LLibertat sense por i aLtres escrits - angleeditorial.com · del govern, U Nu, havia nomenat Daw...

LLibertat sense pori aLtres escrits

cLÀssicsDe La paUi De LanoVioLÈncia

06

Llibertat sense por OK.indd 3 24/05/13 16:27

Títol original: Freedom from Fear

© Aung San Suu Kyi, 1991, 1995, pels textos© Václav Havel, pel seu pròleg© Desmond Tutu, pel seu pròleg© M. Lluïsa Penelas, pel seu pròleg© Getty Images, per la imatge de coberta

© Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), per aquesta edicióGran Via de les Corts Catalanes, 658, baixos08010 BarcelonaT. 93 554 42 [email protected]

© 9 Grup Editorial, per aquesta edicióAngle EditorialMuntaner, 200, àtic, 8a / 08036 BarcelonaT. 93 363 08 23 / F. 93 363 08 [email protected]

Primera edició: juny de 2013ISBN: 978-84-15695-33-2Dipòsit legal: B. 12922-2013Imprès a Romanyà Valls, SA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


LLibertat sense pori aLtres escrits

aUnG san sUU KYi

pròLeG De VácLaV HaVeL a La primera eDició

pròLeG De L’arqUebisbe DesmonD tUtU a La seGona eDició

pròLeG De m. LLUïsa peneLas a L’eDició cataLana

eDició i introDUcció De micHaeL aris


L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va ser creat pel Parlament de Catalunya a finals del 2007. El Parlament va optar, a petició de la societat civil, per crear un organisme públic, independent del Govern i les entitats pri-vades, dotat de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per obrar. La llei de creació de l’ICIP estableix que ha de prestar serveis a la ciutadania, al moviment per la pau, al món universitari i acadèmic i a les administracions públiques, mitjançant activitats de recerca, docència, transferència de coneixe-ments, sensibilització i intervenció.

Per tal de difondre la cultura de pau i fomentar l’educació i la sensibilitza-ció de la ciutadania en aquesta matèria, l’ICIP ha creat quatre col·leccions de llibres adreçades a estimular la recerca, la divulgació i l’acció sobre temes de pau i seguretat al nostre país: «Clàssics de la Pau i de la Noviolència», adreçada a posar a l’abast de la ciutadania els i les autores que es consideren clàssics del pensament de la pau i de la noviolència; «Eines de Pau, Seguretat i Justí-cia», pensada per donar eines de reflexió i de treball a les persones comprome-ses amb la construcció de la pau i la justícia; «Pau i Seguretat», que vol posar a l’abast d’un públic acadèmic i especialitzat temes contemporanis tractats des del compromís amb la investigació per la pau, i «Noviolència i Lluita per la Pau», que vol difondre la noviolència com una filosofia i una pràctica cabdal per avançar en l’assoliment de la pau al segle xxi.


