Liniamar 09

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

castelldefels · viladecans · gavà líniamar

6 de febrer de 2014 · Núm.09

Societat pàg 12Els veïns de Gavà aturenla instal·lació d’una salade jocs a la Rambla

Viladecans pàg 11El Govern català reprènl’ampliació de l’hospitalals seus pressupostos

Comerç pàg 13Es comercialitzen les paradesdel nou mercat de Viladecans

Esports pàg 14Castelldefels posa fi a un granany esportiu amb una gala

Economia pàg 3Set empreses i serveisturístics de Castelldefels,distingits en qualitat

Cultura pàg 11Toni Moog celebra10 anys en escenaa l’Atrium Viladecans

Balsera renuncia a l’alcaldiai se’n va al sector privat

L’alcalde de Gavà serà substituït per Raquel Sánchez, però no deixa la presidència del Consell Comarcal pàg 12

“Si se celebrésla consulta, crec

que guanyaria el ‘No’ per golejada”

Entrevista a Manuel ReyesAlcalde de Castelldefels

pàgs 8 i 9

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar 6 febrer 2014

3 | En Portada líniamar6 febrer 2014

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-

vament les dades i remarca que elturisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia Mar,el director de l’Agència Catalanade Turisme, Xavier Espasa, asse-gura que s’ha elaborat un pla demàrqueting per als anys 2013-2015, on els objectius són “aug-mentar en un 15 per cent els in-gressos turístics, la desestaciona-lització, la despesa turística i el po-der de marca”. Per aconseguir-ho,Espasa afirma que “s’ha de passarde la promoció turística offlinea laonline, aconseguir fidelitzar els

visitants, orientar-se més cap a lademanada que cap a l’oferta iconstruir una plataforma onlineonels visitants puguin compartir lesseves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementaria per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat» Set empreses i serveis turístics de la ciutat de Castelldefels han estat distingits per la seva qualitat

Pamela MartínezCASTELLDEFELS

REDACCIÓ4Set empreses i ser-veis turístics de Castelldefels, en-tre ells les seves platges, han ob-tingut o renovat el distintiu decompromís per la qualitat turís-tica, del Sistema Integral de Qua-litat Turística Espanyola en Des-tinació (SICTED), al qual el Con-sorci de Turisme del Baix Llo-bregat va presentar-hi 37 distin-cions comarcals. Segons el Con-sorci, el SICTED “fomenta la co-ordinació del sector públic i pri-vat i impulsa la bona imatge delnostre territori”.

La ciutat de Castelldefels,juntament amb el Prat de Llo-bregat, que ha obtingut onze dis-

tincions, són les localitats delBaix Llobregat més ben consi-derades en l’àmbit turístic.

De les 37 empreses distingi-des, 31 renoven el distintiu i 6l’han rebut enguany per prime-ra vegada. Entre les que han re-but la distinció per primer cop estroben el Canal Olímpic (Cas-telldefels), FotoPir Vídeo (Gavà),el Museu de Sant Boi de Llobre-gat, les Caves Montau (Sadurníde Begues), Catalunya en Mi-niatura i el Bosc Animat de To-rrelles.

A la província de Barcelonahan estat distingides 420 em-preses i serveis.

Castelldefels, distingida pels seus serveis turístics

La platja de Castelldefels i el Canal Olímpic han estat distingits per la seva qualiat turística. Foto: Castelldefels Turisme

Comarca| 4

líniamar 6 febrer 2014

Més de 40 milions de passatgersde bus a la comarca en un any » Les línies d’autobús nocturn del Baix Llobregat creixen respecte al 2012 i arriben gairebé als dos milions d’usuaris

Un grup d’aturats ocupaterrenys del Parc Agrari

MEDI AMBIENT4L’Assemblead’Aturats de Sant Boi de Llo-bregat ha iniciat una campan-ya d’ocupació de terres agríco-les abandonades del Parc Agra-ri del Baix Llobregat perquèpersones que es troben en si-tuació d’atur puguin treballar-les.

Els membres de l’assem-blea van ocupar el passat dis-sabte 18 de gener una finca deSant Boi de Llobregat, on vanestar diversos dies condicio-nant el terreny per poder-hi re-alitzar una activitat agrícola. No

obstant això, dimarts 21 de ge-ner l’ocupació es va aturar des-prés d’un aldarull entre l’a-rrendatari i el grup d’aturats.Luis Cabezas, portaveu de l’As-semblea d’Aturats de Sant Boi,va explicar a diversos mitjansque “si no és en aquesta par-cel·la, serà en altres, seguiranles ocupacions perquè cal re-cuperar les terres abandona-des”. Davant d’això, l’organit-zació Joves Agricultors i Ra-maders de Catalunya (Jarc) re-clama respecte als propietarisde parcel·les del Parc Agrari.

C’s fa campanya en contra decedir el padró per a la consulta

AGENDA NACIONAL4Ciutadansha iniciat recentment al BaixLlobregat una campanya, que téprevist estendre a tot el territo-ri català, per recordar als alcal-des que cedir el padró per a laconsulta “és il·legal”, segons laformació política.

La nova portaveu de Ciuta-dans, Carina Mejías, va explicarel passat dimarts 28 de gener adiversos mitjans que el seupartit ha decidit iniciar la cam-

panya informativa amb l’ob-jectiu de “presentar instànciesals ajuntaments”.

A les instàncies, el partitcomunica als alcaldes “que lacessió del padró i del cens pera altres usos que no són el mo-tiu pel qual s’han fet és il·legal,i que això està protegit per l’A-gència de Protecció de Dades ique qualsevol intent pot supo-sar incórrer en una infraccióadministrativa”.

La xarxa d’autobusos que ope-ren als municipis del Baix Llo-bregat, tant urbans com inte-rurbans, ha tornat a experi-mentar un creixement en elnombre d’usuaris l’any 2013.

Concretament, les línies debus de gestió indirecta, opera-des per diverses empreses pri-vades, van transportar durant el2013 un total de 40.155.732usuaris, gairebé 400.000 mésque l’any anterior.

Pel que fa a les sis líniesd’autobusos nocturns (Nitbus)que donen servei al Baix Llo-

bregat entre les 22:45 hores i lescinc de la matinada, han sumatgairebé dos milions de viatges el2013 (fet que significa un crei-xement del 2% respecte a l’anyanterior). Aquests autobusostenen el seu origen i final a laplaça de Catalunya de Barcelo-na i comuniquen amb diversosmunicipis llobregatins. La lí-nia nocturna que més ha cres-cut ha estat la N16, que connectaBarcelona amb Castelldefels,amb 42.982 usuaris nous.

L’Aerobús, que uneix Bar-celona amb l’aeroport, ha aug-mentat també el nombre d’u-suaris (un 2,6%).

Els serveis diürns tambéhan tingut, en conjunt, un com-portament positiu. Destaquen

els increments que s’han regis-trat a les línies de l’Hospitalet iel Prat (amb un augment d’u-suaris d’un 3,5%), a les d’Es-plugues de Llobregat i SantJust Desvern (+2,5%), a les deSant Feliu (+1,5 %) o a les de l’à-rea de Sant Joan Despí i SantBoi (+0,8%). En canvi, a Gavài Viladecans s’ha produït unlleuger descens de viatges (un0,4% menys respecte l’any2012), com també ha passat aCastelldefels (-0,8%).

La pèrdua més gran de viat-gers, però, s’ha produït a la lí-nia que uneix el Prat de Llo-bregat amb el polígon industrialPratenc i la Zona d’ActivitatsLogístiques (ZAL), amb 4.766passatgers menys que el 2012.

