LLIBRE DEL MESTRE Descobrim els instruments i grups ...

Inclou 3 CD ÀUDI Oi 1 CD-ROM

CCultura popular i tradicional

LLIBRE DEL MESTRE

Descobrim

els instruments

i grups instrumentals

dels Països Catalans

Josep Maria Mayol i Puentes

Maria Antònia Pujol i Subirà

descobrim els instruments

i grups instrumentals

dels Països catalans

Josep maria mayol i Puentes

maria Antònia Pujol i Subirà

LLIBrE dEL mESTrE

Pròleg .................................................................................................. 7Introducció .......................................................................................... 9

cIcLE INIcIAL

Unitat 1 Tambors i campanes ........................................................ 18Unitat 2 La veu .............................................................................. 28Unitat 3 El grup d’havaneres .......................................................... 38Unitat 4 El flabiol i el tamborí ......................................................... 46Unitat 5 La banda de música ......................................................... 56Unitat 6 Agrupacions instrumentals ............................................... 64

cIcLE mITJà

Unitat 7 La rondalla ....................................................................... 74Unitat 8 L’acordió ........................................................................... 84Unitat 9 El sac de gemecs ............................................................. 94Unitat 10 La cobla ........................................................................... 104Unitat 11 Cors, corals i orfeons ........................................................ 116Unitat 12 L’orquestra de ball ............................................................ 124

cIcLE SuPErIor

Unitat 13 El grup de rumba catalana ................................................ 136Unitat 14 Els grups de música tradicional i folk ................................ 146Unitat 15 Els grups de jazz i de flamenc ........................................... 156Unitat 16 La gralla i la dolçaina ........................................................ 166Unitat 17 Instruments d’arreu del món a casa nostra ....................... 176Unitat 18 Els grups de rock, pop i música electrònica ....................... 186

Bibliografia general ............................................................................... 195Discografia general ............................................................................... 196Índex alfabètic d’unitats ........................................................................ 199Índex alfabètic d’instruments i formacions ............................................ 200Índex alfabètic d’audicions .................................................................... 207Llista de les pistes dels CD .................................................................... 213

SumArI

rEquETETxEc | 7

PròLEg

La música tradicional és l’expressió que defineix i identifica els pobles i les cultures a través del so. D’aquell so de la llengua pròpia, de les tonades i cançons que ressonen amb el paisatge i dibuixen el perfil caracte-rístic de cada terra. Segons sigui la terra, així serà el fruit. Tots som iguals en la veu i el crit, el plor i la rialla. Però la llengua, el cant i la cançó ens fan diferents. Segons sigui el poble, així cantarà i ballarà.

Música tradicional és, doncs, aquell so musical present en tot allò que dóna vida a un país: campanars, ra-mats de bestiar, patis d’escola, places i carrers, cridòries esportives, consignes reivindicatives, jocs, danses, cerimònies, celebracions, alegries, tristors, feina, oci, esbarjo… Cada moment té la seva música. I cada mú-sica té els seus instruments. Perquè els instruments musicals són les eines que fa servir el músic per al seu ofici. Unes eines que requereixen: destresa a les mans, per a fer-les sonar; rigor en la tria, per a combinar-les encertadament i amb gràcia; seny al coneixement, perquè la música acompleixi perfectament la seva funció; i art en la interpretació, per fer vibrar els cors de la gent.

Però de tot això, de l’ofici de músic i les seves eines, gairebé no se’n parla mai. I, de fet, és ben normal. La gent contempla la núvia, no pas l’organista. La plaça mira com puja el castell, no com toquen les gralles… Ara bé, podem imaginar-nos com seria la vida d’un poble si, com per art d’encantament, no hi hagués mú-sica enlloc? La música és per a l’esperit com l’alè per al cos, i no podem passar sense.

Algú sap què és un requetetxec? Doncs és un reclam per caçar grills, fet amb la meitat d’una closca de nou i una estella prima de fusta, lligada amb un fil al damunt de la part buida. Fent-la repicar de pressa amb els dits, produeix un so sec i precís que fa: re-que-tet-xec! Aquest petit enginy sonor, a mig camí entre la joguina i l’instrument musical, posseeix prou atributs per representar gairebé tot el contingut del llibre que teniu a les mans: de construcció simple, fet de materials a l’abast, creat per a produir so, amb una finalitat concreta, requereix destresa a les mans i un xic de fantasia…

No se sap del cert si avui dia encara es fa servir el requetetxec. Els llibres que en parlen són de fa molts anys i, a més, ara tampoc es cacen tants grills com abans. Però, sigui com sigui, el Requetetxec és aquí per parlar-nos, finalment, de com n’és de ric i d’important el patrimoni sonor dels Països Catalans. En format llibre, aquest Requetetxec no és (perquè no ho vol ser) una exhaustiva descripció de tots els instruments del nostre entorn, sinó que és una eina d’aprenentatge, perfectament estructurada, per a l’estudi de certs conceptes imprescindibles del llenguatge musical: el timbre, la sonoritat, la instrumentació, les formacions instrumentals, l’audició, els estils o els gèneres. Així sona aquest llibre.

I el seu ressò n’amplifica el contingut, i en permet la utilització des de diversos punts de vista. D’una banda, les diferents unitats didàctiques plantegen un itinerari concret i estructurat en les propostes i els exercicis, però lliure i adaptable en l’aplicació temporal i/o acadèmica. Així doncs, tot i emmarcar-se en el context de l’escola generalista, és a la vegada una excel·lent font d’informació i una magnífica eina de treball per a ins-tituts d’ensenyament secundari, escoles de música, conservatoris, músics, grups i colles de cultura popular, curiosos i afeccionats.

rEquETETxEc | 8PròLEg

D’altra banda, és un llibre obert. La tecnologia, el moviment migratori, la facilitat de viatjar, etc. poden pro-porcionar-nos en qualsevol moment un instrument desconegut o música d’un altre país. Aleshores la lògica i la metodologia de les propostes i unitats didàctiques ens poden servir també per treballar aquest material nou i imprevist.

Dins del silenci editorial, ara s’ha donat el to perquè soni la tonada. Una tonada tan rica i variada com el nostre país, que avança i fa camí amb d’altres pobles. Així, esperem que aquest llibre no acabi essent un instrument solista, i que ben aviat en sorgeixin d’altres que puguin acoblar-s’hi i, ben acordats, anar aug-mentant la formació.

Requetetxec és una peça a quatre mans: Maria Antònia Pujol i Josep Maria Mayol, música i mestre, mestra i músic, han sabut, amb encert i enteniment, preparar-nos un instrument perfectament afinat. Ara cal que el fem sonar!

Joan Figueres i Bautista, músic

rEquETETxEc | 9

INTroduccIÓ

què és requetetxec?

És un material didàctic pensat per donar a conèixer els instruments i grups instrumentals dels Països Cata-lans a l’alumnat d’educació primària. Està format per divuit unitats didàctiques que presenten de manera visual i auditiva els nostres instruments i conjunts instrumentals, els contextos on actuen i la música que toquen. El material consta de fitxes fotocopiables per a l’alumnat, un llibre del mestre, tres discos compactes amb audicions, i un CD-ROM.

Per què un requetetxec?

La idea de crear aquest material va néixer d’una constatació: actualment, a les aules d’educació primària del nostre país gairebé no es treballen els instruments de la música tradicional i popular. Els llibres de text i altres materials existents posen l’accent en els instruments i agrupacions de la música anomenada clàssica o culta, i només ocasionalment es fixen en els instruments d’altres àmbits musicals.

Aquest oblit es torna encara més greu si considerem que molts instruments de l’àmbit tradicional i popular pertanyen realment a l’entorn més proper d’una bona part de l’alumnat dels Països Catalans. De fet, és bastant més probable que molts dels nostres alumnes vegin i sentin abans una dolçaina, un sintetitzador, unes xeremies mallorquines o una gralla que no un violoncel o un fagot. El mateix es pot dir respecte a les formacions instrumentals: segurament la majoria d’alumnes es trobarà abans amb una cobla, una rondalla, un grup de rock o una banda de música que no amb un quartet de corda o una orquestra simfònica.

Constatada aquesta mancança, vam creure que seria bo crear un material que ajudés el professorat a corregir-la. Un material que presentés els instruments i formacions de la música popular i tradicional dels Països Catalans d’una manera apropiada a l’alumnat de primària. Que estigués estructurat de manera que cada mestre pogués introduir aquests instruments a l’aula en el moment i en la mesura que desitgés. I que estigués plantejat com a complement dels llibres de text i materials que faci servir habitualment, sense cap intenció de substituir-los.

de què tracta requetetxec?

a) Tracta d’instruments i grups instrumentals. Més en concret, dels que toquen les músiques populars i tra-dicionals dels Països Catalans. Òbviament Requetetxec dedica una atenció molt preferent als instruments i grups instrumentals més característics de la nostra cultura. Però no hem volgut oblidar altres instruments i formacions que, sense estar tan arrelats, també són una part indiscutible de la nostra realitat musical actual.

b) Presenta la música que toquen aquests instruments i grups. Quin sentit tindria mostrar-los sense escoltar la seva música? Requetetxec vol donar una visió de conjunt de la música popular i tradicional que es fa als

rEquETETxEc | 10INTroduccIÓ

Països Catalans a principis del segle XXI. Per tant, hi trobareu caramelles, marxes mores, sardanes, jotes i molts altres estils i gèneres ben propis d’aquí. I balls d’envelat i rumba catalana, sovint oblidats quan es parla de la nostra música. Però també altres músiques ben presents avui: jazz, flamenc, rock, i fins i tot algunes músiques arribades de la mà de la immigració més recent.

c) Explica els contextos i ocasions on toquen. Tot aquest panorama d’instruments i grups instrumentals no seria complet si no es presentés també on, quan i perquè toquen. És a dir: els llocs on actuen i els moments en què sonen.

d) Mostra diverses maneres de fer música. Una de les aportacions més interessants que pot fer la música tradicional i popular a l’aula, si no la que més, és mostrar a l’alumnat maneres de fer música diferents de les més difoses. Maneres allunyades de l’academicisme clàssic, però també de la idea de triomf musical que impera al món del pop-rock, participatives, properes al poble, integrades en un context social concret, pro-tagonitzades no per genis d’un passat remot sinó per gent actual normal i corrent, i expressades en totes les varietats de la nostra llengua. Tot plegat, una imatge de la música ben diferent de la que es dóna als mitjans de comunicació (i sovint, ai las, a les aules!).

A qui va adreçat requetetxec?

Requetetxec va adreçat a l’alumnat d’educació primària d’arreu dels Països Catalans, i ha estat dissenyat d’acord amb les capacitats i necessitats que aquest alumnat té al llarg dels tres cicles de l’etapa. Això no vol dir, però, que no es pugui fer servir qualsevol unitat a qualsevol dels sis cursos de primària, si el mestre ho creu convenient. Per facilitar aquest ús, hem preferit no posar indicacions de cicle a les fitxes de treball. També cal tenir en compte la possibilitat de treballar només amb les audicions, sense el suport de les fitxes. En aquest sentit, Requetetxec pot ser una bona font de músiques per escoltar o per treballar els aprenen-tatges que es vulgui.

Però a més de l’educació primària, Requetetxec pot tenir altres camps d’aplicació. Fent-hi les adaptacions que el professorat cregui oportunes, creiem que pot fer servei a l’educació infantil o l’ensenyament secundari. Igualment pot ser d’utilitat en altres àmbits d’aprenentatge fora dels ensenyaments de règim general: escoles de música, grups d’esplai, tallers, escoles de formació del professorat, escoles de formació de monitors, escoles d’adults...

com està organitzat requetetxec?

Requetetxec consta d’aquests materials:- Fitxes de treball per a l’alumnat corresponents a les 18 unitats del projecte (6 unitats per cicle).- 1 llibre del mestre.- 3 discos compactes amb audicions, un per a cada cicle.- 1 CD-ROM amb el llibre del mestre, les fitxes de l’alumnat i un recull de materials gràfics.


FITxES dE L’ALumNAT

Cada unitat té quatre fitxes de treball d’una pàgina, realizades en blanc i negre per tal que es puguin foto-copiar. Abans de començar una unitat, el mestre ha de lliurar a cada alumne una fotocòpia de les fitxes que vulgui treballar.

Com comprovareu, a les fitxes hi ha informació visual i escrita sobre l’instrument o la formació instrumental que es presenta, el seu context i la seva història. També hi ha els títols i autors de les audicions escoltades, i activitats a realitzar, l’última de les quals sempre és d’avaluació.

Les fitxes no tenen número de pàgina ni cap element que les situï a l‘etapa i cicle per al qual les proposem, com dèiem més amunt. D’aquesta manera es fa possible utilitzar-les al curs que es vulgui i en l’ordre que es cregui convenient, així com en altres nivells i entorns educatius. Al capdamunt de cada fitxa, però, hi hem deixat un espai lliure per tal que cada mestre pugui fer escriure al seu alumnat les dades d’identificació que tingui costum d’utilitzar (nom, data…).

LLIBrE dEL mESTrE

Pretén ajudar el professorat a fer servir Requetetxec. Comença amb una part introductòria de tipus general on hi ha el sumari, el pròleg i aquesta introducció. Després ve el cos central del llibre, que està format per la guia didàctica de les divuit unitats, també dividides per cicles. Cada unitat conté els següents apartats:

- Localització de la unitat: cicle al que pertany, número d’ordre i títol.- Introducció: breu text informatiu sobre els instruments i/o formacions presentats a la unitat.- Objectius i continguts de la unitat.- Proposta d’activitats: està formada per una seqüència d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, acompanyades d’indicacions metodològiques i activitats d’avaluació. Cada mestre pot optar entre realitzar aquesta seqüència tal i com la proposem o adaptar-la segons el seu criteri (fent una tria de les activitats, modificant-les, afegint-ne de noves, etc.). Al costat de les activitats hi trobareu una reproducció en petit de la fitxa de l’alumnat que els correspon.- Material addicional: si la unitat ho requereix, es proporcionen materials complementaris (com la lletra d’una cançó, partitures…).- Llista d’audicions de la unitat: proporciona un seguit de dades sobre cada audició, a més de la referència de l’enregistrament d’on s’ha extret.- Bibliografia especifíca de la unitat: llista de material bibliogràfic relacionat amb els instruments i/o formacions presentats, i on es pot recórrer si es vol tenir més informació.- Discografia complementària: relació d’enregistraments on es poden trobar altres audicions dels instruments i/o formacions presentats a la unitat.

Al final del llibre del mestre hi trobareu:- Una bibliografia general sobre la música, els instruments i les formacions tradicionals i populars.


- Una discografia general, que no és sinó la llista d’enregistraments d’on s’han tret les audicions del Requetetxec.- Tres índexs alfabètics: un d’unitats, un altre d’instruments i formacions estudiats, i un d’audicions.

dIScoS comPAcTES

Les audicions són el nucli de Requetetxec, ja que la major part de les activitats que proposem hi estan basa-des. Estan contingudes en tres discos compactes, un per a cada cicle. La proposta d’activitats del llibre del mestre indica els moments en què suggerim fer escoltar cada audició.

La majoria d’audicions del Requetetxec són tretes d’enregistraments que es troben al mercat. Per desgràcia, la limitació de temps que ens imposa el disc compacte ens ha obligat a editar-les per tal d’incloure als dis-cos només el fragment treballat de cada peça. Si voleu escoltar-les senceres, podeu saber l’enregistrament d’on les hem extretes a partir de la referència que us proporcionem a la llista d’audicions, i localitzar-lo en biblioteques, fonoteques o botigues.

A les llistes d’audicions també veureu que algunes peces tenen com a única referència discogràfica la pa-raula Requetetxec. Es tracta d’exemples musicals que hem enregistrat expressament per a aquest projecte. Gràcies a ells tindreu l’oportunitat de fer escoltar als vostres alumnes algunes audicions ben aclaridores i, en canvi, difícils de trobar: com sonen els instruments de la cobla per separat, els bordons d’un sac de gemecs, la manxa d’un acordió...

cd-rom

Conté el llibre del mestre, les fitxes de l’alumnat i un recull de materials gràfics extrets del mateix Reque-tetxec. Aquests materials són dibuixos d’instruments i agrupacions –sols o en el seu context–, partitures i musicogrames, presentats en format digital per tal de facilitar el seu ús a l’aula.

rEquETETxEc dINS dEL mArc NormATIu

Una de les aportacions de la LOGSE (Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre) al sistema educatiu va ser la inclusió de l’àrea Educació artística–Música en el currículum de primària. Aquest fet va provocar que l’apre-nentatge de la música en aquesta etapa s’hagués d’estructurar tant a nivell metodològic com curricular.

Passa el temps i les lleis canvien. La llei d’educació vigent actualment és la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), on la música i la dansa formen part, juntament amb l’educació visual i plàstica, de l’àrea d’Educació artística. Aquesta llei introdueix com a novetat la referència a les competències bàsiques, establertes en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Requetetxec contribueix de diverses maneres al desenvolupament d’aquestes competències bàsiques.


comPETÈNcIES TrANSVErSALS

Per la seva ubicació en l’àrea d’Educació artística i la relació amb els continguts de l’àmbit de Música i dansa d’aquesta àrea, Requetetxec desenvolupa la competència artística i cultural.

La utilització del llenguatge verbal, tant a nivell de lectura i escriptura com d’expressió oral, ajuda al de-senvolupament de la competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tan aquesta com l’anterior són competències comunicatives.

Pel que fa a les competències metodològiques, la inclusió en les fitxes de l’alumne de tècniques diverses d’obtenció d’informació ajuda a desenvolupar la competència en el tractament de la informació i la compe-tència digital. Els exercicis sobre estructura, pulsació, compassos i ritmes ajuden a adquirir competència matemàtica. Els alumnes obtenen la competència d’aprendre a aprendre a mesura que prenen consciència dels diversos continguts musicals que van aprenent.

comPETÈNcIES ESPEcÍFIquES

En relació a les competències personals, Requetetxec fa una proposta de coneixement de la societat que envolta els alumnes a partir de la música. Per aquest motiu els ajuda a desenvolupar la competència d’au-tonomia i iniciativa personal.

Les competències relacionades amb conviure i habitar el món també hi estan contemplades. La competèn-cia en el coneixement i interacció amb el món físic es desenvolupa en aspectes com la utilització saludable de la veu, o el coneixement dels materials amb què es construeixen els instruments. La interpretació col-lectiva, sigui cantant, ballant o tocant instruments, fa prendre consciència del grup i la seva pluralitat, cosa que facilita el desenvolupament de la competència social i ciutadana.

I PEr AcABAr...

Us volem explicar que elaborar aquest material ha estat una feina divertida. També llarga i laboriosa, però feta amb la il·lusió d’oferir als mestres de primària un material útil i fins ara inexistent.

Volem expressar també el nostre agraïment a totes les persones que ens han ajudat d’una manera o altra durant el procés d’elaboració.

Desitgem que Requetetxec us faci servei.

Els autors

1- 6cIcLE INIcIAL

TAMBORS I CAMPANES

–LA VEU

–EL GRUP D’hAVANERES

–EL FLABIOL I EL TAMBORÍ

–LA BANDA DE MúSICA

–AGRUPACIONS INSTRUMENTALS

uNITATTAMBORS I CAMPANES

1

rEquETETxEc | 18u1 TAmBorS I cAmPANES | INTroduccIÓ

INTroduccIÓ

El nom genèric de tambors fa referència a instruments membranòfons percudits, és a dir, que produeixen el seu so mitjançant la percussió d’una membrana tibada, habitualment feta de pell o plàstic. Dins la música popular i tradicional dels Països Catalans hi ha tambors de formes i dimensions molt diferents. També són diversos els noms amb què se’ls coneix: tambor, timbal, tabal, tambal, tabalet, redoblant, caixa, bombo, tam-borí, tamborino, trampes... Aquestes denominacions corresponen de vegades a tipologies concretes (com el tabalet del País Valencià o el tamborí de la cobla de sardanes, al Principat). Però una mateixa denominació també pot designar instruments molt diferents. La paraula tabal, per exemple, tant es fa servir per anomenar el tambor gegantí que protagonitza la Patum de Berga com els de mida mitjana que utilitzen les colles de diables, o bé els petits que habitualment acompanyen les gralles. I es dóna també el cas contrari: un mateix instrument —com per exemple el tabal dels grallers, que ara mateix esmentàvem— pot rebre diferents noms —timbal, tambor o redoblant— segons el context o l’àrea geogràfica on s’utilitzi.

Els tambors tenen un paper rellevant, i fins i tot protagonista, en diverses manifestacions musicals dels Paï-sos Catalans. És emblemàtic el cas del tabal de la Patum de Berga, instrument únic als Països Catalans per la seva grandària i que segons sembla, antigament era l’únic acompanyament musical d’aquesta festa. Més endavant, i d’acord amb els gustos del moment, s’hi van introduir les diverses peces musicals que avui es coneixen, però sense arribar a desbancar el tabal. Actualment segueix preludiant amb el seu so profund tots els actes de la festa des de la tribuna on se situa, a la plaça de Sant Pere, i fins i tot acompanya algunes de les comparses característiques com el Salt de Maces. En aquest cas concret és ben curiós de notar que el ritme que toca el tabal no concorda gens amb la música interpretada per la banda, que li va ser superposada en èpoques més recents. Al costat del tabal de la Patum, cal fer esment d’un altre tabal de grans dimensions que ha continuat en actiu fins als nostres dies: el que acompanya la Dansa de la Mort al poble de Verges. Els tabals són també l’acompanyament imprescindible de diables, dracs i bestiari de foc en general. El seu so, afegit als xiulets i espetecs de la pirotècnia, crea un ambient sonor molt característic.

A banda dels tambors, aquesta unitat se centra també en les campanes, instruments idiòfons percudits (és a dir, que produeixen el so amb les vibracions del seu cos). Les campanes van ser incorporades a les esglésies durant l’edat mitjana com a manera de comunicar a la població dels voltants un conjunt ben di-vers de missatges relacionats amb les pràctiques de la religió cristiana. Aquesta funció comunicativa, que perdura en molts indrets, es fa per mitjà dels tocs, senyals musicals que constitueixen un veritable codi de comunicació sonora. Cada toc té una significació concreta que tothom coneix. Així, tocs com els de missa, de rosari i d’àngelus criden els feligresos a cadascuna d’aquestes pràctiques. Quan toquen a bateig o a morts, en canvi, el contingut religiós va acompanyat d’un missatge de tipus social que, per als qui en conei-xen el codi, resulta extremament concret —ja que pot arribar a precisar aspectes com l’edat, sexe i condició social del nounat o difunt. Per altra banda, hi havia tocs amb finalitat no religiosa com els de sometent o de foc. Un cas especial el constituïen els tocs anomenats de mal temps (o de bon temps, segons l’indret), que es tocaven quan es veia venir una tempesta que podia malmetre els conreus, a fi d’esvair-la amb el so de les campanes.

La incidència d’aquesta unitat en el ritme i la percussió la fa molt adequada per als nens i nenes de cicle inicial.

rEquETETxEc | 19u1 TAmBorS I cAmPANES | oBJEcTIuS I coNTINguTS

oBJEcTIuS

> Escoltar el so del timbal, del tabal i de les campanes.> Reconèixer el so i el nom d’aquests instruments.> Respondre corporalment a estímuls sonors concrets.> Imitar el ritme que fan el tabal i els timbals.> Discriminar auditivament els sons aguts i greus de les campanes.

coNTINguTS

> Escolta dels instruments —timbals, tabals i campanes— enregistrats en el seu entorn i context festiu.> Reconeixement del so d’aquests instruments i coneixement del seu nom, de les parts que els integren i la família a la qual pertanyen.> Actitud atenta en l’escolta de les audicions.> Imitació del gest que fa el mestre en sentir tocar el tabal i els timbals.> Observació que sonen diversos instruments simultàniament.> Dramatització del Toc del drac.> Resposta corporal a estímuls sonors concrets.> Regularitat en picar la pulsació.

> Precisió en picar una cèl·lula rítmica de quatre pulsacions. Participació en el cant.

rEquETETxEc | 20u1 TAmBorS I cAmPANES | FITxA 1

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre explica l’origen i la funció dels tabals i

timbals. Els nens escolten. És important que durant l’explicació els nens puguin intervenir explicant, si és el cas, vivències que algun d’ells hagi pogut tenir al respecte. També se’ls pot demanar que si tenen algun timbal, el portin.

2. El mestre posa l’audició El Tabal de la Patum (1-1) i els nens, tot imitant el gest del mestre, l’escolten. Mentre sona l’audició, el mestre picarà amb les dues mans el ritme que fa el tabal. Aquest element rítmic el toca el tabal en els salts de ma-ces, just en el moment en què peta un fuet.

3. El mestre posa l’audició Salt de maces (1-2) i els nens l’escolten. En acabar, el mestre pregunta o fa notar si hi havia altres instruments que tocaven amb el tabal i si el tabal seguia la pulsació de la melodia. La finalitat d’aquesta activitat és constatar sonorament que el tabal no segueix la pulsació de la música, ja que antigament acompanyava la Pa-tum ell sol. La música de les maces, que data de 1963, ha estat una de les últimes creacions musi-cals incorporades a la Patum.

4. El mestre explica com és físicament el tabal de la Patum i com produeix el so. Els nens escolten, ob-serven el dibuix on es veu el tabal i fan preguntes sobre això tot explicant les seves vivències relacio-nades amb el tema.

2. Ritme que toca el Tabal de la Patum

rEquETETxEc | 21u1 TAmBorS I cAmPANES | FITxA 2

5. Els nens piquen o caminen seguint la pulsació del Ball de turcs i cavallets (1-3). El mestre ajudarà aquells nens a qui la pulsació no els surti bé, sigui caminant al seu costat tot agafant-los de la mà o picant suaument la pulsació a la seva espatlla.

6. El mestre proposa una altra pulsació —el doble de ràpida que l’anterior— per caminar amb la música del Ball de turcs i cavallets, i demana als nens que l’imitin.

7. Entre tots, mestre i nens, s’escriu a la pissarra la pulsació (a negres) i la pulsació ràpida (a corxeres) del Ball de turcs i cavallets. En acabar, cada nen escriu la pulsació a negres i a corxeres. Aquesta activitat no pretén presentar l’escriptura de la pul-sació sinó recordar-la.

8. El mestre pica el ritme indicat (veure partitura) mentre sona la música del Ball de turcs i cavallets. Els nens l’imiten. El mestre anirà canviant la part del seu cos on pica el ritme. També tindrà cura de no canviar de part fins que tots els nens hagin pi-cat el mateix que ell. Segons el desenvolupament motriu dels alumnes, es pot fer més complexa (i per tant, més difícil) la seqüència de les parts del cos a picar. També farà seguir amb el dit la cèl·lula rítmica que està escrita a la fitxa de l’alumne.

9. El mestre pregunta si hi havia algun instrument a l’audició del Ball de turcs i cavallets que toqués el ritme que ells feien.

10. A partir dels comentaris dels nens, el mestre pre-senta el timbal. Cal explicar com és i com produeix el so tot ensenyant-ne el dibuix.

8. Ritme del Ball de turcs i cavallets

rEquETETxEc | 22TAmBorS I cAmPANES | FITxA 3u1

11. El mestre posa l’audició Repic general de campa-nes (1-4) i els nens l’escolten.

12. En acabar l’audició, el mestre proposa un canvi d’impressions sobre el que han escoltat. Cal con-duir la posada en comú cap a preguntes com: és un instrument de percussió, la campana? Com es toca? Els sons que tocaven, eren tots iguals o eren diferents? Eren aguts i greus o curts i llargs? Es pot suggerir als nens que si tenen alguna campana, la portin.

13. Els nens, drets per tota la classe, escolten l’audició Toc de prima (1-5) i mouen els braços amunt i avall segons el so sigui agut o greu. Si es veu que hi ha nens que tenen dificultat a distingir l’agut i el greu, el mestre farà el gest i ells l’imitaran. És important constatar que tot i que els sons de les dues campanes estan a distància de segona major, també se senten harmònics que poden dificultar-ne la percepció. En qualsevol cas, la impressió del mestre i dels alumnes serà la vàlida.

14. Tot escoltant l’audició anterior, els nens assenyalen amb el dit la seqüència de set campanes que te-nen dibuixades a la fitxa. Cal explicar als nens que la seqüència es repeteix quatre vegades, i que cal continuar assenyalant-la fins que s’acabi l’audició.

15. Els nens es posen drets, es distribueixen aleatòri-ament per la classe i la meitat d’ells s’enfilen dalt d’una cadira. El mestre els assigna una campana —aguda si estan a dalt de la cadira i greu si no és així— i els demana que cada cop que la sentin du-rant l’audició, facin veure que la toquen (simulant el gest d’estirar la corda). És interessant tornar a repetir l’activitat i que els nens canviïn de lloc per tal de poder viure els dos sons des de l’acció i la immobilitat.

16. Els nens pinten la seqüència de les set campanes que tenen dibuixades a la seva fitxa, d’un color les agudes i d’un altre les greus. Els colors els triaran els nens, perquè no es pretén que associïn un color a agut i un altre a greu sinó que plasmin que han sen-tit dos sons diferents, un d’agut i un altre de greu.

17. El mestre posa l’audició Toc del drac (1-6) i els alumnes l’escolten.

18. El mestre demana que expliquin què és el que han sentit. Cal conduir el comentari dels nens per tal que surtin els aspectes següents: és un ball de dia-bles? Es fa a fora el carrer? hi ha diferents sons? (el so dels timbals, els petards i els xiulets).

19. Els nens es distribueixen per la classe en tres grups (corresponents a timbal, petard i xiulet). Durant l’audició fan els gestos i el so de l’element que tenen assignat cada cop que el senten sonar a l’enregistrament. Cal que els gestos siguin tan re-presentatius com sigui possible del so que se sent (timbal: fer veure que se’n percudeix un amb les mans alternades; petard: picar amb els peus al ter-ra tot fent un salt, o picar de mans; xiulet: aixecar els braços enlaire tot fent un xiulet). Aquest mateix exercici caldria repetir-lo canviant els nens de grup. És important que tothom ho experimenti tot. El ma-teix exercici es pot fer amb instruments: timbal per al ritme, pandero per als petards i flauta d’èmbol per als xiulets.

rEquETETxEc | 23TAmBorS I cAmPANES | FITxA 4u1

20. El mestre explica que l’audició que escoltaran a continuació no és tradicional, sinó que ha estat cre-ada expressament per un músic per a un grup de diferents timbals. Els nens escolten la peça Neuro-nes (1-7).

21. En un full, cada nen dibuixa l’instrument que més li ha agradat de la unitat: els timbals, els tabals o les campanes. El retalla i entre tots fan un mural.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ22. El mestre posa l’audició Toc de bon temps (1-8)

i els nens, en acabar, encerclen l’instrument que ha sonat, els pinten tots tres i escriuen el nom a sota de cadascun.

rEquETETxEc | 24TAmBorS I cAmPANES | AudIcIoNSu1

cd - Pista Títol i autor durada Intèrpret Enregistrament

1-1El Tabal de la Patum

0:24Intèrpret no identificatBerga (Berguedà)

Patum de Berga, La. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1397

1-2 Salt de maces 0:59Banda de música (dir. Joan Casas)Berga (Berguedà)

Patum de Berga, La. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1397

1-3Ball de turcs i cavallets

1:08Colla de dolçainers del País Valencià

Festes de Santa Tecla —Tarragona—, Les. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

1-4Repic general de campanes

1:05Grup de Campaners de la CatedralTarragona (Tarragonès)


1-5 Toc de prima 0:32Grup de Campaners de la CatedralTarragona (Tarragonès)


1-6 Toc del drac 1:11Conjunt de tabalsTarragona (Tarragonès)


1-7Neurones (Jaume Vendrell)

1:43Tabalers del Barri GòticBarcelona (Barcelonès)

Tradicionàrius ’98: XI Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-0092-CD

1-8 Toc de bon temps 1:47Francesc Codina, campanes Castellterçol (Vallès Oriental)

Música de tradició oral a Catalunya. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 25TAmBorS I cAmPANES | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu1

BIBLIogrAFIA ESPEcÍFIcA

> AMADES, Joan. Les campanes. Tarragona: El Mèdol, 2004.> Carilló del Palau de la Generalitat, El. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989.> COLL I BRUIX, Ferran. Tocs tradicionals de campanes de l’arxiprestal Parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Arenys de Mar, 1992.> MARTÍ I CAMPS “PINYU”, Josep. El timbal de gralla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005.> SAPENA I AZNAR, Carles. Les campanes. Girona: Diputació de Girona; Caixa de Girona, 1997.

dIScogrAFIA comPLEmENTàrIA

> Campanes de la vuitava del Corpus. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Fonoteca de Materials; Tallers de Música Popular, volum XX (disc LP).> Carilló del Palau de la Generalitat, El. Àudio-Visuals de Sarrià 251532.> TACTEQUETÉ. Tactequequè? Resistencia RESCD163.

uNITATLA VEU

2

rEquETETxEc | 28LA VEu | INTroduccIÓu2

INTroduccIÓ

En aquesta unitat, centrada en la veu solista dins la música popular tradicional dels Països Catalans, es presenten a l’alumnat diverses maneres de cantar i alguns contextos on la veu és un element important (o ho ha estat fins a un passat recent).

El primer context que es presenta és l’acompanyament del treball. Els crits dels venedors, les interjeccions adreçades al bestiar i altres manifestacions vocals similars són una mostra ben expressiva d’un ús de la veu que es troba entre la parla i la cançó, i que busca una comunicació immediata. Quan les feines no requerei-xen aquest tipus de comunicació, es tendeix a acompanyar les tasques amb cançons més desenvolupades des d’un punt de vista melòdic i/o literari. També hi ha casos com els cants o tonades de batre, on els frag-ments cantats s’alternen amb crits adreçats al bestiar que treballa.

A més d’acompanyar l’activitat laboral, la cançó ha estat present tradicionalment en altres moments de la vida pública i privada. En un casament, un cantaire pot improvisar corrandes adreçades a la parella de nou-casats —fent-hi participar els assistents, que coregen la tornada. Quan es té cura dels infants, la veu cantada es manifesta en forma de cançons de bressol, moixaines i cantarelles. Més endavant, quan l’infant creix, els jocs cantats, les cançons enumeratives i les narratives —entre altres tipus— posen a prova la seva atenció i la seva memòria d’una manera que és alhora lúdica i educativa.

En el món de la cançó tradicional també hi ha maneres de cantar tan complexes tècnicament que només són a l’abast de cantants especialitzats, que actuen com a solistes per al gaudi dels oïdors. Pot servir d’exemple el cant valencià d’estil, propi de les comarques centrals del País Valencià, en què un o dos cantaors canten de manera virtuosística i ornamentada la lletra que un versaor improvisa i els va dient a cau d’orella. Es pot sentir bastant clarament aquest procediment a les albaes enregistrades al CD.

Les veus que sentireu als enregistraments d’aquesta unitat representen maneres de cantar molt allunyades dels models vocals imperants avui —la tècnica clàssica a les aules, i el pop-rock anglosaxó a la música de consum massiu. Aquests referents, que són els únics per a molts alumnes i mestres, estan arraconant ma-neres de cantar perfectament vàlides, saludables, arrelades a la nostra cultura i properes a la nostra sensibi-litat. Us convidem a redescobrir-les amb el vostre alumnat, superant la possible sorpresa inicial i procurant valorar-les segons els seus propis paràmetres. Per posar un exemple: a la Tonada de batre mallorquina s’hi pot admirar l’expressivitat del timbre vocal utilitzat —intencionadament aspre, amb una impostació comple-tament diferent de la clàssica—, la bellesa i la dificultat tècnica dels ornaments, la seguretat d’afinació en el context d’una escala no temperada...

rEquETETxEc | 29LA VEu | oBJEcTIuS I coNTINguTSu2

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció i respecte les diferents veus enregistrades.> Reconèixer la veu parlada i la cantada.> Distingir la veu d’home i la veu de dona.> Cantar amb precisió rítmica, melòdica i textual les cançons proposades.> Utilitzar la veu amb cura.> Gaudir en utilitzar la veu, tant parlant com cantant.

coNTINguTS

> Escolta amb atenció i respecte de les diferents veus enregistrades en els seus contextos de comunicació, treball i narració.> Escolta i imitació, amb precisió rítmica, melòdica i textual, de les cançons proposades.> Escolta i imitació, amb precisió vocal i fonètica, dels crits adreçats als animals.> Improvisació de crits i corrandes.> Interpretació de les cançons i crits proposats amb el caràcter que els correspon.> Diferenciació i reconeixement de la veu parlada i cantada, i de la veu d’home i la de dona.

rEquETETxEc | 30u2 LA VEu | FITxA 1

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre fa escoltar els Crits adreçats als animals

(1-9 a 1-12) i en acabar demana si les persones que han escoltat canten o no.

2. El mestre fa escoltar la Cançó de venedor de tova-lloles (1-13) i en acabar demana si la persona que han escoltat canta o no.

3. El mestre demana quin és l’instrument musical que s’ha sentit en les audicions anteriors. Aquestes tres primeres activitats, molt bàsiques, van encamina-des a presentar la veu com un instrument que té diverses possibilitats, com cantar, parlar o fer sons onomatopeics.

