Liniamar 06

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

castelldefels · viladecans · gavà líniamar

12 de novembre de 2013 · Núm.06

Entrevista a Carles RuizAlcalde de Viladecanspàgs 6, 7 i 8

Protesta massiva en defensade l’hospital de Viladecans

Més de 5.000 persones es manifesten per reclamar l’ampliació del centre i el manteniment dels serveis pàg 12

Castelldefels pàg 11UDC discrepa de CDC i aposta per continuargovernant amb el PP

Gavà pàg 13L’oposició pressionaperquè es construeixi la nova escola Bruguers

Esports pàg 144.000 ciclistes passen pels municipis del Delta

Comerç pàg 10La Cambra premia dues empreses de Gavà

“El problema del Baix Llobregat es deu a una manca d’inversió”

Economia pàg 13Gavà participa al FòrumDelta d’economia social i cooperativa a Sant Boi

Tecnologia pàg 12La fibra òptica arriba a les escoles de Viladecans

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 12 novembre 2013líniamar

3 | En Portada líniamar12 novembre 2013

La reforma de la Llei d’Adminis-tració Local proposada pel governde Mariano Rajoy i rebutjadafins i tot per alguns alcaldes delPP està a punt de ser aprovada. Lapràctica totalitat de l’arc parla-mentari ha demanat la seva reti-rada, però sembla que els popu-lars no faran marxa enrere.

Amb aquesta reforma, lescompetències dels ajuntamentsde menys de 20.000 habitantsque tinguin dèficit pressuposta-ri passaran a les diputacions o ales comunitats autònomes. Elsmunicipis més grans, en canvi,continuaran tenint les compe-tències pròpies però perdran lesimpròpies, on es troben serveis

com la promoció econòmica, lacultura o l’atenció a la immigra-ció. A més, es volen suprimir lesmancomunitats que no siguineficients.

“Es vol buidar de competèn-cies els ajuntaments” explica endeclaracions a Línia Mar CarlesRamió, catedràtic de ciències po-lítiques de la UPF. “Cada consis-tori coneix les necessitats del seumunicipi i per això, fins ara, ha-vien prestat uns serveis als ciu-tadans de força qualitat”, asseguraRamió, el qual afegeix que “ambaquesta reforma, això es perdriaperquè les comunitats autònomesno podran assumir aquestes com-petències i, si ho fan, serà amb cri-teris estàndards, per la qual cosaes perdrà qualitat perquè es per-drà proximitat”. Una opinió quees compartida per l’Associació Ca-talana de Municipis (ACM) i la

Federació de Municipis de Cata-lunya (FMC), que coincideixen enoposar-se totalment a aquestallei perquè, argumenten, perju-dica profundament els drets delsciutadans.

El president de l’ACM, MiquelBuch, afirma a Línia Mar que noestan “en contra de repensar elsistema”, però creuen “que elscanvis s’han de fer bé, amb con-sens i sense atacar les persones,manllevar els drets dels ciutadansni privatitzar els serveis públics”.

El president de la FMC, Xa-vier Amor, per la seva banda, con-sidera que la llei de racionalitza-ció i sostenibilitat de l’adminis-tració local és “inadmissible, per-què suposa un retrocés per almón local i atempta contra l’au-tonomia dels ajuntaments”. Amés, afegeix que la reforma “afe-bleix l’actual sistema democràtic”.

Front comú contra Madrid» La Llei d’Administració Local del govern espanyol és rebutjada pel municipalisme i els experts» L’Ajuntament de Gavà creu que la nova llei “col·loca els consistoris lluny del servei ciutadà”

REDACCIÓ4Segons l’Ajunta-ment de Gavà, governat per Jo-aquim Balsera (PSC), que éstambé president del ConsellComarcal del Baix Llobregat, elprojecte de Llei de racionalit-zació i sostenibilitat de l’Admi-nistració Local que proposa elgovern de Mariano Rajoy“col·loca els ajuntaments llunydel servei ciutadà” i “suposariaun nou engany a la ciutadania”.

“El govern del Partit Popu-lar s’ha proposat convertir elsajuntaments en tramitadors degestions indirectes del governcentral”, diu el consistori, queafirma que la llei “pretén que els

ajuntaments perdin les sevescompetències i es privatitzinàmbits com l’educació, la sani-tat, la joventut, la promocióeconòmica i l’habitatge”.

Els socialistes creuen que“és una mesura que es fa sota elsegell inconfusible de la dretamés marcadament antisocial iamb una manca de sensibilitatenvers els ciutadans”. “Les ne-cessitats detectades als munici-pis i prioritzades pels ajunta-ments passarien a un segonterme i deixarien de tenir unasolució propera i local per pas-sar a formar part de les deci-sions globals”, conclouen.

“La reforma local suposariaun nou engany als ciutadans”

Diversos ajuntaments del Delta ja han mostrat el seu rebuig a la reforma local del PP. Foto: bici-vici.blogspot.com

Pamela MartínezGAVÀ

| 4Opiniólíniamar 12 novembre 2013

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@SantiVila: Que ningú no s’enganyi: espot ser moderat i independentista! El queno lliga és ser moderat i al·lèrgic als dubtesi matisos.

@JaumeBarbera: Res del que avui passahagués passat sense la voluntat popular,és a dir, sense la majoria sobiranista. Oneren els de la tercera via? Pactant?

@francescribera: En Navarro i en Durantenen sis setmanes de temps per treure alcarrer un o dos milions de catalans a favor dela tercera via. #TicTacTicTac.

Les paraules del bisbe de Girona,Francesc Pardo, que amb motiude l’homilia que va fer per SantNarcís va demanar perdó i va la-mentar, públicament, els insultsi menyspreus de la cadena de te-levisió 13 TV contra Catalunya,representen un exemple alliço-nador carregat d’una gran digni-tat. De fet, no hauria de ser elbisbe de Girona, sinó el Presi-dent de la Conferència Episcopalespanyola, qui demanés discul-pes a tot el poble de Catalunyaper l'actitud catalanofòbica d’a-questa televisió que emet des deMadrid.

No s’entén, de cap de les ma-neres, que una cadena de televi-sió que hauria de defensar elsvalors de l’humanisme cristià esdediqui a expandir l’odi, la fat-xenderia i la provocació contra lanostra nació catalana. És intole-rable que 13 TV, que ja ha supe-rat en anticatalanisme a Inter-economia, estigui al servei de lacrispació, l’exabrupte i la men-tida, tot defensant els privilegisde la casta extractiva de l’altiplàcastellà. Aquesta televisió s’equi-voca, de totes totes, defensant elcentralisme antidemocràtic i si-tuant-se als antípodes d’uns mí-nims valors cristians de base.

4El bisbe

Per Josep Loste Per Màrius Martí

4Ja n'estic fart,

El Parlament de Catalunya re-presenta el poble, és veritat,però hem pogut veure com elmotor del procés independen-tista ha estat al carrer i no dinsde les institucions. Ara quel’estratègia espanyola semblafocalitzar-se en quatre eixos(les maquinacions dels serveissecrets espanyols, el rebuig atocar la constitució per evitarque els catalans hi imposin eldret d’autodeterminació, pres-sionar per una pregunta sobrel’estat propi que contingui tresopcions en comptes de dues iles pressions dels empresariscatalans porucs), podem per-cebre com és de fàcil empan-tanegar els àmbits polítics i,per tant, com és de necessarique el carrer continuï fent demotor del procés.