Cada any hi ha més usuaris de la xarxa d’autobusos de la comarca. Foto: Baixbus

Fe d’errades | Estudi de la UAB sobre producció agrícola localA l’edició del 16 de gener de Línia Mar vam publicar en portada i a la notícia principal de la secció Comarca unaxifra que podria donar lloc a confusions referent al Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari ocupa 192 hec-tàrees i no 400 com es va publicar. Les 400 hectàrees fan referència a l’àrea total del territori que va ser objecte

de l’estudi de la UAB, que encabeix també la Zona Franca (112) i el nucli urbà de Barcelona (95).

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniamar6 febrer 2014

| 6Opiniólíniamar 6 febrer 2014

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniamarLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12315-2013

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@JordiGuardiolaF: Comparar el movimentcívic sobiranista català amb els anys negresdel terrorisme d'ETA és indigne. #cama-chodemanaperdó.

@raulpresseguer: El ministre Montoroanunciant en directe al TN de @tcru-anyes_tv3 que no publicaran més les bal-ances fiscals. #tenenpor.

@miquelcalcada: Cada vegada que el PPes refereix a 'los catalanes' tinc la sensacióque ho diuen com si nosaltres, els catalans,fóssim els barrufets.

El diumenge, vint-i sis-de gener,va fer 75 anys que les tropes fran-quistes van entrar desfilant perla Gran Via de Barcelona. Feiadies que podien haver entrat,però van esperar per fer-ho pre-cisament aquell dia. Ho van ferper esborrar la memòria d’un al-tre vint-i sis-de gener, el de 1641,en el qual els orgullosos terçoscastellans van girar cua i van fu-gir del castell de Montjuïc rodo-lant muntanya avall, no van pa-rar de córrer fins a l’Ebre.

A la Batalla de Montjuïc unanació sobirana va enarborarbanderes, va agafar les armes, vaaixecar exèrcits i va fer fora uninvasor aclaparadorament supe-rior en efectius, però no en valorni en compromís. Era una nacióque defensava la seva llibertat, laseva sobirania, el seu Estat. Di-umenge vam celebrar aquellavictòria, una batalla antiga d’unconflicte molt actual: ser lliure oestar sotmès. Patriotes per la De-volució, Memorial 1714 i Coro-nela de Barcelona van organitzarun acte carregat d'emoció al Cas-tell de Montjuïc, quan, just alpunt del migdia, la milícia gre-mial de Barcelona, La InvictaCoronela, va entrar al Pati d’Ar-mes i va donar inici a la celebra-ció enmig d'una gran expectació.

4La batallaPer Fiona Camps

Ho veia i no m’ho creia: la se-nyora Sánchez Camacho en uninefable discurs a la Convenciódel PP, a Barcelona, presentantels ministres com: 'mi' Mon-toro que coneix Catalunya po-ble a poble, 'mi' Cospedal, 'mi'...Semblava una reunió de “tap-pers”. Comparant el procés ca-talà amb el basc (amb ETA deconvidada) molesta i per mol-tes protestes que hi hagi no es-pereu que demani perdó; “res-suscitant” a Josep Tarradellasposant-lo com a exemple depolític modèlic, preveient elquè hauria passat si avui fospresident de la Generalitat. Perfer el caldo gros, va posartambé com a exemple de bonespanyol a l’ínclit Salvador Dalíper haver fet afirmacions de laseva espanyolitat.

La presidenta del PPC fentvictimisme (cosa de la qualsempre acusa els seus opo-nents polítics) somicant que aCatalunya se’ls exclou. Peracabar, fent un estirabot acu-sant els partits que donen su-port al procés pel referèndumque no es cuiden del que real-

ment interessa als catalans,que és les retallades, la crisi il’atur. I vénen a Barcelona perfer una Convenció que noparla del que interessa als ca-talans! Vénen a fer discursossobre el que no serà. Per quèperden el temps i les energiesen un referèndum que no esfarà? Per què enviar a totes lesambaixades uns papers carre-gats de mentides i dades falsesper rebatre un fet que no tin-drà lloc?

Esperava amb impaciènciaque Rajoy expliqués el pla queté preparat sobre Catalunya ires de res. Catalunya els im-porta un rave, el seu graner devots el tenen a Espanya i comsempre, en el seu discurs, aca-ben amb la frase “Delenda estCatalonia” i van captant clientsmés enllà de la Sénia. Resu-mint, incoherència total, ex-trema i decebedora. Em vaigpessigar per veure si ho estavasomniant o era real perquè totplegat em semblava una inter-venció surrealista i mai mésben dit, amb les al·lusions aTarradellas i Dalí.

#PPSOE#DemanaPerdó

Malgrat que els jerarques delPP pontifiquen que la crisieconòmica s’ha acabat, elgruix dels mortals cada copanem més malament. Encaraque els dirigents econòmicsdels conservadors espanyolis-tes declarin que hem entrat enel camí del “creixement” eco-nòmic, cada vegada –els par-ticulars i les famílies– han defer miracles per poder ferfront a les mortíferes i mortifi-cadores factures domèstiquesdels subministraments bàsics.

No hi ha dubte que, mésenllà de l’atur i la pobresa, elfet de poder arribar a pagar,normalment cada mes, lesdespeses bàsiques d’aigua,llum, gas, telèfon, electricitati –ja no diguem el lloguer o lahipoteca– s’ha convertit en unautèntic esport de risc. I ésclar, un ésser humà, una per-sona normal, un ciutadà es-tàndard que religiosamentpaga els seus impostos quanno pot utilitzar, per raons eco-nòmiques i socials, aquests sisserveis bàsics, ja no té cabudaen la nostra societat i esdevé,automàticament, un autèntic“mort vivent”.

Ja fa força temps que esparla (i la UE també ho posade manifest) que a casa nostra

els rics cada dia estan mésblindats de tot i, en conse-qüència, són més rics i feliçosi, per contra, els pobres cadavegada són més pobres. Peròel pitjor de tot és que aquestsistema postmodernista delcapitalisme financer, cínic i, avoltes, metafísic (en el sentitindustrial del terme) estàvampiritzant completamentla classe mitjana i creant lesbases per un sistema políticirresponsable, antidemocràtici rabiüdament insostenible.

I aquí, quan apareix la pa-raula política cal esmentar,ben clarament, que aquestaestà fracassant estrepitosa-ment; ja que la política, en de-mocràcia, és la clau de voltaque permet viure en una so-cietat, mínimament, digna ijusta; és l’instrument per llui-tar eficaçment contra la xacrade la corrupció, la qual cosa ésla conseqüència dels interes-sos econòmics descontrolatsd’una minoria molt minorità-ria. De fet, la política és la queha de fer possible una justíciasocial, eficaç i independent,que escapci de debò el càncerde la corrupció i de les desigu-altats, i ens permeti fer front ales, martiritzadores, facturesdomèstiques.

Per Josep M. Loste

4Mortíferes factures 4SurrealistaPer Jordi Lleal

#EconomiaReal

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniamarfebrer 2014

@CarlesMundo: Si el procés sobiranistano acaba amb el naixement de l'Estatcatalà, tinguem clar que ens tractaran coma vençuts. Això ens farà guanyar.

@Riki_CAT: Estic flipant... M'acaba de tru-car un amic federalista: "Ricard, estic es-coltant el Rajoy... com ho vas fer per apun-tar-te a l'@assemblea?"

@salvadorcardus: La força de la nostralluita és la base moral popular sobre la quales basteix, i la debilitat dels adversaris, laseva immoralitat política.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

No es pot negar que hem començat l’anyben entretinguts, i que els addictes alstelenotícies i a la lectura de premsa hemde posar-hi hores si volem estar regu-larment ben informats del que passa.Com que la simple enumeració de cosesi casos em faria exhaurir l’espai que emdonen i la paciència dels lectors, em li-mitaré a enunciar-ne un parell dels quetrobo més notables.

