LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población...

160
LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS

Transcript of LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población...

Page 1: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS

Page 2: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

2 Resúmenes, currículums y pósters

SUMARIO

3. CONFERENCIA INAUGURAL

4. MÓDULOS

4. MÓDULO 1: ATENCIÓN DOMICILIARIA

7. MÓDULO 2: ATENCIÓN AL FINAL DE LA VIDA:

CIUDADES COMPASIVAS O CUIDADORAS

10. MÓDULO 3: MEJORA DE LA CALIDAD EN LA

ATENCIÓN A LAS PERSONAS MAYORES

13. MÓDULO 4: EXPERIENCIAS

INTERNACIONALES DE ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL

16. MÓDULO 5: EXPERIENCIAS NACIONALES DE

ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL

19. SESIONES PARALELAS

19. SESION PARALELA 1: HUMANIZACIÓN Y

GESTIÓN DESDE LOS MEDICAMENTOS Y PRODUCTOS SANITARIOS

21. SESIÓN PARALELA 2: NUEVOS CUIDADOS A

MEDIDA DE LOS USUARIOS Y SUS FAMILIAS CUIDADORAS

22. SESIÓN PARALELA 3: ALIMENTACIÓN Y

NUTRICION EN PERSONAS EN SITUACIÓN DE NECESIDAD DE CUIDADOS ASISTENCIALES

25. SESIÓN PARALELA 4: CONTROVERSIAS:

ATENCIÓN SOCIOSANITARIA EN CENTROS RESIDENCIALES

26. SESIÓN PARALELA 5: CONTROVERSIAS:

ATENCIÓN PRIMARIA DE SALUD E INTEGRACIÓN DE CUIDADOS. DOS CONCEPTOS QUE PRECISAN EL UNO DEL OTRO

29. SESIÓN PARALELA 6: LA VIVIENDA Y SUS

EFECTOS EN LA SALUD Y EL BIENESTAR DE LAS PERSONAS EN SITUACIÓN DE DEPENDENCIA

32. SESIÓN IMSERSO: LA AUTONOMÍA PESONAL

DESDE LA ATENCIÓN PERSONAL

33. TALLERES

33. TALLER 2: ACREDITACIÓN DE SERVICIOS:

RETOS DE FUTURO EN LOS SERVICIOS RESIDENCIALES PARA PERSONAS MAYORES

35. TALLER 3: ATENCIÓN DOMICILIARIA.

ESTRUCTURA DEL SERVICIO DE ATENCIÓN MÉDICA DOMICILIARIA EN ONTARIO, CANADÁ

36. CURRÍCULUM PONENTES

51. PÓSTERS

Page 3: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 3

CONFERENCIA INAUGURAL

FUNDACIÓN EDAD&VIDA: ALINEANDO

EL RETO, LA RESPUESTA Y LA POLÍTICA

Rafael Bengoa Rentería

Médico. Co-Director Si-Health. Ex Director

Sistema de Salud OMS. Ex Consejero

Sanidad Gobierno Vasco. Senior Fellow

Harvard

En el año 2020, por primera vez en la historia

universal va a haber más personas de 65 años que

menores de 25. Esto quiere decir que tenemos una

sociedad, como todo el mundo sabe, envejecida con

muchas enfermedades crónicas y muchas personas

vulnerables que viven solas en sus casas.

Curiosamente, España no tiene un plan a medio

plazo para atender a esta nueva sociedad. Nos

estamos conformando a gestionar, lo mejor posible,

la lenta decadencia del sistema social y sanitario. Es

necesario transformarlo alineando a los actores y

exigir a las autoridades un plan socio-sanitario.

En esta charla se reflexionará sobre el tipo de

servicios que es necesario desarrollar para adaptar

los servicios de salud a esta nueva realidad.

Actualmente, la atención a la salud a nivel estatal es

fragmentada y no se integra la asistencia social y la

sanitaria. De hecho, en numerosos casos ni siquiera

se comparte la información clínica de las personas

entre los diferentes servicios y niveles asistenciales.

De igual forma se expondrán experiencias en otros

países (Canadá, Nueva Zelanda, países nórdicos, etc.)

donde se cuenta con modelos integrados de

atención que señalan los beneficios obtenidos con

ellos tanto para las personas usuarias como para las

arcas públicas.

Además, se expondrán posibles acciones a

implementar para mejorar nuestro sistema sanitario

y adaptarlo a las necesidades reales de la sociedad

del siglo XXI. Así, se tendrían que potenciar zonas de

integración real con sistemas de información

compartidos entre la atención social y la sanitaria, el

aumento de la financiación de la atención social, la

apuesta decidida por la prevención y

telemonitorización de las personas, potenciando la

atención comunitaria y la optimización del nivel

asistencial a las necesidades reales de la persona.

Finalmente, a nivel político, se necesita el

compromiso de todos los implicados para hacer un

diagnóstico real y compartido de la situación y

establecer el plan de acción teniendo en cuenta que

la integración sociosanitaria necesita de este

compromiso político, más que del técnico, pues para

la mayoría de profesionales ya es evidente que

existen y deben existir vasos comunicantes entre

ambas esferas de la atención.

Page 4: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

4 Resúmenes, currículums y pósters

MÓDULOS

MÓDULO 1: ATENCIÓN DOMICILIARIA

LA INTEGRACIÓN EN LA ATENCIÓN

DOMICILIARIA (EDICIÓN CANADIENSE)

Tazim Virani

Director de SE Global en Saint Elizabeth

Health Care. Ontario, Canadá

En los últimos años, se ha puesto el foco en la

atención domiciliaria debido a la alta demanda de

servicios de salud, sobrecostes y presiones fiscales y

la avalancha de población envejecida, muchos de los

cuáles están en situación de fragilidad, tienen

enfermedades crónicas y comorbilidades1. Todo ello

ejerce una presión significativa sobre la capacidad

estructural, financiera y de recursos humanos. En

Canadá, los presupuestos sanitarios se han centrado

principalmente en hospitales y médicos, con menor

atención en áreas como la atención domiciliaria y

comunitaria. Existe una amplia evidencia de que este

patrón es insostenible. Proporcionar atención

domiciliaria para situaciones agudas, cuidados

asistenciales a largo plazo, mantener a las personas

fuera de los hospitales, identificar y evaluar las

patologías en fases tempranas y establecer

estrategias de prevención son los objetivos generales

de los sistemas de atención domiciliaria efectivos e

integrales2. Además, el apoyo a las personas y a las

comunidades en el autocontrol y el apoyo a los

cuidadores familiares para reducir su carga son áreas

de actuación críticas.

Esta presentación se centrará en proporcionar una

visión general de la atención domiciliaria en Canadá

incluyendo algunos de los aspectos críticos, retos y

soluciones.

Las preguntas clave que se abordarán son:

1. ¿Cómo se organizan y financian los

servicios de atención domiciliaria?

2. ¿Quién presta estos servicios? ¿Cómo

colaboran las entidades que proveen estos

servicios?

3. ¿Cuáles han sido los desafíos críticos en la

integración de los servicios de atención

profesional y de apoyo y cómo se han

resuelto?

En el taller se hará una exposición más detallada de

la experiencia canadiense en la evaluación de la

elegibilidad de los usuarios de la atención

domiciliaria, la asignación de los recursos en función

de las necesidades de los usuarios y de las buenas

prácticas en la provisión de los cuidados y en la

valoración de la calidad.

BIBLIOGRAFÍA:

1. Heckman, G. (2013). Addressing healthcare

needs for frail seniors in Canada. CGS

Journal of CME, 3(1), 1-9.

2. Cochrane, P. & DiEmanuele, M. (2018).

Bundling care for cardiac surgery patients.

Healthcare Quarterly, 20(4), 43-47.

…………………………………………………………………………….

PRESENTE Y FUTURO DE LA ATENCIÓN

DOMICILIARIA EN LOS PAÍSES

NÓRDICOS

Astrid Lindström Karlsson

Consultora de política social de la

Universidad de Estocolmo

INTRODUCCIÓN/OBJETIVOS:

Aportar información contrastada sobre los

condicionantes y el nivel y modalidades de

integración/coordinación/conectividad de los

Servicios a Domicilio en los Países Nórdicos.

DESARROLLO:

El modelo nórdico de bienestar y de atención a las

personas, conocido como el Nordic Care Regime(1),

Page 5: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 5

se caracteriza por su orientación universal,

responsabilidad pública, atención en la comunidad y

su alto grado de descentralización. El alto grado de

autonomía financiera de los condados/regiones y los

municipios también es una característica destacable

(los municipios en Suecia financian sus servicios

hasta un 80-90% con recursos propios, con

responsabilidad financiera incluso de los

“bedblockers” en los hospitales)(2). Los municipios,

en base a los principios de normalización y

proximidad y fusiones, han creado una oferta

diversificada, tanto de servicios como de

alojamientos, de la cual los servicios a domicilio

constituyen una pieza clave. Con todo, hay ciertas

diferencias en las coberturas, intensidades y formas

de componer y organizar la oferta (3). La

coordinación de los servicios de salud y sociales se

resuelve preferentemente mediante acuerdos entre

los condados/regiones y los municipios, en base a

programas, registros nacionales de calidad y

protocolos de atención por grupos de población

(chains of care) y, en algunos casos mediante

incentivos potentes, como el de la responsabilidad

financiera de los “bedblockers” y, cada vez más,

mediante la digitalización de la información a

intercambiar, que tanto los profesionales como los

pacientes pueden acceder y compartir vía portales y

apps en el móvil (soluciones mhealth) (4a, 4b).

CONCLUSIONES:

La conversión del servicio analógico de la tele-

asistencia a digital al 90% de los municipios ya

permite añadir funcionalidades para vídeo-

conferencias con el usuario, registro de sus

constantes vitales (mediante wearables) y su

abordaje en casa. Los profesionales que prestan

atención domiciliaria ya tienen la información en

tiempo real en sus móviles sobre los usuarios a

atender, los servicios a prestar en cada caso, las

rutas para llegar y pueden documentar in situ e

incluso, en caso de necesidad, abrir las puertas de

sus usuarios con el móvil.

BIBLIOGRAFÍA:

1. Anttonen & Sipilä (1996) European Social

Care Services: Is It Possible To Identify

Models? Article in Journal of European

Social Policy, May 1996.

2. Lennarth Johansson, Pär Schön (2018)

Quality and cost-effectiveness in long-term

care and dependency prevention,

Äldrecentrum, Stockholm.

https://www.aldrecentrum.se/publikation

er/quality-and-cost-effectiveness-long-

term-care-and-dependency-prevention

3. Astrid Lindström (2015) Evolución y

tendencias de cambio en los servicios de

atención a domicilio en Dinamarca y

Suecia. Ed. Fundación Pilares.

http://www.fundacionpilares.org/docs/20

15/paravivirbienencasa/paravivirbienencas

a_01_AL.pdf

4. Nordic Council of Ministers and Nordic

Innovation (2019). A Nordic Story About

Smart Digital Health Innovation,

https://norden.diva-

portal.org/smash/get/diva2:1297054/FULL

TEXT01.pdf

4b. Nordic Council of Ministers and Nordic

Innovation (2019). CONNECTED HEALTH,

Nordic Smart Digital Health WHITE PAPER,

https://www.nordicinnovation.org/2019/n

ordic-white-paper-smart-digital-health

………………………………………………………………….

LAS “SUPERMANZANAS” SOCIALES:

REDISEÑANDO LOS CUIDADOS A LAS

PERSONAS EN EL DOMICILIO

Lluís Torrens Mèlich

Director de Innovación Social del área de

Derechos Sociales, Justicia Global,

Feminismos y LGTBI del Ayuntamiento de

Barcelona

INTRODUCCIÓN:

En la ponencia se presentará el proyecto de

supermanzanas sociales (superilles en catalán) como

forma de organización avanzada de la atención

domiciliaria a personas dependientes.

PALABRAS CLAVE:

Supermanzana, envejecimiento, dependencia,

atención domiciliaria, trabajo en equipo, residencia

distribuida.

Page 6: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

6 Resúmenes, currículums y pósters

DESARROLLO:

El rápido crecimiento de las personas atendidas por

la ley de la dependencia y las perspectivas de

envejecimiento demográfico plantean la

sostenibilidad actual de modelo de atención. Por un

lado no existen grandes perspectivas de que crezca

significativamente el número de personas

institucionalizadas, por el otro la atención

domiciliaria aplicada de manera fordista e inflexible

no da los niveles adecuados de calidad ni a la

persona usuaria ni a las trabajadoras del servicio.

Adaptando modelos internacionalmente reconocidos

el ayuntamiento de Barcelona está desplegando un

nuevo modelo de atención basado en la proximidad

que permita mayor adaptación a las necesidades de

los usuarios, una mejor calidad en el trabajo

profesional y que permita ir incorporando nuevas

capas de servicios e integración socio-sanitaria eficaz

y eficiente.

CONCLUSIONES:

Las supermanzanas sociales son una nueva

organización territorial y funcional que permite

abordar grandes retos del estado del bienestar a

escala humana.

BIBLIOGRAFÍA:

Torrens, Lluís (2018) Envejecimiento y mejora de la

gestión pública: El caso de Barcelona y las

supermanzanas sociales. Notes per a la reflexió

Transjus. Universidad de Barcelona.

http://hdl.handle.net/2445/123257

Page 7: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 7

MÓDULO 2: ATENCIÓN AL FINAL DE LA VIDA:

CIUDADES COMPASIVAS O CUIDADORAS

VIVIR CON VOZ PROPIA. VITORIA-

GASTEIZ CIUDAD COMPASIVA

Patxi Del Campo San Vicente

Director Instituto MAP (Música, Arte,

Proceso)

INTRODUCCIÓN:

Vivir con Voz Propia (VVP) se constituye como un

proyecto que busca reflexionar sobre el final de la

vida y promover el cumplimiento de un itinerario

vital completo, personalizado y respetuoso con la

persona, fomentando la participación y la capacidad

de decisión en su proceso vital.

PALABRAS CLAVE:

Ciudad Compasiva, final de vida, soledad, muerte,

vulnerabilidad, vecindario compasivo y calidad de

vida.

DESARROLLO:

VVP nace en Vitoria-Gasteiz en 2013, aglutinando a

un grupo de profesionales del ámbito de la salud que

dedican voluntariamente una parte de su tiempo a

diseñar, coordinar y dinamizar las distintas

actividades que se desarrollan como parte de este

proyecto. El equipo que forma VVP tiene una

finalidad comunitaria y social, es aconfesional y su

fundamentación ideológica es humanista, centrada

en una atención centrada en la persona. Dentro de la

filosofía de Vivir con Voz Propia destacan algunos

conceptos esenciales, como autonomía, calidad de

vida y ética, que son valores transversales en cada

acción.

La mirada de Vivir con Voz Propia hacia la persona

implica entender a esta no sólo a través de sus

diferentes áreas, sino también como resultado de su

propio recorrido vital y dentro de un contexto

familiar y social.

1. Creación de una Comunidad Compasiva

Vivir con Voz Propia engloba todos sus objetivos en

un proyecto holístico denominado “Vitoria-Gasteiz,

Vecindario Compasivo”, que pretende contribuir a

crear una ciudad más sensibilizada y más preparada

para cuidar a las personas que afrontan una

enfermedad avanzada o el final de su vida en

soledad.

2. Trabajo en red

Una de las principales características de un

Vecindario Compasivo consiste en la conformación

de redes y coordinación entre las entidades e

instituciones encargadas de asistir a las personas

enfermas, en situación de vulnerabilidad, de soledad

o en duelo.

El programa Vecindario Compasivo conlleva un

trabajo de colaboración entre 3 tipos de entidades:

las instituciones cuidadoras (hospitales, residencias,

ambulatorios…) encargadas de detectar a posibles

usuarios de este servicio, las entidades de

voluntariado (asociaciones, ONGs y entidades

religiosas) que ofrecen los acompañamientos, y los

agentes políticos (Ayuntamiento, Diputación,

Servicios Sociales de Base…) que permiten optimizar

los recursos socio-sanitarios con los que ya cuenta la

ciudad.

El principal objetivo del proyecto Vecindario

Compasivo consiste en lograr la sensibilización del

barrio hacia las personas mayores, enfermas, en

riesgo de fallecer en soledad, para que los propios

vecinos y comercios sean los encargados de ofrecer

su ayuda y cuidado. Para lograr este tipo de

movimiento compasivo en Vitoria – Gasteiz y en

concreto en el barrio de Adurza-San Cristóbal, VVP

además de trabajar con la red del barrio, está

recibiendo formación periódica por parte de

Compassionate Neighbours del St. Joseph´s Hospice

(Londres) para poder dinamizar equipos de trabajo

conformados por comunidad, los profesionales y los

voluntarios/as del barrio.

Page 8: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

8 Resúmenes, currículums y pósters

BIBLIOGRAFÍA:

Candy, B. et al (2015). Does involving volunteers in

the provision of palliative care make a difference to

patient and family wellbeing? A systematic review of

quantitative and qualitative evidence. International

Journal of Nursing Studies, Vol 52, pp. 756-768.

Compassionate Neighbours, Social isolation and

voluneering. Material no publicado.

Harmer, C. (2005). The compassionate Community.

Eugene, Oregon: Wipf & Stock Pub.

Kellehear, A. (2013). Comunidades compasivas: el

cuidado del final de la vida como responsabilidad de

todos.QJM: An International Journal of Medicine,

Vol. 106 (12), pp. 1071–1075.

Wegleitner, K.; Heimerl, K . y Kellehear, A. (2017).

Compassionate Communities: Case Studies from

Britain and Europe (Routledge Key Themes in Health

and Society). Londres: Routledge.

…………………………………………………………………

EXTENDIENDO LA RESPONSABILIDAD

DEL CUIDADO DEL FINAL DE LA VIDA

Julio Gómez Cañedo

Médico. Coordinador del Servicio de

Cuidados Paliativos del Hospital San Juan

de Dios de Santurce

INTRODUCCIÓN:

La construcción de comunidades compasivas supone

dar un salto cualitativo en el desarrollo de los

cuidados paliativos incorporando una mirada desde

la salud pública y la salud comunitaria. Ya no está el

centro en los servicios y los profesionales sino en las

comunidades y en las personas que las configuran.

PALABRAS CLAVE:

Comunidad, compasión, salud comunitaria, cuidados

paliativos

OBJETIVOS:

Sistematizar el proceso de construcción de una

comunidad compasiva.

Definir los aspectos que facilitan el proceso

Conceptualizar los elementos clave que definen una

comunidad compasiva.

DESARROLLO:

Por los estudios de prevalencia desarrollados en

Cataluña sabemos que el 1,5% de la población

padece una enfermedad crónica avanzada. Esto en

una localidad como Santurce de 47.000 habitantes

son unas 700 personas y que el 0,5% además

presenta vulnerabilidad social por motivos

económicos, soledad,…

Estado, comunidad, Iniciativa social y Mercado

actúan desde lógicas diversas y propugnan un modo

de relaciones diverso centrándose en el cuidado

como un bien también diverso.

Se trata de volver a la comunidad, algo tan viejo y a

la vez tan actual y necesario. Se trata como dice el

subtítulo de este proyecto de “extender la

responsabilidad del cuidado de la vida”.

La comunidad encuentra el cuidado de los más

vulnerables un bien relacional a ser protegido desde

una lógica de reciprocidad. Esto nos aboca a un

concepto de salud diferente: La salud como bien

relacional.

CONCLUSIONES:

La ciudad cuidadora se construye sobre una

importante implicación de la sociedad civil.

Con un liderazgo de la administración pública más

cercana.

Con el soporte y participación de instituciones y

grupos referentes en el territorio.

Y así lograr: QUE NADIE MUERA CON DOLOR, CON

MIEDO O EN SOLEDAD.

BIBLIOGRAFÍA:

Gómez-Batiste X,... Compassionate communities:

design and preliminary results of the experience of

Vic (Barcelona, Spain) caring city. Ann Palliat Med

2018.

Fernando Fantova Azcoaga. Los cuidados como eje

para la transformación de las políticas sociales.

Documentación social, ISSN 0417-8106, Nº 187, 2017

Page 9: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 9

…………………………………………………………………………….

DESARROLLANDO COMUNIDADES

COMPASIVAS O CUIDADORAS

Libby Sallnow

Senior Clinical Lecturer, UCL, UK.

Consultant in Palliative Medicine CNWL,

London and Honorary Senior Clinical

Lecturer

INTRODUCCIÓN:

Las comunidades compasivas son un movimiento

global en crecimiento con una importante base de

evidencia científica y de desarrollo de políticas. Esta

charla analizará el desarrollo del movimiento de

comunidades compasivas y revisará un gran estudio

de métodos mixtos sobre el impacto de las

comunidades compasivas realizado en Londres,

Reino Unido.

MÉTODO:

El objetivo del estudio era comprender el impacto

que un proyecto de comunidades compasivas puede

tener cuando se inicia a través de un centro de

cuidados paliativos. Específicamente se buscó

explorar cómo se vive un proyecto comunitario

compasivo, qué tensiones existen, qué procesos

apoyan u obstaculizan el trabajo, qué desafíos

específicos presenta este tipo de proyectos

desarrollado desde dentro de este sector y qué

aprendizaje se extrae. Se realizó un estudio de

métodos mixtos con múltiples metodologías de

recolección de datos: entrevistas; grupos focales;

observación participante; análisis documental y

registros clínicos. Se obtuvo la aprobación ética. Los

datos se analizaron de acuerdo con la teoría

fundamentada modificada y utilizando la

herramienta de software en línea Dedoose.

RESULTADOS:

Se realizaron 21 entrevistas, 2 grupos focales y 19

episodios de observación participante, 11

documentos y datos de servicio sobre 180 Vecinos

Compasivos y 173 Miembros de la Comunidad. Seis

acciones clave facilitaron la integración de nuevos

enfoques de salud pública con enfoques de

prestación de servicios. Los resultados fueron

amplios e incluyeron una reducción de la soledad,

mejoras en el bienestar y cambios en la práctica de

los cuidados paliativos.

Además, surgieron tres factores subyacentes que

sustentaron el trabajo en su conjunto. Se observó

que traducían las acciones observadas del proyecto

en los impactos e incluían: una dinámica de poder

alterada, expresión de reciprocidad en las relaciones

y el desarrollo de la agencia.

CONCLUSIONES:

Este estudio proporciona un relato reflexivo y crítico

de los procesos e impactos del trabajo de las

comunidades compasivas en la práctica. Sitúa las

relaciones recíprocas como su fundamento y obliga a

evaluar la naturaleza del poder y la agencia en todas

las interacciones.

PALABRAS CLAVE:

Comunidades compasivas, desarrollo comunitario,

nueva salud pública, atención al final de la vida.

Page 10: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

10 Resúmenes, currículums y pósters

MÓDULO 3: MEJORA DE LA CALIDAD EN LA

ATENCIÓN A LAS PERSONAS MAYORES

RETOS DE LA ATENCIÓN DESDE LA

PERSONA MAYOR

María Dolores Navarro Rubio

Médica especialista en Medicina Preventiva

y Salud Pública, Hospital Sant Joan de Déu,

Barcelona

INTRODUCCIÓN:

La sociedad actual está viviendo un gran cambio a

todos los niveles. El prototipo de paciente pasivo y

dependiente asociado al modelo de relación

paternalista entre profesionales y enfermos se ve

reemplazado por un modelo de paciente más activo

que busca un tipo de relación con los profesionales

basado en la deliberación.

El reto que presenta la cronicidad hoy en día en el

modelo de atención centrada en el paciente se

produce a tres niveles: El del propio paciente y su

familia, el los profesionales sanitarios y el de las

instituciones sanitarias.

En este contexto, los pacientes crónicos y las

personas mayores se están incorporando cada vez

más en la toma de decisiones sanitarias.

OBJETIVOS:

Describir el cambio producido en el rol del paciente,

qué se entiende por participación del paciente en la

toma de decisiones y el caso de las personas

mayores en la mejora de la calidad de la atención.

PALABRAS CLAVE:

Participación del paciente, toma de decisiones,

personas mayores, cronicidad.

DESARROLLO:

La participación en la toma de decisiones en salud se

puede realizar a nivel individual o colectivo. A nivel

individual, en lo que se refiere al autocuidado y a

nivel colectivo, representando a otros pacientes.

Para realizar estas funciones es necesario formarse.

Los profesionales han de adaptarse también al nuevo

modelo de paciente.

Existen diferentes niveles de participación. Las

personas mayores pueden contribuir en la mejora de

los servicios de una forma activa.

Tanto esta figura del nuevo modelo de paciente

como la del familiar o cuidador pueden ayudar a

formar a otros pacientes y contribuir así a mejorar la

calidad de los servicios.

CONCLUSIONES:

Sin una planificación estratégica que englobe los tres

niveles de actuación (pacientes, profesionales e

instituciones), difícilmente se conseguirá alcanzar el

objetivo de la atención centrada en el paciente.

Es necesario formar a pacientes y profesionales y

diseñar políticas y estrategias que busquen la

responsabilidad del paciente en su propio cuidado

así como su participación en la toma de decisiones o

en la representación de otros pacientes.

……………………………………………………………………………..

ACCIONES CLAVE PARA MEJORAR LOS

PROCESOS DE ATENCIÓN A LAS

PERSONAS MAYORES EN ENTORNOS

DE ATENCIÓN A LARGO PLAZO. LA

BÚSQUEDA DE LA MEJORA DE LA

CALIDAD EN LOS PAÍSES BAJOS

Henk Nies

Member of the Executive Board, Vilans,

Utrecht. Professor of Organisation and

Policy in Long-term Care, Vrije University,

Amsterdam

Page 11: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 11

INTRODUCCIÓN:

El propósito de esta ponencia es presentar cómo es

el cuidado de las personas mayores en Holanda y

qué respuestas se dan en la búsqueda y mejora de la

calidad. En particular, se debatirá sobre el papel de

la administración pública.

PALABRAS CLAVE:

Atención residencial, atención a personas mayores,

mejora de la calidad, calidad de vida, Salud positiva,

programas de implementación, medidas de política

DESARROLLO:

Se describirán los desafíos en la mejora de la calidad

de la atención residencial para personas mayores en

situación de fragilidad en Holanda. Primero, se

explicará cómo ha cambiado esta, con estancias

mucho más cortas. En parte, porque los mayores

niveles de dependencia al ingreso y, en parte,

porque ingresan para rehabilitación. Esto implica que

el porcentaje de personas mayores atendidas haya

disminuido drásticamente en las últimas décadas.

En segundo lugar, se abordarán las nuevas formas de

entender la calidad de vida y, en particular, la Salud

Positiva. Concepto mucho más inclusivo que la

definición de salud de la OMS de 1948 ya que

enfatiza la resiliencia en todos los dominios

relevantes de la vida.

En tercer lugar, se hablará de los principios básicos

del nuevo marco de calidad para centros

residenciales para personas mayores que hacen

hincapié en el aprendizaje y en la mejora en lugar de

en la gobernanza y en la cuenta de resultados.

También se explicará cómo el gobierno holandés, a

través de Vilans y otros colaboradores, facilita la

mejora de la calidad y, en particular, la

implementación del marco de calidad. A través de un

programa nacional, las organizaciones de provisión

de cuidados pueden solicitar y recibir apoyo y

orientaciones. Además, hay unos espacios para

compartir información y conocimientos genéricos.

En estos momentos han participado cientos de

organizaciones, la mayoría de ellas con resultados

positivos.

CONCLUSIONES:

Se reflexionará sobre los instrumentos políticos que

facilitan la mejora de la calidad y las consecuencias

para la puesta en marcha y el seguimiento de los

servicios. La administración pública tiene un papel

fundamental para asegurar que todos los actores en

el sector asumen sus roles y para facilitarlos si es

necesario.

………………………………………………………………….

¿CÓMO GARANTIZAMOS LA

ATENCIÓN? LOS PROCESOS DE

EVALUACIÓN Y MEJORA DE LA

CALIDAD EN CENTROS RESIDENCIALES

PARA PERSONAS MAYORES

Claire Drummond

Manager del Care Inspectorate en Escocia

INTRODUCCIÓN:

El Care Inspectorate, organismo regulador de la

asistencia social y el trabajo social en Escocia, ha

desarrollado e implementado, desde 2017, una

nueva metodología y un nuevo marco de inspección

en centros residenciales para personas mayores.

Esta acción se enmarca dentro de los nuevos Health

and Social Care Standards desarrollados por el

Gobierno escocés en colaboración con el Care

Inspectorate y otras organizaciones.

Este nuevo modelo se elaboró tras la consulta al

propio sector de la atención social, a los usuarios de

estos servicios, a sus familiares y sus cuidadores. Se

basa en un modelo europeo European Framework

for Quality Management y está diseñado para

facilitar la autoevaluación por parte de los

proveedores de estos cuidados.

OBJETIVOS:

En esta presentación se reflexionará sobre el cambio

de un enfoque centrado en el cumplimiento de la

regulación a un enfoque colaborativo, se

presentarán las características clave del nuevo

modelo y se evaluará la contribución del Care

Inspectorare en la mejora de los servicios de

atención a las personas mayores en Escocia.

Page 12: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

12 Resúmenes, currículums y pósters

PALABRAS CLAVE:

Examen, Derechos humanos, cumplimiento,

colaboración, metodología, marco de inspección,

consulta.

CONCLUSIONES:

El Care Inspectorate ha colaborado con usuarios de

los servicios sociales escoceses y con el propio sector

para desarrollar un nuevo modelo de inspección de

los centros residenciales para personas mayores.

Además, se sigue trabajando con el sector para

evaluar cómo, como organismo de control, se puede

apoyar de la manera más eficaz la mejora de los

servicios de atención a las personas mayores.

Page 13: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 13

MÓDULO 4: EXPERIENCIAS INTERNACIONALES DE

ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL

APRENDIENDO DE LOS MODELOS DE

CUIDADOS INTEGRADOS EN ESPAÑA

Ana María Miquel Gómez

Colaboradora de la Cátedra de Innovación

y Gestión Sanitaria de la Universidad Rey

Juan Carlos

ANTECEDENTES:

En el Informe sobre la Salud en el Mundo 2000,

España ocupaba el séptimo lugar mundial en cuanto

al desempeño de los sistemas de salud. Además,

posee la tercera esperanza de vida al nacer más alta

del mundo. Las comunidades autónomas son las

responsables de gestionar y organizar la prestación

de servicios. El derecho de los ciudadanos a la

protección de la salud, al acceso universal a la

atención sanitaria y a una atención primaria sólida

son elementos comunes en todas ellas. En los

últimos años, la Estrategia de Atención a las

Personas con Enfermedades Crónicas ha impulsado

el desarrollo de iniciativas integradas en la mayoría

de las regiones de España.

OBJETIVOS:

Explorar, identificar, describir y analizar, mediante

estudios de caso con resultados tangibles, las

principales iniciativas innovadoras de atención

integrada implementadas en tres regiones que

podrían ser trasladadas a los Estados Unidos.

MÉTODO:

Se realizó una primera visita exploratoria en la que

se compararon datos sobre costo y población de

salud entre las tres regiones y Estados Unidos.

Segunda visita con la presencia de líderes relevantes

de las organizaciones de salud de Estados Unidos. Se

compartieron algunas iniciativas innovadoras y los

estudios de caso finales.

Se realizó una última reunión de trabajo en Estados

Unidos con los líderes relevantes y el equipo de

investigación.

RESULTADOS:

1. Iniciativas de Cataluña: Principales elementos de

atención integrada: Integración de la Historia Clínica

Electrónica, estratificación de la población, planes de

atención personalizados, integración de los servicios

médicos de urgencias, integración social y sanitaria,

reuniones intersectoriales.

2. Iniciativas del País Vasco: Se han identificado dos

oleadas de integración. Una vinculada a la mejora de

la atención a pacientes crónicos (2010-2012) y otra

(2013, en adelante) centrada en conseguir la

integración sistémica a través de un enfoque de

salud de la población y la creación de organizaciones

sanitarias integradas que cubran todo el territorio.

3. Iniciativas de Madrid: Elementos de atención

integrada vinculados a la atención a pacientes

crónicos: estratificación de la población, rutas

asistenciales integradas, organización de los

cuidados paliativos, evaluación del proceso de

implementación e impacto en el territorio.

………………………………………………………………….

SISTEMAS DE SALUD INTEGRADOS EN

EL REINO UNIDO

Robin Miller

Co-Director del Centre for Leadership in

Health & Social Care de la Universidad de

Birmingham y Co-Editor en Jefe del

International Journal of Integrated Care

INTRODUCCIÓN:

Las cuatro naciones del Reino Unido han seguido

diferentes caminos en el intento de mejorarla

integración de los cuidados. En esta sesión se

Page 14: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

14 Resúmenes, currículums y pósters

esbozarán los diferentes enfoques, la evidencia de su

impacto y los aprendizajes de cada experiencia.

PALABRAS CLAVE:

Salud, asistencia social, asistencia integrada, Reino

Unido, aprendizaje

DESARROLLO:

Las cuatro naciones de origen del Reino Unido

(Irlanda del Norte, Gales, Escocia e Inglaterra) tienen

autonomía para desarrollar sus propias políticas

sanitarias y de asistencia social. Esto ha significado

una mezcla enfoques diferentes dentro de cada país

en la promoción de atención coordinada y centrada

en la persona. Utilizando el modelo Rainbow de

atención integrada (Valentijn et al 2013), esta sesión

proporcionará una visión general de los enfoques en

Reino Unido en base a la tipología del sistema,

integración práctica, organizativa y profesional, y de

las dos dimensiones que sustentan la integración

funcional y normativa. Se compararán los efectos de

estas diferentes configuraciones de la atención

integrada y los enfoques adoptados para su

aplicación. Esto conducirá a una reflexión sobre los

aprendizajes que se pueden extraer de estas

experiencias en materia de atención integrada.

CONCLUSIONES:

Si bien cada sistema de salud y de cuidados tiene su

propio contexto, existen barreras comunes para que

los usuarios atendidos perciban esa integración de la

atención. Es posible aprovechar el aprendizaje entre

países para desarrollar enfoques de implementación

más exitosos.

BIBLIOGRAFÍA:

Kaehne, A., Birrell, D., Miller, R., Miller, R., & Petch,

A. (2017). Bringing integration home: policy on

health and social care integration in the four nations

of the UK. Journal of Integrated Care, 25(2), 84-98.

Miller, R, Brown, H. and Mangan, C. (2016)

Integrated Care in Action: A practical guide for

health, social care and housing support, London:

Jessica Kingsley

Valentijn, P.P., Schepman, S.M., Opheij, W. and

Bruijnzeels, M.A. (2013) Understanding integrated

care: a comprehensive conceptual framework based

on the integrative functions of primary care.

International Journal of Integrated Care. 13(1):None.

DOI: http://doi.org/10.5334/ijic.886

……………………………………………………………………………

MEJORA DE LA CALIDAD EN CENTROS

RESIDENCIALES. UN NUEVO MODELO

DE INTEGRACIÓN SOCIOSANITARIA

CENTRADO EN PERSONAS QUE VIVEN

EN RESIDENCIAS

Rhona Radley

Senior Service Improvement Manager, NHS

Calderdale Clinical Commissioning Group

El programa Quest for Quality in Care Homes

(Búsqueda de la calidad en los centros residenciales)

demuestra los beneficios de un trabajo integrado

entre la asistencia sanitaria y la asistencia social y

cómo la tecnología contribuye a ello. El NHS

Calderdale CCG encargó a Calderdale y Huddersfield

NHS Foundation Trust que crearan un Equipo

Multidisciplinario (EM) integrado. Este EM apoya a

los médicos de cabecera y asesora al personal de los

centros residenciales en materia de prevención y

atención para garantizar que se satisfagan las

necesidades de los residentes y que las normas se

apliquen de manera coherente. El EM incluye

enfermeras; geriatra; farmacéutico; profesional de

salud mental; enlaces a Cuidados Paliativos y a otras

áreas. El EM trabaja con las principales partes

agentes para minimizar la necesidad de que los

residentes sean derivados a servicios de atención no

planificados y garantizar que sean gestionados de

manera proactiva en el propio centro. El EM también

trabaja con el personal de atención hospitalaria para

apoyar el alta temprana de los residentes que han

sido admitidos en el hospital. El proyecto ha creado

un nuevo modelo para provisión de cuidados que es

replicable y escalable, y aborda el reto de que los

residentes hagan un uso excesivo de los servicios de

salud.

El pilotaje del proyecto desarrollado combinaba un

EM, acceso en tiempo real a historias clínicas para

los médicos de familia y enfermeras y sistemas de

teleasistencia y monitorización de la salud. Sus

objetivos fueron:

Page 15: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 15

Reducir las llamadas de ambulancias

evitables, las derivaciones a urgencias, las

admisiones hospitalarias y las visitas al

médico de cabecera.

Mejorar la atención y la seguridad de los

residentes/pacientes.

Responder más eficazmente a las

infecciones del tracto urinario y

respiratorias, a las caídas y fracturas.

Mejora de la autoconfianza del personal en

la prestación de atención de alta calidad.

Mejorar la calidad de vida de los

residentes.

Además se ha logrado una eficiencia financiera

significativa y ahorros de costes asociados. La última

fase del programa está evaluando el impacto del uso

de la tecnología para gestionar el riesgo de caídas y

mitigar sus consecuencias.

Page 16: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

16 Resúmenes, currículums y pósters

MÓDULO 5: EXPERIENCIAS NACIONALES DE

ATENCIÓN INTEGRADA E INTEGRAL

CUIDAMOS CONTIGO, UN PROYECTO

DE ATENCIÓN INTEGRAL Y CENTRADA

EN LA PERSONA

Pilar Rodríguez Rodríguez

Presidenta Fundación Pilares para la

Autonomía Personal

INTRODUCCIÓN:

El proyecto Cuidamos Contigo tiene como objetivo

general mejorar la atención y la calidad de vida de

personas con enfermedades crónicas y dependencia,

sus familias cuidadoras y equipos profesionales

sociosanitarios que trabajan en el ámbito de los

cuidados de larga duración (CLD).

Como específicos, promover la mayor autonomía,

independencia y bienestar de las personas,

mantenimiento en el propio domicilio y su

comunidad evitando institucionalizaciones y

minimizando el riesgo de claudicación de las familias.

Como recomienda la comunidad científica y los

organismos internacionales, aplicamos instrumentos

y técnicas innovadoras propias del modelo de

atención integral y centrada en la persona (MAICP),

con metodología de gestión de casos y coordinación

sociosanitaria, garantizando la continuidad de la

atención.

Otro ámbito innovador del proyecto es el trabajo

comunitario: desarrollamos y potenciamos redes de

apoyo con interesantes sinergias y aprovechamiento

de recursos existentes en el entorno, lo que produce

contención y eficiencia de consumos/costes y

favorece el desarrollo de comunidades

comprometidas y resilientes en CLD.

PALABRAS CLAVE:

MAICP, innovación, resiliencia comunitaria,

dificultades y retos.

DESCRIPCIÓN:

Aunque el proyecto se está implementando en la

ciudad de Madrid y otros municipios de la Vega Baja

alicantina, en la ponencia se presentarán resultados

solo de una de estas localidades (Rojales), en la que

atendemos 60 personas (72% mujeres; rango de

edad: 77-85 años; grados de dependencia 2 y 3; con

un 12% que viven solas). Mediante convenio con el

Hospital de Torrevieja, se realizan valoraciones e

intervenciones coordinadas entre la enfermera del

centro de salud y la gestora de casos (trabajadora

social).

En la presentación se dará cuenta de los resultados

positivos, las dificultades encontradas y las

oportunidades de mejora.

BIBLIOGRAFÍA:

OMS (2015ª): Informe mundial sobre el

envejecimiento y la salud.

OMS (2015b): People-centred and integrated health

services: an overview of the evidence.

Rodríguez Rodríguez P et al (2017): La atención en

domicilios y comunidad a personas con discapacidad

y personas mayores. Guía de innovación sobre el

MAICP. Nº 2 de la Colección “Guías de la

Fundación”. Fundación Pilares para la autonomía

Personal. Madrid.

……………………………………………………………………………..

EXPERIENCIA DE INTEGRACIÓN EN

CASTILLA Y LEÓN

Carlos Raúl De Pablos Pérez1, Carlos De

Pablos2, Raúl Pérez3.

1Consejería de Familia e igualdad de

Servicios Sociales de la Junta de Castilla y

León; 2Consejería de Familia e Igualdad de

Page 17: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 17

Oportunidades; 3Gerencia de Servicios

Sociales de Castilla y León.

Castilla y León trabaja desde hace años en un nuevo

modelo de atención sociosanitaria basada en la

proactividad, la continuidad y la personalización de

la atención, integrando la actuación de los sistemas

social y sanitario en base a las necesidades

individuales de la persona y respetando sus

decisiones y preferencias.

La creación de una plataforma tecnológica ARGOSS,

basada en la incorporación de soluciones

innovadoras a través de las nuevas tecnologías

favorece esta actuación simultánea y sinérgica de los

servicios sanitarios y sociales. Esta plataforma

pretende mejorar la eficiencia de los sistemas,

posibilitar la atención integrada en cualquier ámbito

territorial de Castilla y León (con especial atención a

los entornos rurales), disminuyendo las visitas y

desplazamientos evitables de la persona para la

atención de primer nivel en los sistemas de salud y

social, y mejorar los tiempos de respuesta del

sistema de atención integrada en los casos que

presenten necesidad de intervención urgente,

mediante la introducción de procesos de interacción

entre la persona y su cuidador, que tienen en

internet un “portal sociosanitario”, y los

profesionales de salud y de servicios sociales,

compartiendo la información necesaria en tiempo

real.

…………………………………………………………………………….

MODELO DE ATENCIÓN SANITARIA

INTEGRADA PARA PERSONAS QUE

VIVEN EN RESIDENCIAS PARA

MAYORES DE GESTIÓN PROPIA DE LA

DIRECCIÓN GENERAL DE PROTECCIÓN

SOCIAL

Concepció Barbeta Mir1, Sebastià

Santaeugenia2, Chon González2, Mònica

Ribas3

1Generalitat de Catalunya (Directora

Residència Assistida i Centre de Dia Feixa

Llarga, Direcció General de Protecció Social,

L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona);

2Departament de Salut; 3Departament de

Treball, Afers Socials i Famílies

INTRODUCCIÓN:

El envejecimiento de la población en Cataluña, el

aumento de la expectativa de vida (aumento de les

enfermedades crónicas, de la fragilidad y de la

pérdida de funciones), el perfil actual del usuario de

las residencias geriátricas y la heterogeneidad de las

mismas, requiere la creación de una nueva cultura

integradora de los servicios sociales y sanitarios en

el entorno residencial.

A través del PIAISS (Pla Interdepartamental d’atenció

i interacció Social i Sanitària) se pone de manifiesto

la necesidad de ofrecer una atención integral i

integrada, sanitaria y social, y de acuerdo con los

criterios establecidos para este fin en la línea

estratégica 4 se establecen las bases del nuevo

modelo de atención sanitaria integrada, en

coordinación entre el Departament de Salut y el

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la

Generalitat de Catalunya, para personas que viven

institucionalizadas en residencias geriátricas.

El Objetivo es crear una red asistencial entre los

servicios sanitarios de atención primaria y las

residencias geriátricas del territorio de Cataluña

centrado en la atención a la persona, con un servicio

de proximidad, garantizando un contínuum

asistencial y optimizando los recursos públicos.

DESARROLLO:

El Modelo se creó durante el año 2017. Se constituyó

un grupo de trabajo formado por profesionales de

los ámbitos social y de salud. Previo análisis del perfil

de las personas que viven en residencias de Cataluña

y de las necesidades de cobertura sanitaria, de forma

coordinada entre ambos ámbitos se establecieron

las bases generales a seguir, para que luego se

puedan adaptar a las especificidades de cada

territorio.

Se definieron objetivos, se elaboraron

procedimientos, estrategias, indicadores y pautas

genéricas consensuadas.

Se propone iniciar prueba piloto con la Residencia

Feixa Llarga de l’Hospitalet (Centro de gestión propia

del DTASF) dado que des del 2015 este centro ya

tenía establecido un sistema de coordinación con

Page 18: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

18 Resúmenes, currículums y pósters

atención primaria de salud. En enero de 2018 se

inicia formalmente la prueba piloto para

implementar el modelo. Se elaboran las

especificidades teniendo en cuenta los recursos que

dispone el territorio entre los profesionales de la

residencia y del ICS (Institut Català de la Salut) como

son: circuitos de urgencia sanitaria 7x24, sistema

monodosi de farmacia, guías y pautas de trabajo

compartidas, acceso de doctora y enfermeras de la

residencia a la Historia Clínica Compartida de

Cataluña (HCCC), realización de receta electrónica,…

PALABRAS CLAVE:

PIAISS/PAISS, Integración Social-Sanitaria,

Dependencia, Cronicidad y Complejidad.

CONCLUSIONES:

Compartir la información sanitaria en e-

cap/HCCC ha facilitado la continuidad

asistencial. Así como la receta electrónica.

Disminución de derivaciones innecesarias a

urgencias por aumento de resolución en la

Residencia.

Altos niveles de satisfacción de los

equipos/residentes/familias. Los

profesionales y servicios se aproximan a las

personas.

Aumento de capacitación de los

profesionales de salud y sociales

(compartir conocimientos y formación

específica conjunta).

BIBLIOGRAFÍA:

PIAISS/PAISS

https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies

/govern_aprova_pla_atencio_integrada_se

rveis_sanitaris_socials.html

Pla Estratègic de Serveis Socials de

Catalunya

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/a

mbits_tematics/serveis_socials/plaestrateg

ic-de-serveis-socials-de-catalunya/

Pla de Salut de Catalunya

https://www.fmc.cat/documents/18108/d

oc/Pla%20de%20Salut.pdf

Page 19: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 19

SESIONES PARALELAS

SESIÓN PARALELA 1: HUMANIZACIÓN Y GESTIÓN

DESDE LOS MEDICAMENTOS Y PRODUCTOS

SANITARIOS

El objetivo de esta sesión será la de señalar la

importancia de la utilidad terapéutica de los

productos farmacéuticos y medicamentos en los

cuidados de personas con algún tipo de demencia.

Así se introducirá la importancia de contar con un

modelo de gestión encaminado a conseguir el

“quadriple aim” que, recordemos, se refiere a la

mejora de la experiencia del paciente, la mejora de

la experiencia del facultativo, mejora de la salud de

la población y un coste sostenible; sin olvidar los

aspectos de humanización y dignidad en los

cuidados.

PONENTES:

Se ha pensado en 4 perfiles. El primero sería un

profesional que aporte información clínica sobre las

demencias y, más en concreto, sobre las tipo

Alzheimer. Será Pablo Martínez-Lage. El segundo de

los participantes sería una persona con experiencia

en la gestión que pueda aportar su visión sobre la

eficiencia de los productos y la sostenibilidad de los

cuidados, en concreto Carlos Mur. En tercer lugar, se

ha invitado a un representante de los cuidadores que

aporte su visión y experiencia diaria en el cuidado de

estas personas, será Carmen Ferrer. Finalmente, se

contaría con una moderadora experta en la

humanización de los cuidados. Este sería el papel de

Candela Calle.

FORMATO DE LA SESIÓN:

Duración total: hora y media. En concreto sería el 29

de octubre de 17.30 h a 19 h. La sesión se iniciaría

con una exposición magistral de unos 15-20 minutos

por parte del representante de la rama clínica del

fenómeno que ayude a centrar el tema.

Posteriormente, se realizará un debate entre todos

los ponentes. Será la moderadora de la sesión la

encargada de ir introduciendo los diferentes

aspectos a tratar, haciendo especial hincapié en la

necesidad de humanizar los cuidados, y la encargada

de dinamizar el acto.

………………………………………………………………….

TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO DE

LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER: LA

BÚSQUEDA DE LO DESEABLE SIN

IGNORAR LO DISPONIBLE

Pablo Martínez-Lage

Neurólogo, Fundación CITA Alzhéimer

INTRODUCCIÓN:

La historia reciente de la búsqueda de nuevos

fármacos para la enfermedad de Alzheimer acumula

un buen número de decepcionantes fracasos.

Aunque sigue en marcha una investigación intensa

con ensayos en fases más precoces de la

enfermedad por un lado y la exploración de

estrategias alternativas a la vía amiloide por otro no

hay todavía una terapia que pare o modifique de

manera sustancial el curso clínico de la enfermedad.

Quizás es esta una de las circunstancias que explican

la actitud nihilista de muchos profesionales frente al

diagnóstico y el tratamiento temprano. Se ha de

tener presente que la enfermedad es susceptible de

tratamiento con cuatro fármacos (tres colinérgicos y

uno glutamatérgico) y un suplemento nutricional

que, junto a las terapias no farmacológicas de

estimulación cognitiva, han demostrado eficacia y

pueden aportar tanto más beneficio cuanto antes se

instauren en el curso de la enfermedad.

Page 20: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

20 Resúmenes, currículums y pósters

OBJETIVOS:

Exponer el estado actual del conocimiento sobre los

mecanismos etiopatogénicos de la enfermedad y

posibles dianas terapéuticas. Presentar la realidad y

las ventajas, terapéuticas y de otro tipo, del

diagnóstico temprano como un objetivo alcanzable

para cualquier profesional. Revisar la actualidad de

los ensayos clínicos en marcha con nuevas terapias.

Repasar los datos de eficacia de los fármacos y

suplemento nutricional aprobados y disponibles para

el tratamiento de la enfermedad.

DESARROLLO Y CONCLUSIONES:

Se analiza la etiopatogenia de la enfermedad desde

el punto de vista de la hipótesis amiloide y otras vías

alternativas/complementarias relacionadas con la

patología tau, inflamación y papel de los

mecanismos vasculares como base para la

identificación de dianas terapéuticas. Se expone el

valor de los biomarcadores clínicos, cognitivos,

bioquímicos y de neuroimagen en el diagnóstico en

fase prodrómica y pre-clínica. Se revisa la eficacia de

los fármacos colinérgicos y glutamatérgicos y el

suplemento nutricional como base para afirmar que

la enfermedad tiene un abordaje terapéutico y se

defiende la oportunidad del diagnóstico temprano

como base para una mayor eficacia del mismo.

Page 21: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 21

SESIÓN PARALELA 2: NUEVOS CUIDADOS A

MEDIDA DE LOS USUARIOS Y SUS FAMILIAS

CUIDADORAS

En la segunda sesión paralela titulada “Nuevos

cuidados a medida de los usuarios y sus familias y

cuidadores” se debatirá sobre la aplicación de

iniciativas muy innovadoras para responder a las

necesidades integrales de las personas que precisan

cuidados especializados.

Pedro Cano Desandes, director de innovación

médica y sistema de gestión de Sanitas Mayores será

el encargado de moderar esta sesión que tendrá un

formato de debate entre los ponentes, donde se

abordarán nuevas posibilidades de cuidados y de

soporte a las familias desde cuatro perspectivas:

asistencial, diseño, urbanística y tecnológica. Así,

contaremos con las intervenciones de María Rosa

Valls Alea, directora del Campus Mirasierra de

Sanitas Mayores, que hablará de una oferta

asistencial de servicios dentro del formato Campus

desde la residencia hasta servicios profesionales de

cuidados en el hogar, como En Casa Contigo; Elisa

Pozo, investigadora del Grupo ABIO-Universidad

Politécnica de Madrid y coordinadora del proyecto

UNi Health EIT Health, que nos hablará de un

proyecto que están desarrollando sobre urbanismo y

ciudad saludable en el distrito de Usera en Madrid;

Lekshmy Parameswaran, cofundadora de The Care

Lab, que se especializó en diseño centrado en la

persona y cuidados; y José Murillo, cofundador de

Smart IoT Labs, que aportará su conocimiento sobre

el “Internet de las cosas” y su aplicación a los

cuidados con sus posibles aplicaciones de sus

soluciones para el ámbito del hogar, basadas en

Inteligencia artificial y domótica.

Page 22: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

22 Resúmenes, currículums y pósters

SESIÓN PARALELA 3: ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN

EN PERSONAS EN SITUACIÓN DE NECESIDAD DE

CUIDADOS ASISTENCIALES

ESTADO NUTRICIONAL DE LOS

MAYORES INSTITUCIONALIZADOS O

EN RIESGO DE DEPENDENCIA.

OPORTUNIDADES DE MEJORA

Federico Cuesta Triana

Servicio de Geriatría, Hospital Clínico San

Carlos, Madrid

INTRODUCCIÓN:

Describir la situación nutricional y el pronóstico de

los mayores frágiles desnutridos o en riesgo de

desnutrición institucionalizados o con alto grado de

dependencia.

PALABRAS CLAVE:

Mayores, desnutrición, fragilidad, dependencia.

