Línies de treball pel desplegament dels - acm.cat · 3 Antecedents 1. 2011-2012. treballs pel...

Línies de treball pel desplegament dels

serveis d’intervenció socioeducativa

Joan Mayoral Simón

Subdirector general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Barcelona, 6 d’abril de 2017

2

Esquema

1. Antecedents i acords amb les entitats municipalistes, la FEDAIA i els col·legis

professionals

2. Conceptualització dels Serveis d’intervenció socioeducativa dins del sistema de

protecció.

3. Estat de la situació: línies proposades a les entitats municipalistes i acordades les

entitats del tercer sector.

4. Identificació de les necessitats.

5. Propostes per un model de finançament.

6. Debat.

Línies de treball pel desplegament dels serveis d’intervenció

socioeducativa

3

Antecedents

1. 2011-2012. treballs pel

desenvolupament d’un nou model de

centre obert.

2. 2012-2014. Reorientació cap un nou

model de serveis d’intervenció

socioeducativa. Acord amb les

entitats municipalistes. Presentació

punt de partida a entitats i col·legis

professionals.

3. 2015 Revisió de l’acord amb entitats

municipalistes.


socioeducativa

SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA

PROPOSTA PER UN NOU MODEL DE SERVEIS

Document elaborat per:

- Associació Catalana de Municipis -Diputació de Barcelona. Àrea d’atenció a les persones

- Departament de Benestar Social i Família - Federació de Municipis de Catalunya

4

Antecedents

1. 2016 Signatura de les línies

generals del nou model de

serveis d’intervenció

socioeducativa i acord amb

la FEDAIA sobre línies de

treball.

2. 2017-.... Desplegament:

tècnic, implantació, model de

finançament, avaluació.

Línies de treball pel desplegament dels

serveis d’intervenció socioeducativa

5

Línies de treball pel desplegament dels serveis

d’intervenció socioeducativa: evolució durant període

2012-2015

Increment diversitat i certes contradiccions: s’incorporen els nous serveis d’intervenció

socioeducativa a la convocatòria d’entitats que creix en import i nous serveis i no

s’incorpora a les fitxes del contracte programa. Es presenta com evolució el número de

places registrades quan això no reflexa ni el nou model ni la realitat.

6

Els Serveis d’Intervenció Socioeducativa: PUNTS

CRÍTICS

- Entitats municipalistes:

• Necessitat de blindar els equips de serveis socials bàsics, fixant una ràtio mínima per l’atenció de la infància i

adolescència en risc.

• Discriminació de situacions de risc lleu, moderat i greu.

• Protagonisme : Administració Local i Generalitat

- Col·legis professionals i entitats tercer sector:

• Universalitat. Enfocament comunitari i preventiu que inclogui l’atenció també d’infants i adolescents que no estan

en situació de risc.

• Flexibilitzar entrada i sortida del servei.

• Assegurar perfils professionals (interdisciplinarietat) i ratios.

• Posar la persona en el centre i assegurar la seva participació com a subjectes actius del seu procés.

• Model de finançament que inclogui no risc.

• Participació del col·legi en tot el procés.

• Incloure avaluació.

7

Nivells, interrelacionats, del sistema de protecció estrictu sensu, :

1. La Família i les altres institucions privades de protecció que han d’exercir la potestat

parental, la tutela, la curatela, la defensa judicial o la guarda de fet. Aquestes funcions estan sota un

doble suport i control, administratiu i judicial.

2. Administració pública, format a la vegada per dos nivells:

2.1 L’Administració local que ha d’intervenir, mitjançant els serveis socials, donant suport a la

família quan existeixen situacions de risc.

2.2 L’Administració de la Generalitat mitjançant l’entitat pública de protecció, la DGAIA, que ha

de prestar la protecció subsidiària quan són necessàries modalitats alternatives de protecció que

impliquin la separació del nucli familiar per existir una situació de desemparament.

Tota la funció administrativa està subjecte al control judicial i a la vigilància del Ministeri Fiscal.

3. L’Administració de Justícia (Ministeri Fiscal/Òrgans jurisdiccionals): que exerceix el

control judicial tant de l’activitat privada com de l’exercici de l’activitat administrativa de protecció i

també en certs supòsits actua com instància subsidiària de les anteriors com en el supòsits de guarda

judicial.