4. El mestre explica que la finalitat d’aquests crits i cançons és la comunicació.

5. El mestre torna a posar la Cançó de venedor de tovalloles i els nens l’escolten fixant-se bé en la lle-tra. En acabar llegeixen la quarteta i escriuen les paraules que hi manquen.

6. El mestre fa un dels crits adreçats als animals. Els nens l’escolten i en acabar l’imiten.

7. El mestre canta la Cançó de venedor de tovalloles. Els nens l’escolten i en acabar la canten.

8. Els nens, per grups de quatre o cinc, inventen crits per comunicar-se utilitzant la veu parlada i/o cantada.

9. Cada grup fa el seu crit i explica amb qui i sobre què es volia comunicar.

rEquETETxEc | 31u2 LA VEu | FITxA 2

10. El mestre explica que a les societats agrícoles mol-tes feines s’acompanyen cantant.

11. El mestre posa el Cant de batre del Baix Ebre (1-14) i la Tonada de batre de Mallorca (1-

15). Els nens escolten.12. El mestre els demana què poden explicar sobre el

que han sentit. Cal conduir la resposta dels nens per tal que diguin que una peça és cantada per un home i l’altra per una dona, i que tots dos fan servir la veu cantada i la veu parlada. El mestre hauria d’explicar que aquestes cançons acompanyaven la feina del batre i que provenen del Baix Ebre i de Mallorca. Cal que expliqui també què és el batre.

13. El mestre torna a posar les audicions anteriors. Quan soni l’audició cantada per l’home, els nens aixecaran el dit en els moments en què parli. Les nenes faran el mateix amb l’audició cantada per la dona.

14. Cada nen dibuixa i pinta, en el requadre corres-ponent, un home i una dona cantant. En acabar escriuen les paraules que falten sota els dibuixos.

rEquETETxEc | 32 LA VEu | FITxA 3u2

15. El mestre explica que hi ha cançons que estan relaci-onades amb moments concrets de la vida humana.

16. Els nens escolten la cançó de bressol La Mare de Déu (1-16).

17. El mestre pregunta si recorden alguna cançó de bressol que els cantessin quan anaven a dormir. Cal afavorir l’ambient perquè qui la recordi, encara que només sigui un tros, la canti.

18. El mestre i els nens escolten les Corrandes de casa-ment (1-17) (veure partitura).

19. El mestre pregunta si entre tots podrien dir-li què explicava aquesta cançó.

20. El mestre canta la tornada i els nens l’imiten.21. El mestre canta les estrofes que prèviament s’ha

inventat, amb relació a la classe o a l’escola. Els nens escolten i després de cada estrofa canten la tornada. Us proposem aquestes estrofes, però vo-saltres us podeu inventar les vostres.

A l’escola del meu poble [barri] moltes nenes i nens hi ha que quan pleguen de la classe, se’n van tots cap a jugar.

Amb les sumes i les restes, a tothom li bull el cap. Si la mestra no ens ajuda, a vegades surt un nyap.

22. El mestre proposa tornar a repetir l’activitat, però que ara sigui algun nen qui s’inventi l’estrofa. Cal que el mestre canti la primera estrofa, i seria bo que la improvisés al moment. A continuació, tota la classe canta la tornada i el mestre amb la mà indica a algú que n’inventi una altra. Si ningú can-ta, el mestre haurà de continuar. Cal anar seguint aquesta seqüència fins que algú s’hi animi. No es pot pretendre que el primer dia tothom es llenci a la improvisació; per això convé repetir l’activitat en dies posteriors. És molt important l’actitud del mes-tre, que ha de saber ressaltar l’aspecte lúdic de les corrandes i aconseguir que els alumnes es llencin a la improvisació, encara que el resultat no sigui del tot correcte pel que fa a text, ritme i melodia.

23. El mestre posa l’audició Fum, fum (1-18) i els nens escolten.

24. El mestre torna a posar l’audició i, tot escoltant-la, els nens segueixen amb el dit la seqüència de di-buixos que tenen a la fitxa.

25. El mestre explica que hi ha cançons que serveixen per jugar. En acabar, els nens escolten l’audició Sant Joan de les canadelles (1-19). Aquí seria el moment de comentar que les cançons que tenen una funció és bo cantar-les tot utilitzant-les.

26. El mestre juga amb els nens al Sant Joan de les canadelles. S’ha escollit aquest joc pel fet que els nens no hi juguen habitualment. Podeu trobar com s’hi juga, en diverses versions lleugerament diferents, al llibre de Montserrat Busqué i Maria Antònia Pujol, Ximic. Jocs tradicionals, pàgina 84 i següents (vegeu-ne la referència completa a la bibliografia de la unitat).

rEquETETxEc | 33 LA VEu | FITxES 3 - 4u2

18. Corrandes de casament

27. El mestre explica que hi ha cançons que narren històries. És important fer notar que aquestes can-çons, juntament amb els contes, tenien una funció similar a la que actualment tenen la ràdio, el cine-ma i la televisió.

28. Els nens escolten l’audició El marit petit (1-20) i en acabar expliquen la història que narra la cançó.

29. Per grups, dibuixen i pinten les diferents escenes d’El marit petit. En acabar se’n fa un mural que s’observarà tot tornant a escoltar l’audició. Aquesta activitat pot tenir un caire interdisciplinari amb les matèries de plàstica i llengua.

30. El mestre posa l’audició Albaes (1-21) i els nens l’escolten.

31. El mestre demana què podrien explicar-ne. Aquesta pregunta va encaminada a recordar els continguts que fins ara s’han treballat: reconeixement de la veu com a instrument, la veu d’home i la de dona, la veu parlada i la veu cantada, el tema de la lle-tra que acaben d’escoltar... Però també convé que expliquin les diferències que sentin en comparació amb les audicions treballades fins ara.

32. El mestre explica les característiques del cant va-lencià d’estil. Després es torna a escoltar l’audició.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ33. Els nens escolten l’audició Contesta de s’al·lota

(1-22) i encerclen les característiques que hi reconeixen.

rEquETETxEc | 34u2 LA VEu | AudIcIoNS


1-9Crit per fer abeurar les ovelles

0:10Intèrpret no identificatGandesa (Terra Alta)


1-10Crit per fer venir les cabres

0:06Intèrpret no identificatEl Molar (Priorat)


1-11Crit per reunir les ovelles

0:08Intèrpret no identificatAbella de la Conca (Pallars Jussà)


1-12Crit per donar menjar a l’aviram

0:08Intèrpret no identificatFiguerola d’Orcau (Pallars Jussà)


1-13Cançó de venedor de tovalloles

0:10Enric SerarolsBalsareny (Bages)


1-14 Cant de batre 1:06Eduard Saborido, veuLa Cava (Baix Ebre)


1-15 Tonada de batre 1:31Antònia Serra “Carbonera”, veu. Sa Pobla (Mallorca Septentrional)

Sons d’una illa: Sa Pobla. Ona Digital OD CD-102

1-16La Mare de Déu, cançó de bressol

0:26Filomena Fernández Gil, veuEl Masroig (Priorat)

Cançons d’infantesa. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

1-17Corrandes de casament

1:34Josep Casadevall, veuFolgueroles (Osona)


1-18 Fum, fum 0:59Maria Antic i Noguera, veuPrats de Lluçanès (Osona)

Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

1-19Sant Joan de les canadelles

0:18Ramon Argany, veuAlbarca (Priorat)

Cançons d’infantesa. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 35LA VEu | AudIcIoNS - BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu2

1-20 El marit petit 1:08Àngela Balart i Godaiol, veu Folgueroles/Sant Pere de Torelló (Osona)


1-21Albaes, cant valencià d’estil

1:35

Josep Aparicio “Apa” i Josepa Blasco, veus; dolçaina i tabaletGodella (horta) i Real de Montroi (Ribera Alta)

Antologia del cant valencià d’estil (1915-1996). Generalitat Valenciana. Fonoteca de Materials, XXV-XXVI

1-22 Contesta de s’al·lota 1:26Esquadra de sonadorsi cantadors Eivissa

Ibiza, su folklore y sus canciones. BCN Records (Divucsa) 31-374


> AMADES, Joan. Les veus del carrer: Auca dels baladrers de Barcelona. Tarragona: El Mèdol, 2000.> AYATS ABEYÀ, Jaume. Les chants traditionnels des Pays Catalans. Tolosa de Llenguadoc: Centre Occitan des Musiques et Danses Traditionnelles, 2008.> — (dir.). Tonades de feina a Mallorca. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2006 (llibret i DVD).> BUSQUÉ, Montserrat; M. Antònia PUJOL. Ximic: jocs tradicionals. Berga: Amalgama, 1996.> CAPMANY, Aureli. Baladrers de Barcelona. Barcelona: Albón, 1946.> GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA; Salvador REBÉS. Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002 (amb CD).


> BLASCO, Artur. Rosa vermella, rosa galant: parles, cançons i cantarelles. Audiovisuals de Sarrià 20.1409/20.1414 (6 discos LP).> BUADES, Madò Antònia. Cançons amb sa ximbomba i tonades dels camps de Mallorca. Unió de Músics CD 108. > Cants dels Pelegrins de les Useres. Generalitat Valenciana. Fonoteca de Materials, 10.> GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA. Cançons tradicionals recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Aquest CD acompanya el llibre dels mateixos autors citat a la bibliografia específica. > Fonoteca de Materials: recopilació sonora de música tradicional valenciana. Generalitat Valenciana. Tallers de Música Popular, XIV-XIX (6 discos LP).

uNITATEL GRUP D’hAVANERES

3

rEquETETxEc | 38EL gruP d’HAVANErES | INTroduccIÓu3

INTroduccIÓ

Les havaneres tenen el seu origen a la Cuba del segle XIX. Aquesta illa va ser una colònia espanyola fins al 1902, any en què va aconseguir la independència. El trànsit de persones entre Cuba i Espanya (mariners i soldats, però també comerciants i tot tipus de viatgers) va afavorir que arribés a Europa la contradanza habanera, un gènere musical amb lletres cantades en castellà i una rítmica moderadament sincopada d’origen afrocubà.

Ja amb el nom d’havanera, aquest gènere es va popularitzar a Europa durant el segle XIX, tant en forma de cançó com de ball de parella (sovint amb el nom d’americana o dansa), i va viure una època d’auge en què va ser present tant al món de la música popular com al de la música clàssica. Però al llarg del segle XX va anar quedant arraconada, i només va perviure en el repertori d’algunes agrupacions populars, o com a cançó de taverna en alguns indrets de la costa catalana.

L’aparició del grup d’havaneres tal i com ara el coneixem es remunta als anys setanta del segle XX (i una mica abans en algun cas). El fenomen coincideix amb la revifalla de les festes populars a la fi del franquisme. En aquells anys, les cantades d’havaneres van passar a ser un element imprescindible en moltes festes majors, i va sorgir una gran quantitat de grups. L’estructura d’aquestes agrupacions és quasi sempre la mateixa: un grup de veus, masculines i força impostades, que canten arranjaments d’harmonia simple i efectiva sobre un acompanyament instrumental d’acordió cromàtic, guitarra i contrabaix.

En el repertori d’aquests conjunts hi ha tant havaneres tradicionals, en castellà, com de nova creació (sovint en català). La majoria tenen un aire nostàlgic i sentimental, i hi apareixen un seguit de tòpics relacionats amb Cuba: el mar, els vaixells, les palmeres, les belles mulates que enamoren els mariners, la Guerra de Cuba... Però els grups d’havaneres canten també altres gèneres musicals, com valsets mariners, boleros, sardanes i cançons d’altres tipus.

El fet d’estudiar aquesta agrupació al cicle inicial es deu a la facilitat d’identificació dels instruments que la componen, i a la presència que tenen els grups d’havaneres a moltes festes majors. No es pretén que l’alumnat aprengui a cantar havaneres, sinó que pugui reconèixer el gènere, la seva tímbrica i els instru-ments que l’interpreten.

rEquETETxEc | 39EL gruP d’HAVANErES | oBJEcTIuS I coNTINguTSu3

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Reconèixer, auditivament i visual, el grup d’havaneres i els seus instruments característics.

coNTINguTS

> Experimentació de les quatre maneres de produir so: pinçar, picar, fregar i bufar.> Reconeixement de dues maneres de produir so: pinçar i bufar.> Escolta i reconeixement del so de la guitarra i de l’acordió.> Escolta i reconeixement del grup d’havaneres en els seus contextos.> Escolta atenta durant les activitats.> Resposta corporal a un estímul sonor.

rEquETETxEc | 40EL gruP d’HAVANErES | FITxES 1 - 2u3

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Rosina (1-23) i els nens

l’escolten.2. El mestre demana si mai havien escoltat una peça

d’aquest estil. Aquesta pregunta va encaminada a saber si els nens han tingut un contacte anterior amb aquest tipus de música, per tal de detectar què és el que en saben i no insistir en aspectes ja coneguts.

3. El mestre explica d’on provenen les havaneres i so-bre quins temes tracten generalment.

4. El mestre torna a posar l’audició anterior, com a il-lustració de la seva explicació, i els nens l’escolten.

5. El mestre posa l’audició Un cant d’amor (1-25) i els nens l’escolten.

6. El mestre demana què han sentit en aquesta au-dició que fos igual que a l’audició anterior. Si els nens no ho recorden, no saben què contestar o les seves respostes ens fan entendre que no ho saben, tornarem a posar només el fragment inicial de cada audició —introducció, primera estrofa i tornada— i anotarem a la pissarra el que vagin dient. Cal enca-minar els nens per tal que es fixin que hi ha veus masculines, instruments, i que una cançó és en català i l’altra en castellà.

7. A partir del que s’ha anat anotant a la pissarra, el mestre presenta el grup d’havaneres.

rEquETETxEc | 41EL gruP d’HAVANErES | FITxA 3u3

8. El mestre porta a la classe els estris següents: cai-xes, gomes elàstiques i trossos de paper de dife-rents mides i textures.

9. El mestre reparteix, a l’atzar, aquests materials als nens i els demana que busquin maneres de fer sons amb ells. Els nens ho proven.

10. Cada nen ensenya a la classe el so que més li ha agradat. El mestre, en sentir-lo, diu quin principi sonor fa servir per produir-lo. Entenem per princi-pis sonors les quatre maneres bàsiques de produir so: pinçar, picar, bufar i fregar.

11. El mestre posa el Fragment per a guitarra sola (1-27). Abans demana als nens que es fixin com produeix el seu so aquest instrument: picant, fre-gant, bufant o pinçant. Els nens escolten i en aca-bar responen.

12. El mestre demana si algú coneix l’instrument que ha sonat i com es diu.

13. El mestre presenta la guitarra a partir d’una làmina o un dibuix. Cal explicar la guitarra com un instru-ment de corda pinçada que consta de les següents parts: cordes, caixa de ressonància, mànec i cla-villes. Si el mestre disposa d’una guitarra, seria bo que la portés a la classe i la fes sonar.

14. A la fitxa, els nens pinten de diferent color cadas-cuna de les parts que ha explicat el mestre.

15. El mestre posa el Fragment per a acordió sol (1-28) i, com abans, demana als nens que li diguin com ha produït el seu so.

16. El mestre demana si algú coneix l’instrument que ha sonat i com es diu.

17. El mestre presenta l’acordió a partir d’una làmina o un dibuix. Cal explicar l’acordió com un instrument de vent que consta de les parts següents: manxa, te-clat per a la mà dreta i teclat per a la mà esquerra.

18. A la fitxa, els nens pinten de diferent color cadas-cuna de les parts que ha explicat el mestre.

19. Els nens de la classe, distribuïts en dos grups, re-presenten uns la guitarra i els altres l’acordió, fent el gest de tocar-los quan soni l’instrument que re-presenten. El mestre posa l’audició 1-26 (que és l’interludi instrumental de l’havanera Un cant d’amor).

20. El mestre demana si a més d’aquests dos instru-ments n’hi havia algun altre. La finalitat d’aquesta pregunta és fer-los adonar que l’altre instrument bàsic en un grup d’havaneres és la veu, i que no només canta un home sol sinó més d’un.

21. El mestre posa l’audició 1-24 (que és el fragment central de l’havanera Rosina) i els nens aixequen el dit quan senten que hi ha una veu que canta sola. És interessant que el mestre estigui observant la reacció dels nens, ja que no tots diferencien quan canta una veu sola o més d’una veu. El mestre també farà el moviment d’aixecar el dit si ho creu convenient.

22. El mestre demana amb quin principi sonor produ-eix el so la veu. Si els nens no recorden les quatre maneres de produir el so, primer es prova de re-cordar-les entre tots i després es pensa quina és la que pertoca a la veu.

rEquETETxEc | 42u3 EL gruP d’HAVANErES | FITxA 4

23. El mestre posa l’havanera Rosina (1-23) i els nens imiten el ritme que pica el mestre amb la ma-teixa combinació de moviments (veure partitura).

24. El mestre posa la sardana La puntaire (1-29) i els nens imiten el ritme que pica el mestre (veure par-titura). Es tracta d’un ritme característic de sardana, i es pot interpretar picant verticalment amb el llapis sobre la taula.

25. El mestre posa el valset mariner Vell pescador (1-30) i els nens imiten el ritme que pica el mestre amb la mateixa combinació de moviments (veure partitu-ra). Es tracta de seguir el compàs ternari del vals de la manera que proposem o de qualsevol altra, però tenint present que el primer cop ha de tenir un timbre que destaqui.

26. El mestre posa el fragment inicial de l’audició Guar-da esa flor (1-31). Els nens, distribuïts en tres grups —veu, guitarra i acordió—, fan un moviment representatiu de l’instrument que els ha tocat quan aquest soni. Els moviments cal triar-los abans o re-cordar els que es feien a l’activitat 19.

27. El mestre demana si algú ha sentit si a part d’aquests tres instruments n’hi havia algun altre.

Si els nens no recorden el que han sentit es torna a repetir l’activitat, però el mestre farà el moviment que correspon al quart instrument, que és el contra-baix (simulant el pizzicato).

28. El mestre explica que bastants grups d’havaneres porten un altre instrument, que és el contrabaix (o el baix elèctric, com a l’audició Un cant d’amor).

29. El mestre posa de nou l’audició Guarda esa flor (1-31) i els nens escolten. Cal explicar que els grups d’havaneres poden tocar altres estils musicals i utilit-zar altres instruments. Aquesta peça, per exemple, és un bolero, i a la tornada s’hi senten instruments de percussió (maraques i bongos).

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ30. Els nens escolten l’audició El meu avi (1-32),

encerclen els instruments que sonen i escriuen els noms dels instruments i del conjunt instrumental.

23. Ritme d’havanera

24. Ritme de sardana

25. Ritme de vals

rEquETETxEc | 43u3 EL gruP d’HAVANErES | AudIcIoNS


1-23/24 Rosina, havanera 1:41 Mar EndinsCantada d’havaneres: Calella de Palafrugell. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1370

1-25/26

Un cant d’amor, havanera (C. Casanovas/S. Dabau)

2:48 Mar EndinsCantada d’havaneres: Calella de Palafrugell. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1370

1-27

Fragment per a guitarra sola: Tango (Isaac Albéniz, arr. A. Segovia)

0:39 Joan Furió, guitarraFURIÓ, Joan. Ritmes d’havanera per a guitarra. La mà de Guido LMG 2027

1-28Fragment per a acordió sol: Havanera

0:27Lleó Sánchez “Tosquiets”,acordió cromàtic Berga (Berguedà)

“TOSQUIETS” DE BERGA, El. Ball amb acordió. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1366

1-29

La puntaire, sardana (J.Badosa/J. M. Bello)

1:11 Port-BoPORT-BO. De l’Empordà a l’Havana. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1445

1-30Vell pescador,valset mariner (Llibori)

1:08 Mariners de RieraMatadepera Música. Ajuntament de Matadepera AD-04082

1-31Guarda esa flor, bolero (Melesio Morales)

3:37 La GarotaGAROTA, La. A navegar: Balls mariners. Tram TRM-0061-CD

1-32El meu avi, havanera (J. L. Ortega Monasterio)

1:44 Cavall BernatCAVALL BERNAT. Som europeus. E.C.B. Records CD 2003

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 44u3 EL gruP d’HAVANErES | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> FEBRÉS, Xavier. Això és l’havanera. Barcelona: La Campana, 1995.> BALIL, Ricardo. Las más bellas habaneras. Barcelona: Librum, 1995.> MONTSALVATGE, Xavier. Álbum de habaneras. Barcelona: Omega, 1998.


> GRUP PEIX FREGIT. Cap a tu. Audiovisuals de Sarrià 52068.> GRUP TERRA ENDINS. 50 havaneres: 30 anys. ARTP 1401-04.> GRUP VALLPARADÍS; GRUP BERGANTÍ; DUET. Homenatge a J. L. Ortega Monasterio. 44.1 Estudi de Gravació 02036-CD.> Havaneres d’ahir i avui. Audiovisuals de Sarrià 51926.> PESCADORS DE L’ESCALA, Els. Les millors havaneres. horus CD-32023.

uNITATEL FLABIOL I EL TAMBORÍ

4

rEquETETxEc | 46EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | INTroduccIÓu4

INTroduccIÓ

El flabiol és un instrument de vent (aeròfon) de bisell, com la flauta de bec. Això vol dir que el so s’hi produeix bufant dins d’un conducte que dirigeix l’aire a un cantell viu anomenat bisell o trencavents. Però a diferència de la flauta de bec, el flabiol té els forats disposats de tal manera que es pot sostenir i tocar amb una sola mà, habitualment l’esquerra. L’altra mà queda lliure, i es pot fer servir per tocar un altre instrument: el tamborí. El flabiolaire, per tant, és un músic que toca dos instruments alhora. Cal dir que en ocasions el flabiol s’ha tocat a dues mans, sense tamborí, però la majoria de vegades el flabiol i el tamborí són considerats un binomi inseparable, gairebé com si fossin un sol instrument.

Al Principat hi ha diferents tipus de flabiols. Entre aquests destaquen el flabiol sec i el flabiol de claus (ano-menats també flabiol de carrer i flabiol de cobla, respectivament, fent referència al context on es fa servir cada un). El tamborí també presenta diferents denominacions i tipologies, des del petit tamborí de la cobla de sardanes fins al bombo (un tamborí gros i aplanat) usat per alguns flabiolaires.

Un flabiolaire, que toca alhora melodia i ritme, pot afrontar tot sol situacions que requereixen una sòlida base musical, com l’acompanyament de balls de gegants, balls de bastons i altres balls tradicionals. En alguns llocs, els flabiolaires s’encarregaven també d’acompanyar el ball de plaça, interpretant balls de parella pro-pers a les modes del moment.

A més d’actuar en solitari, el flabiol i el tamborí també tenen un lloc destacat en formacions instrumentals com la mitja cobla, la cobla de tres quartans, la cobla de ministrers i la cobla de sardanes, que s’estudiaran a les unitats 9 i 10 (cicle mitjà).

El flabiol es toca també en altres indrets dels Països Catalans, encara que amb característiques i noms lleu-gerament diferents: fubiol a Mallorca, fabiol a Menorca, i flaüta (de només tres forats) a Eivissa.

Per les seves característiques, el flabiol s’ha considerat sempre un instrument accessible als infants. Per això hem cregut convenient donar-lo a conèixer ja al cicle inicial. Cal dir que hi ha hagut diversos intents de fer servir el flabiol com a instrument escolar (vegeu bibliografia), i que actualment es fabriquen flabiols de dimensions reduïdes, apropiats per a mans petites.

rEquETETxEc | 47EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | oBJEcTIuS I coNTINguTSu4

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Reconèixer el flabiol i el tamborí.> Ballar el Ball dels nyitos.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del so del flabiol i del tamborí, com a binomi de vent i percussió, en els seus contextos (balls tradicionals, balls de parella, acompanyament d’entremesos...).> Reconeixement de dues maneres de produir so: bufar i percudir.> Resposta corporal a diversos estímuls sonors.> Escolta atenta al llarg de les audicions.> Observació i imitació de moviments a partir d’un estímul sonor.> Interpretació dansada del Ball dels nyitos.

rEquETETxEc | 48u4 EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | FITxA 1

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Ball de gegants de Mont-

blanc (1-33) i els nens l’escolten tot observant el dibuix inicial.

2. El mestre demana quants instruments tocaven, de quina família són i si algú sap com es diuen.

3. El mestre presenta el flabiol a partir d’una làmina o un dibuix. Cal explicar el flabiol com un instrument de vent-fusta que consta de les parts següents: cap, on hi ha l’embocadura de bisell, i cama, on hi ha els forats i les claus.

4. El mestre explica, si no hi ha cap nen que ho hagi dit abans, que el flabiol quasi sempre va acompa-nyat del tamborí, i posa de nou el Ball de gegants de Montblanc tocat de tres maneres diferents: amb flabiol i tamborí (1-33), flabiol sol (1-34) i tamborí sol (1-35). Els nens escolten.

5. El mestre posa l’audició Ball de gegants de Mont-blanc (1-33) i els nens, distribuïts per l’espai amb els braços rígids a cada costat del cos i amb l’esquena ben dreta i encarcarada com si fossin ge-gants, ballen seguint la música.

rEquETETxEc | 49u4 EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | FITxA 2

6. El mestre demana si el tamborí que acompanya el flabiol produeix el so com ell, bufant, o d’una altra manera.

7. El mestre explica que aquests dos instruments els toca alhora un sol instrumentista, i fa que els nens imitin la manera d’agafar-los i tocar-los. El flabiol s’agafa i es toca amb la mà esquerra. El dit pe-tit d’aquesta mà va col·locat a la banda de sota de l’instrument, igual que el dit gros. El tamborí, aguantat per un cordó o corretja, queda penjant una mica per sota de l’avantbraç esquerre, i es toca amb la baqueta o maneta (que s’agafa amb la mà dreta).

8. El mestre posa l’audició L’hereu Riera (1-36) i els nens fan veure que toquen el flabiol i el tamborí mentre l’escolten. Es pot fer servir un llapis com a flabiol, agafant-lo de la manera explicada, i un altre llapis per anar picant el tamborí imaginari.

9. El mestre posa l’audició L’airet, l’airet (1-37) i els nens caminen seguint la pulsació. En acabar, el mestre demana si han reconegut l’instrument que tocava i quants n’hi havia. Si es creu convenient, es pot proposar als nens que en aquest passatge pi-quin amb les mans els dos cops indicats (veure par-titura), sense deixar de caminar seguint la pulsació.

10. El mestre explica quins usos tenia i té actualment aquest conjunt instrumental de vent i percussió tocat per una sola persona. Aquest és el moment d’explicar la funció d’aquests instruments i il·lustrar-ho sonorament amb les audicions que segueixen.

9. L’airet, l’airet (fragment)

rEquETETxEc | 50EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | FITxA 3u4

11. El mestre posa l’audició Ball de bastons de Tarrago-na (El centro) (1-38) i els nens escolten.

12. El mestre demana si podrien explicar què han sen-tit a més del flabiol. Cal encaminar les respostes a explicar que el flabiol aquí acompanya un ball de bastons. Els balladors d’aquest ball porten un bastó a cada mà i, mentre ballen, van picant-los entre ells i a terra.

13. Els nens estan drets i distribuïts en tres espais. El mestre posa l’audició Ball dels nyitos (1-39). A la primera frase, agafa de bracet un nen o nena i caminen tot remenant el cul i seguint la pulsa-ció de corxera. A la segona frase, el mestre toca ara el nas del nen i l’invita a tocar el seu. Després ho repeteixen amb l’orella, amb la panxa... i així fins que s’acabi la segona frase. El mestre repeteix aquests dos blocs de moviments tantes vegades com repeticions del ball hi ha, però sempre amb nens diferents. La distribució dels alumnes en tres espais o en forma de lletra u permet una visualitza-ció del moviment i afavoreix la comunicació entre mestre i alumne. És important no explicar verbal-ment què és el que ballarem, sinó anar-ho fent. Per tant, el mestre es comunicarà a partir del gest i del moviment. També seria bo que el nombre màxim de nens, per no dir tots, poguessin ballar amb el mestre.

14. Els nens, asseguts a terra cara a cara amb un altre nen o nena de la classe, mouen les espatlles ara cap a un cantó i ara cap a un altre, tot seguint la pulsació de corxera, mentre sona la música del pri-mer bloc de moviment del Ball dels nyitos. En el se-gon bloc de moviment es toquen diferents parts del cos. Aquesta activitat ajuda a copsar sensorialment les dues parts ben diferenciades que té la dansa. En el moment que es toquen les parts del cos, cal-dria que un dels dos manés. Perquè no mani sem-pre el mateix, seria bo alternar aquesta feina les diferents vegades que apareix aquesta frase.

15. Els nens estan drets i distribuïts per l’espai en pare-lles. A un senyal sonor produït pel mestre, caminen agafats de bracet i remenant el cul. A un altre se-nyal s’aturen, i es queden encarats. Aquesta acti-vitat vol treballar les dues distribucions espacials i

de moviment que té la dansa. Fóra bo que el senyal sonor es fes amb un instrument de vent-fusta (fla-biol, xiulet, flauta de bec...).

16. Els nens, distribuïts en tres espais, observen com una parella de nens de la seva classe balla el Ball dels nyitos. Aquesta activitat es pot fer amb una, dues o tres parelles simultàniament; tot depèn de l’espai de què es disposi. És important repetir l’ac-tivitat per tal que tots els nens puguin ballar. Podeu trobar més informació sobre aquest ball a la pàgina 36 del llibre del Sac de Danses Punta i taló (vegeu bibliografia general).

17. El mestre demana si algú recorda quin instrument tocava la dansa que han ballat.

18. El mestre explica que el flabiol i el tamborí també formen part d’altres agrupacions que inclouen més instruments.

19. El mestre posa l’audició Vora el niu (1-40). Els nens fan veure que toquen el flabiol i el tamborí cada vegada que els senten sonar.

20. El mestre posa l’audició Xotis del Roviretes (1-41) i els nens l’escolten. En acabar, cadascú busca els flabiolaires que hi ha al dibuix i els pinta.

rEquETETxEc | 51EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | FITxA 4u4

21. El mestre explica que a l’audició següent se sent un instrument semblant al flabiol anomenat flaüta, i que es toca a Eivissa. Els nens escolten l’audició Sa llarga (1-42).

22. El mestre demana si han reconegut la flaüta i si han sentit algun altre instrument. Les preguntes del mestre han d’anar encaminades a descobrir que hi havia un tamborí, unes castanyoles eivissenques i un espasí. Caldria que el mestre expliqués les ca-racterístiques d’aquests instruments, de so desco-negut per als nens que no són de l’illa.

23. Els nens es distribueixen en grups de tres. Mentre sona l’audició anterior, fan veure amb gestos que són els músics que la toquen. Un nen fa veure que toca la flaüta i el tamborí. Els altres dos segueixen la pulsació tocant un triangle i una caixa xinesa.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ24. Els nens escolten l’audició Ballet de Folgueroles

(1-43). En acabar, encerclen el músic que s’ha sen-tit a l’audició i completen la frase que hi ha a sota.

rEquETETxEc | 52EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | AudIcIoNSu4


1-33Ball de gegants de Montblanc

0:41 Iris Gayete, flabiol i tamborí Requetetxec

1-34Ball de gegants de Montblanc Flabiol sol

0:22 Iris Gayete, flabiol Requetetxec

1-35Ball de gegants de Montblanc Tamborí sol

0:22 Iris Gayete, tamborí Requetetxec

1-36 L’hereu Riera 0:59Josep Verdaguer “Roviretes”, flabiol i tamboríFolgueroles (Osona)


1-37 L’airet, l’airet 1:33Josep Verdaguer “Roviretes” i Carles Mas, flabiols i tamborins

VERDAGUER “ROVIRETES”, Josep; Carles MAS. Ball amb flabiol. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1338

1-38Ball de bastonsde Tarragona (El Centro)

0:58Francesc García, flabiolTarragona (Tarragonès)


1-39 Ball dels nyitos 1:59 Iris Gayete, flabiol i tamborí Requetetxec

1-40

Vora el niu,sardana obligada de flabiol(Enric Sans)

2:05

Pere Rabasseda (flabiol), Cobla Principal de la Bisbal (dir. Francesc Cassú)La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Sardanes d’or, volum 16: obligades. Àudiovisuals de Sarrià 5.1683(editada)

1-41 Xotis del Roviretes 1:25Josep Verdaguer “Roviretes”, flabiol i tamboríFolgueroles (Osona)


1-42 Sa llarga 0:38Esquadra de sonadorsi cantadors Eivissa

Ibiza, su folklore y sus canciones. BCN Records (Divucsa) 31-374

1-43Ballet de Folgueroles

1:08Josep Verdaguer “Roviretes”, flabiol i tamboríFolgueroles (Osona)


AudIcIoNS

rEquETETxEc | 53EL FLABIoL I EL TAmBorÍ | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu4


> ARTIGUES, Toni. Xeremiers: manual de xeremies, fubiol i tamborí. Mallorca: Cort, 1982.> GARROFERS, Els. En Quirze Perich, flabiolaire. Barcelona: Alta Fulla, 1987.> LEÓN, Jordi. Mètode bàsic per a l’estudi del flabiol i tamborí. Barcelona: Dinsic; Generalitat de Catalunya, 2003.> MITJANS, Rafel; Teresa SOLER. El flabiol dels flabiolaires. Barcelona: Alta Fulla, 2001.> MOREY, Joan; Antoni ARTIGUES i altres. Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989.> SAC DE DANSES, El. Punta i taló: Recull de danses catalanes senzilles. Barcelona: Alta Fulla, 1983.> SEMINARI D’ENSENYAMENT DELS INSTRUMENTS TRADICIONALS. Flabiol i tamborí: consideracions tècniques per al seu aprenentatge. Mataró: Els Garrofers, 1992.> —. El flabiol tradicional. Mataró: Els Garrofers, 1992.


> COBLA MEDITERRÀNIA. Cobla Mediterrània (1974-2004). Picap 91.0387-02.> Flabiols, a Arbúcies: Festa del Flabiol. DK 90 C-1214.> FRANCOLINS, Els. Els Francolins al Tropicana. Discmedi-Blau DM933-02.> VERDAGUER I PORTET “ROVIRETES”, Josep. El flabiolaire Josep Verdaguer i Portet “Roviretes”. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2003.

uNITATLA BANDA DE MúSICA

5

rEquETETxEc | 56LA BANdA dE mÚSIcA | INTroduccIÓu5

INTroduccIÓ

La banda de música és l’agrupació instrumental més nombrosa i complexa de la nostra música popular. habitualment està formada per instruments de vent-fusta, vent-metall i percussió, encara que en alguns casos també hi intervenen instruments de corda (com contrabaixos i violoncels). Gràcies al gran volum sonor dels instruments de vent i percussió, les bandes de música tant poden actuar en una sala de concerts com a l’aire lliure.

Les primeres bandes de música civils es van formar durant el segle XIX, i van prendre com a model les agru-pacions de música militar de l’època. D’aquí prové el fet de dur uniforme, les desfilades i la instrumentació basada en el vent i la percussió.

Les bandes de música van arrelar en molts indrets dels Països Catalans, i es van convertir en el nucli de la vida musical civil i religiosa de molts pobles i ciutats, en especial al País Valencià. El so de la banda va passar a ser un ingredient imprescindible de cercaviles, processons i festes populars. No es pot concebre la Patum de Berga, per exemple, sense el so de la banda que acompanya les figures i balls d’aquesta festa. Així mateix, les festes de moros i cristians valencianes van associades al so de les bandes de música, que interpreten marxes mores o cristianes per tal que desfilin les filaes de tots dos bàndols.

Però l’activitat musical de les bandes no es limita a la música d’acompanyament. Des dels seus orígens les bandes han actuat també en format de concert, amb els músics asseguts i el públic escoltant amb atenció. En aquestes ocasions el repertori de les bandes és diferent de quan desfilen, i inclou molt sovint obres de música clàssica amb un atractiu popular (com fragments cèlebres d’òperes i sarsueles, per exemple). Però les bandes també toquen adaptacions d’obres simfòniques ben complexes, o peces compostes especial-ment per a aquest tipus de formació. Durant molts anys, els concerts de les bandes de música van posar a l’abast del gran públic un repertori orquestral i operístic que d’altra manera no hauria pogut conèixer.

Cal no oblidar que les bandes tenen també una important vessant pedagògica. Moltes tenen associada una escola de música on els infants poden aprendre a tocar els instruments de la banda i molts altres.

Tot i que la banda de música, com dèiem al principi, és una formació amb molts instruments diferents i una estructura força complexa, la seva sonoritat és molt característica i fàcilment identificable. Per aquest motiu, i per la presència i arrelament que té en molts indrets dels Països Catalans, hem cregut oportú treballar-la al cicle inicial.

rEquETETxEc | 57LA BANdA dE mÚSIcA | oBJEcTIuS I coNTINguTSu5

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Reconèixer el so de la banda de música.> Reconèixer el so característic de les famílies instrumentals que integren la banda.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del so de la banda de música en els seus contextos (festes populars, cercaviles, processons i concerts).> Escolta i reconeixement del so de les famílies instrumentals que integren la banda de música (percussió, vent-fusta i vent-metall).> Reconeixement de dues maneres de produir so: bufar i percudir.> Resposta corporal a diversos estímuls sonors.> Participació i respecte en les activitats de moviment.> Reconeixement de l’estructura d’una peça, ja sigui a partir dels temes melòdics o de la sonoritat de les diferents famílies.> Escolta atenta al llarg de les audicions.

rEquETETxEc | 58LA BANdA dE mÚSIcA | FITxES 1 - 2u5

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Pepita Creus (1-44) i els

alumnes l’escolten tot mirant les il·lustracions de la primera pàgina.

