fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de...

8
full dominical la revista cristiana de la diòcesi de mallorca N. 2 - 12 de gener de 2020 Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca Paraules DE VIDA El baptisme, la millor denominació d’origen Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim, el dia, l’hora i el lloc del nostre baptisme. Per això, va bé que ens demanem si del nostre baptisme -com a primer encontre amb el Senyor- en valoram i vivim la vertadera dimensió. Posats a celebrar-ho tot, quina importància don a l’aniversari del meu baptisme? El seu record, m’encoratja a viure avui el seguiment de Jesús com a Senyor de la meva vida, com el qui ho és tot per a mi? Recordar-ho i fer-ne acció de gràcies fa més intens el sentit de pertinença a l’Església, que m’ha acollit i m’acompanya? Un dia ben concret, en rebre el do del baptisme, vam ser acollits per l’Església i incorporats a ella com a membres de ple dret. Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobam davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel en Déu: fills de Déu en el Fill per l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres. Quan Jesús diu «vindrem a viure amb ell» (Jn 14,23) es refereix a cadascú de nosaltres, receptors d’aquest do gratuït. És el millor que ens podia passar: adquirir la màxima dignitat i ser acceptats en la comunió d’una Església que és comunitat de germans i vol que estiguem contents de ser-ho. Incorporats a Jesucrist pel baptisme, la salvació que Déu ofereix als seus fills reclama la nostra resposta creient i adhesió lliure. Com a resultat, rebem la millor notícia, que és la participació de la mateixa filiació que Jesús, d’aquí la nostra identificació amb Ell i la font del nostre compromís baptismal de fer-lo present en la missió de passar per tot arreu fent el bé. Aquesta és la resposta que brolla de la unció que ens fa forts i àgils per a realitzar avui la missió de Jesús enmig de la nostra societat. Concretant-ho. La pràctica de la justícia, la construcció de la pau, l’estimació mútua, la passió per estendré el bé i donar la salut als dominats pel mal resumeixen aspectes importants de la missió social que l’Església té encomanada, i que, al seu torn, encarrega als batiats posar en obra per la força de l’Esperit Sant. Viure com a batiats significa contribuir amb coresponsabilitat que la nostra societat s’organitzi segons Déu, un compromís que tot batiat assumeix per la confiança posada en el Senyor.

Transcript of fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de...

Page 1: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 2 - 12 de gener de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

El baptisme, la millor denominació d’origen

Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim, el dia, l’hora i el lloc del nostre baptisme. Per això, va bé que ens demanem si del nostre baptisme -com a primer encontre amb el Senyor- en valoram i vivim la vertadera dimensió. Posats a celebrar-ho tot, quina importància don a l’aniversari del meu baptisme? El seu record, m’encoratja a viure avui el seguiment de Jesús com a Senyor de la meva vida, com el qui ho és tot per a mi? Recordar-ho i fer-ne acció de gràcies fa més intens el sentit de pertinença a l’Església, que m’ha acollit i m’acompanya?

Un dia ben concret, en rebre el do del baptisme, vam ser acollits per l’Església i incorporats a ella com a membres de ple dret. Gràcies a l’encarnació de Jesús, ens trobam davant la nostra millor denominació d’origen, la que té la seva arrel en Déu: fills de Déu en el Fill per l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres. Quan Jesús diu «vindrem a viure amb

ell» (Jn 14,23) es refereix a cadascú de nosaltres, receptors d’aquest do gratuït. És el millor que ens podia passar: adquirir la màxima dignitat i ser acceptats en la comunió d’una Església que és comunitat de germans i vol que estiguem contents de ser-ho.

Incorporats a Jesucrist pel baptisme, la salvació que Déu ofereix als seus fills reclama la nostra resposta creient i adhesió lliure. Com a resultat, rebem la millor notícia, que és la participació de la mateixa filiació que Jesús, d’aquí la nostra identificació amb Ell i la font del nostre compromís baptismal de fer-lo present en la missió de passar per tot arreu fent el bé. Aquesta és la resposta que brolla de la unció que ens fa forts i àgils per a realitzar avui la missió de Jesús enmig de la nostra societat.