EL SISTEMA DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA

8

Sistemes que en un sentit ampli, podríem considerar part del sistema de protecció entès com a tota

activitat organitzada dirigida a garantir els drets dels infants i els adolescents i a garantir-los un nivell

de benestar adequat), com són, significativament, el següents:

el sistema educatiu, que ha de garantir el dret a l’educació de tot infant i adolescent (articles 48 a

52 de la Llei 14/2010),

el sistema sanitari que ha de garantir el seu dret a la salut física i mental (articles 44 a 46 de la Llei

14/2010),

el sistema general de prestacions socials que ha de garantir una atenció adequada a la

diversitat funcional o discapacitat dels infants i adolescents (article 42 de la Llei 14/2010) i dels

seus progenitors, i un suficient suport econòmic a les famílies amb infants a càrrec per assegurar

que disposen dels recursos econòmics suficients per proporcionar-los un nivell de benestar

adequat (article 27 Convenció, article 41 de la Llei 14/2010, Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a

les famílies, normativa sobre seguretat social...).

El sistema de justícia juvenil que ha de donar resposta educativa a les conductes de menors

d’edat entre 14 i 18 anys que causen una greu lesió a bens jurídics jurídicament protegits.


PREVENCIÓ, ATENCIÓ I PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA

9

10

Els Serveis d’Intervenció Socioeducativa: Marc legal

bàsic

- Els serveis d’intervenció socioeducativa formen part dels serveis

socials bàsics d’acord amb la classificació que fa la Llei 12/2007, d’11

d’octubre, de serveis socials i la cartera de serveis socials.

- Els serveis d’intervenció socioeducativa són serveis garantits i gratuïts

pels infants i adolescents en situació de risc (article 104 de la Llei

14/2010, de 27 de maig) i també poden formar d’actuacions intensives dels

programes integrals de prevenció del risc social (article 77 de la Llei

14/2010).

- El finançament d’aquests serveis ha de ser totalment públic i compartit

entre la Generalitat i l’ens local competent per la seva prestació (article 62.2

de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.

11

Punt de partida: terminologia de la Llei 14/2010


socioeducativa

(articles 74, 75, 76, 77 i 78 de la Llei 4/2010, de 27 de maig).

1. Maltractament infantil, <que inclou el maltractament físic, el psicològic, la negligència, el tracte indigne, l’explotació laboral, l’explotació i l’abús sexual, la corrupció, la manipulació, el mal ús de la seva imatge i qualsevol altra forma d’abús.>. El maltractament infantil pot donar-se en l’àmbit familiar, fora de l’àmbit familiar, en contextos de protecció o de desprotecció, i ser causat per d’adults o per iguals. Entre les línies d’intervenció davant el maltractament infantil cal destacar el foment de programes per a la detecció i l’atenció del maltractament a infants i adolescents. Suport a les entitats d’iniciativa social especialitzades adreçats a infants i adolescents víctimes de maltractament, per tal d’oferir informació, atenció, assessorament psicològic i jurídic i acompanyament. (Articles 81 a 97 de la Llei 14/2010, de 27 de maig.)

12

Identificació de necessitats Expedients de risc oberts a Sini@

457

641

751697

643606

653

825

689725 717

518

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

gener abril juliol octubre

L’any 2017 s’han obert

7.922 expedients de risc

oberts al Sini@ per part de

la DGAIA.

Mitjana de 660 expedients

de risc oberts al mes

13


Comparativa de la piràmide de la població menor d’edat amb expedient de tutela amb

la població menor d’edat general de Catalunya. Font: MAYORAL SIMÓN, Joan. El sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya,

agost 2015, n. 205, pàgines 28 41. ISSN 0212-7210.

14

Identificació de necessitats Expedients de risc greu oberts a Sini@

Població general.

Catalunya, 1 de desembre de 2016

Població infantil i adolescent en situación de

Risc Greu. 31 de desembre de 2016

15

Els Serveis d’Intervenció Socioeducativa: línies d’acord

amb la FEDAIA

- En el desplegament d’aquest nou model correspon a les Administracions locals i a la

Generalitat de Catalunya, però cal cercar espais de participació en aquest desplegament per

les entitats i col·legis professionals com agents socials referents i experts.

