TEMA 1CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DELS ANYS POSTERIOS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS 70S CONDICIÓ NARRATIVA DE L’ÈPOCA

Per a parlar de la producción literaria de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme. Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progresos aconseguits durant la República quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama públic, de l’administratiu i de l’ensenyament i tornava a la clandestinitat.(Eliminació de l’estatut)La dictadura pretengué l’organització de la societat d’acord amb un model unitari i totalitari i impedia l’ùs i la reivindicació de cap altra llengua que no fóra la castellana.La situación de diglòssia literaria s’instal.là en el nostre horitzó literari: el castellà era la llengua dels àmbits formals, mentre que el català només es consideraba apta per a les peces de carácter folklorista, populista o burlesc.La década dels anys quaranta es caracteritza perque cuasi no hi ha producción literaria, es van publicar unes quantes novel.les a l’exili, el tema de les quals era la dura experiencia de l’exili i del conflicto armat pròpiament dit.En la década dels 50s apareix la novel.la més complexa i colpidora d’aquest període Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura , on se narra l’experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts. L’obra va estar guardonada amb el premi Joanot Martorell, el panorama novel.lístic es comença a normalitzar en aquesta década.Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, apareixen els grans narradors amb obres de denúncia social.En els anys 60s la novel.a es decanta cap al realisme objectivista, caracterizat pel fet déscorcollar les vivències de la infantesa durant la guerra. L’autor més destacat és Josep M. Espinàs. Es continua tmabé amb el conreu de la novel.la psicológia on els autors més destacats són Joan Sales , Maria Aurèlia Capmany , Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.Cal destacar dúna banda , de temática costumista i rural de Enric Valor amb L’ambició d’Aleix. També des de l’exili Mercè -> LA plaça del diamant , i Pere calders -> Invasió subtil i altres contes.També novel.les fantàstiques amb el exemple de Manuel de Pedrolo am el Mecanoescrit del Segon Origen .

Durant els anys setanta la novel.lística es renova influída pels moviments americans i europeus (els hippies) de contestació social i pels escriptors llatinoamericans. Destaquen Terence Moix i Monserrat Roig.

TEMA 2

ENRIC VALOR Enric Valor i Vives ( Castallla , 1911-2000). Cursa estudis de professorat mercantil i és deixeble de Carles Salvador i Sanchís Guarner. Col.labora en la revista Tio Cuc, El Luchador les dos d’Alacant. També va col.laborar en la normativització del valenciá en 1932 Normes de Castelló. Dóna cursos de valencià en Lo Rat Penat( Institució separatista que va col.laborar en la normatilització del valencià).

De la seua producció novel·lística, podem destacar L'ambició d'Aleix, que patí la censura i la trilogia de l’anomenat Cicle de Cassana, un poble imaginari que simbolitzava el seu poble, Castalla, en el context de la Guerra Civil.

En aquestes obres l’autor retrata l’oposició entre el món rural i el món urbà, també reflecteix les relacions problemàtiques entre les diferents classes socials i descriu la natura i el paisatge alacantí d’una manera realista i amb precisió magistral, sense lirisme.

El seu estil es caracteritza per una gran riquesa lèxica i frases elegants, a la manera de les novel·les realistes clàssiques.

No obstant això, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes on recopila i dóna caràcter literari a contes populars valencians de tradició oral i de temàtica meravellosa (dracs, bruixes...) i costumista (el nuvi aprofitós, el capellà fartó...)

Com a lexicògraf escriu Curs mitja de gramática catalana referida especialmente al País Valencià, i La flexió verbal.

TEMA 3

MERCÈ RODOREDA

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges , ja que Mercé Rodoreda en les seues novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que són les protagonistas, a través del monòleg interior. Utilitza també un narrador omniscient i molt sovint la técnica de l’estil indirecte lliure, la qual cosa dóna a l’autora una gran llibertat per apropar-se i allunar-se dels seus personatges sense que el lector percebra la maniobra.

En les seues obres, l’autora recrea l’univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per les circumstàncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat.

Les seues novel·les estan plenes de simbolisme:En Aloma, que representa la joventut, descriu el pas d’una jove adolescent a l’edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb un home madur parent seu.

