Llatí 4t dossier2

7/29/2019 Llat 4t dossier2

1/22

LLAT

UNITAT 2

Criteris davaluaci

Lalumnat, en acabar la unitat, ser capa de:

- Classificar els fonemes de la llengua llatina.Enumerar les caracterstiques

duna llengua flexiva.

- Enumerar les caracterstiques de les flexions nominal i verbal llatines.

- Relacionar els casos amb les seves funcions sintctiques principals.

- Enumerar i identificar els tipus de flexi dels substantius (temes).

- Reconixer i formar lacusatiu i lablatiu tant en singular com en plural.

- Enumerar i identificar els tipus de flexi verbals (conjugacions i arrels).

- Reconixer i formar les terceres persones dun verb en present dindicatiu

actiu i passiu.

- Canviar el nombre gramatical dels mots que estiguin en algun dels casos,

temps o veus estudiats.

- Reconixer la funci sintctica dels elements gramaticals estudiats.

- Traduir textos senzills seguint els procediments donats.

- Reconixer lintrs en una srie de paraules segons el seu cas, temps, veu o

significat.

- Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherncia

morfosintctica de loraci.

- Establir la correspondncia entre mots grecs i llatins tot atenent les marques de

flexi nominal i verbal.

- Introduir duna manera adequada en un context donat les frases fetes llatines

ms habituals de les estudiades.

- Usar correctament en catal expressions llatines estudiades.

- Comparar el lxic llat amb el catal i el castell.

- Adquirir lhbit daplicar el rigor cientfic al tractament de la llengua llatina.

- Descriure a grans trets la genealogia mitolgica dels romans.

- Identificar els personatges que intervenen en el mite fundacional de Roma.

- Explicar breument les principals llegendes del perode monrquic rom.

- Indicar els principals fets histrics del perode monrquic rom.

- Identificar els personatges i les principals llegendes del perode monrquicrom en represntacions pictriques i esculptriques de totes les poques.


2/22

- Apreciar les llegendes romanes com a font de creacions artstiques posteriors.

- Valorar la inconvenincia daplicar criteris morals i tics actuals a lestudi

dpoques anteriors.

- Identificar els personatges i les principals mites relacionats amb lamor en

represntacions pictriques i esculptriques de totes les poques.

I. FLEXINOMINAL

LACUSATIU

La funci sintctica bsica de lacusatiu s la de complement directe.

El morfema dacusatiu singular s -m afegida als temes que acaben en vocal.Cal tenir present que, en el cas del temes en -o, aquesta vocal en posici de

sl.laba final seguida de consonant es tanca en -u. En el cas dels temes queacaben en consonant, davant del morfema -m, es va desenvolupar un so voclic-e-.El morfema dacusatiu plural s -ns. La desaparici de -n- en tots els temes

provoca lallargament de la vocal anterior.Lacusatiu adopta les formes segents:

ACUSATIU SINGULAR

TEMESEN -A TEMESEN -O ATEMTICS

CONSONNTICS VOCLICS

prouinciam dominum principem nuim/-em

puerum regem exercitum

agrum uirtutem rem

solem

amorem

natinonem

ACUSATIU PLURAL

prouincias dominos principes nauis/-es

pueros reges exercitusagros uirtutes res

soles

amores

nationes


3/22

Activitats

1. Introdueix en els espais en blanc daquest petit poema la forma dacusatiu

singular del les paraules, el tema de les quals figuren entre parntesis al final de

cada vers:

_________,_________, _________que (copon-, lanio-, balneo-)

_________, _________, calculosque (tonsor-, tabula-)

et paucos, sed ut eligam1, libellos

______ non nimium ________2 _______ (uno-, rudi-, sodali-)

et _________ _________ diuque _______3 (grandi-, puero-, leui-)

et _________ puero meo4 _________: (cara-, puella-)haec praesta mihi, Rufe, uel Butuntis5,

et thermas tibi habe6Neronianas

MARCIAL,Epigrames 2,48.

1. per com jo els elegeixi.2. no gaire inculte.3. i de molt temps imberbe.

4. estimada pel meu esclau5. aquestes coses, dna-me-les, Rufus, fins i tot a Butuntos.6. i tingues per a tu.

2. Llegeix el poema anterior, busca totes les paraules que estan en acusatiu

plural i escriu-les en singular.

3. Busca en el poema anterior totes les paraules catalanes que gaireb sn iguals

que les llatines i comprova en un diccionari catal si encara tenen el mateix

significat.