Sabem que no podem can-tar victòria perquè les enques-tes diuen que encara no hotenim tot garantit. Hi hamolts espanyols mancats de laqualitat democràtica de l’in-dependentisme i disposats avotar en contra del fet que tin-guem dret a votar. Suposo queaquí rau la diferència entre elsque imposen l’opressió des del’ombra, per una banda, i elsque som capaços d’organitzar,de forma alegre i combativa,alhora, un gran esdevenimentcom la Via Catalana. El granpotencial d’unió dels catalansen la il·lusió que suposa ferhistòria i fer-la en la sana

consciència democràtica és unrecurs immens. Anteriorments’havia ridiculitzat molt la ten-dència caïnita dels catalans,però ara, ves per on, fins i tothem esdevingut un mercat, demanera que podem veure unagran quantitat de marxan-datge (estelades, samarretes,gorres) que fins ara eren mar-ginals, adreçades al consumi-dor independentista.

Crec que els nostres políticssón vulnerables als quatre ele-ments de pressió que perceboen l’estratègia espanyola actuali que he esmentat al final deprimer paràgraf, i em pre-ocupa especialment el paperdels grans empresaris cata-lans. Segons Forbes, 25 de les100 persones més riques del’estat espanyol són de Catalu-nya, i entre les 25 acumulen uncapital de 25.300 milions d’eu-ros. No sé quin paper podentenir aquestes persones en elprocés sobiranista. En tot cas,haurien de saber que no podenpretendre estar-ne al marge,perquè “el carrer” (el mercat,els consumidors, la poblaciócoordinada) ha esdevingut unsubjecte important, amb capa-citat tant de gratificació comde càstig. Si hem estat capaçosde mobilitzar i organitzar dosmilions de persones en unagesta difícilment imitable, noseríem també capaços, com aconsumidors, de gratificar elsbons empresaris?

Per Manel Fantasin

4Els bons empresaris

Fa uns mesos vaig escriure unarticle amb el títol “Estem enguerra”. Ara començo a sentirpolítics i comunicadors queutilitzen aquesta frase fer refe-rir-se a l’actual situació socio-política que estem vivint.

Cada vegada que sentim laparaula guerra ens ve a la mentun conflicte bèl·lic, amb soldats,tancs, míssils i tot allò quecomporta sang i mort, però laguerra que estem patint elscatalans és tan o més cruenta.Comporta morts i patiment,comporta pèrdua d’essers es-timats, comporta fam i com-porta plors i pèrdua de rique-sa i propietats, comporta...

Ningú s’ha adonat del quehem perdut en benestar sociali cura dels nostres avis, i de lamillora de les nostres comuni-cacions, i de la nostra justícia idels nostres nivells sanitaris idels nostres nivells d’investi-gació i dels nostres afers exte-riors, i de la nostra seguretat.

Ens han deixat d’aportaraquells diners que ens han ex-tret de la nostra caixa, de cadauna de les factures que dia adia les nostres empreses, em-preses catalanes, han fet, de

cada una de les nòmines quehan rebut els nostres treballa-dors, i no ens han retornat nil’almoina que demanem perpoder subsistir.

Però per si no n’hi ha prou,encara rebem amenaces d’al-gun diputat i regidor que si noens portem bé ens pot passar elmateix que al president Com-panys, i d’altres diputats quequan es demana alguns se-gons de silenci per l’assassinatdel mateix president Companysesclaten a riure o criden un"Viva España!".

Si aquest són membresd’un Parlamento Democrático,demano que em deixin marxard’aquest país sigui per consul-ta popular, per declaració uni-lateral, per un terratrèmol, perdecisió de la UE o per la formaque sigui.

Ah, i que quedi clar que en-cara que per alguna causa es-tranya i improbable Catalu-nya quedes fora de la UE, noperdríem l’euro (i molt menysel dòlar). Els podríem seguirutilitzant, o és que Andorrautilitza alguna moneda diferentde l’euro en el seu dia a dia?Potser “España aún no lo sabe”.

#HorarisEuropeus#NoEnsEnganyen #UnPaísNormal

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniamarLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12315-2013

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

4”Algo habrá que hacer”

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniamar12 novembre 2013

@Granollacs: La postura d'ICV sobre lapregunta de la Consulta és absolutamentincomprensible: prendran mal. #Claredat.#Consulta 2014

@carles_noguera: Content de sentir que aCatalunya hi ha moviments per fer una re-forma d'horaris. Creieu-me, amb horaris eu-ropeus estic vivint molt millor.

@magdaminguet: Per anar incorporantl’horari europeu, a les escoles podríemavançar l’hora del pati i així facilitar que es-morzin bé.

Estic totalment d’acord amb les afir-macions del senyor Juan Rosell. Europafa canvis en pensions i a Espanya al-guna cosa caldrà fer. El que vostè insi-nua, però, és que donat que la classe'obrera' (li ho dic així perquè m’enten-gui millor) també acusa l'increment del’esperança de vida, sembla que resul-ta incomode que els jubilats i pensio-nistes cobrin durant massa temps llurspensions, que no és el mateix que mas-sa diners. Doncs, per seguretat d'alguns,que es 'treballi' fins als 70 anys amb lafinalitat d’endarrerir les prestacions dejubilació, diu vostè.

Amb la crisi, que vostès han sabutagreujar a la perfecció, no descobreixores de nou dient que és i serà compli-cat aconseguir ocupació (ocupació le-gal, és clar). Per tant, la manca d'ocu-pació causarà manca de períodes de co-tització, sent un gran inconvenient perpoder assolir la carència necessàriadels 40 anys de cotització. Així doncs,quan s’assoleixin els 70 anys, quantespersones tindran els 40 anys cotit-zats? I sobre quines cotitzacions? Serana temps parcial, per temporades, perdies? En aquest cas no seran pas atemps complert, generant bases de co-tització mínimes i a temps parcial,quedant les prestacions de les pensionsreduïdes dràsticament segons carènciesde cotització i a raó de les minvades ba-ses de cotització.

La precarietat econòmica i les ne-cessitats familiars obligaran a comen-çar la vida laboral als 18 anys o en al-guns cassos als 16. Doncs resultarà que,si s'ha tingut sort, als 56 ja s'haurancomplert els 40 anys de cotització ne-cessaris per jubilar-se, per quan estinguin els 70 anys tenir dret a “unaprestació”, segons vostè. Ara bé, i els 14

anys restants de cotització fins als 70?Doncs miri vostè: d’alguna maneras’haurien de computar i que suposes-sin una millora a l’esmentada prestació.Deixin de mirar-se el melic i pensin re-alment en la gent.

Senyor Rosell, vostè disposa de lesdades necessàries per saber quantstreballadors cotitzen per sobre de labase màxima. Em refereixo als que,com vostè, cobren quantitats signifi-cativament elevades i que cotitzen elque cotitzen. Em refereixo a tots els àm-bits: polítics, patronals, empreses pú-bliques, mixtes, de serveis (electricitat,aigua, gas, telefonia, correus). Sí, en soumolts, entre directors generals, presi-dents i consellers d’administració, con-sellers delegats, gerents, alts funcionarisi, perquè no, esportistes professionals.

Doncs miri Sr. Rosell, abans decastigar els de sempre, facin allò quetant els agrada. Creïn una comissiód’estudi i calculin, per exemple, quinmajor ingrés a la tresoreria de la se-guretat social suposaria desbloquejarla base màxima de cotització, sobrela quota del treballador, per tal d’e-vitar un major cost laboral a l’em-presa. Aquest desbloqueig hauria deser equitatiu i fet honestament pertrams d’acord amb la remuneracióbruta del treballador (els sobres tam-bé). Aquest increment de despesamensual, resultat de l'increment dela cotització del propi treballador, re-percutiria en la seva futura prestacióde jubilació, no incrementaria lesdespeses laborals empresarials i se-gurament permetria reformular elsistema de pensions. Doncs sí, algu-na cosa s’ha de fer Senyor Rosell. Ferles coses pensades i ben fetes.que potarribar a ser esperpèntica.

