Carles Lindín

carles@lindin.cat

www.lindin.cat

Menbre del grup de recerca Hermeneia (UB)

www.hermeneia.net

2. Què és la literatura col·lectiva?

Realitzada per diversos autors.

La qüestió de l’autoria. Un nou paradigma

d’autor?

2. Què és la literatura col·lectiva?

- Autoria compartida: obres que havien estat considerades d’autor únic, però que els estudis filològics han determinat la possibilitat de multiautoria. Un cas paradigmàtic dins les nostres lletres és Tirant lo Blanch, tradicionalment atribuït a Joanot Martorell, tot i que hi col·laborà Martí Joan de Galba.

- Autoria concedida: obres que tradicionalment han estat atribuïdes a un autor, tot i que amb el pas del temps l’autoria no resta clara. Homer respon a aquesta tipologia, un autor a qui se li han atribuït tota una sèrie d’obres que, probablement, siguin d’autors diversos.

- Autoria relativa: obres en què l’autor utilitza elements literaris anteriors i els reformula en una obra nova. De forma conscient reelabora tòpics, històries, mites... que formen part de la cultura col·lectiva. Davant d’aquestes obres cal preguntar-se qui és el veritable autor: el de l’original, el del producte final, tots dos?

- Autoria del lector: quan podem considerar que l’obra literària és completa? Un cop s’ha escrit, s’ha publicat o s’ha llegit. L’autor és qui crea una realitat on els elements lèxics remeten a un món de significats. Des d’aquest punt de vista l’autor seria el creador del contingut semàntic en solitari. Ara bé, el lector, en el seu procés de lectura, atorga un significat diferent als elements lèxics, crea un nou món de significats, una obra nova. De fet un mateix lector, en la relectura d’una obra en diversos períodes de la seva vida pot conferir significats diferents a la mateixa realitat impresa. El lector es converteix en coautor.

2. Què és la literatura col·lectiva?En les textualitats electròniques:

- L’autor literari: qui concep i materialitza l’obra.

- L’autor informàtic: dins d’aquest apartat podem incloure les tasques relacionades amb la confecció del producte, com el disseny, la programació....

- Multiautoria: una de les característiques de les textualitats electròniques és la interdisciplina. Sovint en les obres convergeixen autors literaris, visuals, sonors... Tots ells aporten la seva creativitat per oferir una obra conjunta.

- El lector com a autor: més enllà de la capacitat del lector de crear nous significats, com vèiem en la literatura impresa, en la digital podem considerar-lo coautor perquè: a) decideix l’ordre de nodes que visita (a partir de la multilinealitat crea la pròpia linealitat), b) en els hipertextos constructius pot incloure nodes, nou contingut que formarà part de l’obra.

- L’autor controlador: per sobre de qui hagi realitzat cada tasca concreta en el desenvolupament de l’obra, l’autor seria qui exerceix el control sobre l’obra, qui determina els nodes a seguir i el grau de llibertat d’elecció del lector. Els elements de possible coautoria del lector es podrien interpretar com a possibilitats previstes per l'autor veritable.

3. Què és la literatura interactiva?

Permet l’intercanvi entre el consumidor/lector i l’obra/autor[s].

És interactiva la literatura digital?

SÍDiccionari [DIEC 2]: “En inform., que està concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari o entre màquina i màquina. ”

NO

“Mite de la interactivitat” (Susana Pajares) per proclamar-ne la inexistència. Afirmen que parlar d’interactivitat en la literatura digital és un concepte fals, perquè la interactivitat

pressuposa un sistema en què els seus membres tenen la mateixes possibilitats d’emissió i recepció de senyals. I en les obres que tractem, les possibilitats d’acció del

lector no estan al mateix nivell que les dels sistemes, les de l’obra.

3. Què és la literatura interactiva?

Els inicis de la interactivitat: el projecte Eliza

Simulador de la consulta a un psicoanalista.

http://chayden.net/eliza/Eliza.html

El camí cap a la interactivitat real: el processament del llenguatge natural (PLN) ha estat una disciplina que ha intentat crear màquines que poguessin interaccionar amb els homes amb el seu llenguatge, sistemes informàtics capaços de comprendre el llenguatge humà i utilitzar-lo.

3. Què és la literatura interactiva?

Chris Crawford: projecte personal Storytron - Interactive Storytelling

Dissenyador de videojocs.

Creació d'un programari capaç de crear obres artístiques a partir del concepte de la (suposada) interacció real.

