fulldominical - Bisbat de Mallorca · 2020-02-12 · 3 fulldominical la revista cristiana de la...

1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 7 - 16 de febrer de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Saber sortir perquè entri un poble just

«Església en sortida» comença a ser una frase utilitzada amb freqüència i que té molta densitat de contingut perquè és l’antídot d’una forma de «ser Església» massa centrada en allò que sempre s’ha fet i no ofereix cap novetat o en allò altre que és símptoma de comoditat i anquilosament. Sentir-se «Església en sortida» és més que una frase, demana «ser rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat» (EG 8). El dinamisme de «sortida» que Déu vol provocar en nosaltres, els creients, ens obre a aquelles dimensions de la vida personal i a aquells escenaris de la vida social on l’Evangeli necessita fer-se present i posar-hi bones arrels.

No estam davant d’una teoria buida de sentit, sinó davant d’una utopia realitzable i verificable si cadascú de nosaltres ho comença a treballar en el seu interior. És el món de les intencions, de la netedat de cor, del rebuig de les aparences i l’acolliment de la Paraula de Déu i la persona de Jesús com a referent i font de veritat i vida. Quan no es té actitud

de «sortida», les comunitats s’ofeguen perquè els manca l’aire de l’Esperit que les empeny a viure amb joia la seva veritable vocació missionera. El papa Francesc en parla i diu que «aquesta joia és un signe que l’Evangeli ha estat anunciat i dóna fruit. Però sempre té la dinàmica de l’èxode i del do, del fet de sortir de si mateix, de caminar i sembrar sempre de nou, sempre més enllà» (EG 21). Joves i gent gran, tots podem protagonitzar aquest dinamisme de «sortida» si ens decidim a caminar junts, en actitud sinodal, i obrint-nos a totes les realitats que vivim en societat.

Quan hem «sortit» i ens hem posat al nivell de la gent, compartint les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, és quan el nostre ardor evangèlic s’ha de fer sentir fins el punt que tothom es demani: qui són aquests? Per què són així? Per què viuen d’aquesta manera? Què o qui els inspira? Per què estan enmig nostre? Amb aquestes preguntes, sant Pau VI veia ja que es tractava d’una procla-mació silenciosa, però forta i eficaç de la bona nova de l’Evangeli. El pas següent serà el del testimoni explícit que, abandonant una fe vergonyant, anuncia clarament el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el regne, el misteri de Jesús de Natzaret, Fill de Déu. Només una «Església en sortida» es creïble i pot proposar l’entrada a ser un «poble just» que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor, un poble que tindrà clar sempre qui és el seu Senyor.

2

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 [email protected]

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11:57 h

LIBRE

ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE M N?

COL·LOQUIS D’ECOLOGIAentorn de la LAUDATO SI

Delegació d’ecologia i cura de la creacióDelegació per al diàleg fe-cultura

HO ORGANITZEN

´

Sala d’actes de St. Francesc19’30h 04 de febrer 18 de febrer 03 de març 17 de març 31 de març

PREGÀRIES D’ECOLOGIA

La Seu de Mallorca19’00h 11 de febrer 24 de març

El poder de la feAutor: Tadeusz DajczerEditorial: San Pablo

La fe no es algo físico o estático sino que aparece como un proceso vital constante,

pero sobre todo supone una intensa relación entre Dios, que nos la da, y nosotros, que la recibimos. El poder de la fe es el quinto libro de la colección Meditaciones sobre la Eucaristía, traducida a numerosos idiomas, con la que el padre Tadeusz Dajczer nos ayuda a descubrir a Dios en la Eucaristía desde la fe bíblica de Abrahán hasta la fe viva e intensa que guardamos en nuestro corazón.