Concretant-ho. La pràctica de la justícia, la construcció de la pau, l’estimació mútua, la passió per estendré el bé i donar la salut als dominats pel mal resumeixen aspectes importants de la missió social que l’Església té encomanada, i que, al seu torn, encarrega als batiats posar en obra per la força de l’Esperit Sant. Viure com a batiats significa contribuir amb coresponsabilitat que la nostra societat s’organitzi segons Déu, un compromís que tot batiat assumeix per la confiança posada en el Senyor.

Page 2: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

2

REVISTAHumanizar el cuidado. Atención centrada en la personaAutor: José Carlos BermejoEditorial: PPC

El modelo AICP –Atención Integral Centrada en la Persona– significa un cambio cultural

de calado que requiere un nuevo paradigma de atención: en lugar de centrarse en la enfermedad, la discapacidad o las pérdidas, se trata de enfocar, mirar y ver a la persona, sus capacidades, fortalezas y habilidades. Organismos internacionales y expertos insisten en la necesidad de aprehender los elementos esenciales de la relación de ayuda y utilizar con flexibilidad y a la carta toda la diversidad de apoyos –públicos, privados y comunitarios– que favorezcan el bienestar de las personas y una buena calidad de vida, desde el convencimiento de que no basta con atender enfermedades y minimizar discapacidades, sino que, trascendiendo estas, es relevante procurar el mantenimiento de las capacidades y fortalezas de las personas para que puedan seguir desarrollando las actividades que a cada cual les resulten satisfactorias. Este libro plantea muchos interrogantes e invita a reflexionar, especialmente sobre el inflacionado valor que se le concede a la “autonomía”, que puede llevar a la falta del reconocimiento de la interdependencia humana y al individualismo extremo. Si humanizar es promover la dignidad inherente a todo ser humano, podemos decir que la deshumanización está directamente relacionada con la despersonalización, con la manipulación de la persona, el descuido de su mundo emocional y valórico y su conversión en un objeto pasivo de cuanto acontece a su alrededor. Esta obra constituye una nueva y muy estimable aportación sobre esa humanización de los cuidados que tanto José Carlos Bermejo como el Centro de Humanización de la Salud que dirige lleva años tratando de promover y construir.

Digué l’amic a l’AmatMons. Antoni Alzamora Salom

“Que el gran deute que tenc amb tu, no si-gui impediment per a l’absoluta confiança que he de posar en tu”. Respongué l’Amat a l’amic: “el meu llenguatge no és un llen-guatge de deutes ni exigències; mai t´he demanat res que no sigui amistat”. Digué l’amic a l’Amat: “davant aquesta infinita distància que hi ha entre la teva lleialtat i bondat i la meva mesquinesa no hi cap altra exclamació més que aquesta: “no et meresc, Jesús, però et necessit!”.

Digué l’Amat a l’amic: “no es tracta que sols em necessitis sinó que m’estimis com jo t’he estimat”. Respongué l’amic: “ ara comprenc el que va dir Ramon Llull quan li preguntaren: què és amor? “Amor -digué- és aquella cosa qui a los francs met en servitud i a los serfs dona llibertat”.

Interpret que l’amor és gojosa servitud i absoluta gratuïtat, però et voldria preguntar: per què, quan ens ensenyares a resar el parenostre, de seguida, com si fos el resum, vares afegir: “perquè, si perdonau als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà a vosaltres, però, si no els les perdonau, el vostre Pare no vos perdonarà les vostres”? Res-pongué l’Amat: “el perdó és l’essència de l’amor i del perfecte alliberament tant del qui ofèn com del qui és ofès.” Però -res-pongué l’amic- com puc perdonar al qui mai, directament o indirectament, m’ha demanat perdó? Digué l’Amat a l’amic: “abans de tu néixer, jo ja t’havia perdonat”.

Digué l’amic, plorant: “que bé s’està devora tu!...” Respon-gué l’Amat: “no tenguis por, jo et faré un evangelitzador”. Di-gué l’amic; “és l’alegria més gran que podria tenir en aquest moment de la meva vida.”