Els ‘tuits’ del dia

Per Santi CapelleraPer Emili Redó

4Les imatges a la xarxa

Les imatges són més explicatives entots els aspectes que qualsevol text,per molt ben treballat, redactat i pun-tuat que sigui, i això a internet no éscap excepció. Per això focalitzoaquest article en dues eines molt im-portants per a particulars que volenendinsar-se en el món de les imatgesvirtuals, però, sobretot, de les empre-ses que volen que aquest cromatismeesdevingui un rendiment afegit moltimportant per als seus guanys com acompanyia o negoci.

Abordarem, doncs, el fenomen dePinterest i Instagram, dues eines percompartir fotos que col·lectivamentatrauen com a usuaris més de 200milions de persones cada mes.Aquests dos programes o sistemes jaels utilitzen moltes marques innova-dores, sobretot al continent americà,amb l'epicentre als EUA i al Canadà,com una forma d'arribar als clients,crear consciència de marca i reforçarles vendes i la promoció. L'avantatgede Pinterest i Instagram és que sóneines fàcils d'utilitzar per usuaris no-vells. Pinterest és un lloc web moltútil que permet als usuaris crear tau-lers d'anuncis en línia per organitzar,compartir i descobrir contingut. Ins-tagram és una aplicació simple: unacàmera per a mòbils que permet alsusuaris prendre, compartir i desco-brir les fotos. Pinterest ens ajuda atrobar moltes coses, sense necessitatd'haver-les previst immortalitzarprèviament. Instagram ens fa, a lavista dels resultats, semblar uns bonsfotògrafs.

En la seva forma més simple, Pin-terest és una manera de no perdre devista les coses que es desitgen trobarmés tard. És com una caixa de recep-tes o un àlbum de retalls. Els usuariscreen taulers d'anuncis per a qualse-vol tema que volen o segueixen con-sells d'altres usuaris. Quan un usuaritroba una pàgina web interessant i lavol desar (com per exemple una re-

cepta, un quadre d'exercicis físics oqualsevol altra cosa) la pot fixar al seutauler. S'hi poden trobar des de con-sells i idees per anar de vacances asuggeriments de la productivitat, lamoda friki, gestió de patrimoni, gos-sos, gats i altres mascotes; automa-tització de màrqueting, fotografia delpaisatge o gairebé qualsevol cosaimaginable. També hi ha una versióde l'aplicació per al mòbil, o sigui queés fàcil per als usuaris en tots els as-pectes. Instagram encara és més sim-ple. Comprat per Facebook en unaoperació valorada en 1.000 milionsl'abril de 2012, Instagram és unaaplicació de càmera per a telèfonsmòbils que permet als usuaris ferfotos, editar amb diferents filtres i en-focament, i després compartir ambels seus seguidors. L'aplicació inclouuna versió web que és principalmentun arxiu de les fotos que els usuarishan compartit.

Tant Instagram com Pinterestpermeten les relacions socials no re-cíproques. Això significa que es potseguir qualsevol persona que es vul-gui (sempre que els seus arxius ocomptes siguin públics) i qualsevolpersona se'n pot beneficiar de moltesmaneres. No hi ha cap requisit perconnectar-s'hi o fer-s'hi amic compassa a Facebook o LinkedIn. Unaaltra característica comuna és l'eti-queta amb el símbol coixinet (#hash-tag). Quan aquest es col·loca aldavant d'una paraula en la descripcióde les fotos Instagram i Pinterest, lesetiquetes creen un vincle interactiuamb les mateixes etiquetes, tal compassa a Twitter de manera molt sem-blant. És una forma molt útil per sertrobat per altres interessats en elstemes que comparteixes i una granmanera de descobrir les persones in-teressades en les coses rellevants perla seva marca. Ja se sap que unaimatge val més que mil paraules (ique mil signes, tot sigui dit).

Un diari obert

| 6Entrevistalíniamar 12 novembre 2013

Una de les principals preocupa-cions de Viladecans i dels muni-cipis veïns és que l’hospital de laciutat continuï sent el centre sa-nitari de referència a la zona.Creu que la Generalitat escol-tarà les reivindicacions i aca-barà fent l’ampliació del centresanitari com es va comprome-tre? Es mantindran els serveis?Les nostres reivindicacions jas’han escoltat i han tingut re-percussió, sobretot des del mo-ment en què s’ha aturat elprocés de disminució de serveisque s’havia previst. Tot i això,l’hospital no pot quedar comestà ara. S’han de dignificar lesinstal·lacions i ampliar el centreperquè la carta de serveis queestà prevista es pugui oferir amb

les millors condicions possibles.Els usuaris hi tenen dret.

Per què és tan preocupant queels serveis de l’hospital de Vila-decans passin a Sant Boi?L’hospital de Viladecans és uncentre singular. Si no s’explicaaixò, no s’entenen les mobilitza-cions i la nostra proposta. A Ca-talunya hi ha molts hospitals dedimensions semblants al de Vila-decans, però aquest des de sem-pre ha tingut una carta de serveismolt més important que qualse-vol altre centre amb les mateixesdimensions. Va ser el primerhospital a fer cirurgia ambulatò-ria i el tercer que tracta el càncerde còlon a l’estat espanyol, des-prés de la Vall d’Hebron i Bell-vitge. És un hospital que hatingut tradicionalment una cartade serveis molt àmplia i té lescondicions per ser un hospital dereferència amb professionalsmolt preparats. No s’entén que

un hospital que és un exempled’excel·lència es desmantelli i totaixò passi a un hospital nou, ambmetges que no coneixen el terri-tori, que no depenen de l’ICS ique no operen en l’àmbit d’influ-ència que ha tingut històricamentl’hospital de Viladecans.

Creu que el conflicte de l’hospi-tal de Viladecans té a veure ambalguna cosa més que amb les re-tallades?Sí, té a veure amb una redistri-bució d’hospitals i una disminu-ció del paper de l’ICS enl’atenció als ciutadans. Crec queaixò és un error i que des de laConselleria també han entèsque això no es podia fer.

Existeix un paral·lelisme entre ladifícil redistribució sanitària il’administració territorial delBaix Llobregat?Crec que el problema del BaixLlobregat no té a veure amb una

mala gestió, sinó amb unamanca d’inversió. És una co-marca que històricament hapatit un dèficit de serveis moltimportant. Durant els 23 anysde govern de Convergència iUnió no es va fer cap ampliacióhospitalària, excepte fins fa tresanys, que es va fer l’hospitalBroggi.

Vostè representa el Baix Llobre-gat a la Diputació de Barcelona,de la qual Salvador Esteve, al-calde de Martorell, n’és el presi-dent. Creu que té sentit la creaciód’una nova comarca al Baix Llo-bregat Nord, com ha projectat Es-teve?A Viladecans hi ha molts treba-lladors que cada dia van a tre-ballar a la Seat o la Solvay deMartorell i molts treballadorsmartorellencs treballen a Cor-nellà, per exemple. Hi ha unaconsciència comarcal des deMartorell fins a Castelldefels. El

Baix Llobregat és una comarcalligada econòmicament i ambuns vincles culturals impor-tants. El problema és que abansla comarca es vertebrava segu-int el sistema de transport pú-blic que hi havia i aquesta és unade les assignatures pendents ac-tualment. Ara és més fàcil anarde Viladecans a la plaça de Ca-talunya de Barcelona que a SantVicenç dels Horts.

No creu que Martorell, que con-grega tota aquesta activitateconòmica, funciona més coma capital que Sant Feliu?Una cosa és la ubicació d’em-preses i l’altra és la situació geo-gràfica a la comarca. Martorellestà situat en un extrem de lacomarca i al Baix Llobregat hiha moltes ciutats amb impor-tància econòmica, com Corne-llà, Sant Boi i Viladecans, entrealtres. No hi ha una ciutat quesigui l’eix de l’activitat, com

Carles Ruiz

“El problema del Baix Llobregat es deu a una manca d’inversió”

Alcalde de Viladecans

Text i fotografia: Neus MàrmolVILADECANS

7 | Entrevista líniamar12 novembre 2013

passa al Vallès amb Granollers,per exemple. Al Baix Llobregatl’activitat econòmica està mésdistribuïda i hi ha ciutats ambmolt potencial. Per tant, crecque la capitalitat al Baix Llobre-gat és un aspecte més aviat for-mal, de com estan ubicades lesinstitucions comarcals, que nopas de lideratge d’una d’aques-tes ciutats.

