa neguitsatisfacciö descan∫ aldarull

Sí Nø


> L’objectiu de la sessió és evocar una experiència en lanatura i els sentiments que ens provoca.

DESENVOLUPAMENT



• Dibuixa el paisatge natural d’un lloc que t’hagiagradat molt.

> Dialoguem sobre els sentiments experimentats en un lloccom el que han dibuixat. Poden servir preguntes comara:• On vas estar?

• Amb qui hi vas estar?• Com era el lloc?• Què hi vas fer?• Com t’hi senties?• Etc.

> Després del diàleg convidem els alumnes a encerclar, enel llibre de l’alumnat, els sentiments que han pogut iden-tificar.• Recordes què senties quan eres allà? Encercla les

paraules.


VUITENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és reflexionar sobre la importànciade respectar la natura.

DESENVOLUPAMENT



• Busca les quatre diferències entre aquests dos boscos.> Encetem un diàleg per reflexionar sobre la

importància de respectar la natura.• És important respectar la natura?• Per què?

> Després ho poden escriure al llibre de l’alumnat.


Solucionari> Bosc brut: papers a terra, pneumàtic al riu, ampolles de

vidre trencades, moto traient molt de fum.

Orientacions didàctiques> Podem demanar als alumnes que observin com estan els

parcs o jardins que hi ha a la vora de casa o de l’escola.> Igualment podem parlar de coses que han vist a la natu-

ra i que no els han agradat.

NOVENA SESSIÓ


Pensa-hi! II

Pensa-hi!M

89

CÀNTIC DE LES CRIATURES

Lloat siguis, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol, que dóna el dia i ens il·lumina, i és bell i radiant i de gran resplendor. El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.

Lloat siguis, Senyor, per la germana lluna i els estels; en el cel els formares resplendents, preciosos, bells.

Lloat siguis, Senyor, pel germà vent; per l'aire i la boirada, la serenor i els temps d'ells, a les criatures dónes sosteniment.

Lloat siguis, Senyor, per la germana aigua que és útil, humil i preciosa i casta.

Lloat siguis, Senyor, pel germà foc que il·lumina la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.

Lloat siguis, Senyor, per la nostra germana mare terra que ens nodreix i governa, regalada amb fruits, d’acolorides flors i herbes.

LA NATURA


> L’objectiu de la sessió és interioritzar la necessitat decomprometre’s amb la natura i respectar-la perquè ésfont de vida.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> L’educador/a proposa als alumnes d’escoltardiferents sons (DVD del professorat). Alguns sónsons urbans i uns altres de la natura. Hand’escoltar, en silenci.

> Tornem a escoltar tots els sons, però ara els demanemque, mentre els escolten, es moguir o facin gestos segonsel que els suggereixi el so.

> L’educador/a reprèn un clima de tranquil·litat i inicia undiàleg senzill:

• Quins sons ens han resultat agradables?

• Quins sons ens han esverat?

• Quins sons de la natura hem escoltat?

> L’educador/a presenta el «Càntic de les criatures» deSant Francesc. Francesc considerava la natura un regalde Déu i s’adreçava als éssers vius com a germans i a laTerra, com a germana mare.

> Llegim el «Càntic de les criatures», llibre del’alumnat, pàgina 89.

Càntic de les criaturesLloat siguis, Senyor, amb totes les criatures,i especialment el nostre germà sol,que dóna el dia i ens il·lumina,i és bell i radiant i de gran resplendor.El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa. Lloat siguis, Senyor, per la germana llunai els estels; en el cel els formaresresplendents, preciosos, bells. Lloat siguis, Senyor, pel germà vent;per l’aire i la boirada, la serenor i els tempsd’ells, a les criatures dónes sosteniment. Lloat siguis, Senyor, per la germana aiguaque és útil, humil i preciosa i casta.

DESENA SESSIÓ


Lloat siguis, Senyor, pel germà foc que il·luminala nit i és bell i joiós i vigorós i fort.

Lloat siguis, Senyor, per la nostra germana mare terraque ens nodreix i governa,regalada amb fruits, d’acolorides flors i herbes.


sobre Sant Francesc d’Assís.


EL MÓN DELS INFANTSDescobrim III

Descobrim

EL MÓN DELS INFANTS

w

90

Vicenç Ferrer va néixer a . Està compromè∫ am∂ le∫ persone∫ mé∫ pobre∫de l’ . Sobretot am∂ el∫ perquè tinguin

.

Completa les frases amb les paraules següents:

Índia educació infants Barcelona

© Pilar Larrea (Fundación Vicente Ferrer)

Descobrim


w

91

Contesta les preguntes següents:

• En què consisteix el compromí∫ de la Sílvia?

• Quin∫ die∫ va la Sílvia al Centre Rialle∫?

• Què fa a le∫ nit∫?

• Quine∫ paraule∫ de Jesú∫ recorda?


> L’objectiu de la sessió és descobrir el compromís d’algunespersones perquè els infants puguin gaudir dels seus drets.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial


DVD del professorat.> Posem el muntatge audiovisual corresponent:

Sita: L’altre dia vaig veure un reportatge per la tele queparlava d’un senyor que treballava a l’Índia. Ja sabeu

que vaig néixer allà i que aquestes coses m’interessen molt. Aquestsenyor del reportatge era de Barcelona i es diu Vicenç Ferrer.

Jacob: Ah, sí? I què va fer aquest home? Per què t’interessa tant?

Sita: Un bon dia en Vicenç Ferrer va decidir marxar a l’Índiaper ajudar la gent d’allà, especialment els més petits, els nens.Vicenç va veure que molts infants no anaven a l’escola perquède ben petits ja treballaven en feines que cansaven molt.

ONZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és descobrir el compromís d’algunespersones perquè els infants puguin gaudir dels seus drets.

DESENVOLUPAMENT

Motivació inicial



Maria: Us ha agradat la història que ens ha explicatla Sita? Aquí, a casa nostra, també hi ha gent que es

dedica als infants desatesos. Conec un lloc, a Santa Colomade Gramenet, que es diu Rialles. És un centre obert ons’atenen nens i nenes un cop s’ha acabat el dia a l’escola.Molts d’aquests nens, en sortir de l’escola, no van encara acasa seva: els seus pares treballen, no hi ha qui estigui perells i tampoc no fan activitats extraescolars.

Amb els educadors del centre Rialles fan el deures, bereneni –és clar!– també juguen. Els educadors de Rialles estanmolt per ells, els fan passar estones molt agradables i elsajuden.

La Sílvia és una educadora voluntària del centre Rialles. Ellaés de Badalona i des de sempre li ha agradat molt treballaramb els nens. La Sílvia s’ha compromès a anar al centre tres

tardes a la setmana: dilluns, dimecres i divendres. S’encarregadels més petits.

Té amigues que no entenen que dediqui tant de temps aaquells nens i nenes. Elles prefereixen anar a voltar o fercoses seves. En el fons, la Sílvia desitja de tot cor que elsnens i nenes del centre Rialles puguin tenir les mateixesoportunitats d’estudiar i créixer que molts nens i nenes deBadalona.

A les nits, abans d’anar a dormir, la Sílvia prega i recorda lesparaules de Jesús: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us heestimat». Aquesta estona de pregària li dóna força per conti-nuar amb el seu compromís i ser molt feliç.


sobre el Centre Rialles de Santa Coloma de Gramenet.




• Contesta les preguntes següents:– En què consisteix el compromís de la Sílvia?

Hassan: Però si hi ha tanta pobresa, a l’Índia, per què es vafixar en els nens?

Sita: Vicenç tenia molt clar que calia que els nens i nenesanessin a l’escola perquè aquella bona gent rebés una bonaeducació i els permetés sortir, de mica en mica, de la pobre-sa. Així doncs, Vicenç va començar a treballar de valent. Vaparlar amb les famílies, va aconseguir ajuda i diners de mol-ta gent i va crear tota una xarxa d’escoles perquè els infantspoguessin anar-hi. Va posar molt esforç perquè les nenes tam-bé hi anessin, perquè allà les nenes no tenien el mateix dretd’anar a l’escola que els nens.

Hatsuko: Realment és admirable com algú pot dedicar-se iesforçar-se tant perquè els nens i les nenes puguin rebre unabona educació a l’escola, com tots els nens del món!

Sita: Sabeu què? Molta gent va seguir ajudant Vicenç Ferrer is’hi van afegir. A més d’escoles, van crear hospitals, van aju-dar que tinguessin unes cases millors, van ajudar els discapa-citats... Uf! Molta feina. Tot això va néixer del cor d’un home,en Vicenç, per ajudar i servir els altres!



sobre Vicenç Ferrer.Activitat d’aprenentatge núm. 12


• Completa les frases amb les paraules següents:Índia, educació, infants, Barcelona.


Solucionari> Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona.> Està compromès amb les persones més pobres de l’Índia.> Sobretot amb els infants perquè tinguin educació.

DOTZENA SESSIÓ


– Quins dies va la Sílvia al Centre Rialles?– Què fa a les nits?– Quines paraules de Jesús recorda?


Solucionari

> El seu compromís és anar al Centre Rialles a ajudar elsnens petits.

> Va al centre els dilluns, els dimecres i els divendres.

> Prega cada nit.

> «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat».

Com ho vius tu? III

Com ho vius tu?M

92

em desperta al matí.em prepara l’esmorzar.m’acompanya a l’escola.em ve a buscar a l’escola.em llegeix un conte.juga am∂ mi.

Completa les frases amb el nom de la persona o lespersones que t’ajuden cada dia. Inventa tu una frase.

Quantes oportunitats!

. Totes aquestes persones m’estimen i m’ajuden a créixer.



> L’objectiu de la sessió és prendre consciència de les perso-nes que ens ajuden cada dia.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> L’educador/a convida els alumnes a escoltar la històriad’en Dani: «En Dani és un nen de 7 anys que viu als afo-res d’una gran ciutat. Viu amb la seva àvia i els seus dosgermans petits. Escoltarem com és un dia de cada diaper a ell.»

> Busca l’àudio corresponent al DVD del professorat.

En Dani és un nen del Centre Rialles, té 7 anys i viu ambla seva àvia i els seus dos germans. Viu als afores de la ciutat.

Al matí, es lleva tot sol quan sent el despertador. Va a dir bondia a l’àvia, que li està preparant el got de llet calenta. En Daniajuda els seus dos germans a vestir-se i, quan ja estan enllestits,ve un educador amb la furgoneta del centre a buscar-los. Quanpugen a la furgoneta s’ho passen molt bé, perquè l’educador elsfa bromes i els posa la música dels seus grups preferits. Ambbon humor arriben a l’escola. Amb la furgoneta, de camí cap al’escola, van recollint altres nois i noies que s’aniran quedant ales escoles del voltant i que també van al Rialles.

TRETZENA SESSIÓ



> L’objectiu de la sessió és prendre consciència de les opor-tunitats que tenim.

DESENVOLUPAMENT


Descripció> L’educador/a ensenya als alumnes dues imatges

corresponents a dues aules, una del primer móni una del tercer món. Els demana que identifiquinles diferències que hi observen.

> L’educador/a proposa pensar en la pròpia realitat. A tra-vés de les imatges del llibre de l’alumnat, ajudem a pren-dre consciència de les oportunitats que tenim. Dieml’oportunitat de creixement que ens aporten els elementsde les imatges. Per exemple:

• Amb els ordinadors ens podem comunicar amb tot elmón.

• Amb el reproductor de música podem aprendre can-çons i contes del món.

• Amb els llibres podem aprendre moltes coses.

• Amb les joguines podem passar estones molt divertides.

• Amb el material podem ser creatius.

• Amb els mestres podem saber moltes coses i sentir-nosestimats.

Material

> Imatges de dues aules: una ben equipada (primer món) iuna amb molt poc equipament i mobiliari deteriorat (ter-cer món) (material d’aula).

CATORZENA SESSIÓ

A l’escola, en Dani és molt treballador; les matemàtiques liagraden molt. La mestra està molt contenta amb ell perquèés molt responsable i es preocupa molt pels altres.En Dani i els seus germans es queden a dinar a l’escola.A la tarda, torna a venir l’educador a recollir-los i fan unapetita ruta pel barri per recollir els amics, i junts arriben alcentre Rialles. El primer que fan és berenar i després faran elsdeures o el reforç. Però abans de començar la feina, tenenuna estona per jugar. Disposen d’una sala amb ordinadors iuna sala amb jocs. També tenen un pati per jugar.Després, amb els educadors del centre fan reforç escolar, onels més petits aprofiten per millorar la lectura i els més gransacaben les feines de l’escola. Els educadors sempre estan allài els ajuden si ho necessiten.Els nois i noies, per torns, es dutxen en el centre.En acabat, preparen les taules per sopar. Les cuineres del cen-tre els preparen uns sopars boníssims. Cap a les 8 sopen i jaestan llestos per marxar cap a casa.A alguns nens i nenes els vénen a buscar els pares; a d’altres,com en Dani i els seus germans, els educadors, amb la furgo-neta, els acompanyen cap a casa.Així és un dia en la vida del Dani.I tu, com és una dia en la teva vida?

> Encetem una breu conversa comparativa amb lanostra realitat. Poden servir preguntes com:

• En què s’assembla un dia del Dani i un dia nostre?• Quines diferències hi trobeu?• Quines persones ajuden en Dani?• És important que hi hagi educadors com els del Centre

Rialles?

Material




Descripció


• Completa les frases amb el nom de la persona o lespersones que t’ajuden cada dia. Inventa tu una frase.

> Podem conversar i posar en comú les respostesque han donat.

> Proposem llegir la frase:

• «Totes aquestes persones m’estimen i m’ajuden acréixer.»

Material


Solucionari

> Respostes obertes.

> Els usuaris d’un centre obert són, habitualment, nois inoies que no reben un seguiment adequat a casa perdiversos motius. La funció del centre obert és procurarque aquestes persones tinguin un ambient de creixe-ment adient. Així doncs, els educadors socials en uncentre obert fan, sobretot, tasques tutorials: seguimenteducatiu en coordinació amb les escoles, treballd’hàbits personals i hàbits socials.