4. Escriu la forma dacusatiu singular i plural del temes segents:

a. cara-: ____________, ___________

b. tabula-: ____________, ___________

c.puero- : ____________, ___________

d. calculo-: ____________, ___________

e. tonsor-: ____________, ___________

f. copon-: ____________, ___________

g.grandi-: ____________, ___________h. exercitu-: ____________, ___________


4/22

5. Imita la frase proposada com a model canviant el darrer nom pel nom el tema

del qual figura entre parntesis

Hispania habet prouinciam

a. __________ (insula-)b. __________ (mont-)

c. __________ (colonia-)

d. __________ (ciui-)

e. __________ (region-)

f. __________ (praetor-)

g. __________ (part-)

h. __________ (exercitu-)

i. __________ (fluuio-)

6. Converteix al plural tots els acusatius de les frases anteriors.

7. Relaciona cada expressi llatina amb la traducci corresponent:

a. Carpe diem. 1. El pas del temps revela la veritat.

b. Habemus papam. 2. Gaudeix el dia present.

c. Caue canem. 3. Tenim papa.

d. Veritatem dies aperit. 4. He perdut el dia.

e. Cantilenam eandem canis. 5. Vigila el gos.

f. Panem et circenses. 6. Cantes la mateixa can.

g. Diem perdidi. 7. Pa i jocs de circ.

8. Omple els espais en blanc de les frases de ms avall introduint-hi les

expressions llatines anteriors:

a. Es tracta de la mena de poltics que noms volen distreure el poble i

mantenir-lo tranquil. Per aix noms li donen _________

___________________________.b. Finalment els dos partits ja han format una coalici. Sembla que aviat hi

haur nou govern i tindrem nou president. Ara ja poden

dir________________________.

c. A lentrada daquesta gran empresa hi ha uns cartells que anuncien que

tenen instal.lada una alarma de seguretat molt sofisticada. Fan com els romans

benestants, que als mosaics de lentrada de casa seva hi tenien una inscripci

que deia: _________________________________.


5/22

d. El meu avi era un home molt actiu. Si deixava passar un dia sense fer alguna

cosa important, deia aquella expressi que solia dir lemperador rom Tit:

__________________.

e. Magradaria que mexpliquessis coses que no the sentit dir mai, perqu

sempre _____________________________________.f. Encara que vulguin amagar una part dels fets, al final tot se sabr:

________________________________.

g. Els poetes que inciten al lector a gaudir del moment present no fan res ms

que recrrer al ________________ que ja aconsellava el gran Horaci.

9. Transforma el nombre gramatical de tots els acusatius de les expressions

llatines anteriors.

10. Llegiu el segent fragment en el qual lautor ens fa una descripci de la

Campnia:

Omnium non modo Italiae, sed toto orbe terrarum pulcherrima Campaniae

plaga est. Hic illi nobiles portus Caieta, Misenus, tepentes fontibus Baiae,

Lucrinus et Auernus. Hic amicti sunt uitibus montes Falernus et pulcherrimus

omnium Vesuuius, Aetnaei ignis imitator. Vrbes ad mare Formiae, Cumae,

Puteoli, Neapolis, Herculaneum, Pompei sunt , et ipsa caput urbium, Capua,

quondam inter tres maximas (Romam, Carthaginemque) numerata.FLORUS, 1, 11, 3-6

11. Classifica els noms propis de ms avall en les categories que et proposem

tenint en compte el contingut del text anterior i escriu entre parntesis la seva

grafia en llat:

Avern, Baies, Caieta, Cartago, Cumes, Etna, Falern, Frmies, Hercul, Lucr,

Mis, Npols, Pompeia, Putols, Roma, Vesuvi.

a. ciutats:

b. llacs:

c. muntanyes i volcans:

d. ports:


6/22

II. FLEXINOMINAL.

LABLATIU

La funci sintctica bsica de lablatiu s la de complement circumstancial.

El morfema de lablatiu singular s -dper als temes no consonntics i -e per alstemes consonntics. La -d en posici final va desaparixer, perqu la vocalanterior era llarga.El morfema dablatiu plural s -is per als temes en -a i per als temes en -o, i-bus per als temes voclics i consonntics.Lablatiu adopta les formes segents:

ABLATIU SINGULAR

TEMESEN -A TEMESEN -O ATEMTICS

CONSONNTICS VOCLICS

prouincia domino principe naui/-epuero rege exercitu

agro uirtute re

sole

amore

natione

ABLATIU PLURAL

prouinciis dominis principibus nauibus

pueris regibus exercitubus/-ibus

agris uirtutibus rebus

solibus

amoribus

nationibus

Activitats

1. Escriu lablatiu en singular i en plural de les paraules segents, el tema de les

quals figura entre parntesis al comenament:

a. (captiuo-): ______________ ______________

b. (uiuo-): ______________ ______________ c. (christiano- cuncto) ______________ ______________

d. (soror- uana-) ______________ ______________

e. (milit- siluano-) ______________ ______________

f. (fratr- peruerso-) ______________ ______________

g. (papa- ) ______________ ______________

h. (reg-) ______________ ______________


7/22

2. Omple els espais en blanc posant en ablatiu plural les paraules que estan en

ablatiu singular dins dels parntesis al final de cada vers:

In taberna quando sumus.