DESARROLLO:

La situación de riesgo nutricional en el mayor viene

determinada en parte por la complejidad que

supone el abordaje de una persona con múltiples

patologías médicas que vienen moduladas por un

perfil de dependencia en diferentes aspectos

(económicos, movilidad, soporte social y

requerimientos nutricionales). El enfoque

multidisciplinar permite detectar situaciones de

desnutrición o riesgo que deben ser abordadas

desde diferentes ámbitos y que en muchas ocasiones

requieren de institucionalización para asegurar los

cuidados de forma global. En muchos estudios se

advierte de que la desnutrición supone un alto coste

en términos económicos, que también se define en

peores resultados funcionales y de calidad de vida.

La intervención nutricional ha demostrado una

reducción en la mortalidad del mayor que ingresa en

el hospital, así como una disminución en las posibles

complicaciones asociadas a su proceso médico.

Habitualmente se requiere una optimización de la

dieta adaptada a los gustos y costumbres del mayor.

Sin embargo, en muchas ocasiones y debido a las

enfermedades existentes es preciso alcanzar unos

requerimientos energéticos más elevados que no

pueden cubrirse exclusivamente con la dieta

tradicional, lo que conlleva el empleo adicional de

productos enriquecidos sobre todo con proteínas. El

soporte social es fundamental para asegurar estos

cuidados.

CONCLUSIONES:

El anciano frágil debe ser tratado de forma global

considerando las diferentes necesidades y recursos

asistenciales. El soporte nutricional permite en

muchos casos mejorar el pronóstico y la

recuperación médica y funcional sin olvidar el efecto

sobre la calidad de vida.

BIBLIOGRAFÍA:

Triana FC, Martín PM. Effects of ageing on the

nutritional support of elderly people. Characteristics

of different acute pathologies. Analysis in different

levels: Hospital, nursing homes and community. Nutr

Hosp. 2013; 6(SUPPL1).

León-Sanz M, Brosa M, Planas M, García-de-Lorenzo

A, Celaya-Pérez S, Hernández JÁ; Predyces Group

Researchers. PREDyCES study: The cost of hospital

malnutrition in Spain. Nutrition. 2015; 31: 1096-102.

Vaca Bermejo R, Ancizu García I, Moya Galera D, de

las Heras Rodríguez M, Pascual Torramadé J.

[Prevalence of malnutrition in Spanish

institutionalized older people: a multicentric

nationwide analysis]. Nutr Hosp. 2014; 31: 1205-16.

Bell CL, Lee AS, Tamura BK. Malnutrition in the

nursing home. Curr Opin Clin Nutr Metab Care. 2015;

18: 17-23.

Streicher M, Themessl-Huber M, Schindler K, Sieber

CC, Hiesmayr M, Volkert D. Who receives oral

Page 23: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 23

nutritional supplements in nursing homes? Results

from the nutritionDay project. Clin Nutr. 2017 Oct;

36: 1360-1371.

…………………………………………………………………………..

ADAPTACIÓN ALIMENTARIA A LA

PERSONA MAYOR

Elena Guedea Edo

Nutricionista Clínica, Hospital Universitari

General de Catalunya y Grupo Quirónsalud

INTRODUCCIÓN:

Son muchos los aspectos que intervienen en la

alimentación de las personas mayores. Desde si

viven solos o conviven con otros familiares a su

estado de salud y de ánimo, la situación económica,

pasando por sus costumbres, hábitos o cultura

alimentaria y la creencia sobre lo que considera que

es saludable, entre otros, influirán notablemente en

la selección de los alimentos. Las personas mayores

resultan muy vulnerables a la deshidratación y a la

desnutrición.

Por ello se hace indispensable hacer una valoración

de su estado de salud, realizar una valoración

nutricional y analizar todos aquellos “escollos” que

puedan incidir en una inadecuada alimentación. La

pérdida de interés por la comida, el apetito, la forma

de cocinar ciertos alimentos, encontrar que es

aburrida o poco atractiva la presentación en el plato,

la utilización de cubiertos adecuados en personas

con problemas articulares en las manos, los

problemas de masticación-deglución, cuidados de la

boca y estado de las prótesis dentales, el deterioro

cognitivo del paciente son algunas de las causas de

una poco adecuada alimentación.

OBJETIVOS:

El objetivo de una buena alimentación es adquirir un

estado nutricional óptimo que proporcione el mejor

estado de salud y bienestar.

Para alcanzar una longevidad con una buena calidad

de vida, los cambios en el estilo de vida se hacen

imprescindibles. Cambios que precisarán dotar a la

población de educación nutricional para una

alimentación saludable y la práctica de ejercicio

físico sistemático.

CONCLUSIONES:

Resulta indispensable realizar cambios en los

patrones dietéticos de los mayores aunque

deberíamos mantener dentro de lo posible hábitos y

gustos.

Las dietas deberán ser sencillas, ligeras y de fácil

elaboración, cuidando la presentación de la comida

para que resulte atractiva.

Los alimentos han de ser de fácil masticación y

deglución.

Se debe beber líquido entre comidas y moderar el

consumo de alcohol, café y bebidas estimulantes.

La leche, los productos lácteos, la fibra y los

alimentos integrales deben cobrar importancia en la

dieta mientras que el consumo de sal y azúcar se

debe cuidar.

Las vitaminas son fundamentales para

complementar la alimentación.

……………………………………………………………………………

LA ALIMENTACIÓN Y LA NUTRICIÓN DE

LAS PERSONAS MAYORES

DEPENDIENTES

Josep De Martí Vallés

Director de Inforesidencias.com

La alimentación y la nutrición de las personas

mayores, sobre todo las que comen en

establecimientos donde se les prestan servicios

asistenciales, tanto sanitarios como sociales, está

viviendo un cambio importante que sigue el mismo

rumbo que el que vive el concepto mismo de la

atención. Desde una posición en la que son

primordiales la organización, el criterio del

profesional y la consecución de unos objetivos en la

selección de los cuales no ha participado el

usuario/paciente, a otro en el que la

individualización, la consideración de gustos y

preferencias, el entorno humano, las actividades

significativas y la calidad de vida pesan muchísimo

Page 24: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

24 Resúmenes, currículums y pósters

más. Hablamos del camino hacia la Atención

Centrada en la Persona.

El cambio encuentra obstáculos en normativas e

inspecciones que valoran los aspectos nutricionales

por encima de las opciones personales. Como si el

peligro de “dejar la dieta” fuese más elevado que el

aumento en la calidad de vida de “poder elegir” o,

cuando no puedes elegir, que lo que comas se ajuste

a lo que siempre te ha gustado.

Ejemplos nacionales y extranjeros permiten ver que

el camino iniciado puede producir ejemplos

interesantes:

Vemos indicaciones de este cambio en la paulatina

sustitución de “menús establecidos por patologías” a

la introducción de la capacidad de elección y

asunción de riesgos.

Algunos ejemplos pueden ser ilustrativos del cambio:

Incremento del uso del Finger Food en

personas con demencia.

Elaboración de comida por los propios

residentes en la unidad de convivencia, con

supermercados ficticios en la propia

residencia.

Conversión de la hora de la comida en una

actividad terapéutica reminiscente.

Texturización y otras buenas prácticas.

Page 25: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 25

SESIÓN PARALELA 4: CONTROVERSIAS: ATENCIÓN

SOCIOSANITARIA EN CENTROS RESIDENCIALES

La sesión paralela 4 con el título “Atención

sociosanitaria en centros residenciales” pretende

contribuir al debate sobre la situación, a nivel

estatal, y papel de los centros residenciales como

proveedores de atención y cuidados integrales y

especializados a las personas que lo necesitan.

Para ello se contará con las intervenciones de Fini

Pérez Martínez, directora del Departamento Técnico

Asistencia de DomusVi en representación de AESTE;

Montserrat Llopis, directora de ACRA y miembro de

la junta directiva de CEAPS; José Augusto García,

presidente de la Sociedad Española de Geriatría y

Gerontología; y de Juan Manuel Martínez Gómez,

presidente de CEOMA quien presidirá la mesa.

Todos ellos participarán en un debate moderado por

Josep Pascual Torramadé, médico asesor

independiente, experto en asistencia Sociosanitaria,

quien presentará las conclusiones del documento de

posicionamiento sobre atención Sociosanitaria y al

final de la vida, en centros residenciales a los que se

han adherido diversas entidades y sociedades

científicas y que ha sido coordinado por Fundación

Edad&Vida. En dicho documento se proponen

posibles soluciones que permitan reconocer y

mejorar la atención sanitaria y la calidad de vida de

las personas que viven en centros residenciales. Al

mismo tiempo que dar visibilidad a la atención

sanitaria (médica, farmacéutica y al final de la vida)

que se realiza en ellos para que se considere como

un nivel asistencial intermedio dentro del Sistema

Nacional de Salud.

Las preguntas que se plantearán en la sesión serán:

1. ¿Cómo ha cambiado el perfil de las

personas usuarias de centros

residenciales?

2. ¿Qué cambios serían necesarios para

poder atender correctamente a estas

personas? Modelo asistencial, Estructura.

3. Relación con otros niveles asistenciales o

crear un nuevo nivel asistencial intermedio

entre Hospitales y Primaria.

4. ¿Cómo debería financiarse? ¿Cómo se

podría reconocerse el doble costo (social y

sanitario) que estos centros asumen?

5. En cuanto a la asistencia farmacéutica,

¿quién debe prestar el suministro y cómo?

¿Qué funciones debe asumir el

farmacéutico?

6. En relación con la atención al final de la

vida, ¿están los Centros Residenciales

preparados? ¿Qué cambios se necesita

implementar?

Page 26: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

26 Resúmenes, currículums y pósters

SESIÓN PARALELA 5: CONTROVERSIAS: ATENCIÓN

PRIMARIA DE SALUD E INTEGRACIÓN DE

CUIDADOS. DOS CONCEPTOS QUE PRECISAN EL

UNO DEL OTRO

DE LOS PROGRAMAS DE CRÓNICOS A

LA ATENCIÓN CENTRADA EN LA

PERSONA

Joan Gené Badia

EAP Casanova

Especialista en Medicina de Familia y

Comunitaria, actualmente realiza actividad

asistencial en el ICS-CAPSBE. Profesor

asociado de Medicina de la Universitat de

Barcelona. Editor asociado de la Revista

Atención Primaria

A pesar de que los programas integrados de atención

a la cronicidad, basados en la identificación de

pacientes de alto riesgo de consumo de recursos,

que ofrecen vías clínicas basadas en enfermedades

crónicas lideradas por servicios hospitalarios, no han

demostrado que consigan el triple objetivo de: más

salud, mejor satisfacción y menos coste, los servicios

de salud siguen promoviendo este tipo de

actividades. La experiencia Catalana también lo

demuestra. Después de casi diez años aplicando el

programa de atención a la cronicidad basado en la

identificación de pacientes, las vías clínicas

territoriales y los planes individuales de atención, no

han disminuido los ingresos hospitalarios agudos por

patologías crónicas. En cambio, los servicios de

atención primaria que han demostrado

sobradamente su capacidad de disminuir la

mortalidad a partir de su atención longitudinal, así

como que en Cataluña identifican a los pacientes de

riesgo mejor que los agrupadores de pacientes,

deben cambiar su forma de trabajo para adaptarse a

este tipo de programas y a la organización de los

hospitales. La lógica aconseja repensar la estrategia,

abandonar los inefectivos programas territoriales

hospitalocéntricos que segregan a los pacientes

crónicos para pasar a ofrecer una atención

personalizada, centrada en la persona, su familia, su

domicilio y su comunidad.

…………………………………………………………………………….

UNIDAD FUNCIONAL DE CRÓNICOS DE

PRIMARIA EN EL ÁREA DE SANT CUGAT

Raquel Hernández Resa

Responsable de la Unidad Funcional de

Atención a la Cronicidad en el CAP Sant

Cugat

La atención al paciente crónico complejo (PCC) y con

enfermedad crónica avanzada (ECA) se convierte en

un reto sanitario a partir de 2012.

Mutua de Terrassa va reorganizar sus equipos de

atención primaria, sin implicar una dotación especial,

creando equipos multidisciplinares; Unidades

funcionales de crónicos (UFC) para situar a este tipo

de pacientes en el centro de la atención. Iniciando

una atención proactiva, transversal e intentando

respetar sus prioridades y necesidades.

UFC Sant Cugat da servicio a 90.000 pacientes de 3

centros de atención primaria y 2 consultorios.

OBJETIVOS:

1. Formar equipos de atención primaria en

identificación de PCC, ECA. Realización de

planes de intervención individuales

compartidos (PIIC).

2. Prestar asistencia en el CAP o en domicilio

a los PCC/ECAs que no puedan controlar el

equipo de primaria por las

Page 27: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 27

descompensaciones o la dificultad de

manejo.

3. Evitar asistencia a urgencia o reingresos

evitables.

RESULTADOS:

El UFC Sant Cugat da apoyo directo a un 27,5% del

total de PCC i ECAs territoriales. La media de exitus

de pacientes controlados directamente es de 75

pacientes/año (20%). La reducción de ingresos

durante los 2 primeros años estaba alrededor del

50%.

CONCLUSIONES:

La implantación del proyecto se está consolidando,

cada año aumentan PCC y ECAs. La actividad del UFC

es eficaz per evitar reingresos.

La UFC es una nueva forma de reorganización de los

equipos de atención primaria para adaptarlos al

envejecimiento de la población, que pretende situar

al paciente en el centro de la atención,

empoderándolo.

………………………………………………………………….

¿QUÉ APORTA LA DECLARACIÓN DE

ASTANA A LA POLÍTICA SANITARIA Y

LA ATENCIÓN INTEGRADA DIRIGIDA A

LAS PERSONAS MAYORES?

Tino Martí

Técnico Oficial de la Organización Mundial

de la Salud (OMS)

PALABRAS CLAVE:

Atención primaria de salud, envejecimiento,

atención integrada.

INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:

Hace ahora justo un año se adoptó la Declaración de

Astana en la Conferencia Global sobre Atención

Primaria de Salud. La declaración renueva la apuesta

por los sistemas de salud centrados en las personas y

orientados a la atención primaria de salud como

estrategia para lograr la cobertura de salud universal

(UHC) y los objetivos de desarrollo sostenible (SDG).

Junto a la declaración, se publicaron dos

documentos relevantes. La visión para la Atención

Primaria de Salud en el siglo 21 y el marco operativo

para transformar la visión en acción que se haya

actualmente en fase de consulta.

El objetivo de esta ponencia es destacar los

elementos de la Declaración, la visión y el marco

operativo relacionados con la atención a las

personas mayores, con fragilidad y complejidad, así

como discutir sobre los elementos necesarios para

mejorar la integración social y sanitaria.

DESARROLLO:

El envejecimiento poblacional es una constante

global. Entre 2015 y 2050, la población mayor de 60

años se duplicará, poniendo a prueba la capacidad y

sostenibilidad de los sistemas de salud.

Precisamente, debido a la complejidad de sus

cuidados, las personas mayores son las que

experimentan con mayor intensidad la

fragmentación del sistema, tanto sanitario como

social, haciendo necesarios mayores niveles de

coordinación entre proveedores. El acceso a los

servicios sanitarios es también una barrera que se

experimenta más intensamente en relación a la edad

y que debe tenerse en cuenta en el diseño de

centros y servicios. En general, falta preparación

para anticiparse proactivamente y potenciar el

autocontrol por parte del paciente.

Así, es necesario desarrollar políticas que faciliten la

transición de sistemas fragmentados a sistemas

centrados en la persona e integrados con la atención

primaria como elemento central, incluyendo la

evaluación completa de las necesidades de salud y

sociales, y el apoderamiento de individuos,

cuidadores y comunidades en la toma de decisiones

sobre la salud. Entre estas políticas cabe destacar

como más efectivas las dirigidas a mejorar el nivel de

preparación de los profesionales de la atención, el

soporte de las tecnologías de la información y

comunicación y los sistemas de pago que induzcan

una mayor colaboración.

CONCLUSIONES:

Los sistemas de salud con enfoque en la atención

primaria de salud tienen un rol clave para abordar a

nivel individual las necesidades holísticas de las

personas mayores y la atención orientada a

Page 28: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

28 Resúmenes, currículums y pósters

objetivos, y a nivel colectivo, la cobertura de salud

universal y los objetivos de desarrollo sostenible.

BIBLIOGRAFÍA:

World Health Organization. (2018). Declaration of

Astana. Geneva: WHO.

https://www.who.int/docs/default-source/primary-

health/declaration/gcphc-declaration.pdf

World Health Organization. (2018). A vision for

primary health care in the 21st century: towards

universal health coverage and the Sustainable

Development Goals (No. WHO/HIS/SDS/2018.15).

World Health Organization.

https://www.who.int/docs/default-source/primary-

health/vision.pdf

World Health Organization. (2018). Operational

framework. Primary health care: transforming vision

into action. Draft for consultation. World Health

Organization. https://www.who.int/docs/default-

source/primary-health-care-conference/operational-

framework.pdf

Page 29: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 29

SESIÓN PARALELA 6: LA VIVIENDA Y SUS EFECTOS

EN LA SALUD Y EL BIENESTAR DE LAS PERSONAS EN

SITUACIÓN DE DEPENDENCIA

ALOJANDO A LA POBLACIÓN QUE

ENVEJECE EN EL REINO UNIDO:

COMPRENDER A LAS PERSONAS, EL

LUGAR Y LAS ASOCIACIONES

Jeremy Porteus

Fundador y Director Ejecutivo de "Housing

Learning and Improvement Network",

Reino Unido

Desde el informe del Reino Unido de 2008 sobre la

vivienda para las personas mayores, “Lifetime

Homes, Lifetime Neighbourhoods”, se ha avanzado

poco en el desarrollo de una estrategia nacional

sobre la vivienda de nuestra población en proceso de

envejecimiento en el Reino Unido. Estados

nacionales individuales, como Gales y Escocia, han

elaborado recientemente documentos políticos

útiles en reconocimiento de las crecientes

necesidades de vivienda de los ciudadanos mayores.

En Inglaterra, el desarrollo de mejores opciones de

vivienda para las personas mayores ha sido

impulsado en gran medida por los operadores, con el

apoyo de organizaciones de campaña y organismos

comerciales y profesionales, para planificar, diseñar

y construir viviendas y comunidades más adaptadas

a las necesidades de las personas mayores. De

hecho, se estima que para 2030 habrá un déficit de

400.000 nuevas viviendas construidas especialmente

para las personas mayores y el gobierno está

'lamentablemente poco preparado' para el

envejecimiento.

Diez años después del informe original del gobierno,

ahora hay un movimiento creciente a favor de más

viviendas dirigidas por la comunidad para personas

mayores, diseñadas y construidas de acuerdo con

estándares de diseño totalmente accesible y

adaptado. Sin embargo, en muchos lugares siguen

siendo opcionales y no un requisito, a pesar de que

más del 30% de la población local está en edad de

jubilarse.

Con un gran desafío sobre el envejecimiento, esta

presentación hará una nueva llamada a la acción,

incluyendo la adopción de los principios de diseño de

HAPPI, destacará modelos innovadores de vivienda y

cuidado colaborativo en el Reino Unido, y compartirá

cómo las personas mayores están comenzando a

moldear los hogares y las comunidades en las que

viven; por ejemplo, desde el cuidado extra y las

viviendas cooperativas hasta la vida

intergeneracional y el cuidado posibilitado por la

tecnología.

……………………………………………………………………………..

CRITERIOS DE DISEÑO E

INTERVENCIÓN EN EL HOGAR PARA

UN ENVEJECIMIENTO SALUDABLE Y

AUTÓNOMO

Javier Del Monte Diego

Arquitecto y gerontólogo. Asociación

Jubilares

OBJETIVOS:

1. Aprender a observar el entorno con una

mirada crítica y de carácter transformador,

comprendiendo que el entorno físico, y en

especial la vivienda, es susceptible de

intervención de cara a facilitar un

envejecimiento activo y saludable.

2. Comprender la importancia de detectar e

interpretar necesidades previas a la

intervención en el medio residencial.

3. Conocer criterios de (re)diseño

arquitectónico para lograr un hogar

resiliente de cara a “envejecer en casa”,

incluso en situación de dependencia.

Page 30: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

30 Resúmenes, currículums y pósters

4. Reflexionar sobre qué aprendizajes

podemos extraer del modelo colaborativo

de cohousing para aplicarlos a otros

modelos de alojamiento.

PALABRAS CLAVE:

Vivienda, participación, accesibilidad, resiliencia,

comunidad, cohousing.

DESARROLLO:

Mirar hacia fuera de la persona, al entorno que la

rodea, para descubrir estrategias que faciliten la

satisfacción de necesidades personales. Mirar a la

persona para preguntar y empatizar, con vistas a

transformar el entorno.

Explicación de criterios de diseño coherentes con la

AICP:

Diversidad, flexibilidad y versatilidad.

Entorno resiliente.

Accesibilidad y proximidad. Entorno para

todos.

Codiseño. Entorno de todos.

Rehabilitación y adaptación. Entorno para

toda la vida.

Entorno amigable.

Importancia del modelo hogar en cualquier entorno

residencial. Breve explicación del cohousing como

referente para envejecer en casa y en situaciones de

dependencia.

CONCLUSIONES:

La imprescindible personalización de una vivienda

que quiere ser verdadero hogar, además, requiere

de un proceso participativo donde las personas que

la habitan sean protagonistas del mismo. Existen, en

este sentido, modelos de alojamiento como los de

viviendas colaborativas (cohousing) que son buen

referente para la reconsideración de otros entornos

como la vivienda colectiva tradicional, las residencias

de personas mayores, apartamentos tutelados, pisos

compartidos, etc.

PUBLICACIONES:

Libro: Del Monte, J. (2017). Cohousing:

modelo residencial colaborativo y

capacitante para un envejecimiento feliz.

Madrid: Fundación Pilares para la

Autonomía Personal.

Senior Cohousing en España. En El Manual

del Senior Cohousing, de Charles Durrett

………………………………………………………………….

ENVEJECE EN CASA CON DIGNIDAD Y

BIENESTAR

Paca Tricio Gómez

Presidenta de la Unión Democrática de

Pensionistas y Jubilados de España - UDP

INTRODUCCIÓN:

La dependencia como fenómeno vincula

estrechamente la longevidad del ser humano con su

situación de paulatina pérdida de autonomía

personal y, por tanto, de vinculación y tutela de

otros.

La dependencia como problemática plantea

situaciones complejas que ponen en juego el

derecho a la individualidad y libre elección de las

personas.

La dependencia como reto exige reflexionar y tomar

decisiones de amplio calado para garantizar

derechos y calidad de vida a las personas

dependientes y su entorno afectivo y social.

OBJETIVOS:

Analizar las necesidades que la vivienda ha

de tener para garantizar la máxima

permanencia de las personas mayores en

su entorno.

Reivindicar el valor de la vivienda como

parte del entorno social: amigabilidad es

más que accesibilidad.

El paradigma de un nuevo modelo de

cuidados como respuesta y alternativa al

fenómeno de la dependencia en la vejez de

las personas. Perspectiva de género.

PALABRAS CLAVE:

Dependencia, autonomía, mayores, vivienda,

entorno, amigabilidad, accesibilidad, adecuación,

cuidados.

Page 31: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 31

DESARROLLO:

Partiendo de un somero análisis de la dimensión

cuantitativa de la dependencia y, específicamente,

de las personas mayores dependientes, se sitúa el

hogar-vivienda como el escenario vital más deseado

por las personas mayores y la importancia que su

adecuación y su vinculación al cuidado equilibrado

tiene en su salud y calidad de vida.

BIBLIOGRAFÍA:

Discapacidad y dependencia en España.

Informe CSIC. Abril 2011.

Dependencia y Autonomía: una

aproximación antropológica desde el

cuidado de los mayores. Chiara Cerri.

Universidad Complutense de Madrid.

Encuesta OCU sobre preferencias de las

personas mayores donde vivir. Dic-2017.

Ciudades Globales Amigables con las

Personas Mayores: una guía. OMS.

Las personas mayores y las situaciones de

dependencia. VVAA. Revista del Ministerio

de Trabajo y Asuntos Sociales. 2007

Estrategia Nacional para Personas Mayores

para un Envejecimiento Activo y para su

Buen Trato (Imserso-Consejo Estatal de

Personas Mayores - 2017).

Informe Mayores UDP sobre Accesibilidad.

Julio de 2016.

Page 32: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

32 Resúmenes, currículums y pósters

SESIÓN IMSERSO: LA AUTONOMÍA PERSONAL

DESDE LA ATENCIÓN PERSONAL

LA AUTONOMÍA PERSONAL DESDE LA

ASISTENCIA PERSONAL

Manuel Martínez Domene

Director General del Instituto de Mayores y

Servicios Sociales (IMSERSO)

INTRODUCCIÓN (OBJETIVOS):

Trasladar la actual situación de la regulación de la

prestación económica de asistencia personal, y de la

figura misma del asistente personal, para hacer

llegar la necesidad de contar con una regulación

propia y específica tanto de la prestación como de la

figura del asistente personal, centrada en lograr una

vida lo más independiente posible de las personas en

situación de dependencia.

PALABRAS CLAVE:

Ley de Dependencia, asistencia personal, asistente

personal, prestación económica, formación

profesional, vida independiente.

DESARROLLO:

En el marco del catálogo de servicios y prestaciones

económicas que recoge la Ley 39/2006, de 14 de

diciembre, de Promoción de la Autonomía personal y

Atención a las Personas en situación de dependencia

(en adelante, Ley de Dependencia) se recoge toda

una tipología de prestaciones encaminadas a

asegurar una atención adecuada, digna y suficiente

de las personas en situación de dependencia. De

este modo, se recogen servicios tales como la

atención residencial, la ayuda a domicilio, o la

teleasistencia. Y entre las prestaciones económicas,

se recogen la prestación vinculada al servicio, o la

prestación de cuidados en el entorno familiar. Tras

ser enumeradas con carácter general en la propia

Ley de Dependencia, con posterioridad toda esta

cartera de servicios ha sido objeto de regulación más

precisa a través de normas de naturaleza

reglamentaria.

No obstante, actualmente se está tramitando el

desarrollo reglamentario de la prestación

económica de asistencia personal.

CONCLUSIONES:

Es totalmente necesario regular ya de manera

específica esta prestación, de modo que en la misma

se recoja su finalidad, características y sus objetivos

principales, articulando esta prestación de tal

manera que se encamine a lograr que la persona en

situación de dependencia cuente con una vida lo

más independiente posible, garantizando su acceso a

cuestiones tales como la educación, la cultura, el

ocio o el tiempo libre. Además, debe contemplarse

de manera expresa la regulación de la figura del

asistente personal, definiendo su capacitación y la

formación necesaria de las personas que ejerzan las

funciones de asistente personal.

Nuestro objetivo es que en breve plazo el Consejo

Territorial de Servicios Sociales y del SAAD apruebe

un texto que permita su tramitación normativa, para

contar con una regulación específica y homogénea,

que asegure una verdadera situación de igualdad en

el reconocimiento de este tipo de prestaciones en

todo el territorio nacional.

Page 33: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 33

TALLERES

TALLER 2: ACREDITACIÓN DE SERVICIOS: RETOS DE

FUTURO EN LOS SERVICIOS RESIDENCIALES PARA

PERSONAS MAYORES

EL PAPEL DE LA ACREDITACIÓN, LA

GARANTÍA DE CALIDAD Y LA MEJORA

DE LA CALIDAD DE LOS CENTROS

RESIDENCIALES PARA PERSONAS

MAYORES EN HOLANDA

Henk Nies

Member of the Executive Board, Vilans,

Utrecht. Professor of Organisation and

Policy in Long-term Care, Vrije University,

Amsterdam

En esta presentación se describirá el papel que

desempeña la acreditación en el sector holandés de

la atención residencial para personas mayores. Para

ser admitida en el sistema como centro residencial al

que se le permita proporcionar cuidados, una

organización debe estar registrada y cumplir una

serie de requisitos formales. Cuando opera, necesita

cumplir con los estándares de calidad del Marco de

Calidad establecido a nivel nacional para dichos

centros residenciales. El National Inspectorate for

Health and Youth Care supervisa las normas básicas

de calidad, en particular la seguridad y el riesgo de

obtener malos resultados y la salud y el bienestar de

los residentes. La oficina regional de la asistencia

sanitaria contrata el centro y supervisa si la calidad

contratada es realmente ofrecida. Tanto el

Inspectorate como la oficina del seguro sanitario

pueden adoptar medidas que van desde la

intensificación de la vigilancia hasta el cierre de las

instalaciones y desde recortes presupuestarios o la

suspensión de los reembolsos hasta incentivos por el

buen desempeño.

Aparte de eso, existen varios sistemas privados de

acreditación. Estos no son obligatorios para los

centros residenciales. No obstante, varias

organizaciones se han acreditado a sí mismas. Es un

requisito que se establezca un sistema de gestión de

calidad, pero no tiene que estar oficialmente

acreditado.

En este taller se describirá brevemente el sistema

holandés, así como las discusiones y argumentos

detrás de los sistemas de acreditación, garantía y

mejora de la calidad. La tendencia general es avanzar

hacia la rendición de cuentas de forma horizontal, la

supervisión entre iguales y la flexibilidad de los

sistemas que deben existir. Sin embargo, la

transparencia es clave para que la elección de los

centros sea efectiva con respecto al aprendizaje y la

mejora de la prestación de cuidados.

Después de esta presentación se discutirán los pros y

los contras con los demás ponentes y el público.

………………………………………………………………….

ACREDITACIÓN JOINT COMMISSION

INTERNATIONAL

María del Mar Fernández Maíllo

Directora Técnica de FADA (Fundación para

la acreditación y el desarrollo asistencial),

Joint Commission International Associate

en España.

La acreditación Joint Commission International es un

modelo que abarca a la organización en su totalidad.

El modelo de acreditación está basado en las

funciones clave de la organización, que se llevan a

cabo en todas las áreas. En cada una de estas

funciones se identifican los procesos clave y se

establecen los estándares de buena práctica. Se

Page 34: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

34 Resúmenes, currículums y pósters

destacan, además, los estándares considerados

básicos para garantizar los derechos de los usuarios y

sus familias, desarrollar una atención adecuada en el

centro y reducir los riesgos del proceso de atención.

El conjunto del modelo representa un compendio de

buena práctica de gestión de la totalidad de un

centro.

Desarrolla un enfoque asistencial que tiene al

residente como eje central y requiere una atención

interdisciplinaria basada en sus necesidades. Evalúa

la calidad de la atención del residente a lo largo del

proceso asistencial.

Fomenta la cultura de seguridad: los estándares

destacan especialmente los contenidos centrados en

la seguridad del residente y la reducción de riesgos

en los procesos de atención.

Evalúa todos los aspectos de la gestión: orienta

todas las fases de la gestión hacia la eficiencia y las

mejores prácticas, desde la claridad de las

responsabilidades de los líderes hasta los procesos

críticos de la gestión o de la planificación estratégica.

Supone un importante instrumento de mejora para

la organización: el proceso de preparación para la

acreditación representa un proyecto común de

mejora para directivos y profesionales que es

catalizador de cambios internos.

Algunos aspectos que se evalúan con este modelo

son los siguientes: accesibilidad a los servicios,

evaluación de necesidades, derechos y deberes de

los usuarios, proceso de atención a los residentes y

continuidad de cuidados, manejo adecuado y seguro

de la medicación en el centro, educación de los

usuarios para el automanejo, gestión de la calidad,

prevención y control de infecciones, entorno

adecuado y seguro, cualificación y desarrollo de los

profesionales, implicación de la dirección en una

gestión ética y de la calidad, o aspectos relacionados

con el manejo de la información y con la

comunicación en la organización.

Page 35: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 35

TALLER 3: ATENCIÓN DOMICILIARIA. ESTRUCTURA

DEL SERVICIO DE ATENCIÓN MÉDICA

DOMICILIARIA EN ONTARIO, CANADÁ

ANALIZANDO LA PRESTACIÓN DE

SERVICIOS SOCIOSANITARIOS A

DOMICILIO EN ONTARIO, CANADÁ

Tazim Virani

Director of SE Global at Saint Elizabeth

Health Care. Ontario, Canadá

Existe evidencia sobre el significativo valor de los

sistemas sanitarios que tienen una atención

domiciliaria bien organizada e integrada. Los

sistemas de salud canadienses están prestando

mayor atención a la atención domiciliaria como una

solución estratégica para descongestionar

hospitales, evitar la demora de los diagnósticos y las

listas de espera para los tratamientos, así como el

elevado coste de la atención aguda. Además, la

investigación demuestra que la experiencia del

paciente recoge "un apoyo domiciliario y

comunitario insuficiente antes de la hospitalización,

la habitual subestimación de la potencial

independencia funcional de estos pacientes, el

empeoramiento de los pacientes durante su estancia

en el hospital y la falta de comprensión de la

atención domiciliaria por parte del personal del

hospital"1. Abordar estos desafíos sistémicos con una

atención sanitaria domiciliaria bien planificada e

integrada puede ayudar a mejorar la experiencia del

paciente y los resultados en su salud así como

ayudar a reducir los costes de la atención sanitaria.

Este taller se centrará en analizar cómo se presta la

atención sanitaria a domicilio en Ontario (Canadá).

Los participantes participarán en una sesión

interactiva para aprender sobre:

1. ¿Quién presta estos servicios? ¿Y cómo

trabajan juntas las entidades que prestan

servicios conjuntamente?

2. ¿Cómo se evalúan y clasifican las

necesidades de los usuarios y cómo se

asignan los recursos?

3. ¿Cuáles son las mejores prácticas/modelos

para segmentos específicos de la

población?

4. ¿Cómo se evalúa la prestación de atención

sanitaria a domicilio?

5. ¿Cuáles han sido los principales desafíos?

6. ¿Cómo se diseñan las estrategias

innovadoras, incluidas las herramientas

digitales, para afrontar estos desafíos?

Los aprendizajes de la experiencia canadiense

pueden mejorar el diseño e implementación de

buenas prácticas, así como a evitar potenciales

problemas2 en las experiencias españolas y

catalanas.

BIBLIOGRAFÍA:

1. Bender, D., & Holyoke, P. (2018). Why

some patients who do not need

hospitalization cannot leave: a case study

of reviews in 6 Canadian hospitals.

Healthcare Management Forum, 31(4),

121-125.

2. Sharkey, S. & Lefebre, N. (2017). Bringing

nursing back to the future through people-

powered care. Nursing Leadership, 30(1),

11-22.

PALABRAS CLAVE:

Home Health Care, Integrated Health Care, Canada,

Aging.

Page 36: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

36 Resúmenes, currículums y pósters

CURRÍCULUM PONENTES

CONCEPCIÓN BARBETA MIR

Directora Residencia

Asistida y Centro de Día

Feixa Llarga “Laia

González”, Hospitalet de

Llobregat; Dirección

General de Protección

Social, Generalitat de Catalunya

PERFIL:

Diplomado Universitario en Enfermería (1986-1989)

en la Escola Universitària d’infermeria i Fisioteràpia

Gimbernat. Universidad Autónoma de Barcelona.

Diplomado en Medicina Clínica Preventiva,

organizado por el Departament de Salud Pública i

Legislació Sanitària de la Universitat de Barcelona

con la colaboración del Departament de Sanitat i

Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya

(1990-1994).

Diplomado en Sanidad, organizado por el Institut

d’Estudis de la Salut. Departament de Sanitat i

Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya

(1993-1194).

Máster en Gestión de Servicios Sociales, Atención

Primaria y Hospitalaria “GESAPH” (2014-2015).

………………………………………………………………………………..

RAFAEL BENGOA RENTERÍA

Médico. Codirector Si-

Health. Exdirector Sistema

de Salud OMS.

Exconsejero Sanidad

Gobierno Vasco. Senior

Fellow Harvard

Rafael Bengoa es médico y especializado en Salud

Comunitaria por la Universidad de Londres. Ha

tenido una carrera nacional e internacional. Su

huella profesional puede seguirse desde 1991 en

varios documentos de política social y gestión

sanitaria dirigidos al Parlamento Español y Vasco.

Además, ha trabajado durante quince años en la

Organización Mundial de la Salud, donde estuvo al

frente de la Dirección de Sistemas de Salud hasta

2007.

En 2009, fue nombrado Consejero de Sanidad y

Consumo del Gobierno Vasco desde donde dirigió la

transformación de la Sanidad hacia un modelo más

sostenible y proactivo centrado en las necesidades

de los pacientes crónicos.

Actualmente Co dirige con Patricia Arratibel el

Institute for Health and Strategy (SI-Health) y es

Senior Fellow de Harvard.

Si -Health trabaja en el ámbito policy en Irlanda del

Norte y Escocia; en el ámbito de las organizaciones

integradas en varias Comunidades Autónomas; y en

la reorganización hospitalaria en redes.

………………………………………………………………………………..

FEDERICO CUESTA TRIANA

Servicio de Geriatría,

Hospital Clínico San Carlos,

Madrid

Facultativo especialista en Geriatría. Servicio de

Geriatría. Hospital Clínico San Carlos. Madrid.

Profesor Asociado de Ciencias de la Salud. UCM.

Madrid. Coordinador de la asignatura de

Nutrigenética y envejecimiento (Máster en Nutrición

Humana y dietética. UCM).

Coinvestigador del grupo GenObIA.

Investigador del grupo de envejecimiento (grupo de

Investigación Sanitaria IdISSC, Hospital Clínico San

Carlos).

Page 37: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 37

Publicaciones en el ámbito de valoración nutricional,

sarcopenia y fragilidad. (orcid.org/0000-0001-9837-

5692).

………………………………………………………………………………..

JOSEP DE MARTÍ VALLÈS

Director de

Inforesidencias.com

Desde 1991 trabajo en el sector geroasistencial,

primero desde la administración como inspector de

servicios sociales y jefe de la sección de inspección

en Cataluña; después, desde 2000 como promotor y

director del portal www.inforesidencias.com y la

gestora de conocimiento eai|consultoria.

Desde ésta última gestionamos servicios de asesoría,

formación y organizamos viajes a otros países para

conocer cómo funciona allí la atención a personas

mayores. El último proyecto que hemos montado es

Geriatricos.info, una web desde la que gestionamos

la compra/venta y traspaso de residencias y otros

servicios para personas mayores.

Durante todo ese tiempo he compaginado el trabajo

con la docencia, impartiendo la asignatura de

derecho en varios másteres y postgrados de

gerontología social y dirección de residencias así

como conferencias sobre cuestiones relacionadas

con el envejecimiento.

He colaborado habitualmente con revistas

especializadas escribiendo tribunas de opinión y,

desde 2008 tengo un blog

http://josepdemarti.blogspot.com en el que trato

sobre atención a mayores y política social; un boletín

semanal Dependencia.info, que reciben unos 7.000

profesionales geroasistenciales y un programa

semanal de radio "És gran ser gran" (Es grande ser

mayor) en Ràdio Estel, una emisora que se escucha

en Cataluña y Andorra en el que también tratamos

temas relacionados con mayores, envejecimiento y

servicios.

Specialties: Mi base académica es una licenciatura en

Derecho, completada con un Máster en Gerontología

Social y un Máster en Derecho Público y

Organización Administrativa. Me atrae el derecho a

los servicios sociales, en especial la atención a la

dependencia y la protección civil de las personas

incapacitadas.

………………………………………………………………………………..

CARLOS RAÚL DE PABLOS PÉREZ

Gerente Regional de

Servicios Sociales.

Consejería de Familia e

igualdad de

Oportunidades de la

Junta de Castilla y León

Licenciado en Derecho por la Universidad de

Valladolid.

Funcionario del Cuerpo Superior de la

Administración de la Comunidad Autónoma de

Castilla y León desde 1995.

Ha desempeñado diferentes puestos en la Junta de

Castilla y León relacionados en las áreas de turismo,

economía y empleo de la Administración de Castilla y

León.

Ha desempeñado la Secretaría Territorial de la Junta

de Castilla y León en Valladolid y fue Director

General de Familia y Políticas Sociales en la

Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades

de Castilla y León de 2011 a 2015.

Desde el año 2015 desempeña el cargo de Gerente

de Servicios Sociales de Castilla y León, teniendo

atribuidas las competencias en materia de servicios

sociales de la Comunidad Autónoma vinculadas a la

protección a la infancia, atención a la dependencia,

atención a personas mayores y con discapacidad,

inclusión social, Renta Garantizada de Ciudadanía,

familia y conciliación, mujer e igualdad de género,

atención a las víctimas de violencia de género y

atención a las personas con drogodependencia.

………………………………………………………………………………..

Page 38: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

38 Resúmenes, currículums y pósters

PATXI DEL CAMPO SAN VICENTE

Director Instituto MAP

(Música, Arte, Proceso)

Patxi del Campo San Vicente, musicoterapeuta y

especialista en técnicas grupales, terapeuta

especializado en el método Imagen Guiada y Música

(BMGIM) es director del Instituto Música Arte y

Proceso y cofundador del Equipo Vivir con Voz

Propia, en Vitoria-Gasteiz. En la actualidad trabaja en

colaboración para el desarrollo de Vecindarios

Compasivos en varias ciudades.

Cofundador de varios organismos nacionales e

internacionales que trabajan en pos de la

musicoterapia. Actualmente es miembro del consejo

de la EAMI y profesor del máster de musicoterapia

de Imap en relación con Aalborg University.

………………………………………………………………………………

JAVIER DEL MONTE DIEGO

Arquitecto y gerontólogo,

de la Asociación Jubilares

Arquitecto por la Universidad Politécnica de

Madrid. Colegiado COAM Nº 14745.

Experto en Gerontología Social y Máster en

Gerontología por la Universidad Europea del

Atlántico. Socio SEGG Nº 4657.

Socio fundador de la asociación Jubilares,

organización sin ánimo de lucro que trabaja por la

creación y mejora del entorno físico y social para que

las personas podamos envejecer con autonomía e

incluidas en la comunidad. Investigación, difusión y

facilitación para el desarrollo de viviendas

colaborativas (cohousing): comunidades

autogestionadas de personas mayores que

codiseñan el lugar donde van a vivir mediante

metodologías participativas.

Miembro del Grupo de Trabajo de la Red de

Ciudades y Comunidades Amigables con las

Personas Mayores, liderado por IMSERSO.

Asesoramiento y redacción de Diagnóstico y Plan de

Acción en municipios como Guadalajara, Boadilla del

Monte y Coslada.

Cofundador de Valonia Sociedad y Tecnología,

empresa volcada en el fortalecimiento de la vida

colaborativa en los barrios mediante TICs (app

miPlaza) y procesos de participación ciudadana.

Ha diseñado e implementado metodologías

participativas en el ámbito de los entornos urbanos y

la discapacidad (como el proyecto "Capacita

Madrid").

Publicaciones:

Libro: Del Monte, J. (2017). Cohousing: modelo residencial colaborativo y capacitante para un envejecimiento feliz. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal.

Senior Cohousing en España. En El Manual del Senior Cohousing, de Charles Durrett

………………………………………………………………………………..

CLAIRE DRUMMOND

Manager del Care

Inspectorate en

Escocia

Claire tiene una licenciatura, con honores, en

Administración de Empresas y un Diploma de

Postgrado en Estudios de Trabajo Social. El primer

puesto de Claire después de la universidad fue como

formadora en una empresa de tecnología de la

información. Claire tiene un gran interés en el

aprendizaje y el desarrollo.

Después de volver a capacitarse como trabajadora

social, Claire trabajó para el Stirling Council durante

cinco años antes de incorporarse al Care

Inspectorate como inspectora en 2012. Después de

tres años y medio como inspectora, se convirtió en

gerente de un equipo de inspección con sede cerca

de Edimburgo. Después de seis meses en ese puesto,

Page 39: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 39

fue ascendida como gerente de servicio en el Care

Inspectorate en 2016.

…………………………………………………………………………………

MARÍA DEL MAR FERNÁNDEZ MAÍLLO

Directora de Área;

Responsable de

Programas de

acreditación, FADA

"Fundación para la

Acreditación y el Desarrollo Asistencial"

Actualmente directora técnica de FADA (Fundación

para la acreditación y el desarrollo asistencial, Joint

Commission International Associate en España) y

directora de área de la Fundación Avedis

Donabedian en Madrid.

Entre 2006 y 2012 trabajé en la Agencia de Calidad

del Ministerio de Sanidad y entre 2012 y 2015 me

encargué del soporte técnico a la coordinación

nacional de PaSQ (Red Europea de Calidad y

Seguridad del Paciente) desde dicho Ministerio.

Previamente desarrollé mi actividad como psicóloga

en el área de la rehabilitación psicosocial y en el

ámbito de la discapacidad intelectual, después de

unos años como técnico de salud pública. Mi primera

etapa profesional la dediqué a la investigación en

virología animal.

Licenciada en Veterinaria y Psicología, Master of

Science (Cornell University, NY), Máster en Seguridad

del Paciente y Calidad Asistencial (Universidad

Miguel Hernández), Máster en Counselling

(Universidad Ramon Llull), Máster en Inmigración e

Investigación Social (UP Comillas). Diplomada en

Salud Pública (ENS-ISCIII). Especialista en Dirección

de Centros de Servicios Sociales (U. San Pablo-CEU).

………………………………………………………………………………..

CARMEN FERRER ARNEDO

Jefe de servicio de

Atención al Paciente del

Hospital Central de la

Cruz Roja, Madrid

Doctora en enfermería y diplomada en Fisioterapia

por la Universidad de Zaragoza. Realizo un master en

Calidad Asistencial y en Bioética. Tiene experiencia

como genere de organización sanitaria, y directora

de división en equipos directivos. Ha recibido, en el

transcurso de los últimos 5 años, la Cruz al Mérito

colegial de Madrid, premio INEDEPF al

reconocimiento de Enfermería, el premio UESCE en

Gestión de Enfermería y el premio a la mejor carrera

de gestión por la Asociación de Salud y Enfermería.

Además es coordinadora científica de la estrategia

de la Cronicidad del SNS.

………………………………………………………………………………..

JOSÉ AUGUSTO GARCÍA NAVARRO

Director General del

Consorci de Salut i

Atenció Social de

Catalunya y Presidente

de la Sociedad Española

de Geriatría y Gerontología

José Augusto García Navarro es Médico especialista

en geriatría, diplomado en gestión clínica por EADA,

en gestión de servicios sanitarios por ESADE, en

liderazgo y gestión de equipos por la Universidad de

Barcelona y PADE del IESE. Ha sido director del

Hospital de la Santa Creu de Tortosa, director de

Atención Sociosanitaria y Social del Grupo Sagessa,

gerente del Área Operativa del Grupo Sagessa,

director gerente del Hospital Universitario Sant Joan

de Reus y, finalmente, fue director general del Grupo

Sagessa (grupo hospitalario público con 3.400

profesionales, 6 hospitales, 5 áreas de atención

primaria y 11 residencias de ancianos).

En la actualidad es el director general del Consorcio

de Salud y Social de Catalunya (42 hospitales, 54

centros de rehabilitación geriátrica, 57 centros de

atención primaria, 171 residencias de ancianos,

46.000 trabajadores). Ha sido coordinador de la

Comisión sociosanitaria del Consorcio de Salud y

Social de Catalunya, miembro del Consejo asesor del

Plan Director Sociosanitario del Departamento de

Salud de Cataluña. Actualmente es miembro del

Consejo de Dirección del Catsalut. Es autor de

múltiples publicaciones del ámbito de la geriatría y

de la gestión hospitalaria. De forma habitual realiza

ponencias en congresos estatales e internacionales

Page 40: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

40 Resúmenes, currículums y pósters

en el ámbito de la geriatría y la gestión y

planificación sanitaria. Es evaluador ANEP (Agencia

Nacional de Evaluación y Prospectiva) para proyectos

de investigación con financiación competitiva, sobre

geriatría y gestión sanitaria. Profesor colaborador en

programas máster de gestión en la Universidad

Internacional de Catalunya y en la Universidad de

Barcelona. Realiza, de forma habitual, consultoría de

servicios sanitarios públicos en diversos países de

Latinoamérica y El Caribe.

………………………………………………………………………………..

JOAN GENÉ BADIA

Especialista en Medicina

de Familia y Comunitaria,

actualmente realiza

actividad asistencial en el

ICS-CAPSBE. Profesor

asociado de Medicina de la Universidad de

Barcelona. Editor asociado de la Revista

Atención Primaria

Joan Gené Badia (1955) es doctor en medicina,

especialista en Medicina de Família y Comunitària,

actualmente realizando actividad asistencial en el

EAP Casanova de Barcelona (ICS-CAPSBE) y es

profesor asociado de Medicina de la Universidad de

Barcelona y editor asociado de la revista Atención

Primaria. Es colaborador del Observatorio de la OMS

sobre Políticas de Salud y Servicios sanitarios. Ha

participado en diversos proyectos de promoción de

la atención primaria de salud de la Unión Europea,

de la Organización Mundial de la Salud y del Banco

Mundial. Ha sido miembro de las juntas gestoras que

fundaron las Sociedades de Medicina de Familia en

Catalunya (expresidente de CAMFiC), de España

(SEMFyC) i de Europa (WONCA Europa) i ha ejercido

como director del Equipo de Atención Primaria de

Castelldefels y de la División de Atención Primaria

del Instituto Catalán de la Salud. Es miembro

corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de

Catalunya.

…………………………………………………………………………………

JULIO GÓMEZ CAÑEDO

Médico. Coordinador del

Servicio de Cuidados

Paliativos del Hospital

San Juan de Dios de

Santurce

Licenciado en Medicina y Cirugía por la Universidad

del País Vasco (1987 - 1993).

Trabajo en calidad de coordinador de proyectos

sanitarios y de desarrollo en los barrios urbano

marginales de la ciudad de Quito (Ecuador) desde

1996 a 2001.

Postgrado en Cuidados Paliativos Universidad de

Deusto (2004).

Master en Medicina Paliativa por la Universidad de

Valladolid (2006).

Postgrado en atención psicosocial a personas con

enfermedades avanzadas y sus familiares (2009).

Formación en duelo y pérdidas.

Desde 2003 a la actualidad médico responsable del

equipo de cuidados paliativos domiciliario del

hospital San Juan de Dios de Santurce y desde 2008

Director del Equipo de atención Psicosocial del

mismo hospital en el marco del Programa para la

atención a personas con enfermedades avanzadas

de la Obra Social La Caixa.

Actual vicepresidente de Arinduz – Sociedad de

Cuidados Paliativos de Euskadi.

Vocal de Bioética y Espiritualidad de la Sociedad

Española de Cuidados Paliativos (SECPAL)

Coordinador del Grupo de Espiritualidad de la

SECPAL.

Profesor en el Master de Cuidados Paliativos de la

Universidad del País Vasco (UPV - EHU) y el Hospital

San Juan de Dios de Santurce y en el Postgrado en

Atención Psicosocial y Espiritual a personas en

situación de enfermedad avanzada, y en el Master

de Cuidados Paliativos de la Cátedra de Cuidados

Paliativos UVic-UCC/ICO.

…………………………………………………………………………………

Page 41: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 41

ELENA GUEDEA EDO

Nutricionista Clínica, Hospital

Universitari General de

Catalunya y Grupo Quirónsalud

Formación académica

Escolaridad en el Lycée Français de Barcelona

Diplomada en Enfermería 1979-1982 Escuela de

Santa Madrona adscrita a la Universitat Central de

Barcelona

Diplomada en Dietética y Nutrición en la Universidad

de Nancy (Francia) 1984-1987

Diplomada en Nutrición Humana y Dietética año

2012

Experiencia profesional

Enfermera de hospitalización Centro Médico Delfos

1982-1986

Enfermera de consultas externas del Hospital

Universitario General de Cataluña 1986-1988

Dietista-nutricionista del servicio de Dietética y

Nutrición del Hospital Universitario General de

Cataluña desde abril de 1988 hasta la actualidad

Profesora de Dietética y Nutrición en la Escuela de

enfermería de Santa Madrona 1994-2007

Docencia en las prácticas de los estudiantes en

Nutrición Humana y Dietética (CESNID) desde 1997

Profesora de Dietética y Nutrición en la Universidad

Internacional de Cataluña (UIC) 2007 hasta la

actualidad

Profesora de dietética y nutrición en la Escuela

Universitaria de Enfermería Campus Docente de San

Juan de Dios (adscrita a la Universidad de Barcelona)

desde el 2013 hasta la actualidad

…………………………………………………………………………………

RAQUEL HERNÁNDEZ RESA

Responsable de la Unidad

Funcional de Atención a la

Cronicidad en el CAP Sant

Cugat

EXPERIENCIA PROFESIONAL

2002- 2005: Médico Adjunto de Medicina Familiar y

comunitaria CAP San Cugat del Vallès. Médico

adjunto del Servicio de Urgencias noches.

2005- 2012: Médico Adjunto de Medicina familiar y

comunitaria CAP Sant Cugat del Vallès. Tutora de la

Unidad Docente de Medicina Familiar y Comunitaria

con la acreditación externa de la Generalitat de

Catalunya, IES. Coordinación del servicio de

Urgencias del CAP Sant Cugat.

2005-2019: Médico Adjunto de Medicina familiar y

comunitaria en la Unidad Funcional de Crónicos Sant

Cugat del Vallès. Médico colaborador en la

formación de residentes de familia en la cronicidad.