La primera de les grosses ha passata can PSC. Tres diputats han consideratque havien de votar sobre un tema depaís d’acord amb el que els dictava laseva consciència. I, ja de passada, d’acordamb el que els socialistes nostrats duienen el programa electoral. La història ésprou coneguda, i encara no s’ha acabat.Les convulsions al carrer Nicaraguaprenen proporcions sísmiques. Entred’altres raons, perquè es va descobrintque els tres contestataris no estan sols,i que hi ha altres companys de partit quepensen com ells. Ha començat un mo-viment que amenaça amb fer miques unpartit que no fa pas gaire acumulavaunes quotes de poder insòlites.

El segon esdeveniment ha estat l’a-nunci que el ministeri d’Indústria ha im-posat el tall de les emissions de Catalu-nya Ràdio al País Valencià. Cap sorpre-sa, si volen que els ho digui, tenint en

compte com va anar tot allò de TV3 i deCanal 9, i vista l’afició dels populars va-lencians a tancar mitjans de comunica-ció. Especialment, si aquests mitjans s’ex-pressen en català. Aquella frase del clàs-sic, posada al dia per Joan Fuster, que vea dir “puix que parla català, vejam quèdiu”, és transformada per la bel·ligerànciapopular en “puix que parla català, gar-rotada seca”. Deu ser la manera singu-lar com interpreten la disposició al dià-leg repetidament anunciada pel senyorRajoy Brey. O potser és que ja és això elque volia dir i resulta que les autoritatsde la Generalitat de baix són fidels ex-egetes del discurs presidencial i fervo-rosos intèrprets de la seva voluntat.

Què tenen en comú ambdós casos?Doncs el rerefons de la qüestió nacional,del procés que els catalans hem posat enmarxa i que els adversaris, i també elsenemics, no saben com aturar. Que unsdiputats pretenguin escoltar més laveu dels seus electors que la dels quemanen al seu partit hauria de ser mo-tiu de reflexió, i no tan sols per als so-cialistes, sinó per al conjunt dels polí-tics d’aquest país i del veí. I que el go-vern de l’estat acrediti una vegada mésque no està disposat a fer ni la més mí-nima concessió a la cultura i la llenguacatalanes també hauria de fer pensar.

4Ja en veurem de coses...Per Octavi Despuig

El debat sobre la llei electoral catalanaes torna a obrir. Si bé és cert que la ma-joria dels grups parlamentaris estand’acord en elaborar una llei electoral pera Catalunya, és també evident la man-ca d’unanimitat entre ells. I és que enstrobem davant el que anomenem, en ar-got polític, una xarxa oberta; caracte-ritzada per la pluralitat d’actors que hiparticipen i, per consegüent, pel difícilconsens.

Tanmateix, dues coses són clares: lanova llei ha de garantir la major pro-porcionalitat i la major representativi-tat possible. Un apropament cap al mo-del electoral alemany seria, a priori, elmillor camí a seguir. Emperò, l’aplica-ció d’aquest sistema a Catalunya tambépresenta punts febles.

El sistema electoral alemany és de ca-ràcter mixt; combina l’elecció parla-mentària amb l’elecció proporcional. Ala vegada que assegura una represen-tativitat territorial, n’assegura també unaproporcionalitat.

El Parlament Federal Alemany –Bundestag– el conformen un mínim de598 diputats. La meitat dels diputats(299) són escollits mitjançant eleccionsdirectes uninominals on queda repre-sentada cada circumscripció electoral alBundestag. És en aquesta votació on elsgrans partits són els que tenen més pos-sibilitats d’ésser escollits en detrimentdels partits minoritaris. Pel que fa a l’al-tra meitat, aquesta s’escull a través d’e-leccions proporcionals en llistes nacio-nals tancades. Els petits partits adqui-reixen força i asseguren ser representatsal Bundestag.

Fins aquí el sistema electoral ale-many sembla senzill, però és en el mo-ment de comptabilitzar els resultats, mit-jançant la combinació d’ambdues vota-cions, on sorgeixen les complicacions ila dificultat del sistema queda palesa. Enfunció dels resultats obtinguts es pro-dueix un ajustament de la futura re-presentació de cada partit al Bundestag.

Dit això, el sistema electoral alema-

ny és catalogat com el més proporcionalque existeix a Europa. És capaç de llui-tar contra el bipartidisme existent iaconseguir una Cambra amb represen-tació de partits minoritaris, però senseestar molt fragmentada. Així mateix, afa-voreix la creació de coalicions governa-mentals ja que els partits minoritarisaconsegueixen ésser decisius en la for-mació de les mateixes.

Tot i això, si intentéssim adoptar elmodel alemany a Catalunya, seria com-plicat efectuar un bon encaix del mateixdins la nostra societat, ja que la culturapolítica catalana dista molt de l’alema-nya. Un gir del sistema electoral tan bruscprovocaria una desafecció dels electors.

A més, molts dels vots acabarien perconvertir-se en tàctics o vots útils per alspartits minoritaris ja que enfocarien laseva campanya electoral únicament a lessegones eleccions, les proporcionals. I,així com abans he esmentat la rupturadel bipartidisme com a aspecte positiu,en cas d’una excessiva fragmentaciódel Parlament o d’una poca entesa performar coalicions, la inestabilitat par-lamentària i de govern es veuria clara-ment afectada.

En definitiva, penso que l’aplicacióen bloc del sistema electoral alemany noés viable a Catalunya. No obstant, s’hau-ria de fer tot el possible per extreure’nels valors que prioritza: la proporcio-nalitat i la representativitat.

Per poder gaudir d’un model elec-toral propi a Catalunya és necessari unconsens entre les diferents formacionspolítiques que integren el Parlament. Ca-talunya disposa de les competències au-tonòmiques suficients per aprovar laseva pròpia llei electoral i abandonar de-finitivament l’ús de la LOREG (excep-tuant els mínims obligatoris establerts).

Espero que algun dia els partits po-lítics de casa nostra renunciïn a la sevavisió egoista per mantenir o generar mésrepresentació parlamentària. Nomésd’’aquesta manera podrem avançar enla nova línia anunciada.

4El mirall alemanyPer Anna-Clara Martínez

4La repressió del PPPer Joan Lladonet

Qui ho hagués hagut de dir que un go-vern central i uns quants d’autonò-mics, amb la més gran crisi econòmi-ca coneguda, amb l’atur major de lahistòria –i ara ja no es pot culpar Za-patero–, amb una política econòmicaque fa que els poderosos cada dia tin-guin més guanys i els febles augmen-tin amb progressió geomètrica, ambmilions de persones que no tenen paper dur-se a la boca, una degradacióque cada dia es fa més gran de l’esco-la pública per falta de mitjans i una sa-nitat cada dia amb menys recursos queno pot assistir la població malalta iamb seriosos problemes de salut…

Qui ho hagués hagut de dir queaquests governs, en lloc de governar permillorar la situació del poble, es dedi-carien a perseguir les seves protestes i re-ivindicacions, les llengües que no sónl’espanyol, els símbols que no són es-panyols o invents provincians i totacasta de senyals identitaris de pobles di-ferents dels que tenen com a únic ob-jectiu la unitat de destí dins l’univers.

No n’aprendran mai, la seva intel·li-gència no els ho permet. No voldran re-conèixer que la majoria d’independen-tistes existents als Països Catalans sónobra del PP, i també del PSOE. Fa deuanys eren una gran minoria, però ells sen’han encarregat que vagin augmentant,com ho aconseguiran al País Valencià ia les Illes Balears. No aprendran mai acomportar-se com un país democràtic,com el Regne Unit o com el Canadà, quepermeten que Escòcia i el Quebec exer-ceixin el dret a decidir. Al Quebec sem-pre han guanyat els unionistes, i a Es-còcia és probable que també guanyin,perquè molta gent està contenta deviure en un gran país democràtic comGran Bretanya.