33


MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Mensaje del Papa Francisco para la 54 Jornada de la Comunicaciones Sociales (II)Para que puedas contar y grabar en la memoria (cf. Ex 10,2) La vida se hace historia

3. La Historia de las historiasLa Sagrada Escritura es una Historia de historias. ¡Cuántas vi-vencias, pueblos, personas nos presenta! Nos muestra desde el principio a un Dios que es creador y narrador al mismo tiempo. En efecto, pronuncia su Palabra y las cosas existen (cf. Gn 1). A través de su narración Dios llama a las cosas a la vida y, como colofón, crea al hombre y a la mujer como sus interlocu-tores libres, generadores de historia junto a Él. En un salmo, la criatura le dice al Creador: «Tú has creado mis entrañas, me has tejido en el seno materno. Te doy gracias porque son admi-rables tus obras […], no desconocías mis huesos. Cuando, en lo oculto, me iba formando, y entretejiendo en lo profundo de la tierra» (139,13-15). No nacemos realizados, sino que necesi-tamos constantemente ser «tejidos» y «bordados». La vida nos fue dada para invitarnos a seguir tejiendo esa «obra admirable» que somos.

En este sentido, la Biblia es la gran historia de amor entre Dios y la humanidad. En el centro está Jesús: su historia lleva al cumplimiento el amor de Dios por el hombre y, al mismo tiem-po, la historia de amor del hombre por Dios. El hombre será lla-mado así, de generación en generación, a contar y a grabar en su memoria los episodios más significativos de esta Historia de historias, los que puedan comunicar el sentido de lo sucedido.

El título de este Mensaje está tomado del libro del Éxodo, relato bíblico fundamental, en el que Dios interviene en la historia de su pueblo. De hecho, cuando los hijos de Israel estaban escla-vizados clamaron a Dios, Él los escuchó y rememoró: «Dios se acordó de su alianza con Abrahán, Isaac y Jacob. Dios se fijó en los hijos de Israel y se les apareció» (Ex 2, 24-25). De la memo-ria de Dios brota la liberación de la opresión, que tiene lugar a través de signos y prodigios. Es entonces cuando el Señor reve-la a Moisés el sentido de todos estos signos: «Para que puedas contar [y grabar en la memoria] de tus hijos y nietos […] los signos que realicé en medio de ellos. Así sabréis que yo soy el Señor» (Ex 10,2). La experiencia del Éxodo nos enseña que el conocimiento de Dios se transmite sobre todo contando, de generación en generación, cómo Él sigue haciéndose presente. El Dios de la vida se comunica contando la vida.

El mismo Jesús hablaba de Dios no con discursos abstractos, sino con parábolas, narraciones breves, tomadas de la vida co-tidiana. Aquí la vida se hace historia y luego, para el que la escucha, la historia se hace vida: esa narración entra en la vida de quien la escucha y la transforma.

No es casualidad que también los Evangelios sean relatos. Mientras nos informan sobre Jesús, nos «performan» a Jesús, nos conforman a Él: el Evangelio pide al lector que participe en la misma fe para compartir la misma vida. El Evangelio de Juan nos dice que el Narrador por excelencia –el Verbo, la Palabra– se hizo narración: «El Hijo único, que está en el seno del Padre, Él lo ha contado» (cf. Jn 1,18). He usado el término

«contado» porque el original exeghésato puede traducirse sea como «revelado» que como «contado». Dios se ha entretejido personalmente en nuestra humanidad, dándonos así una nueva forma de tejer nuestras historias.

4. Una historia que se renuevaLa historia de Cristo no es patrimonio del pasado, es nuestra historia, siempre actual. Nos muestra que a Dios le importa tanto el hombre, nuestra carne, nuestra historia, hasta el punto de hacerse hombre, carne e historia. También nos dice que no hay historias humanas insignificantes o pequeñas. Después de que Dios se hizo historia, toda historia humana es, de alguna manera, historia divina. En la historia de cada hombre, el Padre vuelve a ver la historia de su Hijo que bajó a la tierra. Toda his-toria humana tiene una dignidad que no puede suprimirse. Por lo tanto, la humanidad se merece relatos que estén a su altura, a esa altura vertiginosa y fascinante a la que Jesús la elevó.