Pensa-hi! III

Pensa-hi!M



> L’objectiu de la sessió és saber agrair l’esforç que es fa enajudar els altres.

DESENVOLUPAMENT


Descripció

> Donem un full de color a cada nen i nena amb la siluetad’un ninot (tipus llufa) perquè el retallin.

> Quan l’han retallat, creem l’ambient necessariper iniciar el moment d’interiorització:

• Recordem els exemples que hem vist de Vicenç Ferrer ila Sílvia. A través d’ells hem descobert que hi ha perso-nes que dediquen el seu temps i el seu esforç a aconse-guir que tots els nens i les nenes tinguin les mateixes

oportunitats de créixer i de ser educats. Aquest era elcas d’en Dani, del Centre Obert Rialles.

• Nosaltres tenim els nostres mestres, que ens estimen iens ajuden. Si ens hi fixem bé, tenim moltes oportuni-tats d’aprendre un munt de coses i de ser persones.Pensem en els nostres educadors. En silenci, ens elsanem imaginant i diem els seus noms sense que ningúno ens senti.

> Finalment, cadascú enganxa el seu ninot en un mural idona gràcies per algun motiu. El ninot simbolitza la sevapròpia persona. Els ninots poden formar una rotllana.

Material> Fulls de colors amb la silueta del ninot.> Mural amb la paraula «GRÀCIES» al mig.

QUINZENA SESSIÓ


Interioritzem



DESENVOLUPAMENT


Descripció> Ambientació: A l’espai on ens trobem, podem

posar en un lloc visible els objectes que hemanat fent servir al llarg de la unitat. Si tenim lapossibilitat de fer-ho, podem encendre una espel-ma i enfosquir un xic l’espai.


> Un cop tinguem l’ambient adequat, parlem amb veusuau, però ferma; amb un ritme pausat, però no com perendormiscar. Fem recordatori del que s’ha viscut al llargde la unitat.





A mesura que jo vagi parlant, podeu imaginar i recordarel que hem anat dient i el que hem anat veient.

Recordeu quan vam dir que, en totes les religions, Déu desit-ja un món de justícia, on les persones s’estimin i es respectin.

També vam descobrir que hi ha persones que ajuden a ferque aquest món sigui millor, com en Muhàmmad o l’AdriàTrescents. Es comprometen en el seu dia a dia per aques-tes causes.

La Sita ens va ensenyar a contemplar la natura i a com-prometre’ns a tenir-ne cura, com en Mossèn Cinto Verda-guer, que veia la natura com un regal de Déu.

Per acabar, vam parlar sobre el compromís, que suposaesforç. Però fer coses per als altres és motiu d’una granalegria i de felicitat.



> Després de la meditació, fem una dinàmica vivencial delque s’ha treballat en aquesta unitat.

> L’educador/a pregunta als alumnes si volen un món just.Els explica que no podem actuar sobre tot el món, peròsí que podem fer que prop nostre, al nostre entorn,tothom s’hi senti a gust i estimat.

> Fem un compromís? L’educador convida els alumnes aescriure el seu compromís en els papers que treu del bagul.

> Cada alumne té el seu paper de compromís i l’acabad’omplir. Ex: «Jo, Núria, em comprometo a tenir cura dela natura, estimar els de casa i ajudar els amics».

> L’educador/a convida els nens a fer una rotllana. Deixenel compromís a terra, davant de cadascú. L’educador/aels ensenya un cabdell de llana, es queda amb l’extrem,diu un trosset del seu compromís (ex: «Jo, Núria, em com-prometo a estimar els de casa».) i passa el cabdell a unalumne perquè digui el seu compromís i el passi a unaltre company...

93

Interioritzem

SETZENA SESSIÓ


> L’educador fa que els alumnes s’adonin que amb la llanas’ha format una xarxa. Aquesta xarxa, l’estan aguantantentre tots; si algú la deixa anar, s’escapa el fil. Es tractade pensar una mica en el nostre món. Tots hi tenim molta fer. És important que cadascú s’esforçi a construirun món just des d’on pugui: a l’escola, a casa, amb elsamics, etc.

> Finalment deixem la xarxa a terra amb compte i marxema l’aula amb el paper de compromís per enganxar-lo a lapàgina xx del llibre de l’alumnat.

Material> Paper de compromís (material d’aula): Jo, ____, em

comprometo a _____ la natura, ______ els de casa i______ els amics.

REPÀSTercer trimestre

22

|

94

Repàs tercer trimestre

Amb els nostres amics , , , i

hem descobert que els altres són molt importants.Per això neixen les actituds de respecte, perdó i ajuda.

L’experiència religiosa fa veure la vida com un gran

rega d’Algú que estima molt les persones.

La vida, la veiem en la natura , en les altres

persones i en nosaltres mateixos.

Gràcies als petits i grans compromisos, es va teixint

un món més just per a tothom. Vols prendre

el teu fil?

23

\

95


> Amb els nostres amics Sita, Hatsuko, Jacob, Maria i Has-san hem descobert que els altres són molt importants.Per això neixen les actituds de respecte, perdó i ajuda.

> L’experiència religiosa fa veure la vida com un gran regald’Algú que estima molt les persones. La vida, la veiem enla natura, en les altres persones i en nosaltres mateixos.

> Gràcies als petits i grans compromisos, es va teixint unmón més just per a tothom. Vols prendre el teu fil?


> Un cercle els punts del qual estan units per un fil querepresenta el compromís de cadascú per un món més just

i la relació entre les persones. És un compromís coherentamb l’experiència personal de la transcendència, quedóna sentit als vincles de fraternitat.

> Entre les persones s’estableixen lligams d’ajuda, de respec-te i de perdó.

> El compromís de cadascú permet avançar en la creacióde justícia, plasmada a l’interior del cercle amb les imat-ges de l’hospital, l’escola i la natura.

> Agafen els fils els protagonistes del llibre i els personat-ges de la unitat 6.

> Queden fils per agafar com una invitació a cadascú acomprometre’s.

156 Annexos

7. ANNEXOS

Hinduisme

Budisme

Judaisme

Cristianisme

Islam

Annexos per unitat


1. Origen de l’hinduisme

L’hinduisme es considera un «col·lectiu de religions» que notenen en l’origen un mateix personatge principal. El concep-te d’hinduisme tal com el fem servir avui dia es deu a lateologia europea del segle XIX.

Així, podríem definir l’hinduisme com el conjunt ampli decorrents religiosos diferents que tenen en comú el reconei-xement del dharma, el principi totpoderós, etern i absolut(la divinitat).

2. En què creuen? Com és el Déu dels hindús?

Els hindús (o hinduistes) creuen que tota forma de vida ésl’expressió de Brahman, una de les maneres de referir-nosa allò que és diví o Déu. Per això pensen que cal respectartots els éssers que existeixen i tractar-los amb molta cura iamor, ja que tot el que existeix té alguna cosa de Déu. Tan-mateix, Brahman és molt més que tot el que es veu almón. Els hindús creuen que la divinitat, a més de trobar-sefora de les persones (en el que els envolta: el món, la natu-ra, el cel, etc.), està en l’interior de les persones (Atman).Brahman és el misteri il·limitat que impregna tot l’univers,i Atman és aquest misteri il·limitat en cada ésser. Per tant,per als hindús, Déu està en el fons de totes les coses. Peraixò els hindús tenen moltes divinitats (molts déus). Diuenque s’han arribat a comptar uns 33 milions de déus.

Entre aquesta extensa quantitat de déus, hi ha tres divini-tats importants: Brahma, Vixnu i Xiva, amb les tres xàkti–la seva energia se simbolitza en les seves parelles– i altresfigures properes. Trimurti és el nom que rep aquesta tríadacentral de déus.

Els hindús també creuen que Brahman, de tant en tantal llarg de la història, es fa present a la Terra per donarun missatge nou a la humanitat. Això ho fa en una per-sona, s’encarna. Les encarnacions de la divinitat reben elnom d’avatars. Diu la tradició que, al llarg de la histò-ria, n’hi ha hagut nou. Els avatars més coneguts sónRama i Krixna.

2. Com és la relació amb el seu Déu, com i onexpressen la seva fe

Les pregàries o els moments de veneració de les divinitatss’anomenen puja. Una pregària s’acompanya d’oferimentsflorals i d’encens. Les pujes es fan als temples i en altresllocs assenyalats (a casa, en petits altars, on hi ha imatgesde les diverses divinitats i de personatges assenyalats, oen llocs que tenen un significat especial). S’acostuma arealitzar, com a mínim, una puja a la sortida del sol i unaaltra al capvespre. Hi ha molts llocs naturals que tenen

una significació especial (els cims de les muntanyes, elsnaixements dels grans rius, els mateixos rius, etc.). Semprehi ha alguna bella història que narra l’origen sagratd’aquests indrets; per exemple, la deessa Ganga pren laforma de les aigües del riu Ganges. Els hindús peregrinena aquests llocs per fer alguna celebració, meditar i buscarla purificació.

Els himnes i les pregàries que es refereixen als déus s’aple -guen les vedes. Però no només es recullen aquests textossagrats en les vedes; també es poden trobar en les pura-nes, que són un tipus de relat més narratiu.

3. Com influeix la religió en la manera de ser dela persona

Un aspecte molt important en l’hinduisme té a veure ambla intenció de comprendre la veritat profunda de les coses.Per als hindús, la veritable comprensió del món començaquan aprenem a veure’l des de dins, des de la naturalesaveritable de les coses. Insisteixen, per tant, que cal tenirexperiència directa de les coses, no només tenir-ne idees.Això influeix molt en la manera de ser dels hindús, ja quedonen molta importància a tot allò que ajuda a compren-dre les coses, al que ens passa «per dins i des de dins». Perfer això s’han d’entrenar. El nom que donen a aquest entre-nament per conèixer les coses és el ioga. Ioga és unaparaula del sànscrit que vol dir ‘via d’unió’: unir-se a allòque es vol conèixer.

Per viure comptem amb la percepció, el pensament, elsentiment, l’actuació. Percebem per mitjà dels sentits, quesón com les nostres finestres. Pensament: la ment ordenatot allò que rep pels sentits, genera conceptes i idees. Sen-tir: el cor, el que sentim i desitgem, amor i odi, desig iaversió, felicitat i tristesa, confiança i por... Actuar: per-cepció, ment i sentiment, tot el cos, el nostre ésser, enacció, procurant assolir alguna cosa, algun objectiu, acurt o llarg termini. «Tot allò amb què compteu per viure–diuen els mestres– són les vostres antenes». Per com-prendre el que és subtil i difícil d’atrapar, caldrà afinar,obrir, eixamplar, subtilitzar... cada una de les antenes, totel que sou. L’única cosa que impedeix «veure-hi per dins ides de dins» és viure taponats, opacs. Cal fer «saltar eltap». El ioga és posar en pràctica aquest esforç. De quèestà fet aquest tap? De jo, jo, jo, jo... i de mi, mi, mi... Pertreure aquest tap cal desembussar-se practicant l’atenciósense tenir-se un mateix com a objectiu, i actuant sensetenir el propi interès com a únic punt de referència. Uncamí per arribar-hi és el ioga.

HINDUISME

158 Annexos

4. L’hinduisme en l’actualitat

a. Països on aquesta religió és majoritària: l’Índia i el Nepal.

b. Corrents actuals de l’hinduisme:

• Vixnuisme i xivaisme: aquestes dues tendències viuen enmonestirs i es distingeixen per les marques en el front(uns horitzontals i els altres perpendiculars). Els primersno reconeixen reencarnacions dels déus i els altres sí.

• Xaktisme és un aspecte de l’esposa del déu Xiva,l’energia femenina. Exalta allò femení com a recercade la redempció.

• Tantrisme: és la recerca de la redempció divina a tra-vés de les pràctiques màgiques.

• Sikhisme: creuen en un sol déu, refusen el sistema decastes. Va ser fundada pel guru Nanak (1469-1539).

Creuen en la reencarnació i practiquen la meditació,la virtut i la misericòrdia amb els més pobres i neces-sitats. Els homes, se’ls reconeix per la barba, elscabells llargs i el turbant.

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Verónica STERNSCHEIN, Maria RIUS, Déu té mésd’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006. Trevor BARNES, El mundo de las religiones. Judaísmo, SanPablo, Madrid, 2006.Mercè BISTUÉ, Matilde LÁZARO, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.

1. Origen del budisme

El budisme i l’hinduisme parteixen d’una base de pensa-ment comuna. Les diferències començen a mitjan segle VI

aC i es deuen, principalment, a dues causes:• L’hinduisme s’havia convertit en un sistema molt tan-

cat i rígid en el qual els bramans es consideraven elshomes més perfectes, i on era més important fer béles cerimònies que no pas preocupar-se pel culte inte-rior i pel servei als altres.

• L’experiència d’un príncep hindú anomenat Siddhar-ta Gautama (Buda). Siddharta va viure entre el560-480 aC a la zona de Lumbini (frontera entrel’Índia i el Nepal). Fins a l’adolescència, Siddharta vaviure a Kapilavastu, prop del Nepal, envoltat de totel que el seu pare va considerar digne d’un príncep:va tenir les millors distraccions, els estudis més com-plets i la tutela dels homes més savis del regne, elsquals li van ensenyar a practicar el culte bramànic.Però Siddharta va sentir que necessitava algunacosa més, alguna cosa que no sabia reconèixer, i vainiciar un procés d’alliberament personal que va tenirdiferents etapes:– La descoberta que en les coses no es troba la

felicitat. Després de viatjar i de veure les dificultatsde la vida, com ara les malalties, la vellesa o lamort, a 29 anys, Siddharta va decidir deixar totesles coses externes i anar a la recerca de respostes.