2. El mestre demana si han sentit mai aquesta agru-pació instrumental i si saben com es diu.

3. El mestre diu el nom correcte de l’agrupació (ban-da de música) i explica la seva funció (tocar a con-certs, cercaviles, processons i festes populars).

4. A partir dels dibuixos de la fitxa, el mestre pre-senta els instruments que la integren i la seva col-locació. Cada mestre pot fer aquesta presentació de la manera que li sembli més adequada per als seus alumnes. Una possibilitat seria tornar a posar l’audició anterior i, mentre sona, anar escrivint a la pissarra el nom de les famílies instrumentals i dels instruments que les formen. En els moments en què destaca un instrument concret —com és el cas del bombo, els platerets, la caixa, el requint i les flautes travesseres—, es pot aprofitar per es-criure o assenyalar el seu nom.

rEquETETxEc | 59LA BANdA dE mÚSIcA | FITxA 3u5

5. Els nens, distribuïts per l’espai, caminen seguint la pulsació en el tema A de l’audició Marxa de la Pa-tum (1-45), piquen les mans del company en el tema B, fan galop en el tema C i piquen de mans tres vegades en el D. Cal que el mestre no expliqui el que han de fer sinó que ho faci amb ells a me-sura que va sonant la música. L’estructura és A A B B A C C A A B B A D. Totes les frases són de vuit compassos excepte la C que en té 16 i la D que és una coda.

6. El mestre explica que les bandes de música acom-panyen determinades festes populars, com la Pa-tum de Berga i les festes de moros i cristians del País Valencià.

7. El mestre posa l’audició El President (1-46). Els nens, distribuïts en tres grups, es mouen sense desplaçar-se seguint les indicacions del mestre. Els tres grups fan referència a les famílies de percus-sió, vent-metall i vent-fusta. Aquesta activitat s’ha de repetir tres vegades canviant els nens de família per tal que tots puguin moure’s en sentir cadascu-na de les famílies.

8. El mestre torna a posar l’audició anterior i els nens ressegueixen amb tres colors diferents (un per a cada família) les línies del musicograma que tenen a la fitxa, i que correspon al principi de l’audició (0:00 a 0:37). Segons el grup classe, abans de pin-tar el musicograma pot ser bo seguir-lo amb el dit.

rEquETETxEc | 60u5 LA BANdA dE mÚSIcA | FITxA 4

9. El mestre explica que les bandes de música també fan concerts, i que hi toquen peces d’estils molt variats (música clàssica, música de pel·lícules...).

10. El mestre posa l’audició Danza del molinero, de El sombrero de tres picos (1-47). Els nens l’escolten.

11. El mestre demana si han reconegut l’agrupació ins-trumental que han sentit i si recorden de quines famílies instrumentals està composta.

12. El mestre demana de quina manera produeixen el so els instruments de percussió (picant) i de quina manera ho fan els instruments de vent-fusta i vent-metall (bufant).

13. Els nens miren els instruments dibuixats i els relaci-onen amb la manera corresponent de produir el so.

14. El mestre proposa fer dues llistes a la pissarra: una dels instruments de la banda que es toquen tot percudint-los, i una altra dels instruments que es toquen tot bufant-los. Els nens diran els noms d’instruments de la banda de música que recordin i el mestre ajudarà a acabar de confeccionar les dues llistes.

15. Cada nen dibuixa en un full un dels instruments de la banda tot posant-hi el nom a sota. Després el retalla i l’enganxa en un mural col·lectiu que pot portar per títol La banda de música. El mural hauria de tenir la mateixa distribució instrumental que els nens tenen a la fitxa 2 de la unitat.

16. El mestre explica que la banda acompanya proces-sons i cercaviles a molts indrets dels Països Cata-lans.

17. El mestre posa l’audició Marxa de Santa Tecla (1-48). Els nens, distribuïts en tres trens, caminen quan senten el so de la seva família instrumental (percussió, vent-fusta i vent-metall). A la part A hi intervenen les tres famílies alhora. A la part B co-mencen la percussió i el vent-metall, i després s’hi afegeix el vent-fusta. Al final del fragment enregis-trat hi tornem a sentir la part A.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ18. Els nens escolten el fragment inicial de l’audició

Bandes al voltant del món (1-49). Mentre sona, han de posar un número a les famílies instrumen-tals segons l’ordre en què van entrant.

rEquETETxEc | 61u5 LA BANdA dE mÚSIcA | AudIcIoNS


1-44Pepita Creus, pasdoble (P. Pérez Chovi)

1:49

Banda Lira Castellonenca (N. Sanz i h. Guirado, directors) Castelló de la Ribera (Plana Baixa)

Passos dobles del País Valencià. PDI 80.2762

1-45Marxa de la Patum (instr. Joan Baptista Lambert)

2:00

Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga (Ricard Cuadra, director)Berga (Berguedà)

Patum, La: Música oblidada. Tram TRM 0060CD

1-46El president, marxa mora (M. Pico Biosca)

2:44

Societat Instructiva Musical de Benigànim (R. Sanz, director)Benigànim (Vall d’Albaida)

Moros y cristianos 2000: Grandes Éxitos: Festa al carrer. Contraseña CON-079-CD

1-47

El sombrero de tres picos. Danza del molinero (Manuel de Falla)

2:33

Banda Simfònica Unió Musical de Llíria (P. Sánchez Torrella, director)Llíria (Camp de Túria)

UNIÓN MUSICAL DE LIRIA. Pinceladas autonómicas. Fonomusic CD-7080

1-48Marxa de Santa Tecla (J. Lezvé)

2:40Banda Municipal de TarragonaTarragona (Tarragonès)


1-49Bandes al voltant del món (Paul Yoder)

0:38

Agrupació Musical Senienca (Àngel Martínez Escutia, director)La Sénia (Montsià)

AGRUPACIÓ MUSICAL SENIENCA. El món de la banda de música. Careli EN-093-CD

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 62LA BANdA dE mÚSIcA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu5


> BELDA I VALLS, Carles. La banda. Barcelona: Institut d’Educació de l’Ajuntament, 1999.> BONASTRE I BERTRAN, Francesc. La Banda Municipal de Barcelona: cent anys de música ciutadana. Barcelona: Ajuntament, 1989.> ESTELRICh I MASSUTI, Pere. La Banda Municipal de Palma: 25 anys. Palma de Mallorca: Ajuntament, 1991.> FRANCO RIBATE, José. Manual de instrumentación de banda. Madrid: Música Moderna, 1983.> Món de la banda de música, El. La Sénia: Agrupació Musical Senienca, 1998 (llibre i CD).> RUIZ, Vicente. Historia de las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana. València: Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, 1993.


> BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA. Sarsuelorum: Homenatge a la sarsuela. Blau Discmedi 893-02.> BANDA MUNICIPAL DE PALMA. XII Nit Bielenca: Homenatge al compositor Baltasar Moyà. Unió de Músics D.C. 75.> BANDA SIMFÒNICA ROQUETES-NOU BARRIS DE BARCELONA. Música per al 10è Aniversari. Audiovisuals de Sarrià 5.1679.> LIRA AMPOSTINA, La. La música de les nostres festes. Tram/GMI Records TRM 0181 CD2.> UNIÓ MUSICAL DE TORRENT. XXV Aniversario (1973-1998). Pertegas 1998.> Plaza Mayor: Bandas de música. RTVE Música CD 65125.> Plaza Mayor: Viva la banda. RTVE Música CD 65167.

uNITATAGRUPACIONS

INSTRUMENTALS

6

rEquETETxEc | 64AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | INTroduccIÓu6

INTroduccIÓ

En unitats anteriors s’han estudiat dos conjunts instrumentals amb una composició relativament fixa i un nom conegut per tothom: el grup d’havaneres i la banda de música. En aquesta última unitat del cicle inicial, en canvi, volem fer referència a aquelles agrupacions instrumentals que no són tan definides, ja sigui perquè no tenen una plantilla determinada o bé un nom concret.

La idea que volem transmetre aquí és que en algunes ocasions els músics s’agrupen per cantar i tocar en conjunts que no responen a cap tipologia establerta. Simplement es reuneixen els músics disponibles, amb els seus instruments i veus, i fan la música que l’ocasió requereix. Aquest fenomen, gairebé impensable en el món de la música clàssica, és tan freqüent i característic de la nostra música popular que hem cregut necessari dedicar-li tota aquesta unitat.

Les diverses agrupacions que presentem volen ser exemples d’aquest fenomen. Algunes es munten per a una ocasió concreta i no es reuneixen mai més. Altres fan fortuna, potser perquè queden associades a un acte o celebració que es va repetint periòdicament, i això les encamina cap a una certa estabilitat.

Atenent només a la seva instrumentació, algunes de les agrupacions que presentem aquí podrien tenir cabu-da en altres unitats d’aquest o d’altres cicles. Però per alguna o altra raó, creiem que tots els exemples triats participen d’aquest caràcter ocasional o no tipificat. Un altre criteri que ens ha ajudat a triar entre les nombro-ses formacions d’aquest tipus ha estat el fet que hi prenguessin part instruments ja presentats a les unitats anteriors del cicle inicial. D’aquesta manera, en veure’ls i sentir-los aquí, l’alumnat els podrà reconèixer.

La varietat de formacions i d’ocasions on aquestes actuen fa que no existeixi una bibliografia específica que les tracti com un tot. D’altra banda, i per aquesta mateixa varietat, no us costarà gens trobar enregistraments que complementin els que es proposen a la unitat.

rEquETETxEc | 65AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | oBJEcTIuS I coNTINguTSu6

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Reconèixer auditivament i visual els instruments que integren els diversos grups instrumentals escoltats a la unitat, i saber-ne el nom.> Reconèixer les diferents maneres de producció del so en un grup instrumental escoltat.> Saber a quina família pertanyen els instruments que integren els grups instrumentals estudiats.

coNTINguTS

> Escolta del so característic de cadascuna de les agrupacions instrumentals tractades.> Reconeixement auditiu i visual dels instruments que integren els grups instrumentals escoltats: veu i ximbomba; cor d’homes i instruments de vent; acordió, violí i contrabaix; flabiol i tamborí, acordió i violí; petita banda amb flabiol, tamborí i guitarró; flabiol i tambors; flautes travesseres, tambors i llances.> Reconeixement de les diferents maneres de producció del so en un grup instrumental: bufar, fregar, pinçar i percudir.> Resposta corporal a diversos estímuls sonors.> Escolta atenta durant les audicions.> Interiorització de la sonoritat dels diferents instruments i grups instrumentals escoltats.> Observació i lectura d’un musicograma.> Elaboració del musicograma d’una audició escoltada.

rEquETETxEc | 66AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | FITxA 1u6

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Sa ximbomba (1-50) i els

nens l’escolten. És possible que els nens se sorpren-guin del so de la ximbomba a l’inici de l’audició.

2. El mestre demana quants instruments diferents han sentit a l’audició. Segurament els nens reco-neixeran molt bé la veu, però no la ximbomba.

3. El mestre demana si algú sap com és i com pro-dueix el so la ximbomba. Segons la resposta dels nens, el mestre completa l’explicació tot mostrant una làmina o fent un dibuix de l’instrument a la pissarra.

4. Els nens es distribueixen en tres fileres com si fos-sin tres trens (un que representarà la veu d’home, l’altre la veu de dona i l’altre la ximbomba), i es des-placen en sentir l’instrument que representen. Es pot repetir l’activitat canviant els caps dels diversos trens.

5. El mestre torna a posar l’audició i, mentre els nens escolten i observen, va dibuixant a la pissarra el musicograma amb l’estructura de la peça.

6. Mentre sona l’audició, cada nen segueix amb el dit el musicograma que té a la seva fitxa. El mestre observa i ajuda els nens que tinguin dificultats per seguir-lo.

rEquETETxEc | 67AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | FITxA 2u6

7. El mestre posa l’audició Goigs del Roser (1-51) i els nens, tot escoltant-la, han d’aixecar una mà o l’altra segons sentin veus o instruments. Si els nens estan avesats a fer aquest tipus de treball, es podria presentar l’activitat d’una manera menys concreta. Se’ls podria dir per exemple que canvies-sin de mà quan hi hagués un canvi de sonoritat.

8. El mestre demana si li poden explicar a quines famí-lies instrumentals pertanyen les dues sonoritats que han sentit. L’ajut del mestre ha d’anar encaminat a fer notar que hi ha dues sonoritats ben diferencia-des: veus d’homes i instruments de vent.

9. El mestre posa l’audició Goigs del Roser (1-51) i els nens, tot escoltant-la, n’escriuen a la seva fit-xa el musicograma. Cada mestre pot suggerir als alumnes el tipus de musicograma que li sembli més convenient: rectangles de colors, lletres, dibui-xos... També es pot deixar que els alumnes inventin la seva pròpia manera de fer-lo. En qualsevol cas cal que es vegi clar que els instruments i les veus sonen alternativament, mai junts.

10. El mestre explica als nens que a la següent audició, Els llancers de Tuixent (1-52), hauran de desco-brir quants instruments diferents hi toquen, com produeixen el so, de quina família són i com es di-uen. Els diu també que ell els donarà pistes i que no poden dir cap resposta fins que s’hagi acabat l’audició.

11. Els nens, drets i distribuïts en tres espais, caminen la pulsació tot seguint les indicacions del mestre. La música té nou frases, totes de vuit compassos (en 6/8). El mestre farà caminar els grups succes-sivament a cada frase. Cada grup caminarà enda-vant mentre sonen els quatre primers compassos i endarrere durant els quatre últims per tal d’acabar la frase al mateix lloc on eren al principi. En els mo-ments en què la pulsació s’atura (al sisè compàs de les frases parells), cal aturar també el moviment.

12. Els nens expliquen el que han sentit: quants instru-ments hi havia, com produïen el so, de quina família eren i com es deien. El mestre escriu a la pissarra la informació que els alumnes van aportant.

13. Els nens tornen a escoltar l’audició, aquesta vega-da asseguts als seus llocs. Mentre sona, el mestre va corregint la informació escrita.

14. Els nens responen a la fitxa les preguntes sobre l’agrupació instrumental que han sentit.

rEquETETxEc | 68u6 AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | FITxA 3

15. Els nens escolten l’audició Sardana curta (1-53) tot observant els tres dibuixos que hi ha a la fit-xa. En acabar han d’assenyalar quin correspon a l’agrupació instrumental que acaben d’escoltar.

16. El mestre pregunta a alguns alumnes per què cre-uen que l’agrupació que han marcat és la que han sentit. Cal que el mestre encamini les respostes a fixar-se en la manera com produeixen el so els ins-truments escoltats.

17 . Els alumnes escriuen el nom dels instruments sota el dibuix de l’agrupació escoltada.

18. Els nens observen l’agrupació instrumental que te-nen dibuixada a la seva fitxa. En acabar tanquen els ulls i, recordant els instruments que han vist, intenten escoltar interiorment com deu sonar tot el grup. La finalitat d’aquestes dues activitats és de-senvolupar la capacitat de concentració a partir de l’audició interior.

19. El mestre posa l’audició Lolita (1-54) i els nens l’escolten. En acabar, cadascú explica quins instru-ments dels que ha escoltat havia sentit interiorment.

rEquETETxEc | 69u6 AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | FITxA 4

20. El mestre camina seguint la pulsació de corxera (aproximadament 150 M.M.) de l’audició La pro-cessó vella (1-55) i els nens l’imiten.

21. El mestre camina la pulsació de blanca (aproxima-dament 50 M.M.) de l’audició Marxa dels armats de Manresa (1-56) i els nens l’imiten.

22. El mestre demana de quina família eren els instru-ments que han sentit a cadascuna de les audicions (vent i percussió). Si veiem que els nens dubten o volem que estiguin ben segurs de les respostes, es poden tornar a repetir les activitats.

23. El mestre demana si els instruments de vent que han sentit a les dues audicions sonaven a la matei-xa altura o si n’hi havia un de més agut que l’altre.

24. Els nens tornen a escoltar les dues audicions ante-riors i en acabar completen la frase que hi ha a sota dels dibuixos de les dues agrupacions instrumentals.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ25. Els nens observen els tres grups instrumentals que

tenen dibuixats a la fitxa. A continuació, entre tots van dient el nom dels instruments que veuen. El mestre posa les audicions Balh plan de Canejan (1-57) i Vals-masurca d’en Peret Blanc (1-58). Mentre les escolten, els nens van observant els dibuixos. En acabar han de posar una creu a les dues agrupacions instrumentals que han sonat.

rEquETETxEc | 70AgruPAcIoNS INSTrumENTALS | AudIcIoNSu6


1-50 Sa ximbomba 2:02

Biel Cladera “Collut” i Aina Llabrés “Ponceta”, veus i ximbomba Sa Pobla (Mallorca Septentrional)

Sons d’una illa: Sa Pobla. Ona Digital OD CD-102

1-51 Goigs del Roser 2:17

Gojaires del Roser, veus; conjunt de vent Sant Julià de Vilatorta (Osona)


1-52Els llancers de Tuixent. Figura 3 (La balança)

1:35

Francesc Marimon, acordió diatònic; Francesc Tomàs, violí; Marcel Casellas, contrabaix

PORTÀTIL.FM, La. Ball al diatònic. Tralla Records LP.FM-1

1-53 Sardana curta 1:19Carles Mas, flabiol; Francesc Marimon, acordió diatònic; Francesc Tomàs, violí


1-54 Lolita 1:43La Banda del PicapollFalset (Priorat)

Priorat la balla - 1, Lo: Cançons i danses del Priorat. Clavellinera, 1994

1-55 La processó vella 0:52Andreu Comajuncosa, flabiol; grup de tamborsGelida (Alt Penedès)

Música de tradició oral a Catalunya. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana (editada)

1-56Marxa dels armats de Manresa

1:04

J. Padró i J. Miró, flautes; A. Martínez, timbales; E. Comas, caixa; J. Plaja i E. Pinazo, llancesManresa (Bages)

Músiques de Manresa. AZ Records AZ-010-CD

1-57Balh plan de Canejan

1:02Intèrprets no identificats,acordió, guitarra i bombo.Les (Vall d’Aran)


1-58Vals-masurca d’en Peret Blanc

1:29Ferran Martínez, acordió; Michael Weiss, bateria; Toni Oró, violí

SOLISTES DE LA COSTA. Balla’l! Tram TRM 0058CD

AudIcIoNS

7 -12cIcLE mITJà

LA RONDALLA–

L’ACORDIÓ–

EL SAC DE GEMECS–

LA COBLA–

CORS, CORALS I ORFEONS–

L’ORQUESTRA DE BALL

uNITATLA RONDALLA

7

rEquETETxEc | 74LA roNdALLA | INTroduccIÓu7

INTroduccIÓ

La rondalla —i altres grups afins, com l’estudiantina, la tuna, l’harmònica o l’orquestra de pols i pua— són agrupacions que es basen en instruments de corda puntejada com la bandúrria, el llaüt, el guitarró i la gui-tarra. Al costat d’aquests també en poden intervenir d’altres:- De percussió: castanyoles (o postisses), pandereta...- De corda fregada: violí, contrabaix...- De vent-fusta: clarinet, flauta de bec...- De vent-metall: trompeta, trombó, bombardí...

La bandúrria i el llaüt tenen sis cordes dobles de metall que es toquen puntejant-les amb una pua. Per allargar el so de les notes, els instrumentistes fan servir molt sovint la tècnica del trèmolo, que consisteix a puntejar molt ràpidament una corda amb moviments amunt i avall de la pua. El guitarró i la guitarra, en canvi, tenen cordes simples de niló (cinc i sis, respectivament). Es puntegen amb els dits, i molt sovint es toquen amb la tècnica anomenada rascar o ventar, que consisteix a tocar totes les cordes amb moviments amunt i avall de la mà dreta.

Les funcions musicals d’aquests instruments dins de la rondalla també són diferents. La bandúrria i el llaüt són instruments melòdics, i toquen la melodia principal i les veus secundàries de la peça. El guitarró i la guitarra també poden tocar melodies, però dins la rondalla actuen sobretot com a instruments harmònics que interpreten els acords de la peça (i en el cas de la guitarra, també el baix).

El nom de rondalla es deu a la que va ser la seva funció principal des de molt antic i durant molt de temps: rondar (és a dir, anar pel carrer de casa en casa cantant cançons). Aquesta pràctica ha anat caient en desús, però en canvi continua ben vigent una altra funció tradicional de la rondalla: l’acompanyament de la dansa, sigui en ocasions puntuals o de manera estable. Aquest és el cas de les rondalles integrades en els grups de dansa tradicional, que acompanyen amb música en directe les actuacions dels dansaires.

La rondalla pot actuar també en un marc no tan funcional: el concert, on la música que es toca i el conjunt que la interpreta passen a ser els protagonistes de l’acte. Molt sovint, i per diferenciar-se de les rondalles que interpreten repertori funcional, les formacions d’aquest tipus orientades a fer concerts es presenten sota el nom d’orquestra de pols i pua, amb un repertori molt més complex que el de les rondalles de tipus popular.

Com ha passat amb altres formacions tradicionals, la rondalla ha estat també objecte d’algun intent d’actu-alitzar el seu so i repertori i acostar-lo a la música popular moderna.

rEquETETxEc | 75LA roNdALLA oBJEcTIuS I coNTINguTSu7

oBJEcTIuS

> Escoltar i reconèixer els instruments de corda puntejada que integren la rondalla.> Escoltar i reconèixer el so característic de la rondalla.> Escoltar i reconèixer el trèmolo.> Relacionar els instruments de corda característics de la rondalla amb el principi sonor pinçar.> Escoltar les audicions amb atenció.> Reconèixer el compàs ternari.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement de la rondalla com a grup instrumental.> Coneixement de les funcions de la rondalla.> Escolta i reconeixement dels instruments de corda més freqüents a la rondalla: la bandúrria, el llaüt, el guitarró i la guitarra.> Relació del principi sonor pinçar amb la manera com es toquen els instruments de pua.> Escolta i reconeixement de la sonoritat i la grafia del trèmolo.> Escolta atenta durant les audicions.> Resposta corporal a un estímul sonor.> Reconeixement del compàs ternari.

rEquETETxEc | 76LA roNdALLA | FITxA 1u7

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Posa vi (2-1) i els nens

l’escolten.2. El mestre demana als alumnes quins instruments

han reconegut a l’audició. És interessant recollir l’opinió de cadascun dels alumnes. Per fer aques-ta recollida d’opinions d’una manera participativa podem proposar que cadascú només digui un instrument. El mestre va anotant a la pissarra les aportacions dels alumnes.

3. Es torna a escoltar l’audició. Mentre sona, el mes-tre va encerclant el nom dels instruments que se senten i que ja estan escrits a la pissarra, i anota el nom dels que falten. És important que el mestre no parli durant l’audició. El fet d’encerclar o asse-nyalar quelcom a la pissarra mentre sona la música ajuda a associar el timbre de cada instrument amb el seu nom.

4. El mestre fa observar el dibuix de presentació i en acabar demana als nens què hi veuen. El mestre va anotant a la pissarra les diverses aportacions dels alumnes. Caldria recollir l’opinió de tota la classe; per això cada alumne només hauria de donar una opinió, concretada en una paraula si és possible.

5. A partir de la informació dels alumnes, el mestre explica que l’agrupació instrumental que han es-coltat és una rondalla, i que la seva funció original era la de rondar.

6. El mestre explica les característiques dels instru-ments de corda pinçada que integren la rondalla referint-se als dibuixos de la fitxa.

rEquETETxEc | 77LA roNdALLA | FITxA 2u7

7. El mestre posa la peça Paga-li, Joan en versions per a bandúrria sola, llaüt sol, guitarró sol i guitarra sola (2-2 a 2-5). Els nens escolten.

8. En acabar d’escoltar les audicions, el mestre expli-ca que tots els instruments que han sentit són de corda pinçada. També recorda quin és el principi sonor de la corda pinçada. Aquest principi sonor hauria d’haver estat experimentat pels alumnes en el cicle inicial (vegeu activitats 8-10 de la unitat 3, El grup d’havaneres). Tot i així, el mestre caldria que tingués a mà una caixa amb una goma elàstica per tornar a recordar, de manera pràctica, el prin-cipi sonor pinçar.

9. El mestre torna a posar les audicions una per una. Al final de cadascuna, els alumnes han d’omplir els buits i triar les opcions correctes amb relació a cada instrument basant-se en els dibuixos i les explicacions del mestre.

10. En acabar, els nens escolten l’audició Paga-li, Joan per a conjunt de bandúrria, llaüt, guitarró i guitarra

(2-6) per tal de sentir com sonen els quatre ins-truments alhora.

rEquETETxEc | 78u7 LA roNdALLA | FITxA 3

11. El mestre posa l’audició Ball de la safanòria (2-7), que està en compàs ternari. Els alumnes, distri-buïts per l’espai, caminen seguint la pulsació lenta (blanques amb punt) o la ràpida (negres). Quan el mestre vegi que tots caminen seguint la mateixa pulsació, farà un senyal acústic. Immediatament els alumnes hauran de passar a caminar seguint la pulsació lenta si ho feien amb la ràpida o la ràpida si ho feien amb la lenta. El mestre pot ajudar aquells alumnes a qui costi sentir la pulsació caminant al seu costat i marcant-los la pulsació a l’espatlla. Per tal que els nens entenguin immediatament amb quina pulsació han de caminar —la negra o la blan-ca amb punt— convé fer servir termes com més planers millor: pulsació ràpida i pulsació lenta.

12. El mestre torna a posar l’audició i demana als alum-nes que caminin seguint la pulsació ràpida. Quan el mestre vegi que tota la classe ho fa, demanarà que, sense parar de caminar, piquin amb les mans la pulsació lenta.

13. El mestre farà repetir l’activitat anterior, però aques-ta vegada caminant amb la pulsació lenta i picant la ràpida. En acabar demanarà als alumnes si el compàs de l’audició amb què han caminat és bina-ri o ternari.

14. El mestre fa escoltar l’audició Posa vi (2-1) i dema-na als alumnes que, asseguts als seus llocs, piquin amb el llapis a sobre la taula la pulsació ràpida de la peça, i que quan ell ho digui, piquin amb l’altra mà sobre la taula la pulsació lenta. En acabar, el mestre demana en quin compàs estava la peça. Tingueu en compte que aquesta peça comença en compàs ter-nari i a l’instant 1:02 canvia a compàs binari. Cal fer l’activitat només durant el fragment ternari.

15. El mestre demana als alumnes si algú sap què vol dir la paraula trèmolo. Segurament els nens no ho sabran, però sí que alguns, per associació amb la paraula tremolar, contestaran alguna cosa que el mestre podrà fer servir.

16. El mestre dóna una caixa i una goma elàstica a un nen i li demana que experimenti com aplicaria el trèmolo al principi sonor pinçar. Aniria bé que cada nen de la classe tingués una caixa amb una goma elàstica per poder experimentar el trèmolo.

17. A partir de l’experimentació, el mestre explica què és el trèmolo. Els alumnes escolten i observen el dibuix i la grafia del trèmolo que tenen a la fitxa.

18. En el fragment escrit de la cançó Paga-li, Joan, els alumnes encerclen les notes que s’han de tocar amb trèmolo (les que porten tres ratlletes a la plica). Si els nens han treballat la cançó en sessions ante-riors, la poden cantar. Si no ha estat així, el mestre la pot ensenyar. Es canta amb aquesta lletra:

Paga-li, Joan, a la Marieta; paga-li, Joan, el vano i el ram. No l’hi vull pagar, perquè no el voldria; no l’hi vull pagar, perquè no el voldrà.

L’hi pagaré jo, a la Marieta; l’hi pagaré jo i em farà un petó. El vano, cinc rals, i el ram una peça; el vano, cinc rals, la coca no tant.

19. El mestre posa una altra vegada l’audició Paga-li, Joan per a bandúrria sola (2-2), i els nens com-proven que les notes que han encerclat sonen amb


trèmolo. Si es vol, també es pot escoltar el trèmolo a l’audició Paga-li, Joan per a llaüt sol (2-3). Observeu que el llaüt sona a l’octava baixa de la bandúrria.

20. El mestre posa l’audició El ballano (2-8) i els alumnes l’escolten.

21. El mestre torna a posar l’audició. Mentre l’escol-ten, els alumnes aixequen el dit cada vegada que senten el trèmolo. Si els alumnes no estan acos-tumats a escoltar i fer un senyal al mateix temps, caldrà que el mestre faci primer l’activitat i ells l’imitin.

22. El mestre torna a posar l’audició i els alumnes l’es-colten tot seguint la partitura. En acabar, senyalen amb tres ratlletes les notes que han sonat amb trèmolo. És bo suggerir als alumnes que segueixin la partitura amb el dit.


23. El mestre posa l’audició Fandango (2-9) i els nens, una vegada l’han escoltada, diuen els instru-ments que han reconegut.

24. El mestre posa l’audició Com s’arreglava un festeig abans (2-10) i els nens tornen a dir quins instru-ments hi han reconegut.

25. A partir dels instruments que han reconegut els nens, el mestre explica que en una rondalla també hi pot haver altres instruments a més dels de cor-da puntejada. El mestre pot recollir les aportacions dels alumnes a la pissarra. Si les escriu amb la ma-teixa distribució que tenen els dibuixos de la fitxa 4, les formacions escoltades a les dues audicions anteriors ja quedaran explicades.

26. Els alumnes escolten l’audició Nostra Senyora de les Planes (2-11) i en acabar han de dir si l’agru-pació instrumental que han sentit és una rondalla o no. Si no s’adonen que es tracta d’una rondalla, caldrà tornar-la a escoltar i fer-los notar que hi so-nen instruments de corda puntejada (entre altres).

27. El mestre explica que, a més de músiques tradicio-nals, la rondalla també pot tocar músiques de nova creació i de diversos estils.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ28. El mestre posa l’audició Per la de l’u (2-12) i

els nens l’escolten. En acabar fan les tres primeres activitats.

29. El mestre torna a posar l’audició. En acabar, els nens fan les dues activitats restants.

rEquETETxEc | 81 LA roNdALLA | AudIcIoNSu7


2-1 Posa vi 1:43Pastoret i Rondalla U i Dotze València (horta)

PASTORET I RONDALLA U I DOTZE. Pastoret i Rondalla U i Dotze. Dial Discos 96012

2-2Paga-li, Joan (tocat amb bandúrria)

0:22Josep Lluís Mayans, bandúrria

Requetetxec

2-3Paga-li, Joan (tocat amb llaüt)

0:22 Josep Lluís Mayans, llaüt Requetetxec

2-4Paga-li, Joan (tocat amb guitarró)

0:22 Josep Maria Mayol, guitarró Requetetxec

2-5Paga-li, Joan (tocat amb guitarra)

0:21 Josep Maria Mayol, guitarra Requetetxec

2-6

Paga-li Joan (arr. Josep Maria Mayol; tocat pels quatre anteriors)

0:34

Josep Lluís Mayans, bandúrria i llaüt; Josep Maria Mayol, guitarró i guitarra

Requetetxec

2-7 Ball de la safanòria 1:29Grup de Danses Sant Jordi d’AlcoiAlcoi (Alcoià)

GRUP DE DANSES SANT JORDI D’ALCOI. Retrobem els nostres costums. Autoeditat

2-8 El Ballano 0:23Josep Lluís Mayans, bandúrria

Requetetxec

2-9 Fandango 1:10Escola de ball de BunyolaBunyola (Mallorca Occidental)

ESCOLA DE BALL DE BUNYOLA. Ara hi anam... Ona Digital OD CD-82

2-10Com s’arreglava un festeig abans

1:07Lo Canalero i la seva rondallaRoquetes (Baix Ebre)

Tradicionàrius ’96: 9è Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-00621-CD 2

2-11

Nostra Senyora de les Planes (Manel Joseph / Xavier Batllés)

1:38La Rondalla de la CostaBarcelona (Barcelonès)

RONDALLA DE LA COSTA, La. Records de València. PDI X-80.3531

2-12Per la de l’u (de Benigànim)

1:19Grup de Danses Sant Jordi d’AlcoiAlcoi (Alcoià)

GRUP DE DANSES SANT JORDI D’ALCOI. Retrobem els nostres costums. Autoeditat

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 82u7 LA roNdALLA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> MOLL SEGUÍ, Maria Antònia. Folklore musical de Ciutadella: Instruments i balls típics. Ciutadella: Maria Antònia Moll Seguí, 1994.> REY, Juan José; Antonio NAVARRO. Los instrumentos de púa en España: bandurria, cítola y “laúdes españoles”. Madrid: Alianza, 1993.


> AGRUPACIÓN LAUDÍSTICA CIERZO. Agrupación Laudística Cierzo. Ars harmonica Ah-077.> AIRES SOLLERICS. Una teringa... Ona Digital ODCD 141.> ARS TUNAE. Ars Tunae. Columna Música 1CM 0004.> ESCOLA DE DANSES DE XÀTIVA; SARAU. Balls i cançons de la Costera. PM Produccions CD-34.> GRUP FOLKLÒRIC AIRES D’ES BARRANC. Aires d’es Barranc d’Algendar. Fonoruz 2003.> ORQUESTA DE PULSO Y PúA CELIA GINER. Plectrograma. Andana Records 2007.> RONDALLA VERGE DEL REMEI. Rondalla Verge del Remei (Alcanar). Àudio-Visuals de Sarrià 25.1557.> TUNA DE LA FACULTAD DE FARMACIA DE BARCELONA. La Tuna de la Facultad de Farmacia. Mediterráneo Music M0098D.

uNITATL’ACORDIÓ

8

rEquETETxEc | 84L’AcordIÓ | INTroduccIÓu8

INTroduccIÓ

L’acordió és un instrument aeròfon d’inxa lliure. Això vol dir que el dispositiu que hi produeix el so és una llengüeta de metall fixada per un extrem sobre un forat on pot vibrar lliurement. Quan l’acordionista prem una tecla o botó i al mateix temps obre o tanca la manxa, l’aire xuclat o expulsat xoca amb la llengüeta. Aquesta es posa a vibrar, i de retruc fa vibrar també l’aire. Aquesta manera de produir el so és també la de l’harmònica i la melòdica, igualment aeròfons d’inxa lliure.

hi ha molts tipus d’acordions. En aquesta unitat ens centrarem en l’acordió diatònic i l’acordió cromàtic. Tots dos disposen de dos teclats de tecles o botons, un per a cada mà. El teclat de la mà dreta està dissenyat per interpretar melodies, i el de la mà esquerra permet tocar baixos (notes greus) i acords. Alternant baixos i acords, la mà esquerra sola pot tocar diversos patrons d’acompanyament, i la mà dreta queda lliure per interpretar la melodia de la peça.

Aquests dos tipus d’acordió presenten algunes diferències entre ells. L’acordió cromàtic acostuma a ser gran, té un teclat com el del piano per a la mà dreta i un extens teclat de botons per a la mà esquerra. L’acordió diatònic, en canvi, és més petit i té teclats de botons tant per a la mà dreta com per a la mà esquerra. D’altra banda, a l’acordió diatònic cada un dels botons de l’instrument produeix dues notes o acords diferents, un quan es tanca la manxa i un altre quan s’obre. A l’acordió cromàtic, en canvi, cada tecla o botó produeix una sola nota, sigui quina sigui la direcció en què es mou la manxa.

L’estructura de l’acordió, amb la melodia a la mà dreta i l’acompanyament a la mà esquerra, fa possible que un sol músic pugui tocar ballables amb molta efectivitat. El vincle entre l’acordió i el ball es remunta ja als primers temps de l’instrument, i perdura encara avui als Països Catalans i a tots els indrets del món on es toca. Una de les moltes ocasions en què l’acordió acompanya el ball a les nostres terres és la que es repre-senta al dibuix inicial de la unitat: el ball de les cuineres, de Josa de Cadí. En aquest poble, l’acordionista va passant casa per casa per tal que les mestresses, enfeinades preparant el dinar de festa major, puguin ballar una mica sense allunyar-se massa de la cuina. A les últimes dècades, la invenció de l’acordió electrònic (que no és sinó un acordió cromàtic amb prestacions d’orgue electrònic) ha enriquit el ball d’acordió amb nous timbres i ritmes.

A més del ball, l’acordió té altres camps d’actuació. El podem trobar fent un concert de música clàssica, tocant obres de nova composició i adaptacions d’obres escrites per a altres instruments. També és freqüent veure’l en el marc d’un grup musical, aportant melodies i harmonia amb el seu timbre característic i evoca-dor.

rEquETETxEc | 85L’AcordIÓ | oBJEcTIuS I coNTINguTSu8

oBJEcTIuS

> Escoltar i reconèixer l’acordió.> Distingir visualment l’acordió cromàtic i el diatònic.> Saber el nom de les parts de l’acordió.> Relacionar l’acordió amb la família dels instruments de vent.> Distingir auditivament la melodia i l’acompanyament.> Discriminar auditivament el compàs ternari i el binari.> Respondre corporalment als estímuls sonors proposats.> Participar en les activitats proposades.> Escoltar amb atenció les audicions proposades.

coNTINguTS

> Escolta del so de l’acordió (cromàtic, diatònic i electrònic) i coneixement de la seva història, família, tipus, funcions i parts que l’integren.> Reconeixement auditiu i visual de l’acordió.> Reconeixement de melodia i acompanyament.> Escolta atenta durant les audicions.> Resposta corporal en sentir una peça binària i una de ternària.> Regularitat en portar la pulsació.> Participació en les activitats.

rEquETETxEc | 86L’AcordIÓ | FITxA 1u8

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Pericon (2-13). Els nens

l’escolten, i en acabar, el mestre explica que aquest instrument que acaben d’escoltar és l’acordió.