taULa

Aung San Suu Kyi. Una biografia arrelada en la història

de Birmània, per Maria Lluïsa Penelas 11

Agraïments 20

Pròleg a la primera edició, per Václav Havel 21

Pròleg a la segona edició, per l’arquebisbe Desmond Tutu 23

Introducció, per Michael Aris 25

Primera part: L’herència 43

1. El meu pare 45

2. Literatura i nacionalisme a Birmània 87

Segona part: La lluita 115

3. A la recerca de la democràcia 117

4. Llibertat sense por 131

5. L’autèntic significat de «boh» 137

6. Discurs pronunciat en un míting a la pagoda Shwedagon 145

7. Els objectius 153

8. Al cor de la revolució 157

9. Dues cartes a Amnistia Internacional 163

10. Carta als ambaixadors 167

11. El paper del ciutadà en la lluita per la democràcia 169

12. Carta oberta a la Comissió de Drets Humans

de les Nacions Unides 171

13. Pols i suor 175


14. La necessitat de la solidaritat entre els grups ètnics 177

15. El poble vol llibertat 185

16. El consentiment a presentar-se a les eleccions 189

17. El Premi Nobel de la Pau del 1991 191

18. Discurs d’acceptació del Premi Nobel 199

19. Discurs en l’arribada de la torxa olímpica de Barcelona’92 205

20. Cap a un refugi de debò 209

21. La necessitat del diàleg 221

22. Fomentar una cultura de la pau i el desenvolupament 235

23. L’esperit de reconciliació 251


11

aUnG san sUU KYi. Una bioGrafia arreLaDa en La Història De birmÀnia

Aung San Suu Kyi va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 1991 per la seva lluita pacífica contra la dictadura d’una Junta Militar que es va negar a reconèixer el triomf electoral del seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia. Una dicta-dura que reprimia brutalment la veu dels opositors, que mas-sacrava els manifestants per reclamar els drets humans i els drets democràtics del seu poble. Vint anys després, Aung San Suu Kyi segueix sent la figura més coneguda internacional-ment de la present oposició al règim, acceptada unànimement per dirigir la transició pacífica cap a un marc polític que asse-guri les aspiracions de llibertat, de justícia i de pau dels ciu-tadans i ciutadanes de Birmània. Alguns poden atribuir ma-liciosament el seu protagonisme al fet de ser la filla de l’heroi de la independència de Birmània, Aung San. El propòsit de la breu biografia que segueix és el de mostrar com Aung San Suu Kyi, més enllà d’aquest fet com a punt de partida d’una voca-ció de servei, té una preparació personal profunda, sòlida i ex-tensa com a base de la capacitació política del seu lideratge. El coratge i la determinació, el sentit de la justícia social, la pràctica de la solidaritat amb els éssers humans que pateixen, formen part també de la matèria constitutiva de la seva perso-nalitat.

Birmània es va convertir en colònia britànica el 1885, des-prés d’una sèrie de guerres anglo-birmanes que començaren el 1825. A mitjan dels anys trenta es van produir les primeres mo-bilitzacions dels estudiants universitaris per la independència. Aung San, pare d’Aung San Suu Kyi, figurava entre els seus lí-ders. Quan esclata la Segona Guerra Mundial, ell i els seus ca-marades van creure que els japonesos els oferien sincerament


12

d’ajudar-los en la seva lluita per la independència, i amb aques-ta promesa el grup conegut com els Trenta Camarades van anar al Japó per rebre entrenament militar i van participar després en la invasió japonesa. No van trigar gaire a adonar-se de l’en-gany. Llavors van crear l’Exèrcit Birmà per la Independència, clandestí, amb el qual van contribuir a la victòria dels aliats contra els japonesos. A la fi de la guerra van iniciar les negocia-cions per la independència definitiva de la Gran Bretanya amb el govern del Partit Laborista, en les quals va participar Aung San. No sols van aconseguir la independència, sinó que van dis-senyar un país democràtic, pluralista i federal, amb el reconei-xement de les diferents ètnies i els seus parlaments autonò-mics, recollit en la Constitució aprovada el 1947.

Suu Kyi va néixer el 19 de juny de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, filla del general Aung San i de Khin Kyi, que ja tenien dos fills. Era un moment de gran efervescència política: acabada l’activitat bèl·lica, s’obria el camí de la política i Aung San havia de conduir Birmània cap a l’emancipació. Aung San morí l’any 1947, víctima d’una massacre perpetrada per un company, pocs mesos abans que la Gran Bretanya fes efectiva la independència de Birmània, quan Suu Kyi tenia només dos anys. L’any 1962 es produí el cop d’estat del general Ne Win, que abolí la Constitució de 1947 i començà una llarga dictadura, de les més cruels que es coneixen. Abans del cop, el 1961, el cap del govern, U Nu, havia nomenat Daw Khin Kyi, mare de Suu, ambaixadora a l’Índia. Jawaharlal Nehru, deixeble de Gandhi i cap del govern d’aquest país, va rebre la nova ambaixadora amb els braços oberts, ja que havia conegut i simpatitzat amb Aung San quan aquest hi acudí per requerir la seva opinió. Els anys que Suu Kyi va viure a Nova Delhi van ser molt importants per a la seva educació. La seva mare, una dona molt notable, se n’ocupà sàviament. A part de les assignatures que s’impartien a l’escola, equivalents al batxillerat, Suu Kyi va ampliar la seva formació amb el coneixement de les grans obres de la literatura anglesa i de la literatura birmana. El seu pensament profunda-


13

ment pacifista el podem relacionar amb totes les vivències hu-manes, intel·lectuals i religioses que conserva de la seva estada a l’Índia.