Coordinación del Servicio de Urgencias del CAP Sant

Cugat.

2019 Directora CAP Sant Cugat 1.

DATOS ACADÉMICOS Y FORMACIÓN

1992-1998: Licenciatura en Medicina per la

Universitat Autònoma de Barcelona.

1998: Convocatoria específica MIR Medicina Familiar

y Comunitaria. Número orden 223.

1999-2002: Residencia Medicina Familiar y

Comunitaria. Unidad docente Hospital Mútua de

Terrassa.

2007: Máster GESSAP, dirección de centros de

atención primaria. IL3 Barcelona.

………………………………………………………………………………..

Page 42: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

42 Resúmenes, currículums y pósters

ELISA POZO MENÉNDEZ

Investigadora del Grupo

ABIO-Universidad

Politécnica de Madrid.

Coordinadora del proyecto

UNI-Health (EIT Health)

Arquitecta especialista en Urbanismo, Sostenibilidad

y Medio Ambiente por la Universidad Politécnica de

Madrid (UPM); máster en “Villes Durables”

(Ciudades Sostenibles) por el Institut Français

d’Urbanisme (2014) y en "Arquitectura Bioclimática y

Medio Ambiente" (MAyAB-UPM, 2019). Es

investigadora de doctorado en el programa

"Sostenibilidad y Regeneración Urbana" realizando la

tesis sobre Comunidades Dementia-Friendly, bajo la

dirección de Dra. Ester Higueras García. Coordina

desde 2018 el proyecto UNI-Health ganado en

convocatoria competitiva en el marco EIT Health. En

paralelo trabaja en colaboración con distintos

estudios de arquitectura y urbanismo, destacando la

participación reciente en el concurso internacional

Reinventing Cities Madrid, donde su equipo ha

quedado finalista en dos proyectos.

…………………………………………………………………………………

ASTRID LINDSTRÖM

Consultora de política social

de la Universidad de

Estocolmo

Trayectoria profesional

España 2012

Consultora freelance en política social y servicios

sociales: políticas, conceptualización, planificación,

diseño, organización y gestión de servicios y

equipamientos para personas mayores y

discapacitadas.

Programación y organización de viajes de estudio a

los países nórdicos para grupos de políticos,

empresarios y profesionales sobre política vejez,

filosofía asistencial, diseño y organización de

servicios y equipamientos para personas mayores y

discapacitadas.

España 1993-2011

Colaboradora part-time de la empresa de e-

learning ISD (Instituto de Salud y Dependencia,

España): estudios sobre necesidades de formación

en el sector de la atención a las personas mayores,

diseño de cursos de formación continuada

proyectos de gestión del conocimiento.

Colaboradora freelance de la Diputación de

Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica, en el

desarrollo del programa: “SERDOM Xarxa Local de

Serveis Domiciliaris y en el proyecto: “Especificidad

y Requisitos de Calidad de los Servicios a Domicilio

y de los Servicios de Proximidad”.

Colaboradora part-time del Ayuntamiento de

Sabadell en un proyecto sobre “Los Nuevos

Yacimientos de Empleo” para el desarrollo de los

Servicios a Domicilio”.

Colaboradora freelance del Consorcio Hospitalario

de Catalunya y la Diputación de Barcelona, Àrea de

Benestar Social, en el proyecto “Nuevo Modelo de

Servicios a Domicilio”.

España 1980-1993

Co-fundadora y colaboradora de la empresa

Karinter de Barcelona de importación y

distribución de ayudas técnicas para residencias y

hogar de personas mayores y discapacitadas

(1992-1993).

Co-fundadora y Administradora de la Consultoría

de Recursos Humanos Sic!

Assessorament i Selecció, S.L. de Barcelona (1985-

1992).

Colaboradora Instituto de Trabajo Social y Servicios

Sociales (INTRESS) de

Barcelona en la realización de estudios sobre

servicios a domicilio, políticas de vivienda y gasto

en servicios sociales (1983-1985).

Suecia 1968-1974

Trabajadora Social (Kurator) a S:t Görans sjukhus,

el hospital de agudos más grande de Estocolmo, y

Page 43: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 43

a Blackebergs sjukhus, hospital de larga estada al

distrito periférico Blackeberg, de Estocolmo (1969-

1974).

Trabajadora Social, Instituto Municipal de Inserción

Laboral, Estocolmo (1968-1969).

Proyectos de Investigación y Consultoría

Una pequeña muestra:

Realización de un estudio sobre: “La Atención

Centrada en el Paciente” y “La Participación de los

Pacientes en los Sistemas de Salud” por encargo de

la Fundación Salud, Innovación y Sociedad de

Novartis, Spain.

“Conceptualización y Diseño de Viviendas

Adaptadas con Servicios para Personas Mayores a

Sant Pere de Ribes” realizado en colaboración con

el arquitecto Luís Cantallops para el Ayuntamento

de Sant Pere de Ribes.

“Las Políticas de Família y de Vejez en los Países

Escandinavos: Evolución Conceptual y Diseño de

los Servicios” para el Plan Integral de las Personas

Mayores del Ayuntamiento de Barcelona.

“El Modelo Escandinavo de Atención Integral a la

Vejez” para el Plan Integral de la Vejez de la

Generalitat de Catalunya, 1991.

……………………………………………………………………………..

MONTSERRAT LLOPIS GRAELLS

Director de ACRA y

miembro de la Junta

Directiva de CEAPs

Formación: Relaciones Públicas y gestión empresarial

CIC) postgrado en gestión de servicios a mayores

(URL), dirección y gestión de la cooperación público-

privado (ESADE).

Directora general de ACRA (Associació Catalana de

Recursos Assistencials) organización empresarial con

30 años de antigüedad que agrupa el 70% de los

servicios de atención a la dependencia de mayores

en Catalunya.

Participo, en nombre de ACRA en diferentes foros y

espacios de debate, por citar algunos: consejo de

participación del PIAIS, comisión de atención a

personas de Foment de Treball, consejo municipal de

Bienestar Social del Ayuntamiento de Barcelona,

consejo de mayores de Catalunya, consejo social de

Respon.cat y a nivel internacional en la European

Ageing Network (EAN).

…………………………………………………………………………………

TINO MARTÍ

Técnico Oficial de la

Organización Mundial de la

Salud (OMS); Economista de

la salud

Consultor en sistemas de salud y gestión sanitaria,

Tino posee una experiencia extensa en la

formulación de políticas sanitarias y el rediseño de

servicios de salud en Atención Primaria y salud

digital. Desde 2016 ha ejercido como Technical

Officer en el Centro de Atención Primaria de la

Organización Mundial de la Salud en Almaty,

Kazajistán. Anteriormente, colaboró en diversas

posiciones ejecutivas en la Fundació TicSalut, CASAP,

Institut d’Estudis de la Salut y Institut Català de la

Salut.

Actualmente, desempeña funciones de

asesoramiento para la Región Europea de la

Organización Mundial de la Salud y participa en

proyectos europeos de desarrollo digital de la

atención integrada. Es miembro y tesorero del

European Forum for Primary Care.

………………………………………………………………………………..

MANUEL MARTÍNEZ DOMENE

Director General del

Instituto de Mayores y

Servicios Sociales (Imserso)

El Instituto de Mayores y Servicios Sociales

(IMSERSO), es la Entidad Gestora de la Seguridad

Social, adscrita al Ministerio de Sanidad, Consumo y

Page 44: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

44 Resúmenes, currículums y pósters

Bienestar Social, a la que corresponde la gestión de

las pensiones de invalidez y jubilación en sus

modalidades no contributivas, así como la de los

servicios complementarios de las prestaciones de

Seguridad Social y la gestión de planes, programas y

servicios de ámbito estatal para personas mayores y

para personas en situación de dependencia.

Manuel Martínez Domene (Serón, Almería, 1961) es

diplomado en Trabajo Social por la Universidad de

Granada, máster en Gerencia de Servicios Sociales

por la Complutense de Madrid y experto en

Dirección y Gestión de Centros de Servicios Sociales

por la Universidad de Málaga.

Forma parte del grupo de investigación de la

Universidad de Almería sobre intervención y

epidemiología con infancia, adolescencia y familia.

En el marco de la Unión Iberoamericana de

Municipalistas, ha participado en numerosos planes

formativos y de investigación sobre modernización y

capacitación de gobiernos locales en países como

Nicaragua, Argentina, Uruguay o México.

Ha sido funcionario de la Diputación Provincial de

Almería de 1984 a 1999 y de 2000 a 2013, de la Junta

de Andalucía.

Desde 1995 hasta 2013, ha sido secretario de la

Asociación Estatal de Directores y Gerentes de

Servicios Sociales. De 2013 a 2016 fue director

gerente de la Agencia de Servicios Sociales y

Dependencia de Andalucía. Desde 2016 era

Viceconsejero de la Consejería de Igualdad y Políticas

Sociales de la Junta de Andalucía.

Entre 1999 y 2003 también fue concejal y teniente

de alcalde de Serón, (Almería). Ha sido

vicepresidente del Colegio Profesional de Trabajo

Social de Almería, de 1995 a 1990.

………………………………………………………………………………..

PABLO MARTÍNEZ-LAGE

Neurólogo, Fundación

CITA Alzhéimer

Su vida profesional se ha centrado en la asistencia e

investigación del deterioro cognitivo. Ha trabajado

en el Departamento de Neurociencias clínicas de la

Universidad de Western Ontario, Hospital Virgen del

Camino de Pamplona, Centro Psicogeriátrico

Landazabal de Burlada, Unidad de Trastornos de

memoria de la Clínica Universitaria de Navarra, y ha

sido jefe de Investigación en la Fundación ACE de

Barcelona. Es director científico del Centro de

Investigación y Terapias Avanzadas de la Fundación

CITA-Alzheimer Fundazioa en San Sebastián. Su

investigación se centra en el estudio de la

enfermedad de Alzheimer pre-clínica y prodrómica y

la prevención del deterioro cognitivo en estudios

propios y proyectos colaborativos internacionales.

Ha publicado más de 70 trabajos científicos en

revistas de alto impacto.

…………………………………………………………………………………

ROBIN MILLER

Co-Director del Centre for

Leadership in Health &

Social Care de la

Universidad de

Birmingham y Co-Editor en Jefe del

International Journal of Integrated Care

Es un investigador de salud y atención aplicada, sus

intereses incluyen los nuevos modelos de atención

primaria e integrada. Su investigación explora la

realidad de implementar la atención integral en la

práctica a través de las experiencias de pacientes,

comunidades, profesionales y sus organizaciones.

Coordina y enseña en numerosos programas de

liderazgo y gestión para clínicos, gerentes y

compradores. Es el actual Editor conjunto en jefe de

International Journal of Integrated Care y fue

coeditor de Journal of Integrated Care entre 2012 y

2018. Publicó más de 50 artículos y tres libros que

exploran la implementación de centrados en la

persona y atención coordinada.

………………………………………………………………………………..

Page 45: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 45

ANA MARÍA MIQUEL GÓMEZ

Colaboradora de la

Cátedra de Innovación y

Gestión Sanitaria de la

Universidad Rey Juan

Carlos

Actualmente y desde el año 2016 Médico de Familia

en el Centro de Salud Mar Báltico y desde 2017

profesora asociada medicina Universidad Rey Juan

Carlos.

Formación más relevante:

Licenciada en Medicina y Cirugía por Universidad

Autónoma de Madrid.

Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria.

Programa de Doctorado por Universidad Autónoma

de Madrid.

Máster en Gestión por IESE: Programa Healthcare

Management Program. IESE Universidad de

Navarra.

Actividad profesional anterior entre otros:

Coordinadora de la Estrategia de Atención Pacientes

con Enfermedades Crónicas en la Comunidad de

Madrid.

Gerente Adjunta de Planificación y Calidad de la

Gerencia de Atención Primaria del Servicio

Madrileño de Salud (encargada de Calidad,

Seguridad, Sistemas de Información, Docencia e

Investigación).

Subdirectora de Gestión y Seguimiento de Objetivos

en Atención Primaria de la DG de Atención Primaria

de Madrid.

Directora Médica del Área 8 de Atención Primaria de

Madrid.

Directora Médica del SUMMA 112 de Madrid.

Coordinadora de los Centros de Salud Paules II y Villa

de Vallecas: Médico de familia en estos Centros y en

el Centro de Salud Monforte de Lemos.

Actividad principal docente, investigadora y

colaboradora/asesora más destacables:

Profesora asociada en el departamento de Medicina

de la Universidad Rey Juan Carlos, donde imparte

clases de Salud Pública y Patología General.

Investigadora colaboradora con la Universidad de

Berkeley. Miembro estructural colaborador de la

International Fundation for Integrated Care (IFIC).

Profesora de diversos Masters de Salud pública,

Calidad Asistencial y Gestión, en la Universidad

Autónoma de Madrid, Universidad Rey Juan Carlos

de Madrid y Universidad Complutense de Madrid,

Universidad San Rafael Nebrija, Universidad Pompeu

Fabra entre otras.

Investigadora principal en cuatro proyectos de

Financiación pública, 17 publicaciones en revistas

científicas además de participación en autoría de

varios libros y 150 entre comunicaciones, ponencias

y conferencias en Jornadas y Congresos.

Experta en calidad asistencial, planificación

sanitaria, desarrollo e implantación de proyectos, y

evaluación. Su área fundamental de trabajo actual

se centra en cronicidad y atención integrada y

centrada en la persona.

……………………………………………………………………………….

CARLOS MUR DE VÍU

Director general

Coordinación Socio-

Sanitaria del servicio

madrileño de salud,

Comunidad de Madrid

Licenciado y Doctor en Medicina y Cirugía por la

Universidad de Zaragoza, especialista en Psiquiatría.

Fellow en Psicosomática y Psiquiatría de Enlace por

el Mount Sinai Hospital de Nueva York. Experiencia

clínica ecléctica con proyectos de investigación y

docencia y actual carrera profesional en gestión

sanitaria. Máster en Psiquiatría Legal y Forense

(UCM) y de Dirección de Instituciones Sanitarias

(IESE). Profesor Asociado Universitario en Grado de

Medicina (UAM). Médico adjunto de Psiquiatría en

Hospital Fundación Jiménez Díaz de Madrid,

coordinador asistencial en la Oficina Regional de

Salud Mental de la Comunidad de Madrid.

Page 46: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

46 Resúmenes, currículums y pósters

………………………………………………………………………………..

MARÍA DOLORES NAVARRO

Médica especialista en

Medicina Preventiva y

Salud Pública, Hospital

Sant Joan de Déu,

Barcelona

Mª Dolores Navarro, es médico especialista en

Medicina Preventiva y Salud Pública, Doctora en

Medicina y Cirugía, Master of Public Health y Master

of Science (Universidad de Harvard), Master en

Dirección de Comunicación y de Gestión Estratégica

y Liderazgo Social.

Es Directora del Area Patient and Family

Empowerment en el Hospital Sant Joan de Déu

(HSJD), Barcelona. Ha ocupado los cargos de

Directora de Experiencia del Paciente (HSJD),

Directora del Instituto Albert Jovell de Salud Pública

y Pacientes (Universidad Internacional de Catalunya-

UIC), Jefe del Área de Epidemiología y Salud Pública

de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud

(UIC), y tutora de primer curso de la Harvard Medical

School y de la Harvard Dental School. Es miembro del

Consejo de Administración del Instituto Catalán de la

Salud.

Ha sido Presidenta del Foro Español de Pacientes,

Subdirectora de la Fundación Josep Laporte,

miembro de la Junta Directiva y del Grupo Asesor del

European Patients Forum, del Comité Científico de la

Innovative Medicines Initiative y del Comité de

Bioética de Cataluña, Jefe de Planificación e

Investigación y Directora de la Fundación Mutua de

Terrassa para la Investigación y la Docencia

Biomédica y Social; responsable de la Unidad de

Gestión de la Investigación de la Agencia de

Evaluación de Tecnología e Investigación Médicas

(Servicio Catalán de Salud).

………………………………………………………………………………..

HENK NIES

Member of the Executive

Board, Vilans, Utrecht.

Professor of Organisation

and Policy in Long-term

Care, Vrije University,

Amsterdam

Actualmente es Director y miembro del consejo

administrativo de Vilans, y profesor extraordinario

de Organización y Política de Atención en la

Universidad VU de Ámsterdam

Ha escrito numerosos artículos que han sido

publicados.

Responsable de la organización y política de atención

a largo plazo, coherencia en la atención y política de

calidad y de los programas del Programa Nacional de

Demencia, Care for Better e In for care!

…………………………………………………………………………………

LEKSHMY PARAMESWARAN

Socia Fundadora "Fuelfor

Healthcare Innovation" y

"The Care Lab"

Después de dos décadas trabajando como

diseñadora en la industria del cuidado y la salud,

capaz de desgranar su complejidad y sintiéndose

naturalmente orientada a buscar soluciones e ideas

tangibles en respuesta a los problemas

descubiertos...

En 2017, Lekshmy, junto con László Herczegh,

cofundó The Care Lab. Una plataforma colaborativa

de activistas dispuestos a iniciar un movimiento para

transformar el mundo del Cuidado; impulsando el

cambio a través del Diseño centrado en las Personas

en los sectores de la salud, la atención social y la

educación.

…………………………………………………………………………………

Page 47: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 47

JOSEFA PÉREZ MARTÍNEZ

Directora del Departamento

Técnico Asistencial de

DomusVi

Datos Académicos:

Licenciada en Medicina y Cirugía General por la

Universidad de Cantabria

Master en Psicogeriatría por la Universidad

Autónoma de Barcelona

Diplomatura en el Master en Dirección de Empresas

por el Instituto Europeo de Postgrado y el CEU de

Madrid

Experiencia profesional:

Directora Asistencial, Grupo DomusVi desde Junio de

2017 a la actualidad.

Codirección junto con la directora del Departamento

de Calidad, del Departamento de I+D+i.

De marzo de 2007 a junio 2017, directora de los

Centros Sociosanitarios SARquavitae Jaume Nadal y

Terraferma.

Miembro del Comité de Ética Asistencial de la

Fundación DomusVi de septiembre de 2007 a la

actualidad.

De octubre de 2004 a febrero de 2007 Responsable

Médico del CSS SARquavitae Terraferma.

Desde Julio del 2003 a octubre del 2004 trabajé

como médico en el CSS SARquavitae Jaume Nadal

Meroles como responsable de las camas de larga

estancia, convalecencia y cuidados paliativos y en el

CSS SARquavitae Terraferma, como responsable de

las camas de larga estada convencional y

psicogeriatría; en diferentes sustituciones a los

titulares del centro.

Desde diciembre de 2003 a Mayo del 2007 desarrollé

mi actividad como médico de la Residencia La Teva

llar en Lleida.

Sustituciones en época estival en Atención Primaria

del Servicio Cántabro de Salud, los años 1999,

2000,2001 y 2002.

Desde el 1/01/01 al 30/06/02 trabaje como médico

general en el Consultorio Médico Magallanes

(Madrid) realizando preoperatorios, chequeos y

asistencia médica de urgencias para usuarios de

diferentes sociedades aseguradoras.

Docente en el Colegio María Inmaculada en el Curso

de Formación de Auxiliares de Geriatría los cursos

1997-1998 y 2002-2003.

Publicaciones:

Como miembro del comité de ética he participado en

las diferentes publicaciones del comité:

Criterios Éticos DomusVi.

Guía de buenas prácticas profesionales.

Guía práctica “Ética para profesionales de

la salud”.

Ética para profesionales de atención

domiciliaria.

Crisis de Sentido en el atardecer de la vida

El arte de deliberar.

Reconociendo capacidades

Póster y comunicaciones en diferentes Congresos y

Jornadas del ámbito asistencial.

…………………………………………………………………………………

JEREMY PORTEUS

Director General de

Housing LIN Ltd y del Plan

Nacional de Vivienda del

Ministerio de Salud de

Inglaterra

Jeremy Porteus tiene más de 25 años de experiencia

a la vanguardia de la política y la práctica en materia

de vivienda para personas mayores y en situación de

discapacidad en Reino Unido. Ha trabajado en el

gobierno nacional y local, en asociaciones de

vivienda y en el sector del voluntariado.

Hasta 2011, Jeremy fue el líder del Programa

Nacional de Vivienda del Departamento de Salud de

Inglaterra, y responsable de su programa de

Page 48: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

48 Resúmenes, currículums y pósters

subvenciones de 227 millones de libras esterlinas del

programa Extra Care Housing. Desde que dejó el

departamento de Salud, Jeremy ha establecido la

Housing Learning and Improvement Network como

un "laboratorio de aprendizaje" independiente líder

en su campo que reúne a los principales

responsables políticos, comisionados y proveedores

de vivienda, salud y asistencia social a nivel nacional

y regional para probar nuevas ideas y mejorar la

vivienda con servicios de cuidados para las personas

mayores y en situación de vulnerabilidad.

Jeremy forma parte del Prime Minister’s Challenge

on Dementia Health and Social Care Champion’s

Group y también es Presidente del Grupo Homes and

Communities Agency’s Vulnerable and Older

People’s Advisory Group (el organismo

gubernamental de inversión en vivienda social en

Inglaterra). Recientemente completó un importante

informe como Secretario de Investigación para el

Grupo Parlamentario de Todos los Partidos (APPG,

por sus siglas en inglés) sobre Vivienda y Cuidado

para las Personas Mayores, “Housing our Ageing

Population: Plan for Implementation – HAPPI2”.

Otras publicaciones incluyen otro informe de

investigación del APPG, “Living Well at Home” y un

nuevo punto de vista para el “Housing LIN on Living

Labs: A brave new world of customer driven extra

care housing”.

Jeremy también es Fellow of Knowledge Transfer en

la Universidad de Oxford Brookes y Miembro

Honorario Vitalicio de la Sección Especializada en

Vivienda del Colegio de Terapeutas Ocupacionales.

…………………………………………………………………………………

RHONA RADLEY

Senior Service

Improvement Manager,

NHS Calderdale Clinical

Commissioning Group,

Reino Unido

Rhona ha trabajado en el NHS durante más de 28

años en varios puestos. Su posición actual en la

mejora de servicios se centra en mejorar la atención

comunitaria acercando la atención al hogar. Su

experiencia se centra en la transformación del

sistema a través de la rehabilitación, la respiración,

la salud mental, la atención al final de la vida y los

servicios musculoesqueléticos.

…………………………………………………………………………………

PILAR RODRÍGUEZ

Presidenta Fundación

Pilares para la

Autonomía Personal

Licenciada en Filosofía. Gerontóloga y experta en

servicios sociales.

Ha ocupado cargos de responsabilidad en

Administraciones Públicas (Consejera en Asturias,

Directora General del IMSERSO) y en la SEGG.

Desde 2010 preside la Fundación Pilares para la

autonomía personal, impulsando una atención de

calidad y defensa de la dignidad y derechos de las

personas y un cambio de modelo: atención integral y

centrada en la persona (MAICP). Investigación,

publicaciones y formación especializada son sus

áreas principales de trabajo. Coorganización y

dirección de cursos de postgrado sobre el MAICP

entre la Fundación y diferentes universidades.

Tiene más de un centenar de publicaciones.

…………………………………………………………………………………

LIBBY SALLNOW

Senior Clinical Lecturer,

UCL, UK. Consultant in

Palliative Medicine CNWL,

London and Honorary

Senior Clinical Lecturer

Es médico de medicina paliativa en Londres y un

Estudiante de doctorado en la Universidad de

Edimburgo. Entre sus intereses se encuentran los

nuevos enfoques de salud pública para el final de la

vida, con un detallado conocimiento práctico de

tales proyectos en Londres y Kerala. Publicó artículos

y capítulos de libros en este campo y coeditó el libro

"Perspectivas internacionales sobre salud pública y

cuidados paliativos" en 2011. Ha apoyado el

desarrollo del movimiento internacional en la nueva

Page 49: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 49

salud pública y es líder de investigación para PHPCI

(salud pública, cuidados paliativos Internacionales) y

vicepresidenta de PHPC-UK.

…………………………………………………………………………………

LUÍS TORRENS MÈLICH

Director de Innovación

Social del área de

Derechos Sociales,

Justicia Global,

Feminismos y LGTBI del

Ayuntamiento de Barcelona

Lluís Torrens i Mèlich (Barcelona, 1966). Economista

y Magíster en Análisis Económicos.

Es el actual Director de Planificación y Innovación del

Área de Derechos Sociales del Ayuntamiento de

Barcelona. Es profesor asociado de varias

universidades. Especialista en economía aplicada, ha

publicado diversos estudios sobre economía

española y catalana. En el año 2005 recibió el X

premio Cataluña economía de la Sociedad Catalana.

Fue Director de Servicios del Departamento de Salud

de la Generalitat de Cataluña 2005-2006 y Director

de Servicios del Departamento de Interior,

Relaciones Institucionales y Participación de la

Generalidad de Cataluña 2006-2011. Des del 2011 al

2015 fue el Gerente del Centro de Investigación

Sector Público- privado del IESE.

…………………………………………………………………………………

PACA TRICIO

Presidenta de la Unión

Democrática de

Pensionistas (UDP)

Con una dilatada experiencia como gerente

empresarial, Paca Tricio compatibilizó su actividad

profesional con la Presidencia de CEAPA

(Confederación Española de Asociaciones de Padres

de Alumnos).

A partir de 1990 asumió diversas responsabilidades

en el Sector No Lucrativo (Vicepresidenta europea de

la CEPEP, Consejera del Consejo Escolar del Estado,

Directora de revistas del sector: Padres de Alumnos,

COID, Mayores UDP, etc.; Directora Gerente en:

COID – Coordinadora de ONG Intervinientes en

Drogodependencias, Fundación UNIATE – Fundación

Unión para la Asistencia e Integración de la Tercera

Edad; Directora Administrativa en: UNAF –Unión de

Asociaciones Familiares y CECU – Confederación de

Consumidores y Usuarios).

En 2002 fue miembro de la Ejecutiva y

corresponsable del desarrollo del Foro Mundial del

Envejecimiento con motivo de la II Asamblea

Mundial del Envejecimiento celebrada en Madrid.

Asimismo, ha intervenido como ponente en

seminarios y congresos nacionales e internacionales

como representante Española en diferentes

seminarios europeos sobre educación.

En 1991 fue condecorada con la Encomienda con

Placa de la Orden de Alfonso X El Sabio.

………………………………………………………………………………

MARIA ROSA VALLS ALEA

Directora del Campus

Mirasierra de Sanitas

Mayores

EXPERIENCIA PROFESIONAL

SANITAS MAYORES 2010 hasta la actualidad.

DIRECTORA CAMPUS MADRID

GRUPO PRISA 2008 – 2010. DIRECTORA COMERCIAL

PAIS VASCO

SANITAS SEGUROS 2001 – 2008. GERENTE GRANDES

CLIENTES PAIS VASCO, GALICIA Y CASTILLA

AON 1998 – 2001. COORDINADORA

DEPARTAMENTO SALUD

FORMACIÓN

PADE: Programa de Alta Dirección de Instituciones

Sanitarias (IESE)

Master Dirección de Centros Socio Sanitarios

Page 50: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

50 Resúmenes, currículums y pósters

Licenciatura Pedagogía

Master Logopedia (Universidad Complutense

Madrid)

Diplomatura Magisterio (Universidad País Vasco)

…………………………………………………………………………………

TAZIM VIRANI

Director of SE Global at

Saint Elizabeth Health

Care. Ontario, Canadá

Actualmente es la directora de SE Global en Saint

Elizabeth Health Care, en Ontario, Canadá.

Mi pasión es hacer del mundo un lugar mejor para

todos. Lo hago a través de mis antecedentes clínicos,

de gestión, de investigación y de políticas,

trabajando en una gama de iniciativas estratégicas a

nivel local, provincial, nacional e internacional. En la

actualidad, mi atención se centra en modelos

disruptivos de prestación de asistencia médica,

atención primaria e iniciativas internacionales de

impacto social. Me encantaría conectarme con

personas y organizaciones que trabajan en Oriente

Medio, China e India.

Se licencio en enfermería por BScN y estudió

administración de enfermería por The Univeristy of

Western Ontario. Además tiene un PhD en Políticas

de Salud, administración y evaluación.

Proyectos en los que ha trabajado:

Consultor / Asesor (Evaluación de

Programas y Estrategias de Promoción de

Salud Comunitaria)

Investigación (Cliente - Institutos

Canadienses de Investigación en Salud)

Evaluación del Programa (Cliente - Cancer

Care Ontario)

Planificación estratégica (Cliente - Central

West Palliative Care Network)

Page 51: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 51

PÓSTERS

P-01. ATENCIÓN PSICOLÓGICA A

ENFERMOS CRÓNICOS, SUS

CUIDADORES Y FAMILIARES. LOS DOS

PRIMEROS AÑOS DE UN SERVICIO

PIONERO

Anabella Bellelli, Arantzazu Aguerri

Berrocal, Nora Cavarischia, Melany

Martinez Segura, Pilar Olmo Calvo, Lidia

Portet Vidal, Susanna Roca Vieta

HSS MUTUAM GIRONA

INTRODUCCIÓN:

El Equipo Psicológico de Atención a la Cronicidad de

Mutuam Girona ofrece apoyo y atención integral a

pacientes con enfermedades crónicas, a sus

cuidadores y familiares en el Gironès, Selva Interior,

Pla de l’Estany y Garrotxa.

Se realiza una atención centrada en la persona,

trabajando las demandas del paciente con el

objetivo de mejorar la calidad de vida, desde el

diagnóstico de la enfermedad hasta el final de vida.

Está incluido dentro de la cartera de servicios

públicos de los CAP.

OBJETIVO:

Describir y analizar la actividad asistencial de los dos

primeros años de trabajo.

METODOLOGÍA:

Recogida y análisis cuantitativos de los datos de

actividad desde abril 2017 a marzo 2019.

RESULTADOS:

Tipos de intervenciones con pacientes:

Nº visitas presenciales: 8192

Nº seguimientos telefónicos: 2079

Nº grupos terapéuticos: 3 grupos / 18 sesiones

Nº altas: 633

Localización de la atención:

Nº visitas CAP: 5392 (65,8%)

Nº visitas AT-DOM: 2800 (34,2%)

Usuarios:

De 1593 pacientes atendidos;

Nº enfermos: 959 (60,2%)

Nº CP/familiares: 634 (39,8%)

Clasificación según diagnóstico:

37,21% cuidadores con sobrecarga

35,17% PCC

8,87% duelo

5,81% oncológicos

4,79% frágiles

4,69% MACA

3,47% sin criterio

Agentes derivadores:

43,61% médicos

29,77% otros profesionales (PSP, ICO, EAPS, PADES,

clínica del dolor, Hospitales ICS/IAS, Socio sanitario,

equipo rehabilitador)

10,59% TS

8,28% enfermería

7,76% gestoras de casos

Tipos de intervenciones con profesionales:

Nº asesoramiento a profesionales: 865

Page 52: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

52 Resúmenes, currículums y pósters

Nº presentaciones y formaciones: 54

CONCLUSIONES:

La actividad llevada a cabo ha sido un éxito, las cifras

demuestran que todos los profesionales de la AP

participan en la derivación y que los usuarios hacen

uso y se vinculan.

Creemos que influyen positivamente factores cómo:

Incluir a cuidadores.

Ofrecer AT-DOM.

Gran variabilidad de población atendida.

Seguimiento en todas las fases de enfermedad.

Seguimientos telefónicos que consolidan el trabajo y

la sensación de acompañamiento.

Trabajo multidisciplinar garantizando continuum

asistencial.

……………………………………………………………………………..

P-02. ¿EXISTE RELACIÓN ENTRE LA

HORA DE RETIRADA DE UNA SONDA

VESICAL CON LA TASA DE

COMPLICACIONES POSTERIORES?

Alba Villalobos Abelló1, Mª Concepción

Ramírez Plaza2

1Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; 2Hospital de Sant Pau

INTRODUCCIÓN:

La infección del tracto urinario es una de las

infecciones nosocomiales más comunes. El 80% de

estas infecciones están asociadas al sondaje vesical.

Las estrategias preventivas destinadas a evitar

infecciones de orina recomiendan que debe evitarse

el sondaje vesical siempre que no sea estrictamente

necesario.

OBJETIVO:

Analizar si existe alguna relación, tras la retirada de

una sonda vesical, entre la hora de retirada y las

complicaciones posteriores.

MATERIAL Y MÉTODOS:

Estudio observacional analítico. La población de

estudio fueron pacientes portadores de sonda

vesical durante el ingreso en la Unidad de

Hospitalización de Geriatría y Patología Digestiva

durante el período comprendido de Junio a

Setiembre de 2018.

Se realizó un muestreo aleatorio consecutivo.

En todos los análisis el nivel de significación ha sido

el usual del 5% (alfa = 0.05).

RESULTADOS:

Se incluyeron un total de 50 pacientes. La media de

edad fue de 83 ± 9 años.

La media de permanencia de la sonda vesical fue de

5,32 ± 5 días. Destacando las mujeres con menos

días de permanencia y los pacientes con

antecedentes de RAO con mayores días

permanencia.

En un 74% de los casos se retiró el sondaje vesical

entre las 7 a.m y las 20 p.m.

Después de la retirada del sondaje vesical, hubo una

tasa de complicaciones (RAO) del 14%. El 20% en

pacientes con antecedentes de hiperplasia benigna

de próstata.

CONCLUSIONES:

El estudio sugiere que los pacientes con HBP y RAO

previa tienen más riesgo de presentar retención

aguda de orina tras la retirada de la sonda.

No existe relación entre la hora de retirada de una

sonda vesical con la tasa de complicaciones

posteriores.

…………………………………………………………………………….

Page 53: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 53

P-03. RESULTADOS SOBRE EL

BURNOUT DE LOS CUIDADORES

PROFESIONALES DE UN PROGRAMA

DE ENTRENAMIENTO PRÁCTICO EN

UNA RESIDENCIA DE ANCIANOS CON

DEMENCIA: UN ESTUDIO PILOTO

María Ángeles Briones Peralta1, Francisco

Escribano Sotos2, Isabel Pardo Garcia2

1Diputación Provincial de Cuenca; 2Universidad de Castilla La Mancha

INTRODUCCIÓN:

El aumento en el número de personas con demencia

ha generado un aumento en la necesidad tanto de

atención especializada como de centros de atención

a largo plazo. Los cuidadores profesionales que

trabajan en estos centros presentan problemas

psicológicos específicos. Debido a las características

de su trabajo, son más propensos a sufrir estrés, lo

que, en ocasiones, puede conducir a un "síndrome

de agotamiento" (burnout). Una buena salud

psicológica es fundamental para que los

profesionales que atienden personas con Alzheimer

lleven a cabo su trabajo de una forma más humana e

individualizada.

OBJETIVO:

El objetivo de este trabajo fue evaluar los resultados

en relación con el agotamiento de los profesionales

de atención directa en una residencia de ancianos

para personas con demencia tras un programa de

formación práctica.

MÉTODO:

Se llevó a cabo un programa de capacitación práctica

para cuidadores profesionales en la Residencia de

Mayores Sagrado Corazón de Jesús, en Cuenca,

España. El programa consistió en la capacitación en

conceptos y estrategias para el cuidado de pacientes

con demencia, utilizando una metodología dinámica

e interactiva. Se celebraron sesiones semanales de

dos horas durante nueve meses, de abril de 2016 a

febrero de 2017. Se tomaron medidas antes y

después de la prueba para una muestra de 34

cuidadores. Se utilizó un ANOVA para analizar las

diferencias de medios antes y después del

entrenamiento. También se realizó un ANCOVA para

determinar los efectos de la intervención.

RESULTADOS:

Los resultados revelaron una diferencia significativa

entre las puntuaciones de agotamiento emocional y

despersonalización (categorías incluidas en el

burnout) antes y después de la intervención. Las

puntuaciones de logros personales no fueron

significativas pero mostraron mejoría.

CONCLUSIONES:

Un programa de capacitación práctica puede reducir

los niveles de burnout en los profesionales de

atención directa que trabajan con pacientes con

demencia.

……………………………………………………………………………

P-04. RANKING DE ESPECIALIDADES DE

FORMACIÓN PARA EL EMPLEO

RELACIONADAS CON EL MODELO DE

ATENCIÓN CENTRADA EN LA PERSONA

Imma Miralles García

FORO TÉCNICO DE FORMACIÓN

INTRODUCCIÓN:

FTF, siempre hemos ido por delante, en la formación

de profesionales y futuros profesionales del sector

de atención a la dependencia, en todo el territorio

español, para su cualificación y certificación

profesional. Desde hace unos años, nuestro objetivo

es, que toda nuestra formación técnica y

metodológica para la mejora del cuidado de los

usuarios, se de en el marco del modelo de atención

centrada en la persona.

OBJETIVO:

Realizar un ranking de las 10 primeras especialidades

formativas, relacionadas con el modelo de atención

centrada en la persona, desarrolladas en los planes

de formación de nuestros clientes, proveedores de

servicios del sector.

Page 54: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

54 Resúmenes, currículums y pósters

METODOLOGÍA:

Muestra: Formación FTF 2018: 20.582 alumnos de

1.953 cursos para 1.600 empresas con 2.546 centros

de trabajo. 43% Nivel básico y 57% superior,

modalidad presencial 60% y con 70% mujeres y 52%

de baja cualificación.

Datos obtenidos de nuestra base de datos de gestión

de la formación

RESULTADOS:

Sobre 500 especialidades y con un total de 223

cursos

1. Buen trato y manejo conductual en la

reducción de sujeciones para el personal

auxiliar

2. Mediación y resolución de conflictos

3. Tratamiento de la incontinencia: manejo

de absorbentes

4. Comunicación y resolución de conflictos

con usuarios

5. Atención centrada en la persona

6. Prevención de agresiones involuntarias

7. Técnicas de ayuda para la ingesta de

alimentos en usuarios con trastornos de la

deglución. disfagia

8. Banco de herramientas ACP

9. Cuidemos al que cuida

10. Movilización de usuarios y uso de

productos de apoyo

CONCLUSIONES:

Entre las 20 primeras especialidades más ejecutadas,

nos encontramos 10 relacionadas con el modelo

ACP, tanto en lo relativo a contenidos directamente

vinculados a este o a sus herramientas, como

aquellas técnicas y metodológicas que están dentro

del marco de implantación del modelo. Los

destinatarios han sido, en su mayoría, un 80%

personal auxiliar y la duración media ha sido de 8

horas.

……………………………………………………………………………

P-05. EQUIPO DE ENFERMERAS DE

PRÁCTICA AVANZADA PARA LA

PREVENCIÓN Y ABORDAJE DE

SÍNDROMES GERIÁTRICOS

Elisabeth Calvo Fernández, Mónica Mesas

Cervilla, María José Pujalte Gil, Elisenda

Romano Durán, Marta Ruiz Figueras.

Parc Sanitari Pere Virgili

INTRODUCCIÓN:

Se ha desarrollado un modelo de transición de la

enfermera clínica a la enfermera de práctica

avanzada (EPA) desde el año 2014, desarrollando

enfoques y modelos de cuidados innovadores en la

atención de pacientes, familias y profesionales, para

su seguridad clínica. EPAs implementadas: Lesiones

de la piel y ostomías; caídas e incontinencia; control

de la infección; Demencias y delirium; Nutrición y

diabetes.

OBJETIVO:

Describir la implementación de las EPAS para la

prevención y abordaje de los síndromes geriátricos

en un hospital sociosanitario.

METODOLOGÍA:

Estudio descriptivo de corte transversal de la

actividad realizada por parte de las EPAs durante el

2018.

RESULTADOS:

La actividad realizada por las EPAs durante el 2018

es:

300 horas de formación a profesionales:

“ostomías/prevención de upps”; “Terapia

de Presión Negativa; “prevención de

caídas”; “pérdidas de orina”, “productos

desinfectantes antisépticos”; “Disfagia”;

“cuidar sin contenciones”.

2 Talleres para pacientes/cuidadores sobre

prevención en cada una de las temáticas:

“lesiones por presión”; “higiene de

manos”; “caídas e incontinencia”;

“reminiscencia”; “demencias”; “delirium”.

Page 55: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 55

Un total de 587 Interconsultas/visitas:

siendo principalmente 347 a la EPA de

“lesiones de la piel y ostomías” y 230 a

“Demencias y delirium”.

Material de difusión interna: “prevención

de caídas; ”pérdidas de orina”; “Disfagia”;

“lavado de manos”; “delirium”; “Sin

contenciones”; “prevención de lesiones

por presión”.

Procedimientos de “esterilización”;

“sondaje vesical”; “prevención transmisión

de la infección”; “prescripción-control de

glucemias”; “Prevención de la

deshidratación”; “dietas hospitalarias” y

seguimiento.

CONCLUSIONES:

Las EPAs suponen un nuevo perfil de liderazgo

enfermero en gestión de conocimientos y prácticas

recomendables, siendo referentes para los

profesionales en el manejo de los síndromes

geriátricos. Además, la posibilidad de interacción

directa con personas y familias derivadas a las EPAs,

ofrece respuestas con un abordaje centrado en las

necesidades y objetivos de la persona con

recomendaciones individuales los diferentes

problemas geriátricos que se abordan.

…………………………………………………………………………….

P-06. LA ATENCIÓN GRUPAL EN

PACIENTES AMPUTADOS NO

TRAUMÁTICOS EN LA UNIDAD DE

CONVALECENCIA DEL HOSPITAL

SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET DE

LLOBREGAT

Gisela Fíguls Campos, Elisenda Reig, Evora

Betancor, Alicia Cambra, María Josefa

Ayuso, Xavi Quintana, Maria Lora.

HOSPITAL SOCIOSANITARIO DEL

HOSPITALET

INTRODUCCIÓN:

El 2016 nacieron los grupos de soporte a pacientes

amputados. La necesidad de la atención grupal surge

por el hecho de objetivar que son pacientes que

requieren una atención específica para poder

adaptar sus vidas desde un nuevo enfoque personal.

El grupo ayuda a recuperar la autoestima, favorece

la comunicación entre iguales y ayuda a ajustar sus

expectativas.

OBJETIVOS:

Mejoría de la gestión de las emociones.

Conseguir una mayor adaptación del

paciente en la unidad.

Favorecer la autorresponsabilidad y la

resiliencia (el conocimiento parte de ellos).

Favorecer el apoyo psicológico y la

orientación social.

Mejorar la cohesión y los vínculos entre

ellos, hecho que estimula el cumplimiento

y el esfuerzo.

METODOLOGÍA:

Características:

Conducido por la psicóloga (E. Reig) y la

Trabajadora Social (Gisela Fíguls) de la

unidad.

Abierto de pacientes internos ingresados.

Mixto. Hombres /mujeres (no

discriminante por edad). (Se excluyen

aquellos pacientes con Deterioro cognitivo

o con patología psiquiátrica severa

descompensada).

Se realizan los martes de 10 a 11 horas.

Funciones:

Grupo terapéutico

Grupo de ayuda mutua

Grupo psicoeducativo

Orientación social

RESULTADOS:

Mejoran la cohesión y los vínculos entre

ellos, hecho que estimula el cumplimiento

y el esfuerzo.

Franca mejoría de la gestión de las

emociones.

Los veteranos ayudan a los nuevos,

consiguiendo los primeros, mejorar la

adaptación a su situación actual.

También mejoran aspectos de Inteligencia

emocional:

Page 56: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

56 Resúmenes, currículums y pósters

o Conexión emocional

o Contención / compasión

o Empatía

o Motivación para sí mismo y para

los demás

o Autoconciencia/

autoconocimiento

CONCLUSIONES:

Se consta que la atención grupal proporciona una

atención más personalizada que contribuye a

proporcionar mayor atención a los aspectos

emocionales. Consideramos que contribuye a

recuperar la autoestima, favorece la comunicación

entre iguales y ayuda a ajustar sus expectativas.

Consecuentemente aumenta su calidad de vida.

…………………………………………………………………………….

P-07. LA ESTIMULACIÓN

MULTISENSORIAL COMO MODELO DE

ATENCIÓN CENTRADA E INTEGRADA

EN LA PERSONA

Eva Mesa Carrasco1, María Del Ángel

Albaladejo Asensio2

1DOMUSVI VALDEMORO; 2DOMUSVI

INTRODUCCIÓN:

El envejecimiento y las enfermedades

neurodegenerativas hacen que sea necesaria una

atención más integradora y centrada en la persona

que contemple todos sus ámbitos. Es por ello que

proponemos un modelo de intervención alternativa

y/o complementaria mediante la sala Snoezelen

como medio para la estimulación multisensorial

(EMS).

OBJETIVOS:

Mejorar la calidad de vida de la persona.

Ejercer una influencia positiva sobre su

bienestar y que, por sus características

físicas y/o cognitivas, no se pueden

beneficiar de otras terapias

convencionales.

Reducir el trastorno comportamental, la

agitación psicomotriz, apatía, ansiedad, la

modificación de parámetros fisiológicos y

reducción de fármacos.

Reducir los costes farmacológicos y

hospitalarios a la red de Seguridad Social.

METODOLOGÍA:

Se desarrolla por medio de un número determinado

de sesiones con dos evaluaciones de resultados: una

a mitad de las sesión y otra al finalizar. Partimos de

una evaluación previa de la situación cognitiva, física,

funcional, conductual y relacional más el perfil

sensorial para marcar los objetivos individualizados.

Todos los datos recogidos quedarán registrados en

nuestro protocolo de intervención.

RESULTADOS:

Los resultados son los siguientes:

Optimizar canales sensoriales deficitarios.

Favorecer la integración sensorial.

Relajación y reducción de ansiolíticos.

Mejorar la atención, la percepción, la

memoria.

Incrementar la interacción con objetos y

manipulación.

CONCLUSIONES:

Como centro sanitario tenemos el deber de buscar

las terapias y acciones más beneficiosas para las

personas que atendemos y permitir que la totalidad

de nuestros usuarios accedan de una manera u otra

a un beneficio que redunde en su mejor calidad de

vida. Si nuestros cuidados básicos (aseo,

alimentación, vestido, supervisión de constantes,

seguimiento farmacológico…) se aplican a toda

nuestra población hay que buscar también

alternativas terapéuticas para que todos tengan una

oportunidad de mejora, física, cognitiva, sensorial,

emocional…

…………………………………………………………………………….

Page 57: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 57

P-08. IMPLEMENTACIÓN DEL

PROGRAMA GRANDES ACTIVOS EN EL

EQUIPAMIENTO CASERNES: UNA

EXPERIENCIA DE TRABAJO EN RED

SOCIOSANITARIA

Fina Bonet Serra1, Pepita Rodríguez

Molinet2, Montserrat Blasco Calvo2, Irma

Esteban Castellon2, Noemi San Marti3

1Centres Blau Clínic. Centre sociosanitari

Isabel Roig; 2CAP Casernes; 3FEDERACIÓ

CATALANA DE VOLUNTARIAT

INTRODUCCIÓN:

Programa del Área de Salud y Comunidad de la

Federació Catalana del Voluntariat Social que

promueve el voluntariado para realizar

acompañamientos a visitas médicas de personas con

enfermedades crónicas, dependencia y/o

discapacidad. Potencia el voluntariado senior como

forma de envejecimiento activo, de proximidad.

Ofrece la innovación y logra el reto de ofrecer el

programa Grans Actius de manera coordinada a las

personas usuarias del CSS Isabel Roig, CAP Casernes,

Centre de día y Centre de Salut Mental d’Adults.

OBJETIVOS:

Acompañar con voluntariado a personas

que tengan visitas de carácter sanitario y

presenten fragilidad, vulnerabilidad y

tengan una red de apoyo reducida o

inexistente.

Promover el trabajo en red entre los

servicios que forman parte del

equipamiento CASERNES de Sant Andreu.

Fomentar la participación de personas

voluntarias y de personas receptoras del

servicio.

METODOLOGÍA:

Captación de la persona voluntaria

Derivación de la voluntaria a la FCVS.

Formación de la persona voluntaria.

Presentación de la persona voluntaria a los

profesionales.

Seguimiento y acompañamiento de las

personas voluntarias.

Identificación por parte de los

profesionales del equipamiento de las

personas usuarias del proyecto que

requieren de acompañamiento a las visitas

médicas

Derivación de los usuarios a la Trabajadora

Social del Servicio.

Adhesión de la persona usuaria

Gestión de las actuaciones derivadas del

acompañamiento.

RESULTADOS OBTENIDOS:

5 personas voluntarias 42 personas usuarias del

Servicio. Se han realizado 134 acompañamientos

(agosto 18 -mayo 19)

CONCLUSIONES:

La implementación del Grans Actius en el

equipamiento Casernes incrementa la

sinergia y el trabajo en red entre los

equipamientos.

Ofrece la posibilidad de acompañamientos

de voluntariado no sólo en los CAPS sino

también en los Servicios Sociosanitarios y

los Servicios de Salud Mental.

Es una experiencia inclusiva ya que da

servicio a personas vulnerables y fomenta

la participación como voluntarias a

personas con problemas de salud mental.

…………………………………………………………………………….

P-09. CUIDO MI ROPA –

EQUIPAMIENTO PARA PERSONAS

MAYORES JOSEP MIRACLE

(AYUNTAMIENTO DE BCN)

Sonia Ibáñez, Claudia Filipa Martins

Accent Social

Actividad vinculada a la autodeterminación y

autonomía de la persona en aspectos de la vida

cotidiana. Reconocer a la persona mayor como ser

único, global con derecho a tomar decisiones,

independientemente de las capacidades cognitivas

que presente y nivel de apoyo que necesite. Tener

Page 58: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

58 Resúmenes, currículums y pósters

control sobre la propia vida es esencial y se basa en

los principios de dignidad, autonomía e

independencia. El equipo de profesionales debe

reconocer la importancia de promover las

oportunidades necesarias para que las personas

participen, teniendo en cuenta sus capacidades.

OBJETIVOS:

Fomentar la autonomía y sentimiento de

pertenencia, confort y calidad de vida

Participar en actividades significativas de la

vida cotidiana

Reducir sentimiento de institucionalización

y desvinculación, aumentar la

autodeterminación.

METODOLOGÍA:

1. Lavandería del Equipamiento como tintorería.

Facilitar bolsa de tela para introducir la

ropa sucia.

La persona entrega la ropa al profesional

de lavandería. Una vez limpia, la recoge en

lavandería los días indicados y horarios

establecidos.

2. Lavadora doméstica.

Facilitar el uso de la lavadora doméstica.

Facilitar utensilios necesarios para realizar

la actividad, tender ropa y recogerlo

cuando se encuentre seca.

RESULTADOS:

Muestra: 26 personas 19 presentan

deterioro cognitivo leve y 7 personas sin

deterioro. Participantes activos 8 (5 DCL y

2 SD) Adherencia y participación: 100%

continúan actividad

Yesavage: 3 personas (37.5% de población)

se mantienen estables presentando estado

ánimo normal, (Yesavage de 0-5); 5 (62.5%

población) presentan mejora en estado de

ánimo y no presentan síntomas

ansioso/depresivos (Depresión leve a

estado normal parámetro 6-9 y ≥10

depresión en ánimo normal)

Disminución total de quejas relacionadas

con la ropa (19%) reducción 100% a 0

quejas

100% organizan la ropa, anteriormente,

0%, aumento autonomía y

autodeterminación.

Reducción 50% de sesiones de psicología

asociada a síntoma ansioso-depresivo de la

muestra (Yesavage de 5-9 o ≥10) paso de 2

visitas mensuales a 1.

……………………………………………………………………………..

P-10. EFECTIVIDAD DEL MODELO DE

ATENCIÓN INTEGRADA A PERSONAS

CON PROBLEMAS CRÓNICOS DE

SALUD: SALUT+SOCIAL

Ester Gavaldà Espelta1, Claudia Curto

Romeu1, Jordi Baucells Lluis2, Maria Ferre

Ferrate1, Begoña Tomàs Navarro1, Núria

Brunet Reverte1, Maria Teresa Irigoyen

Garcia1

1Dirección Atención Primaria. Gerencia

Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català

de la Salut; 2Gerencia Territorial Terres de

l'Ebre. Institut Català de la Salut

INTRODUCCIÓN:

Las patologías crónicas suponen actualmente el 80%

de la mortalidad, y consumen más del 50% de los

recursos del sistema. El cambio a la población

requiere una reorganización del sistema sanitario y

la adaptación a las nuevas situaciones de

dependencia y cronicidad. Hay un amplio consenso

internacional en el hecho que la atención integral,

integrada y centrada en la persona es el mejor

enfoque en este contexto. El Programa de Atención

Integrada Sanitaria y Social "Salud + Social" es un

proyecto en el cual participan los servicios de salud y

sociales. El proyecto pretende favorecer la

coordinación y comunicación entre diversos

profesionales.

OBJETIVOS:

El objetivo principal es implementar y evaluar la

efectividad del programa en calidad de vida,

adherencia al tratamiento, frecuentación de los

servicios y sobrecarga de los cuidadores.

