- - ---- ------------

ANY Ill

:: SALUT PÚBLICA

PRF.US DE VENTA 2~ esemplars. . . • . . . . • . . Una pesseta Cada número. . . . • . . . • . . 2 quartos

Surt a llum ab tota regularitat a lo meno1 una 11egada cada setmana

LO GORRERO ... . .

No hi ha res :il mon mes r)dícol que 'l mos­trarse tacanyo ó coquí, que en termes vulgars se 'n diu gorrero.

A un gorrero se ,l coneix a la llegua . Si va entre amichs, que per exemple s' enso­

peguin anar en lo tran-via, coneixeréu al sub­jecte en qües·iJ :il que vegéu qu· es lo primer en pujar per ocupar lo Jloch més distant de la trasera, aixó es, perque al passar lo conductor se trobi primer ab sos amichs y :iquets paguin per ell. Sense que aixó li privi de renyarlos, ab Jas mans a la butxaca y ab ademan de pagar.

Si van en un teatro ja fa per manera de que SOS amicbs arribin primer a la taquilla y pren­guin localitats rer ell, y despres lo veuréu des­fentse en esclamacions y renys per hober obrat de tal modo sos amichs.

En fo café lo veuréu en torn d' una colla y xarrotejant ab la major franquesa, pero no veuréu may que s:ga ell Jo primer de cridar al mosso per pagar lo gasJo.

Molt al contrari; quan sent que un de la seva companyia 'l crida, ell fa '1 distret mirant aquí ó alla ó be llegint Jo diari.

Quan comprent que ja esta tot arreglat, fentse l' ignorant pic:i a la taula cridant lo mosso perque aquest li donga la sorpresa dc:-Ja esta pagat!-

Es molt fumador (si fuma) pero de tabaco no n' hi trovaréu may per las butxacas; com que ja'• fa 'l carrcch de que sos amichs n'hi ofe­rir4nl. ..

Quap fuma del seu tabaco acostuma fer uns cigarrlls molt esqoifits, pero si es tabaco del pr6xim, ab prou feynas l'amplada del paper pot abrassar la regatera de la picadura.

Mes per ai16 no sempre ·s mostra rata; algu­na volta també fa una fransesilla de desprendi· ment y esplendidés.

BARCELONA 19 DE JANER DE 1883

VERMELL

INTERESSOS POPULAl~S

REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ

96-RONDA DE LA UNIVERSITAT- 96 ~ BAR CEL~

•• -

Ell sab calcular quan C'11\Vé desembo~snr y ho exccut:i.

Surt del teatro cansat de gosar a costas d e 'Is amichs y sab convidarlos, ¿cóm? forsarlos a beure dos calés d'orxata en algun:i taula de re­frescos ó a pendre dos quartos de castanyas.

Sol donar un' agla per obtenir un roure. No 'l veureu may ab un que sig:i com ell. Als pobres Jos p:iga ab un:-Deu vos acon-

soli!-S' afoyta en barberias de sis quartos barba . Riu molt per ferse simpatich. Propaga la llibertat, pero ·no es lliberal. No va ab donas, perque sab que li tocaria

pagar sempre ell. Abomina dels avaros y ell no 's veu Jo gep. Y ad-u.ador, com cap altre. Aque ít es lo gorrera.

J. GUl~.\RT ............... ~. ***'********tt **"-•••• ** *****""'***'* ..........

LA CANSÓ DEL APRENENT

Si h• r~1 al mon, dolent, es la vida d' aprene nt.

Ab la cara ben rentada, y mes trempat que un violí, vaig a obrir la fadrinada alJa a la sis del matí, -Espereus obro al moment,

diligent. Si una cosa fa enfadar en lo mon, es sit aprenent.

Tan bontº punt, la fadrinalla, veu que jo vaig a escombrar, ni tal sols un ne travalla; los ve fort estossegar. -¡Viva Deu! ¿no has acabat? diu un fadrinot dolent:

au bruntzent.­Si per res esticb cremat, es per que socb aprenent.

•

NUM. 83

ARTS Y LLEtRAS ::

flREUS DE SUSCRIPCIÓ Tot üpanya, portat a domici li . . . 8 ra ls trimettrc Paissos de ta Unió Postal. . . . . 16 iJ. id.

Dona números extraordiN11ris '""l'r~ qwt ho derrt4Uff lai circ:unltartc1•1 .

