Liniatres 15

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

esplugues · sant joan despí · sant just desvernlíniatres

pàgs 8 i 9

Sant Just escalfa motors percelebrar la seva Festa Major

Des del 31 de juliol fins al 6 d’agost el municipi acollirà activitats culturals, esportives i d‘oci per a tothom pàg 10

Sant Joan pàg 17

L’Ajuntament contracta joves d’entre 18 i 30 anysaquest mes de juliol

Sanitat pàg 6

Sant Joan de Déu imprimeix per primercop un tumor en 3D

Comerç pàg 18

Entitats i comerços rebenels Premis Sant Joan Despí

Esports pàg 18

Yaiza Rodríguez, plata a l’europeu de bàsquet

“Al PSC no teníem unmissatge nítid: Iceta

ha de posar ordre”

Entrevista a Pilar Díaz (PSC)Alcaldessa d’Esplugues

Parc Natural pàg 3

Arrenca el debat ciutadà sobre el futur de Collserola

Política pàg 10

Montserrat Nebrera serà lacandidata de CiU a Sant Justa les municipals del 2015

Juliol 2014 · Núm.15

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniatres Juliol 2014

3 | En Portada líniatresJuliol 2014

Les administracions que tenencompetència en l’àmbit del Parcde Collserola han començat atreballar per fer un pas endavanten la protecció d’aquest espai na-tural. El passat mes d’abril, elConsell de Medi Ambient i Sos-tenibilitat va iniciar el debat so-bre com vol incidir Sant JustDesvern en la regulació i pro-tecció del Parc i es va decidir queel debat havia de ser participa-

tiu. Arrel d’això, es va crear unaComissió, formada per personesa títol individual o en represen-tació d’una entitat, per refle-xionar sobre la gestió del procés.

A mitjans de juny, es van ce-lebrar dues sessions durant lesquals es va debatre, per unabanda, sobre els Usos de Coll-serola (bicicletes, caçadors inocturns, entre altres) i sobrel’urbanisme i els equipaments aCollserola, per l’altra.

El regidor de Medi Ambient,Gestió de Residus i Espai Na-tural de l’Ajuntament de SantJust Desvern, Pere Orriols, ex-

plica en declaracions a LíniaTres que “no hi ha hagut con-lusions de consens. S’ha de-mostrat que cadascú veu lescoses des del seu punt de vista”.“Amb el que sí que coincidientots era convertir i requalificarcom a zona agrícola (que no voldir que hagi de ser explotada)una part catalogada com a equi-paments a la corona tocant aSant Feliu”, afegeix.

Orriols també reclama que“hauria d’haver-hi una regula-ció comuna a tots els municipisdel Parc”, els quals ara tenenagents i normativa pròpia.

» S’han celebrat dues sessions per debatre els Usos de Collserola i sobre urbanisme i equipaments» Pere Orriols, regidor de Medi Ambient a Sant Just Desvern: “No hi ha hagut conclusions de consens”

Neus MàrmolSANT JUST DESVERN

REDACCIÓ4La Secció Excur-sionista Ateneu Santjustenc(SEAS), la Plataforma Cívicaper a la Defensa de Collserola(PCDC), el col·lectiu de ciclistesde Sant Just, els usuaris i usuà-ries del Parc de Collserola i elspropietaris de terrenys a la vall,entre altres entitats i persones atítol individual, han estat elsprotagonistes del debat sobre el

futur de Collserola, “un procésmotivat per una reflexió des del’Ajuntament de Sant Just”, se-gons afirma el regidor de MediAmbient, Pere Orriols.

Durant els debats han pogutfer les seves propostes. Perexemple, la PCDC ha demanatl’ampliació del Parc al terme deSant Just i la regulació de l’úsnocturn dels espais de Collserola.

Els ciutadans decideixen sobre els usos i la regulació

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va aprovar un manifest que ha obtingut el suport d’un gran nombre d’entitats. Foto: Arxiu

El futur de Collserola, a debat

| 4Opiniólíniatres Juliol 2014

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#QuartaEstrella#NoVolenVotar #UnPasMés

4Una trampaper Jordi Lleal

Sens dubte el salari i els costoslaborals en el seu conjunt sónelements claus del tarannà delmercat laboral. Però ho és en-cara més l'estructura d'aquestssalaris, és a dir, el guany brutanual per treballador/a classi-ficat per tipus de jornada, sexe,contracte, activitat econòmica,tipus d'ocupació, edat o nacio-nalitat.

Intentarem analitzar demanera breu i concisa la re-centment publicada EnquestaAnual d'Estructura Salarial. Lacomplexitat d'aquesta en-questa provoca que les dadesens arribin amb un considera-ble retard. Tant és així que ladarrera publicació, a finals delmes passat, fa referència adades de l'any 2012.

Val a dir que cada vegadasón més els organismes inter-nacionals que es preocupenpels efectes de l'estructura delssalaris en la desigualtat. A mésde l'Organització Internacionaldel Treball, que és un clàssic enl'anàlisi d’aquest assumpte, re-centment l'Organització per a la

Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) haafirmat que “l'increment de ladesigualtat està bàsicament de-terminat per canvis en la distri-bució dels salaris”.

De fet, l'OCDE calcula queels salaris representen el 75%de la renda de les llars a l'àreaeuro, i que el 10% de treballa-dors i treballadores millor pa-gats han augmentat molt elsseus guanys, mentre que els sa-laris del 10% pitjor remuneratshan retrocedit. Aquesta majordesigualtat salarial és conse-qüència de la globalització deltreball, l'estirabot del treball atemps parcial i temporal, espe-cialment de les dones, l'aug-ment de l'autoocupació, moltsuperior en les rendes més bai-xes, i el major increment de lesrendes del capital en el total deles rendes.

Per tant, es pot afirmar queels salaris més desiguals són laconseqüència de la crisi de l'es-tabilitat en l'ocupació. O sigui,que a major flexibilitat precà-ria, més desigualtat salarial.

per El Periscopi

4Desigualtat salarial

Cada dia surt el tema del diàlegque s’ha de produir entre els go-verns de Catalunya i d’Espanya,entre Artur Mas i Mariano Ra-joy. Sembla oportú, el que noqueda gens clar és que es posincondicions ja d’entrada. Diàlegsí, però no parlarem de refe-rèndum; diàleg sí, però no par-larem de la nació catalana; dià-leg sí, però no acceptem dife-rències entre autonomies; capparticularitat que no sigui ambtotes les autonomies alhora.

Així es pot iniciar un diàleg?Que es prepari el president Ar-tur Mas, que amb l’excusa de feruna trobada pública, el porten avendre o, com diria algú mésagosarat, serà allò del silenci delsanyells que els porten al sacrifi-ci i no diuen ni piu (millor, sen-se ni belar). Salvant les distàn-cies, em recorda la immolaciópública d’en Thomas More de-cretada per Enric VIII, allà da-vant del populatxo perquè ser-

vís d’exemple i es prengués notade qui té el poder i qui mana. Caldeixar clar que portar la contraal poder comporta l’anorrea-ment.