– La descoberta que en l’esforç per ser perfecte noes troba la felicitat. Va iniciar, llavors, el camí delconeixement. Va fer el vot de sannyasi, i va viured’acord amb els ensenyaments de tres gurus. El seu

desig de trobar l’essencial era tan gran que durantsis anys va viure enmig de grans esforços per domi-nar el cos i la ment. Aquest procediment, però, tam-poc no el va satisfer. No se sentia alliberat, de mane-ra que va deixar el camí de la renúncia i va seguir elseu viatge remuntant el Ganges. No va ser un viat-ge inútil perquè ja tenia clar que «ni la fe, ni la pre-gària, ni els sacrificis tenen cap valor per aconseguirper si mateixos l’alliberament de l’esperit».

2. Creences fonamentals, les quatre veritats

El budisme no es fonamenta en cap divinitat sinó en elcamí que cal seguir per superar el sofriment i arribar al nir-vana (estat de felicitat amb tota absència d’egoisme, odi,ofuscació, etc.).Hi ha quatre veritats que s’han de experimentar:

1. Primera: la vida està marcada pel dolor.2. Segona: explica les causes d’aquest sofriment (l’egois -

me, l’odi, la ignorància, etc.).3. Tercera: explica que el sofriment es pot superar per

l’amor.4. Quarta: hi ha vuit passos per aconseguir-ho i arribar

al nirvana es comenten en l’apartat 4.

3. Llibres sagrats

Són els textos dels seus deixebles que recullen els ensen-yaments de Buda. Es coneixen com «Els tres cistells» (Tri-pitaka) i es troben agrupats en sermons (sutras), reglesmonàstiques (vinaya) i classificacions dels ensenyaments(adhidharma).

BUDISME


4. Normes de vida

La quarta noble veritat defineix vuit aspectes que els budisteshan de viure i que inclouen totes les dimensions de la persona:

1. Recta opinió: adonar-se que el que afirmen les qua-tre nobles veritats és cert.

2. Recte propòsit: no hem de fer mal a ningú, sinó quehem de cercar el bé per a tots els éssers.

3. Recta acció: implica el compliment d’una sèrie denormes (no matar, no robar...).

4. Recta paraula: suposa no mentir, no parlar mala-ment de ningú ni parlar per fer enfadar les persones.

5. Recta sustentació: la forma de guanyar-se la vida noha de perjudicar els altres.

6. Recte esforç: cal esforçar-se per no deixar-se endurper les dificultats i pensar, parlar i obrar com hofaria un «buda».

7. Recta intenció: vol dir ser conscients de tot allò quees fa, encara que siguin petites coses.

8. Recta concentració: suposa practicar diverses tècni-ques de meditació per treballar la ment.

5. El budisme en l’actualitat

a. Països on aquesta religió és majoritària o significativa:la Xina, el Japó, Corea, tot el sud-est asiàtic. (Actual-ment, a Occident, on està de moda l’espiritualitat orien-tal, també hi ha persones que segueixen aquest camí).

b. Corrents del budisme: és força complicat classificar clara-ment els corrents actuals, perquè es poden adoptar diferentscriteris. Una classificació prou àmplia pot ser aquesta:

• Budisme de l’est (o mahayana, que vol dir ‘gran vehi-cle’): és el corrent més estès en l’actualitat. Es basa enuna visió gairebé celestial o divina de Buda (perexemple, fan pregàries). És molt present en païsoscom la Xina, el Japó (on neix un subcorrent conegutcom a Budisme Zen), Corea, etc.

• Budisme del nord (o vajrayana, que vol dir ‘vehicledel diamant’): és un corrent del mahayana; es diferen-cia d’aquest perquè dóna molta importància a tècni-ques concretes per lluitar contra el patiment. Tambées coneix amb el nom de Budisme Tibetà o BudismeTàntric. És molt present en països com el Tibet, laXina, Mongòlia, etc.

• Budisme del sud (theravada, que vol dir ‘camí delsvells’): se centra en els aspectes més «humans» deBuda, com ara les seves experiències en vida, els seusensenyaments, etc. El trobem especialment a Tailàn-dia, Myanmar, Cambodja, Laos...

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Verónica STERNSCHEIN, Maria RIUS, Déu té mésd’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.

Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Trevor BARNES, El mundo de las religiones. Judaísmo, SanPablo, Madrid, 2006.

Mercè BISTUÉ, Matilde LÁZARO, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.

1. Origen del judaisme, la història d’un poble

De les tres grans religions monoteistes, el judaisme és lamés antiga, i és també l’origen del cristianisme i de l’islam.L’experiència religiosa jueva és l’experiència d’un poble alllarg de la seva història. Són jueus tots aquells que tenenconsciència de pertànyer al poble escollit per Déu: elshereus de la terra i la història del poble de Déu. Aquestsentiment de pertinença a un poble és un dels trets méscaracterístics i que uneix amb més força tots els jueus, aIsrael i arreu del món.

Segons el llibre del Gènesi, l’origen del poble jueu ve deJacob, nét d’Abraham. Abraham (4 000 aC) era un pastornòmada a les terres d’Ur (Mesopotàmia, l’actual Iraq). Abra-ham, que no acceptava els nombrosos déus pagans de laseva terra, va respondre a la crida de Déu d’abandonar laterra per anar a la terra promesa, el futur territori d’Israel.

La circumcisió de tots els homes jueus va quedar com a sím-bol d’aquesta aliança entre Déu i Abraham. Abraham va tenir dos fills: Isaac i Ismael. Isaac és fill de laseva esposa, Sara, de qui es consideren descendents elsjueus. Ismael és fill d’Agar, la seva esclava, de qui es consi-deren descendents els musulmans.El nét d’Abraham, Jacob, va tenir dotze fills, que van for-mar les dotze tribus d’Israel. El nom «judaisme» fa referèn-cia a una de les tribus dels descendents d’Abraham, d’Isaaci de Jacob, la poderosa tribu de Judà, i, per extensió, a laforma de viure i de pensar de tot un poble. També sel’anomena «el poble d’Israel»: Israel era el sobrenom deJacob, el pare dels dotze caps de les dotze tribus.Al cap d’unes generacions (3 500 aC) el poble d’Israel vaser esclavitzat pels egipcis. El llibre de l’Èxode narra com

JUDAISME

160 Annexos

Jahvè (nom que rep el déu dels jueus) va alliberar el seupoble a través de Moisès, que va rebre les taules de la Llei,símbol de l’aliança entre Déu (Jahvè) i el poble d’Israel. Des-prés de quaranta anys de travessia pel desert els israelitesvan tornar a la seva terra, la terra promesa.

2. Jahvè, Déu. Quines característiques té perals jueus? Com és la seva relació?

L’experiència que els jueus tenen de Déu els ensenya que noés la persona qui busca Déu, sinó Déu qui busca la persona.Per això, el judaisme no parla de Déu, sinó que ensenya ales persones com comunicar-se amb Ell.

La resposta jueva a la recerca de la felicitat es troba en laLlei que Déu va revelar i va lliurar als homes a través deMoisès, ja que fa referència a tots els aspectes de la vida ia les relacions amb Déu.

El jueu creient demostra que estima Déu obeint la Llei enla vida diària. Complir-la l’allibera de seguir els impulsosque l’allunyen de Déu i li dóna la seguretat de viure cadamoment amb la seva presència.

El comportament amb els altres també expressa la fe delsjueus, perquè el més important de complir la Llei és acon-seguir que la societat i les relacions entre els homes i lesdones siguin cada vegada millors.

El jueu està cridat a imitar Déu en la seva compassió i bon-dat. La persona que no practica la justícia està lluny deDéu; perquè la justícia és una manera tan bona de conèi-xer Déu i d’apropar-s’hi com ho poden ser la pregària i lalitúrgia. Per això, per al judaisme, una persona religiosa ésuna persona justa, és a dir, que fa bones accions. Precisa-ment, Déu escollí el poble jueu perquè en ell cada home fossant i totes les persones juntes formessin una nació santa.Ser sant significa viure sabent distingir i escollir entre el béi el mal, entre allò que és just i allò que és injust.

3. Els llibres sagrats

La Tanak és la Bíblia hebrea, formada per 39 escriptures idividida en tres grans grups:

• La Torà, on s’explica des de la creació del món fins ala mort de Moisès. Són els cinc primers llibres de laBíblia. En la Torà es troben els preceptes que han decomplir els creients jueus per poder orientar la sevavida cap a Déu. Estableix les regles de relació entreDéu i els homes i també entre els homes.

• Els Nebiim, que són els llibres dels profetes. Els profe-tes es consideraven ells mateixos transmissors del mis-satge de Déu. El seu missatge va dirigit als gover-nants i al poble per censurar la desigualtat social i laseparació de Déu a causa de donar culte a elementsforans.

• Els Ketubim són els escrits, els llibres sapiencials i lesCròniques. Reflecteixen l’època de l’exili babilònic.

Uns altres llibres importants són la Mixnà (formada per sisapartats que expliquen alguns punts de la Torà) i el Talmud(que recull converses, debats i discussions sobre la Mixnà ila Torà).

4. Quines són les seves creences

• Creuen en un sol Déu totpoderós, que no es pot veu-re ni tocar i no té cap forma humana, i al qual nointenten entendre.

• Mantenen l’Aliança amb Déu. Ell és el Senyor i ellssón el seu poble (el poble elegit).

• El més important és el que han de fer, sabent que Ellsempre és al seu costat.

• Els jueus ortodoxos creuen en la immortalitat del’ànima i esperen la resurrecció en la vinguda delsMessies.

• Les normes que han de seguir es troben en la Torà.S’hi troben els «deu manaments» que Déu els vadonar i que suposen les normes bàsiques que el pobled’Israel ha de seguir. A la Mixnà es troben altres nor-mes de moral personal (l’amor al proïsme, el tracteamb els altres, la relació entre pares i fills, etc.), elsrituals que han de seguir, la forma de vestir...

5. Normes de vida per als jueus

• És una religió que posa l’èmfasi en el present; pertant, les obres dels homes han de ser per complir elque Déu espera d’ells i poder gaudir així d’una existèn-cia plena.

• Les normes de vida dels jueus les trobem en la Torà,encara que, com hem senyalat anteriorment, n’hi had’altres en la Mixnà.

• Les principals normes de vida són els deu manamentsque Déu va donar a Moisès (Ex 20, 2-17).

6. El judaisme en l’actualitat

a. Nombre de seguidors: en l’actualitat hi ha uns 15milions de jueus, dels quals un 40% aproximadamentviu a l’estat d’Israel. La resta viu en la diàspora (que ésel nom que rep la comunitat que viu fora d’Israel).

b. Països on aquesta religió és majoritària: a partir de ladestrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC, elpoble d’Israel es dispersa pertot arreu i es formen comu-nitats jueves en les principals ciutats comercials.

En l’actualitat, el país en què el judaisme és majoritariés Israel, tot i que hi ha comunitats importants alsEstats Units (Nova York, Los Angeles, etc.).


c. Corrents del judaisme en l’actualitat:• El judaisme ortodox es considera a si mateix l’únic i

veritable, el que manté la tradició des de Moisès finsals nostres dies. A partir del segle XIX es començen aobrir i a integrar-se en la societat, però mantenint-sefidels a l’herència bíblica.

• L’hassidisme és una branca de l’ortodòxia ultraconser-vadora. Normalment viuen en grups per poder rela-cionar-se entre ells i mantenir la tradició.

• El judaisme reformista es desenvolupa a Alemanya ials EUA. Creuen que la Torà no va ser donada a Moi-sès, sinó que va ser revelada als homes. Les donestambé estan integrades en el culte.

• El sionisme és un moviment fundat per T. Herzl que,després de descobrir l’antisemitisme de molts pobles,

proposa establir un territori independent a Palestinaen el qual sigui possible un estat jueu. El 1948 es fun-da Israel i es dóna la possibilitat a tots els jueus derefugiar-s’hi de la persecució.

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Verónica STERNSCHEIN, Maria RIUS, Déu té mésd’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.


Trevor BARNES, El mundo de las religiones. Judaísmo, SanPablo, Madrid, 2006.

Mercè BISTUÉ, Matilde LÁZARO, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.

1. Origen del cristianisme. Jesús de Natzareti l’experiència dels seus seguidors.

El cristianisme és la religió que ha marcat més profundamentla cultura, la societat i la gent del nostre país al llarg deltemps. En l’actualitat hi ha persones que es consideren cris-tianes i persones que no, però tots compartim una mentali-tat i un rerefons que ens vincula al cristianisme d’una mane-ra molt diferent de la que ens lliga a les altres religions. El cristianisme va començar fa vint segles quan els segui-dors de Jesús de Natzaret experimentaren que la seva feen Déu era la cosa més alliberadora que mai no haviensentit. Aquestes persones van viure una doble experiència:

• Van retrobar-se amb Jesús, mort i sepultat dies abans,i van comprovar que era viu. Van sentir la força del’esperit de Déu i es van sentir totalment canviats.

• Després van començar a comprendre i explicar (narrar)aquesta experiència:– Si Jesús és viu, vol dir que no ha fracassat.– El que deia era veritat: Déu mateix l’havia enviat,

és el Crist.– Déu volia que Jesús actués i parlés com ho va fer, i

Jesús, com a fill, va obeir.En un segon moment, els apòstols van reflexionar serena-ment sobre per què Déu havia intervingut així en Jesús. Laresposta és completament nova per al judaisme o per aqualsevol altra religió que coneguem: Déu, a través deJesús, ha volgut presentar-se enmig dels homes i les dones,i ho ha fet perquè s’ha adonat que les seves manifestacionsanteriors no havien estat suficients per fer-los entendre queels estimava i els volia salvar.