•

Casi soch un homeJet, . y 'm diu l' :imo m<>h irat: -Ves si 't pegaré un bolet; ¿ja has fet Jo "f UC t' hi manat? Apa depressa tabal, ó sinó hi h:iuta marent,

y al moment.-Si res al mon hi h3 de mal, es Ja vida de aprenent.

Quan me queixo de ma sort, y una mico cstich distret, me sento caure molt fon, sobre meu algun bolet. -Si 't distreus, hi h:rnra tunrin"; igual si ho fas malament;

y tu atent. Si res a un jove amohina, es perque deu sè aprenent.

Si demano a una nineta estimaria de tot cor, me diu fent Ja rialleta: -No es per tu, Jo meu amor; encar' ets massa baylct, encar· ets massa ignocent:

ves corrent.-Si en lo mon hi res mal fet per un jove, es sè aprenent.

Si no 's treballa ab delit, -ó 's fa un xiquet de bromcta; com que so 'l mes ai1erit, jo per tots pago Ja 1'eta. Fort ressona un cast•nyot; y murmuro ab sentiment:

-So ignocent. ¿Perqué 'm diuben tabalot? perque soch un aprenent.

Tot se 'm culpa 4 mi solet; jo so~h Jo burret de 'Is cops; aixerit, guapo; alegret, pera, sempre rebo drop1. Me fan enfadar fins dalt; pera .ira ja estich content,

y a-grat-sient Puig com hem passat Nadal ja acabo 'l ser aprment.

. l

FR&DDICB Ouri

-.

..

l

,

L' ORFE DE LA FULIOLA -NOTAS ÍNTIMAS

(Coatiauació) -Estém en un dia senyalat, lo dijous gras. A las onze del dematí entrava a la presó de

Barcelona . Per de prompte, ja habia patit una pild de

dias viajant a peu y dormint de prc:'Ó en pre­só per los pobles ahont parabam.

¡Aquell era mon terrible ensaig! ¿Cóm que­dava ab lo negoci de la boga? ¿Quin concepte 's formada de mi, si passats los dins promesos, no estavA de tornada a Ja Fuliola? ¿Qui PªRaria ' l jornal a la gent que jo tenia ocupada? ¡Aques· tos tristos recorts no deixavan de arormen-tarmc!

Per altra part, jo no m'atrevia 4 escriure a mon protel'.tor, ja per ne infundirli injustifica ts recels, ja pcrque 'm crcya que al a rri var a Bar­celona se 'm deixaria anar dcsseguida, puig no habia fet res cie mol a ningú.

¡Funest error! Un estafo, un lladre, un asse­si ben do(umcntat, no sent r~clam a t per los tribunal ~ , no se r Jrnuria in.:omodat per res. ¿No hauria basta t que Ja parella que 'm va detindre me hagués conduhit al poble mes prop, y desde allí a\'criguar ó identifl ..:ar ma persona? De aquesta manera poJrian estolvi3rse fatals conscqtil.:ncias a molts infeli ssos que no tenen cap culpa.

Pero continuém. Lo lloch ahont se me habia destinat en Ja

presó, era lo que vulgarment se 'n dit.~ pati del mitj ó de la gardunya.

Allí 's troban barrejats, gracias a nostre dcs­cuydat sistema penitenciari, desde el mes infc­lis ignocent com era jo, al mes empedernit cri­minal.

En Jo precís moment en que jo entrava ~ aquell pati passava una escena tan ridícula com asquerosa.

U na colla de presos dels de cor empedernit, sens dubte per los crims, se ocupava n, en un recó del pati, en p:uodiar un tribunal en los moments solemnes de funciona r .

Un dels presos feya de .president, altres re­prescntav:rn ols jutjes, y scntat dcvant d'ells se 'n veya un altre q llC feya de rl;!O.

Allí 's feyan los interrog&toris mes estranys, y després de llarch rato de tan estúpit entrete­niment, va pronunciarse ·1 fallo, condemnant a mort en garrot vil al fingit reo.

Desseguida va presentarse un a ltre individuo representant al butxí.

De prompte una gran part de presos simu­larem l' aixecament de un tablado pera establir lo cataf ale h

Després va posarse en marxa la comitiva cap al patíbol, y un cop arribats al lloch designat, cada un prengué 'l puesto corresponent que ja avans se habian designat. Llavors una veu enronquida per l' aysJardent Jirigí una bestial exhortació figurant al públich, y 'l que feya de butxí va agcnoJlarse devant de la ridícula víc­tima demartantH perdó ab cómica gravetat. Des· prés va fer com .qui preparava las eynas de son repugnant ofici, y fent sentar en una especie de banquet al reo, imita donar voltas a la terrible m4quina, mentres lo fingit condemnat fa qua­tre contorsions y ganyotas y simula quedar mort treyent un pam de llengua.