Primo pro nummata uini1,

ex hac bibunt libertini;

semel2 bibunt pro __________, (captiuo)

post haec3 bibunt ter4 pro _________, (uiuo)

quater4 pro ___________ _________, (Christiano cuncto)

quinquies pro _________ _________, (fideli defuncto)

sexies4 pro __________ _________ , (sorore uana)

septies pro __________ __________. (milite siluano)

Octies pro __________ __________, (fratre peruerso),nouies pro __________ __________, (monacho disperso),

decies pro _______________, (nauigante)

undecies pro _____________, (discordante)

duodecies pro ____________, (penitente)

tredecies pro iter ____________. (agente)

Tam pro papa quam pro rege

bibunt omnes5 sine lege.

Carmina Burana. 39, 3, 4

1. per a l'import del vi.2. una vegada.3. desprs.4. tres vegades, quatre vegades, cinc vegades, etc.5. tots.

3. Posa la lletra del costat de cada expressi llatina dins els parntesis que hi ha

al costat de la traducci corresponent:

a. cum laude ( ) en el dubte, a favor del reub. in dubio pro reo ( ) des de la ctedra

c. in situ ( ) en el lloc(on s'esdev un fet)

d. ex cathedra ( ) amb lloana

e. in albis ( ) en el vi hi ha la veritat

f. ex aequo ( ) ment sana en un cos sa

g. in uino ueritas ( ) amb igual mrit

h. mens sana in corpore sano ( ) en blanc


8/22

4. Omple els espais en blanc de les frases de ms avall introduint-hi les

expressions llatines anteriors:

a. El premi va ser atorgat ___________ als dos treballs que van semblar els

millors.

b. Aquests sepulcres romans encara es conserven_________________________.

c. La salut de l'esperit s indispensable per a la salut del cos. Per aix el poeta

Juvenal deia___________________________.

d. No sen recordava de res. Veritablement estava _______ ___________.

e. Felicitem-lo. La seva tesi ha estat qualificada amb apte________________.

f. Com que el cas no s clar, cal absoldre lacusat. Ja se sap _____________.

g. Estava una mica begut i no va mentir gens. s ben cert que

______________.h. Sempre parla ___________ per demostrar ms autoritat de la que t.

III. ELSORGENSDE ROMA

Lemplaament originari de la primitiva Roma a la vora del riu Tber abans de

desembocar a la mar i a prop del tur anomenat Palat feia esperar que amb el

pas del temps esdevindria la capital ms important de lantiguitat. Els antics ja

ho reconeixien quan deien:

No sense ra els dus i els homes han triat aquest lloc per a la fundaci de

Roma: la gran salubritat dels turons, els avantatges del riu, per on sn

transportats els productes provinents de diversos llocs de la Mediterrnia, per

on arriben les provisions de la mar. Aquesta mar s prou propera per a les

facilitats del comer i prou allunyada per als perills dels atacs de flotes

exteriors. Daltra banda, la seva situaci al centre dItlia s un lloc nic per a

lengrandiment de la ciutat.

TIT LIVI,5, 54

Les prospeccions arqueolgiques fetes al Palat han posat en evidncia que fouhabitat des del segle VIII aC. La poblaci primitiva, formada per pastors i

camperols, vivia en cabanes rudimentries cobertes per sostre de palla. Sembla

que al cap dun segle aquests ja shavien aliat amb altres poblats dels turons

vens per tal de fer front a lexpansi constant dels etruscos, el poder dels quals

sestenia a partir de laltra banda del Tber. Aviat els primers pobladors, formats

per llatins i sabins, decidiren que el millor lloc per a trobar-se i fer intercanvis

era una vall entre els turons del Palat i del Capitoli. Aquesta vall, en principi

pantanosa a causa de les inundacions del Tber, amb el pas del temps foudrenada i pavimentada i esdevingu el centre de la Roma antiga, el frum. Les


9/22

tombes que abans hi havia foren substitudes per habitatges rectangulars de

pedra i revestits destuc. Tamb aviat foren construts els primers temples, el

ms important dels quals fou el de Jpiter ptim Mxim de dalt del tur

Capitol.

Si fem cas a la llegenda, que recull la literatura i lart, Roma fou fundada lany753 aC per tal de donar acompliment als designis dels dus:

Eneas, fugitiu de la seva ptria... , per cridat pels fats a fer coses ms

importants, de primer havia arribat a Macednia i desprs shavia traslladat a

Siclia, cercant un pas on pogus habitar, i des de Siclia havia arribat al

territori laurent [=Laci] amb la seva flota.... Quan els troians hi

desembarcaren, com que desprs del llarg trajecte que havien fet, no els

quedava res ms que armes i vaixells, van comenar a saquejar els camps. El

rei Llat i els aborgens, que aleshores ocupaven aquells indrets, van sortirarmats de la ciutat i dels seus voltants per rebutjar la invasi dels estrangers...

