Pla d’actuacdel

Ajunta

[mentor] PAE

ció pel canvi estratègicPolígon Centre

ament de Viladecans

2015

Assistència tècnica:

Mentor PAE Pla d’Actuació per al canvi estratègic del Polígon Centre de Viladecans

Entitat sol·licitant:

Servei de Teixit Productiu Àrea de Desenvolupament Econòmic Local

Diputació de Barcelona

Assistència Tènica:

Maria Buhigas Helena Cruz

Anna Subirtas

13 Abril 2015

1

Taula de Continguts

 1  Resum executiu .............................................................................................. 2 

2  Introducció .................................................................................................... 5 

3  Antecedents i abast de la demanda .................................................................. 5 

4  Metodologia i fonts d’informació ....................................................................... 7 

4.1  Documents de base. ................................................................................. 8 

4.2  Entrevistes .............................................................................................. 9 

4.3  Taller de participació ................................................................................ 9 

4.4  Observació directa .................................................................................. 10 

5  Anàlisi del PAE el Centre de Viladencans. ....................................................... 11 

5.1  Anàlisi Documental del material de base. ................................................. 11 

5.2  Entrevistes ............................................................................................ 20 

5.3  Taller de participació .............................................................................. 25 

6  Diagnosi del PAE el Centre ............................................................................ 34 

6.1  La indústria “urbana” avui dia, una nova perspectiva. ................................ 34 

6.2  El PAE el Centre des d’aquesta nova perspectiva. ...................................... 36 

6.3  La Matriu DAFO ..................................................................................... 38 

7  Pla de Millora ............................................................................................... 40 

7.1  Proposta d’Escenaris .............................................................................. 40 

7.2  Proposta operativa .................................................................................. 46 

7.3  Línies estratègiques ................................................................................ 48 

7.4  Actuacions ............................................................................................ 50 

7.5  Pla Operatiu .......................................................................................... 57 

2

1 Resum executiu

Objectiu del treball El treball es planteja com a principal objectiu incrementar l’atractivitat del PAE el Centre per mitjà de la reorientació i revitalització de la seva activitat. Treball realitzat Al llarg del treball s’han dut a terme les següents tasques: - anàlisi documental d’estudis i projectes prèviament realitzats i/o en tràmit que

afecten el PAE el Centre i facilitats per l’Ajuntament de Viladecans. - observació directa del PAE el Centre i el seu entorn urbà - la realització de diverses entrevistes a agents claus de l’economia local (8

entrevistes) - taller de participació amb empresaris ubicats al polígon. Durant el temps de realització del treball s’han dut a terme dues sessions de seguiment amb els tècnics de l’Ajuntament de Viladecans i els tècnics del STP de la Diputació de Barcelona. Conclusions de la diagnosi

El PAE el Centre és un espai econòmic actiu. Malgrat l’impacte de la crisi, el 70%

dels establiments es troben operatius.

Al polígon conviu un teixit divers d’empreses de producció, de distribució i de reparació d’escales diverses que ocupen igualment un ventall de tipologies de naus força diversificada.

El PAE presenta deficiències en qüestions relatives a infraestructures de

telecomunicacions, problemàtiques de inundabilitat i en algunes zones una baixa qualitat de l’urbanització.

La posició en el context de Viladecans li aporta accessibilitat i visibilitat, tant des

del municipi, com des de fora (proximitat al casc urbà, a grans vies rodades i a transport públic d’àmbit metropolità).

Les empreses del PAE no estan coordinades, ni representades per una associació que pugui actuar com a portaveu amb legitimitat per fer d’interlocutor.

La presència de Roca a tocar del PAE el Centre pot ajudar i contribuir a donar visibilitat i consolidar un projecte de futur d’aquest espai: incrementant la massa crítica, treballant complementarietats.

3

La crisi ha ajudat a redescobrir el valor de la indústria per a la nostra economia de serveis i està fent replantejar el tractament que els espais industrials consolidats han rebut fins ara.

Discursos ambigus o contradictoris incrementen la incertesa que les empreses de per se ja pateixen en el context actual. La incertesa és el pitjor enemic per a l’activitat econòmica i en particular per a que les empreses desenvolupin projectes de futur.

L’abandonament dels espais per manca de perspectives clares de futur arrosseguen ràpidament els espais industrials a la desinversió i a la desafecció per aquells que l’ocupen i resten atractiu per atreure nous ocupants.

Línies estratègiques A partir de les conclusions de la diagnosi i tenint en compte l’escenari escollit es proposa impulsar una sèrie d’actuacions que queden englobades en les següents línies estratègiques: LE1. Generar un consens entre els agents que han de promoure la reorientació-revitalització. Construir la complicitat dels agents implicats en el territori per assolir amb èxit el Pla de Millora del PAE el Centre. LE2. Promoure una marca associada al PAE el Centre mantenint i reforçant les activitats de caràcter PDR (producció, distribució i reparació). Construir una nova imatge i un relat per a aquest espai que actualment només està associat a una “resta” o a una anomalia en un lloc central. La marca ha d’associar el contingut amb el nom. LE3. “Rehabilitar” el PAE Centre vers un districte de baix consum i màxima eficiència (low energy district / high energy-efficient district). (Si bé en aquesta línia l’Ajuntament de Viladecans ha contractat un treball específic d’aquesta matèria, no podia quedar exclosa en les línies estratègiques del Pla de Millora pel PAE el Centre) LE4. Millorar les condicions actuals del polígon des de l’espai públic, el privat i les infraestructures. Ampliar el contingut del Pla d’acció que l’Ajuntament té previst per polígon, identificant i incloent altres problemàtiques i deficiències greus del polígon. LE5. Definir un Pla d’inversions que superi el model de finançament de la rehabilitació urbana basat en la plusvàlua (increments d’edificabilitat o canvi d’usos). Definir un pla d’inversions (que pot ser públic-privat) per dur a terme el Pla d’acció pel PAE el Centre.

4

Pla Operatiu El Pla Operatiu es formula com un Pla de Contingència per trencar la dinàmica d’incertesa sobre el seu futur que s’està consolidant en el PAE el Centre i que reverteix negativament sobre el mateix, al aturar qualsevol intenció d’inversió en el polígon per part de les empreses. S’han desenvolupat en major profunditat les següents línies d’acció: A1. PLA DE XOC DE NETEJA DEL PAE EL CENTRE. A2. DEFINICIÓ DE LA TAULA DE TREBALL DEL PAE EL CENTRE. A3. ELABORACIÓ D’UN PLA DE MOBILITAT PEL PAE EL CENTRE. A4. MILLORA DE LA COMPETITIVITAT I LA IMATGE DEL PAE EL CENTRE.

5

2 Introducció

L’Ajuntament de Viladencans sol·licita a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona a través del Servei de Teixit Productiu (STP) assistència tècnica en el marc del Programa Mentor PAE pel seu polígon el Centre. Es tracta d’un PAE consolidat, amb una llarga trajectòria i en funcionament, sobre el qual l’Ajuntament de Viladecans ha encetat una reflexió. L’objectiu del Programa Mentor PAE és oferir assistència tècnica per a la presa de decisions i la gestió en matèria de PAE, i en particular, en el cas d’un PAE consolidat l’objectiu és treballar en plans de millora de la competitivitat. Per a desenvolupar aquesta tasca el STP i l’Ajuntament de Viladecans contacten la Maria Buhigas, que aporta dues persones més, la Helena Cruz i l’Anna Subirats, i conformen l’equip definitiu que ha estat treballant en el desenvolupament i concreció d’aquest encàrrec.

3 Antecedents i abast de la demanda

La zona industrial del PAE el Centre a Viladecans es troba situada en un dels principals accessos a la ciutat, entre la trama urbana consolidada i la nova àrea d’activitats de Ca n’Alemany. Físicament està delimitada al nord per l’Avinguda de la Generalitat (antiga C-245) i al sud per la via del ferrocarril, que separa el PAE el Centre de Ca n’Alemany. A l’oest és limítrof amb la fàbrica Roca, la implantació de la qual va donar lloc a la posterior formació del PAE el Centre en els terrenys contigus, i a l’est delimita amb la Carretera de la Vila.

El PAE el Centre és resultat d’un procés d’ocupació industrial mancat d’una planificació formalitzada en els seus inicis i del corresponent projecte d’urbanització. Actualment és un polígon d’activitats on conviuen dos tipus de situacions: unes heretades d’aquest procés original i unes altres de noves on hi ha hagut una adequació de l’espai públic, millora qualitativa de les instal·lacions i noves tipologies edificatòries més adaptades a les mides i demandes actuals.

L’emplaçament i el context urbà immediat confereixen al PAE el Centre una situació privilegiada i grans oportunitats de desenvolupament: es troba just enfront del complex Vilamarina; és contigu amb la fàbrica Roca; i a tocar de Ca n’Alemany, que en un futur pròxim acollirà la nova implantació de Desigual i una instal·lació comercial d’outlet.

Atesos els canvis que s’estan produint en les zones limítrofes del PAE el Centre, l’Ajuntament de Viladecans ha obert un debat intern sobre quin hauria de ser el futur d’aquest polígon.

En les primeres reunions entre els responsables de l’Ajuntament de Viladecans, l’STP i les consultores s’ha posat de manifest que són varis els treballs de reflexió que ja s’han encetat en relació al PAE el Centre i el seu destí i que formen part dels documents d’anàlisi que s’han treballat per a l’elaboració del Mentor: un primer document de planejament es troba en elaboració amb l’objectiu de modificar les condicions

6

urbanístiques d’aquest espai; la tramitació d’aquesta modificació quedarà suspesa durant l’elaboració d’aquest treball; en relació a la voluntat de l’Ajuntament de convertir el PAE el Centre en un model de pràctiques urbanes nZED, s’escollirà en concurs l’Estudi Ramon Folch per dur a terme una reflexió estratègica d’aquesta qüestió, i per últim, s’ha fet una enquesta entre les empreses amb establiments al Polígon que no ha tingut els nivells de resposta que s’esperaven.

Un dels objectius principals d’un Mentor PAE és aportar assistència tècnica per a la presa de decisions i en aquest sentit aquest treball aporta la definició de potencials escenaris sobre aquest futur PAE el Centre, argumenta pros i contres, i assenyala les accions que s’haurien de prendre per tal d’orientar aquest espai en la direcció que es considera és més coherent amb els objectius que el propi municipi apuntava en la sol·licitud del Mentor PAE:

“Volem mantenir la tradició industrial de la zona, facilitant la transformació de la seva activitat productiva cap a una major competitivitat i sostenibilitat” Esperem que l’Ajuntament de Viladecans trobi en aquest treball arguments, propostes i recomanacions que l’ajudin a assolir els objectius que s’ha proposat.

7

4 Metodologia i fonts d’informació

El treball s’ha estructurat en quatre fases que es poden resumir en: compilació de la informació necessària, anàlisi, diagnosi i propostes. La fase d’Anàlisi s’ha dedicat a sistematitzar tota la informació recollida com a punt de partida del treball i ha optat per combinar diferents eines: en primer lloc, l’anàlisi documental d’estudis i projectes prèviament realitzats i/o en tràmit que afecten el PAE el Centre; en segon lloc, l’observació directa del PAE el Centre i el seu entorn urbà i, en tercer lloc, la realització de diverses entrevistes a agents claus de l’economia local i un taller de participació amb empresaris ubicats al polígon. En la fase de Diagnosi s’ha consolidat la part d’anàlisis tenint en compte la morfologia i els usos que es desenvolupen al PAE el Centre, la identificació de les principals problemàtiques i potencialitats així com, les percepcions que tenen els diferents agents de l’economia local. Aquest treball de Diagnosi s’ha consolidat i sintetitzat en un format de DAFO on de manera endreçada es presenten els punts forts i febles identificats del PAE el Centre i les amenaces i oportunitats a que es troba sotmès des de fora. Finalment, en la darrera fase i a partir del creuament dels elements d’anàlisi i diagnosi elaborats en les fases anteriors, s’han esbossat diversos escenaris del que el PAE el Centre podria arribar a esdevenir. A la vista d’aquests escenaris i en el marc de l’objectiu d’aquest treball per incrementar l’atractivitat del PAE el Centre, l’equip de consultores recomana un d’aquests escenaris, pel qual formula i presenta arguments de justificació i construeix els continguts per a la definició d’un Pla de Millora: relat, línies estratègiques i actuacions. Figura 1. Procés de recerca

8

En aquest punt de la metodologia cal comentar que posteriorment a la presentació del primer esborrany del treball es va dur a terme el taller de participació amb empreses del PAE el Centre. Les principals conclusions han estat integrades al llarg d’aquesta versió del document final i s’ha afegit, com a fase prèvia al Pla de Millora, un “Pla de contingència”. La diferència entre el Pla de Millora i el Pla de contingència és que el darrer té per objecte donar una resposta contundent i amb una certa agilitat a les preocupacions del dia a dia del PAE el Centre abans d’iniciar una reflexió conjunta entre les empreses i l’Ajuntament sobre el seu futur. 4.1 Documents de base.

La documentació utilitzada ha estat facilitada principalment pels serveis tècnics municipals. Bàsicament s’ha treballat amb dos tipus de documents. En primer lloc, estudis i projectes realitzats i/o en tràmit:

Anàlisi de l’estat actual i criteris de desenvolupament del Polígon industrial Centre, Viladecans, elaborat per Batlle i Roig Arquitectes, juny 2014.

Esquema preliminar de la Modificació del PGM del Polígon Centre, Viladecans, elaborat per Batlle i Roig Arquitectes i Garrigues, juliol 2014.

Estudi d’oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d’activitat econòmica dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà, elaborat per Interlands SLP, novembre 2014.

Caracterització del teixit productiu i del context energètic del polígon industrial Sector Centre de Viladecans, elaborat per Barcelona Regional, desembre 2014.

Modificació puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit delimitat per l’avinguda de la Generalitat, la carretera de la Vila, l’avinguda del Ferrocarril i el carrer Agricultura de Viladecans, elaborat per Batlle i Roig Arquitectes, desembre 2014.

Memòria de la Millora de les infraestructures de determinats carrers del Polígon industrial Centre de Viladecans, elaborat per l’Ajuntament de Viladecans, febrer 2015.

Pla d’Acció Local del Projecte europeu USEAct, elaborat per l’Ajuntament de Viladecans, febrer 2015.

En segon lloc, també s’ha tingut accés a documents de treball de caràcter intern de l’Ajuntament:

Actes del grup de treball municipal en el marc de l’objectiu nZED Cens d’empreses dels polígons industrials de Viladecans, elaborat per MDK,

juliol 2007. Relació de les visites a empreses del polígon realitzades pel Serveis a Empreses

de Can Calderon, febrer 2015.

9

4.2 Entrevistes

S’han realitzat un total de 8 entrevistes a agents claus del municipi, tant del sector públic com privat, ja siguin tècnics municipals com representants d’associacions empresarials: Figura 2. Relació de persones entrevistades Entrevistat/da Càrrec

Enric Serra Cap del Departament de Planificació, Ajuntament de Viladecans

Jordi Garcia Brustenga Consultor. Assessor de l’Ajuntament de Viladecans.