Nomenament eclesiàsticEl bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha signat el nomenament eclesiàstic següent:

Mn. Francesc Xavier Riutort OrtegaAdscrit a les parròquies de Montuïri, Algaida, Sant Joan i Pina.

Page 3: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

3

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

50 anys de l’església nova des LlombardsMons. Sebastià Taltavull presidí la solemne celebració commemorativa.

Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció, l’església nova des Llombards quedà petita per celebrar l’eu-caristia en la solemnitat de la titular i patrona de la parròquia.

Però enguany hi havia un motiu afegit: la celebració dels cin-quanta anys que monsenyor Rafael Álvarez Lara, aleshores bisbe de Mallorca, beneïa el nou temple parroquial, alhora que elevava l’antiga vicaria in capite a parròquia. Una nova església desitjada pels llombarders des de feia molt de temps, gairebé un segle. S’havien succeït diversos projectes que, per motius diversos, no havien tirat endavant. Finalment, el 1969, els desitjos dels llombarders es feien realitat, construint un nou temple, segons el projecte de l’arquitecte Antoni Alomar.

L’Eucaristia presidida pel bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, que per primera vegada visitava la parròquia, fou una solemne acció de gràcies per aquests cinquanta anys i convidà els feels assistents a posar-se sota la protecció de Maria Immaculada.

Celebració nadalenca de la Renovació Carismàtica a BalearsMés de 35 persones varen assistir a la missa presidida per Joan Horrach.

El passat diumenge 16 de desembre, el grup Carismàtic Jesús Vive va celebrar la seva jornada nadalenca al Centre Eucarís-tic de Palma, a dues setmanes vista de la celebració de Nadal. Més de 35 persones varen assistir a la missa presidida per Joan Horrach, consiliari de la Renovació Carismàtica a Bale-ars, a la qual va seguir un gran dinar amenitzat amb nadales dirigides magistralment pel Ministeri de Lloança. En acabar la jornada, es va fer entrega a tots els nins del grup del tradi-cional regal nadalenc.

Convivències “Feliços amb Jesús!”De les parròquies de Petra, Sant Joan, Montuïri, Vilafranca, Alaró, Maria de la Salut i Cas Concos.

Els dies 14 i 15 de desembre la catequesi de famílies interpar-roquial de les comunitats de Petra, Sant Joan, Montuïri, Vila-franca, Alaró, Maria de la Salut i Cas Concos, varen celebrar unes convivències amb el lema “Feliços amb Jesús!”. Un cap de setmana on participaren nins i nines de 7 a 20 anys i les respectives famílies. Fou un moment molt important pel crei-xement i la consolidació d’aquest projecte on poder descobrir que la vertadera felicitat ens la dona Jesús.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

L’espiritualitat juniperiana, a la trobada mensual dels diaques permanentsEs varen fer presents els frares mexicans que han arribat recentment a Petra.

El passat 23 de novembre es va produir l’habitual trobada mensual dels diaques permanents i dels candidats a Pina. Aquesta vegada es varen fer presents els frares mexicans que han arribat a Petra i tots junts varen començar amb el res de Laudes. Després varen presentar en dues conferències com es va produir l’anada i evangelització de sant Juníper Serra a terres americanes i la posterior expansió i com ha estat la seva arribada al bressol del fundador; també com veuen l’evange-lització que s’ha de fer en aquesta terra mallorquina. Després d’un cordial col·loqui, la jornada acabà amb el dinar de ger-manor.

Page 4: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

4

CARTA ALS REIS 2020Andreu Genovart Orell

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a [email protected]

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Els Betlems de les Caputxines, 25 anys d’un projecte culturalA la vegada, s’ha donat el sus a l’exposició “Espais i patrimoni etnològic del convent, un conjunt a preservar”.

Presentat, al Monestir de la Puríssima Concepció – Fran-ciscanes TOR el tradicional betlem de la casa, que enguany compleix 25 anys d’exposició. A la vegada, s’ha donat el sus a l’exposició “Espais i patrimoni etnològic del convent, un conjunt a preservar”. Hi han estat presents el vicari general de la Diòcesi, Mn. Antoni Vera; la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Ma-llorca, Bel Busquets; la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, i Sor Maria Paulina, abadessa de la comunitat amfitrio-na. A més dels comissaris de les exposicions, Jaume Llabrés i Aina Pascual.