Page 59: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 59

METODOLOGÍA:

Estudio cuasi experimental pre y post intervención

con medidas repetidas y metodología mixta. Se

utilizarán cuestionarios por la parte cuantitativa y

grupos focales por la cualitativa. Población del

estudio: todos los usuarios con condicionantes de

Salud y Social que sean susceptibles a ser tratados de

forma coordinada y colaborativa en el ámbito de la

Atención Primaria de Terres de l’Ebre.

Determinaciones: variable dependiente principal:

calidad de vida; Otras variables dependientes:

sobrecarga cuidador, adherencia terapéutica,

evaluación de experiencia del paciente crónico,

satisfacción, grado de utilización de la herramienta,

entre otras.

Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las

variables utilizando la media y la desviación estándar

para las cuantitativas y el porcentaje con su intervalo

de confianza para las cualitativas.

RESULTADOS ESPERADOS:

Modificación del abordaje a los pacientes crónicos y

mejora de la toma de decisiones.

CONCLUSIONES:

Es un proyecto relevante por su gran aplicación

tanto desde la vertiente sanitaria como social puesto

que las patologías crónicas representan elevada

incidencia en el grupo de estudio.

…………………………………………………………………………….

P-11. EL PROCESO DE TOMA DE

DECISIONES SOBRE EL LUGAR DE

CUIDADO EN LA VEJEZ

Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del

Rosal2, Manuel Rich Ruiz3

1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-

Consejo Superior de Investigaciones

Científicas (IESA-CSIC), Universidad de

Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de

Investigación Biomédica de Córdoba

(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía

(HURS), Beneficiaria de FPU 2017

(Financiación del Ministerio de Educación,

Cultura y Deporte para la Formación de

Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales

Avanzados-Consejo Superior de

Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto

Maimónides de Investigación Biomédica de

Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario

Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de

Fragilidad y Envejecimiento Saludable)

INTRODUCCIÓN:

Se estima que en 2017 había a nivel mundial 962

millones de personas con 60 años o más,

previéndose que aumente hasta 1.4 mil millones en

2030.

Sin embargo, los sistemas y servicios sanitarios

actuales no se ajustan adecuadamente a las

necesidades de salud diversas y preferencias

individuales de los mayores.

OBJETIVOS:

Revisar la evidencia cualitativa para entender el

proceso la toma de decisiones sobre el lugar de

cuidado de las personas mayores.

METODOLOGÍA:

Revisión sistemática de estudios cualitativos.

Se consultaron seis bases de datos: Pubmed,CINAHL

Complete,SCOPUS,PsycINFO,Web of Science y SciELO

Citation Index (del inicio hasta el 29 de noviembre de

2017).

Se analizaron los estudios cualitativos y/o mixtos

(inglés y/o español) que abordaban la experiencia

del proceso de toma de decisiones sobre el lugar de

cuidado de las personas mayores. Todo el proceso

fue desarrollado por dos revisores, mediando un

tercero en los desacuerdos. Esta revisión fue

registrada en PROSPERO (CRD42018084826), y el

protocolo de revisión publicado en BMJOpen.

RESULTADOS:

El proceso de toma de decisiones sobre el lugar de

cuidado en la vejez es un proceso complejo. Este no

es un evento aislado, sino un proceso, con distintas

fases y que suele durar varios años. Este proceso

Page 60: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

60 Resúmenes, currículums y pósters

puede reactivarse: si se decide no reubicar, el

proceso puede volver a comenzar, o también puede

reactivarse si existe descontento con el lugar

escogido. Este proceso puede activarse y detenerse

varias veces sin que la reubicación se produzca.

Finalmente, la participación en el proceso es

percibida de forma relativa: incluso una participación

mínima puede empoderar al mayor cuya decisión es

determinada principalmente por otros.

CONCLUSIONES:

Este proceso no es un evento aislado, sino un

proceso complejo que puede reactivarse, en el que

la participación se percibe de forma relativa.

Financiación del Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte para la Formación de Profesorado

Universitario (FPU-2017).

……………………………………………………………………………

P-12. ESCOLA DEL CUIDAR: DISEÑO,

IMPLEMENTACIÓN Y EFECTIVIDAD DE

UN PROGRAMA DE SOPORTE A

CUIDADORES DE PERSONAS CON

DEMENCIA

Ester Gavalda Espelta1, Claudia Curto

Romeu1, Maria Ferré Ferraté1, Nuria

Brunet Reverté1, Maria Teresa Irigoyen

Garcia1, Begoña Tomàs Navarro1, Mercè

Princep Guarch2

1Direcció Atenció Primària. Gerència

Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català

de la Salut; 2SErveis Socials. Ajuntament

Amposta

ANTECEDENTES:

La demencia es una dolencia crónica que provoca

dependencia con gran repercusión social y sanitaria

y un gran impacto en el ámbito familiar. Se plantea

un programa diseñado a partir de sus necesidades y

demandas para ofrecer el apoyo a los cuidadores de

personas con demencia.

OBJETIVOS:

Evaluar la efectividad de la escuela del cuidar

comparando resultados de antes y después de la

implementación de la intervención en relación a

sobrecarga, calidad de vida, la autoeficacia y el grado

de apoyo social de los cuidadores.

METODOLOGÍA:

Estudio de metodología mixta siguiendo la guía de la

Medical Research Council sobre evaluación de

intervenciones complejas. Fase 1: Modelización y

operativización de la intervención (cualitativo), Fase

2: Estudio casi experimental antes y después

intervención con medidas repetidas, Fase 3:

evaluación del programa de intervención

(cualitativo) y Fase 4: Diseminación del proyecto.

Pla de análisis: Cualitativo: análisis del contenido

temático interpretativo y triangulación entre cuatro

investigadores. Cuantitativo: análisis antes y después

de la intervención y a los 6 meses para muestras

relacionadas.

RESULTADOS ESPERADOS:

Modificar el abordaje y el apoyo a los cuidadores,

iniciándose desde el momento del diagnóstico de la

dolencia para disminuir la sobrecarga, mejorar la

calidad de vida y aumentar el grado de apoyo social.

CONCLUSIONES:

La realización de un estudio de metodología mixta

realizado desde la Atención primaria y con

colaboración de la ciudadanía, permitiría el diseño

de una intervención más próxima a la realidad de los

sujetos de estudio. El proyecto nace de una

experiencia del programa Cuidador Experto:

cuidador de pacientes con demencia (Programa

Paciente Experto®) La finalidad de este proyecto

formativo y de apoyo mutuo es proporcionar las

habilidades necesarias a la persona cuidadora para

mejorar su calidad de vida y facilitar los aperos que

le permitan vivir positivamente la experiencia de

cuidar.

…………………………………………………………………………….

Page 61: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 61

P-13. IMPLEMENTACIÓN DEL MODELO

DE ATENCIÓN CENTRADA EN LA

PERSONA EN UNIDADES DE LARGA

ESTANCIA

Montserrat Solé Casals, Susana Blanco

Torralba, Mireia González Aguirre, Sandra

Sánchez Sánchez, Aina Blanch Obiols, Pilar

Closa Gras

CIS Cotxeres

INTRODUCCIÓN:

El Modelo de Atención Centrada en la Persona (ACP)

reconoce el papel central de la persona en su plan de

vida y cuidados, teniendo en cuenta sus intereses y

preferencias, dignidad y derechos. A partir de la

implementación de buenas prácticas (BBPP) la

persona dirige su proceso de atención para mejorar

la calidad de vida, satisfacción y bienestar personal.

Se crea un equipo promotor de ACP para

implementar BBPP.

OBJETIVOS:

Evaluar proceso implementación del modelo ACP a

partir de BBPP:

Respeto a la privacidad e intimidad

Implicación de la persona y la familia en el

plan de cuidados

Uso de contenciones

MATERIAL Y MÉTODOS:

Estudio quasiexperimental no controlado antes y

después con medida de las variables respuesta

después de la implementación de BBPP. Sujetos:

unidades de larga estancia y las personas atendidas

en ella. Período: 2016 y 2017. Intervención:

implementación de BBPP. Variables: espacio privado

cambio de turno, intercambio unificado de

información, uso correcto de documentación, uso

de cortinas, participación de la persona y familia en

el cuidado y uso de contenciones.

RESULTADOS:

Observación de la actividad de los profesionales un

día de junio y agosto. Privacidad-Intimidad:

intercambio turno espacio privado del 75% al 100%,

intercambio unificado información 100% en ambos

períodos, uso correcto documentación del 85% de

manera ocasional al 45% conseguido, uso de cortinas

0% en junio y 50% de manera ocasional en agosto.

Implicación de la persona y familia del 80% de

manera ocasional al 35% conseguido y un 65%

ocasional. Uso de contenciones, prevalencia de

16,5% en 2016 al 5,7% en 2017.

CONCLUSIONES:

La privacidad-intimidad e implicación de la persona y

familia en el plan de cuidados están implementados.

Debemos incidir en el uso de cortinas para respetar

privacidad.

La disminución de la prevalencia de las contenciones

es clínicamente relevante.

……………………………………………………………………………..

P-14. ADECUACIÓN DEL TRATAMIENTO

FARMACOLÓGICO MEDIANTE UNA

VALORACIÓN CENTRADA EN LA

PERSONA EN PACIENTES INGRESADOS

EN UNA UNIDAD DE PSICOGERIATRÍA

Marie Christine Pereira, Sonia Moreno

Lucas

CIS Cotxeres

INTRODUCCIÓN:

La polifarmacia es un síndrome geriátrico de alta

prevalencia siendo los pacientes con demencia una

población especialmente vulnerable, tanto por la

presencia de síntomas conductuales que favorecen

la cascada de prescripción como por la toma más

frecuente de psicofármacos que propician las

interacciones terapéuticas y la aparición de efectos

adversos.

OBJETIVO:

Implantación de reuniones conjuntas entre el

farmacéutico y el geriatra para realizar una

adecuación del tratamiento farmacológico

basándose en un modelo de atención centrada en la

persona.

Page 62: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

62 Resúmenes, currículums y pósters

MÉTODO:

Se realizaron dos cortes transversales en una unidad

de psicogeriatría con 36 pacientes, incluyendo

aquellos con ≥ 7 fármacos.

El farmacéutico y el geriatra establecieron un plan

terapéutico individualizado y realizaron una revisión

sistemática de los tratamientos farmacológicos,

según un modelo centrado en la persona, teniendo

en cuenta objetivos terapéuticos del paciente, la

adecuación del tratamiento a los diagnósticos y las

características de los fármacos.

RESULTADOS:

Se intervino sobre 20 pacientes con una edad media

de 83.6 años, con dependencia moderada-grave para

ABVDS, comorbilidad significativa y deterioro

cognitivo con frecuente trastorno de conducta.

El tratamiento en domicilio incluía un promedio de

1.135 fármacos, que tras una primera valoración

geriátrica disminuyó a 8.49 fármacos por paciente.

Tras la revisión conjunta, se detectaron 86 fármacos

inapropiados y se realizaron 40 intervenciones

efectivas para optimizar los tratamientos que dieron

lugar a una retirada de 4,76 fármacos por paciente,

siendo los grupos terapéuticos más frecuentes, los

psicofármacos (57.5%) y los tratamientos

cardiovasculares (17,5%); el resto (25%)

correspondería principalmente a IBPs y

antiagregantes.

CONCLUSIONES:

La colaboración entre el servicio de geriatría y

farmacia, mediante la realización de valoraciones

centradas en la persona con un triple enfoque (con

enfoque en el paciente, en los diagnósticos y en los

fármacos), ha permitido disminuir la carga de

polifarmacia de los pacientes incluidos en el

programa respeto a una valoración geriátrica clásica.

……………………………………………………………………………

P-15. ATENCIÓN INTEGRADA A LA

COMPLEJIDAD A DOMICILIO EN

BARCELONA

Sara Jaurrieta Guarner1, Lourdes Garcia2,

Lucia Salvans3, Carme Balboa4, Visi

Perdiguero3

1Consorcio de Salud y Social de Cataluña; 2Centro Sociosanitari Federica Montseny

Viladecans; 3CAP Cotxeres; 4Centro de

Servicios Sociales Porta-Vilapicina

INTRODUCCIÓN:

La atención integrada a la complejidad a domicilio es

un proyecto piloto que se puso en funcionamiento

entre el centro de atención primaria (CAP) Cotxeres

y el centro de servicios sociales Porta-Vilapicina, en

el Distrito de Nou Barris, Barcelona.

Los indicadores de salud en Nou Barris presentan

unos registros más desfavorecidos que los del resto

de la ciudad. También tiene unas tasas de

envejecimiento y sobre-envejecimiento

significativamente elevadas y porcentajes más altos

de gente mayor que vive sola entre 85 y 94 años de

toda Barcelona, junto una población con la tasa más

elevada con trastorno crónico múltiple.

OBJETIVOS:

El objetivo ha sido diseñar y desarrollar una atención

social y sanitaria conjunta en el domicilio de la

población más frágil del sistema: paciente crónico

complejo, de 75 años o más, dentro del programa de

atención domiciliaria del CAP.

METODOLOGÍA:

Se ha utilizado una combinación de indicadores

cuantitativos y cualitativos. La medida cuantitativa se

recogió antes y después de la intervención y evalúa

la calidad de vida de las personas atendidas, las

personas cuidadoras y los recursos utilizados en el

sistema. En el aspecto cualitativo, se realizaron

entrevistas durante la fase final a las personas

atendidas, personas cuidadoras y profesionales

sanitarios y de servicios sociales.

Page 63: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 63

RESULTADOS:

Dada la población de final del proyecto de 38

individuos (de 95 iniciales) no podemos sacar

conclusiones significativas de los datos cuantitativos.

La mayoría de las personas que abandonaron el

programa lo hicieron por éxitus (43%), seguidas de

las personas que no querían firmar su

consentimiento (9%), y finalmente las que

ingresaron en residencia (7%).

CONCLUSIONES:

El objetivo más importante alcanzado fue una

relación de trabajo compartida y sistemática entre

los dos servicios y el mejor conocimiento entre los

profesionales. La evaluación cualitativa (entrevistas)

muestra una respuesta positiva unánime entre

profesionales.

…………………………………………………………………………….

P-16. MEJORA DE UN PROCEDIMIENTO

DE INTERVENCIÓN SOCIAL: PENSANDO

EN LOS MÁS VULNERABLES

Ana López Martínez, Alejandra Fernández

Bellocq, Maite Ostáriz Falo, Francisco

Amoros López De La Nieta

Hospital San Juan de Dios

INTRODUCCIÓN:

Análisis de la puesta en marcha de modificaciones de

un Procedimiento de actuación e intervención desde

el Trabajo Social Sanitario en pacientes

hospitalizados con Dependencia, coincidiendo con la

implantación del Modelo Centrado en la Persona

(MCP) en la Institución.

OBJETIVOS:

Conocer el perfil del usuario en la unidad

de Convalecencia.

Alcanzar el grado de calidad y eficacia del

nuevo procedimiento marcado por la

Institución.

Identificar las estancias medias del Total de

Atendidos y con Grave Problemática Social

con Complejidad (GPSC).

METODOLOGÍA:

Estudio descriptivo retrospectivo con variables

cuantitativas y cualitativas partiendo de:

Muestra: 412 usuarios dados de alta por mejoría de

la Unidad de Convalecencia con Intervención Social

de un Total de 787 hospitalizados.

Temporalización: 4-4-2018 al 04-04-2019.

Variables de perfil: Edad, Sexo, Estado Civil,

Diagnóstico Social, Convivencia, Estancias. Índice

Barthel (IB) e Índice Pfeiffer (PF).

Indicadores: Porcentaje de Objetivos conseguidos,

Valoraciones adecuadas, Estancia media con GPSC.

RESULTADOS:

Perfil de usuario: Mujer de 81 y 90 años casada,

convive con cónyuge (o viuda que vive sola), IB Total,

PF Leve y Diagnóstico Social de Alta de un Familiar

Dependiente.

Consecución del 95,87% de los Objetivos

conseguidos y el 96,60 % de Valoraciones adecuadas

al Alta sobre la meta del 90%.

Estancia media del Total de Atendidos 46,86 y de

GPSC 53,75 días.

CONCLUSIONES:

La puesta en marcha del Procedimiento ofrece unos

resultados satisfactorios sobre la calidad y eficacia,

así como el perfil de usuario coincidiendo con el

esperado.

Sin embargo, nos preocupa que se refuerce el

estigma de los usuarios dependientes más

vulnerables al no ajustarse a las estancias medias

deseadas por las instituciones sanitarias, por carecer

de tiempo para tomar decisiones y cumplir su diseño

de ruta de cambio.

…………………………………………………………………………….

Page 64: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

64 Resúmenes, currículums y pósters

P-17. ANALISIS DE BUENAS PRÁCTICAS

Y ACP EN EL HSSH (HOSPITAL

SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET)

Ana Farré Portero, Isabel Benítez

Hinojosa, Pilar López Pérez, Silvia Melero

Cortijo, Gisela Fíguls Campos, Yolanda

Rodríguez Fernández

HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET

INTRODUCCIÓN:

Para hacer ACP, necesitábamos saber la realidad

que viven tanto profesionales como personas y

familias que atendemos y revisar los procedimientos

de trabajo actuales,

OBJETIVOS:

Conocer cómo se sienten los profesionales

Incorporar a la persona atendida y familia como

parte activa del equipo.

Conocer cómo se sienten los pacientes, saber cómo

quieren ser atendidos.

METODOLOGÍA:

Reunión Grupo Promotor

Se decide empezar por 3 BB.PP:

1. Respeto a privacidad e intimidad en

cuidados personales aseo.

2. Cooperación persona, familia y equipo en

Plan de Atención.

3. Apoyo al ingreso y adaptación de la

persona usuaria.

Reunión Grupo Promotor + voluntarios para acordar

diseño de encuesta.

Reunión con Responsable de la UAC para definir

modelo de encuesta.

Reunión con Epidemióloga del CSI para acabar de

definir enfoque.

Se pasa encuesta a los trabajadores del HSSH.

RESULTADOS:

De las 14 preguntas, nos hemos centrado en las peor

puntuadas.

Pregunta nº 5: ¿Cuando me dirijo a un paciente,

¿siempre le consulto a quien autoriza para compartir

la información de la asistencia que está recibiendo?

El 45 % ha contestado que no.

Pregunta nº 9: ¿Creo que la institución en la que

trabajo se esfuerza por cuidar al personal?

El 48% ha contestado que no.

Pregunta nº 13: Mientras estoy haciendo la higiene

¿evito mantener otras conversaciones ajenas a él?

El 55% ha contestado que no

CONCLUSIONES:

Tenemos que mejorar la información que damos de

las personas atendidas respetando la

confidencialidad.

Queremos reforzar al personal.

Queremos mejorar la atención en la higiene

manteniendo la privacidad e intimidad

…………………………………………………………………………….

P-18. FORMACIÓN DE RECURSOS

HUMANOS PARA LA COORDINACIÓN

SOCIOSANITARIA DESDE EL MAICP

Clarisa Ramos Feijoo1, Pilar Rodríguez

Rodríguez2, Lorena Ruiz Manresa3, Alicia

Suria Lorenzo4

1UA y Fundación Pilares; 2FUNDACIÓN

PILARES; 3CENTRO DE SALUD DE ROJALES; 4FUNDACION PILARES

INTRODUCCIÓN:

El póster se basa en las necesidades de formación en

los recursos humanos para el desarrollo de

estrategias de atención sociosanitaria basadas en el

Modelo de Atención Integral y Centrada en la

Persona. Los datos se fundamentan en la experiencia

Page 65: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 65

del proyecto “Cuidamos contigo” elaborado por

Fundación Pilares y que cuenta con la financiación

del Ayuntamiento de Rojales y la colaboración de la

Universidad de Alicante, la SVGG, el Hospital de

Torrevieja y la AEC.

OBJETIVOS:

Capacitar recursos humanos para la aplicación del

MAICP desde las propuestas del “triángulo del buen

cuidado”.

Potenciar las capacidades del trabajo en equipo de

los recursos sociosanitarios.

Establecer sistemas de formación permanente y

resolución de conflictos éticos en la aplicación del

MAICP en los cuidados de larga duración.

METODOLOGÍA:

Se mostrarán las estrategias innovadoras de

formación desarrolladas para la coordinación

sociosanitaria y de gestión de apoyo personas en

situación de fragilidad, discapacidad o dependencia

que viven en sus domicilios, y a sus familias

cuidadoras. Se explicarán los sistemas de

retroalimentación puestos en marcha para la

coordinación entre el personal sanitario y de los

servicios sociales.

RESULTADOS:

Se presentarán itinerarios de formación de los

equipos que trabajan en el desarrollo del MAICP

CONCLUSIONES:

La formación permanente de los equipos de

coordinación sociosanitaria y gestión de casos desde

el MAICP, requiere trabajar sobre la evidencia

científica que avalan organismos internacionales en

cuanto a la necesidad de escuchar deseos y

preferencias de las personas ofreciendo una

atención integrada. Este enfoque supone la aparición

de dilemas éticos en quienes ejercen la atención

sociosanitaria, por lo que su acompañamiento desde

la formación es esencial y repercute de manera

positiva tanto por la mejor atención brindada, como

por la mayor satisfacción en el ejercicio de los

cuidados familiares y profesionales de larga

duración.

……………………………………………………………………………

P-19. IMPLEMENTACION EN ACP EN EL

HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE

HOSPITALET 2017-2019

Isabel Benítez Hinojosa, Ana Farré

Portero, Silvia Melero Cortijo, Pilar López

Pérez, Yolanda Rodríguez Fernández,

Gisela Fíguls Campos

HOSPITAL SOCIOSANITARIO DE HOSPITALET

INTRODUCCIÓN:

La ACP nace de los profesionales, pasa por una

satisfacción personal, trabajar para las personas. Por

eso hemos aprovechado la experiencia de los

profesionales, personas atendidas y familiares para

implementar la ACP en nuestro centro.

OBJETIVOS:

Formación en ACP

Diagnóstico del centro y DAFO

Evaluación y propuestas de mejora

METODOLOGÍA:

Cronología:

Formación ACP marzo de 2017

Autodiagnóstico abril de 2017

Difusión del proyecto y calendarización de reuniones

mayo de 2017

DAFO Septiembre de 2017

Reunión Dirección Médica y Coordinación de

enfermería: revisión Planificación Estratégica del CSI

y aprovechar líneas de trabajo existentes dentro los

Ejes del Modelo Asistencial y Organizativo: Plan de

Humanización de la Asistencia.

Reunión con Responsable de la UAC se propone

pasar un modelo de encuesta a todos los

trabajadores en relación a 3 Buenas Prácticas

escogidas, septiembre 2017

Reunión con UAC y Epidemiología del CSI para

validar encuesta noviembre 2017.

Page 66: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

66 Resúmenes, currículums y pósters

Se pasa encuesta a los profesionales enero 2018.

RESULTADOS:

Devolución resultados de la encuesta marzo 2019.

Difusión del protocolo de higiene abril 2019.

Creación de espacio de gestión de las emociones

para los profesionales mayo 2019.

Propuesta de formación para profesionales que

trabajan con pacientes de final de vida.

Propuesta de remodelación y humanización de

espacios (sala de duelo): sala polivalente: paciente-

familia-equipo aprobado para el 2020.

Des de Planificación Estratégica conjuntamente con

la línea de Humanización, la Comisión de

Participación el Grupo de ACP, se van a realizar

grupos focales (de profesionales, paciente y

familiares), julio 2019.

CONCLUSIONES:

El reto de una organización, es poner en común la

experteza de todos (profesionales, personas

atendidas y familiares) para poder avanzar, innovar y

crear nuevos modelos de atención.

…………………………………………………………………………..

P-20. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS;

INTERVENCIÓN PSICOESTIMULATIVA A

TRAVÉS DEL USO DE UNA PANTALLA

INTERACTIVA TÁCTIL CON PERSONAS

MAYORES

Laia Ruiz Bernier, Silvia Merino Ángel

RESIDENCIA FALGUERA

INTRODUCCIÓN:

La Sociedad se encuentra en un proceso de cambio

constante debido a las Tecnologías de la Información

y comunicación (TIC). Estas han modificado la forma

de vida de los diferentes colectivos, entre ellos el de

las personas mayores.

OBJETIVO:

Conocer el beneficio que genera el uso de un

dispositivo táctil en la realización de actividades

psicosociales y estimulativas en un centro residencial

destinado a personas mayores.

MÉTODO:

Este trabajo cuenta con una metodología

cuantitativa, utilizando dos herramientas

metodológicas. Una encuesta dicotómica de

elaboración propia para cuantificar el grado de

conocimiento sobre las TIC y la satisfacción en

cuanto a su uso. Y la Escala NPT-ES, que mide la

participación, el disfrute, la relación social, el

displacer y el rechazo de una persona durante una

intervención. Se ha pasado dicha escala en el

desarrollo de dos actividades psicosociales y

estimulativas: Juegos Interactivos (JI) y Dinámicas

Vivenciales (DV), ya que se realizan con el dispositivo

táctil.

El grupo muestra está formado por 13 personas con

criterios de inclusión (GDS de 1 – 4, MEC >21 y

personas que hayan participado mínimo en 3

sesiones) y criterios de exclusión.

RESULTADOS:

Las TIC eran desconocidas inicialmente por el grupo

muestra, pese a que el 61.5% se veía capaz de

utilizarlas con una explicación previa de cómo

hacerlo. Una vez finalizada la intervención, el 92.3%

de la muestra consideró ser capaz de seguir

realizando actividades con esta herramienta.

El 92.3% manifestó haberse beneficiado de su uso, el

84.6% disfrutó y expresó sus deseos de seguir

realizando actividades mediante dicho dispositivo.

CONCLUSIONES:

Nos planteamos dar continuidad al uso de una

pantalla interactiva en las actividades, puesto que se

ha evidenciado una mayor implicación y

participación en estas. Fomentando la interacción,

los vínculos sociales, autoestima y la capacidad de

aprendizaje; que empoderan a la persona.

……………………………………………………………………………..

Page 67: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 67

P-21. PROYECTO "AVUI SOC JO!" (HOY

SOY YO)

Munia Pastor Rezalí1, Montserrat Franch

Esteban2

1Centre de dia Ca n'Anglada, Fundació

Vallparadís; 2Centre de dia Ca n'Anglada,

Fundació Vallparadís

INTRODUCCIÓN:

Las personas mayores a menudo muestran

sentimientos de pérdida, con bajas expectativas de

futuro y poca iniciativa para iniciar y planificar

actividades que les generen bienestar.

Desde el modelo de Atención Centrada en la

persona, profundizamos en la recogida del contexto

socio-emocional, resaltando en experiencias

pasadas y presentes que resulten significativas.

A partir de la detección de un deseo personal,

planificamos una actividad extraordinaria (salida,

actuación musical, hípica...) significativa para esa

persona .Esta actividad será compartida con el resto

de sus compañeros, fortaleciendo vínculos socio

emocionales y afectivos entre el protagonista y el

grupo.

OBJETIVOS:

Sentirse anfitrión y protagonista del día

extraordinario.

Potenciar diferentes áreas/dimensiones de

la persona; cognitivo, funcional, socio-

emocional y espiritual.

Favorecer la integración y proximidad

entre los usuarios y el protagonista, viven

nuevas experiencias, se fomenta la

individualización y el respeto.

METODOLOGÍA:

FASE I: Recogida de información

FASE II: Planificación de la Actividad

extraordinaria

FASE III: Implementación de la Actividad

extraordinaria

FASE IV: Reminiscencia y valoración con

el protagonista

FASE V: Valoración del impacto de la

actividad con el Equipo interdisciplinar

RESULTADOS:

Se han realizado un total de 5 actividades

extraordinarias dentro del proyecto, de las cuales

han disfrutado un total de 45 usuarios. Las

actividades se han basado en épocas del pasado,

que querían volver a revivir, y cuya realización no era

fácil dentro del entorno socio cultural de nuestros

usuarios.

CONCLUSIONES:

La realización de las Actividades Extraordinarias ha

tenido un impacto muy positivo en el día a día de los

protagonistas, así como en el de sus compañeros,

datos que se extraen mediante la observación,

mejorando las relaciones sociales entre ellos y

aumentando su estado de ánimo (escala Yesavage).

A su vez, entre ellos intercambian emociones en

primera persona de cómo han vivido ese día especial

y su recuerdo perdura en el tiempo.

……………………………………………………………………………

P-22. MODELO DE TELEASISTENCIA DE

ATENCIÓN PERSONALIZADA

Eva Binefa Garrofé

Centros Tunstall Televida, Barcelona

INTRODUCCIÓN:

La teleasistencia, tradicionalmente, ha tenido una

respuesta de servicio lineal en la que las personas

usuarias eran tratadas como un grupo homogéneo

con problemas equivalentes. Sin embargo, tienen

diferentes necesidades y demandas; la respuesta del

servicio debe ajustarse de manera diferenciada a

cada una de ellas para no generar defectos o excesos

en la cobertura. Tunstall Televida ha desarrollado un

modelo de atención personalizada para el servicio de

teleasistencia con el asesoramiento y la validación

de la FSiE UAB.

OBJETIVOS:

Ofrecer un servicio adaptado a las necesidades y

preferencias de los usuarios.

Page 68: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

68 Resúmenes, currículums y pósters

METODOLOGÍA:

Incorpora un sistema de valoración denominado RET

(Respuesta Eficiente en Teleasistencia) basado en

factores de riesgo social y de salud. Con él se obtiene

el nivel de riesgo y, teniendo esto en cuenta, se

establece su Plan de Atención Personalizado. El

sistema realiza revisiones continuas durante la

permanencia en el servicio.

RESULTADOS:

300.000 personas usuarias de diferentes servicios

gestionados por Tunstall Televida reciben una

atención personalizada según este modelo.

Tras el cambio de modelo, los resultados en la

encuesta anual de satisfacción del servicio se

mantienen en niveles elevados: 4,55 sobre 5.

CONCLUSIONES:

El creciente proceso de envejecimiento hace

necesario un cambio de paradigma en la atención a

las personas. Con este modelo hemos logrado:

Integrar las posibilidades de respuesta en

teleasistencia.

Extender la diversidad de soluciones del

servicio a todas las personas usuarias,

graduando la intensidad en función de sus

características y necesidades.

Centrar la gestión en la satisfacción de la

persona.

Responder de forma sostenible a la actual

situación socioeconómica.

El modelo debe avanzar en la integración

sociosanitaria, incluyendo procesos e instrumentos

de coordinación social y sanitaria, protocolos

específicos y mejoras en los programas de

prevención y promoción de la salud.

……………………………………………………………………………..

P-23. ESTUDIO MODELO DE ATENCIÓN

PERSONALIZADA

Eva Binefa Garrofé

Centros Tunstall Televida, Barcelona

INTRODUCCIÓN:

La implantación de un nuevo modelo de atención

personalizada requiere de una evaluación que

verifique la adecuación del modelo y su ajuste a las

necesidades de las personas atendidas. Este estudio,

dirigido por la FSiE de la UAB, permitirá, además,

continuar avanzando en la mejora de la respuesta en

teleasistencia y en su impacto en la calidad de vida

de las personas usuarias.

OBJETIVOS:

Conocer el impacto que tiene la teleasistencia

proactiva y personalizada en la percepción de

seguridad, tranquilidad y acompañamiento en el

domicilio de las personas usuarias. Su capacidad

predictiva y preventiva nos permitirá avanzar en

mejorar la respuesta del servicio a las personas que

atiende.

METODOLOGÍA:

Estudio longitudinal, observacional de cohortes,

sobre la población de personas mayores que accede

al servicio de teleasistencia en los municipios de

≥20.000 habitantes de la provincia de Barcelona. La

variable principal del estudio es la percepción de

seguridad en el domicilio. Se incluyen diferentes

grupos de comparación de los servicios de

Ajuntament y Diputació de Barcelona. Cada grupo

tiene diferentes características relacionadas con el

entorno, la renta y el envejecimiento. A los

participantes se les administrarán tres cuestionarios:

uno en el alta y los otros, a los seis y doce meses de

servicio.

RESULTADOS:

Los primeros resultados confirman que existe una

correcta segmentación, ya que la mayor demanda se

concentra en los niveles de apoyo moderado y alto y

tiene una relación directa con sus redes sociales y su

entorno. Se confirma también que las personas que

necesitan un nivel de apoyo más alto sufren un

mayor número de emergencias sociales y sanitarias.

CONCLUSIONES:

Los esfuerzos y la intensidad de servicio se deben

concentrar en las personas que viven en entornos

más desfavorecidos y/o que tienen una red de apoyo

más limitada.

Page 69: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 69

……………………………………………………………………………….

P-24. PROMOVIENDO EL

ENVEJECIMIENTO DIGNO Y POSITIVO:

ACTUACIONES PARA MEJORAR LA

PREVENCIÓN Y ACCESIBILIDAD EN EL

HOGAR

Lucia González López1, Andrés Rodríguez

González2, Ana Perandrés Gómez1, Toñi

Aguilar Fernández2, Alicia Carrillo Oya2

1Ageing Lab; 2Macrosad

Pese a que la esperanza de vida cada vez es mayor,

los agentes limitadores de la edad siguen siendo un

factor a tener en cuenta en el envejecimiento. Ante

estas limitaciones que afectan a la capacidad de

autonomía personal, el Servicio de Ayuda a Domicilio

(SAD) debe ser capaz de responder no solo de forma

asistencial. El Modelo de Envejecimiento Digno y

Positivo (EDP) ofrece un marco de actuación para la

atención de las personas mayores, centrando el foco

en el “cómo”. De este modo, tanto la accesibilidad

universal como la prevención son materias

pendientes que desde Macrosad han sido abordadas

con la puesta en valor de diversas acciones en el

SAD.

OBJETIVO:

Valorar el desarrollo de las medidas de accesibilidad

y prevención aplicadas como son la formación en

Agente de Entrenamiento Preventivo (AEP) y Técnico

de Autonomía y Prevención (TAP), para la

capacitación de personal técnico y de atención

directa.

METODOLOGÍA:

Estudio descriptivo del impacto de dichas

formaciones sobre el número de personas formadas

y sobre los usuarios y las problemáticas detectadas.

RESULTADOS:

Desde 2015 hasta 150 auxiliares del SAD han

realizado la formación de AEP que ha llevado a

implementar un Plan de Intervención Individualizado

a los usuarios del SAD abordando 53 problemáticas

de las 90 detectadas. Por su parte, la capacitación en

TAP de 49 personas ha ayudado a abordar 104

problemáticas de las 130 encontradas. Produciendo

un incremento en el índice de Barthel (autonomía

personal) y en la escala Yesavage (estado afectivo-

depresivo) de las personas mayores intervenidas.

CONCLUSIONES:

Las formaciones y medidas aplicadas han

incorporado de forma novedosa la accesibilidad y

prevención en el hogar en el SAD, mejorando la

calidad de vida de las personas. Del mismo modo,

estas acciones culminaron con la creación de una

Guía Práctica de Entornos Accesibles para las

Personas Mayores.

…………………………………………………………………………………

P-25. CONSTRUYENDO LA ATENCIÓN

DOMICILIARIA DEL FUTURO:

TECNOLÓGICA, HUMANA E

INTELIGENTE

Oriol Fuertes

Qida

INTRODUCCIÓN:

Somos una empresa privada y social, que nació hace

apenas 18 meses con la intención de transformar la

atención a pacientes crónicos y/o dependientes,

para contribuir a la sostenibilidad del sistema

sanitario y social.

OBJETIVOS:

Primero, transformar el modelo de atención a

pacientes crónicos y/o dependientes, con un modelo

experto, humano y utilizando las nuevas tecnologías.

Segundo, devolver el estatus social a los cuidadores y

cuidadoras, pagándoles justamente, formándolos y

valorándolos.

METODOLOGÍA:

5 puntos:

Primero: Seleccionamos a los mejores profesionales

con un proceso de selección muy exhaustivo (<12%

de candidatos son seleccionados), les pagamos más y

formamos.

Page 70: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

70 Resúmenes, currículums y pósters

Segundo: Vamos a éxito. La familia sólo paga si les

gusta nuestro trabajo

Tercero: Las trabajadoras sociales hacen un

seguimiento experto y continuado, y realizan un Plan

de Trabajo Individualizado.

Cuarto: Ofrecemos un servicio integral para cubrir

todas las necesidades de cada familia.

Quinto: Apostamos por la tecnología dentro de los

domicilios como medida complementaria y de

seguridad.

Todo esto nos lleva a ser la única empresa española

de atención domiciliaria con el sello de empresa de

impacto social reconocida por la Unión Europea.

RESULTADOS:

Hemos hecho más de 200.000 horas de

atención domiciliaria en 12 meses

Tenemos a más de 1000 cuidadores/as

profesionales

Hemos facturado (ventas brutas) más de 3

millones en 12 meses

Hemos ayudado a más de 400 personas a

vivir mejor, en casa

CONCLUSIONES:

Estamos transformando el sector de la Atención

Domiciliaria, con un modelo innovador que

contribuye a la sostenibilidad del sistema, la mejora

de la calidad de vida y, por último, al status social de

los/as cuidadores/as profesionales.

…………………………………………………………………………………

P-26. DESCRIPCIÓN DE UNA

POBLACIÓN ANCIANA Y

PLURIPATOLÓGICA CONTROLADA AL

DOMICILIO. DEPENDENCIA Y

ESTRATICACIÓN RIESGO MUERTE

SEGÚN INDICE PALIAR Y PROFUND

Nadia Stasi, Jordi Cruanyes Tort, Laura

Iglesias Sáenz, Pablo Villacé Gallego,

Eulàlia Villegas Bruguera, Rosa Ana Sabaté

Garcia, Anna Vilà Santasuana.

SCIAS-Hospital de Barcelona.

INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:

El envejecimiento y aumento de las enfermedades

crónicas incrementan fragilidad, dependencia y

discapacidad.

Para lograr una gestión eficiente de recursos, una

cooperativa de seguros, diseñó un programa de

atención al paciente crónico y pluripatológico en el

domicilio.

El objetivo de nuestro trabajo es analizar

características demograficas, síndromes geriátricos,

patologías principales, grado de dependencia y

índices PALIAR y PROFUND de pacientes en

seguimiento a domicilio.

MATERIAL Y MÉTODO:

Inicio programa junio 2011. Se seleccionaron

pacientes con 2 o más ingresos en el último año. A

las 24 horas post-alta fueron visitados por internista/

geriatra y enfermera realizando una valoración

geriátrica integral en domicilio y controlados

posteriormente por médico de cabecera y

enfermera, realizando hospitalización domiciliaria

cuando necesario.

Variables evaluadas: edad, sexo, Barthel, Charlson,

PALIAR, PROFUND, patologías principales, síndromes

geriátricos, supervivencia.

RESULTADOS:

1801 pacientes incluidos junio 2011-junio 2019,

mujeres 1002(55.6%), Barthel 34±29, Charlson 4

±2.5.

Pluripatológicos 1653 (92%), PROFUND: 17 ±4.5.

Promedio días de estancia 389 ±476. Exitus en

domicilio: 72%

Muestra aleatoria 481 pacientes con ≥3 patologías

crónicas.

Edad: 86.4±7 (55% mujeres). Barthel 29.8±28

Charlson 3.8±2.

Patologías principales: Cardíaca 280; Demencia 272;

Pulmonar 225; Renal 198,

Page 71: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 71

Sd geriátricos: UPP 210; Delirium: 344; Depresión:

251; Incontinencia urinaria: 412;

Estreñimiento: 291;Disfagia: 338; Supervivencia

media.107 ±98

Muestra de 78 pacientes enero 2019-julio 2019 con

alto riesgo mortalidad a 6 y 12 meses.

Edad 88±7, mujeres 62%, Charlson 3.7±2.7, Barthel

24±23, supervivencia: 116±106 días,3.8±3.5 meses.

Exitus al domicilio 68%

Índice PALIAR ≥ 11 : 13.1± 3.6 probabilidad exitus a

los 6 meses 77%

Índice PROFUND:≥11 .18 ± 4 probabilidad exitus a las

12 meses 97%

CONCLUSIONES:

Los índices han sido útiles para tomar decisiones al

final de la vida.

El programa ha conseguido controlar en el domicilio

de forma proactiva los pacientes crónicos y

pluripatológicos.

La mayoría de ellos han fallecido en su domicilio.

…………………………………………………………………………..

P-27. PACIENTES CRÓNICOS

COMPLEJOS: POLIFARMACIA Y

MORTALIDAD

Jorgina Lucas Noll1, Josep Lluis Clua

Espuny2, Mª Lluïsa Queralt Tomas3, Mª

Antonia González Henares4, Blanca

Lorman Carbo2, Anna Panisello Tafalla2,

Ester Gavalda1

1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,

Institut Català de la Salut; 2Equipo

d’Atenció Primària Tortosa Est, Atenció

Primària Terres de l'Ebre, Institut Català de

la Salut; 3EAP Tortosa Oest, SAP Terres de

l'Ebre, Institut Català de la salut; 4EAP Sant

Carles de la Ràpita, SAP Terres de l'Ebre,

Institut Català de la Salut

INTRODUCCIÓN:

La polifarmacia, es una situación muy común en la

atención ambulatoria y hospitalaria de los pacientes.

En los últimos 30 años los problemas relacionados

con la edad, la comorbilidad y la polifarmacia se han

convertido en un importante problema de salud.

En los países desarrollados alrededor de un 3-4 %

son considerados como pacientes crónicos

complejos (PCC), y en estos existe un riesgo

aumentado de polifarmacia.

OBJETIVO:

El objetivo principal de nuestro estudio es evaluar la

asociación de la polifarmacia con la mortalidad.

MATERIAL Y MÉTODOS:

Se ha llevado a cabo un estudio de cohortes

multicéntrico y prospectivo de la incidencia de

mortalidad entre el 1 de enero de 2013 y el 30 de

septiembre de 2016.

RESULTADOS:

Se han incluido un total de 932 PCC, de los que un

52,3% han sido mujeres. La edad media ha sido de

82,5 años (IC: 95% 932 81.8-83.2). El 91.6% de los

PCC tenían ≥4 de fármacos activos, y un 42.9% tenía

≥10 medicaciones activas. La mayor parte de las

medicaciones eran de toma diaria.

Los fármacos más tomados eran: Inhibidores de la

Bomba de Protones (68,5%). Estatinas (45,5%),

hipnóticos (45.3%), antiagregantes (41,5%) e

Inhibidores selectivos de la recaptación de

serotonina (30.1%).

Los pacientes con riesgo de caída, o con un Índice de

Barthel asociado de <60, con ≥10 fármacos activos,

tenían una mortalidad mayor.

CONCLUSIÓN:

Este estudio confirma que la polifarmacia (≥ 10

fármacos activos) se asoció a un elevado riesgo de

mortalidad, aún más cuando se asocia a un aumento

del riesgo de caídas o de la capacidad funcional

(Índice de Barthel <60). Estos pacientes suponen un

indicador muy útil a la hora de identificar posibles

pacientes para desarrollar medidas estratégicas

preventivas de salud.

Page 72: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

72 Resúmenes, currículums y pósters

……………………………………………………………………………

P-28. SELECCIÓN DE FÁRMACOS EN

GERIATRÍA EN UN CENTRO DE

ATENCIÓN INTERMEDIA

Sonia Moreno Lucas, Andrea Corderi, Sarai

Martínez Serrano, Anna Rubio Dalmau

CIS COTXERES

INTRODUCCIÓN:

A pesar de los esfuerzos dedicados a implantar

pautas seguras y eficaces, el paciente geriátrico,

sufre, a menudo, problemas relacionados con los

medicamentos (PRM).A la elevada morbilidad

asociado a fármacos en la población geriátrica, se

asocia niveles de consumo de recursos sanitarios,

con resultados en salud y calidad de vida

probablemente mejorable y evitable.

OBJETIVO:

Mejorar la calidad de la prescripción, identificando

las prescripciones de fármacos potencialmente

inadecuadas y valorar intervenciones farmacéuticas

realizadas a los pacientes >74 años hospitalizados en

nuestro centro.

MÉTODO:

Para ello editamos una Guía de selección y

administración de fármacos en geriatría dónde se

recogen los medicamentos potencialmente

inadecuados (MPI) y las normas de correcta

administración.

Se identifica en la ficha del medicamento del

aplicativo informático, aquella MPI y el facultativo a

la hora de prescribir ya lo visualiza, siendo

recomendable una alternativa, si procede,

contemplada en la Guía de selección de fármacos de

geriatría.

RESULTADOS:

Los pacientes atendidos durante los 6 meses de

estudio fueron 846, > 74 años fueron 715 y de éstos,

con MPI, fueron 41 (sobre un 5.73% se realizó una

intervención farmacéutica)

Valoradas las Intervenciones, un 58% sobre

benzodiacepinas, un 12.77 ¡% sobre

antiinflamatorios no esteroideos, un 9.75 % y el

resto 19.48 % fue doxazosina, hidroxizina, megestrol

y dipiridamol.

CONCLUSIÓN:

Según estudios ya publicados, ponen de manifiesto

la elevada prevalencia de prescripciones de MPI en la

población geriátrica y la necesidad de implantar

medidas de mejora en la calidad de la prescripción y

en resultados de salud sobre los pacientes. Es

importante sensibilizar a los profesionales sanitarios

de los PRM, así como de mejorar los sistemas de

farmacovigilancia, sin olvidar la importancia de la

coordinación entre los diferentes ámbitos

asistenciales como reto de presente y futuro en la

atención al paciente geriátrico.

…………………………………………………………………………….

P-29. PILOTAJE DEL PROGRAMA DE

COMPETENCIA FAMILIAR UNIVERSAL-

AUTO EN PALMA DE MALLORCA

Maria De Lluc Nevot Caldentey, María Del

Carmen Orte Socías, Lluís Ballester Brage

Universitat de les Illes Balears

INTRODUCCIÓN:

En esta comunicación, se presentan los resultados

del primer pilotaje del Programa de Competencia

Familiar Universal-Auto (PCF-U-Auto), una propuesta

de innovación en prevención social de las situaciones

de dependencia multicomponente diseñada para

implementarse en el ámbito familiar. Su objetivo es

trabajar sobre las competencias sociales y

comunicativas de los miembros de la familia y

dotarles de destrezas de prevención y manejo de los

primeros signos de pérdida de autonomía en

personas adultas-mayores.

METODOLOGÍA:

Con un enfoque metodológico mixto, incluyendo los

enfoques sistémico y conductual, entre otros

planteamientos articulados a partir de las

experiencias internacionales de los Programas de

Competencia Familiar, así como de los precedentes

Page 73: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 73

en desarrollo de la autonomía con personas

mayores, se diseñó el PCF-U-Auto. Se aplicó en el

periodo febrero-mayo de 2019 por parte del

personal de la Fundació d’Atenció i Suport a la

Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal

de les Illes Balears-Direcció General de Dependència i

de la Universitat de les Illes Balears sobre una

muestra inicial de 75 familias. El diseño de

evaluación pretest-postest se complementó de

medidas de evaluación de proceso, de resultado y de

rigurosos controles de posibles fuentes de sesgo.

RESULTADOS:

Se observan resultados positivos en las diferentes

dimensiones de evaluación de competencias de

fomento de la autonomía en adultos mayores y

familiares. También en el desarrollo de

competencias familiares y de relación social, en las

escalas de Relación y Apoyo Social (APGAR y OARS),

en la Escala de Cohesión Familiar y de los Recursos

de Afrontamiento Familiar-Resiliencia (p<0.05).

CONCLUSIONES:

El PCF-U-Auto demuestra ser eficaz en la promoción

de las competencias de promoción de autonomía y

de funcionalidad familiar -recursos de afrontamiento

familiar, cohesión familiar, apoyo social-. Se definen

sus áreas de mejora y se realizan propuestas de

intervención.

……………………………………………………………………………

P-30. REVISIÓN DE CAUSAS Y

CONSECUENCIAS FUNCIONALES DE LA

DESHIDRATACIÓN EN EL ANCIANO DE

LA COMUNIDAD. IMPACTO DE LA

DESHIDRATACIÓN INTRACELULAR EN

MARCADORES DE FRAGILIDAD

Isabel Lorenzo Sánchez, Mateu Serra Prat

Consorci Sanitari del Maresme

INTRODUCCIÓN:

El agua en el cuerpo humano es el principal

componente del cuerpo humano y un nutriente

esencial para la homeostasis celular y la vida.

Representa el 75% del peso en los recién nacidos,

alrededor del 60% en adultos y del 45% en ancianos.

A pesar de su importancia, hay muchas preguntas sin

respuestas sobre este componente esencial en

nuestro cuerpo y nuestra dieta.

El envejecimiento de la población es uno de los

principales retos a los que se enfrentan las

sociedades occidentales. La deshidratación parece

ser un factor asociado a la fragilidad y la

dependencia. Los factores que determinan éste

estado de deshidratación no están bien establecidos

OBJETIVOS:

Determinar si existe relación entre la hidratación y la

fragilidad y dependencia. Conocer los factores

relacionados con el estilo de vida,

sociodemográficos, así como la medicación y las

comorbilidades que pueden modificar el estado de

hidratación en los mayores de 70 años de la zona del

Maresme.

METODOLOGÍA:

Se han recogido los datos de 40 pacientes de las

áreas de Atención Primaria del Consorci Sanitari del

Maresme:

a) Datos antropométricos (peso, talla,

pliegues…)

b) De estilo de vida: encuesta de nutrición,

hidratación, ejercicio físico, hábitos.

c) Enfermedades y medicación crónica

d) Dependencia a través del índice de Barthel

y fragilidad en función de la escala de

Fried.

e) Estado de hidratación y composición

corporal mediante bioimpedancia

multifrecuencia

RESULTADOS:

La hidratación intracelular en relación con la masa

magra (AI/MM) se asocia de forma independiente

con una mayor fuerza muscular, una mejor

capacidad funcional y un menor riesgo de fragilidad.

Además AI/MM también está asociada con el

número de comorbilidades y el uso de ciertos

medicamentos crónicos.

Page 74: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

74 Resúmenes, currículums y pósters

CONCLUSIONES:

El contenido de agua intracelular en la masa magra

(incluido el músculo) puede influir en la fuerza

muscular, la capacidad funcional y la fragilidad.

……………………………………………………………………………..

P-31. MODELO DE EVALUACIÓN

EXPERIENCIA PILOTO CUIDADOS

SOCIOSANITARIOS AL FINAL DE LA

VIDA

Pablo De La Rosa Gimeno, Juan María

Prieto Lobato

Universidad de Valladolid

INTRODUCCIÓN:

El póster presenta los elementos claves del modelo

de evaluación que se está implementando en el

Proyecto Piloto INTecum, desarrollado en la

provincia de Palencia durante los años 2019 -2020 a

iniciativa de la Junta de Castilla y León: Gerencia de

Servicios Sociales y SACyL.

https://www.saludcastillayleon.es/profesionales/es/

cuidados-paliativos/experiencias.ficheros/1252685-

Proyecto%20INTecum%202019%20.pdf

OBJETIVOS:

En base a la naturaleza y los objetivos del proyecto

INTecum (prestar los cuidados sociosanitarios

necesarios que permitan cuidar eficaz y

eficientemente en su propio domicilio a las personas

y sus apoyos más cercanos en el tramo final de sus

vidas), la propuesta diseñada para su seguimiento y

evaluación tiene una orientación pragmática-

gerencial, en el sentido de procurar evidencias

suficientes, fiables y útiles para el diseño e

implementación de políticas socio-sanitarias

relacionadas con el objeto del proyecto.

METODOLOGÍA:

El planteamiento metodológico para el seguimiento

y evaluación del programa INTecum se inspira en el

modelo conocido como de “cuarta generación”

(Guba y Lincoln, 1989) que tiene como elementos

principales su orientación comprensiva (Stake, 2006)

y su estrategia constructivista (Patton, 2002). Por

ello, el proceso de seguimiento y evaluación

contempla la recogida de información básica sobre la

implementación del programa: destinatarios,

atenciones prestadas y efectos observados, así como

a la dinámica de la acción desde la perspectiva de los

distintos implicados, con sus consensos y disensos

intersubjetivos.

RESULTADOS:

Se ha definido y articulado un modelo de

seguimiento y evaluación que combina con eficacia

las metodologías cuantitativas y cualitativas,

situándose en el marco de los modelos de evaluación

constructivistas, democráticos y pragmáticos

presentes en buena parte de las actuales propuestas

teóricas y metodológicas reconocidas

internacionalmente en el ámbito de la evaluación.

CONCLUSIONES:

La propuesta aporta un modelo comprensivo y útil al

trascendente debate sobre el modo más efectivo de

evaluar las políticas sociosanitarias.

………………………………………………………………………………..

P-33. EL ÚLTIMO PIAI (PROGRAMA

INTERDISCIPLINAR DE ATENCIÓN

INDIVIDUALIZADA)

Montserrat Llombart Roig, Yolanda Cabré

Margalef

Residencia Móra la Nova

INTRODUCCIÓN:

Toda Organización necesita para poder mejorar,

obtener la máxima información de todas las

vertientes en las que interviene.

Como profesionales reflexionamos de si hemos

considerado todas las opciones a ofrecer, para dar

respuesta a las emociones y necesidades particulares

al final de la vida. Con esta inquietud, se nos plantea

la necesidad de saber: Como lo hacemos.