La Plaça del Diamant, que representa la maduresa, és considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal i l’evolució psicològica de la protagonista, Natàlia, amb un intens to subjectiu, paralel·lament al fets històrics del moment: República, Guerra Civil i postguerra.

Finalment, Mirall trencat, simbolitzarà la vellesa i la mort.Darreres obres: Viatges i flors, Quanta , Quanta guerra La mort i la primavera.

En conclusió, es pot afirmar que Mercé Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.

TEMA 4

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Durant els anys setanta es produeix a un debilitament de la Dictadura franquista, en l’àmbit literari, s’elimina la censura prèvia. Amb la mort de Franco (1975) l’estat espanyol viu un procés de transició política que conduirà a la democràcia i als estatuts d’autonomia.Aquesta nova realitat ocasiona que la nostra llengua recupere, en certa mesura, la consideració social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i l’entrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels anys 70, veurà augmentar considerablement el nombre d’editorials i de premis, entre ells, la creació dels Premis Octubre que reconeixen les millors obres en valencià publicades cada any.

Durant aquest període, els autors de narrativa han conreat temàtiques i tècniques ben diferents; des de la narrativa realista i de tall tradicionalista, passant per novel·les transformadores i transgressores. Alguns d’ells han apostat per una literatura urbana, deixant de costat l’ambient costumista i rural d’anys anteriors, altres, en canvi, per la narrativa de gènere policíaca, de terror, eròtica o de ciència-ficció.

Tot i que resulta complicat fer una selecció d’autors de la narrativa actual, podríem destacar Montserrat Roig amb obres com El temps de les cireres (1977), Quim Monzó amb reculls de contes com Uf, va dir ell (1978) o El perquè de tot plegat (1993) i Terenci Moix amb novel·les com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels àngels (1992). Pel que fa a autors valencians destaquem entre d’altres; Isabel Clara-Simó amb obres com Júlia (1983), Josep Lozano amb Crim de Germania (1980) i Ferran Torrent amb No emprenyeu el comissari, Societat Limitada o La vida en l’abisme.

TEMA 5

QUIM MONZÓ

En primer lloc cal fer una breu introducció sobre la figura literària de Quim Monzó.

Nascut a Barcelona, ha publicat nombroses novel·les, contes i llibres amb reculls d'articles periodístics seus, també ha traduït obres d’importants autors estrangers. A més, les seues obres han estat traduïdes a més de vint llengües i ha guanyat diversos premis literaris. També cal dir que les seues freqüents col·laboracions als mitjans de comunicació (televisió i ràdio) han contribuït a fer-lo un dels autors catalans més populars.

Les seues narracions curtes reflecteixen la nostra societat actual perquè destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana des d’un punt de vista gens innocent com en Uf, va dir ell.

D’altra banda, en el llibre de contes L’illa de Maians (No tinc res per posar-me, Halitosi) indueix el lector a reflexionar sobre la societat consumista actual, la falta de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les màquines, etc, usant l’humor agre.

Pel que fa als seus recursos literaris, Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc.

Té una voluntat de renovació formal i temàtica. Sap jugar de manera virtuosa amb les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme.

“No em de demanar disculpes per pertanyir al que pertanyim”

TEMA 6

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

Durant el període de postguerra la poesia seguirà diverses tendències: la poesia pura, la poesia avantguardista, la poesia realista i social dels anys 60 i la poesia més intimista dels 70 esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals.

És precisament a l'exili americà on es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep Carner(princep dels poetes catalans) (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943) en ambdós casos amb influències simbolistes. Paral·lelament, Josep Vicenç Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes ( discurs reflexiu sobre el dolor i la mort).

Als anys 60, la menor pressió de la censura fa possible l'aparició d'una poesia de caràcter més realista i de compromís polític. És l’anomenat realisme històric o social i els seus màxims representants seran Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960) i Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960), sense oblidar autors de renom com ara Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972). Sense oblidar els poetes valencians Lluís Alpera o Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).Apareix la nova caçó,

En iniciar-se la dècada dels 70, però, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb de la poesia. Els autors de l'anomenada «generació dels setanta» -Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell -canviaran l'accent del social a l'individual, i influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital.