Sembla que el futur passa perles vegueries. Creu en aquestmodel?Al mapa actual de vegueries hiveig un problema, a diferència deles diputacions actuals, i és queengloben tant territoris amb

molta activitat econòmica comaltres menys actius. En canvi, lesdiputacions tenen molta diversi-tat i les comarques més riquescompensen el dèficit de les méspobres. Amb les vegueries el quees fa és agrupar. És a dir, els ter-ritoris de muntanya s’agrupen,els del Delta de l’Ebre també, i esprodueix un desequilibri perquèhi ha vegueries molt riques i ve-gueries amb molt pocs recursoseconòmics. Al Baix Llobregat nosé què passaria amb aquesta or-ganització territorial. Potser eldèficit que pateix la comarca,que actualment rep 3 o 4 vegadesmenys de la inversió que li per-tocaria, s’agreujaria encara més.

Per què creu que s’ha produïtaquest desequilibri històric?Per tres raons. Primer, perquè elcost dels serveis és molt méselevat als llocs menys poblats iallà s’ha invertit més que aquí.Però també hi ha una altraqüestió, de caire més polític. ACatalunya, una persona que viuen un municipi petit a la mun-tanya té més pes electoral que ala ciutat. Per tant, també hi haun desequilibri en la represen-tació electoral i s’ha invertit enels llocs on hi havia més poten-cial electoral. I després hi hauna altra raó, i és que sempres’ha pensat que una comarcaamb tanta activitat econòmica

com el Baix Llobregat no neces-sitava tanta inversió com altres.

Vostè va ser tinent d’alcalde del’Àrea de Serveis Personals a Vi-ladecans. Amb l’arribada de lacrisi econòmica, la població de-mana més ajuts?Sí, molts més. Ara estem ate-nent gairebé un miler de famí-lies amb les beques menjador,amb ajuts a l’alimentació i al’habitatge, sobretot. Ara ate-nem 7.000 persones més que fatres anys i amb situacions demés urgència. Des que vamcrear a finals dels anys 80 laxarxa de serveis socials, el perfilde les persones que se’n benefi-cien ha canviat molt. Ara enstrobem amb gent preparada,amb estudis i una família es-tructurada, però que amb lacrisi ho ha perdut tot.

Pel que fa a l’habitatge, quinesaccions han emprès des de l’A-juntament?Fa un temps que funciona la Fi-nestreta Única d’Habitatge i elservei d’assessorament, i tambétreballem amb la Plataformad’Afectats de la Hipoteca i algunsbancs per evitar els desnona-ments a la ciutat.

El consistori donarà algun tipusd’ajut als desnonats, a més d’as-sessorar-los?No directament, però el que fal’Ajuntament amb la carta deserveis socials és ajudar les fa-mílies, de manera que, per unabanda, assessorem amb el temade les hipoteques i, per l’altra,ajudem en l’àmbit familiar, queestà vinculat a aquests proble-mes.

Quines perspectives de futur téViladecans en el terreny econò-mic?Viladecans està rebent una in-versió molt gran d’empreses, adiferència de les ciutats de lazona. Per tant, amb una pers-pectiva de 2 o 3 anys hi haurà unaugment de llocs de treball forçaimportant. Hi haurà l’outlet,Desigual, i es preveu que gene-rin uns dos mil llocs de treball.

Quina reacció ha tingut el co-merç local amb la projecció del’outlet?Ens ha sorprès que hi ha hagutmés ressò fora de Viladecansque a la ciutat. A Viladecans nohi ha cap botiga que tingui elpúblic de l’outlet i vengui el ma-teix producte. El comerç de Vi-ladecans és un comerç deproximitat, d’alimentació, demobles i de roba, entre altres,però no d’alta gamma –sí que hiha alguna botiga que ho fa, peròels hem dit que els ajudarem–.Per tant, el que es respira a laciutat és que això serà una opor-tunitat i que arribaran 3 milionsde persones que abans no ve-nien a Viladecans. Estem par-lant d’un 60-70% de turistesque vindran a l’outlet.

I la gent que vagi a l’outlettambé vindrà a Viladecans aconsumir?Elaborarem estratègies amb elscomerciants perquè la gent quevagi a l’outlet vingui a Viladecansi passi el dia aquí. Posaríem turo-peradors perquè poguessin veniramb autobús, de manera que nohi hauria cap competència amb elcomerç local. Crec que la compe-tència d’aquest centre comercialno és amb Viladecans, sinó ambBarcelona. I si em pregunten siprefereixo que el centre comerciales construeixi a una altra localitato a la meva, prefereixo que es facia Viladecans. Aquí el problema ésmés aviat el centre comercialSplaude Cornellà, que sí que estàdeslocalitzant la gent dels nuclisurbans.

Com dóna suport l’Ajuntamental comerç de proximitat?A Viladecans hem invertit moltsdiners en la millora dels carrersdel centre urbà per donar suportal comerç local, per exemple. Laclau no passa per fer activitat,sinó per millorar les botigues i larealitat dels comerciants perquèpuguin competir i busquin nousmercats i nous productes. Pertant, no hem de parlar de políti-ques de dinamització, sinó decompetitivitat.

[continua a la pàgina 8]

“Els serveis socials atenen ara 7.000

persones més que fa tres anys”

| 8Entrevistalíniamar 12 novembre 2013

Quina relació té l’Ajuntamentamb els botiguers i comerciantsde Viladecans?Tenim una relació molt fluïda iintensa amb l’associació de co-merciants i, de fet, treballemjunts en moltes campanyes. Perexemple, a la fira medieval i du-rant les rebaixes els donem su-port econòmic.

Vostè parla en un article al diariEl Far de Viladecans BussinessPark, de l’outlet i de Desigualcom a claus per al futur, però noparla del comerç local. No téfutur?Jo parlo del canvi que tot això su-posarà a Viladecans i de les opor-tunitats que ens portarà.

Els botiguers i les entitats localsentenen aquest missatge?La majoria de comerciants en-tenen aquest missatge i aixím’ho han traslladat a mi. A més,el primer que vam fer va serconsultar amb ells el tema del’outlet i van ser els primers ensaber que aquest projecte tenia

possibilitats de tirar endavant.Jo crec que tant els comerciantsde Viladecans com els ciutadansho veuen positivament.

Què pensa d’Eurovegas?Era un projecte que des d’unprincipi volíem que se’ns con-cretés i, malauradament, nose’ns va donar la informació. Enaquell moment de dificultatseconòmiques no el vam volerdescartar.

L’alcalde respira tranquil sabentque això no es farà al municipide Viladecans?Respiro més tranquil perquètenim realitats que es comencena materialitzar. No em donariamés tranquil·litat la hipòtesi d’unEurovegas com passa a Madrid.Al contrari, em donaria més sen-sació d’angoixa perquè les cosesno avançarien. La tranquil·litat ladonen les coses que s’estan fent ino la hipòtesi d’un projecte quevariava a cada moment.

Viladecans vol ser una smartcity, amb Wi-Fi, pissarres digitalsa les escoles... A l’hora d’elabo-rar els pressupostos, això ésprioritari?Nosaltres prioritzem tres coses alnostre municipi: ajuts socials,promoció econòmica –tant pelque fa al desenvolupament d’es-pais d’activitat econòmica com acursos de formació, assessora-

ment i orientació d’empreses– ieducació. Pel que fa a l’smart city,també és una prioritat per dosmotius. Per una banda, es tractad’una qüestió d’eficiència ener-gètica, ja que a nivell de consumi de gestió de la ciutat, la tecno-logia avui dia ens dóna unespossibilitats que a la llarga aca-ben resultant un estalvi en re-cursos. Per exemple, fer servirsensors en l’enllumenat permetgraduar la intensitat de llum de-penent del moment del dia. Peraltra banda, hi ha el tema de lacompetitivitat. La gent que s’ha-bitua a l’ús de les tecnologies témoltes més possibilitats dins lesempreses per treballar i per for-mar-se que potser no tindriasense aquestes eines.