Artur Mas, com l’autor d’U-topia on es relata l’organitzaciód’una nació amb una societatideal assentada en una illa, esplanta (en sentit figurat, és clar)allà al patíbul de genolls posantel cap sobre la pilona a punt deser sacrificat. Esperem que quanli preguntin si vol dir alguna cosaabans del seu linxament, pro-clami ben alt que ell representala gran majoria del poble cata-là, que vol votar democràtica-ment i pacíficament i que ambel seu sacrifici no morirà la vo-luntat de tot un poble que li facostat. Emergiran nous lídersque agafaran el testimoni i con-tinuaran la lluita per la plena lli-bertat. Que no es pensin que elpresident Artur Mas està sol. Totel contrari.

@HiginiaRoig: En fi. La diferència entre'Better Together' escocès i 'Libres e iguales'espanyol és que els primers volen votar. Elssegons, prohibir-ho.

@joanaortega: La llei de consultes avançaperquè el 9N tots puguem expressar lanostra opció de futur. Que ningú s'au-toexclogui. #volemvotar.

@xlemus: Alemanya campiona. Justguanyador del Mundial. És la selecció méscompleta, malgrat que Argentina també hatingut opcions per vèncer.

líniatres Dipòsit legal: BP. 12320-2013

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

5 | líniatresJuliol 2014Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

4Empresaris per la independència

Opinió en 140 caràcters

Un diari obert

He tingut accés en aquest discurs pro-nunciat amb motiu de l’acte dels Em-presaris per la Independència al MontSant Benet. Una dosi d’optimisme, quecrec que cal. Com a mínim no torna aparlar ni de les infraestructures ni del dè-ficit fiscal. És un discurs enfocat al futur,que déu n’hi do amb la que està caient,aquí us el deixo:

Fer visible el compromís personalamb la llibertat de Catalunya dins del’àmbit empresarial és complicat, simés no perquè l’unionisme, i els seustertulians i mitjans de comunicació,l’han convertit en el principal cavall debatalla en nom de l’estabilitat, omplintel futur d’incerteses i de càstigs bíblicsque cauran a sobre de Catalunya en ge-neral, i de les empreses catalanes en par-ticular.

Fa una mica de mandra tornar a des-muntar els arguments de sempre. So-bretot perquè sou gent amb criteri pro-pi i prou intel·ligent per saber dues co-ses fonamentals:

La primera que això que el diner éscovard i que vol estabilitat no és més queun parany. En èpoques de crisi, de can-vi, s’han fet fortunes immenses al ma-teix temps que persones i companyiesque dominaven l’anterior status quo des-apareixien de l’escenari.

L’estabilitat és beneficiosa? Diríemque ho és per a aquells que han trobatla manera que el seu diner visqui en sim-biosi amb el poder establert fins ara.

Però si mirem la història, resulta enca-ra més evident que els emprenedors, elsempresaris, portem a la sang l’esperit decanvi, i que hauríem de donar la ben-vinguda a la independència com unaoportunitat de trobar nous camins,nous projectes de futur que poguéssimrecollir més endavant en forma deprosperitat per a tota la societat. Que ésel que hauríem de fer, de natural, els em-presaris.

La por és el segon gran argument es-panyol. Ens cauran mil plagues al da-munt a resultes d’esdevenir indepen-dents? La resposta és un NO rotund.

Les amenaces que ens envolten notenen res a veure amb el fet de ser un es-tat sobirà en el concert internacional,sinó que són el resultat de tot allò que diuEspanya que estarà disposada a fer pertal de fer-nos la vida impossible si as-solim la independència.

Aquesta actitud de l’estat no parlagens a favor de trobar terceres vies. Comens volen convèncer de res si estan dis-posats a castigar el nostre ancestralpactisme, la nostra voluntat de trobar so-lucions, amb els set inferns i l’exili sideralpels segles dels segles?

Sóc partidari del pacte. D’un únicpacte. El que farà referència a com ensrepartim els actius i el passiu resultantde la nostra irrenunciable voluntat decrear un país nou, un estat nostre, lle-ial als catalans, al servei del poble de Ca-talunya.

per Carles Savalls

Tot un país pendent de l’esdevenimentesportiu de l’any, oblidant-se de tot percentrar tots els sentits en venerar i em-pènyer metafòricament la ‘seleçao’ a as-solir el títol de campiona del món a casa.Aquest és l’escenari que hem pogutanar veient durant aquests dies a Bra-sil. Les mancances futbolístiques, mol-tes i molt greus per a un conjunt com elbrasiler que sempre s’ha caracteritzat pelseu ‘jogo bonito’, anaven quedant si-lenciades per l’eufòria que donava a l’e-quip el fet d’anar passant rondes.

Es veia el títol cada vegada més prop,i això era motiu suficient d’il·lusió pera tot el país, que no volia desestabilit-zar els seus entrant en debats sobre elpèssim joc desplegat o sobre l’alar-mant dèficit de qualitat de la Brasil ac-tual. Tot d’una, però, en uns quarts definal molt disputats contra una selecciócolombiana que ha estat una de les sor-preses agradables de la competició, elsbrasilers van començar a veure les ore-lles al llop. Malgrat que van aconsegu-ir passar a semifinals, la brutal acció delcolombià Zuñiga sobre Neymar va cau-sar un clima de pànic inesperat. La in-certesa sobre l’estat del seu jugador re-ferència, que va ser retirat del camp enllitera i que per moments no sentia lescames, va ser molt intensa i colpidoraper a la ‘torcida’ i fins i tot per als seuspropis companys.

Un cop es va tranquil·litzar tothomsabent que Neymar no tenia cap lesiógreu i que en unes quantes setmanes po-drà tornar a jugar, semblava que això do-

naria més força als brasilers i els fariaconjurar-se per a arribar a la final i gua-nyar-la. Ni la baixa per sanció del seu mi-llor defensa, Thiago Silva, havia de serprou important com per no imposar-sea l’Alemanya de Low en l’aparellamentde ‘semis’. Els germànics arribaven aaquest partit amb una aposta molt lloa-ble pel futbol de toc, però amb l’inter-rogant de saber si suportarien la pres-sió ambiental de tot un país i la seva prò-pia, per la responsabilitat d’accedir a unafinal mundialista des del 2002. Preci-sament en aquell partit de fa 12 anys ha-vien sucumbit davant de la ‘canarinha’.I certament, ningú podia esperar que lavenjança perpetrada en les semifinalsd’aquest any seria tan desmesurada.

Un resultat per a la història del fut-bol (1-7) i amb una víctima tan il·lustrecom Brasil és quelcom extraordinària-ment inoblidable. La generació de Ney-mar, tot i que mai podrem saber si lescoses haguessin anat de la mateixamanera amb ell i Thiago Silva al terre-ny de joc, ha rebut un cop descomunali de ben segur els costarà moltíssim re-fer-se’n. Es podrà dir que Scolari hamassacrat futbolísticament la seva se-lecció amb uns plantejaments porucs id’equip petit, però la realitat és que ex-ceptuant els esmentats absents en l’es-candalosa golejada, la Brasil d’avui és unconjunt vulgar, no només per com jugasinó per la preocupant manca de talent.S’imposa una regeneració en què pos-siblement el blaugrana Neymar serà delspocs supervivents.

per Sergi Villena

4Naufragi històric del Brasil

@Iaia_Toneta: #Libreseiguales On anirana fer la campanya amb aquest nom? Alscamps de cotó de Louisiana als EUA? #No-VolenVotar.