Els primers cristians van posar per escrit la vida de Jesúsen els evangelis. En síntesi, narren el següent: Jesús, desque va néixer a Betlem fins al trenta anys, va viure amb laseva família a Natzaret. Després de ser batejat al riu Jor-dà per Joan Baptista, comença la seva vida pública. Elsseus ensenyaments i vivències es basen en l’amor a Déu i alproïsme. Aquests ensenyaments van ser molt controvertitsi el van portar a enfrontar-se amb les autoritats civils i reli-gioses jueves, que el veien com un fals messies i una ame-naça per a l’estabilitat del poder. Per això el van entregarals romans i va ser condemnat a morir clavat a la creu. Elsevangelis ens diuen que després de morir va ser enterrat ique al cap de tres dies va ressuscitar d’entre els morts i esva aparèixer als seus deixebles. Això els va confirmar queera el Fill de Déu i el seu missatge de salvació.

2. Quin sentit té la vida per als cristians?

Amb Jesús, Déu fa arribar als homes la fórmula que elspermetrà assolir la felicitat que busquen i que amb la Lleino han estat capaços d’assolir: la seva pròpia vida i força,el seu esperit, Déu mateix. En Jesús, el cristianisme reco-neix que Déu és feblesa desconcertant, no poder. El seu llocno és el més alt sinó el més baix de la història i dels homes,i aquesta és la revelació més específica del cristianisme.Així, ser cristià és, sobretot, deixar-se transformar perl’Esperit. Jesús de Natzaret és qui guia la vida dels cristiansperquè va ser el primer home de la història que va deixarplena llibertat d’acció a l’Esperit de Déu; es va identifi-car amb ell i per això esdevingué l’Home Nou.

CRISTIANISME

162 Annexos

3. Els cristians i la vida quotidiana. Com expressenles seves creences?

Els cristians viuen intentant que el missatge de Jesús siguiel centre de les seves vides. Per als cristians, creure és unprocés de vida que no s’acaba mai i que té dos moments:

1. L’encontre amb Jesús. A través de Jesús, els homes iles dones se senten totalment estimats i acceptatsper Déu.

2. Seguir Jesús, cadascú des de la seva situació. Aques-ta és l’opció més important en la vida dels cristians:respondre a Jesús lliurement.

Per Jesús, pels seus ensenyaments i sobretot per la sevavida, coneixem com és el Déu dels cristians: un Déu Pa -re/Mare, que no pot més que estimar els homes i les donesi que els dóna la llibertat per optar i per viure. El cristià tro-ba en la pregària i en l’eucaristia la força per seguir lliure-ment la crida de Jesús. Cada dia, però principalment el diu-menge, el cristià és convidat a la pregària comunitària al’església, on el sacerdot presideix l’eucaristia. L’eucaristiarecorda el moment en què Jesús, en el Sant Sopar, pren elpa i el vi i el dóna als seus deixebles. L’eucaristia expressa lacomunió entre tots els cristians (la comunitat, l’Església).

4. La Bíblia

La Bíblia és la col·lecció de llibres que els cristians conside-ren inspirats per l’Esperit de Déu. Ha estat escrita en unespai de tretze segles. Es divideix en dues parts:

• L’Antic Testament: coincideix, en gran part, amb laTanak jueva. Està escrit abans del naixement de Jesúsi narra la relació d’aliança de Déu amb el pobled’Israel. Consta de 46 llibres.

• El Nou Testament: escrit després de la mort deJesús, està format pels quatre Evangelis (narren lavida de Jesús), els Fets dels Apòstols (narren les pri-meres passes dels seguidors de Jesús), les cartes(adreçades a les diferents comunitats cristianes) il’Apocalipsi.

5. Diferents esglésies cristianes

Actualment hi ha divisions en la forma d’entendre el cristia-nisme, encara que l’essència del missatge de Jesús és com-partida per totes. a. L’Església catòlica

El Papa és el cap de l’Església catòlica i el cap del’Estat del Vaticà, i és considerat el successor de sant

Pere i la màxima autoritat en qüestions espirituals ieclesiàstiques. Per sota hi ha els bisbes (successors delsapòstols), els preveres i els diaques (ajuden el bisbe i elspreveres). El conjunt de tots els bisbes del món presiditspel Papa formen el Col·legi Episcopal. Quan les cir-cumstàncies ho exigeixen, un concili reuneix el conjuntdels bisbes per donar orientacions a l’Església. Els tretsque hem explicat respecte del cristianisme són, fona-mentalment, catòlics.

b. L’Església evangèlicaEsglésia nascuda a partir de la reforma protestant queva impulsar Martí Luter (1483-1546) durant el segleXVI. Les esglésies evangèliques —conegudes també coma luteranes— se senten intèrprets del pensament deLuter: són protestants i evangèliques. Protesten per lesdesviacions introduïdes al llarg del temps a l’Església ivolen tornar a l’evangeli pur. El centre de l’Esglésiaevangèlica és la predicació de la paraula. No hi ha,però, una distinció essencial entre clergues i laics. No hiha devoció als sants ni altres tradicions pròpies de lesesglésies romana i oriental. L’activitat religiosa fona-mental dels evangèlics és la pregària, la lectura i l’estudide la Bíblia.

c. L’Església ortodoxaL’Església ortodoxa està formada pel conjunt d’es glésiesorientals que estan en comunió amb el patriarca de Cons-tantinoble i segueixen el ritu bizantí. Són un total de tret-ze esglésies autocèfales, que abasten quatre anticspatriarcats orientals (Constantinoble, Alexandria, Antio-quia i Jerusalem), i nou esglésies nacionals (Rússia, Sèrbia,Romania, Grècia i altres), formades a mesura que la doc-trina ortodoxa s’estenia per l’est d’Europa i encapçaladesper un arquebisbe, patriarca o metropolità.

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Montserrat VALLVERDÚ, Maria RIUS, Déu témés d’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.Trevor BARNES, El mundo de las religiones. Cristianismo, SanPablo, Madrid, 2006.Mercè BISTUÉ, Matilde LÁZARO, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón, Centre Unesco de Catalunya, Barcelona, 2008.


1. Origen de l’islam. Mahoma, el profeta de Déu

La paraula islam, apunta a una actitud central i caracterís-tica d’aquesta religió. Islam vol dir ‘submissió, lliurament’ (imusïim, musulmà, ‘aquell que se sotmet’, ‘aquell que es lliu-ra a...’): submissió a Ell, l’Únic, el Misericordiós, en el sentitde triar la seva via i no la via dels interessos personals; enel sentit d’inclinar el cor, de dirigir les passes, en la Sevadirecció. Musulmà, per tant, és qui orienta la vida fent lavoluntat de Déu, d’Al·là. L’islam no es considera una religiónova que hagi nascut amb la predicació del profeta Maho-ma. Segons l’Alcorà, Mahoma és el darrer dels profetesque va transmetre el missatge final de Déu al món. Peraixò, creu que alguns aspectes ja van ser revelats als profe-tes anteriors a Mahoma (entre ells Moisès i Jesús).

Mahoma (570-632) va néixer a la Meca, centre comerciali religiós de l’Aràbia (on les tribus nòmades adoraven dife-rents ídols, com ara estàtues de pedra, etc). Va viure unainfància difícil. Pobre i orfe, fou educat pel seu oncle. Jade gran, va ser comerciant i va fer de guia de caravanes.Així, va conèixer jueus i grups de cristians heterodoxos.Era un home pietós, honest i caritatiu, que durant llargsperíodes de temps es retirava al desert per meditar i pre-gar. Al desert, l’any 610 va tenir una forta experiència deDéu en forma de visió: mitjançant un àngel, Déu li enca-rregà d’anar a predicar la seva existència. Aconsellat perHadïga, la seva dona, va esperar que les revelacions esrepetissin. Dos anys més tard, convençut de la seva expe-riència divina, va començar a predicar. L’any 622, a causade l’oposició dels comerciants rics de la Meca va haver demarxar de la seva ciutat i se’n va anar a Medina, on fun-dà una comunitat i l’organitzà com si fos un estat, ambuna llei i un exèrcit propis, per defensar-se dels seus ene-mics (jueus i cristians començaren a oposar-se a la sevapredicació). Morí l’any 632, després de crear una comuni-tat unida i en expansió.

2. L’Alcorà, el llibre sagrat

Els musulmans defineixen l’Alcorà (al-Qura–n) com un mis-satge d’Al·là a la humanitat, transmès mitjançant unacadena que comença en Déu mateix, continua amb l’ar -càngel Gabriel i s’acaba amb el profeta Mahoma. El missat-ge contingut a l’Alcorà fou revelat a Mahoma durant unperíode de vint-i-tres anys, entre el 610 i el 623; el profetatenia quaranta anys quan va rebre la primera revelació iseixanta-tres quan va rebre la darrera.

El llenguatge del missatge original fou l’àrab. De l’Alcorà,se n’han fet traduccions a molts idiomes. Ara bé, una tra-ducció de l’Alcorà no és pas la paraula exacta d’Al·là i, per

això, no pot tenir mai el mateix valor que l’original àrab. Enrealitat, una traducció de l’Alcorà sempre és una interpre-tació.

L’Alcorà és una de les dues bases fonamentals de l’islam;l’altra és la Sunna, l’exemple donat pel profeta amb la sevavida. A diferència de la Sunna, l’Alcorà és la paraula exac-ta de Déu; en canvi, la Sunna només són les paraules i lesaccions del profeta, inspirades en la divinitat. L’Alcorà nos’ha expressat pas mitjançant paraules humanes, sinó queel seu contingut, lletra per lletra, l’ha fixat Déu mateix.

3. Creences fonamentals de l’islam

A diferència del judaisme, que ha descobert Déu en la his-tòria, l’islam el descobreix en la creació, que és on el musul-mà veu reflectides les revelacions de Déu. Creu que aquestDéu és:

• L’únic i el més gran; no té cap semblança amb la rea-litat creada, ni tampoc, és clar, amb els homes. Pertant, no pot ser representat.

• Omnipotent; tot ho sap i tot ho pot, perquè té el con-trol sobre els esdeveniments.

• Misericordiós; infinitament bo i just; perdona aquellsque li ho demanen i castiga els impius.

4. Els cinc pilars de l’islam

Dels diferents llibres sagrats, els musulmans en treuen mul-titud de normes que regulen tots els aspectes de la sevavida. No els podem, per tant, estudiar. Tot i això es parlasovint de cinc obligacions principals que tot musulmà hade complir:

• Professió de fe (donar testimoni, reconèixer) quenomés hi ha un déu, Al·là, i que Mahoma és el seuprofeta.

• Pregar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.

• Practicar l’almoina (es parla fins i tot d’un percentat-ge de les possessions, un 2,5 %).

• Fer dejuni durant el mes del Ramadà (no es pot inge-rir res ni tenir relacions sexuals des de la sortida a laposta del sol).

• Peregrinar a la ciutat de la Meca (almenys un cop ala vida i si l’economia ho permet).

5. L’islam en l’actualitat

a. Nombre de seguidors: entre 1 000 i 1 200 milions (esconsidera la segona religió en nombre de fidels, si es con-sideren junts tots els cristians de les diferents esglésies).

ISLAM

164 Annexos

b. Països on aquesta religió és majoritària o significati-va: la llista seria enorme. El nucli principal són totsels països de l’Orient Mitjà, de l’Àsia Central i delNord de l’Àfrica. Fora d’aquí destaquen països delsud-est asiàtic com Indonèsia i Malàisia i la majoriadels països del centre i el sud de l’Àfrica. Dinsd’Europa és la religió majoritària a Albània i Bòsnia.A la resta de països occidentals hi ha nombrosescomunitats, sorgides principalment arran dels movi-ments migratoris (és a dir, que el nombre de conver-sions o d’occidentals que es fan musulmans és forçapetit).

c. Corrents de l’islam en l’actualitat. Podem començar perestablir una diferència cultural:

• L’islam àrab: països on la població es va «arabitzar»(idioma, costums, festes, etc.). Representen uns 250milions i es troben tots a l’Orient Mitjà i al Nord del’Àfrica (per exemple, al Marroc o Egipte).

• L’islam no-àrab: països o persones que han pres lareligió però no la resta de components culturals.Representen més de 900 milions de persones (perexemple, a Indonèsia o Nigèria).

L’altra diferència, de la qual sentim a parlar molt fre-qüentment, és la divisió entre:• Sunnites: creuen que el successor de Mahoma i cap

de la comunitat no ha de ser elegit obligatòriamententre els membres de la família del profeta. Represen-ten el 85 %.

• Xiïtes: al contrari dels sunnites, creuen que el cap dela comunitat només pot sortir d’entre els familiars delprofeta. Són el 15 %.

Aquesta diferència, que per als occidentals pot semblar tri-vial o secundària, és causa de molts conflictes i de moltaviolència en l’actualitat.

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Verónica STERNSCHEIN, Maria RIUS, Déu té mésd’un nom! Judaisme, Claret, Barcelona, 2003.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006. Trevor BARNES, El mundo de las religiones. Judaísmo, SanPablo, Madrid, 2006.Mercè BISTUÉ, Matilde LÁZARO, Religió V. Educació Secundà-ria Obligatòria, Baula, Saragossa, 1998.


La mesquita

Ell lloc de pregària per a la religió islàmica és la mesquita.Per als musulmans qualsevol lloc és un bon lloc per a lapregària, la terra sencera és un espai sagrat, però la mes-quita és el recinte específic que facilita la possibilitat dereunir-se per pregar. En concret, hi ha un dia en què es pro-cura que la pregària sigui en comú. És el divendres, en laprimera pregària de la tarda.

La mesquita és un espai sense entrebancs, amb prou cabudaper reunir-se. És un espai net. Fora queden les sabates empol-sinades i a prop de l’entrada hi ha unes aixetes per podernetejar-se. Nets i descalços, per dins i per fora: són gestosque ajuden a adoptar una actitud determinada. A fora esdeixa tot allò que no sigui la intenció nua del que ens reuneixen l’espai sagrat. Hi ha un element que el trobarem a totesles mesquites: un senyal a la paret, el mihrab. Un senyal bendecorat, que ens indica quina és la qibbla, o direcció de laMeca. El mihrab acostuma a ser com una fondalada, unapart més enfonsada en el mur, com si la paret volgués sertravessada, anant sempre més lluny. I no ens oblidem delminaret, la torre alfa perquè tothom pugui sentir la cridadel muetzí, recordant els moments de pregària.