S’utilitza l’ecoaparcament per acotxes elèctrics?Hi ha un problema, i és que elvehicle elèctric encara no té unagran implantació. Ara s’estanposant punts de càrrega, deforma que sigui atractiu per lagent poder comprar un cotxe icarregar-lo a molts llocs. Senseaquesta infraestructura no espot generar demanda.

Creu que un ciutadà mitjà ara escompraria un vehicle elèctric?No ho sé. Hi ha diverses teoriessobre això. Hi ha experts quediuen que els vehicles híbridsseran la millor solució, altresque diuen que el futur és elmotor de gas liquat. És a dir,crec que estem en un punt en elqual no sabem què és el millorni què passarà.

Les tarifes de la zona blava hanaugmentat i, precisament, estracta de places que utilitza lamajoria d’usuaris de vehiclesconvencionals. Com ho ha rebutla ciutadania?Les tarifes de la zona blavanomés han pujat entre 5 i 10cèntims i el que hem fet a Vila-decans és equiparar les tarifesamb les de les ciutats que tenimal nostre entorn.

Parlem de futur. Tornarà a sercandidat a les municipals del2015?Evidentment, vull seguir amb elprojecte, però depèn de si elsmeus companys i després elsciutadans em donen o no suport.

No pensa en primàries?El PSC és el primer partit queorganitza aquest sistema de pri-màries i està pensat sobretot pera llocs on no es té l’alcaldia.Això, lògicament, a no ser que hihagi alguna altra persona que esvulgui presentar.

La seva relació amb l’oposició éssuficientment fluïda?Històricament, Viladecans noha estat un municipi on les re-lacions entre govern i oposicióhagin passat per conflictesgreus. Crec que això és així per-què tots els partits tenim unaidea de ciutat molt similar i en

els grans temes de ciutat sem-pre hi ha hagut consens.

Pel que fa al dret a decidir,quina és la postura oficial delPSC de Viladecans?Nosaltres, com el PSC, estem afavor del dret a decidir i del re-ferèndum, però ha de ser pactati que, quan es voti, el resultat dela consulta es pugui aplicar.

Què passarà si no ens permetenla consulta legal? Passarà el mateix que si es fauna consulta que no és legal.Sempre es fa la pregunta ensentit contrari. Si no s’aprova lareforma de la Constitució, quèpassarà amb el federalisme? I jodic: i si no guanya la indepen-dència de Catalunya en un refe-rèndum, què passarà amb elsobiranisme?

Tant en una via com en l’altra, hiha una falta de diàleg a Madrid.Quina és la solució, doncs? Fa uns dies Alfredo Pérez Ru-balcaba va citar el presidentMas perquè vol reformar laConstitució a favor d’un estat fe-deral. Els socialistes estemoberts al diàleg. I crec que ésmés fàcil canviar el govern del

Partit Popular que fer una Cata-lunya independent sense refe-rèndum legal.

Montserrat Tura ha marxat delConsell Nacional, Balmón ha ditque hi ha socialistes històricsque sobren al partit... Creu queaixò beneficia al discurs de Ru-balcaba? Totes les veus del PSC van en lamateixa direcció. El lema delPSC a les darreres eleccions vaser el federalisme i l’aposta peruna reforma federal és la posi-ció central.

Creu que hi ha una fuga directade vots del PSC a Ciutadans? El senyor Rivera surt a totarreu, a tots els mitjans, i la gentel coneix. Si sortís Pere Navarrocom ho fa ell, segurament elpanorama seria diferent. Peròaixò no em preocupa. El que empreocupa és que a Catalunya arahi ha un debat que fracciona lasocietat quan tenim problemessocials més greus. L’agenda delmodel d’estat s’està posant perdamunt de tot i això fa que par-tits sense ideologia ara tinguinalguna possibilitat. Ens estemcentrant en temes perifèrics i noen el que està afectant mésgreument la gent.

“El primer que

vam fer va ser

consultar amb

els comerciants

de Viladecans el

tema de l’outlet”

“L’agenda del model d’Estat s’està posant per

damunt de tot i això fa quepartits sense ideologia aratinguin alguna possibilitat”

“És més fàcil

canviar el govern

del PP que fer una

Catalunya

independent sense

referèndum legal”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 12 novembre 2013 líniamar

Comerç| 10

12 novembre 2013líniamar

Colegio Santo Ángel, S.A. i Com-plementos Sanitarios, S.A., em-preses amb seu a Gavà, han re-but recentment el guardó de laCambra de Comerç com a re-coneixement a la seva trajectò-ria. L’acte d’homenatge es vadur a terme a finals d’octubre ala Casa Llotja de Mar coincidintamb la celebració del Dia de laCambra, que enguany arribavaa la seva dissetena edició.

El president de la Generali-tat de Catalunya, Artur Mas, vaser l’encarregat de fer la cloen-da de l’acte on van participarmés de noranta empreses de lademarcació de Barcelona quetambé van rebre el guardó.

A més de les dues empresesamb seu a Gavà, cinc compan-yies més del Baix Llobregat van

rebre la placa commemorativa.Canon Espanya i Casals Fonse-ca, del Prat de Llobregat; Re-dejocs, S.L., de Collbató; Ma-quinaria Artes Gráficas Hart-mann, de Cornellà de Llobregat;i Monvado, del Papiol, van serles altres companyies home-natjades.

El president de la Cambra,

Miquel Valls, va destacar que“totes les empreses guardona-des van ser creades per perso-nes visionàries amb coratge imolta fe en les seves possibili-tats de negoci” i que “el grau d’o-bertura de l’economia catalanaa l’exterior ha estat, és i serà clauper garantir la pervivència delsnegocis”.

Acte de la Cambra de Comerç. Foto: Cristina S.

La Cambra de Comerç premiadues empreses de Gavà

» Colegio Santo Ángel i Complementos Sanitarios, les guardonades» Cinc empreses més de la comarca van ser homenatjades

Comencen els cursos deformació per a empresaris

FORMACIÓ4Fa unes setma-nes ha engegat el programa decursos de formació per a nousempresaris que ofereixen di-versos municipis del Baix Llo-bregat. El projecte, que té l’ob-jectiu de millorar la competiti-vitat de les empreses de re-cent creació de la comarca, du-rarà fins al desembre, sota ellema Baix Llobregat: Innova,crea i ocupa”.

Millorar la capacitació em-presarial dels nous empresaris

que han iniciat nous projectesal Baix Llobregat és una de lesprioritats del programa, queva destinat sobretot a sectorsmés tradicionals com el co-merç, la restauració i els serveispersonals i per a empreses.

Castelldefels, Gavà i Vila-decans s’han sumat a la inicia-tiva i treballen en conjunt ambonze consistoris més de la co-marca en la tasca d’assessora-ment empresarial i de suportals emprenedors.

CASTELLDEFELS4El passat 7de novembre va començar elcurs Branding: La teva marca,el valor del teu negoci, adreçatals gerents, gestors i treballa-dors de les PIMES i comerçosde Castelldefels interessats a ac-tualitzar els seus coneixementsdins de l'àmbit de gestió delmàrqueting.

Els curs dura 16 hores i estàinclòs en el marc del Cicle deConferències i Tallers progra-mats per l'Àrea de Promoció

Econòmica de l'Ajuntament deCastelldefels. La formació s’im-parteix al centre de suport a l'e-conomia local La Guaita.

