Descobrim La Bíblia. Nou Testament- DVD interactiu –

(transcripció dels textos que apareixen al DVD)

Índex

Pròleg

INFANTESA I PREPARACIÓ DE JESÚS1. Anunci del naixement2. Naixement de Jesús3. Visita dels savis d’Orient4. Creixença de Jesús5. Baptisme de Jesús6. Temptacions de Jesús

ACTIVITAT A GALILEA7. Crida dels deixebles8. Noces de Canà9. Sermó de la muntanya: Les Benaurances10. Sermó de la muntanya: Estimar els enemics11. Sermó de la muntanya: La pregària12. Guarició d’un paralític13. Retorn a la vida d’una noia14. Paràbola del sembrador15. Multiplicació dels pans16. Jesús camina sobre l’aigua

CAMÍ DE JERUSALEM17. Transfiguració de Jesús18. Paràbola dels bon samarità19. Jesús i el jove ric20. Paràbola de l’ovella perduda21. Paràbola del fill pròdig22. Paràbola dels talents23. Marta, Maria i Llàtzer

PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ24. Entrada a Jerusalem25. Expulsió dels mercaders26. Últim sopar27. Pregària a l’hort de les oliveres28. Judici i condemna29. Crucifixió i mort30. Aparició a Maria Magdalena31. Camí d’Emmaús32. Aparició als deixebles33. Aparició a Galilea i ascensió

Descobrim La Bíblia. Nou Testament

0. PròlegJn 1,1-18

Primera part. INFANTESA I PREPARACIÓ DE JESÚS

1. Anunci del naixementMt 1,18-24Lc 1,26-56

- l’infant que serà Joan Baptista salta de joia- es diu el càntic anomenat Magníficat- Maria diu sí a Déu

“Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!” (Lc 1,28)- Gustavo Doré, Nativitat, s. XIX- Boticelli, L’anunciació de Costello, s. XV- Miquel Àngel, Pietà, s. XV

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret per a una missió molt important, l’anunci a Maria.I és que Gabriel és un arcàngel, és a dir, un àngel reservat per a les missions importants, com ho són també l’arcàngel Miquel i l’arcàngel Rafael, entre d’altres. La paraula “àngel” ens parla del seu ofici, mentre que el seu nom designa la seva missió: Gabriel vol dir “Força de Déu”, Miquel “Qui com Déu?” i Rafael “Medecina de Déu”.Sovint veiem els àngels i els arcàngels representats per una figura humana que duu ales. Aquestes ales són el símbol de la seva tasca: són els missatgers de Déu.També la tradició islàmica parla de Gabriel i també el considera un intermediari entre el seu déu, Al·là, i el seu profeta, Mahoma.

Què li respons tu a l’àngel? tu què?

2. Naixement de JesúsLc 2,1-21

- els pastors es posen en camí per trobar el SALVADOR, el qui porta la pau veritable- l’àngel anuncia el naixement del MESSIES, el qui ha d’alliberar el poble de l’esclavitud i l’opressió- els pastors troben el SENYOR, el qui és alhora home i Déu amb nosaltres

“Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lc 2,11)- Hans Multscher, El naixement de Crist, s. XV- Duccio di Buoninsegna, Les tres dones a la tomba, s. XIV- Fra Angelico, Agonia a l’hort, s. XV

“Va ser una nit que va florir l’estrella, i va néixer l’infant!Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant... !”

del Poema de Nadal de Josep M. de SagarraLa festa de Nadal és una de les festes principals i que més se celebra del cristianisme. No és gens estrany que pel fet de celebrar-la hagi generat un munt de tradicions, cançons i poemes diferents, segons els llocs i els costums.Ara que tenim tantes maneres de saber com se celebra el Nadal arreu del món no podem oblidar-nos de conèixer i mantenir les formes que ens són pròpies: fer el pessebre, fer cagar el tió, anar a la missa del Gall, menjar neules i torrons...

Avui! Us ha nascut un SALVADOR, que és el MESSIES, EL SENYOR.

3. Visita dels savis d’OrientMt 2,1-23

- es parla del rei que feia por a Herodes- Jesús, Maria i Josep esdevenen immigrants- Jesús rep uns regals que el reconeixen com a Rei, com a Déu i com a Home

“Els savis adoraren l’infant i li oferiren presents: or, encens i mirra” (Mt 2,11)- Vicent Macip, L’adoració dels Reis, s. XVI- Perugino, Baptisme de Jesús, s. XV- Hieronymus Bosch, Crist coronat d’espines, s. XVI

Diu l’Evangeli que els savis d’Orient van oferir com a presents a Jesús: or, encens i mirra.L’or és un metall de color groc brillant, molt bo per a ser treballat, usat des de molt antic i que ben aviat va ser un símbol de poder. I diu la tradició que els savis el van oferir a Jesús perquè en ell veien un rei.L’encens és una resina que s’extreu de diferents arbres i que quan es crema desprèn una aroma forta i perfumada. Des de sempre s’ha usat en cerimònies religioses. I diu la tradició que els savis la van oferir a Jesús perquè en ell veien un déu.La mirra és una goma aromàtica que s’extreu d’uns arbres. Es fa servir des de fa molts i molts anys en farmàcia i perfumeria i és una de les substàncies amb què s’aromatitzaven els cadàvers. I diu la tradició que els savis la van oferir a Jesús perquè en ell veien l’home que patiria i moriria.

