el Periòdicd'A

ndo

rra

31dj.

+Llengua

S U M A R I

2. El seny ordenador de la llengua catalana

3. Entrevista a Jordi Ginebra Serrabou

4. Notícies de llengua

DIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018 el Periòdic d’Andorra2 Quadern de llengua

llengua

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado, Sara Tapia Luna i Carla Sopena. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Francesc Garcia, Xavier Farran, Elisabeth Machado i Manel Ugart. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Keila Díaz. subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector editorial: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Lídia Raventós.

EL SENY ORDENADOR DE LA LLENGUA CATALANA

S’ha impulsat l’Any amb centenars d’actes arreu del territori en me-mòria i reconeixement d’aquest ex-cepcional científic, que va codificar i modernitzar la llengua catalana, fent-la apta per als diversos estils i funcions.

ACTIVITATS / L’Any es va iniciar amb l’acte inaugural «Quan arrela el llenguatge clar», que va tenir lloc el 21 de febrer al Teatre Zorrilla de Ba-dalona. Entre les previsions desta-ca una exposició itinerant que s’in-augurarà a la segona quinzena de maig a l’Arts Santa Mònica de Bar-celona; una peça teatralitzada que es representarà a teatres, centres culturals, biblioteques i espais ex-positius; rutes Pompeu Fabra a Bar-celona, Badalona, Prada i Bilbao; els Premis Pompeu Fabra, que enguany arriben a la 6a edició; i la Viquima-rató fabriana, amb epicentre a Tar-ragona en el marc del V Col·loqui In-ternacional «La lingüística de Pom-peu Fabra» de la Universitat Rovira i Virgili.

PUBLICACIONS /Amb motiu de l’Any Fabra, la Direcció General de Políti-ca Lingüística ha donat suport a di-verses publicacions. L’IEC ha publi-cat l’Obra completa i l’obertura dels 10 volums en línia en el Portal Pompeu Fabra, en cooperació amb la Càtedra Pompeu Fabra; el còmic Pompeu Fa-bra, l’aventura de la llengua, de Dalmau Editors; i el volum Tant de gust… senyor Fabra, publicat per l’Associació de lec-tura Fàcil i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. També es prepara la reedició de la Petita història de Pompeu Fabra, il·lustrada per Pilarín Bayés,

«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»La cita

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

La Generalitat de Catalunya dedica l’any 2018 a commemorar Pompeu Fabra, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

Pompeu Fabra

propostes

titut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural, l’Ateneu Barcelonès, el Col-legi d’Enginyers, entitats culturals i diverses universitats catalanes orga-nitzen cicles i simposis que també hi podreu consultar.

LES DADES / L’agenda de l’Any Fabra ja inclou 179 activitats, de les quals se n’han portat a terme 81 i n’hi ha 98 de programades per a les prope-res setmanes, que es divulguen en diverses agendes culturals i al comp-te de Twitter @AnyFabra, amb 2.200 seguidors.

ANDORRA / L’edifici administratiu del Govern acollirà una escenografia en què s’exposarà en públic una còpia íntegra, escanejada amb molt alta densitat, del testament de Pompeu Fabra, formalitzat el 27 de novembre del 1947 a la notaria de Rossend Jor-dana a la capital, que avui es conser-va a la Cambra de Notaris i que sense el consentiment dels hereus del mes-tre no s’hauria pogut consultar fins al 2048. H

ques com divulgatives, gràcies a la implicació d’especialistes de les uni-versitats catalanes i de comunica-dors de prestigi.

La combinació entre la dimensió acadèmica i la divulgativa de les con-ferències es reflecteix en títols com «Pompeu Fabra, el miracle de la ce-trencada», «La normativa del cata-là a vol d’ocell: de Pompeu Fabra a la GIEC», «El ciutadà Pompeu Fabra», «Per què Pompeu Fabra va ser el seny ordenador de la llengua catalana?», «Els dos projectes de Pompeu Fabra», «Dades i curiositats del seny ordena-dor de la llengua catalana», «Desco-breix el mestre Fabra vist pels seus alumnes» o «L’home que ens va ense-nyar a escriure».