Quan es va assabentar que tots eren troians, que el seu cabdill era Eneas, fill d

Anquises i de Venus, i que, fugint de la seva ptria cremada, buscaven una

regi per viure-hi i per fundar-hi una ciutat, va restar admirat daquella gent

tan noble i daquell capdavanter, animosos i preparats tant per a la guerra

com per a la pau, li va allargar la m dreta i aix va sancionar el comproms de

la futura aliana.

Aleshores els dos cabdills van signar un tractat, i ambds exrcits es van retre

honors. Eneas va ser rebut en hospitalitat a casa de Llat; a continuaci, Llat

davant dels dus penates, va afegir una aliana privada a la pblica, donant la

seva filla com a esposa a Eneas... Van fundar una ciutat, i Eneas la va

anomenar Lavnium en honor del nom de la seva esposa. Al cap de poc temps

va nixer un fill del nou matrimoni. Els pares li posaren el nom dAscani... Ell

mateix va fundar una altra ciutat, anomenada Alba Longa perqu s

allargassava en el cim de la muntanya...

Ms tard regna Procas. Aquest engendra Numitor i Amuli. Deixa en herncia l

antic regne a Numitor, que era el ms gran de la famlia. No obstant aix, vapoder ms la violncia que la voluntat del pare o el dret de primogenitura.

Desprs dexpulsar el seu germ, regna Amuli. Ell afegeix un crim a un altre

crim: mata la descendncia masculina del germ, i, amb lexcusa dhonorar-la,

nomena vestal Slvia, filla del germ; amb el vot de virginitat perptua la priva

de lesperana de ser mare...

Embarassada per la fora, la vestal va infantar una bessonada i va dir que

Mart era el pare de la seva descendncia equvoca, sigui perqu ho creia de

veritat, sigui perqu era ms honorable que fos un du lautor daquella falta.


10/22

Per ni els dus ni els homes alliberen la mare o la descendncia de la crueltat

del rei: la sacerdotessa es encadenada a una pres i el rei mana que els infants

siguin precipitats al corrent del riu. Per una casualitat, segurament preparada

pels dus, el Tber havia sortit de mare formant suaus estanys, i els encarregats

de dur a terme lordre no podien acostar-se per enlloc al llit habitual del riu,per tenien lesperana que laigua, encara que estava encalmada, era prou

fonda per ofegar els nens. Creient executar aix lordre del rei, abandonen els

infants en un toll accessible...

Diu la tradici que lescs cabal daigua havia dipositat en lloc eixut el bressol

flotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar

de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se,

va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del

ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastores deia Fustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona

Larncia perqu els cris...

A Rmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat en el mateix indret

on havien estat abandonats i criats... Com que eren bessons i no es podia fer

distinci pel que fa a la primogenitura, van decidir que els dus tutelars d

aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i

qui, desprs de fundar-la, lhavia de governar amb la seva autoritat. Rmul

ocupa el Palat i Rem lAvent, com a espai delimitat per a consultar els

auguris.

Diuen que el primer que va rebre lauguri fou Rem: sis voltors; i havent

presentat lauguri, com que sen va presentar a Rmul un nombre doble, els

partidaris dun i de laltre havien saludat cadasc com a rei: uns deien que

havien guanyat el regne perqu ho havien fet en el temps preceptuat, els altres

deien que lhavien guanyat pel nombre docells. Aleshores, excitats per la

discussi, van acabar implicats en una lluita, portats pel xoc de les seves ires:

hi mor Rem, ferit al mig de lavalot. La tradici ms divulgada, per, s que

Rem va saltar els nous murs per insultar el germ: per aix Rmul lhaviamatat i, ple de rbia, increpant-lo amb aquestes paraules, havia dit: "Aix

acabar a partir dara, qualsevol altre que salti per damunt de les meves

muralles".

Daquesta manera, Rmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat, acabada de

fundar, es va dir segons el nom del seu fundador.

TIT LIVI 1, 1-7


11/22

1. Completa l'arbre genealgic sobre l'origen de Rmul i Rem a partir de la

informaci del text de Tit Livi.

Anquises oo V_________ Llat

I IE___________ oo L_____________

I

A___________ (oIulus)

I

I

P___________

____I_____

I INumitor A________

I

S_______ oo M_______

_____I_____

I I

R_______ R______

2. Escriu el mot que ha aparegut anteriorment al costat de la corresponent

definici:

a. ______________: Un dels set turons de Roma des del qual Rem va rebre com

a auguri sis voltors.

b. _____________: Riu que, desprs d'haver passat per Roma, desemboca a la

mar Tirrena a stia.

c. ______________: Cadascuna de les sacerdotesses verges que eren

consagrades a Vesta i tenien cura del foc sagrat.

d. ______________: Heroi troi fundador de la naci romana que fou el

protagonista de l'Eneida de Virgili.e. ______________: Detat que era especialment venerada en un temple dalt del

Capitoli.

f. ______________: Heroi troi que el seu fill Eneas tragu de Troia portant-lo a

coll-i-b perqu un llamp de Jpiter l'havia deixat impedit.

g. ______________: Centre de les ciutats romanes on hi havia el mercat i la seu

de les activitats pbliques.

h. ______________: Fundador de la ciutat de Roma.