La sinagoga

El nom hebreu per referir-se a la sinagoga és bet ha-kenesset,‘casa de reunió’. Sinagoga és la traducció grega; la paraulagrega synagoge vol dir ‘reunió’. Pregar i meditar es pot fer atot arreu, no cal un lloc especial. Però la sinagoga és l’espaiper fer-ho junts, per reunir-se i llegir els llibres, comentar-los,estudiar, pregar i celebrar les festes i les alegries.

La sala està presidida per un armari, recobert d’una roba ele-gant, en el qual es desen els rotlles de la Torà. El text de laTorà es continua copiant, solemnement com es feia en elstemps antics: a mà i sobre pell o algun altre material de qua-litat, unint totes les parts per formar un gran rotlle. Per llegir,el rotlle es recolza i s’estén damunt d’una bona taula, com unpupitre gran, que és en un lloc ben visible perquè tothom hosenti bé. La disposició de l’espai s’organitza de manera quel’orientació dels fidels sigui en la direcció de Jerusalem.

També és costum que hi hagi un canelobre de set braços,en memòria del que hi havia sempre encès, antigament, al

temple de Jerusalem. Aquest canelobre s’anomena meno-rà i és el símbol amb què s’identifica el judaisme.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Temple hindú

Per als hindús, tot el que existeix és expressió de la Reali-tat Divina. La natura mateixa és expressió d’aquesta granIntel·ligència amorosa que és l’arrel, el fons, l’essència detot el que existeix. També es dóna molta importància a laidea que Déu (Brahman) també és a l’interior de les perso-nes (atman). Els hindús creuen que la millor manera deconèixer Déu és adorar-lo escoltant el propi interior. Elstemples, a més de ser el lloc dedicat a la pregària i lameditació, serveixen per a diferents formes de culte. Lesimatges representen les diferents cares i manifestacionsdels Brahmans. Els hindús creuen que en les mateixesrepresentacions tenen alguna cosa de Déu, per això es fanofrenes de fruits, flors, es crema encens i es canta i ballaen honor seu. Ignasi RICART, Vicente MERLO, Maria RIUS, Déu té més d’unnom! Hinduisme, Claret, Barcelona, 2003.Els temples hindús, de planta quadrangular, presententorres còniques profusament decorades amb escultures.Aquestes torres reprodueixen la forma de la muntanya pri-migènia o meru, lloc de residència dels déus. L’interior del temple és més sobri i és on els fidels es con-centren en la imatge de la divinitat principal venerada. Elsdevots resen i celebren cerimònies durant les quals dansenamb música sagrada i ofrenes. UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalunya,Barcelona, 2008.

Temple budista

La majoria de budistes asiàtics expressen la seva fe anant,de tant en tant, als temples per escoltar ensenyaments delsmonjos i meditar, peregrinant als llocs sagrats, venerant ialimentant els monjos i monges, fent ofrenes de flors, dellantions, d’encens... Ignasi RICART, Vicente MERLO, Maria RIUS, Déu té més d’unnom! Hinduisme, Claret, Barcelona, 2003.

ANNEXOS PER UNITAT

Annex unitat 1. L’entorn religiós

PRIMERA SESSIÓ

166 Annexos

Les esglésies cristianes

El «temple» cristià (el que es coneix com a «església») vacomençar a aparèixer cap al segle IV, quan es va institu-cionalitzar el cristianisme. Es va adoptar la forma debasílica romana, un edifici d’ús civil, com a model per alstemples cristians ja que era l’espai cobert més adequatper reunir les persones per celebrar els sagraments. Perals cristians, el temple fa la funció de congregar els cris-tians com a lloc de reunió i celebració de la comunitat. Enla nostra societat, de tradició cristiana, han esdevingutedificis molt importants en el paisatge dels pobles i ciu-tats, ja que alguns tenen un valor artístic i històric moltimportant.

El que és important per a les tradicions cristianes és la tro-bada de tots els creients, fet que dóna sentit, fa església i

crea espais de trobada. Aquest espai comunitari es presen-ta de maneres diverses segons la tradició: les esglésiesortodoxes donen molta importància a les imatges; per aixòdecoren l’altar amb iconòstasi, que serveix com a suportper a les icones. Les icones són la representació pictòricade Crist, de la Mare de Déu o dels sants.Les esglésies protestants fan servir una decoració auste-ra, habitualment sense imatges. Finalment, les esglésiescatòliques tenen el sagrari i imatges de Crist, de Maria idels sants, i és el lloc on se celebren els principals sagra-ments. UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalunya,Barcelona, 2008.

El tal·lit és un accessori religiós jueu en forma de xal utilitzat en els serveis religiososdel judaisme. El tal·lit pot ser llarg i ample, de manera que permeti cobrir el cap o lapersona, per apartar-se totalment del món mentre combrega amb Déu. O, simple-ment, pot ser un xal de pregària. Per al creient, aquesta peça de roba és senyal de laresponsabilitat.La quipà és com una petita gorra ritual que fan servir els homes jueus per cobrir par-cialment el cap.S’ha d’usar obligatòriament en entrar en un lloc de culte, com ara sinagogues o cemen-tiris, i durant l’estona en què s’hi esta, o en moments de pregària, celebració, etc.Normalment porten la quipà durant tot el dia i en tota ocasió.El costum de portar la quipà simbolitza la necessitat de tenir present en tot momentque Déu està per damunt dels homes i les coses; només pretén que el cap no quedi aldescobert.

La vestimenta budista simbo-litza la vida senzilla, que s’ex -pressa amb el color morat.La vestimenta groga represen-ta la saviesa.El cap rapat significa la re cer -ca de la felicitat interior i notant l’exterior.

La marca de color al front de les dones es diu tika. La finalitat pot ser esperar una bene-dicció, la bona sort o una salutació. El punt d’aplicació, l’entrecella, és considerat la seude la saviesa i concentració mental, la del tercer ull del coneixement espiritual.

SISENA SESSIÓ


Hinduisme: Om

Aquest és el símbol de l’hinduisme, són les tres lletres de lasíl·laba OM (o AUM). OM és un so simple que vol evocarveritats infinites. En OM es reuneixen molts significats i,així, el símbol ajuda a meditar i a tenir presents els aspec-tes més subtils de la realitat.

OM és el so inicial de l’Univers, la primera cosa que va exis-tir i a partir de la qual les altres realitats van ser creades.

Cada una de les tres lletres (A, U, M) que formen la síl·laba,adopta més d’un sentit. Quan la A simbolitza Brahma, la U Vix-nú i la M Xiva, OM és la unió de les tres divinitats, la Trimurti.

Quan les tres lletres apunten vers la realitat en els seus tresaspectes: sal (existència), xif (consciència) i ananda (felicitat

profunda), OM és el símbol de Brahman, l’Absolut. OM és laprimera paraula de les pregàries i de les cerimònies. És un soque es repeteix i s’assaboreix, mirant de concentrar-s’hi, depenetrar el seu significat, d’identificar-s’hi, com si fos la portad’entrada a allò que es busca. OM ajuda a recordar la recer-ca, i el so acompanya i s’identifica amb la respiració, a cadainstant. OM és als llavis, a la ment i al cor i OM impregnal’Univers, és la respiració de l’Univers sencer, el seu so inicial,el símbol del misteri que l’amara... OM, Xanti. OM, Pau.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Islam. Postració

Judaisme. Reverències davant del mur deles lamentacions

Per als jueus, les reverències davant del mur de les lamen-tacions signifiquen la lamentació de la destrucció de Jeru-salem i la dispersió del poble hebreu. El mur de les lamen-tacions és sagrat per als jueus, ja que és el darrer tros demur que envoltava el temple de Jerusalem, símbol delpoble jueu (on hi havia el Sancta Sanctorum, el recinte queestava al centre del temple destinat a l’Arca de l’Aliança, ellloc on habitava Déu). El temple va ser destruït pels ro -mans l’any 70 dC. Entre les pregàries que es fan davant delmur s’inclouen les súpliques fervents a Déu perquè torni ala terra d’Israel, el retorn de tots els exiliats jueus, lareconstrucció del temple i l’arribada del Messies esperatpels jueus.

Budisme. Reverència amb les mans juntes

A l’Índia, les persones se saluden les unes a les altres unintles mans. Aquest gest s’ha disseminat al budisme i ara

s’utilitza com una salutació entre els budistes. Aquest gestes fa servir per reverenciar o saludar la imatge de Buda.Alguns grups de budistes l’acompanyen amb una senzillareverència doblegant la cintura.

Cristianisme. Senyal de la creu

Els cristians poden pregar en qualsevol lloc i de moltes ma -neres: tancant els ulls i fent silenci, cantant i amb gestos, etc.

El senyal de la creu és el gest més estès entre els cristianscatòlics. S’utilitza per a diferents propòsits:

• Com a inici o acabament d’una pregària o un actereligiós.

• Com a fórmula d’invocació a Déu.• Com a salutació a imatges o llocs sagrats.• Com a signe de benedicció sobre persones o coses.

Aquest signe s’utilitza des dels segles III o IV.

ONZENA SESSIÓ

168 Annexos

Annex unitat 2. Celebracions comunitàries

Festes de les diferents religions

Totes les religions tenen les seves festes. A continuació us presentem un breu resum de les principals festes en les religionsmajoritàries i de com se celebren.

Hinduisme

Festa Data Què celebren Com se celebra

Sankrant (nord)Pongal (sud)

Finals de gener. La fi del mes nefast, solsticid’hivern.

______________________________________________

Festa de la primavera Finals de gener,començaments de febrer.

Festa dedicada a Sarasvati,deessa del saber, les ciènciesi les lletres.

_____________________________________________________________________

Maha-xiva-ratri Segona meitat de febrer. La gran nit de Xiva. ______________________________________________

Festival de Holi Quatre últims dies de llunade febrer-març.

Festa dedicada a Krixna. Jocs, cançons i danses enhonor a Krixna. Es llençaaigua de colors damuntdels assistents.

Ramanavami Lluna de març/abril. Naixement de Rama. S’il·luminen tots els templesdedicats a Rama, durant lanit hi ha cerimònies i esllegeix el Ramayana.

Aniversari de Krixna Cada regió ho celebra enmesos diferents.

Aniversari de Krixna. ______________________________________________

Aniversari de Ganesa Quart dia després de lalluna d’agost/setembre.

Aniversari de Ganesa (déuque es representa amb capd’elefant).

Es fan imatges del déu ambargila o paper i es va enprocessó a llençar-les almar o en algun riu.

Culte als avantpassats Segona meitatd’agost/setembre.

______________________________________________

______________________________________________

Durga-puja o Nava-ratra Octubre/novembre. Victòria de la Mare Divinasobre el Mal.

Es llença la imatge de laMare Divina al mar

Divali 20 dies després de la festaanterior.

______________________________________________

Festival de llums.

Karttikeya Lluna plenad’octubre/novembre.

Aniversari de Karttikeya. ______________________________________________

Khumbha mela Cada 12 anys a Prayaga. Purificació. Pelegrinatge a Prayaga perbanyar-se a les aigües delGanges i el Yamuna.


Budisme

Festa Budisme theravada Data Què celebren Com se celebra

Naixement, il·luminació imort de Buda

Finals de maig ocomençaments de juny.

Naixement, il·luminació imort de Buda.

______________________________________________

Uposatha Dies de lluna plena de cadames lunar.

Lluna plena. La gent va als temples apresentar ofrenes de flors,menjar, meditar i escoltarels sermons dels monjos.

Kathina Octubre/novembre. Final del recés anual de tresmesos que fan els monjos.

Els monjos són venerats perla dificultat de la seva vidai se’ls ofereixen hàbits ialtres béns.

Lluna plena d’Asala Finals de juny/començaments d’agost.

Es commemora la prèdicadel primer sermó del Buda.

______________________________________________

Festa Budismemahayana (est d’Àsia) Data Què celebren Com se celebra

Hana Matsuri 8 d’abril Naixement de Buda. ______________________________________________

Nehan 15 de febrer Mort de Buda. ______________________________________________

Rohatsu 8 de desembre Il·luminació de buda. ______________________________________________

Higan 21 de març i 20 desetembre

Record als avantpassats. Visita a les tombes,recitació de textos budistes,ofrenes de flors, encens iaigua a les tombes.

Obon 13 de juliol (dura tres dies). Alliberament dels inferns deMaudgalyayana.

Invocació als avantpassats;1r dia: s’invoca elsavantpassats; 2n dia:banquets i balls en el seuhonor; 3r dia: ofrenes aBuda perquè els alliberidels inferns.

Festa Budisme Tibetà Data Què celebren Com se celebra

Losar (Any Nou) Dia de lluna nova mésproper a la fi de l’hivern,el mes de febrer (4 dies).

L’any nou. Visita i ofrenes als temples.Es netegen les cases persimbolitzar la purificació.

Gutor Abans de l’any nou. Demanar perdó per lesmales accions comesesdurant l’any anterior.

_____________________________________________________________________

170 Annexos

Budisme

Festa Budisme Tibetà Data Què celebren Com se celebra

Monlam Chenmo Després de l’any nou. Festa de l’oració. Cerimònia que dura duessetmanes. S’escenifiquenescenes de la vida de Budaamb figures de mantega.

Naixement de Buda El dia 9 del mes quart delcalendari tibetà (juny).

______________________________________________

______________________________________________

Il·luminació i mort deBuda

El dia 15 del mes quart delcalendari tibetà (juny).

______________________________________________

______________________________________________

Revolta de Lhasa de 1959 10 de març. ______________________________________________

______________________________________________

Aniversari del Dalai Lama 6 de juliol. ______________________________________________

______________________________________________

Judaisme


Xabat (dissabte) Cada setmana. Trobada amb Déu. Es dedica al Senyor, no estreballa i es reuneixen a lasinagoga per pregar.

Roix Ha-Xanà (Cap d’any) Cap d’Any(setembre/octubre).