Abans que la seva mare es retirés del seu càrrec i tornés a Yangon, Suu Kyi ja havia començat el seu periple internacional, que inclou com a principals fites una estada a Algèria, on va participar en un camp de joves cooperants que construïen habi-tatges després de la devastadora guerra d’alliberament nacio-nal. En aquella ocasió va viatjar també pel Marroc i fins i tot va fer una incursió a Andalusia. Va estudiar a la Universitat d’Ox-ford, en un dels pocs colleges per noies, on es va llicenciar. El desig de fer els estudis de postgrau la va portar a Nova York, però diverses circumstàncies la impulsaren a posposar-los i cercar una feina a l’ONU, on va treballar durant tres anys. Els dos darrers formà part d’un comitè assessor pel qual passaven tots els pressupostos i programes de les Nacions Unides, de to-tes les seves branques i de les agències especialitzades. Els membres d’aquest comitè no representaven els seus països, sinó que eren contractats com a experts en qüestions finance-res. Aquesta va ser una etapa fonamental en la formació de Suu Kyi en temes fins llavors allunyats dels seus estudis. En aquests anys Suu també va treballar com a voluntària en un hospital on recollien temporalment tota mena de persones al límit de la seva resistència física i mental.

Els tres anys viscuts a Nova York també van tenir implica-cions en la formació política de Suu. A les Nacions Unides es va relacionar amb molts birmans de la delegació del seu país, i precisament el secretari general de l’organització era un bir-mà, U Thant. Suu Kyi assistia a les recepcions d’U Thant, així com a les trobades convocades pel representant de la Junta Militar birmana davant les Nacions Unides, U Soe Tin, en les quals es parlava sobre la política del seu país, sota la dictadu-ra del general Ne Win. Els contactes, els amics i les converses en què va participar van contribuir en gran manera a formar les seves conviccions, a desenvolupar els seus dots diplomà-


14

tics, i a alimentar les decisions que hauria de prendre més en-davant.

Els anys que segueixen corresponen a la seva vida familiar, al seu matrimoni amb Michael Aris, ciutadà britànic, del qual van néixer dos fills, Alexander i Kim. Amb el seu marit va viure un any al regne de Bhutan, on Michael Aris era tutor de la família reial i traductor. Suu Kyi també hi va treballar en qualitat de consellera del ministre d’Afers Exteriors per a assumptes de l’ONU.

Suu Kyi no podia oblidar que era la filla de l’heroi nacional de Birmània, i sempre s’havia plantejat què podria fer ella ma-teixa pel seu poble. També va sentir la necessitat d’escriure un llibre sobre la vida del seu pare en resposta als intents de des-virtuar la seva figura que va poder detectar en alguns membres dels usurpadors del poder. El període més desconegut i també el més delicat de la trajectòria d’Aung San era el de la seva rela-ció amb el govern i l’exèrcit japonès. Per poder consultar els ar-xius japonesos li calia estudiar l’idioma. Amb una beca de la Universitat de Kyoto, es va instal·lar al país amb el seu fill petit per continuar la investigació sobre les relacions del seu pare amb el Japó feixista.

La vida familiar, l’estudi i l’escriptura, i també una intensa relació amb la família birmana i amb amics que la parella havia anat aplegant al llarg dels anys viscuts en els països més va-riats, s’interrompen a finals de 1988, quan una trucada telefò-nica de Yangon els avisa de l’agreujament de la salut de la mare de Suu. Arran d’aquest fet la vida de tots canviarà radicalment. Suu Kyi es trobarà abocada al que sembla un destí en part triat i en part dictat per les circumstàncies. Estava preparada. Com diu Ma Than E, una gran amiga que ha seguit molt de prop la seva vida, «Suu s’ha compromès en una gran causa i posseeix la fortalesa mental, física, moral i espiritual per lluitar per ella. Que la victòria sigui seva».