2. El mestre penja a la pissarra un mapa d’Europa i demana a un nen que busqui on és Àustria, i a un altre nen, que busqui l’indret dels Països Catalans on es troba l’escola.

3. Un altre nen traça amb el dit una línia imaginària des del lloc on és l’escola fins a Àustria.

4. El mestre demana en quin any estem actualment. Un nen ho anota a la pissarra. El mestre diu un nombre, el 1829, i el nen l’escriu sota el número de l’any actual i fa la resta.

5. A partir de les activitats anteriors, el mestre explica que l’acordió és un instrument que es va inventar a Àustria l’any 1829.

6. El mestre torna a posar l’audició Pericon (2-13). Mentre sona, els nens han de buscar i assenyalar les diferències entre els dos acordions que tenen dibuixats al final de la pàgina. Quan s’acaba la mú-sica, han de parar de buscar les diferències.

7. El mestre anota a la pissarra les diferències que els alumnes han trobat. A partir d’aquestes explica les característiques de l’acordió diatònic i l’acordió cromàtic.


8. El mestre posa l’audició So de l’aire quan entra i surt de la manxa (2-14) i en acabar, els alumnes han d’explicar què és el que han sentit. El mestre anota les respostes a la pissarra.

9. El mestre torna a posar l’audició Pericon (2-13). En acabar, els nens han de dir, guiats pel so, de qui-na família és l’acordió: de percussió, de vent o de corda. El mestre anota les respostes a la pissarra.

10. El mestre compara les respostes, i explica que quan veiem tocar l’acordió potser no diríem que és de vent, perquè no es veu que el músic el bufi amb la boca. Però de fet ho és, perquè allò que el fa sonar és l’aire bufat o xuclat per la manxa.

11. El mestre diu que posarà dues audicions, una que serà una melodia i una altra que serà un acompa-nyament.

12. El mestre posa les audicions El burriquet (melodia) (2-15) i El burriquet (acompanyament) (2-16)

i els alumnes, una vegada les han sentides, han de dir quina és la melodia i quina l’acompanyament.

13. El mestre explica que l’acordió pot tocar alhora la melodia —amb la mà dreta— i l’acompanyament —amb la mà esquerra.

14. El mestre posa l’audició El burriquet (melodia i acompanyament alhora) (2-17). Mentre sona, els alumnes han de seguir amb dos dits i alhora els dos pentagrames que tenen a la fitxa.


15. El mestre pregunta quins són els dos tipus d’acordi-ons que hi ha, i demana als alumnes que els tornin a mirar al primer full. Després apunta els dos noms a la pissarra i explica que escoltaran una peça toca-da per cadascun d’aquests acordions.

16. El mestre posa l’audició A la sombra d’una alzina (2-18) després d’haver-ne escrit el títol a la pissarra. Mentre sona, els nens caminen seguint la pulsació. A un senyal del mestre, han de marcar les pulsaci-ons fortes picant de mans.

17. El mestre pregunta si la peça té compàs binari o ternari i anota la resposta a la pissarra. Cal anome-nar els compassos binari i ternari amb els termes que utilitzem habitualment a la classe (compàs bi-nari/ternari, de dos/de tres, de dues negres/de tres negres...).

18. Es repeteixen les dues activitats anteriors amb l’au-dició Pasdoble (2-19). Si els alumnes no se’n surten, es poden repetir les activitats, però asseguts i portant la pulsació amb les mans.

19. Els alumnes escriuen al requadre el compàs de cada peça. Després, pinten els triangles que cor-responen a les pulsacions fortes i posen les línies divisòries.

20. El mestre torna a posar les dues audicions anteriors. Els alumnes segueixen els triangles amb el dit tot marcant la pulsació.

21. El mestre explica que l’acordió pot tocar diversos estils de música, i que ara escoltaran diferents au-dicions per sentir-ho.

22. El mestre posa l’audició Marxa turca de W. A. Mozart (2-20) i els alumnes l’escolten. Si els alumnes no

han sentit mai aquesta peça tocada per l’instrument per al qual va ser escrita, el piano, seria bo que el mestre els la fes escoltar.

23. El mestre posa l’audició Me lo dijo Adela (2-21) i els alumnes, en acabar d’escoltar-la, han de dir quins instruments han sentit.

24. El mestre explica que l’únic instrument que tocava era un acordió electrònic. També explica que els acordions electrònics poden imitar el so de molts instruments.


25. El mestre i els alumnes s’asseuen fent una rotllana. El mestre posa l’audició Jo vull ser (2-22). Men-tre sona, els alumnes han d’anar-se passant un pa-per amb un acordió dibuixat. Quan soni l’acordió, l’alumne que té el dibuix l’ha d’aixecar per tal que el vegin els seus companys, i quan no sona l’acor-dió s’ha de passar el dibuix al company del costat.

26. El mestre torna a posar l’audició i els alumnes, mentre sona la música, segueixen amb el dit el musicograma que tenen a la fitxa.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ27. El mestre posa l’audició El Patufet (2-23) i els

nens l’escolten. En acabar contesten les tres pri-meres activitats.

28. Els alumnes observen els dos dibuixos que tenen a la fitxa i en acabar contesten les quatre preguntes següents.

rEquETETxEc | 90u8 L’AcordIÓ | AudIcIoNS


2-13 Pericon 1:21Lleó Sánchez “Tosquiets”, acordió cromàticBerga (Berguedà)


2-14So de l’aire quan entra i surt de la manxa

0:15Víctor Pedrol, acordió diatònic

Requetetxec

2-15El burriquet (fragment). Mà dreta sola


Requetetxec

2-16El burriquet (fragment). Mà esquerra sola


Requetetxec

2-17

El burriquet (fragment). Les dues mans juntes


Requetetxec

2-18A la sombra d’una alzina

0:29Carles Belda, acordió diatònic

MARIMON, Francesc. 50 partitures per a acordió diatònic, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007

2-19 Pasdoble 0:47Lleó Sánchez “Tosquiets”, acordió cromàticBerga (Berguedà)


2-20

Sonata en la major K. 331. 3r moviment: Marxa turca (Wolfgang Amadeus Mozart)

1:33Susanna Tapia, acordió cromàtic

Requetetxec

2-21Me lo dijo Adela, txa-txa-txa (Otilio Portales)

1:24Manel López, acordió electrònic

LÓPEZ, Manel. Torna-hi a ballar. Autoeditat

2-22 Jo vull ser (Pomada) 2:35PomadaSabadell (Vallès Occidental) i Barcelona (Barcelonès)

POMADA. El disc 1. Autoeditat

2-23 El Patufet 0:30Carles Belda, acordió diatònic


AudIcIoNS

rEquETETxEc | 91L’AcordIÓ | AudIcIoNS - BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu8

2-22 Jo vull ser (Pomada) 2:35PomadaSabadell (Vallès Occidental) i Barcelona (Barcelonès)

POMADA. El disc 1. Autoeditat

2-23 El Patufet 0:30Carles Belda, acordió diatònic



> FREChINA, Josep Vicent. “L’acordió diatònic”. Caramella: Revista de música i cultura popular, VI (gener-juny 2002).> LLANOS, Ricardo. Acordeón divertido: Akordeoi alaia. Erviti: Sant Sebastià, 1998.> MARIMON I BUSQUÉ, Francesc. Mètode d’acordió diatònic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987.> Trobada amb els acordionistes del Pirineu: 20 anys (1976-1996). Arsèguel: Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, 1996.


> 21 BOuTONS. 21 BOuTONS. RD! Rediscus RD-03.> Acordió, un món de sons, L’. TVC Disc CD-1024-03.> MARTÍNEZ, Ferran. Sentiments. ECB CD-2107.> ORQUESTRA D’ACORDIONS DE SABADELL. Orquestra d’Acordions de Sabadell. JAP’S JR-114-CD.> ORQUESTRA DE CAMBRA D’ACORDIONS DE BARCELONA. 50è aniversari. Careli EN-186.> PORTÀTIL. FM, La. Complicitats. Tralla Records.> SOL DE NIT. B-91 00-SN. Clave Records 2014-CD.> Trobada amb els Acordionistes del Pirineu. Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu C7 AU129 (casset).> Trobada amb els Acordionistes del Pirineu 2002. Tram CAT-303-D.

uNITATEL SAC DE GEMECS

9

rEquETETxEc | 94EL SAc dE gEmEcS | INTroduccIÓu9

INTroduccIÓ

Dels molts noms que ha rebut històricament la cornamusa als Països Catalans, el més utilitzat al Principat en els últims anys és sac de gemecs. Aquest instrument va ser durant segles un dels més utilitzats al nostre país en el camp de la música popular (i durant l’edat mitjana, també a la música de cort). Però a partir del segle XVIII, i per raons lligades a canvis socials i musicals, va entrar en una decadència que va culminar a mitjan segle XX, quan va deixar de tocar-se (menys a Mallorca, on l’instrument és conegut amb el nom de xeremies). Des de principis dels anys vuitanta del segle XX, però, diversos constructors i intèrprets han recuperat i difós l’instrument. Tot i així, el sac de gemecs català continua sent encara un desconegut per a una gran part de la població.

El sac de gemecs és un instrument aeròfon que produeix el seu so per mitjà d’una inxa doble (la del grall) i diverses inxes simples (les dels bordons). La bossa que dóna nom a l’instrument, feta habitualment amb la pell d’un cabrit, serveix com a reserva d’aire. Abans de començar a tocar, l’intèrpret ha d’inflar el sac i prémer-lo amb el braç per tal d’aconseguir prou pressió d’aire per fer sonar el grall i els bordons. Gràcies a l’aire que hi ha dins del sac, el sacaire pot fer sonar l’instrument durant un temps sense necessitat de bufar. Això li permet respirar sense que el so s’aturi.

Com l’acordió, que vèiem a la unitat anterior, el sac és un instrument que interpreta alhora una melodia (amb el grall) i un acompanyament (amb els bordons, que produeixen notes llargues de so constant). A partir d’aquesta estructura general existeixen diverses variants de l’instrument, cada una amb les seves particulari-tats: el sac de gemecs al Principat, les xeremies a Mallorca, la gaita de bot a la Franja de Ponent...

A més de poder tocar sol, el sac de gemecs actua molt sovint com a integrant de diverses formacions:- La mitja cobla, formada per dos músics: un d’ells toca el sac de gemecs, i l’altre el flabiol i el tamborí. A Mallorca, aquesta formació s’anomena colla de xeremiers.- La cobla de tres quartans, denominació que rep avui dia una mitja cobla a la qual s’afegeix un tercer músic tocant la tarota.- La cobla de ministrers, que acostuma a ser una cobla de tres quartans ampliada amb altres instruments de vent i de percussió.

Però el sac de gemecs també pot actuar en contextos no tradicionals. En els últims anys hi ha hagut temp-tatives d’integrar-lo en grups de folk, rock i música electrònica.

rEquETETxEc | 95EL SAc dE gEmEcS | oBJEcTIuS I coNTINguTSu9

oBJEcTIuS

> Escoltar i reconèixer el sac de gemecs.> Escoltar el so del grall i dels bordons.> Escoltar, reconèixer i saber el nom de les agrupacions instrumentals on intervé el sac de gemecs.> Saber el nom de les parts del sac de gemecs.> Relacionar el sac de gemecs amb la família instrumental vent-fusta.> Cantar una cançó a dues veus (melodia i bordó).> Respondre corporalment als estímuls sonors proposats.> Escoltar les audicions amb atenció.> Participar en les activitats.

coNTINguTS

> Escolta del so característic del grall i dels bordons.> Escolta i reconeixement del sac de gemecs i de les agrupacions de què forma part: mitja cobla (o colla de xeremiers), cobla de tres quartans i cobla de ministrers.> Escolta atenta durant les audicions.> Cant a dues veus.> Resposta corporal als estímuls sonors proposats.> Participació a les activitats.> Precisió en picar els ritmes proposats.> Regularitat en portar la pulsació.> Atenció i concentració per tal d’aconseguir regularitat i precisió rítmica.> Respecte per les interpretacions musicals dels companys.

rEquETETxEc | 96EL SAc dE gEmEcS | FITxA 1u9

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Jota de veremar (2-24)

i els nens l’escolten.2. El mestre demana als alumnes si han reconegut el

principi sonor a partir del qual aquest instrument produeix el seu so (bufar). Si els nens no recorden els quatre principis sonors a partir dels quals els instruments emeten el seu so, el mestre haurà de fer-los fer memòria abans no contestin la pregunta.

3. El mestre fa observar el primer dibuix i demana als alumnes quants d’ells havien vist aquest instru-ment, i si saben el seu nom. Si la vostra escola es troba a les Illes, és possible que molts nens de la classe hagin vist alguna vegada un sac de gemecs (xeremies). Si no, és probable que només una mi-noria de nens el conegui, i probablement amb el nom de gaita.

4. El mestre fa observar els tres dibuixos que hi ha al final de la fitxa. Durant un minut, els alumnes han de buscar i assenyalar les diferències.

5. El mestre explica quins tipus de sac de gemecs existeixen als Països Catalans, quins noms reben i a quines zones es toquen.

6. El mestre fa escoltar de nou l’audició Jota de vere-mar (2-24) per tal d’assegurar-se que els alum-nes saben com es diu l’instrument que ha sonat i a quina família pertany (vent-fusta).


7. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (2-25) i demana als nens que l’escoltin intentant retenir la sonoritat.

8. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (grall sol) (2-26) i els nens l’escolten. En acabar han de

dir si és igual o diferent de l’audició anterior. Sen-se allargar massa els comentaris, seria bo que els nens poguessin explicar per què creuen que sona igual o diferent.

9. El mestre explica què és el grall i quina funció té.10. El mestre torna a posar l’audició Galop de cortesia

(2-25) i demana als nens que la tornin a escoltar intentant retenir-ne la sonoritat.

11. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (bordons sols) (2-27) i els nens l’escolten. En acabar han de dir si és igual o diferent de l’audició anterior.

12. El mestre explica què són els bordons i quina fun-ció tenen.

13. El mestre ensenya per imitació la cançó Fes-te encí, fes-te enllà que es canta amb la música del Galop de cortesia. Els nens escolten i canten.

14. Els nens canten la cançó. Al mateix temps, el mes-tre canta una nota tinguda (un do). Al final, el mes-tre demana si algú sap explicar què ha fet.

15. El mestre canta la cançó i tota la classe canta la nota tinguda (do). Cal dir als alumnes que quan

se’ls acabi l’aire n’agafin més, i que procurin no fer-ho tots alhora.

16. Amb la classe dividida en dos grups, un canta la melodia i l’altre la nota tinguda. Segons quin treball hagin fet els alumnes pel que fa a cançó, aquesta

13. Fes-te encí, fes-te enllà


activitat resultarà més o menys fàcil. Si veiem que el grup demostra habilitat en el cant a dues veus, es pot dividir la classe en tres grups o quatre i fer cantar la melodia amb dos o tres bordons (do 3, sol 3 i do 4).

17. El mestre explica que aquesta sonoritat (melodia acompanyada de bordons) és característica del sac de gemecs. El mestre fa que els alumnes s’adonin que això que acaben de sentir i cantar és el que tenen escrit a la fitxa. Una altra manera de fer-los entendre la sonoritat del sac de gemecs és utilitzar els comentaris dels alumnes sobre tot allò que van descobrint des del punt de vista auditiu.

18. El mestre explica la funció del bufador i la del sac o bot.

19. El mestre recorda als alumnes que el sac de ge-mecs pertany a la família de vent-fusta, i pregunta si el seu so s’assembla més al de la flauta o al de l’oboè.

20. El mestre explica la part de l’instrument que no es veu: la canya del grall i les dels bordons.


21. El mestre posa l’audició Per tocar caminant (2-28) i mentre sona, va seguint amb el dit el ritme escrit a la pissarra, que és el que toca el tamborí. Els nens observen i escolten. Quan la peça es re-peteix, el mestre continua assenyalant les figures i els nens les van picant amb les mans. El mestre ha d’haver copiat prèviament a la pissarra el ritme que hi ha escrit a la part inferior d’aquesta pàgina (respectant la distribució en quatre línies).

ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: Introducció A A B B A A B B A A B B Coda22. El mestre explica que l’agrupació instrumental que

s’ha escoltat és la mitja cobla (o colla de xeremiers). Tot observant el dibuix, els nens han de completar la frase proposada.

23. El mestre posa l’audició Bon dia, Elionor (2-29) i, mentre sona, els alumnes segueixen la pulsació picant de mans (tema A) i caminant (tema B). A l’introit i als contrapunts, només escolten.

ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: Introit A A B B A A B B Contrapunt A A B B Contrapunt A A B B Cop final24. El mestre explica que l’agrupació instrumental que

s’ha escoltat és la cobla de tres quartans. Tot obser-

vant el dibuix, els nens han de completar la frase proposada.

21. Ritme de Per tocar caminant

rEquETETxEc | 100u9 EL SAc dE gEmEcS | FITxES 3 - 4

29. El mestre posa l’audició Galop de cortesia (2-31) i els alumnes l’escolten. En acabar han de dir quins instruments han reconegut.

30. El mestre explica que el sac de gemecs pot tocar en altres agrupacions, a més de les estudiades, i en diferents estils.

31. Els nens dibuixen i pinten el sac de gemecs que falta a la il·lustració.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ32. El mestre posa l’audició Jota d’en Genitiu (2-32)

i els nens l’escolten. En acabar fan les cinc prime-res activitats.

33. El mestre torna a posar l’audició. En acabar, els nens contesten l’última pregunta.

25. El mestre explica que la tarota és un instrument de vent-fusta de doble canya.

26. Els alumnes, repartits en quatre grups i situats al llarg de tres parets de l’aula, imiten els puntejos que fa el mestre mentre sona l’audició Els gegantons (2-30). Els puntejos són: galop a la part A, galop amb molinet de dos agafats pels braços a la B, punt de perdiu a lloc a la C i punt de perdiu amb despla-çament a la C’.

ESTRUCTURA DE L’AUDICIÓ: A A B B C C’ C C’ A A B B C C’ C C’ A A B B27. Es torna a repetir l’exercici anterior, però aquesta

vegada distribuïts per l’espai i fent el molinet amb el nen més proper.

28. El mestre explica que l’agrupació instrumental que s’ha escoltat és la cobla de ministrers. Tot observant el dibuix, els nens han de completar la frase propo-sada.

rEquETETxEc | 101u9 EL SAc dE gEmEcS | AudIcIoNS


2-24 Jota de veremar 1:08Francesc Sans i Bonet, sac de gemecs

Requetetxec

2-25 Galop de cortesia 0:37Francesc Sans i Bonet, sac de gemecs

Requetetxec

2-26Galop de cortesia Grall sol

0:19Francesc Sans i Bonet, sac de gemecs

Requetetxec

2-27Galop de cortesia Bordons sols

0:23Francesc Sans i Bonet, sac de gemecs

Requetetxec

2-28 Per tocar caminant 2:53Xeremiers de Sa CalatravaPalma de Mallorca (Mallorca Occidental)

XEREMIERS DE SA CALATRAVA. Xeremiers de Sa Calatrava. Blau CDM 047

2-29 Bon dia, Elionor 2:54Tres Quartans de ReusReus (Baix Camp)

Tradicionàrius: 4t cicle de concerts de música tradicional i popular. Tram TRM 0012/2

2-30 Els gegantons 3:14Els Ministrers de la Vila-NovaVilanova i la Geltrú (Garraf)

Tradicionàrius ’93:6 Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-0030-CD

2-31Galop de cortesia (arr. Nakki)

1:02Grup NakkiManresa (Bages)

NAKKI. Bòria avall. Picap 10 0053

2-32 Jota d’en Genitiu 0:48Xeremiers de Sa CalatravaPalma de Mallorca (Mallorca Occidental)

XEREMIERS DE SA CALATRAVA. Xeremiers de Sa Calatrava.Blau CDM 047

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 102EL SAc dE gEmEcS | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu9


> ALBÀ, Josep; Xavier ORRIOLS (dir. i coord.). El sac de gemecs a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990.> ARTIGUES, Toni. Xeremiers: manual de xeremies, fubiol i tamborí. Mallorca: Cort, 1982.> BUSQUETS I PERET, Simó; Francesc SANS I BONET. Les cornamuses i el sac de gemecs. Els autors, 1995.> MIR TIERZ, Pedro. La gaita de boto aragonesa. Zaragoza: Asociación de Gaiteros de Aragón, 1994.> MOREY, Joan; Antoni ARTIGUES i altres. Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1989.> Músiques per a cobla de tres quartans. Barcelona: Dinsic, 1997.> ROTGER MARTÍNEZ, Josep; Joan-Ignasi ALONSO SUÁREZ. De joglars e ministrils. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2007. Existeix una edició especial acompanyada d’un CD.> SANTANA, Galdric. “El sac de gemecs”. Caramella: Revista de música i cultura popular, V (juliol-desembre 2001).> TOMÀS I CUCURULL, Jordi. El sac de gemecs. Llorà: Boratuna, 1985.> VALLVERDú, Jordi. Mètode per a sac de gemecs: Nivells elemental i inicial, vol. I. Barcelona: C. A. T. Centre Artesà Tradicionàrius, 2008.


> Cornamusam ’98. El Til·ler TCD 01.> hOME DEL SAC, L’. Gran Penedès. Picap 91 0182-02.> MINISTRERS DE LA CIUTAT. Músiques per acompanyar l’àguila. Ars harmonica Ah174.> ORQUESTINA DEL FABIROL. Suda, suda, fabirol!! Sonifolk 20123.> XEREMIERS DE SON ROCA. Trempats. Ona Digital CD200.> XIMBOMBA ATÒMICA. Cabres de plàstic. Blau CD132.

uNITATLA COBLA

10

rEquETETxEc | 104LA coBLA | INTroduccIÓu10

INTroduccIÓ

Tot i que el terme cobla es pot aplicar a diversos conjunts instrumentals, la cobla per antonomàsia és la que està formada per onze músics que toquen dotze instruments: flabiol i tamborí (a càrrec d’un sol músic), dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó (normalment de pistons), dos fiscorns i contrabaix. Es tracta d’un conjunt que només es troba als Països Catalans, concretament al Principat, i que es va desenvolupar paral·lelament a la sardana.

La cobla va adquirir la seva forma actual durant la segona meitat del segle XIX, gràcies sobretot a les apor-tacions de Pep Ventura. Aquest músic va contribuir també al desenvolupament de la sardana llarga i a la difusió de la tenora, instrument construït per Andreu Toron el 1849. La cobla es compon de dos rengs: el de la fusta, que es posa al davant, i el del metall, que va al darrere. Al costat dret dels dos rengs se situa l’únic instrument de corda de la cobla: el contrabaix, normalment encordat amb tres cordes de tripa.

El repertori de la cobla està format principalment per sardanes. La gran majoria són del tipus conegut com a sardana llarga, molt més desenvolupada que la primitiva sardana curta de la qual prové. Una sardana està sempre formada per dues parts o tirades: els curts i els llargs, cada una de les quals té el seu punteig propi. En el moment d’interpretar una sardana, se li poden donar diverses estructures: deu tirades quan s’interpre-ta per ballar (o set, si es fa segons el sistema manresà), i quatre si es toca en un concert. El flabiol interpreta l’introit inicial i el contrapunt, una curtíssima melodia que es toca entre determinades tirades.

Molt sovint, la textura musical de les sardanes està formada per una melodia que sona sobre un acompa-nyament. Aquest té generalment el ritme característic conegut com a marca i associat popularment al text “tots som pops”. Aquesta textura bàsica es pot enriquir afegint-hi una altra melodia o contracant, o bé fent servir altres recursos de composició.

La cobla pot actuar en situacions diverses. Les més característiques són les ballades de sardanes i els con-certs, però també la podem sentir tocant en cercaviles, acompanyant esbarts, o en moltes altres ocasions festives. Per això, a més de sardanes, la cobla toca altres tipus de música, com danses tradicionals catalanes (anomenades també ballets), balls vuitcentistes (valsos, xotis, polques, masurques...) i obres de concert, que habitualment són peces sense estructura de sardana.

En els últims anys hi ha hagut diversos intents d’experimentar amb la sonoritat de la cobla, sigui fent-li inter-pretar repertoris poc usuals, sigui combinant-la amb instruments i sonoritats de la música popular moderna (amb resultats que de vegades han rebut nom propi, com la transardana o la sardanova).

hem situat aquesta unitat al cicle mitjà perquè creiem que l’alumnat d’aquesta edat ja té la capacitat de re-cordar els instruments que formen la cobla i reconèixer-ne la sonoritat. Per altra banda, es tracta d’una edat apropiada per aprendre a ballar la sardana.

rEquETETxEc | 105LA coBLA | oBJEcTIuS I coNTINguTSu10

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Reconèixer auditivament i visual els instruments que integren la cobla.> Distingir auditivament en una sardana la melodia i l’acompanyament.> Comptar els curts i els llargs d’una sardana.> Conèixer la funció de l’introit, del contrapunt i del cop final en una sardana.

coNTINguTS

> Escolta del so de la cobla i de cadascun dels seus instruments.> Reconeixement auditiu i visual dels instruments que integren la cobla: flabiol, tamborí, tible, tenora, trompeta, trombó, fiscorn i contrabaix.> Resposta corporal en sentir la melodia, el contracant i l’acompanyament.> Observació i realització de gràfics relacionats amb la melodia, el contracant i l’acompanyament.> Escolta i reconeixement de les parts i elements que integren una sardana: introit, curts, llargs, contrapunt i cop final.> Regularitat de pulsació en comptar els curts i els llargs.> Escolta atenta durant les audicions.

rEquETETxEc | 106 LA coBLA | FITxA 1u10

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa la sardana El retorn (2-33) i els

nens l’escolten.2. El mestre demana als nens que expliquin amb les

seves paraules què és el que acaben d’escoltar. Mentrestant, ell ho va anotant a la pissarra.

3. A partir de les idees dels nens, el mestre explica què és la cobla i quin tipus de música interpreta. Segons quina sigui l’escola i el seu entorn, és possible que alguns nens sàpiguen coses de la cobla. És interes-sant valorar allò que els alumnes saben i aprofitar-ho en fer l’explicació. D’aquesta manera, els nens s’adonen que saber coses, per senzilles que siguin, sempre és d’utilitat i permet aprendre’n més.

rEquETETxEc | 107LA coBLA | FITxA 2u10

4. El mestre posa la cançó L’hereu Riera tocada per cadascun dels instruments que integren la cobla

(2-34 a 2-40), i explica la família a què pertany cada instrument. Al mateix temps, va escrivint a la pissarra els noms dels instruments en la mateixa disposició en què es col·loquen a la cobla. Els nens escolten i observen. Si és possible, el mestre també pot projectar o enganxar a la pissarra un dibuix o fotografia de cada instrument. En qualsevol cas, el resultat ha de correspondre a la distribució d’ins-truments que hi ha a la fitxa de l’alumne.

5. El mestre posa l’audició Balls i festes de la Gran Vic-tòria (2-41), fragment inicial del quart moviment del poema cavalleresc Tirant lo Blanc, de Joan Lluís Moraleda, i va assenyalant els noms d’instruments que hi ha a la pissarra a mesura que van sonant. Els nens escolten i observen.

6. Es repeteix l’activitat anterior, però mentre el mestre va assenyalant els instruments a la pissarra, cada nen els assenyala també a la fitxa.

7. El mestre torna a posar l’audició, i els nens asse-nyalen els instruments que sonen sense el guiatge del mestre. Aquesta activitat es pot repetir de diver-ses maneres:

- Cada nen de la classe tria un instrument i aixeca el dit quan aquell instrument destaca a l’audició.

- Es divideix la classe en quatre grups: vent-fusta, vent-metall, percussió i corda. Cada grup aixeca el dit quan sent un instrument de la seva família.

- Es divideix la classe en grups d’onze nens i s’asseuen distribuïts igual que els instruments de la cobla. Cadascú aixeca el dit quan sent el seu instrument.

Aquestes activitats no cal que es facin totes segui-des el mateix dia, sinó que es poden anar intercalant entre les activitats que segueixen.

rEquETETxEc | 108LA coBLA | FITxA 3 u10

8. El mestre posa el fragment de la sardana Mimosa (2-42). Els nens l’escolten.

9. El mestre explica que en aquest fragment, uns ins-truments tenen la funció de tocar la melodia i uns altres la de fer l’acompanyament. A continuació, el mestre posa les dues pistes següents, on se senten aquestes dues feines per separat: primer la melodia

(2-43) i després l’acompanyament (2-44). Els alumnes ho escolten i, a més a més, dibuixen a l’ai-re la melodia i fan com si botessin una pilota seguint el ritme de l’acompanyament.

10. El mestre torna a posar el fragment de la sardana Mimosa (2-42). Mentre sona, els nens dibuixen la melodia i l’acompanyament a la seva fitxa amb dos llapis de colors diferents. Si per fer l’activitat no n’hi ha prou amb una vegada, caldrà tornar a posar l’audició. És important que quedi plasmat en el paper que primer sona la melodia i que l’acom-panyament s’hi afegeix més tard.

11. El mestre posa el fragment de la sardana Baixant de la Font del Gat (2-45). En acabar d’escoltar-lo, els nens expliquen quines feines (melodia o acompanyament) han sentit que feien els instru-ments de la cobla.

12. El mestre demana si tothom ha sentit només una melodia o si n’hi havia més.

13. El mestre explica que perquè la musica sigui més rica, a vegades hi ha una nova melodia que es combina amb la melodia principal i que s’anome-na contracant. El mestre il·lustra l’explicació fent escoltar les pistes següents, on se senten per se-parat la melodia (2-46), el contracant (2-47) i l’acompanyament (2-48).

14. Els alumnes es distribueixen en tres grups. Mentre sona el fragment de la sardana Baixant de la Font del Gat (2-45), els alumnes es mouen tot se-guint la melodia, el contracant o l’acompanyament. Aquesta activitat caldria repetir-la canviant les feines dels grups per tal que tothom pogués experimentar les tres feines instrumentals.

15. A la partitura de la fitxa, els alumnes marquen les línies melòdiques de la melodia i el contracant, ca-dascuna amb un color diferent. Cal recordar que la melodia principal d’aquesta sardana és la cançó

popularitzada Baixant de la Font del Gat. Si es creu convenient, es pot ensenyar als nens i cantar-la.

16. A partir dels musicogrames que hi ha a la fitxa, el mestre explica que una sardana pot tenir diferents estructures segons el context on es toca. Caldrà ex-plicar també que la música de totes les sardanes consta de dues parts o tirades, els curts i els llargs, i que cadascuna es balla amb el seu punteig propi.

17. El mestre posa l’audició El retorn (2-33) i, junta-ment amb els nens, compta en veu alta els com-passos de curts i els de llargs. L’enregistrament d’aquesta sardana segueix l’estructura habitual d’una sardana de concert, amb dues tirades de curts i dues de llargs. El tiratge és 33 compassos de curts i 77 de llargs. És important que el mes-tre conegui bé aquesta sardana per tal de poder-la comptar amb seguretat, tot mantenint una pulsació ben regular. L’activitat de comptar es pot fer tal com l’hem explicada més amunt o bé tal com es fa a la plaça, és a dir, comptar tot ballant.

18. A partir de l’audició anterior, el mestre explica per a què serveixen l’introit (que avisa que comença la sar-dana) i el cop final (que marca quan s’ha acabat).


19. Els nens escolten les audicions Introit llarg, Introit curt i Contrapunt de sardana (2-49 a 2-51).

20. El mestre explica que quan la sardana és per ba-llar, les dues últimes tirades de llargs estan sepa-rades per un altre toc de flabiol, el contrapunt.

15. Baixant de la Font del Gat

rEquETETxEc | 110u10 LA coBLA | FITxA 4

21. El mestre posa la sardanova Epailelé! Enxaneta (2-52) i demana als nens que vagin assenyalant a la fitxa els instruments que van sentint (a part dels de la cobla).

22. A partir de l’audició escoltada, el mestre explica que en els últims anys s’han fet intents de fusio-nar la cobla amb altres instruments o grups instru-mentals per tal d’aconseguir sonoritats noves. Si es vol, el mestre pot ensenyar per imitació el fragment cantat. Us adjuntem la partitura en la tonalitat de l’enregistrament. També es pot ballar tota la sar-danova, que tira 33 compassos de curts i 93 de llargs.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ23. El mestre posa l’audició A la cuita amagat (2-53)

i els nens l’escolten. 24. El mestre torna a posar l’audició. Mentre sona, els

nens marquen els instruments que toquen melodies.25. Un cop acabada l’audició, els alumnes contesten

les tres últimes preguntes.


22. Epailelé! Enxaneta

rEquETETxEc | 112LA coBLA | AudIcIoNSu10


2-33El retorn (Rafael Ferrer)

4:26Cobla Sant Jordi - Ciutat de BarcelonaBarcelona (Barcelonès)

COBLA SANT JORDI - CIUTAT DE BARCELONA. Sardanes de Llavaneres. Edicions Albert Moraleda 6238

2-34L’hereu Riera (tocada amb flabiol i tamborí)

0:22Joan Roca (Cobla Montgrins), flabiol i tamborí

Requetetxec

2-35L’hereu Riera (tocada amb tible)

0:18Marcel Artiaga (Cobla Montgrins), tible

Requetetxec

2-36L’hereu Riera (tocada amb tenora)

0:18Jordi Carreras (Cobla Montgrins), tenora

Requetetxec

2-37L’hereu Riera (tocada amb trompeta)

0:18Carles Nieto (Cobla Montgrins), trompeta

Requetetxec

2-38L’hereu Riera (tocada amb trombó de pistons)

0:19Jordi Torrent (Cobla Montgrins), trombó de pistons

Requetetxec

2-39L’hereu Riera (tocada amb fiscorn)

0:19Francesc Clà (Cobla Montgrins), fiscorn

Requetetxec

2-40L’hereu Riera (tocada amb contrabaix)

0:19Jordi Ruscada (Cobla Montgrins), contrabaix

Requetetxec

2-41

Tirant lo Blanc. IV. Balls i festes de la Gran Victòria (Joan Lluís Moraleda)

1:41Cobla Principal de la BisbalLa Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. La sardana: Dansa d’avui. Generalitat de Catalunya. Àudio-Visuals de Sarrià, 25.1595

2-42Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Tota la cobla

0:24Cobla MontgrinsTorroella de Montgrí (Baix Empordà)

Requetetxec

2-43Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Melodia


Requetetxec

2-44Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Acompanyament


Requetetxec

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 113LA coBLA | AudIcIoNSu10

2-45

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Tota la cobla


Requetetxec

2-46

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Melodia


Requetetxec

2-47

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Contracant


Requetetxec

2-48

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Acompanyament


Requetetxec

2-49Introit llarg de sardana


Requetetxec

2-50Introit curt de sardana


Requetetxec

2-51Contrapunt de sardana


Requetetxec

2-52

Epailelé! Enxaneta, sardanova (Santi Arisa/Florenci Trullàs)

4:47Santi Arisa, Lakatans, Cobla Montgrins i cor infantil

ARISA, Santi; LAKATANS; COBLA MONTGRINS I POLIFÒNICA DE PUIG-REIG. Punts lliures. Picap CD 90 0061

2-53

Suite nº 2 d’infants (Jocs). 1. A la cuita amagat (Joan Josep

Blay)

1:03Cobla Principal de la BisbalLa Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. La sardana: Dansa d’avui. Generalitat de Catalunya. Àudio-Visuals de Sarrià, 25.1595

rEquETETxEc | 114LA coBLA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu10


> ALBERT, Lluís. Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla. Barcelona: Clivis, 1999.> AYATS, Jaume (dir.) i altres. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006.> BORREILL, Jean-Marie i altres. Sardanes: tres sistemes per a repartir. Barcelona: Llibres de l’índex, 1995.> GODOY I TOMÀS, Joan de la Creu. Les respostes a la música: audicions i recursos didàctics sobre la sardana, la música per a cobla i la cançó popular. Barcelona: Dinsic, 2005.> MAINAR, Josep i altres. La Sardana: el fet històric, el fet musical, el fet literari, artístic i social. Barcelona: Bruguera, 1970 (3 volums).> MARFANY, Joan-Lluís. La cultura del catalanisme. Barcelona: Empúries, 1996.> MIRACLE, Josep. Llibre de la sardana. Barcelona: Selecta, 1980.> NONELL, Jaume; Lluís SUBIRANA. Compàs: Compendi bàsic de la pràctica sardanista. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1988.> SERRA, Joaquim. Tractat d’instrumentació per a cobla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987 (3ª edició).