77


12/22

i. ______________: Du de la guerra i pare de Rmul i Rem.

IV. NOCIONSBSIQUESSOBRELESPREPOSICIONS

Tot i que les funcions sintctiques bsiques s'indiquen amb els morfemescasuals, en llat tamb existeixen preposicions, que van associades als casos

a) acusatiu:Hispania sita estinterGalliam et Africam.

b) ablatiu :Bibuntpro fratribus peruersis.

Una mateixa preposici, segons el cas que li segueix, pot tenir significats

diferents.

Sumus in taberna.

Aeneas uenitin Italiam.

In en el primer cas indica ubicaci i en el segon indica direcci.

Activitats

1. Digues a quin cas van associades les preposicions de les frases segents:

a.Mens sana in corpore sano.

b. Omnes bibunt sine lege.

c.Hispania Vlterior a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur.

d.Iberia ab Ibero amne appellata est.

e. Oculus pro oculo, dens pro dente.

f. Aeneas cum uiginti nauibus in Italiam uenit.

2. Introdueix a lespai en blanc la paraula en el cas adient i justifica lelecci:

a.Hannibal exercitum in ___________ ducit. (Italiam, Italia)

b.In _________ ueritas. (uinum, uino)

c. Silius Italicus in ___________ iacet.(lectulum, lectulo)

d.In ___________ sumus. (tabernam, taberna)

e.In ________ requiescat. (pacem, pace)f.Hannibal in _________ peruenit. (Italiam, Italia)

3. Introdueix a lespai en blanc la preposici adient entre les quatre citades a l

exercici anterior.

a.Hispania Vlterior usque ____ Gaditanum fretum extenditur.

b.Iberus flumen ___ mare cadit.

c.Hispania Citerior ____ Pyrenaeo usque ____ Carthaginem extenditur.

78


13/22

d.Iberia ____ Ibero amne appellata est.

e.Hannibal _____ Hispania _____ Italiam peruenit.

f.Legatus _____ Caesarem uenit.

4. Digues quines preposicions llatines contenen les segents paraules compostescatalanes i explica quin significat li donen:

abjurar, addici, extreure, interposar, aborigen, promoci, excloure, inhumar,

excavar, adnat, excntric, interregne, adscriure, ablaci, exhumar, progressi,

incinerar, absorbir, excloure.

V. FLEXIVERBAL

LATERCERAPERSONADELSTEMPSVERBALS

Les formes verbals en la tercera persona presenten els morfemes personalssegents, segons que es tracti de la veu activa o de la veu passiva:

singular: -t -tur

plural: -nt -ntur

LENUNCIATDELSVERBSLLATINS

En els lxics o diccionaris trobem enunciats els verbs llatins amb tres formes,

de manera semblant al que succeeix en angls:

a) Tema de present o dinfectum, indicat per la primera persona del singular del

present dindicatiu, que s'utilitza per a formar el present, el pretrit imperfet i el

futur imperfet.

b) Una de les quatre primeres xifres per a indicar a quina conjugaci pertany el

verb.

c) Tema de perfet o deperfectum, indicat per la primera persona del singular del

perfet dindicatiu, que s'utilitza per a formar el pretrit perfet, el plusquamperfet

i el futur perfet.

d) Tema de sup, que s'utilitza bsicament per a formar el participi de passat.Exemples:

porto 1 portaui portatum

habeo 2 habui habitum

dico 3 dixi dictum

audio 4 audiui auditum

79


14/22

Activitats

1. Escriu en dues columnes les formes verbals de ms avall. A la de la dreta hi

haur la forma en singular i a lesquerra la forma corresponent en plural:

porriguntur, habent, portat, bibit, extenditur, habet, aperiunt, audiunt, dicunt,portant, portantur, porrigitur, delent, dicit, extenduntur, audit, aperit, delet,

bibunt.

2. Transforma la veu de les formes verbals anteriors.

3. Compara aquests conjunts de formes verbals angleses amb el que saps dels

verbs llatins:

see saw seeneat ate eaten

sing sang sung

4. Transforma el nombre gramatical dels verbs de les frases segents:

a.Dat bis qui cito dat.

b.Legit frustra qui non intelligit.

c. Dat quod non habet.

d. Qui obseruat uentum non seminat.

e. Tacent, satis laudant.

f. Qui quaerit inuenit.

g. Qui tacet consentire uidetur.