Escribía san Pablo: «Sois carta de Cristo […] escrita no con tin-ta, sino con el Espíritu de Dios vivo; no en tablas de piedra, sino en las tablas de corazones de carne» (2 Co 3,3). El Espíritu San-to, el amor de Dios, escribe en nosotros. Y, al escribir dentro, graba en nosotros el bien, nos lo recuerda. Re-cordar significa efectivamente llevar al corazón, “escribir” en el corazón. Por obra del Espíritu Santo cada historia, incluso la más olvidada, incluso la que parece estar escrita con los renglones más torci-dos, puede volverse inspirada, puede renacer como una obra maestra, convirtiéndose en un apéndice del Evangelio. Como las Confesiones de Agustín. Como El Relato del Peregrino de Ignacio. Como la Historia de un alma de Teresita del Niño Je-sús. Como Los Novios, como Los Hermanos Karamazov. Como tantas innumerables historias que han escenificado admirable-mente el encuentro entre la libertad de Dios y la del hombre. Cada uno de nosotros conoce diferentes historias que huelen a Evangelio, que han dado testimonio del Amor que transforma la vida. Estas historias requieren que se las comparta, se las cuente y se las haga vivir en todas las épocas, con todos los lenguajes y por todos los medios.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a [email protected]


L’Adoració Nocturna a Mallorca celebra la seva assembleaFou reelegit com a president del Consell diocesà per un termini d’altres quatre anys el Sr. Antoni Dezcallar Planas.

El 25 de gener tingué lloc l’assemblea de l’Adoració Noc-turna Espanyola a Mallorca. Adoradors de les seccions de Palma, Calvià i Sóller s’aplegaren als locals de l’Adoració, al carrer de la Concepció de Palma, i després de resar Lau-des i celebrar l’Eucaristia pròpies de la festa de la conversió de sant Pau apòstol es reuniren per tractar diversos temes d’actualitat en aquest curs, singularment el centenari de la secció de Sóller, previst per al proper 20 de juny i el Congrés Eucarístic Internacional de Budapest del 13 al 20 de setem-bre. Fou reelegit com a president del Consell diocesà per un termini d’altres quatre anys el Sr. Antoni Dezcallar Planas.


La Cúria felicita el bisbe Sebastià amb motiu de la seva onomàsticaEl vicari general, Mn. Antoni Vera, en nom dels presents, dirigí la felicita-ció al prelat.

Dia 20 de gener el calendari cristià celebra la festivitat de sant Sebastià, patró de Palma i onomàstica del bisbe de Ma-llorca, Mons. Sebastià Taltavull. Per aquesta raó, i atès que dia 20 és festiu a Ciutat, i que dia 28 és l’aniversari de Mons. Taltavull, els treballadors de la Cúria s’acostaren el passat 27 de gener al Palau Episcopal per felicitar-lo. El vicari general, Mn. Antoni Vera, en nom dels presents, va dirigir la felici-tació al prelat, així com l’agraïment per la seva entrega a la Diòcesi de Mallorca.


Confirmacions a la Parròquia de Santa Catalina Thomàs13 joves culminen així un llarg i acurat procés catequètic.

El diumenge 26 de gener, tercer del temps de durant l’any, el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, administrà el sagrament de la Confirmació a tretze joves de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs de Ciutat, culminant així un llarg i acurat procés catequètic. Els mateixos confirmands procla-maren les dues lectures d’aquest diumenge que, per voluntat del papa Francesc, ha estat instituït “Diumenge de la Paraula de Déu”. Els dons de l’Esperit Sant es varen anar enumerant, un per un, en relació amb cada un dels qui havien de ser con-firmats en el moment de la seva presentació. En l’homilia, adreçada de manera molt especial als candidats al sagrament, el bisbe destacà la importància que la Sagrada Escriptura ha de tenir en la vida de qualsevol seguidor de Jesucrist, i animà tots els presents a llegir i meditar cada dia un fragment de la Paraula de Déu, perquè siguin els seus criteris els qui inspirin la mentalitat i tot l’estil de vida del cristià. El bisbe Sebas-tià va regalar la Bíblia a cada un dels confirmats que a més reberen, al final de la celebració eucarística, una creueta amb un enfilall de colors de petites etiquetes de clauer, tantes com són els dons de l’Esperit que hi figuraven escrits. Acabada la litúrgia es va compartir un senzill refresc.

55


Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a [email protected]


Informe de Càritas Mallorca sobre la “situació social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca”Segons l’estudi, la no-regularització és el factor clau perquè el col·lectiu de senegalesos a Mallorca estigui en situació de vulnerabilitat.