Els llocs on es portaran a terme les conferències seran espais com biblio-teques, centres de normalització lin-güística, entitats culturals, ateneus i ajuntaments. Podreu consultar les dates i els llocs de les Conferències Fabra, progressivament, al lloc web anypompeufabra.cat. En el marc de l’Any Fabra, institucions com l’Ins-

d’editorial Mediterrània. Política Lingüística, amb «Fabra a

l’aula» impulsa recursos d’aprenen-tatge com el curs en línia «Clic a Fa-bra», el concurs «Kahoot! Fabra», o els Dictats Fabra, autocorrectius en lí-nia. Aviat es publicaran dos quaderns dedicats a Fabra, un de la col·lecció Llegir per parlar i un altre de la col-lecció Parlem tu i jo, orientat al Vo-luntariat per la llengua.

MACROCICLE DE CONFERÈNCIES / El De-partament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüís-tica, i amb la col·laboració del Con-sorci per a la Normalització Lingü-ística, d’ajuntaments i d’entitats d’arreu de Catalunya organitza les Conferències Fabra, que divulgaran la figura i l’obra de Pompeu Fabra amb motiu de l’Any Fabra. Constitui-ran el cicle de conferències més gran que s’ha organitzat fins ara sobre el lingüista. Obertes a tota la ciutada-nia abordaran el personatge tant des de la dimensió filològica com la soci-al, amb perspectives tant acadèmi-

EXPOSICIÓ «POMPEU FABRA. UNA LLENGUA COMPLETA»

33 L’exposició «Pompeu Fabra. Una llengua completa», és una mostra itinerant. Mitjançant 8 pla-fons l’exposició presenta de ma-nera planera i amena les dimensi-ons científiques i socials de l’obra de Fabra i també els aspectes més humans de la seva biografia.La mostra, que es podrà visitar a l’Arts Santa Mònica fins al 7 de ju-liol, arribarà a 80 espais de 50 lo-calitats al llarg de 2018.

MONÒLEG «POMPEU FABRA: JUGADA MESTRA!»

33 Un tennista interpel·la el públic de la sala. Es pot jugar a tennis sen-se regles? No és possible. En l’es-port, com en la llengua, cal com-partir unes normes i acceptar-les per jugar bé. Pompeu Fabra, un tennista apassionat, va proposar unes normes per al català que van ser acceptades i compartides per tothom. Aquest és el punt de par-tida d’un espectacle que utilitza la metàfora esportiva per introduir-nos a la dimensió científica, huma-na i ciutadana del geni ordenador de la llengua catalana. L’actor Os-car Intente, dirigit per Maria P. Pla, interpreta aquest monòleg.

3el Periòdic d’AndorraQuadern de llengua DIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018

Comissari de l’Any Fabra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i, a més de lingüista, historiador del llegat fabrià. Ha publicat, amb Joan Solà, Pompeu Fabra: vida i obra i és impulsor dels col·loquis «La lingüística de Pompeu Fabra», el següent dels quals es farà a Tarragona al novembre. També cal destacar que ha estat membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entrevista aJordi Ginebra Serrabou

–Quin és el principal objectiu de la institució de l’Any Fabra?–L’objectiu és commemorar el nai-xement de Pompeu Fabra, el lingüis-ta català més il·lustre de la història, i reconèixer la seva obra, de mane-ra que tot plegat esdevingui un es-tímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur. –L’Any Fabra farà que incrementi l’in-terès en la figura del mestre?–Això ja passa. L’interès per unir-se a la celebració de l’Any Fabra creix a mesura que avancen les setmanes. És impressionant veure que sorgei-xen iniciatives de tots els racons de l’espai catalanoparlant, i de perso-nes, entitats i institucions de tota mena.

–Podríem dir que hi ha força paral-lelismes entre la vida de Fabra i l’ac-tual situació política catalana?–Entre certs períodes de la vida de Fabra, sí. Sobretot en un aspecte: la repressió ferotge i gratuïta exercida pels poders de l’Estat espanyol. Fa-bra va ser desposseït de la seva càte-dra de Llengua Catalana fins a tres vegades, sense haver fet res per me-rèixer-ho. Va ser empresonat, jutjat, condemnat i castigat a l’exili sense cap motiu. O, dit d’una altra mane-ra, per un motiu que no justificava res d’això: perquè defensava el dret dels catalans a fer servir la seva llen-gua en totes les esferes de la vida so-cial.