TEMA 7

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés nasqué a Burjassot en 1924. Estudià Periodisme a Madrid i treballà al diari Las Provincias. Allí inicià una amistat intel·lectual amb Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura esposa, Isabel, que també marcaria la seua obra literària.Va estar notablement guardonat: Premi d’Honor de les Lletres Valencianes entre d’altres . Va viure la mort d’una filla de pocs mesos, la qual cosa li produeix un profund daltabaix emocional que marcà la seua obra política.

És considerat un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània, similar al paper que feren en altres èpoques Ausiàs March i Roís de Corella i un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60.

L’autor utilitza un registre lingüístic molt proper a la manera de parlar del poble, és a dir, ple de recursos expressius propis de llenguatge col·loquial.

Les seues obres tracten temes diversos com ara els anys de la postguerra, la fam, la mort, el país, la llengua, la vida quotidiana, l’amor i el sexe. Aquestos temes són tractats des de diferents perspectives: denúncia social, compromís, ironia.

Entre la seua extensa obra, podem destacar: Llibre de les meravelles, que constitueix un cant a la València de la guerra i la postguerra, està dividit en tres parts, la central es un recorregut pels diferents parts de la ciutat, i les altres són un pròleg i un epíleg.

L’amant de tota la vida, Llibre d’exilis... No obstant això, la seua Antologia poètica és la seua obra més llegida i el seu poema més popular “Els amants” del Llibre de les meravelles.

TEMA 8

SALVADOR ESPRIU

Salvador Espriu nasqué a Santa Coloma i morí a Barcelona (1913-1985).Va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels poetes més destacats de la nostra literatura.Es considera “un artesà de la llengua”. Home de cultura extraordinària, va estudiar dret i hist`ria i va ser un gran coneixedor de la Bíblia, la cultura egípcia i de les cultures clàssiques, vinculat amb les mitologies es un clar exemple del humanisme.

Cal recordar que la nostra llengua i la nostra cultura van viure la repressió i la censura després de la Guerra Civil, durant el llarg període de postguerra i que la majoria d’autors, com Espriu, hagueren de publicar les seues obres a l’exili o en la clandestinitat.Es declarà mort cívicament des de lèsclat de la guerra i es va convertir en un símbol per la seua actitud ètica.

Espriu representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60 amb la seua obra La pell de brau, que posa de manisfest una actitud de rebel·lia i d’inconformisme davant la situació social i política que es viu al país.Espriu anomena a la península Sepharad, el nom que li donaven els jueus cuan en van ser expulsats al segle XV. Evoca el món destruït per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació. La poesia es convertí, doncs, en el nou símbol de la pàtria.

D’altra banda, le seues obres poètiques també reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mític i personal, és a dir, un món més íntim: en la seua obra Cementiri de Sinera està present la mitologia clàssica mediterrània. Altres obres són: Les hores, Mrs. Death.

TEMA 9

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

Al llarg dels anys seixanta el realisme fou el moviment predominant en la nostra poesía. Es pretenia despertar las consciencia del lector davant dels problemes socials. En aquesta línea es publiquen obres d’Estelles , Martí i Pol, Pere Quart i de Salvador Espriu. En 1966 Lluís Alpera publica Antologia de la poesía realista valenciana.

Quant a la poesia, els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que tenen en comú el rebuig del realisme anterior i un afany d’investigar i innovar amb el llenguatge que serà un instrument d’indagació en la intimitat pròpia. El poeta és un alquimista que experimenta, la seua poesia és hermètica, formalista i amb influències avantguardistes. Durant els últims anys s’ha vist el triomf de l’estètica exerimental, que ha evolucionat cap al realisme sentimental.Els autors que podem destacar són:

-Pere Gimferrer, Els miralls, usa procediments avantguardistes com l’escriptura automàtica i la intertextualitat a fi de reconstruir el seu món íntim.

D’altra banda, Jaume Pérez Montaner, L’heura del desig, per a qui les reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.

-Joan Valls, Salvador Jáfer, Josep Piera, Lluís Alpera i Marc Granell i Enric Sòria són altres poetes rellevants.