Enrique Gómez, sociòleg i investigador, ha estat l’encarregat d’elaborar i presentar l’informe sobre “La Situació Social de les persones de Senegal que realitzen venda am-bulant a Mallorca”, un estudi de 45 pàgines promogut i coordinat per Càritas Mallorca i que s’ha elaborat a partir de 139 enquestes de camp i completat amb entrevistes en pro-funditat. Les conclusions que s’extreuen de l’informe són diverses, tal com ha apuntat Gómez a la presentació:

• La primera és que les persones senegale-ses que han decidit venir a Mallorca ho fan perquè les condicions de vida al seu país són molt desfavorables (desigualtat social, falta de recursos per a completar la forma-ció, deficients condicions laborals...). Amb aquestes poques expectatives de progressar decideixen, moltes vegades sense planificar, migrar cap a Europa.

• La segona conclusió que se’n desprèn és que la situació que es troben a Europa, en aquest cas a Mallorca, és molt complicada. La falta de coneixement de l’idioma, l’es-cassa formació, la poca experiència profes-sional però sobretot la no-regularització de la seva situació significa una realitat de des-protecció i vulnerabilitat molt alta.

La impossibilitat de regularitzar la seva si-tuació suposa a més una barrera per poder desenvolupar-se, ja que no poden ni accedir a feines a compte de tercers (per dificultats idiomàtiques, manca de formació...) ni tam-poc per compte propi (no tenen recursos per pagar impostos o quotes), l’única sortida que tenen és la venda ambulant, una activitat a la qual no volen dedicar-se.

• Un tercer punt que apareix a l’informe com a conclusió és que és un col·lectiu que s’en-fronta a situacions de conflicte amb altres col·lectius moltes vegades derivats per la pràctica de la venda ambulant, episodis com la persecució policial, la falta de respecte o la discriminació.

• Aquesta discriminació i la falta de conei-xement de l’idioma també els suposa di-ficultats per a relacionar-se amb persones que no siguin de la seva nacionalitat, una

realitat que, afegida al fet que moltes vegades tenen la família al Senegal, els fan emocionalment vulnerables. Malgrat totes aquestes dificultats, Enrique Gómez ha destacat a la seva intervenció que són persones positi-ves i que tenen esperances de millo-rar la seva situació mitjançant un tre-ball normalitzat. Una normalització que alguns volen que sigui definiti-vament a Mallorca i altres volen re-tornar al seu país després de generar recursos suficients per fer-ho.

A la presentació de l’informe sobre la rea-litat social de les persones senegaleses que es dediquen a la venda ambulant a Mallorca també s’ha escoltat Babacar Diakhate, col-laborador de Càritas Mallorca i que des de la seva experiència personal (es va dedicar a la venda ambulant durant un temps) ha expli-cat la situació d’aquest col·lectiu i la realitat a la qual s’enfronten diàriament. Des de Cà-ritas Mallorca també ha intervingut Bàrbara Picornell, coordinadora d’Acció Social de Base (Palma 1) de Càritas, qui ha recordat que l’entitat porta prop de 14 anys donant suport al col·lectiu de senegalesos, amb di-ferents projectes, una col·laboració que es va iniciar el 2006 amb l’anomenada crisi de les pasteres i l’arribada d’un nombre important de senegalesos a l’illa.

Des d’un primer moment Càritas va tenir clar que la seva posició era atendre i acom-panyar aquest col·lectiu a causa de les difi-cultats d’accedir a drets bàsics. Precisament el 2007 es va realitzar per part de l’entitat un estudi sobre venedors ambulants i es va constatar la dificultat d’accedir a la sanitat, a una feina amb contracte i a prestacions so-cials per no tenir una situació regularitzada, afegint la dificultat de l’idioma i de tenir la família lluny en molts dels casos. A través d’aquest estudi es va constatar també que la venda ambulant era una sortida per poder cobrir necessitats bàsiques i també per aju-dar les famílies.

A partir d’aquest primer estudi, Càritas ha planificat i ha anat afegint al llarg d’aquests anys diversos projectes per donar resposta a les demandes dels col·lectius de migrants en

general i, en aquest cas, dels senegalesos en particular, una resposta que s’ha desenvolu-pat, ha apuntat Bàrbara Picornell, “a través d’una feina entorn de quatre accions que són l’acollida, la protecció, la promoció i la in-tegració d’aquestes persones nouvingudes”.