Quina ESTRELLA segueixes tu? Cap a on et guia?

4. Creixença de JesúsLc 2,39-51

- els pares de Jesús pateixen pel seu comportament- Jesús dóna a Déu el nom de pare- Jesús sorprèn els mestres de la Llei amb les seves respostes

“Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?” (Lc 2,49)- Melchior Broederiam, Presentació al temple, s. XIV- Giotto, Expulsió dels mercaders del temple, s. XIV- Veronese, La disputa amb els doctors del poble, s. XVI

Jesús va viure fa més de dos mil anys. Si visqués ara, començaria l’Educació Secundària Obligatòria. Ell, però, es va veure amb el cor i amb la necessitat de parlar amb els mestres de la Llei, com si ara un noi o una noia s’adrecés als bisbes, cardenals, advocats i jutges per opinar i discutir sobre temes de lleis, ètica o moral.Molt semblant al que fan els nois i noies de dotze anys, va desobeir els pares, sobretot per demostrar-los que ja era gran, i per recordar-los que tenia coses importants a fer.Els pares, com passa sovint, no van entendre per què els havia fet patir. Tots tres, però, es van continuar estimant com si res.

Què significa la resposta de Jesús als seus pares?

5. Baptisme de JesúsMt 3,1-17Mc 1,1-11Lc 3,1-21Jn 1,19-34

- Jesús, amb la pregària, fa que el cel s’obri per trobar-se amb Déu- Déu ens fa saber que Jesús és el seu fill i l’omple de l’Esperit Sant- s’explica com és el baptisme que Jesús ens dóna

“He vist que l’Esperit Sant baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell” (Jn 1,32)- Jan van Eyck, Retaule de Ghent, s. XV- Bartolomé Esteban Murillo, Baptisme de Crist, s. XVII- Diego Velázquez, La Coronació de la Verge, s. XVII

Joan Baptista va patir la incomprensió de la gent del seu temps. Se’l tenia per un home estrafolari, que vestia d’una manera estrafolària i deia coses estrafolàries. Predicava en el desert i no anava gairebé ningú a escoltar-lo.També ara quan tenim la impressió que no ens escolta ningú, que ningú no entén el que nosaltres plantegem o que ningú no hi vol participar, diem que és “predicar en el desert”.

Prepara el camí del Senyor aplana la seva ruta cap al teu cor.

6. Temptacions de JesúsMt 4,1-11Mc 1,12-13Lc 4,1-13

- el diable manipula el sentit de les paraules de la Bíblia per als seus propòsits- Jesús rebutja d’actuar fent una ostentació màgica del seu poder- Jesús supera la temptació d’establir el Regne de Déu imposant-lo per la força

“Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans” (Mt 4,3)- Juan de Flandes, La temptació de Crist, s. XVI- Fra Angelico, Temptació de Crist, s. XV- Germans Limbourg, Les temptacions de Crist, s. XV

Jesús passà quaranta dies al desert. La quaresma és el temps litúrgic en què recordem aquests dies i és per això que també dura quaranta dies. La xifra quaranta és força freqüent en l’Antic Testament i també en el Nou.Després de la resurrecció, per exemple, Jesús va mostrar als deixebles que era viu, al llarg de quaranta dies. Després pujà cap al cel.Fins no fa gaire temps, si una persona arribava malalta a algun lloc, la tenien quaranta dies aïllada fins saber què tenia. I també sabem que si una cosa no ens l’acabem de creure i volem esperar a veure què passa, la “posem en quarentena”.

La darrera temptació: “Si ets el Fill de Déu, salva’t a tu mateix i baixa de la creu”

Segona part. ACTIVITAT A GALILEA

7. Crida dels deixeblesMt 4,12-25; 9,9-13; 10,1-4Mc 1,14-20; 2,13-17; 3,13-19Lc 1,14-15; 5,1-11.27-32; 6,12-16Jn 1,35-51

- ressonen aquestes paraules de l’Antic Testament: “Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar”- es descriu una jornada en la vida de Jesús- Jesús converteix un pecador en un pescador d’homes sobre qui edificarà la seva Església

“No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors” (Mt 9,13)- Pieter van Aelst (segons cartró de Rafael), La pesca miraculosa, s. XVI- Konrad Witz, La pesca miraculosa, s. XV- Jan Sanders van Hemessen, Jesús crida Mateu perquè deixi la recaptació d’impostos, s. XVI

Entre els dotze apòstols hi ha noms repetits. Hi ha dos Judes, dos Simó, dos Jaume... però sovint els dos noms que es confonen són el de sant Joan Baptista, que predicava en el desert i batejava, i el de sant Joan apòstol.Els focs de sant Joan s’encenen el dia 23 de juny, la revetlla del dia de Sant Joan. El dia 24 de juny està dedicat a Joan Baptista, cosí de Jesús.El dia 27 de desembre és el dia dedicat a sant Joan apòstol, el Joan que surt en aquest capítol i que seria uns dels quatre evangelistes, és a dir, un dels que va escriure un dels Evangelis.