TEMA 10

MIQUEL MARTÍ I POL

En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre Miquel Martí i Pol (Roda de Ter ,1929- Vic 2003) poeta de formació autodidàctica , traductor i que també ha fet nombroses col·laboracions musicals ja que els seus poemes han estat musicats per Lluís Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muñoz… i recordar que ha sigut un dels nostres poetes més guardonats, entre els premis que ha obtingut destaquen el Premi Nacional de Literatura i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, a més, ha estat proposat com a candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions. La seua obra s’ha traduït a moltes llengües. Es un defensor dels seus arrels.

La seua poesia de qualitat no s’entén sense el seu compromis amb el poble, la seua condició obrera i una malaltia, l’esclerosi múltiple, que l’acompanyarà tota la vida.

La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic i la podem clssificar en diverses etapes:- Les seues primers creacions reflecteixen situacions personals relacionades amb l’experiència religiosa, però aviat el contacte amb el món del treball li va donar materia per fer una poesía inscrita en el corrent del realisme històric ( LA fàbrica)

-De vegades els seus temes vénen condicionats per la seua malaltia i són la solitud, l’angoixa i la presència de la mort: Vint-i-set poemes en tres temps.La pell del violí.

-Superada esta etapa, es renova amb l’actitud d’agafar-se a la vida i d’apostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances. Estimada Marta obra dedicada al seu nou amor , un segon matrimoni després de la mort de la seua primera esposa.

En Llibre de les solituds fa una reflexió sobre el país en el vessant polític i social.

TEMA 11

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

Com a introducció cal assenyalar que durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà. No obstant això, durant els anys 50 i 60 el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio.

Després de la Segona Guerra Mundial destaca el moviment de l’existencialisme , es va coneixer l’obrea del filòsof i escriptor Jean-Paul Sartre que munta una reflexió escència sobre la idea que allò que fa que la persona siga el que és són els seus actes. Autors a destacar: Josep Maria Espinàs , Baltasar Porcel.

Malgrat els entrebancs, es va produir una certa recuperació del teatre a Barcelona on es representa Salvador Espriu,davant una Europa destruïda alguns autors optaren per referir-se als fets a través de recreacions dels mites clàssics .Espriu expressa a Antígona el rebuig a l’horror de la Guerra Civil.El teatre rebrà la influècia del teatre nord-americà de Tenessee Williams o Arthur Miller ( comunista). Tanmateix a València, es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellá i teatre humorístic i popular en valencià, el sainet era l’estrella.

Durant els 60, en els cercles universitaris es comença a fer un nou teatre independent que buscava un públic amb cert nivell cultural. Aquest teatre seguia els nous corrents europeus: el teatre avantguardista, el surrealista, l’absurd.

En els 70 apareixen grups que ofereixen espectacles amb noves tècniques dramàtiques com el mim o la provocació.

Les companyies teatrals que podem destacar són: Els Joglars dirigits per Albert Boadella, que en esta època fan teatre èpic de bandolers, els Comediants,(joan Font) que representen teatre al carrer, Dagoll-Dagom (Lluís Bozzo) i La Fura dels Baus que porten a terme poderoses i agressives imatges plàstiques.La cubana i el Tricicle.

Quant als autors, els dramaturgs més importants són: Benet i Jornet, Jordi Teixidor i Rodolf Sirera.

TEMA 12

MANUEL DE PEDROLO

Pedrolo és un dels escriptors més llegits de la postguerra. Més conegut com a novel·lista (la seua obra narrativa és la de més gruix de la nostra literatura), la seua producció teatral consta de tretze obres centrades en la temática de l’autenticitat, el sentit de l’existencia i la llibertat, amb influències de l’anomenat teatre de l’absurd.

Aquest teatre es va caracteritzar per: -Rebuig de la lógica aristotélica, no existeix la relació causa-efecte.-Rebuig de la idea que el teatre no és sinó paraula.(llum,só, vestuari,objecte).-Rebuig del psicologisme tradicional.-L’absurd del teatre de l’absurd.

Cruma és la seua obra més acostada al corrent absurdista europeu nascut a França durant els anys cinquanta. Presenta una situació inicial absurda, estructura circular, nul·la acció dins una escenografia de màxima simplicitat, temps històric i espai atemporals amb personatges anònims.