> ARISA, Santi; LAKATANS; COBLA MONTGRINS. Nadales Sardanoves. Discmedi DM 426402.> COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT. Centenari Joaquim Serra. Edicions Albert Moraleda 0200.> COBLA MEDITERRÀNIA. Gran ball, vol. 1. Picap 910343-02.> COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Sardanes d’or, volum 20: obligades 2. Àudio-Visuals de Sarrià 5.1904.> COBLA SANT JORDI-CIUTAT DE BARCELONA. Música de concert per a cobla, vol. II. TVC Disc CD-102703.> COBLA SELVATANA. Competència de cobles: estrenes. ARTP 1603-04.> Coblafusió: La dimensió desconeguda de la cobla. TVC Disc CD-1016-03.> COMPANYIA ELÈCTRICA DhARMA. Al Palau de la Música Catalana amb la Cobla Mediterrània. Divucsa CD-5574.> PICAS, Jaume; Antoni ROS MARBÀ. La rondalla de la cobla. Iberophon, 1964 (disc LP). Es troba també inclosa al CD La música i els infants. PDI X-80.4208.> CASELLAS, Marcel. Transardània. Tram TRM-0028-CD.

uNITATCORS, CORALS I ORFEONS

11

rEquETETxEc | 116u11 corS, corALS I orFEoNS | INTroduccIÓ

INTroduccIÓ

Com ja vam comprovar a la unitat 2, la veu és un important mitjà d’expressió artística individual. Però les veus també es poden reunir en un cor o una coral per tal de cantar col·lectivament, com veurem en aquesta unitat. Aquests dos termes generals, gairebé equivalents, engloben qualsevol agrupació vocal de dimensions mitjanes o grans.

Els cors i corals poden estar formats per veus iguals, és a dir, veus de cantaires d’un mateix sexe. Pot tractar-se de veus femenines, com el cor format per les dones d’Ulldemolins, o masculines, com el cor d’apòstols del Misteri d’Elx. Però la possibilitat més freqüent és que es reuneixin cantaires de tots dos sexes per formar un cor de veus mixtes, com són la majoria de cors i corals dels Països Catalans.

Els cors i corals poden tenir característiques diverses. Alguns són molt grans (anomenats orfeons o masses corals), i altres estan formats per pocs cantaires (els cors de cambra). hi ha cors que són estables, i d’altres que es reuneixen ocasionalment en una diada assenyalada per interpretar els cants de l’ofici de festa major, els goigs d’un sant o santa, les caramelles de Pasqua... Alguns cors estan més orientats cap a la música culta, i canten un repertori complex de música polifònica que requereix tècnica vocal i habilitats musicals de nivell professional. Altres, en canvi, tenen una vocació més popular i participativa.

Dins d’aquest marc general hi ha denominacions que es refereixen a tipus concrets de cor:- Coral infantil: és un cor format per veus de nens i nenes. habitualment aquestes agrupacions pretenen despertar la musicalitat dels infants per mitjà del cant, i interpreten un repertori proper a la seva sensibilitat, amb un nivell musical que els resulta accessible.- Escolania: es tracta d’un cor infantil vinculat a una institució religiosa (monestir, catedral, escola...) i que té la finalitat d’interpretar un repertori principalment religiós. Als Països Catalans hi ha diverses escolanies emblemàtiques, com la de Montserrat, la de la Mare de Déu dels Desemparats (a València) i la del monestir de Lluc, a Mallorca (els anomenats Blauets).- Cor de Clavé: s’anomenen així els cors d’homes (i dones en alguns casos) que provenen de les agrupacions corals creades per Josep Anselm Clavé durant el segle XIX, quan aquest músic va organitzar tot un moviment coral per tal de donar esbarjo als obrers i allunyar-los de les tavernes.

hem destinat aquesta unitat al cicle mitjà pel fet que els nens d’aquesta edat estan predisposats al treball en grup, i gaudeixen especialment de les activitats cooperatives com el cant coral.

rEquETETxEc | 117corS, corALS I orFEoNS | oBJEcTIuS I coNTINguTSu11

oBJEcTIuS

> Escoltar amb atenció les audicions proposades.> Interpretar cantant una cançó tradicional catalana a l’uníson.> Interpretar cantant una cançó tradicional catalana a dues veus.> Descobrir la segona veu d’una audició a dues veus.> Reconèixer diversos tipus de cor.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del cor com a conjunt.> Escolta atenta durant les audicions i en les activitats de cant.> Interpretació d’una cançó tradicional catalana a l’uníson.> Descobriment de les característiques de la segona veu.> Escolta de la segona veu mentre es canta la primera (i viceversa).> Cant i interpretació d’una cançó tradicional catalana a dues veus.> Escolta i reconeixement de diversos tipus de cor —femení, masculí, infantil i mixt— en els seus contextos: cors de Clavé, corals infantils, escolanies i altres cors populars com corals, orfeons, caramellaires...> Atenció a les indicacions del director.> Participació en el cant en grup.

rEquETETxEc | 118u11 corS, corALS I orFEoNS | FITxES 1 - 2

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició La Clavellinera (2-54) i

els nens l’escolten.2. El mestre demana quina agrupació han sentit (cor

de dones). Després, fa notar que cantaven a una veu, és a dir, que totes les dones que cantaven fe-ien la mateixa melodia.

3. El mestre ensenya per imitació la cançó La Clavelli-nera.

4. Els nens interpreten, en petit grup, la cançó La Cla-vellinera.

5. El mestre posa les audicions Les flors de maig (2-55), Moreneta en sou (2-56), Sota de l’om (2-57) i Els tres tambors (2-58). Després de cada audició, els nens escriuen el seu número d’ordre (de l’u al quatre) al costat del dibuix que creuen que representa el grup coral que acaben d’escoltar.

6. El mestre torna a posar les audicions anteriors, ara d’una en una. Una vegada escoltada cada audició, es posen en comú les respostes dels nens i se’ls fa corregir les equivocades.

rEquETETxEc | 119u11 corS, corALS I orFEoNS | FITxA 3

7. Els nens llegeixen les quatre primeres frases de la pàgina i les relacionen amb els tipus de cor corres-ponents.

8. Els alumnes fan la mateixa feina amb els altres grups de quatre frases. Si cal, es poden tornar a escoltar les audicions.

9. El mestre posa l’audició Anem, noies, anem (2-59) i els nens l’escolten. En acabar han de dir si aquest cor de dones canta a una veu, com a l’audi-ció La Clavellinera (2-54), o a dues veus.

10. El mestre ensenya per imitació la melodia de la cançó Anem, noies, anem (veu superior).

11. Els nens canten la primera estrofa de la cançó mentre el mestre canta la segona veu.

12. El mestre pregunta si creuen que ha cantat el ma-teix que ells. Independentment de la resposta, cal continuar les següents activitats.

13. El mestre diu que la tornaran a cantar, però ara, a més a més, es fixaran en si el mestre canta la mateixa lletra que ells o no, si fa el mateix ritme o no i si la melodia és igual o diferent. En fer aquesta activitat, els nens s’adonen fàcilment que la lletra i el ritme són els mateixos, però respecte a la melo-dia és probable que hi hagi diversitat d’opinions.

14. Es torna a cantar la cançó, però ara allargant l’úl-tima nota de cada vers —seguint les indicacions del mestre, que dirigeix— i parant per tal que els alumnes comprovin si el mestre canta la mateixa nota que ells.

15. El mestre demana si la nota que ell cantava era més greu o més aguda que la d’ells.

16. Mentre es canta la cançó una altra vegada —els nens la primera veu i el mestre la segona— els alumnes han de fixar-se en si la segona veu és més greu durant tota la cançó.

17. El mestre explica que aquest tipus de segona veu, paral·lela a la primera però una tercera més greu, és fàcil de fer en moltes cançons. Per això és fre-qüent que alguns cantaires la improvisin quan un grup de persones canta.

18. El mestre dóna als nens el to de la segona veu, que ara cantaran ells mentre el mestre canta la primera.

19. Els nens de la classe, dividits en dos grups, can-ten tots sols la cançó a dues veus. Com sempre

que es canta una cançó, el mestre dóna els tons i l’entrada.

20. Es repeteix l’activitat canviant la feina dels dos grups: el que cantava la primera veu fa ara la sego-na i viceversa. Amb aquesta seqüència d’activitats (9 a 20) es pretén que els alumnes descobreixin la segona veu d’una cançó i siguin capaços de cantar-la a dues veus. Cal tenir present que alguns nens troben difícil diferenciar les dues veus, i enca-ra més cantar-ne una mentre senten l’altra. A més d’una actitud pacient i afectuosa per part del mes-tre, aquest treball requereix un temps de madura-ció per tal que els alumnes vagin agafant confiança i seguretat. Per això no és recomanable fer tota la seqüència en una sola sessió, sinó distribuir-la en diverses classes, a criteri del mestre. Per tal de re-fermar el cant a dues veus, cal anar canviant els alumnes de grup, la distribució dels dos grups a la classe, i fins i tot el nombre de persones per grup.

rEquETETxEc | 120u11 corS, corALS I orFEoNS | FITxA 4

21. El mestre explica que hi ha festes que se celebren en dates concretes on les agrupacions corals tenen un paper molt important.

22. El mestre posa l’audició Salve Regina del Misteri d’Elx (2-60) i els nens, després d’escoltar-la, han de dir quin tipus de cor la canta (cor de veus masculines). Tot seguit, el mestre explica què és el Misteri d’Elx. Aquesta explicació es pot fer abans o després d’escoltar l’audició.

23. El mestre posa l’audició Jorn de goig, caramelles (2-61) i els nens, després d’escoltar-la, han de dir quin tipus de cor la canta (cor mixt). A continuació, el mestre explica què són les caramelles.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ24. El mestre posa l’audició La sardana de les monges

(2-62) i els nens l’escolten. En acabar fan un senyal al dibuix que representa el tipus de cor que han escoltat.

25. El mestre demana als nens que escoltin atentament el començament de l’audició per tal que puguin contestar les preguntes següents. A continuació, torna a posar l’audició.

rEquETETxEc | 121u11 corS, corALS I orFEoNS | AudIcIoNS


2-54 La Clavellinera 2:15Dones d’UlldemolinsUlldemolins (Priorat)


2-55Les flors de maig (Josep Anselm Clavé)

1:04

Societat Coral Joventut Terrassenca (dir. M. Casas i Bell)Terrassa (Vallès Occidental)

CLAVÉ, Josep Anselm. Obres corals. PDI 801046

2-56Moreneta en sou (Antoni Nicolau)

1:04Escolania de Montserrat (dir. J. A. Piqué)Montserrat (Bages)

ESCOLANIA DE MONTSERRAT. L’Escolania canta. TVC Disc CD-1018-03

2-57Sota de l’om (harm. Enric Morera)

0:56Cor Lieder Càmera (dir. J. Vila i Casañas)Sabadell (Vallès Occidental)

COR LIEDER CÀMERA. Cançó Tradicional i Popular Catalana.La mà de Guido LMG2030

2-58Els tres tambors (harm. Maria Teresa Giménez)

0:44Coral infantil Els PicarolsBarcelona (Barcelonès)

CORAL INFANTIL ELS PICAROLS. Coral infantil Els Picarols. Capital Sound Studios CM-1022-CD

2-59 Anem, noies, anem 1:08Dones d’UlldemolinsUlldemolins (Priorat)


2-60Misteri d’Elx. Salve Regina

1:48Capella del Misteri (dir. M. Ramos Aznar)Elx (Baix Vinalopó)

Festa o Misteri d’Elx, La. RTVE Música 65031

2-61

Jorn de goig, caramelles a tres veus (Josep Saderra)

0:52Cor mixtSallent de Llobregat (Bages)

Músiques de Sallent, Les. Tram TRM-0053-CD

2-62La sardana de les monges (Enric Morera)

0:43Cor Lieder Càmera (dir. J. Vila i Casañas)Sabadell (Vallès Occidental)

COR LIEDER CÀMERA. Cançó Tradicional i Popular Catalana. La mà de Guido LMG2030

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 122u11 corS, corALS I orFEoNS | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> ARTÍS I BENACh, Pere. El cant coral a Catalunya 1891-1979. Barcelona: Barcino, 1980.> BALLESTER I VIVES, Ramon. Petita història dels Blauets de Lluc. Barcelona: Mediterrània, 1993.> CARALT, Ambròs M. L’escolania de Montserrat. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1955.> CARBONELL I GUBERNA, Jaume. Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya. Barcelona: Galerada, 2000.> ESCALONA, Josep Maria; Jordi MAS. El cant coral. Barcelona: Institut d’Educació de l’Ajuntament, 1999.> Món i misteri de la Festa d’Elx. València: Generalitat Valenciana, 1986.> POBLET, Josep Maria. Josep Anselm Clavé i la seva època (1824-1874). Barcelona: Dopesa, 1973.> SEGARRA, Ireneu. La veu del noi cantor: Curs de cant segons el mètode de l’Escolania de Montserrat. Berga: Amalgama, 1997.


> Cants populars de l’Alt Pallars, vol. 1. Audiovisuals de Sarrià 5.1749.> CLAVÉ, Josep Anselm. Peces corals. Macrocorals d’homes de la Federació de Cors de Clavé; Banda Municipal de Barcelona. Picap 9001203.> COR DE PETITS, COR INFANTIL, COR DE NOIES DE L’ORFEÓ CATALÀ. Cantem Nadal. Ars harmonica Ah120.> COR VIVALDI. Petits cantors de Catalunya. Albert Moraleda 7475.> CORAL MADRE ALBERTA. Coral Madre Alberta (1988-1998): 10 anys de cant coral a una escola. Ona Digital OD CD-89.> COR INFANTIL L’ARC, BRIFÀNIA. Corrandes noves de velles cançons. Columna Música 1CM0118.> De Rams a Pasqua: cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d’Osona. Tic CD-21035.> ESCOLANIA DE LLUC. Escolania de Lluc: Els Blavets. Blau BL081.> Fora son: Cançons d’identitat. Llengua Nacional; Temps Record TR 1045-GE04.> hOMS, Joaquim. Música para coro mixto a cappella. Cor Madrigal (dir. Mireia Barrera). Iberautor SA-01280.> NOVA EUTERPE, La. Va anar a fer cuieres: cants polifònics catalans. Tram TRM-0108-CD.> Veus grans: 58 corals dels casals de gent gran de la Generalitat de Catalunya. Albert Moraleda 0150/B.

uNITATL’ORQUESTRA DE BALL

12

rEquETETxEc | 124u12 L’orquESTrA dE BALL | INTroduccIÓ

INTroduccIÓ

hi ha poques formacions musicals tan arrelades a la nostra cultura com l’orquestra de ball. Potser pel fet de tenir un context d’actuació molt concret i allunyat dels camins de la difusió musical, molt sovint no se li ha donat l’atenció que mereix com a manifestació artística. Però no hi ha pràcticament cap festa major d’una certa envergadura sense un ball amb orquestra. Això la converteix en una formació viva i popular, i molt més propera a l’alumnat que altres conjunts suposadament més rellevants.

Les orquestres de ball actuals són les successores de les orquestrines del segle XIX i principis del XX. Normal-ment aquestes agrupacions estaven formades per instruments de vent —com el cornetí, el clarinet i el fiscorn— i instruments de corda fregada —violins, viola i violoncel. Amb l’arribada del jazz a Catalunya durant el primer terç del segle XX, s’incorporen a les orquestres dos instruments representatius del nou estil: el saxòfon i la bateria. Durant la segona meitat del segle XX, i segurament per influència del so de les big bands americanes, els instruments de corda fregada van anar perdent importància fins al punt de gairebé desaparèixer. En aquests mateixos anys les orquestres s’electrifiquen: s’hi incorporen instruments elèctrics i un equip de sonorització.

Actualment, la gran majoria d’orquestres de ball tenen una plantilla vocal i instrumental força semblant. Nor-malment estan formades per entre 10 i 16 músics repartits en una secció rítmica (baix elèctric, piano/teclats, guitarra elèctrica, bateria), una secció de vents (saxòfons, trompetes i trombons) i un o més cantants (que tant poden ser homes com dones). Cal dir que molts músics de les orquestres de ball són multiinstrumen-tistes, cosa que permet afegir altres timbres a la plantilla esmentada i tocar un repertori musical més variat. Així, és molt habitual que en determinats moments de l’actuació alguns músics toquin el clarinet, la flauta travessera o el violí. Fins i tot hi ha cobles orquestres, on els mateixos músics poden actuar com a cobla o com a orquestra de ball amb un simple canvi d’instruments.

Tot i anomenar-se orquestres de ball, aquestes formacions acostumen a actuar en contextos que van més enllà dels balls de tarda i de nit. Molt sovint l’orquestra llogada per a una festa major comença la seva jor-nada tocant a l’església, a l’ofici solemne. Si es tracta d’una cobla orquestra, segurament tocarà també a la ballada de sardanes. I al migdia, tarda o vespre, és habitual que interpreti un concert de festa major, amb un repertori format per obres clàssiques populars, fragments de sarsuela i música catalana.

Però la funció principal de l’orquestra de ball, òbviament, és acompanyar el ball de tarda o de nit. A la majoria de festes majors, el ball de nit és un dels moments àlgids i hi assisteix públic de totes les edats. El repertori que s’hi interpreta intenta acontentar tots els gustos, i és per això que habitualment s’hi inclouen peces d’estils i gèneres molt diversos. Mai no hi falten balls de parella dels gèneres més coneguts (especialment el vals, el pas-doble, el rock, el swing i la salsa), ni peces de moda, siguin actuals o d’anys enrere. També es toquen algunes peces que han esdevingut quasi obligatòries en un ball amb orquestra (com el Ball de rams, per exemple).

Les orquestres de ball tenen especial cura que la seva actuació resulti ben lluïda, tant musicalment com vi-sual (amb uns decorats i una il·luminació espectaculars). Un element que actualment no falta mai és l’equip de so, que permet amplificar l’actuació de manera que es pugui sentir a tota la plaça o envelat. Tots aquests aspectes fan que el transport i muntatge de l’equip necessari per a un ball amb orquestra sigui una tasca laboriosa, de la qual també queda constància a la unitat.

rEquETETxEc | 125L’orquESTrA dE BALL | oBJEcTIuS I coNTINguTSu12

oBJEcTIuS

> Escoltar peces de ball i de concert tocades per orquestres de ball.> Reconèixer la sonoritat de l’orquestra de ball.> Conèixer els instruments que integren les orquestres de ball i classificar-los per famílies.> Reconèixer en quin compàs estan les audicions proposades.> Discriminar auditivament els instruments que formen la secció rítmica.> Escoltar les audicions amb atenció.

coNTINguTS

> Escolta de la sonoritat de les orquestres de ball com a grup instrumental, en les seves funcions de ball i concert.> Classificació per famílies dels instruments que les integren.> Escolta i reconeixement de la secció rítmica.> Escolta atenta durant les audicions.> Observació de la multifuncionalitat dels músics que toquen en una orquestra de ball.> Observació i reconeixement de l’envelat com a entorn característic on actuen les orquestres de ball.> Resposta corporal als diferents compassos.> Reconeixement dels compassos binaris, ternaris i quaternaris.> Participació i respecte en les activitats de moviment.

rEquETETxEc | 126L’orquESTrA dE BALL | FITxA 1u12

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre demana als alumnes que llegeixin en si-

lenci el text que hi ha a la fitxa. En acabar, el mestre estableix un diàleg amb els alumnes per veure què han entès del text i aclarir dubtes.

2. El mestre posa l’audició Ball de rams (vals) (2-63) i els nens l’escolten. El mestre suggereix als alumnes que, mentre l’escolten, observin els dibui-xos que tenen a la fitxa.

3. El mestre posa l’audició Brindis de La Traviata (2-64) i els nens l’escolten. El mestre fa el mateix suggeriment que en l’activitat anterior.

4. El mestre demana quina audició creuen que va millor per ballar en una festa, el Ball de rams o el Brindis de La Traviata. El mestre explica la funció característica d’aquestes dues peces (ball i con-cert, respectivament).


5. El mestre demana als alumnes que durant un mi-nut observin els dos dibuixos d’orquestres de ball que tenen a la fitxa. En acabar els demana que diguin el nom de tot allò que hi reconeguin i expli-quin quines diferències hi veuen. Els aspectes que caldria comentar a partir de l’observació són: el nom dels instruments, que hi ha músics que tenen més d’un instrument, la quantitat de músics que hi ha a cada orquestra, i els estris i elements que hi ha a l’escenari i que no són instruments (altaveus, faristols, micròfons, vestits dels músics...).

6. Els alumnes completen els quadres que hi ha al costat dels dibuixos de les orquestres de ball. En acabar es corregeix.

7. El mestre posa l’audició Mesonera (pasdoble) (2-65) i els alumnes escolten.

8. El mestre posa l’audició Mala lluna (rock) (2-66) i els alumnes escolten.

9. El mestre demana quina d’aquestes peces estava tocada per una orquestra gran (com la del dibuix superior) i quina estava tocada per una orquestra no tan gran (com la del dibuix inferior). S’apunten les respostes dels nens a la pissarra i en acabar, o a la classe següent, es tornen a escoltar, però el mestre diu abans en quina audició sonen més instruments (a la primera).

rEquETETxEc | 128u12 L’orquESTrA dE BALL | FITxA 3

10. El mestre posa l’audició Tango (2-67) i demana als alumnes que l’escoltin, i que en acabar diguin quins instruments han reconegut.

11. El mestre apunta a la pissarra els instruments que els alumnes diuen. Entre tots, els classifiquen per famílies (vent, corda, percussió i elèctrics).

12. Els alumnes contesten les activitats que hi ha a continuació de l’audició.

13. El mestre canta amb síl·laba neutra la melodia de la partitura que hi ha a la part inferior d’aquesta pàgina. Els nens l’escolten, i en acabar l’imiten.

14. El mestre explica als nens que aquesta melodia la sentiran a l’audició següent.

15. El mestre posa l’audició La gasolina (guaracha) (2-68). Mentre l’escolten, els nens han d’aixecar el dit quan sentin la melodia que han cantat.

16. El mestre pregunta si la melodia sonava sola o tenia algun acompanyament.

17. El mestre torna a posar l’audició per tal que els alumnes puguin comprovar si sonava un acompa-nyament o no, i quins instruments el toquen.

18. El mestre explica que el grup d’instruments que to-caven aquest acompanyament s’anomena secció rítmica.

13. La gasolina (fragment)


19. El mestre explica que, a part dels músics, en una orquestra de ball hi treballa més gent, i demana als alumnes que diguin què creuen que fan aquestes persones.

20. El mestre demana als alumnes que observin els tres dibuixos que hi ha a la part superior de la fitxa, i que llegeixin els textos que hi ha al costat. En aca-bar, el mestre demana que subratllin muntadors i tècnics de so i llums.

21. Els alumnes, distribuïts per l’espai, caminen seguint la pulsació de la primera audició de la unitat. A un senyal del mestre, i sense deixar de caminar seguint la pulsació, comencen a picar amb les mans en les pulsacions fortes. En acabar, el mestre demana cada quantes pulsacions picaven la pulsació forta, i que diguin en quin compàs està la peça (bina-ri, ternari o quaternari). Un cop trobat el compàs, els alumnes escriuen el títol de la peça a la colum-na corresponent. Aquesta activitat s’ha de repetir amb totes les audicions de la unitat per tal que els alumnes puguin omplir el quadre dels compassos. L’activitat també la poden fer asseguts, portant la pulsació amb les mans i picant més fort quan se sent la pulsació forta.

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ22. El mestre posa l’audició Everybody needs some-

body to love (rock) (2-69) i els nens l’escolten.23. El mestre torna a posar l’audició. Individualment,

els alumnes han d’esbrinar en quin compàs està aquesta peça picant-ne les pulsacions fortes (com-pàs quaternari).

24. El mestre torna a posar l’audició per tal que els alumnes puguin contestar l’última activitat (ordre d’aparició: secció rítmica, veu parlada, vent, veu cantada, cors).

rEquETETxEc | 130L’orquESTrA dE BALL | AudIcIoNSu12


2-63Ball de rams, vals (Josep Casas Augé)

2:42

Orquestra Internacional MontgrinsTorroella de Montgrí (Baix Empordà)

ORQUESTRA INTERNACIONAL MONTGRINS. Festa major. Discmedi Blau DM 132CD

2-64La Traviata. Brindis (Giuseppe Verdi)

2:27Orquestra Internacional MaravellaCaldes de Malavella (Selva)

ORQUESTRA INTERNACIONAL MARAVELLA. El concert. Picap CD 80 0056-02

2-65Mesonera, pasdoble (Monreal)

0:51

Orquestra Internacional MontgrinsTorroella de Montgrí (Baix Empordà)

ORQUESTRA INTERNACIONAL MONTGRINS. Festa major. Discmedi Blau DM 132CD

2-66Mala lluna, rock(John Fogerty)

1:03Orquestra PlateriaBarcelona (Barcelonès)

ORQUESTRA PLATERIA. Cobertura total. Gemecs EI-290-CD

2-67 Tango (C. Lecrag) 1:21Orquestrina GalanaEsplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

ORQUESTRINA GALANA. Aquesta nit, tu i jo podem somniar. Picap 10 0033

2-68La gasolina, guaracha (Xavier Batllés)

1:11La Sonora CatalanaBarcelona (Barcelonès)

Enregistrament inèdit.

2-69

Everybody needs somebody to love, rock (J. Wexler/B. Berus/S. Burke)

0:42Orquestra AmogaVidreres (Selva)

ORQUESTRA AMOGA. Música de festa major. Stres Music SC-034

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 131L’orquESTrA dE BALL | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIAu12


> Cobla orquestra Montgrins, I centenari: Cent anys al servei de la música, 1884-1984. Girona: Diputació, 1985.> FELIU, Núria; Josep Maria ANDREU. Vols ballar? 93 cançons i ballables. Barcelona: La Magrana, 1994.> NONELL, Jaume; Lluís SUBIRANA. Els Fatxendes: una gran orquestra de Sabadell. Sabadell: Fundació Ars, 2006.> REIG I VERDAGUER, Ramon. Un segle i mig de notes musicals: Memòries. Barcelona: Pòrtic, 1975.> ROQUÉ I JUTGLÀ, Robert. La Selvatana: 75 anys d’una cobla-orquestra. Cassà de la Selva: Ajuntament; Diputació de Girona, 1988.> VILACÍS, Joan. Història de l’Orquestra “Lluïsos” de Taradell. Taradell, 1976.


> Ballem en català. Discmedi DM 1182.> Bojos pel ball. TVC Disc 01-5002-03.> JANIO MARTÍ ORQUESTA Y COROS. Bailando con Janio. Trino TRCD-0001.> ORQUESTRA MARAVELLA. Som i serem. Picap CD-910382-02.> ORQUESTRINA D’ALGAIDA. Diversions. Ona Digital CD87.> SALSETA DEL POBLE SEC, La. 30 anys en dansa: 1977-2007. Salseta CD-059-A.> SELVATANA. Concert de Festa Major. Música Global 26897/13.

cIcLE SuPErIor

EL GRUP DE RUMBA CATALANA

–ELS GRUPS DE MúSICA

TRADICIONAL I FOLK–

ELS GRUPS DE JAZZ I DE FLAMENC

–LA GRALLA

I LA DOLçAINA–

INSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN

A CASA NOSTRA–

ELS GRUPS DE ROCK, POP I MúSICA ELECTRÒNICA

13 -18

uNITATEL GRUP

DE RUMBA CATALANA

13

rEquETETxEc | 136EL gruP dE rumBA cATALANA | INTroduccIÓu13

INTroduccIÓ

La rumba catalana és un estil musical creat pels gitanos de Barcelona als anys cinquanta del segle XX. El poble gitano o romaní és originari del nord de l’Índia, i és present als Països Catalans des del segle XV. A la ciutat de Barcelona, els gitanos catalans es concentren principalment en tres barris: Gràcia, el Raval i hostafrancs. Va ser en aquests barris on es va desenvolupar la rumba catalana, i és per això que en diverses ocasions se l’ha considerada com l’estil musical característic de la ciutat de Barcelona, i com a símbol de la convivència entre gitanos i paios.

Tret d’excepcions, la rumba catalana és un gènere vocal, amb lletres normalment de caràcter alegre i humo-rístic. L’instrument essencial per acompanyar la veu és la guitarra, tocada sempre amb la tècnica anomenada ventilador (rascar les cordes i percudir la caixa). També és característic l’acompanyament de les palmes, que poden ser fortes i agudes (palmes seques) o greus i apagades (palmes sordes).

A més de veus, guitarra i palmes, els grups de rumba poden tenir instruments de percussió (bongos, caixó, bateria, pailes...), baix elèctric, piano, teclats, secció de vents...

La rumba catalana ha passat alternativament per etapes d’auge i d’oblit. Als anys seixanta va ser extrema-ment popular. Músics d’altres llocs i estils van incorporar la rumba als seus repertoris (com el guitarrista flamenc Paco de Lucía, amb la seva rumba Entre dos aguas). Un altre moment important per a la rumba va ser el 1992, any en què Barcelona va acollir els Jocs Olímpics. La presència de la rumba catalana a les cerimònies olímpiques li va donar nova popularitat i una gran difusió internacional, amb la composició Gitana hechicera de Peret com a peça més emblemàtica. A principis del segle XXI sembla que vivim una nova revi-falla de la rumba, amb diversos grups gitanos i paios que reivindiquen el gènere i procuren actualitzar-lo.

A més de la rumba, cal esmentar un altre gènere musical relacionat amb els gitanos catalans: el garrotín, molt popular entre els gitanos de Lleida, que segons algunes opinions el van crear o desenvolupar. última-ment s’ha difós en ambients no gitanos com a gènere de cançó improvisada.

A banda del seu interès musical, aquesta unitat didàctica pot servir per donar a conèixer a l’alumnat de cicle superior el paper del poble romaní dins la cultura catalana i la diversitat de la nostra societat.

rEquETETxEc | 137EL gruP dE rumBA cATALANA | oBJEcTIuS I coNTINguTSu13

oBJEcTIuS

> Escoltar i reconèixer el so del grup de rumba catalana.> Conèixer visualment i sonora els instruments que integren el grup de rumba catalana.> Escoltar i discriminar auditivament el ventilador.> Crear un acompanyament rítmic amb palmes.> Cantar i improvisar estrofes de garrotín.

coNTINguTS

> Escolta i reconeixement del so del grup de rumba catalana en el seu context festiu.> Reconeixement dels instruments que integren el grup de rumba catalana.> Escolta i reconeixement de la rumba catalana com a gènere musical.> Escolta i discriminació auditiva del ventilador.> Actitud atenta en l’audició.> Precisió rítmica en picar fent palmes.> Improvisació i creació d’un acompanyament rítmic.> Cant i improvisació d’estrofes de garrotín.> Respecte per les intervencions dels companys i objectivitat en valorar-les.> Participació en les activitats proposades.

rEquETETxEc | 138u13 EL gruP dE rumBA cATALANA | FITxA 1

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició És la festa (3-1) i els

nens l’escolten.2. El mestre estableix un diàleg amb els alumnes so-

bre l’audició. Aquesta activitat va encaminada a veure què saben els alumnes sobre la rumba cata-lana. Cal centrar-se en aspectes objectius (context, història, instruments que la toquen, etc.).

3. El mestre explica l’origen del grup de rumba cata-lana i el context en què es va crear aquest gènere musical. Aquesta activitat es pot fer enllaçada amb l’anterior i utilitzar les il·lustracions i explicacions que hi ha a la fitxa de l’alumne.


4. El mestre posa l’audició El ventilador (3-2) i els nens l’escolten.

5. El mestre demana de què parlava aquesta audició.6. El mestre torna a posar l’audició El ventilador. Cada

alumne, mentre escolta l’audició, ha d’escriure a la seva fitxa tres paraules que surtin a la lletra de la cançó (que teniu transcrita al final de la proposta d’activitats).

7. El mestre dóna als alumnes un full amb la lletra de la cançó. Mentre sona l’audició, cada alumne la segueix i hi subratlla les tres paraules que ha triat.

8. Amb l’ajut del text, les il·lustracions que hi ha a la fitxa dels alumnes i la lletra de la cançó, el mestre explica la tècnica del ventilador, per a què serveix i com es fa.

9. El mestre posa l’audició El ventilador (dues guitar-res soles) (3-3) i els nens escolten.

10. El mestre posa l’audició Tal para cual (3-4). Els alumnes escriuen al costat dels dibuixos el nom dels instruments que hi senten. Els instruments que integren el grup de rumba catalana ja hauri-en de ser coneguts pels alumnes de cicle superior. Per això no cal que el mestre els presenti, sinó que els mateixos alumnes poden fer aquest exercici de reconeixement i després corregir-lo entre tots.

rEquETETxEc | 140EL gruP dE rumBA cATALANA | FITxA 3u13

11. El mestre pica fent palmes els patrons rítmics de la fitxa de l’alumne. Els alumnes l’imiten. Quan canvia de patró, el mestre ha d’anar alternant entre pal-mes sordes i seques.

12. El mestre proposa fer una cadena rítmica impro-visada utilitzant els patrons rítmics anteriors. Cada alumne pot picar el patró que vulgui dels que hi ha a la fitxa de l’alumne utilitzant un dels dos tipus de palmes: les seques o les sordes.

13. Ara cal repetir les dues activitats anteriors fent ser-vir com a base musical qualsevol de les audicions anteriors.

14. Els alumnes, distribuïts en grups de 3 o 4, creen un acompanyament per a una de les audicions de la unitat a partir dels patrons rítmics i els tipus de palmes treballats. Cada grup d’alumnes escull la peça que li agrada més ja sigui pel caràcter, per l’estructura, pel text...

15. Els alumnes interpreten les seves creacions. Es pot acabar aquesta activitat fent, alumnes i mestre, co-mentaris sobre les creacions i interpretacions dels companys, o sobre les peces escoltades.

16. El mestre posa l’audició Lo garrotín vell (3-5) i els alumnes l’escolten.

17. El mestre demana quines diferències —pel que fa a melodia, ritme, tempo, estructura, instruments...— han trobat entre aquesta audició i les anteriors.

18. El mestre canta Lo garrotín vell. Els alumnes escolten. És convenient que mentre canta, el mestre s’acom-panyi amb palmes o un instrument harmònic.

19. Els alumnes aprenen per imitació la tornada del garrotín.

20. Mestre i alumnes canten el garrotín. El mestre canta les estrofes i els alumnes li responen amb la tornada.

21. Una vegada els alumnes hagin après la melodia de l’estrofa, es torna a cantar el garrotín distribuint les estrofes entre els alumnes de la classe, i fent la tornada a cor.

22. El mestre explica que quan es canta el garrotín es pot improvisar la lletra de les estrofes.

23. Mestre i alumnes canten el garrotín. A partir d’un cert moment, el mestre improvisa estrofes. Les es-trofes han de tenir quatre versos de set síl·labes amb rima consonant o assonant entre el segon i

el quart vers. Si es prefereix, les estrofes es poden preparar anticipadament. És habitual que facin re-ferència a l’entorn concret on es canta —en aquest cas, la classe, l’escola, alumnes i mestres...—, i sempre amb un to festiu i/o crític.

24. El mestre proposa cantar el garrotín amb estrofes inventades pels alumnes. Convé deixar un temps perquè els alumnes se les pensin, individualment o per parelles.

25. Mestre i alumnes canten el garrotín amb les es-trofes inventades pels alumnes. Aquesta activitat no s’hauria de limitar només a una sessió, sinó que per tal de fomentar el cant improvisat amb els alumnes caldria repetir-la diverses vegades.

26. Cada alumne escriu dues estrofes de garrotín in-ventades per ell.


27. El mestre demana als alumnes que observin les dues primeres il·lustracions que hi ha al comença-ment de la fitxa, i que situïn en el temps les imat-ges. El mestre, després d’escoltar els comentaris dels alumnes, explica la projecció que ha tingut la rumba catalana cap a altres camps musicals i al-tres països.

28. El mestre posa l’audició Entre dos aguas (3-6) i els alumnes l’escolten. Aquesta audició va molt bé per repassar alguns instruments que han sortit a la unitat, ja que van entrant un per un per aquest ordre: baix elèctric, bongos, guitarra d’acompanya-ment i guitarra solista.

29. El mestre posa l’audició Gitana hechicera (3-7) i els alumnes l’escolten.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ30. Els alumnes escolten l’audició Bolerai Mix (3-8)

i en acabar contesten les preguntes.


EL VENTILAdorGato Pérez

Traemos en la guitarra la bomba de neutrones,el artefacto más peligroso que mete ruido por los salones.Acaban de inventarlo unos sabios vividoresjuntando cuatro modernos y los viejos sabrosones.

El secreto de la máquina está en el ventilador,que mercachifles y marineros trajeron del Caribe y de Ecuador.Juntaron rumba y flamenco y le dieron nuevo saboral ritmo de los gitanos, de Somorrostro hasta Mataró.

El ventilador, el ventilador, máquina. El ventilador, el ventilador, camina.El ventilador, el ventilador, máquina. El ventilador, el ventilador, camina.

El ventilador, amigos, es un invento que ha hecho furor,porque junta en la guitarra la armonía y la percusión.Seguros de que no pare su ritmo demoledor,la rumba se afinca sola y va bien segura en el batidor.

Este truco tan ingenioso y de fácil ejecución,seguro que no conoce ni el mismísimo James Bond.Todas las grandes potencias, ¡ay!, pretenden averiguar,hasta el pacto de Varsovia, el Pentágono y la Otán.

