Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.

Les Senyeres dels S XVI ben vives a alguns municipis

belgues i holandesos actuals

Jordi Grau i Bartomeu

Capítol 3

LA BANDERA DE GUERRA DE LA MARINA CATALANA

La paraula Armada referida a la marina de guerra la trobem a les Cròniques d’en Ramon Muntaner.

Un primer model de bandera de l’armada arribà durant el regnat del rei Jaume II “el just” 1257-1327 que disposà, que totes les naus catalanes de guerra l’enarboressin com a pavelló distintiu, reservant la senyera quadribarrada pel vaixell reial.

Jaume II presidint Corts a Barcelona

Constituïda per barres d’atzur sobre camp de plata en diagonal, va arribar a ser l’estàndard de la flota. La dinastia dels Trastàmara van perseguir les gents de cors que l’usaren sense permís. L’any 1931 la Generalitat la feu enarborar en les seves embarcacions de vigilància costanera.

“Ne sol em pens que galera gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d’Aragó(...),mas no creu que nengun peix se gòs alçar sobre mar si no porta un escut ab guiatge del rei d’Aragó en la coa(...)

Roger de Llúria ( Cadaqués,1285)

LA BANDERA DE GUERRA DE LA MARINA CATALANA

1571 La Batalla de Lepant

Se

ba

stiao

Lo

pe

s P

lan

isfe

ri de

l 15

83

Mapes publicats per E Guillot on trobem una bandera semblant a l’antiga bandera de guerra de la marina catalana que podria ser la del terç de la Mar Oceana.

Sebastiao Lopes Planisferi del 1583

Mapes publicats per E Guillot on trobem una bandera semblant a l’antiga bandera de guerra de la marina catalana que podria ser la del Terç de la Mar Oceana.

1563 - Lázaro Luís. Atles Mundia Academia das Ciências de Lisboa l

Mapa publicats per E Guillot on trobem una senyera blava al Golf de Mèxic.

Malgrat la manca de valor historiogràfic atès que no tenim el gravat històric original, la bandera de Marina de Felip I a Flandes que publicava el web de l’armada té alguna similitud amb alguna de les banderes actuals dels Països Baixos.

(1547) Bandera usada por la Marina de España en Flandes durante el siglo XVI por Carlos I

Bandera de Zelanda

Luxembourg ensenya civil

Poortvliet

Dunkirk (Municipality, Nord, France

 El que sí queda clar és que la flota de Felip I portava senyeres barrades navals tal com hem vist a l’Armada Invencible o en aquest gravat de 1573 publicat pel Josep Segarra a Histocat on les naus de l’Almirall d’Alba porten banderes barrades enfront les Creu de Sant Andreu dels rebels encapçalats pel príncep holandes von Vranien.

Evolució vexil·lològica històrica dels Països Baixos

Holandesa actual Luxembourg actual

ocupació napoleònica

Durant la guerra dels 80 anys, el 1550 apareixeran les primeres banderes ratllades Prinsvlag al principi amb el colors de Guillem d’Orange, poc a poc però el color taronja serà substituït pel vermell. La bandera holandesa horitzontal tricolor vermella, blanca i blava fou adoptada oficialment el 19.02.1937 però havia estat emprada des de mitjans del 1700. El Països Baixos passen de ser una república a una monarquia el 1814 desprès de la invasió napoleònica.

Les primeres banderes, que encara avui dia tenen tradició a Holanda, eren ratllades anomenades “Prinsenvlag“. Dins la seva l’evolució en veurem amb colors taronges que tradicionalment s’expliquen com les banderes del Príncep Guillem d’Orange, un del germans Nassau; nobles que lideraren les revoltes contra el terços hispànics durant el ± 1550, que és quan apareixen les primeres banderes holandeses.

Bravant fou ocupat pels Francs Sàlics a l’Edat Mitjana. Neix com a comtat al S XII. Felip III “el Bó” unificà la majoria dels 17 comtats dels Països Baixos sota la seva corona i Bravant esdevindrà el Centre del seu imperi Borgonyó. Durant la guerra dels 80 anys Bravant queda dividit: la part nord sota domini holandès i la part Sud sota domini hispànic. L’hereu a la Corona de Bèlgica s’anomena Duc de Bravant.