Al llarg de les 16 hores quedura el curs, un expert guiaràels assistents en la tasca decom gestionar el procés deconstrucció i de diferenciació dela competència per a la sevamarca.

El terme branding fa refe-rència al procés de construiruna marca mitjançant l'admi-

nistració estratègica d'un con-junt total d'actius vinculatsamb una marca.

Descobrir la importància dela creació de marca en el mer-cat actual i entendre la marcacom a identitat de la mateixaempresa per buscar la màximafidelització de la clientela sónalguns dels objectius de la for-mació, que també busca que elsassistents acabin fent petites es-tratègies de màrqueting perpotenciar el negoci.

RedaccióGAVÀ

La importància de la marca

Castelldefels | Trobades GastronòmiquesEl cuiner de l'any 2013, Albert Marimon, va participar en les desenes

Trobades Gastronòmiques organitzades pel Gremi d'Hostaleria de Castelldefels.Les jornades, que premien la gastronomia local, es van celebrar el passat dilluns

4 de novembre al Palau de Congressos de l'Hotel Don Jaime.

11 |

Castelldefels12 novembre 2013líniamar

Unió discrepa de CDC i apostaper seguir governant amb el PP» UDC valora positivament l’acció de govern portada a terme fins ara» El PSC proposa a Convergència reeditar el govern tripartit amb ICV

Baixen els impostos per tercerany consecutiu a CastelldefelsIMPOSTOS4L’Ajuntament re-duirà alguns impostos de caraa l’any que ve als ciutadans deCastelldefels. Aquesta és la de-cisió que es va acordar al Plemunicipal del mes d’octubre.

L’IBI es congelarà i es re-duirà l'Impost de Construc-cions, Instal·lacions i Obres i elde vehicles de tracció mecàni-ca per als cotxes de 8 a 11,99 ca-valls.

Així, les ordenances fiscalsi els preus públics per al 2014,en línies generals, reflecteixen

la voluntat de l'Ajuntament deCastelldefels de no augmentarles obligacions impositives delsciutadans per al pròxim any.

"De cara al 2014, fem, pertercer any consecutiu, un nouesforç perquè el volum d'in-gressos que obtindrà l'Ajunta-ment procedent de l'IBI es con-geli”, explica l’alcalde ManuelReyes. “Amb imaginació i tre-ball aconseguirem ingressosper altres vies per no haverd'incrementar la pressió impo-sitiva als ciutadans”, conclou.

La Diputació destina 30milions a les urgències socials AJUTS SOCIALS4La Diputa-ció de Barcelona ha posat enmarxa un Pla d’Urgència Socialper atendre aquelles personesque estan patint més greumentles conseqüències de la crisieconòmica. Concretament, hiha destinat una partida de 30milions d’euros que serviranper actuar en tres línies d’ajutssocials que comprenen ajudesa l’habitatge, a l’alimentació, almaterial escolar i, per primercop, a la pobresa energètica.

La primera línia, per a la co-bertura de situacions d’urgèn-cia social i el manteniment delsequips professionals de ser-veis socials, rebrà 10 milionsd’euros.

La segona, amb 8 milionsd’euros, es destina a l’atenciódomiciliària i al transport adap-tat, i la tercera, i més quantio-sa, amb 12 milions, al suport al’atenció dels infants, concre-tament a l’escolarització de 0 a3 anys. Amb aquests 12 milionses cobrirà el 50% del preu detotes les places d’escoles bres-sol de la província, exceptuant

Barcelona, que té un tracta-ment especial.

Salvador Esteve, alcalde deMartorell i president de la Di-putació de Barcelona, va des-tacar en la presentació del plaque es tracta d’una iniciativaque compta amb el suport detots els grups polítics i que vadestinada a ajudar els Ajunta-ments dels municipis de la de-marcació, que han estat les ins-titucions que més “han contri-buït a que els estralls de la cri-si hagin tingut un cert aturadorgràcies als seus esforços”, se-gons el president.

Mercè Conesa, vicepresi-denta segona i responsable del’Àrea d’Atenció a les Persones,va explicar que “la reparticiód’aquests recursos es farà ate-nent criteris objectius” i cadamunicipi rebrà la seva dotacióen funció d’aquestes dades. Vaafegir que “aquest és un pro-grama extraordinari i que la do-tació també és extraordinària”.El 2011 havia estat de 2,8 mi-lions i de 6 milions el 2009 i el2010.

Els militants d’Unió Democrà-tica de Catalunya (UDC) a Cas-telldefels “no veuen motius”per trencar el pacte amb el Par-tit Popular, grup que governa al’Ajuntament de la ciutat, i con-sideren que “no hi ha inconve-nients” per continuar fins al fi-nal del mandat governant ambaquesta formació, segons pu-bliquen alguns mitjans.

El debat es va obrir a finalsd’octubre, quan el grup munici-pal de Convergència Democrà-tica de Catalunya (CDC) a Cas-

telldefels va decidir trencar ambel pacte que mantenia amb el PPper motius supramunicipals.

Unió, en canvi, ha valorat“positivament” la gestió de CiUen el govern de Castelldefels iha apostat perquè prevalgui la“governabilitat” al municipi.

DISCREPÀNCIES INTERNESConvergència i Unió (CiU)compta amb tres regidors aCastelldefels: dos de CDC (Xa-vier Amate i Santiago Barona) iun d’UDC (David Grau, quetambé és president de la for-mació a Castelldefels). Els altresdos regidors que CiU va acon-seguir a les eleccions (AnnaMaría Pérez i Albert Sàenz) van

renunciar al seu grup municipall’abril passat, després d’acusarels seus companys de tenir “con-nivència” amb gestions sospi-toses al consistori governat pelPP amb el suport de CiU i delsindependents d'AVVIC, comvan publicar diversos mitjans.Pérez i Sàenz segueixen com aregidors no adscrits.

LA PROPOSTA SOCIALISTAAmb el debat obert, el grupdels socialistes de Castellde-fels ha proposat a CDC reeditarel pacte de govern que va fun-cionar al consistori durant elsdarrers anys, amb una coalicióentre el PSC, ICV i CDC, a tra-vés d’una moció de censura.

L’alcalde Manuel Reyes (PP), durant un acte. Foto: PP de Castelldefels

RedaccióCASTELLDEFELS

ONG Castelldefels Kasando | Reciclatge de mòbilsL’ONG Castelldefels Kasando ha engegat una campanya de reciclatge de mòbils endefensa dels drets humans amb el suport de l'Ajuntament de Castelldefels. L’ONG

denuncia que al Congo es trafica il·legalment amb el coltan, mineral amb el qual esfabriquen les bateries dels mòbils, fet que provoca conflictes armats.

Viladecans| 12


Els alcaldes de Viladecans, Gavài Castelldefels van encapçalar elpassat dimecres 30 d’octubre lamanifestació de la Plataformaen Defensa de l'hospital de Vi-ladecans que va congregar mésde 5.000 persones. La marxareivindicava que l'hospital se-gueixi sent el centre de refe-rència de la zona i que la Ge-neralitat tiri endavant el pro-jecte d'ampliació de l'equipa-ment sanitari amb el qual es vacomprometre.

La marxa, que va començara la plaça Europa de Viladecans,

es va desenvolupar sense inci-dents. Els manifestants vanpassar per la carretera comar-cal C-245 i van acabar la pro-testa a la rotonda que dóna en-trada a l'hospital.

UN CENTRE DE REFERÈNCIALa Plataforma en Defensa del’hospital de Viladecans estàformada pels responsables de laJunta de Personal del centre sa-nitari, representants d'entitatsciutadanes dels cinc munici-pis afectats -Castelldefels, Gavà,Viladecans, Sant Climent i Be-gues- i els ajuntaments d’a-questes poblacions.

Els alcaldes han mostrat laseva preocupació pel modelprojectat d'hospital i el seu fu-

tur dins del sector sanitari co-marcal i han demanat a la Ge-neralitat la concreció del fi-nançament del projecte d'am-pliació del centre sanitari.