L’exposició temporal d’aquest Nadal 2019 ha constituït el punt de partida del projecte de rehabilitació d’altres espais del convent, subvencionat pel Consell de Mallorca, com són les despenses (de l’oli o dels envinagrats, cantina del pou, des-pensa del vi o la salera). Tot plegat constituirà un nou espai de visita i allà s’hi mostrarà la gran col·lecció de ceràmica popular que ara s’exposa formada per centenars de peces de terrissa la cronologia de les quals va des del segle XVIII fins al segle XX.

Les despenses de les Caputxines formen un conjunt singu-lar de l’arquitectura tradicional mallorquina —construït entre 1687 i 1719— exclusivament per a la conservació i manipu-lació d’aliments amb el corresponent aixovar i mobiliari. Tots aquests espais estan coberts per voltes de pedra de gran quali-tat i s’estenen per davall del refectori i la cuina.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Els centres d’esplai de la Fundació Pere Tarrés creen una aplicació interactiva amb un recull de recursos per animar la feEl recurs es planteja com un joc interactiu en línia i proposa activitats que treballen la dimensió espiritual i animació de la fe dels monitors, monitores, infants, adolescents i joves.

El Moviment de Centres d’Espais Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés ha posat en marxa ‘Fem camí’, una nova eina que treballa l’espiritualitat i l’animació de la fe entre els monitors i monitores i els infants. La guia desenvolupa aquests aspectes a través del joc. Aquesta nova eina serveix per a ordenar el material elaborat fins ara i per introduir noves activitats i metodologies a les propostes que ja treballaven els diferents centres d’esplai del MCECC.

‘Fem camí’ és un recull de materials i recursos que ofereix di-verses opcions i permet que cada centre d’esplai esculli entre un nivell més inicial (beginner) i més avançat (pro), segons s’adreci a monitors i monitores o bé infants.

Els centres que formen part del MCECC tenen l’oportunitat de noves propostes per treballar des d’una perspectiva innova-dora i adaptada a les seves necessitats. La dinàmica de ‘Fem camí’ es desenvolupa a través de preguntes sobre els moments de celebració de la fe que es poden viure en un centre d’esplai, com són els viatges, les benediccions a taula, les reunions, el moment del bon dia i la bona nit, l’acció de gràcies, el temps litúrgic, la natura o l’Eucaristia. Per a cada una d’aquestes situacions es plantegen propostes concretes d’animació de la fe, com ara temes de debat, cançons o propostes d’activitats. L’objectiu de ‘Fem Camí’ és aprofundir progressivament en la vivència de la fe dels participants durant les activitats dutes a terme als centres d’esplai.

LA DONA DEL SEGLE XXINI INDEPENDENT, NI SEGURA, NI AMB VEU.

Col·labora·hi900 811 888mansunides.org

UNA DE CADA TRES DONES D’AVUI NO ÉS COM TE L’IMAGINES.

CREIEM EN LA IGUALTAT I EN LA DIGNITAT DE LES PERSONES

256mm ANCHO x 75mm ALTO_2019_CAT.qxp_Maquetación 1 5/12/18 12:52 Página 1

Page 5: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

5

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Dia Internacional del Migrant 2019«Els assentaments es van convertir en un refugi lliure d’estigmatitzacions»

El 18 de desembre es commemorà el Dia Internacional del Migrant per a donar visibilitat als 272 milions de persones migrants que existeixen en el món, segons dades de Nacions Unides. Per terra, mar o aire, els camins per aconseguir el somni d’una vida millor són tan infinits com el mateix món. I les persones que els transiten es compten per milions. Moltes d’elles viuen en situació de gran vulnerabilitat. Avui dia, exis-teixen més de 272 milions de motius pels quals deixar enrere tota una vida, tants com les persones que abandonen els seus països o les seves llars a la recerca d’una opció millor o més segura.