En canvi, aquí, amb un estat el go-vern del qual aplica un règim antide-mocràtic, no fan res més que cada diaaugmenti el nombre de persones queno volen viure pendents d'un governque els persegueix, els espolia i els me-nysprea. L’únic que aconseguiranserà retardar la independència.

6

| 8Entrevistalíniamar 6 febrer 2014

“L’administració local ha esdevingutun regne de taifes i això no pot ser”

Com s’explica que després detants anys d’hegemonia socia-lista el PP hagi aconseguit l’al-caldia de Castelldefels?Quan un partit porta més de 30anys governant arriba un mo-ment en què la gent es cansa ivol altres opcions polítiques. Lagent estava esgotada d’un go-vern que s’havia oblidat de laciutadania i, entre les diferentsalternatives, el Partit Popularera la millor opció.

A Castelldefels, el procés sobira-nista ja ha tingut conseqüèn-cies: CDC va trencar el pacte degovern amb vostès. ManuelReyes se sent més dèbil ara quegoverna en minoria que abans?És veritat que el trencamentamb CDC va ser per un motiuclarament sobiranista. Però elprojecte comú que teníem de

ciutat era un projecte sòlid i en-grescador i sempre hi ha hagutmolt bona sintonia amb CiU, laqual va aprovar molts projectes.L’AVVIC també ens ha donat su-port des del començament.

Creu que si no hagués estat perl’anunci de la consulta, CDC se-guiria al govern?Sí, crec que ha pesat més el pan-orama sobre la independència aCatalunya que no pas el projectecomú que teníem. Jo crec queaixò és un error perquè quan esva votar el 2011, a Castelldefelsel que importava era sortir de lacrisi econòmica i ningú ens vavotar pel dret a decidir ni la in-dependència. Tot i això, és lícitque vulguin abandonar el go-vern. És la seva decisió.

L’agenda nacional era l’únicadiscrepància amb CDC o n’hihavia d’altres?Convergència no ens ha fet arri-bar cap altra discrepància. Jo crecque el projecte era comú. De fet,

CiU va presentar conjuntamentamb nosaltres les ordenances fis-cals del 2014 a l’octubre. El ma-teix dia que anunciaven eltrencament, van aprovar les or-denances i altres mesures al Plemunicipal, com la proposta d’es-borrany del conveni amb el Mi-nisteri del Medi Ambient per alpasseig de Castelldefels. El motiude la ruptura, per tant, no és local.

Quina relació tenen amb CDCdes del trencament?La relació és correcta. Crec quevolen fer una oposició construc-tiva i nosaltres els estenem lamà. En tot allò que vulguinpodem col·laborar, perquè s’hande fer moltes coses a la ciutat.

Tem un pacte entre socialistes,ICV-EUiA i CiU en un futur?Això seria viable al següent man-dat. En l’actual, no sumen. Aramateix no és viable.

Quines són les seves principalspreocupacions com a alcalde des

que està al capdavant de l’Ajunta-ment?Sobretot la situació de crisi eco-nòmica. Veure com dia a dia lagent ve a demanar ajuts socialsa l’Ajuntament per pagar elrebut de la llum, el lloguer... Lacrisi i la feina és la gran preocu-pació dels ciutadans i, per tant,dels governs, especialment elsmunicipals, perquè som la portad’entrada de l’administració.

Una de les prioritats de l’Ajunta-ment és lluitar contra el sorolldels avions que sobrevolen Cas-telldefels. Què demanen?Volem poder conviure amb l’ae-roport. Està molt bé tenir unainfraestructura d’aquesta enver-gadura a prop de la ciutat, peròvolem conviure-hi de maneraamistosa i que aquesta proximi-tat no signifiqui l’empitjoramentde la qualitat de vida dels veïns.

Quina és la situació actual de lesnegociacions amb AENA? L’Ajuntament està fent propos-

tes i al·legacions a totes les ac-cions que no veu adequades perpart de l’aeroport i AENA. Hemde garantir el descans dels ciuta-dans i combatre la contaminacióacústica i mediambiental.

Un altre dels temes mediàtics haestat el cas Riviera-Saratoga. Comafecten episodis com aquests laimatge de Castelldefels?Jo crec que ha afectat negativa-ment en el passat. De fet, quanvaig començar com a alcalde unade les coses que vaig fer és quel’Ajuntament s’hi personés com aacusació. Hem estat actius enaquest cas que ha rebut un rebuigtotal amb el tema de la prostitu-ció i l’explotació de les dones. Novolem que el Saratoga i el Rivieraobrin un altre cop les portes aCastelldefels.

Quines actuacions ha emprès l’A-juntament en aquest cas?L’Ajuntament ha impulsat unaordenança que impedeix donarllicències a menys de 3 quilòme-

Text: N. Màrmol / A. NadeuFotografia: Neus Màrmol

Manuel ReyesAlcalde de Castelldefels (PP)

tres de qualsevol escola de Cas-telldefels. Per tant, a la pràctica ésimpossible fer-ho.

Un altre tema polèmic és l’Hos-pital de Viladecans. Finalment elGovern de la Generalitat haanunciat una partida de 100.000euros per reprendre’n l’amplia-ció. És suficient?D’un pressupost que al seu diaera de 70 o 80 milions, aquestpressupost és minso. Ho puc en-tendre com un gest de bona vo-luntat, però no és suficient. Peròni ho és ara ni ho era abans.Aquest hospital estava planificatdes d’abans del tripartit i no s’haposat en marxa.

Quin és el paper actual de l’hos-pital de Viladecans a la zona? Perquè és tan preocupant que esdisminueixin els serveis i SantBoi abraci el servei sanitari a lazona?Perquè l’Hospital de Viladecansdóna servei a una població moltimportant de cinc municipis ino podem permetre que els ciu-tadans s’hagin de desplaçar en-cara més quilòmetres i es perdinserveis.

Creu que aquest conflicte vamés enllà de les retallades i esdeu a un afany recentralitzadorrelacionat amb el debat territo-rial i la dependència de l’AMB?Crec que fa referència a un com-ponent econòmic. La situació

econòmica que ha heretat CiUdel tripartit ha fet molt de mal icrec que el govern de la Genera-litat s’ha equivocat amb les sevesprioritats.

A qui també s’acusa d’un afanyrecentralitzador és el governespanyol, amb mesures com lareforma local. Com afecta la re-forma a Castelldefels?A Castelldefels, per exemple,tenim el Pla de barris, però, a lapràctica, la Generalitat no pagao paga tard. A través d’aquestanova llei, quan es torni a fer un

projecte d’aquesta índole, s’exi-girà que hi hagi un calendari depagaments. Això és una garan-tia per al municipalisme.

Per tant, ha rebut la reforma enpositiu?Sí, perquè clarifica el ventall decompetències que tenen les di-ferents administracions. A més,

si tens la competència i no tensels diners, no la pots executar.Això encara és pitjor.

No creu que amb la nova llei elsajuntaments tenen cada vegadamenys poder de decisió i es con-verteixen en meres “seus admi-nistratives”?Jo crec que no. De cara al ciu-tadà, hem de garantir el servei.A la gent no li importa qui pagala nòmina. El que és importantés que el servei sigui de qualitat.

Hi ha alcaldes del Partit Popularque hi estan en contra. Com ho in-terpreta?Hi veig molta intencionalitat po-lítica. Moltes vegades l’adminis-tració local ha esdevingut unregne de taifes i això no pot ser.Amb la crisi econòmica s’haposat de relleu que, quan hihavia diners, molts ajuntamentsfeien macroinfraesctructuresper guanyar vots que després noes podien sostenir. Ara s’ha deposar seny i és el que buscaaquesta reforma.