Durant la primera passa d’acollida digna i d’escolta de les seves històries de vida per part de les treballadores socials, s’inicia també un treball d’orientació i acompanya-ment per a la defensa dels seus drets. En aquest apartat s’han realitzat tallers per a donar a conèixer la llei d’estrangeria i els drets i deures de les persones migrants, així com les normatives en matèria de venda am-bulant. A la fase de promoció de la persona, Càritas també ha treballat en el desenvolu-pament integral d’aquestes persones cercant alternatives per a millorar la seva situa-ció a través de classes de llengua i cultura, d’orientació laboral, acompanyament en l’àmbit de la salut i assessorament jurídic. En aquesta fase de la promoció també s’ha treballat amb les comunitats d’origen. El 2007 Càritas Mallorca va engegar un pro-jecte de codesenvolupament amb Càritas Senegal a traves d’un còmic on les històries de vida de les persones que havien arribat en pastera a Mallorca eren les protagonis-tes d’aquest material de sensibilització per a donar informació abans de migrar. Càri-tas Mallorca també ha impulsat iniciatives productives al Nord del Senegal amb les persones més vulnerables gràcies a dife-rents convocatòries de cooperació del Go-vern balear. També forma part d’una xarxa d’atenció i acompanyament als migrants del Sahel i Nord d’Àfrica per a donar resposta i acompanyar les persones en el seu camí.

66

DIUMENGE VI DURANT L’ANY AVI DOMINGO ORDINARIO A

SANTORAL de la setmana

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira15, 16-21

Si vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir si et mantindràs feel. Tens a davant foc i aigua: pren lo que tu vulguis. L’home té a davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran: el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen lo que ell ha creat; ell coneix tot lo que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Salm responsorial (salm 118)Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint 2, 6-10

Germans: Als qui tenen una fe prou madura, sí que els ense-nyam una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels seus dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien clavat mai a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit penetra a tot fins a lo més profund de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu5, 17-37

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: Jo us dic que si no sou més justs de lo que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els varen manar: «No matis», i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. Ja sabeu que està manat: «No cometis adulteri.» Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del seu cor ja ha comès adulteri. També sabeu que als antics els varen manar: No trenquis els juraments. I tam-bé: Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai: Digau senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que deis de més, ve del Maligne.»

Lectura del libro del Eclesiástico15, 16-21

Si quieres, guardarás sus mandatos, porque es prudencia cum-plir su voluntad; ante ti están puestos fuego y agua, echa mano a lo que quieras; delante del hombre están muerte y vida: le darán lo que él escoja. Es inmensa la sabiduría del Señor, es grande su poder y lo ve todo; los ojos de Dios ven las acciones, él conoce todas las obras del hombre; no mandó pecar al hombre, ni deja impunes a los mentirosos.

Salmo responsorial (salmo 118)Dichosos los que caminan en la voluntad del Señor.

Lectura de la 1ª carta del apóstol san Pablo a los Corintios 2, 6-10

Hermanos: Hablamos, entre los perfectos, una sabiduría que no es de este mundo ni de los principios de este mundo, que que-dan desvanecidos, sino que enseñamos una sabiduría divina, misteriosa, encendida, predestinada por Dios antes de los siglos para nuestra gloria. Ninguno de los príncipes de este mundo la ha conocido, pues si la hubiesen conocido, nunca hubieran crucificado al Señor de la gloria. Sino como está escrito: «Ni el ojo vio, ni el oído oyó, ni el hombre puede pensar lo que Dios ha preparado para los que lo aman.» Y Dios nos lo ha revelado por el Espíritu, y el Espíritu todo lo penetra, hasta la profundi-dad de Dios.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo 5, 17-37

En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: Os lo aseguro: si no sois mejores que los letrados y fariseos, no entraréis en el Reino de los Cielos. Habéis oído que se dijo a los antiguos: no matarás, y el que mate será procesado. Pero yo os digo: todo el que esté peleado con su hermano será procesado. Habéis oído el mandamiento «no cometerás adulterio». Pues yo os digo: el que mira a una mujer casada deseándola, ya ha sido adúltero con ella en su interior. Sabéis que se mandó a los antiguos: «No jurarás en falso» y «Cumplirás tus votos al Señor.» Pues yo os digo que no juréis en absoluto: A vosotros os basta decir sí o no. Lo que pasa de ahí viene del Maligno.