El dia del naixement delmón i de l’ésser humà.

S’envien targetes a familiars iamics. Es menja poma ambmel (perquè l’any sigui dolç) itambé magranes (perquè l’anysigui ple de coses agradables).Es va a la sinagoga, escanten cançons i s’escolta elxofar (corn de marrà).

Yom Kippur Deu dies després de capd’any.

Festa del perdó. És un dia de dejuni en elqual s’avalua tot el que esva fer l’any anterior perveure a qui cal demanarperdó i què hem de canviar.

Sukot Setembre/octubre, dura vuitdies.

Festa de les cabanes,recorda com vivien elsavantpassats dels jueus.

Es construeix una tenda al’aire lliure i s’acostuma afer-hi un àpat al dia.

Simhat Torà Darrer dia del Sukot. Final de la lectura de laTorà.

S’acaba de llegir la Torà, lalectura d’una part de la qual esfa cada dissabte. Després estorna a començar, com a símbolque no s’obliden mai la històriai els valors del poble jueu.


Judaisme


Hanukà (Dedicació) Festa que dura vuit dies. Èxit de la rebel·lió delsjueus contra els grecs irecuperació del temple deJerusalem.

Cada dia s’encenen demanera gradual els vuitbraços del canelobre(hanikuyà). Després es posaa la finestra per compartir lallum amb tothom. Es fanjocs amb la llum i es mengenunes pastes especialsfregides amb oli roent.

Tu bi-Xevat 15 de xevat (finals degener).

Festa dels arbres i lesplantes.

______________________________________________

Purim ______________________________________________

Se celebra que Déu vasalvar els jueus del’exterminació manada perAmman.

Es mengen unes pastestriangulars, s’envienobsequis dolços als amics ifamiliars, es llegeix lahistòria d’Ester (lasalvadora), es fan algunesbones accions i esdisfressen.

Pèsah (Pasqua) ______________________________________________

Festa de la llibertat(alliberament d’Egipte).

Sopar familiar.

Xavuot ______________________________________________

Regal de les taules de la llei(manaments que Déu vadonar a Moisés).

Es llegeix la història i esmengen plats elaboratsamb productes lactis.

Cristianisme


Diumenge Cada setmana. Dia del Senyor, resurreccióde Jesús.

Reunió a l’església per resarjunts, donar gràcies idemanar ajuda per atothom que ho necessita.

Nadal 25 de desembre. Naixement de Jesús. La nit de Nadal se celebrala missa del gall. El dia deNadal la família es retrobaen un dinar.

Epifania 6 de gener Adoració dels reis del’Orient.

Es fan presents als infantstal com van fer els tres reisamb l’infant Jesús.

Quaresma Quaranta dies abans de laSetmana Santa.

______________________________________________

Es revisa i s’intenta corregirla vida de cadascú.

172 Annexos

Cristianisme


Diumenge de Rams ______________________________________________

Es recorda l’entrada deJesús a Jerusalem.

Es porten branques depalmera o d’olivera a beneir.

Setmana Santa (dijous idivendres Sant)

______________________________________________

Es recorda l’últim sopar deJesús amb els seusdeixebles (dijous) i la sevapassió i mort (divendres).

Es fan diferents actes al’església per recordar lesúltimes hores de vida deJesús.

Pasqua El diumenge després dedijous i divendres Sant.

Resurrecció de Jesús. Se celebra amb unacelebració a l’església.

Pentecosta Cinquanta dies després dela Pasqua.

Se celebra la vinguda del’esperit de Jesús a tots elsseus deixebles.

_____________________________________________________________________

Islamisme


Divendres (Al-Juma) Cada setmana. ______________________________________________

Al migdia es celebra unapregària especial dirigidaper l’imam que a més fa unsermó sobre un temad’actualitat.

Aïd al Adha (dia delsacrifici)

Al final del pelegrinatge ala Meca.

Es recorda quan Déu vademanar a Abraham quesacrifiqués el seu fill;després li va dir que no hofes i el va premiar per laseva obediència.

Es mata un xai i se’lmengen plegats familiars,amics i alguna personanecessitada.

Ramadà Novè mes del calendarimusulmà.

Època que convida a lareflexió com a exercici peraprendre a controlar elsimpulsos naturals.

Durant el dia no es menjani es beu res, només es potmenjar al capvespre.Durant el dia es troben ales mesquites. Per sopar lesfamílies es reuneixen permenjar la harira.

AÏd al Fitr A la fi del Ramadà. ______________________________________________

Retorn als costums habituals.Es fa un àpat conjunt.

Aïd al-Mawlid ______________________________________________

Naixement de Mahoma. ______________________________________________

BIBLIOGRAFIA

Ignasi RICART, Vicente MERLO, Maria RIUS, Déu té més d’un nom! Hinduisme. Claret, Barcelona, 2003.http://www.xtec.es/centres/a8029301/volta05/trpi50.htm


PERSONES

L’imam

La pregària en comú dels musulmans la guia l’imam. Elldirigeix l’oració col·lectiva, orienta i fa de pal de paller. Laparaula imam vol dir ‘el que es col·loca al davant’. Per aaquesta funció la comunitat tria una persona que coneguibé el text sagrat, l’Alcorà, i que sigui digna de respecte.Una persona en la qual es pugui confiar.


Els monjos budistes

Els monjos (anomenats bonzes) renuncien a tota propietatindividual, a excepció de nou objectes: tres hàbits, un cin-turó, algun estri per afaitar-se, una agulla de cosir, unrecipient per a l’aigua, un bol per a les almoines i un ven-tall. Es comprometen a no fer mal a cap ésser viu. No espoden casar i viuen al monestir des de l’edat de nou anys.El compromís no és de per vida i es pot trencar quan esvulgui. En països com Tailàndia és també una tradiciósocial que els joves passin uns mesos, durant les vacances,fent vida comunitària en un dels 20 000 monestirs delpaís. Quan són ordenats monjos reben un nom nou, com aprova de la nova vida. Mengen només un cop al dia,abans de les onze del matí, i el menjar és una donaciódels laics.

Prohibicions: els monjos tenen el deure de complir moltesnormes: 227, entre les quals destaquem les deu prohibi-cions següents: 1) no destruir la vida; 2) no robar; 3) notenir relacions sexuals; 4) no mentir; 5) no beure alcohol;6) no men jar al migdia; 7) no utilitzar seients ni llits còmo-des; 8) no guarnir-se amb flors ni perfumar-se; 9) nodivertir-se (cosa que comprèn tots els entreteniments engeneral), i 10) no rebre diners. Els laics han d’obeir les cincprimeres.

L’hàbit: l’hàbit que utilitzen els monjos budistes és unparrac de renunciant, que expressa la humilitat ascètica(juntament amb la supervivència mitjançant almoines,l’habitatge al peu d’un arbre i l’ús, com a únic medica-ment, de l’orina de vaca). Avui dia, l’hàbit pot ser de lli,cotó, seda, llana, roba de cànem gruixut i lona. Algunsmonjos, com els del Tibet, poden dur, fins i tot, barret.

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu -nya, Barcelona, 2008.

Rabí

La paraula rabí prové del terme hebreu rab que significa‘mestre de Torà’. La tasca principal d’un rabí és ensenyarla Torà. També la paraula rabí significa ‘poderós i gran’; és

a dir, un rabí és una persona que ha arribat a una grande-sa espiritual, s’ha purificat, i és un excel·lent exemple per ales altres persones.

Prevere o capellà catòlic

L’església catòlica distingeix l’estat laic, el dels fidels i lesfidels, i l’estat clerical, reservat a homes ordenats per con-sagrar la seva vida al missatge i a la persona de Jesucrist.Es tracta essencialment dels tres ordres atestats al’església primitiva: els diaques, els preveres i els bisbes;tots ells són ordenats en el curs d’una celebració solemne;el bisbe que presideix els imposa les mans, i pronunciadamunt d’ells la gran pregària d’ordenació.

El diaca, el ministeri del qual va ser revalorat pel ConciliVaticà II (1962-1965), és ordenat per ajudar el bisbe i elspreveres en el servei de la Paraula, de la litúrgia i de lacaritat. El prevere presideix la missa, administra els sagra-ments (llevat de la confirmació i de l’ordenació, que sóncompetència d’un bisbe) i garanteix l’ensenyament de la fe,en una parròquia o en una missió especifica (capellania,educació, assistència). Pel que fa al bisbe, és considerat elsuccessor dels apòstols. Té per missió ensenyar, santificari conduir el poble que se li confia.

En el transcurs del temps, l’Església catòlica s’ha dotatd’una estructura jeràrquica, al capdavant de la qual hi hael Papa, bisbe de Roma. Quan les circumstàncies ho exigei-xen, un concili reuneix el conjunt dels bisbes per donarorientacions a l’Església.

Una altra forma de compromís per a tota la vida ha marcatl’Església profundament; es tracta de la vida mo nàstica,oberta tant a les dones com als homes (preveres o germans)segons modalitats molt diverses, però fonamentades en elstres vots: de pobresa, de castedat i d’obediència.

UNESCOCAT, Intèrprets de l’Invisible. Calendari interreligiós2005-2006, Centre UNESCO Catalunya, Barcelona,2005.

Rixi

Els rixis són homes que en l’hinduisme s’han compromès adur una vida d’ascesi personal. Els hindús cerquen la savie-sa i el mestratge d’aquestes persones que, en un momentde la seva vida, van renunciar a tot lligam amb la família,la casta i els béns materials.

Cf. UNESCOCAT, Intèrprets de l’Invisible. Calendari interreligiós2005-2006, Centre UNESCO Catalunya, Barcelona, 2005.

Cf. Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro,Barcelona, 2006.

174 Annexos

Annex unitat 3. Els moments d’aturada. La pregària

SETENA SESSIÓ

La meditació budista

Es tracta del coneixement intuïtiu d’allò que els budistesanomenen els tres senyals de l’existència: la no-permanèn-cia –tot és efímer–, el sofriment i l’egocentrisme de tots elsfenòmens, tant físics com mentals. En el budisme mahaya-na, l’examen analític de la naturalesa de les coses duu aveure què és veritablement el món: buidor. Juntament ambla calma mental, és un dels dos factors essencials per arri-bar a la il·luminació. La meditació, entesa com una miradainterior i clara, és la pràctica central del budisme. El Japóva desenvolupar una escola del mahayana que té com a eixcentral la meditació, que, en japonès, es diu zen. Segons lesescoles, per a la meditació s’utilitzen preferentment unes aju-des o unes altres, per exemple, la posició del cos, els koan,els mantra, els mandala, el tir amb arc i els jardins zen.

a. Els koan són paradoxes que duen més enllà del pensa-ment conceptual, de la raó discursiva habitual i que elsmestres zen ofereixen als seus deixebles com a mitjàd’entrenament espiritual i, fins i tot, com a manerad’aconseguir la il·luminació.

b. La meditació zen és una pràctica del budisme zen queconsisteix a seure en silenci damunt d’un coixí en lapostura del lotus i concentrar-se en la respiració.

c. La cal·ligrafia, com també l’art de servir te, són en elbudisme zen altres formes de relaxació per assolir lail·luminació o el satori.

d. El jardí zen: tots els éssers vius, fins i tot les plantes iles pedres, tenen valor. Els jardins zen intenten suscitaren l’aïllament d’uns metres quadrats tot l’encís de lanatura. Hi ha un espai de sorra o grava (simbolitza elsoceans), sobre el qual es posen les pedres (simbolitzenles muntanyes). Les pedres i els arbres expressen el mis-teri, la profunditat i el repòs silenciós, molt importantsen el zen. Hi ha quatre tipus de jardins: el del paradís,el sec (o de pedres), el de passeig i el del te.

e. Les mandales poden ser pintades –banderes–, dibuixa-des i acoloride sobre sorra o fusta, representades perpiles d’arròs, o construïdes tridimensionalment ambmetall fos, argila o massa de pa. Com que afavoreixenuna visualització particular, ajuden a meditar. Aquestaparaula tibetana pot traduir-se per «centre i perifèria».

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu -nya, Barcelona, 2008.

La pregària cristiana

La pregària cristiana es dirigeix al Déu transcendent del’univers, a través de Jesús que l’ha revelat com a Pare–abba en arameu– i en el moviment de l’Esperit. Ja siguicomunitària o personal, espontània o de memòria, l’oracióapareix com un do en un món dividit. Els cristians aprenende l’Església el camí de l’oració. Aquest camí segueix unmoviment doble: d’acollida de la paraula de Déu i de tor-nada d’aquesta paraula al seu origen, el Pare de Jesucrist. La gran reunió que constitueix el sagrament de l’eucaristia.Dintre de l’Església catòlica romana, també es prega endiferents actes de devoció. Quant al senyal de la creu, estracta d’un signe comú a la majoria dels cristians –ja siguincatòlics romans, ortodoxos, anglicans i luterans–, excepteels protestants reformats i evangèlics. Totes les circumstàncies de la vida són una ocasió per pre-gar: viatge, malaltia, matrimoni o decés; amb tot, la missadel diumenge continua sent el cor de l’oració litúrgica del’Església, ja que inclou una acció de gràcies elaborada perl’assemblea en nom de Crist, l’acte d’escoltar la paraulabíblica, la intercessió, la pregària eucarística (oració de lloan -ça i de benedicció), la comunió amb el cos i la sang deCrist, i també la comunicació al món. UNESCOCAT, Gestos i paraules, calendari interreligiós 2002-2003, Centre Unesco Catalunya. Barcelona, 2002.

La pregària en el judaisme

Per als jueus, la pregària (tefil·là) és essencial i es realitzatres cops al dia: al matí, a la tarda i a la nit. La pregàriaés un moment de meditació i de reflexió, durant el qual esfan benediccions i es reciten salms. Es distingeixen quatretipus de pregàries: la lloança, l’agraïment, la petició i laconfessió. Per als jueus, Jahvè és l’únic Déu.UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu-nya, Barcelona, 2008.