131

4. LLibertat sense por

L’article següent es va publicar per primer cop per commemo-

rar la concessió per part del Parlament Europeu del Premi per

la Llibertat de Pensament Sàkharov del 1999 a Aung San Suu

Kyi. La cerimònia commemorativa, en la qual l’autora no va

ser-hi present, va tenir lloc a Estrasburg el 10 de juliol del

1991. Durant aquella mateixa setmana l’article va aparèixer

de forma íntegra o parcial a The Times Literary Supplement,

a The New York Times, a la Far East Economic Review, al

Bangkok Post, a The Times of India i a la premsa d’Alemanya,

Noruega i Islàndia.

No és el poder el que corromp, sinó la por. La por de perdre el poder corromp els que el tenen i la por del fuet del poder cor-romp els que hi estan subjectes. La majoria dels birmans coneix els quatre a-gati o menes de corrupció. El chanda-gati, cor-rupció induïda pel desig, és la desviació del camí recte buscant recompenses o en benefici de les persones que s’estimen. El dosa-gati consisteix a prendre el camí equivocat per venjar-se d’aquells que s’odia, i el moga-gati és una aberració deguda a la ignorància. Però potser el pitjor dels quatre és el bhaya- gati, perquè la corrupció bhaya no només tem, sufoca i destrueix lentament qualsevol sentit de la justícia i de la injustícia, sinó que sovint és l’arrel dels altres tres tipus de corrupció.

De la mateixa manera que el chanda-gati, quan no és conse-qüència de la pura avarícia pot ser resultat de la por a la neces-


132

sitat o de la por de perdre la bona voluntat d’aquells que s’esti-men; també la por de ser eclipsat, humiliat o ferit pot ser d’alguna manera el motor de la mala voluntat. I és difícil dissi-par la ignorància si no hi ha llibertat per perseguir la veritat sense cap classe de temor. Amb una relació tan íntima entre por i corrupció, no és estrany que, en una societat on abunda la por, la corrupció arreli profundament en totes les seves for-mes.

La insatisfacció pública fruit de les dificultats econòmiques s’ha considerat la principal causa del moviment per la democrà-cia a Birmània, que va començar amb les manifestacions d’estu-diants del 1988. És cert que anys de polítiques incoherents, me-sures oficials ineptes, inflació galopant i disminució de la renda real han portat el caos econòmic al país. Però va ser alguna cosa més que les dificultats per aconseguir un nivell de vida amb prou feines acceptable el que va acabar la paciència d’un poble tradi-cio nalment bondadós i tranquil; va ser també la humiliació d’un estil de vida deformat per la corrupció i la por. Els estudiants protestaven no només contra la mort dels seus companys, sinó també contra la negació del seu dret a la vida per part d’un règim totalitari que nega el seu significat al present i no deixa esperan-ça per al futur. I com que les protestes dels estudiants expressa-ven les frustracions del poble en general, les manifestacions es van convertir ràpidament en un moviment nacional. Alguns dels seus defensors més acèrrims eren homes de negocis que havien desenvolupat la capacitat i els contactes necessaris no només per sobreviure, sinó també per prosperar en el sistema. Però el seu benestar econòmic no els oferia un veritable sentit de seguretat o de satisfacció vital, i no podien deixar de pensar que si ells i els seus compatriotes, independentment de la situació econòmica, volien aconseguir una existència que pagués la pena, una admi-nistració responsable era si més no una condició necessària, si no suficient. El poble de Birmània estava cansat de la precària si-tuació d’espera passiva en la qual se sentia «com aigua a la cas-soleta de les mans» de les autoritats constituïdes.


133

Tal vegada som maragdes fredescom aigua a la cassoleta de les mans.Però voldríem ser ben bécom esberles de vidreen aquestes mateixes mans.