Maria José Arcos Rodríguez

Directora de Can Calderon, Centre Promoció Econòmica i Serveis a les empreses

Miguel Vallejo Responsable de Serveis a Empreses de Can Calderon

Serafín Presmanes Rivas Gerent Vimed

Domingo Morillas Gremi d‘Hostaleria i Restauració

Joan Valle Delta Business Center

Sergi Fuster PIMEC Joves

A més s’ha intentat contactar també amb altres representants del sector públic (Alicia Valle de Vigem) i del sector privat (Joan Carles Calbet, del Club d’Empresaris i Vicens Godayon del Col·legi Sant Gabriel) però no ha estat possible mantenir-hi una entrevista. 4.3 Taller de participació Arran de la presentació de les conclusions del Projecte Europeu USE-Act (Acciones para la Urbanización sostenible) que l’Ajuntament va organitzar el dimecres 15 d’abril a les instal·lacions de l’empresa Roca, va ser possible contactar amb persones vinculades als establiments del PAE el Centre. Finalment, el 28 d’Abril es va organitzar el Taller de participació amb un grup d’empresaris del polígon per aportar la visió des de dintre que mancava per a les conclusions del treball i que s’havia reclamat en diverses ocasions. Figura 3. Relació d’empreses participants

SERTEC20 SLU Producció - Distribució

TALLERES ISIDORO LEDESMA SL Comerç - Reparació XECU projectes metàl·lics SL Producció - Distribució Euromoto85 SA Comerç - Reparació Omni Comercial SA Producció - Distribució INSYTE Distribució RS-Barcelona Producció - Distribució JOQUER Producció SEVICA (THOMLOGIS SL) Distribució HOCHLAND ESPAÑOLA, S.A. Producció

10

4.4 Observació directa En diversos dies de la setmana i diferents horaris s’ha realitzat una anàlisi in situ del PAE el Centre per conèixer la configuració urbana del polígon, la tipologia de les empreses que hi tenen els seus establiments ubicats i el grau d’activitat que hi té lloc. S’ha parat atenció a la tipologia de les edificacions, al tipus d’activitat econòmica, al nombre d’establiments que es troben inactius i a les deficiències urbanístiques i potencialitats que presenta el polígon. També s’ha tingut interès en analitzar la relació del PAE el Centre amb el seu context urbà immediat: la connexió amb el complex de Vilamarina i el Centre urbà així com les fronteres físiques de la via de ferrocarril o dels vials d’accés des de la carretera C-32. Figura 4. Tècniques d’investigació

11

5 Anàlisi del PAE el Centre de Viladencans.

5.1 Anàlisi Documental del material de base. 5.1.1 Modificació Puntual del Pla General Metropolità L’Ajuntament de Viladecans ha desenvolupat els continguts per a la formulació d’una modificació puntual urbanística del PAE el Centre. Concretament, el despatx Batlle i Roig Arquitectes ha redactat la proposta de Modificació Puntual del PGM (MPGM) a l’àmbit delimitat per l’avinguda de la Generalitat, la carretera de la Vila, l’avinguda del Ferrocarril i el carrer Agricultura, i que també inclou alguns sòls situats a la cantonada sud de la cruïlla entre Agricultura i Avinguda de la Generalitat. El recinte de la Fàbrica Roca i els seus annexos s’exclouen per tant de la modificació, tot i que es subratlla que la contigüitat física i els problemes comuns fan aconsellable un tractament unitari.

La proposta, que encara no ha estat aprovada inicialment, afecta un àmbit de 38 hectàrees de sòl urbà consolidat. El sector està qualificat com a zona industrial (27 ha), com a sistema viari (8,6 ha) i com a espais lliures (2 ha.). La MPGM a grans trets proposa superar el caràcter monofuncional del polígon introduint els serveis i l’habitatge i configurar una nova estructura d’espais públics i carrers.

Figura 5. Àmbit de la Modificació Puntual del PGM

L’estat actual del PAE el Centre que descriu la MPGM és el següent:

El 30% de les naus industrials del sector no presenta senyal d’activitat. Tot i disposar d’una edificabilitat de 2 m2s/m2s – d’aquesta només s’ha executat

la meitat, és a dir, 1 m2s/m2s.

12

Convivència entre parcel·les de mida molt petita (tipologia de naus entre mitgeres) amb d’altres molt grans (complexos industrials o subdividits en naus petites amb patis interiors d’accés).

El polígon s’ha desenvolupat sense uns criteris urbanitzadors de planificació o ordre reconeixibles i actualment presenta mancances d’espai d’accés per a vianants, deficiències de disseny i mala qualitat de la urbanització.

El sòl públic representa el 21% del sector i la pràctica totalitat es destina a vialitat.

Els vials principals envolten el polígon sense arribar a incloure’l en la trama urbana que provoca discontinuïtats en la xarxa viària.

Gaudeix d’una situació privilegiada de centralitat en el terme municipal. Es pròxim al nucli urbà, si bé l’avinguda de la Generalitat exerceix de frontera

entre el barri antic i el polígon.

En relació a la Diagnosi anterior, la proposta d’ordenació de la MPGM estableix els següents objectius i actuacions:

Modificació de l’estructura viària existent amb el perllongament de l’avinguda Segle XXI a través del polígon i fins al carrer Agricultura.

Introducció de nous usos del sòl destinats a activitats econòmiques de serveis (terciari, comercial, hoteler) i implantació d’usos residencials en la zona nord del polígon (La Vileta).

Increment i millora de sòls públics (45%) per millorar els vials perimetrals, per implantar nous equipaments i per crear espais lliures, estructurats com a franges transversals acompanyant els eixos viaris que creuen el polígon.

La gestió de la modificació es planteja en quatre fases diferenciades, corresponents a 4 àmbits d’actuació, de nord a sud del polígon: La Vileta, La Forja, Segle XXI i Llobatona .

Aplicació de criteris mediambientals i tecnològics per millorar l’eficiència energètica del parc d’edificis existent.

Redestribució de l’edificabilitat segons els usos projectats, mantenint en la mitjana l’índex permès actualment de 2 m2s/m2s.

5.1.2 Caracterització del teixit productiu i del context energètic del polígon industrial Sector el Centre

Barcelona Regional ha realitzat un estudi de les característiques del teixit productiu del Sector el Centre. L’estudi respon a l’objectiu de l’Ajuntament de Viladecans d’apostar per la millora de la competitivitat productiva del PAE el Centre, millorant-ne la sostenibilitat energètica i la integració urbanística i funcional amb la resta del municipi. A través de l’elaboració d’un cens dels establiments localitzats al polígon i la realització d’una enquesta a les empreses s’ha creat una base de dades de les empreses i establiments industrials del PAE el Centre, s’ha realitzat una anàlisi del context energètic i finalment, s’ha constituït un full de ruta per tal de fer del PAE el Centre un nZero Energy District.

13

L’àmbit d’anàlisi de l’estudi comprèn 70,8 hectàrees, equivalent al 38% de tota la superfície de Viladecans destinada a activitat econòmica. A banda del PAE el Centre contingut a la Modificació puntual del PGM, l’àmbit d’estudi inclou tot el sector de la Fàbrica Roca així com la illa delimitada pels carrers Llobatona i de l’Enginy, a l’altra banda de la via del ferrocarril.

Figura 6. Àmbit de l’estudi Caracterització del teixit productiu i del context energètic del polígon industrial Sector el Centre.

Els principals resultats de l’estudi conclouen el següent:

Caracterització del teixit productiu

218 establiments industrials dels 303 de la mostra es troben actius (72%). En termes de sostre, això representa el 78% i es tracta d’un percentatge superior a la mitjana dels polígons industrials catalans.

La gran majoria dels establiments tenen una grandària petita o molt petita: el 73% té una superfície inferior als 1.000 m2. Tanmateix, la tipologia morfològica és poc homogènia i molt irregular (fruit probablement del procés d’ocupació i consolidació del polígon amb subparcel·lacions més recents).

El 46% dels establiments actius desenvolupen funcions productives, de distribució o d’emmagatzematge independentment del sector econòmic al qual pertanyen.

Existeixen 167 empreses mitjanes en establiments de grandària petita o molt petita on tenen ubicada la seu social i no disposen d’altres establiments, donant una idea del fort arrelament al territori del teixit empresarial existent.

14

En paral·lel, també es troben 7 grans empreses dins del polígon, tant en termes de volum d’activitat com d’ocupació de superfície (amb el 50,2% de la superfície total del polígon).

Es poden identificar 4 grups principals d’empreses segons l’activitat que desenvolupen, si bé la naturalesa del polígon i la casuística de les seves activitats són molt variades :

o El món de l’automòbil i el motor té una forta presència: tallers mecànics, túnels de rentat i concessionaris de cotxes es distribueixen de forma homogènia pel polígon a excepció dels concessionaris que es concentren als vials perimetrals.

o La presència d’activitats agroalimentàries també és significativa, gràcies sobretot a dues grans empreses de transformació i processament d’aliments (Nederland i Hochland).

o Les empreses dedicades a la transformació del metall és el tercer grup present al polígon.

o I per últim, les empreses dedicades a la construcció o a serveis a la construcció, com per exemple: sistemes de calefacció, energies renovables, materials d’oficina, comerç de materials de construcció, etc.

Caracterització del context energètic

S’analitza a partir del PSAMB (Pla de Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) el potencial del PAE el Centre a nivell d’energies renovables: solar, eòlica, geotèrmia i biomassa.

El principal potencial d’energia renovable en el PAE el Centre és l’energia solar, ja sigui de generació elèctrica o tèrmica, donada la superfície que ofereixen les cobertes de les naus del polígon.

Per contra, el polígon no conta amb potencial ni per la energia eòlica, ni de geotèrmia. Per biomassa al polígon és inexistent i les masses forestals o les àrees agrícoles de Viladecans no serien suficients per justificar una aposta d’aquesta mena.

Es dibuixa un possible full de ruta per tal que el PAE el Centre esdevingui un nZero Energy District que conté la elaboració d’una diagnosi aprofundida de la situació actual energètic del polígon, vinculada a conèixer creació i demanda de fonts energètiques, i les línies sobre les quals s’hauria d’incidir en un futur pla de nZED: reducció de la demanda d’energia, aprofitament dels recursos locals (renovables i/o residuals) i compra o importació d’energia renovable (externa).

5.1.3 Estudi d’oportunitats per la millora urbanística dels sectors d’activitats econòmica de l’Àmbit C-32

L’estudi elaborat per Inderlands i encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona analitza les oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d’activitat econòmica de quatre municipis de la plana deltaica del Llobregat: Sant Boi del Llobregat, Viladecans, Gavà i una part de Castelldefels; un àmbit conjunt anomenat Àmbit C-32.

15

950 hectàrees de continu urbà dedicat a activitat econòmica, un àmbit d’anàlisi molt superior als dos estudis exposats anteriorment. Respecte el terme de Viladecans, l’estudi contempla els següents sectors: el PAE el Centre, Can Calderon, el Parc d’Activitats, Ca n’Alemany, La Roca i La Post (aquests dos últims a cavall entre Viladecans i Gavà).

Figura 7. Àmbit de l’Estudi d’oportunitats per la millora urbanística dels sectors d’activitats econòmica de l’Àmbit C-32

L’estudi analitza tot l’Àmbit C-32 com una única peça metropolitana destinada a activitats econòmiques, però conclou que no actua com a tal a causa de diverses raons: la manca d’articulació interna entre els polígons dels diversos municipis i perquè els sistemes urbanístics no responen a la concepció unitària prevista inicialment al PGM.

L’origen d’aquesta disfunció es troba en l’execució fraccionada i parcial del planejament general a través de múltiples figures de planejament derivat, en les grans peces estratègiques que han estat desenvolupades mitjançant modificacions puntuals del PGM i en definitiva, en el desplegament de projectes i infraestructures de forma individual. El resultat és que s’ha desvirtuat el funcionament sistèmic i en malla previst per aquest àmbit pel PGM.

Davant d’aquesta constatació, l’estudi opta per treballar l’Àmbit C-32 com una única peça territorial, tenint en compte la diversitat existent entre cadascun dels sectors que el conformen, i per elaborar propostes de millora urbana a escala municipal.

Pel que fa a les propostes, l’Estudi les planteja a dos nivells: a escala d’àmbit i a escala municipal. Pel què fa a nivell d’Àmbit C-32, les principals propostes de l’estudi fan referència a la millora de la connectivitat de les xarxes de mobilitat i a la identificació de nous àmbits de planejament i gestió urbanístics:

Reprendre el concepte de malla viària proposat pel PGM i crear un sistema viari longitudinal que estructuri i connecti entre sí els sectors d’activitats econòmiques (actualment el vial longitudinal es troba construït en alguns trams però presenta discontinuïtats).

16

Crear dos vials continus paral·lels a nord i sud de l’actual via ferroviària. Al sud enllaçaria amb el nucli urbà de Castelldefels, amb les noves estacions a Gavà, amb l’actual estació de Gavà i amb la de Viladecans. Al nord enllaçaria les estacions de Gavà i Viladecans, passant pel sector La Roca.

Potenciar la malla viària en sentit nord-sud per millorar la connexió dels sectors d’activitat econòmica amb l’aeroport, el port i el front del Llobregat.

Fer funcionar l’eix B-210/B-204 com una via de suport a la malla viària dels teixits industrials evitant així, que esdevingui una barrera transversal dins el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Convertir la C-245 en una via cívica i urbana especialitzada de la xarxa de transport públic i desplaçar el trànsit industrial al viari situat més al sud.

Millorar el transport públic de superfície complementant la línia d’autobusos intermunicipal al llarg de la carretera C-245, relligant les estacions de ferrocarril dels diversos municipis i incorporant itineraris de distribució a l’interior dels sectors d’activitat econòmica.

Crear nodes importants a l’entorn de les estacions de ferrocarril de la línia de Rodalies amb una nova ordenació de l’espai: dotant-los d’espais públics de qualitat, d’espais d’aparcament per a bicicletes i recorreguts i zones d’estada per a vianants.

Relligar aquests nodes amb els sectors industrials i d’activitat per mitjà de la xarxa d’autobusos urbans.

Unificar els criteris aplicables als paràmetres urbanístics del conjunt de l’Àmbit C-32 d’acord a les demandes dels processos urbanístics i productius a que es destinin.

Desenvolupar estratègies de reforma i transformació urbana dels sòls industrials ocupats i consolidats relacionats amb la via del ferrocarril i la carretera C-245 per destinar-los a la mixtura pròpia dels espais de transició entre teixits residencials purs i teixits pròpiament industrials.

L’estudi també aporta diverses propostes específiques per a cadascun dels municipis de l’Àmbit C-32. Pel què al terme de Viladecans les propostes van orientades a reforçar els sectors d’activitats econòmica del municipi a través d’actuacions en la xarxa urbana i a desplegar estratègies de transformació, reconversió i reforma urbana a diversos sectors (en línia amb els plantejaments de la Modificació del PGM pel polígon el Centre).

Actuacions a la xarxa urbana de Viladecans

Transformar la C-245 en una via cívica especialitzada en transport públic.

Relligar el vial longitudinal de l’Avda. Segle XXI passant per l’estació de ferrocarril i valorar la seva connexió amb la Fàbrica Roca, la C-245 i el nucli urbà.

Relligar el vial longitudinal al nord de la C-32 passant per l’estació de ferrocarril, enllaçant el carrer Tecnologia i prolongant el carrer de la Llobatona i el sector de Ca n’Alemany.

17

Crear un vial lateral al sud de la C-32 de distribució de trànsit local.

Nova connexió del sector de Llevant amb els sectors d’activitat econòmica de Sant Boi del Llobregat, des dels nuclis urbans al nord de la C-245 amb l’aeroport i el port.

Nova connexió entre els sectors d’activitat econòmica de Viladecans i Gavà, a través del carrer de l’Enginy.

Construir uns vials laterals a la línia del ferrocarril amb prioritat per a vianants, bicicletes i transport públic, unint les estacions de Gavà i Viladecans.

18

Àmbits de transformació urbana

La Roca

Concebre i dissenyar el sector de la Fàbrica Roca de forma conjunta entre els municipis de Viladecans i Gavà.

Potenciar la mixtura d’usos (terciari, comercial, industrial compatible amb residencial) als sòls de l’avinguda Doctor Fleming.

Mantenir els usos industrials al front del carrer Agricultura llunyans a la C-245.

Garantir la prolongació de l’Avda. Segle XXI fins al carrer Agricultura i estudiar la continuïtat fins a la Fàbrica Roca.

Estudiar la perllongació del c/ de l’Enginy per sota de la línia del ferrocarril.

Sector Centre

Prolongar l’Avda. Segle XXI fins al c/Agricultura i avaluar la connexió amb l’interior de la Fàbrica Roca i la C-245.

Promoure una major mixtura d’usos i amb un component residencial important als sòls industrials de la façana sud de la C-245, entre el c/Agricultura i Carretera de la Vila.

Mantenir usos industrials i d’activitat econòmica als sòls que no fan front.

Ca n’Alemany

Perllongar des del c/ Progrés amb Llobatona fins la Carretera de la Vila i resoldre el seu enllaç.

Estudiar l’enllaç del nou vial amb la prolongació del c/de l’Enginy per garantir la connexió amb l’eix de les carreteres B-210/B-204.

Orientar les illes situades a l’oest del sector a activitats econòmiques relacionades amb l’aeroport i el port i amb qualificació de teixits industrials als sectors més propers a Gavà.

19

5.1.4 Pla d’Acció del projecte USEAct La reflexió sobre el futur del PAE el Centre s’emmarca, així mateix, en el projecte USEAct en el marc el programa europeu URBACT. El PAE el Centre ha entrat a formar part d’aquest projecte, en el qual s’ha constituït un grup de treball multisectorial amb representació de les administracions locals, empresaris, inversors, tècnics i assessors externs. El grup de treball ha elaborat un Pla d’Acció Local que vol ser el full de ruta de la transformació del polígon, així com contenir les actuacions –de caire urbanístic i empresarial- necessàries per executar el projecte. En aquest cas, l’àmbit d’actuació és el mateix que el de la Modificació puntual del PGM (38 hectàrees).