També cal destacar Homes i no (1958), Situació bis (1963) i Darrera versió per ara (1971), on els protagonistes aconsegueixen actuar contra el determinisme exterior.

Les seues peces no tenen ni geografía ni historia i defugen la reproducció anecdótica de la realitat, els personatges són símbols o encarnen actituds que l’autor enfronta a situacions límit , des d’un plantejament existencialista.

TEMA 13

Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

A partir del anys setanta els nous camins teatrals es concreten en els següents punts:

a-.Investigació de nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral o La Fura dels Baus o els Comediants que converteixen un estadi olímpic en un teatre.

b-.Rebuig progressiu del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a l’interior del grup. Rebugen així la figura de l’autor teatral que escriu sol, a sa casa. En són un exemple Els Joglars.

c-.Importància de la figura del director escènic. Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s’ha de representar, hi ha doncs, una implicació total en l’obra: Companyia Flotats, Companyia del Teatre Lliure.

d-.Rebuig de la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental ha augmentat l’interés i la investigació per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Japó), totes elles més rituals i simbòliques. Exemple els Comediants.

e-.Barreja de mitjans expressius. Tot és vàlid en l’expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ ( Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen ( La Cubana ).

TEMA 14

JOSEP MARIA BENET I JORNET

El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc). Benet i Jornet tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat.Pertany a l’escola d’art dramàtic d’Adrià Gual.Representa el teatre èpic de Bertold Brecht, un teatre diferent, de denúncia social, que obliga el públic a prendre consciencia histórica.Els elements de l’obra han de contribuir a animar el públic perquè no s’hi identifique mai, sino que s’hi situe davant i reflexione.

Entre les seues obres cal destacar: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R, Testament (portada al cinema per V. Pons amb el títol Amic/Amat).

Però si hui dia és conegut és per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència: "Poble Nou", "Rosa", "Nissaga de Poder", "Laberint d'ombres", "Ventdelplà" i “El cor de la ciutat”.

“Poble Nou” fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d’estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. L’acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tota Catalunya. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística.

TEMA 15JOAN FUSTER

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromés amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicació a l’assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d’història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.

L’assaig, fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Fuster hagué de véncer en la seua trajectòria intel.lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absència d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià, atonia cívica…

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar El descrèdit de la realitat (1955) Una reflexió sobre la funció de l’art, sobre la capacitat creadora de l’home, Diccionari per a ociosos(1964) i L’home mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de valors de l’home contemporani.

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s’entreveia la fi del règim: Qüestió de noms (1962), on s’analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians. Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal. Una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians, on s’analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l’autoodi, el provincianisme, la manca d’una força social compromesa... Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construccio del nostre futur.

*Podem definir l’assaig com l’obra en prosa que té com a finalitat exposar d’una manera lliure i no sistematica qüestions referides a un tema amb la voluntat explícita de fer creació literàriaoriginal.

“La primera obligació que té l’escriptor és de fer-se llegir.”

TEMA 16

JOAN FRANCESC MIRA

(València 1939) és articulista, antropòleg i narrador, els seus articles son considerats autèntics assajos en miniatura).L’eix genèric d’aquestes reflexions és la qüestió de la identitat i totes les conseqüencies que se’n deriven.El nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder , la creació i l’evolució de les identitats configuren els temes centrals.Els seus textos són molt modalitzas, utilitza la 1º pers.

Les reflexions de Mira es basen en l’experiència, la seua i la dels seus lectors.Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt de vista escèptic respecte a les conviccions absolutes, que la problemática tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

Així, en la Crítica de la nació pura (1984) s’analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l’antropologia social. Mira desfà tota una sèrie de tòpics sobre la nació entesa com un element pur net i lliure de contradiccions. Amb una sòlida argumentació aporta un punt de vista crític i engrescador que desemmascarà les postures neutres de molts teòrics, generalment adeptes al nacionalisme español.

Obres:-Sobre la nació dels valencians, és una relfexió sobre la adscripció nacional dels valencians.-Cultura,llengües,nacions.-Borja Papa(1996), se centra en la reconstrucció liter`ria de la vida del papa Alexandre VI.