El ventilador, el ventilador, máquina. El ventilador, el ventilador, camina.El ventilador, el ventilador, máquina. El ventilador, el ventilador, camina.

rEquETETxEc | 143u13 EL gruP dE rumBA cATALANA | AudIcIoNS


3-1És la festa (A. Carbonell “Sicus”)

1:11

“Sicus” (veu), J. Tarradellas (guitarres i cors), J. Calabuch (piano i seqüències), E. Gomáriz (cors)Barcelona (Barcelonès)

Som la rumba. Zanfonia K-10.0042

3-2El ventilador (Gato Pérez)

1:46Gato Pérez i grupBarcelona (Barcelonès)

PÉREZ, Gato. Romesco. PDI X-80.2668

3-3El ventilador (Gato Pérez). Guitarres soles

0:16 Realització d’estudi Requetetxec

3-4Tal para cual (S. Pubill, P. Pubill, J. Tarradellas)

1:22J. Tarradellas “Chipén” i grupBarcelona (Barcelonès)

ChIPÉN. Solo. Star Music SM-1904-CD

3-5 Lo garrotín vell 4:34Grup La VioletaLleida (Segrià)

VIOLETA, La. Rumbes velles i noves de Lleida. Rec Records RR 011 CD (editat)

3-6Entre dos aguas (P. de Lucía, J. Torregrosa)

1:17Paco de Lucía (guitarra) i grup

LUCÍA, Paco de. Entre dos aguas. Polygram 832 340-2

3-7Gitana hechicera (P. Pubill Calaf)

1:38 Peret i grupPERET. Gitana hechicera. PDI 803292

3-8Bolerai Mix (Johnny Tarradellas/L. González)

1:41J. Tarradellas “Chipén” i grupBarcelona (Barcelonès)

ChIPÉN. Solo. Star Music SM-1904-CD

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 144u13 EL gruP dE rumBA cATALANA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> ÁLVAREZ, Albert; David IGLÉSIAS; Joan Anton SÀNChEZ. Sabor de rumba: identitat social i cultural dels gitanos catalans. Lleida: Pagès, 1995.> ORDÓÑEZ, Marcos. Gato Pérez. Barcelona: Júcar, 1987.> TORT BARDOLET, Josep; Matías LÓPEZ LÓPEZ. Lo Garrotín de Lleida: Sintonia d’una ciutat de paios i gitanos. Lleida: Pagès, 2004.


> AI AI AI. Les millors cançons del mil·leni passat. Ventilador CDA059.> JUSTE “LO BEEThOVEN”, Carles A. La ciutat de les cols. Bossa Records BRCD 057-06.> MUSICIENS GITANS DE PERPIGNAN. De Sant Jaume son. Al Sur ALCD 105.> PATRIARCAS DE LA RUMBA. La que se ha liao. K Indústria Cultural CNCDS-01.> PERET. Grandes éxitos. BMG Ariola 260711 9D.> PÉREZ, Gato. Atalaya. EMI Odeón 7243 5 35250 2 6.> Rumba rumbeta: 13 rumbes en català. Blau Discmedi DM-28202.> RUMBERES DELS GARROTAN. País invisible: Rumbes i flamenc tradicional català. Bossa Records BRCD 054/06.> Ventilador, El: 25 rumba catalana hits. K Indústria Cultural RCCD001.

uNITATELS GRUPS DE MúSICA TRADICIO-

NAL I FOLK

14

rEquETETxEc | 146ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | INTroduccIÓu14

INTroduccIÓ

En aquesta unitat tractarem les formacions englobades sota aquestes dues denominacions, entre les quals no hi ha una frontera clara. L’expressió música folk va arribar als Països Catalans per influència del moviment folk americà. Aquesta paraula anglesa vol dir “poble”. Més recentment s’ha començat a fer servir l’expressió música tradicional, que insisteix en el desig de recuperar la tradició musical catalana.

En qualsevol cas, tots els grups compresos en una o altra denominació tenen una característica en comú: fan música basant-se en elements de la música de tradició oral (melodies, instruments, lletres, danses, te-màtica...). D’una o altra manera, els plantejaments d’aquest tipus de formacions es poden relacionar amb diversos moviments musicals apareguts a partir dels anys seixanta del segle XX: el folk americà, l’anomenada música celta (provinent de països d’arrels cèltiques com Irlanda, Escòcia, Bretanya...), el ball folk francès i occità, la ripproposta italiana...

La música que fan no és, en la gran majoria de casos, música tradicional en un sentit estricte, fins i tot quan els grups adopten aquesta etiqueta. Més aviat reinterpreten els materials tradicionals, ja fora del seu context original, per tal d’adaptar-los als gustos i interessos del públic actual. Els seus àmbits més típics d’actuació són el concert —amb els músics situats en un escenari separat del públic, i amb la música que interpreten com a únic centre d’atenció— i el ball —molt sovint segons els paràmetres del ball folk, amb danses col-lectives i balls de parella d’orígens ben diversos.

La instrumentació d’aquestes formacions no té una tipologia fixa, i reflecteix tant la diversitat instrumental dels Països Catalans com la varietat de plantejaments dels grups. habitualment, aquests estan formats per una combinació d’instruments tradicionals dels Països Catalans i instruments provinents d’altres àmbits musicals.

Per tal de mostrar aquesta varietat d’instrumentacions i tractaments musicals, aquesta unitat adopta un plantejament diferent al de les altres. El nucli de la unitat és un conjunt d’audicions interpretades per grups de música tradicional i folk de diversos indrets dels Països Catalans, cada un amb una formació diferent. En cada cas es treballa el lloc de procedència del grup, la seva instrumentació, l’origen de la música i la lletra de la cançó, i aspectes de llenguatge musical com el compàs i l’estructura.

Proposem aquesta unitat didàctica al cicle superior per tal que els alumnes hi reconeguin instruments que ja han treballat en unitats anteriors.

rEquETETxEc | 147ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | oBJEcTIuS I coNTINguTSu14

oBJEcTIuS

> Escoltar grups de música tradicional i folk.> Reconèixer alguns instruments que sonen en aquests grups i que ja s’han treballat en altres unitats.> Escoltar i discriminar auditivament el compàs i l’estructura de les audicions.> Relacionar alguns grups de música tradicional i folk amb l’indret dels Països Catalans d’on són.> Reconèixer els elements tradicionals i de nova creació que se senten a les audicions.

coNTINguTS

> Escolta de les audicions proposades amb actitud atenta.> Reconeixement dels instruments que sonen en els grups de música tradicional i folk escoltats.> Escolta i discriminació auditiva del compàs (binari-ternari) i l’estructura (estrofa-tornada) a les audicions escoltades.> Localització en el mapa dels grups que interpreten les audicions.> Observació de l’origen (tradicional o de nova creació) de les lletres i les músiques de les audicions.> Respecte envers les intervencions dels companys.> Participació a les activitats proposades.

rEquETETxEc | 148u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | FITxES 1 - 2

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició El gall negre (3-9) i els

nens l’escolten.2. El mestre pregunta si poden identificar l’agrupació

instrumental que han escoltat com alguna de les que han treballat a l’escola.

3. El mestre explica l’origen, les funcions i les caracte-rístiques dels grups de música tradicional i folk.

4. El mestre il·lustra l’explicació anterior posant l’audi-ció El dia que el vaixell vindrà (3-10) i els nens l’escolten.

5. El mestre posa l’audició Clavellet (3-11) i els alumnes l’escolten.

6. Els alumnes situen en el mapa mut de la fitxa la zona dels Països Catalans d’on és el grup que in-terpreta aquesta audició. Aquesta i altres informa-cions sobre la peça es troben a la llista d’audicions que hi ha a la fitxa.

rEquETETxEc | 149u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | FITxA 3

7. Els alumnes tornen a escoltar l’audició per tal de reconèixer quins instruments hi sonen i quin com-pàs té. Encara que els alumnes siguin de cicle superior, convé recordar-los que per reconèixer el compàs cal portar la pulsació, sense fer soroll, i de-tectar intuïtivament on són les pulsacions fortes. La informació obtinguda es posa en comú i després s’escriu a les activitats corresponents.

rEquETETxEc | 150u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | FITxA 4

8. Els alumnes escolten una altra volta l’audició per tal d’esbrinar si la seva estructura té estrofa i tornada o no. Aquesta informació també es pot posar en comú, i en acabar s’escriu a la graella corresponent.

9. Per acabar d’omplir la graella de lletra, música i estructura, els alumnes busquen la informació en la llista d’audicions.

10. Les activitats 5 a 9 es repeteixen amb les audicions següents:

- Els miquelets d’Espanya (3-12) - Los barandons (3-13) - Folies de Mont-roig (3-14) - Cavall d’Aràbia (3-15) - Te vòs maridar, Roseta? (3-16) - Cançó de les plegadores d’olives (3-17) Les dades corresponents a totes aquestes audici-

ons es troben a les fitxes de l’alumne i a continua-ció de la proposta d’activitats.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ11. Els alumnes escolten l’audició Jota de la vall de

Cabó (3-18) i en acabar contesten les pregun-tes. Per contestar les quatre preguntes que inte-gren l’avaluació d’aquest tema, l’audició s’haurà d’escoltar un mínim de tres vegades.

rEquETETxEc | 151u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | INFormAcIÓ

INFormAcIÓ SoBrE LES AudIcIoNS

INSTrumENTSA. Clavellet: percussions (bombo, darbukka, pandereta, castanyoles i cardussa), baix elèctric, guitarra, guitarró, mandolina, flauta travessera, flauta dolça i veu masculina.B. Els miquelets d’Espanya: veu masculina i acordió diatònic.c. Los barandons: veu masculina, petit cor, ximbomba, benas, serraggia i percussions.d. Folies de Mont-roig: veu masculina, petit cor, guitarró, guitarra, pandereta i triangle.E. Cavall d’Aràbia: veu masculina, zumbador, moxeno, moxeno d’harmònics, xirimia medieval, baix, guitarra, guitarra acústica, lauto i percussions (panderetes, doira, dum-dum i bendir).F. Te vòs maridar, Roseta?: veu masculina, veu femenina, petit cor, ximbomba, viola de roda i acordió.g. Cançó de les plegadores d’olives: veu masculina, guitarra, guitarró, baix elèctric, bateria, palmes i percussions.Avaluació: Jota de la vall de Cabó: veus masculines, taragot, tenora, guitarra, bateria i percussions.

comPàSA. Clavellet: ternariB. Els miquelets d’Espanya: ternaric. Los barandons: binarid. Folies de Mont-roig: ternariE. Cavall d’Aràbia: binariF. Te vòs maridar, Roseta?: binarig. Cançó de les plegadores d’olives: ternariAvaluació: Jota de la vall de Cabó: ternari

ESTrucTurALes audicions que tenen estrofa i tornada són Els miquelets d’Espanya, Los barandons, Folies de Mont-roig i Jota de la vall de Cabó.

rEquETETxEc | 152u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | AudIcIoNS


3-9 El gall negre 2:04 Clau de LlunaCLAU DE LLUNA. Obertura. Música Global 22296/03

3-10El dia que el vaixell vindrà (Bob Dylan; adap. J. Boix)

1:20 Falsterbo 3 Folk 5. Picap CD 91 0240-02

3-11Clavellet (popular/Nicolau Espinosa)

1:33 S’AlbaidaALBAIDA, S’. Mateixos temps. Blau CD-309

3-12Els miquelets d’Espanya

1:18Maties Mazarico, veu i acordió diatònic

Tradicionàrius ’94: 7è Cicle de Música Tradicional i Popular. Tram TRM-0036-CD2

3-13Los barandons (arr. Claudio Sanna)

1:22CàlicL’Alguer

CÀLIC. La cançó catalana a Sardenya, 1r. Discmedi DM709-02

3-14Folies (de Mont-roig, Matarranya)

1:34 Ángel Vergara y CiaÁNGEL VERGARA Y CIA. Falordias de chuglars. Ligallo de Fablans de l’Aragonés

3-15Cavall d’Aràbia (Miquel Gil/Eduard Navarro)

1:48 Miquel Gil i grupGIL, MIQUEL. Katà. Galileo GMC005

3-16Te vòs maridar, Roseta?

0:56CorbilhuèrsLes (Vall d’Aran)

CORBILhUÈRS.Aran cante Gasconha. Picap 910302

3-17Cançó de les plegadores d’olives

1:49Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES. Vinguen quan vulguen: lo directe. Discmedi DM-60202

3-18Jota de la vall de Cabó

1:26 El Pont d’ArcalísPONT D’ARCALÍS, El. De lluna vella: tonades i cançons dels Pirineus. Discmedi DM686-02

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 153u14 ELS gruPS dE mÚSIcA TrAdIcIoNAL I FoLK | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> ALAYO, Maria de l’Alba. “Quins instruments utilitzen els grups de música tradicional als Països Catalans?”. Caramella: Revista de música i cultura popular, V (juliol-desembre 2001).> Diversos articles sobre el cicle Tradicionàrius. Caramella: Revista de música i cultura popular, I (1999).> MARIMON, Francesc. “Els divendres a la Plaça del Rei”. Caramella: Revista de música i cultura popular, X (gener-juny 2004).


> AGRAM, L’. Cançons populars catalanes, 2. Terra Nostra CD 4.> AL TALL. Envit a vares. Picap 910488-03.> CARRAU, La. Dins la taifa. Propaganda pel Fet PGD057CD.> CRESCENDO. Per no perdre el nord. Terra Nostra, 2007.> DE CALAIX. Pantone 1505. Ariadna Records ACD-039.> MúSICA NOSTRA. Deu anys. Blau CD 062.> UC. Cançons d’Eivissa. Discmedi Blau DM-790-02> URBÀLIA RURANA. Sarau mediterrani. Tram/GMI Records TRM0113CD.> TRAGINADA. Cançons de Menorca. Discmedi-Blau DM-BL 1062.> XOT. Xot. Discmedi DM784-02.> VIOLINES, Les. A tota corda. Discmedi Blau DM-39402.

uNITATELS GRUPS DE JAZZ

I DE FLAMENC

15

rEquETETxEc | 156ELS gruPS dE JAZZ I dE FLAmENc | INTroduccIÓu15

INTroduccIÓ

En aquesta unitat es tracten els grups instrumentals propis de dos estils musicals: el jazz i el flamenc. Tots dos tenen els seus orígens en indrets allunyats dels Països Catalans, i van arribar aquí fa més de cent anys. Al llarg del temps, tots dos han arrelat a casa nostra fins al punt que tant l’un com l’altre són una part indes-triable de la vida musical catalana actual. Encara més: els Països Catalans han donat intèrprets de jazz i de flamenc reconeguts mundialment.

Les dues primeres fitxes de l’alumnat estan dedicades al jazz. La majoria de grups que interpreten aquest estil musical són anomenats combos. Aquest terme anglès d’ús internacional prové de la paraula combination, i s’aplica a qualsevol conjunt de jazz de petites dimensions. En un combo acostuma a haver-hi un o més instru-ments melòdics acompanyats d’una secció rítmica, que aporta el suport harmònic i rítmic de la peça.

Entre els instruments melòdics d’un combo és freqüent que hi hagi el saxòfon, una invenció del segle XIX que va trobar en el jazz un camp apropiat per desenvolupar-se. La secció rítmica acostuma a estar formada pel piano, el contrabaix i la bateria, instrument de percussió difós de la mà d’aquest estil musical. Cal tenir en compte que la secció rítmica de piano, contrabaix i bateria pot formar ella sola un tipus de combo anomenat trio de jazz, sense necessitat de cap instrument melòdic addicional.

A més dels combos, en el camp del jazz existeix una formació de grans dimensions: la big band, formada per tres seccions d’instruments de vent (saxòfons, trompetes i trombons) més una secció rítmica (el trio de jazz, al qual alguns cops s’afegeix una guitarra).

El jazz és un estil on la improvisació hi té un paper fonamental. Quan els músics de jazz interpreten una peça, normalment comencen tocant el que anomenen tema, és a dir, la composició musical en si. A conti-nuació es passa a la part de solos, en què la secció rítmica interpreta la base harmònica i rítmica del tema per tal que els instruments solistes, un per un, improvisin noves melodies a sobre. La peça acaba amb una altra interpretació del tema, més una coda si escau.

Les dues últimes fitxes de l’alumnat estan dedicades al flamenc. Aquest art té tres vessants íntimament uni-des entre si: el cante, el toque (on la guitarra és l’instrument fonamental) i el baile (que també té una vessant sonora: el taconeo o zapateado).

Els grups de flamenc no tenen una formació fixa. El seu nucli acostuma a estar integrat per la guitarra fla-menca —instrument característic d’aquest estil musical— i la veu, molt sovint acompanyats de palmes. A aquesta formació bàsica poden afegir-s’hi molts altres instruments, entre els quals destaquen el caixó, el baix elèctric, la flauta travessera, el piano...

Cal saber que les peces del flamenc s’organitzen segons un sistema de palos (gèneres), com són les soleares, bulerías, seguiriyas, alegrías, fandangos, etc. Cada un d’aquests palos s’ajusta a unes característiques musicals que li són pròpies (pel que fa a compàs, estructura, harmonia, lletres, ball...). El flamenc es transmet sobretot per tradició oral, sigui en el marc de la família o en el de les penyes flamenques, però no és aquesta l’única manera com s’aprèn. La discografia també ha estat un mitjà de transmissió important, i més recentment, moltes escoles de música i conservatoris han començat a oferir ensenyaments de flamenc.

rEquETETxEc | 157u15 ELS gruPS dE JAZZ I dE FLAmENc | oBJEcTIuS I coNTINguTS

oBJEcTIuS

> Escoltar grups de jazz i de flamenc.> Reconèixer alguns instruments que sonen en aquests grups.> Valorar el jazz i el flamenc com a músiques arribades d’altres indrets i que estan arrelades als Països Catalans.> Improvisar cèl·lules ritmicomelòdiques de quatre i vuit pulsacions.

coNTINguTS

> Escolta de les audicions proposades amb actitud atenta.> Reconeixement dels instruments que sonen en els grups de jazz (big band, trio, combos) i de flamenc, en els seus contextos més habituals.> Escolta i improvisació de cèl·lules ritmicomelòdiques.> Respecte envers les intervencions dels companys.> Participació en les activitats proposades.

rEquETETxEc | 158u15 ELS gruPS dE JAZZ I dE FLAmENc | FITxA 1

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre diu als alumnes que posarà una audició, i

que una vegada l’hagin escoltada els dirà de quina peça es tracta. El mestre posa l’audició Cargol, treu banya (3-19).

2. El mestre demana si algú pot dir el títol de l’audició, quins instruments la tocaven i quin tipus o estil de música era. El mestre condueix les respostes dels alumnes per tal que s’arribi a les correctes (res-pectivament: Cargol, treu banya; piano, contrabaix i bateria; jazz).

3. El mestre explica com va arribar i arrelar el jazz als Països Catalans a partir del text i el mapa de la fitxa.

4. El mestre completa l’explicació anterior posant l’audi-ció Riffin’ and jivin’ (3-20) i els alumnes l’escolten.


5. El mestre improvisa seqüències ritmicomelòdiques de vuit pulsacions, i els alumnes les imiten. Convé improvisar amb elements rítmics i melòdics que els nens hagin treballat a classe.

6. El mestre proposa als alumnes fer una cadena im-provisada on cadascú s’inventi el ritme que picarà. El mestre pot donar consignes per tal d’ajudar els alumnes en la improvisació.

7. El mestre proposa als alumnes que facin una altra cadena improvisada, ara amb cèl·lules ritmicome-lòdiques de quatre o vuit pulsacions.

8. El mestre explica què és la improvisació i quin pa-per té en el jazz. Per il·lustrar la seva explicació, fa servir el text de la fitxa i la peça Cargol, treu banya

(3-19), on els alumnes poden reconèixer el tema (la cançó popular Cargol, treu banya) i les improvi-sacions.

9. El mestre posa l’audició I’ve got you under my skin (3-21). Mentre sona, va escrivint a la pissarra

el nom dels instruments que se senten per ordre d’aparició. Els instruments que hi intervenen són: bateria, veu, contrabaix, piano, saxòfon tenor, trom-bó de vares (o de colissa), saxòfon alt i trompeta.

10. Els alumnes tornen a escoltar l’audició i mentre sona, numeren els instruments del dibuix per ordre d’entrada.

11. El mestre explica les formacions més habituals del jazz (combos i big band).

12. Els alumnes escolten l’audició C.T.A. (3-22) in-terpretada per una big band.


13. El mestre diu als alumnes que posarà una audició i que una vegada l’hagin escoltada els dirà de quina peça es tracta. El mestre posa l’audició Perigalla (3-23).

14. El mestre demana si algú ha reconegut els instru-ments que hi tocaven i quin tipus o estil de música era. El mestre condueix les respostes dels alumnes per tal que s’arribi a les correctes (guitarra i pal-mes; flamenc).

15. A partir del text i el mapa de la fitxa, el mestre ex-plica com va arribar el flamenc als Països Catalans i com hi va arrelar.


16. A partir del text de la fitxa, el mestre explica les tres manifestacions artístiques del flamenc: el cante, el baile i el toque.

17. El mestre posa l’audició En silencio (3-24) i els alumnes escriuen al costat dels dibuixos les parau-les cante, toque o baile segons el que hagin sentit i reconegut en l’audició.

18. El mestre posa l’audició Fiesta de Jerez (3-25). Els alumnes escolten, i en acabar fan la mateixa ac-tivitat de reconeixement. A fi que els nens s’adonin que en el ball flamenc els peus són un instrument de percussió que fa una important funció rítmica, us suggerim que piquin amb els peus ritmes treba-llats a la classe.

19. Els alumnes repeteixen l’activitat anterior amb l’au-dició Perigalla (3-23).

AcTIVITATS d’AVALuAcIÓ20. Els alumnes escolten l’audició Down by the river-

side (3-26) i contesten la primera pregunta.21. Els alumnes tornen a escoltar l’audició. Mentre

sona, assenyalen els instruments del dibuix que van reconeixent i n’escriuen el nom. A criteri del mestre, es pot tornar a posar l’audició.

22. Els alumnes escolten l’audició Conquero (3-27) i fan la mateixa activitat. A criteri del mestre, es pot tornar a posar l’audició.

23. Els alumnes contesten les dues últimes preguntes.

rEquETETxEc | 162u15 ELS gruPS dE JAZZ I dE FLAmENc | AudIcIoNS


3-19 Cargol, treu banya 2:04Lluís Vidal, piano; Mario Rossy, contrabaix; Jordi Rossy, bateria

LLUÍS VIDAL TRIO. Cançons populars. Columna Música 1CM 0017

3-20Riffin’ and jivin’ (Don Byas)

1:20Don Byas, saxòfon; Lluís Rovira i la seva orquestra

Històries del Jazz a Catalunya, vol. 1. Discmedi Blau DM 396-02

3-21I’ve got you under my skin (Cole Porter)

1:33Carme Cuesta, veu; Barcelona hot Seven

BARCELONA hOT SEVEN i Carme CUESTA. Barcelona Hot Seven amb Carme Cuesta. Taller de Músics, La Col·lecció del Taller, 1

3-22C.T.A. (Jimmy heath)

1:18

Tete Montoliu, piano; Orquestra Taller de Músics de Barcelona(dir. Zé Eduardo)

ORQUESTRA TALLER DE MúSICS DE BARCELONA i Tete MONTOLIU. Orquestra Taller de Músics de Barcelona amb Tete Montoliu. Columna Música 1CM 0014

3-23 Perigalla (Chicuelo) 1:22Chicuelo, guitarra;Manuel Gómez, Isaac i Juani, palmes

ChICUELO. Cómplices. harmonia Mundi hME 987024

3-24En silencio (Miguel Poveda)

1:34Miguel Poveda, veu; Juan habichuela, guitarra

POVEDA, Miguel. Zaguán. harmonia Mundi hME 987027

3-25 Fiesta de Jerez 1:48 Carmen Amaya i grupAMAYA, Carmen. Carmen Amaya. Le Chant du Monde LDX 274 880

3-26Down by the riverside (arr. Pep Gol)

0:56 La Vella DixielandVELLA DIXIELAND, La. Swing On. Discmedi Blau DM 894-02

3-27Conquero (adapt. Mayte Martín)

1:49

Mayte Martín, veu; Juan Carlos Romero, guitarra i percussions; Antonio Coronel, percussions

MARTÍN, Mayte. Querencia. Virgin 8500412

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 163u15 ELS gruPS dE JAZZ I dE FLAmENc | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> BAUDOUIN, Philippe. Jazz: mode d’emploi. París: Outre Mesure, 1992.> COKER, Jerry. Improvisando en jazz. Buenos Aires: Leru, 1974.> GAMBOA, José Manuel. Cante por cante: Discolibro didáctico de flamenco. Madrid: Flamenco en el Foro; New Atlantis, 2002.> GARCIA MARTÍNEZ, José María. Del fox-trot al jazz flamenco. El jazz en España: 1919-1996. Madrid: Alianza, 1996.> GIOIA, Ted. Historia del jazz. Madrid: Turner, 2002.> LÓPEZ RUIZ, Luis. Guía del flamenco. Tres Cantos: Akal, 2007.> PAPO, Alfredo. El jazz a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1985.> PARRA EXPÓSITO. José María. El compás flamenco de todos los estilos. Barcelona: Apóstrofe, 1999.> TREPAT, Cristòfol-A. Jazz: una música clàssica del segle XX. Barcelona: Laertes, 1994.


> BENAVENT, Carles. Aigua. Nuevos Medios NM 15807 CD.> BONELL, Jordi. Agua madre. World Village 498005.> CAÑIZARES, Juan Manuel. Noches de imán y luna. Nuevos Medios NM 15 728 CD.> CARME CANELA & LLUÍS VIDAL TRIO. Els nostres estàndards. Contrabaix KAR 7795.> DAVID MENGUAL MOSAIC. Nonet. Satchmo SJR CD 00014J.> DUQUENDE. Samaruco. Universal Music-Polydor 07314 543908 2 8> FUMERO, horacio. Contrabajeando. New Mood Jazz FAM 22028.> LAURA SIMÓ SEXTET. The best is yet to come: Live at Jamboree. Picap CD 90 2018-03.> LLIBERT FORTUNY ELECTRIC BIG BAND. XXL. Nuevos Medios NM 15 887 CD.> MANEL CAMP & MATThEW SIMON ACúSTIC JAZZ QUINTET. Rosebud. FSNT-011 CD.> TÉBAR, Ximo. Homepage. Warner Music WEA WE 833.> XAVIER GUITÓ QUINTET. La Patum en jazz. Autoedició.

uNITATLA GRALLA I LA DOLçAINA

16

rEquETETxEc | 166LA grALLA I LA doLÇAINA | INTroduccIÓu16

INTroduccIÓ

Els instruments als quals està dedicada aquesta unitat, la gralla i la dolçaina, tenen en comú el fet de ser tots dos instruments de vent (aeròfons) que produeixen el so mitjançant una inxa (o llengüeta) de doble canya. Per mitjà d’un canonet metàl·lic anomenat tudell, aquesta inxa s’uneix al cos de l’instrument —un tub sonor de fusta, de forma troncocònica. A part d’aquestes característiques comunes, la gralla i la dolçaina es diferencien en la seva morfologia —forma, dimensions, afinació...—, la seva sonoritat i el territori on es toquen.

De manera general, es pot dir que les àrees geogràfiques actuals de la gralla i la dolçaina coincideixen aproximadament amb el Principat i el País Valencià, respectivament, amb matisacions: la dolçaina es toca també a les comarques del sud del Principat (el Baix Ebre i el Montsià, en concret). Per altra banda, cal recordar que la difusió actual de la gralla per quasi totes les comarques del Principat és un fenomen modern que ha anat associat a la revifalla de les festes tradicionals des de la fi de la dictadura. Abans d’això, la zona on la gralla estava més arrelada a la vida quotidiana corresponia aproximadament al Penedès i al Camp de Tarragona.

De gralla, n’hi ha dos tipus principals: l’anomenada seca o curta, que no té claus, i la llarga, dolça o de claus, que és més llarga i disposa d’un cert nombre de claus que li permeten produir notes més greus i faciliten les notes alterades. L’aparició de la gralla llarga va ser deguda al desig d’interpretar un nou repertori: els balls de parella introduïts durant el segle XIX, que constituïen el gruix de l’anomenat ball de gralles.

El grup instrumental característic on tradicionalment intervé la gralla és la colla de grallers, formada per dues o més gralles i un timbal. Aquesta formació és l’acompanyament musical tradicional de moltes manifestacions de cultura popular. La més important (i segurament la responsable de la pervivència de l’instrument abans del ressorgiment modern) són els castells, on les gralles interpreten un seguit de músiques (tocs) estretament lligades a cada moment de l’acte: el toc de matinades, que anuncia l’inici de la festa; l’entrada a la plaça, que assenyala l’arribada dels castellers a la plaça on actuaran; el toc de castells, que acompanya la seva construc-ció; i finalment el toc de vermut, que indica la fi de l’actuació. Entre totes aquestes peces, el toc de castells és la que està vinculada més estretament a la seva funcionalitat: s’inicia amb un toc d’atenció de tres notes, i segueix amb una melodia (amb interludis de timbal sol) que es va repetint tants cops com és necessari fins que el castell està quasi completament carregat. En aquest moment de màxima tensió, les gralles executen el toc d’aleta, on destaquen una nota trinada i després una nota aguda que coincideix amb el moment en què l’enxaneta fa l’aleta (és a dir, aixeca el braç) per coronar el castell. El toc de sortida assenyala l’inici de la descàrrega, que s’acompanya amb la mateixa melodia que el carregament, també amb un nombre obert de repeticions. El final que clou la peça indica el moment en què el castell ja està totalment desmuntat. Aquesta estructura tan ben definida es deu al fet que el toc de castells té la funció d’indicar als castellers que formen el castell —i per tant, no poden veure’l— en quin moment es troba la construcció, i animar-los a mantenir l’esforç. Si el castell fa llenya (és a dir, cau), les gralles paren de tocar immediatament.

A part dels castells, les gralles es troben en moltes altres manifestacions tradicionals, sigui acompanyant entremesos com els gegants, els capgrossos i el bestiari (dracs, àligues, mulasses...), o bé interpretant la música de balls de bastons, cercaviles, etc. Però el repertori de les gralles no es limita al context tradicional.

rEquETETxEc | 167u16 LA grALLA I LA doLÇAINA | INTroduccIÓ - oBJEcTIuS I coNTINguTS

Ja des del segle XIX, com hem dit més amunt, les colles de grallers interpretaven balls de gralles, sessions dedicades als balls de parella d’origen més o menys llunyà (valsos, polques, xotis, masurques, americanes, pasdobles...). En aquestes peces els compositors aprofitaven al màxim els recursos de la gralla com a instru-ment —demanant-li alguns cops un grau de virtuosisme que encara avui sembla admirable— i de la colla de grallers com a formació —amb escriptura polifònica a tres veus, de vegades força complexa.

Els contextos i situacions en què actua la dolçaina són molt similars als de la gralla. Les dolçaines també s’acostumen a agrupar en una colla de dolçainers, en què igualment són acompanyades del so del timbal —anomenat tabalet o tabal—. L’analogia continua en l’acompanyament de les torres humanes, també exis-tents al País Valencià (i que van ser l’origen dels castells del Principat, recordem-ho). N’és un bon exemple la Muixeranga d’Algemesí, conjunt de construccions humanes que es representa en aquesta població de la Ribera Alta per la festivitat patronal de la Mare de Déu de la Salut (8 de setembre), i que s’acompanya amb el so de les dolçaines i el tabalet. A part de la funció d’acompanyament que li és pròpia, aquesta melodia lenta i cerimoniosa és considerada per molts l’himne no oficial del País Valencià.

oBJEcTIuS

> Escoltar i reconèixer el so de la gralla i de la dolçaina.> Conèixer les parts d’una gralla i a quina família instrumental pertany.> Respondre corporalment a estímuls sonors concrets.> Distingir la forma del toc de castells.> Diferenciar començaments anacrúsics i tètics.> Reconèixer compassos binaris, ternaris i quaternaris.

coNTINguTS

> Escolta del so de la gralla i de la dolçaina en els contextos on actuen.> Reconeixement auditiu i visual d’aquests instruments i coneixement del seu nom, de les parts que els integren i la família a la qual pertanyen.> Escolta i reconeixement de la colla de grallers.> Actitud atenta en l’audició.> Distinció de la forma del toc de castells.> Discriminació auditiva de les diferents veus en les peces escoltades.> Resposta corporal a estímuls sonors concrets.> Diferenciació dels començaments anacrúsics i tètics.> Reconeixement auditiu de compassos binaris, ternaris i quaternaris.> Relació entre els diferents compassos i les peces per ballar.> Participació en les activitats de moviment.> Respecte envers les intervencions dels companys.

rEquETETxEc | 168LA grALLA I LA doLÇAINA | FITxES 1 - 2u16

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre posa l’audició Fragment per a gralla sola

(3-28) i els nens l’escolten.2. El mestre explica les característiques i parts de la

gralla tot ajudant-se d’una làmina o d’un instrument real. Després explica que una de les funcions de les gralles és acompanyar tots els moments d’una ac-tuació castellera. Seria interessant que l’explicació del mestre donés peu a la intervenció dels nens, si és que tenen alguna experiència relacionada amb la gralla.

3. El mestre posa l’audició Toc de castells (3-29) i els nens escolten.

4. El mestre fa notar que les gralles toquen més d’una veu alhora, i que estan acompanyades per un tim-bal. Seria bo que el mestre anés conduint l’explica-ció cap a fer notar que hi ha dues veus, i que una és més greu i l’altra més aguda. Al llarg de tota la peça, les dues veus evolucionen paral·lelament, però en alguns moments la veu aguda manté una nota llarga i la veu greu li fa un contracant. Seria bo cantar una cançó a dues veus amb els nens per tal de viure aquesta sensació, si encara no s’ha fet mai.

5. El mestre torna a posar l’audició Toc de castells, i mentre els nens l’escolten, ell va escrivint a la pis-sarra els noms de les parts del toc a mesura que es van sentint. Aquestes parts són: Toc d’atenció / Melodia (per aixecar el castell) / Aleta (trinat i cal-deró) / Sortida (inici de la descàrrega) / Melodia (per descarregar el castell) / Final.

6. El mestre torna a posar l’audició. Mentre sona, els nens segueixen amb el dit el musicograma.

rEquETETxEc | 169LA grALLA I LA doLÇAINA | FITxA 3u16

7. Els nens, distribuïts per la classe, caminen seguint la pulsació del Toc d’entrada a la plaça (3-30) només quan sonin les gralles (i aturant-se, per tant, quan soni el timbal sol).

8. El mestre canta amb síl·laba neutra els primers nou compassos tot picant la pulsació (veure partitura).En acabar, els nens l’imiten.

9. El mestre pregunta si el començament de la frase coincideix amb la primera pulsació o no. Si els nens no poden contestar la pregunta, cal que es torni a repetir l’activitat anterior, però marcant quatre pulsa-cions abans de començar. D’aquesta manera es veu ben clar que quan es comença a cantar no coinci-deixen el cant i el picament de mans.

10. El mestre recorda o explica el significat dels termes anacrúsic i tètic.

11. El mestre torna a posar l’audició Toc d’entrada a la plaça. Els nens, tot portant la pulsació amb les mans, han d’esbrinar com és el començament de la secció D (0:27), quan entren les gralles després de la secció C (0:24), que és de percussió sola. Si algun nen no veu que és anacrúsic, caldrà aïllar el fragment i treballar-lo tal com s’ha fet amb el princi-pi de la peça (vegeu activitats 8 i 9).

12. Els nens, distribuïts per la classe de dos en dos, piquen la pulsació a les mans del company men-tre sonen les gralles. En acabar han de dir si els començaments de totes les frases són anacrúsics. Aquesta activitat és per fer notar que encara que la peça sigui anacrúsica, hi ha frases interiors com la B (0:09) i la F (0:45) que són tètiques.

13. A la fitxa, els nens segueixen amb el dit l’estructura del Toc d’entrada a la plaça mentre sona la música. El mestre observa si tots els nens segueixen correc-tament amb el dit l’estructura que tenen escrita. Si hi ha dificultat, ell pot ajudar seguint-la a la pissarra.

14. Els nens, a sota de cada frase, escriuen si el co-mençament és tètic o anacrúsic.

15. El mestre els explica que qui dóna el caràcter tètic o anacrúsic d’una peça sempre és el començament.

8. Toc d’entrada a la plaça (fragment)


16. El mestre pica el ritme que toca el timbal, i que està escrit a l’apartat d) de la fitxa. Els nens l’imiten.

17. El mestre pica de nou el ritme anterior. Els nens, un per un, l’imiten. Cal que el mestre porti la pulsació, i quan vegi que el ritme es perd, el torni a engegar allà on no ha sortit bé per tal de continuar la cade-na correctament.

18. Es divideix la classe en dos grups: un pica la pulsa-ció i l’altre el ritme que s’està treballant. Cal que el grup que pica la pulsació piqui quatre pulsacions tot sol per tal de donar l’entrada. Aquesta activitat cal repetir-la canviant la feina dels grups. Cal que tots els nens experimentin la sensació de picar la pulsació i sentir un ritme, i al revés.