Aquesta repugnant moxigaoga, que era ca­pis de horroritzar 4 la persona mes despreocu­da, servia de rissa fins als mateixos carcellers.

¡Quinta moralitatJ •

LA TRAMONTANA •

Tan prompte com acabaren la bestial parodia que acabo de descriure comensa entre ells un rebombori que acaba per degenerar ab Jo ball tan insuls y ~ ulgar conegut ab lo nom de Lo Jan petit com balla.

Mes de xexanta presos formant un cir~ol y donanantse las mans an3van donant voltas al re­dedor del gran sortidor de pedra que 's troba en aquell pati.

Aquest surtidor. format en tres seccions, ó sia lo pa:;samans que t:1nca las ay~uas y duas picas mes, es sens dubte un recort h istórich de lo que dcbia ser aquell establiment en sa fundació. Donchs bé; en la última pica y demunt de son remat habia pujat un dels presos y de-.tfe allí anava diri.jint Jo ball corejat, que 'Is de baix cuidaban de anar execut:rnt. T cni :i aquell prés una de aq uestas fatxas patibul&rias uhont s' hi llegeix 1• insensibilitat del cor produhida per sos habit~ en Jo crim . De alta estatura y ab una forsa de Samsó, tenia demunt de las e~patllas a un no· de tretze anys, lo qual pot dirse que li fey:1 de capritxosa batuta, puig cada vegada que 'Is balladors habian donat una volta al sur­tidor. al compas de aquell cant que fa agafar son, lo noy, a ind icació del director , se treya y llensaba una pe!'sa de sas robas, y tots los pre­sos debian fer aitra tant. Aviat quedaren en manigas de camisa, luego en calsotets, y seg'uint lo ball, al final C<1si tots quedaren completament despullat ,.

Al arribar en aquest punt, Jo director agafa JII noy, lo sosté un moment enlayrat ab son bras de ferro, li fa donar duas volter~tas, y desdc el punt ahont se trobava lo tira cJe cap a Ja aygua.

D e: repent la major part dd~ que ballan se ca­bussan !l r ygua, pero alguns tenint por del fret, se rcsisteiacen a pendre 'J bany, y comt:nsa des­scguit una ca morra que ·m feu presumir si alló acabaria a trompadas.

J . TONIJUA.N CSecuirl)

............ 1t'lf .............. *************** ****~*******

L O BALL ..... \

A. llON AMICH Q. ROIG

ije sentit dir pel teu barri que en lloch d e fe' escarafalls, vas·sempre alabant Jos bulls mostrante amil:h de! xi~arri.

E scolta, si no 't sa b g~eu, que te 'n Jaré una JJissó, no perque cambihis, no; cada hu es com Deu lo feu.

J o sols te vull re~ordar que 'l b~ll te molt poca solta, fes un cigarro y escolta qu' aret' ho vull explicar.

Si dds metjès no es mania, lo balla escalfa una mica, y l' aire fret adjudica a molts, una pulmonia.

Aixó no ho podras negar com mohas altres cosetas; al ball hi han moltas ninetas que 't volen sols e~plotar.

Que si amor Jas hi demanas per curar l'amor que 't mata, fujen com del gat la rata demostrantse poch galaoas.

Si del contrari, diné~ los mostras v ets bon pagano, la ganancia -no 't demano, t' estimaran de alló mes.

Y si segueixes lo vici de donar a trotxe y motxe, quatre rals per lloga un cotxe no tindras per 'na al hospici.

Aquells temps se han atabat de que al ball per fer conquistas anavan Jos sarauhistas; l'amor fa temps que ha quebrat.

Y si may trobarse 's logra cap de primera. volada,

' .

N6m. 83

creume amich, cada vegada la trobaras ab 111 sogra.

Y aqucstu en general si un las vol tenir stguras passa moltas amarguras (ab la sogra t y cau malalt.

Reps trepitja~~s ballant, cop_s <te puny, mohas empentas, tens qüestions que t' hi rc:bentas, y 'Is músichs sempre sonant.

Brincant te remous las tripas; suas en gran si t' exaltas; trencas las botas si saltas; surs del ball y t' encostipas.