Jesús no és un jutge que condemna, sinó un metge que guareix.

8. Noces de CanàJn 2,1-12

- Maria s’adona de la necessitat dels nuvis, que la durà a animar el primer dels miracles de Jesús- es veuen els objectes que simbolitzen la rigidesa dels antics ritus jueus- apareix l’element que simbolitza l’alegria de l’amor de Déu pels homes

“Es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús” (Jn 2,1)- Giovanni Lanfranco, Miracle dels pans i els peixos, s. XVII- Hieronymus Bosch, Les noces de Canà, s. XVI- Dieric Bouts el Vell, L’últim sopar, s. XV

Per ajudar els nuvis, Jesús va transformar l’aigua en vi quan Maria va mostrar que feien curt i que els nuvis i la seva família quedarien en ridícul.Va ser una acció prodigiosa, un fet inexplicable des de les lleis de la natura. Això és el que anomenem miracle. El primer miracle de Jesús va ser a Canà.Tot i que Jesús va fer abocar molta aigua a les piques, no va “aigualir la festa” ni va “tirar aigua al vi”, que són maneres de dir que algú va fer que les coses no anessin tan bé com esperaven. Ben al contrari!

Quina és l’hora de Jesús?

9. Sermó de la muntanya: Les BenaurancesMt 5,1-12Lc 6,20-26

- Jesús diu una benaurança que ens fa pensar en Martin Luther King- Jesús diu una benaurança que ens fa pensar en Mare Teresa de Calcuta- Jesús diu una benaurança que ens fa pensar en Sant Francesc d’Assís

“Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!” (Mt 5,4)- Johann Christoph Weigel, Feliços els humils, s. XVII- Johann Christoph Weigel, Feliços els perseguits, s. XVII- Johann Christoph Weigel, Feliços els qui ploren, s. XVII

Al llarg de la història i arreu del món hi ha hagut persones que han viscut intensament el sentit de les Benaurances i han volgut ser pobres entre els pobres, han patit al costat dels qui patien i han estat perseguits.Molts han quedat en l’anonimat, no sabem com es deien, ni d’on eren, ni quina va ser la seva acció. Però n’hi ha d’altres que han transcendit l’àmbit privat i en coneixem l’existència i les obres. Poden ser-ne exemples Francesc d’Assis, Pere Casaldàliga, Teresa de Calcuta, Martin Luther King... i molts d’altres que ens vindran a la memòria llegint i rellegint les Benaurances.

En qui et fa pensar cada benaurança? Qui? Qui? Qui?

10. Sermó de la muntanya: Estimar els enemicsMt 5,38-48; 7,1-6Lc 6,27-42

- Jesús diu que cal estimar els enemics i pregar per ells- Jesús indica com s’ha de respondre a les ofenses rebudes- Jesús anima a tenir per als altres un amor com el que el Pare del cel té per als homes

“No us hi torneu, contra els qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra” (Mt 5,39)- William Bouguereau, Flagel·lació de Nostre Senyor Jesucrist, s. XIX- Lucas Cranach el Jove, Crist i la dona adúltera, s. XVI- Simon Bening, Crist rentant els peus dels apòstols, s. XVI

Molts pobles de l’antiguitat es regien per la lli del talió a l’hora de solucionar els greuges i les baralles entre les persones.La llei del talió consistia a fer sofrir al delinqüent un dany igual que el que havia causat: “ull per ull, dent per dent”.En temps de Jesús, tot i que es mirava de suavitzar-ne els efectes, encara era ben vigent.

Veus la biga en el teu ull?

11. Sermó de la muntanya: La pregàriaMt 6,5-15.25-34; 7,7-12.28-29Lc 11,1-13; 12,22-31

- Jesús diu que si fem el que Déu vol, ell ja ens proveirà del que necessitem- Jesús ens parla del que podem esperar de la pregària- Jesús diu que ens podem apropar a Déu dient-li Pare

“Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare...” (Mt 6,6)- Mestre François, Crist explicant la doctrina de la Providència divina assenyalant el camp, s. XV- John Evorett Millais, L’amic inoportú, s. XIX- Alexandre Bida, La pregària en secret, s. XIX

“El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor el dia d’avui”, diu un fragment del Parenostre.La nostra cultura ha simbolitzat en el pa l’aliment i les coses bàsiques necessàries per viure. És per això que la nostra llengua, i les altres llengües que comparteixen aquesta mateixa visió del pa, han generat tantes expressions referides a la seva importància.“Ser bo com el pa” ser molt bo“Ser més llarg que un dia sense pa” ser molt llarg i empipador“No tenir un pa a la post” no tenir res per menjar“Assegurar el pa” assegurar-se els mitjans de subsistència“Guanyar-se el pa” guanyar un sou“Treure’s el pa de la boca” donar el que tens a un altre

Qui demana? Què demana?Qui cerca? Què cerca?Qui truca? Què vol?