- El desplegament d’aquests nous serveis d’intervenció socioeducativa s’ha de fonamentar , quan

sigui possible, en un model inclusiu que inclogui programes i activitats amb participació de

població normalitzada.

- Un objectiu a assolir en el desplegament dels serveis socials d’intervenció socioeducativa és

que l’accés a aquests serveis es faci per derivació dels equips tècnics dels serveis socials

bàsics d'atenció social o pels equips dels serveis especialitzats d’atenció a la infància i a

l’adolescència. Mentre el dimensionament i desenvolupament del model de serveis bàsics

d’atenció social en un territori concret no ho permeti, es podran acordar amb les

Administracions implicades formes de detecció i derivació diferents, sempre d’acord amb

els criteris de valoració establerts per la Llei 14/2010, de 27 de maig, i la normativa i instruments

que la desenvolupen.

16

Els Serveis d’Intervenció Socioeducativa: línies d’acord

amb la FEDAIA. Primer pas: mantenir i reorientar l’actual

convocatòria de subvencions a entitats

- Garantir el manteniment de les partides destinades a la convocatòria.

- Contemplar la incorporació a les bases de nous programes preventius en la línia marcada per

els articles 75 i següents de la Llei 14/2010, de 27 de maig, tot mantenint la línia ja existents

“Programes preventius d’intervenció socioeducativa diària que es duguin a terme en el marc dels

esplais”.

- Desenvolupar més i incrementar les partides destinades a la línia de foment de programes

de prevenció i atenció del maltractament infantil de l’article 94 de la Llei 14/2010, de 27 de

maig.

- No contemplar el nou model de serveis d’intervenció socioeducativa en la convocatòria

d’entitats que resta limitat als serveis socials i a l’àmbit del contracte programa.

- Establir un període de transició en la progressiva desaparició del SIS de la convocatòria d’entitats

i incorporació al contracte programa en el que es contempli un calendari i la progressiva exclusió

de la convocatòria de les zones sense entitats o en les quals les existents siguis assumides per

l’ens local mitjançant el contracte programa i de les zones amb ens local amb el que es consensuï

la continuïtat i incorporació al contracte programa dels serveis finançats mitjançant convocatòria.

17

El model de Serveis d’Intervenció Socioeducatiu no

residencials

El model de SIS s’alinea amb un plantejament integral d’atenció als infants i les

seves famílies, posant èmfasi en la intervenció davant les situacions de risc d’acord

amb el seu nivell de gravetat: articles 102 a 104 Llei 14/2010

Article 104 Llei 14/2010: les mesures que es poden establir un cop valorada la

situació de risc són les següents:

....e) atenció en centre obert i altres serveis socioeducatius...

18


residencials. AGENTS IMPLICATS

Assegurar la continuïtat assistencial de l’infant, evitant així buits

assistencials que puguin tenir un efecte negatiu

19


residencials. Actuacions clau

La posada en marxa d’aquest servei implica cinc grans blocs d’accions:

- Identificació de necessitats.

- La reconversió funcional de l’actual xarxa de centres oberts.

- Reordenació del procés de finançament del servei, com a

conseqüència de les accions anteriors.

- Desplegament de la xarxa fins arribar a la totalitat del territori català.

- Sistema de seguiment i avaluació del procés.

20

Identificació de necessitats Distribució territorial de la població 0-17 (Gener 2016)

21

Identificació de necessitats Distribució territorial de la població 0-17 (Gener 2016)

22

Identificació de necessitats Xarxa Centres Oberts i Objectiu cobertura

L’actual xarxa de Centres Oberts, més el programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc (Fitxes 2.1.1. i 2.2. del CP), són el punt de partida pel desplegament dels serveis del SIS. Això implica que, ens cal conèixer el grau de desplegament d’aquesta, per tal d’identificar-ne cobertura territorial actual que ofereix la xarxa, amb això podem fer una aproximació a les necessitats de creixement estructural de la xarxa. Partim de la hipòtesi que es podrà emprar l’actual infraestructura de centres oberts distribuïda pel territori català, després de la pertinent reconversió, per prestar els diferents serveis inclosos en el SIS. O si més no, comptarem amb els recursos actuals destinats a cada territori per poder posar en marxa els serveis del SIS.