L’abandó de les llars no és senzill, però els conflictes interns, els desastres naturals i les malalties, entre altres circumstàn-cies, contribueixen a veure la migració com a única sortida i mitjà per a garantir la seguretat i el benestar de milions de persones, famílies, fins i tot comunitats senceres. Les xifres inclouen persones que trien voluntàriament migrar, però tam-bé aquelles que han de fer-ho per necessitat. Aquests homes i aquestes dones són el rostre humà de la migració que fuig de la violència i de la pobresa i que s’enfronta als problemes que comporta el desplaçament.

Les xifres augmenten cada anyLes dades de l’OIM (Organització Internacional per a les Mi-gracions) mostren no sols el nombre de migrants, una xifra que aconsegueix els nivells més alts registrats, sinó també el costat dramàtic d’aquest fenomen que el 2018 va fer que prop de 3.400 migrants i refugiats perdessin la vida.

Les principals causes de les morts són les arriscades condi-cions naturals i de transport que aquestes persones han d’en-frontar en la seva ruta migratòria, com són la deshidratació, l’esgotament o diverses malalties.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Moscari celebra la segona trobada d’amics de les neulesS’han commemorat els 40 anys de la restauració de l’església parroquial.

Amb repicada de campanes i sons de l’orgue històric s’ha iniciat la celebració de la segona edició de la trobada anual d’Amics de les Neules amb el lema “El Nadal mallorquí es decora amb neules”. Una trobada on distints mestres neulers tant de la vila de Moscari com visitants han lluït les seves obres úniques. És l’art en paper.

La trobada té com a objectius preservar l’art i l’element deco-ratiu per excel·lència del Nadal a Mallorca com són les neu-les, així com visita a les exposicions de neules que s’han pre-parat al temple parroquial, al Centre Social de Can Cullera, al Centre Cultural Can Roig, així com al carrer amb mostres de neules de gran format.

Trobada dedicada a Mn. Bernat Morell Bennàssar, rector de la Parròquia, impulsor i conservador de l’església parroquial de Santa Anna i a tots els moscariencs que varen participar en aquesta colossal obra als 40 anys de la restauració de l’esglé-sia parroquial i que avui per avui ens acull joiosa de ser qui és, la joia dins el tresor del poble de Moscari.

La restauració d’aquesta Església Parroquial, com diu la ins-cripció sota l’escut del poble ubicat vora el portal d’entrada lateral del temple, per deixar clara constància dels treballs realitzats, resa: “De dissabte en dissabte, el poble de Mosca-ri restaurà comunitàriament aquesta Església de Santa Anna (Juny 1978-Juny 1979)”.

Per commemorar aquest moment s’ha fet la presentació del vídeo en commemoració als 40 anys de la restauració de l’es-glésia parroquial al Centre Cultural de Can Roig. El temple s’ha adornat d’una manera especial, amb gairebé 500 neules de paper. L’escut s’ha decorat per recordar tots els qui varen participar d’aquesta obra i els bancs del temple s’han decorat amb 5 plantes aromàtiques: murta del camí vell d’Inca, la-vanda del camí vell de Pollença, mata del camí de sa Bisbal i romaní i llorer del camí de Selva a Campanet, com els ponts que tenen per accedir a Moscari: Pont d’en Lleó, Pont d’en Blai, Pont de Son Morro, Pont de Can Llubina i Pont de Fust, símbol de Moscari, que cerca el perfum de la millor.

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 [email protected]

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

Page 6: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

66

BAPTISME DEL SENYOR BAUTIZO DEL SEÑORS

AN

TOR

AL

de

la s

etm

ana Dilluns, 13.

Dilluns de la setmana I de durant l’any i i del saltiri. Sant Hilari de Poitiers, sant Remigi, sant Godofred. Missa: 1S 1, 1-8; Sal 115, 12-14. 17; Mc 1, 14-20.

Dimarts, 14. Dimarts de la setmana I. Sant Fèlix de Nola, santa Ninó, sant Fulgenci. Missa: 1S 1, 9-20; 1S 2, 1. 4-8; Mc 1, 21b-28.