12. Guarició d’un paralíticMt 9,1-8Mc 2,1-12Lc 5,17-26

- Jesús s’adona de la fe dels homes que li han portat el paralític- Jesús fa un signe del poder que té per perdonar els pecats- els fariseus i els mestres de la Llei s’irriten amb Jesús

“Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa” (Mt 9,6)- Sermonari siri, s. XIII- Gustave Doré, Jesús cura un epilèptic, s. XIX- Duccio di Buoninsegna, Jesús obre els ulls d’un cec de naixement, s. XIV

En el temps de Jesús hi havia diversos grups religiosos. Un d’ells estava format pels fariseus. Eren molt estrictes a fer complir la llei, però massa sovint no s’aplicaven a ells mateixos tant de rigor.Jesús els considerava uns hipòcrites, perquè deien una cosa i en feien una altra.Encara ara, diem d’algú que és un fariseu o que té una actitud farisaica si es comporta amb hipocresia.

No coneixes cap paralític que necessiti algú que l’acosti a Jesús?

13. Retorn a la vida d’una noiaMt 9,18-26Mc 5,21-43Lc 8,40-56

- algú se salva quan Jesús el toca- algú se salva quan toca Jesús- Jesús diu el que cal tenir per salvar-se

“La noia no és morta, sinó que dorm. Noia, aixeca’t!” (Mt 9,24)- Duccio di Buoninsegna, La resurrecció de Llàtzer, s.XIV- Nicolas Poussin, Crist i la dona adúltera, s. XVII- Vasily Polenov, Resurrecció de la filla de Jaire, s. XIX

Tots els pobles del món han creat cerimònies per als grans moments de la vida: naixements, casaments, morts... De vegades són cerimònies que s’assemblen a les nostres i, altres vegades, són ben diferents.L’Evangeli ens diu que, quan Jesús arribava a la casa de Jaire, se sentien els flautistes i grans planys.La música acompanya sovint les cerimònies mortuòries. En alguns llocs, a més, era costum de demanar a les dones de la família i a les veïnes que anessin a plorar i a plànyer-se per la persona morta. Fins i tot es llogaven dones per anar a plorar als enterraments. Com més gent plorava i es planyia, més categoria tenia la persona morta o semblava més estimada.

T’agafa per la mà i et diu: Aixeca’t!

14. Paràbola del sembradorMt 13,1-23.34-35Mc 4,1-20Lc 8,1-15

- es diu què significa la llavor que sembra el sembrador- Jesús explica què han de fer les persones perquè la seva paraula hi fructifiqui- apareixen les persones que acompanyaven i proveïen Jesús a Galilea

“Una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,8)- John Everett Millais, El llevat, s. XIX- John Christoph Weigel, Paràbola del sembrador, s. XVII- Gaspar Luiken, El tresor amagat, s. XVIII

Molt sovint trobem que Jesús s’adreça als seus seguidors per mitjà de paràboles. Una paràbola és una petita història, molt simple, que, amb imatges conegudes i quotidianes, explica qüestions més difícils o més complexes.Jesús diu: “la llavor és la paraula de Déu”. També nosaltres fem servir sovint la imatges de “sembrar una llavor” quan tot just estem a l’inici d’alguna cosa i encara no sabem què pot passar mentre creix. Altres expressions relacionades poden ser: “sembrar odi” o “sembrar pau”.

Què són avui per a tu? els ocells, els cards, les roques

15. Multiplicació dels pansMt 14,13-21; 15,32-39Mc 6,30-44; 8,1-10Lc 9,10-17Jn 6,1-15

- els deixebles pensen en els diners que caldrien per donar menjar a tothom- apareix un noi que, sense tenir diners, posa en mans de Jesús el que resoldrà el problema- Jesús alimenta la gent no només amb pa, sinó també amb la seva paraula

“Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció...” (Mt 14,19)- Jacopo Bassano, L’últim sopar, s. XVI- Multiplicació dels pans, s. VI- Jacopo Bassano, Sopar a Emmaús, s. XVI

“Us beneïm, Senyor, Déu de l’univers, per aquest pa que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la terra i del treball dels homes”.Aquesta és una frase que podem sentir actualment en el moment de l’ofrena del ritual de la missa.Per recordar aquest gest de Jesús i per agrair a Déu l’aliment d’aquell dia es deien frases semblants. Normalment ho feia el cap de família, asseguts tots a taula abans de menjar. Encara ara hi ha famílies que conserven el costum de beneir la taula abans de menjar, sobretot el dia de Nadal.

Quin aliment dóna Jesús que arriba a tothom?