@rubiokarim: Gracias a Dios que en laportada de Mundo Deportivo explican porqué Luis Enrique usa gafas de sol, no podíadormir sin saber el porqué!

@txapadillo La propaganda de conspira-cions usada per justificar els bombardeigscontra Gaza, idèntica a l'emprada per justi-ficar la guerra siriana.

Esplugues| 6

líniatres Juliol 2014

Accident | Un mur cau sobre un vehicle a causa de la pujaUn petit mur de maons va cedir i va caure sobre un vehicle estacionat causant

importants desperfectes però sense provocar víctimes fa uns dies. El mur, situat enuns terrenys d’ADIF que hi ha al carrer Amadeu Vives, va cedir a causa de la pluja,

segons han assegurat fonts municipals en un comunicat.

Els espluguencs decidiran aquè destinen 180.000 euros

» Ho faran a través del Pressupost Participatiu, amb el qual els veïnsporposaran en què invertir el 10% dels comptes municipals

Sant Joan de Déu imprimeixper primer cop un tumor en 3DSALUT4L'Hospital Sant Joande Déu d’Esplugues ha utilitzatuna còpia d’un tumor realitzadamitjançant una impressora entres dimensions per assajar i si-mular l’operació d’un nen decinc anys que havia estat diag-nosticat d'un neuroblastoma, untumor molt agressiu.

Segons ha informat el centresanitari a diversos mitjans mit-jançant un comunicat, és la pri-mera vegada que s’utilitza unacòpia en tres dimensions de tei-xits tous amb aquesta finalitat al’estat espanyol.

Després dels assajos, encap-çalats pel doctor Lucas Krauel, ci-rurgià de l’Hospital Sant Joan deDeú, la intervenció quirúrgicareal va ser un èxit i ja s’han uti-litzat models en 3D per a dos pa-cients més amb tumors.

La ciutat premia l’hortecològic de Can Vidalet

EDUCACIÓ4L'Escola Can Vi-dalet ha rebut el primer Premial Civisme i la Convivència d’Es-plugues, dotat amb 300 euros,pel projecte Espantaocells, unhort escolar ecològic posat enmarxa al pati del centre amb lacol·laboració del professorat,l'alumnat i els familiars delsescolars, en el qual hi han par-

ticipat des de mares i pares finsa avis i àvies.

El jurat, format per repre-sentants del grup impulsor delProjecte Educatiu de Ciutat(PEC) i tècnics de l’Ajuntament,ha valorat la utilització de l'hortcom a eina pedagògica “que hasabut despertar la curiositat il'interès dels nens i nenes”.

Els ciutadans i ciutadanes d’Es-plugues decidiran un anymés –com ja van fer l’any pas-sat– a què es destinen 180.000euros, que corresponen al 10%dels ingressos propis de la par-tida d’inversions municipals.

Ho faran a través del Pres-supost Participatiu, que comp-ta enguany amb la segona edi-ció. L’any passat ja es va fer i laproposta escollida va ser la cre-ació d'un espai de coworking,que entrarà en funcionament elpròxim setembre.

Durant aquest mes de juliol

se celebraran les sessions in-formatives de la segona ediciódel procés del Pressupost Par-ticipatiu, que tindran lloc di-mecres 23, a les 19.00 hores, alCasal de Cultura Robert Brillas,i dijous 24, a la mateixa hora, al'Edifici Cadí.

La participació es podrà for-malitzar de dues maneres, se-gons expliquen fonts munici-pals en un comunicat. Una op-ció és omplir el formulari alqual es pot accedir online o alsPunts d'Atenció a la Ciutadania(Central i Can Vidalet); l’altra ésformant part dels grups de tre-ball en què s'estudiaran i de-batran, amb suport dels tècnicsmunicipals, les propostes quevagin arribant.

Des del consistori esplu-guenc recorden que el primerpressupost participatiu va acon-seguir “molt bons resultats”.

Hi van participar un cente-nar de persones, les quals vanformalitzar les seves aporta-cions mitjançant els grups detreball (es van comptabilitzar 78participants) o a través delsPAC i dels canals telemàtics.

Els ciutadans i ciutadanesque hi van participar van deci-dir que el paquet d’inversionsdel Pressupost Participatiu esdestinaria a la creació d’un es-pai coworking (un lloc on hitreballen conjuntament perso-nes d empreses diferents i com-parteixen local) per a empresesi emprenedors.

Integrants dels grups de treball per a l’elaboració del Pressupost Participatiu de l’any passat. Foto: Ajuntament

RedaccióESPLUGUES DE LLOBREGAT

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | líniatresJuliol 2014

| 8 líniatres Juliol 2014 Entrevista

“Al PSC no teníem un missatgenítid i ara Iceta ha de posar ordre”

Quines són les principals pre-ocupacions de Pilar Díaz com aalcaldessa d’Esplugues?El que més em preocupa són lesconseqüències de la crisi econò-mica. Crec que són preocupacionsno només de l’equip de govern,sinó també de l’oposició i de les en-titats del municipi. Volem ajudarsobretot aquelles famílies queestan en una veritable situació devulnerabilitat social. També tenimaltres prioritats: que la ciutat agradi,el seu manteniment, la seva evolu-ció, recuperar el patrimoni...

L’Ajuntament d’Esplugues sub-vencionarà el 50% del cost totald’un període màxim de dotzemesos de la contractació de per-sones en situació d’atur. Tambéajuda les famílies per a l’escola-rització, menjador i activitats es-portives, entre altres. Creu que

són mesures suficients per ferfront a la crisi? Segurament mai no és suficient,però nosaltres ara estem parlantd’unes xifres impressionants per-què el que dedicàvem a la mateixafinalitat l’any 2008 s’ha incremen-tat d’una manera notable. I l’anypassat el pressupost que es desti-nava a beques i ajuts era de265.000 euros i es va executar pràc-ticament, perquè la despesa va serfinalment de 264.000 euros, i vaminterpretar que era la xifra que ha-víem de contemplar per al pressu-post de 2014. Malauradament,hem hagut de fer una modificacióde crèdit per incrementar aquestaxifra fins a 321.000 euros –gairebéun 50% més del pressupost del’any passat i de l’executat–.

Veu llum al final del túnel?Sí, crec que sí. Però que hi hagi al-guns indicadors macroeconòmicsque diuen que hi haurà una sor-tida de la crisi i interpretar que aixòes trasllada immediatament en eldia a dia de la gent és un gran error

i és el que fa el govern espanyol.Perquè la gent pugui tirar enda-vant els seus projectes de vida ne-cessiten feina i una retribució.

Un dels col·lectius que també pa-teix les greus conseqüències dela crisi econòmica és el dels co-merciants. A Esplugues, rebenajuts de la Generalitat. En el casdels ajuts municipals per a la ins-tal·lació d’activitats econòmi-ques pel 2014, són una solució acurt o a llarg termini? Creu que elcomerç local revifarà amb aques-tes mesures? Confio que sí que revifarà. Els ajutssón necessaris perquè fomenten,ajuden. A més, gran part del co-merç local s’ha posat les piles, s’hadiversificat, ha pensat noves eines,noves maneres i el seu producteha anat evolucionant. Aquestespersones que són molt emprene-dores, la majoria, tiren endavant,tot i que amb més dificultats queabans. Tenim un col·lectiu de gentamb molta empenta i ganes detirar endavant i hi confio. Ara bé, la

crisi ha fet mal i ha afectat molt elcomerç local.