19. El mestre pregunta com és el començament d’aquest ritme: anacrúsic o tètic.

20. Els nens, agrupats per parelles, han d’esbrinar quantes pulsacions té aquest ritme. Per aconseguir saber-ho, un ha de picar el ritme i l’altre la pulsació.

21. A la fitxa, cada alumne escriu les pulsacions a sota del ritme. Cal tenir cura que la pulsació estigui exac-tament a sota de la nota amb què coincideix.

22. El mestre explica altres funcions que tenen les gra-lles a més d’acompanyar els castells. Els nens es-colten i intervenen explicant experiències si és que en tenen.

23. Els nens de la classe es divideixen en tres grups. Cada grup se situa en un angle de la classe i es decideix un ordre d’actuació dels grups, que serà rotatiu. El mestre posa els fragments de Solidari-tat (3-31), Los huérfanos (3-32) i Carmencita

(3-33), un darrere l’altre i sense interrupcions. Cada grup, segons l’ordre establert, camina seguint la pulsació de la peça assignada. En el moment que cadascú noti el temps fort (és a dir, el primer de cada compàs) el marcarà amb un picament de mans. En acabar, cada grup diu si la seva peça és binària, ternària o quaternària, i s’escriu el resultat a la pissarra. L’exercici es repeteix dues vegades més, canviant l’ordre d’actuació dels grups per tal que tots els nens puguin experimentar senso-rialment els diferents compassos. En acabar cada

vegada l’exercici, s’escriu el resultat a la pissarra. Aquesta activitat no pretén explicar per què cada compàs és binari, ternari o quaternari, sinó experi-mentar i recordar la sensació de cadascun d’ells.

24. El mestre fa notar que la distribució rítmica dels temps forts és una de les característiques que con-figuren el caràcter de la peça, i que en el moment de ballar-la o expressar-la corporalment ha donat com a resultat balls tan diversos com la masurca, el tango, la polca, el vals, el xotis...

25. Els alumnes escolten els tres ballables anteriors. Cadascú fa l’exercici tot portant la pulsació amb un dit sobre la taula. Quan se senti la pulsació forta, cal marcar-la amb la mà. En acabar es relacionen a la fitxa les audicions amb els diferents compassos.


26. El mestre explica l’existència als Països Catalans d’un altre instrument amb característiques i so semblants als de la gralla: la dolçaina.

27. El mestre presenta la dolçaina, també a partir d’una làmina o amb l’instrument real si pot ser. Els nens escolten l’explicació i l’audició La Muixeranga d’Algemesí (3-34). Convé explicar als alumnes les diferències i analogies amb la gralla, i les àrees geogràfiques on es toca cada instrument.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ28. Els nens escolten l’audició Ball de cercolets

(3-35). En acabar completen el text i escriuen el nom de l’instrument (gralla seca) i de la part asse-nyalada (inxa).

rEquETETxEc | 172LA grALLA I LA doLÇAINA | AudIcIoNSu16


3-28Fragment per a gralla sola: Ball de bastons de Reus

2:04Daniel Carbonell, grallaReus (Baix Camp)

Festa Major de Reus. Àudio-Visuals de Sarrià 5.1628

3-29 Toc de castells 1:20

Rubèn Jordà, David Gàzquez, Daniel Carbonell (gralles); Albert Carbonell (timbal)Reus (Baix Camp)


3-30Toc d’entrada a la plaça

1:33Grallers Els GínjolsTarragona (Tarragonès)


3-31Solidaritat, masurca (Francesc de Paula Bové)

1:18

Els Vernets(3 gralles i timbal)Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Música per a gralla d’autors vuitcentistes. Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana

3-32Los huérfanos, xotis (Feliu Monné)

1:22

Els Vernets (3 gralles i timbal)Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


3-33

Carmencita, polca (Ramon Roig i Perles “Arengadetes”)

1:34

Els Vernets (3 gralles i timbal)Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)


3-34La Muixeranga d’Algemesí

1:48Xavier Richart, dolçaina; Vicent Borràs, tabaletAlgemesí (Ribera Alta)

Algemesí: Danses de la processó. Generalitat Valenciana.Fonoteca de Materials, VIII

3-35 Ball de cercolets 0:56

Daniel Carbonell, Rubèn Jordà (gralles); Albert Carbonell (timbal)Reus (Baix Camp)


AudIcIoNS

rEquETETxEc | 173u16 LA grALLA I LA doLÇAINA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> ALBÀ, Josep; Xavier ORRIOLS (dir. i coord.). Gralles i grallers. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1989.> AhUIR, Xavier. Mètode de dolçaina. València: Piles, 1989.> MARTÍ I CAMPS “PINYU”, Josep. El timbal de gralla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005.> Nosaltres, els grallers. Sitges: Escola de Grallers, 1996.> PUIG, Lluís; Josep ALBÀ (coord.). La gralla: l’instrument musical i el seu aprenentatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997.> ROIG, Francesca; Jaume ARNELLA. Mètode de gralla. Vilanova i la Geltrú: Palmerar, 1982 (reed. Barcelona: Dinsic, 1992).


> CIVERNETS. Civernets. Temps Record TR1092-GE07.> Concert de grallers de Santa Llúcia. Tecnosaga WhCM-341.> ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES. Gralles i castells. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1558.> GRALLERS DE L’ACORD. Fruit del temps. Tram-GMI TRM 0148CD.> GRALLERS SO NAT DE TARRAGONA. Moixigangues, valencians i castells. Temps Record TR1049-GE04.> INESTABLE, La. Dolçaines en festa. Tecnosaga WhCM-334.> Morella: Tocs tradicionals de dolçaina. Generalitat Valenciana. Fonoteca de Materials, VII.> OLIVÉ, Roser. Roser Olivé interpreta Conrad Setó: La gralla al s. XXI. Temps Record TR1096-GE07.> Terços amunt! Discmedi-Blau DM 807 02.

uNITATINSTRUMENTS D’ARREU

DEL MÓN A CASA NOSTRA

17

rEquETETxEc | 176INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | INTroduccIÓu17

INTroduccIÓ

En alguns moments de la seva història, els Països Catalans han estat el punt d’arribada de moviments mi-gratoris. Aquests corrents de persones en cerca d’unes condicions de vida més favorables provenien de diversos indrets. Podem destacar els importants contingents humans arribats d’Occitània durant els segles XVI i XVII, i de l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX.

Durant les últimes dècades del segle XX i els primers anys del segle XXI, els Països Catalans han continuat acollint nous grups d’immigrants, ara provinents majoritàriament del nord d’Àfrica, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica llatina, la Xina, l’Índia, el Pakistan i l’est d’Europa, però també de molts altres llocs.

Entre aquestes persones hi ha músics que porten amb ells la música i els instruments de la seva cultura d’origen. Un cop arribats aquí, alguns creen formacions amb les quals interpreten la seva música. No es tracta d’un fenomen nou: es pot suposar que els immigrants occitans de l’Edat Moderna ja devien dur-nos aquelles cançons que ara compartim amb l’altra banda dels Pirineus. Més tard, als segles XIX i XX, els qui tornaven de Cuba van portar les havaneres, i els immigrants andalusos, el flamenc. D’una manera o altra, totes aquestes músiques vingudes de fora ja fa temps han acabat arrelant a casa nostra. De vegades han estat mirades amb recel, com és el cas del flamenc, però en altres ocasions han arribat fins i tot a ser un símbol de catalanitat (com va passar amb les havaneres durant els anys setanta del segle XX).

El plantejament d’aquesta unitat és diferent de totes les altres del Requetetxec. El nucli de la unitat són sis audicions interpretades per sis grups musicals provinents d’altres cultures i instal·lats als Països Catalans. La tria d’audicions ha hagut de basar-se necessàriament en els enregistraments que hi ha al mercat en el mo-ment de fer aquest treball, que són bastant escassos. Tot i així, hem aconseguit reunir peces interpretades per músics vinguts d’Equador, el Marroc, l’Índia, Bulgària, el Senegal i Brasil, una mostra prou representativa d’algunes cultures presents a casa nostra.

A cada una d’aquestes audicions li correspon un dibuix on es pot veure el conjunt que la interpreta. A partir de les il·lustracions és fàcil donar a conèixer els instruments que intervenen a cada formació.

No sabem encara quina petjada deixaran als Països Catalans les músiques arribades en aquests últims anys, ni si aquestes músiques i les que ja hi ha aquí s’influiran mútuament. De moment hi ha indicis que aquesta influència, gran o petita, existirà algun dia: en quatre dels grups que escoltareu a la unitat hi intervenen també músics catalans, i alguns dels músics nouvinguts que escoltareu a les audicions ja estan col·laborant activament amb formacions catalanes de diversos estils.

A més de presentar a l’alumnat de cicle superior alguns instruments d’altres cultures, aquesta unitat pot donar-li peu a conèixer millor la diversitat de la societat catalana actual.

rEquETETxEc | 177u17 INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | oBJEcTIuS I coNTINguTS

oBJEcTIuS

> Escoltar grups instrumentals propis d’altres cultures.> Reconèixer els instruments que sonen en aquests grups.> Reconèixer sonoritats característiques —estils i combinacions instrumentals— de la música d’altres cultures.> Respectar i valorar les músiques d’altres cultures, tant en el seu context d’origen com dins de la nostra societat.

coNTINguTS

> Escolta, amb actitud atenta, d’audicions d’agrupacions instrumentals d’altres cultures.> Interès i respecte per músiques d’orígens diversos i per les cultures d’on provenen.> Escolta i reconeixement dels instruments que integren aquestes agrupacions instrumentals.> Reconeixement d’instruments treballats en altres unitats didàctiques.> Localització en el mapamundi dels països d’origen de les músiques escoltades.> Participació en les activitats proposades.

rEquETETxEc | 178INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | FITxA 1u17

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre i els alumnes llegeixen el text de la fitxa i

el comenten.2. El mestre posa l’audició Antonio Mocho (3-36) i

els alumnes l’escolten.3. El mestre explica que aquesta audició no és tradi-

cional catalana, sinó originària d’un altre indret del món.

4. El mestre demana si hi ha algun alumne que hagi sentit mai una música semblant a aquesta, on l’ha sentida i d’on li sembla que prové.

5. El mestre busca i assenyala al mapamundi que té penjat a la pissarra el país d’origen d’aquesta música, que és Equador. Els alumnes assenyalen aquest país en el mapamundi mut que tenen a la fitxa. Si es vol, cada alumne pot buscar en un atles on és Equador.

6. El mestre torna a posar l’audició. Mentre sona la música, escriu a la pissarra els noms dels instru-ments que sonen, amb la mateixa distribució que hi ha al dibuix que acompanya l’audició. Els alum-nes escolten i observen.

7. Els alumnes relacionen el nom de cada instrument de la llista amb el seu dibuix, escrivint al costat de cada un el número que li correspon.

8. Els alumnes classifiquen els instruments de l’audi-ció per famílies (vent, percussió, corda, elèctrics).Aquesta classificació es pot fer per mitjà d’un qua-dre de doble entrada com el que us suggerim des-prés de la proposta d’activitats.

rEquETETxEc | 179INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | FITxES 2 - 3u17

9. Es repeteix la seqüència d’activitats 2-8 amb l’audi-ció Ghauria (3-37).

10. Es repeteix la seqüència d’activitats 2-8 amb l’audi-ció Raag Hansdhwani (3-38).

11. Es repeteix la seqüència d’activitats 2-8 amb l’audi-ció Peça búlgara (3-39).

12. Es repeteix la seqüència d’activitats 2-8 amb l’audi-ció Baxu Maamyi (3-40).

rEquETETxEc | 180INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | FITxA 4u17

13. Es repeteix la seqüència d’activitats 2-8 amb l’audi-ció Proezas de Solon (3-41).

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ14. Els alumnes escolten l’audició Drut Gat in Teental

(3-42) i contesten les preguntes. La peça es pot escoltar més d’una vegada. L’audició correspon a música de l’Índia, i els instruments que hi sonen són la tabla i el bansuri (a més del sitar i la tambura).

rEquETETxEc | 181INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | quAdrE d’INSTrumENTS EScoLTATSu17

Audició Instrument Vent Percussió corda Elèctrics

Antonio Mocho

Guitarra

Bombo

Quena

Bandolín

Veu

Ghauria

Veu

Bateria

Darbukka

Violí

Baix elèctric

Guitarra acústica

Acordió cromàtic

Raag hansdhwani

Bansuri

Tabla

Tambura

Swar-mandal

Peça búlgara

Acordió cromàtic

Contrabaix

Guitarra acústica

Clarinet

Violí

Pandereta

Veu

Baxu Maamyi

Kora

Baix elèctric

Violí

Bateria

Guitarra elèctrica

Djembé

Veu

Proezas de Solon

Flauta travessera

Guitarra de set cordes

Cavaquinho

Pandeiro

quAdrE d’INSTrumENTS EScoLTATS

rEquETETxEc | 182INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | SoLucIÓu17

Audició Instrument Vent Percussió corda Elèctrics

Antonio Mocho

Guitarra X

Bombo X

Quena X

Bandolín X

Veu X

Ghauria

Veu X

Bateria X

Darbukka X

Violí X

Baix elèctric X

Guitarra acústica X

Acordió cromàtic X

Raag hansdhwani

Bansuri X

Tabla X

Tambura X

Swar-mandal X

Peça búlgara

Acordió cromàtic X

Contrabaix X

Guitarra acústica X

Clarinet X

Violí X

Pandereta X

Veu X

Baxu Maamyi

Kora X

Baix elèctric X

Violí X

Bateria X

Guitarra elèctrica X

Djembé X

Veu X

Proezas de Solon

Flauta travessera X

Guitarra de set cordes X

Cavaquinho X

Pandeiro X

SoLucIÓ

rEquETETxEc | 183INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | AudIcIoNSu17


3-36Antonio Mocho (G. Maigua)

1:29 CharijayacChARIJAYAC. Made in Ecuador. RCM Records

3-37Ghauria (Javier Martín/Samir el Quichiri)

1:29 Chab Samir i grupSAMIR, Chab. Chab Samir. Afro Blue Records AFBSA01

3-38 Raag Hansdhwani 1:36 Shyam Sunder i grupSUNDER, Shyam. Emotions. Sonifolk 40041

3-39 Peça búlgara 1:24 Orquestra Diamant Sense referència

3-40Baxu Maamyi (Djiby Cissokho/Bachir Dia)

1:21 Sora SORA. Sora. Maqueta inèdita

3-41Proezas de Solon (Pixinguinha/Benedito Lacerda)

1:33 Regional BarnabéREGIONAL BARNABÉ. Regional Barnabé. World Village WV 498007

3-42 Drut Gat in Teental 0:56Tapan Bhattacharya, tabla; Pandit Ashok Pathak, sitar; Pravin Godkhindi, bansuri

BhATTAChARYA, Tapan. Raga Sutra. Theka Records KPD-10.783

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 184u17 INSTrumENTS d’ArrEu dEL mÓN A cASA NoSTrA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> ASSELINEAU, Michel; Eugène BÉREL; TRÂN Quang haï. Músicas del mundo. Courlay: Fuzeau, 1998 (amb 3 CD).> BONAL, Ester; Marta CASAS; Nuri CASAS. Diversita’t: Cançons, danses, activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005 (amb 2 CD).> GARCÍA MARTÍNEZ, José María. La Música étnica: un viaje por las músicas del mundo. Madrid: Alianza, 2002 (amb CD).> hAERRIG, Martine. Tierra de músicas. Courlay: Fuzeau, 2003 (amb CD).> MALM, William. Culturas musicales del Pacífico, el Cercano Oriente y Asia. Madrid: Alianza, 1985.> MAPASONOR, ASSOCIACIÓ DE CREACIÓ DOCUMENTAL. Oïdes Mediterrànies. Mataró: Mapasonor, 2007 (amb 2 CD-ROM).> NETTL, Bruno. Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza, 1985.> TRANChEFORT, François-René. Los instrumentos musicales en el mundo. Madrid: Alianza, 1985.


> ChARIJAYAC. Llactaymanta. Gemecs CD-2245.> GREEN, Monica. Colors. Picap 90 0146-03.> KENDO. Paloma mensajera. Formula Free CDM050.> LUCRECIA. Agua. Dro East West 0927477092.> MERCADANTE, Marcelo. Con un taladro en el corazón. Nuba Records KAR 7783.> ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA. Báraka. Temps Record TR1075-GE06.

uNITATELS GRUPS DE ROCK,

POP I MúSICA ELECTRÒNICA

18

rEquETETxEc | 186ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | INTroduccIÓu18

INTroduccIÓ

Dediquem aquesta última unitat del Requetetxec a fer una ullada a aquelles formacions que interpreten els diversos estils musicals apareguts a partir de l’evolució del rock i el pop durant la segona meitat del segle XX. Tot i l’origen americà d’aquestes músiques, resulten molt properes a l’alumnat per raó de la gran difusió que en fan els mitjans, i també pel seu arrelament als Països Catalans des de ja fa una quarantena llarga d’anys. De la gran varietat d’estils existents, la unitat proposa escoltar exemples de conjunts de rock, pop i música electrònica. hi incloem també un conjunt que acompanya un cantautor, perquè cada cop és més habitual que aquest tipus de formacions s’ajustin als paràmetres dels grups de pop i rock.

A banda de les veus, en el nucli de totes aquestes formacions acostuma a haver-hi la bateria i els instruments elèctrics i electrònics. La bateria és un instrument format per reunió de diversos instruments idiòfons (xarles i plats) i membranòfons (bombo, caixa i timbales), tots ells tocats per un sol intèrpret. Un dels aspectes fo-namentals i alhora més complexos de la tècnica de la bateria és la interpretació de patrons polirítmics, en els quals les diverses parts de l’instrument toquen ritmes diferents simultàniament. El baterista ha d’interpretar alhora tots els ritmes del patró i aconseguir que sonin perfectament integrats.

Els instruments elèctrics i els electrònics tenen en comú el fet d’utilitzar el corrent elèctric en algun punt del procés de producció i amplificació del so. Tots ells són, per tant, instruments electròfons. En el cas dels instruments elèctrics (com la guitarra elèctrica, el baix elèctric i el piano elèctric), el so és produït per una corda puntejada o una barreta metàl·lica percudida. Aquesta vibració és captada per un micròfon magnètic anomenat pastilla. En els electrònics (com el sintetitzador, el sàmpler i l’ordinador), el so és produït gràcies a dispositius basats en l’electrònica. Un cop produït el so, en tots els casos cal amplificar-lo electrònicament i conduir-lo a un altaveu que permeti sentir-lo.

El desenvolupament dels instruments electrònics ha fet possible en els últims anys l’aparició d’una gran varietat d’estils de música electrònica. Molts d’ells estan orientats a la pista de ball, però també n’hi ha que tenen altres finalitats. En el hip-hop, per exemple, el centre d’atenció són les lletres, recitades rítmicament sobre les bases musicals elaborades i disparades pel discjòquei (DJ). En aquest estil és freqüent l’ús del plat giradiscos com a instrument musical. Gràcies a ell es poden produir diversos sons característics, entre els quals destaca l’escratx. Aquest efecte s’obté accionant manualment el disc amb moviments rítmics endavant i endarrere.

Els avenços electrònics també han afectat el camp de l’enregistrament i processament del so. Sense ser prò-piament un instrument musical, l’estudi de gravació i les seves tècniques tenen una importància cabdal en el resultat sonor d’un enregistrament, i cal considerar-los com un recurs musical de primer ordre. Al cor dels estudis de gravació actuals hi trobem sempre l’ordinador, que pot dur a terme una infinitat de funcions: tant pot servir d’aparell d’enregistrament com de processador del so, o bé d’instrument musical virtual (emulant un sintetitzador o un sàmpler).

rEquETETxEc | 187u18 ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | oBJEcTIuS I coNTINguTS

oBJEcTIuS

> Escoltar grups instrumentals característics del pop, el rock i la música electrònica.> Reconèixer els instruments que sonen en aquests grups.> Apreciar el valor musical dels estils més comercials del nostre temps.> Buscar peces d’alguns dels estils musicals estudiats.> Sincronitzar individualment tres ritmes diferents per executar una polirítmia.> Apreciar el paper de l’estudi de gravació i la informàtica dins la música popular moderna.

coNTINguTS

> Escolta i recerca d’audicions de grups de rock, pop i música electrònica.> Valoració dels estils musicals estudiats.> Escolta i reconeixement de la bateria i d’instruments elèctrics i electrònics.> Coneixement de les parts de la bateria.> Coordinació de mans i peus en executar una polirítmia.> Sincronització i precisió rítmica en executar una polirítmia.> L’estudi de gravació com a lloc de creació musical.> Participació a les activitats proposades.

rEquETETxEc | 188ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | FITxA 1u18

ProPoSTA d’AcTIVITATS1. El mestre demana als alumnes que cadascun d’ells

digui el nom d’un grup o cantant de rock o pop que escolti habitualment. El mestre anota els noms a la pissarra.

2. El mestre demana als alumnes si saben de quins països són aquests grups i cantants, i ho va escri-vint a la pissarra. És possible que hi hagi intèrprets que ni els nens ni el mestre sàpiguen d’on són. En aquest cas, es pot encarregar als alumnes que ho busquin a Internet.

3. El mestre posa l’audició Tots es motors (3-43) i els alumnes l’escolten.

4. El mestre demana si creuen que el que han sen-tit és rock o pop, i d’on és (grup Antònia Font, de Mallorca).

5. El mestre demana si coneixen altres grups o can-tants de pop o rock dels Països Catalans.

6. El mestre explica a grans trets la història del rock i el pop als Països Catalans, i la il·lustra amb l’audi-ció Ball llunàtic-Toc (3-44).

rEquETETxEc | 189ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | FITxA 2u18

7. Els alumnes observen els dibuixos de la part superi-or de la fitxa i llegeixen el text. En acabar, posen en comú el que han entès. El mestre afegeix i corre-geix allò que calgui, i posa les audicions: Fragment per a guitarra elèctrica (3-45), Fragment per a baix elèctric (3-46), Fragment per a sintetitzador

(3-47) i Fragment per a sàmpler (3-48).8. El mestre posa les audicions de les parts de la ba-

teria: Bombo (3-49), Caixa (3-50), Xarles (3-51), Timbales i goliat (3-52) i Plats (crash i ride) (3-53). Abans de cada audició, el mestre diu el nom de la part que sonarà, l’escriu a la pis-sarra al lloc de la bateria on es col·loca, i explica com es toca. Els alumnes busquen la part al di-buix de la bateria. En acabar, escolten l’audició. Cal saber que un baterista dretà toca el bombo amb el peu dret, i el xarles amb el peu esquerre i les dues mans. La resta de parts de la bateria es to-quen amb les dues mans. Amb els peus s’accionen els pedals del bombo i del xarles. Les parts que es toquen amb les mans es percudeixen per mitjà de baquetes, escombretes i maces.

9. El mestre posa l’audició Patró per a bateria (3-54) i els alumnes l’escolten. En acabar els fa adonar que la partitura escrita és la d’aquest patró, i que com la majoria de patrons de bateria, es tracta d’una polirítmia.

10. En una o dues audicions successives d’aquest ma-teix patró, el mestre demana als alumnes que es fi-xin auditivament en el ritme que toca cada part de la bateria, i que el segueixin a la partitura amb el dit.

11. Tot imitant el mestre, els alumnes toquen les dues línies inferiors de la polirítmia: la part del bombo, picant amb la mà dreta plana sobre la taula; la de la caixa, picant a la taula amb un llapis agafat verti-calment amb la mà esquerra.

12. Els alumnes repeteixen l’activitat 11, però canviant la mà dreta pel peu dret.

13. Mitja classe repeteix l’activitat anterior. Al mateix temps, l’altra mitja toca el que hi ha escrit a la lí-nia superior imitant el mestre. Els alumnes toquen aquesta línia picant sobre la taula amb un bolígraf, agafat amb la mà dreta com si fos una baqueta.Aquesta activitat es repeteix canviant la feina dels dos grups.

14. Cada alumne toca les tres línies alhora, amb la mà dreta, l’esquerra i el peu dret. Les activitats 11 a 14 requereixen un grau de coordinació motriu que pot costar un cert temps d’assolir. Cal repetir-les en diverses sessions.

rEquETETxEc | 190ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | FITxES 3 - 4u18

15. El mestre posa l’audició El rei de les coses (3-55) i els alumnes l’escolten.

16. El mestre pregunta quins instruments hi han reco-negut. En acabar es torna a escoltar l’audició.

17. El mestre explica què són els cantautors.18. Els alumnes llegeixen el paràgraf que parla dels

cantautors.19. El mestre demana que per a la propera classe,

cadascú porti una audició i/o informació sobre un cantautor dels Països Catalans. Es pot suggerir que demanin ajuda als pares, avis, oncles...

20. El mestre fa una explicació sobre el paper de la mú-sica electrònica, l’estudi de gravació i la informàtica dins la música popular actual. Per fer-la utilitza els textos i dibuixos de les fitxes de l’alumnat, i les audici-ons Me’n vaig de l’olla (3-56) i Nòmada (3-57). Durant l’explicació cal motivar la intervenció dels alumnes per tal que aportin els coneixements que puguin tenir sobre el tema.

AcTIVITAT d’AVALuAcIÓ21. Els alumnes escolten l’audició Soroll (3-58) i

contesten les preguntes.

rEquETETxEc | 191ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | AudIcIoNSu18


3-43Tots es motors (Joan Miquel Oliver)

1:43 Antònia FontANTÒNIA FONT. A Rússia. Música Global MGS-0001/03

3-44Ball llunàtic-Toc(Companyia Elèctrica Dharma)

2:07Companyia Elèctrica Dharma

COMPANYIA ELÈCTRICA DhARMA. L’oucomballa. PDI 80.0931

3-45Fragment per a guitarra elèctrica


3-46Fragment per a baix elèctric


3-47Fragment per a sintetitzador


3-48Fragment per a sàmpler


3-49Fragment per a bombo de bateria


3-50Fragment per a caixa


3-51Fragment per a xarles


3-52Fragment per a timbales i goliat


3-53Fragment per a plats (crash i ride)


3-54 Patró per a bateria 0:40 Realització d’estudi Requetetxec

3-55El rei de les coses (Roger Mas)

1:07 Roger Mas i grupMAS, Roger. Mística domèstica. K Indústria Cultural K065CD

3-56Me’n vaig de l’olla (Jordi Martí)

1:32 GadegangGADEGANG. El cap et bull. Discmedi Blau DM 844-02

AudIcIoNS

rEquETETxEc | 192u18 ELS gruPS dE rocK, PoP I mÚSIcA ELEcTròNIcA | BIBLIogrAFIA I dIScogrAFIA


> Anuari Grup Flaix 2000-2001. Barcelona: Grup Flaix, 2001.> BLÁNQUEZ, Javier; Omar MORERA (coords.). Loops: Una historia de la música electrónica. Barcelona: Mondadori, 2002.> CASSART, Josep. Nou rock català. Moià: Raima, 1990.> GARCÍA-SOLER, Jordi. Crònica apassionada de la Nova Cançó. Barcelona: Flor del Vent, 1996.> LLES, Luis. Dance Music. Madrid: Celeste, 1998.> PORTER-MOIX, Josep. Una Història de la cançó. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.> PUJADÓ, Miquel. Diccionari de la Cançó: D’Els Setze Jutges al rock català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.> ROIGÉ, Jordi; Sira ABENOZA. Rock & cat. Barcelona: Utopia Global, 2006.> SIERRA I FABRA, Jordi. Història i poder del rock català. Barcelona: Grup Enderrock, 2007.


> AN DER BEAT. Recicla-ho. Minimal Funk MFR 010/97.> BRIZ, Òscar. Quart creixent. Ventilador Music CDA055.> COMELADE, Pascal. Traffic d’abstraction. Les Disques du Soleil et de l’Acier CDSA 54023.> DR. CALYPSO. Early years. K Indústria Cultural KWCD043.> JA T’hO DIRÉ. Història d’un viatge 1986-2003. Música Global 43503.> MARCEL CASELLAS I LA PRINCIPAL DE LA NIT. L’envelat violeta. Discmedi DM 906 02.> MAZONI. Si els dits fossin xilòfons. Bankrobber BR011BCD.> Música lliure. Enderrock 2006.> OBRINT PAS. La flama. Propaganda pel Fet PGD035CD.> PIRAT’S SOUND SISTEMA. Sants Sistema. Propaganda pel Fet, 2005.> SANGTRAÏT. L’últim concert. Picap 92 0219-191.> SANNA, Claudio Gabriel. Terrer meu. Temps Record TR1098-GE07.> SLIPS. MCMXCII. Discmedi Blau DME-026-CD.> SOPA DE CABRA. Sopa de Cabra. Salseta CD-002-A.> VENTURA, Feliu. Alfabets de futur. Propaganda pel Fet PGD047CD.> VERDCEL. Paisviatge. Discmedi VARVD4406.

3-57Nòmada (Gato-el-Qiman)

1:22Quimantú Segura, veus i programació

Advertències i advertiments. Propaganda pel Fet PGD034CD

3-58Soroll (Lluís Gavaldà)

1:11 Els PetsPETS, Els. Agost. Discmedi DM870-02

rEquETETxEc | 195BIBLIogrAFIA gENErAL

BIBLIogrAFIA gENErAL

> AMADES, Joan. Costumari català: El curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950 (5 volums).> —. Folklore de Catalunya: Cançoner. Barcelona: Selecta, 1982.> ARNELLA, Jaume (coord.). Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya. Calella: Ajuntament de Calella, 1994.> AVIÑOA, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, 2000 (13 volums, amb 36 CD).> BASTARDES, Glòria; Ricard CASALS; Montserrat GARRICh. Instruments de música tradicionals catalans. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1983.> BLACKING, John. Fins a quin punt l’home és músic? Vic: Eumo, 1994.> CRIVILLÉ I BARGALLÓ, Josep: Historia de la música española. 7. El folklore musical. Madrid: Alianza, 1983.> —. Música Tradicional Catalana: I. Infants. Barcelona: Clivis, 1981.> —. Música Tradicional Catalana: II. Nadal. Barcelona: Clivis, 1981.> —. Música Tradicional Catalana: III. Danses. Barcelona: Clivis, 1983.> FERRÉ I PUIG, Gabriel. Gralla! Instruments de música tradicional al Baix Camp. Reus: Ajuntament de Reus, 1986 (Quaderns de divulgació cultural).> GINARD I BAUçÀ, Rafael. Cançoner popular de Mallorca. Palma de Mallorca: Moll, 1979-1983 (4 volums).> GRAU I MARTÍ, Jan; Lluís PUIG I GORDI. Artesania de la festa: Constructors d’instruments musicals. Creadors de figures festives. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1998.> MAIDEU I PUIG, Joaquim. Llibre de cançons: Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: Eumo, 1992.> —. Instruments musicals. Vic: Eumo, 1995.> MARTÍ I PÉREZ, Josep. El folklorismo: uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel, 1996.> MASSOT I PLANES, Josep. Cançoner musical de Mallorca. Palma de Mallorca: Caixa de Balears “Sa Nostra”, 1984.> MERCADAL BAGUR, Deseado. El Folklore musical de Menorca. Palma de Mallorca: Ateneo Científico, Literario y Artístico, 1980.> PUJOL, Francesc; Joan AMADES. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1936.> SEGUÍ, Salvador. Cancionero musical de la provincia de Alicante. Alacant: Diputació Provincial, 1974.> —. Cancionero musical de la provincia de Castellón. Castelló de la Plana: Diputació Provincial, 1980.> —. Cancionero musical de la provincia de Valencia. València: Diputació Provincial, 1980.> TORRENT, Vicent. La música popular. València: Edicions Alfons el Magnànim; Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1990.> Tradicionàrium: Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol. 6: Música, dansa i teatre popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; Generalitat de Catalunya, 2006.

rEquETETxEc | 196dIScogrAFIA gENErAL

dIScogrAFIA gENErAL

> Advertències i advertiments. Propaganda pel Fet PGD034CD.> AGRUPACIÓ MUSICAL SENIENCA. El món de la banda de música. Careli EN-093-CD.> ALBAIDA, S’. Mateixos temps. Blau CD-309.> Algemesí: Danses de la processó. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Fonoteca de Materials; Tallers de Música Popular, volum VIII.> AMAYA, Carmen. Carmen Amaya. Le Chant du Monde LDX 274 880.> ÁNGEL VERGARA Y CIA. Falordias de chuglars. Ligallo de Fablans de l’Aragonés.> Antologia del cant valencià d’estil (1915-1996). Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Fonoteca de Materials; Tallers de Música Popular, volums XXV i XXVI.> ANTÒNIA FONT. A Rússia. Música Global MGS-0001/03.> ARISA, Santi; LAKATANS; COBLA MONTGRINS I POLIFÒNICA DE PUIG-REIG. Punts lliures. Picap CD 90 0061.> BARCELONA hOT SEVEN i Carme CUESTA. Barcelona Hot Seven amb Carme Cuesta. Taller de Músics, La Col·lecció del Taller, 1.> BhATTAChARYA, Tapan. Raga Sutra. Theka Records KPD-10.783.> CÀLIC. La cançó catalana a Sardenya, 1r. Discmedi DM709-02.> Cançons d’infantesa. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana; sèrie 2: Temes monogràfics, volum 1.> Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana; sèrie 1: Documents testimonials – Recerca directa, volum 2.> Cantada d’havaneres: Calella de Palafrugell. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1370.> CAVALL BERNAT. Som europeus. E.C.B. Records CD 2003.> ChARIJAYAC. Made in Ecuador. RCM Records.> ChICUELO. Cómplices. harmonia Mundi hME 987024.> ChIPÉN. Solo. Star Music SM-1904-CD.> CLAU DE LLUNA. Obertura. Música Global 22296/03.> CLAVÉ, Josep Anselm. Obres corals. PDI 801046.> COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. La sardana: Dansa d’avui. Generalitat de Catalunya. Àudio-Visuals de Sarrià, 25.1595.> COBLA PRINCIPAL DE LA BISBAL. Sardanes d’or, volum 16: obligades. Àudiovisuals de Sarrià 5.1683.> COBLA SANT JORDI - CIUTAT DE BARCELONA. Sardanes de Llavaneres. Edicions Albert Moraleda 6238.> COMPANYIA ELÈCTRICA DhARMA. L’oucomballa. PDI 80.0931.> COR LIEDER CÀMERA. Cançó Tradicional i Popular Catalana. La mà de Guido LMG2030.> CORAL INFANTIL ELS PICAROLS. Coral infantil Els Picarols. Capital Sound Studios CM-1022-CD.> CORBILhUÈRS. Aran cante Gasconha. Picap 910302.> ESCOLA DE BALL DE BUNYOLA. Ara hi anam... Ona Digital OD CD-82.> ESCOLANIA DE MONTSERRAT. L’Escolania canta. TVC Disc CD-1018-03.> Festa Major de Reus. Àudio-Visuals de Sarrià 5.1628.


> Festa o Misteri d’Elx, La. RTVE Música 65031.> Festes de Santa Tecla —Tarragona—, Les. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana; sèrie 3: Festes tradicionals, volum 2.> Folk 5. Picap CD 91 0240-02.> FURIÓ, Joan. Ritmes d’havanera per a guitarra. La mà de Guido LMG 2027.> GADEGANG. El cap et bull. Discmedi Blau DM 844-02.> GAROTA, La. A navegar: Balls mariners. Tram TRM-0061-CD.> GIL, Miquel. Katà. Galileo GMC005.> GRUP DE DANSES SANT JORDI D’ALCOI. Retrobem els nostres costums. Autoeditat.> Històries del Jazz a Catalunya, vol. 1. Discmedi Blau DM 396-02.> Ibiza, su folklore y sus canciones. BCN Records (Divucsa) 31-374.> LLUÍS VIDAL TRIO. Cançons populars. Columna Música 1CM 0017.> LÓPEZ, Manel. Torna-hi a ballar. Autoeditat.> LUCÍA, Paco de. Entre dos aguas. Polygram 832 340-2.> MARIMON, Francesc. 50 partitures per a acordió diatònic, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.> MARTÍN, Mayte. Querencia. Virgin 8500412.> MAS, Roger. Mística domèstica. K Indústria Cultural K065CD.> Matadepera Música. Ajuntament de Matadepera AD-04082.> Moros y cristianos 2000: Grandes Éxitos: Festa al carrer. Contraseña CON-079-CD.> Música de tradició oral a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana; sèrie 1: Documents testimonials – Recerca directa, volum 1.> Música per a gralla d’autors vuitcentistes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Fonoteca de Música Tradicional Catalana; sèrie 4: Documents recuperats, volum 2.> Músiques de Manresa. AZ Records AZ-010-CD.> Músiques de Sallent, Les. Tram TRM-0053-CD.> NAKKI. Bòria avall. Picap 10 0053.> ORQUESTRA AMOGA. Música de festa major. Stres Music SC-034.> ORQUESTRA INTERNACIONAL MARAVELLA. El concert. Picap CD 80 0056-02.> ORQUESTRA INTERNACIONAL MONTGRINS. Festa major. Discmedi Blau DM 132CD.> ORQUESTRA PLATERIA. Cobertura total. Gemecs EI-290-CD.> ORQUESTRA TALLER DE MúSICS DE BARCELONA i Tete MONTOLIU. Orquestra Taller de Músics de Barcelona amb Tete Montoliu. Columna Música 1CM 0014.> ORQUESTRINA GALANA. Aquesta nit, tu i jo podem somniar. Picap 10 0033.> Passos dobles del País Valencià. PDI 80.2762.> PASTORET I RONDALLA U I DOTZE. Pastoret i Rondalla U i Dotze. Dial Discos 96012.> Patum de Berga, La. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1397.> Patum, La: Música oblidada. Tram TRM 0060CD.> PERET. Gitana hechicera. PDI 803292.> PÉREZ, Gato. Romesco. PDI X-80.2668.> PETS, Els. Agost. Discmedi DM870-02.> POMADA. El disc 1. Autoeditat.