Dimecres, 15. Dimecres de la setmana I. Santa Secundina, sant Maur, sant Ar-

nau Janssen. Missa: 1S 3, 1-10. 19-20; Sal 39, 2a. 5 .7-10; Mc 1, 29-39.

Dijous, 16. Dijous de la setmana I. Sant Marcel I papa, sant Honorat d’Arles, sants Protomàrtirs francis-cans. Missa: 1S 4, 1-11; Sal 43, 10-11. 14-15. 24-25; Mc 1, 40-45.

Divendres, 17. Sant Antoni abat, sant Sulpici, santa Rosalina. Missa: 1S 8, 4-7. 10-22a; Sal 88, 16-19; Mc 2, 1-12.

Dissabte, 18. Dissabte de la setmana I. Comença l’oc-tavari per la unitat dels cristians. Santa Prisca, santa Margalida d’Hon-gria, sant Volusià. Missa: 1S 9, 1-14. 10b. 17-19 – 10, 1a; Sal 20, 2-7; Mc 2, 13-17.

Diumenge. 19. Diumenge II de durant l’any i setmana II del saltiri. Sant Germànic, sant Macari el Gran, sant Joan de Ravena. Missa: Is 49, 3. 5-6; Sal 39, 2. 4ab. 7-10; 1C 1, 1-3; Jo 1, 29-34.

Lectura del llibre del profeta Isaïes42, 1-4. 6-7

Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui es complau la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè dugui el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s’esquerda, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver implantat el dret a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et design aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.

Salm responsorial (salm 28)Que el Senyor beneesqui el seu poble amb el do de la pau.

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34-38

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: -Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol naciona-litat que sigui. Ell va dirigir la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batiar. Parl de Jesús de Natza-ret. Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu3, 13-17

En aquell temps Jesús, que venia de Galilea, es va presentar a Joan, devora el Jordà, perquè el batiàs. Joan no el volia ad-metre al baptisme. Li deia: -«Som jo el qui necessit que tu em batiïs. ¿Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: -«Ac-cedeix per ara a batiar-me. Convé que compliguem d’aquesta manera tot lo que pertoca fer. Llavors hi accedí. Quan va estar batiat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i va veure que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: -«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Lectura del profeta Isaías 42, 1-4. 6-7

Esto dice el Señor: Mirad a mi siervo, a quien sostengo; mi elegido, a quien prefiero. Sobre él he puesto mi espíritu, para que traiga el derecho a las naciones. No gritará, no clamará, no voceará por las calles. La caña cascada no la quebrará, el pábilo vacilante no lo apagará. Promoverá fielmente el de-recho, no vacilará ni se quebrará hasta implantar el derecho en la tierra y sus leyes, que esperan las islas. Yo, el Señor, te he llamado con justicia, te he tomado de la mano, te he for-mado y te he hecho alianza de un pueblo, luz de las naciones. Para que abras los ojos de los ciegos, saques a los cautivos de la prisión, y de la mazmorra a los que habitan en las tinieblas.

Salmo responsorial (salmo 28)El Señor bendice a su pueblo con la paz.

Lectura de los Hechos de los Apóstoles10, 34-38

En aquellos días, Pedro tomó la palabra y dijo: -Está claro que Dios no hace distinciones; acepta al que lo teme y practi-ca la justicia, sea de la nación que sea. Envió su palabra a los israelitas anunciando la paz que traería Jesucristo, el Señor de todos. Conocéis lo que sucedió en el país de los judíos, cuando Juan predicaba el bautismo, aunque la cosa empezó en Galilea. Me refiero a Jesús de Nazaret, ungido por Dios con la fuerza del Espíritu Santo, que pasó haciendo el bien y curando a los oprimidos por el diablo; porque Dios estaba con él.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo 3, 13-17

En aquel tiempo, fue Jesús desde Galilea al Jordán y se pre-sentó a Juan para que lo bautizara. Pero Juan intentaba disua-dirlo diciéndole: -Soy yo el que necesito que tú me bautices, ¿y tú acudes a mí? Jesús le contestó: -Déjalo ahora. Está bien que cumplamos así todo lo que Dios quiere. Entonces Juan se lo permitió. Apenas se bautizó Jesús, salió del agua; se abrió el cielo y vio que el Espíritu de Dios bajaba como una palo-ma y se posaba sobre él. Y vino una voz del cielo que decía: -Este es mi Hijo, el amado, mi predilecto.