Dilluns, 17. Dilluns de la setmana VI. Sants set Fundadors dels Servites, sant Teodor, sant Flavià de Constantinoble. Missa: Jm 1, 1-11; Sal 118, 67. 68. 71. 72. 75. 76; Mc 8, 11-13.Dimarts, 18. Dimarts de la setmana VI. Sant Eladi de Toledo, sant Francesc Regis Clet, sant Joan Pere Néel. Missa: Jm 1, 12-18; Sal 93, 12-15. 18-19; Mc 8, 14-21.Dimecres, 19. Dimecres de la setmana VI.

Sant Quodvultdeus, sant Mansuet, sant Barbat. Missa: Jm 1, 19-27; Sal 14, 1-5; Mc 8, 22-26.Dijous, 20. Dijous de la setmana VI. Sant Serapió, sant Eleuteri, sant Euqueri. Missa: Jm 2, 1-9; Sal 33, 2-7; Mc 8, 27-33.Divendres, 21. Divendres de la setmana I. Sant Pere Damià, sant Germà, sant Ro-bert Southwell. Missa: Jm 2, 14-24. 26; Sal 111, 1-6; Mc 8, 34 – 9, 1.

Dissabte, 22. Càtedra de sant Pere apòstol, a Roma; sant Papies, santa Margalida de Cortona. Missa: 1Pe 5, 1-4; Sal 22, 1-6; Mt 16, 13-19.Diumenge, 23. Diumenge VII de durant l’any i setmana III del saltiri. Sant Policarp, sant Sineri, santa Milbur-ga. Missa: Lv 19, 1-2. 17-18; Sal 102, 1-4. 8. 10; 1C 3, 16-23; Mt 5, 38-48.

77

COMENTARI a l’Evangeli

La interpretació farisaica de la llei havia caigut en la casuísti-ca i el minimalisme, amb el suposat objectiu d’agradar Déu, oblidant les conseqüències que el compliment buit comporta també en el proïsme. La nova llei de Jesús implica la primacia de l’amor cap a tots, i especialment cap a aquells que es troben en situació de debilitat. I ho il·lustra en tres nivells de relació interpersonal: El de germandat (no mataràs), el conjugal (no cometràs adulteri) i el diví (no juraràs en fals i compliràs els juraments al Senyor). És a dir, quan Jesús parla sobre la llei, ho fa amb una autoritat anàloga a aquella amb la qual Déu es dirigí a Moisès, igualant-se així a Déu.

A més de respectar sempre la vida del contrari, superant l’ànsia de venjança, hem d’anar més enllà i reconciliar-nos amb ell, de cor. Jesús ressalta que l’esposa, a qui l’home podia acomiadar per qualsevol motiu insignificant, posseeix els mateixos drets que el seu home. Per tant, cap tercer la pot pretendre, ni és ad-missible que l’espòs se’n desfaci per un pur capritx, deixant-la desemparada. La paraula donada adquireix una dimensió divi-na, ja que Déu mateix ens ha donat la seva Paraula, que és la del seu propi Fill. En definitiva, Jesús reemplaça un paradigma de la llei concebuda com a càrrega, per una llei protectora dels drets de l’altre, en la qual prima l’alè diví que la sustenta i no sols la lletra morta.


La “Casa del Pa” de les clarisses, formes artesanals a disposició de les parròquies de MallorcaElaborades amb farina de ‘xeixa’ blanca.