Per are no 't dich res mes; sé que tincb algun descuyt; a Deu, y de avuy en vuyt respon a

Joscph NOGUÉS

---~ "!~"' ~· --.. ..... ,_ ... ,. ~·~- . l

\ ...... ·. , l • i ' :· . .,,. ~ · ~ ,.

.,r • C t ..

r , i •

• : l • • • • /· •

"'•._i ' L." - ... ' . .

A Enguera sembla que ha sortit un fantasma pera espa ntar als tranquils vehins de aquella pqblació.

Estarém a la mira pera fer saber als no~trcs lectors qua n ~ e repartira la primera edició de garrotacias per Jas costellas del espanta-tQntos.

Ja fa alguns anys que tots Jos saynetes de fantasm :ls acaban en trsgcria per sos autors.

**º .. ... Un matrimoni que suma Ja friolera de cent

xexanta anys, acaba de obtenir d' un cop dos fruyts de Benedicció.

Ara ja no estranyo qu· en Serrano, a una edat tan avansada, hagi parit la esquerra.

--­.. ... U n nou periódich ha vist la llum pública li

Barcelona. Porta per títol El Escr11tador de la Higiene

y esta destinat no f'ñ<.>s que a Ja e~p~t de lo que se'n diu lzia :·ene de la prosti(ució .

Ben vingut siga y garrotada seca 4 tots los abusos .

** ..... U na frasse del sc;nyor Manos en un discurs

fet a las Corts: uSiento monificaros todos los pudores del

alma .11

Ara fassinme 'J favor de d~rme si aixó de Jas figuras retóricas moltas vegadas no clava cops d' escombra al sentit comú.

** •••• La l be ria, periódich ministerial, demana

que l' any 83 se sembli a son antecessor. J a ho crech. Per menjar del presupost Jos

seus amichs. ** .....

Ha deixat de publicarse El Petróleo, perió­dich satírich de Granada.

La societat ja no perilla .

'** ..... En una fabrica d' embutits de Madrit a' han

trobat cinquanta kilos de carn de caball y de burro, sens dubte pera fer xorissos de aquells animals.

¡Horror! i Lo millor dia 'ns trobarém un tros de fusionista a la escudella!

tt ... ... Mes martirs del traball.

A Bradford (lnglaterra) s'ha desplomat la xemeneya de una fa~rica sepultant entre au runas a setanta traballadors.

¿Qui garanteix la vida als orfes 6 •iudu cie aquesta desgracia?

Y aném cantant las exceleocias de la societat en que vivim.

-

'

l l

• •

N6m. 83

D . Amadco, ex-rey d' Espanya, diuhen que tracta de casarsc.

Bé, ¿y a mi qué? ...

** A pesar de la negativa del gobern francés de

contribuir al projecte relatiu a la creació de un mar interior al Sur de Tunis, que faciliti Jas comunicacions ah Africa., aviat comensaran los traballs de aquesta obra colossal que 's deura a la iniciativa privada, que ha rc~nit ja 'Is pri­mers fondos necessa ris al citat objecte, que pa­trocina també Mr. Lesseps.

Sempre ' Is goberns tenen de ser rémora al / progrés. ... . ..

Segons demostra un periódich, es mes ~ar lo transport del blat de una provincia a un altre per dintre d' Espanya, que ño CO$ta, per exem· ple, de Odessa a Barcelona 6 de l Nova-York a Santander.

Bona prova de que 'Is espanyo s 'ns qucixém per vici. ......

Lo famós marqués de Sardoal, aquell demó­crata personatje de las cabriolas políticas, ha dit que Ja democracia no més pot subsistir ab la dinastia de D. Alfons de Borbon.

Malas llenguas fan corre qóe ab recompen­ses de creus pensionadas ab dos mil duros al any, y emplcos al exércit per sos fills, qualsevol polítich sabria entussiasmarse.

¡Ja ho crech! . Pero consti que l' esmentat marqués ho fa

tot per la patria. •* .. ....

Escriuhcn de Canarias que la emigració tam· bé aumenta.

La gracia fusionista arriba per tot . Aviat sera com la de Deu .

........ Molts periódichs st queixen de que als Es­

tats-U ilits hi han robos de cadavrcs. En materia de morts, a Espanya s' esta molt

més adelantat. Aquí ' Is mortc .. . fins tenen dret electoral. Pregúntiuho als arcaldes fusioni stas, que no

'm deixaran mentir . ... ...... Ha mort Mr. Remington, l' autor del fusell

que porta 'i° seu nom. l Si va al cel. es facil que se rf aprofitin los

sants pera ferli fabricar armas pe! 'ls carlins.