16. Jesús camina sobre l’aiguaMt 14,22-32Mc 6,45-52Jn 6,16-21

- Pere no reconeix Jesús, dubta i li demana una prova- Pere reconeix Jesús, però continua dubtant- els deixebles ja no dubten de Jesús

“Home de poca fe! Per què has dubtat?” (Mt 14,31)- Tintoretto, Crist al mar de Galilea, s. XVI- Duccio di Buoninsegna, Aparició de Crist al llac de Tiberíades, s. XIV- Lluís Borrassà, Sant Pere camina sobre l’aigua, s. XV

La vida de Jesús i la dels apòstols, com la de tots els personatges molt coneguts, ha generat comentaris, anècdotes i historietes de tota mena, i també acudits.Diu que un grup de turistes s’acostava cap a la riba del llac de Galilea per fer-hi un passeig amb barca. El barquer, que ja els esperava, va començar a cobrar el viatge als passatgers:- Cinc dòlars.- Cinc dòlars!!! Que car!!!- Home, pensi que és el llac per on Jesús va caminar per sobre les aigües!- Clar, no m’estranya que caminés per sobre les aigües, amb el preu que té el viatge amb barca!

En la tempesta de la vida,si el vent us és contrarii les ones us sacsegen,coratge, no tingueu por!

Tercera part. CAMÍ DE JERUSALEM

17. Transfiguració de JesúsMt 11,25-30; 16,13-28; 17,1-13.22-23; 20,17-19Mc 8,27-38, 9,1-13.30-32; 10,32-34Lc 9,18-36.44-45; 10,21-22; 18,31-34

- Jesús anuncia la seva mort i resurrecció- Pere reconeix Jesús com a Messies- Déu pare reconeix Jesús com el seu fill estimat

“Del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” (Mt 17,5)- Rafael, La transfiguració, s. XVI- Duccio di Buoninsegna, La transfiguració de Crist, s. XIV- Giovanni Bellini, Transfiguració, s. XV

Quan Pere proclama: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu”, Jesús li diu que ell serà responsable de l’Església, i encara afegeix: “et donaré les claus del Regne del cel”. Si volem trobar en un retaule, en una pintura, en una escultura, etc. on hi hagi el conjunt dels apòstols quin d’ell és sant Pere, només caldrà buscar qui porta unes claus a la mà. Són el seu símbol.

Fem-hi tres cabanes. I per què no?

18. Paràbola dels bon samaritàLc 10,25-37

- el mestre de la Llei resumeix com s’ha de comportar- el mestre de la Llei entén qui ha d’estimar- apareix un personatge que actua com diu Jesús

“El samarità el pujà a la seva pròpia cavalcadura i el dugué a l’hospital” (Lc 10,33)- Fra Angelico, Fugida a Egipte, s. XV- Gioto di Bondone, Entrada a Jerusalem, s. XIV- Vincent van Gogh, El bon samarità, s. XIX

Quan ara diem que algú és un bon samarità és perquè hi veiem una persona que és capaç d’ajudar-ne una altra que no coneix de res, potser un estranger, una persona que no tornarà a veure mai més o alguna persona que d’entrada no li fa cap gràcia, però que necessita ser ajudada. Un bon samarità no espera que li tornin el favor, ni que li’n donin les gràcies.

Si la història del BON SAMARITÀ succeís avui, com seria? Avui, bon samarità com?

19. Jesús i el jove ricMt 18,1-5; 19,13-29Mc 9,33-37; 10,13-30Lc 9,46-48; 18,15-30

- Jesús diu qui és el més important en el Regne de Déu- Jesús diu al jove ric què ha de fer per entrar en el Regne de Déu- Jesús diu als deixebles qui pot fer passar un camell pel forat d’una agulla

“... se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns” (Mc 10,22)- George Frederick Watts, Perquè tenia molts béns, s. XIX- James Tissot, Els darrers seran els primers, s. XIX- Joachim Witewael, Crist amb els nens, s. XIX

Jesús estimava els pobles i sabia que el seguirien amb més facilitat que els rics. Els pobres no s’havien de despendre de gairebé re, i els rics, en canvi, de moltes coses.Per poder dedicar-se totalment a viure i a proclamar l’Evangeli, molts ordes religiosos fan vot de pobresa. Les persones que divideixen formar-ne part no tenen res seu, ho han deixat tot abans d’entrar a la comunitat o ho han cedit a la comunitat. A partir d’aquest moment qualsevol cosa, per personal i necessària que ens sembli, no els pertany, pertany a la comunitat i és la comunitat qui ho administra.

Si vols ser perfecte, a què has de renunciar tu? Renunciar a què?

20. Paràbola de l’ovella perdudaMt 18,10-14Lc 15,1-10Jn 10,1-21

- es diu fins on arriba l’amor del bon pastor per les seves ovelles- es veu que Jesús acull tothom i no exclou ningú- s’entén que el bon pastor coneix personalment cada ovella

“Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)- Vincent van Gogh, Sembrador al capvespre, s. XIX- El bon pastor, s. III- Crida de Pere i Andreu, s. VI

“Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles”També ara parlem dels “pastors” de l’Església per referir-nos a bisbes i sacerdots. çVeiem com en les cerimònies solemnes els bisbes porten un bastó, el bàcul, que ens pot fer pensar en un bastó de pastor. I sabem que una carta que el bisbe adreça a tots els feligresos és una carta pastoral.