Tenen plans per potenciar la firacomercial d’Esplugues?Ja fa anys que per a la fira comer-cial d’Esplugues estem incremen-tant la partida per poder acollir-la itambé estem potenciant molt elnostre comerç. Volem mostrar quèés el que es fa a casa nostra, al nos-tre municipi.

L’Ajuntament d'Esplugues tor-narà a consultar la ciutadaniaper decidir a què es destina un10% dels ingressos propis de lapartida d'inversions per al 2015(uns 180.000 euros) a través delPressupost Participatiu. Com aresultat de la primera edició, enla qual van participar un cente-nar de ciutadans, al setembres’obrirà un espai ‘coworking’.Creu que el nombre de partici-pants és representatiu? Bé, són cent persones de 47.000habitants, no sé si són representa-tius però el procés es va obrir a tot-

hom. Ha vingut qui ha volgut. I elsque han vingut són persones com-promeses. Algunes de les que hanvingut no acostumen a sumar-seen processos participatius i crecque és una bona notícia. El fet deveure cares noves al procés ens hadonat un valor afegit.

Creu que decidir a què es des-tina el 10% dels ingressos muni-cipals és una mesura suficientper implicar la ciutadania en lagestió d’un municipi com Esplu-gues? S’hauria d’ampliar el per-centatge participatiu?Això es pot posar en qüestió, peròsi més no són 150.000 euros. Hemde pensar que en els pressupostosno tenim tant marge perquè hemde pagar els sous, fer la neteja delscarrers, etc. Tenim una part com-promesa en la qual hi ha una pos-sibilitat molt reduïda de tocar-la.Però el pressupost d’inversions síque es podria tocar: podem fer uncarrer, un equipament, arrangemun espai... i aquí és on la ciutadaniapot dir-hi la seva. També és cert

Text i fotografies:Neus Màrmol

Pilar DíazAlcaldessa d’Esplugues (PSC)

9 | líniatresJuliol 2014Entrevista

que ens presentem amb un pro-grama electoral i l’hem de compliri aquestes són les prioritats a l’horade gestionar els diners. Necessità-vem la primera prova pilot i hohem valorat molt positivament.Ens agradaria que a l’edició d’en-guany hi participés més gent.

Com valora les finances munici-pals d’Esplugues?Podem exhibir unes finances sa-nejades perquè hem reduït moltl’endeutament. Ara estem per sotadel 60%. Sempre hem estat a unsnivells més que acceptables. Ditaixò, fa molts anys que tanquemamb superàvit. De fet, l’any passatvam tancar amb un superàvit de 6milions d’euros –parlem d’un pres-supost que no supera els 40 mi-lions d’euros–. La gent es potpreguntar: perquè en un momentde crisi no fem servir aquests di-ners? Doncs bé, la resposta és queen el nostre cas som puntuals pa-gadors però no tenim puntuals pa-gadors i tenim deutors importants,no exclusivament de la Generali-tat, sinó també d’algun privat. Pertant, hem de tenir un marge demaniobra molt limitat perquè aixòho cobrarem però no sabem quani podríem tenir un problema detresoreria. D’aquesta manera, enspodem mantenir.

L’Ajuntament d’Esplugues res-pecta la llei de morositat, doncs?Sí, nosaltres paguem en un terminid’entre 32-33 dies des del moment

en què la factura entra pel registrefins al moment en què es realitzael pagament.

La confiança dels ciutadans en lapolítica local ha quedat tocadadesprés de l’esclat de la polè-mica per la suposades irregula-ritats de 44 alcaldes. Creu que elmunicipalisme està en crisi?El millor és esperar amb prudènciaque ens ho expliquin. En aquestcas, em sembla que és una mala

praxis de la Federació de Munici-pis. Vull entendre que és això. Nos-altres el que tenim molt clar ésquina ha de ser la nostra retribucióperquè som càrrecs públics. M’haestranyat d’alguns companys. Lesdietes segurament estaven paga-des amb una fórmula que no éslegal i tot és molt estrany.

Creu que els alcaldes han de tor-nar els diners?Sí, crec que els han de tornar. Les

dietes s’han de declarar a Hisendacom un ingrés i nosaltres també tri-butem per a això. El que m’estanyaés com és possible que en el si de laFederació de Municipis de Catalu-nya, que ens assessora als ajunta-ments i té un servei jurídic, s’hapogut arribar a fer pràctiques quesembla que no són les correctes.També desconec si dels 44 casosles incorreccions que s’hagin pogutfer són exactament les mateixes.

Se sent decebuda pels políticslocals implicats en casos de cor-rupció?Fa anys que estic indignada permoltes coses. Tenim una responsa-bilitat pública i, en el nostre cas,som càrrecs electes i hem de tenirun comportament exemplar, queés el que jo espero de la ciutadania,també. M’agradaria que exhibíssimun país de gent treballadora, ho-nesta i de productors, no d’especu-ladors. No és el país que volem.

En l’àmbit local governen sensemajoria absoluta. Com ho viu?Ha estat una lliçó d’humilitat i ensha fet créixer. Tenim bona relacióamb l’oposició, sobretot amb Ini-ciativa i CiU. És molt positiu inte-grar formacions polítiques.

Al Baix Llobregat hi ha un debatobert sobre l’organització terri-torial. Si bona part dels munici-pis de la comarca passen aformar part de l’AMB, com pre-veu la llei de governs locals de la

Generalitat, vostè és partidàriade la creació d’una nova co-marca, el Baix Llobregat Nord,amb Martorell com a capital(com va dir Salvador Esteve re-centment)?No. No hem de parlar del Baix Llo-bregat, sinó de l’organització terri-torial del país. Hem de repensarcom ser més eficients i donar unmillor servei a la ciutadania. Sí quenecessitem unes estructures su-pramunicipals que ens donin su-port, sobretot als municipis petits.Crec que al Baix Llobregat, hi hagicomarca o no formalment, sempreens hem comportat com una co-marca i hem treballat conjuntament.Per exemple, creant l’Innobaix enmoments de crisi.

Municipis com Esplugues, quees troben tan a prop de la ciutatde Barcelona, miren més cap al’AMB o cap a la comarca delBaix Llobregat?L’AMB és un instrument molt útil.Ni Barcelona seria el mateix senseels municipis de l’AMB ni Esplu-

gues no seria el mateix, ja que enscol·loca en el mapa i ens ha creatuna marca de prestigi, però nopodem oblidar el paper del Con-sell Comarcal.

Un tema del qual n’és expertasón les polítiques d’igualtat. D’a-quí poc se celebrarà el Congrésde les Dones del Baix Llobregat.La dona cada vegada té unpaper més important a la socie-tat i a la política local, però en-cara queda feina per fer. Com hovalora?El Congrés és necessari i a la co-marca cada cop hi ha més alcal-desses i caps de llista que són

dones. És una bona notícia peròencara ens queda un llarg camí perrecórrer, i no només en política.També s’ha de fer molta feina alcarrer. Per exemple, les ordres d’a-llunyament han baixat però per-què cada cop són més les que esdeneguen.