...... l ¿Qué ha passat pera constitu~r la Diputació

provincial de Orense, que entre la majoria dels diputats y ' l gobernador interí, per poch se tira la casa per la finestra?

¿Sera veritat que allí 'l caciquisme ... ¡Alto, alto, alto! ,, J a no pensava ab la lley de imprenta. De lo dit, ja no hi ha res.

** .... .... Ja hauréu vist, lectors, q~e ha mort lo ricat­

xo de'n Lopez, l' explendit marqués de Comi-

llas. Es una noticia com qualsevol altre, sino que

te 'l seu pero. . Aquí 'l tal pero es lo prodigiós, casi incom-

prensible salt fet per lo senyor Lopcz y Lopez, que nascut pobret, sense mes bens de fortuna que ·1s deu dits de Jas m~ns y la claretat del seu enteniment, ha mort sent un dels mes acauda­lats capitalistes, fet tot un senyor marqués.

¿Cóm se pot explicar aquest cambi tant ex-

trém?

-- ---~

LA TRAMONTANA •

No preteoém tirar cap taca demunt Ja perso­nalitat del difunt senyor Lopez. Per nqsahres la pregunta te faci) explicació y revesteix tots Jos caractcrs, cndou tota Ja serietat del proble­ma social.

- ¿Cóm se pot explicar,- repetím,-passar de la categoria de proletari a Ja d' acaudaJat com Jo senyor Lopcz y Lopez?

ScnzilJa es Ja contesta: Per medi de la explotació de l' home per l'

home mateix, que permet al mes avispat, 6 al que conta ab mes medis, enriquirsc a las coste­llas de) seu semblant que no 's troba en condi­cions tant ventatjosas.

Així es la societat: si la Naturalesa t' ha fet apte pera saber viure espléndidamcnt ab lo tra­ball dels altres, ¡aprofitat ·del mon , gosa, dis· fruta !

Y si has nascut en Ja miscria, sense condicions pera triunfar en la lluyta per la vida ... ¡sufrcix! ¡mórat!

¡Qu' es admirable, qu' es dbia, qu' es sublim la organisació de la societat present!

** .. " Lo gobcrn diu que fara molta cosa si las opo·

sicions lo deixan en pau . "' ¡Bona escusa té 'l malalt! Deixeulo fer y que ningú 's queixi, y ja veu­

rem com nos fa a tots felissos. Y llavors, qui piuli, llenya. ¿No es aixó? .. .... Los articles de primera necessitat estan a Jc­

rcz a un ull de Ja cara . Los traballadors no tenen feyna, y de conse­

güent Jas seves butxacas fan huclga de quartos. Y 'l gobern hi envia molta guardia civil. Ara qui resolgui aquest problema una lley

de l' embut per premi.

** ...... A Barcelona, qu' en materia de garbo molts

cops no volém ser m~nos que a MaJrit, sembla que també 's tracta de donar al president de la nostra Diputació provincial u nas 2 5.,ooo pesse­tonas per gastos de representació.

¡Viva 'l garbo! ... . .. Durart la nit de Nadal, Ja policia de SeviJla

ha recullit més de duas centas armes. ¿Serian pera celebrar lo naixement del fill

de Deu? **

A Sallent ha sortit un nou periódich catala que porta per títol Lo Llobregat.

Li desitjém molta vida y pocas ensopegadas.

** Un tal Martinet de l' Arpa 'ns fa saber, desde

las col u m nas de La l ' espa, que tindria ganas de sostenir una polémica ab nosaltres sobre la existcncia de Deu y ' l materiali~me .

Jamay hem refusat cap d iscussió, y molt mé­nos si 's vol concretar a Jas bonas forma~; ab aixó, ja ho sab La Vespa . Pcro advértim al senyor Martinet de l' Arpa que respecte a) pri­mer dels dos extréms que proposa, me sembla que no s· ha fet encara carrcch de las idcas que professa la redacció de LA TRAMONTANA.

Mes com de tota discussió 'n deu sortir la . l:um, tiri avant, que oposant rahons a rahons é ideas a ideas no tenim de qucdarnos cnrera.

Diu La lberia, periódich ministerial, exami­nant Jo projecte de llcy de imprenta:

e Los propietaris de pcriódich no sufriran cap condemna, s_i no cometen delicte.•

¡V_iva la llibertat! ¡Y fiquéuli 'Is dits a la boca!