Ningú no té un amor més gran que qui dóna la vida pels seus amics

21. Paràbola del fill pròdigLc 15,11-32

- el fill petit toca fons- el pare corre- el fill gran s’enfronta al pare

“Celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat” (Lc 15,24)- Bartolomé Esteban Murillo, El fill pròdig rebent la seva part de l’herència, s. XVII- Gerrit van Honothorst, El fill pròdig, s. XVII- Rembrandt, Retorn del fill pròdig, s. XVII

Trobem normal menjar carn pràcticament cada dia, bé sigui xai, vedella, pollastre, conill o porc. Però abans era un privilegi que només tenien els rics i, tot i així, en les grans ocasions. La nostra tradició ens parla de matar el gall per Nadal, un xai per Pasqua, la matança del port al novembre, per sant Martí, i no gaire més.Potser és per això que el germà gran del fill pròdig es va indignar quan va saber que el pare feia matar el vedell gras, el vedell que feia tant de temps que feien créixer i tenien reservat per a una gran ocasió. Pare i fill no compartien què era una gran ocasió.

Si el fill pròdig tornés a anar-se’n de casa, el pare el tornaria a perdonar?

22. Paràbola dels talentsMt 25,14-30Lc 19,1-27

- la por de l’exigència del seu senyor fa que un servent no s’arrisqui a fer treballar els talents- la confiança en l’amor del seu senyor fa que dos servents s’arrisquin a fer treballar els talents- aquell qui ningú no volia veure, va voler veure Jesús i Jesús el va mirar

“Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns” (Mt 25,14)- Hieronymous II Francken, Llàtzer a casa de l’home ric, s. XVII- John Everett Millais, La moneda perduda, s. XIX- Gaspar Luiken, Paràbola dels talents, s. XVIII

Zaqueu era un publicà, un recaptador d’impostos.Els jueus, especialment els fariseus, consideraven els publicans uns pecadors.Potser tenien una mica de raó. Zaqueu mateix ho explica: “i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més”. Entre els apòstols hi havia també un recaptador d’impostos, Mateu. Mateu és un dels quatre evangelistes.

I tu, has enterrat algun talent?

23. Marta, Maria i LlàtzerMt 26,6-13Mc 14,3-9Lc 10,38-42Jn 11,1-57; 12,1-8

- Jesús plora la mort de Llàtzer- Jesús diu que qui cregui en ell, encara que mori, viurà- Jesús diu que Maria ha escollit la millor part

“I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador” (Jn 11,44)- Caravaggio, La resurrecció de Llàtzer, s. XVII- Giotto di Bondone, La resurrecció de Llàtzer, s. XIV- Juan de Flandes, La resurrecció de Llàtzer, s. XVI

Marta, Maria i Llàtzer eren tres germans amics de Jesús. Quan Jesús era a Betània s’hostatjava a casa d’ells. Marta mirava de tenir-ho tot a punt i s’esforçava a servir-lo de la millor manera.Santa Marta és ara la patrona dels hostalers i la seva festa se celebra el dia 29 de juliol.

Senyor, aquell qui estimes està malalt. Senyor, estimes aquell qui està malalt.

Quarta part. PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ

24. Entrada a JerusalemMt 21,1-11Mc 11,1-11Lc 19,28-44Jn 12,12-19

- Jesús prediu el que trobaran els deixebles en el poble del davant i sap què li espera a Jerusalem- Jesús és rebut a Jerusalem amb el ritual reservat a la reialesa- veiem el moment de la vida de Jesús que se celebra el Diumenge de Rams

“Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí” (Lc 19,36)- Pietro Lorenzetti, Entrada de Crist a Jerusalem, s. XIV- Pedro Orrente, Entrada a Jerusalem, s. XVII- Duccio di Buonninsegna, Entrada a Jerusalem, s. XIV

El Diumenge de Rams, el “Dia de la palma” que en diem popularment, recorda l’entrada de Jesús a Jerusalem i com els deixebles que el van sortir a rebre duien b ranques d’arbre i les movien com a senyal d’alegria.Duien branques de llorer, d’olivera i, sobretot, de palmera. Aquestes branques de palmera, ben habituals a tots els països de la Mediterrània, han donat origen a tota una artesania. De la mateixa manera que s’han teixit fulles de palmera per fer cistells i senalles, també se n’han teixit per fer “palmes”.A casa nostra és tradició que la padrina de bateig regali al seu fillol o fillola un palmó o una palma.

Els qui criden: Beneït el qui ve en nom dels Senyor! són els mateixos que criden: Crucifica’l, crucifica’l! ?

25. Expulsió dels mercadersMt 21,12-17; 22,15-22Mc 11,15-19; 12,13-17.41-44Lc 19,45-48; 20,20-26; 21,1-4Jn 2,14-17

- els fariseus posen un parany a Jesús per poder-lo acusar- Jesús es comporta amb violència- Jesús mostra quina és l’ofrena que té més valor

“Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava” (Mc 12,44)- Gustave Doré, El tribut al Cèsar, s. XIX- Gaspar Luiken, L’ofrena de la vídua, s. XVIII- Julius Schnorr von Carolsfeld, Jesús purifica el temple, s. XIX

“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”No barregem les coses, deixem-les clares.I sovint aquesta és la frase que fem servir quan demanem de separar una idea de l’altra, o quan esn sembla que s’ha d’actuar de manera especialment justa i donar a cadascú el que li correspon.