Bandera d’Anvers/AntwerpBandera del Bravant holandès

Al quadre del 1635 atribuït al pintor “das meninas”, Diogo Rodrigues da Silva e Velásquez(s) “La rendició de Breda” (02/05/1625) i que encara esta sense signar, s’hi pot veure el general orangista Justinià de Nassau entregant la clau a Ambrosià d’Espínola. Darrere seu s’albira una bandera de Bravant antiga amb quadricula blava i s’intueix una ratlla vermella que potser l’aspa austríaca en roig, o bé el més probable atès que li manca un braç, la corbata o portabandera. Al fons hi podeu entrellucar una bandera orangista amb l’ordre de les franges de colors canviats.

L’home blanc representa el capità Adrià van Bergen de Leur, qui el 1590 dalt del famós pedestal arengà al combat als soldats de Príncep d’Orange, que resistien a la ciutat fortificada de Breda, quan el Príncep deliberava entregar la ciutat. Malgrat que el 1625 fou conquerida per Espínola el 1637 esdevindrà definitivament neerlandesa.

Bandera municipal de la Vila de Leur

Halsteren

BladelCuijk

Rucphen, actualitzat

The Netherlands, Noord-Brabant provinceEscuts de poblacions del Bravant holandès

Rucphen old coat of arms

Woensdrecht

Overijssel Province (The Netherlands) •Zeeland Provincie

Drenthe Bladel Hoogeloon

The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses

Boxtel

Teteringen

Cuijk

Deurne

The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses

Loon op Zand

Berghem

Fijnaart en Heijningen Moergestel

The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses

Zuid old flag

Heusden old unofficial flag Acht village Eindhoven municipality

• Grave

Bakel en Milheeze

Grave

Sint Michielsgestel

Woensdrecht Bergen, Egmond

Bergen, Schoorl

Culemborg

Bokhovven

Gennep

Boarnsterhim Friens

Terherne

Dantumadeel

Rinsumageest

Dokkum Esonstad wardflag

Oostrum Sint Annaparochie

“St. George (St. Joris) was the patron saint of the village”

Sobta trobar aquesta perla: que curiós que en una llengua germànica George es digui Joris !!

Oosterbierum village (Frisian: Easterbierrum) Saint George was on the windvane of the church spire; the Oosterbierumers wanted the complete saint and nothing else... So they got "Sint Joris" on the village CoA, and his cross on the flag! Hans van Heijningen, 4 Nov 2004

Oosterbierum flag Oosterbierum coat

Geldermalsen, current flag

Historical flag

Geldermalsen Province

Apeldoorn

Lingewaal

Maasdriel Maasdriel Maasdriel Maasdriel

Maasdriel

Ammerzoden

Ruurlo

Beuningen

Ewijk

Kerkwijk Gelderland province

Termunten Dalfsen Overijssel province:

Gorinchem Gouda

Leerdam

Middelharnis

Zuid-Holland province

Berlikum Groningen Ulrum

Oude Pekela Hunsel Escut de Hunsel

Langedijk Medemblik Lemsterland

Ossendrecht GravenmoerBergeijk

Gemonde village flag Waalwijk

The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses

De Wolden

Es un antic assentament d’abans de la colonització romana. D’ençà l’edat mitjana fins al 1794 va pertànyer al Princep /Bisbe de Luik/Liège. Quan Noord-Brabant i Limburg van passar a sobirania de la Generaliteitslanden Luyksgestel fou un enclavament on els catòlics va poder practicar la seva religió de forma lliure i pública.

Source: DerkWillem Visser: Gemeentevlaggen en wapens Koninkrijk der Nederlanden, 2001. Prisma toeristengids Zeeland-Brabant-Limburg, by P.G. Bins, 1965. Jarig Bakker, 15 May 2005

Luyksgestel (The Netherlands) Bergeijk municipality