L'hospital de Viladecans“dóna servei a uns 200.000habitants i és un equipamentcabdal per pal·liar el dèficitd'infraestructures sanitàriesque ha patit històricament el te-rritori”, explica l’Ajuntamentde Viladecans en un comunicat.Segons el consistori, l'actualcentre hospitalari va ser cons-truït als anys cinquanta perdonar cobertura a una poblaciódeu vegades inferior a l'actual,i va ser reobert el 1983 com ainstitució pública, pensada pera una població de referència.

L’Hospital de Viladecans. Foto: Arxiu

Més de 5.000 persones esmanifesten a favor de l'hospital

» Els alcaldes dels municipis afectats encapçalen la marxa» Es reclama l’ampliació del centre i el manteniment dels serveis

Simulacre d’emergència derisc químic a Viladecans

EMERGÈNCIES4La ciutat deViladecans va participar el pas-sat dilluns 4 de novembre en elsimulacre d’emergència de riscquímic organitzat per la Di-recció General de Protecció Ci-vil de la Generalitat.

El Pla d’Emergència Exte-rior del Sector Químic de Ca-talunya (Plaseqcat) contemplaun sistema d’alerta a la pobla-ció per als municipis que, hi-potèticament, poden quedarafectats per un accident químicde caràcter greu. Es tracta d'unexercici que es fa dues vegades

cada any: un es realitza a prin-cipis del primer semestre i l'al-tre a finals del segon.

L’alarma, que va sonar através de les sirenes instal·ladesper tot el territori, consta de tressenyals d'un minut de duradaseparats per silencis de cincsegons. Per saber que ja ha fi-nalitzat la prova, es fa un sen-yal continu de trenta segons dedurada.

Les sirenes van començar asonar a les deu del matí i lesproves es van allargar fins a launa del migdia.

La fibra òptica arriba a lesescoles i instituts de la ciutat

TECNOLOGIA4Amb la voca-ció de convertir-se en unasmart city o ciutat intel·ligent,Viladecans ha instal·lat un sis-tema de fibra òptica a tots elscentres educatius de la ciutat,des d’escoles d’educació infan-til fins a centres de primària iinstituts. Aquesta iniciativa for-ma part de la vessant educati-va -Smart Education- del pro-jecte d’smart city de Vilade-cans.

En el marc de l’Smart Edu-cation, la ciutat participarà enel projecte europeu IMAILE

destinat als docents de ciències,matemàtiques i tecnologia,amb l’objectiu d’innovar ambnous mètodes d’aprenentatge.

En aquest àmbit del pro-jecte d’smart city també escrearà una xarxa educativa for-mada per docents, famílies,empreses i administracions deViladecans amb l’objectiu d’es-timular la innovació i la creati-vitat a l’aula mitjançant l’im-puls de projectes de noves tec-nologies. Per exemple, es fo-mentarà l’ús de tablets a les au-les i pupitres interactius.

RedaccióVILADECANS

Reciclatge | ‘Viladecans Repara’Durant uns dies, un carretó mòbil recorre Viladecans per oferir informació sobre els

tallers que s’imparteixen al Viladecans Repara, un projecte municipal que pretén fo-mentar la reutilització d’objectes en mal estat per reduir la generació de residus. Cada divendres, de 16 a 19 hores, un especialista atén els dubtes dels interessats.

Gavà12 novembre 2013líniamar

El grup municipal format perERC, Els Verds i Independentsper Gavà (ERC-EV-IxG) pro-posa destinar 160.000 eurosdel pressupost municipal del2014 a polítiques favorables alsserveis públics de la ciutat, enespecial a accelerar l’inici de lesobres del nou edifici de l’Insti-tut Bruguers, l’ampliació delprograma d’ajuts a noves con-tractacions laborals i la posadaen marxa d’un menjador socialper a les persones més necessi-tades, tal com ha informat laformació en un comunicat.

El portaveu del grup d’ERC-EV-IxG, Andreu Pérez i Lorite,ha manifestat el seu “compro-mís en fer realitat aviat la cons-trucció del nou edifici que ne-cessita l’IES Bruguers” i va

anunciar que la seva formaciópresentaria una esmena al plemunicipal per iniciar les tasquesde neteja de terrenys i la realit-zació de les excavacions ar-queològiques necessàries enconcepte d’avançament d’obres.

Pérez també va anunciarque presentaria “un prec al go-vern municipal per tal que es

negociï amb la Generalitat fór-mules de col·laboració ambaquest objectiu”.

“Demanem que el PSC i ICV-EUiA s’impliquin de valent enfer possible aquest nou edifici ino refugiar-se en la queixa so-bre els endarreriments de laGeneralitat de Catalunya”, con-clou Pérez.

L’escola Bruguers. Foto: PSC Gavà

Pressionen el govern perla nova escola Bruguers

» ERC-EV-IxG proposa que el pressupost del 2014 inclogui partidesper iniciar les obres del nou centre i poder ampliar els ajuts socials

Gavà participa en el FòrumDelta d’economia social

ECONOMIA4El passat dijous24 d’octubre Gavà va participaren el Fòrum Delta de l’Econo-mia Social i Cooperativa cele-brat a Sant Boi de Llobregat. Lajornada, que va reunir profes-sionals de diversos sectors,pretenia fer una anàlisi del pa-per de les iniciatives empresa-rials socials i cooperatives enl’actual context econòmic. L’ac-te va ser organitzat pels ajun-taments dels cinc municipis

del Delta del Llobregat (SantBoi, El Prat, Viladecans, Gavài Castelldefels).

Els participants en les po-nències i espais de debat vancoincidir que un altre modeleconòmic és possible, que calun canvi cultural en les mane-res de gestionar les empreses ivan destacar la solidesa delmoviment cooperatiu, gràcies ala col·laboració i la capacitat detreballar en xarxa.

SERVEIS4L’Ajuntament deGavà ofereix durant tot el curs2013-2014 diversos cursos deformació destinats a les entitatsde la ciutat. Un dels cursos(Canviant la nostra miradatransformem el món) intro-dueix a la coeducació en valorsi pretén generar espais de re-flexió amb l’objectiu de pro-moure la creació d’una societatcrítica i implicada en la seva re-alitat quotidiana.

L’oportunitat del conflicte

és un altre taller formatiu queforma part del programa i secentra a donar a conèixer les ei-nes de mediació en la gestió deconflictes. L’objectiu és pre-veure situacions de discrepàn-cies en un grup.

Un altre curs (Gestió inter-na i dinamització) està enfocata com millorar les reunions iassemblees fent-les més dinà-miques perquè tothom hi puguiparticipar. A més, dóna einesper fer la programació, la difu-

sió i publicitat de les activitatsde l’associació.

El consistori també ofereixun curs d’assessorament a en-titats amb el qual informa demanera personalitzada cadaassociació. Per exemple, expli-ca com fer els tràmits i prepa-rar la documentació de peticióo justificació de subvencionsper als locals.

Hi ha altres cursos que espoden consultar a la pàginaweb de l’Ajuntament de Gavà.

RedaccióGAVÀ

Formació per a entitats

Gastronomia | Sopars amb històriaL’Ajuntament de Gavà ha impulsat un programa de maridatge entre el món de

la restauració i la història de la ciutat sota el títol de Sopars amb història. Estracta de sopars temàtics amb menús que recreen àpats d’altres èpoques. En el

projecte col·laboren el Museu de la Ciutat i diversos restauradors i historiadors.

Esports| 14


La dinovena edició de la Pedala-da Barcelona-Sitges va transcó-rrer el passat diumenge per Vi-ladecans, Gavà i Castelldefels. Lacursa, organitzada per la Fede-ració Catalana de Ciclisme, voliaposar en relleu la necessitat deprendre consciència del perillque corren els ciclistes a la ca-rretera, molt sovint a causa de lapoca atenció que tenen els vehi-cles que circulen al seu costat.