23

Identificació de necessitats Pla estratègic de serveis socials de Catalunya 2010-2013

OBJECTIU 2011: 5,73 places per 1000 menors

d’edat.

OBJECTIU 2013: 6,52 places per 1000 menors

d’edat.

24

Identificació de necessitats Grau de cobertura de l’actual model de Centre Obert segons places

registrades al RESES (juliol 2016)

S’han identificant les situacions següents:

1. Per sota de l’ objectiu: prioritzar les zones

amb més necessitats de creixement.

2. Per sobre de l’ objectiu: analitzar el perfil de

les persones ateses, per valorar-ne l’adequació al

servei.

A la implantació territorial caldrà tenir

en compte a més que:

1. Alguns d’aquests serveis poden no

correspondre a SIS.

2. No s’inclou al grau de cobertura altres

programes que s’estan duent a terme i/o

finançant equiparables a Línies SIS

25

Identificació de necessitats Índex de desigualtat per comarques

Índex directe de risc de pobresa i

exclusió social (Comarca o ABSS) =

Desigualtat de renda + Rendes inferiors al

60% de la mediana + Bretxa rendes +

Escolarització als 17 anys + Famílies

monoparentals + Famílies nombroses +

Estrangers provinents de països en vies de

desenvolupament + Prestacions no

contributives + Prestacions de desocupació

+ RMI + Ajut al lloguer + Ajuda alimentària

+ Ajuda alimentària a infants de 0-8 anys +

Expedients informatius i risc d'infants i

adolescents + Atur + Atur de llarga durada

+ Atur de molt llarga durada.

Com més elevat és el valor més risc de

pobresa i exclusió indica.

26

Anàlisi de necessitats des de la perspectiva de les Àrees

Bàsiques. Objectius mínims de cobertura

Servei Població de referència

Objectiu de cobertura 6,52‰.

Servei de suport a les famílies amb infants de 0-3 anys en situació de risc

299.570 infants 1.953 infants

Servei d’atenció diürna

(de 4 a 15 anys) 954.284 infants i

adolescents

6.222 infants i adolescents

Servei d’acompanyament socioeducatiu per adolescents en situació de risc (de 16

a 18 anys) 137.102 adolescents 894 adolescents

Tal com ja hem vist, les dades globals indiquen que la població de referència pel SIS és de 1.390.956

infants i adolescents de 0-17 anys, amb un primer objectiu mínim de cobertura a assolir del 6,52‰,

la qual cosa es tradueix en un mínim 9.069 Infants i adolescents a tot Catalunya.

*Dades IDESCAT (Desembre 2015)

27

Reconversió funcional de la xarxa de Centres Oberts Canvis en els instruments de gestió

El procés de reconversió implica dur a terme una anàlisi funcional dels diferents serveis actualment en actiu i l’elaboració d’un pla de reconversió personalitzat per a cada ABSS als nous requeriments del SIS. Paral·lelament modificar la Cartera de Serveis diferenciant els 5 serveis i el RESES, es registraran equips no equipaments S’han de treballar igualment altres instruments com les fitxes RUDEL per assegurar el seguiment de l’acompliment d’objectius, les altes i baixes als serveis i la rotativitat de la població.

28

Reconversió funcional de la xarxa de Centres Oberts Continuar aprofundint els treballs iniciats sobre el model tècnic SIS

Cal continuar amb els treballs de concreció i desplegament del model tècnic centrat en com s’ha de realitzar la intervenció a nivell metodològic, de disseny de circuïts i protocols,.. ,p.e. Aquests treballs s’han de concretar en una guia bàsica per al disseny, desenvolupament i millora de les tipologies de servei incloses al SIS.

29

Reconversió funcional de la xarxa de Centres Oberts Perfils, ràtios i estructura mínima dels equips SIS

Servei Perfils professionals implicats en el servei

Titulació Nombre Titulacions

complementàries Servei de suport a les famílies amb infants de 0 a 3 anys en situació de risc

Un equip complet per cada 16 places.