El Pla d’Acció Local estableix quatre línies de treball principals i per a cadascuna es concreten diverses accions a desenvolupar, que identifiquem tot seguit:

Resolució dels dèficits actuals ‐ Millora del sistema local de desguàs ‐ Pla de Mobilitat ‐ Pla d’infraestructures ‐ Pla Operatiu de Serveis (residus, seguretat,...)

Millora de la integració del Polígon el Centre a la ciutat

‐ Definició de l’agenda i de la governança del projecte ‐ Modificació del PGM (barreja d’usos, impuls de l’activitat, nova normativa

urbanística...) ‐ Coordinació amb els resultats dels altres objectius LAP

Configuració de la competitivitat futura

‐ Determinació col·laborativa sobre les àrees d’especialització (RIS3) ‐ Determinació sobre la visió i aproximació del Projecte d’Activitat Econòmica ‐ Preparació del Pla per la transformació i l’especialització innovadora

Definició del perfil de sostenibilitat

‐ Caracterització de les activitats actuals ‐ Benchmarking de bones pràctiques ‐ Proposta per al comportament nZED per al sector

20

5.2 Entrevistes Les 8 entrevistes a agents clau del territori de Viladecans es van plantejar per tal de poder posteriorment extreure’n conclusions comparables diferenciant àmbits territorials de reflexió: (1) els PAEs de Viladecans com un conjunt unitari, (2) el PAE el Centre i (3) Ca n’Alemany. Les preguntes al llarg de l’entrevista anaven encaminades a identificar la percepció dels agents sobre la situació actual de cada àmbit territorial i les seves perspectives de futur en relació als PAEs de Viladecans, les expectatives que tenen de cara a una futura transformació del PAE el Centre i el seu posicionament davant dels nous desenvolupaments de Ca n’Alemany. Figura 9: Llistat d’entrevistats/ades:

Entrevistat/da Càrrec

Enric Serra Cap del Departament de Planificació, Ajuntament de Viladecans

Jordi Garcia Brustenga Consultor

Mª José Arcos Rodríguez Directora de Can Calderon

Miguel Vallejo Responsable de Serveis a Empreses de Can Calderon

Serafin Presmanes Rivas Gerent Vimed

Domingo Morillas Gremi d‘Hostaleria i Restauració

Joan Valle Delta Business Center

Sergi Fuster PIMEC Joves

El contacte amb els empresaris del PAE el Centre s’ha dut a terme en el format taller participatiu de manera que es podia recollir en una sola sessió les opinions d’aquells amb una relació més directe amb el polígon. Els resultats del taller, que es comentaran en l’apartat 4.3. 5.2.1 En relació als PAEs de Viladecans: Percepció de la situació actual, impacte de la

crisi econòmica i perspectives de futur Percepció de la situació actual A través de les entrevistes hem pogut observar que en general s’identifiquen dues realitats diferenciades respecte els PAEs de Viladecans vistos com un conjunt. Per una banda es descriu el conjunt del Parc de Negocis, el complex de Vilamarina i les noves naus construïdes recentment a diferents PAEs com uns espais “al dia” que funcionen, que tenen el potencial per fer-ho i estèticament estan en consonància amb la imatge que es vol donar.

21

Per altra banda, s’identifica el PAE el Centre com una part deteriorada, amb falta d’inversió, i que, en paraules d’un dels entrevistats, “no s’adequa a la idea i imatge dels Polígons de Viladecans que s’ha treballat des de l’Ajuntament”. Aquesta diferència de realitats dins dels polígons de Viladecans es percep, en general, com a negativa i per tant, s’entén que intervenir en el PAE el Centre és clau pel futur desenvolupament dels polígons de Viladecans en el seu conjunt. Els entrevistats comparteixen l’opinió que la transformació del PAE el Centre no només ajudaria a modificar la dinàmica del polígon, sinó també a revitalitzar els projectes que actualment no acaben de funcionar, com és el cas del complex de Vilamarina, i a connectar el Parc de Negocis amb els nous desenvolupaments previstos a Ca n’Alemany. En paraules d’un dels entrevistats, “el que passi al Polígon el Centre ha de poder ajudar a Vilamarina i al Parc de Negocis, ha de tenir un efecte expansiu”. Impacte de la crisi econòmica En relació a la crisi econòmica, es considera en general que aquesta ha afectat de manera important el Polígon ja que segons un dels entrevistats, “hi ha hagut un degoteig constant de tancaments d’empreses des de que va començar la crisis”. Alguns entrevistats identifiquen nous comportaments de les empreses després de la crisi. Per una banda, es descriuen tendències relacionades amb noves dinàmiques més restrictives de les empreses, en tant que “tot i que ara sembla que es comença a obrir l’aixeta del crèdit altre vegada, les empreses estan molt cremades i van amb el freno de mà posat”. Per altra banda, s’observa més moviment en el polígon ja que hi “una constant fluctuació d’empreses que s’estableixen i desapareixen molt ràpid, proven un o dos anys i tanquen”. Perspectives de futur Tot i així, les perspectives de futur es veuen en general bastant positives. Més d’un entrevistat considera que la demanda està creixent i que “avui en dia hi ha molta gent que demana Viladecans per establir-s’hi, per la seva localització estratègica i perquè l’Ajuntament hi està apostant fort”. Un dels entrevistats opina que “les empreses que es volen implantar són en general empreses logístiques que busquen grans bosses de sòl a prop de BCN”. Tot i així, hi ha altres entrevistats que són menys positius i consideren que les naus del polígon són massa grans i el lloguer massa car. En paraules d’un entrevistat, “aquí les empreses no aguanten, ja que són espais massa grans i no estan adequats”. El problema principal que s’identifica és la falta d’inversió. Alguns dels entrevistats apunten a la necessitat d’inversió privada, ja que “les idees són bones, però falta inversió privada perquè els projectes es duguin a terme”, i posen l’exemple de Vilamarina. Segons un dels entrevistats, “el problema de Vilamarina és que no només necessita un macro-inversor, sinó que es necessiten molts micro-inversors. Els establiments són molt petits però els costos de lloguer molt alts, amb un preu del m2

22

molt alt, més els costos de manteniment i de comunitat que fan que els costos fixes acabin sent massa elevats”. Altres entrevistats fan èmfasi en la necessitat d’inversió pública, amb diners de la Unió Europea, per exemple. A més a més, també s’identifica el problema de que cap dels quatre polígons de Viladecans té associació d’empresaris, fet que fa que no hi hagi interlocutor fàcil a l’hora de plantejar noves situacions, “es difícil fer-hi actuacions avançades en un PAE si no tens serveis bàsics, ni tampoc un interlocutor”, sobretot en el PAE el Centre. Però en general, Viladecans i els PAEs es veuen com a zona privilegiada amb moltes potencialitats. Els motius que es senyalen és que està a 10 minuts de l’aeroport, al costat del Port de Barcelona i connectat a una bona xarxa de carreteres. A més a més, part dels entrevistats assenyalen que l’Ajuntament de Viladecans és molt actiu i que això ajuda a la dinamització i desenvolupament de projectes interessants. 5.2.2 En relació al PAE el Centre Percepció de la situació actual El PAE el Centre es percep en general com un polígon deteriorat, vell i obsolet. Alguns entrevistats assenyalen el fet de que hi ha moltes naus buides, per llogar o per vendre. Un altre entrevistats descriu el PAE el Centre com “cada cop menys polígon” ja que “el poble l’ha incorporat”. Aquest fa referència a l’existència dels tallers de cotxe per indicar com la dinàmica urbana ha arribat al polígon. Un altre entrevistat senyala que el PAE el Centre ha quedat despenjat dels nous desenvolupaments, com per exemple de la instal·lació de fibra òptica en els polígons industrials. Un altre puntualitza que “si actualment la mobilitat ja és un problema en el polígon, sense que aquest estigui en plena activitat, quan l’outlet s’instal·li el polígon tindrà problemes greus de trànsit i d’aparcament”. Un altre entrevistat assenyala que “cal posar al dia el polígon, sobretot en temes de mobilitat, però també en temes de seguretat, de protecció d’incendis, etc.”. I un últim identifica que “el problema en el Polígon el Centre són les naus grans, que no estan funcionant”. En general, es concep el PAE el Centre com un polígon format per petites i mitjanes empreses, on l’única peça gran que queda és la Roca, que no està orientada a la producció, sinó que es fan feines principalment de muntatge, distribució i reparació. Expectatives de cara a la ‘modernització’ del PAE el Centre Tot i que en general es creu que la ‘modernització’ del PAE el Centre és clau pel desenvolupament i dinamització dels Polígons de Viladecans, les opinions de com portar a terme aquesta ‘modernització’ divergeixen entre els entrevistats. En el que coincideixen és que 1) cal crear una oferta de nau petita per millorar l’atractiu del polígon, 2) cal connectar la dinàmica del PAE el Centre amb el nucli urbà de Viladecans

23

i 3) cal implicar a tothom: llogaters, propietaris, població, agents econòmics, socials i polítics del territori, en la transformació d’aquest. En relació al tipus de ‘modernització’ desitjada, en un extrem es troba el que prefereix “que el polígon sigui més polígon” i que per tant, creu que la dinàmica urbana dins del polígon és negativa. Aquesta visió es queixa de la falta d’activitat industrial al polígon i de la necessitat de ‘modernitzar’ el polígon perquè s’hi pugui col·locar més indústria productiva. En aquest sentit, s’especifica, per exemple, que “la presència de tallers de cotxe en el polígon [activitat en augment, tant al polígon el Centre com al nucli urbà de Viladecans] no és bona i que s’ha de reconduir perquè el polígon el Centre torni a tenir caràcter de polígon”. En aquest sentit, es percep com a positiu l’enfocament del polígon cap a l’activitat productiva ja que “aquest tipus d’activitat genera sinèrgies econòmiques positives a l’entorn on es col·loca, no com la logística que només són naus ocupades que no donen riquesa en el territori més enllà de pagar impostos a l’Ajuntament”. Aquesta visió assenyala que una opció seria atraure petita indústria del centre de Viladecans que es podria re-localitzar al Polígon, al costat del nucli urbà i ben connectada a la xarxa viària. Una altra visió assenyala tot el contrari, i expressa la voluntat de dotar de més espai públic, de zones verdes i d’activitat lúdica al polígon. Aquesta visió defensa la idea de “repensar el polígon” des de la mixtura d’usos per transformar-lo en un polígon “més urbà”. Segons un dels entrevistats, “no pot ser que només s’hi pugui col·locar indústria en el polígon el Centre. Estaria bé barrejar activitat i col·locar-hi espais per a oficines. Hem de poder transformar les naus en projectes que vagin més enllà de la indústria tradicional i moltes empeses estarien interessades en ubicar-se al polígon”. En aquest sentit, es demana la modificació del PGM per poder establir nous paràmetres restrictius al polígon ja que “el polígon el Centre està localitzat en un lloc estratègic per a l’activitat econòmica i no per a emmagatzemar mercaderies”. Segons aquest entrevistat, l’espai de logística hauria de ocupar només la part més propera al nou outlet, però la resta s’hauria de destinar a l’activitat d’oficines, “mantenint els tallers de cotxes actuals, ja que no els podem fer fora, però insonoritzant-los”. En aquest sentit, aquesta visió també defensaria una relació amb el nucli urbà de Viladecans, ja que el PAE del Centre funcionaria com a extensió de les activitats de la ciutat. Per últim, alguns dels entrevistats defensarien la logística, en tant que el “polígon podria servir per a donar servei a les empreses de la resta del municipi”. 5.2.3 Nous desenvolupaments a ca n’Alemany: En aquest apartat es tracta d’identificar les expectatives de les noves properes obertures del Centre de Distribució promogut per Desigual i el Centre Comercial outlet, promogut per a la multinacional Neinver. Entre els entrevistats hi ha moltes més expectatives en relació a l’outlet que a Desigual. Desigual es considera un centre logístic i per tant, sense capacitat de generar llocs de treball més enllà de la seva empresa. En veu d’un dels entrevistats, “el Desigual l’únic

24

que donarà és moviment vial, camions i poc més”. En canvi, l’outlet de Neinver es considera com una oportunitat pel polígon i per Viladecans, tot i que s’assenyalen riscos que es poden donar si no es prepara bé la seva arribada i no es comença a transformar el polígon abans. Tal i com assenyala un dels entrevistats, “cal fer molta feina abans que vingui Neinver”. En aquest sentit, un dels entrevistats indica que “en general el món de la restauració està content amb l’outlet, però el món del comerç no”. Els entrevistats identifiquen diversos riscos en relació a l’outlet: Un opina que cal fer la transformació del polígon el Centre abans de que arribi l’outlet ja que sinó “el polígon acabarà com un centre de mercaderies, un magatzem de l’outlet en el sentit negatiu”. Tot i així, hi ha entrevistats que no veuen malament la idea de reconvertir el PAE el Centre en “mini-outlets”, ja que “això generaria activitat”. Un dels entrevistats diu que estaria d’acord amb la idea de que l’outlet porti a més outlets “sempre i quan se’ls hi exigeixi el mateix patró de qualitat que se li exigeix a Neinver”. Alguns opinen que, en aquest context, “Vilamarina es podria convertir en un outlet, ja que té tots els elements per triomfar i actualment Metrovacesa no ho està gestionant bé”. Un altre entrevistat opina que cal transformar el PAE el Centre abans del desenvolupament de ca n’Alemany ja que sinó “el polígon en general encara quedarà més descompensat i les diferències entre les parts del polígon encara seran més grans. Hi haurà una dualitat molt clara entre Ca n’Alemany, que ve amb emissions zero, tecnologia nova, infraestructures i accessos a nivell de mobilitat, i el polígon el Centre, que està totalment obsolet i degradat”. Aquest mateix entrevistat opina que “si el polígon el Centre no és capaç de transformar-se abans, Ca n’Alemany ens portarà a ser ‘la ciutat del saldo’, i això és una pena perquè Viladecans té una identitat que va més enllà d’això”. En general, s’identifica la necessitat de preparar l’arribada de l’outlet per poder atraure a la gent que vagi a comprar, fent-la sortir cel centre comercial i connectant-la amb Viladecans. D’aquesta manera s’aconseguiria que la localització de Neinver en el polígon revertís en el conjunt de Viladecans. Per fer-ho es creu que “els agents socials hem de fer una bona feina prèvia” i es proposen vàries idees com són: la instal·lació de panells visuals al voltant de l’outlet, la instal·lació d’una oficina turística permanent i interactiva, la col·lació d’un “kiosk” de menjar ràpid o la instal·lació de més hotels al voltant. Un entrevistat opina que “el que farà treure a la gent de l’outlet és la restauració, però cal un bon aparcament, una xarxa de connexió bona i que l’espai de l’entorn sigui visualment atractiu”.