Page 75: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 75

OBJETIVOS:

Saber cómo la familia ha percibido nuestra

actuación en la etapa de final de vida de su

familiar.

Conocer cuáles son las fortalezas y

debilidades de nuestra actuación

Favorecer con nuestra actuación el

proceso de despedida y duelo como una

etapa más de la atención, con respeto,

delicadeza y dedicación.

METODOLOGÍA:

La fuente de información es auténtica, hablamos con

las familias del residente fallecido.

Elaboramos un guión de preguntas con respuestas

abiertas, englobando diferentes momentos de la

gestión del final de vida.

Ponemos fin a una etapa despidiéndonos con la

familia, a la vez que recogemos la información que

necesitamos para evaluar como lo hemos hecho y

plantearnos acciones de mejora.

RESULTADOS:

El año 2018 y hasta el junio del 2019 en la Residencia

hubo 12 defunciones. Se descartaron 3 familias

(criterios exclusión) y 1 no acudió a la reunión.

En las 8 reuniones restantes, se recogieron detalles e

información que nos han permitido realizar acciones

de mejora. Y a la vez hemos conocido los puntos

fuertes de la organización en esta etapa.

Como profesionales, nos despedimos con delicadeza,

cerramos una etapa de convivencia, de relación y un

vínculo afectivo.

CONCLUSIONES:

Confirmamos que cuidar hasta el último detalle es

mucho más que una frase, esta praxis lo traduce en

hechos.

Queremos conseguir la excelencia en nuestro

servicio, y esto pasa por que nuestra atención:

empiece antes del ingreso y finalice después de la

muerte.

…………………………………………………………………………….

P-34. PLAN DE INTERVENCIÓN

INDIVIDUALIZADO COMPARTIDO

(PIIC), ¿QUÉ VALOR NOS DEBE

APORTAR?

Jorgina Lucas Noll1, Ester Gavaldà Espelta1,

Maria Ferré Ferraté1, Claudia Curto

Romeu2, Miriam Boira3, Maite Irigoyen2,

Carina Aguilar1

1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,

Institut català de la salut; 2EAP Amposta,

SAP Terres de l'Ebre, Institut Català de la

salut; 3EAP Flix, Servei d'Atenció Primària

Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut

INTRODUCCIÓN:

El envejecimiento de la población y la cronicidad son

un reto de los sanitarios. Son primordiales

estrategias para mejorar su atención integral

sanitaria y social.

El PIIC es un documento que recoge datos sociales y

sanitarios de Pacientes Crónicos Complejos (PPC) y

de pacientes con enfermedad crónica avanzada

(MACA). Es un documento de comunicación cuando

el paciente es atendido por profesionales diferentes

a sus referentes. Debe hacerse entre el paciente y su

equipo sanitario, y si es preciso con el entorno del

paciente.

El PIIC es un soporte y ayuda a la práctica, no es un

documento rígido, hay que adecuarlo a la situación

del paciente en el momento de la atención.

De la práctica surge una duda, qué es lo que nos

debe aportar un PIIC? Es por eso que desde nuestro

Servicio de atención primaria hemos desarrollado

este proyecto.

OBJETIVOS:

Conocer las necesidades de los profesionales sobre

para qué nos debe ayudar un PIIC.

METODOLOGÍA:

Se realiza una encuesta a los profesionales

sanitarios, médicos y enfermeras referentes en

Page 76: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

76 Resúmenes, currículums y pósters

cronicidad del territorio, para determinar: Cuál es el

valor que debe aportar un PIIC.

RESULTADOS:

Realizan la encuesta 50 profesionales, entre

referentes de cronicidad, directores de equipo y

adjuntos de enfermería.

El valor más destacado por los profesionales, >60%,

es: Promover una mirada integral y actualizada de la

persona, incorporando y poniendo al día todas las

dimensiones de la atención. Le siguen: Adaptar las

actuaciones a las necesidades, valores y preferencias

de la persona atendida, permitir la incorporación de

respuestas anticipadas, proactivas y precoces en

caso de descompensación y hacer más fácil la toma

de decisiones en contextos de complejidad e

incertidumbre.

CONCLUSIONES:

El PIIC es para los profesionales una herramienta de

ayuda para la atención integral de los pacientes que

les ayuda a atender a los pacientes en contextos de

complejidad e incertidumbre.

……………………………………………………………………………..

P-35. ¿CÓMO SE ABORDA EL FINAL DE

VIDA EN LOS ÁMBITOS

SOCIOSANITARIO Y RESIDENCIAL?

Pepa Romero Aznar1, Joan Solà2

1La UNIÓ; 2Fundació Sanitaria Mollet

INTRODUCCIÓN:

UNIÓ Catalana d’Hospitals: asociación de entidades

sanitarias y sociales referente en la transformación

del sistema para la mejora de la salud y la calidad de

vida de las personas. Representa 114 entidades, 464

centros: 70 Sociosanitarios y 74 residenciales. Uno

de sus objetivos es promover el intercambio de

experiencias entre las diversas entidades.

OBJETIVOS:

Conocer el modelo de abordaje de final de

vida de nuestras entidades.

Identificar buenas prácticas y establecer

recomendaciones.

METODOLOGÍA:

Estudio descriptivo de resultados de una encuesta

realizada en los distintos centros sociosanitarios y

residenciales de las entidades asociadas. Variables

analizadas: Tipo centro, modelo de atención,

recursos de cuidados paliativos, identificación

precoz, existencia de protocolos, participación de la

persona/familia en la toma de decisiones, abordaje

espiritual, seguimiento del duelo, formación

específica, valoración global de importancia en el

abordaje de final de vida.

RESULTADOS:

El 68% trabaja con un modelo propio de final de

vida, 71% disponen de recursos específicos de curas

paliativas, 89% identifica precozmente a la persona

con necesidades de cuidados paliativos, solo un 10%

usan instrumentos específicos. El 82% disponen de

protocolos - guías de actuación, 96% hace participar

la persona y los familiares en la toma de decisiones,

en el de 25% no hay metodología de planificación

anticipada de decisiones, 60% disponen de personal

para abordaje espiritual, 54% no realizan

seguimiento del duelo, 78% de los equipos cuentan

con formación específica.

CONCLUSIONES:

Existen notables diferencias entre los centros

sociosanitarios y los residenciales.

Se evidencia la necesidad de utilizar instrumentos

validados que identifiquen la situación de

enfermedad avanzada y la necesidad de cuidados

paliativos precoces.

Todas las entidades, independientemente de su

tipología, expresan la importancia de la atención al

final de vida.

…………………………………………………………………………….

P-36. COLABORACIÓN

INTERGENERACIONAL PARA

MANTENER Y MEJORAR LA SALUD

FAMILIAR

Marta Tomás Mestres

Family Synergy, S.L

Page 77: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 77

INTRODUCCIÓN:

Origen del estudio:

Servicio Cardiología Molecular del hospital

Fondazione Maugeri, Pavía (Italia).

Alcance del problema:

Al analizar el ADN de afectados por Muerte súbita

buscando la causa, habitualmente faltaba el ADN de

familiares que habían sufrido la misma situación

antes. Esta brecha entorpece mucho la identificación

de las mutaciones causales y anula o retrasa la

posible aplicación de tratamientos preventivos a

otros familiares también portadores.

Solución:

Promover la Conservación privada del ADN y el

Asesoramiento Genético, mediante empresa creada

ad hoc en España.

OBJETIVOS:

1. Estudiar el entorno de los usuarios-

pacientes de un servicio privado de

Conservación de ADN familiar (2015-2018).

2. Identificar patologías prevalentes y

segmentos de población sensibles,

asimismo la forma de acceder a ellos.

3. Material para actuaciones y estrategias

ulteriores.

METODOLOGÍA:

Información voluntaria-CI, no-guiada y anonimizada

de 150 usuarios-pacientes que han contratado

Conservación privada del ADN-10 años y

Asesoramiento Genético.

Respuestas:

107 (71,33%).

Variables:

Motivo, Patologías-tipo, Edad, Medio de acceso al

servicio.

RESULTADOS:

Motivo:

Patología conocida (38,3%); Patología sospechada

(25,6%); Preventivamente (20,3%); Filiación (10,6%);

Recuerdo familiar (5,2%).

Patología-tipo:

Cáncer (16,2%); Alzheimer-Lewis-Parkinson (24,1%);

Raras+TDAH (26,5%); Mental+demencias

inespecíficas (11,0%); Cardiovascular+Muertes

súbitas inexplicables (8,1%); EM/ELA (6,1%); Otras

(8,0%).

Edad de los pacientes:

<60 años (30,7%); >60 años (48,7%); >75 años

(20,6%).

Canal de acceso del paciente:

Directamente (24,3%); Residenciados y familiares

(22,6%); Paliativos y funerarias (20,7%); Asociaciones

de pacientes y promotores de investigación (13,0%);

Médicos (9,8%); Otros profesionales (5,9%);

Aseguradoras (4,1%).

CONCLUSIONES:

1. Nivel de conocimiento del servicio:

Limitado.

Sin conciencia general de su necesidad,

todavía.

2. Canales:

Respuesta notable por: ‘Autoprescripción y

Preventivo’.

Relevante en ‘Fin de vida’.

Moderada en ‘Residenciales’.

Sorprendente baja concienciación en

ámbitos sanitarios.

3. Patologías, prevalencia:

Alta en ‘Enfermedades Raras’ (todas

edades) y ‘Neurodegenerativas’ (mayores).

Baja en Cardiovascular y Oncológicas.

4. Recomendaciones (internas y externas)

extraídas: En base a resultados

específicos.

Cofinanciado por ENISA (203134-no

FEDER).

……………………………………………………………………………..

Page 78: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

78 Resúmenes, currículums y pósters

P-37. EL PROCESO DE TOMA DE

DECISIONES SOBRE EL LUGAR DE

CUIDADO EN LA VEJEZ: UNA

TRANSICIÓN DE VIDA

Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del

Rosal2, Manuel Rich Ruiz3

1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-

Consejo Superior de Investigaciones

Científicas (IESA-CSIC), Universidad de

Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de

Investigación Biomédica de Córdoba

(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía

(HURS), Beneficiaria de FPU 2017

(Financiación del Ministerio de Educación,

Cultura y Deporte para la Formación de

Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales

Avanzados-Consejo Superior de

Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto

Maimónides de Investigación Biomédica de

Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario

Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de

Fragilidad y Envejecimiento Saludable)

INTRODUCCIÓN:

La esperanza de vida a nivel mundial aumentará

previsiblemente de 71 años (2010-2015) a 77 (2045-

2050). Conforme la esperanza de vida aumenta,

también aumenta la proporción de población. Este

fenómeno, es conocido como envejecimiento de la

población, y está ocurriendo a nivel mundial.

OBJETIVOS:

Revisar la evidencia cualitativa para entender el

proceso la toma de decisiones sobre el lugar de

cuidado de las personas mayores.

METODOLOGÍA:

Revisión sistemática de estudios cualitativos.

El proceso de revisión ha sido realizado por partes,

mediando un tercer autor en los casos de

desacuerdo. Se han analizado los estudios

cualitativos y/o mixtos (inglés y/o español) que

abordaban la experiencia del proceso de toma de

decisiones sobre el lugar de cuidado de las personas

mayores. Para ello se han consultado seis bases de

datos: CINAHL Complete,SCOPUS, Web of Science,

SciELO Citation Index, PsycINFO, y Pubmed (inicio

hasta el 29 de noviembre de 2017).

Esta revisión fue registrada en PROSPERO

(CRD42018084826), y el protocolo de revisión

publicado en BMJOpen.

RESULTADOS:

Las personas mayores ven de forma bastante común

esta situación como una transición de vida. Muchos

son conscientes de que estaban viviendo una etapa

de transición de su vida, reflejando una situación

vulnerable e indecisa, siendo para algunos la

mudanza, un límite definitivo. Sin embargo, muchos

no pudieron dejar de pensar en el final de la vida.

Para algunas personas mayores la decisión de si

mudarse o no requería enfrentarse al final de la vida,

mientras que otros entendían que el final se

encontraba cerca. En ciertos casos, el sentimiento de

muerte inminente les provocó falta de deseo, y les

hizo aceptar simplemente el inevitable final de sus

vidas.

CONCLUSIONES:

Las personas mayores experimentan este proceso

como una transición de vida, en la que el final de

esta, está siempre presente.

Financiación del Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte para la Formación de Profesorado

Universitario (FPU-2017).

……………………………………………………………………………..

P-38. ANÁLISIS DE LA NECESIDAD DE

ATENCIÓN PALIATIVA EN

RESIDENCIAP.M. (CCAA MURCIA)

PARA ATENDER LOS CUIDADOS

INTEGRALES DE RESIDENTES Y

FAMILIAS EN EL FINAL DE SUS VIDAS

Ana García Pérez

RPMSBASILIO

INTRODUCCIÓN:

En los 2-3 últimos años, el perfil de las personas que

ingresan en nuestra Residencia ha cambiado, de ser

autónomos a presentar enfermedades crónicas

Page 79: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 79

complejas terminales asociadas en su mayoría a

Demencias avanzadas terminales (GDS 6-7) supone

que precisan ayuda para todas las ABVD. Esto indica

que es necesario la atención paliativa y un cambio en

la actitud de todos los profesionales de la Residencia

hacia una cultura paliativa de cuidado, confort y

compasión.

OBJETIVOS:

Según el Modelo de C.P. de esta Comunidad, los

ESAD (Equipos de Soporte Domiciliario) en CP,

atenderán la asistencia de los mismos y sus familias

junto con los profesionales de la Residencia y

formarán a todos los profesionales para el cambio de

cultura a una actitud paliativa.

METODOLOGÍA:

Estudio descriptivo retrospectivo en residentes

ingresados en una Residencia desde julio de 2018 a

julio de 2019.

RESULTADOS Y CONCLUSIONES:

42 ingresos, 32 mujeres y 10 hombres con una media

de edad de 83 años. Todas/os presentan

enfermedades crónicas complejas terminales.

12 Residentes Demencia avanzada terminal añadida

GDS -6-7. 4 Residentes con enfermedad psiquiátrica

añadida. 3 Residentes con Deterioro Cognitivo

moderado añadido. 1 Residente con ELA. 1

Residente con Ca terminal. 6 Residentes ya han

fallecido.

Todas/os las/os Residentes reúnen criterios de

inclusión para ser incluidos en el programa de

Cuidados Paliativos Domiciliario de esta Comunidad,

puesto que la residencia se considera su domicilio

donde morirán. Con enfermedades no curativas y

donde es necesario dejar de hacer para acompañar y

dejar morir con dignidad respetando los deseos de la

persona que vive aquí o los de su familia en caso de

no poder comunicarnos verbalmente con ellas/os,

son estas familias las que mejor conocen cómo

desearían morir sus seres queridos.

Page 80: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

80 Resúmenes, currículums y pósters

PATROCINADORES:

COLABORADORES:

Page 81: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

www.congresoedadyvida.pacifico-meetings.com 81

Page 82: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

LLIBRE DE RESUMS, CURRÍCULUMS I PÒSTERS

Page 83: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 83

SUMARI

84. CONFERÈNCIA INAUGURAL

85. MÒDULS

85. MÒDUL 1: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

88. MÒDUL 2: ATENCIÓ AL FINAL DE LA VIDA:

CIUTATS COMPASSIVES O CUIDADORES

91. MÒDUL 3: MILLORA EN LA QUALITAT A

L’ATENCIÓ DE LES PERSONES GRANS

94. MÒDUL 4: EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

D'ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL

97. MÒDUL 5: EXPERIÈNCIES NACIONALS

D’ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL

100. SESSIONS PARAL·LELES

100. SESSIÓ PARAL·LELA 1: HUMANITZACIÓ I

GESTIÓ DES DELS MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS

102. SESSIÓ PARAL·LELA 2: NOVES CURES A

MIDA DELS USUARIS I LES SEVES FAMÍLIES-CUIDADORS

103. SESSIÓ PARAL·LELA 3: ALIMENTACIÓ I

NUTRICIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE NECESSITAT DE CURES ASSISTENCIALS

106. SESSIÓ PARAL·LELA 4: CONTROVÈRSIES:

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA ALS CENTRES RESIDENCIALS

107. SESSIÓ PARAL·LELA 5: CONTROVÈRSIES:

ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT I INTEGRACIÓ DE SERVEIS. DOS CONCEPTES QUE ES NECESSITEN MÚTUAMENT

110. SESSIÓ PARAL·LELA 6: L'HABITATGE I ELS

SEUS EFECTES A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

113. SESSIÓ IMSERSO: L'AUTONOMIA

PERSONAL DES DE L’ATENCIÓ PERSONAL

114. TALLERS

114. TALLER 2: ACREDITACIÓ DE SERVEIS:

REPTES DE FUTUR ALS SERVEIS RESIDENCIALS PER A LES PERSONES GRANS

116. TALLER 3: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA.

ESTRUCTURA DEL SERVEI D'ATENCIÓ MÈDICA DOMICILIÀRIA A ONTARIO, CANADÀ

117. CURRÍCULUM PONENTS

132. PÒSTERS

Page 84: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

84 Resums, currículums y pòsters

CONFERÈNCIA INAUGURAL

FUNDACIÓN EDAD&VIDA: ALINEANT

EL REPTE, LA RESPOSTA I LA POLÍTICA

Rafael Bengoa Rentería

Metge. Codirector Si-Health. Exdirector

Sistema de Salut OMS. Exconseller Sanitat

Govern Basc. Senior Fellow Harvard

L'any 2020, per primera vegada en la història

universal hi haurà més persones de 65 anys que

menors de 25. Això vol dir que tenim una societat,

com tothom sap, envellida amb moltes malalties

cròniques i moltes persones vulnerables que viuen

soles a casa seva.

Curiosament, Espanya no té un pla a mig termini per

atendre aquesta nova societat. Ens estem

conformant a gestionar, el millor possible, la lenta

decadència del sistema social i sanitari. Cal

transformar-lo alineant els actors i exigir a les

autoritats un pla sociosanitari.

En aquesta xerrada es reflexionarà sobre el tipus de

serveis que cal desenvolupar per adaptar els serveis

de salut a aquesta nova realitat.

Actualment, l'atenció a la salut a nivell estatal és

fragmentada i no s'integra l'assistència social i la

sanitària. De fet, en nombrosos casos ni tan sols es

comparteix la informació clínica de les persones

entre els diferents serveis i nivells assistencials.

De la mateixa manera s'exposaran experiències en

altres països (Canadà, Nova Zelanda, països nòrdics,

etc.) on es compta amb models integrats d'atenció

que assenyalen els beneficis obtinguts amb ells tant

per a les persones usuàries com per a les arques

públiques.

A més, s'exposaran possibles accions a implementar

per millorar el nostre sistema sanitari i adaptar-lo a

les necessitats reals de la societat del segle XXI. Així,

s'haurien de potenciar zones d'integració real amb

sistemes d'informació compartits entre l'atenció

social i la sanitària, l'augment del finançament de

l'atenció social, l'aposta decidida per la prevenció i

telemonitorització de les persones, potenciant

l'atenció comunitària i l'optimització del nivell

assistencial a les necessitats reals de la persona.

Finalment, a nivell polític, és necessari el compromís

de tots els implicats per fer un diagnòstic real i

compartit de la situació i establir el pla d'acció tenint

en compte que la integració sociosanitària necessita

d'aquest compromís polític, més que del tècnic, ja

que per a la majoria de professionals ja és evident

que hi ha i ha d'haver vasos comunicants entre

ambdues esferes de l'atenció.

Page 85: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 85

MÒDULS

MÒDUL 1: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

LA INTEGRACIÓ EN L’ATENCIÓ

DOMICILIÀRIA (EDICIÓ CANADENCA)

Tazim Virani

Director de SE Global a Saint Elizabeth

Health Care. Ontario, Canadà

En els últims anys, s'ha posat el focus en l'atenció

domiciliària degut a l'alta demanda de serveis de

salut, sobrecostos i pressions fiscals i l'allau de

població envellida, molts dels quals estan en situació

de fragilitat, tenen malalties cròniques i

comorbilitats1. Tot això exerceix una pressió

significativa sobre la capacitat estructural, financera i

de recursos humans. A Canadà, els pressupostos

sanitaris s'han centrat principalment en hospitals i

metges, amb menor atenció en àrees com l'atenció

domiciliària i comunitària. Hi ha una àmplia

evidència de què aquest patró és insostenible.

Proporcionar atenció domiciliària per a situacions

agudes, cures assistencials a llarg termini, mantenir

les persones fora dels hospitals, identificar i avaluar

les patologies en fases primerenques i establir

estratègies de prevenció són els objectius generals

dels sistemes d'atenció domiciliària efectius i

integrals2. A més, el suport a les persones i a les

comunitats en l'autocontrol i el suport als cuidadors

familiars per reduir la seva càrrega són àrees

d'actuació crítiques.

Aquesta presentació se centrarà en proporcionar

una visió general de l'atenció domiciliària a Canadà

incloent alguns dels aspectes crítics, reptes i

solucions.

Les preguntes clau que s'abordaran son:

1. Com s'organitzen i financen els serveis

d'atenció domiciliària?

2. Qui presta aquests serveis? Com

col·laboren les entitats que proveeixen

aquests serveis?

3. Quins han estat els desafiaments crítics en

la integració dels serveis d'atenció

professional i de suport i com s'han resolt?

Al taller es farà una exposició més detallada de

l'experiència canadenca en l'avaluació de

l'elegibilitat dels usuaris de l'atenció domiciliària,

l'assignació dels recursos en funció de les necessitats

dels usuaris i de les bones pràctiques en la provisió

dels cures i en la valoració de la qualitat.

BIBLIOGRAFIA:

1. Heckman, G. (2013). Addressing healthcare

needs for frail seniors in Canada. CGS

Journal of CME, 3(1), 1-9.

2. Cochrane, P. & DiEmanuele, M. (2018).

Bundling care for cardiac surgery patients.

Healthcare Quarterly, 20(4), 43-47.

…………………………………………………………………………….

PRESENT I FUTUR DE L’ATENCIÓ

DOMICILIÀRIA ALS PAÏSOS NÒRDICS

Astrid Lindström Karlsson

Consultora de política social de la

Universidad de Estocolmo

INTRODUCCIÓ/OBJECTIUS:

Aportar informació contrastada sobre els

condicionants i el nivell i modalitats

d'integració/coordinació/connectivitat dels Serveis a

Domicili als Països Nòrdics.

Page 86: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

86 Resums, currículums y pòsters

DESENVOLUPAMENT:

El model nòrdic de benestar i d'atenció a les

persones, conegut com el Nordic Care Regime (1), es

caracteritza per la seva orientació universal,

responsabilitat pública, atenció a la comunitat i el

seu alt grau de descentralització. L'alt grau

d'autonomia financera dels comtats/regions i els

municipis també és una característica destacable (els

municipis a Suècia financen els seus serveis fins a un

80-90% amb recursos propis, amb responsabilitat

financera fins i tot dels "bedblockers" als hospitals)

(2). Els municipis, en base als principis de

normalització i proximitat i fusions, han creat una

oferta diversificada, tant de serveis com

d'allotjaments, de la qual els serveis a domicili

constitueixen una peça clau. Amb tot, hi ha certes

diferències en les cobertures, intensitats i formes de

composar i organitzar l'oferta (3). La coordinació dels

serveis de salut i socials es resol preferentment

mitjançant acords entre els comtats/regions i els

municipis, en base a programes, registres nacionals

de qualitat i protocols d'atenció per grups de

població (chains of care) i, en alguns casos

mitjançant incentius potents, com el de la

responsabilitat financera dels "bedblockers" i, cada

cop més, mitjançant la digitalització de la informació

a intercanviar, que tant els professionals com els

pacients poden accedir i compartir via portals i apps

al mòbil (solucions mHealth) (4a, 4b).

CONCLUSIONS:

La conversió del servei analògic de la teleassistència

a digital al 90% dels municipis ja permet afegir

funcionalitats per a videoconferències amb l'usuari,

registre de les seves constants vitals (mitjançant

wearables) i el seu abordatge a casa. Els

professionals que presten atenció domiciliària ja

tenen la informació en temps real als seus mòbils

sobre els usuaris a atendre, els serveis a prestar en

cada cas, les rutes per arribar i poden documentar in

situ i fins i tot, en cas de necessitat, obrir les portes

dels seus usuaris amb el mòbil.

BIBLIOGRAFIA:

1) Anttonen & Sipilä (1996) European Social Care

Services: Is It Possible To Identify Models? Article in

Journal of European Social Policy, May 1996.

2) Lennarth Johansson, Pär Schön (2018) Quality and

cost-effectiveness in long-term care and dependency

prevention, Äldrecentrum, Stockholm.

https://www.aldrecentrum.se/publikationer/quality-

and-cost-effectiveness-long-term-care-and-

dependency-prevention

3) Astrid Lindström (2015) Evolución y tendencias de

cambio en los servicios de atención a domicilio en

Dinamarca y Suecia. Ed. Fundación Pilares.

http://www.fundacionpilares.org/docs/2015/paraviv

irbienencasa/paravivirbienencasa_01_AL.pdf

4) Nordic Council of Ministers and Nordic Innovation

(2019). A Nordic Story About Smart Digital Health

Innovation, https://norden.diva-

portal.org/smash/get/diva2:1297054/FULLTEXT01.p

df

4b) Nordic Council of Ministers and Nordic

Innovation (2019). CONNECTED HEALTH, Nordic

Smart Digital Health WHITE PAPER,

https://www.nordicinnovation.org/2019/nordic-

white-paper-smart-digital-health

………………………………………………………………….

LES “SUPERILLES” SOCIALS:

REDISSENYANT LES CURES A LES

PERSONES AL DOMICILI

Lluís Torrens Mèlich

Director d’Innovació Social de l’àrea de

Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i

LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona

INTRODUCCIÓ:

A la ponència es presentarà el projecte de superilles

socials com a forma d'organització avançada de

l'atenció domiciliària a persones dependents.

PARAULES CLAU:

Superilla, envelliment, dependència, atenció

domiciliària, treball en equip, residència distribuïda.

Page 87: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 87

DESENVOLUPAMENT:

El ràpid creixement de les persones ateses per la llei

de la dependència i les perspectives d'envelliment

demogràfic plantegen la sostenibilitat actual de

model d'atenció. D'una banda no hi ha grans

perspectives de què creixi significativament el

nombre de persones institucionalitzades, i d’altra

banda, l'atenció domiciliària aplicada de manera

fordista i inflexible no dóna els nivells adequats de

qualitat ni a la persona usuària ni a les treballadores

del servei. Adaptant models internacionalment

reconeguts l'Ajuntament de Barcelona està

desplegant un nou model d'atenció basat en la

proximitat que permeti major adaptació a les

necessitats dels usuaris, una millor qualitat en el

treball professional i que permeti anar incorporant

noves capes de serveis i integració sociosanitària

eficaç i eficient.

CONCLUSIONS:

Les superilles socials són una nova organització

territorial i funcional que permet abordar grans

reptes de l'estat del benestar a escala humana.

BIBLIOGRAFIA:

Torrens, Lluís (2018) Envejecimiento y mejora de la

gestión pública: El caso de Barcelona y las

supermanzanas sociales. Notes per a la reflexió

Transjus. Universitat de Barcelona.

http://hdl.handle.net/2445/123257

Page 88: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

88 Resums, currículums y pòsters

MÒDUL 2: ATENCIÓ AL FINAL DE LA VIDA: CIUTATS

COMPASSIVES O CUIDADORES

VIVIR CON VOZ PROPIA. VITORIA-

GASTEIZ CIUTAT COMPASSIVA

Patxi Del Campo San Vicente

Director Instituto MAP (Música, Arte,

Proceso)

INTRODUCCIÓ:

Vivir con Voz Propia (VVP) es constitueix com un

projecte que busca reflexionar sobre el final de la

vida i promoure el compliment d'un itinerari vital

complet, personalitzat i respectuós amb la persona,

fomentant la participació i la capacitat de decisió en

el seu procés vital.

PARAULES CLAU:

Ciutat Compassiva, final de vida, solitud, mort,

vulnerabilitat, veïnat compassiu i qualitat de vida.

DESENVOLUPAMENT:

VVP neix a Vitoria-Gasteiz el 2013, aglutinant un

grup de professionals de l'àmbit de la salut que

dediquen voluntàriament una part del seu temps a

dissenyar, coordinar i dinamitzar les diferents

activitats que es desenvolupen com a part d'aquest

projecte. L'equip que forma VVP té una finalitat

comunitària i social, és aconfessional i la seva

fonamentació ideològica és humanista, centrada en

una atenció centrada en la persona. Dins la filosofia

de Vivir con Voz Propia destaquen alguns conceptes

essencials, com autonomia, qualitat de vida i ètica,

que són valors transversals en cada acció.

La mirada de Vivir con Voz Propia cap a la persona

implica entendre a aquesta no només a través de les

seves diferents àrees, sinó també com a resultat del

seu propi recorregut vital i dins d'un context familiar

i social.

1. Creació d’una Comunitat Compassiva

Vivir con Voz Propia engloba tots els seus objectius

en un projecte holístic denominat “Vitoria-Gasteiz,

Vecindario Compasivo”, que pretén contribuir a crear

una ciutat més sensibilitzada i més preparada per

tenir cura de les persones que afronten una malaltia

avançada o el final de la seva vida en soledat.

2. Treball en xarxa

Una de les principals característiques d'un Vecindario

Compasivo consisteix en la conformació de xarxes i

coordinació entre les entitats i institucions

encarregades d'assistir a les persones malaltes, en

situació de vulnerabilitat, de soledat o en dol.

El programa Vecindario Compasivo comporta un

treball de col·laboració entre 3 tipus d'entitats: les

institucions cuidadores (hospitals, residències,

ambulatoris...) encarregades de detectar possibles

usuaris d'aquest servei, les entitats de voluntariat

(associacions, ONGs i entitats religioses) que

ofereixen els acompanyaments, i els agents polítics

(Ajuntament, Diputació, Serveis Socials de Base...)

que permeten optimitzar els recursos sociosanitaris

amb els que ja compta la ciutat.

El principal objectiu del projecte Vecindario

Compasivo consisteix en aconseguir la sensibilització

del barri cap a les persones grans, malaltes, en risc

de morir en soledat, perquè els mateixos veïns i

comerços siguin els encarregats d'oferir la seva ajuda

i cura. Per aconseguir aquest tipus de moviment

compassiu a Vitoria-Gasteiz i en concret al barri

d’Adurza-San Cristóbal, VVP a més de treballar amb

la xarxa del barri, està rebent formació periòdica per

part de Compassionate Neighbours del St. Joseph's

Hospice (Londres) per poder dinamitzar equips de

treball conformats per comunitat, els professionals i

els voluntaris/es del barri.

Page 89: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 89

BIBLIOGRAFIA:

Candy, B. et al (2015). Does involving volunteers in

the provision of palliative care make a difference to

patient and family wellbeing? A systematic review of

quantitative and qualitative evidence. International

Journal of Nursing Studies, Vol 52, pp. 756-768.

Compassionate Neighbours, Social isolation and

voluneering. Material no publicat.

Harmer, C. (2005). The compassionate Community.

Eugene, Oregon: Wipf & Stock Pub.

Kellehear, A. (2013). Comunidades compasivas: el

cuidado del final de la vida como responsabilidad de

todos.QJM: An International Journal of Medicine,

Vol. 106 (12), pp. 1071–1075.

Wegleitner, K.; Heimerl, K . y Kellehear, A. (2017).

Compassionate Communities: Case Studies from

Britain and Europe (Routledge Key Themes in Health

and Society). Londres: Routledge.

…………………………………………………………………

ESTENENT LA RESPONSABILITAT DE LA

CURA DEL FINAL DE LA VIDA

Julio Gómez Cañedo

Metge. Coordinador del Servei de Cures

Pal·liatives de l'Hospital San Juan de Dios

de Santurce

INTRODUCCIÓ:

La construcció de comunitats compassives suposa fer

un salt qualitatiu en el desenvolupament de les cures

pal·liatives incorporant una mirada des de la salut

pública i la salut comunitària. Ja no està el centre en

els serveis i els professionals sinó en les comunitats i

en les persones que les configuren.

PARAULES CLAU:

Comunitat, compassió, salut comunitària, cures

pal·liatives.

OBJECTIUS:

Sistematitzar el procés de construcció d'una

comunitat compassiva.

Definir els aspectes que faciliten el procés.

Conceptualitzar els elements clau que defineixen una

comunitat compassiva.

DESENVOLUPAMENT:

Pels estudis de prevalença desenvolupats a

Catalunya sabem que l'1,5% de la població pateix

una malaltia crònica avançada. Això en una localitat

com Santurce de 47.000 habitants són unes 700

persones i que el 0,5% més presenta vulnerabilitat

social per motius econòmics, soledat...

Estat, comunitat, Iniciativa social i Mercat actuen des

de lògiques diverses i propugnen una manera de

relacions divers centrant-se en la cura com un bé

també divers.

Es tracta de tornar a la comunitat, una cosa tan vella

i alhora tan actual i necessària. Es tracta com diu el

subtítol d'aquest projecte d’"estendre la

responsabilitat de la cura de la vida".

La comunitat troba la cura dels més vulnerables un

bé relacional a ser protegit des d'una lògica de

reciprocitat. Això ens aboca a un concepte de salut

diferent: La salut com a bé relacional.

CONCLUSIONS:

La ciutat cuidadora es construeix sobre una

important implicació de la societat civil.

Amb un lideratge de l'administració pública més

propera.

Amb el suport i participació d'institucions i grups

referents al territori.

I així aconseguir: QUE NINGÚ MORI AMB DOLOR,

AMB POR O EN SOLEDAT.

BIBLIOGRAFIA:

Gómez-Batiste X,... Compassionate communities:

design and preliminary results of the experience of

Page 90: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

90 Resums, currículums y pòsters

Vic (Barcelona, Spain) caring city. Ann Palliat Med

2018.

Fernando Fantova Azcoaga. Los cuidados como eje

para la transformación de las políticas sociales.

Documentació social, ISSN 0417-8106, Nº 187, 2017

……………………………………………………………………………......

DESENVOLUPANT COMUNITATS

COMPASSIVES O CUIDADORES

Libby Sallnow

Senior Clinical Lecturer, UCL, UK.

Consultant in Palliative Medicine CNWL,

London and Honorary Senior Clinical

Lecturer

INTRODUCCIÓ:

Les comunitats compassives són un moviment global

en creixement amb una important base d'evidència

científica i de desenvolupament de polítiques.

Aquesta xerrada analitzarà el desenvolupament del

moviment de comunitats compassives i revisarà un

gran estudi de mètodes mixtes sobre l'impacte de les

comunitats compassives realitzat a Londres, Regne

Unit.

MÈTODE:

L'objectiu de l'estudi era comprendre l'impacte que

un projecte de comunitats compassives pot tenir

quan s'inicia a través d'un centre de cures

pal·liatives. Específicament es va buscar explorar

com es viu un projecte comunitari compassiu, quines

tensions existeixen, quins processos donen suport o

obstaculitzen el treball, què desafiaments específics

presenta aquest tipus de projectes desenvolupat des

de dins d'aquest sector i quin aprenentatge s'extreu.

Es va realitzar un estudi de mètodes mixtes amb

múltiples metodologies de recol·lecció de dades:

entrevistes; grups focals; observació participant;

anàlisi documental i registres clínics. Es va obtenir

l'aprovació ètica. Les dades es van analitzar d'acord

amb la teoria fonamentada modificada i utilitzant

l'eina de programari en línia Dedoose.

RESULTATS:

Es van realitzar 21 entrevistes, 2 grups focals i 19

episodis d'observació participant, 11 documents i

dades de servei sobre 180 Veïns compassius i 173

Membres de la Comunitat. Sis accions clau van

facilitar la integració de nous enfocaments de salut

pública amb enfocaments de prestació de serveis. Els

resultats van ser amplis i van incloure una reducció

de la solitud, millores en el benestar i canvis en la

pràctica de les cures pal·liatives.

A més, van sorgir tres factors subjacents que van

sustentar el treball en conjunt. Es va observar que

traduïen les accions observades del projecte en els

impactes i incloïen: una dinàmica de poder alterada,

expressió de reciprocitat en les relacions i el

desenvolupament de l'agència.

CONCLUSIONS:

Aquest estudi proporciona un relat reflexiu i crític

dels processos i impactes del treball de les

comunitats compassives en la pràctica. Situa les

relacions recíproques com el seu fonament i obliga a

avaluar la naturalesa del poder i l'agència en totes

les interaccions.

PARAULES CLAU:

Comunitats compassives, desenvolupament

comunitari, nova salut pública, atenció al final de la

vida.

Page 91: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 91

MÒDUL 3: MILLORA EN LA QUALITAT A L’ATENCIÓ

DE LES PERSONES GRANS

REPTES DE L'ATENCIÓ DES DE LA

PERSONA GRAN

María Dolores Navarro Rubio

Metgessa especialista en Medicina

Preventiva i Salut Pública, Hospital Sant

Joan de Déu, Barcelona

INTRODUCCIÓ:

La societat actual està vivint un gran canvi a tots els

nivells. El prototip de pacient passiu i dependent

associat al model de relació paternalista entre

professionals i malalts es veu reemplaçat per un

model de pacient més actiu que busca un tipus de

relació amb els professionals basat en la deliberació.

El repte que presenta la cronicitat avui dia en el

model d'atenció centrada en el pacient es produeix a

tres nivells: el del propi pacient i la seva família, el

dels professionals sanitaris i el de les institucions

sanitàries.

En aquest context, els pacients crònics i les persones

grans s'estan incorporant cada vegada més en la

presa de decisions sanitàries.

OBJECTIUS:

Descriure el canvi produït en el paper del pacient,

què s'entén per participació del pacient en la presa

de decisions i el cas de la gent gran en la millora de la

qualitat de l'atenció.

PARAULES CLAU:

Participació del pacient, presa de decisions, gent

gran, cronicitat.

DESENVOLUPAMENT:

La participació en la presa de decisions en salut es

pot realitzar a nivell individual o col·lectiu. A nivell

individual, pel que fa a l'autocura i a nivell col·lectiu,

representant altres pacients.

Per realitzar aquestes funcions és necessari formar-

se. Els professionals han d'adaptar-se també al nou

model de pacient.

Hi ha diferents nivells de participació. Les persones

grans poden contribuir a la millora dels serveis d'una

forma activa.

Tant aquesta figura del nou model de pacient com la

del familiar o cuidador poden ajudar a formar a

altres pacients i contribuir així a millorar la qualitat

dels serveis.

CONCLUSIONS:

Sense una planificació estratègica que englobi els

tres nivells d'actuació (pacients, professionals i

institucions), difícilment s'aconseguirà assolir

l'objectiu de l'atenció centrada en el pacient.

Cal formar a pacients i professionals i dissenyar

polítiques i estratègies que busquin la responsabilitat

del pacient en la seva pròpia cura així com la seva

participació en la presa de decisions o en la

representació d'altres pacients.

……………………………………………………………………………..

ACCIONS CLAU PER MILLORAR ELS

PROCESSOS D'ATENCIÓ A LA GENT

GRAN EN ENTORNS D'ATENCIÓ A

LLARG TERMINI. LA RECERCA DE LA

MILLORA DE LA QUALITAT ALS PAÏSOS

BAIXOS

Henk Nies

Member of the Executive Board, Vilans,

Utrecht. Professor of Organisation and

Page 92: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

92 Resums, currículums y pòsters

Policy in Long-term Care, Vrije University,

Amsterdam

INTRODUCCIÓ:

El propòsit d'aquesta ponència és presentar com és

la cura de la gent gran a Holanda i quines respostes

es donen en la recerca i millora de la qualitat. En

particular, es debatrà sobre el paper de

l'administració pública.

PARAULES CLAU:

Atenció residencial, atenció a la gent gran, millora de

la qualitat, qualitat de vida, Salut positiva, programes

d'implementació, mesures de política.

DESENVOLUPAMENT:

Es descriuran els desafiaments en la millora de la

qualitat de l'atenció residencial per a gent gran en

situació de fragilitat a Holanda. Primer, s'explicarà

com ha canviat aquesta, amb estades molt més

curtes. En part, pels majors nivells de dependència a

l'ingrés i, en part, perquè ingressen per a

rehabilitació. Això implica que el percentatge de

persones grans ateses hagi disminuït dràsticament

en les últimes dècades.

En segon lloc, s'abordaran les noves formes

d'entendre la qualitat de vida i, en particular, la Salut

Positiva. Concepte molt més inclusiu que la definició

de salut de l'OMS de 1948 ja que emfatitza la

resiliència en tots els dominis rellevants de la vida.

En tercer lloc, es parlarà dels principis bàsics del nou

marc de qualitat per a centres residencials per a gent

gran que posen l'accent en l'aprenentatge i en la

millora en lloc d'en la governança i en el compte de

resultats. També s'explicarà com el govern holandès,

a través de Vilans i altres col·laboradors, facilita la

millora de la qualitat i, en particular, la

implementació del marc de qualitat. A través d'un

programa nacional, les organitzacions de provisió de

cures poden sol·licitar i rebre suport i orientacions. A

més, hi ha uns espais per compartir informació i

coneixements genèrics. En aquests moments han

participat centenars d'organitzacions, la majoria

d'elles amb resultats positius.

CONCLUSIONS:

Es reflexionarà sobre els instruments polítics que

faciliten la millora de la qualitat i les conseqüències

per a la posada en marxa i el seguiment dels serveis.

L'administració pública té un paper fonamental per

assegurar que tots els actors en el sector assumeixen

els seus rols i per facilitar-los si cal.

………………………………………………………………….

COM GARANTIM L'ATENCIÓ? ELS

PROCESSOS D'AVALUACIÓ I MILLORA

DE LA QUALITAT A CENTRES

RESIDENCIALS PER A GENT GRAN

Claire Drummond

Manager del Care Inspectorate en Escocia

INTRODUCCIÓ:

El Care Inspectorate, organisme regulador de

l'assistència social i el treball social a Escòcia, ha

desenvolupat i implementat, des del 2017, una nova

metodologia i un nou marc d'inspecció a centres

residencials per a gent gran. Aquesta acció

s'emmarca dins dels nous Health and Social Care

Standards desenvolupats pel Govern escocès en

col·laboració amb el Care Inspectorate i altres

organitzacions.

Aquest nou model es va elaborar després de la

consulta al propi sector de l'atenció social, als usuaris

d'aquests serveis, als seus familiars i els seus

cuidadors. Es basa en un model europeu European

Framework for Quality Management i està dissenyat

per facilitar l'autoavaluació per part dels proveïdors

d'aquestes cures.

OBJECTIUS:

En aquesta presentació es reflexionarà sobre el canvi

d'un enfocament centrat en el compliment de la

regulació a un enfocament col·laboratiu, es

presentaran les característiques clau del nou model i

s'avaluarà la contribució del Care Inspectorare en la

millora dels serveis d'atenció a la gent gran a Escòcia.

Page 93: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 93

PARAULES CLAU:

Examen, Drets humans, compliment, col·laboració,

metodologia, marc d'inspecció, consulta.

CONCLUSIONS:

El Care Inspectorate ha col·laborat amb usuaris dels

serveis socials escocesos i amb el propi sector per

desenvolupar un nou model d'inspecció dels centres

residencials per a gent gran. A més, se segueix

treballant amb el sector per avaluar com, com a

organisme de control, es pot donar suport de la

manera més eficaç a la millora dels serveis d'atenció

a la gent gran.

Page 94: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

94 Resums, currículums y pòsters

MÒDUL 4: EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

D'ATENCIÓ INTEGRADA I INTEGRAL

APRENENT DELS MODELS DE CURES

INTEGRATS A ESPANYA

Ana María Miquel Gómez

Col·laboradora de la Càtedra d’Innovació i

Gestió Sanitaria de la Universidad Rey Juan

Carlos

ANTECEDENTS:

A l’Informe sobre la Salud en el Mundo 2000,

Espanya ocupava el setè lloc mundial pel que fa al

desenvolupament dels sistemes de salut. A més,

posseeix la tercera esperança de vida en néixer més

alta del món. Les comunitats autònomes són les

responsables de gestionar i organitzar la prestació de

serveis. El dret dels ciutadans a la protecció de la

salut, a l'accés universal a l'atenció sanitària i a una

atenció primària sòlida són elements comuns a totes

elles. En els últims anys, l'Estratègia d'Atenció a les

Persones amb Malalties Cròniques ha impulsat el

desenvolupament d'iniciatives integrades en la

majoria de les regions d'Espanya.

OBJECTIUS:

Explorar, identificar, descriure i analitzar, mitjançant

estudis de cas amb resultats tangibles, les principals

iniciatives innovadores d'atenció integrada

implementades en tres regions que podrien ser

traslladades als Estats Units.

MÈTODE:

Es va realitzar una primera visita exploratòria en la

qual es van comparar dades sobre cost i població de

salut entre les tres regions i Estats Units.

Segona visita amb la presència de líders rellevants de

les organitzacions de salut dels Estats Units. Es van

compartir algunes iniciatives innovadores i els

estudis de cas finals.

Es va realitzar una última reunió de treball als Estats

Units amb els líders rellevants i l'equip d'investigació.

RESULTATS:

1. Iniciatives de Catalunya: Principals elements

d'atenció integrada: Integració de la Història Clínica

Electrònica, estratificació de la població, plans

d'atenció personalitzats, integració dels serveis

mèdics d'urgències, integració social i sanitària,

reunions intersectorials.

2. Iniciatives del País Basc: S'han identificat dues

onades d'integració. Una vinculada a la millora de

l'atenció a pacients crònics (2010-2012) i una altra

(2013 en endavant) centrada en aconseguir la

integració sistèmica a través d'un enfocament de

salut de la població i la creació d'organitzacions

sanitàries integrades que cobreixin tot el territori.

3. Iniciatives de Madrid: Elements d'atenció

integrada vinculats a l'atenció a pacients crònics:

estratificació de la població, rutes assistencials

integrades, organització de les cures pal·liatives,

avaluació del procés d'implementació i impacte al

territori.

………………………………………………………………….

SISTEMES DE SALUT INTEGRATS AL

REGNE UNIT

Robin Miller

Codirector del Centre for Leadership in

Health & Social Care de la Universidad de

Birmingham i Coeditor en Cap de

l’International Journal of Integrated Care

INTRODUCCIÓ:

Les quatre nacions del Regne Unit han seguit

diferents camins en l'intent de millorar la integració

de les cures. En aquesta sessió s'esbossaran els

Page 95: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 95

diferents enfocaments, l'evidència del seu impacte i

els aprenentatges de cada experiència.

PARAULES CLAU:

Salut, assistència social, assistència integrada, Regne

Unit, aprenentatge.

DESENVOLUPAMENT:

Les quatre nacions d'origen del Regne Unit (Irlanda

del Nord, Gal·les, Escòcia i Anglaterra) tenen

autonomia per desenvolupar les seves pròpies

polítiques sanitàries i d'assistència social. Això ha

significat una barreja enfocaments diferents dins de

cada país en la promoció d'atenció coordinada i

centrada en la persona. Utilitzant el model Rainbow

d'atenció integrada (Valentijn et al 2013), aquesta

sessió proporcionarà una visió general dels

enfocaments al Regne Unit sobre la base de la

tipologia del sistema, integració pràctica,

organitzativa i professional, i de les dues dimensions

que sustenten la integració funcional i normativa. Es

compararan els efectes d'aquestes diferents

configuracions de l'atenció integrada i els

enfocaments adoptats per a la seva aplicació. Això

conduirà a una reflexió sobre els aprenentatges que

es poden extreure d'aquestes experiències en

matèria d'atenció integrada.

CONCLUSIONS:

Si bé cada sistema de salut i de cures té el seu propi

context, hi ha barreres comuns perquè els usuaris

atesos percebin aquesta integració de l'atenció. És

possible aprofitar l'aprenentatge entre països per

desenvolupar enfocaments d'implementació més

exitosos.

BIBLIOGRAFIA:

Kaehne, A., Birrell, D., Miller, R., Miller, R., & Petch,

A. (2017). Bringing integration home: policy on

health and social care integration in the four nations

of the UK. Journal of Integrated Care, 25(2), 84-98.

Miller, R, Brown, H. and Mangan, C. (2016)

Integrated Care in Action: A practical guide for

health, social care and housing support, London:

Jessica Kingsley

Valentijn, P.P., Schepman, S.M., Opheij, W. and

Bruijnzeels, M.A. (2013) Understanding integrated

care: a comprehensive conceptual framework based

on the integrative functions of primary care.

International Journal of Integrated Care. 13(1):None.

DOI: http://doi.org/10.5334/ijic.886

……………………………………………………………………………

MILLORA DE LA QUALITAT A CENTRES

RESIDENCIALS. UN NOU MODEL

D'INTEGRACIÓ SOCIOSANITÀRIA

CENTRAT EN PERSONES QUE VIUEN A

RESIDÈNCIES

Rhona Radley

Senior Service Improvement Manager, NHS

Calderdale Clinical Commissioning Group

El programa Quest for Quality in Care Homes (Cerca

de la qualitat als centres residencials) demostra els

beneficis d'un treball integrat entre l'assistència

sanitària i l'assistència social i com la tecnologia hi

contribueix. L’NHS Calderdale CCG va encarregar a

Calderdale i Huddersfield NHS Foundation Trust que

creessin un Equip Multidisciplinari (EM) integrat.

Aquest EM dóna suport als metges de capçalera i

assessora el personal dels centres residencials en

matèria de prevenció i atenció per garantir que es

satisfacin les necessitats dels residents i que les

normes s'apliquin de manera coherent. L’EM inclou

infermeres; geriatra; farmacèutic; professional de

salut mental; enllaços a Cures Pal·liatives i a altres

àrees. L’EM treballa amb les principals parts agents

per minimitzar la necessitat de què els residents

siguin derivats a serveis d'atenció no planificats i

garantir que siguin gestionats de manera proactiva al

propi centre. L’EM també treballa amb el personal

d'atenció hospitalària per donar suport a l'alta

primerenca dels residents que han estat admesos a

l'hospital. El projecte ha creat un nou model per a

provisió de cures que és replicable i escalable, i

aborda el repte que els residents facin un ús excessiu

dels serveis de salut.

El pilotatge del projecte desenvolupat combinava un

EM, accés en temps real a històries clíniques per als

metges de família i infermeres i sistemes de

Page 96: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

96 Resums, currículums y pòsters

teleassistència i monitorització de la salut. Els seus

objectius van ser:

Reduir les trucades d'ambulàncies

evitables, les derivacions a urgències, les

admissions hospitalàries i les visites al

metge de capçalera.

Millorar l'atenció i la seguretat dels

residents/pacients.

Respondre més eficaçment a les infeccions

del tracte urinari i respiratòries, a les

caigudes i fractures.

Millora de l'autoconfiança del personal en

la prestació d'atenció d'alta qualitat.

Millorar la qualitat de vida dels residents.

A més s'ha aconseguit una eficiència financera

significativa i estalvis de costos associats. L'última

fase del programa està avaluant l'impacte de l'ús de

la tecnologia per gestionar el risc de caigudes i

mitigar-ne les conseqüències.

Page 97: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 97

MÒDUL 5: EXPERIÈNCIES NACIONALS D’ATENCIÓ

INTEGRADA I INTEGRAL

CUIDAMOS CONTIGO, UN PROJECTE

D’ATENCIÓ INTEGRAL I CENTRADA EN

LA PERSONA

Pilar Rodríguez Rodríguez

Presidenta Fundación Pilares para la

Autonomía Personal

INTRODUCCIÓN:

El projecte Cuidamos Contigo té com a objectiu

general millorar l'atenció i la qualitat de vida de

persones amb malalties cròniques i dependència, les

seves famílies cuidadores i equips professionals

sociosanitaris que treballen en l'àmbit de les cures

de llarga durada (CLD).

Com a específics, promoure la major autonomia,

independència i benestar de les persones,

manteniment al propi domicili i la seva comunitat

evitant institucionalitzacions i minimitzant el risc de

claudicació de les famílies.

Com recomana la comunitat científica i els

organismes internacionals, apliquem instruments i

tècniques innovadores pròpies del model d'atenció

integral i centrada en la persona (MAICP), amb

metodologia de gestió de casos i coordinació

sociosanitària, garantint la continuïtat de l'atenció.

Un altre àmbit innovador del projecte és el treball

comunitari: desenvolupem i potenciem xarxes de

suport amb interessants sinèrgies i aprofitament de

recursos existents a l'entorn, el que produeix

contenció i eficiència de consums/costos i afavoreix

el desenvolupament de comunitats compromeses i

resilients a CLD.

PARAULES CLAU:

MAICP, innovació, resiliència comunitària, dificultats

i reptes.