> PONT D’ARCALÍS, El. De lluna vella: tonades i cançons dels Pirineus. Discmedi DM686-02.> PORT-BO. De l’Empordà a l’Havana. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1445.> PORTÀTIL.FM, La. Ball al diatònic. Tralla Records LP.FM-1.> POVEDA, Miguel. Zaguán. harmonia Mundi hME 987027.> Priorat la balla - 1, Lo: Cançons i danses del Priorat. Clavellinera, 1994.> QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES. Vinguen quan vulguen: lo directe. Discmedi DM-60202.> REGIONAL BARNABÉ. Regional Barnabé. World Village WV 498007.> RONDALLA DE LA COSTA, La. Records de València. PDI X-80.3531.> SAMIR, Chab. Chab Samir. Afro Blue Records AFBSA01.> SOLISTES DE LA COSTA. Balla’l! Tram TRM 0058CD.> Som la rumba. Zanfonia K-10.0042.> SONORA CATALANA, La. Enregistrament inèdit.> Sons d’una illa: Sa Pobla. Ona Digital OD CD-102.> SORA. Sora. Maqueta inèdita.> SUNDER, Shyam. Emotions. Sonifolk 40041.> “TOSQUIETS” DE BERGA, El. Ball amb acordió. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1366.> Tradicionàrius: 4t cicle de concerts de música tradicional i popular. Tram TRM 0012/2.> Tradicionàrius ’93: 6 Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-0030-CD.> Tradicionàrius ’94: 7è Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-0036-CD2.> Tradicionàrius ’96: 9è Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-00621-CD 2.> Tradicionàrius ’98: XI Cicle de música tradicional i popular. Tram TRM-0092-CD 2.> UNIÓN MUSICAL DE LIRIA. Pinceladas autonómicas. Fonomusic CD-7080.> VELLA DIXIELAND, La. Swing On. Discmedi Blau DM 894-02.> VERDAGUER “ROVIRETES”, Josep; Carles MAS. Ball amb flabiol. Àudio-Visuals de Sarrià 25.1338.> VIOLETA, La. Rumbes velles i noves de Lleida. Rec Records RR 011 CD.> XEREMIERS DE SA CALATRAVA. Xeremiers de Sa Calatrava. Blau CDM 047.

rEquETETxEc | 199ÍNdEx ALFABÈTIc d’uNITATS

Títol unitat cicle Pàgina

Acordió, L’ U8 CM 84

Agrupacions instrumentals U6 CI 64

Banda de música, La U5 CI 56

Cobla, La U10 CM 104

Cors, corals i orfeons U11 CM 116

Flabiol i el tamborí, El U4 CI 46

Gralla i la dolçaina, La U16 CS 166

Grup de rumba catalana, El U13 CS 136

Grup d’havaneres, El U3 CI 38

Grups de jazz i de flamenc, Els U15 CS 156

Grups de música tradicional i folk, Els U14 CS 146

Grups de rock, pop i música electrònica, Els U18 CS 186

Instruments d’arreu del món a casa nostra U17 CS 176

Orquestra de ball, L’ U12 CM 124

Rondalla, La U7 CM 74

Sac de gemecs, El U9 CM 94

Tambors i campanes U1 CI 18

Veu, La U2 CI 28

ÍNdEx ALFABÈTIc d’uNITATS

rEquETETxEc | 200ÍNdEx ALFABÈTIc d’INSTrumENTS I FormAcIoNS

ÍNdEx ALFABÈTIc d’INSTrumENTS I FormAcIoNS

Instruments i formacions unitat cicle Pàgina

Acordió cromàtic

U3 CI 38

U8 CM 84

U17 CS 176

Acordió diatònic

U6 CI 64

U8 CM 84

U14 CS 146

Acordió elèctric U8 CM 84

Baix elèctric

U9 CM 94

U10 CM 104

U12 CM 124

U13 CS 136

U14 CS 146

U15 CS 156

U17 CS 176

U18 CS 186

Banda de músicaU5 CI 56

U6 CI 64

Bandolín U17 CS 176

Bandúrria U7 CM 74

Bansuri U17 CS 176

Bateria

U9 CM 94

U10 CM 104

U12 CM 124

U14 CS 146

U15 CS 156

U17 CS 176

U18 CS 186

Benas U14 CS 146

Big band U15 CS 156

BombardíU5 CI 56

U7 CM 74

BomboU5 CI 56

U17 CS 176

Bongos U13 CS 136

Caixa U5 CI 56

Caixó U13 CS 136

Campana U1 CI 18



Castanyoles U7 CM 74

Castanyoles eivissenques U4 CI 46

Cavaquinho U17 CS 176

Clarinet

U5 CI 56

U7 CM 74

U12 CM 124

U17 CS 176

Cobla U10 CM 104

Cobla de ministrers U9 CM 94

Cobla de tres quartans U9 CM 94

Colla de grallers U16 CS 166

Congues U13 CS 136

Contrabaix

U3 CI 38

U6 CI 64

U7 CM 74

U10 CM 104

U15 CS 156

U17 CS 176

Cor de Clavé U11 CM 116

Cor d’homes U6 CI 64

Cor de dones U11 CM 116

Cor mixtU11 CM 116

U14 CS 146

Coral infantilU10 CM 104

U11 CM 116

Darbukka U17 CS 176

Djembé U17 CS 176

DolçainaU2 CI 28

U16 CS 166

Escolania U11 CM 116

Espasí U4 CI 46

Esquellot U13 CS 136

Fabiol U4 CI 46

Fiscorn

U6 CI 64

U9 CM 94

U10 CM 104

Flabiol U4 CI 46



Flabiol de claus U4 CI 46

Flabiol i tamborí

U4 CI 46

U6 CI 64

U9 CM 94

U10 CM 104

Flabiol i tambors U6 CI 64

Flabiol sec U4 CI 46

Flaüta U4 CI 46

Flauta de becU7 CM 74

U14 CS 146

Flaüta i tamborí U4 CI 46

Flauta travessera

U5 CI 56

U14 CS 146

U17 CS 176

Fubiol U4 CI 46

Gaita de bot U9 CM 94

Gong U5 CI 56

Gralla U16 CS 166

Grup d’havaneres U3 CI 38

Grup de dolçainers U16 CS 166

Grup de flamenc U15 CS 156

Grup de folk U14 CS 146

Grup de hip-hop U18 CS 186

Grup de jazz U15 CS 156

Grup de música electrònica U18 CS 186

Grup de música tradicional U14 CS 146

Grup de pop U18 CS 186

Grup de rockU9 CM 94

U18 CS 186

Grup de rumba catalana U13 CS 136

Guitarra

U3 CI 38

U6 CI 64

U7 CM 74

U13 CS 136

U14 CS 146

U17 CS 176

Guitarra acústica U14 CS 146



Guitarra acústica (continuació) U17 CS 176

Guitarra de set cordes U17 CS 176

Guitarra elèctrica

U9 CM 94

U12 CM 124

U17 CS 176

U18 CS 186

Guitarra elèctrica de jazz U15 CS 156

Guitarra flamenca U15 CS 156

Guitarró

U6 CI 64

U7 CM 74

U14 CS 146

Kora U17 CS 176

Llances U6 CI 64

Llaüt U7 CM 74

Mandolina U14 CS 146

Mitja cobla U9 CM 94

Oboè U5 CI 56

Ordinador U18 CS 186

Orquestra de ball U12 CM 124

PalmesU14 CS 146

U15 CS 156

Palmes seques U13 CS 136

Palmes sordes U13 CS 136

Pandeiro U17 CS 176

Pandereta

U7 CM 74

U14 CS 146

U17 CS 176

Percussió U8 CM 84

Percussió llatina U12 CM 124

Percussions U14 CS 146

Piano U15 CS 156

Piano de cua U15 CS 156

Piano elèctric

U12 CM 124

U13 CS 136

U18 CS 186

Platerets U5 CI 56

Plats (de discjòquei) U18 CS 186



Quena U17 CS 176

Requinto U5 CI 56

Rondalla U7 CM 74

Sac de gemecs U9 CM 94

Sàmpler U18 CS 186

Saxòfon baríton

U5 CI 56

U12 CM 124

U15 CS 156

Saxòfon contralt o alt

U5 CI 56

U12 CM 124

U15 CS 156

Saxòfon soprano U18 CS 186

Saxòfon tenor

U5 CI 56

U12 CM 124

U13 CS 136

U15 CS 156

Serraggia U14 CS 146

Sintetitzador U18 CS 186

Swar-mandal U17 CS 176

Tabal U1 CI 18

TabaletU2 CI 28

U16 CS 166

Tabla U17 CS 176

Tacons U15 CS 156

Tambor U9 CM 94

Tamborí U4 CI 46

TamborsU1 CI 18

U6 CI 64

Tambura U17 CS 176

Taragot U14 CS 146

Tarota U9 CM 94

Teclat electrònic

U8 CM 84

U12 CM 124

U18 CS 186

TenoraU10 CM 104

U14 CS 146

Tible U10 CM 104



TimbalU1 CI 18

U16 CS 166

Timbales U5 CI 56

Triangle U14 CS 146

Trio de jazz U15 CS 156

Trombó de pistonsU6 CI 64

U10 CM 104

Trombó de vares o de colissa

U5 CI 56

U9 CM 94

U12 CM 124

U13 CS 136

U15 CS 156

Trompa U5 CI 56

Trompeta

U5 CI 56

U6 CI 64

U7 CM 74

U10 CM 104

U12 CM 124

U13 CS 136

U15 CS 156

Tuba U5 CI 56

Veu d’home

U2 CI 28

U6 CI 64

U7 CM 74

U8 CM 84

U12 CM 124

U13 CS 136

U14 CS 146

U15 CS 156

U17 CS 176

U18 CS 186

Veu de dona

U2 CI 28

U6 CI 64

U8 CM 84

U12 CM 124

U13 CS 136

U14 CS 146



Veu de dona (continuació) U15 CS 156

Veus d’homes i dones U7 CM 74

Viola de roda U14 CS 146

Violí

U6 CI 64

U12 CM 124

U17 CS 176

Violí elèctric U10 CM 104

Xeremies (sac de gemecs mallorquí) U9 CM 94

XimbombaU6 CI 64

U14 CS 146

rEquETETxEc | 207ÍNdEx ALFABÈTIc d’AudIcIoNS

ÍNdEx ALFABÈTIc d’AudIcIoNS

Títol i autor cd - Pista unitat cicle Pàgina

A la sombra d’una alzina 2-18 U8 CM 88

Airet, l’airet, L’ 1-37 U4 CI 49

Albaes, cant valencià d’estil 1-21 U2 CI 33

Anem, noies, anem 2-59 U11 CM 119

Antonio Mocho (G. Maigua) 3-36 U17 CS 178

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Acompanyament

2-48 U10 CM 108

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Contracant

2-47 U10 CM 108

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Melodia

2-46 U10 CM 108

Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Tota la cobla

2-45 U10 CM 108

Balh plan de Canejan 1-57 U6 CI 69

Ball de bastons de Tarragona (El Centro) 1-38 U4 CI 50

Ball de cercolets 3-35 U16 CS 171

Ball de gegants de Montblanc 1-33 U4 CI 48

Ball de gegants de Montblanc. Flabiol sol 1-34 U4 CI 48

Ball de gegants de Montblanc. Tamborí sol 1-35 U4 CI 48

Ball de la safanòria 2-7 U7 CM 78

Ball de rams, vals (Josep Casas Augé) 2-63 U12 CM 126

Ball de turcs i cavallets 1-3 U1 CI 21

Ball dels nyitos 1-39 U4 CI 50

Ball llunàtic-Toc (Companyia Elèctrica Dharma) 3-44 U18 CS 188

Ballano, El 2-8 U7 CM 79

Ballet de Folgueroles 1-43 U4 CI 51

Bandes al voltant del món (Paul Yoder) 1-49 U5 CI 60

Barandons, Los (arr. Claudio Sanna) 3-13 U14 CS 150

Baxu Maamyi (Djiby Cissokho/Bachir Dia) 3-40 U17 CS 179

Bolerai Mix (Johnny Tarradellas/L. González) 3-8 U13 CS 141

Bon dia, Elionor 2-29 U9 CM 99

Burriquet, El (fragment). Les dues mans juntes 2-17 U8 CM 87

Burriquet, El (fragment). Mà dreta sola 2-15 U8 CM 87

Burriquet, El (fragment). Mà esquerra sola 2-16 U8 CM 87

C.T.A. (Jimmy heath) 3-22 U15 CS 159

Cançó de les plegadores d’olives 3-17 U14 CS 150

Cançó de venedor de tovalloles 1-13 U2 CI 30



Cant de batre 1-14 U2 CI 31

Cargol, treu banya 3-19 U15 CS 158

Carmencita, polca (Ramon Roig i Perles “Arengadetes”) 3-33 U16 CS 170

Cavall d’Aràbia (Miquel Gil/Eduard Navarro) 3-15 U14 CS 150

Clavellet (popular/Nicolau Espinosa) 3-11 U14 CS 148

Clavellinera, La 2-54 U11 CM 118

Com s’arreglava un festeig abans 2-10 U7 CM 80

Conquero (adapt. Mayte Martín) 3-27 U15 CS 161

Contesta de s’al·lota 1-22 U2 CI 33

Contrapunt de sardana 2-51 U10 CM 109

Corrandes de casament 1-17 U2 CI 32

Crit per donar menjar a l’aviram 1-12 U2 CI 30

Crit per fer abeurar les ovelles 1-9 U2 CI 30

Crit per fer venir les cabres 1-10 U2 CI 30

Crit per reunir les ovelles 1-11 U2 CI 30

Dia que el vaixell vindrà, El (Bob Dylan; adap. J. Boix) 3-10 U14 CS 148

Down by the riverside (arr. Pep Gol) 3-26 U15 CS 161

Drut Gat in Teental 3-42 U17 CS 180

En silencio (Miguel Poveda) 3-24 U15 CS 161

Entre dos aguas (P. de Lucía, J. Torregrosa) 3-6 U13 CS 141

Epailelé! Enxaneta, sardanova (Santi Arisa/Florenci Trullàs) 2-52 U10 CM 110

És la festa (A. Carbonell “Sicus”) 3-1 U13 CS 138

Everybody needs somebody to love, rock (J. Wexler/B. Berus/S. Burke)

2-69 U12 CM 129

Fandango 2-9 U7 CM 80

Fiesta de Jerez 3-25 U15 CS 161

Flors de maig, Les (Josep Anselm Clavé) 2-55 U11 CM 118

Folies (de Mont-roig, Matarranya) 3-14 U14 CS 150

Fragment per a acordió sol: Havanera 1-28 U3 CI 41

Fragment per a baix elèctric 3-46 U18 CS 189

Fragment per a bombo de bateria 3-49 U18 CS 189

Fragment per a caixa 3-50 U18 CS 189

Fragment per a gralla sola: Ball de bastons de Reus 3-28 U16 CS 168

Fragment per a guitarra elèctrica 3-45 U18 CS 189

Fragment per a guitarra sola: Tango (Isaac Albéniz, arr. A. Segovia)

1-27 U3 CI 41

Fragment per a plats (crash i ride) 3-53 U18 CS 189



Fragment per a sàmpler 3-48 U18 CS 189

Fragment per a sintetitzador 3-47 U18 CS 189

Fragment per a timbales i goliat 3-52 U18 CS 189

Fragment per a xarles 3-51 U18 CS 189

Fum, fum 1-18 U2 CI 32

Gall negre, El 3-9 U14 CS 148

Galop de cortesia 2-25 U9 CM 97

Galop de cortesia (arr. Nakki) 2-31 U9 CM 100

Galop de cortesia. Bordons sols 2-27 U9 CM 97

Galop de cortesia. Grall sol 2-26 U9 CM 97

Garrotín vell, Lo 3-5 U13 CS 140

Gasolina, La, guaracha (Xavier Batllés) 2-68 U12 CM 128

Gegantons, Els 2-30 U9 CM 100

Ghauria (Javier Martín/Samir el Quichiri) 3-37 U17 CS 179

Gitana hechicera (P. Pubill Calaf) 3-7 U13 CS 141

Goigs del Roser 1-51 U6 CI 67

Guarda esa flor, bolero (Melesio Morales) 1-31 U3 CI 42

Hereu Riera, L’ 1-36 U4 CI 49

Hereu Riera, L’ (tocada amb contrabaix) 2-40 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb fiscorn) 2-39 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb flabiol i tamborí) 2-34 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb tenora) 2-36 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb tible) 2-35 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb trombó de pistons) 2-38 U10 CM 107

Hereu Riera, L’ (tocada amb trompeta) 2-37 U10 CM 107

Huérfanos, Los, xotis (Feliu Monné) 3-32 U16 CS 170

I’ve got you under my skin (Cole Porter) 3-21 U15 CS 159

Introit curt de sardana 2-50 U10 CM 109

Introit llarg de sardana 2-49 U10 CM 109

Jo vull ser (Pomada) 2-22 U8 CM 89

Jorn de goig, caramelles a tres veus (Josep Saderra) 2-61 U11 CM 120

Jota d’en Genitiu 2-32 U9 CM 100

Jota de la vall de Cabó 3-18 U14 CS 150

Jota de veremar 2-24 U9 CM 96

Llancers de Tuixent, Els. Figura 3 (La balança) 1-52 U6 CI 67

Llarga, Sa 1-42 U4 CI 51



Lolita 1-54 U6 CI 68

Mala lluna, rock (John Fogerty) 2-66 U12 CM 127

Mare de Déu, La, cançó de bressol 1-16 U2 CI 32

Marit petit, El 1-20 U2 CI 33

Marxa de la Patum (instr. Joan Baptista Lambert) 1-45 U5 CI 59

Marxa de Santa Tecla (J. Lezvé) 1-48 U5 CI 60

Marxa dels armats de Manresa 1-56 U6 CI 69

Me lo dijo Adela, txa-txa-txa (Otilio Portales) 2-21 U8 CM 88

Me’n vaig de l’olla (Jordi Martí) 3-56 U18 CS 190

Mesonera, pasdoble (Monreal) 2-65 U12 CM 127

Meu avi, El, havanera (J. L. Ortega Monasterio) 1-32 U3 CI 42

Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Acompanyament 2-44 U10 CM 108

Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Melodia 2-43 U10 CM 108

Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Tota la cobla 2-42 U10 CM 108

Miquelets d’Espanya, Els 3-12 U14 CS 150

Misteri d’Elx. Salve Regina 2-60 U11 CM 120

Moreneta en sou (Antoni Nicolau) 2-56 U11 CM 118

Muixeranga d’Algemesí, La 3-34 U16 CS 171

Neurones (Jaume Vendrell) 1-7 U1 CI 23

Nòmada (Gato-el-Qiman) 3-57 U18 CS 190

Nostra Senyora de les Planes (Manel Joseph/Xavier Batllés) 2-11 U7 CM 80

Paga-li Joan (arr. Josep Maria Mayol; tocat amb bandúrria, llaüt, guitarró i guitarra)

2-6 U7 CM 77

Paga-li, Joan (tocat amb bandúrria) 2-2 U7 CM 77

Paga-li, Joan (tocat amb guitarra) 2-5 U7 CM 77

Paga-li, Joan (tocat amb guitarró) 2-4 U7 CM 77

Paga-li, Joan (tocat amb llaüt) 2-3 U7 CM 77

Pasdoble 2-19 U8 CM 88

Patró per a bateria 3-54 U18 CS 189

Patufet, El 2-23 U8 CM 89

Peça búlgara 3-39 U17 CS 179

Pepita Creus, pasdoble (P. Pérez Chovi) 1-44 U5 CI 58

Per la de l’u (de Benigànim) 2-12 U7 CM 80

Per tocar caminant 2-28 U9 CM 99

Pericon 2-13 U8 CM 86

Perigalla (Chicuelo) 3-23 U15 CS 160

Posa vi 2-1 U7 CM 76



President, El, marxa mora (M. Pico Biosca) 1-46 U5 CI 59

Processó vella, La 1-55 U6 CI 69

Proezas de Solon (Pixinguinha/Benedito Lacerda) 3-41 U17 CS 180

Puntaire, La, sardana (J. Badosa/J. M. Bello) 1-29 U3 CI 42

Raag Hansdhwani 3-38 U17 CS 179

Rei de les coses, El (Roger Mas) 3-55 U18 CS 190

Repic general de campanes 1-4 U1 CI 22

Retorn, El (Rafael Ferrer) 2-33 U10 CM 106

Riffin’ and jivin’ (Don Byas) 3-20 U15 CS 158

Rosina, havanera 1-23/24 U3 CI 40

Salt de maces 1-2 U1 CI 20

Sant Joan de les canadelles 1-19 U2 CI 32

Sardana curta 1-53 U6 CI 68

Sardana de les monges, La (Enric Morera) 2-62 U11 CM 120

So de l’aire quan entra i surt de la manxa 2-14 U8 CM 87

Solidaritat, masurca (Francesc de Paula Bové) 3-31 U16 CS 170

Sombrero de tres picos, El. Danza del molinero (Manuel de Falla)

1-47 U5 CI 60

Sonata en la major K. 331. 3r moviment: Marxa turca (Wolfgang Amadeus Mozart)

2-20 U8 CM 88

Soroll (Lluís Gavaldà) 3-58 U18 CS 190

Sota de l’om (harm. Enric Morera) 2-57 U11 CM 118

Suite nº 2 d’infants (Jocs). 1. A la cuita amagat (Joan Josep Blay)

2-53 U10 CM 110

Tabal de la Patum, El 1-1 U1 CI 20

Tal para cual (S. Pubill, P. Pubill, J. Tarradellas) 3-4 U13 CS 139

Tango (C. Lecrag) 2-67 U12 CM 128

Te vòs maridar, Roseta? 3-16 U14 CS 150

Tirant lo Blanc. IV. Balls i festes de la Gran Victòria (Joan Lluís Moraleda)

2-41 U10 CM 107

Toc d’entrada a la plaça 3-30 U16 CS 169

Toc de bon temps 1-8 U1 CI 23

Toc de castells 3-29 U16 CS 168

Toc de prima 1-5 U1 CI 22

Toc del drac 1-6 U1 CI 22

Tonada de batre 1-15 U2 CI 31

Tots es motors (Joan Miquel Oliver) 3-43 U18 CS 188



Traviata, La. Brindis (Giuseppe Verdi) 2-64 U12 CM 126

Tres tambors, Els (harm. Maria Teresa Giménez) 2-58 U11 CM 118

Un cant d’amor, havanera (C. Casanovas/S. Dabau) 1-25/26 U3 CI 40

Vals-masurca d’en Peret Blanc 1-58 U6 CI 69

Vell pescador, valset mariner (Llibori) 1-30 U3 CI 42

Ventilador, El (Gato Pérez) 3-2 U13 CS 139

Ventilador, El (Gato Pérez). Guitarres soles 3-3 U13 CS 139

Vora el niu, sardana obligada de flabiol (Enric Sans) 1-40 U4 CI 50

Ximbomba, Sa 1-50 U6 CI 66

Xotis del Roviretes 1-41 U6 CI 50

rEquETETxEc | 213LLISTA dE LES PISTES dELS cd

cd 1 - cIcLE INIcIAL

unitat 1. Tambors i campanes

1 El Tabal de la Patum 0:24

2 Salt de maces 0:59

3 Ball de turcs i cavallets 1:08

4 Repic general de campanes 1:05

5 Toc de prima 0:32

6 Toc del drac 1:11

7 Neurones (Jaume Vendrell) 1:43

8 Toc de bon temps 1:47

unitat 2. La veu

9 Crit per fer abeurar les ovelles 0:10

10 Crit per fer venir les cabres 0:06

11 Crit per reunir les ovelles 0:08

12 Crit per donar menjar a l’aviram 0:08

13 Cançó de venedor de tovalloles 0:10

14 Cant de batre 1:06

15 Tonada de batre 1:31

16 La Mare de Déu, cançó de bressol 0:26

17 Corrandes de casament 1:34

18 Fum, fum 0:59

19 Sant Joan de les canadelles 0:18

20 El marit petit 1:08

21 Albaes, cant valencià d’estil 1:35

22 Contesta de s’al·lota 1:26

unitat 3. El grup d’havaneres

23/24 Rosina, havanera 1:41

25/26 Un cant d’amor, havanera (C. Casanovas/S. Dabau) 2:48

27 Fragment per a guitarra sola: Tango (Isaac Albéniz, arr. A. Segovia) 0:39

28 Fragment per a acordió sol: Havanera 0:27

29 La puntaire, sardana (J. Badosa/J. M. Bello) 1:11

30 Vell pescador, valset mariner (Llibori) 1:08

31 Guarda esa flor, bolero (Melesio Morales) 3:37

32 El meu avi, havanera (J. L. Ortega Monasterio) 1:44

LLISTA dE LES PISTES dELS cd


unitat 4. El flabiol i el tamborí

33 Ball de gegants de Montblanc 0:41

34 Ball de gegants de Montblanc. Flabiol sol 0:22

35 Ball de gegants de Montblanc. Tamborí sol 0:22

36 L’hereu Riera 0:59

37 L’airet, l’airet 1:33

38 Ball de bastons de Tarragona (El Centro) 0:58

39 Ball dels nyitos 1:59

40 Vora el niu, sardana obligada de flabiol (Enric Sans) 2:05

41 Xotis del Roviretes 1:25

42 Sa llarga 0:38

43 Ballet de Folgueroles 1:08

unitat 5. La banda de música

44 Pepita Creus, pasdoble (P. Pérez Chovi) 1:49

45 Marxa de la Patum (instr. Joan Baptista Lambert) 2:00

46 El president, marxa mora (M. Pico Biosca) 2:44

47 El sombrero de tres picos. Danza del molinero (Manuel de Falla) 2:33

48 Marxa de Santa Tecla (J. Lezvé) 2:40

49 Bandes al voltant del món (Paul Yoder) 0:38

unitat 6. Agrupacions instrumentals

50 Sa ximbomba 2:02

51 Goigs del Roser 2:17

52 Els llancers de Tuixent. Figura 3 (La balança) 1:35

53 Sardana curta 1:19

54 Lolita 1:43

55 La processó vella 0:52

56 Marxa dels armats de Manresa 1:04

57 Balh plan de Canejan 1:02

58 Vals-masurca d’en Peret Blanc 1:29


cd 2 - cIcLE mITJà

unitat 7. La rondalla

1 Posa vi 1:43

2 Paga-li, Joan (tocat amb bandúrria) 0:22

3 Paga-li, Joan (tocat amb llaüt) 0:22

4 Paga-li, Joan (tocat amb guitarró) 0:22

5 Paga-li, Joan (tocat amb guitarra) 0:21

6 Paga-li, Joan (arr. Josep Maria Mayol; tocat pels quatre anteriors) 0:34

7 Ball de la safanòria 1:29

8 El Ballano 0:23

9 Fandango 1:10

10 Com s’arreglava un festeig abans 1:07

11 Nostra Senyora de les Planes (Manel Joseph/Xavier Batllés) 1:38

12 Per la de l’u (de Benigànim) 1:19

unitat 8. L’acordió

13 Pericon 1:21

14 So de l’aire quan entra i surt de la manxa 0:15

15 El burriquet (fragment). Mà dreta sola 0:10

16 El burriquet (fragment). Mà esquerra sola 0:09

17 El burriquet (fragment). Les dues mans juntes 0:10

18 A la sombra d’una alzina 0:29

19 Pasdoble 0:47

20 Sonata en la major K. 331. 3r moviment: Marxa turca (Wolfgang Amadeus Mozart) 1:33

21 Me lo dijo Adela, txa-txa-txa (Otilio Portales) 1:24

22 Jo vull ser (Pomada) 2:35

23 El Patufet 0:30

unitat 9. El sac de gemecs

24 Jota de veremar 1:08

25 Galop de cortesia 0:37

26 Galop de cortesia. Grall sol 0:19

27 Galop de cortesia. Bordons sols 0:23

28 Per tocar caminant 2:53

29 Bon dia, Elionor 2:54

30 Els gegantons 3:14

31 Galop de cortesia (arr. Nakki) 1:02

32 Jota d’en Genitiu 0:48


unitat 10. La cobla

33 El retorn (Rafael Ferrer) 4:26

34 L’hereu Riera (tocada amb flabiol i tamborí) 0:22

35 L’hereu Riera (tocada amb tible) 0:18

36 L’hereu Riera (tocada amb tenora) 0:18

37 L’hereu Riera (tocada amb trompeta) 0:18

38 L’hereu Riera (tocada amb trombó de pistons) 0:19

39 L’hereu Riera (tocada amb fiscorn) 0:19

40 L’hereu Riera (tocada amb contrabaix) 0:19

41 Tirant lo Blanc. IV. Balls i festes de la Gran Victòria (Joan Lluís Moraleda) 1:41

42 Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Tota la cobla 0:24

43 Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Melodia 0:24

44 Mimosa (Vicenç Bou), fragment. Acompanyament 0:23

45 Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Tota la cobla 0:21

46 Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Melodia 0:20

47 Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Contracant 0:19

48 Baixant de la Font del Gat (Enric Morera), fragment. Acompanyament 0:20

49 Introit llarg de sardana 0:16

50 Introit curt de sardana 0:07

51 Contrapunt de sardana 0:04

52 Epailelé! Enxaneta, sardanova (Santi Arisa/Florenci Trullàs) 4:47

53 Suite nº 2 d’infants (Jocs). 1. A la cuita amagat (Joan Josep Blay) 1:03

unitat 11. cors, corals i orfeons

54 La clavellinera 2:15

55 Les flors de maig (Josep Anselm Clavé) 1:04

56 Moreneta en sou (Antoni Nicolau) 1:04

57 Sota de l’om (harm. Enric Morera) 0:56

58 Els tres tambors (harm. Maria Teresa Giménez) 0:44

59 Anem, noies, anem 1:08

60 Misteri d’Elx. Salve Regina 1:48

61 Jorn de goig, caramelles a tres veus (Josep Saderra) 0:52

62 La sardana de les monges (Enric Morera) 0:43

unitat 12. L’orquestra de ball

63 Ball de rams, vals (Josep Casas Augé) 2:42

64 La Traviata. Brindis (Giuseppe Verdi) 2:27

65 Mesonera, pasdoble (Monreal) 0:51


66 Mala lluna, rock (John Fogerty) 1:03

67 Tango (C. Lecrag) 1:21

68 La gasolina, guaracha (Xavier Batllés) 1:11

69 Everybody needs somebody to love, rock (J. Wexler/B. Berus/S. Burke) 0:42


cd 3 - cIcLE SuPErIor

unitat 13. El grup de rumba catalana

1 És la festa (A. Carbonell “Sicus”) 1:11

2 El ventilador (Gato Pérez) 1:46

3 El ventilador (Gato Pérez). Guitarres soles 0:16

4 Tal para cual (S. Pubill, P. Pubill, J. Tarradellas) 1:22

5 Lo garrotín vell 4:34

6 Entre dos aguas (P. de Lucía, J. Torregrosa) 1:17

7 Gitana hechicera (P. Pubill Calaf) 1:38

8 Bolerai Mix (Johnny Tarradellas/L. González) 1:41

unitat 14. Els grups de música tradicional i folk

9 El gall negre 2:04

10 El dia que el vaixell vindrà (Bob Dylan; adap. J. Boix) 1:20

11 Clavellet (popular/Nicolau Espinosa) 1:33

12 Els miquelets d’Espanya 1:18

13 Los barandons (arr. Claudio Sanna) 1:22

14 Folies (de Mont-roig, Matarranya) 1:34

15 Cavall d’Aràbia (Miquel Gil/Eduard Navarro) 1:48

16 Te vòs maridar, Roseta? 0:56

17 Canco de les plegadores d’olives 1:49

18 Jota de la vall de Cabó 1:26

unitat 15. Els grups de jazz i de flamenc

19 Cargol, treu banya 2:25

20 Riffin’ and jivin’ (Don Byas) 1:23

21 I’ve got you under my skin (Cole Porter) 3:21

22 C.T.A. (Jimmy heath) 1:57

23 Perigalla (Chicuelo) 1:41

24 En silencio (Miguel Poveda) 2:09

25 Fiesta de Jerez 1:03

26 Down by the riverside (arr. Pep Gol) 1:15

27 Conquero (adapt. Mayte Martín) 1:21

unitat 16. La gralla i la dolçaina

28 Fragment per a gralla sola: Ball de bastons de Reus 0:17

29 Toc de castells 2:58


30 Toc d’entrada a la plaça 0:59

31 Solidaritat, masurca (Francesc de Paula Bové) 0:42

32 Los huérfanos, xotis (Feliu Monné) 0:58

33 Carmencita, polca (Ramon Roig i Perles “Arengadetes”) 0:55

34 La Muixeranga d’Algemesí 2:11

35 Ball de cercolets 0:39

unitat 17. Instruments d’arreu del món a casa nostra

36 Antonio Mocho (G. Maigua) 1:29

37 Ghauria (Javier Martín/Samir el Quichiri) 1:29

38 Raag Hansdhwani 1:36

39 Peça búlgara 1:24

40 Baxu Maamyi (Djiby Cissokho/Bachir Dia) 1:21

41 Proezas de Solon (Pixinguinha/Benedito Lacerda) 1:33

42 Drut Gat in Teental 0:56

unitat 18. Els grups de rock, pop i música electrònica

43 Tots es motors (Joan Miquel Oliver) 1:43

44 Ball llunàtic-Toc (Companyia Elèctrica Dharma) 2:07

45 Fragment per a guitarra elèctrica 0:17

46 Fragment per a baix elèctric 0:13

47 Fragment per a sintetitzador 0:20

48 Fragment per a sàmpler 0:12

49 Fragment per a bombo de bateria 0:08

50 Fragment per a caixa 0:04

51 Fragment per a xarles 0:14

52 Fragment per a timbales i goliat 0:12

53 Fragment per a plats (crash i ride) 0:26

54 Patró per a bateria 0:40

55 El rei de les coses (Roger Mas) 1:07

56 Me’n vaig de l’olla (Jordi Martí) 1:32

57 Nòmada (Gato-el-Qiman) 1:22

58 Soroll (Lluís Gavaldà) 1:11

cd 1cIcLE INIcIAL

Tambors i campanesLa veuEl grup d’havaneresEl flabiol i el tamboríLa banda de músicaAgrupacions instrumentals

cd 2cIcLE mITJà

La rondallaL’acordióEl sac de gemecsLa coblaCors, corals i orfeonsL’orquestra de ball

cd 3cIcLE SuPErIor

El grup de rumba catalanaEls grups de música tradicional i folkEls grups de jazz i de flamencLa gralla i la dolçainaInstruments d’arreu del món a casa nostraEls grups de rock, pop i música electrònica

cd-romLlibre del mestreFitxes de l’alumnatRecull de materials gràfics

Els drets del productor fonogràfi c i del propietari d’aquesta obra han estat registrats tal com dicta la llei. Es prohibeix la publicació, el lloguer,

el prés

tec i l

’exec

ució

púb

lica

o ra

diof

ònic

a d’

aque

st fo

nogr

ama,

llev

at d

els

caso

s es

peci

alm

ent a

utor

itzats

.

cIcLE INIcIAL

descobrim els instruments i grups instrumentalsdels Països catalans

1. Tambors i campanes | 2. La veu | 3. El grup d’havaneres | 4. El flabiol i el tamborí5. La banda de música | 6. Agrupacions instrumentals

Dipòsit legalB-998-2008SGAE


el prés

tec i l

’exec

ució

púb

lica

o ra

diof

ònic

a d’

aque

st fo

nogr

ama,

llev

at d

els

caso

s es

peci

alm

ent a

utor

itzats

.

cIcLE mITJà7. La rondalla | 8. L’acordió | 9. El sac de gemecs | 10. La cobla

11. Cors, corals i orfeons | 12. L’orquestra de ball


cd 1


cd 2


el prés

tec i l

’exec

ució

púb

lica

o ra

diof

ònic

a d’

aque

st fo

nogr

ama,

llev

at d

els

caso

s es

peci

alm

ent a

utor

itzats

.

cIcLE SuPErIor13. El grup de rumba catalana | 14. Els grups de música tradicional i folk

15. Els grups de jazz i de flamenc | 16. La gralla i la dolçaina | 17. Instruments d’arreu del món a casa nostra | 18. Els grups de rock, pop i música electrònica



el prés

tec i l

’exec

ució

púb

lica

o ra

diof

ònic

a d’

aque

st fo

nogr

ama,

llev

at d

els

caso

s es

peci

alm

ent a

utor

itzats

.

Llibre del mestre | Fitxes de l’alumnat | Recull de materials gràfics



cd 3


cd -rom

LLIBRE DEL MESTRE Descobrim els instruments i grups ...

Documents

Transcript of LLIBRE DEL MESTRE Descobrim els instruments i grups ...