25

5.3 Taller de participació El Taller de participació es va dividir en 3 parts amb una breu introducció del Programa MentorPAE, els seus objectius i el plantejament del treball per part de les consultores. Per evitar influir sobre els testimonis de les empreses participants no es va exposar cap contingut específic del treball de les consultores (conclusions, recomanacions, escenaris). Les tres parts del Taller es van concentrar en crear un ambient òptim per sentir la veu dels empresaris, amb un guió de treball molt obert, i en promoure en tot moment el diàleg fluït entre els participants. El punt de vista dels empresaris ha contribuït de manera notable a reforçar conclusions i recomanacions que ja s’havien apuntat al llarg de l’elaboració del treball. La primera part del taller es va centrar en conèixer de primera mà les empreses, la seva activitat (seguint la nomenclatura PDRC – producció, distribució, reparació i comerç) i el seu nivell d’arrelament en el territori. La segona part es va centrar en copsar la seva percepció, seguint el guió de les entrevistes, sobre la situació actual dels polígons d’activitat a Viladecans, la situació del PAE el Centre i per últim, els nous desenvolupaments de Ca n’Alemany. A la darrera part es van plantejar 7 temàtiques, endreçades de hard a soft, per identificar les preocupacions, problemàtiques, interessos i expectatives de les diferents empreses aplegades. 5.3.1 Característiques de les empreses: tipologia, activitat i presència al polígon Es pregunta als participants que descriguin quina activitat realitzen en la seva empresa, des de quan són presents al PAE el Centre, com valoren aquesta localització i si tenen relació amb d’altres empreses del mateix PAE. Les empreses participants es dediquen tant a activitats de producció, com de distribució, comerç i reparació. En la majoria dels casos executen més d’una d’aquestes activitats alhora, ja sigui producció i distribució o comercialització i reparació. En alguns casos es tracta d’empreses que en néixer van localitzar-se al centre de Viladecans i que posteriorment, es van desplaçar al PAE el Centre. A més, cal ressaltar que totes les empreses participants són propietàries de l’establiment que ocupen al Centre i fa força anys que hi són presents, com a mínim des dels anys 90. En un cas, l’establiment del PAE el Centre d’una empresa es troba desocupat ja que per raons de la seva activitat va haver de buscar un nou emplaçament proper, però més gran. Gran part de les empreses participants consideren que no podrien desenvolupar la seva activitat en un emplaçament que no fos un polígon industrial. Es valora molt satisfactòriament la localització del polígon, ja sigui per l’ubicació propera a Barcelona i l’aeroport, com pel fàcil accés a infraestructures viàries com la C-32 o la proximitat amb el centre de ciutat. La majoria de les empreses assistents tenen relació amb altres empreses ubicades al PAE el Centre, especialment pel què fa als serveis de reparació de vehicles, restauració,

26

serveis comptables i bancaris, dipòsit de ferralla o la deixalleria municipal. La majoria valoren positivament la relació amb d’altres empreses de la zona i els agradaria que s’intensifiquessin. Pel què fa als treballadors/es, en gran part de les empreses la majoria són residents a Viladecans o municipis limítrofs, així com els propis empresaris. 5.3.2 Percepció de la situació actual del PAE el Centre i del territori d’activitat

econòmica de Viladecans Viladecans compta amb una àrea d’activitat econòmica molt més àmplia que el PAE el Centre, on cada zona té les seves pròpies característiques (Can Calderón, Business Park, PAE el Centre, etc.). Es pregunta als participants, arran de la seva activitat diària, quina és la seva percepció del territori d’activitat econòmica de Viladecans, quin impacte ha tingut la crisi i quines perspectives de futur hi veuen, així com la situació específica del PAE el Centre. Els participants del taller consideren que l’activitat econòmica de Viladecans presenta una situació similar a la resta del país: l’impacte de la crisi és notable, ha afectat a diverses empreses que s’han vist obligades a tancar i cadascuna ha de procurar sobreviure per si mateixa buscant nous mercats per sortir endavant. Respecte les perspectives de futur, consideren que properament s’obriran noves possibilitats en altres sectors de negoci (Ca n’Alemany) que pot ser que afectin a les naus de les zones properes, especialment a les del PAE el Centre. En funció de com evolucioni el sector de Ca n’Alemany i les activitats que s’hi ubiquin, hi haurà un creixement en el PAE el Centre, però aquesta evolució dependrà al seu entendre tant del mercat, com de quina manera evolucioni el país. En general, els participants consideren que els sectors d’activitat econòmica de Viladecans presenten dues realitats diferenciades. D’una banda, l’espai del Business Park i Can Calderón i de l’altra el PAE el Centre. El primer és un espai modern, planificat, amb un espai públic de qualitat, amb un viari amb les característiques adequades per a la mobilitat del transport pesat, però que de moment es troba infrautilitzat. D’altra banda, el PAE el Centre que presenta nombroses deficiències estructurals i de manca de manteniment, tals com: Manca d’espai per a maniobrar adequadament al carrer els vehicles pesants. Escassetat d’aparcament. Manca de neteja de l’espai públic. Deficiències estructurals que provoquen inundacions al carrer de Llobatona i

impliquen inversions significatives per atenuar-ne les conseqüències a nivell individual.

Envelliment general per manca de manteniment dels espais públics: voreres i vials.

Envelliment de gran part de les naus del polígon. Estètica general del polígon antiquada i descuidada que produeix una imatge

que no respon als estàndards actuals.

27

Deficiència de les telecomunicacions i absència de fibra òptica. Deficiències energètiques per manca d’aïllament adequat dels edificis.

L’impacte de la crisi al Polígon ha comportat que moltes empreses hagin tancat i que diverses naus actualment estiguin buides. En alguns casos, l’estat de deteriorament de les naus es valora negativament i es considera que suposarà una gran dificultat per vendre-les o per llogar-les. Els darrers anys, la carretera de la Vila s’ha anat reorientant a activitats més comercials. Els participants del taller expressen que no han marxat del polígon perquè precisament són propietaris dels immobles que ocupen i per tant els és més difícil optar per marxar a un altre espai fins que s’esvaeixin les incerteses sobre el futur del Centre. Tot i això, més d’una empresa ha desplaçat una part o tota la seva activitat obrint nous establiments a d’altres municipis, motivat per les deficiències que presenta el PAE el Centre (dificultats de maniobrar els camions o manca d’espai). Algun empresari apunta que ha invertit poc en les naus perquè el polígon tampoc presentava uns bons serveis com per fer una aposta a mig o llarg termini. En definitiva, les perspectives de futur del PAE el Centre estan marcades per la seva situació actual: els participants consideren que actualment el polígon no és un lloc que pugui atraure noves empreses degut a les deficiències que presenta, una situació que responsabilitzen al fet de que durant el període de creixement econòmic no es van fer les actuacions pertinents de modernització i adequació de la zona. Ara per ara, els empresaris estan d’acord en que si una nova empresa es planteja implantar-se a Viladecans, triarà altres àmbits d’activitat econòmica de la ciutat abans que decidir-se per establir-se al PAE el Centre. El repte és fer del PAE el Centre un lloc suficientment atractiu com perquè les empreses que actualment hi tenen l’establiment vulguin quedar-s’hi i d’altres l’escullin per instal·lar-s’hi. Els assistents posen de manifest l’interès que ha de tenir l’Ajuntament en afrontar aquests reptes, per tal de fomentar i mantenir els llocs de treball actuals. 5.3.3 Valoració de l’impacte de Ca n’Alemany Es pregunta als participants quines afectacions creuen que pot tenir pel PAE Centre el desenvolupament del sector de Ca n’Alemany. En general, els participants al taller dubten força de que el desenvolupament de Ca n’Alemany representi un gran avenç pel PAE el Centre. Consideren que si bé les noves activitats poden requerir de serveis que atreguin noves empreses a Viladecans, dubten molt que aquestes escullin el PAE el Centre com a localització, ateses les deficiències existents i l’antiguitat de les naus. Consideren que és més probable que optin per instal·lar-se a les noves naus de l’INCASÒL del mateix sector de Ca n’Alemany.

28

Una altra possibilitat apuntada a mode d’oportunitat tenint en compte els nous desenvolupaments a Ca n’Alemany i la localització del PAE el Centre a cavall d’aquests i el centre de la ciutat, és que això faciliti la instal·lació d’alguns serveis al polígon, com ara la fibra òptica o que les expectatives que obra Ca n’Alemany poguessin incitar a l’Ajuntament a reinvertir part de l’IBI que obtenen de les empreses localitzades al PAE el Centre a la mateixa zona. Tot i això, tots els assistents reconeixen que existeixen moltes expectatives sobre l’impacte que pot generar l’obertura de l’outlet a Ca n’Alemany pel què fa als preus del sòl i que molts propietaris de naus del PAE el Centre estan a l’espera de vendre els immobles a un millor preu una vegada hagi obert l’outlet. Amb tot, els canvis que pugui experimentar el PAE el Centre estaran igualment condicionats per les llicències d’activitat que concedeixi o no l’Ajuntament, tant en l’actualitat com en un futur proper, atès que per aquest mecanisme pot anar reconduint el tipus d’activitats que s’hi pugui establir. 5.3.4 Reflexió sobre els futurs àmbits d’actuació En la darrera part del taller s’exposen els diferents àmbits d’actuació que s’apunten en l’estudi realitzat per Urban Facts i s’obre el debat per recollir les impressions dels empresaris assistents en relació a cada temàtica de treball. Infraestructures de mobilitat i de serveis És un dels àmbits d’actuació més urgents sobre els quals actuar i la intervenció de l’Ajuntament és clau per a posar el polígon al dia. Pel què fa a les infraestructures de sanejament, el tema de les inundacions del carrer Llobatona és antic i sembla que de difícil solució perquè està per sota de la cota del ferrocarril. Les empreses situades en les naus d’aquest carrer tenen tota la maquinària elevada i han instal·lat sistemes de pressió a les portes. Per evitar aquestes inundacions, caldria actuar no només sobre la canal ampliant la seva capacitat, sinó també incrementant el manteniment i la neteja de la canal i dels embornals per evitar l’acumulació de fulles i altres elements que dificulten el bon funcionament del drenatge. Respecte les infraestructures de telecomunicacions, la manca de fibra òptica comporta afectacions i limitacions importants en el dia a dia de les empreses. Algunes han invertit en instal·lar-se antenes pròpies, però reclamen que aquesta no és la solució i que cal fer inversions per a tot el polígon. En contraposició, al Business Park les empreses tenen tots els serveis informàtics i d’internet externalitzats i gaudeixen de fibra des de bon principi. Els empresaris expressen que l’accés a bones telecomunicacions va començar a ser rellevant fa deu anys, però que des de fa tres anys és fonamental pel funcionament de les seves activitats.

29

Espai públic Els principals problemes respecte l’espai públic, a banda de les mancances estructurals exposades a l’apartat anterior, recauen en el desenvolupament d’activitats econòmiques al mateix carrer (envaint l’espai públic), els impactes de l’activitat d’algunes empreses en el medi ambient, el dipòsit de residus a la via pública i la realització d’actuacions en horaris impropis. Davant d’aquesta realitat, denuncien la manca de resposta per part de l’Ajuntament enfront d’aquestes infraccions repetides. En primer lloc, els assistents afirmen que diversos tallers de reparació o empreses de ferralla utilitzen el carrer per realitzar-hi la seva activitat, en lloc d’ampliar el seu espai privat, evitant així assumir costos econòmics. Això implica que sovint els vehicles que estan aparcats al carrer, en realitat, són dels tallers que els hi aparquen i usen l’espai públic per treballar-hi. Diversos empresaris participants denuncien la manca de sancions per part de la policia local per evitar aquests comportaments que tenen una afectació a l’estètica i la qualitat de l’espai públic del polígon. En d’altres casos, s’usa el carrer per descarregar-hi contenidors de mercaderia, que de vegades al tractar-se d’aliments, acabarà per atreure animals no desitjats (per exemple, rates).

Respecte els residus, s’exposa que normalment les empreses ubiquen els propis contenidors a l’interior de la nau, però que en alguns casos algunes empreses els disposen a fora i el vent se’ls emporta, embrutant les voreres i els carrers. De vegades, apareixen residus –majoritàriament runa- dipositats al carrer durant el cap de setmana. Tanmateix, tots reconeixen que el tancament de la discoteca ha significat una millora de la brutícia als carrers. Pel què fa a la neteja que realitza l’Ajuntament, es subratlla que es realitza entre setmana i en horari laboral quan els vials estan ocupats de vehicles. Es proposa que es realitzin les tasques de neteja del polígon quan les empreses no estiguin en funcionament, ja sigui en cap de setmana o en horari nocturn, per millorar el seu resultat. Netejar quan els carrers estan plens de vehicles aparcats no té massa sentit i no contribueix a uns resultats notables. Respecte l’ocupació de la via pública, algunes empreses reben la mercaderia en tràilers a primera hora del matí i això comporta que en molts casos els camions aparquin al carrer el vespre anterior i hi passin la nit, fet que evidencia la manca de zones d’espera per a camions de gran tonatge. Finalment, s’exposen els impactes en el medi ambient que provoca l’empresa Nederland que emet pols i olor a l’entorn, afectant a la qualitat de l’espai públic.

Espai privat La majoria dels empresaris assistents ocupen naus entre mitgera, mentre que dos tenen una nau en recinte (en un cas és propietari de les dues tipologies). Totes les empreses participants requereixen treballar a nivell de carrer i no creuen que poguessin

30

desenvolupar les seves activitats en tipologies d’edificis industrials multiplanta perquè usen maquinària pesada i per l’entrada i sortida de la mercaderia. Els participants apunten que si s’executessin millores a l’espai públic del polígon, animaria a que els propietaris de les naus realitzessin actuacions a l’espai privat. En aquest sentit, s’apunta que existeix deixadesa de l’administració en la cura de l’espai públic però que també conviu sovint amb la falta de responsabilitat dels mateixos que hi treballen. Tots els actors han de tenir un comportament més cívic, però embrutar un espai brut sempre és més fàcil.

Equipaments i serveis Els assistents apunten que la localització d’una seu de la Cambra de Comerç de Barcelona facilita la realització de molts tràmits, evitant el desplaçament fins a Barcelona. En un futur es podrien implantar equipaments que poguessin permetre fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar, com per exemple, la ubicació d’una escola bressol. Formació, ocupació, innovació i transferència de coneixement Algunes de les empreses participants han utilitzat alguns dels serveis que ofereix l’Ajuntament, concretament pel què fa a la formació de personal, la realització de programes d’ocupació i de programes de lideratge (Vlíders). En general, es valora molt positivament la tasca realitzada des de Can Calderon i els programes que ofereix. També s’exposa que sovint es fa difícil participar-hi degut a l’exigència del dia a dia de les empreses i que els agradaria poder-ho fer més. El programa Vlíders, un programa d’entrenament dedicat a reforçar els responsables empresarials de la ciutat, ha sigut una experiència ben valorada per aquells que hi han participat, generant unes sinèrgies molt grans i a posteriori entre els participants. En algun cas, la selecció de personal que es va realitzar no va ser massa reeixida però es duran a terme nous intents. En d’altres casos, s’han iniciat els contactes per poder participar de programes d’ocupació i s’està a l’expectativa. S’apunta també que normalment el tema de la innovació es vincula en excés a la tecnologia i que moltes empreses de caràcter més tradicional no ho plantegen en aquests termes, si bé, innoven constantment des d’altres aspectes (per exemple el disseny). Una empresa participa directament en la transferència de coneixement ja que una treballadora ha realitzat el doctorat a l’empresa i forma part de la plantilla. Energia i sostenibilitat La majoria de les empreses assistents no ha realitzat una auditoria energètica dels seus establiments si bé consideren que és interessant reduir els seus costos energètics i en diversos casos han dut a terme actuacions per fer-ho, com per exemple posar leds.

31

No es plantegen realitzar ara per ara actuacions en el camp de l’energia perquè és una inversió a massa llarg termini. Una empresa del polígon va fer una gran inversió per instal·lar plaques fotovoltaiques i ha acabat desmantellant la instal·lació per la desaparició de les ajudes estatals. En aquest sentit, s’apunta la possibilitat que un tercer pugui aglutinar la inversió. Un dels problemes greus dels edificis pel seu envelliment és l’aïllament del teulat de les naus que amb una reforma suposaria una reducció de costos energètics. En aquesta qüestió torna a aparèixer la dificultat de preveure inversions sense aclarir prèviament el futur del polígon. Especialització o heterogeneïtat (diversitat) Respecte la possibilitat futura de promoure l’especialització de les activitats presents al PAE el Centre o bé fomentar la seva heterogeneïtat, els empresaris subratllen que l’especialització comporta un risc i es posa d’exemple el Parc Aeronàutic. Tot i que alhora es reconeix que si l’Ajuntament vol apostar per un sector que considera estratègic, té la capacitat de fer-ho per mitjà de les llicències d’activitat. En general però els empresaris consideren que la heterogeneïtat pot assegurar més el desenvolupament futur. Relacions empresarials Els empresaris recorden que en el passat hi va haver un intent d’associacionisme per tal de pressionar en relació a la qüestió de les inundacions, però que finalment no va fructificar i cadascú va acabar realitzant les actuacions a nivell particular. Reconeixen l’interès de fer trobades com aquest taller per tal de posar en comú les diferents visions i experiències i sumar esforços. També consideren que si es pretén que els empresaris s’uneixin cal difondre la informació a tothom, incloent al Club d’empresaris. S’apunta que l’experiència de Vlíders ha estat molt interessant per conèixer altres empreses de Viladecans i fomentar la relació entre aquestes. S’ha aconseguit construir una xarxa de contactes on intercanviar informació i col·laborar. Priorització dels àmbits d’actuació – Conclusions del Taller Els empresaris i empresàries coincideixen en que l’establiment de les prioritats d’actuació depèn de l’horitzó temporal amb el qual es treballi, si és d’aquí a un any o d’aquí a cinc anys. Exposen que el principal repte des del seu punt de vista és que després de l’obertura de Ca n’Alemany les empreses presents al PAE el Centre puguin continuar desenvolupant la seva activitat de forma creixent i ampliada. I per a què així sigui caldria conèixer

32

quines són les expectatives i les intencions de l’Ajuntament per tal de saber si els propietaris dels immobles poden o no realitzar inversions. En el cas que es decidís que el PAE el Centre ha de continuar sent un polígon d’activitat econòmica com fins ara, però amb una millor qualitat, la prioritat de les actuacions hauria de ser la següent:

1. Millora de les telecomunicacions. 2. Foment i millora de la neteja del viari i els espais públics. 3. Foment de l’ordre a l’espai públic i sanció d’activitats i actuacions no pertinents. 4. Increment de l’espai d’aparcament. 5. Millora de la mobilitat (reforma de voreres, creació de carrils bici, millora del

bicibox). 6. Regulació de les expectatives i possibles impactes de Ca n’Alemany (increment

de trànsit, velocitat dels vehicles). 7. Impuls de l’eficiència energètica, sempre i quan els retorns de les inversions ha

realitzar estiguessin econòmicament justificades. En paral·lel, els empresaris presents al taller estarien interessats en qüestions d’innovació, de projectes europeus (RIS3) i d’incrementar les relacions entre empreses. Tanmateix, es mostren prudents en relació a la qüestió de l’associació d’empreses del polígon, si ha de servir d’excusa per a que l’Ajuntament no intervingui en aquelles problemàtiques que són de la seva competència.