Les clarisses s’obren a les parrò-quies de Mallorca amb “La casa del Pa”, on venen formes realitza-des de manera artesanal. Seguei-xen així l’esperit de santa Clara, qui es va dedicar durant tota la seva vida a fer corporals i altres objectes per dignificar la presència de Crist. En aquest cas, elaboren el “Pa” de l’Euca-ristia. S’ha cercat la farina més pura, farina de “xeixa” blanca, que s’elabora amb blat antic mallorquí, en un cultiu ecològic a la finca de Son Ramon Vell de Manacor. Aquestes hòsties s’ofereixen en bosses de 250 formes i la forma grossa en pa-quets de 30 unitats. També tenen formes de 13 cm de diàmetre en paquets de 5 unitats i formes de 18 cm de diàmetre en paquets de 4 unitats, per a grans solemnitats. Es pot adquirir també vi per a l’Eucaristia. Per facilitar-ne la recollida, s’ha ampliat l’horari del torn del matí, que serà de 9 a 15 h de di-lluns a dissabte. L’horari d’horabaixa segueix igual, de 16:15 a 17:30 h, de dilluns a dissabte. El diumenge l’horari del torn és de 9 a 11:30 h i a l’horabaixa de 16:15 a 18:35 h.

S’ofereix també la possibilitat d’enviar la comanda per correu ordinari. Poden fer els encàrrecs telefonant al 971 710 061, per correu electrònic [email protected] o per WhatsApp al 690 238 210.


Revitalització de la causa de canonització de Francisca AlcoverRecentment s’ha reunit la comissió que s’encarrega de la causa de la serventa de Déu Francisca Alcover Morell.

Recentment s’ha reunit la co-missió que s’encarrega de la causa de la serventa de Déu Francisca Alcover Morell (Só-ller 1912-1954). Va ser una laica compromesa amb la gent del seu temps. Pintora i poetessa, va saber captar les necessi-tats de la gent del seu voltant. Va ajudar a aprendre de llegir i escriure moltes dones. Acudia diàriament a la celebració de l’Eucaristia i va morir als 41 anys per malaltia i en fama de santedat. La comissió, entre altres decisions, va acordar potenciar la seva figura com a seglar que va viure una vida cristiana exemplar i va morir en fama de santedat. Cada dia 10 del mes es pregarà per ella i es farà menció de la seva vida.

També es farà publicitat de la seva vida i de les publicacions que estan a la venda. Tot això mitjançant les xarxes social i al web www.cristiansserraalfabia.com. El seu procés cap a la canonització està en marxa i ja ha passat la comissió d’his-toriadors de la Santa Seu i ara està a la fase d’entrar a la co-missió de teòlegs.

88

AGENDADel 16 al 23 de febrer 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

16 DIUMENGEEXERCICIS PER A PREVERESDe 16 al 21 de febrer a Valldemos-sa.

PARRÒQUIA SANTA CREUTridu eucarístic. A les 11:45 h.

PARRÒQUIA SANT JOSEP OBRERCurs de formació bíblica a càrrec de Mn. Alfred Miralles. A les 19:30 h.

17 DILLUNSRÀDIO MARIAMissa retransmesa des de l’església dels Caputxins de Palma. A les 10 h.

18 DIMARTS“ÉS SOSTENIBLE EL NOSTRE MÓN?”Col·loqui amb el títol “És sosteni-ble un model econòmic basat prin-cipalment en el turisme?”. Ponents: Antoni Riera Font i Mn. Tomeu Bennàssar Vicens. De 19:30 a 21 h a la sala d’actes de Sant Francesc. Organitzat per les delegacions d’Ecologia i Cura de la Creació i la de Fe i Cultura.

19 DIMECRESUNITAT PASTORAL ANDRATXEstudi de l’Evangeli a l’estil prado-sià inspirats en la metodologia del beat Antoni Chavrier. A les 21 h a la rectoria d’Andratx.

CONFER MALLORCATaller de dansa contemplativa a càrrec de Sor Margalida Oliver, FFM. Al Col·legi la Salle (Son Ra-pinya) de 18:30 a 19:30 h.

PARRÒQUIA SANTA CATALINA THOMÀSCurs bíblic: Profetes. A càrrec de Mn. Francesc Ramis Darder a les 20:30 h.

PASTORAL UNIVERSITÀRIAPonència a càrrec de Roser Sabiote sobre eutanàsia: “Hi ha un dret a la mort?”. A l’aula magna de sa Riera a les 19 h.

20 DIJOUSTROBADA DIOCESANATrobada diocesana de santuaris.

ESGLÉSIA DE LA MERCÈCentenari (1920-2020) de la mort de santa Jacinta Marto, pastore-ta de Fàtima. A les 18 h, rosari i a continuació missa i veneració de la relíquia.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de s’Arenal. Més in-formació:www.prematrimoniales.net.

