Llatí política i drets romans marina yañez
-
Upload
marinayanez -
Category
Business
-
view
42 -
download
0
Transcript of Llatí política i drets romans marina yañez
Quan neix la política? Per què?
*En el moment en què els homes, per qüestions pràctiques, s’uneixen
per viure en comunitat, aleshores neix la política, en el seu sentit més
originari. La comunitat, encara tribal, ha de posar ordre a la seva
convivència i ha de resoldre els conflictes, tant interns com externs, que
van sorgint.
Defineix aquests sistemes de govern:
-Oligarquia: Govern d’uns pocs
-Monarquia: Govern d’un sol home
-Tirania: Poder absolut d’una sola persona
-Democràcia: Govern del poble.
Quan es va inventar el mot Democràcia?
*Aquest mot va ser inventat a Atenes al segle V a.C.
Escriu una diferència molt important entre la democràcia actual i la
democràcia atenesa.
*La principal diferència es que a la atenesa no deixen votar ni als nens,
ni a les dones, ni als estrangers, ni als esclaus. I a la democràcia actual
si que poden votar. (menys els nens).
En què se sustenta la democràcia actual?
En l’abolició de l’esclavitud i el sufragi universal.
Democràcia directa i democràcia representativa
*Directa = els ciutadans es representen a si mateixos i voten
directament
*Representativa = els votants elegeixen els seus representants, que
seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.
La política a Roma: Quins són els tres sistemes de govern que hi ha a
Roma?
*Monarquia, República i Imperi.
En què consisteix la monarquia?
*És quan governa el rei i té els tres poders: Executiu, Legislatiu i
Judicial.
En què consisteix l’imperi?
*És quan un sol home, l’emperador, decideix sobre els assumptes
interns i externs de Roma.
En què tres eixos s’estructura la República romana?
* El Senat, les Assemblees, i les Magistratures.
Definició de:
-Senat: Existent ja la monarquia, va esdevenir la màxima autoritat i el
màxim òrgan de representació. Hi havia 600 senadors.
-Assemblees: Hi havia diversos tipus, però en general tenien la funció
d’elaborar i aprovar les lleis i la d’elegir els magistrats.
-Magistratures: Eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol
ciutadà, amb unes tasques específiques per a cada càrrec. Hi havia
diversos tipus.
Quines són les principals magistratures romanes?
-Qüestors: Administraven les finances.
-Edils: Responsables de la vida municipal (mercats, espectacles, policia,
multes, etc.)
-Pretors: Administraven la justícia.
-Cònsols: Convocaven i presidien el Senat i les assemblees, eren els
caps de l’exèrcit.
-Tribuns de la plebs: Defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols
i els pretors.
Relaciona les principals magistratures romanes amb l’actualitat
*Qüestors: Ministre d’economia
*Edils: Alcaldes i regidors
*Pretors: Jutges, ministre de justícia, advocats
*Cònsols: President del govern
*Tribuns de la plebs: Poble
Com eren unes eleccions a Roma?
Els ciutadans romans podien participar en la política de la seva ciutat a
través de les assemblees o comicis. Aquestes solien estar controlades i
dominades pels dirigents polítics. Hi havia un candidat, tot ciutadà
podia presentar-se a candidat. I també hi havia una campanya
electoral.