33

34

6 Diagnosi del PAE el Centre

6.1 La indústria “urbana” avui dia, una nova perspectiva. Actualment, quan es parla d’indústria moltes persones tenen una idea molt allunyada de la realitat del sector. Els espais industrials de les ciutats i àrees metropolitanes allotgen un gran nombre d’activitats econòmiques que ja no responen als arquetips d’indústria tradicional del segle XX. Es tracta d’activitats que en el context de nous models de producció, de naturalesa híbrida, mantenen una estreta relació amb un ampli ventall d’activitats terciàries concentrades als centres urbans. Les fronteres entre indústria i altres activitats econòmiques són difuses. La logística és indústria? Els serveis empresarials ho són? Un laboratori de I+D és indústria? Quina és avui dia la definició d’activitat industrial? Amb aquest objectiu s’han proposat en diferents llocs del món, i especialment en ciutats i àrees metropolitanes amb tradició industrial, la recategorització de les activitats industrials a través del concepte: Production / Distribution / Repair (producció/distribució-comerç/reparació), o també anomenat PDR. És a dir, posar l’accent en la funció dels establiments enlloc del sector d’activitat de l’empresa. Funcions que es localitzen en àrees o polígons industrials (PAEs), que no tenen llocs alternatius on localitzar-se (a no ser que s’allunyin més i més de les concentracions urbanes), que necessiten sòl a preus assequibles i gran espais per poder desenvolupar-se (per poder créixer, si els hi cal). La PDR suposa una nova mirada davant les cada vegada més complexes relacions productives, i reconeix el pes d’un conjunt d’activitats que havien estat menystingudes per les classificacions estadístiques a l’ús. Els sectors com ara el financer, el turisme o la indústria d’alta tecnologia depenen directament d’aquestes activitats que esdevenen el que alguns autors han denominat “servi-indústries”. La PDR engloba grans sectors d’activitat econòmica: la indústria editorial, la indústria audio/visual, arts, cultura i museus, moda, serveis de transport, disseny interior, construcció, alimentació, distribució d’equipaments i maquinària, mecànica i automoció i altres activitats com serveis als animals, empreses de serveis públics, gestió de residus o emmagatzematge; des de la impressió de revistes i llibres a la distribució de càterings i menjars preparats, de la venda d’electrodomèstics a comerços minoristes als serveis de recollida de deixalles de la ciutat, dels estudis de gravació i audiovisuals a la reparació d’electrodomèstics. Aquestes activitats ja no es classifiquen en funció del sector industrial al qual pertanyen, sinó a partir del paper que juguen en el procés de producció sigui el resultat final un producte o un servei.

35

Figura 10.Exemples d’activitats classificades segons el concepte de PDR

PRODUCCIÓ DISTRIBUCIÓ / COMERÇ REPARACIÓ

Impressions i edicions Impressions i edicions a l’engròs Reparació de mobles Altres impressions i enquadernació

Roba a l'engròs Reparació d'electrodomèstics

Serveis fotogràfics Transport i serveis d'entrega Reparació, aparcament i lloguer d'automòbils i embarcacions

Disseny gràfic i disseny interior

Transports de persones Reparació de bicicletes

Ràdio, TV i serveis comercials

Transport de càrrega i embalatge Reparació d’aparells d’electrònica i maquinària petita

Tèxtil Serveis de missatgeria

Altres tèxtil Emmagatzematges i dipòsits públics

Empreses de servei públic Jardineria i floristeria a l'engròs

Estudis audiovisuals i de gravació

Alimentació i begudes a l'engròs

Càtering i processament d'aliments

Construcció i distribució a l'engròs

Construcció i manteniment Venda a l'engròs de mobles (showroom)

Construccions de formigó Productes d'interior, per la llar i electrodomèstics a l'engròs

Mobles i reparació Materials d'oficina

Jardineria, paisatgisme i serveis per animals

Venda de peces d'automòbil a l'engròs

Químics, plàstics i productes manufacturers

Comerç d'importació i exportació

Joieria a l'engròs

Gestió de residus

Font: San Francisco Planning Department (2002) Industrial Land in San Francisco: Understanding Production, Distribution, and Repair. City and Council of San Francisco.

Aquesta nova perspectiva permet agrupar activitats que aparentment no tenen cap relació, però que en canvi tenen les mateixes necessitats. Per exemple, un servei de missatgeria i una empresa de jardineria a l’engròs demanaran uns paràmetres similars pel que fa a les infraestructures, al mobiliari de l’espai industrial i l’accessibilitat en relació a la resta de la ciutat. A més, les externalitats que generin (sorolls, mobilitat, etc...) pràcticament tindran el mateix impacte i per tant la seva gestió tindrà molts punts en comú que en un principi que no es coneixien. La planificació d’aquestes àrees menystenia les característiques i requeriments de la demanda de les empreses sense identificar els diferents processos que s’originen segons la funció de l’activitat industrial que es desenvolupi en el establiment. La utilitat de la PDR en termes de planificació és prou significativa i suposa un canvi en l’anàlisi i enfocament a l’hora de configurar i gestionar el sòl industrial:

36

Suposa un trencament amb la rigidesa dels esquemes d’anàlisi actuals, moltes vegades simplistes i carregats de prejudicis envers la indústria.

Permet delimitar de manera més òptima la compatibilitat entre usos partint del

coneixement de les externalitats i impactes de cada funció.

Facilita la definició del grau d’especialització d’un espai industrial ajustant les seves característiques a les funcions dels establiments.

I en definitiva, permet ajustar millor la caracterització de l’espai industrial a la

demanda i el seu encaix en el territori que l’envolta. 6.2 El PAE el Centre des d’aquesta nova perspectiva. A partir del llistat d’establiments i empreses del treball elaborat per Barcelona Regional es pot concloure que el PAE el Centre és principalment un polígon on conviuen avui per avui activitats de distribució (més del 40% dels establiments), producció (un 32% dels establiments) i reparació (un 13% dels establiments). Aquests % estan calculats sobre el 70% dels establiments en actiu, el que suposa que: un 60% respecte del total d’establiments del polígon (actius i no actius) tenen funcions de D, P o R. No és cap sorpresa donat que moltes d’aquestes activitats necessàriament han d’ocupar sòls amb clau 22a (industrial en el PGM) i convindrà tenir-ho molt present alhora de plantejar escenaris de futur. Conèixer amb major detall aquests establiments i les empreses que els ocupen requeriria accedir a bases de dades que no han estat disponibles, tipus Camerdata o variacions, i tampoc l’Ajuntament conta amb un cens actualitzat del PAE el Centre (antiguitat, nombre de treballadors, facturació, entre altres variables). Així mateix, l’enquesta que es va realitzar tampoc ha aportat una informació suficient per extreure patrons o perfils d’empreses amb suficient representació. Tanmateix des del punt de vista dels objectius d’aquest treball i per plantejar escenaris potencials de futur és important reconèixer d’entrada l’existència d’una activitat diversificada i activa en el Polígon malgrat el seu estat “antiquat i deixat”, com l’han descrit alguns dels entrevistats, i que els espais disponibles o buits no superen realitats en aquests moments d’altres espais similars al territori metropolità i català en general (on la mitja dels espais desocupats dels polígons és del 40%, i es tracta d’una mitja). En aquest punt si bé, sempre és desitjable tenir un coneixement més aprofundit de la realitat sobre la que un té previst actuar, va semblar important contribuir amb algun indicador que reforcés els arguments per a la definició del Pla de Millora. L’indicador que vam assajar és de caràcter qualitatiu i combina vàries observacions a partir de una recerca aprofundida de la meitat dels establiments del polígon, preservant la proporcionalitat entre distribució, producció i reparació.

37

Les observacions fan referència a si l’establiment és l’únic que té l’empresa, si la empresa és local (no pertany a cap holding o grup d’empreses nacionals o internacionals) i quina és la funció que es duu a terme en aquest establiment. En general es podria dir que l’indicador pretendria mesurar el nivell d’arrelament de l’empresa a aquest territori a través del seu establiment, en funció de:

La “capacitat” d’assumir un tancament per canvis en el polígon i traslladar l’activitat a altres establiments del mateix grup.

El centre de decisió davant dels possibles futurs canvis en el polígon el Centre: la decisió es pren en el mateix establiment, la decisió es pren en un altre indret centralitzat.

La complexitat de les instal·lacions i de les activitats que es duen a terme alhora d’assumir un trasllat.

Es podria afegir una quarta peça d’informació que seria la situació de tinença de la empresa respecte de l’establiment que ocupa: empresari propietari o empresari llogater. Tanmateix, fins ara no ha estat possible creuar les dues bases de dades: establiments – estructura de la propietat. De l’anàlisi dut a terme sobre una mostra del 50% dels establiments actius del polígon recollim les següents conclusions: En un total de 174 empreses, hem seleccionat la meitat de les empreses (87) i d’aquestes hem pogut veure que 46 empreses (53%) tenen el seu únic establiment situat al polígon, 15 empreses (17%) tenen 2 establiments, un situat al polígon i l’altre en algun altre lloc (en general al territori Espanyol o a la RMB), 18 empreses (21%) tenen més de dos establiments, la majoria repartits per Espanya i en 8 empreses (9%) no hem trobat informació. Més del 80% d’aquests establiments no pertanyen a cap grup o holding nacional o internacional, sinó que es podria dir són empreses locals. Aquells establiments amb funcions productives – en aquest cas mantenen la proporció pel conjunt del polígon, un 32% dels establiments – no són “fàcilment” traslladables a altres instal·lacions donada la complexitat de les seves instal·lacions. En general, i prenent aquest resultats amb una certa cautela, és important prendre en consideració que el PAE el Centre està ocupat per una gran majoria d’empreses amb força vinculació al polígon i per tant, amb molta dependència a aquest i a allò que el pugui afectar.

38

6.3 La Matriu DAFO A partir de la feina d’anàlisi de les diferents fonts d’informació a que s’ha tingut accés, es presenta de manera sintètica la diagnosi del PAE el Centre seguint la metodologia DAFO: s’han analitzat les característiques internes (Debilitats i Fortaleses) i la seva situació o encaix extern (Amenaces i Oportunitats). Aquest exercici ajudarà a plantejar l’estratègia de futur, identificant els avantatges competitius del PAE el Centre i quina pot ser la millor estratègia pel polígon. La interpretació d’aquest exercici té el valor d’identificar potencialitats (per la combinació de fortaleses i oportunitats) i d’advertir sobre les limitacions (per la combinació de debilitats i amenaces). Es presenta a mode de matriu:

AN

ÀLI

SI

INTE

RN

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

El PAE el Centre és un espai econòmic actiu. Malgrat l’impacte de la crisi, el 70% dels establiments es troben operatius.

Si bé, es pot dir que hi ha un cert grau de concentració d’algun tipus d’establiment. Al polígon conviu un teixit divers d’empreses de producció, de distribució i de reparació d’escales diverses.

La tipologia de naus també es

força diversificada, amb una important concentració de naus petites en diferents formats (naus en filera, recintes multi-nau) que aporten una flexibilitat adequada a les demandes del mercat.

La posició en el context de

Viladecans li aporta accessibilitat i visibilitat, tant des del municipi, com des de fora (proximitat al casc urbà, a grans vies rodades i a transport públic d’àmbit metropolità).

Les empreses del PAE no estan

coordinades, ni representades per una associació que pugui actuar com a portaveu amb legitimitat per fer d’interlocutor.

Al PAE hi són presents tres tipus d’agents amb interessos i necessitats diversos: els propietaris de sòl i naus, els empresaris que alhora són propietaris i els empresaris arrendataris. (Es desconeix amb quina proporció).

El PAE presenta deficiències

en qüestions relatives a infraestructures de telecomunicacions, problemàtiques de inundabilitat i en algunes zones una baixa qualitat de l’urbanització.

Malgrat la seva posició de

centralitat, es troba aïllat respecte del seu entorn per barreres físiques importants però també per la pròpia topografia del lloc (principalment a la part baixa pròxima a la via del tren).

39

AN

ÀLI

SI

EXT

ER

N

OPORTUNITATS AMENACES La presència de Roca a tocar del

PAE el Centre pot ajudar i contribuir a donar visibilitat i consolidar un projecte de futur d’aquest espai: incrementant la massa crítica, treballant complementarietats.

La crisi ha ajudat a redescobrir el valor de la indústria per a la nostra economia de serveis i està fent replantejar el tractament que els espais industrials consolidats han rebut fins ara.

En aquesta mateix sentit són

moltes les iniciatives que des de diferents estaments públics s’estan plantejant: com ara línies de co-finançament o finançament interinstitucional per a projectes enfocats als sectors industrials i els espais on s’ubiquen. (AMB, Gencat, Diba,

Discursos ambigus o

contradictoris incrementen la incertesa que les empreses de per se ja pateixen en el context actual. La incertesa és el pitjor enemic per a l’activitat econòmica i en particular per a que les empreses desenvolupin projectes de futur.

L’abandonament dels espais per manca de perspectives clares de futur arrosseguen ràpidament els espais industrials a la desinversió i a la desafecció per aquells que l’ocupen i resten atractiu per atreure nous ocupants.

La manca d’una orientació

clara sobre el futur del PAE el Centre, pot portar a que aquest vingui definit per les pressions del mercat immobiliari i esdevingui un espai d’oportunistes i no d’oportunitat. Aturat a l’espera de que el seu valor es vagi incrementant, sense desenvolupar-hi res.

Els projectes que es

desenvolupin a l’entorn del PAE el Centre poden esdevenir una amenaça si entren en conflicte o si no es preveuen en complementarietat i /o coexistència.