–Fou clau la resistència de Fabra a l’exili?–Sí, perquè va tenir una actitud exemplar, que després ha servit de referent moral per als qui han vin-gut després. D’aquesta actitud cal destacar-ne dues vessants. En pri-mer lloc, l’actitud de treball. Les cir-cumstàncies eren molt adverses, pe-rò Fabra va continuar treballant (i ja tenia molt anys!) com a lingüista: redactant gramàtiques i preparant cursos de català per correspondèn-cia. I, en segon lloc, l’actitud ètica i social. No es va desesperar, no es va mostrar derrotista i va ajudar a po-sar pau quan van sorgir conflictes entre els exiliats.

–Alguna curiositat sobre el mestre que sigui poc coneguda?–Molta gent no sap que jugava a tennis, i que va ser membre de la secció de tennis del Futbol Club Barcelona. També va ser fundador del Badalona Lawn-Tennis Club i, més endavant, el primer president de l’Associació de Tennis de Cata-lunya i el primer president de la Unió Catalana de Federacions Es-portives.

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

(Barcelona, 1961)

«Fabra va ser empresonat, jutjat, condemnat i castigat a l’exili sense cap motiu. O, dit d’una altra manera, per un motiu que no justificava res d’això: perquè defensava el dret dels catalans a fer servir la seva llengua en totes les esferes de la vida social!»

–Fabra va dictar el testament a An-dorra per poder-ho fer en català. Co-herència o rebel·lia?

Totes dues coses. Era coherent amb el seus plantejaments, perquè Fa-bra pensava que el català havia de ser una llengua per a tots els àmbits d’ús, els formals i els informals. I era també un petit gest de rebel·lia. Un dels pocs gestos que podia fer lla-vors, quan a l’Estat espanyol el ca-talà era perseguit, i ell mateix havia estat condemnat per un tribunal de responsabilitats polítiques a inha-bilitación absoluta perpetua y ex-trañamiento perpetuo del territo-rio nacional.

–Ens pot avançar alguna cosa pre-vista per al V Col·loqui «La lingüística de Pompeu Fabra»?–Hi participaran destacats lingüis-tes de l’àmbit català i de l’àmbit in-ternacional. I volem que sigui la pri-mera gran plataforma científica en la qual s’analitzi i valori la recent re-forma normativa de la llengua cata-

lana realitzada per l’Institut d’Estu-dis Catalans. –Si féssim filologia de ficció, què n’hauria pensat Fabra, de la nova gramàtica? –És important destacar que es trac-ta d’una simple elucubració. Pe-

rò jo diria que potser trobaria que s’ha incrementat una mica massa el polimorfisme (la concurrència de diverses opcions vàlides per a un punt concret de la llengua formal), i que li semblaria que el format ex-positiu de la gramàtica hauria ha-gut de ser més clar i més explícit en

certs punts.

–S’està empobrint el nostre lèxic?–No. Estan canviant els àmbits en els quals hi ha riquesa i renovació. Si mirem un àmbit concret, per exemple el de les feines del camp, veiem que el lèxic s’empobreix, efectivament. Però si en mirem d’altres, com el del futbol, el de les identitats sexuals o el de les TIC, ob-servarem que el lèxic s’enriqueix.

–I finalment, com veu la llengua ca-talana d’aquí a 50 anys?–No ho sé. Depèn dels catalans. Si els catalans (i els andorrans) par-len en català sempre i a tot arreu, també amb els qui entenen el cata-là encara que no el parlin, i si escri-uen i llegeixen en català tot el que es pot escriure i llegir en català, la llengua d’aquí a 50 anys tindrà bo-na salut. Si, a més, l’Estat espanyol abandona la seva actitud d’hostili-tat permanent cap a la nostra llen-gua, llavors tindrà una salut excel-lent. H

«L’objectiu és commemorar el naixement de Pompeu Fabra per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur»