5. Hi ha algunes formes verbals llatines en tercera persona que nosaltres

emprem tot sovint en qualitat de substantius, comsupervit, imprimtur, nihil

obstat, plcet, magnficat, dficit. Completa els espais en blanc de les frases

segents introduint-hi una de les expressions llatines anteriors:

a. El meu amic est a laguait que des de Madrid li donin el _________ per aoptar al crrec.

b. Ha escoltat el ____________ de Monteverdi, aquell cant que levangelista

Lluc posa en boca de Maria.

c. En aquest llibre hi ha l_____________ , s a dir la llicncia de lautoritat

eclesistica.

d. Quan les despeses sn superiors als ingressos diem que hi ha ____________.

80


15/22

e. No hi ha cap dificultat perqu actuem, ja que els superiors ens han concedit

el _________________.

f. Com que aquest any hi ha hagut __________, es podran repartir beneficis

entre els accionistes.

VI. TEXTOS

Hispnia, dues Hispnies.

Duae sunt autem Hispaniae: Citerior, quae in septentrionis plagam1 a

Pyrenaeo usque ad2 Carthaginem porrigitur3; Vlterior, quae in meridiem a

Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur3.

ISIDOR,Etimologies 14, 4, 30

Les sis provncies d'Hispnia.

Hispania prius ab Ibero amne4 Iberia nuncupata5, postea Hispania

cognominata est. Sita est inter Africam et Galliam, a septentrione Pyrenaeis

montibus clausa6, a reliquis partibus undique mari conclusa6. Habet

prouincias sex: Tarraconensem, Carthaginensem, Lusitaniam, Gallaeciam,

Baeticam, et trans fretum in regione Africae Tingitaniam.

ISIDOR,Etimologies 14, 4, 28-29

81


16/22

Noms antics d'Itlia.

Italia, olim a Graecis populis7 occupata, Magna Graecia appellata est,

deinde a regis nomine Saturnia, mox Latium dicta est; postremo ab Italo

Siculorum rege ibi regnante Italia nuncupata est.

ISIDOR, Etimologies 14, 4, 18-24

1. cap a la zona del nord.2. fins a.3. sestn.4. riu Ebre.5. denominada.6. limitada.7. per pobles grecs

Activitats

1. Desprs de la lectura dels textos anteriors, feta pel professor, llegeix-los

diverses vegades i escriu sota les frases de ms avall els fragments que tenen un

significant semblant:

a. Tarraconensis, Carthaginiensis, Lusitania, Gallaecia, Baetica Hispanicae

prouinciae sunt.

________________________________________________________

_______________________________________________

b. Hispania primo ab Ibero fluuio Iberia appellata est.

_______________________________________________________

c. Inter Africam et Galliam Iberia sita est.

________________________________________________________

d. Pyrenaei montes in septentrione sunt.

________________________________________________________

e.Hispania Vlterior in meridionalem plagam a Celtiberia usque ad Gaditanum

fretum porrigitur.________________________________________________________________

____________________________________________

f. Hispania Citerior in septentrionem a Pyrenaeis montibus usque ad

Carthaginensem extenditur.

________________________________________________________________

________________________________________


17/22

g. Italia cognominata est ab Italo rege qui regnabat in Sicilia.

________________________________________________________

h. Italia appellata est a Saturno ibi regnante.

________________________________________________________

i. Antea Italia dicta est Magna Graecia ab Graecis populis qui hanc terramoccupauerunt.

______________________________________________________________________________________________________

VII. LAMONARQUIAROMANA.

El perode de la monarquia segons la tradici.

Segons la llegenda, Rmul va fundar Roma dia 21 d'abril de l'any 753 aC i en

fou el primer rei. Desprs d'ell n'hi va haver sis ms, i la monarquia va durar entotal ms de dos-cents anys. Sabem els noms dels reis romans: Rmul, Numa

Pompili, Tul.lus Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul.li i Tarquini el

Superb. A cadascun d'ells li s assignat algun pas en la histria de la formaci i

l'engrandiment de Roma.

A Rmul, se li atribueix la fundaci de la ciutat i la primera organitzaci de la

societat romana: va crear un lloc d'asil on s'aplegaven els fugitius d'altres llocs

augmentant aix la poblaci romana, va tramar el rapte de les sabines perqu la

comunitat romana no tenia dones i, a causa d'aquest fet, els romans s'uniren ambels sabins.

Mireu com explica el fet Plutarc, un autor grec del segle I dC:

Rmul, veient la ciutat tot d'una plena d'estrangers, dels quals pocs tenien

dones, ... execut el seu projecte de la segent manera. Fu escampar, de

primer, el rumor, que havia trobat, amagada sota terra, l'ara d'un du... Quan

fou descoberta, Rmul celebr damunt d'ella un sacrifici magnfic, seguit de

jocs i d'un espectacle... Una gran multitud s'hi reun... El senyal convingut per

a fer l'escomesa, era que Rmul s'aixecaria dret, desplegaria la seva roba de

prpura i tornaria a embolcallar-s'hi... Armats d'espases, un bon nombre dels

seus li tenien els ulls fits, i en haver fet el senyal, s'arrenquen de les espases, es