40

7 Pla de Millora

7.1 Proposta d’Escenaris En els apartats anteriors s’han exposat els arguments sobre els quals s’està plantejant una actuació sobre el PAE el Centre i tots ells assumeixen directament la necessitat de modificar el caràcter industrial del polígon partint de la idea que una zona industrial en una posició tan central representa un malbaratament d’oportunitats. Tanmateix, el PAE el Centre és, avui dia, un espai industrial amb una activitat relativament alta, tenint present que portem més de 7 anys de crisi econòmica, on una mica més del 70% dels seus establiments es troben actius, principalment associats a funcions de distribució, de reparació i de producció a diferents escales; activitats aquestes tres pròpies de les àrees industrials antigues i que es troben completament integrades a les zones urbanes consolidades. El que es planteja en aquest apartat és una mirada sense apriorismes sobre el caràcter que el PAE el Centre podria assolir en el futur i, a la vista del conjunt d’esdeveniments que s’estan succeint en el seu entorn, definir la visió que guiarà el Pla de Millora amb l’objectiu principal d’incrementar l’atractivitat d’aquest espai en el seu destí final. És evident que la posició d’aquest sector, tant en termes de centralitat respecte del casc urbà de Viladecans, de l’accés des de les principals vies rodades i de la proximitat al tren, com de les sinèrgies que es puguin produir amb els projectes en desenvolupament del seu entorn, atorguen al PAE el Centre un potencial que cal concretar. De quina manera s’aprofita al màxim aquest potencial no és una pregunta fàcil a contestar en el context actual i, certament, no hi ha una única resposta. És l’objectiu d’aquest document aportar arguments i reflexions que ajudin a la presa de decisions en el marc de la proposta dels elements d’un Pla de Millora pel canvi estratègic del PAE el Centre de Viladecans. A continuació es proposen 3 escenaris, que en diem de màxims, on les opcions es plantegen expressament com excloents a fi de comprendre millor el que comporten les diferents opcions i orientacions descrites. A mode de prova de negre sobre blanc, els escenaris es presentaran posteriorment més matisats, deixant més obertes les opcions i entenent que en qualsevol cas un Pla de Millora ha de propiciar uns canvis per millorar les condicions existents d’una àrea, però que serà el pas del temps i l’acció dels agents implicats el que definitivament defineixin el futur d’aquest espai. Cal dir, en aquest punt, que l’orientació que prengui la peça de la Roca pot ser clau en la definició de l’estratègia pel PAE el Centre. Seria molt millor poder-les contemplar conjuntament, però en cas de que per raons diverses això no fos possible, s’haurà de tenir present que les decisions sobre una peça o l’altre tindran impactes i repercussions recíproques. Per tant, alinear les dues peces (que no vol dir que hagin de compartir el

41

mateix destí) a més de duplicar la superfície de l’àrea sobre la que s’està reflexionant, generaria complementarietats interessants i beneficioses per a ambdues parts. A l’hora de plantejar els escenaris de màxims pel canvi estratègic del PAE el Centre de Viladecans es proposen tres estratègies, a priori, excloents: una estratègia de TRANSFORMACIÓ, una estratègia de REORIENTACIÓ o una estratègia de REVITALITZACIÓ. La principal diferència entre les tres recau en l’accent que es posa en el manteniment de l’activitat industrial, existent en aquests moments. Aquesta és una qüestió que ha aparegut recurrentment en totes les reflexions que s’han anat produint sobre el PAE el Centre però sobre la qual no hi ha prou claredat i part d’aquest exercici de màxims és contribuir a trencar aquesta ambigüitat. 7.1.1 Escenari 1. Transformació – estendre el centre urbà de Viladecans fins a la via

del tren L’escenari de la Transformació parteix de considerar el PAE el Centre un polígon industrial antic que interfereix negativament amb el model de ciutat que s’ha anat desenvolupant i promovent al seu entorn. En aquest cas, el canvi estratègic es concreta en modificar enterament el polígon per “transformar-lo” en un nou espai. L’activitat industrial seria substituïda per una barreja d’activitats més pròpia dels centres urbans on els protagonistes fossin l’habitatge i el comerç no especialitzat amb equipaments i espais públics en concordança amb les noves demandes i usuaris. En aquest escenari NO seria compatible mantenir l’activitat existent (excepte aquella que fos possible que convisqués en la planta baixa dels edifici d’habitatges, com ara uns tallers de cotxes de mida petita, bars i restaurants o algun despatx o empresa de serveis que també es trobin en aquests moments entre les activitats del PAE el Centre). En aquest escenari es podria arribar a una edificabilitat molt similar (un mica per sota) a la existent, que és de 2m2sostre/m2sòl, si bé associada a l’ús residencial enlloc de l’ús industrial vigent. Amb la transformació i els aprofitaments generats per la transformació de l’ús es generarien cessions per a nous equipaments, nous espais públics i habitatge social, donant lloc a una nova configuració urbana.

A escala de ciutat La nova peça urbana construïda aportaria la massa crítica suficient per estendre Viladecans fins a la via del tren, superant l’Avinguda de la Generalitat i consolidaria el model de Vilamarina a banda i banda de la Carretera de la Vila. La nova població, més pròxima a Vilamarina, podria contribuir a reactivar la zona en el seu conjunt, del que forma part l’espai comercial de Vilamarina, així com els desenvolupaments pendents previstos i associats a temes d’oci.

42

En aquest escenari, els espais especialitzats d’activitat econòmica i industrial de Viladecans quedarien concentrats a l’oest del Parc de la Marina i per sota de la via del ferrocarril, amb Can Alemany, Can Calderón i el Business Park, a l’espera de la futura definició de l’espai del sector de la Roca.

A escala del PAE el Centre

L’activitat existent al polígon hauria de buscar nous emplaçaments. Per evitar una emigració cap a altres municipis es podrien preveure i facilitar els trasllats cap a altres espais disponibles als tres PAEs dels que disposa Viladecans. S’ha de tenir en compte que no tots els trasllats d’activitat serien fàcilment assumibles. Per algunes d’aquestes empreses pot significar el seu tancament definitiu (en el cas que no tinguin altres establiments) o el seu trasllat cap a altres establiments de la mateixa empresa fora del municipi de Viladecans. En qualsevol cas, caldria tenir una estimació del còmput final entre llocs de treball perduts (no computarien els que fossin recuperats en altres emplaçaments dins del propi municipi) i generats (nous) a elaborar en els estudis o treballs previs a qualsevol atuació. 7.1.2 Escenari 2. Reorientació – “pujar l’efecte outlet” per sobre la via del tren L’escenari de la Reorientació posa l’accent en l’activitat i opta per mantenir-la com a protagonista del sector però modificant el seu caràcter: apostant fortament pel sector serveis i promovent el comerç de gran format com a complement de l’oferta del “outlet” de Ca n’Alemany i de comercial a Vilamarina. El PAE el Centre es convertiria en un Parc Comercial. Tot i que aparentment aquest escenari sembla compatible amb l’activitat existent al polígon, a mig i llarg termini la pressió del mercat immobiliari acabaria per expulsar aquelles activitats que no poguessin competir amb els preus de lloguer del comerç, que són més alts que els de la distribució i la producció. Com a Parc Comercial seria possible un plantejament amb barreja d’edificis d’oficines amb edificis comercials de format gran (“capses”) i fins i tot, es podria integrar una part de residencial (principalment a les vores del sector com a la zona de la Vileta). En aquest escenari seria possible arribar a esgotar la edificabilitat existent, dels 2m2 de sostre/m2 de sòl, tenint en compte que les cessions de sistemes són inferiors pels usos no residencials i tanmateix es podria definir una nova estructura interna dels espais públics, més pròpia dels centres urbans.

A escala de ciutat

És difícil preveure l’impacte d’aquest canvi d’orientació a priori, però s’ha de tenir present que finalment incrementa una oferta no esgotada i existent en el municipi: el comerç concentrat i de gran format i els espais d’oficines corporatius. D’alguna manera

43

s’estaria promovent una nova competència al replicar productes que ja existeixen, no només dins dels límits municipals de Viladecans sinó al llarg de tot el corredor entre la antiga C-245 i l’autopista C-32. Així mateix, aquest canvi d’orientació de l’activitat no comportaria necessàriament increments de valor afegit donat que els serveis com el comerç, la restauració i l’oci no incorporen en termes generals (sempre poden haver excepcions) ni un elevat grau de tecnologia, ni d’intensitat de coneixement. Variables aquestes, que la OCDE considera habitualment per a la classificació de les activitats pel seu valor afegit.

A escala del PAE el Centre

La reorientació del PAE el Centre faria incompatible, directe o indirectament, la presència d’activitat productiva o de distribució. En el primer cas, seria suficient amb una restricció d’usos formulada des d’un instrument de planejament urbanístic; en el segon cas, el propi mercat immobiliari acabaria provocant-ho al combinar usos amb capacitats econòmiques molt diferenciades respecte dels lloguers a que poden aspirar. La producció i la distribució són els que menors preus per m2 assoleixen. També s’han de considerar les friccions que podrien aparèixer per les externalitats associades als usos productius i de distribució que poden entrar en conflicte amb els d’un Parc Comercial com són el pas de vehicles pesants que, en general, està molt més restringit i controlat a les operacions d’abastament dels espais comercials que als PAEs. 7.1.3 Escenari 3. Revitalització – “consolidar un parc industrial urbà” El darrer escenari de Revitalització aposta per preservar el caràcter i l’activitat existents al polígon i treballar “des de dintre” per dinamitzar i millorar l’atractivitat d’aquest espai econòmic consolidat. Es tracta de consolidar el PAE el Centre com el que és un Parc Industrial urbà, sense detriment d’actualitzar i millorar les infraestructures que l’abasteixen o els carrers i el seu espai públic en general. Aquest escenari no s’ha d’entendre com d’immobilisme sinó de preservació d’uns espais amb un caràcter específic tot i que es puguin adequar les seves condicions físiques. Per posar un símil a escala domèstica, els polígons industrials urbans, com el Centre, representarien la cuina i els banys en qualsevol llar. Unes peces amb un rol molt important per a les persones que habiten aquest lloc, però que tanmateix sempre havien estat segregades i fins i tot amagades de la resta de l’habitatge. En aquests moments, i gràcies al disseny i la tecnologia aquests espais han deixat aquest rol secundari i han passat a posicions centrals. Aquest és el cas de les cuines que han redefinit la seva posició en el global de l’habitatge i ampliat les relacions que s’hi estableixen. El repte en aquest escenari és trobar la manera (per mitjà del disseny i la tecnologia) d’adequar aquests espais a noves condicions que els facin més atractius sense renunciar al que són i per a que es van crear. A la cuina i al bany les activitats

44

segueixen sent les mateixes, si bé poden haver canviat les formes de procedir, no han canviat el caràcter de la seva funció. El Parc industrial urbà NO seria compatible amb l’ús d’habitatge, no tant per replicar una segregació funcional heretada, com per evitar possibles friccions o conflictes que poden aparèixer en el desenvolupament de les feines quotidianes de les empreses. Tampoc seria compatible amb un missatge de mixtura massa genèric que acabés per convertir la revitalització en una reorientació encoberta. L’edificabilitat definida de 2m2sostre/m2sòl en aquest tipus d’espais mai arribarà a esgotar-se ja que una gran part dels establiments responen a tipologies de nau en planta única. Seria oportú plantejar la recerca de noves tipologies multiplanta, però no com a edificis d’oficines corporatius sinó industrials, així com també caldria estudiar la possibilitat d’una reparcel·lació que propiciés mides de parcel·la més petita, ampliables amb un sistema obert per futures agregacions.

A escala de ciutat

La revitalització del PAE el Centre seria una oportunitat per consolidar un espai industrial de característiques i mida urbanes com a complement tant per a les activitats pròpies dels centres i cascs urbans, com per a les activitats que es desenvolupen en les altres àrees econòmiques especialitzades de Viladecans. Un espai on promoure la “servi-indústria” complementant una cartera d’activitats de Viladecans que repercutís positivament sobre el conjunt del municipi i aportant valor diferencial a les altres àrees i polígons del municipi.

A escala del PAE el Centre

A nivell pròpiament del PAE el Centre, i per diferenciar-se clarament d’altres polígons, tindria sentit apostar per un gra més petit de naus, agrupats possiblement en “recintes multinau” o disposats en filera i no plantejar-ho com un polígon de grans naus aïllades dins d’una parcel·la. La densitat i la intensitat poden jugar un paper molt destacat en consolidar una massa crítica suficient que revitalitzi aquest espai des del punt de vista de l’activitat. Les relacions amb el seu entorn directe es poden establir des de la continuïtat dels carrers i l’espai públic tant en la concreció del seu traçat com en la qualitat del seu tractament i disseny, en allò específic (guals, voreres, mobiliari urbà, etc.).

45

Fins ara s’han presentat tres opcions diferenciades del que es podria arribar a plantejar per a la millora del PAE el Centre: des de la transformació total del polígon, passant per la reorientació de l’activitat del mateix, fins a la revitalització d’aquest espai mantenint les activitats existents. Unes opcions, que si bé en un primer moment s’han presentat com escenaris excloents, podrien arribar a operar com a versions mixtes considerant-les compatibles entre elles: Escenari 1 + 2: Transformació + Reorientació (T+R)

Transformar el Polígon el Centre per reorientar la centralitat de la ciutat.

Escenari 2 + 3: Reorientació + Revitalització (R+R) Revitalitzar el Polígon el Centre per rellançar la indústria la cor de la ciutat.

La principal diferència entre ambdós models seria que: En el primer model (T+R), l’activitat econòmica que avui per avui es troba en el polígon tendiria a desaparèixer i per tant, no es tractaria d’un model orientat a la indústria (segons la definició del PDR) sinó a activitats de serveis compatibles amb una presència important d’habitatge. Per contra, en el segon model (R+R) es reforça clarament el caràcter industrial i d’espai econòmic del polígon. Per tant, en el primer cas l’ús industrial quedaria exclòs i en el segon cas, ho seria l’ús residencial. El primer model, des del nostre punt de vista, seria similar a models desenvolupats anteriorment a Viladecans, amb una barreja de Vilamarina i el Parc de Negocis. En aquest cas, caldria posar especial atenció en el tempo de desenvolupament del projecte per evitar generar una competència o una sobre oferta. En aquest model els actors o agents principals a tenir en compte són els propietaris del sòl privat del PAE el Centre. En el segon model, la revitalització del PAE el Centre pot esdevenir un referent per a altres zones industrials en proximitat urbana superant la tendència que fins ara hem pogut anar veient de transformació per substitució d’usos. Els principals reptes en aquest model són identificar quines activitats del tipus PDR complementarien les activitats ja existents a Viladecans i quines serien les condicions físiques òptimes en les que aquestes operarien (quines tipologies de edificacions, quins règims de tinença, quines infraestructures, etc.).

46

7.2 Proposta operativa 7.2.1 L’Escenari de treball La proposta operativa, o Pla de Millora, pren com a escenari la Reorientació + Revitalització del PAE el Centre (R+R), amb un doble objectiu: Rellançar la indústria en el cor de la ciutat

Incrementar la seva atractivitat

7.2.2 El relat (per què aquest escenari?) La terciarització, com s’ha anomenat aquest procés de consolidació del sector dels serveis associats als centres urbans i a les aglomeracions urbanes, ha menyspreat i menystingut el valor de la indústria i dels teixits industrials en entorns urbans consolidats. La producció estava associada a la contaminació, a les externalitats nocives de sorolls, olors i a altres molèsties que la feien incompatible amb el teixit residencial, amb l'habitatge. L'actual tradició de planificació urbanística es fonamenta en una definició tancada dels usos i de divisió entre activitats i infraestructures, basada en la tècnica de la zonificació (zoning) i que s’il·lustra en la segregació dels espais dedicats a la feina, la residència i l'oci. En això, es va sumar a partir dels anys 80, aproximadament, el mercat immobiliari transformant de manera profunda l'organització espacial de la societat contemporània, com alguns autors ho han descrit, i que va venir marcada per altres factors complementaris com són la globalització o les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La pressió del mercat immobiliari ha consolidat un model en la distribució del valor del sòl en funció de la proximitat al centre, expulsant tot allò que no assoleix l’expectativa del valor creat. Si bé les grans instal·lacions industrials van deixar les posicions més centrals cercant millors accessos a les vies de transport principal i preus més ajustats per les seves instal·lacions (grans consumidores de sòl); la petita indústria (vinculada a activitats urbanes) van quedar a expenses de les forces del mercat. Els polígons o àrees industrials localitzats a les perifèries urbanes i ben connectats a grans vies de comunicació es van convertir en el lloc natural de les grans instal·lacions empresarials. Tanmateix, en el "trasllat" de les grans empreses, les micro i pimes (micro, petites i mitjanes empreses) es van quedar, en molts llocs, a mig camí i moltes van desaparèixer.

47

En general avui, el teixit productiu es limita a la consideració de les grans empreses en parcs industrials, centres tecnològics o polígons industrials en detriment de les micro i pimes considerades com vestigis d'un temps, ja passat, a superar. Les que han sobreviscut ho han fet en moltes ocasions en llocs cada vegada més degradats i a costa d'un futur incert. El seu destí habitual ha estat passar de ser zones industrials i productives a ser transformades, per mitjà d'operacions urbanístiques, en zones residencials i comercials (oficines i retail) donant una major rendibilitat, en termes de plusvàlues, a l'ús del sòl. El pretext generalitzat ha estat la consideració d’aquests territoris com a teixits obsolets, amortitzats o similars, sempre des d'una lectura estadística de costos / beneficis, sense tenir en compte ni la cadena de valor en el seu conjunt, ni la relació existent entre indústria i serveis, que demanaria revisar alguns indicadors i classificacions a l'ús. (Alguns autors ho anomenen el miratge estadístic) És urgent i prioritari modular els discursos i introduir el valor del teixit industrial en el marc de les economies de serveis. NO és una relació de contraris, indústria o serveis, sinó de complementarietat i dependència mútua. Hem pogut constatar com les activitats industrials en trames urbanes consolidades no són marginals, sinó un suport directe d'activitats terciàries o de serveis situats igualment en els centres urbans. Una producció descrita per alguns acadèmics com "serveis-indústria" on es produeixen béns de consum que complementen l'economia de serveis, en una nova mirada que supera lectures sectorials i es passa a considerar de manera més transversal. La importància de propiciar entorns favorables a una economia local diversificada on convisquin els serveis amb la indústria (amb la distribució, la producció i la reparació) a escala de micro i pime es basa en 3 valors que en moltes ocasions passen inadvertits (fruit de lectures sectorials sobre l’anomena’t "pes" en l'economia d'una ciutat): la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental Competitivitat Econòmica

Recuperar el valor del teixit industrial manufacturer (mipimes) en el marc de les economies de serveis, en una relació de complementarietat i dependència mútua. Promoure l’emprenedoria i valors com la col·laboració, el treball en xarxa i les sinergies entre actors. Cohesió Social

Generar mixtura social a través de l’activitat econòmica, superant la societat dual associada a les economies especialitzades en serveis.