EL PERIÒDIC

DIJOUS, 31 DE MAIG DEL 2018 el Periòdic d’Andorra4 Quadern de llengua

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

HORITZONTALS: 1. Continuadores, perpetuadores, reproductores / 2. Valent fins a la temeritat. Moviment generatiu de la conquesta / 3. Al cor d’algú. Demano de mala manera una peça d’un cert valor. Restes de perfum / 4. Pare a la donostiarra. Com que fa de mal batanar, mataran l’ocell / 5. Sembla un compost químic, aquest antic romà. Pallissa en nom del Cèsar / 6. Al fons del pou. Solen portar piles de co-ses, especialment nadons. I al fons del pot / 7. És a l’iridi com a la tisi el tísic. Llen-gua de terra en funcions d’Imedio / 8. Xiscles d’aquests alarbs malparits. Furiós per la falta de jurisdicció / 9. Amics de Gent Llibertina. Es presenten ètics, però es refe-reixen a la màgia negra / 10. Conté la panxa i supleix la caixa. Interpretats amb fo-llia de bolet / 11. Escassa utilitat. Pedaç de pell cosit a l’arbre. Un pessic de romaní / 12. Com que no neix bé, surten. Protestes per omplir un memorial / 13. No s’ajorna res, es queda a dormir i prou. A casa seva ens trobem com a la nostra.

VERTICALS: 1. Arbre exòtic de forma semblant a un palanquí. Facis punxa al fus / 2. Rondineu com lleons. Xaval, estàs ben italianitzat, fent de bastaix! / 3. Una moda sense cap ni peus. Per escalar no està permès. Al cor de tota envejosa / 4. Com-pany de joventut revolucionària. Element químic odiat pels xenòfobs / 5. Tercer, quart i quint de terços. Algerià o marroquí quan puja cap aquí. Marxa de Santpedor / 6. I entra a Escalarre. Sol començar en curset i acabar en competició. Pàgina sen-se ni una sola vocal / 7. Mínimes expressions cel·lulars. Al Marroc sempre té la pan-xa plena / 8. I aquesta el que té sempre plena és la pitrera. Fa encongir el cor cada dos per tres / 9. Si no és prou coratjós, almenys ventilat sí. Ganyota per culpa de mirar peixos / 10. En Ramoneda sense l’esmentada peça. Enquadernació amb pa-per de terròs. Abracen el guiri / 11. Decisió arbitral referida a l’ascensió. Exposici-ons que no es belluguen de la fira / 12. Antics itàlics residents al Samni. Com fa pu-jar els asos, l’hidròxid de sodi.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

PARAULA DEL MES

NOTÍCIES

PluguimAquesta primavera ha estat molt plujosa, bé, és el que toca en aquesta època de l’any. Però enguany n’hem tingut un fart! Quan plou a gavadals parlem de ‘xàfecs’i ‘tempestes’, però quan la pluja és fina parlem de ‘plovisqueig’, ‘plovineig’, ‘ploviscó’, ‘plugina’, ‘gotellim’, ‘ruixim’, ‘roina’ i ‘xim-xim’. Si la pluja encara és més menuda l’anomenem ‘borrim’, ‘brusquina’ i ‘brusca’! Teniu tots a punt el paraigua?

MAPA DIALECTAL

RUIXAT

1. RUIXAT baleàric, nossellonès, central, nord- occidental

2. RUIXADA baleàric, alguerès, valencià,rossellonès

3. XÀFEC nord-occidental, català central,

4. RAMASSADA valencià

RecomanacióLA NOVA NORMATIVA A LA BUTXACA.

PRINCIPALS NOVETATS DE «L’ORTOGRAFIA CATALANA» I LA «GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATA-LANA», Neus Nogué

El llibre La nova normativa a la butxa-ca presenta una selecció de les novetats normatives més recents: recull els retocs inclosos a l’Ortografia catalana (2017) que són més freqüents en textos no es-pecialitzats i una tria dels continguts de la nova gramàtica normativa, la Gramàti-ca de la llengua catalana (2016). Aques-ta tria inclou els fenòmens que més inte-rès, dubtes o controvèrsia han provocat en les últimes dècades, tant si contenen una modificació de la normativa anterior com si constitueixen incorporacions no-ves. Altres capítols tracten temes que, pels aspectes que s’hi tracten, també s’han considerat importants per a la con-solidació de la llengua estàndard.