P,g.• J

LO PICAPEDRER -Treballant passo las horas

y treballo rcr menjar qu' es per mi la millor dit1a guanyarmc cl pa bo-y pkant.

Jo no 'm fico ab res d' un altre. jo no faig mes que picar. Puig quan pico rea na· importa lo que fassa taló qual.

M' han dit a mi qu' en Sagasta se troba molt capficat, pcrquc la gent de la esquerra no fa mes que rundinar.

Res m'importa, que quan pico may me fico ab lo qu' es f4

Diuhen que tenim infanta y que aixó no es res de bó perque diu que ai1ís !'C aumentan los pagos als espanyols .

kcs m'import•, que quan pico n'> 'm captko ab qué vmdra; que 'l rcmev l.nich que 'in queda sem prc ha estat paga y calla.

Di u q uc s' ha mort en Figueras qu' era un bon republica, y qu' em de ideas bonas per un cas que hagué§ manat.

Deu l' empari que yo pico y no 'm fico alJ lo que hi ha.

Treba11ant paHo IH horas y treballo per mcnj:ir; que 's per mi la millor d it1a ·guanyarme '1 pa bo-y picont

MAURO DESBODY

e;:._. ~ t~S#W:~,1'/·~~_:;z.-:-_1,_,,,.3/,/-··:-"Y/1,,' & _,'~~-~~~,,.p~;~_~r~~ / .~/.~ a. ~/ .r /~~ç,~~'//2:'#~~~·. ' !1 --~J~/1r-~ ~i~/S,~/1 ·~!/'{~· • J ":.~~ ~ ,'l_:r-:1.-~~ ~j - .... ~ · ~-..

En varias cartas que tenim ~ la \'ista de . h l amic s nostres d e Manlleu, que, com es de su-

posar, no son dels que combregan ab rodas de l, l

mo 1, se 'ns fa sa ber de quin modo se las ma-nega lo rector de aquella vÍJa, Tomas Puig­carbó, pera insultar desde la trona als que no volen engreixar lo caldo als capellans.

Lo dia primer de aquest mes crida desdc el recambró del E sperit Sant dihent que babian anat per aquella vila dimonis del infern que predicaven per cafés y teatros que la propie­tat era un robo, y que entre ells ja se n' ba­bian barrejat algunas personas de la vila de aquells que may Vf'n a missa ni a combregar. Y tant arriba a cntussiasmarsc en piadosa rabiola lo mossen de M11 nllcu, que digué que 'Js dcs­preciessen a tots, que cran uns salvatjes, uns miserables, indecents, etc., cte .

Lo dia 14 torna altra voltra 4 sermonejar dihent Jas materxas besticsas, y fent blanch de las sevas iras • d n' aquestos /urasterots (tex­tual) que se li menjavan las ovclln de son re• mat.» ¡Quanta llana encara hi deu baber entre las ovellas del rector de Ma·nlJcu! Deapris va clavar la dent y l'ungla, ab tota la sanya eYan• gélica de que pot ser caras un reverent, en una parella de llibre·peosadors pródma é contrau- . re matrimoni civil.

La iotolerancia del rector va donant IOi re­sultats: remoure Jas passions dels llanuts 'l fer que 'ls panidaris del libre pensament aumcntia .

,

........ .

1'6g." 4

cada dia mes 4 Manlleu, y se afermin en sas conviccions los anti ·clericalistas .

Avant y fora, rectors de missa y olla, que las vostras torpesas tenen de fernos grans ser-•eys.

** ..... Un descubriment que d:ixara molt enrera lo

de las Américas, acaba de fer un periódich cle­rical francés .

Lo Lliurador de las animas del purgatori, que 's publica a Dijon, ha descoben (desde la seva redacció, per supost), la inequívoca entra­da del Purgatori, es a dir, la verdadera escaleta pera devallar als inferns.

Segons ell, l' infern est4 situat al centro de la terra, y una miqueta mes amunt, en un carreró del costat, s1 hi troba 11 purgatori, ab totas las localitats ocupadas fins que la misericordia di­vina passi la escombra per aquell foch.

La escaleta infernal esta situada, segons lo Lliurador de las animas del purgato,i, en la mateixa punta del polo N ort, y per ai~ó es in­accesible 'l polo als mortals, perque Deu no · pot permetre que un qualsevol anés ' fer una visita al infern ó al purgatori cie la mateixa ma· nera que 1s van a visitar las obras del moll 6 la tira de Belkayre ó 'l mercat de Calaf.