Pel que fa al seu partit i a l’a-genda nacional, el nou primersecretari del PSC, Miquel Iceta,ha nomenat Àngel Ros presi-dent del partit. Tornem a la ca-cofonia del PSC?No, crec que no. Aquesta preguntafa uns mesos m’hauria preocupatmés, però ara estem en un mo-ment en què podem aclarir moltescoses i el primer secretari té unagran capacitat de comunicació...

Però Iceta significa renovació?Bé, Ernest Maragall també s’hapresentat com a renovador i famolts anys que està a la política. Jocrec que Iceta, que té una gran tra-jectòria, es presenta perquè s’hade transitar des d’ara fins al Con-grés ordinari de l’any que ve i ha deliderar un procés difícil. No teníemun missatge nítid i ara s’ha deposar ordre.

Què passarà el 9N?Iceta diu que és el dia de la “noconsulta”. Crec que el 9N no tin-drem consulta, tot i que aquestas’hauria de produir com a principidemocràtic. Nosaltres sempre hemestat a favor d’aquesta consulta,legal i acordada. El que hem de ferés mirar quina és la millor manerade fer-la sense que es produeixi unxoc de trens. El que està fent moltmalament el govern espanyol, almeu parer, és no reconèixer quetenim un problema.

“Crec que el 9 de novembre no tindrem consulta, tot i que aquesta s’hauria de produir com a principi democràtic”

“El 2013 vam tancar

amb un superàvit de

6 milions d’euros

però tenim un

marge de maniobra

molt limitat”

“Estic indignada

per moltes coses:

els polítics hem

de tenir un

comportament

exemplar”

“Els alcaldes haurien

de tornar les dietes.

Els càrrecs electes

hem de tenir un

comportament

exemplar”

Sant Just Desvern| 10


Sant Just Desvern ja està ulti-mant els preparatius per a laFesta Major d’enguany, que tin-drà lloc del 31 de juliol al 6 d’a-gost. Així, les festes s’allargaranuna setmana durant la qual elssantjustencs i santjustenquespodran gaudir d’activitats per atotes les edats, concerts, ani-macions i correfoc.

La comissió de Festes delNucli i les entitats del municipi,juntament amb el consistori,estan treballant aquests diesper perfilar els últims detalls dela festa. Fonts municipals ex-pliquen en un comunicat que,com ha succeït en els darrersanys, es manté la rivalitat entreles colles blaves i grogues.

Les activitats arrencaran di-jous 31 a càrrec de l’Esplai (en-

titat groga) i es farà el pregó acàrrec de les SEAS. Divendress’obriran les barraques i hi ha-haurà diferents concerts. En eltercer dia de festes l’aigua seràla protagonista, amb la Festa deles Aigües, i hi haurà un torneigde futbol de blaus contra grocs,entre altres. Els més petits tam-bé competiran en aquesta edi-ció, diumenge 3 d’agost. Di-lluns 4 d’agost, els blaus agafenel protagonisme amb el Dia

dels Blaus amb activitats per alsmés petits.

La lluita de titans entre groci blaus se celebrarà el penúltimdia de la festa. També hi hauràel Pícnic Electrònic, cinema a lafresca i la projecció d’una minisèrie local.

Les festes acabaran amb sar-danes, gegants, botifarrada, lacloenda de foc i la cantadad’havaneres, després de saber elcolor guanyador d’enguany.

La ciutat escalfa motors per al’arribada de la Festa Major

» Sant Just celebrarà les seves festes del 31 de juliol al 6 d’agost» Durant set dies el municipi gaudirà d’activitats per a tots

El Mil·lenari celebra el desèaniversari dels pisos socials

SOCIETAT4El veïnat d'ElMil·lenari celebra enguany eldesè aniversari de la posada enmarxa dels habitatges de llo-guer amb serveis per a la gentgran. Per fer-ho, fa uns diesmés de setanta persones que hiviuen van organitzar un dinarde germanor.

El Mil·lenari és un equipa-ment impulsat per l'empresapública Promunsa que va su-posar tot un repte i un saltqualitatiu per a moltes perso-nes grans del municipi ja que,juntament amb els habitatges,

començava a funcionar el Cen-tre Social i diferents serveisadreçats al col·lectiu de la gentgran, segons informen fontsmunicipals en un comunicat.

Es tracta d’un projecte pio-ner en aquella època, amb elqual els residents disposen depisos totalment adaptats ambuna consergeria a la seva dis-posició les 24 hores del dia iamb servei de neteja a domici-li i a les zones comunes. Tam-bé poden accedir a serveis deperruqueria i podologia a preusmolt reduïts.

POLÍTICA4Montserrat Nebre-ra, exdiputada del Partit Po-pular de Catalunya (PPC), haestat escollida recentment can-didata de CiU a l’alcaldia deSant Just Desvern, amb el 74%dels suports de la militància.Un 14% de militants ha votat encontra i hi ha hagut un 12%d'abstencions.

Nebrera serà així la cap dellista de Convergència i Unióper a les pròximes eleccionsmunicipals que se celebraran

l’any que ve, substituint LlorençRei, cap de llista de CiU a leseleccions del 2011. Els nacio-nalistes tenen actualment cincregidors a l'oposició del con-sistori santjustenc.

PROFESSORA DE DRETLa nova candidata és profes-sora de Dret Constitucional i vaser diputada del PPC entre el2006 i el 2010, quan va deixarl’escó i va ser la número dos enla llista en les eleccions al Par-

lament, de la mà de Josep Pi-qué. L’any 2088 va intentar,sense èxit, disputar el liderat-ge del partit dels populars ca-talans a l’actual presidenta,Alícia Sánchez-Camacho.

L’elecció de Nebrera hauriaprovocat malestar dins de lamilitància, segons han informatdiversos mitjans, en considerarque no s’ha actuat amb trans-parència per a l’elecció i perquètampoc agrada la trajectòriapolítica de la candidata.

RedaccióSANT JUST DESVERN

Nebrera, candidata de CiU

Sant Just viurà set dies de Festa Major. Foto: Ajuntament

Solidaritat | 3.000 euros per investigar el càncer infantilLa Cursa Solidària Sant Just Desvern per Sant Joan de Déu, organitzada pel ClubAtletisme Sant Just amb la col·laboració de l’Ajuntament i l’Obra Social Sant Joan

de Déu, ha recaptat 3.000 euros per a la investigació del càncer infantil. Més de700 persones s’hi van inscriure, 350 de les quals eren nens i nenes.

Especial Festa Major Sant Just Desvern| 12 líniatres Juliol 2014

Especial Festa Major Sant Just Desvern13 | líniatresJuliol 2014

17 |

Sant Joan Despílíniatres Juliol 2014

Una cinquantena de joves d’en-tre 18 i 30 anys han estat con-tractats per l’Ajuntament de SantJoan Despí aquest mes de juliolper treballar en diferents àrees del’administració local. Els joveshavien de complir el requisit dedisposar d’una titulació en for-mació professional o un grauuniversitari que hagin finalitzat,com a molt tard, l’any 2011.