DESCRIPCIÓ:

Tot i que el projecte s'està implementant a la ciutat

de Madrid i altres municipis de la Vega Baja

alacantina, a la ponència es presentaran resultats

només d'una d'aquestes localitats (Rojales), on

atenem 60 persones (72% dones; rang d'edat: 77-85

anys; graus de dependència 2 i 3; amb un 12% que

viuen soles). Mitjançant conveni amb l'Hospital de

Torrevieja, es realitzen valoracions i intervencions

coordinades entre la infermera del centre de salut i

la gestora de casos (treballadora social).

A la presentació es donarà compte dels resultats

positius, les dificultats trobades i les oportunitats de

millora.

BIBLIOGRAFIA:

OMS (2015ª): Informe mundial sobre l’envelliment i

la salut.

OMS (2015b): People-centred and integrated health

services: an overview of the evidence.

Rodríguez Rodríguez P et al (2017): La atención en

domicilios y comunidad a personas con discapacidad

y personas mayores. Guía de innovación sobre el

MAICP. Nº 2 de la Col·lecció “Guías de la

Fundación”. Fundación Pilares para la autonomía

Personal. Madrid.

……………………………………………………………………………..

EXPERIÈNCA D’INTEGRACIÓ A

CASTELLA I LLEÓ

Carlos Raúl De Pablos Pérez1, Carlos De

Pablos2, Raúl Pérez3.

1Conselleria de Familia e igualdad de

Servicios Sociales de la Junta de Castilla y

León; 2Conselleria de Familia e Igualdad de

Page 98: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

98 Resums, currículums y pòsters

Oportunidades; 3Gerencia de Servicios

Sociales de Castilla y León.

Castella i Lleó treballa des de fa anys en un nou

model d'atenció sociosanitària basada en la

proactivitat, la continuïtat i la personalització de

l'atenció, integrant l'actuació dels sistemes social i

sanitari en base a les necessitats individuals de la

persona i respectant les seves decisions i

preferències.

La creació d'una plataforma tecnològica ARGOSS,

basada en la incorporació de solucions innovadores a

través de les noves tecnologies afavoreix aquesta

actuació simultània i sinèrgica dels serveis sanitaris i

socials. Aquesta plataforma pretén millorar

l'eficiència dels sistemes, possibilitar l'atenció

integrada en qualsevol àmbit territorial de Castella i

Lleó (amb especial atenció als entorns rurals),

disminuint les visites i desplaçaments evitables de la

persona per a l'atenció de primer nivell en els

sistemes de salut i social, i millorar els temps de

resposta del sistema d'atenció integrada en els casos

que presentin necessitat d'intervenció urgent,

mitjançant la introducció de processos d'interacció

entre la persona i el seu cuidador, que tenen a

internet un "portal sociosanitari", i els professionals

de salut i de serveis socials, compartint la informació

necessària en temps real.

…………………………………………………………………………….

MODEL D'ATENCIÓ SANITÀRIA

INTEGRADA PER A PERSONES QUE

VIUEN EN RESIDÈNCIES PER A GENT

GRAN DE GESTIÓ PRÒPIA DE LA

DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ

SOCIAL

Concepció Barbeta Mir1, Sebastià

Santaeugenia2, Chon González2, Mònica

Ribas3

1Generalitat de Catalunya (Directora

Residència Assistida i Centre de Dia Feixa

Llarga, Direcció General de Protecció Social,

L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona);

2Departament de Salut; 3Departament de

Treball, Afers Socials i Famílies

INTRODUCCIÓ:

L'envelliment de la població a Catalunya, l'augment

de l'expectativa de vida (augment de les malalties

cròniques, de la fragilitat i de la pèrdua de

funcions), el perfil actual de l'usuari de les

residències geriàtriques i l'heterogeneïtat de les

mateixes, requereix la creació d'una nova cultura

integradora dels serveis socials i sanitaris en l'entorn

residencial.

A través del PIAISS (Pla Interdepartamental d'atenció

i Interacció Social i Sanitària) es posa de manifest la

necessitat d'oferir una atenció integral i integrada,

sanitària i social, i d'acord amb els criteris establerts

per a aquesta finalitat en la línia estratègica 4

s'estableixen les bases del nou model d'atenció

sanitària integrada, en coordinació entre el

Departament de Salut i el Departament de Treball,

Afers Socials i Famílies de la Generalitat de

Catalunya, per a persones que viuen

institucionalitzades en residències geriàtriques.

L'Objectiu és crear una xarxa assistencial entre els

serveis sanitaris d'atenció primària i les residències

geriàtriques del territori de Catalunya centrat en

l'atenció a la persona, amb un servei de proximitat,

garantint un contínuum assistencial i optimitzant els

recursos públics.

DESENVOLUPAMENT:

El Model es va crear durant l'any 2017. Es va

constituir un grup de treball format per professionals

dels àmbits social i de salut. Previ anàlisi del perfil de

les persones que viuen en residències de Catalunya i

de les necessitats de cobertura sanitària, de manera

coordinada entre els dos àmbits es van establir les

bases generals a seguir, perquè després es puguin

adaptar a les especificitats de cada territori.

Es van definir objectius, es van elaborar

procediments, estratègies, indicadors i pautes

genèriques consensuades.

Es proposa iniciar prova pilot amb la Residència Feixa

Llarga de l'Hospitalet (Centre de gestió pròpia del

DTASF) atès que des del 2015 aquest centre ja tenia

establert un sistema de coordinació amb atenció

Page 99: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 99

primària de salut. Al gener de 2018 s'inicia

formalment la prova pilot per implementar el model.

S'elaboren les especificitats tenint en compte els

recursos que disposa el territori entre els

professionals de la residència i de l'ICS (Institut

Català de la Salut) com són: circuits d'urgència

sanitària 7x24, sistema monodosi de farmàcia, guies i

pautes de treball compartides, accés de doctora i

infermeres de la residència a la Història Clínica

Compartida de Catalunya (HCCC), realització de

recepta electrònica,...

PARAULES CLAU:

PIAISS/PAISS, Integració Social sanitària,

Dependència, Cronicitat i Complexitat.

CONCLUSIONS:

Compartir la informació sanitària a e-

cap/HCCC ha facilitat la continuïtat

assistencial. Així com la recepta

electrònica.

Disminució de derivacions innecessàries a

urgències per augment de resolució a la

Residència.

Alts nivells de satisfacció dels

equips/residents/famílies. Els professionals

i serveis s'aproximen a les persones.

Augment de capacitació dels professionals

de salut i socials (compartir coneixements i

formació específica conjunta).

BIBLIOGRAFIA:

PIAISS/PAISS

https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies

/govern_aprova_pla_atencio_integrada_se

rveis_sanitaris_socials.html

Pla Estratègic de Serveis Socials de

Catalunya

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/a

mbits_tematics/serveis_socials/plaestrateg

ic-de-serveis-socials-de-catalunya/

Pla de Salut de Catalunya

https://www.fmc.cat/documents/18108/d

oc/Pla%20de%20Salut.pdf

Page 100: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

100 Resums, currículums y pòsters

SESSIONS PARAL·LELES

SESSIÓ PARAL·LELA 1: HUMANITZACIÓ I GESTIÓ

DES DELS MEDICAMENTS I PRODUCTES SANITARIS

L'objectiu d'aquesta sessió serà assenyalar la

importància de la utilitat terapèutica dels productes

farmacèutics i medicaments en les cures de persones

amb algun tipus de demència. Així s'introduirà la

importància de comptar amb un model de gestió

encaminat a aconseguir el "quadriple aim" que,

recordem, es refereix a la millora de l'experiència del

pacient, la millora de l'experiència del facultatiu,

millora de la salut de la població i un cost sostenible;

sense oblidar els aspectes d'humanització i dignitat

en les cures.

PONENTS:

S'ha pensat en 4 perfils. El primer seria un

professional que aporti informació clínica sobre les

demències i, més en concret, sobre les tipus

Alzheimer. Serà Pablo Martínez-Lage. El segon dels

participants seria una persona amb experiència en la

gestió que pugui aportar la seva visió sobre

l'eficiència dels productes i la sostenibilitat de les

cures, en concret Carlos Mur. En tercer lloc, s'ha

convidat a un representant dels cuidadors que aporti

la seva visió i experiència diària en la cura d'aquestes

persones, serà Carmen Ferrer. Finalment, es

comptaria amb una moderadora experta en la

humanització de les cures. Aquest seria el paper de

Candela Calle.

FORMAT DE LA SESSIÓ:

Durada total: hora i mitja. En concret seria el 29

d'octubre de 17.30 h a 19 h. La sessió s'iniciaria amb

una exposició magistral d'uns 15-20 minuts per part

del representant de la branca clínica del fenomen

que ajudi a centrar el tema. Posteriorment, es

realitzarà un debat entre tots els ponents. Serà la

moderadora de la sessió l'encarregada d'anar

introduint els diferents aspectes a tractar, fent

especial èmfasi en la necessitat d'humanitzar les

cures, i l'encarregada de dinamitzar l'acte.

………………………………………………………………….

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DE LA

MALALTIA D'ALZHEIMER: LA RECERCA

DEL DESITJABLE SENSE IGNORAR EL

DISPONIBLE

Pablo Martínez-Lage

Neuròleg, Fundació CITA Alzheimer

INTRODUCCIÓ:

La història recent de la recerca de nous fàrmacs per

a la malaltia d'Alzheimer acumula un bon nombre de

decebedors fracassos. Tot i que segueix en marxa

una investigació intensa amb assajos en fases més

precoces de la malaltia d'una banda, i l'exploració

d'estratègies alternatives a la via amiloide d’una altra

banda, no hi ha encara una teràpia que aturi o

modifiqui de manera substancial el curs clínic de la

malaltia. Potser és aquesta una de les circumstàncies

que expliquen l'actitud nihilista de molts

professionals enfront del diagnòstic i el tractament

primerenc. S'ha de tenir present que la malaltia és

susceptible de tractament amb quatre fàrmacs (tres

colinèrgics i un glutamatèrgic) i un suplement

nutricional que, al costat de les teràpies no

farmacològiques d'estimulació cognitiva, han

demostrat eficàcia i poden aportar tant més benefici

com més aviat s’instaurin en el curs de la malaltia.

OBJECTIUS:

Exposar l'estat actual del coneixement sobre els

mecanismes etiopatogènics de la malaltia i possibles

dianes terapèutiques. Presentar la realitat i els

avantatges, terapèutics i d'un altre tipus, del

diagnòstic primerenc com un objectiu assolible per a

qualsevol professional. Revisar l'actualitat dels

Page 101: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 101

assajos clínics en marxa amb noves teràpies.

Repassar les dades d'eficàcia dels fàrmacs i

suplement nutricional aprovats i disponibles per al

tractament de la malaltia.

DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS:

S'analitza l'etiopatogènia de la malaltia des del punt

de vista de la hipòtesi amiloide i altres vies

alternatives/complementàries relacionades amb la

patologia tau, inflamació i paper dels mecanismes

vasculars com a base per a la identificació de dianes

terapèutiques. S'exposa el valor dels biomarcadors

clínics, cognitius, bioquímics i de neuroimatge en el

diagnòstic en fase prodròmica i preclínica. Es revisa

l'eficàcia dels fàrmacs colinèrgics i glutamatèrgics i el

suplement nutricional com a base per afirmar que la

malaltia té un abordatge terapèutic i es defensa

l'oportunitat del diagnòstic primerenc com a base

per a una major eficàcia del mateix.

Page 102: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

102 Resums, currículums y pòsters

SESSIÓ PARAL·LELA 2: NOVES CURES A MIDA DELS

USUARIS I LES SEVES FAMÍLIES-CUIDADORS

A la segona sessió paral·lela titulada "Noves cures a

mida dels usuaris i les seves famílies-cuidadors" es

debatrà sobre l'aplicació d'iniciatives molt

innovadores per respondre a les necessitats integrals

de les persones que necessiten cures especialitzades.

Pedro Cano Desandes, director d'innovació mèdica i

sistema de gestió de Sanitas Mayores serà

l'encarregat de moderar aquesta sessió que tindrà

un format de debat entre els ponents, on

s'abordaran noves possibilitats de cures i de suport a

les famílies des de quatre perspectives: assistencial,

disseny, urbanística i tecnològica. Així, comptarem

amb les intervencions de Maria Rosa Valls Alea,

directora del Campus Mirasierra de Sanitas Mayores,

que parlarà d'una oferta assistencial de serveis dins

del format Campus des de la residència fins a serveis

professionals de cures a la llar, com En Casa Contigo;

Elisa Pozo, investigadora del Grupo ABIO-

Universidad Politécnica de Madrid i coordinadora del

projecte UNi Health EIT Health, que ens parlarà d'un

projecte que estan desenvolupant sobre urbanisme i

ciutat saludable al districte d'Usera a Madrid;

Lekshmy Parameswaran, cofundadora de The Care

Lab, que es va especialitzar en disseny centrat en la

persona i cures; i José Murillo, cofundador d’Smart

IOT Labs, que aportarà el seu coneixement sobre

l’"Internet de les coses" i la seva aplicació a les cures

amb les seves possibles aplicacions de les seves

solucions per a l'àmbit de la llar, basades en

Intel·ligència artificial i domòtica.

Page 103: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 103

SESSIÓ PARAL·LELA 3: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ A

PERSONES EN SITUACIÓ DE NECESSITAT DE CURES

ASSISTENCIALS

ESTAT NUTRICIONAL DE LA GENT

GRAN INSTITUCIONALITZADA O EN

RISC DE DEPENDÈNCIA.

OPORTUNITATS DE MILLORA

Federico Cuesta Triana

Servei de Geriatria, Hospital Clínico San

Carlos, Madrid

INTRODUCCIÓ:

Descriure la situació nutricional i el pronòstic de les

persones grans fràgils desnodrides o en risc de

desnutrició institucionalitzades o amb alt grau de

dependència.

PARAULES CLAU:

Gent gran, desnutrició, fragilitat, dependència.

DESENVOLUPAMENT:

La situació de risc nutricional en la persona gran ve

determinada en part per la complexitat que suposa

l'abordatge d'una persona amb múltiples patologies

mèdiques que vénen modulades per un perfil de

dependència en diferents aspectes (econòmics,

mobilitat, suport social i requeriments nutricionals).

L'enfocament multidisciplinari permet detectar

situacions de desnutrició o risc que han de ser

abordades des de diferents àmbits i que en moltes

ocasions requereixen d'institucionalització per

assegurar les cures de forma global. En molts estudis

s'adverteix que la desnutrició suposa un alt cost en

termes econòmics, que també es defineix en pitjors

resultats funcionals i de qualitat de vida. La

intervenció nutricional ha demostrat una reducció en

la mortalitat de la persona gran que ingressa a

l'hospital, així com una disminució en les possibles

complicacions associades al seu procés mèdic.

Habitualment es requereix una optimització de la

dieta adaptada als gustos i costums de la persona

gran. No obstant això, en moltes ocasions i degut a

les malalties existents cal assolir uns requeriments

energètics més elevats que no poden cobrir-se

exclusivament amb la dieta tradicional, el que

comporta l'ocupació addicional de productes

enriquits sobretot amb proteïnes. El suport social és

fonamental per assegurar aquestes cures.

CONCLUSIONS:

L'ancià fràgil ha de ser tractat de forma global

considerant les diferents necessitats i recursos

assistencials. El suport nutricional permet en molts

casos millorar el pronòstic i la recuperació mèdica i

funcional sense oblidar l'efecte sobre la qualitat de

vida.

BIBLIOGRAFIA:

Triana FC, Martín PM. Effects of ageing on the

nutritional support of elderly people. Characteristics

of different acute pathologies. Analysis in different

levels: Hospital, nursing homes and community. Nutr

Hosp. 2013;6(SUPPL1).

León-Sanz M, Brosa M, Planas M, García-de-Lorenzo

A, Celaya-Pérez S, Hernández JÁ; Predyces Group

Researchers. PREDyCES study: The cost of hospital

malnutrition in Spain. Nutrition. 2015; 31: 1096-102.

Vaca Bermejo R, Ancizu García I, Moya Galera D, de

las Heras Rodríguez M, Pascual Torramadé J.

[Prevalence of malnutrition in Spanish

institutionalized older people: a multicentric

nationwide analysis]. Nutr Hosp. 2014; 31: 1205-16.

Bell CL, Lee AS, Tamura BK. Malnutrition in the

nursing home. Curr Opin Clin Nutr Metab Care. 2015;

18: 17-23.

Page 104: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

104 Resums, currículums y pòsters

Streicher M, Themessl-Huber M, Schindler K, Sieber

CC, Hiesmayr M, Volkert D. Who receives oral

nutritional supplements in nursing homes? Results

from the nutritionDay project. Clin Nutr. 2017 Oct;

36: 1360-1371.

…………………………………………………………………………..

ADAPTACIÓ ALIMENTÀRIA A LA

PERSONA GRAN

Elena Guedea Edo

Nutricionista Clínica, Hospital Universitari

General de Catalunya i Grupo Quirónsalud

INTRODUCCIÓ:

Són molts els aspectes que intervenen en

l'alimentació de les persones grans. Des de si viuen

soles o conviuen amb altres familiars al seu estat de

salut i d'ànim, la situació econòmica, passant pels

seus costums, hàbits o cultura alimentària i la

creença sobre el que considera que és saludable,

entre d'altres, influiran notablement en la selecció

dels aliments. La gent gran resulta molt vulnerable a

la deshidratació i a la desnutrició.

Per això es fa indispensable fer una valoració del seu

estat de salut, realitzar una valoració nutricional i

analitzar tots aquells "esculls" que puguin incidir en

una inadequada alimentació. La pèrdua d'interès pel

menjar, la gana, la forma de cuinar certs aliments,

trobar que és avorrida o poc atractiva la presentació

al plat, la utilització de coberts adequats en persones

amb problemes articulars a les mans, els problemes

de masticació-deglució, cures de la boca i estat de les

pròtesis dentals, el deteriorament cognitiu del

pacient són algunes de les causes d'una poc

adequada alimentació.

OBJECTIUS:

L'objectiu d'una bona alimentació és adquirir un

estat nutricional òptim que proporcioni el millor

estat de salut i benestar.

Per assolir una longevitat amb una bona qualitat de

vida, els canvis en l'estil de vida es fan

imprescindibles. Canvis que precisaran dotar la

població d'educació nutricional per a una

alimentació saludable i la pràctica d'exercici físic

sistemàtic.

CONCLUSIONS:

Resulta indispensable realitzar canvis en els patrons

dietètics de la gent gran tot i que hauríem de

mantenir en la mesura del possible hàbits i gustos.

Les dietes han de ser senzilles, lleugeres i de fàcil

elaboració, tenint cura de la presentació del menjar

perquè resulti atractiva.

Els aliments han de ser de fàcil masticació i deglució.

Cal beure líquid entre menjars i moderar el consum

d'alcohol, cafè i begudes estimulants.

La llet, els productes lactis, la fibra i els aliments

integrals han de cobrar importància en la dieta

mentre que el consum de sal i sucre s'ha de cuidar.

Les vitamines són fonamentals per complementar

l'alimentació.

……………………………………………………………………………

L’ALIMENTACIÓ I LA NUTRICIÓ DE LES

PERSONES GRANS DEPENDENTS

Josep De Martí Vallés

Director d’Inforesidencias.com

L'alimentació i la nutrició de la gent gran, sobretot

les persones que mengen en establiments on se'ls

presten serveis assistencials, tant sanitaris com

socials, està vivint un canvi important que segueix el

mateix rumb que el que viu el concepte mateix de

l'atenció. Des d'una posició en la qual són

primordials l'organització, el criteri del professional i

la consecució d'uns objectius en la selecció dels quals

no ha participat l'usuari/pacient, a un altre en què la

individualització, la consideració de gustos i

preferències, l'entorn humà, les activitats

significatives i la qualitat de vida pesen moltíssim

més. Parlem del camí cap a l'Atenció Centrada en la

Persona.

El canvi troba obstacles en normatives i inspeccions

que valoren els aspectes nutricionals per sobre de les

opcions personals. Com si el perill de "deixar la

Page 105: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 105

dieta" fos més elevat que l'augment en la qualitat de

vida de "poder escollir" o, quan no pots triar, que el

que mengis s'ajusti al que sempre t'ha agradat.

Exemples nacionals i estrangers permeten veure que

el camí iniciat pot produir exemples interessants:

Veiem indicacions d'aquest canvi en la gradual

substitució de "menús establerts per patologies" a la

introducció de la capacitat d'elecció i assumpció de

riscos.

Alguns exemples poden ser il·lustratius del canvi:

Increment de l'ús del Finger Food a

persones amb demència.

Elaboració de menjar pels propis residents

a la unitat de convivència, amb

supermercats ficticis a la pròpia residència.

Conversió de l'hora del dinar en una

activitat terapèutica reminiscent.

Texturització i altres bones pràctiques.

Page 106: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

106 Resums, currículums y pòsters

SESSIÓ PARAL·LELA 4: CONTROVÈRSIES: ATENCIÓ

SOCIOSANITÀRIA ALS CENTRES RESIDENCIALS

La sessió paral·lela 4 amb el títol "Atenció

sociosanitària als centres residencials" pretén

contribuir al debat sobre la situació, a nivell estatal, i

paper dels centres residencials com a proveïdors

d'atenció i cures integrals i especialitzades a les

persones que ho necessiten.

Per això es comptarà amb les intervencions de Fini

Pérez Martínez, directora del Departament Tècnic

Assistència de DomusVi en representació d’AESTE;

Montserrat Llopis, directora d'ACRA i membre de la

junta directiva de CEAPS; José Augusto García,

president de la Sociedad Española de Geriatría y

Gerontología; i de Juan Manuel Martínez Gómez,

president de CEOMA, qui presidirà la taula.

Tots ells participaran en un debat moderat per Josep

Pascual Torramadé, metge assessor independent,

expert en assistència Sociosanitària, qui presentarà

les conclusions del document de posicionament

sobre atenció Sociosanitària i al final de la vida, a

centres residencials als quals s'han adherit diverses

entitats i societats científiques i que ha estat

coordinat per Fundación Edad&Vida. En aquest

document es proposen possibles solucions que

permetin reconèixer i millorar l'atenció sanitària i la

qualitat de vida de les persones que viuen a centres

residencials. Al mateix temps que donar visibilitat a

l'atenció sanitària (mèdica, farmacèutica i al final de

la vida) que es realitza en ells perquè es consideri

com un nivell assistencial intermedi dins del Sistema

Nacional de Salut.

Les preguntes que es plantejaran a la sessió seran:

1. Com ha canviat el perfil de les persones

usuàries de centres residencials?

2. Quins canvis serien necessaris per poder

atendre correctament aquestes persones?

Model assistencial, Estructura.

3. Relació amb altres nivells assistencials o

crear un nou nivell assistencial intermedi

entre Hospitals i Primària.

4. Com hauria de finançar-se? Com es podria

reconèixer-se el doble cost (social i

sanitari) que aquests centres assumeixen?

5. En relació a l'assistència farmacèutica, qui

ha de prestar el subministrament i com?

Quines funcions ha d'assumir el

farmacèutic?

6. En relació amb l'atenció al final de la vida,

estan els Centres Residencials preparats?

Quins canvis cal implementar?

Page 107: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 107

SESSIÓ PARAL·LELA 5: CONTROVÈRSIES: ATENCIÓ

PRIMÀRIA DE SALUT I INTEGRACIÓ DE SERVEIS.

DOS CONCEPTES QUE ES NECESSITEN

MÚTUAMENT

DELS PROGRAMES DE CRÒNICS A

L'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

Joan Gené Badia

EAP Casanova

Especialista en Medicina de Família i

Comunitària, actualment realitza activitat

assistencial a l’ICS-CAPSBE. Professor

associat de Medicina de la Universitat de

Barcelona. Editor associat de la Revista

Atención Primaria

Tot i que els programes integrats d'atenció a la

cronicitat, basats en la identificació de pacients d'alt

risc de consum de recursos, que ofereixen vies

clíniques basades en malalties cròniques liderades

per serveis hospitalaris, no han demostrat que

aconsegueixin el triple objectiu de: més salut, millor

satisfacció i menys cost, els serveis de salut

segueixen promovent aquest tipus d'activitats.

L'experiència Catalana també ho demostra. Després

de gairebé deu anys aplicant el programa d'atenció a

la cronicitat basat en la identificació de pacients, les

vies clíniques territorials i els plans individuals

d'atenció, no han disminuït els ingressos hospitalaris

aguts per patologies cròniques. En canvi, els serveis

d'atenció primària que han demostrat sobradament

la seva capacitat de disminuir la mortalitat a partir

de la seva atenció longitudinal, així com que a

Catalunya identifiquen els pacients de risc millor que

els agrupadors de pacients, han de canviar la seva

forma de treball per adaptar-se a aquest tipus de

programes i a l'organització dels hospitals. La lògica

aconsella repensar l'estratègia, abandonar els

inefectius programes territorials hospitalocèntrics

que segreguen els pacients crònics per passar a

oferir una atenció personalitzada, centrada en la

persona, la seva família, el seu domicili i la seva

comunitat.

…………………………………………………………………………….

UNITAT FUNCIONAL DE CRÒNICS DE

PRIMÀRIA A L'ÀREA DE SANT CUGAT

Raquel Hernández Resa

Responsable de la Unitat Funcional

d’Atenció a la Cronicitat al CAP Sant Cugat

L'atenció al pacient crònic complex (PCC) i amb

malaltia crònica avançada (ECA) es converteix en un

repte sanitari a partir del 2012.

Mútua de Terrassa va reorganitzar els seus equips

d'atenció primària, sense implicar una dotació

especial, creant equips multidisciplinaris; Unitats

funcionals de crònics (UFC) per situar aquest tipus

de pacients al centre de l'atenció. Iniciant una

atenció proactiva, transversal i intentant respectar

les seves prioritats i necessitats.

UFC Sant Cugat dóna servei a 90.000 pacients de 3

centres d'atenció primària i 2 consultoris.

OBJECTIUS:

1. Formar equips d'atenció primària en

identificació de PCC, ECA. Realització de

plans d'intervenció individuals compartits

(PIIC).

2. Prestar assistència al CAP o a domicili als

PCC/ECAs que no puguin controlar l'equip

de primària per les descompensacions o la

dificultat de maneig.

Page 108: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

108 Resums, currículums y pòsters

3. Evitar assistència a urgència o reingressos

evitables.

RESULTATS:

L’UFC Sant Cugat dóna suport directe a un 27,5% del

total de PCC i ECAs territorials. La mitjana d'èxitus de

pacients controlats directament és de 75

pacients/any (20%). La reducció d'ingressos durant

els 2 primers anys estava al voltant del 50%.

CONCLUSIONS:

La implantació del projecte s'està consolidant, cada

any augmenten PCC i ECAs. L'activitat de la UFC és

eficaç per evitar reingressos.

La UFC és una nova forma de reorganització dels

equips d'atenció primària per adaptar-los a

l'envelliment de la població, que pretén situar el

pacient en el centre de l'atenció, dotant-lo de poder.

………………………………………………………………….

QUÈ APORTA LA DECLARACIÓ

D’ASTANA A LA POLÍTICA SANITÀRIA I

L'ATENCIÓ INTEGRADA DIRIGIDA A LA

GENT GRAN?

Tino Martí

Tècnic Oficial de l’Organització Mundial de

la Salut (OMS)

PARAULES CLAU:

Atenció primària de salut, envelliment, atenció

integrada.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:

Ara fa just un any es va adoptar la Declaració

d'Astana en la Conferència Global sobre Atenció

Primària de Salut. La declaració renova l'aposta pels

sistemes de salut centrats en les persones i orientats

a l'atenció primària de salut com a estratègia per

aconseguir la cobertura de salut universal (UHC) i els

objectius de desenvolupament sostenible (SDG).

Amb la declaració, es van publicar dos documents

rellevants. La visió per a l'Atenció Primària de Salut

en el segle 21 i el marc operatiu per transformar la

visió en acció que està actualment en fase de

consulta.

L'objectiu d'aquesta ponència és destacar els

elements de la Declaració, la visió i el marc operatiu

relacionats amb l'atenció a la gent gran, amb

fragilitat i complexitat, així com discutir sobre els

elements necessaris per millorar la integració social i

sanitària.

DESENVOLUPAMENT:

L'envelliment poblacional és una constant global.

Entre 2015 i 2050, la població de més de 60 anys es

duplicarà, posant a prova la capacitat i sostenibilitat

dels sistemes de salut. Precisament, a causa de la

complexitat de les seves cures, la gent gran es la que

experimenta amb més intensitat la fragmentació del

sistema, tant sanitari com social, fent necessaris

majors nivells de coordinació entre proveïdors.

L'accés als serveis sanitaris és també una barrera que

s'experimenta més intensament en relació a l'edat i

que s'ha de tenir en compte en el disseny de centres

i serveis. En general, manca preparació per anticipar

proactivament i potenciar l'autocontrol per part del

pacient.

Així, cal desenvolupar polítiques que facilitin la

transició de sistemes fragmentats a sistemes

centrats en la persona i integrats amb l'atenció

primària com a element central, incloent l'avaluació

completa de les necessitats de salut i socials, i

l'apoderament d'individus, cuidadors i comunitats en

la presa de decisions sobre la salut. Entre aquestes

polítiques cal destacar com a més efectives les

dirigides a millorar el nivell de preparació dels

professionals de l'atenció, el suport de les

tecnologies de la informació i comunicació i els

sistemes de pagament que indueixin una major

col·laboració.

CONCLUSIONS:

Els sistemes de salut amb enfocament en l'atenció

primària de salut tenen un paper clau per abordar a

nivell individual les necessitats holístiques de la gent

gran i l'atenció orientada a objectius, i a nivell

col·lectiu, la cobertura de salut universal i els

objectius de desenvolupament sostenible.

Page 109: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 109

BIBLIOGRAFIA:

World Health Organization. (2018). Declaration of

Astana. Geneva: WHO.

https://www.who.int/docs/default-source/primary-

health/declaration/gcphc-declaration.pdf

World Health Organization. (2018). A vision for

primary health care in the 21st century: towards

universal health coverage and the Sustainable

Development Goals (No. WHO/HIS/SDS/2018.15).

World Health Organization.

https://www.who.int/docs/default-source/primary-

health/vision.pdf

World Health Organization. (2018). Operational

framework. Primary health care: transforming vision

into action. Draft for consultation. World Health

Organization. https://www.who.int/docs/default-

source/primary-health-care-conference/operational-

framework.pdf

Page 110: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

110 Resums, currículums y pòsters

SESSIÓ PARAL·LELA 6: L'HABITATGE I ELS SEUS

EFECTES A LA SALUT I EL BENESTAR DE LES

PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

ALLOTJANT A LA POBLACIÓ QUE

ENVELLEIX AL REGNE UNIT:

COMPRENDRE LES PERSONES, EL LLOC

I LES ASSOCIACIONS

Jeremy Porteus

Fundador i Director Executiu de "Housing

Learning and Improvement Network",

Regne Unit

Des de l'informe del Regne Unit de 2008 sobre

l'habitatge per a la gent gran, "Lifetime Homes,

Lifetime Neighbourhoods", s'ha avançat poc en el

desenvolupament d'una estratègia nacional sobre

l'habitatge de la nostra població en procés

d'envelliment al Regne Unit. Estats nacionals

individuals, com Gal·les i Escòcia, han elaborat

recentment documents polítics útils en

reconeixement de les creixents necessitats

d'habitatge dels ciutadans de més edat. A

Anglaterra, el desenvolupament de millors opcions

d'habitatge per a la gent gran ha estat impulsat en

gran mesura pels operadors, amb el suport

d'organitzacions de campanya i organismes

comercials i professionals, per planificar, dissenyar i

construir habitatges i comunitats més adaptades a

les necessitats de la gent gran. De fet, s'estima que al

2030 hi haurà un dèficit de 400.000 nous habitatges

construïts especialment per a la gent gran i el govern

està 'lamentablement poc preparat' per a

l'envelliment.

Deu anys després de l'informe original del govern,

ara hi ha un moviment creixent a favor de més

habitatges dirigits per la comunitat per a gent gran,

dissenyats i construïts d'acord amb estàndards de

disseny totalment accessible i adaptat. No obstant

això, en molts llocs segueixen sent opcionals i no un

requisit, tot i que més del 30% de la població local

està en edat de jubilar-se.

Amb un gran desafiament sobre l'envelliment,

aquesta presentació farà una nova crida a l'acció,

incloent l'adopció dels principis de disseny de HAPPI,

destacarà models innovadors d'habitatge i cura

col·laborativa al Regne Unit, i compartirà com les

persones grans estan començant a modelar les llars i

les comunitats en què viuen; per exemple, des de la

cura extra i habitatges cooperatius fins a la vida

intergeneracional i la cura possibilitada per la

tecnologia.

……………………………………………………………………………..

CRITERIS DE DISSENY I INTERVENCIÓ A

LA LLAR PER A UN ENVELLIMENT

SALUDABLE I AUTÒNOM

Javier Del Monte Diego

Arquitecte y gerontòleg. Asociación

Jubilares

OBJECTIUS:

5. Aprendre a observar l'entorn amb una

mirada crítica i de caràcter transformador,

comprenent que l'entorn físic, i

especialment l'habitatge, és susceptible

d'intervenció de cara a facilitar un

envelliment actiu i saludable.

6. Comprendre la importància de detectar i

interpretar necessitats prèvies a la

intervenció en el medi residencial.

7. Conèixer criteris de (re) disseny

arquitectònic per aconseguir una llar

resilient de cara a "envellir a casa", fins i

tot en situació de dependència.

Page 111: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 111

8. Reflexionar sobre quins aprenentatges

podem extreure del model col·laboratiu de

cohousing per aplicar-los a altres models

d'allotjament.

PARAULES CLAU:

Habitatge, participació, accessibilitat, resiliència,

comunitat, cohousing.

DESENVOLUPAMENT:

Mirar a l’exterior de la persona, l'entorn que

l'envolta, per descobrir estratègies que facilitin la

satisfacció de necessitats personals. Mirar la persona

per preguntar i empatitzar, amb vista a transformar

l'entorn.

Explicació de criteris de disseny coherents amb

l’AICP:

Diversitat, flexibilitat i versatilitat. entorn

resilient.

Accessibilitat i proximitat. Entorn per a tots

Codisseny. Entorn de tots.

Rehabilitació i adaptació. Entorn per a tota

la vida.

Entorn pràctic.

Importància del model llar en qualsevol entorn

residencial. Breu explicació del cohousing com a

referent per a envellir a casa i en situacions de

dependència.

CONCLUSIONS:

Si comprenem que la salut és autonomia, solidaritat i

goig (Perpinyà, 1976), l'entorn de la nostra vida

quotidiana es pot considerar saludable si facilita la

consecució de les nostres necessitats personals, que

en bona mesura es mantenen en situació de

dependència. Un entorn residencial serà el nostre

"habitatge adequat" (segons el mandat

constitucional a Espanya) si té prou versatilitat o

capacitat d'adaptació a les diferents situacions de la

persona.

En una situació d'interdependència amb el nostre

habitatge, advoquem per dissenyar/transformar

aquesta (altres intervencions se centraran en la

persona), perquè sigui accessible, segura, propera a

un entorn comunitari, afavoridora de les relacions

socials però també garant de la intimitat, flexible i

versàtil per facilitar l'adaptació al medi...

La imprescindible personalització d'un habitatge que

vol ser veritable llar, a més, requereix d'un procés

participatiu on les persones que l'habiten siguin

protagonistes del mateix. Existeixen, en aquest

sentit, models d'allotjament com els d'habitatges

col·laboratius (cohousing) que són bon referent per a

la reconsideració d'altres entorns com l'habitatge

col·lectiu tradicional, les residències de gent gran,

apartaments tutelats, pisos compartits, etc.

PUBLICACIONS:

Llibre: Del Monte, J. (2017). Cohousing:

modelo residencial colaborativo y

capacitante para un envejecimiento feliz.

Madrid: Fundación Pilares para la

Autonomía Personal.

Senior Cohousing a España. A El Manual

del Senior Cohousing, de Charles Durrett

………………………………………………………………….

ENVELLEIX A CASA AMB DIGNITAT I

BENESTAR

Paca Tricio Gómez

Presidenta de la Unión Democrática de

Pensionistas y Jubilados de España - UDP

INTRODUCCIÓ:

La dependència com a fenomen vincula estretament

la longevitat de l'ésser humà amb la seva situació de

gradual pèrdua d'autonomia personal i, per tant, de

vinculació i tutela d'altres.

La dependència com a problemàtica planteja

situacions complexes que posen en joc el dret a la

individualitat i lliure elecció de les persones.

La dependència com a repte exigeix reflexionar i

prendre decisions d'ampli calat per garantir drets i

qualitat de vida a les persones dependents i el seu

entorn afectiu i social.

Page 112: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

112 Resums, currículums y pòsters

OBJECTIUS:

Analitzar les necessitats que l'habitatge ha

de tenir per garantir la màxima

permanència de les persones grans en el

seu entorn.

Reivindicar el valor de l'habitatge com a

part de l'entorn social: amigabilitat és més

que accessibilitat.

El paradigma d'un nou model de cures com

a resposta i alternativa al fenomen de la

dependència en la vellesa de les persones.

Perspectiva de gènere.

PARAULES CLAU:

Dependència, autonomia, gent gran, habitatge,

entorn, amigabilitat, accessibilitat, adequació, cures.

DESENVOLUPAMENT:

Partint d'un succint anàlisi de la dimensió

quantitativa de la dependència i, específicament, de

les persones grans dependents, se situa la llar-

habitatge com l'escenari vital més desitjat per a la

gent gran i la importància que la seva adequació i la

seva vinculació a la cura equilibrada té en la seva

salut i qualitat de vida.

BIBLIOGRAFIA:

Discapacidad y dependencia en España.

Informe CSIC. Abril 2011.

Dependencia y Autonomía: una

aproximación antropológica desde el

cuidado de los mayores. Chiara Cerri.

Universidad Complutense de Madrid.

Enquesta OCU sobre preferències de la

gent gran on viure. Des-2017.

Ciudades Globales Amigables con las

Personas Mayores: una guía. OMS.

Las personas mayores y las situaciones de

dependencia. VVAA. Revista del Ministerio

de Trabajo y Asuntos Sociales. 2007

Estrategia Nacional para Personas Mayores

para un Envejecimiento Activo y para su

Buen Trato (Imserso-Consejo Estatal de

Personas Mayores - 2017).

Informe Mayores UDP sobre Accesibilidad.

Juliol de 2016.

Page 113: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 113

SESSIÓ IMSERSO: L'AUTONOMIA PERSONAL DES

DE L’ATENCIÓ PERSONAL

L'AUTONOMIA PERSONAL DES DE

L’ASSISTÈNCIA PERSONAL

Manuel Martínez Domene

Director General de l’Instituto de Mayores y

Servicios Sociales (IMSERSO)

INTRODUCCIÓ (OBJECTIUS):

Traslladar l'actual situació de la regulació de la

prestació econòmica d'assistència personal, i de la

figura mateixa de l'assistent personal, per fer arribar

la necessitat de comptar amb una regulació pròpia i

específica tant de la prestació com de la figura de

l'assistent personal, centrada en aconseguir una vida

el més independent possible de les persones en

situació de dependència.

PARAULES CLAU:

Llei de Dependència, assistència personal, assistent

personal, prestació econòmica, formació

professional, vida independent.

DESENVOLUPAMENT:

En el marc del catàleg de serveis i prestacions

econòmiques que recull la Llei 39/2006, de 14 de

desembre, de Promoció de l'Autonomia personal i

Atenció a les Persones en situació de dependència

(en endavant, Llei de Dependència) es recull tota una

tipologia de prestacions encaminades a assegurar

una atenció adequada, digna i suficient de les

persones en situació de dependència. D'aquesta

manera, es recullen serveis com ara l'atenció

residencial, l'ajuda a domicili, o la teleassistència. I

entre les prestacions econòmiques, es recullen la

prestació vinculada al servei, o la prestació de cures

en l'entorn familiar. Després de ser enumerades amb

caràcter general a la pròpia Llei de Dependència,

amb posterioritat tota aquesta cartera de serveis ha

estat objecte de regulació més precisa a través de

normes de naturalesa reglamentària.

No obstant això, actualment s'està tramitant el

desenvolupament reglamentari de la prestació

econòmica d'assistència personal.

CONCLUSIONS:

És totalment necessari regular ja de manera

específica aquesta prestació, de manera que en la

mateixa es reculli la seva finalitat, característiques i

els seus objectius principals, articulant aquesta

prestació de manera que s'encamini a aconseguir

que la persona en situació de dependència compti

amb una vida el més independent possible, garantint

el seu accés a qüestions com ara l'educació, la

cultura, l'oci o el temps lliure. A més, ha de

contemplar-se de manera expressa la regulació de la

figura de l'assistent personal, definint la seva

capacitació i la formació necessària de les persones

que exerceixin les funcions d'assistent personal.

El nostre objectiu és que en breu termini el Consell

Territorial de Serveis Socials i del SAAD aprovi un

text que permeti la seva tramitació normativa, per

comptar amb una regulació específica i homogènia,

que asseguri una situació d'igualtat en el

reconeixement d'aquest tipus de prestacions en tot

el territori nacional.

Page 114: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

114 Resums, currículums y pòsters

TALLERS

TALLER 2: ACREDITACIÓ DE SERVEIS: REPTES DE

FUTUR ALS SERVEIS RESIDENCIALS PER A LES

PERSONES GRANS

EL PAPER DE L'ACREDITACIÓ, LA

GARANTIA DE QUALITAT I LA MILLORA

DE LA QUALITAT DELS CENTRES

RESIDENCIALS PER A GENT GRAN A

HOLANDA

Henk Nies

Member of the Executive Board, Vilans,

Utrecht. Professor of Organisation and

Policy in Long-term Care, Vrije University,

Amsterdam

En aquesta presentació es descriurà el paper que

exerceix l'acreditació en el sector holandès de

l'atenció residencial per a gent gran. Per ser admesa

en el sistema com a centre residencial al que se li

permeti proporcionar cures, una organització ha

d'estar registrada i complir una sèrie de requisits

formals. Quan opera, necessita complir amb els

estàndards de qualitat del Marc de Qualitat establert

a nivell nacional per a aquests centres residencials. El

National Inspectorate for Health and Youth Care

supervisa les normes bàsiques de qualitat, en

particular la seguretat i el risc d'obtenir mals

resultats i la salut i el benestar dels residents.

L'oficina regional de l'assistència sanitària contracta

el centre i supervisa si la qualitat contractada és

realment oferta. Tant l’Inspectorate com l'oficina de

l'assegurança sanitària poden adoptar mesures que

van des de la intensificació de la vigilància fins al

tancament de les instal·lacions i des de retallades

pressupostàries o la suspensió dels reemborsaments

fins incentius pel bon acompliment.

A banda d'això, hi ha diversos sistemes privats

d'acreditació. Aquests no són obligatoris per als

centres residencials. No obstant això, diverses

organitzacions s'han acreditat a sí mateixes. És un

requisit que s'estableixi un sistema de gestió de

qualitat, però no ha d'estar oficialment acreditat.

En aquest taller es descriurà breument el sistema

holandès, així com les discussions i arguments

darrere dels sistemes d'acreditació, garantia i millora

de la qualitat. La tendència general és avançar cap a

la rendició de comptes de forma horitzontal, la

supervisió entre iguals i la flexibilitat dels sistemes

que han d'existir. Tot i així, la transparència és clau

perquè l'elecció dels centres sigui efectiva pel que fa

a l'aprenentatge i la millora de la prestació de cures.

Després d'aquesta presentació es discutiran els pros i

els contres amb els altres ponents i el públic.

………………………………………………………………….

ACREDITACIÓN JOINT COMMISSION

INTERNATIONAL

María del Mar Fernández Maíllo

Directora Tècnica de FADA (Fundación para

la acreditación y el desarrollo asistencial),

Joint Commission International Associate a

Espanya

L'acreditació Joint Commission International és un

model que abasta l'organització en la seva totalitat.

El model d'acreditació està basat en les funcions clau

de l'organització, que es duen a terme en totes les

àrees. En cadascuna d'aquestes funcions

Page 115: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 115

s'identifiquen els processos clau i s'estableixen els

estàndards de bona pràctica. Es destaquen, a més,

els estàndards considerats bàsics per garantir els

drets dels usuaris i les seves famílies, desenvolupar

una atenció adequada al centre i reduir els riscos del

procés d'atenció.

El conjunt del model representa un compendi de

bona pràctica de gestió de la totalitat d'un centre.

Desenvolupa un enfocament assistencial que té al

resident com a eix central i requereix una atenció

interdisciplinària basada en les seves necessitats.

Avalua la qualitat de l'atenció del resident al llarg del

procés assistencial.

Fomenta la cultura de seguretat: els estàndards

destaquen especialment els continguts centrats en la

seguretat del resident i la reducció de riscos en els

processos d'atenció.

Avalua tots els aspectes de la gestió: orienta totes les

fases de la gestió cap a l'eficiència i les millors

pràctiques, des de la claredat de les responsabilitats

dels líders fins als processos crítics de la gestió o de

la planificació estratègica.

Suposa un important instrument de millora per a

l'organització: el procés de preparació per a

l'acreditació representa un projecte comú de millora

per a directius i professionals que és catalitzador de

canvis interns.

Alguns aspectes que s'avaluen amb aquest model

són els següents: accessibilitat als serveis, avaluació

de necessitats, drets i deures dels usuaris, procés

d'atenció als residents i continuïtat de cures, maneig

adequat i segur de la medicació al centre, educació

dels usuaris per a l’automaneig, gestió de la qualitat,

prevenció i control d'infeccions, entorn adequat i

segur, qualificació i desenvolupament dels

professionals, implicació de la direcció en una gestió

ètica i de la qualitat, o aspectes relacionats amb el

maneig de la informació i amb la comunicació en

l'organització.

Page 116: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

116 Resums, currículums y pòsters

TALLER 3: ATENCIÓ DOMICILIÀRIA. ESTRUCTURA

DEL SERVEI D'ATENCIÓ MÈDICA DOMICILIÀRIA A

ONTARIO, CANADÀ

ANALITZANT LA PRESTACIÓ DE

SERVEIS SOCIOSANITARIS A DOMICILI

A ONTARIO, CANADÀ

Tazim Virani

Director of SE Global at Saint Elizabeth

Health Care. Ontario, Canadà

Existeix evidència sobre el significatiu valor dels

sistemes sanitaris que tenen una atenció domiciliària

ben organitzada i integrada. Els sistemes de salut

canadencs estan prestant més atenció a l'atenció

domiciliària com una solució estratègica per

descongestionar hospitals, evitar la demora dels

diagnòstics i les llistes d'espera per als tractaments,

així com l'elevat cost de l'atenció aguda. A més, la

investigació demostra que l'experiència del pacient

recull "un suport domiciliari i comunitari insuficient

abans de l'hospitalització, l'habitual subestimació de

la potencial independència funcional d'aquests

pacients, l'empitjorament dels pacients durant la

seva estada a l'hospital i la manca de comprensió de

l'atenció domiciliària per part del personal de

l’hospital"1. Abordar aquests desafiaments sistèmics

amb una atenció sanitària domiciliària ben

planificada i integrada pot ajudar a millorar

l'experiència del pacient i els resultats en la seva

salut així com ajudar a reduir els costos de l'atenció

sanitària.

Aquest taller se centrarà en analitzar com es presta

l'atenció sanitària a domicili a Ontario (Canadà). Els

participants participaran en una sessió interactiva

per aprendre sobre:

1. Qui presta aquests serveis? I com treballen

juntes les entitats que presten serveis

conjuntament?

2. Com s'avaluen i classifiquen les necessitats

dels usuaris i com s'assignen els recursos?

3. Quines són les millors pràctiques/models

per a segments específics de la població?

4. Com s'avalua la prestació d'atenció

sanitària a domicili?

5. Quins han estat els principals reptes?

6. Com es dissenyen les estratègies

innovadores, incloses les eines digitals, per

afrontar aquests reptes?

Els aprenentatges de l'experiència canadenca poden

millorar el disseny i implementació de bones

pràctiques, així com a evitar potencials problemes2

en les experiències espanyoles i catalanes.

BIBLIOGRAFIA:

3. Bender, D., & Holyoke, P. (2018). Why

some patients who do not need

hospitalization cannot leave: a case study

of reviews in 6 Canadian hospitals.

Healthcare Management Forum, 31(4),

121-125.

4. Sharkey, S. & Lefebre, N. (2017). Bringing

nursing back to the future through people-

powered care. Nursing Leadership, 30(1),

11-22.

PARAULES CLAU:

Home Health Care, Integrated Health Care, Canada,

Aging.

Page 117: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 117

CURRÍCULUM PONENTS

CONCEPCIÓN BARBETA MIR

Directora Residència

Assistida i Centre de Dia

Feixa Llarga "Laia

González", Hospitalet de

Llobregat; Direcció

General de Protecció Social, Generalitat de

Catalunya

PERFIL:

Diplomat Universitari en Infermeria (1986-1989) a

l'Escola Universitària d'infermeria i Fisioteràpia

Gimbernat. Universitat Autònoma de Barcelona.

Diplomat en Medicina Clínica Preventiva, organitzat

pel Departament de Salut Pública i Legislació

Sanitària de la Universitat de Barcelona amb la

col·laboració del Departament de Sanitat i Seguretat

Social de la Generalitat de Catalunya (1990-1994).

Diplomat en Sanitat, organitzat per l'Institut

d'Estudis de la Salut. Departament de Sanitat i

Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya

(1993-1194).

Màster en Gestió de Serveis Socials, Atenció Primària

i Hospitalària "GESAPH" (2014-2015).

………………………………………………………………………………..

RAFAEL BENGOA RENTERÍA

Metge. Codirector Si-

Health. Exdirector Sistema

de Salut OMS. Exconseller

Sanitat Govern Basc.

Sènior Fellow Harvard

Rafael Bengoa és metge i especialitzat en Salut

Comunitària per la Universitat de Londres. Ha tingut

una carrera nacional i internacional. La seva

empremta professional pot seguir-se des de 1991 en

diversos documents de política social i gestió

sanitària dirigits al Parlament Espanyol i Basc. A més,

ha treballat durant quinze anys a l'Organització

Mundial de la Salut, on va estar al capdavant de la

Direcció de Sistemes de Salut fins al 2007.

El 2009, va ser nomenat Conseller de Sanitat i

Consum del Govern Basc des d'on va dirigir la

transformació de la Sanitat cap a un model més

sostenible i proactiu centrat en les necessitats dels

pacients crònics.

Actualment Co-dirigeix amb Patricia Arratibel

l'Institute for Health and Strategy (SI-Health) i és

Senior Fellow de Harvard.

Si-Health treballa en l'àmbit polític a Irlanda del Nord

i Escòcia; en l'àmbit de les organitzacions integrades

en diverses Comunitats Autònomes; i en la

reorganització hospitalària en xarxes.

………………………………………………………………………………..

FEDERICO CUESTA TRIANA

Servei de Geriatria,

Hospital Clínico San Carlos,

Madrid

Facultatiu especialista en Geriatria. Servei de

Geriatria. Hospital Clínico San Carlos. Madrid.

Professor Associat de Ciències de la Salut. UCM.

Madrid. Coordinador de l'assignatura de

Nutrigenètica i envelliment (Màster en Nutrició

Humana i dietètica. UCM).

Coinvestigador del grup GenObIA.

Investigador del grup d'envelliment (grup

d'Investigació Sanitària IdISSC, Hospital Clínico San

Carlos).

Page 118: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

118 Resums, currículums y pòsters

Publicacions en l'àmbit de valoració nutricional,

sarcopènia i fragilitat. (orcid.org/0000-0001-9837-

5692).

………………………………………………………………………………..

JOSEP DE MARTÍ VALLÈS

Director

d’Inforesidencias.com

Des de 1991 treballo en el sector geroasistencial,

primer des de l'administració com a inspector de

serveis socials i cap de la secció d'inspecció a

Catalunya; després, des del 2000 com a promotor i

director del portal www.inforesidencias.com i la

gestora de coneixement eai | consultoria.

Des d'aquesta última gestionem serveis d'assessoria,

formació i organitzem viatges a altres països per

conèixer com funciona allà l'atenció a la gent gran.

L'últim projecte que hem muntat és Geriatricos.info,

un web des de la qual gestionem la compra/venda i

traspàs de residències i altres serveis per a gent gran.

Durant tot aquest temps he compaginat la feina amb

la docència, impartint l'assignatura de dret en

diversos màsters i postgraus de gerontologia social i

direcció de residències així com conferències sobre

qüestions relacionades amb l'envelliment.

He col·laborat habitualment amb revistes

especialitzades escrivint tribunes d'opinió i, des del

2008 tinc un bloc http://josepdemarti.blogspot.com

en el que tracto sobre atenció a gent gran i política

social; un butlletí setmanal Dependencia.info, que

reben uns 7.000 professionals geroassistencials i un

programa setmanal de ràdio "És gran ser gran" a

Ràdio Estel, una emissora que s'escolta a Catalunya i

Andorra en què també tractem temes relacionats

amb gent gran, envelliment i serveis.