llacen amb una gran cridria i rapten les filles dels sabins deixant fugir els

homes...1

PLUTARC,Rmul14, 2-6

Els sabins, doncs, al cap d'un temps varen declarar la guerra als romans. Per,

en el que es preveia ltim combat


18/22

Les dones sabines, per l'ofensa de les quals havia esclatat la guerra, van superar amb

tantes desgrcies la por femenina, i... van gosar1presentar-se al mig de les fletxes que

volaven i de sobte es van posar al mig dels dos exrcits per tal de separar els rengles

hostils i apaivagar les ires, pregant d'una banda als pares, de l'altra als esposos, que

no s'embrutessin les mans amb la sang sagrada del sogre o del gendre i que nomarquessin amb un parricidi el fruit de les seves entranyes, nts d'uns, fills dels altres.

"... Gireu les espases contra nosaltres; nosaltres som la causa de la guerra, de les

ferides i de la mort dels nostres esposos i dels nostres pares; ms ens estimem morir

que viure sense un de vosaltres, vdues o orfes"... De sobte regna el silenci i la quietud;

aleshores els caps avancen per segellar una aliana. I no solament fan la pau sin que

de les dues ciutats en fan una.

LIVI, 1, 13

Numa Pompili, un rei sab, va organitzar la religi romana, creant els col.legissacerdotals i reformant el calendari que va passar de tenir deu mesos a tenir-ne dotze.

Tul.lus Hostili es va distingir com a guerrer, va destruir Alba Longa, la ciutat metrpolis

que havia fundat Julus, i va conquerir altres ciutats etrusques i llatines.

Anc Marci, un rei sab, es va dedicar a organitzar les cerimnies religioses i els

sacerdocis, i va augmentar el territori rom en direcci al mar.

A continuaci, va regnar a Roma una dinastia de reis etruscs:

Tarquini Prisc va dessecar els aiguamolls que hi havia entre els turons de la ciutat

construint una gran claveguera que desembocava al Tber, i va ampliar el domini rom.

Servi Tul.li va organitzar en classes la societat romana segons la riquesa que possea

cadasc i va dotar la ciutat de les primeres muralles.

Finalment, Tarquini el Superb va extendre ms els dominis romans pels voltants del

Laci, per va acabar essent destronat.

La tradici romana explicava que la causa directa de l'expulsi dels reis havia estat la

violaci de Lucrcia. Sext Tarquini, el fill del rei Tarquini el Superb,

va concebre una passi malsana per seduir Lucrcia... Va anar a Col.lcia sense

saber-ho Col.lat [el marit de Lucrcia]. Acollit all amb amabilitat... fou condut,

desprs de sopar, a l'habitaci dels hostes. Quan li va semblar que els voltants estavensegurs i que tothom dormia, ardent de passi i amb l'espasa desembeinada, s'acost a

Lucrcia que dormia, i posant la m esquerra sobre el pit de la dona, li va dir: "No

cridis, Lucrcia; sc Sext Tarquini; tinc l'espasa a la m; morirs si dius res"... Com

que la veia obstinada i que ni tan sols cedia per la por a la mort... va dir que, quan fos

morta, posaria al seu costat un esclau nu degollat, a fi que es digus que havia estat

morta per un adulteri vergonys.

1 Traducci de C. Riba


19/22

Lucrcia, davant aquesta amenaa, va cedir. Una vegada va haver marxat Tarquini, la

dona envi a cercar el seu pare i el seu marit, i els explic el que havia succet.

Li diuen que s la ment la que comet les faltes, no el cos i que no hi ha culpa on no hi

ha intenci. Ella contesta: "Vosaltres veureu el que ell es mereix: jo encara quem'absolc de la falta, no m'allibero del cstig; cap dona sense honor podr viure amb

l'excusa de ser com Lucrcia". Un ganivet que tenia amagat sota el vestit se'l va clavar

al cor i lliscant obre la ferida, va caure moribunda"

LIVI, 1, 58.

Desprs d'aquest fet, el marit i els amics expulsaren de Roma el rei Tarquini. Aix es va

iniciar l'poca republicana, que ocupa els anys que van des del 509 aC fins al 27 aC.

Roma del segle VIII aC al VI aC.

La llegenda sobre la monarquia fou una creaci posterior dels historiadors romans. s

molt suggerent que els orgens de Roma, la ciutat dels set turons, siguin obra de set reis,

que, a ms a ms, tenen una llarga vida activa. Tot i aix, sembla que aquestes llegendes

tenen un cert rerafons histric. Sabem que la primera comunitat romana es va establir al

Palat, i que, a continuaci, d'altres comunitats ocuparen els turons prxims fins a

formar una lliga anomenada del Septimontium. Desprs, els sabins van unir-se a aquests

pobles i, ms tard, foren envats pels etruscs, una de les grans civilitzacions existents en

terres itliques en aquell moment.