La pregària hindú

La pregària hindú permet al fidel purificar-se i unir-se a ladivinitat. Els sacrificis se substitueixen per ofrenes, lesquals associen els cinc sentits (mitjançant les campanetes,les llànties d’oli, l’encens o les flors, els aliments, etc.)davant la imatge. La pregària està constituïda per fórmu-les manllevades dels textos sagrats, els mantra. També espot repetir la síl·laba sagrada, com «om»: la seva vibració


reverbera l’origen del món i permet concentrar-se i contro-lar el cos i la respiració, que és l’objectiu del ioga. Durantles festes, es pot pregar en família (davant d’un petit altarinstal·lat a casa) o al temple.UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu-nya, Barcelona, 2008.

La pregària a l’islam

La pregària és un dels pilars de l’islam. Cada musulmà facinc pregàries repartides al llarg del dia, en direcció a laMeca, seguint un ritual precís. La pregària va precedidaper les ablucions, que consisteixen a rentar-se la cara, lesmans, els braços, el clatell i els peus, cosa que permet almusulmà de situar-se en un estat de puresa.

Les diferents postures de la pregària musulmana es podeninterpretar de la manera següent:

• posició vertical: comunió amb el gènere humà, que ésl’únic que està dret.

• posició inclinada: comunió amb el món animal, obli-gat a inclinar-se per agafar el menjar.

• posició prostrada: comunió amb el món vegetal imineral; s’ha d’inclinar davant de la proximitat deDéu.

• posició asseguda: permanència de la proximitat ambDéu i comunió amb els punts cardinals.

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu-nya, Barcelona, 2008.

Hinduisme: Om

Aquest és el símbol de l’hinduisme, són les tres lletres de lasíl·laba OM (o AUM). OM és un so simple que vol evocarveritats infinites. En OM es reuneixen molts significats i,així, el símbol ajuda a meditar i a tenir presents els aspec-tes més subtils de la realitat.

OM és el so inicial de l’Univers, la primera cosa que vaexistir i a partir de la qual les altres realitats van ser crea-des.

Cada una de les tres lletres (A, U, M) que formen lasíl·laba, adopta més d’un sentit. Quan la A simbolitza aBrahma, la U Vixnú i la M Xiva, OM és la unió de les tresdivinitats, la Trimurti.

Quan les tres lletres apunten vers la realitat en els seustres aspectes: sal (existència), xif (consciència) i ananda(felicitat profunda), OM és el símbol de Brahman, l’Absolut.OM és la primera paraula de les pregàries i de les cerimò-nies. És un so que es repeteix i s’assaboreix, mirant deconcentrar-s’hi, de penetrar el seu significat, d’identificar-s’hi, com si fos la porta d’entrada a allò que es busca. OMajuda a recordar la recerca, i el so acompanya i s’identificaamb la respiració, a cada instant. OM és als llavis, ala ment i al cor i OM impregna l’Univers, és la respiracióde l’Univers sencer, el seu so inicial, el símbol del misterique l’amara... OM, Xanti. OM, Pau.


Xema’ Israel

Xema’Israel, Adonaí Eíohenu, Adonai Ejad... «Escolta, Israel,el Senyor és el teu Déu, el Senyor és U...».

L’estimaràs amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes lesteves forces. Gravaràs aquestes paraules a la teva memò-ria, les ensenyaràs als teus fills, a casa, i tot fent camí,ajagut o dempeus, no deixaràs de recordar-les. Amb ellescenyiràs el teu braç, seran un senyal en el teu front, unsenyal a les vostres portes...«Escolta Israel...». Aquestes paraules obren la professió defe del poble jueu. La proclamació de la unicitat absoluta«d’Aquell que És», la decisió d’estimar-lo, buscar-lo i lliurar-s’hi, es repeteix a l’inici del dia, al capvespre i en qualsevolaltre moment important, com una brúixola que orienta elcor i l’activitat del fill d’Israel. El text complet està formatper tres fragments de la Torà: Deuteronomi 6,4-9, 11,13-21 i Nombres 15,37-41.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

Parenostre

«Com fer-ho per pregar bé?»Quan li van fer aquesta pregunta, Jesús va reunir en unespoques frases, ben clares, el més important de totes aque-lles benediccions. Que el seu sentit profund els impregnésel cor i orientés la intenció! Això era el que importava:Pare del Cel, Pare nostre, santificat sigui el teu Nom.Que el teu Regne vingui a nosaltres.Que es faci arreu la teva voluntat, als cels i a la Terra.Que no ens falti l’aliment de cada dia.Perdona’ns els errorsi que nosaltres sapiguem perdonar els altres.

DOTZENA SESSIÓ

Annex unitat 4. La manera de ser de la persona

7A SESSIÓ

176 Annexos

Ajuda’ns a no equivocar-nos.Lliura’ns de qualsevol mal. Amén. Que així sigui.Poques paraules, dites amb tota la ment i tot el cor, valienmolt més que llargues estones de moure els llavis! Tot elsentit de la Xemà, de l’Amidà i del Qadish, de l’Anava ide totes les benediccions dels antics, quedava recollit enaquesta breu pregària, que els seus seguidors han repetitfins al dia d’avui.Quan pregueu –els deia– no us ompliu la boca de parau-les, ja sap Ell el que necessiteu! Quan pregueu no us feuveure al temple i a les sinagogues perquè tothom us tinguien gran consideració. Busqueu Déu allà on es deixa tro-bar. Entreu a l’habitació, tanqueu la porta, i busqueu-lo enel silenci i la solitud.Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006.

L’hinduisme

El que és propi de l’hinduisme és la capacitat d’identificarla unitat en la diversitat. La sensibilitat occidental tendeixa remarcar la diferència, mentre que l’oriental destaca lasemblança. Davant d’objectes diversos, l’occidental s’aturaen l’especificitat de cada forma. En canvi, la mirada orien-tal, i particularment la hindú, veu que tots els objectesestan fets del mateix material. És l’omnipresència de Brah-man en cada ésser, ja sigui animat o inanimat. No és quel’hinduisme sigui politeista, no és que adori com a déu unavaca, un arbre o un riu, sinó que en la vaca, en l’arbre oen el riu és capaç de venerar la presència de l’Inefable.L’experiència religiosa hindú és nodual o advàtica; no hiha dualitat entre Déu i nosaltres, no hi ha l’abisme que

apareix en les religions semítiques o teistes entre Creadori natura, sinó que són com les dues cares de la mateixarealitat, sense que per això l’una sigui absorbida en l’altra.

Xavier MELLONI, Ferran PIÑERO, Pedagogia del pluralismereligiós, una proposta metodològica, Grup Edebé, Barcelo-na, 2008.

L’Alcorà

És el text bàsic de la religió musulmana. Al-Qura–n (que sig-nifica ‘lectura’ o ‘recitació’) consta de 114 capítols,anomenats sures. Per als musulmans, l’Alcorà és la parau-la mateixa de Déu que va ser revelada a Muhàmmad perl’arcàngel Jibril (Gabriel). L’Alcorà tracta sobretot de la feen Déu, i menciona alguns profetes i personatges bíblics(Abraham, Isaac, Jacob, Jesús, Maria, etc.). A més,l’Alcorà conté, encara que d’una manera molt exigua, pres-cripcions morals, religioses i jurídiques per a la vida sociali familiar. A més de l’Alcorà, cal mencionar els hadits, quesón les paraules i actuacions de Muhàmmad entre elsanys 610 i 632 (a la Meca i Medina) i que constitueixenla tradició (sunna) del Profeta, que va ser posada perescrit després de la seva mort. A la pràctica, els hadits sóncom l’Alcorà, però deixant clar que es tracta dels relatsdels companys del profeta sobre el seu ensenyament.L’Alcorà impregna la vida quotidiana dels musulmans, queel reciten i l’aprenen de memòria. És molt important apren-dre a llegir (recitar) l’Alcorà en àrab: molts infants aprenena llegir i escriure amb la primera sura.

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalu -ny a, Barcelona, 2008.

El terme yihad pot ser polèmic per les connotacions de gue-rra santa amb què s’ha relacionat i per la seva sovintejadapresència als mitjans de comunicació en aquests termes. Usoferim un text de Teresa Guardans sobre aquest concepte:

«Viure en el camí de la recerca de la veritat, en obertura al’Únic i al servei de la Ummah (comunitat), no és fàcil.Demana esforç, dedicació. Això és el que vol dir la parau-la yihad, que de vegades es tradueix incorrectament per‘guerra’. Yihad significa ‘esforç’, un esforç intens.

L’esforç més gran, la «gran yihad», és el que cadascú ha defer amb un mateix: el control de les actituds egocentrades,l’estudi, la superació dels obstacles interiors... Aquesta és

la yihad de cada dia. En cas que hi hagi obstacles exte-riors, com poden ser atacs al territori o a la vida de lacomunitat, o situacions d’injustícia, caldrà fer l’esforçd’oposar-s’hi, de defensar el dèbil, defensar el bé, l’ordrejust... Fer front als obstacles exteriors és la «petita yihad».

• Oh. Els que creieu! Sigueu fidels a Déu i busqueu el mit-jà d’apropar-vos a Ell! Esforceu-vos per la seva causa!Lluiteu! (Alcorà 5:35)

• Recorda el teu Senyor matí i tarda, sense ostentació.Esforça’t, no siguis dels negligents. (Alcorà 7:205)

• Entre els qui hem creat hi ha una comunitat que pren laveritat per guia i que, gràcies a ella, practica la justícia.(Alcorà 7:181)


De yihad deriva la paraula muhayid (en plural, muhayidin),que vol dir ‘el que s’esforça en el camí’, una paraula queavui fem servir gairebé com a sinònim de «guerrer» o de«terrorista». Prou que sabem que alguns moviments polí-tics (com Al Qaeda, per exemple), apel·len al concepte deyihad per justificar la lluita violenta, sense miraments versles víctimes innocents, mentre que un gran nombre de pen-sadors musulmans no fan més que insistir que, en cap cas,el terrorisme pot fonamentar-se en l’Alcorà.

Qualsevol tradició cultural i religiosa , qualsevol movi-ment polític i social, té motius per reflexionar avui sobre

quins són els mitjans vàlids per estendre allò que valoracom a bo i just i els que no ho són; sobre què vol dirquan parlem de «violència justificada» i «violència injus-tificada»; sobre les violències visibles i les menysaparents... Hi ha alguna violència que tingui sentit? Pen-sem-ho.

Recordem, però, que el significat de yihad no és ‘guerra’sinó ‘esforç’.»

Teresa GUARDANS, Les religions. Cinc claus, Octaedro, Barce-lona, 2006, p.132.

Annex unitat 5. La relació amb els altres

6A I 11A SESSIONS

Les paràboles

Els Evangelis posen sovint en boca de Jesús uns relatsbreus anomenats paràboles, és a dir, comparances. Lesparàboles constitueixen un gènere literari, utilitzat ja enl’Antic Testament i també pels rabins (o mestres de la Llei),jueus contemporanis de Jesús, que té un marcat caràcterpedagògic i, algunes vegades, polèmic. Gràcies a aquestgènere literari, la idea que es vol inculcar queda revestidaamb un exemple o historieta de la vida de cada dia, quetothom pot acceptar fàcilment, encara que a vegades con-tingui elements de sorpresa. Les paràboles de Jesús nos’han de confondre amb una mena d’historietes exemplars,destinades sobretot a presentar bons models de conducta iaixí ser útils per orientar la vida moral dels seguidors deCrist. Si es prenen així, hi ha moltes paràboles incompren-sibles, ja que semblen elogiar l’astúcia, la mentida, el frau,la injustícia... Seria, per exemple, totalment desfasat i

improcedent voler basar el règim salarial d’una empresa enla paràbola dels treballadors de la vinya (Mt 20, 1-16), enla qual la conducta de l’amo és certament discriminatòria.

Les paràboles no contenen lliçons moralitzadores, sinó quepresenten aspectes fonamentals del Regne de Déu, que mol-tes vegades resulten desconcertants per a la mentalitathumana i terrena. En general, les paràboles ens parlen delpla de Déu, més que no pas de la conducta moral delshomes, i les que tenen una dimensió moral són unes simplesi contundents crides a la conversió, com les paràboles del tre-sor amagat al camp (Mt 13, 44), de la perla (Mt 13, 45-46),del ric insensat (Lc 12, 16-21), del ric i del pobre Llàtzer (Lc16, 19-31), etc. Són, per tant, llenguatge sobre Déu.

Joan LLOPIS i Giuseppe MORANTE, La fe dels cristians. Didàc-tica del missatge cristià, Edebé, Barcelona, 1996.

Annex unitat 6. El compromís

2A SESSIÓ

GERMÀ ADRIÀ

En memòria del germà Adrià Trescents i Ribó

El germà Adrià Trescents Ribó i fill de Josep i Maria, nasquéa Guissona el 27 de desembre de 1919. Pertanyia a la Quin-ta del Biberó. Inicià els seus estudis a l’escola dels Hermanosde La Salle de Guissona, que funcionà fins el 1936. El dia deTots Sants de 1933 ingressà a Cambrils a l’Aspirantat delsGermans de les Escoles Cristianes, responent a la crida deJesús, i inicià el Noviciat el dia 1 de desembre de 1935. Res-

pongué amb coratge a la vocació pagant el tribut de la per-secució al vaixell-presó Maó a Tarragona el 1936, a labatalla de l’Ebre el 1938 i als camps de concentraciód’Orduña el 1939, un cop finalitzada la guerra.