1

‘A LA CATALUNYA NORD, EL CA-TALÀ A L’ESCOLA’

L’any 2017, el 76% dels nord-ca-talans es mostrava favorable a l’ense-nyament en català, però només un 25 % dels alumnes que es van escolarit-zar l’any passat van poder estudiar en aquesta llengua. Per tal d’ajustar l’ofer-ta a la demanda la Plataforma per la Llengua i l’Associació per a l’Ensenya-ment del Català han endegat la cam-panya ‘A la Catalunya del Nord, el ca-talà a l’escola’. Amb aquesta iniciativa es vol conscienciar la societat perquè es mobilitzi de manera clara i contun-dent i que les famílies sol·licitin l’opció d’estudiar en català, cosa que ajuda-ria a millorar les oportunitats econòmi-ques i professionals de les noves ge-neracions.

Així mateix, s’ha estrenat el web es-timielcatala.cat, on es pot omplir fàcil-ment un formulari per fer arribar milers de cartes al Ministre d’Educació Na-cional francès, Jean-Michel Blanquer. L’escrit denuncia la falta de sensibilitat

lingüística alhora que exigeix que s’in-crementi de manera immediata el ca-talà a les aules.

II NIT DE LA LLENGUA AL MÓN DIGITAL: 300 FETS DE LLENGUA.

Divendres, 3 d’octubre, de les 18 a les 24 h, tindrà lloc la II Nit de la Llen-gua al Món Digital, que mantindrà el for-mat de viquimarató. En aquesta sego-na edició, la tasca dels viquipedistes consistirà a millorar i enriquir articles sobre la història de la llengua de la Vi-quipèdia, a partir dels continguts del projecte 300 fets de llengua, una inici-ativa que té per objectiu divulgar de ma-nera lúdica els fets més rellevants de la història del català.

L’acció central es durà a terme al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística a Barce-lona, i en aquesta edició hi haurà sessi-ons simultànies en altres ciutats.

Les persones que estiguin interes-sades en la llengua i la història catala-nes i hi vulguin participar com a viqui-

pedistes s’hi poden inscriure a través del correu comunicacio@wikimedia.cat. Les persones usuàries de la Viqui-pèdia ho poden fer a través de la pàgi-na del projecte.

L’acte, que té com a objectiu afavo-rir el prestigi de la llengua catalana inci-dint en la presentació que se’n fa al món digital, mantindrà el format de viquima-rató que ja va tenir en la primera edició. En la primera Nit Digital hi van participar 30 viquipedistes entre els quals hi ha-via professionals i exprofessionals de la llengua, estudiants de filologia i aficio-nats a la Viquipèdia.

EL PATRIMONI LINGÜÍSTIC TAM-BÉ FORMA PART DEL LLEGAT CULTURAL

La commemoració de l’Any Euro-peu del Patrimoni Cultural 2018 a Ca-talunya inclou també un apartat dedi-cat al patrimoni lingüístic.

La celebració va ser aprovada pel Parlament Europeu i el Consell d’Euro-pa el 17 de maig de 2017 amb l’objec-tiu de sensibilitzar la societat sobre la història i els valors europeus. La Gene-ralitat de Catalunya se suma a aquesta celebració europea per posar en valor el patrimoni cultural i natural de Cata-lunya i fer-lo visible a escala internacio-nal. S’ha incorporat al web de l’Any del Patrimoni Cultural un apartat per difon-dre la riquesa del patrimoni lingüístic i visualitzar que aquest patrimoni també forma part del llegat cultural. En aquest espai s’ofereix informació i dades so-bre la llengua catalana i les altres llen-gües que es parlen a Catalunya. El ca-talà, l’occità, el castellà i la llengua de signes catalana conviuen amb les llen-gües de la immigració presents a Ca-talunya i amb les derivades de les rela-cions internacionals.

1

1

1

2

2

2

2

33

4

4

PORTAL POMPEU FABRAAquest portal és una de les no-vetats cabdals de l’Any Fabra, amb motiu del 150è aniversa-

ri del seu naixement.La idea de digitalitzar, publicar i difon-dre a internet tota l’obra del mestre és un avenç extraordinari. Fins ara, per lle-gir o consultar tots aquests materials ca-lia disposar dels volums que s’han anat editant o reeditant en el curs dels anys,

o bé dels nou volums de les Obres com-pletes, editats entre els anys 2005 i 2013, que contenen també material inèdit i es-tudis aprofundits de cada llibre. D’ara en-davant, qualsevol interessat en l’obra, la vida o l’època de Pompeu Fabra hi tin-drà accés.

WWW. upf.edu/web/portalpompeufabra

2

2

4

3

2