Specialties: La meva base acadèmica és una

llicenciatura en Dret, completada amb un Màster en

Gerontologia Social i un Màster en Dret Públic i

Organització Administrativa. M'atrau el dret als

serveis socials, especialment l'atenció a la

dependència i la protecció civil de les persones

incapacitades.

………………………………………………………………………………..

CARLOS RAÚL DE PABLOS PÉREZ

Gerent Regional de

Serveis Socials.

Consejería de Familia e

igualdad de

Oportunidades de la

Junta de Castilla y León

Llicenciat en Dret per la Universidad de Valladolid.

Funcionari del Cos Superior de l'Administració de la

Comunitat Autònoma de Castella i Lleó des del 1995.

Ha ocupat diferents llocs a la Junta de Castilla y León

relacionats en les àrees de turisme, economia i

ocupació de l'Administració de Castella i Lleó.

Ha exercit la Secretaria Territorial de la Junta de

Castilla y León a Valladolid i va ser director general

de Família i Polítiques Socials a la Consejería de

Familia e igualdad de Oportunidades de la Junta de

Castilla y León de 2011 a 2015.

Des de l'any 2015 exerceix el càrrec de Gerent de

Serveis Socials de Castella i Lleó, tenint atribuïdes les

competències en matèria de serveis socials de la

Comunitat Autònoma vinculades a la protecció a la

infància, atenció a la dependència, atenció a

persones grans i amb discapacitat, inclusió social,

Renda garantida de Ciutadania, família i conciliació,

dona i igualtat de gènere, atenció a les víctimes de

violència de gènere i atenció a les persones amb

drogodependència.

………………………………………………………………………………..

PATXI DEL CAMPO SAN VICENTE

Director Instituto MAP

(Música, Arte, Proceso)

Page 119: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 119

Patxi del Campo San Vicente, musicoterapeuta i

especialista en tècniques grupals, terapeuta

especialitzat en el mètode Imagen Guiada y Música

(BMGIM) és director de l'Instituto Música Arte y

Proceso i cofundador de l'Equip Vivir con Voz Propia,

a Vitoria-Gasteiz. En l'actualitat treballa en

col·laboració per al desenvolupament de Vecindarios

Compasivos en diverses ciutats.

Cofundador de diversos organismes nacionals i

internacionals que treballen a favor de la

musicoteràpia. Actualment és membre del consell de

l’EAMI i professor del màster de musicoteràpia

d’Imap en relació amb Aalborg University.

………………………………………………………………………………

JAVIER DEL MONTE DIEGO

Arquitecte i gerontòleg,

de l’Asociación Jubilares

Arquitecte per la Universidad Politécnica de

Madrid. Col·legiat COAM Nº 14745.

Expert en Gerontologia Social i Màster en

Gerontologia per la Universidad Europea del

Atlántico. Soci SEGG Nº 4657.

Soci fundador de l’asociación Jubilares, organització

sense ànim de lucre que treballa per la creació i

millora de l'entorn físic i social perquè les persones

puguem envellir amb autonomia i incloses en la

comunitat. Investigació, difusió i facilitació per al

desenvolupament d'habitatges col·laboratius

(cohousing): comunitats autogestionades de

persones grans que codissenyen el lloc on van a

viure mitjançant metodologies participatives.

Membre del Grup de Treball de la Red de Ciudades y

Comunidades Amigables con las Personas Mayores,

liderat per IMSERSO. Assessorament i redacció de

Diagnóstico y Plan de Acción a municipis com

Guadalajara, Boadilla del Monte i Coslada.

Cofundador de Valonia Sociedad y Tecnología,

empresa bolcada en l'enfortiment de la vida

col·laborativa als barris mitjançant TICs (app

miPlaza) ) i processos de participació ciutadana.

Ha dissenyat i implementat metodologies

participatives en l’àmbit dels entorns urbans i la

discapacitat (com el projecte "Capacita Madrid").

Publicacions:

Llibre: Del Monte, J. (2017). Cohousing: modelo residencial colaborativo y capacitante para un envejecimiento feliz. Madrid: Fundación Pilares para la Autonomía Personal.

Senior Cohousing a España. A El Manual del Senior Cohousing, de Charles Durrett

………………………………………………………………………………..

CLAIRE DRUMMOND

Manager del Care Inspectorate en Escocia

Claire té una llicenciatura, amb honors, en

Administració d'Empreses i un Diploma de Postgrau

en Estudis de Treball Social. El primer lloc de feina de

Claire després de la universitat va ser com a

formadora en una empresa de tecnologia de la

informació. Claire té un gran interès en

l'aprenentatge i el desenvolupament.

Després de tornar a capacitar-se com a treballadora

social, Claire va treballar per al Stirling Council

durant cinc anys abans d'incorporar-se al Care

Inspectorate com a inspectora el 2012. Després de

tres anys i mig com a inspectora, es va convertir en

gerent d'un equip d'inspecció amb seu a prop

d'Edimburg. Després de sis mesos en aquesta

posició, va ser ascendida com a gerent de servei al

Care Inspectorate el 2016.

…………………………………………………………………………………

Page 120: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

120 Resums, currículums y pòsters

MARÍA DEL MAR FERNÁNDEZ MAÍLLO

Directora d'Àrea;

Responsable de

Programes

d'acreditació, FADA

"Fundació per

l’Acreditació i el Desenvolupament

Assistencial"

Actualment directora tècnica de FADA (Fundació per

a l'acreditació i el desenvolupament assistencial,

Joint Commission International Associate a Espanya) i

directora d'àrea de la Fundació Avedis Donabedian a

Madrid.

Entre 2006 i 2012 vaig treballar a l'Agència de

Qualitat del Ministerio de Sanidad i entre 2012 i

2015 em vaig encarregar del suport tècnic a la

coordinació nacional de PaSQ (Xarxa Europea de

Qualitat i Seguretat del Pacient) des d'aquest

Ministeri.

Prèviament vaig desenvolupar la meva activitat com

a psicòloga en l'àrea de la rehabilitació psicosocial i

en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual, després

d'uns anys com a tècnic de salut pública. La meva

primera etapa professional la vaig dedicar a la

investigació en virologia animal.

Llicenciada en Veterinària i Psicologia, Master of

Science (Cornell University, NY), Màster en Seguretat

del Pacient i Qualitat Assistencial (Universidad

Miguel Hernández), Màster en Counselling

(Universitat Ramon Llull), Màster en Immigració i

Investigació Social (UP Comillas). Diplomada en Salut

Pública (ENS-ISCIII). Especialista en Direcció de

Centres de Serveis Socials (U. San Pablo-CEU).

………………………………………………………………………………..

CARMEN FERRER ARNEDO

Cap de servei d'Atenció al

Pacient de l'Hospital

Central de la Cruz Roja,

Madrid

Doctora en infermeria i diplomada en Fisioteràpia

per la Universidad de Zaragoza. Realitzo un màster

en Qualitat Assistencial i en Bioètica. Té experiència

com generi d'organització sanitària, i directora de

divisió en equips directius. Ha rebut, en el transcurs

dels últims 5 anys, la Creu al Mèrit col·legial de

Madrid, premi INEDEPF al reconeixement

d'Infermeria, el premi UESCE en Gestió d'Infermeria i

el premi a la millor carrera de gestió per l'Asociación

de Salud y Enfermería. A més és coordinadora

científica de l'estratègia de la Cronicitat del SNS.

………………………………………………………………………………..

JOSÉ AUGUSTO GARCÍA NAVARRO

Director General del

Consorci de Salut i

Atenció Social de

Catalunya i President de

la Sociedad Española de

Geriatría y Gerontología

José Augusto García Navarro és Metge especialista

en geriatria, diplomat en gestió clínica per EADA, en

gestió de serveis sanitaris per ESADE, en lideratge i

gestió d'equips per la Universitat de Barcelona i

PADE de l'IESE. Ha estat director de l'Hospital de la

Santa Creu de Tortosa, director d'Atenció

Sociosanitària i Social del Grup Sagessa, gerent de

l'Àrea Operativa del Grup Sagessa, director gerent de

l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus i, finalment,

va ser director general del Grup Sagessa (grup

hospitalari públic amb 3.400 professionals, 6

hospitals, 5 àrees d'atenció primària i 11 residències

d'avis).

En l'actualitat és el director general del Consorci de

Salut i Social de Catalunya (42 hospitals, 54 centres

de rehabilitació geriàtrica, 57 centres d'atenció

primària, 171 residències de gent gran, 46.000

treballadors). Ha estat coordinador de la Comissió

sociosanitària del Consorci de Salut i Social de

Catalunya, membre del Consell assessor del Pla

Director Sociosanitari del Departament de Salut de

Catalunya. Actualment és membre del Consell de

Direcció del Catsalut. És autor de múltiples

publicacions de l'àmbit de la geriatria i de la gestió

hospitalària. De manera habitual realitza ponències

en congressos estatals i internacionals en l'àmbit de

Page 121: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 121

la geriatria i la gestió i planificació sanitària. És

avaluador ANEP (Agencia Nacional de Evaluación y

Prospectiva) per a projectes de recerca amb

finançament competitiu, sobre geriatria i gestió

sanitària. Professor col·laborador en programes

màster de gestió a la Universitat Internacional de

Catalunya i a la Universitat de Barcelona. Realitza, de

manera habitual, consultoria de serveis sanitaris

públics en diversos països de Llatinoamèrica i el

Carib.

……………………………………………………………………………….

JOAN GENÉ BADIA

Especialista en Medicina

de Família i Comunitària,

actualment realitza

activitat assistencial a

l'ICS-CAPSBE. Professor

associat de Medicina de la Universitat de

Barcelona. Editor associat de la Revista

Atención Primaria

Joan Gené Badia (1955) és doctor en medicina,

especialista en Medicina de Família i Comunitària,

actualment realitzant activitat assistencial a l'EAP

Casanova de Barcelona (ICS-CAPSBE) i és professor

associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i

editor associat de la revista Atención Primaria. És

col·laborador de l'Observatori de l'OMS sobre

Polítiques de Salut i Serveis sanitaris. Ha participat

en diversos projectes de promoció de l'atenció

primària de salut de la Unió Europea, de

l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial.

Ha estat membre de les juntes gestores que van

fundar les Societats de Medicina de Família a

Catalunya (expresident de CAMFiC), d'Espanya

(SEMFyC) i d'Europa (WONCA Europa) i ha exercit

com a director de l'Equip d'Atenció Primària de

Castelldefels i de la divisió d'Atenció Primària de

l'Institut Català de la Salut. És membre corresponent

de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

…………………………………………………………………………………

JULIO GÓMEZ CAÑEDO

Metge. Coordinador del

Servei de Cures

Pal·liatives de l’Hospital

San Juan de Dios de

Santurce

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universidad

del País Vasco (1987 - 1993).

Treball en qualitat de coordinador de projectes

sanitaris i de desenvolupament als barris urbans

marginals de la ciutat de Quito (Equador) des de

1996 a 2001.

Postgrau en Cures Pal·liatives Universidad de Deusto

(2004).

Màster en Medicina Pal·liativa per la Universidad de

Valladolid (2006).

Postgrau en atenció psicosocial a persones amb

malalties avançades i els seus familiars (2009).

Formació en dol i pèrdues.

Des de 2003 a l'actualitat metge responsable de

l'equip de cures pal·liatives domiciliari de l'hospital

San Juan de Dios de Santurce i des de 2008 Director

de l'Equip d'atenció psicosocial del mateix hospital

en el marc del Programa per a l'atenció a persones

amb malalties avançades de l'Obra Social la Caixa.

Actual vicepresident d’Arinduz – Sociedad de

Cuidados Paliativos de Euskadi.

Vocal de Bioètica i Espiritualitat de la Sociedad

Española de Cuidados Paliativos (SECPAL).

Coordinador del Grup d'Espiritualitat de la SECPAL.

Professor en el Màster de Cures Pal·liatives de la

Universidad del País Vasco (UPV - EHU) i l’Hospital

San Juan de Dios de Santurce i en el Postgrau en

Atenció Psicosocial i Espiritual a persones en situació

de malaltia avançada, i en el Màster de Cures

Pal·liatives de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVic-

UCC/ICO.

…………………………………………………………………………………

Page 122: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

122 Resums, currículums y pòsters

ELENA GUEDEA EDO

Nutricionista Clínica, Hospital

Universitari General de

Catalunya i Grupo Quirónsalud

Formació acadèmica

Escolaritat al Lycée Français de Barcelona.

Diplomada en Infermeria 1979-1982 Escola de Santa

Madrona adscrita a la Universitat Central de

Barcelona.

Diplomada en Dietètica i Nutrició a la Universitat de

Nancy (França) 1984-1987.

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica any 2012.

Experiència professional

Infermera d’hospitalització Centre Mèdic Delfos

1982-1986.

Infermera de consultes externes de l’Hospital

Universitari General de Catalunya 1986-1988.

Dietista-nutricionista del servei de Dietètica i

Nutrició de l’Hospital Universitari General de

Catalunya des de l’abril de 1988 fins l’actualitat.

Professora de Dietètica i Nutrició a l’Escola

d’infermeria de Santa Madrona 1994-2007.

Docència en les pràctiques dels estudiants en

Nutrició Humana i Dietètica ( CESNID) des de 1997.

Professora de Dietètica i Nutrició a la Universitat

Internacional de Catalunya (UIC) 2007 fins

l´actualitat.

Professora de Diètetica i Nutrició a l’Escola

Universitaria d'Infermería Campus Docent de Sant

Joan de Déu (adscrita a la Universitat de Barcelona)

des del 2013 fins l' actualitat.

…………………………………………………………………………………

RAQUEL HERNÁNDEZ RESA

Responsable de la Unitat

Funcional d’Atenció a la

Cronicitat al CAP Sant Cugat

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

2002- 2005: Metge Adjunt de Medicina Familiar i

comunitària CAP Sant Cugat del Vallès. Metge adjunt

del servei d´urgències nits.

2005- 2012: Metge Adjunt de Medicina familiar i

comunitària CAP Sant Cugat del Vallès. Tutora de la

Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària

amb l´acreditació externa de la Generalitat de

Catalunya, IES. Coordinació del servei d´Urgències

del CAP Sant Cugat.

2005-2019: Metge Adjunt de Medicina familiar i

comunitària en la Unitat Funcional de Crònics Sant

Cugat del Vallès. Metge col·laborador en la formació

de residents de família en la cronicitat. Coordinació

del Servei d´Urgències del CAP Sant Cugat.

2019 Directora CAP Sant Cugat 1.

DADES ACADÈMIQUES I FORMACIÓ

1992-1998: Llicenciatura en Medicina per la

Universitat Autònoma de Barcelona.

1998: Convocatòria específica MIR Medicina Familiar

i Comunitària. Número ordre 223.

1999-2002: Residència Medicina Familiar i

Comunitària. Unitat docent Hospital Mútua de

Terrassa.

2007: Màster GESSAP, direcció de centres d´atenció

primària. IL3 Barcelona.

………………………………………………………………………………..

Page 123: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 123

ELISA POZO MENÉNDEZ

Investigadora del Grupo

ABIO-Universidad

Politécnica de Madrid.

Coordinadora del projecte

UNI-Health (EIT Health)

Arquitecta especialista en Urbanisme, Sostenibilitat i

Medi Ambient per la Universitat Politècnica de

Madrid (UPM); màster en "Villes Durables" (Ciutats

Sostenibles) per l'Institut Français d'Urbanisme

(2014) i en "Arquitectura Bioclimàtica i Medi

Ambient" (MAyAB-UPM, 2019). És investigadora de

doctorat al programa "Sostenibilitat i Regeneració

Urbana" realitzant la tesi sobre Comunitats

Dementia-Friendly, sota la direcció de Dra. Ester

Higueras García. Coordina des del 2018 el projecte

UNI-Health guanyat en convocatòria competitiva en

el marc EIT Health. En paral·lel treballa en

col·laboració amb diferents estudis d'arquitectura i

urbanisme, destacant la participació recent al

concurs internacional Reinventing Cities Madrid, on

el seu equip ha quedat finalista en dos projectes.

…………………………………………………………………………………

ASTRID LINDSTRÖM

Consultora de política social

de la Universidad de

Estocolmo

Trajectòria professional

Espanya 2012

Consultora freelance en política social i serveis

socials: polítiques, conceptualització, planificació,

disseny, organització i gestió de serveis i

equipaments per a gent gran i discapacitats.

Programació i organització de viatges d'estudi als

països nòrdics per a grups de polítics, empresaris i

professionals sobre política, vellesa, filosofia

assistencial, disseny i organització de serveis i

equipaments per a gent gran i persones

discapacitades.

Espanya 1993-2011

Col·laboradora part-time de l'empresa d'e-learning

ISD (Instituto de Salud y Dependencia, España):

estudis sobre necessitats de formació en el sector

de l’atenció a la gent gran, disseny de cursos de

formació continuada i projectes de gestió del

coneixement.

Col·laboradora freelance de la Diputació de

Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica, en el

desenvolupament del programa: "SERDOM Xarxa

Local de Serveis Domiciliaris i en el projecte:

"Especificitat i Requisits de Qualitat dels Serveis a

Domicili i dels Serveis de Proximitat".

Col·laboradora part-time de l'Ajuntament de

Sabadell en un projecte sobre "Els Nous Jaciments

d'Ocupació "per al desenvolupament dels Serveis a

Domicili".

Col·laboradora freelance del Consorci Hospitalari

de Catalunya i la Diputació de Barcelona, Àrea de

Benestar Social, en el projecte "Nou Model de

Serveis a Domicili".

Espanya 1980-1993

Cofundadora i col·laboradora de l'empresa Karinter

de Barcelona d'importació i distribució d'ajudes

tècniques per a residències i llar de gent gran i

persones discapacitades (1992-1993).

Cofundadora i Administradora de la Consultoria de

Recursos Humans Sic!

Assessorament i Selecció, S.L. de Barcelona (1985-

1992).

Col·laboradora Institut de Treball Social i Serveis

Socials (INTRESS) de Barcelona en la realització

d'estudis sobre serveis a domicili, polítiques

d’habitatge i despesa en serveis socials (1983-

1985).

Suècia 1968-1974

Treballadora Social (Kurator) a S:t Gorans sjukhus,

l'hospital d'aguts més gran d'Estocolm, i a

Blackebergs sjukhus, hospital de llarga estada al

districte perifèric.

Blackeberg, d'Estocolm (1969-1974).

Page 124: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

124 Resums, currículums y pòsters

Treballadora Social, Institut Municipal d'Inserció

Laboral, Estocolm (1968-1969).

Projectes d’Investigació i Consultoria

Una petita mostra:

Realització d'un estudi sobre: "L'Atenció Centrada

en el Pacient" i "La Participació dels Pacients en els

Sistemes de Salut" per encàrrec de la Fundación

Salud, Innovación y Sociedad de Novartis, Spain.

"Conceptualització i Disseny d'Habitatges

Adaptades amb Serveis per a Gent Gran a Sant

Pere de Ribes" realitzat en col·laboració amb

l’arquitecte Lluís Cantallops per a l’Ajuntament de

Sant Pere de Ribes.

"Les Polítiques de Família i de Vellesa als Països

Escandinaus: Evolució Conceptual i Disseny dels

Serveis" per al Pla Integral de la Gent Gran de

l'Ajuntament de Barcelona.

"El Model Escandinau d'Atenció Integral a la

Vellesa" per al Pla Integral de la Vellesa de la

Generalitat de Catalunya, 1991.

……………………………………………………………………………..

MONTSERRAT LLOPIS GRAELLS

Director d’ACRA y

membre de la Junta

Directiva de CEAPs

Formació: Relacions Públiques i gestió empresarial

(CIC) postgrau en gestió de serveis a gent gran (URL),

direcció i gestió de la cooperació publico-privat

(ESADE).

Directora general d'ACRA (Associació Catalana de

Recursos Assistencials) organització empresarial amb

30 anys d'antiguitat que agrupa el 70% dels serveis

d'atenció a la dependència de gent gran a Catalunya.

Participo, en nom d'ACRA en diferents fòrums i

espais de debat, per citar alguns: consell de

participació del PIAIS, comissió d'atenció a persones

de Foment de Treball, consell municipal de Benestar

Social de l'Ajuntament de Barcelona, consell de gent

gran de Catalunya, consell social de Respon.cat i a

nivell internacional a l'European Ageing Network

(EAN).

…………………………………………………………………………………

TINO MARTÍ

Tècnic Oficial de

l’Organització Mundial de la

Salut (OMS); Economista de

la salut

Consultor en sistemes de salut i gestió sanitària, Tino

posseeix una experiència extensa en la formulació de

polítiques sanitàries i el re disseny de serveis de salut

en Atenció Primària i salut digital. Des de 2016 ha

exercit com a Technical Officer al Centre d'Atenció

Primària de l'Organització Mundial de la Salut a

Almaty, Kazakhstan. Anteriorment, va col·laborar en

diverses posicions executives a la Fundació TicSalut,

CASAP, Institut d'Estudis de la Salut i Institut Català

de la Salut.

Actualment, exerceix funcions d'assessorament per a

la Regió Europea de l'Organització Mundial de la

Salut i participa en projectes europeus de

desenvolupament digital de l'atenció integrada. És

membre i tresorer de l'European Forum for Primary

Care.

………………………………………………………………………………..

MANUEL MARTÍNEZ DOMENE

Director General de

l’Instituto de Mayores y

Servicios Sociales (Imserso)

L’Instituto de Mayores y Servicios Sociales

(IMSERSO), és l’Entidad Gestora de la Seguridad

Social, adscrita al Ministerio de Sanidad, Consumo y

Bienestar Social, a la qual correspon la gestió de les

pensions d'invalidesa i jubilació en les modalitats no

contributives, així com la dels serveis

Page 125: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 125

complementaris de les prestacions de Seguretat

Social i la gestió de plans, programes i serveis

d'àmbit estatal per a gent gran i per a persones en

situació de dependència.

Manuel Martínez Domene (Serón, Almería, 1961) és

diplomat en Treball Social per la Universidad de

Granada, màster en Gerència de Serveis Socials per

la Complutense de Madrid i expert en Direcció i

Gestió de Centres de Serveis Socials per la

Universidad de Màlaga.

Forma part del grup d'investigació de la Universidad

de Almería sobre intervenció i epidemiologia amb

infància, adolescència i família. En el marc de la

Unión Iberoamericana de Municipalistas, ha

participat en nombrosos plans formatius i

d'investigació sobre modernització i capacitació de

governs locals en països com Nicaragua, Argentina,

Uruguai o Mèxic.

Ha estat funcionari de la Diputación Provincial de

Almería de 1984 a 1999 i de 2000 a 2013, de la Junta

de Andalucía.

Des de 1995 fins a 2013, ha estat secretari de

l’Asociación Estatal de Directores y Gerentes de

Servicios Sociales. Del 2013 al 2016 va ser director

gerent de l’Agencia de Servicios Sociales y

Dependencia de Andalucía. Des 2016 era

viceconseller de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques

Socials de la Junta de Andalucía.

Entre 1999 i 2003 també va ser regidor i tinent

d'alcalde de Serón, (Almeria). Ha estat vicepresident

del Col·legi Professional de Treball Social d'Almería,

de 1995 a de 1990.

………………………………………………………………………………..

PABLO MARTÍNEZ-LAGE

Neuròleg, Fundación

CITA Alzheimer

La seva vida professional s'ha centrat en l'assistència

i investigació del deteriorament cognitiu. Ha

treballat al Departament de Neurociències clíniques

de la Universitat de Western Ontario, Hospital Virgen

del Camino de Pamplona, Centro Psicogeriátrico

Landazabal de Burlada, Unitat de Trastorns de

memòria de la Clínica Universitaria de Navarra, i ha

estat cap de Recerca a la Fundació ACE de Barcelona.

És director científic del Centro de Investigación y

Terapias Avanzadas de la Fundació CITA-Alzheimer

Fundazioa a Sant Sebastià. La seva recerca se centra

en l'estudi de la malaltia d'Alzheimer preclínica i

prodròmica i la prevenció del deteriorament cognitiu

en estudis propis i projectes col·laboratius

internacionals. Ha publicat més de 70 treballs

científics en revistes d'alt impacte.

…………………………………………………………………………………

ROBIN MILLER

Codirector del Centre for

Leadership in Health &

Social Care de la

Universidad de

Birmingham i Coeditor en

Cap de l’International Journal of Integrated

Care

És un investigador de salut i atenció aplicada, els

seus interessos inclouen els nous models d'atenció

primària i integrada. La seva investigació explora la

realitat d'implementar l'atenció integral a la pràctica

a través de les experiències de pacients, comunitats,

professionals i les seves organitzacions. Coordina i

ensenya en nombrosos programes de lideratge i

gestió per a clínics, gerents i compradors. És l'actual

Editor conjunt en cap d'International Journal of

Integrated Care i va ser coeditor de Journal of

Integrated Care entre 2012 i 2018. Va publicar més

de 50 articles i tres llibres que exploren la

implementació de centrats en la persona i atenció

coordinada.

………………………………………………………………………………..

Page 126: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

126 Resums, currículums y pòsters

ANA MARÍA MIQUEL GÓMEZ

Col·laboradora de la

Càtedra d’Innovació i

Gestió Sanitària de la

Universidad Rey Juan

Carlos

Actualment i des de l’any 2016 Metge de Família al

Centre de Salut Mar Báltico i des de 2017 professora

associada medicina Universidad Rey Juan Carlos.

Formació més rellevant:

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per Universidad

Autónoma de Madrid.

Especialista en Medicina Familiar y Comunitària.

Programa de Doctorat per Universidad Autónoma de

Madrid.

Màster en Gestió por IESE: Programa Healthcare

Management Program. IESE Universidad de Navarra.

Activitat professional anterior entre altres:

Coordinadora de l’Estrategia de Atención Pacientes

con Enfermedades Crónicas a la Comunidad de

Madrid.

Gerent Adjunta de Planificación y Calidad de la

Gerencia de Atención Primaria del Servicio

Madrileño de Salud (encarregada de Qualitat,

Seguretat Sistemes d’Informació, Docència i

Investigació).

Subdirectora de Gestión y Seguimiento de Objetivos

en Atención Primaria de la DG d’Atención Primaria

de Madrid.

Directora Mèdica de l’Àrea 8 d’Atención Primaria de

Madrid.

Directora Mèdica del SUMMA 112 de Madrid.

Coordinadora dels Centres de Salut Paules II i Villa de

Vallecas: Metge de família en aquests Centres i al

Centre de Salut Monforte de Lemos.

Activitat principal docent, investigadora i

col·laboradora/assessora més destacables:

Professora associada al departament de Medicina de

la Universidad Rey Juan Carlos, on imparteix classes

de Salut Pública i Patologia General. Investigadora

col·laboradora amb la Universidad de Berkeley.

Membre estructural col·laborador de la International

Fundation for Integrated Care (IFIC).

Professora de diversos Màsters de Salut pública,

Qualitat Assistencial i Gestió, a la Universidad

Autónoma de Madrid, Universidad Rey Juan Carlos

de Madrid i Universidad Complutense de Madrid,

Universidad San Rafael Nebrija, Universidad Pompeu

Fabra entre altres.

Investigadora principal en quatre projectes de

Finançament públic, 17 publicacions a revistes

científiques a més de participació en autoria de

diversos llibres i 150 entre comunicacions, ponències

i conferències en Jornades i Congressos.

Experta en qualitat assistencial, planificació

sanitària, desenvolupament i implantació de

projectes, avaluació. La seva àrea fonamental de

treball se centra en cronicitat i atenció integrada i

centrada en la persona.

……………………………………………………………………………….

CARLOS MUR DE VÍU

Director general

Coordinació

Sociosanitària del Servicio

Madrileño de Salud,

Comunidad de Madrid

Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia per la

Universidad de Zaragoza, especialista en Psiquiatria.

Fellow en Psicosomàtica i Psiquiatria d’Enllaç pel

Mount Sinai Hospital de Nueva York. Experiència

clínica eclèctica amb projectes d’investigació i

docència i actual carrera professional en gestió

sanitària. Màster en Psiquiatria Legal i Forense

(UCM) y de Direcció d’Institucions Sanitàries (IESE).

Professor Associat Universitari en Grau de Medicina

(UAM). Metge adjunt de Psiquiatria a l’Hospital

Fundación Jiménez Díaz de Madrid, coordinador

assistencial a l’Oficina Regional de Salud Mental de la

Comunidad de Madrid.

………………………………………………………………………………..

Page 127: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 127

MARÍA DOLORES NAVARRO

Metge especialista en

Medicina Preventiva i

Salut Pública, Hospital

Sant Joan de Déu,

Barcelona

Mª Dolores Navarro, és metge especialista en

Medicina Preventiva i Salut Pública, Doctora en

Medicina i Cirurgia, Master of Public Health i Master

of Science (Universidad de Harvard), Màster en

Direcció de Comunicació i de Gestió Estratègica i

Lideratge Social.

És Directora de l’Àrea Patient and Family

Empowerment a l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD),

Barcelona. Ha ocupat els càrrecs de Directora

d’Experiència del Pacient (HSJD), Directora de

l’Institut Albert Jovell de Salut Pública i Pacients

(Universitat Internacional de Catalunya-UIC), Cap de

l’Àrea d’Epidemiologia i Salut Pública de la Facultat

de Medicina i Ciències de la Salut (UIC), i tutora de

primer curs de la Harvard Medical School i de la

Harvard Dental School. És membre del Consell

d’Administració de l’Institut Català de la Salut.

Ha estat Presidenta del Foro Español de Pacientes,

Subdirectora de la Fundació Josep Laporte, membre

de la Junta Directiva i del Grup Assessor de

l’European Patients Forum, del Comitè Científic de la

Innovative Medicines Initiative i del Comitè de

Bioètica de Catalunya, Cap de Planificació i

Investigació i Directora de la Fundació Mútua de

Terrassa per la Investigació i la Docència Biomèdica i

Social; responsable de la Unidat de Gestió de la

Investigació de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i

Investigació Mèdiques (Servei Català de Salut).

………………………………………………………………………………..

HENK NIES

Member of the Executive

Board, Vilans, Utrecht.

Professor of Organisation

and Policy in Long-term

Care, Vrije University,

Amsterdam

Actualment és Director i membre del consell

administratiu de Vilans, i professor extraordinari

d’Organització i Política d’Atenció a la Universitat VU

d’Àmsterdam

Ha escrit nombrosos articles que han estat publicats.

Responsable de l’organització i política d’atenció, a

llarg termini, coherència en l’atenció i política de

qualitat i dels programes del Programa Nacional de

Demencia, Care for Better i In for care!

…………………………………………………………………………………

LEKSHMY PARAMESWARAN

Sòcia Fundadora "Fuelfor

Healthcare Innovation" i

"The Care Lab"

Després de dues dècades treballant com a

dissenyadora en la indústria de la cura i la salut,

capaç de desgranar la seva complexitat i sentint-se

naturalment orientada a cercar solucions i idees

tangibles en resposta als problemes descoberts...

El 2017, Lekshmy, juntament amb László Herczegh,

va cofundar The Care Lab. Una plataforma

col·laborativa d'activistes disposats a iniciar un

moviment per transformar el món de la Cura;

impulsant el canvi a través del Disseny centrat en les

Persones en els sectors de la salut, l'atenció social i

l'educació.

…………………………………………………………………………………

Page 128: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

128 Resums, currículums y pòsters

JOSEFA PÉREZ MARTÍNEZ

Directora del Departament

Tècnic Assistencial de

DomusVi

Dades acadèmiques:

Llicenciada en Medicina i Cirurgia General per la

Universidad de Cantabria.

Màster en Psicogeriatria per la Universitat Autònoma

de Barcelona.

Diplomatura en el Màster en Direcció d’Empreses

per l’Institut Europeu de Postgrau i el CEU de

Madrid.

Experiència professional:

Directora Assistencial, Grup DomusVi des de Juny de

2017 a l’actualitat.

Codirecció juntament amb la directora del

Departament de Qualitat, del Departament de I+D+i.

De març de 2007 a juny 2017, directora dels Centres

Sociosanitaris SARquavitae Jaume Nadal i

Terraferma.

Membre del Comitè d’Ètica Assistencial de la

Fundació DomusVi de setembre de 2007 a

l’actualitat.

D’octubre de 2004 a febrer de 2007 Responsable

Mèdic del CSS SARquavitae Terraferma.

Des de Juliol del 2003 a octubre del 2004 vaig

treballar com a metge al CSS SARquavitae Jaume

Nadal Meroles com a responsable dels llits de llarga

estada, convalescència i cures pal·liatives i al CSS

SARquavitae Terraferma, com a responsable dels llits

de llarga estada convencional i psicogeriatria; en

diferents substitucions als titulars del centre.

Des de desembre de 2003 a maig del 2007 vaig

desenvolupar la meva activitat com a metge de la

Residència La Teva llar a Lleida.

Substitucions en època estival en Atenció Primària

del Servicio Cántabro de Salud, els anys 1999, 2000,

2001 i 2002.

Des del 1/01/01 al 30/06/02 vaig treballar com a

metge general al Consultori Mèdic Magallanes

(Madrid) realitzant preoperatoris, revisions i

assistència mèdica d'urgències per a usuaris de

diferents societats asseguradores.

Docent al Col·legi María Inmaculada en el Curs de

Formació d'Auxiliars de Geriatria dels cursos 1997-

1998 i 2002-2003.

Publicacions:

Com a membre del comitè d’ètica he participat en

les diferents publicacions del comitè:

Criteris Ètics DomusVi

Guia de bones pràctiques professionals

Guia pràctica “Ètica per a professionals de

la salut”

Ètica per a professionals d’atenció

domiciliària

Crisi de Sentit al capvespre de la vida

L'art de deliberar

Reconeixent capacitats

Pòster i comunicacions en diferents congressos i

jornades de l'àmbit assistencial.

…………………………………………………………………………………

JEREMY PORTEUS

Director General de

Housing LIN Ltd i del Pla

Nacional d’Habitatge del

Ministeri de Salut

d’Anglaterra

Jeremy Porteus té més de 25 anys d'experiència a

l'avantguarda de la política i la pràctica en matèria

d'habitatge per a gent gran i en situació de

discapacitat al Regne Unit. Ha treballat en el govern

nacional i local, en associacions d'habitatge i en el

sector del voluntariat.

Fins 2011, Jeremy va ser el líder del Programa

Nacional d'Habitatge del Departament de Salut

Page 129: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 129

d'Anglaterra, i responsable del seu programa de

subvencions de 227 milions de lliures esterlines del

programa Extra Care Housing. Des de que va deixar

el departament de Salut, Jeremy ha establert la

Housing Learning and Improvement Network com a

un "laboratori d'aprenentatge" independent líder en

el seu camp que reuneix els principals responsables

polítics, comissionats i proveïdors d'habitatge, salut i

assistència social a nivell nacional i regional per

provar noves idees i millorar l'habitatge amb serveis

de cures per a la gent gran i en situació de

vulnerabilitat.

Jeremy forma part del Prime Minister's Challenge on

Dementia Health and Social Care Champion's Group i

també és President del Grup Homes and

Communities Agency's Vulnerable and Older

People's Advisory Group (l'organisme governamental

d'inversió en habitatge social a Anglaterra).

Recentment va completar un important informe com

a Secretari d'Investigació per al Grup Parlamentari de

Tots els Partits (APPG, per les sigles en anglès) sobre

Habitatge i Cura per a la Gent Gran, "Housing our

Ageing Population: Pla for Implementation -

HAPPI2". Altres publicacions inclouen un altre

informe de recerca de l’APPG, "Living Well at Home"

i un nou punt de vista per al "Housing LIN on Living

Labs: A brave new world of customer driven extra

care housing".

Jeremy també és Fellow of Knowledge Transfer a la

Universitat d'Oxford Brookes i Membre Honorari

Vitalici de la Secció Especialitzada en Habitatge del

Col·legi de Terapeutes Ocupacionals.

…………………………………………………………………………………

RHONA RADLEY

Senior Service

Improvement Manager,

NHS Calderdale Clinical

Commissioning Group,

Regne Unit

Rhona ha treballat al NHS durant més de 28 anys en

diverses posicions. La seva posició actual en la

millora de serveis se centra en millorar l'atenció

comunitària apropant l'atenció a la llar. La seva

experiència se centra en la transformació del sistema

a través de la rehabilitació, la respiració, la salut

mental, l'atenció al final de la vida i els serveis

musculoesquelètics.

…………………………………………………………………………………

PILAR RODRÍGUEZ

Presidenta

Fundación Pilares

para la Autonomía

Personal

Llicenciada en Filosofia. Gerontòloga i experta en

serveis socials.

Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en

Administracions Públiques (Consellera a Astúries,

directora general de l'IMSERSO) i a la SEGG.

Des de 2010 presideix la Fundació Pilares para la

autonomía personal, impulsant una atenció de

qualitat i defensa de la dignitat i drets de les

persones i un canvi de model: atenció integral i

centrada en la persona (MAICP). Investigació,

publicacions i formació especialitzada són les seves

àrees principals de treball. Coorganització i direcció

de cursos de postgrau sobre el MAICP entre la

Fundació i diferents universitats.

Té més d'un centenar de publicacions.

…………………………………………………………………………………

LIBBY SALLNOW

Senior Clinical Lecturer,

UCL, UK. Consultant in

Palliative Medicine CNWL,

London and Honorary

Senior Clinical Lecturer

És metge de medicina pal·liativa a Londres i

Estudiant de doctorat a la Universitat d'Edimburg.

Entre els seus interessos es troben els nous

enfocaments de salut pública per al final de la vida,

amb un detallat coneixement pràctic d'aquests

projectes a Londres i Kerala. Va publicar articles i

capítols de llibres en aquest camp i va coeditar el

llibre "Perspectivas internacionales sobre salud

Page 130: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

130 Resums, currículums y pòsters

pública y cuidados paliativos" el 2011. Ha donat

suport al desenvolupament del moviment

internacional en la nova salut pública i és líder

d'investigació per PHPCI (salut pública, cures

pal·liatives Internacionals) i vicepresidenta de PHPC-

UK.

…………………………………………………………………………………

LUÍS TORRENS MÈLICH

Director d'Innovació

Social de l'àrea de Drets

Socials, Justícia Global,

Feminismes i LGTBI de

l'Ajuntament de

Barcelona

Lluís Torrens i Mèlich (Barcelona, 1966). Economista i

Magíster en Anàlisis Econòmics.

És l'actual director de Planificació i Innovació de

l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona.

És professor associat de diverses universitats.

Especialista en economia aplicada, ha publicat

diversos estudis sobre economia espanyola i

catalana. L'any 2005 va rebre el X premi Catalunya

economia de la Societat Catalana.

Va ser Director de Serveis del Departament de Salut

de la Generalitat de Catalunya 2005-2006 i Director

de Serveis del Departament d'Interior, Relacions

Institucionals i Participació de la Generalitat de

Catalunya 2006-2011. Des del 2011 al 2015 va ser el

gerent del Centre de Recerca Sector Públic- privat de

l'IESE.

…………………………………………………………………………………

PACA TRICIO

Presidenta de la Unión

Democrática de

Pensionistas (UDP)

Amb una dilatada experiència com a gerent

empresarial, Paca Tricio va compatibilitzar la seva

activitat professional amb la Presidència de CEAPA

(Confederación Española de Asociaciones de Padres

de Alumnos).

A partir de 1990 va assumir diverses responsabilitats

al Sector No Lucratiu (Vicepresidenta europea de la

CEPEP, Consellera del Consejo Escolar del Estado,

Directora de revistes del sector: Padres de Alumnos,

COID, Mayores UDP, etc.; Directora Gerente a: COID

– Coordinadora de ONG Intervinientes en

Drogodependencias, Fundació UNIATE – Fundació

Unión para la Asistencia e Integración de la Tercera

Edad; Directora Administrativa a: UNAF –Unión de

Asociaciones Familiares i CECU – Confederación de

Consumidores y Usuarios).

El 2002 va ser membre de l’Executiva i

corresponsable del desenvolupament del Foro

Mundial del Envejecimiento amb motiu de la II

Asamblea Mundial del Envejecimiento celebrada a

Madrid.

Així mateix, ha intervingut com a ponent a seminaris

i congressos nacionals i internacionals com a

representant Espanyola a diferents seminaris

europeus sobre educació.

El 1991 va ser condecorada amb l’Encomienda amb

Placa de la Orden de Alfonso X El Sabio.

………………………………………………………………………………

MARIA ROSA VALLS ALEA

Directora del Campus

Mirasierra de Sanitas

Mayores

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

SANITAS MAYORES 2010 fins a l’actualitat.

DIRECTORA CAMPUS MADRID

GRUPO PRISA 2008 – 2010. DIRECTORA COMERCIAL

PAÍS BASC

SANITAS SEGUROS 2001 – 2008. GERENT GRANS

CLIENTS PAÍS BASC, GALÍCIA I CASTELLA

AON 1998 – 2001. COORDINADORA DEPARTAMENT

SALUT

Page 131: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 131

FORMACIÓ

PADE: Programa de Alta Dirección de Instituciones

Sanitarias (IESE)

Màster Direcció de Centres Sociosanitaris

Llicenciatura Pedagogia

Màster Logopèdia (Universidad Complutense

Madrid)

Diplomatura Magisteri (Universidad País Vasco)

…………………………………………………………………………………

TAZIM VIRANI

Director of SE Global at

Saint Elizabeth Health

Care. Ontario, Canadá

Actualment és la directora de SE Global a Sant

Elizabeth Health Care, a Ontario, Canadà.

La meva passió és fer del món un lloc millor per a

tothom. Ho faig a través dels meus antecedents

clínics, de gestió, de recerca i de polítiques,

treballant en una gamma d'iniciatives estratègiques

a nivell local, provincial, nacional i internacional. En

l'actualitat, la meva atenció se centra en models

disruptius de prestació d'assistència mèdica, atenció

primària i iniciatives internacionals d'impacte social.

M'encantaria connectar-me amb persones i

organitzacions que treballen a l'Orient Mitjà, la Xina i

l'Índia.

Es va llicenciar en infermeria per BScN i va estudiar

administració d'infermeria per The University of

Western Ontario. A més té un PhD en Polítiques de

Salut, administració i avaluació.

Projectes en els que ha treballat:

Consultor/Assessor (Avaluació de

Programes i Estratègies de Promoció de

Salut Comunitària)

Investigació (Client - Instituts Canadencs

d’Investigació en Salut)

Avaluació del Programa (Client - Cancer

Care Ontario)

Planificació estratègica (Client - Central

West Palliative Care Network)

Page 132: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

132 Resums, currículums y pòsters

PÒSTERS

P-01. ATENCIÓ PSICOLÒGICA A

MALALTS CRÒNICS, ELS SEUS

CUIDADORS I FAMILIARS. ELS DOS

PRIMERS ANYS D'UN SERVEI PIONER

Anabella Bellelli, Arantzazu Aguerri

Berrocal, Nora Cavarischia, Melany

Martínez Segura, Pilar Olmo Calvo, Lidia

Portet Vidal, Susanna Roca Vieta

HSS MUTUAM GIRONA

INTRODUCCIÓ:

L'Equip Psicològic d'Atenció a la Cronicitat de

Mutuam Girona ofereix suport i atenció integral a

pacients amb malalties cròniques, als seus cuidadors

i familiars al Gironès, Selva Interior, Pla de l'Estany i

Garrotxa.

Es realitza una atenció centrada en la persona,

treballant les demandes del pacient amb l'objectiu

de millorar la qualitat de vida, des del diagnòstic de

la malaltia fins al final de vida.

Està inclòs dins la cartera de serveis públics dels CAP.

OBJECTIU:

Descriure i analitzar l'activitat assistencial dels dos

primers anys de treball.

METODOLOGIA:

Recollida i anàlisis quantitatives de les dades

d'activitat des d'abril 2017 a març 2019.

RESULTATS:

Tipus d’intervencions amb pacients:

Nº visites presencials: 8192

Nº seguiments telefònics: 2079

Nº grups terapèutics: 3 grups / 18 sessions

Nº altes: 633

Localització de l’atenció:

Nº visites CAP: 5392 (65,8%)

Nº visites AT-DOM: 2800 (34,2%)

Usuaris:

De 1593 pacients atesos;

Nº malalts: 959 (60,2%)

Nº CP/familiars: 634 (39,8%)

Classificació segons diagnòstic:

37,21% cuidadors amb sobrecàrrega

35,17% PCC

8,87% dol

5,81% oncològics

4,79% fràgils

4,69% MACA

3,47% sense criteri

Agents derivadors:

43,61% metges

29,77% altres professionals (PSP, ICO, EAPS, PADES,

clínica del dolor, Hospitals ICS/IAS, Sociosanitari,

equip rehabilitador)

10,59% TS

8,28% infermeria

7,76% gestors de casos

Tipus d’intervencions amb professionals:

Nº assessorament a professionals: 865

Page 133: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 133

Nº presentacions i formacions: 54

CONCLUSIONS:

L'activitat duta a terme ha estat un èxit, les xifres

demostren que tots els professionals de l'AP

participen en la derivació i que els usuaris fan ús i es

vinculen.

Creiem que influeixen positivament factors com:

Incloure a cuidadors.

Oferir AT-DOM.

Gran variabilitat de població atesa.

Seguiment en totes les fases de malaltia.

Seguiments telefònics que consoliden el treball i la

sensació d'acompanyament.

Treball multidisciplinar garantint contínuum

assistencial.

……………………………………………………………………………..

P-02. HI HA RELACIÓ ENTRE L'HORA DE

RETIRADA D'UNA SONDA VESICAL

AMB LA TAXA DE COMPLICACIONS

POSTERIORS?

Alba Villalobos Abelló1, Mª Concepción

Ramírez Plaza2

1Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; 2Hospital de Sant Pau

INTRODUCCIÓ:

Les infecció del tracte urinari és una de les infeccions

nosocomials més comuns. El 80% d'aquestes

infeccions estan associades al sondatge vesical.

Les estratègies preventives destinades a evitar

infeccions d'orina recomanen que s'ha d'evitar el

sondatge vesical sempre que no sigui estrictament

necessari.

OBJECTIU:

Analitzar si hi ha alguna relació, després de la

retirada d'una sonda vesical, entre l'hora de retirada

i les complicacions posteriors.

MATERIAL I MÈTODES:

Estudi observacional analític. La població d'estudi

van ser pacients portadors de sonda vesical durant

l'ingrés a la Unidad de Hospitalización de Geriatría y

Patología Digestiva durant el període comprès de

Juny a Setembre de 2018.

Es va realitzar un mostreig aleatori consecutiu.

En totes les anàlisis el nivell de significació ha estat

l'usual del 5% (alfa = 0.05).

RESULTATS:

Es van incloure un total de 50 pacients. La mitjana

d'edat va ser de 83 ± 9 anys.

La mitjana de permanència de la sonda vesical va ser

de 5,32 ± 5 dies. Destacant les dones amb menys

dies de permanència i els pacients amb antecedents

de RAO amb majors dies permanència.

En un 74% dels casos es va retirar el sondatge vesical

entre les 7 a.m i les 20 p.m.

Després de la retirada del sondatge vesical, hi va

haver una taxa de complicacions (RAO) del 14%. El

20% en pacients amb antecedents d'hiperplàsia

benigna de pròstata.

CONCLUSIONS:

L'estudi suggereix que els pacients amb HBP i RAO

prèvia tenen més risc de presentar retenció aguda

d'orina després de la retirada de la sonda.

No existeix relació entre l'hora de retirada d'una

sonda vesical amb la taxa de complicacions

posteriors.

…………………………………………………………………………….

P-03. RESULTATS SOBRE EL BURNOUT

DELS CUIDADORS PROFESSIONALS

D'UN PROGRAMA D'ENTRENAMENT

PRÀCTIC EN UNA RESIDÈNCIA D'AVIS

AMB DEMÈNCIA: UN ESTUDI PILOT

María Ángeles Briones Peralta1, Francisco

Escribano Sotos2, Isabel Pardo García2

Page 134: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

134 Resums, currículums i pòsters

1Diputación Provincial de Cuenca; 2Universidad de Castilla La Mancha

INTRODUCCIÓ:

L'augment en el nombre de persones amb demència

ha generat un augment en la necessitat tant

d'atenció especialitzada com de centres d'atenció a

llarg termini. Els cuidadors professionals que

treballen en aquests centres presenten problemes

psicològics específics. A causa de les característiques

del seu treball, són més propensos a patir estrès, el

que, de vegades, pot conduir a una "síndrome

d'esgotament" (burnout). Una bona salut psicològica

és fonamental perquè els professionals que atenen

persones amb Alzheimer duguin a terme el seu

treball d'una forma més humana i individualitzada.

OBJECTIU:

L'objectiu d'aquest treball va ser avaluar els resultats

en relació amb l'esgotament dels professionals

d'atenció directa en una residència d'avis per a

persones amb demència després d'un programa de

formació pràctica.

MÈTODE:

Es va dur a terme un programa de capacitació

pràctica per a cuidadors professionals a la Residencia

de Mayores Sagrado Corazón de Jesús, a Conca,

Espanya. El programa va consistir en la capacitació

en conceptes i estratègies per a la cura de pacients

amb demència, utilitzant una metodologia dinàmica i

interactiva. Es van celebrar sessions setmanals de

dues hores durant nou mesos, d'abril de 2016 a

febrer de 2017. Es van prendre mesures abans i

després de la prova per a una mostra de 34

cuidadors. Es va utilitzar una ANOVA per analitzar les

diferències de mitjans abans i després de

l'entrenament. També es va realitzar un ANCOVA per

determinar els efectes de la intervenció.

RESULTATS:

Els resultats van revelar una diferència significativa

entre les puntuacions d'esgotament emocional i

despersonalització (categories incloses al burnout)

abans i després de la intervenció. Les puntuacions

d'èxits personals no van ser significatives però van

mostrar millora.

CONCLUSIONS:

Un programa de capacitació pràctica pot reduir els

nivells de burnout en els professionals d'atenció

directa que treballen amb pacients amb demència.

……………………………………………………………………………

P-04. RÀNQUING D’ESPECIALITATS DE

FORMACIÓ PER A L'OCUPACIÓ

RELACIONADES AMB EL MODEL

D'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

Imma Miralles Garcia

FORO TÉCNICO DE FORMACIÓN

INTRODUCCIÓ:

A FTF, sempre hem anat per davant, en la formació

de professionals i futurs professionals del sector

d'atenció a la dependència, en tot el territori

espanyol, per a la seva qualificació i certificació

professional. Des de fa uns anys, el nostre objectiu

és, que tota la nostra formació tècnica i

metodològica per a la millora de la cura dels usuaris,

es doni en el marc del model d'atenció centrada en

la persona.

OBJECTIU:

Realitzar un rànquing de les 10 primeres especialitats

formatives, relacionades amb el model d'atenció

centrada en la persona, desenvolupades en els plans

de formació dels nostres clients, proveïdors de

serveis del sector.

METODOLOGIA:

Mostra: Formació FTF 2018: 20.582 alumnes de

1.953 cursos per a 1.600 empreses amb 2.546

centres de treball. 43% Nivell bàsic i 57% superior,

modalitat presencial 60% i amb el 70% dones i 52%

de baixa qualificació.

Dades obtingudes de la nostra base de dades de

gestió de la formació.

RESULTATS:

Sobre 500 especialitats i amb un total de 223 cursos:

Page 135: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 135

1. Bon tracte i maneig conductual en la

reducció de subjeccions per al personal

auxiliar

2. Mediació i resolució de conflictes

3. Tractament de la incontinència: maneig

d'absorbents

4. Comunicació i resolució de conflictes amb

usuaris

5. Atenció centrada en la persona

6. Prevenció d'agressions involuntàries

7. Tècniques d'ajuda per a la ingesta

d'aliments en usuaris amb trastorns de la

deglució. Disfàgia

8. Banc d'eines ACP

9. Cuidem al cuidador

10. Mobilització d'usuaris i ús de productes de

suport

CONCLUSIONS:

Entre les 20 primeres especialitats més executades,

ens trobem 10 relacionades amb el model ACP, tant

pel que fa a continguts directament vinculats a

aquest o les seves eines, com aquelles tècniques i

metodològiques que són dins el marc d'implantació

del model. Els destinataris han estat,

majoritàriament, un 80% personal auxiliar i la durada

mitjana ha estat de 8 hores.

……………………………………………………………………………

P-05. EQUIP D'INFERMERES DE

PRÀCTICA AVANÇADA PER A LA

PREVENCIÓ I ABORDATGE DE

SÍNDROMES GERIÀTRIQUES

Elisabeth Calvo Fernández, Mónica Mesas

Cervilla, María José Pujalte Gil, Elisenda

Romano Durán, Marta Ruiz Figueras

Parc Sanitari Pere Virgili

INTRODUCCIÓ:

S'ha desenvolupat un model de transició de la

infermera clínica a la infermera de pràctica avançada

(EPA) des de l'any 2014, desenvolupant enfocaments

i models de cures innovadors en l'atenció de

pacients, famílies i professionals, per a la seva

seguretat clínica. EPAs implementades: Lesions de la

pell i ostomies; caigudes i incontinència; control de la

infecció; Demències i delirium; Nutrició i diabetis.

