viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

Països Baixos Calentor culinària

Neerlandès, present a tres estats

Països Baixos

Bèlgica

França

Amsterdam

Amstelveen

Brussel·lesDunkerque

Prop de 23 milions de persones, 16 milions de les quals es troben als Països Baixos, parlen neerlandès arreu del món. Així mateix, aquesta llengua germànica occidental és l’idioma oficial de Flandes, la meitat nord de Bèlgica, on viuen més de 6 milions de parlants. D’altra part, aquesta era també la llengua pròpia d’una petita regió al nord de França, la ciutat més important de la qual és Dunkerque. L’assetjament a què aquest estat sotmet les llengües originàries del seu territori diferents del francès, però, ha fet que avui dia n’hi hagi poc més de 10.000 parlants.

Als Països Baixos, que és el nom oficial d’Holanda, s’hi parla un altre idioma germànic, el frisó, que amb prop de mig milió de parlants és llengua oficial. Aquesta és també la llengua pròpia d’una petita regió alemanya, on sense cap reconeixement oficial la parlen uns pocs milers de persones.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Europa

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1487-2010

Aficions gelades

La ciutat d’Amsterdam, plena de canals, deu ser de les més humides d’Europa. Per construir-hi edificis, els fonaments han d’estar ficats molt endins. Si no, la humitat del sòl pot fer que les cases s’ensorrin. En aquestes vies d’aigua, però, no tot són inconvenients. I és que a l’hivern, quan es gelen, es converteixen en autèntiques vies de comunicació damunt les quals es desplacen milers d’holandesos, que són molt aficionats a patinar.

Aquesta afició ve d’enrere. Les escenes de patinadors sobre els canals glaçats són precisament els motius més representats en l’obra de Hendrick Avercamp, un pintor barroc holandès que tenia predilecció pels paisatges hivernals.

Dues bones patinadores són Nicole i Micheline, dues germanes originàries d’un poble proper a Amsterdam que, com que viuen a Mallorca fa anys, no poden practicar tant com voldrien aquesta activitat. Gràcies a elles podrem tastar dolç i salat de la cuina més típica dels Països Baixos.

Tastaplats

© Fragment de Paisatge d’hivern, de Hendrick Avercamp. Rijksmuseum, Amsterdam.

Micheline Hanekamp fa més de 40 anys que viu a Mallorca. La seva història personal està lligada al desenvolupament del turisme de masses. Originària d’Amstelveen, un poble avui engolit pel creixement urbà d’Amsterdam, aquesta hostessa de vol arribà el 1969 per fer feina a la companyia Spantax, que tenia seu a Palma. Abans, havia viscut cinc anys a Màlaga.

“El primer lloc on vaig viure a Palma, el 1969, va ser en un pis del passeig de Mallorca, al mateix edifici del Palau de la Premsa. Quan vaig ser aquí, em vaig adonar que la gent era molt diferent de la de Màlaga. Allà sempre xerraven i feien broma. Aquí, en canvi, eren més seriosos. No semblava el mateix país. La veritat, però, és que tot d’una em va agradar”, diu Micheline, que ara viu a s’Aranjassa.

Ben aviat, les germanes de Micheline començaren a visitar-la i quedaren tan encantades amb l’illa com ella mateixa. Ara, n’hi ha dues que també viuen aquí. Nicole s’establí, juntament amb el seu marit, a Son Puput, una finca entre Sencelles i Sineu, molt propera al llogaret de Ruberts.

“Quan el meu home, que era cirurgià, i jo, que feia de comare, ens retiràrem, hi venguérem. El meu marit tenia profundes conviccions democràtiques i no va voler posar un peu en territori espanyol fins que Franco va ser mort. I el 1992, quan la democràcia hi estava

Dels canals a la Mediterrània

Tastaplats

ben consolidada, ens decidírem a venir definitivament”, explica Nicole.

“Mallorca m’agrada molt —comenta aquesta comare jubilada—. Em faig molt amb la gent de Sineu, on vaig a comprar al mercat cada dimecres. Trob que aquí, a diferència d’Holanda, les relacions personals són molt properes. Al meu país, la gent viu enfonyada als pisos i no es fa amb els veïnats”.

Una de les coses que aquestes dues germanes més enyoren d’Holanda és poder patinar sobre el gel a l’hivern. Tanmateix, un pic a l’any hi solen anar i, si el viatge coincideix amb el fred, ho aprofiten per posar-se els patins.

“Quan nosaltres érem petites —diu Micheline—, nevava molt. Vivíem al costat d’un canal i per anar a escola ens posàvem els patins i hi anàvem per damunt el gel. Llavors, tot els alumnes deixaven els patins penjats a un tatxa de la paret del col·legi. És per això que a Holanda tothom sap patinar. Darrerament, però, el canvi climàtic ha fet que el gel no tengui tanta de gruixa com abans. L’hivern passat [2010], però, va fer fred a bastament. La meva germana era per allà i es va posar els seus patins de tota la vida”, explica Micheline.