48

Permetre la integració al mercat laboral de diferents nivells de formació, capacitacions i perfils, fent possible la participació de tota la societat a l’economia. Sostenibilitat Ambiental

Aproximar i retenir a la ciutat funcions diverses que cobreixin totes les necessitats. Diversificar la base econòmica de la ciutat (evitar posar “tots els ous al mateix cistell”). 7.3 Línies estratègiques A partir de les conclusions de la diagnosi i tenint en compte l’escenari escollit, en acord amb els tècnics de l’Ajuntament (en les reunions de seguiment) i del STP, es proposa impulsar una sèrie d’actuacions que queden englobades en les següents línies estratègiques amb l’objectiu de reorientar i revitalizar el PAE el Centre: LE1. Generar un consens entre els agents que han de promoure el model de PAE que es vol pel Polígon el Centre. Construir la complicitat dels agents implicats en el territori per assolir amb èxit el Pla de Millora del PAE el Centre identificant les activitats que es volen preservar i atreure al polígon. LE2. Promoure una marca associada al PAE el Centre mantenint i reforçant les activitats de caràcter PDR (producció, distribució i reparació). Construir una nova imatge i un relat per a aquest espai que ara només està associat a una “resta” o a una anomalia en un lloc central. La marca ha d’associar el contingut amb el nom. LE3. “Rehabilitar” el PAE Centre vers un districte de baix consum i màxima eficiència (low energy district / high energy-efficient district). (Si bé en aquesta línia l’Ajuntament de Viladecans ha contractat un treball específic d’aquesta matèria, no podia quedar exclosa en les línies estratègiques del Pla de Millora pel PAE el Centre) LE4. Millorar les condicions actuals del polígon des de l’espai públic, el privat i les infraestructures. Ampliar el contingut del Pla d’acció que l’Ajuntament té previst per polígon, identificant i incloent altres problemàtiques i deficiències greus del polígon. LE5. Definir un Pla d’inversions que superi el model de finançament de la rehabilitació urbana basat en la plusvàlua (increments d’edificabilitat o canvi d’usos). Definir un pla d’inversions (que pot ser públic-privat) per dur a terme el Pla d’acció pel PAE el Centre.

49

50

7.4 Actuacions LE1. Generar un consens entre els agents que han de promoure el model de PAE que es vol pel Polígon el Centre.

Actuacions a impulsar: A1.1. Identificar els agents que poden liderar aquest procés tant en el sector privat com el públic. És important tenir present que cal diferenciar entre tres tipus d’agents en el territori: els propietaris de sòl, els propietaris i empresaris al mateix temps i els empresaris llogaters. Cadascun d’ells té motivacions diverses en relació al futur del polígon, així com drets i obligacions. Són tant importants els agents propietaris, com els agents empresaris (siguin propietaris o no), donat que el potencial del PAE el Centre s’ha de recolzar en un projecte econòmic de futur; l’operació urbanística hauria de constituir només una de les eines per assolir-lo. En aquest sentit, part del consens s’hauria de construir sobre la base de definir quines són les activitats que es volen preservar, intensificar i atreure com a part d’aquest procés de reorientació i revitalització. A1.2. Constituir una taula de treball amb representació dels agents Claus per generar un espai de trobada permanent i anar consolidant el procés. La taula hauria de ser el lloc principal per a la construcció del consens entre els diferents agents i actors. Han de tenir objectius específics, definir reptes a curt termini que es vagin assolint i tinguin visibilitat per anar consolidant el procés. Les persones assignades han de poder prendre decisions, no és una comissió de treball tècnic, sinó per prendre decisions i debatre sobre qüestions tècniques que es presentin a petició de la comissió. S’han de convocar en regularitat i establir calendaris pels diferents temes o qüestions a tractar. A1.3. Fomentar una associació empresarial del Polígon a través de la comissió de treball per generar una interlocució permanent i més representativa. Al identificar els agents claus del territori és un bon moment per impulsar una associació d’empresaris. Catalunya no compta amb gaires exemples de PAEs amb associacions empresarials en funcionament però allà on hi són presenten avantatges per a tothom: per a les empreses instal·lades, per atreure noves empreses que busquen on instal·lar-se i per a les administracions locals. La associació i la taula de treball poden estar relacionades en tant que poden compartir membres, però han de quedar clarament diferenciades.

51

LE2. Promoure una marca associada al PAE el Centre mantenint i reforçant les activitats de caràcter PDR (producció, distribució i reparació)

Actuacions a impulsar: A2.1. Definir la cartera d’activitats i serveis de complementarietat. Per a la definició d’una cartera d’activitats i serveis a promoure en el PAE el Centre es poden desenvolupar dues tasques en paral·lel:

una orientada cap a l’exterior amb un treball de benchmarking de projectes de revitalització de polígons industrials urbans (tot i que no hi ha molta experiència en el nostre país en aquesta direcció, sí hi ha altres experiències que poden servir d’inspiració), i

una orientada cap a l’interior identificant demandes d’empreses ubicades a Viladecans (al casc urbà o als altres PAEs) i que es puguin satisfer des d’empreses del PAE el Centre, buscant la diferenciació i alhora la complementarietat amb la oferta existent a Viladecans i fins i tot els municipis de l’entorn.

A.2.2. Desenvolupar el concepte de ‘parc/campus industrial urbà’ Definir els continguts de la marca tenint en compte tant les activitats associades a la marca (PDR), la imatge estètica de l’espai públic i de les edificacions, com els serveis específics que es puguin oferir per a les empreses ubicades en el PAE el Centre. A2.3. Generar sinèrgies amb altres iniciatives que s’estiguin desenvolupant a la ciutat: Desenvolupament del sector de la Roca USE-Act Polítiques d’ocupació, polítiques de formació i d’altres En paral·lel al desenvolupament del concepte pel PAE el Centre cal integrar-lo en la resta d’iniciatives del municipi tant a nivell de relat de projecte de ciutat, com a nivell de projectes concrets de cooperació empresarial, formació i pràctiques, promoció de Viladecans a través de les empreses i de les empreses a través de la promoció de Viladecans.

52

LE3. “Rehabilitar” el PAE Centre vers un districte de baix consum i màxima eficiència (low energy district / high energy-efficient district)

Actuacions a impulsar: A3.1. Identificar el potencial de reducció d’emissions que existeix en el context de les activitats actuals. La reducció d’emissions contempla diferents escales de treball. Abans d’entrar en valoracions específiques en el PAE el Centre seria oportú comptar amb una diagnosi de la situació actual del polígon en el context de Viladecans així com en comparació a altres indrets de característiques similars per tal d’establir un llindar de partida per poder establir els valors de la reducció i poder fer-los comprensibles per a tots els agents involucrats. A3.2. Promoure pràctiques de sostenibilitat des de diferents escales La reducció d’emissions (per consum o per eficiència) té diferents àmbits en el si del PAE el Centre des d’on actuar i caldrà tenir en compte que per incentivar al sector privat serà convenient aportar arguments d’estalvi traduïbles en termes de costos de manteniment, d’operacions, entre d’altres. En aquesta actuació la interrelació amb la comissió de treball pot ser clau (A2.2). Tant en el tema energètic, com de telecomunicacions (A.4.4), es poden explorar experiències de cooperatives o proveïdors de serveis alternatius a les tradicionals empreses subministradores i que poden alhora constituir una nou projecte empresarial per al polígon o per Viladecans.

Des del polígon En les obres de millora de la urbanització que es duguin a terme: materials, posada en obra, manteniment.

Des de l’edificació Elements que es puguin integrar tant en processos de nova construcció, com de rehabilitació (dependrà molt de les prestacions i necessitats de cada nau).

Des de l’activitat Les empreses estaran disposades sempre que tingui un efecte tangible sobre els costos de les seves operacions, de nou en aquest cas dependrà de cada activitat i les seves especificitats, però es poden identificar (A2.1) possibles problemàtiques compartides.

53

LE4. Millorar les condicions actuals del polígon des de l’espai públic, el privat i les infraestructures.

Actuacions a impulsar: A4.1. Identificar i prioritzar les problemàtiques actuals en el si de la comissió de treball permanent (A1.2.) La identificació i priorització de les accions per millorar les condicions del polígon hauria de ser objecte d’un treball conjunt entre l’Ajuntament i les empreses ubicades al polígon. El seu coneixement, de la seva relació diària amb aquest espai, pot aportar un punt de vista complementari a la percepció que des de l’administració es pugui tenir. A4.2. Millores en el camp de l’espai públic Estudiar la integració en el entorn, identificar barreres actuals i deficiències (aparcament, voreres, il·luminació, mobiliari urbà). A4.3. Espai privat Estudiar tipologies compatibles amb les activitats PDR que permetin incrementar la intensitat de l’ocupació, agregar parcel·lacions, subdividir la existent d’acord a les demandes dels sectors d’activitat:

Estudiar els requeriments de la demanda (en tipologia, en restricció d’usos,

costos-preus, adaptabilitat, etc...)

Traslladar aquests requeriments a uns paràmetres urbanístics en l’instrument urbanístic més ajustat als objectius a assolir (potser no cal arribar a una MPGM i hi ha altres alternatives a l’espera del desenvolupament de la peça sencera amb la Roca).

A4.4. Infraestructures (A2.2, A3,2 i A4.1) Les infraestructures de serveis són elements dels polígons que passen moltes vegades desapercebuts i tanmateix, pel funcionament de les empreses són de vital importància: tant des del punt de vista del seu subministrament, com des del punt de vista de la seva fiabilitat i garantia. Cal promoure un programa concret per adequar i modernitzar les infraestructures de servei. En aquesta línia, des de l’Ajuntament ja ha estat presentada una sol·licitud de subvenció a la convocatòria competitiva impulsada per l'AMB destinada a la millora d’infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d’activitat econòmica 2014-2015 dels municipis metropolitans amb un import d’1,8 M d’€ (PEC abans d'IVA).

54

LE5. Definir un Pla d’inversions que superi el model de finançament de la rehabilitació urbana basat en la plusvàlua (increments d’edificabilitat o canvi d’usos).

Actuacions a impulsar: A5.1 Estudiar el retorn en forma d’inversió de la part de recaptació fiscal que es genera en el polígon. (inversió directe del municipi) Estimar si es pot establir un % fix o incremental a mode d’acció en el Pla d’Acció Municipal per a les actuacions que requereixen una inversió major sobre el Polígon. Establir un Pla d’inversions associat al Pla d’Acció amb els projectes i partides pressupostàries previstes, així com el calendari d’execució (A1.2) A5.2. Definir unes línies de subvenció i/o bonificacions fiscals per a la inversió en determinades línies d’actuació A partir d’aquesta actuació es poden promoure incentius per a certes qüestions de projectes associats a la reducció d’emissions, així com impulsar o promoure la consolidació en el PAE el Centre d’activitats PDR amb inputs (especificitats) en disseny i tecnologia. A5.3. Desenvolupar projectes conjunts (comissió permanent) públic-privat amb continguts d’activitat econòmica i que contribueixin a consolidar i reorientar el PAE el Centre per optar a línies de finançament promogudes des d’administracions superiors: – AMB (orientades al Polígon), Generalitat, RIS3, EU (orientades a l’activitat), etc.

55

Fitxa operativa de les actuacions 

Línies estratègiques  Actuacions a impulsar  D/I/P Agents líders  Priorització Cost 

d'inversió 

LE1.  Generar  un  consens  entre 

els agents que han de promoure 

el model de PAE que es  vol pel 

Polígon el Centre. 

A1.1. Identificar els agents que poden liderar aquest procés tant en el sector privat com el públic 

(propietaris del sòl, propietaris‐empresaris i empresaris llogaters)   

Propietaris + 

Ajuntament      

A1.2. Constituir una taula de treball amb representació dels agents claus per generar un espai de 

trobada permanent i anar consolidant el procés    Ajuntament       

A1.3. Fomentar una associació empresarial del PAE Centre a través de la comissió de treball per 

generar una interlocució permanent i més representativa    Empresaris       

LE2.  Promoure  una  marca 

associada  al  PAE  Centre 

mantenint  i  reforçant  les 

activitats  de  caràcter  PDR 

(producció,  distribució  i 

reparació) 

A2.1. Definir la cartera d’activitats i serveis  de complementarietat i benchmarking de projectes 

de revitalització de polígons industrials urbans    Ajuntament       

A2.2. Desenvolupar el concepte de ‘parc industrial urbà’    Propietaris + 

Ajuntament      

A2.3. Generar sinèrgies amb altres  iniciatives que s’estiguin desenvolupant a  la ciutat  (La Roca 

URBAct, polítiques d'ocupació i formació,...)    Ajuntament       

LE3.  “Rehabilitar”  el  polígon 

Centre  vers  un  districte  de  baix 

consum  i màxima eficiència (low 

energy  district  /  high  energy‐

efficient district) 

A3.1. Identificar el potencial de reducció que existeix en el context de les activitats actuals    Propietaris + 

Ajuntament      

A3.2.  Promoure  pràctiques  de  sostenibilitat  des  de  diferents  escales  (des  de  l'edificació,  les 

infraestructures del polígon i l’activitat)     Ajuntament       

LE4.    Millorar  les  condicions 

actuals del polígon des de l’espai 

públic,  el  privat  i  les 

infraestructures. 

A4.1. Identificar i prioritzar les problemàtiques actuals en el si de la taula de treball permanent     Propietaris + 

Ajuntament      

A4.2. Millores  en  el  camp  de  l’espai  públic  (a mode  de  suggeriments:  aparcament,  voreres, 

mobilitat interna i perimetral, etc.)    Ajuntament       

A4.3. Espai privat      Propietaris        

56

A4.4. Infraestructures     Ajuntament       

LE5.  Definir  un  Pla  d’Inversions 

que  superi  el  model  de 

finançament  de  la  rehabilitació 

urbana basat en la plusvàlua  

A5.1 Estudiar el  retorn en  forma d’inversió de  la part de  recaptació  fiscal que es genera en el 

polígon    Ajuntament       

A5.2. Definir unes línies de subvenció i/o bonificacions fiscals per a la inversió en determinades 

línies d’actuació (nZED, disseny i tecnologia)    Ajuntament       

A5.3. Desenvolupar projectes conjunts públic‐privat amb continguts d’activitat econòmica i que 

contribueixin  a  consolidar  i  reorientar  el  PAE  el  Centre  per  optar  a  línies  de  finançament 

promogudes des d’administracions superiors 

  Propietaris + 

Ajuntament      

Cost d'inversió 

Baix cost  No comporta una inversió significativa 

Mig cost  Realitzables amb els recursos i programes d'inversió existents 

Alt cost  Requereixen inversió extra i de sistemes de finançament alternatius 

Caràcter de les actuacions Diagnosi ImplementacióPolítica 

Nivell de priorització Opcional Necessari 

Urgent 

57

7.5 Pla Operatiu Les línies estratègiques i actuacions que es recullen a continuació són el resultat de l’exercici de creuar les propostes que s’havien desenvolupat amb els resultats (comentaris i priorització) dels empresaris al taller de participació. Un Pla Operatiu, que al nostre parer, ha de servir com un Pla de Contingència per trencar la dinàmica que s’està consolidant en el PAE el Centre d’incertesa sobre el seu futur i que reverteix negativament al aturar qualsevol intenció d’inversió en el polígon per part de les empreses. En base a aquest treball s’han desenvolupat en major profunditat les següents línies d’acció: A.1.2. Constituir una taula de treball amb representació dels agents claus per generar un espai de trobada permanent i anar consolidant el procés de revitalització i reorientació del PAE el Centre. A.2.2. Desenvolupar el concepte de ‘parc industrial urbà’ A.4.1. Identificar i prioritzar les problemàtiques actuals en el si de la taula de treball permanent. A.5.1. Estudiar el retorn en forma d’inversió de la part de recaptació fiscal que es genera en el polígon. S’ha de comentar que tot i que les telecomunicacions i la inundabilitat van aparèixer entre les problemàtiques més prioritàries a resoldre, no s’han considerat pel fet de que l’Ajuntament ja té previstes, hores d’ara, accions en aquesta direcció. És per això que s’ha preferit introduir altres aspectes que ens assemblen igual de rellevants i que no estan previstos.