Page 7: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

77

COMENTARI a l’Evangeli

Avui contemplam el Messies —l’Ungit— en el Jordà per a «fer-se batiar» (Mt 3,13) per Joan. I veim Jesucrist com asse-nyalat per la presència en forma visible de l’Esperit Sant i, en forma audible, del Pare, el qual declara de Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt 3,17). Vet aquí un motiu meravellós i, alhora, engrescador per a viure una vida: ser subjecte i objecte de la complaença del Pare ce-lestial. Complaure el Pare!

D’alguna manera ja ho demanam en l’oració col·lecta de la missa d’avui: «Déu omnipotent i etern (...), concediu als vos-tres fills d’adopció, que han renascut de l’aigua i de l’Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença». Déu, que és Pare infinitament bo, sempre ens “vol bé”. Però, ja li ho permetem?; en som dignes d’aquesta benvolença divina?; cor-responem a aquesta benvolença?

Per tal de ser dignes de la benvolença i complaença divina, Crist ha atorgat a les aigües força regeneradora i purificadora, de tal manera que quan som batejats esdevenim vertaderament fills de Déu. «Potser hi haurà algú que demani: ‘Per què volgué batiar-se, si era sant?’. Crist es batia no perquè les aigües el santifiquin, sinó per santificar-les Ell» (Sant Màxim de Torí).

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Un dia entranyable que combina valors solidaris amb diversióEls doblers recaptats van destinats íntegrament a Càritas.

L’alumnat de Secundària de Sant Josep Obrer gaudí d’una jor-nada solidària per preparar-se per al Nadal i poder ajudar els més necessitats. Els alumnes de Batxillerat passaren el matí torrant hamburgueses, servint berenar, venent regals merave-llosos i organitzant una panera solidària. Un dia entranyable que, com és costum, combina valors solidaris amb diversió, convivència i respecte pel medi ambient. Els doblers recaptats van destinats íntegrament a Càritas.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Santa Llucia, patrona dels invidentsDes de la comunitat cristiana de la Mercè s’ha iniciat un nou projecte a través del qual es facilita l’oració a les persones invidents amb estampes en braille.

L’única relíquia de Santa Llucia que hi ha a Mallorca es va exposar el passat 13 de desembre amb motiu de la festivitat d’aquesta santa, patrona dels invidents. L’església de la Mer-cè va recordar la seva memòria i va comptar amb la visita de l’organització ONCE. Des de la comunitat cristiana de la Mercè s’ha iniciat un nou projecte a través del qual es facilita l’oració a les persones invidents amb estampes en braille.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11:57 h

Page 8: fulldominical - bisbatdemallorca.com · Ens podria passar el mateix que a Joan, el deixeble de Jesús, que fins i tot recorda l’hora del seu primer encontre amb Ell, si recordéssim,

88

AGENDADel al 12 al 19 de gener 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Batiats, confirmats i enviats

Carta pastoral del bisbe de MallorcaMons. Sebastià Taltavull Anglada

E N T R E D U E S A B R A Ç A D E S I C O M A M O L I N S D E V E N TP L A N TAT S E N A Q U E S TA T E R R A D E M I S S I Ó

NOVA CARTA PASTORAL DEL BISBE SEBASTIÀ TALTAVULL

Presentació de la Carta

Dijous 23 de gener a les 20 hSala d’actes del Col·legi Sant Francesc de Palma

Ja disponible en castellà i catalàMés informació: 971 213100

12 DIUMENGEPARRÒQUIA DELS HOSTALETSFesta de la Sibil·la a les 12 h.

13 DILLUNSDELEGACIÓ D’ENSENYAMENT“Què és l’educació de la interioritat? Marc teòric” a càrrec del P. Pere Ri-bot, TOR (Formació permanent de Religió Catòlica al CEP d’Inca). 17 a 20 h.