Ab aixó, caríssims lectors, ja ho sabém; per medi de aquesta nova geografia carca, tenim la seguritat de que existeix l ' infern y 11 purgatori. y de que ' l polo Nort es inaccesible perque alii hi ha la escaleta de baixarhi.

Y qui no ho vulga creure que ho vagi 4 veu­re, que 'l redactor de la noticia ha quedat, des­prés d1 escríurela, mes descansat que la mare que ~1 va parir, després del part.

** ............ A la iglesia de San Frnncesch de Madrit va

caure un paleta de una basti4a, morint en lo mateix moment.

¿Pero per quan se guardan los mirades?

*• •• •• Lo bisbe de Segovia escriu una carta enca­

minada a posar pau entre carlins y entre· mesclats.

La Fé publica 'l tal document y las emprén de pet contra 11 Siglo Futuro .

¡Alabat siga Deu! Es un gust del modo que aquellas mansas

ovellas se llevan mutuament la pell .

Las rifas piadosas treuhen lo nas per molts punts dt: la montanya a Catalunya.

Y no pensin pas que sigan per engreixar rec· tors, no.

Tot es per fer be als sants ó per las animas del purgatori.

Aixó ' m fa ' l mateix efecte que un empressa­ri de teatros quan anuncia una gr·an funció •a benefici del públich . •

Que 'l beneficiat, mty hi guanya res, lo pú­blich paga, y l' anunciant se fica ' l quartos a la butxaca.

Com ah las rif as piadosas.

** ........... l

Un' altra iglesia ' la llista. La parroquia de Puente de Pumar, provin­

cia de Santander, ha sigut catolisada no se sab per qui, emportantsen la corona de la verge, una cullereta, duas patenas y las canadelJas, tot de plata, y deixant també a las animas del purgatori ab un pam de nas, puig de pas carre­garen ab la caixeta de la redcnció dels pecats venials.

¡Pobres animetas, y qu' estan de pega!

l

l

LA TRAMONTANA

Fragments de una epístola (no llegeixin pis­tola) del reverent carca Gago 4 un germa seu en presbiteria: /

a En fin, Sr. D. Santiago, yo protesto contra suresúmen, y no entremo~ en materia . Cuando un hombre cumple cincuenta años, y no se ha muerto, debieran fusilarle para que no contase historias viejas.»

Aixís me agradan los reverents, echaos pa lante.

' ...

Sembla que a Balsareny ha tingut ó te de tenir Iloch una polémica entre ' Is missionistas católichs y uns espiritistes.

Desitjém que no surti cap burro bram&nt a temps, com a Capellades.

*• ..... .. A Rozières (Fransa) hi ha un capella que

desd~ la trona prohibeix que ningú al poble puga ballar.

Ve una festa, y la heretjc joventut prepara un ball com si brams d' ase no arribessin a l cel.

Lo fabricant de oremus se ,n va tot enfutis· mat a la sala y mou un gr"Jn xibarri als músichs dihentlos que tant se valdria que toquessin la infernal Marsellesa.

Lo director de orquesta li pren la paraula pel mot~ y vinga sonar la Marsellesa.

Lo jovent s' entussiasma als acords de la re­volucionaria cansó y comensan a saltar y ballar ab mes alegria 1ue may.

Lo comerciant de missas se posa llavors ra­biós com una fiera, y deixa anar per aquella santa boca las següents evangélicas paraulas:

- . Tots los homes de aquest poble son uns pill os y las dona s u nas p.... (sense fer hi em­buts.)

¡Oh angélica mansuetut de aqu~ts elegits mi­nistres del Senyor!. ..

•• Un lector desocupat nos ha envbt los noms

del nous mini~tres combinats de modo que, segons ell, s' hi pot llegir lo que son tots ple­gats.

Alia va: Vega de >rmijo

Martinez Cam "'Clos Guii C>n

Rodrigrez Aria en Pelayo Cues ~a

N uñez de )-rec Vicen ~e Romero Giron Gam >zo Saga cnta

ÍJLTlll~ BOR~

Un fet altament escandalós acaba de passar a Manlleu a conseqüencia de las estúpides predi­cacions del rector de aquella vila, segons poden veure nostres lectors en lo primer suelto de Mal temps del present número.