Aquesta iniciativa s’emmarcadins d’un nou programa d’ocu-pació i formació impulsat perl’Ajuntament de Sant Joan Des-

pí que, a més de donar feina alsjoves, també els proporciona for-mació transversal destinada amillorar les seves capacitats i elsinforma sobre les eines que tenendisponibles per millorar la recercade feina.

El programa persegueix dife-rents objectius. Per una banda,vol donar una oportunitat labo-ral als joves i augmentar l’ocu-pació i, per l’altra, pretén obrir lesexpectatives dels joves en el mer-cat laboral a través de l’expe-riència en una empresa. A més, téla finalitat d’impulsar la confian-ça i la motivació entre un delscol·lectius que pateix més greu-ment les conseqüències de la cri-si econòmica.

FER FRONT A L’ATUR JUVENILPer fer front a l’atur juvenil, l’A-juntament de Sant Joan Despí, enel marc del Pla de reactivació eco-nòmicaque va aprovar el 2013, vacrear el programa d’experiènciaprofessional per a l’ocupació i laformació juvenil, que englobaun seguit d’accions per reduir l’e-levat percentatge de personesaturades entre els joves.

Sota aquest pla, s’han posat enmarxa diverses iniciatives quepretenen frenar l’atur entre lagent jove, que actualment és unaprioritat en l’àmbit europeu (s’haestablert l’Estratègia Europea2020 que té com a objectiu frenarl’atur i assegurar la incorporaciódels joves al mercat laboral).

L’Ajuntament de Sant Joan Despí ha impulsat un programa d’ocupació i formació per a joves. Foto: Arxiu

L’Ajuntament contracta aquestmes joves d’entre18 i 30 anys» Es tracta d’una iniciativa emmarcada en un nou programa d’ocupació i formació i ha donat feina a cinquanta persones

Comença un pla per asfaltaruna vintena de carrers

URBANISME4El pla de millo-ra de les vies públiques ja s’haposat en marxa amb l’objectiude millorar i reforçar l’asfaltaten els punts més crítics de laciutat. En total, s’estan fenttreballs en vint-i-dos trams decarrer durant aquesta primerafase d’obres de millora.

Segons han informat fontsmunicipals en un comunicat, ja

han començat les obres al barriResidencial Sant Joan (en con-cret, a la corva entre Sant Mar-tí de l'Erm i Josep Trueta), aixícom s’ha fet també al pontMarquès de Monistrol.

També s’ha actuat al carrerde la TV3 (no es podrà estacio-nar del 30 de juny al 3 de juliol)i a la zona de l'avinguda de Bar-celona-Parc de la Fontsanta.

Les Nits de Juliol, epicentre del programa cultural d’estiu

CULTURA4Durant tot aquestmes, les Nits de juliol amenit-zen la jornada amb una granoferta cultural. Es va estrenarel passat dijous 3 de juliol ambun concert del cantautor DaniFlaco, al solàrium del polies-portiu Salvador Gimeno, unnou escenari a l’aire lliure, ba-tejat com a Nits de solàrium.

Amb aquest programa, lesnits dels dijous a Sant JoanDespí estaran farcides d’acti-vitats culturals durant tot elmes, amb les actuacions delmonologuista David Barragani els grups Mala Vida i JukeMovie.

Una altra proposta és l’es-pectacle Musicant Vinyoli +Jujol que fusiona la poesia de

Joan Vinyoli amb obres mo-dernistes de compositors cata-lans com Enric Granados, Al-bèniz o Morera, a càrrec delguitarrista i compositor JaumeTorrens i el tenor Jordi Mas.Aquest esdeveniment culturalforma part dels actes comme-moratius de l’Any Vinyoli.

Neus MàrmolSANT JOAN DESPÍ

Solidaritat | 3.000 euros per investigar el càncer infantilLa Cursa Solidària Sant Just Desvern per Sant Joan de Déu, organitzada pel ClubAtletisme Sant Just amb la col·laboració de l’Ajuntament i l’Obra Social Sant Joan

de Déu, ha recaptat 3.000 euros per a la investigació del càncer infantil. Més de700 persones s’hi van inscriure, 350 de les quals eren nens i nenes.

Comerç| 18


SANT JUST4El pròxim dissab-te, 2 d’agost, Sant Just Desverncelebrarà una trobada d'enti-tats en el marc de la Festa Ma-jor 2014 el municipi, que tindràlloc des del pròxim dijous 31 dejuliol fins al 6 d’agost.

Durant la mostra d’entitatssantjustenques s’oferirà als as-sistents un pica-pica a càrrec dela Casa Regional d'Extremadu-ra, l’Associació Santjustenca per

la Cultura de la Cervesa i AccióSolidària i Logística.

Durant la jornada, que co-mençarà a les sis de la tarda i s’u-bicarà a Les Escoles, tambés’instal·larà un photocall, queanirà a càrrec de l'AgrupacióFotogràfica Sant Just.

La trobada d’entitats estàorganitzada per l’associació ElNucli i l'Ajuntament de SantJust Desvern.

L’empresa Nobel Plastic, que fa25 anys es va crear a Sant JoanDespí, i el comerç local Moda Pa-qui han estat guardonats amb elsPremis Sant Joan Despí que vaatorgar l’Ajuntament fa uns dies.

Nobel Plastic ha estat reco-neguda “per la seva adaptació alsnous reptes industrials en el seuàmbit, la producció de tubs pera l’automoció”, segons han ditfonts municipals, i l’establimentModa Paqui per la seva “dedi-cació a la venda de roba de ves-tir i íntima amb 22 anys d’expe-riència en el sector”.

Aquests guardons, segonsexpliquen des del consistori, vo-len posar en valor la feina quedesenvolupen empreses, co-merços, entitats i personalitatsde la ciutat en diferents àmbits.

Per exemple, en l’esportiu elguardó va ser per a Jordi Roura,exentrenador i actual director delfutbol formatiu del FC Barcelo-na i veí de Sant Joan Despí.També van ser reconeguts l’ar-quitecte Josep Torrents, l’es-portista Jan Pujol, la Irene Cam-po, que ha rebut el Premi de Re-

cerca de Secundària, i una des-ena de voluntaris lingüístics.

L’actriu Carme Pla, que haestat la pregonera de la FestaMajor d'enguany, va conduirl’acte de lliurament dels Premisde Sant Joan Despí, que va tenirlloc al recinte del Teatre MercèRodoreda.

Es lliuren els premis Sant JoanDespí a comerços i entitats

Neus MàrmolSANT JOAN DESPÍ

Sant Just celebrarà unatrobada d’entitats a l’agost

La jugadora de bàsquet esplu-guenca Yaiza Rodríguez, quedes de l’any passat milita a l’e-quip estatunidenc de la Univer-sitat de Boise, ha aconseguit en-guany un nou èxit com a inte-grant de la selecció espanyola debàsquet femení. Després de lesvictòries aconseguides a les ca-tegories inferiors, Rodríguez haformat part de la selecció ques’ha proclamat subcampionad’Europa de categoria sots20ara fa uns dies.