DELEGACIÓ PASTORAL DE LA SALUTFormació espiritual a la Sapiència. A les 18 h.

16 DIJOUSCASA D’ESPIRITUALITAT SON BONOCinefòrum de “Los chicos del coro”, de Christopher Batalier. A les 19 h, presentació, visionat i col·loqui.

PARRÒQUIA SANT JOSEP OBRERCurs de formació bíblica a càrrec de Mn. Alfred Miralles. A les 19:30 h.

18 DISSABTESETMANA D’ORACIÓ PER LA UNITAT DELS CRISTIANSOrganitzada per la Delegació per a l’Ecumenisme. Celebració dirigida per l’Església Ortodoxa. Al temple de Santa Catalina de Sena a les 19 h.

ERMITA DE SANT HONORATIntroducció a la meditació i la inte-rioritat: Por i culpabilitat. De 16 a 19 h. Acompanyants: Paula Cantallops i Eduardo Caselles.

MONESTIR DE SANTA CLARACicle de litúrgia i cant coral. Cele-bració de l’eucaristia a les 18 h amb la participació de la Coral l’Harpa d’Inca. En acabar, breu concert.

19 DIUMENGEPARRÒQUIA SANTA CREUAdoració eucarística. Tema: Unitat dels Cristians. A les 11:45 h.

SETMANA D’ORACIÓ PER LA UNITATCelebració a l’oratori de Sant Telm de Palma. A les 19 h.

El bautismo, la mejor denominación de origen

Nos podría pasar lo mismo que a Juan, el discípulo de Jesús, que incluso recuerda la hora de su primer encuen-tro con Él, si recordáramos, el

día, la hora y el lugar de nuestro bautismo. Por ello, va bien que nos preguntemos si de nuestro bautismo —como primer encuentro con el Señor— valoramos y vivimos su ver-dadera dimensión. Puestos a celebrarlo todo, ¿qué importancia doy al cumpleaños de mi bautismo? Su recuerdo, ¿me alienta a vivir hoy el seguimiento de Jesús como Señor de mi vida, como el que lo es todo para mí? ¿Re-cordarlo y hacerlo acción de gracias hace más intenso el sentido de pertenencia a la Iglesia, que me ha acogido y me acompaña?

Un día concreto, al recibir el don del bau-tismo, fuimos acogidos por la Iglesia e in-corporados a ella como miembros de pleno derecho. Gracias a la encarnación de Jesús, nos encontramos ante nuestra mejor deno-minación de origen, la que tiene su raíz en Dios: hijos de Dios en el Hijo por la acción del Espíritu Santo en nosotros. Cuando Jesús dice «vendremos a vivir con él» (Jn 14,23) se refiere a cada uno de nosotros, receptores de este don gratuito. Es lo mejor que nos po-día pasar: adquirir la máxima dignidad y ser aceptados en la comunión de una Iglesia que es comunidad de hermanos y quiere que este-mos contentos de serlo.

Incorporados a Jesucristo por el bautismo, la salvación que Dios ofrece a sus hijos reclama nuestra respuesta creyente y adhesión libre. Como resultado, recibimos la mejor noticia, que es la participación de la misma filiación de Jesús; de ahí nuestra identificación con Él y la fuente de nuestro compromiso bautismal de hacerlo presente en la misión de pasar por todas partes haciendo el bien. Esta es la res-puesta que brota de la unción que nos hace fuertes y ágiles para realizar hoy la misión de Jesús en medio de nuestra sociedad.

Concretémoslo. La práctica de la justicia, la construcción de la paz, la estima mutua, la pasión por extender el bien y dar la salud a los dominados por el mal resume aspectos importantes de la misión social que la Iglesia tiene encomendada, y que, a su vez, encarga a los bautizados poner en obra por la fuerza del Espíritu Santo. Vivir como bautizados signi-fica contribuir con corresponsabilidad a que nuestra sociedad se organice según Dios, un compromiso que todo bautizado asume por la confianza puesta en el Señor.