Els etruscs eren un poble assentat a la part nord de la costa adritica, dedicat bsicament

a l'artesania i al comer. Segurament el domini etrusc va acabar a finals del segle VI aC

a causa d'una revolta de la comunitat llatino-sabina que formava el patriciat, o sigui,

l'oligarquia dominant.

Activitats

1. L'historiador rom Tit Livi, en diversos passatges del llibre primer de la seva obra,diu el segent:

Condita urbs conditoris nomine appellata. Palatium primum, in quo Romulus

ipse erat educatus, muniit.

Romulus septem et triginta regnauit annos, Numa tres et quadraginta. Valida

ac temperata et belli et pacis artibus erat ciuitas. Numa Pompilius urbem

nouam conditam ui et armis iure legibusque ac moribus de integro condet.

Roma interim crescit Albae ruinis. Duplicatur ciuium numerus. Tullus magna

gloria belli regnauit annos duos et triginta.


20/22

Ancum Marcium regem populus creauit. Regnauit Ancus annos quattuor et

uiginti, cuilibet superiorum regum belli pacisque et artibus et gloria par.

Tarquinium ingenti consensu populus Romanus regnare iussit.

Duodequadragesimo ferme anno ex quo regnare coeperat Tarquinius, non

apud regem modo sed apud patres plebemque longe maximo honore Ser.Tullius erat. Tum classes centuriasque et hunc ordinem ex censu discripsit,

uel paci decorum uel bello. Ser. Tullius regnauit annos quattuor et

quadraginta.

Inde L. Tarquinius regnare occepit. L. Tarquinius Superbus regnauit annos

quinque et uiginti.

Regnatum Romae ab condita urbe ad liberatam annos ducentos quadraginta

quattuor. Duo consules inde comitiis centuriatis a praefecto urbis ex

commentariis Ser. Tulli creati sunt, L. Iunius Brutus et L. TarquiniusCollatinus.

a. Resumeix el que diu aquest text.

b. Calcula els anys que va durar la monarquia segons el text de Livi i quin any va

comenar la repblica.

c. Quin va ser el nom dels primers cnsols de Roma?

VIII. TEXTOS

Rmul i Rem foren llanats al Tber.Vrbis et imperii conditor Romulus fuit, Marte genitus et Rhea Siluia. Hoc de

se sacerdos confessa est cum Amulii regis imperio abiectus in profluentem

cum Remo fratre non potuit extingui.

LUCI ANNEU FLORUS, 1, 1, 1

Tots els pobles antics al principi van ser governats per reis.

Omnes antiquae gentes regibus quondam paruerunt. Quod genus imperii

primum ad homines iustissimos et sapientissimos deferebatur1

(idque et in republica nostra maxime ualuit, quoad2 ei regalis potestas praefuit3), deinde

etiam deinceps4 posteris prodebatur5, quod in iis qui etiam nunc regnantur

manet. Quibus autem regia potestas non placuit, non ii nemini6, sed non

semper uni parere uoluerunt.

CICER, Les lleis 3, 2, 41. defero atorgar2. mentre3.praesum praefui governar

4. successivament5.prodo 3 prodidi proditum transmetre6. a ning


21/22

Activitats

1. Tenint a la vista els textos anteriors contesteu en llat les preguntes segents:

a. Quis Romae conditor fuit?______________________________________________________

b. Qui Romulum creauerunt?______________________________________________________c. Quis Romulum cum fratre extinguere non potuit?

______________________________________________________d. Quibus omnes populi antiqui paruerunt?

______________________________________________________e.Ad quos regalis potestas deferebatur?

______________________________________________________f. Quamdiu regalis potestas ad homines iustissimos deferebatur?

______________________________________________________g. Vbi manet regalis potestas?______________________________________________________

h. Cur regalis potestas non placuit?______________________________________________________

2. Transforma a la veu passiva les frases segents:

a.Primum Romani potestatem regalem ad homines iustissimos deferebant.

______________________________________________________

b. Deinde Romani potestatem regalem posteris prodebant.

______________________________________________________

3. Subratlla la forma que cal introduir a lespai en blanc de cada frase entre les que hi ha

al final entre parntesis:

a. _________ conditor Romulus fuit. (Roma, Romam, Romae, Roma)

b. _________Romulus genitus fuit. (deus, deum, dei, deo)c.Rhea Siluia_________fuit. (sacerdos, sacerdotem, sacerdotis, sacerdote)

d. Regalis potestas ad _________ __________ deferebatur. (uiri prudentes, uiros

prudentes, uirorum prudentium, uiris prudentibus)

e. ___________ regalis potestas non placuit. (Romani, Romanos, Romanorum,

Romanis)

f. Omnes antiquae gentes __________ paruerunt. (potestas regalis, potestatem

regalem, potestatis regalis, potestati regali)


22/22

g. Non _______ nemini, sed non uni parere uoluit. ( populus Romanus, populum

Romanum, populi Romani, Populo Romano)

Llatí 4t dossier2

Documents

Transcript of Llatí 4t dossier2