Les esberles de vidre, petitíssimes, amb la força punxeguda de la seva lluïssor per defensar-se de les mans que intenten escla-far-les, serien un símbol imaginatiu de l’espurna de valor que és un atribut essencial d’aquells que volen alliberar-se de les urpes de l’opressió. El bogyoke Aung San es considerava revolucionari i buscava incansablement respostes als problemes que van as-setjar Birmània durant les pitjors èpoques. Aung San exhortava el poble a conrear el valor: «No depengueu únicament del valor i de la intrepidesa dels altres. Cadascun de vosaltres ha de sacri-ficar-se per convertir-se en un heroi ple de valor i d’intrepidesa. Només aleshores podrem gaudir tots de l’autèntica llibertat.»

L’esforç necessari per conservar-se incorruptes en un am-bient en què la por és part integral de l’existència quotidiana no és evident per a aquells que tenen la sort de viure en un Estat de dret. Les lleis no només eviten la corrupció, castigant de forma imparcial els que les violen, sinó que també ajuden a crear una societat en què les persones puguin satisfer les condicions bàsi-ques necessàries per conservar la seva dignitat sense haver de recórrer a pràctiques corruptes. Quan no existeixen aquestes lleis, la càrrega de mantenir els principis de justícia i decòrum recau en l’home del carrer. Només l’efecte acumulat del seu es-forç sostingut i de la seva resistència podrà convertir una nació en què la raó i la consciència estan pervertides per la por en una nació en la qual existeixin normes legals idònies per impulsar el desig humà d’harmonia i justícia, reprimint al mateix temps els trets destructius que també són presents en l’home.

En una època en què els immensos avenços tecnològics han creat armes mortíferes que podrien ser, i de fet són, utilitzades pels poderosos i per aquells que no tenen principis amb l’objec-


134

te de dominar els febles i els indefensos, s’imposa la necessitat d’una relació més estreta entre la política i l’ètica, tant a escala nacional com internacional. La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides proclama que qualsevol indivi-du i qualsevol òrgan de la societat hauria de lluitar per defensar les llibertats i els drets bàsics que pertoquen a tots els éssers humans, independentment de la seva raça, nacionalitat o reli-gió. Però mentre hi hagi governs amb una autoritat basada en la coerció més que en el mandat del poble i grups d’interès que situen els beneficis immediats per damunt de la pau i la prospe-ritat a llarg termini, l’acció internacional concertada per prote-gir i defensar els drets humans seguirà sent, en el millor dels casos, una lluita guanyada només en part. Sempre hi haurà pa-lestres en què les víctimes de l’opressió hagin d’esgotar els seus recursos interiors per defensar els seus drets inalienables com a membres de la família humana.

L’autèntica revolució és la de l’esperit, nascuda del convenci-ment que és necessari canviar les actituds mentals i els valors que donen forma al progrés del desenvolupament d’una nació. Una revolució que tingués com a únic objectiu el canvi de les polítiques i institucions oficials per millorar les condicions ma-terials tindria poques probabilitats d’èxit real. Sense una revo-lució de l’esperit, les forces que han produït les injustícies de l’antic règim continuaran en acció, plantejant una amenaça constant al procés de reforma i regeneració. No n’hi ha prou amb demanar simplement llibertat, democràcia i drets humans. Es necessita la decisió unànime de perseverar en la lluita, de sa-crificar-se en nom de les virtuts permanents, de resistir les in-fluències corruptores del desig, la mala fe, la ignorància i la por.

S’ha dit que els sants són pecadors que perseveren en la llui-ta. També els homes lliures són oprimits que perseveren en la lluita i que mentre dura assoleixen la capacitat d’exercitar les responsabilitats i defensar les disciplines que són la base d’una societat lliure. Entre les llibertats bàsiques a les quals aspiren els homes hi ha la d’una vida plena i sense traves; veure’s lliu-


135

res de les cadenes de la por no és només un mitjà, sinó una fi-nalitat. Un poble que vulgui construir una nació en què les ins-titucions fortes i democràtiques estiguin fermament establertes com a garantia contra el poder de l’Estat ha d’aprendre en pri-mer lloc a alliberar-se de l’apatia i de la por.