1. Treballador/a Social

1 3=2 2. Educador/a Social

3. Educador/a infantil

4. Integrador/a Social

1 1=4=5=6 5. Monitor/a (Grau superior FP) 6. Altres (Psicologia, Pedagogia,...)

Servei d'atenció diürna (AD) Un equip complet per cada 20 places.

1. Educador/a Social 2 1 -

2. Integrador/a Social 0 1

3. Es pot disposar de monitors/ores de temps lliure per activitats específicament lúdiques i de suport, de mestres per reforç escolar i de mestres de taller per la realització d’activitats específiques o prelaborals.

-

Servei d'intervenció en famílies amb infants i adolescents en situació de risc.


1. Treballador/a Social

2. Educador/a Social 1

3. Altres (Psicòlegs, Pedagogs,...) Han de tenir formació de Màster o postgrau

Servei d'acompanyament socioeducatiu per a adolescents en situació de risc.


1. Educador/a Social 2 1


0 1

Servei d'intervenció socioeducativa itinerant.

Les ràtios serien aprox. la meitat dels serveis anteriors.

1. Educador/a Social


3. Altres (Psicòlegs, Pedagogs,...)

30

Reordenació del procés de finançament del servei

Es planteja canalitzar el sistema de finançament de la xarxa únicament a través del Contracte programa. Això significarà que en el termini més curt possible es reconduiran els recursos de la convocatòria d’ajudes i dels programes a través del CP.

Simplificació de la forma actual de gestió.

31

Exemple distribució per ST del finançament actual Vies de finançament emprades al Servei Territorial de Lleida:

Vies de finançament:

Cap via 7,69% de les ABSS

Una via 7,69% de les ABSS

Dues vies 38,46% de les ABSS

Tres vies 38,46% de les ABSS

Totes les vies 7,69% de les ABSS

32

Model de finançament establert per la normativa vigent

De la Llei 12/2007, de serveis socials i la resta de la normativa vigent resulta el model de

finançament següent:

Els ens locals titulars de les àrees bàsiques de serveis socials han de garantir la

prestació del servei d’intervenció socioeducativa.

El finançament del servei d’intervenció socioeducativa és compartit entre l’ens local i

l’Administració de la Generalitat (article 62.1 Llei 12/2007).

L’aportació de la Generalitat no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels

equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes (article 62.2 Llei 12/2007).

La resta i el finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del

manteniment del sistema d’informació i del suport administratiu correspon a l’ens

local gestor de l’àrea bàsica de serveis socials (article 62.3 Llei 12/2007).

El pagament de l’aportació de la Generalitat s’ha de fer mitjançant un conveni

quadriennal (contracte programa) amb la corporació local titular de l’àrea bàsica de

serveis socials (article 62.2 Llei 12/2007).

33

Proposta de canvi del model de finançament Centre

obert al model SIS (any 2017)

Resten excloses de la línia de

subvenció les entitats que

presenten servei en les àrees

bàsiques de serveis socials dels

municipis i/o consells comarcals

amb les quals s’hagi pactat la

total inclusió del serveis

d’intervenció socioeducativa en

el contracte programa pel 2017

Hores d’ara ja hi ha 76 ABSS que

queden fora de la convocatòria

d’entitats

34

Equips SIS: Costos salarials Generalitat de Catalunya

Model Serveis Intervenció Socioeducativa

Escales salarials DGAIA (14 pagues, 247 dies laborals, horaris de 37,5h setmanals, 1853 h)