Després de resoldre la qüestió militar a Burgos, continuàla seva formació religiosa i intel·lectual. Va acabar el Novi-

178 Annexos

ciat a Cambrils (1939-1940) i l’escolasticat l’any següent(1940-41). Després, va passar els anys 1941-1944 al’Escola Vidal i Barraquer del Sagrat Cor, on fruí de forma-dors excepcionals com els Germans Arcadi Iborra i LluísEscobet, i hi inicià el seu apostolat creatiu en la formacióintel·lectual, artística, humana i cristiana d’aquells joves iinfants. Durant un trienni (1949-1952) hi fou professordels Germans joves, els escolàstics. Molts alumnes hanestat fidels als ensenyaments rebuts del seu magisteri al’escola, a la presó, al carrer, a la comunitat. Bonanova, durant deu anys (1944-1949 i 1952-1957),fou el camp d’un apostolat fecund amb els alumnes deBatxillerat, guiant-los cap al saber, la literatura, la filoso-fia, la música, el servei als pobres, la catequesi a Sants i alSomorrostro, i especialment guiant-los cap al Crist. A la Salle Barceloneta (1957-1966), com a director irefundador, durant nou anys intensos, guià el primerassaig de recrear una escola arrelada al barri mariner ioberta de veritat a tots i especialment als més necessitats,als que tenien pocs mitjans econòmics i humans. A la Casa Provincial de Barcelona (1966-1971) fou la màdreta del Provincial Germà Royuela, com a secretari(1966-1969), i del Germà Ramon Grau, com a Provincialauxiliar (1969-1971). A més fou director de la comunitatde Germans Universitaris (1966-67) i Fundador i Directorde l’escola Proa (1066-69), al barri de Sant Roc de Bada-lona, on s’integraven els nens gitanos i els paios. A Mollet, al centre Ramon Albó, durant tres anys (1971-1974), com a director i fundador, atengué les 24 hores decada dia els alumnes interns de la Protecció de Menors icreà una comunitat religiosa i un equip de professors lliu-rats totalment a la creixença integral dels infants iadolescents exclosos. A Roma, a la Casa Generalícia, durant un curs (1974-75),revisà el seu compromís en favor dels més necessitats coma resposta a la crida de Jesús, però no ho tingué fàcil. A la Salle Port (1975-1976) treballà per millorar la quali-tat educativa d’aquell centre municipal sense escatimarenergies i iniciatives des del respecte i estimació a cadanen per més difícil que fos. Des del seu compromís amb els amics que la vida margina-va va tornar cap a ells des de l’any 1976 fins la seva mort,a temps total. Trenta anys d’educador de carrer, educadorsocial, amic dels més pobres, dels aturats, immigrants, mar-ginats, exclosos, empresonats, drogoaddictes, els esmorzarsal Centre Joan Salvador Gavina, l’atenció als transeünts alsAlps de l’Hospitalet, la revisió de vida a Obinso, les memò-ries anyals, la correspondència, les visites estiuenques a lespresons, l’atenció als presos de Catalunya i d’arreu l’Estat...i un llarg etcètera que només coneix el bon Déu.

A la Casa Provincial La Salle de Barcelona trobà unacomunitat que l’acollí durant aquests tres decennis assu-mint serveis humils després de la llarga jornada al carrer.Matinava més que ningú per trobar-se amb Jesús a la pre-gària. A la Clínica del Remei, on morí el 8 de març als 86anys i després de 65 de consagració a la vida religiosa,ens ha mostrat la seva fortalesa, gratitud i delicadesaenvers els qui el cuidaren fraternalment nit i dia. Ha lliu-rat, de mica en mica, la seva vida, esperançada ihumilment, en mans del Déu de la Vida i de Jesús en laforça de l’Esperit Sant a qui dedicà la seva entera existèn-cia estimant-lo en els oprimits. Ha lliurat el cos a la ciènciai ens ha deixat el testimoni d’un germà amic de tothomperò sempre al costat dels més necessitats.

Catalunya Cristiana, març 2006

ONG SED (Solidaritat, Educació i Desenvolupament).Solidaritat, Educació, Desenvolupament (SED) és unaorganització no governamental per al desenvolupamentque treballa:

• La solidaritat amb els més desatesos dels països del sud.• L’educació al sud per fer créixer la seva dignitat i l’au to -

afirmació. L’educació al nord per fomentar conscièn-cies crítiques.

• El desenvolupament per potenciar la capacitatd’autonomia i autogestió, a partir de la nostra ajudai col·laboració.

SED és una ONGD vinculada a la Institució Maristad’Espanya des de l’any 1991.També és membre de la Coordinadora Nacional d’ONGDd’Espanya, de la Federació Catalana d’ONGD i de REDES. SED-Catalunya és la Delegació Regional per a l’àmbit deCatalunya i Balears. SED-Catalunya participa en la Comissió de Gènere de laFederació Catalana d’ONG, representat per Josep Anton,soci i voluntari de SED.http://www.maristes.org/sed/

El budisme i la natura

Harmonia del món i harmonia interiorEn totes les formes que pot adoptar el budisme, des delJapó fins a l’Índia, des de Mongòlia fins a Sri Lanka, elmón exterior és inseparable de la vida interior, de talmanera que no respectar l’altre, no respectar el medi, equi-val a perjudicar el propi camí espiritual.Aquesta religió sense déu que és el budisme s’ha implantaten països on sovint la naturalesa havia estat divinitzada.No planteja cap dificultat: el respecte per l’entorn permetintegrar el culte a les muntanyes, als arbres i als rius quetradicionalment acullen determinats esperits.


La certesa que renaixem ocupa un paper crucial en aquestrespecte. No malbaratar els recursos naturals, no destruir-los, equival, per tant, a actuar per al propi bé i per al delsaltres. I és que, quin món hi haurà d’aquí a 50 anys o d’aquía 1 000 anys si avui el destruïm? Per important que sigui,l’ésser humà no deixa de ser un element del món entred’altres, i atemptar contra una sola de les nombroses expres-sions de la vida equival a tocar-les totes, a afectar-les totes.L’ésser humà és un passador: en el moment de néixer rep

un món amb els seus defectes i les seves qualitats: la sevaresponsabilitat és transmetre’l millor per a tots, sense excep-ció. Tant el present com el futur són, per tant, a les mans decadascú. El progrés i la possibilitat de millorar les condicionsde vida només es poden entendre si s’assumeix la responsa-bilitat de l’individu en el benestar present i futur.

UNESCOCAT, Vine a la festa. Rituals, cultures i religions delmón. Dossier per al professorat, Centre UNESCO Catalun-ya, Barcelona, 2008.

JACINT VERDAGUER

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles, propde Vic, el 17 de maig de 1845. Els seus pares, de condiciómodesta però amb un cert nivell cultural, van tenir vuitfills. El pare era mestre de cases i pagès. Des de la infàn-cia, el nen va ser orientat, especialment per una mareprofundament religiosa, cap als estudis eclesiàstics. Alsdeu anys va entrar al seminari i feia diàriament a peu elscinc quilòmetres que separen Folgueroles de Vic. Va viure amb la família fins als disset anys, en què va tras-lladar la residència a Can Tona, una casa de pagès més aprop de Vic, on, com era habitual aleshores entre els estu-diants modestos, feia classes als infants de la família quel’allotjava i col·laborava esporàdicament en les tasques agrí-coles. Cap als quinze anys se li va despertar la vocacióliterària i va començar a compondre els primers versos. Lesclasses de retòrica i poètica que rebia al seminari el vanposar en contacte amb la literatura culta, sobretot amb elsclàssics grecollatins, amb els grans escriptors europeus i ambels castellans del Barroc. Més tard, va entrar en contacteamb els romàntics. Paral·lelament, l’ambient en què vivia elfamiliaritzà a fons amb les riques formes de la literaturapopular. Els anys 1865 i 1866 va obtenir diversos premis enels Jocs Florals de Barcelona, cosa que va refermar la sevavocació literària i el va posar en contacte amb les personali-tats més rellevants del moviment de la Renaixença. El 24 de setembre de 1870 va ser ordenat sacerdot i, unsmesos més tard, destinat com a vicari a la petita parrò-quia de Vinyoles d’Orís, a una dotzena de quilòmetres deVic. Abocat de ple a les activitats sacerdotals, va dedicar-

se també a la literatura. Part de 1873 i el 1874 els vapassar a Barcelona, on consultava metges i vivia de mane-ra molt precària. Gràcies als seus amics, aconseguí lafeina de capellà de vaixell de la Companyia Transatlànti-ca. S’embarcà a finals de 1874 i durant dos anys realitzànou viatges de la península a Cuba i Puerto Rico. El 1877L’Atlàntida fou premiada als Jocs Florals de Barcelona i vaobtenir un ampli ressò nacional i internacional. Verdagueres consolidà així com la gran figura de la Renaixença.Gràcies al mecenatge dels marquesos de Comillas poguédedicar-se plenament a la tasca literària.

El bisbe Morgades de Vic, de qui depenia jurídicamentVerdaguer, el va instal·lar al santuari de La Gleva, a vuitquilòmetres de la capital vigatana. Aquí va reprendre enpart les activitats literàries. A poc a poc s’adonà que haviaperdut el favor del marquès i que el bisbe de Vic nol’autoritzava a deixar la residència al santuari. Verdaguer,mentrestant, s’havia quedat sense recursos econòmics i nopodia subvenir les despeses financeres dels crèdits quehavia demanat per comprar una finca a Vallcarca, alesho-res als afores de Barcelona, anomenada «Els Penitents»,on actuava el seu grup d’amics exorcistes, amb el qual nohavia perdut el contacte.

Prematurament envellit a causa de les penalitats passades iamb la salut molt malmesa, el mes de març de 1902 va cau-re molt malalt, sembla que de tuberculosi, i va ser traslladata Vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny.

http://www.verdaguer.cat/home.php?op=1&module=inici

7A SESSIÓ

FRANCESC D’ASSÍS

Francesc va néixer a la ciutat italiana d’Assís l’any 1182,en plena edat mitjana. Estracta d’un dels personatges mésfascinants de la història del cristianisme. El relat intenta

apropar els infants a aquesta figura i, sobretot, a la sevacapacitat espiritual de reconèixer la bellesa de la creaciódel bon Déu en tot el que l’envolta.

10A SESSIÓ

180 Annexos

VICENÇ FERRER

Nascut a Barcelona el 9 d’abril de 1920, la seva infànciava transcórrer entre Barcelona i Gandia. El 1936 VicençFerrer va ser cridat a les files republicanes, a la Quinta delBiberó, amb només 16 anys. En acabar la guerra vacomençar els seus estudis de dret, però amb la fermadeterminació de descobrir el camí que calia seguir per res-pondre a la seva vocació: ajudar els altres. Vicenç Ferrer es va fer jesuïta i el 13 de febrer de 1952 vaarribar a Mumbai com a missioner. En la seva primera missióa Manmad, va decidir llançar-se a l’acció: sortir a conèixer lespersones, saber-ne les necessitats i guanyar-se la seva confian-ça, tractant de donar solució al sofriment dels més pobres. Des dels seus començaments, va ajudar a organitzar peti-tes cooperatives per excavar pous, fer canalitzacions

d’aigua corrent, crear bancs de llavors, conrear petites par-cel·les de regadiu... A més, va treballar en la construccióde serveis comunitaris, aixecant dues escoles, un hospital idues residències per a un miler d’alumnes.

No va ser fàcil, però, el seu camí a l’Índia. En va ser expul-sat i tornat a admetre. Va ser assetjat pels poderosos perla seva tasca en favor dels més desfavorits. Va deixar laCompanyia de Jesús i es va casar amb Anne Perry. El1996 va crear a Espanya la Fundació Vicente Ferrer perassegurar la continuïtat econòmica del projecte.

Va morir el 19 de juny de 2009 a Anantapur (Índia).

Teniu informació més detallada a:

http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/home.php

El pare de Francesc, Pere Bernardone, era comerciant derobes i teixits valuosos, un home molt ric. La seva mare,Pica, era de nissaga noble. Fins als dinou anys Francesc vaseguir les passes del seu pare, un burgès adinerat i promo-tor de moltes festes i disbauxes a la ciutat d’Assís entre lajoventut burgesa del seu temps. Però algunes crides inter-nes d’insatisfacció i la trobada amb un leprós el van fercanviar i va començar la seva recerca. Aquest camí derecerca, va el portar a enfrontar-se amb el seu pare i a dei-xar-ho tot per servir els pobres i restaurar l’Església d’aquelltemps. Van unir-se a ell alguns companys, els primers fran-ciscans, que vivien un model de vida religiosa que trencavaamb els models més monacals d’aquell temps, anant pelspobles a «predicar» i a fer obres de servei per a la gentnecessitada. Francesc va morir el 4 d’octubre de 1226.Alguns trets de la seva persona i la seva espiritualitat:

• Déu meu i de totes les coses: Respecta i estima l’uni -vers com a obra meravellosa que ha sorgit de les

mans del Creador, al quals es dirigeix sempre ambhimnes de lloança i agraïment (per això és el patródels ecologistes).

• Madona Pobresa: Viu la pobresa no com una finalitaten ella mateixa sinó com un camí per arribar a l’amor(desposseir-se de tot per poder estimar amb llibertat),a Jesús i el seu evangeli i a les persones, especialmentels marginats.

• Una fraternitat de germans: Viu un sentit de la frater-nitat profund amb tots els homes i dones (i amb totala natura), en contraposició a l’estil clerical de viure elcristianisme en el seu temps. En aquest sentit així hoviu amb els companys que el segueixen. Aquest estilde viure la fraternitat ha impulsat i continua impul-sant molts homes i dones.

Francesc GAMISSANS, Francesc d’Assís, pobre i lliure, Centrede Pastoral Litúrgica, Barcelona, 1997.

7A SESSIÓ

CENTRE OBERT RIALLES

És un centre obert de Santa Coloma de Gramenet adre-çat a infants entre 3 i 16 anys en situació de riscsocial. Està ubicat al barri de Singuerlín. Realitza unatasca fora de l’horari escolar que dóna suport, estimu-la i potencia l’estructuració i el desenvolupament dels

infants, la socialització, l’adquisició d’aprenentatgesbàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioedu-catives de les persones ateses. Les entitats responsablesdel projecte són Càritas Diocesana de Barcelona i elsGermans Maristes.

10A SESSIÓ

Llibre del professorat Elements del fet religiós...

Documents

Transcript of Llibre del professorat Elements del fet religiós...