Quins paral·lelismes hi veu amb lallei de governs locals de la Gene-ralitat?Segueix una línia molt sem-blant. En molts aspectes semblaun copy-pastede la reforma im-pulsada pel govern espanyol isimplement canvia “Diputació”per “Consell Comarcal”. Així éscom ho veig jo.

Parlant de política catalana, hihaurà consulta sobiranista el 9de novembre?Jo estic convençut que no hihaurà consulta, perquè no exis-teix el marc legal per fer-la. Iestic convençut que el Governde Catalunya no farà una con-sulta que sigui il·legal.

Si no es pot votar com vostè au-gura, quina solució proposa?La solució l’haurà de posarsobre la taula aquell que ens haposat en aquest carreró sensesortida, que és el Govern del se-nyor Mas. Jo crec que s’ha equi-vocat. Va començar en una bonalínia per sortir de la crisi econò-mica, però el President es vacansar de treballar i va decidirprendre la via més ràpida, queconsisteix en buscar un culpablealiè: l’estat espanyol.

Rajoy i Mas acabaran seient anegociar? Estan tan tancats enbanda com sembla?El president del govern espa-nyol ha dit en diverses ocasionsque si s’ha de parlar sobre el fi-nançament es pot parlar i al

PPC tenim una proposta singu-lar per a Catalunya. Hi ha margeper parlar, dins de la legalitat.

Per què el PP, un partit democrà-tic, no vol que els catalans expres-sin la seva voluntat a les urnes?Estem a favor de votar i de la de-mocràcia, però hem de votarcoses en les quals tenim compe-tències. ¿Podem votar sobreposar una estació espacial a lalluna? Això seria un engany. Elque no podem fer és votar cosesque no són competència nostra.

A més, la sobirania de Catalu-nya pertany al conjunt de totsels espanyols.

Al Regne Unit la sobirania tambépertany a l’estat i, en canvi, es faràun referèndum on només votenels escocesos...No podem comparar la situaciód’Escòcia amb la de Catalunya.S’ha de votar d’acord amb unalegislació i nosaltres tenim laque tenim. Primer s’haurien decanviar aquestes normatives.

No seria més fàcil acceptar que elsciutadans tenen dret a votar i fercampanya pel “no” per convèn-cer-los?Això és un parany. El que hauríemde veure és si l’estat espanyol volplantejar aquesta consulta a es-cala nacional. I això s’ha de deba-tre al Congrés dels Diputats.

Tenen por que guanyés el Sí?No, jo crec que guanyaria el Noper golejada.

Castelldefels, juntament amb Ba-dalona, són els grans feus del PP aCatalunya. Vostès ja s’han marcatcom a objectiu aconseguir la ma-joria absoluta aquí i a Badalona.Ho aconseguiran el 2015?En política tot és possible i totsels partits polítics quan es pre-senten volen tenir la majoria su-ficient, la majoria absoluta, perdesplegar el seu programa.

En tot cas, vostè repetirà com acandidat per intentar-ho?Ho hem de parlar internament.En tenim ganes perquè 4 anysno són suficients i crec que serianecessari un altre mandat perdesenvolupar el nostre projecte.

9 | Entrevista líniamar6 febrer 2014

“Si se celebrés la consulta,crec que guanyaria el ‘No’per golejada”

“Hem de votar

coses que són

competència nostra.

¿Podem votar sobre

posar una estació

espacial a la lluna?”

“La partida de la

Generalitat per a

l’hospital de

Viladecans no és

suficient. És un gest

de bona voluntat”

“La llei de governs

locals catalana

sembla un

copy-paste de la

reforma local del

govern espanyol”

| 10

líniamarCastelldefels| 10

6 febrer 2014

El PP pretén la majoria absolutaa les pròximes eleccions locals» Es proposa ser hegemònic a Castelldefels, Badalona i Reus

» Reyes: “a les pròximes municipals donarem la gran campanada”

Controls d’emissió de fums als vehicles de la ciutat

MEDI AMBIENT4Durant la pe-núltima setmana de gener la di-recció general de Qualitat Am-biental ha portat a terme unacampanya de control de fumsdels vehicles a Castelldefels.

La finalitat de la campanyamediambiental és pedagògica ide conscienciació ciutadana,de manera que els propietarisdels vehicles amb més emis-sions de les “permeses” no re-bran sancions.

Tot i això, els conductors sí

que reben un informe amb elsresultats de les anàlisis, una ex-plicació dels beneficis ambien-tals que comportaria la milloradel cotxe i l'estalvi econòmic as-sociat a un menor ús del com-bustible.

L’opacímetre, que és l’apa-rell amb el qual els tècnics me-suren la contaminació per par-tícules que provoquen les emis-sions dels automòbils, ha estatinstal·lat al carrer Doctor Fle-ming de Castelldefels.

Multes de fins a 750 eurosper als clients del ‘top manta’

SANCIONS4Castelldefels mul-tarà amb un màxim de 750euros els clients del top manta.Així ho ha comunicat l’Ajunta-ment, que ha modificat l’orde-nança de civisme per fer-hi en-cabir aquesta nova mesura.

Fins ara, l’ordenança mu-nicipal prohibia la venda am-bulant. Però la nova mesuratambé preveu multes de fins a750 euros a qui sol·liciti o com-pri productes del top manta.

Fonts municipals destaquenque la venda ambulant il·legal“no només perjudica les mar-

ques comercials falsificades,sinó també el comerciant localque paga impostos”. El consi-tori també ha destacat que enels últims mesos, a més d’aug-mentar el nombre de personesque es dediquen al top manta,també han canviat les cir-cumstàncies que acompanyenaquestes persones.

Segons fonts municipals,sovint es produeixen conflictesentre els venedors per dominarun territori o aquests mostrenresistència greu a les forcespolicials.

El Partit Popular de Catalunya(PPC) s’ha fixat com a objectiude cara a les municipals de2015 obtenir la majoria abso-luta en les alcaldies de Castell-defels, Badalona (on els popu-lars ja governen) i guanyarConvergència i Unió a Reus.Així ho ha comunicat recent-ment la vicesecretària d’Orga-nització del PP, Dolors Mont-serrat, en una trobada amb al-caldes.

Montserrat afirma que elpartit ja va demostrar en les úl-

times eleccions municipals queés capaç de governar en tot ti-pus de poblacions, des de les del’Àrea Metropolitana (Castell-defels i Badalona, per exemple),com de la Catalunya interior (aBassella, Lleida).

Segons ha dit a diversosmitjans l’alcalde de Castellde-fels, Manuel Reyes, “les pròxi-mes municipals seran les que elPartit Popular donarà ‘la grancampanada’, demostrant alsciutadans que el partit pot serforça de govern a Catalunya ique, quan governa, ho fa bé”.

Tant Reyes com la tinentd’alcalde de l’Ajuntament deReus, Alícia Alegret, que go-vernen amb CiU en les seves

respectives ciutats, han criticatel canvi ideològic del partitd’Artur Mas. Els alcaldes po-pulars diuen “que ara s’assem-bla més a Esquerra, per les se-ves tesis sobiranistes, fet quecomplica la gestió local”.

Segons l’alcalde de Badalo-na, Xavier García Albiol, perguanyar les eleccions en unmunicipi “cal tenir un bonequip i trepitjar el carrer”.

Durant la trobada, Albiolva demanar al Govern de Ma-riano Rajoy que promogui elscanvis legals necessaris en re-lació als pisos ocupats i que elsajuntaments puguin actuar enaquests casos de manera im-mediata.

L’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, en un acte públic. Foto: Ajuntament

Successos | Condemnades per la mort d’un infantLa propietària de la guarderia i una cuidadora del centre de Castelldefels on va morirun nen de 17 mesos ennuegat han estat condemnades a un any i nou mesos i a un any

i tres mesos de presó, respectivament, per homicidi per imprudència professional. El nen va morir ofegat amb un tros de pera que hi havia al menú escolar.