Quines són les coses de Déu i quines les coses del Cèsar?

26. Últim soparMt 26,17-30Mc 14,12-26Lc 22,7-30Jn 13-17

- Jesús identifica la seva mort a la creu amb el pa partit- Jesús identifica el seu amor fins a donar la sang amb el vi que es vessa per a tothom- Jesús, demanant que es recordi aquell sopar, institueix l’Eucaristia que se celebra a la Missa

“Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: Senyor, qui és?” (Jn 13,25)- Leonardo da Vinci, L’últim sopar, s. XV- Simon Vouet, L’últim sopar, s. XVII- Giotto di Bondone, L’últim sopar, s. XIV

A la missa, en el moment de la consagració, el sacerdot repeteix les paraules de Jesús en el darrer sopar: “Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos, entregat per vosaltres”. “Preneu i beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança vessada per tothom”.És un dels moments més importants de la missa. Si una missa la celebra més d’un sacerdot a la vegada, aquestes paraules les repeteixen tots els qui hi intervenen alhora.

La llei del talíó: ull per ull, dent per dent.La regla d’or: estima els altres com a tu mateix.El manament nou: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.

27. Pregària a l’hort de les oliveresMt 26,31-56Mc 14,27-52Lc 22,31-53Jn 13,36-38; 18,1-13

- els deixebles, cecs davant del destí de Jesús, s’adormen i el deixen sol- Jesús, en la desesperació de la seva humanitat, supera la temptació amb la pregària- Jesús renuncia al poder de la força i respon a la violència amb bondat

“Jesús és el qui jo besaré: deteniu-lo” (Mt 26,48)- Caravaggio, Arrest de Crist, s. XVI- Hieronymus Bosch, Arrest de Crist a l’hort de Getsemaní, s. XVI- El Greco, L’agonia a l’hort, s. XVI

Si algun dia visiteu Jerusalem, us podeu acostar fins a la vall del Cedró, a tocar de les muralles, on trobareu un camp ple d’oliveres mil·lenàries. Allà és on diu la tradició que hi havia l’hort de Getsemaní.Ben aviat es va convertir en un lloc de pelegrinatge, com la majoria dels llocs que van ser escenari de moments importants de al vida de Jesús. Alguns textos de pelegrins confirmen l’existència d’oliveres antiquíssimes.En l’actualitat, hi ha una comunitat de frares franciscans que continuen acollint els pelegrins que s’hi aocsten.

El sermó de la muntanyaEl Parenostre“Faci’s la vostra voluntat”

28. Judici i condemnaMt 26,57-75; 27,1-2.11-26Mc 14,53-72; 15,1-15Lc 22,54-71; 23,1-25Jn 18,12-40; 19,1-16

- el gran sacerdot troba el motiu per acusar Jesús- el gran sacerdot presenta els motius polítics perquè els romans condemnin Jesús- el gran sacerdot afirma que el Cèsar és el rei dels jueus perquè Pilat ordeni crucificar Jesús

“Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra” (Mt 27,24)- Fra Angelico, Crist davant de Caifàs, s. XV- Gerrit van Honothost, Crist davant del gran sacerdot, s. XVII- Nicolaes Maes, Crist davant de Pilat, s. XVI

Ens rentem les mans diverses vegades al dia, sense pensar-hi gaire, com un gest automàtic.Pilat es va rentar les mans després d’acceptar que Jesús fos crucificat, però aquest no era un gest automàtic. Estava dient que no era responsable de la sang de Jesús, que es desentenia de tot els que pogués passar a partir d’aquell moment.Quan sentim dir: “jo me’n rento les mans...” és com dir: “jo no me’n faig responsables, no en vull saber res”.

No, dona, no el conec de res.No, home, no sóc pas deixeble d’ell.Us dic que jo No conec aquest home!

29. Crucifixió i mortMt 27,27-61Mc 15,16-47Lc 23,26-56Jn 19,17-42

- sabem quina mena d’home era el primer que va acollir Jesús al paradís- Jesús prega pels seus botxins- veiem com un que no era jueu entén quin tipus de Messies era Jesús

“S’agenollaven al seu davant i l’escarnien dient: Salve, rei dels jueus!” (Mt 27,29)- Valentin de Boulogne, Coronació d’espines, s. XVII- Velàzquez, Crist a la creu, s. XVII- Rafael, Davallament, s. XVI

Anomenem Passió a tot el procés de patiment que va seguir Jesús des de la tarda del dia de l’últim sopar, fins el moment de la seva mort.La passió de Jesús està composta de molts moments importants, de moltes seqüències, moltes de les quals tenen un nom propi. Aquests moments han estat reproduïts per molts artistes, és així com trobem obres d’art referides a la Passió que duen noms com ara: l’últim sopar, Ecce homo, Camí del calvari, Stabat mater, La pietat, Les santes dones, El davallament...