58

LE1. Generar un consens entre els agents que han de promoure el model de PAE que es vol pel Polígon el Centre. PO_A.1.2 CONSTITUIR UNA TAULA DE TREBALL DEL PAE EL CENTRE.

Antecedents

L’Ajuntament ha iniciat un debat intern sobre el futur del polígon el Centre. Tot i que compta amb canals estables de relació amb els empresaris/ies de la ciutat, com és el Club d’Empresaris, no hi ha de forma específica una taula de treball permanent amb el teixit empresarial del PAE el Centre. Són moltes les queixes i demandes que arriben de manera individualitzada i dispersa a l’Ajuntament des del PAE el Centre; algunes d’elles relacionades amb problemes de convivència o veïnatge i d’altres per mancances o deficiències en el polígon. En qualsevol cas, l’Ajuntament no ha estat, en general, prou àgil en la seva resposta.

Objectius

Objectius a assolir en una primera fase de la Taula: Millorar la convivència entre les empreses ubicades al polígon i resoldre

els conflictes que estan detectats. Establir un espai d’interlocució permanent entre les empreses del PAE

el Centre i l’Ajuntament.

Objectius a assolir en una segona fase de la Taula: Promoure el debat i construir el consens pel futur del PAE el Centre. Potenciar la creació d’una Associació d’Empresaris. Consolidar i promoure una imatge de marca de qualitat del polígon i

altres iniciatives d’innovació en el marc del RIS3 o d’eficiència energètica.

Mesures

a) Creació de la Taula de treball Començar a partir dels empresaris que van assistir al taller de participació i a la presentació

del USE-Act. La Taula de treball en un primer moment no tindrà representants, sinó que haurien d’assistir tots aquells que hi vulguin participar.

Identificar una persona (externa a l’Ajuntament) que faci de mediador entre les parts. Elaborar una llista de correu per a les convocatòries i per transmetre la informació de les

reunions (actes i decisions preses).

b) Definir i impulsar un pla de convivència entre les empreses del polígon. La Taula ha de servir per identificar i resoldre els problemes de convivència existents en el

polígon per l’ús i ocupació indeguts de l’espai públic, en detriment de la imatge i el bon funcionament del polígon.

L’Ajuntament ha de garantir el compliment dels acords i actuar sancionant aquelles conductes disconformes.

Àmbit d’aplicació

El PAE el Centre

Agents implicats

Impulsors: l’Ajuntament de Viladecans, amb participació de tots els departaments implicats amb les temàtiques que vagin sorgint. Beneficiats: les empreses del PAE el Centre i el propi municipi de Viladecans.

59

Calendari

La Taula de treball s’ha de constituir amb urgència, tot i que convindria donar senyals de resposta al taller de participació que es va dur a terme a finals d’Abril. S’ha de convocar amb certa periodicitat per tal de garantir la seva continuïtat, però alhora aportant avenços en cada convocatòria per evitar la sensació de perdre el temps. Això desencoratjaria els empresaris a participar-hi. Com a mínim 1 cop al mes durant tres mesos o quatre per marcar els continguts i reforçar la participació i el compromís de la gent, per posteriorment estendre la periodicitat a cada trimestre. Es poden fer notificacions via email mensualment per mantenir a les empreses informades, però sense necessitat de fer reunions.

Pressupost

En principi la convocatòria d’una taula de treball no hauria de suposar cap cost més enllà del possible lloguer d’un espai per a la reunió si no es vol fer en dependències de l’Ajuntament. Només caldria tenir en compte el cost de l’operativa en cas que s’opti per un mediador o persona externa responsable de generar la documentació i els continguts per a les reunions de la taula (entre 500€ i 1.000€/ per sessió en funció de la càrrega de feina).

60

LE2. Promoure una marca associada al PAE el Centre mantenint i reforçant les activitats de caràcter PDR (producció, distribució i reparació). PO_A.2.2. DESENVOLUPAR EL CONCEPTE DE “PARC INDUSTRIAL URBÀ”.

Antecedents

El pitjor enemic en aquests moments del PAE el Centre és la seva pròpia imatge: és un polígon antiquat i deixat. Per atreure noves inversions cal primer donar-li un tomb a la seva situació actual. Les empreses ubicades i els propietaris de sòl estan a l’espera de la definició i concreció del futur del polígon per prendre les seves decisions. Les primeres apostarien per restar al polígon si es fessin des de l’administració les actuacions necessàries en relació a infraestructures i espai públic. Aquestes actuacions fomentarien inversions de millora en l’espai privat per part de moltes empreses ubicades al polígon.

Objectius

Millorar la qualitat del PAE el Centre i crear una imatge del polígon per donar visibilitat als canvis a partir de definir el seu caràcter únic i diferenciat de la resta d’espais d’activitat de Viladecans.

Propiciar la permanència de les empreses instal·lades. Atreure noves empreses i projectes de futur evitant la ciutat del “saldo”.

Mesures

En el sí de la Taula de Treball: a) Identificar els actors i agents que prendrien part activa en un procés de

reorientació i revitalització del polígon.

b) Identificar les empreses que dificulten el procés de millora del polígon per mirar de negociar amb elles o bé mesures d’adequació, o bé la seva reubicació dins de Viladecans o en altres espais més adients amb la seva activitat.

c) Identificar els continguts de la marca de Parc/Campus urbà industrial associant-los a elements existents del polígon, ha de fer referència al projecte econòmic que defineix el contingut programàtic de la revitalització i reorientació del PAE el Centre: Tipus d’empreses i sectors (per PDR, o per mides (pymes), per

relacions territorials (proveïdors-clients), sinèrgies, etc... Característiques de l’espai públic: Establir els criteris de qualitat de

l’espai públic en coherència amb les funcions que es desenvolupen en el polígon.

Senyalització del polígon unificada: Ubicar un directori del Polígon en un lloc visible i començar a definir una imatge de conjunt (colors, grafisme, logo, etc.).

d) Integrar el relat del PAE el Centre com a Parc o campus urbà industrial a un relat de conjunt de les àrees econòmiques de Viladecans: Can Calderon, Delta Business Park i Ca n’Alemany.

e) Integrar la marca de Parc o campus urbà industrial en totes les iniciatives de promoció d’espais econòmics de Viladecans, a escala local, AMB o Catalunya.

61

f) Compartir la marca amb el conjunt d’empreses del polígon així com amb l’empresa Roca per generar sinèrgies i que es converteixin en promotors de la pròpia marca en les seves estratègies de promoció.

g) Aprofundir en iniciatives com Vlíders per integrar encara més les empreses del PAE el Centre al sector empresarial de Viladecans i reforçar el seu arrelament al territori.

Àmbit d’aplicació

El PAE el Centre i eventualment el Recinte de la Roca.

Agents implicats

Impulsors: l’Ajuntament de Viladecans, amb participació principalment de promoció econòmica i territori. Beneficiats: les empreses del PAE el Centre, el propi municipi de Viladecans i les altres àrees d’activitat de Viladecans.

Calendari

Per assolir aquest punt s’ha d’haver clarificat l’orientació del futur del PAE el Centre per part de l’Ajuntament i s’han d’haver reforçat els llaços de confiança entre els empresaris del polígon i l’Ajuntament. A partir d’aquí es pot establir un calendari entre 6 mesos i 1 any, tenint en compte tota la feina que ja s’ha fet, per a iniciar el Pla de Millora del PAE el Centre que entre altres tindrà una component urbanística per adequar l’espai físic del polígon als objectius traçats en el procés de treball.

Pressupost

Per a la construcció de la Marca s’han de tenir en compte vàries despeses: Definició de continguts (es pot internament o bé amb assessorament extern) Grafisme i elaboració de material gràfic de soport (assessorament extern). Producció de material de divulgació i promoció.

Pels dos primers ítems s’estimaria un pressupost entre 12.000 i 18.000€, mentre que pel tercer ítem es poden reservar entre 6.000 i 8.000€. No s’ha previst una pàgina web o un suport similar, que també es podria arribar a plantejar com a materials de divulgació.

62

LE4.Millorar les condicions actuals del polígon des de l’espai públic, el privat i les infraestructures. PO_A.4.1. IDENTIFICAR I PRIORITZAR LES PROBLEMÀTIQUES ACTUALS EN EL SI DE LA TAULA DE TREBALL PERMANENT.

Antecedents

El PAE el Centre presenta un aspecte general de deteriorament que es veu agreujat per la brutícia del polígon. Els empresaris es senten abandonats per l’Ajuntament en veure les millores que s’han produït el seu entorn però que els ha deixat al marge. Trencar aquesta dinàmica és primordial per iniciar un diàleg constructiu amb ells en relació al futur del polígon, ja que seran agents claus sigui quin sigui el destí final previst pel Centre en el seu paper tant com a propietaris (de sòl o naus) si s’opta per la transformació i reorientació, tant com a empresaris si s’opta per la reorientació i revitalització del polígon.

Objectius

Trencar una dinàmica i cercle viciós de deteriorament del polígon, que només genera desconfiança dels empresaris envers l’Ajuntament.

Conèixer millor les demandes i requeriments dels usuaris presentes i potencials futurs abans de definir ordenacions definitives, usos i programes arquitectònics, així com necessitats relatives a les infraestructures tant de mobilitat com de serveis.

Oferir espais adaptats a les empreses que es volen atreure o retenir.

Mesures

Des de l’espai públic: a) Definir estàndards de qualitat de l’espai públic: a nivell de tractament de

voreres, mobiliari urbà, guals, etc. que aportin una imatge de conjunt tenint en compte el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen.

b) Millorar en relació al manteniment i neteja del polígon – Pla de neteja específic a les necessitats del polígon:

Establir un nou horari de neteja al polígon fora d’hores d’oficines de les empreses instal·lades per millorar el rendiment de l’operació, pactant amb els serveis de la neteja una operativa en horari nocturn o de cap de setmana.

Intensificar la vigilància dels abocaments incontrolats a la carretera Llobatona a tocar de la deixalleria i al carrer Ferrocarril, incorporant aquests carrers als circuits de patrulles de la policia local en horari no comercial.

Promoure i sensibilitzar de l’ús de xarxes protectores per evitar la dispersió de residus pel polígon a causa del vent, amb una campanya de sensibilització per part de l’Ajuntament.

Des de les infraestructures de transport i la seva interrelació amb l’espai públic:

c) Elaborar un Pla de Mobilitat pel PAE el Centre: una diagnosi aprofundida de la mobilitat generada al polígon:

La diagnosi haurà de contemplar el moviment de persones – treballadors/es i visitants, de mercaderies, de camions (en espera i en càrrega i descàrrega), maniobres i zones d’aparcament formals i informals per determinar els punts de conflicte i les necessitats del polígon. Pel bon funcionament del polígon i millorar l’ús de l’espai públic és prioritari

promoure entre els continguts del Pla: Zones d’estada per a camions i d’aparcaments de rotació per a vehicles privats, alleugerint

la pressió sobre l’espai públic. Mesures que propiciïn entre els treballadors/es que viuen a Viladecans l’ús de la bicicleta o

63

anar a peu per accedir al polígon. d) Integrar el Pla de Mobilitat del PAE el Centre al Pla de Mobilitat de la ciutat i

dels futurs desenvolupaments previstos a Ca n’Alemany. Des de les infraestructures de serveis (l’Ajuntament ja té previstes inversions i millores per resoldre problemàtiques de inundabilitat i de telecomunicacions en el polígon) Des de l’espai privat:

e) Fer una prospecció de tipologies d’àrees industrials: Fer un estudi de Benchmarking de tipologies identificant el perfil d’usuari

(tipus d’empresa i sector), règim de tinença, dimensions de la parcel·la o edificis, serveis existents, tant bàsics com avançats, elements eco (eficiència energètica o ecologia industrial, en general).

Analitzar les tipologies existents en l’entorn (Viladecans i AMB) per cercar nínxols d’oportunitat i crear valor diferencial (imatge de marca), per exemple: tipologies flexibles i adaptables que s’ajustin a la demanda de pimes de manera que puguin créixer i decréixer sens haver de traslladar-se.

f) Establir criteris de disseny per a l’edificació. (amb les empreses, promovent aspectes d’eficiència energètica –aïllament, aprofitament de llum natural, etc.)

Àmbit d’aplicació

El PAE el Centre.

Agents implicats

Impulsors: Ajuntament de Viladecans i tots els responsables de matèries de mobilitat, espai públic (manteniment de via pública), serveis d’urbanisme i territorials, i de serveis de subministrament. Beneficiats: Empreses del PAE el Centre i barris veïns.

Calendari

Cada element té calendaris de desplegament diferenciats: Espai públic: en particular en relació al Pla de neteja, la posada en funcionament s’hauria de produir en el període màxim d’un mes, tot i que seria desitjable informar a les empreses del polígon abans d’iniciar els canvis. Pla de Mobilitat: Entre 6 i 8 mesos d’elaboració del Pla – anàlisi, diagnosi i propostes. Estudi de Benchmarking: 6 mesos de feina.

Pressupost

Pla de neteja: S’ha de preveure un increment dels costos de neteja (pels horaris especials) tot i que es poden compensar per la durada de l’operació. La Campanya de sensibilització es poden preveure uns rètols informatius pel polígon (màx. 500€ per a la seva elaboració). Pla de mobilitat: Un estudi mobilitat en funció de les dades existents i del treball de camp que s’hagi de realitzar pot anar dels 20.000€ als 40.000€. Aquest pressupost no inclou les inversions que es puguin derivar del Pla de Mobilitat. Estudi de Benchmarking tipologies: estimació de 18.000€ en funció de l’abast de l’estudi.

64

LE5. Definir un Pla d’Inversions que superi el model de finançament de la rehabilitació urbana basat en la generació de plusvàlues. PO_A.5.1. ESTUDIAR EL RETORN EN FORMA D’INVERSIÓ DE LA PART DE RECAPTACIÓ FISCAL QUE ES GENERA EN EL POLÍGON.

Antecedents

Una de les principals reivindicacions de les empreses ubicades en polígons és la seva contribució directe en concepte d’impostos municipals (ibi i iae) i la manca de retorn en inversions pel manteniment o millora dels espais que ocupen. Al nostra país i durant molt temps les millores han estat finançades amb contribucions extraordinàries dels directament implicats o bé en processos de transformació com a part de la distribució de càrregues i beneficis a partir de les plusvàlues generades.

Objectius

Desenvolupar models de finançament alternatius per les inversions de millora en el polígons.

Mesures

a) Avaluar el pes del PAE el Centre en l’economia de Viladecans: Elaborar indicadors ad-hoc:

Relació entre la recaptació generada per l’activitat del PAE el Centre (en concepte de IAE, IBI, i altres impostos municipals) i el nivell d’inversió directe en el mateix àmbit per part de l’Administració.

Construir el mapa de relacions de les empreses del PAE el Centre amb el territori (proveïdors, clients i altres serveis).

Vinculació dels treballadors amb Viladecans. b) Explorar models de finançament per a les inversions de millora del polígon (en

relació a les accions de la LE4): subvencions d’altres administracions (AMB, Gencat, UE), inversió directe (analitzar el retorn a mig i llarg termini en concepte de ltl i més recaptació fruit de la dinamització econòmica), models BID’s i altres.

c) Definir diferents escenaris de treball a la vista dels apartats a i b i dur a terme un anàlisi de cost-benefici per identificar pros-contras de cada una de les opcions.

Àmbit d’aplicació

El PAE el Centre.

Agents implicats

Impulsors: l’Ajuntament de Viladecans Beneficiats: Viladecans en el seu conjunt.

Calendari

6 mesos de feina per a dur a terme les tres mesures. (la mesura b i c dependrà d’haver identificat les accions de millora a prendre en el PAE el Centre i que es recullen en altrs mesures complementàries).

Pressupost

Estudi de Benchmarking i d’indicadors suposaria en cost estimat de 12.000€.

65