RedaccióCASTELLDEFELS

11 |

Viladecanslíniamar 6 febrer 2014

El Govern de la Generalitat hareservat una partida de 100.000euros dels pressupostos per al2014 per a l’ampliació de l’Hos-pital de Viladecans.

Aquests diners serviran perpagar un estudi que té la fina-litat d’actualitzar el projected’ampliació del centre sanitari,que data del 2008, i per pagarla hipoteca que pesa sobre elsterrenys que hi ha al darrere del’actual edifici sanitari en què

està previst realitzar els tre-balls d’ampliació.

L’Hospital de Viladecanspresta servei a unes 200.000persones de Viladecans, Gavà,Castelldefels, Sant Climent deLlobregat i Begues. Els usuarisdel centre hospitalari, recol-zats pels alcaldes dels cinc mu-nicipis i associats en una pla-taforma, havien organitzat di-verses mobilitzacions (mani-festacions i recollides de sig-natures) durant els darrers me-sos. Alertaven de la pèrdua decompetències del centre, ques’havia traduït en la supressióde la gerència i una major de-

pendència de l’Hospital de Bell-vitge. La plataforma ciutadanava sumar més de 5.000 perso-nes al carrer el passat 30 d'oc-tubre per reclamar la continuï-tat de l’hospital viladecanenc.

Molts usuaris pensen que,com a mínim, el projecte d’am-pliació s’ha tornat a posar da-munt la taula, encara que acurt termini no es preveu rea-litzar l’ampliació acordada el2008, que pretenia quadrupli-car la superfície amb la cons-trucció d’un nou edifici, que al-bergaria 258 llits, a més de ferla remodelació de l’actual cen-tre sanitari.

Façana de l’actual edifici del centre sanitari. Foto: Arxiu

El Govern reprèn l’ampliació de l’hospital als pressupostos

» Els comptes de la Generalitat d’aquest any destinen 100.000 eurosal projecte de remodelació del centre sanitari de Viladecans

Viladecans ha celebrat la Festa Major d’Hivern

FESTES4La Festa Major d'Hi-vern de Viladecans ha animat laciutat del 18 al 26 de gener. Du-rant nou dies, Viladecans hagaudit de nombroses activitatslúdiques i culturals molt di-verses, adreçades a grans i pe-tits. Hi ha hagut actuacionsmusicals i teatrals, visites guia-des, balls populars i es va cele-brar la Nit del Mamut.

El primer dia, dissabte 18 degener, es va organitzar unacompetició d’ocellaires i es va

celebrar la cèlebre Nit del Ma-mut, que aquest any arribava ala quarta edició.

Diumenge es va oferir unavisita guiada als edificis histò-rics de Viladecans. També vanhaver-hi castellers i cants de co-rals. Dijous es va presentar elweb del Memorial Democràticdel Baix Llobregat i es va cele-brar el 15è aniversari de la Bi-blioteca. Les festes van acabarel diumenge 26 de gener ambuna ballada de sardanes.

RedaccióVILADECANS

Toni Moog celebra deu anyssobre l’escenari a l’Atrium

CULTURA4El còmic i monolo-guista Toni Moog oferirà elpròxim divendres 7 de febrer ales nou del vespre a l’Atrium deViladecans l’espectacle ToniMoog 10 anys.

Durant l’actuació, Moogdesgrana en escena les històriesmés divertides dels seus deuanys en escena. L’espectaclerecull els millors acudits i gagsde la seva extensa carrera.

Antonio Asencio (el nom real

de Toni Moog) es va donar a co-nèixer a la Paramount Comedy,on va tenir l’oportunitat d’ini-ciar-se a la petita pantalla, onparticipa freqüentment. Tambéva treballar amb Manel Fuentesal programa AMF (TV3).

Actualment, l’humorista se-gueix delectant amb els seusmonòlegs al Club Capitol deBarcelona, feina que combinaamb altres actuacions per a te-atres de la Península.

Ocupació | Mig milió d’euros per promoure llocs de treballL’Ajuntament de Viladecans ha obert recentment la convocatòria del programa Fem Feinaa Viladecans que atorga subvencions per a la creació de llocs de treball entre l’1 de gener

i el 30 de maig. El consistori ofereix fins a 9.500 euros a les empreses que contractin persones sense feina i fins a 5.000 euros als aturats que emprenguin un negoci.

Gavà| 12


El Ple se suma al rebuig contrala llei d’avortament del PP

IGUALTAT4El Ple municipalde Gavà ha anunciat recent-ment el seu rebuig a la modifi-cació de la llei d’avortamentimpulsada pel govern del PP,sumant-se a la majoria políticai social del país, que penalitza lanova normativa.

El grup municipal d’ICV-EUiA va ser el partit que va pre-sentar la Declaració Política,aprovada després al ple, ambincorporacions del grup socia-lista a favor dels drets de les do-nes a decidir sobre el seu pro-pi cos. La Declaració va seraprovada durant la darrera ses-sió plenària del 2013, amb la

qual el Ple rebutja “la contra-rreforma que vol impulsar el go-vern del PP a l’estat de la llei de2010 de salut sexual i repro-ductiva i interrupció voluntàriade l’embaràs”.

La Declaració Política vaser aprovada amb els vots a fa-vor dels dos grups de l’equip degovern de Gavà (PSC i ICV-EUiA), d’ERC i dos dels tres re-gidors de CiU, Gabriel Martorelli Antoni Rafanell, ja que el grupva donar llibertat de vot. Va vo-tar-hi en contra el PPC, i es vanabstenir C’s i Ramon Castella-no, portaveu del grup munici-pal de CiU.

SOCIETAT4La Direcció Gene-ral del Tributs i Jocs de la Ge-neralitat s’ha vist forçada a de-negar l’autorització de la ins-tal·lació d’un casino a Gavà.Això ha estat degut al gran re-buig social i polític que durantdiverses setmanes s’ha inten-sificat a Gavà en contra delsaló de jocs, que s’havia d’ubi-car a la Rambla de Maria Casas,al centre de la ciutat.

La possible instal·lació delcasino ha generat multitud

d’actes de protesta i, fins i tot,s’ha constituït una plataformaciutadana contrària a la ins-tal·lació d'aquest tipus de ne-goci en el municipi. Onze as-sociacions de veïns de Gavàs’havien sumat al manifestaprovat per aquesta plataformaciutadana.

El fins ara alcalde, JoaquimBalsera, qui a finals de no-vembre va remetre una carta alconseller d’Economia, AndreuMas-Colell, en què expressava

la seva discrepància ambaquest projecte , ha qualificat lanotícia de “altament positiva”per a la ciutat.

Balsera ha agraït a la plata-forma creada expressamentcontra aquest projecte, al con-junt d’entitats gavanenques ials grups municipals el seu su-port i implicació “per evitarque la Rambla aculli una acti-vitat que repercutiria negati-vament sobre el medi social iurbà” de la ciutat.

Ocupació | Nous ajuts per promoure la contractació d’aturatsL’Ajuntament de Gavà ha obert la segona convocatòria del programa 6+6, una línia d’ajuts que

té l’objectiu de promoure la contractació de persones aturades de Gavà en l’empresa privada. Les subvencions compten amb el suport econòmic de l’AMB. L’ajut del consistori suposa el cost salarial de

sis mesos, mentre que les empreses s’han de comprometre a contratar els aturats durant sis mesos més.

Els veïns aturen la sala de jocs

Joaquim Balsera, alcalde so-cialista de Gavà durant els da-rrers nou anys, ha renunciatrecentment al seu càrrec per co-mençar un nou projecte al sec-tor privat com a consultor enl’àmbit de les smart cities. Aixího va comunicar el passat di-marts, 4 de febrer, en una rodade premsa. Raquel Sánchez, ti-nenta d’alcalde responsabled’Urbanisme, Promoció Eco-nòmica, Medi Ambient i Soste-nibilitat, serà la seva substitutaa l’alcaldia, una decisió que elPSC farà oficial pròximament.