Pare CONFIO

30. Aparició a Maria MagdalenaMt 28,1-10Mc 16,1-11Lc 26,1-12Jn 20,1-18

- l’apòstol Joan va veure el sepulcre buit i va creure que Jesús havia ressuscitat- es compleix la benaurança: Feliços els qui ploren, Déu els consolarà- els apòstols no creuen el que els diu Maria Magdalena

“Deixa’m anar, que encara no he pujat al Pare” (Jn 20,17)- Fra Angelico, Noli me tangere, s. XV- Dieric Bouts el Vell, Resurrecció, s. XV- ???? Les dones davant un àngel

Maria Magdalena era una de les dones que formaven part del grup de deixebles que seguia Jesús de manera habitual. Els Evangelis la presenten plorant en més d’una ocasió.En aquest fragment plora perquè ha desaparegut el cos de Jesús i no sap on és, en un altre moment Maria Magdalena plora penedida dels seus pecats.No ens ha d’estranyar, doncs, que el nostre llenguatge reculli l’expressió: “plorar com una Magdalena” per dir que una persona plora molt.

Ella el prengué pel pagès i Ell la cridà pel seu nom.

31. Camí d’EmmaúsMc 16,12-13Lc 24,13-35

- els que primer fugien tornen a Jerusalem per fer de testimonis, però els deixebles no els creuen- els deixebles expliquen que esperaven que Jesús fos un Messies poderós que alliberés Israel- Jesús els fa entendre quin Messies era i com ho havien anunciat els profetes a les Escriptures

“Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar” (Lc 24,29)- Rembrandt, Sopar a Emmaús, s. XVII- Velázquez, El sopar a Emmaús, s. XVII- Duccio di Buoninsegna, Camí d’Emmaús, s. XIV

Quan els deixebles d’Emmaús van tenir consciència que havien vist Jesús ressuscitat van recuperar la il·lusió i l’esperança i van tornar a Jerusalem a anunciar la bona nova. L’any 1947, a França, Abbé Pierre va voler retornar la il·lusió i l’esperança a les persones més desafavorides, als que no tenien res, als més pobres, i va fundar un moviment, anomenat Emmaús, per lluitar contra la misèria i les causes de la misèria.Avui dia, el moviment Emmaús té seus a molts llocs del món.

Queda’t amb nosaltres. L’hem reconegut quan partia el pa.

32. Aparició als deixeblesMc 16,14-18Lc 24,36-49Jn 20,19-29

- quan els deixebles tenen més por, Jesús els surt a trobar- la por dels deixebles es converteix en alegria- el més incrèdul dels deixebles pronuncia la més bella professió de fe

“Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit” (Lc 24,37)- Rembrandt, La incredulitat de sant Tomàs, s. XVII- Duccio di Buoninsegna, Aparició de Crist amb els apòstols a taula, s. XIV- Rubens, La incredulitat de sant Tomàs, s. XVII

Per sempre més, l’apòstol Tomàs, sant Tomàs, serà la imatge de la incredulitat.Tomàs no pot creure que Jesús ha ressuscitat i necessita tocar-lo i posar la mà a les seves ferides per acceptar-ho.“Si no ho veig, no ho crec” és la frase que, com sant Tomàs, fan servir tots els incrèduls.Jesús va donar alè, ànim als apòstols abans d’enviar-los a predicar la bona nova, perquè no tinguessin por. Va alenar sobre ells l’Esperit Sant.L’Esperit Sant es representa a les imatges amb un colom o bé amb llengües de foc.

Feliços els qui creuran sense haver vist.

33. Aparició a Galilea i ascensióMt 28,16-20Mc 16,19-20Lc 24,50-53Jn 21,1-14; 20,30-31Ac 1,1-11

- Jesús explica als deixebles què han de fer per ser pescadors d’homes- Jesús ressuscitat esmorza pa i peix a la brasa amb els seus amics- els deixebles estan badant i algú els crida l’atenció

“Un núvol se l’endugué, i el deixaren de veure” (Ac 1,9)- Garofalo, Ascensió de Crist, s. XVI- Joachim Beuckelaor, La pesca miraculosa, s. XVI- El Greco, La Coronació de la Verge, s.XVI

Hi ha dues paraules que sovint es confonen perquè s’assemblen en la forma i en el significat. Darrere d’aquestes paraules també es confonen sovint dos moments diferents i dues festes diferents.La festa de l’Ascensió recorda el moment que Jesús va ser endut cap al cel. Se celebra sempre en dijous, però no té data fixa. És quaranta dies després de Pasqua, però Pasqua tampoc no té data fixa. Cal mirar cada any el calendari per saber quan s’escau.La festa de l’Assumpció és el dia 15 d’agost i recorda el moment que Maria, la mare de Déu, fou duta adormida al cel, segons la tradició catòlica. És el dia que celebren el seu sant les noies que es diuen Assumpta o Assumpció i Maria en totes les seves formes, com ara Mireia o Míriam.

Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.Com?