A 22.2 A 21 B 20.1 C1

Retribucions Director serveiMòdul

(Psic, Ped,..)Mòdul TS i ES Grau superior FP

Sou 28.408,68 € 25.869,24 € 22.912,44 € 20.616,38 €

2 triennis 1.033,92 € 1.033,92 € 842,88 € 637,92 €

Paga extra 3.876,91 € 3.239,88 € 3.294,36 € 2.964,23 €

Triennis paga extra 106,28 € 106,28 € 102,40 € 91,84 €

Seguretat Social 10.027,74 € 9.074,80 € 8.145,62 € 7.293,11 €

Total perfil 43.453,53 € 39.324,12 € 35.297,70 € 31.603,48 €

Substitucions 4% 1.738,14 € 1.572,96 € 1.411,91 € 1.264,14 €

Substitució vacances 3.621,13 € 3.277,01 € 2.941,48 € 2.633,62 €

30 Hores formació 703,70 € 636,83 € 571,62 € 511,80 €

Total 49.516,50 € 44.810,92 € 40.222,71 € 36.013,04 €

Total + 4% gestió 51.497,16 € 46.603,35 € 41.831,62 € 37.453,56 €

Mòdul 66% 33.988,12 € 30.758,21 € 27.608,87 € 24.719,35 €

TS integració social

TS educació infantil

35

Proposta de treball pel finançament del SIS per tipologia

de servei

I.1. Servei de suport a famílies 0 a 3

(Jornada completa)

Personal Cost (100%) Cost (66%)

Mòdul Grup A 46.603,35 € 30.758,21 €

Cost total 8 places 46.603,35 € 30.758,21 €

Plaça any (100%) Plaça any (66%)

4.198,08 € 2.770,73 €

I.2. Servei d'atenció diurna

(Jornada completa)


1/2 Director servei 25% (9,4h) 6.437,14 € 2.124,26 €

Mòdul Grup B 41.831,62 € 27.608,87 €



3.217,92 € 2.123,83 €

A) Jornada complementària a l'escolar

247 dies a 5h

36


de servei

I.4. Servei d'acompanyament socioeducatiu per

adolescents en situació de risc

(Jornada completa)


1/2 Director servei 25% (9,4h) 6.437,14 € 2.124,26 €

Mòdul Grup B 41.831,62 € 27.608,87 €



1.580,73 € 1.043,28 €

I.3. Servei d'intervenció en famílies

amb infants i adolescents en situació de risc

(Jornada completa)


Mòdul Grup A (22) 51.497,16 € 33.988,12 €



1.011,87 € 667,84 €

37


de servei

Per contemplar el desplaçament, a la jornada

s’afegeix 1h. Per tant, aplicarem 6h plaça

El cost bàsic de l'I.5. contempla un

professional per a cada servei complert més

un màxim de quilometratge; la ràtio és

inferior a la dels serveis anteriors.

I.5. Servei d'intervenció socioeducativa itinerant

(Jornada completa)

Màxim Km diaris per professional Preu Km

41 Consells Comarcals sense Barcelonès 0,30 €

Km diaris 40 12,00 €

Dies laborables 247 2.964,00 €

I.1., I.2.


4.660,34 € 3.075,82 €

I.3.


2.330,17 € 1.537,91 €

I.4.


3.728,27 € 2.460,66 €


Mòdul grup A 46.603,35 € 30.758,21 €

I.1.

Ràtio 1/8

I.2.

Ràtio 1/8

I.3.

Ràtio 1/16

I.4.

Ràtio 1/10

38

Desplegament de la xarxa fins arribar a la totalitat del

territori català Estimació de la implantació del SIS durant la implantació (places)

SIS CO Total

2016 9.301 9.301

2017 7.200 4.754 11.954

2018 10.105 2.311 12.416

2019 12.908 1.445 14.353

2020 15.594 15.594

39

Desplegament de la xarxa fins arribar a la totalitat del

territori català Estimació de la implantació del SIS durant la implantació (pressupost)

DGAIA Ens locals Total inclou ens local

2016 9.389.165,79 €

2017 15.890.220,35 € 8.185.871,09 € 24.076.091,43 €

2018 18.301.826,77 € 9.428.213,79 € 27.730.040,56 €

2019 21.523.301,67 € 11.087.761,46 € 32.611.063,13 €

2020 25.434.239,94 € 13.102.487,24 € 38.536.727,18 €

40

Sistema de seguiment i avaluació del procés Instruments i indicadors de seguiment procés del grup de treball

RUDEL (Outputs) ----------------------------- Avaluació d’impacte (Outcomes)

Moltes gràcies per la seva atenció

Línies de treball pel desplegament dels - acm.cat · 3 Antecedents 1. 2011-2012. treballs pel...

Documents

Transcript of Línies de treball pel desplegament dels - acm.cat · 3 Antecedents 1. 2011-2012. treballs pel...