Aung San, que sempre va posar en pràctica la seva doctrina, va demostrar valor constantment, no només en sentit físic, sinó també una altra mena de valor que li donava forces per dir la veritat, per mantenir la seva paraula, per acceptar les crítiques, per admetre els seus errors, per respectar l’oposició, per discu-tir amb l’enemic i per permetre que el poble jutgés la seva vàlua com a cap. A Birmània sempre se l’estimarà i respectarà per aquest valor moral, no només com a heroi guerrer, sinó com a inspiració i consciència de la nació. Les paraules que va utilitzar Jawaharlal Nehru per descriure el Mahatma Gandhi podrien aplicar-se igualment a Aung San: «L’essència de la seva doctri-na va ser la valentia i la veritat, l’acció associada a aquestes dues virtuts i la preocupació constant pel benestar del poble.»

Gandhi, el gran apòstol de la noviolència, i Aung San, funda-dor d’un exèrcit nacional, eren personalitats molt diferents, però, de la mateixa manera que el desafiament de tots els go-verns autoritaris tenen una semblança inevitable, independent-ment del lloc i del moment, hi ha també una semblança en les qualitats intrínseques d’aquells que s’alcen contra aquests de-safiaments. Nehru, que considerava que un dels èxits més im-portants de Gandhi va ser inculcar el valor al poble indi, era un polític modern, però quan va escometre la tasca de valorar les necessitats d’un moviment del nostre segle a favor de la inde-pendència va considerar que calia adreçar la mirada cap a la fi-losofia de l’Índia antiga: «El do més gran d’un individu o d’una nació [...] era l’abhaya; és a dir, la valentia, no només com a va-lor físic sinó com a absència de por a l’esperit.»

El valor pot ser un do, però potser encara és més preciós el valor que s’adquireix en la lluita, el valor que procedeix del con-reu de l’hàbit de negar-se a actuar moguts per la por, el valor


136

que es pot descriure com «la gràcia que perviu fins i tot en con-dicions de tensió», la gràcia que es renova repetidament en pre-sència d’una pressió dura i continuada.

En un sistema que nega l’existència dels drets humans bàsics, la por tendeix a estar a l’ordre del dia. La por a la presó, a la tor-tura, a la mort, a la pèrdua dels amics, de la família, de la propie-tat o dels mitjans de subsistència, la por a la pobresa, a l’aïlla-ment, al fracàs. Una de les formes de por més nocives és la que es disfressa de sentit comú o de prudència, la que condemna com a estúpids, irreflexius, mancats de significat o fútils els pe-tits actes de valor de la vida quotidiana que ajuden a mantenir el sentiment de dignitat de l’home i de respecte per un mateix. No és fàcil per a un poble governat pel temor, sota el principi ferri segons el qual la força és el dret, d’alliberar-se del virus afeblidor de la por. I no obstant això, el valor s’alça en armes un cop i un altre, perquè la por no és l’estat natural de l’home civilitzat.

La font de la qual brollen el valor i la resistència davant del poder sense límits és generalment una creença ferma en la san-tedat dels principis ètics combinada amb el sentit històric se-gons el qual, malgrat tots els entrebancs, la condició humana es dirigeix, en definitiva, cap al progrés, tant espiritual com mate-rial. Aquesta capacitat de progrés i d’autoalliberament és el que més distingeix l’home dels animals. L’arrel de la responsabilitat humana rau en el concepte de perfecció, en el desig d’abastar aquesta perfecció, en la intel·ligència de trobar un camí i en la voluntat de seguir aquest camí, si no fins al final, com a mínim la distància necessària per alçar-se per damunt de les limita-cions individuals i de les dificultats ambientals. És la visió de l’home d’un món idoni per a una humanitat racional i civilitza-da el que el du a atrevir-se i a arriscar-se per construir societats lliures de la necessitat i de la por. Conceptes com veritat, justí-cia i compassió no es poden rebutjar com a llocs comuns si pen-sem que, molt sovint, són els únics bastions que ens resten con-tra el poder implacable.


LLibertat sense por i aLtres escrits - angleeditorial.com · del govern, U Nu, havia nomenat Daw...

Documents

Transcript of LLibertat sense por i aLtres escrits - angleeditorial.com · del govern, U Nu, havia nomenat Daw...