Yaiza Rodríguez, que amb1,65 d’alçada juga en la posicióde base, va participar en elsnou partits que Espanya va ju-gar a l’Europeu disputat a Udi-ne (Itàlia). A la final, on l’equipestatal va perdre davant Françadesprés d’una pròrroga (47-42),Rodríguez va jugar 27 minuts i

va anotar 8 punts, aconseguintser d’aquesta manera una de lesjugadores més ben valoradesde la final.

La jugadora espluguenca, de19 anys, suma aquesta medallade plata a les ja aconseguides enanys anteriors amb la seleccióespanyola, com un or en l’Eu-ropeu sots16, plata en el Mun-

dial sots17 i or en l’Europeusots18. Les jugadores de la se-lecció van tornar d’Itàlia la set-mana passada encapçalades perl’entrenadora Anna Caula, queva recordar després de la finalque aquesta és la sisena meda-lla consecutiva en un europeusots20 que aconsegueix el com-binat espanyol.

Rodríguez ha completat un torneig brillant. Foto: FEB

L’espluguenca Yaiza Rodríguez,plata a l’europeu de bàsquet

GUARDÓ4El projecte JugaVerd Play, desenvolupat pelConsell de l'Esport Baix Llobre-gat i promogut per diversos ajun-taments de la comarca, va serguardonat el juny amb els premisCompta fins a tresque atorga l'A-juntament de Barcelona en re-coneixement a projectes, entitats,centres docents, equips i tècnicsde joc que han destacat pel seutreball de promoció de l'esport enedat escolar.

Aquest programa estableixuna valoració paral·lela als cam-pionats escolars, on es premienles actituds de respecte, col·la-boració i esportivitat amb elscompanys del mateix equip ide l’equip rival i amb els àrbitres.A més, es valora el comporta-ment de les aficions assistens alsenfrontaments. Aquest sistemade puntuació s’aplica a tot elBaix Llobregat, des d’educacióinfantil fins als alevins, en lescompeticions de bàsquet, hand-bol i futbol.

El programa Juga Verd Playrep un premi

Sots campionatestatal per a laPenya Esplugues

ESPLUGUES4El Penya Esplu-gues va arrodonir la seva grantemporada d’enguany amb elsots campionat d’Espanya defutbol sala juvenil femení. L’e-quip espluguenc va viatjar a fi-nals de juny a Alovera (Guada-lajara), seu del campionat, on vafer un torneig gairebé perfecte, jaque només va perdre la finaldavant l’equip amfitrió (5-3).

El Penya Esplugues va arri-bar a la final després de finalit-zar primer en un grup que vacompartir amb el Javali Viejomurcià i el Leganés, dos con-junts als quals va derrotar.

RedaccióESPLUGUES

EsportsSant Just | Èxit de l’Atlètic Sant Just a la Donosti CupLa Donosti Cup, un torneig de futbol internacional que es va disputar fa uns dies al País Basc, va finalitzar amb la victòria dels equips de categoria aleví i infantil de l’Atlètic Sant Just. Els alevins van guanyar per 4 gols a 5 al Kostkas a Anoeta, mentre que l’infantil va vèncer per 1 al 2 al Cap Jeunes 31 al mateix escenari.

Successos | Presó per a l’autor de 26 robatorisEl presumpte autor d'almenys 26 robatoris amb força en establiments

comercials d'Esplugues i Sant Just, que va ser detingut pels Mossosd'Esquadra el passat 16 de juny després d'haver comès un d'aquests

furts, ha ingressat a la presó recentment per ordre judicial.

21 |

Serveislíniatres Juliol 2014

A mitjan juny va començar l'o-peratiu del Pla d'Informació i Vi-gilància (PVI) contra incendis fo-restals 2014, que la Diputació deBarcelona ha posat en marxafins a principis de setembre, dinsde la campanya d'estiu.

En aquest Pla participen, amés de la Diputació de Barcelo-na, un total de 265 ajuntaments,deu consells comarcals, 118 ADF(Agrupacions de Defensa Fores-tal) i nou federacions d'ADF.Amb un pressupost global de2.717.745 euros, està previst queaquest Pla mobilitzi un total de334 persones, entre les quals hiha 212 informadors, 25 opera-dors de comunicacions, 11 en-ginyers de zona, 58 guaites i 10auxiliars de zona. Totes elles dis-posaran d'una flota de 106 vehi-cles 4x4 per realitzar tasques devigilància de 472.979 hectàrees

forestals de la demarcació deBarcelona. En total, el Pla d'In-formació i Vigilància contra in-cendis forestals de la Diputacióde Barcelona consta de nou zo-nes de vigilància i un total de 112rutes, cada una d'elles dotada d'u-

na unitat mòbil (vehicle 4x4), querecorreran les més de 470.000hectàrees de boscos.

El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,ressalta els bons resultats obtin-guts en les campanyes dels da-rrers anys, però recorda que calseguir treballant en la prevenciómitjançant la gestió forestal. Enaquest sentit, assenyala com a ac-

cions prioritàries el pla d'explo-tació dels boscos a partir de la uti-lització de la biomassa, remar-cant que aquesta acció és espe-cialment important, ja que “di-namitza el territori, fa més ren-dibles els boscos i funciona moltbé com a prevenció d'incendis”.També destaca la continuïtat del'acció de prevenció d'incendisd'una forma coordinada amb elsajuntaments, Generalitat, ADF iconsorcis com la millor manerade lluita contra els focs.

MÉS ACCIONS AL TERRITORIPer altra banda, Salvador Este-ve també posa especial èmfasi enla recent aprovació del programaeuropeu Lifeper a la gestió de lesàrees forestals i prevenció delsincendis a la muntanya de Mont-serrat com a exemple d'accionsimportants que s’estan posant enmarxa arreu del territori, entreles quals també destaca la gestióde la biomassa o la introduccióde ramats en la neteja dels bos-cos, entre altres.

Un esforç conjunt contra el foc» La Diputació posa en marxa el dispositiu contra incendis forestals, que s’allargarà fins al setembre

» Hi col·laboren un total de 265 consistoris, 10 consells comarcals i nou federacions d’ADF

RedaccióBAIX LLOBREGAT

SUPORT4 Aquesta iniciativaforma part del programa de su-port als municipis en la preven-ció dels incendis forestals, que técom a finalitat principal evitar-los i limitar els seus efectes.

Les Oficines Tècniques dePrevenció Municipal d’Incen-dis Forestals i de Parcs Naturalshan dissenyat un conjunt d’ac-cions informatives, dissuasivesi d’anticipació, pensades per

evitar l’inici dels incendis fo-restals. El Pla conté propostesper al desplegament i distribu-ció, en el territori, de personal es-pecialitzat i del material que li si-gui necessari per complir la sevatasca d’informació i vigilànciaamb eficiència i seguretat. Tam-bé realitzarà tasques relaciona-des amb la prevenció i la inter-venció immediata en cas d’in-cendi forestal.