Lo dimars d'aquesta setmana, dia 16 del corrent, a las deu del matí sortian del J ut ja t municipal la parella que, segons sas convic­cions y sa conciencia, acabava de contraure matrimoni civil cumplint ab tots los preceptes de la lley, y .i la qual fem referencia en lo suel• to de Mal temps qu' hem citat.

Bon rato feya ja que elrtavan sitiats los nuvis per una turba de donas de sagristia que mo• vian un escandol de mil diables cridant ¡Mori ' l Matrimoni civil! y dibent que l' infern era a ca 'l jutje y ell era 'l primer dimoni.

Al anar a sortir los casats de poch, una tur­ba de salvatjes· ab faldillas, que casi totas ellas perteneixen a la associació car-católica de fillas de Maria; pretingucren atropellar 4 Ja nuvia, essent precís que 'l jutje deman~s auxili 4 va-

•

l

N6m. 83

rios homes pera impedir fos atropellat ell y 'Is nous esposos.

Las. fanatisadas fil/as de Maria cridavan )" gruny1an de un modo bestial treyentse 'Is rosa-• 'J ' ris Y. s escapularis pera ensenyartos als mde-

momats, que s' haurian mort de riure si la agressió no hagués volgut passar a vjas de fet.

Tot a ixó es fruyt de las predicacions del rec­tor, que te gran partit entre las beyatas de Ma~lleu, ~oltas de las quals en temps dels carlms hab1an donat lloch a escenes a las fos­cas que no recomanan gayre a la dona que las tolera .

També tenim de fer notar que 'l fabricant Joseph Puntí, qu' es una especie de senyor feu­dal en aque_II poble, sembla que ha tingut la seva participació en Jo 'omplot clerkal, puig que a pesar de que quan li folta una dona al traball la despatxa ó amenassa ab despatxaria. Jo dimars las tingué mes de duas horas fora de la fabrica, a ciencia y padenda de tothom. acreditantse una vegada me$ de jesuïta y ampa· rador de disbauixas clericals.

Si nosaltres no estessim curats de sustos en materias carcundas, tal volta'ns avergonyiriam de que tals fets passin ' Catalunya a últill!.S deÍ sigle XIX; pero sabém que cada un no mes pot donar lo que té, y ja fa temps que 'Is car-

. católi~s los creyém una rnssa degenerada en· tre la e pecie humana .

Seg ns la carta que tenim 4 la vista, -merei­xen un aplauso las autoritats locals, tant lo se­nyor jutje com l' arcalde, pe ~l zel que han de­mostrat en amparar als qu· exercian un dret sancionat per la Hey.

Un gran número dejillas de Maria han anat a parar a) calabOSSO 4 tempJar SOS ardors bé• lichs, mentres que 'l rector seguira tranquil to­cant la barb~ta a las que quedin en llibertat, y féntla"shi sermons furiosos .

Com sempre, algun infelís fanatich pagara la patenta, y 'l qu' es causa de tot seguira bur­lantse de la Hey, de l' autoritat y de qui l' ha fet.

Pera curar aquets mals a Espanya, ,s necessi­taria que cada sis mesos hi hagués un any 35. ~ .. ' ,.,--.· \m. ...., ' "'-

..ç,.~, ·.;~y~:=~.~~..._ .1-'y,; r-~~~ --.. ~ li Í,/Ín.~ ( _..:~_B O R l A S :r( ,v,~~~>t:.~~

LOGOGRIFO NUMERICH . 1 2 3 4 5 6 7 8.-Lo <tuc te LA TRA.llONTA.NA..

1 2 3 5 7 8.-Besuas. 1 6 S 6 8.-Lo~uehihaperlasiglesias.

3 4 1 7.-Lo que tothom te. 8 4 r 2.-Loquetenentotslosarbres.

8 6 8.-Un número. 8 6 .-Una nota musical.

** ...... Ruca NAPUT

GEROGLÍFICH

Pretendents .,, .,, ... C L l N ...

ft u ... ~ o l l

ft C :s u Q. ... ft u DCCCC ... :s

Q. ... .. uu~pu~¡~Jd

Cauimiro d' EsPHRAGUDA

SOLUCIONS A LAS CABORIAS DEL NÍJMDO PASS4'T

LRA.DA: r.• Fre-de-ricb. • 2. • A-gus-ti-na. • 3.• Pal-mi-ra.

Tapocnfta LA A.CA.DBMU, ....... la u.a..-..., tl• •1 d 11

••

-

'

l