Balsera no renuncia, de mo-ment, a la presidència del Con-sell Comarcal del Baix Llobregatni a l’acta de regidor que sus-tenta al consistori de Gavà. A l’a-juntament, però, Balsera no hi

tindrà una dedicació exclusivani executiva. Es mantindrà en elcàrrec perquè, com ha dit alsmitjans, “per ser president delBaix Llobregat és necessari serregidor”. Segons ha afirmat Bal-sera, és “compatible” conservarun càrrec sense dedicació ex-clusiva a l’administració local

amb l’assessorament des delsector privat a altres consistoris.

L’anunci de la renúncia hacoincidit amb l’obertura d’unainvestigació per part de l’Ofici-na Antifrau contra l’Ajunta-ment pel programa 6+6. Balse-ra desvincula la seva renúnciad'aquesta investigació.

Balsera renuncia a l’alcaldia i se’n va al sector privat

» La socialista Raquel Sánchez serà la seva substituta a l’Ajuntament» La dimissió coincideix amb una investigació d’Antifrau al consistori

RedaccióGAVÀ

13 |


Fer família mentre fas vacances » El programa Vacances en família permet enfortir vincles i valors amb estades econòmiques» Les preinscripcions es poden fer fins al 24 de febrer a xanascat.cat/vacancesenfamilia

Viure el lleure compartit en fa-mília, enfortint vincles i valors, totconeixent l’entorn natural, lespersones, la cultura i tradicionsdel nostre país. I fer-ho, a més, auns preus molt avantatjosos endiversos albergs de la Xarxa Na-cional d'Albergs Socials de Cata-lunya (Xanascat) i en diferentsperíodes. Això és Vacances en fa-mília, una iniciativa del Depar-tament de Benestar Social i Fa-mília, mitjançant l’Agència Ca-talana de la Joventut, que permetfer família mentre fas vacances.

El programa, que enguanyarriba a la seva desena edició, estàadreçat a les famílies catalanesamb fills i filles menors de 18 anysi ofereix estada per a 9.023 fa-mílies (47.057 places), fet que su-posa un augment respecte a l’anypassat del 4% en nombre de fa-mílies i del 5% en nombre de pla-ces. La tipologia d’estada es dife-rencia en torns de cap de setma-

na, Setmana Santa, estiu i tots elsponts. El preu és de 26,35 eurosper persona i nit –IVA inclòs–, toti que hi ha un seguit de des-comptes per als infants i per a lesfamílies nombroses o monopa-rentals. El preu inclou la pensiócompleta i activitats en estades detorns superiors a dues nits.

La primera convocatòria delprograma Vacances en famíliaésper a estades entre el mes de marçi setembre. El període de preins-cripció està obert fins al 24 de fe-brer i les preinscripcions es po-dran fer per internet. Enguany hiha nous albergs disponibles iuna nova eina de gestió de reservai preinscripció.

El programa Vacances en família arriba a la desena edició. Foto: Arxiu

RedaccióBAIX LLOBREGAT

QUI SE’N POT BENEFICIAR?Les famílies catalanes amb fills i filles menors de 18 anys.QUINES ESTADES ES PODEN FER?Cap de setmana, Setmana Santa, estiu i tots els ponts.QUIN PREU TENEN LES ESTADES?El preu és de 26,35 euros per persona i nit –IVA inclòs–. Elsinfants d’entre 7 i 13 anys tenen un 25% de descompte, elsd’entre 4 i 6 anys un 50% i els menors de 0 a 3 anys tenen l’es-tada gratuïta. A més, les famílies nombroses o monoparen-tals gaudiran d’un 10% de descompte en la reserva. El preuinclou la pensió completa i activitats.

QUINA ÉS LA PRIMERA CONVOCATÒRIA?La primera convocatòria del programa és per a estades en-tre el mes de març i setembre.QUAN ES POT FER LA PREINSCRIPCIÓ?El període de preinscripció serà del 3 de febrer a partir de lesdotze del migdia fins al 24 de febrer a la mateixa hora.ON EM PUC PREINSCRIURE?Les preinscripcions es podran fer per internet a la pàgina webxanascat.cat/vacancesenfamilia o bé al portal gencat.cat/be-nestarsocialifamilia/familia. El procediment és ràpid, còmodei apte per a tots els usuaris.

Ara és el torn de les segones re-baixes. Des de fa unes setmanesels comerços ofereixen els seusdescomptes i ofertes, que en-guany arribaran fins al 50 i el 70%.La campanya de rebaixes d’hiverns’allargarà aquesta temporadafins al pròxim 7 de març.

El secretari general de la Con-federació de Comerç de Catalun-ya, Miquel Àngel Fraile, albiraunes rebaixes millors que les del’any passat, que van marcar unadavallada de vendes del 10%. Enuna roda de premsa celebrada fauns dies, Fraile va afirmar que “elscatalans es gastaran uns 800 mi-lions d’euros, entre un 3 i un 5%més que l’any passat”.

Les associacions comercials deCastelldefels esperen que la cam-panya de rebaixes ajudi a recu-perar-se de la davallada de vendesdes de l’inici de la crisi i l’encarenamb optimisme.

A més, des del 7 de gener(quan es va iniciar la campanya)fins al 7 de març , la regidoria deComerç de Castelldefels ha llan-çat una nova iniciativa comercialper promocionar el comerç local.La campanya consisteix a regalar

bosses de ràfia reutilitzables alsclients que comprin a les botiguesde la ciutat. Reunint els tiquets deles compres al comerç local, sem-pre que la suma sigui 50 euros omés, els clients podran recollirl’obsequi.

Hi ha rebaixes de fins al 70%. Foto: Consumidors.org

Les botigues viuen les rebaixesd’hivern amb optimisme

Comerç i serveis Viladecans | Ecologistes en contra de l’outletSegons Ecologistes en Acció, l’outlet que promou Neinver a Viladecans és la causa dela “mort” de l'agricultura a la zona. L’entitat, que forma part del Front Comú contral'Outlet, lamenta en un comunicat que els promotors prometin llocs de treball “però

no parlin dels que destruiran, fonamentalment del petit comerç i de l'agricultura”.


Es comercialitzen les paradesdel nou mercat municipal

VILADECANS4L’Ajuntamentha iniciat la comercialitzaciódels 20 espais comercials quees crearan al nou mercat mu-nicipal situat a la plaça de laConstitució de Viladecans. Lesparades tindran una concessióa 25 anys amb facilitats de fi-nançament. Està previst, se-gons ha informat el consistori,que el nou edifici estigui cons-truït aquest estiu.

El nou mercat tindrà 14 pa-rades interiors (dues per a cada

sector comercial) i sis que co-muniquen amb l’exterior, en lesquals es podran instal·lar acti-vitats comercials d'àmbits queno han d’estar necessàriamentrelacionats amb l’alimentació.

El consistori pretén que elmercat, juntament amb el su-permercat que es construirà ala mateixa planta, esdevinguiun nou epicentre d’activitateconòmica al barri de la Mont-serratina i que s’allargui aixíl'eix comercial de la zona.

Remodelació de la plaça de la Constitució. Foto: Ajuntament

Esports| 14


L’any 2013 no serà fàcil d’obli-dar per a la ciutat de Castellde-fels. El municipi va ser, durantl’any passat, Ciutat Europea del’Esport i Ciutat del BàsquetCatalà, dues mencions que hanposat, en l’àmbit continental, laciutat de Castelldefels en elmapa esportiu.