La prevenció, la millor arma

El pressupost total

del dispositiu és de

més de 2,7 milions

El Pla té com a finalitat principal evitar els incendis i limitar els seus efectes. Foto: Diputació de Barcelona

Civisme | La prevenció dels incendis, en mans de totsMolt sovint els grans incendis forestals que afecten Catalunya cada estiu solen tenir el seu

origen en conductes incíviques o negligents per part dels visitants de les zones forestals. En aquest sentit, el president de la Diputació, Salvador Esteve, destaca que en la prevenció d'incendis és molt

important el civisme i la responsabilitat de totes les persones: la millor manera d'evitar-los.

| 22

Serveislíniatres Juliol 2014

[email protected]

AGENDA MENSUAL

Un sopar que s’allarga més delprevist. Una estona de copesamb coneguts o amics fins benentrada la matinada. Una jor-nada laboral que finalitza mésenllà de la mitjanit. Aquestes sónalgunes de les situacions queviuen molts habitants de l’àreametropolitana quan volen tornara casa durant la nit.

Una solució ràpida i còmodaper fer-ho és la xarxa de Nitbusde l’Àrea Metropolitana de Bar-celona (AMB), un servei d’auto-busos nocturns que arriba a 18municipis de l’AMB: Cornellà,Barcelona, Badalona, Sant Adriàdel Besòs, Tiana, Montgat, San-ta Coloma de Gramenet, Mont-cada i Reixac, Esplugues, SantJust Desvern, Sant Feliu, SantJoan Despí, L’Hospitalet, El Prat,Sant Boi, Viladecans, Gavà i Cas-

telldefels. El Nitbus és un serveique connecta tots aquests mu-nicipis entre ells entre les 10 dela nit i les 6 de la matinada, ga-rantint d’aquesta manera el fun-cionament del transport públicdurant les 24 hores del dia, ja queagafa el relleu del bus urbà diürni del metro.

PROP DE 6 MILIONS D’USUARISDurant l’any passat, el nombrede passatgers que van fer servirel Nitbus va superar els 5,9 mi-lions. D’aquests, la majoria erenpersones que es dirigien al do-micili particular –un 81,4% deles destinacions– o a la fei-na –un 10,2%–. Pel que fa alsorígens dels desplaçaments, un45,2% dels usuaris van agafar elNitbus per tornar de la feina i un28,8% per tornar d’una nit defesta o d’un esdeveniment es-portiu. Aquest servei de trans-port nocturn està justament pen-sat per a aquests dos tipus decol·lectius –els que es mouen a

la zona per feina o per oci–, quemolt sovint no tenen en comptela possibilitat de fer servir aquestmitjà de transport nocturn.

Pel que fa a l’edat dels pas-satgers que van fer servir el Nit-bus durant l’any 2013, gairebé lameitat es trobava a la franja com-presa entre els 22 i els 35 anys –un47% del total–. En aquest sentit,

la mitjana d’edat dels usuaris delNitbus va ser de 34,01 anys, delsquals un 57% residia a Barcelonaciutat, seguit d’un 10% d’hospi-talencs i un 5,1% de badalonins.

El Nitbus té una freqüènciade pas de 20 minuts, amb apro-ximadament 3 autobusos percada hora, i funciona totes lesnits de l’any. Utilitza les matei-

xes parades que la xarxa de bu-sos que funciona durant el dia idisposa també de càmeres de vi-deo-vigilància per garantir laseguretat dels usuaris. Totes leslínies del Nitbus, excepte la zero,passen per plaça Catalunya (Bar-celona), i dues més per l’aero-port del Prat: la N17 a la termi-nal T1 i la N16 a la terminal T2.

La millor manera de tornar a casa» El Nitbus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dóna servei de 10 de la nit a 6 de la matinada

» Durant l’any 2013 aquest mitjà de transport va ser utilitzat per gairebé 6 milions de passatgers

El Nitbus és un servei que uneix 18 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Foto: Baixbus

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Estadística | Les professions dels passatgers, en xifresDels passatgers que van fer servir el servei de transport nocturn del Nitbus durant

l’any 2013, poc més del 50% comptaven amb una categoria professional de treballador especialitzat, seguit del col·lectiu d’estudiants –que representen un 13% dels passatgers–

i dels treballadors sense qualificació professional –en tercera posició, amb un 11,3%–.

DISSABTE 26 DE JULIOL21:30 Esplurock Fest 20140. Subtrabelios (amb

membres de Subterranean Kids i la banda Tra-pera del rio i Decibelios) i grups convidats. Lloc:Parc de les Tres Esplugues.

DIUMENGE 27 DE JULIOL11:00 Itinerari modernista Jujol: visita guiada

per les principals joies modernistes de SantJoan Despí. Inici itinerari a Can Negre (SantJoan Despí).

DIVENDRES 1 D’AGOST20:00 Passejada Literària d'Estiu: 100 anys de

la Rambla de Sant Just. Organitza: El Nucli il'Ajuntament de Sant Just. Lloc: Parc del Pa-rador (Sant Just).

DIUMENGE 27 DE JULIOL10:30Mercat de Pagès del Parc Agrari. S’oferi-

ran diverses activitats: tallers de cuina per aadults i infants, tast de productes i sorteig depaneres amb productes de l’horta. Lloc: Parcde Torreblanca (Sant Just).

DISSABTE 2 D’AGOST18:00 Trobada d'entitats. Pica-pica a càrrec de

la Casa Regional d'Extremadura, AssociacióSantjustenca per la Cultura de la Cervesa i Ac-ció Solidària i Logística. Lloc: Les Escoles.

DIJOUS 31 DE JULIOL17:30 Espectacle de música amb Ambaukatu-

nàbia. Organitza: El Nucli i l'Ajuntament. Lloc:Plaça Verdaguer (Sant Just).

DIUMENGE 27 DE JULIOL07:00 Sortida de cicloturisme. Inici des de la Font

del ciclista. Consultar recorregut a la pàginaweb: www.acsantjust.com. Organitza: Agru-pació Ciclista Sant Just.

CULTURA INFANTIL ESPORTSMOSTRESTALLERS

Inscripcions obertes fins al dimarts 29de juliol a les places disponibles a lesescoles bressol municipals per a infantsnascuts els anys 2012, 2013 i 2014.Lloc: presentació a l'Àrea de Serveis ala Persona (Sant Joan Despí).

Inscripcions a les escolessbressol municipals

Fins al 29 de juliol

Objectiu de la xerrada: conèixer les pla-gues que afecten les hortalisses i a gua-rir-les amb remeis casolans i naturals.Lloc: Centre M. Rodoreda (Sala Ca-mèlies) de Sant Joan Despí.

Xerrada: 'La farmaciola de l'hort ecològic'

Dc. 23 de juliol a les 18:00

Partit de Futbol Blaus vs. Grocs (sènior).Inscripcions al blog del Nucli i al Casalde Joves. Activitat per majors de 16anys. Lloc: camp de futbol de Sant Just.

Partit de Futbol BIaus contra Grocs (sènior)Ds. 2 d’agost a les 19:00

Concert d’estiu a la fresca, amb una JamSession amb tots els músics que hi vul-guin participar. Adreçat a tot tipus depúblic. Lloc: Les Escoles (Sant Just).

Nits d’Estiu amb unaJam Session

Dj. 24 de juliol a les 21:00

| 24 líniatres Juliol 2014 Pròxima edició: 17 de setembre

Liniatres 15

Documents

Transcript of Liniatres 15