Storytron, un sistema de ficció interactiva format per una eina d'autoria (Swat) i una altra de joc (Storytron), en què els autors han de crear

històries definint amb verbs les accions que el jugador o el sistema que controla els personatges poden realitzar, alhora que defineix les

possibles accions associades a les accions prèvies. Mitjançant l'eina Storytron, els jugadors interactuen amb el món creat, tot construint expressions en un llenguatge simbòlic (Deikto) que assenyala que

volen que faci o digui el seu personatge en el món fictici.

3. Què és la literatura interactiva?

Storytron - Interactive Storytelling

Importància de la texualitat

4. Literatura en la web 2.0

4. Literatura en la web 2.0

4. Literatura en la web 2.0Màxim exponent, en l’acualitat de la literatura interactiva i col·lectiva en xarxa.

Literatura digital creada i consumida en xarxa.

Usa recursos tecnològics de la web 2.0 com a recursos literaris.

Característica principal: Caràcter col·laboratiu + interactiu.

4. Literatura en la web 2.0

De l’HTML al PHP

Web 2.0: primer estadi de la incorporació de significat a Internet Anotació manual dels continguts (donar significat), per així poder-los reutilitzar (mashups, API i RSS) més enllà dels enllaços, i localitzar en la immensitat d'informació que circula. És una xarxa on es pot llegir i escriure, que busca la capacitat dels servidors de comprendre el contingut d'allò que emmagatzemen i distribueixen.

Web 1.0: només permetia la lectura. Disposava d'un sistema d'indexació simple que gairebé no aportava significat, on l'important era l'adreça URL (Uniform Resource Locator) i no el contingut que s'hi oferia.

Web 3.0 (tot i que s'ha parlat de 4.0 i 5.0) on el significat es creï de forma automàtica i permeti l'usuari interactuar amb el sistema de la manera més aproximada possible al llenguatge natural.

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,

wikis, Facebook i mashups

- Eines

- Entorns de publicació

- “Gèneres” de la literatura digital

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

Blogs (afèresi de web log).

- Espai d'un autor (principal)

- Permet la incorporació de comentaris

- Amplia el contingut de les entrades anteriors

- Poden canviar-ne el significat

- Notes incorporades amb una estricta anotació temporal

- Ordenació de les entrades per categories: unes etiquetes que defineixen a voluntat calaixos on són desades les aportacions (una entrada pot tenir associada cap, una o multitud de categories), i faciliten la lectura a partir de la classificació fora de l'espai temporal general.

- Estructura jeràrquica

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,

wikis, Facebook i mashups

El libro flotanteUnited Minds

(suggerir trames,

personatges)

Escríbeme

(votacions de

nous fragments)

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,

wikis, Facebook i mashups

Rui Torres (Portugal):

Poemas no meio do caminho

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

Wiki - hawaià ('ràpid')

-Espais webs col·laboratius

- Editats des del navegador

- Permet crear i millorar pàgines de forma automàtica

- Multiautoria: capacitat d'accés i edició de diversos usuaris a la mateixa pàgina, així com per la facilitat de crear-ne de noves i enllaçar-les amb contingut intern o extern.

- Funció “Historial”: pemet resseguir tots els canvis (i estadis) que ha sofert una pàgina, així com qui n'ha estat l'autor. Aplicat a la literatura digital, possibilita la creació de nodes a voluntat i la incursió en altres de creades.

- Contingut sense jerarquia.

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs,

wikis, Facebook i mashups

Wikiaventura A Million Penguins

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

- Identitat real

- Narració de vida real: enllaç amb amics, coneguts i saludats que es coneixen en el món real.

- El mur: compartició de continguts (imatges, vídeos, text) és constant, amb un sistema de redifusió (per tant, desmembració) de les novetats d'un perfil entre tots aquells que prèviament hagin estat acceptats com a amics.

Facebook ofereixen vides paral·leles, narracions versemblants que poden ser utilitzades per a la creació, tot descentrant-ne el contingut i fent-les servir com a relats de vida.

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

Anton Ferret

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

Mashups (en anglès, 'fer puré', 'barrejar', 'mesclar')

Espais o aplicacions web que utililitzen més d'una font per crear el contingut; reciclen contingut aliè.

Enllaça continguts i serveis.

L’eina dels mashups: API

Les interfícies de programació d'aplicacions (API - Application Programming Interface) són mecanismes que permeten reaprofitar continguts creats en altres aplicacions o publicats en altres espais. Creen un camí cap a la captació de continguts de bases de dades alienes; indiquen, en comptes d'un enllaç, un conjunt de procediments i funcions (conjunt de programes i subprogrames), en aquest cas, programats cap a la reutilització de continguts. De manera que podem manegar alhora, per exemple, continguts de Twitter, Amazon, del.icio.us, YouTube.

5. Tipologies d’obres per tecnologia: blogs, wikis, Facebook i mashups

6. Plataformes col·laboratives