Per tal d’acomiadar un anycom aquest, el Teatre Plaza vaacollir el passat 31 de gener unagran gala que va voler retre unhomenatge a tots aquells quehan permès que la ciutat hagi fi-nalitzat satisfactòriament unany en què tenia aquests reptesesportius al davant. Durant lacelebració, l’alcalde, Manuel Re-yes, va destacar “l’enorme ca-ràcter esportiu de la ciutadaniade Castelldefels”, i va reconèixer

“la dedicació que duen a termetotes les entitats esportives de laciutat”.

La gala va estar estructuradaen tres parts. Durant la prime-ra, Castelldefels va acomiadar laseva condició com a Ciutat delBàsquet Català 2013. Durantaquest any, la ciutat ha acollit di-

versos esdeveniments relacio-nats amb l’esport de la cistella.Seguidament, es va posar fi a lacondició de Ciutat Europea del’Esport, i la tercera part de lagala va servir per mirar cap al fu-tur, ja que la ciutat serà subseude piragüisme dels Jocs Medi-terranis de Tarragona 2017.

La ciutat serà subseu dels Jocs Mediterranis. Foto: Ajuntament / Ramon Josa

Castelldefels posa fi a un granany esportiu amb una gala

» La ciutat rememora un 2013 on ha tingut gran rellevància esportiva» El municipi serà subseu dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017

Més de 200 participants enla Mitja Marató de Muntanya

ATLETISME4La Unió Muntan-yenca Eramprunyà de Gavà(UME) va organitzar el passatdiumenge dia 2 de febrer la Mit-ja Marató de Muntanya i la se-gona Canicross, una competicióque consisteix a córrer lligat a ungos. En total, 217 corredors vanparticipar en la competició atlè-tica, i 80 a la cursa canina.

El guanyador de la MitjaMarató va ser Joan Vilana, queva finalitzar primer en categoriamasculina amb un temps d’unahora, 54 minuts i 55 segons,amb una velocitat mitjana d’11quilòmetres per hora. Pel que faa les noies, la corredora Clara Ja-nés va endur-se el triomf amb un

temps final de dues hores, 27 mi-nuts i 48 segons.

Més ràpids van ser els parti-cipants del Canicross, que ambuna velocitat mitjana de 17 qui-lòmetres per hora, com la que varegistrar el campió masculí,Oriol Riego, van recórrer els 7,2quilòmetres de la competició.Marta Bosch, amb un temps de29 minuts i 45 segons, va guan-yar en categoria femenina.

La Mitja Marató de Mun-tanya va tenir un recorregut de22,3 quilòmetres i un desnivellacumulat de 1.600 metres, i en-guany ha passat a formar partdel Circuit català de la FederacióCatalana d’Atletisme.

Torna el Gran Premi de Marxa set anys després

VILADECANS4La 22a edició delGran Premi de Marxa Ciutat deViladecans, celebrat el passatdiumenge dia 26, va deixar coma vencedors Ignasi Melo, de la UARubí, en categoria absoluta mas-culina, i Raquel González, del FCBarcelona, en categoria femeni-na, segons recull la Premsa delBaix.

Aquesta competició atlètica,que va tenir lloc al parc de la To-rre-roja, va tornar a celebrar-sedesprés de 7 anys sense fer-se.

El Gavà perd de nou i es col·loca penúltim

FUTBOL4El Cerdanyola va ser elbotxí del CF Gavà aquest passatcap de setmana, en derrotar per3 gols a 2 el Gavà. El conjunt ga-vanenc, amb aquesta nova de-rrota, cau a la dinovena plaça, lapenúltima, amb un bagatge de15 partits perduts i només 18punts.

Tot i que el Gavà es va avan-çar en el marcador el minut 48,mitjançant una rematada de Da-vid, el Cerdanyola no va perdre

la cara al partit i va aconseguirempatar vint minuts més tardamb un penal assenyalat en con-tra del Gavà. Poc després arri-baria la desfeta dels del Baix, ambels dos gols del Cerdanyola quecol·locaven el 3 a 1 al marcador.El Gavà només retallaria dis-tàncies al minut 92 gràcies a ungol de Massuet, que va establir el3 a 2 final. Els d’Albert Poch no-més han aconseguit sumar unpunt en els darrers 6 partits.


La Mitja Marató té lloc, com cada any, al Parc Natural del Garraf. Foto: UME

Futbol | Cara i creu als resultats de futbol a ViladecansLa passada jornada de competició va deixar un regust agredolç als equips de futbol de la ciutat. Pel

que fa al Viladecans, va perdre per 3 gols a 0 davant el Torreforta de Tarragona, que amb aquestresultat van arrabassar el segon lloc de la classificació de Primera catalana als viladecanencs. Pel

que fa al Sector Montserratina femení, va aconseguir un empat a 0 a domicili contra La Cava.

15 | Agenda líniamar6 febrer 2014

AGENDA [email protected]

E F E M È R I D E6 de febrer de 1833El 6 de febrer de l’any 1833 l’inventor i artista Samuel Morse presentava el telègraf en públic. L’èxit del seu invent, que permetia transmetre missatges a llarga distància, va donar pas a l’extensió del telègraf com a mitjà de comunicació a tot el món.

DISSABTE 8 DE FEBRER21:00 Pasión Vega i Dúo del Valle 'Dos pianos

con pasión (Cartas desde Nueva York)'. Des-tinataris: Tothom. Preu: 26€ preu únic. Or-ganitza: Atrium Viladecans.

DIJOUS 6 DE FEBRER19:00 Xerrada: Història de la premsa local. La ne-

cessitat d'explicar Gavà. Lloc: Biblioteca JosepSoler Vidal (Gavà).

DIUMENGE 9 DE FEBRER10:30-14:00 Segona Trobada de Col·leccio-

nistes de Plaques de Cava. Lloc: F. Mompou(Castelldefels).

FINS AL 28 DE FEBRERTot el dia Exposició. El Delta del Llobregat:

tant fascinant com desconegut. BibliotecaJosep Soler Vidal (Gavà). Preu: gratuït.

DIUMENGE 9 DE FEBRER12:00 Espai (Maragall) en família: Llepafils. Ti-

telles. Lloc: Espai Maragall. Centre cívic pera les arts escèniques (Gavà). Preu socis Xar-xa: 6 euros; no socis i adults: 8 euros.

DIVENDRES 7 DE FEBRER18:00-20:00 Jocs Escolars de Tennis Taula ca-

tegories alevins de primer any. Lloc: ComplexEsportiu Can Roca (Castelldefels).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

L'Hora del conte en anglès a càrrec depares i mares de l’Escola Antoni Gau-dí (Castelldefels). Lloc: A la bibliotecade l'escola. Hora: 17.00.

DIJOUS 6 DE FEBRERL’Hora del conte en anglès

Toni Moog desgrana les històries més di-vertides dels seus deu anys en escena. Destinataris: Tothom. Preu: 15€ /12€ an-ticipada. Organitza: Atrium Viladecans.Hora: 21:00.

6è Duatló popular

La prova té sortida i arribada al nucliurbà de Viladecans (Avinguda de la To-rre-roja s/n). Destinataris: TothomOrganitza: Ciclos Valbuena. Col·labo-radors: Ajuntament de Viladecans.Lloc: Parc de la Torre-roja. Hora: 15:00.

Sessió informativa per a la inscripcióa la Borsa de Treball. Lloc: La Guaita(Castelldefels). S’explicarà amb detallel funcionament de la borsa de treball,entre altres serveis. Cal portar la fitxad'inscripció omplerta.

Sessió informativa sobre la Borsa de TreballTots els dilluns, de 9:30 a 10:30

Dissabte, 8 de febrer

‘Tony Moog 10 anys’Divendres, 7 de febrer

Pròxima edició: 6 de març| 16 líniamar| 16 Pròxima edició: 6 de març6 febrer 2014

Liniamar 09

Documents

Transcript of Liniamar 09