PARRÒQUIA SANT JOSEP OBRERCurs de formació bíblica a càrrec de Mn. Alfred Miralles. A les 19:30 h.

21 DIVENDRESCREU DE L’AMOR SENSE LÍMITSPregària a l’estil de Taizé a les 20:30 h a l’església de Sant Anto-niet de Palma.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de Sant Agustí. Més informació: 671 792 441 – 699 685 064.

CASA D’ESPIRITUALITAT SON BONOExercicis de cap de setmana. Del 21 al 23 de febrer: Quaresma i Set-mana Santa, la salvació del Senyor.

DELEGACIÓ D’ENSENYAMENTActivitat amb alumnes de Secundà-ria organitzada per la Comissió de Centres d’Església. A partir de les 9:30 h al Col·legi Madre Alberta. Actuació de Grilex.

22 DISSABTEPARRÒQUIA DE SANTA CREUII Festival Internacional d’Orgue. Concert a càrrec d’Alessandro Bi-anchi. A les 20 h.

23 DIUMENGEITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de Llucmajor a les 18:30 h. Més informació: 637 186 355.

Saber salir para que entre un pueblo justo

«Iglesia en salida» empieza a ser una frase utilizada con frecuencia y que tiene mucha densidad de contenido porque es el antídoto de una forma de «ser Iglesia» demasiado centrada en

lo que siempre se ha hecho y no ofrece ninguna novedad o en lo que es síntoma de comodidad y anquilosamiento. Sentirse «Iglesia en salida» es más que una frase, pide «ser rescatados de nuestra conciencia aislada y de la autorreferencialidad» (EG 8). El dinamismo de «salida» que Dios quiere provocar en nosotros, los creyentes, nos abre a aquellas dimensiones de la vida personal y aquellos escenarios de la vida social donde el Evangelio necesita hacerse presente y poner buenas raíces.

No estamos ante una teoría vacía de sentido, sino ante una utopía realizable y verificable si cada uno de nosotros lo comienza a trabajar en su interior. Es el mundo de las intenciones, de la limpieza de corazón, del rechazo de las apariencias y la acogida de la Palabra de Dios y la persona de Jesús como referente y fuente de verdad y vida. Cuando no se tiene actitud de «salida», las comunidades se ahogan porque carecen del aire del Espíritu que las empuja a vivir con alegría su verdadera vocación misionera. El papa Francisco habla y dice que «esta joya es un signo de que el Evangelio ha sido anunciado y da fruto. Pero siempre tiene la dinámica del éxodo y del don, del hecho de salir de sí mismo, de caminar y sembrar siempre de nuevo, siempre más allá» (EG 21). Jóvenes y ancianos, todos podemos protagonizar este dinamismo de «salida» si nos decidimos a caminar juntos, en actitud sinodal, y abriéndonos a todas las realidades que vivimos en sociedad.

Cuando hemos “salido” y nos hemos puesto al nivel de la gente, compartiendo sus alegrías y esperanzas, sus tristezas y angustias, es cuando nuestro ardor evangélico debe hacerse sentir hasta el punto de que todo el mundo se pregunte: ¿Quiénes son estos? ¿Por qué son así? ¿Por qué viven de esta manera? ¿Qué o quién los inspira? ¿Por qué están en medio de nosotros? Con estas preguntas, san Pablo VI veía ya que se trataba de una proclamación silenciosa, pero fuerte y eficaz de la buena nueva del Evangelio. El paso siguiente será el del testimonio explícito que, abandonando una fe vergonzante, anuncia claramente el nombre, la doctrina, la vida, las promesas, el reino, el misterio de Jesús de Nazaret, Hijo de Dios. Solo una «Iglesia en salida» es creíble y puede proponer la entrada a ser un «pueblo justo» que guarda la fidelidad y mantiene firme su corazón, un pueblo que tendrá claro siempre quién es su Señor.

fulldominical - Bisbat de Mallorca · 2020-02-12 · 3 fulldominical la revista cristiana de la...

Documents

Transcript of fulldominical - Bisbat de Mallorca · 2020-02-12 · 3 fulldominical la revista cristiana de la...