Sota el títol Compartir ambrespecte és més segur, la Peda-lada Barcelona-Sitges va aplegaruns 4.000 ciclistes que van sor-tir des del recinte firal de la GranVia de l’Hospitalet fins a la loca-litat de Sitges, passant, al seutorn, per Viladecans, Gavà i Cas-telldefels. Va ser en aquesta lo-calitat on es va poder veure la

part més espectacular de la pe-dalada, ja que els participants vanpujar per les Costes del Garraf alllarg de vies tancades al trànsit.

Enguany el recorregut es vadissenyar amb l’objectiu que fosmés segur i s’evitessin les viesmés transitades. Va ser peraquest motiu que es va haver decanviar el punt tradicional de sor-

tida. Abans de començar la pro-va esportiva, el corredor profes-sional del Novo Nordisk, DavidLozano, va llegir el manifest rei-vindicatiu sobre la seguretat delsciclistes, davant el regidor del dis-tricte de Sants-Montjuïc de Bar-celona, Jordi Martí, i el vicepre-sident de la Federació Catalanade Ciclisme, Joaquim Vilaplana.

Més de 4.000 ciclistes van participar a la Pedalada. Foto: FCC

4.000 ciclistes passen per Gavà,Viladecans i Castelldefels

» La 19a edició de la Pedalada Barcelona-Sitges se celebra amb èxit» Enguany es reivindicava la seguretat dels ciclistes a la carretera

Balanç regular del cap desetmana esportiu a ViladecansVILADECANS4Aquest cap desetmana no ha estat gaire posi-tiu en resultats pel que fa alsclubs esportius de Viladecans.

El primer equip de la UniónDeportiva Viladecans va perdrea casa per 0 gols a 1 davant elcuer, el Jesús i Mata de Deltebre,i va perdre el lideratge del grup2 de Primera Catalana. Aquestaderrota suposa la fi de la ratxad’imbatibilitat de sis partits quehan arrossegat els homes deVázquez fins al passat cap de set-mana.

També va caure derrotat elprimer equip masculí del SectorMontserratina per 3 gols a 1 en

la seva visita al camp del SantAndreu de la Barca. En canvi, elprimer equip femení segueiximposant la seva llei a la SegonaCatalana. Dissabte van derrotarl’Ulldecona per 3 a 2, i ja van sistriomfs en sis partits disputatsfins ara.

Tampoc va ser una bona jor-nada per als equips de bàsquetde la ciutat. El Bàsquet FemeníViladecans van perdre el lide-ratge en caure contra el LimaHorta per 64 a 52, mentre que elViladecans Sant Gabriel va per-dre davant l’Esparreguera per 72a 75 en un final emocionantamb moltes alternatives.

PROGRAMA4El Consell Es-portiu del Baix Llobregat ha po-sat en marxa el projecte JugaVerd Play, un espai que voleducar l’alumnat del Baix Llo-bregat en valors mitjançant l’es-port.

El passat dia 9 de novembreva començar a posar-se en pràc-tica aquest projecte, tant en lescompeticions esportives esco-lars d’àmbit local com en lesd’àmbit comarcal. Gavà, en con-cret, participarà en aquests jocs

amb més de 1.000 nenes i nenesde 93 equips, 54 dels quals dis-putaran la competició local i 41més la comarcal.

Una de les novetats que apor-ta aquest programa és el canvi enel sistema de puntuació. JugaVerd Play aposta per una pun-tuació basada en l’esportivitat, onla puntuació és fruit de l’avalua-ció que fan de la competició elsparticipants. En aquest sentit, encada partit es donarà un màximde 10 punts. Si es guanya, els

punts que rebrà l’equip guanya-dor seran 3, 2 punts si s’empatai 1 punt si es perd. Aquesta ini-ciativa trenca la dinàmica dels 3punts per victòria al futbol i els0 per l perdedor.

Els dinamitzadors del joc ava-luaran també els tècnics i el públicde tots dos equips, i atorgaran 2punts a l’esportivitat. D’altra ban-da, els tècnics avaluaran el com-portament tècnic i el treball de l’e-quip contrari, i també li podranatorgar dos punts.

RedaccióCASTELLDEFELS

Un moment del partit de la UD Viladecans. Foto: UD Viladecans

Valors i joc net a l’esport

Futbol | Victòries dels equips de CastelldefelsTant la UE Castelldefels, a Tercera, com la UV Vista Alegre, a Primera Catalana,van aconseguir dues victòries aquest cap de setmana que suposen una mica d’o-xigen per tal de sortir de la zona de descens. La UE Castelldefels va derrotar per

2 a 0 a la Gramanet, mentre que el Catllar va caure per 1-0 a Can Vinader.

Agenda15 | 12 novembre 2013 líniamar

líniamar

DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE11:00 Obra de teatre JA N'HI HA PROU...!, adre-

çada a l'alumnat de secundaria de l'escolaFrangoal i l'institut les Marines. Lloc: Biblio-teca Central: Espacio Ramon Fernàndez Ju-rado (Castelldefels)

FINS AL 10 DE DESEMBRE17:00-21.00 Exposició: Nadales. Lloc: Casal Mu-

nicipal de Cultura American Lake (Gavà).

FINS A L’1 DE DESEMBREMATÍ I TARDA Exposició El sexe a l’època roma-

na al Museu de Gavà. La mostra permet co-nèixer els aspectes més íntims de la vida delsromans des de la República al segle IV.

DEL 15 AL 30 DE NOVEMBRETOT EL DIA Exposició itinerant Salvador Espriu:

Una lectura visual del poeta. Lloc: BibliotecaCentral (Castelldefels)

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE15:30 Visita guiada a la sala infantil de la bi-

blioteca. Lloc: Biblioteca Central: Zona Infantil(Castelldefels)

DIMECRES 13 DE NOVEMBRE16:00 Natació per a gent gran. Lloc: Complex Es-

portiu Can Roca (Castelldefels)

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSGASTRONOMIA

[email protected]

Espectacle familiarEl nou vestit nou. Or-ganitza: Xarxa d’Espectacle Infantil iJuvenil de Catalunya – Grup localCastelldefels. Direcció: companyia Xip-Xap. Preu: 5 euros. Durada: 60 mins.Recomanat per a nens i nenes a par-tir de 4 anys.

TEATRE FAMILIAREl nou vestit nou

Diumenge 17 de novembre12.00 hores

MANEL Ateletes, baixin del’escenari!

Dissabte 16 de novembre21.30 hores

Manel torna als escenaris amb un tercerdisc sota el braç. Amb 'Atletes baixin del’escenari' – títol inspirat en la cerimò-nia de clausura dels Jocs Olímpics de Bar-celona 92- , el quartet barceloní sorprènamb un so més elèctric. Lloc: Atrium Vi-ladecans. Preu: 32 euros

TALLER DE IOGA

Taller de ioga Rejuvenece dando flexibi-lidad a tu columna vertebral a càrrec deValeria Castilla. Lloc: Biblioteca Central:Espai Ramon Fernàndez Jurado (Cas-telldefels)

Durant la fira comercial hi haurà degus-tacions de productes artesans, un tallerde galetes decorades a càrrec de Debo-rah i un taller de xocolata, a càrrec de QuimVilano.

1a FIRA DE COMERÇ ARTESÀ DE VILADECANS

Dissabte 23 de novembre

Dimecres 13 de novembre19.00 hores

E F E M È R I D E S14 NOVEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA DIABETISÉs la campanya de conscienciació sobre la diabetis més important del món. Va ser instaurat per la Federació Internacional de Diabetis i l'Organització Mundial de la Salut el 1991, com a resposta a l'alarmant augment dels casos de diabetis al món.

| 16Pròxima edició: 09 de desembre líniamar

Liniamar 06

Documents

Transcript of Liniamar 06