NicoleMicheline

Hutspot (Mescladissa d’olla) 1Haurem de menester:Una baldana de vedella1,5 kg de patates1kg de pastanagó2 cebes grosses

Preparació:Salpebrarem la baldana, que és la peça de carn que es troba darrere les costelles de l’animal. En comprar-la, hem de dir al carnisser que no li llevi el greix. Dins una olla, hi tirarem un raig d’oli i hi posarem la carn amb la part del greix girada per avall. Al cap d’uns minuts, quan la carn hagi agafat una mica de coloret, hi tirarem un litre d’aigua. Després hi afegirem les patates tallades a cantons grossos, i els pastanagons i la ceba també tallats.

Ara, posarem el foc fluix. Tot això ha de coure devers una hora, sense remenar. En ser cuit, en llevarem el brou. Posarem la patata, el pastanagó i la ceba a part i, amb un tassó del brou que hem llevat, ho esclafarem amb un eina que en neerlandès es diu stamper. És una espècie de maça que acaba amb un ferro en ziga-zaga. Quan tot això estigui ben capolat, sense arribar a ser puré, ho compondrem dins una palangana i a damunt hi posarem la carn. Ara ja estarà llest per servir.

Haurem de menester:1 tassó de farina d’arròs¾ de litre de llet2 cullerades grosses de sucrePrunesConfitura de pruna

Preparació:Mesclarem la farina amb un tassó de llet i les dues cullerades de sucre i ho remenarem ben remenat. Mentrestant, posarem els altres dos tassons de llet al foc dins un perol. Quan aquesta llet bulli, aturarem el foc i hi tirarem la mescla. Ho remenarem fins que vagi agafant consistència. Llavors, ho deixarem refredar. Després, xaparem les prunes per la meitat i en llevarem els pinyols. Col·locarem aquestes prunes damunt el pastís i, per acabar, hi afegirem la confitura per sobre. Ficarem el pastís dins la gelera i, al cap de dues hores, ja serà bo per menjar. Aquest plat dolç també es pot fer amb albercocs, melicotons o cireres. Això sí, sempre s’hi ha de posar una casta de confitura que digui amb la fruita que hem triat.

2 Rijste bloem pudding met pruimen moes (Pastís fresc de farina d’arròs amb confitura de pruna)

El hutspot, mot compost que vol dir mescla dins una olla, és un dels menjars més típics que es consumeix als Països Baixos i a Flandes durant l’hivern. És per això que se sol menjar ben calent. Segons la llegenda, el seu origen està relacionat amb el domini espanyol d’Holanda durant el segle XVI.

Sembla que, després del setge que patí la ciutat de Leiden, els seus habitants descobriren patates en els campaments que els espanyols hagueren d’abandonar. Com que aleshores aquests tubercles procedents d’Amèrica encara no s’havien estès pel centre d’Europa, els habitants de Leiden decidiren incorporar-los a la seva dieta i així sorgí el plat esmentat.

“No sé si això de Leiden és vera o mentida. La qüestió, però, és que el hutspot s’ha de menjar ben calent. Si no, no val res”, diu Nicole, a qui no li agrada haver d’esperar a l’hora de seure a taula.

Allò cert és que la patata i el puré de patates són un dels ingredients bàsics de la cuina dels Països Baixos, que serveixen d’acompanyament per a una gran quantitat de plats. A part de la carn de vedella, a Holanda també es consumeix molt d’aviram. Tot i que hi ha molts de quilòmetres de costa,

La penyora dels espanyols

els productes de la mar que més utilitzen els holandesos són anguiles, arengades i musclos. A diferència de fer els musclos al vapor, així com és habitual a la propera ciutat de Brussel·les, a Holanda els fregeixen amb mantega.

Si una cosa és famosa de la cuina dels Països Baixos és el formatge. Malgrat que en fan de moltes varietats, els més cèlebres són els coneguts com formatges de bolla, el Gouda i l’Edam, que porten el nom de les ciutats d’on procedeixen.

Pel que fa als dolços, els pastissets i els púdings són allò més comú. Tanmateix, amb el nom de púding, els neerlandesos designen un tipus de postres diferent del que a Mallorca es coneix amb aquesta paraula.

“Per mi —comenta Micheline—, és estrany dir púding a una mena de flam que es fa al bany maria dins el forn. Als Països Baixos, solem utilitzar aquest nom per a les postres fetes amb la mescla de llet i farina d’arròs i deixades reposar dins la gelera”.

Tastaplats

català neerlandès anglès alemany francès castellà

ceba ui onion Zwiebel oignon cebolla

confitura jam marmalade Konfitüre confiture mermelada

farina meel flour Mehl farine harina

llet melk milk Milch lait leche

pastanagó wortel carrot Karotte carotte zanahoria

pruna pruim plum Pflaume prune ciruela

sucre suiker sugar Zucker sucre azúcar

vedella kalfsvlees veal Kalb veau ternera

“A Holanda, els púdings sempre tenen llet i farina d’arròs”

“Si no es menja calent, el hutspot no val res”

Micheline

Nicole

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

Països Baixos