OBJECTIU:

Descriure la implementació de les EPAS per a la

prevenció i abordatge de les síndromes geriàtriques

en un hospital sociosanitari.

METODOLOGIA:

Estudi descriptiu de tall transversal de l'activitat

realitzada per part de les EPAs durant el 2018.

RESULTATS:

L’activitat realitzada per les EPAs durant el 2018 és:

300 hores de formació a professionals:

"ostomies / prevenció d’upps"; "Teràpia de

Pressió Negativa; "prevenció de caigudes";

"pèrdues d'orina", "productes

desinfectants antisèptics"; "Disfàgia";

"cuidar sense contencions"

2 Tallers per a pacients/cuidadors sobre

prevenció en cadascuna de les temàtiques:

"lesions per pressió"; "higiene de mans";

"caigudes i incontinència";

"reminiscència"; "demències"; "delirium"

Un total de 587 Interconsultes/visites: sent

principalment 347 a l'EPA de "lesions de la

pell i ostomies" i 230 a "Demències i

delirium"

Material de difusió interna: "prevenció de

caigudes; "Pèrdues d'orina"; "Disfàgia";

"Rentat de mans"; "Delirium"; "Sense

contencions"; "Prevenció de lesions per

pressió"

Procediments d’"esterilització"; "sondatge

vesical"; "prevenció transmissió de la

infecció"; "prescripció-control de

glucèmies"; "Prevenció de la

deshidratació"; "dietes hospitalàries" i

seguiment

CONCLUSIONS:

Les EPAs suposen un nou perfil de lideratge infermer

en gestió de coneixements i pràctiques

recomanables, sent referents per als professionals

en el maneig de les síndromes geriàtriques. A més, la

possibilitat d'interacció directa amb persones i

famílies derivades a les EPAs, ofereix respostes amb

Page 136: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

136 Resums, currículums i pòsters

un abordatge centrat en les necessitats i objectius de

la persona amb recomanacions individuals els

diferents problemes geriàtrics que s'aborden.

…………………………………………………………………………….

P-06. L'ATENCIÓ GRUPAL EN PACIENTS

AMPUTATS NO TRAUMÀTICS A LA

UNITAT DE CONVALESCÈNCIA DE

L'HOSPITAL SOCIOSANITARI DE

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Gisela Fíguls Campos, Elisenda Reig, Evora

Betancor, Alicia Cambra, Maria Josefa

Ayuso, Xavi Quintana, Maria Lora

HOSPITAL SOCIOSANITARI DE

L’HOSPITALET

INTRODUCCIÓ:

El 2016 van néixer els grups de suport a pacients

amputats. La necessitat de l'atenció grupal sorgeix

pel fet d'objectivar que són pacients que requereixen

una atenció específica per poder adaptar les seves

vides des d'un nou enfocament personal. El grup

ajuda a recuperar l'autoestima, afavoreix la

comunicació entre iguals i ajuda a ajustar les seves

expectatives.

OBJECTIUS:

Millora de la gestió de les emocions.

Aconseguir una major adaptació del

pacient a la unitat.

Afavorir l'autoresponsabilitat i la resiliència

(el coneixement part d'ells).

Afavorir el suport psicològic i l'orientació

social.

Millorar la cohesió i els vincles entre ells,

fet que estimula el compliment i l'esforç.

METODOLOGIA:

Característiques:

Conduït per la psicòloga (E. Reig) i la

Treballadora Social (Gisela Fíguls) de la

unitat.

Obert de pacients interns ingressats.

Mixt. Homes/dones (no discriminant per

edat). (S'exclouen aquells pacients amb

Deteriorament cognitiu o amb patologia

psiquiàtrica severa descompensada).

Es realitzen els dimarts de 10 a 11 hores.

Funcions:

Grup terapèutic

Grup d’ajuda mútua

Grup psicoeducatiu

Orientació social

RESULTATS:

Milloren la cohesió i els vincles entre ells,

fet que estimula el compliment i l'esforç.

Franca millora de la gestió de les emocions.

Els veterans ajuden els nous, aconseguint

els primers, millorar l'adaptació a la seva

situació actual.

També milloren aspectes d'Intel·ligència

emocional

o Connexió emocional

o Contenció / compassió

o Empatia

o Motivació per a sí mateix i per als

altres

o Autoconsciència/

autoconeixement

CONCLUSIONS:

Es fa constar que l'atenció grupal proporciona una

atenció més personalitzada que contribueix a

proporcionar major atenció als aspectes emocionals.

Considerem que contribueix a recuperar

l'autoestima, afavoreix la comunicació entre iguals i

ajuda a ajustar les seves expectatives.

Conseqüentment augmenta la seva qualitat de vida.

……………………………………………………………………………......

P-07. L'ESTIMULACIÓ

MULTISENSORIAL COM A MODEL

D'ATENCIÓ CENTRADA I INTEGRADA

EN LA PERSONA

Eva Mesa Carrasco1, María Del Ángel

Albaladejo Asensio2

Page 137: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 137

1DOMUSVI VALDEMORO; 2DOMUSVI

INTRODUCCIÓ:

L'envelliment i les malalties neurodegeneratives fan

que sigui necessària una atenció més integradora i

centrada en la persona que contempli tots els seus

àmbits. És per això que proposem un model

d'intervenció alternativa i/o complementària

mitjançant la sala Snoezelen com a mitjà per a

l'estimulació multisensorial (EMS).

OBJECTIUS:

Millorar la qualitat de vida de la persona.

Exercir una influència positiva sobre el seu benestar i

que, per les seves característiques físiques i/o

cognitives, no es poden beneficiar d'altres teràpies

convencionals.

Reduir el trastorn comportamental, l'agitació

psicomotriu, apatia, ansietat, la modificació de

paràmetres fisiològics i reducció de fàrmacs.

Reduir els costos farmacològics i hospitalaris a la

xarxa de Seguretat Social.

METODOLOGIA:

Es desenvolupa per mitjà d'un nombre determinat

de sessions amb dues avaluacions de resultats: una a

meitat de les sessió i una altra en finalitzar. Partim

d'una avaluació prèvia de la situació cognitiva, física,

funcional, conductual i relacional més el perfil

sensorial per marcar els objectius individualitzats.

Totes les dades recollides quedaran registrades en el

nostre protocol d'intervenció.

RESULTATS:

Els resultats són els següents:

Optimitzar canals sensorials deficitaris.

Afavorir la integració sensorial.

Relaxació i reducció d'ansiolítics.

Millorar l'atenció, la percepció, la

memòria.

Incrementar la interacció amb objectes i

manipulació.

CONCLUSIONS:

Com a centre sanitari tenim el deure de buscar les

teràpies i accions més beneficioses per a les

persones que atenem i permetre que la totalitat dels

nostres usuaris accedeixin d'una manera o una altra

a un benefici que redundi en una millor qualitat de

vida. Si les nostres cures bàsiques (neteja,

alimentació, vestit, supervisió de constants,

seguiment farmacològic...) s'apliquen a tota la nostra

població cal buscar també alternatives terapèutiques

perquè tots tinguin una oportunitat de millora, física,

cognitiva, sensorial, emocional...

…………………………………………………………………………….

P-08. IMPLEMENTACIÓ DEL

PROGRAMA GRANS ACTIUS A

L'EQUIPAMENT CASERNES: UNA

EXPERIÈNCIA DE TREBALL EN XARXA

SOCIOSANITÀRIA

Fina Bonet Serra1, Pepita Rodríguez

Molinet2, Montserrat Blasco Calvo2, Irma

Esteban Castellon2, Noemi San Marti3

1Centres Blau Clínic. Centre sociosanitari

Isabel Roig; 2CAP Casernes; 3FEDERACIÓ

CATALANA DE VOLUNTARIAT

INTRODUCCIÓ:

Programa de l’Àrea de Salut i Comunitat de la

Federació Catalana del Voluntariat Social que

promou el voluntariat per realitzar acompanyaments

a visites mèdiques de persones amb malalties

cròniques, dependència i/o discapacitat. Potencia el

voluntariat sènior com a forma d’envelliment actiu,

de proximitat.

Ofereix la innovació i assoleix el repte d’oferir el

programa Grans Actius de manera coordinada a les

persones usuàries del CSS Isabel Roig, CAP Casernes ,

Centre de dia i Centre de Salut Mental d’ Adults.

OBJECTIUS:

Acompanyar amb voluntariat a persones

que tinguin visites de caire sanitari i

presentin fragilitat, vulnerabilitat i tinguin

una xarxa de suport reduïda o inexistent.

Page 138: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

138 Resums, currículums i pòsters

Promoure el treball en xarxa entre els

serveis que formen part de l’equipament

CASERNES de Sant Andreu.

Fomentar la participació de persones

voluntàries i de persones receptores del

servei.

METODOLOGIA:

Captació de la persona voluntària.

Derivació de la voluntària a la FCVS.

Formació de la persona voluntària.

Presentació de la persona voluntària als

professionals.

Seguiment i acompanyament de les

persones voluntàries.

Identificació per part dels professionals de

l’equipament de les persones usuàries del

projecte que requereixen

d’acompanyament a les visites mèdiques.

Derivació de les persones usuàries a la

Treballadora Social del Servei.

Adhesió de la persona usuària.

Gestió de les actuacions derivades de

l’acompanyament.

RESULTATS OBTINGUTS:

5 persones voluntàries 42 persones usuàries del

servei. S’han realitzat 134 acompanyaments (agost

18 -maig 19)

CONCLUSIONS:

La implementació del Grans Actius a

l’equipament Casernes incrementa la

sinèrgia i el treball en xarxa entre els

equipaments.

Ofereix la possibilitat d’acompanyaments

de voluntariat no només als CAPS sinó

també als Serveis Sociosanitaris i als

Serveis de Salut Mental.

És una experiència inclusiva en tant que

dóna servei a persones vulnerables i

fomenta la participació com a voluntàries a

persones amb problemes de salut mental.

…………………………………………………………………………….....

P-09. TINC CURA DE LA MEVA ROBA -

EQUIPAMENT PER A GENT GRAN

JOSEP MIRACLE (AJUNTAMENT DE

BCN)

Sonia Ibáñez, Claudia Filipa Martins

Accent Social

Activitat vinculada a l’autodeterminació i autonomia

de la persona en aspectes de la vida quotidiana.

Reconèixer la persona gran com a ésser únic, global

amb dret a prendre decisions, independentment de

les capacitats cognitives que presenti i nivell de

suport que necessiti. Tenir control sobre la pròpia

vida es essencial i es basa en els principis de dignitat,

autonomia i independència. L’equip de professionals

ha de reconèixer la importància de promoure les

oportunitats necessàries perquè les persones

participin, tenint en compte les seves capacitats.

OBJECTIUS:

Fomentar l’autonomia i sentiment de

pertinença, confort i qualitat de vida.

Participar en activitats significatives de la

vida quotidiana.

Reduir sentiment d’institucionalització i

desvinculació, augmentar

l’autodeterminació.

METODOLOGIA:

1. Bugaderia de l’Equipament com a tintoreria.

Facilitar bossa de tela per introduir la roba

bruta

La persona fa entrega de la roba al

professional de bugaderia. Un cop neta, la

recull a bugaderia els dies indicats i horaris

establerts.

2. Rentadora domèstica.

Facilitar l’ús de la rentadora domèstica

Facilitar estris necessaris per realitzar

l’activitat,-estendre roba i recollir- quan és

trobi eixuta.

Page 139: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 139

RESULTATS:

Mostra: 26 persones 19 presenten

deteriorament cognitiu lleu i 7 persones

sense deteriorament. Participants actius 8

(5 DCL i 2 SD). Adherència i participació:

100% continuen activitat.

Yesavage: 3 persones (37.5% de població)

es mantenen estables presentant estat

ànim normal, (Yesavage de 0-5); 5 (62.5%

població) presenten millora en estat

d’ànim i no presenten símptomes

ansiós/depressius (Depressió lleu a estat

normal paràmetre 6-9 i ≥10 depressió a

estat d’ànim normal).

Disminució total de queixes relacionades

amb la roba (19%) reducció 100% a 0

queixes.

100% organitzen la roba, anteriorment,

0%, augment autonomia i

autodeterminació.

Reducció 50% de sessions de psicologia

associada a símptoma ansiós-depressiu de

la mostra (Yesavage de 5-9 o ≥10) pas de 2

visites mensuals a 1.

……………………………………………………………………………..

P-10. EFECTIVITAT DEL MODEL

D'ATENCIÓ INTEGRADA A PERSONES

AMB PROBLEMES CRÒNICS DE SALUT:

SALUT + SOCIAL

Ester Gavaldà Espelta1, Claudia Curto

Romeu1, Jordi Baucells Lluis2, Maria Ferre

Ferrate1, Begoña Tomàs Navarro1, Núria

Brunet Reverte1, Maria Teresa Irigoyen

Garcia1

1Direcció Atenció Primària. Gerència

Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català

de la Salut; 2Gerència Territorial Terres de

l'Ebre. Institut Català de la Salut

INTRODUCCIÓ

Les patologies cròniques suposen actualment el 80%

de la mortalitat, i consumeixen més del 50% dels

recursos del sistema. El canvi a la població requereix

una reorganització del sistema sanitari i l'adaptació a

les noves situacions de dependència i cronicitat. Hi

ha un ampli consens internacional en el fet que

l'atenció integral, integrada i centrada en la persona

és el millor enfocament en aquest context. El

Programa d'Atenció Integrada Sanitària i Social

"Salut + Social" és un projecte en el qual participen

els serveis de salut i socials. El projecte pretén

afavorir la coordinació i comunicació entre diversos

professionals.

OBJECTIUS:

L'objectiu principal és implementar i avaluar

l'efectivitat del programa en qualitat de vida,

adherència al tractament, freqüentació dels serveis i

sobrecàrrega dels cuidadors.

METODOLOGIA:

Estudi quasi experimental pre i post intervenció amb

mesures repetides i metodologia mixta. S'utilitzaran

qüestionaris per la part quantitativa i grups focals

per la qualitativa. Població de l'estudi: tots els

usuaris amb condicionants de Salut i Social que

siguin susceptibles a ser tractats de forma

coordinada i col·laborativa en l'àmbit de l'Atenció

Primària de Terres de l'Ebre. Determinacions:

variable dependent principal: qualitat de vida; altres

variables dependents: sobrecàrrega cuidador,

adherència terapèutica, avaluació d'experiència del

pacient crònic, satisfacció, grau d'utilització de l'eina,

entre d'altres.

Anàlisi estadística: Anàlisi descriptiva de les variables

utilitzant la mitjana i la desviació estàndard per a les

quantitatives i el percentatge amb el seu interval de

confiança per a les qualitatives.

RESULTATS ESPERATS:

Modificació de l'abordatge als pacients crònics i

millora de la presa de decisions.

CONCLUSIONS:

És un projecte rellevant per la seva gran aplicació

tant des de la vessant sanitària com social ja que les

patologies cròniques representen elevada incidència

en el grup d'estudi.

…………………………………………………………………………….

Page 140: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

140 Resums, currículums i pòsters

P-11. EL PROCÉS DE PRESA DE

DECISIONS SOBRE EL LLOC DE CURA

DURANT LA VELLESA

Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del

Rosal2, Manuel Rich Ruiz3

1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-

Consejo Superior de Investigaciones

Científicas (IESA-CSIC), Universidad de

Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de

Investigación Biomédica de Córdoba

(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía

(HURS), Beneficiària de FPU 2017

(Finançament del Ministerio de Educación,

Cultura y Deporte para la Formación de

Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales

Avanzados-Consejo Superior de

Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto

Maimónides de Investigación Biomédica de

Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario

Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de

Fragilidad y Envejecimiento Saludable)

INTRODUCCIÓ:

S'estima que el 2017 hi havia a nivell mundial 962

milions de persones amb 60 anys o més, preveient-

se que augmenti fins a 1.4 mil milions el 2030.

No obstant això, els sistemes i serveis sanitaris

actuals no s'ajusten adequadament a les necessitats

de salut diverses i preferències individuals de la gent

gran.

OBJECTIUS:

Revisar l'evidència qualitativa per entendre el procés

de la presa de decisions sobre el lloc de cura de les

persones grans.

METODOLOGIA:

Revisió sistemàtica d'estudis qualitatius.

Es van consultar sis bases de dades: Pubmed, CINAHL

Complete, SCOPUS, PsycINFO, Web of Science i

SciELO Citation Index (de l'inici fins el 29 de

novembre de 2017).

Es van analitzar els estudis qualitatius i/o mixtes

(anglès i/o espanyol) que abordaven l'experiència del

procés de presa de decisions sobre el lloc de cura de

les persones grans. Tot el procés va ser desenvolupat

per dos revisors, mitjançant un tercer en els

desacords. Aquesta revisió va ser registrada a

PROSPERO (CRD42018084826), i el protocol de

revisió publicat a BMJOpen.

RESULTATS:

El procés de presa de decisions sobre el lloc de cura

durant la vellesa és un procés complex. Aquest no és

un esdeveniment aïllat, sinó un procés, amb

diferents fases i que sol durar diversos anys. Aquest

procés pot reactivar-se: si es decideix no reubicar, el

procés pot tornar a començar, o també pot

reactivar-se si hi ha descontentament amb el lloc

escollit. Aquest procés pot activar-se i aturar-se

diverses vegades sense que la reubicació es

produeixi. Finalment, la participació en el procés és

percebuda de forma relativa: fins i tot una

participació mínima pot donar poder a la persona

gran, la decisió del qual és determinada

principalment per uns altres.

CONCLUSIONS:

Aquest procés no és un esdeveniment aïllat, sinó un

procés complex que pot reactivar-se, en el qual la

participació es percep de forma relativa.

Finançament del Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte per a la Formació de Professorat

Universitari(FPU-2017).

……………………………………………………………………………

P-12. ESCOLA DEL CUIDAR: DISSENY,

IMPLEMENTACIÓ I EFECTIVITAT D'UN

PROGRAMA DE SUPORT A CUIDADORS

DE PERSONES AMB DEMÈNCIA

Ester Gavalda Espelta1, Claudia Curto

Romeu1, Maria Ferré Ferraté1, Nuria

Brunet Reverté1, Maria Teresa Irigoyen

Garcia1, Begoña Tomàs Navarro1, Mercè

Princep Guarch2

Page 141: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 141

1Direcció Atenció Primària. Gerència

Territorial Terres de l'Ebre. Institut Català

de la Salut; 2SErveis Socials. Ajuntament

Amposta

ANTECEDENTS:

La demència és una malaltia crònica que provoca

dependència amb gran repercussió social i sanitària i

un gran impacte en l'àmbit familiar. Es planteja un

programa dissenyat a partir de les seves necessitats i

demandes per oferir el suport als cuidadors de

persones amb demència.

OBJECTIUS:

Avaluar l'efectivitat de l'escola del cuidar comparant

resultats d'abans i després de la implementació de la

intervenció en relació a sobrecàrrega, qualitat de

vida, l'autoeficàcia i el grau de suport social dels

cuidadors.

METODOLOGIA:

Estudi de metodologia mixta seguint la guia de la

Medical Research Council sobre avaluació

d'intervencions complexes. Fase: Modelització i

operativització de la intervenció (qualitatiu), Fase 2:

Estudi gairebé experimental abans i després

intervenció amb mesures repetides, Fase 3:

avaluació del programa d'intervenció (qualitatiu) i

Fase 4: Disseminació del projecte.

Pla d'anàlisi: Qualitatiu: anàlisi del contingut temàtic

interpretatiu i triangulació entre quatre

investigadors. Quantitatiu: anàlisi abans i després de

la intervenció i als 6 mesos per a mostres

relacionades.

RESULTATS ESPERATS:

Modificar l'abordatge i el suport als cuidadors,

iniciant-se des del moment del diagnòstic de la

malaltia per disminuir la sobrecàrrega, millorar la

qualitat de vida i augmentar el grau de suport social.

CONCLUSIONS:

La realització d'un estudi de metodologia mixta

realitzat des de l'Atenció primària i amb col·laboració

de la ciutadania, permetria el disseny d'una

intervenció més propera a la realitat dels subjectes

d'estudi. El projecte neix d'una experiència del

programa Cuidador Experto: cuidador de pacients

amb demència (Programa Paciente Experto®) La

finalitat d'aquest projecte formatiu i de suport mutu

és proporcionar les habilitats necessàries a la

persona cuidadora per millorar la seva qualitat de

vida i facilitar els eines que li permetin viure

positivament l'experiència de cuidar.

…………………………………………………………………………….

P-13. IMPLEMENTACIÓ DEL MODEL

D'ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

EN UNITATS DE LLARGA ESTADA

Montserrat Solé Casals, Susana Blanco

Torralba, Mireia González Aguirre, Sandra

Sánchez Sánchez, Aina Blanch Obiols, Pilar

Closa Gras

CIS Cotxeres

INTRODUCCIÓ:

El Model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP)

reconeix el paper central de la persona en el seu pla

de vida i cures, tenint en compte els seus interessos i

preferències, dignitat i drets. A partir de la

implementació de bones pràctiques (BBPP) la

persona dirigeix el seu procés d'atenció per millorar

la qualitat de vida, satisfacció i benestar personal. Es

crea un equip promotor d’ACP per implementar

BBPP.

OBJECTIUS:

Avaluar procés implementació del model ACP a

partir de BBPP:

Respecte a la privacitat i intimitat

Implicació de la persona i la família en el

pla de cures

Ús de contencions

MATERIAL I MÈTODES:

Estudi quasiexperimental no controlat abans i

després amb mesura de les variables resposta

després de la implementació de BBPP. Subjectes:

unitats de llarga estada i les persones ateses en ella.

Període: 2016 i 2017. Intervenció: implementació de

BBPP. Variables: espai privat canvi de torn, intercanvi

unificat d'informació, ús correcte de documentació,

Page 142: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

142 Resums, currículums i pòsters

ús de cortines, participació de la persona i família en

la cura i ús de contencions.

RESULTATS:

Observació de l'activitat de professionals un dia de

juny i agost. Privacitat-Intimitat: intercanvi torn espai

privat del 75% al 100%, intercanvi unificat informació

100% en els dos períodes, ús correcte documentació

del 85% de manera ocasional al 45% aconseguit, ús

de cortines 0% al juny i 50% de manera ocasional a

l'agost. Implicació de la persona i família del 80% de

manera ocasional al 35% aconseguit i un 65%

ocasional. Ús de contencions, prevalença de 16,5% el

2016 al 5,7% el 2017.

CONCLUSIONS:

La privacitat-intimitat i implicació de la persona i

família en el pla de cures estan implementats.

Hem d'incidir en l'ús de cortines per respectar

privacitat.

La disminució de la prevalença de les contencions és

clínicament rellevant.

……………………………………………………………………………..

P-14. ADEQUACIÓ DEL TRACTAMENT

FARMACOLÒGIC MITJANÇANT UNA

VALORACIÓ CENTRADA EN LA

PERSONA A PACIENTS INGRESSATS EN

UNA UNITAT DE PSICOGERIATRIA

Marie Christine Pereira, Sonia Moreno

Lucas

CIS Cotxeres

INTRODUCCIÓ:

La polifarmàcia és una síndrome geriàtrica d'alta

prevalença sent els pacients amb demència una

població especialment vulnerable, tant per la

presència de símptomes conductuals que

afavoreixen la cascada de prescripció com per la

presa més freqüent de psicofàrmacs que propicien

les interaccions terapèutiques i l'aparició d'efectes

adversos.

OBJECTIU:

Implantació de reunions conjuntes entre el

farmacèutic i el geriatre per realitzar una adequació

del tractament farmacològic basant-se en un model

d'atenció centrada en la persona.

MÈTODE:

Es van realitzar dos talls transversals en una unitat

de psicogeriatria amb 36 pacients, incloent aquells

amb ≥ 7 fàrmacs.

El farmacèutic i el geriatre van establir un pla

terapèutic individualitzat i van realitzar una revisió

sistemàtica dels tractaments farmacològics, segons

un model centrat en la persona, tenint en compte

objectius terapèutics del pacient, l'adequació del

tractament als diagnòstics i les característiques dels

fàrmacs.

RESULTATS:

Es va intervenir sobre 20 pacients amb una edat

mitjana de 83.6 anys, amb dependència moderada-

greu per ABVDS, comorbiditat significativa i

deteriorament cognitiu amb freqüent trastorn de

conducta.

El tractament en domicili incloïa una mitjana de

1.135 fàrmacs, que després d'una primera valoració

geriàtrica va disminuir a 8.49 fàrmacs per pacient.

Després de la revisió conjunta, es van detectar 86

fàrmacs inapropiats i es van realitzar 40

intervencions efectives per optimitzar els

tractaments que van donar lloc a una retirada de

4,76 fàrmacs per pacient, sent els grups terapèutics

més freqüents, els psicofàrmacs (57.5%) i els

tractaments cardiovasculars (17,5%); la resta (25%)

correspondria principalment a IBPs i antiagregants.

CONCLUSIONS:

La col·laboració entre el servei de geriatria i

farmàcia, mitjançant la realització de valoracions

centrades en la persona amb un triple enfocament

(amb enfocament en el pacient, en els diagnòstics i

en els fàrmacs), ha permès disminuir la càrrega de

polifarmàcia dels pacients inclosos en el programa

respecte a una valoració geriàtrica clàssica.

……………………………………………………………………………......

Page 143: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 143

P-15. ATENCIÓ INTEGRADA A LA

COMPLEXITAT A DOMICILI A

BARCELONA

Sara Jaurrieta Guarner1, Lourdes Garcia2,

Lucia Salvans3, Carme Balboa4, Visi

Perdiguero3

1Consorci de Salut i Social de Catalunya; 2Centre Sociosanitari Federica Montseny

Viladecans; 3CAP Cotxeres; 4Centre de

Serveis Socials Porta-Vilapicina

INTRODUCCIÓ:

L'atenció integrada a la complexitat a domicili és un

projecte pilot que es va posar en funcionament entre

el centre d'atenció primària (CAP) Cotxeres i el

centre de serveis socials Porta-Vilapicina, al Districte

de Nou Barris, Barcelona.

Els indicadors de salut a Nou Barris presenten uns

registres més desfavorits que els de la resta de la

ciutat. També té unes taxes d'envelliment i sobre-

envelliment significativament elevades i

percentatges més alts de gent gran que viu sola

d’entre 85 i 94 anys de tot Barcelona, juntament a

una població amb la taxa més elevada amb trastorn

crònic múltiple.

OBJECTIUS:

L'objectiu ha estat dissenyar i desenvolupar una

atenció social i sanitària conjunta al domicili de la

població més fràgil del sistema: pacient crònic

complex, de 75 anys o més, dins el programa

d'atenció domiciliària del CAP.

METODOLOGIA:

S'ha utilitzat una combinació d'indicadors

quantitatius i qualitatius. La mesura quantitativa es

va recollir abans i després de la intervenció i avalua

la qualitat de vida de les persones ateses, les

persones cuidadores i els recursos utilitzats al

sistema. En l'aspecte qualitatiu, es van realitzar

entrevistes durant la fase final a les persones ateses,

persones cuidadores i professionals sanitaris i de

serveis socials.

RESULTATS:

Donada la població final del projecte de 38 individus

(de 95 inicials) no podem treure conclusions

significatives de les dades quantitatives. La major

part de les persones que van abandonar el programa

ho van fer per èxitus (43%), seguides de les persones

que no volien signar el seu consentiment (9%), i

finalment les que van ingressar a residència (7%).

CONCLUSIONS:

L'objectiu més important aconseguit va ser una

relació de treball compartida i sistemàtica entre els

dos serveis i el millor coneixement entre els

professionals. L'avaluació qualitativa (entrevistes)

mostra una resposta positiva unànime entre

professionals.

…………………………………………………………………………….

P-16. MILLORA D'UN PROCEDIMENT

D'INTERVENCIÓ SOCIAL: PENSANT EN

ELS MÉS VULNERABLES

Ana López Martínez, Alejandra Fernández

Bellocq, Maite Ostáriz Falo, Francisco

Amoros López De La Nieta

Hospital San Juan de Dios

INTRODUCCIÓ:

Anàlisi de la posada en marxa de modificacions d'un

Procediment d'actuació i intervenció des del Treball

Social Sanitari en pacients hospitalitzats amb

Dependència, coincidint amb la implantació del

Model Centrat en la Persona (MCP) a la Institució.

OBJECTIUS:

Conèixer el perfil de l'usuari en la unitat de

Convalescència.

Assolir el grau de qualitat i eficàcia del nou

procediment marcat per la institució.

Identificar les estades mitjanes del Total

d'Atesos i amb Greu Problemàtica Social

amb Complexitat (GPSC).

Page 144: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

144 Resums, currículums i pòsters

METODOLOGIA:

Estudi descriptiu retrospectiu amb variables

quantitatives i qualitatives partint de:

Mostra: 412 usuaris donats d'alta per millora de la

Unitat de Convalescència amb Intervenció Social

d'un total de 787 hospitalitzats.

Temporalització: 4-4-2018 al 04-04-2019.

Variables de perfil: Edat, Sexe, Estat Civil, Diagnòstic

Social, Convivència, Estades. Índex Barthel (IB) i

Índex Pfeiffer (PF).

Indicadors: Percentatge d'Objectius aconseguits,

Valoracions adequades, Estada mitjana amb GPSC.

RESULTATS:

Perfil d'usuari: Dona de 81 i 90 anys casada, conviu

amb cònjuge (o vídua que viu sola), IB Total, PF Lleu i

Diagnòstic Social d'Alta d'un Familiar Dependent.

Assoliment del 95,87% dels Objectius aconseguits i el

96,60% de Valoracions adequades a l’Alta sobre la

meta del 90%.

Estada mitjana del Total d'Atesos 46,86 i de GPSC

53,75 dies.

CONCLUSIONS:

La posada en marxa del Procediment ofereix uns

resultats satisfactoris sobre la qualitat i eficàcia, així

com el perfil d'usuari coincidint amb l'esperat.

No obstant això, ens preocupa que es reforci

l'estigma dels usuaris dependents més vulnerables

en no ajustar-se a les estades mitjanes desitjades per

les institucions sanitàries, per no tenir temps per

prendre decisions i complir el seu disseny de ruta de

canvi.

……………………………………………………………………………

P-17. ANÀLISI DE BONES PRÀCTIQUES I

ACP AL HSSH (HOSPITAL

SOCIOSANITARI DE L'HOSPITALET)

Ana Farré Portero, Isabel Benítez

Hinojosa, Pilar López Pérez, Silvia Melero

Cortijo, Gisela Fíguls Campos, Yolanda

Rodríguez Fernández

HOSPITAL SOCIOSANITARI DE

L’HOSPITALET

INTRODUCCIÓ:

Per fer ACP, necessitàvem saber la realitat que viuen

tant professionals com a persones i famílies que

atenem i revisar els procediments de treball actuals.

OBJECTIUS:

Conèixer com se senten els professionals

Incorporar la persona atesa i família com a part

activa de l'equip.

Conèixer com se senten els pacients, saber com

volen ser atesos.

METODOLOGIA:

Reunió Grup Promotor

Es decideix començar per 3 BB.PP:

1. Respecte a privacitat i intimitat en cures

personals neteja.

2. Cooperació persona, família i equip en Pla

d'Atenció.

3. Suport a l'ingrés i adaptació de la persona

usuària.

Reunió Grup Promotor + voluntaris per acordar

disseny d'enquesta.

Reunió amb Responsable de la UAC per definir

model d'enquesta.

Reunió amb Epidemiòloga del CSI per acabar de

definir enfocament.

Es passa enquesta als treballadors del HSSH.

RESULTATS:

De les 14 preguntes, ens hem centrat en les pitjor

puntuades.

Pregunta nº 5: Quan em dirigeixo a un pacient,

sempre consulto a qui autoritza per compartir la

informació de l'assistència que està rebent?

Page 145: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 145

El 45% ha respost que no.

Pregunta nº 9: Crec que la institució en la qual

treballo s'esforça per cuidar del personal?

El 48% ha contestat que no.

Pregunta nº 13: Mentre estic fent la higiene, evito

mantenir altres converses alienes a ell?

El 55% ha respost que no.

CONCLUSIONS:

Hem de millorar la informació que donem de les

persones ateses respectant la confidencialitat.

Volem reforçar el personal.

Volem millorar l'atenció a la higiene mantenint la

privacitat i intimitat.

…………………………………………………………………………….

P-18. FORMACIÓ DE RECURSOS

HUMANS PER A LA COORDINACIÓ

SOCIOSANITÀRIA DES DEL MAICP

Clarisa Ramos Feijoo1, Pilar Rodríguez

Rodríguez2, Lorena Ruiz Manresa3, Alicia

Suria Lorenzo4

1UA i Fundación Pilares; 2FUNDACIÓN

PILARES; 3CENTRO DE SALUD DE ROJALES; 4FUNDACIÓN PILARES

INTRODUCCIÓ:

El pòster es basa en les necessitats de formació en

els recursos humans per al desenvolupament

d'estratègies d'atenció sociosanitària basades en el

Model d'Atenció Integral i Centrada en la Persona.

Les dades es fonamenten en l'experiència del

projecte "Cuidamos contigo" elaborat per Fundación

Pilares i que compta amb el finançament de

l'Ajuntament de Rojales i la col·laboració de la

Universidad de Alicante, la SVGG, l'Hospital de

Torrevieja i l'AEC.

OBJECTIUS:

Capacitar recursos humans per a l'aplicació del

MAICP des de les propostes del "triángulo del buen

cuidado".

Potenciar les capacitats del treball en equip dels

recursos sociosanitaris.

Establir sistemes de formació permanent i resolució

de conflictes ètics en l'aplicació del MAICP en les

cures de llarga durada.

METODOLOGIA:

Es mostraran les estratègies innovadores de

formació desenvolupades per a la coordinació

sociosanitària i de gestió de suport a persones en

situació de fragilitat, discapacitat o dependència que

viuen als seus domicilis, i les seves famílies

cuidadores. S'explicaran els sistemes de

retroalimentació posats en marxa per a la

coordinació entre el personal sanitari i dels serveis

socials.

RESULTATS:

Es presentaran itineraris de formació dels equips que

treballen en el desenvolupament del MAICP.

CONCLUSIONS:

La formació permanent dels equips de coordinació

sociosanitària i gestió de casos des del MAICP,

requereix treballar sobre l'evidència científica que

avalen organismes internacionals pel que fa a la

necessitat d'escoltar desitjos i preferències de les

persones oferint una atenció integrada. Aquest

enfocament suposa l'aparició de dilemes ètics en els

que exerceixen l'atenció sociosanitària, de manera

que el seu acompanyament des de la formació és

essencial i repercuteix de manera positiva tant per la

millor atenció brindada, com per la major satisfacció

en l'exercici de les cures familiars i professionals de

llarga durada.

……………………………………………………………………………

Page 146: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

146 Resums, currículums i pòsters

P-19. IMPLEMENTACIÓ EN ACP A

L'HOSPITAL SOCIOSANITARI DE

L'HOSPITALET 2017-2019

Isabel Benítez Hinojosa, Ana Farré

Portero, Silvia Melero Cortijo, Pilar López

Pérez, Yolanda Rodríguez Fernández,

Gisela Fíguls Campos

HOSPITAL SOCIOSANITARI DE

L’HOSPITALET

INTRODUCCIÓ:

L'ACP neix dels professionals, passa per una

satisfacció personal, treballar per a les persones. Per

això hem aprofitat l'experiència dels professionals,

persones ateses i familiars per implementar l'ACP al

nostre centre.

OBJECTIUS:

Formació en ACP

Diagnòstic del centre i DAFO

Avaluació i propostes de millora

METODOLOGIA:

Cronologia:

Formació ACP març de 2017

Autodiagnòstic abril de 2017

Difusió del projecte i calendari de reunions maig de

2017.

DAFO Setembre de 2017.

Reunió Direcció Mèdica i Coordinació d'infermeria:

revisió Planificació Estratègica del CSI i aprofitar

línies de treball existents dins els Eixos del Model

Assistencial i Organitzatiu: Pla d'Humanització de

l'Assistència.

Reunió amb responsable de la UAC es proposa

passar un model d'enquesta a tots els treballadors

en relació a 3 Bones Pràctiques escollides, setembre

2017.

Reunió amb UAC i Epidemiologia del CSI per validar

enquesta novembre 2017.

Es passa enquesta als professionals gener 2018.

RESULTATS:

Devolució resultats de l'enquesta març 2019.

Difusió del protocol d'higiene abril 2019.

Creació d'espai de gestió de les emocions per als

professionals maig 2019.

Proposta de formació per a professionals que

treballen amb pacients de final de vida.

Proposta de remodelació i humanització d'espais

(sala de dol): sala polivalent: pacient-família-equip

aprovat per al 2020.

Des de Planificació Estratègica conjuntament amb la

línia d'humanització, la Comissió de Participació Grup

d’ACP, es van a realitzar grups focals (de

professionals, pacient i familiars), juliol 2019.

CONCLUSIONS:

El repte d'una organització, és posar en comú

l'expertesa de tots (professionals, persones ateses i

familiars) per poder avançar, innovar i crear nous

models d'atenció.

…………………………………………………………………………..

P-20. LES NOVES TECNOLOGIES;

INTERVENCIÓ PSICOESTIMULATIVA A

TRAVÉS DE L'ÚS D'UNA PANTALLA

INTERACTIVA TÀCTIL AMB GENT GRAN

Laia Ruiz Bernier, Silvia Merino Ángel

RESIDÈNCIA FALGUERA

INTRODUCCIÓ:

La Societat es troba en un procés de canvi constant a

causa de les Tecnologies de la Informació i

Comunicació (TIC). Aquestes han modificat la forma

de vida dels diferents col·lectius, entre ells el de la

gent gran.

Page 147: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 147

OBJECTIU:

Conèixer el benefici que genera l'ús d'un dispositiu

tàctil a la realització d'activitats psicosocials i

estimulatives en un centre residencial destinat a

gent gran.

MÈTODE:

Aquest treball compta amb una metodologia

quantitativa, utilitzant dues eines metodològiques.

Una enquesta dicotòmica d'elaboració pròpia per

quantificar el grau de coneixement sobre les TIC i la

satisfacció pel que fa al seu ús. I l'Escala NPT-ES, que

mesura la participació, el gaudi, la relació social, el

desplaer i el rebuig d'una persona durant una

intervenció. S'ha passat aquesta escala en el

desenvolupament de dues activitats psicosocials i

estimulatives: Jocs Interactius (JI) i Dinàmiques

Vivencials (DV), ja que es realitzen amb el dispositiu

tàctil.

El grup mostra està format per 13 persones amb

criteris d'inclusió (GDS d'1 - 4, MEC> 21 i persones

que hagin participat mínim en 3 sessions) i criteris

d'exclusió.

RESULTATS:

Les TIC eren desconegudes inicialment pel grup

mostra, tot i que el 61.5% es veia capaç d'utilitzar-les

amb una explicació prèvia de com fer-ho. Un cop

finalitzada la intervenció, el 92.3% de la mostra va

considerar ser capaç de continuar realitzant

activitats amb aquesta eina.

El 92.3% va manifestar haver-se beneficiat del seu

ús, el 84.6% va gaudir i va expressar els seus desitjos

de continuar realitzant activitats mitjançant aquest

dispositiu.

CONCLUSIONS:

Ens vam plantejar donar continuïtat a l'ús d'una

pantalla interactiva en les activitats, ja que s'ha

evidenciat una major implicació i participació en

aquestes. Fomentant la interacció, els vincles socials,

autoestima i la capacitat d'aprenentatge; que

proporcionen poder a la persona.

……………………………………………………………………………..

P-21. PROJECTE "AVUI SOC JO!"

Munia Pastor Rezalí1, Montserrat Franch

Esteban2

1Centre de dia Ca n'Anglada, Fundació

Vallparadís; 2Centre de dia Ca n'Anglada,

Fundació Vallparadís

INTRODUCCIÓ:

La gent gran sovint mostra sentiments de pèrdua,

amb baixes expectatives de futur i poca iniciativa per

iniciar i planificar activitats que els generin benestar.

Des del model d'Atenció Centrada en la persona,

aprofundim en la recollida del context sòcio-

emocional, ressaltant en experiències passades i

presents que resultin significatives.

A partir de la detecció d'un desig personal,

planifiquem una activitat extraordinària (sortida,

actuació musical, hípica...) significativa per a aquesta

persona. Aquesta activitat serà compartida amb la

resta dels seus companys, enfortint vincles sòcio-

emocionals i afectius entre el protagonista i el grup.

OBJECTIUS:

Sentir-se amfitrió i protagonista del dia

extraordinari.

Potenciar diferents àrees/dimensions de la

persona; cognitiu, funcional, sòcio-

emocional i espiritual.

Afavorir la integració i proximitat entre els

usuaris i el protagonista, viuen noves

experiències, es fomenta la

individualització i el respecte.

METODOLOGIA:

FASE I: Recollida d’informació

FASE II: Planificació de l’Activitat

extraordinària

FASE III: Implementació de l’Activitat

extraordinària

FASE IV: Reminiscència i valoració amb el

protagonista

FASE V: Valoració de l’impacte de l’activitat

amb l’Equip interdisciplinar

Page 148: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

148 Resums, currículums i pòsters

RESULTATS:

S'han realitzat un total de 5 activitats extraordinàries

dins del projecte, de les quals han gaudit un total de

45 usuaris. Les activitats s'han basat en èpoques del

passat, que volien tornar a reviure, i la realització no

era fàcil dins de l'entorn sòcio-cultural dels nostres

usuaris.

CONCLUSIONS:

La realització de les Activitats Extraordinàries ha

tingut un impacte molt positiu en el dia a dia dels

protagonistes, així com en el dels seus companys,

dades que s'extreuen mitjançant l'observació,

millorant les relacions socials entre ells i augmentant

el seu estat d'ànim (escala Yesavage).

Al seu torn, entre ells intercanvien emocions en

primera persona de com han viscut aquest dia

especial i el seu record perdura en el temps.

……………………………………………………………………………

P-22. MODEL DE TELEASSISTÈNCIA

D'ATENCIÓ PERSONALITZADA

Eva Binefa Garrofé

Centres Tunstall Televida, Barcelona

INTRODUCCIÓ:

La teleassistència, tradicionalment, ha tingut una

resposta de servei lineal en què les persones

usuàries eren tractades com un grup homogeni amb

problemes equivalents. No obstant això, tenen

diferents necessitats i demandes; la resposta del

servei s'ha d'ajustar de manera diferenciada a

cadascuna d'elles per no generar defectes o excessos

en la cobertura. Tunstall Televida ha desenvolupat

un model d'atenció personalitzada per al servei de

teleassistència amb l'assessorament i la validació de

la FSIE UAB.

OBJECTIUS:

Oferir un servei adaptat a les necessitats i

preferències dels usuaris.

METODOLOGIA:

Incorpora un sistema de valoració denominat RET

(Resposta Eficient en Teleassistència) basat en

factors de risc social i de salut. Amb ell s'obté el

nivell de risc i, tenint en compte això, s'estableix el

seu Pla d'Atenció Personalitzat. El sistema realitza

comprovacions contínues durant la permanència en

el servei.

RESULTATS:

300.000 persones usuàries de diferents serveis

gestionats per Tunstall Televida reben una atenció

personalitzada segons aquest model.

Després del canvi de model, els resultats en

l'enquesta anual de satisfacció del servei es

mantenen en nivells elevats: 4,55 sobre 5.

CONCLUSIONS:

El creixent procés d'envelliment fa necessari un canvi

de paradigma en l'atenció a les persones. Amb

aquest model hem aconseguit:

Integrar les possibilitats de resposta en

teleassistència.

Estendre la diversitat de solucions del

servei a totes les persones usuàries,

graduant la intensitat en funció de les

seves característiques i necessitats.

Centrar la gestió en la satisfacció de la

persona.

Respondre de forma sostenible a l'actual

situació socioeconòmica.

El model ha d'avançar en la integració sociosanitària,

incloent processos i instruments de coordinació

social i sanitària, protocols específics i millores en els

programes de prevenció i promoció de la salut.

……………………………………………………………………………..

P-23. ESTUDI MODEL D’ATENCIÓ

PERSONALITZADA

Eva Binefa Garrofé

Centres Tunstall Televida, Barcelona

Page 149: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 149

INTRODUCCIÓ:

La implantació d'un nou model d'atenció

personalitzada requereix d'una avaluació que

verifiqui l'adequació del model i el seu ajust a les

necessitats de les persones ateses. Aquest estudi,

dirigit per la FSIE de la UAB, permetrà, a més,

continuar avançant en la millora de la resposta en

teleassistència i en el seu impacte en la qualitat de

vida de les persones usuàries.

OBJECTIUS:

Conèixer l'impacte que té la teleassistència proactiva

i personalitzada en la percepció de seguretat,

tranquil·litat i acompanyament en el domicili de les

persones usuàries. La seva capacitat predictiva i

preventiva ens permetrà avançar en millorar la

resposta del servei a les persones que atén.

METODOLOGIA:

Estudi longitudinal, observacional de cohorts, sobre

la població de persones grans que accedeix al servei

de teleassistència als municipis de ≥20.000 habitants

de la província de Barcelona. La variable principal de

l'estudi és la percepció de seguretat al domicili.

S'inclouen diferents grups de comparació dels

serveis de Ajuntament i Diputació de Barcelona.

Cada grup té diferents característiques relacionades

amb l'entorn, la renda i l'envelliment. Als

participants se'ls administren tres qüestionaris: un a

l'alta i els altres, als sis i dotze mesos de servei.

RESULTATS:

Els primers resultats confirmen que hi ha una

correcta segmentació, ja que la major demanda es

concentra en els nivells de suport moderat i alt i té

una relació directa amb les seves xarxes socials i el

seu entorn. Es confirma també que les persones que

necessiten un nivell de suport més alt pateixen un

major nombre d'emergències socials i sanitàries.

CONCLUSIONS:

Els esforços i la intensitat de servei s'han de

concentrar en les persones que viuen en entorns

més desfavorits i/o que tenen una xarxa de suport

més limitada.

…………………………………………………………………………….

P-24. PROMOVENT L'ENVELLIMENT

DIGNE I POSITIU: ACTUACIONS PER

MILLORAR LA PREVENCIÓ I

ACCESSIBILITAT A LA LLAR

Lucía González López1, Andrés Rodríguez

González2, Ana Perandrés Gómez1, Toñi

Aguilar Fernández2, Alicia Carrillo Oya2

1Ageing Lab; 2Macrosad

Tot i que l'esperança de vida cada vegada és més

gran, els agents limitadors de l'edat segueixen sent

un factor a tenir en compte en l'envelliment. Davant

d'aquestes limitacions que afecten a la capacitat

d'autonomia personal, el Servei d'Ajuda a Domicili

(SAD) ha de ser capaç de respondre no només de

forma assistencial. El Modelo de Envejecimiento

Digno y Positivo (EDP) ofereix un marc d'actuació per

a l'atenció de la gent gran, centrant el focus en el

"com". D'aquesta manera, tant l'accessibilitat

universal com la prevenció són matèries pendents

que des de Macrosad han estat abordades amb la

posada en valor de diverses accions en el SAD.

OBJECTIU:

Valorar el desenvolupament de les mesures

d'accessibilitat i prevenció aplicades com són la

formació en Agente de Entrenamiento Preventivo

(AEP) i Técnico de Autonomía y Prevención (TAP),

per a la capacitació de personal tècnic i d'atenció

directa.

METODOLOGIA:

Estudi descriptiu de l'impacte d'aquestes formacions

sobre el número de persones formades i sobre els

usuaris i les problemàtiques detectades.

RESULTATS:

Des del 2015 fins a 150 auxiliars del SAD han realitzat

la formació d'AEP que ha portat a implementar un

Plan de Intervención Individualizado als usuaris del

SAD abordant 53 problemàtiques de les 90

detectades. Per la seva banda, la capacitació en TAP

de 49 persones ha ajudat a abordar 104

problemàtiques de les 130 trobades. Produint un

increment en l'índex de Barthel (autonomia

Page 150: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

150 Resums, currículums i pòsters

personal) i en l'escala Yesavage (estat afectiu-

depressiu) de la gent gran intervinguda.

CONCLUSIONS:

Les formacions i mesures aplicades han incorporat

com a novetat l'accessibilitat i prevenció a la llar en

el SAD, millorant la qualitat de vida de les persones.

De la mateixa manera, aquestes accions van

culminar amb la creació d'una Guía Práctica de

Entornos Accesibles per a la Gent Gran.

……………………………………………..

P-25. CONSTRUINT L'ATENCIÓ

DOMICILIÀRIA DEL FUTUR:

TECNOLÒGICA, HUMANA I

INTEL·LIGENT

Oriol Fuertes

Qida

INTRODUCCIÓ:

Som una empresa privada i social, que va néixer fa

tot just 18 mesos amb la intenció de transformar

l'atenció a pacients crònics i/o dependents, per

contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari i

social.

OBJECTIUS:

Primer, transformar el model d'atenció a pacients

crònics i/o dependents, amb un model expert, humà

i utilitzant les noves tecnologies.

Segon, retornar l'estatus social als cuidadors i

cuidadores, pagant-los justament, formant-los i

valorant-los.

METODOLOGIA:

5 punts:

Primer: Seleccionem els millors professionals amb un

procés de selecció molt exhaustiu (<12% de

candidats són seleccionats), els paguem més i

formem.

Segon: Anem a èxit. La família només paga si els

agrada la nostra feina.

Tercer: Les treballadores socials fan un seguiment

expert i continuat, i realitzen un Pla de Treball

Individualitzat.

Quart: Oferim un servei integral per cobrir totes les

necessitats de cada família.

Cinquè: Apostem per la tecnologia dins dels domicilis

com a mesura complementària i de seguretat.

Tot això ens porta a ser l'única empresa espanyola

d'atenció domiciliària amb el segell d'empresa

d'impacte social reconeguda per la Unió Europea.

RESULTATS:

Hem fet més de 200.000 hores d'atenció

domiciliària en 12 mesos

Tenim més de 1000 cuidadors/es

professionals

Hem facturat (vendes brutes) més de 3

milions en 12 mesos

Hem ajudat més de 400 persones a viure

millor, a casa

CONCLUSIONS:

Estem transformant el sector de l'Atenció

Domiciliària, amb un model innovador que

contribueix a la sostenibilitat del sistema, la millora

de la qualitat de vida i, finalment, a l'estatus social

dels/les cuidadors/es professionals.

…………………………………………………………………………………

P-26. DESCRIPCIÓ D'UNA POBLACIÓ

ENVELLIDA I PLURIPATOLÓGICA

CONTROLADA A DOMICILI.

DEPENDÈNCIA I ESTRATICACIÓ RISC

MORT SEGONS ÍNDEX PALIAR I

PROFUND

Nadia Stasi, Jordi Cruanyes Tort, Laura

Iglesias Sáenz, Pablo Villacé Gallego,

Eulàlia Villegas Bruguera, Rosa Ana Sabaté

Garcia, Anna Vilà Santasuana

SCIAS-Hospital de Barcelona

Page 151: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 151

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:

L'envelliment i augment de les malalties cròniques

incrementen fragilitat, dependència i discapacitat.

Per aconseguir una gestió eficient de recursos, una

cooperativa d'assegurances, va dissenyar un

programa d'atenció al pacient crònic i pluripatològic

al domicili.

L'objectiu del nostre treball és analitzar

característiques demogràfiques, síndromes

geriàtriques, patologies principals, grau de

dependència i índexs PALIAR y PROFUND de pacients

en seguiment a domicili.

MATERIAL I MÈTODE:

Inici programa juny 2011. Es van seleccionar pacients

amb 2 o més ingressos en l'últim any. A les 24 hores

post-alta van ser visitats per internista/geriatra i

infermera fent una valoració geriàtrica integral en

domicili i controlats posteriorment per metge de

capçalera i infermera, realitzant hospitalització

domiciliària quan sigui necessari.

Variables avaluades: edat, sexe, Barthel, Charlson,

PALIAR, PROFUND, patologies principals, síndromes

geriàtriques, supervivència.

RESULTATS:

1801 pacients inclosos juny 2011-juny 2019, dones

1002 (55.6%), Barthel 34 ± 29, Charlson 4 ± 2.5.

Pluripatològics 1653 (92%), profund: 17 ± 4.5.

Mitjana dies d'estada 389 ± 476. Èxitus a domicili:

72%

Mostra aleatòria 481 pacients amb ≥3 patologies

cròniques

Edat: 86.4 ± 7 (55% dones). Barthel 29.8 ± 28

Charlson 3.8 ± 2.

Patologies principals: Cardíaca 280; Demència 272;

Pulmonar 225; Renal 198, Sd geriàtrics: UPP 210;

Delirium: 344; Depressió: 251; Incontinència

urinària: 412; Restrenyiment: 291; Disfàgia: 338;

Supervivència media.107 ± 98

Mostra de 78 pacients gener 2019-juliol 2019 amb

alt risc mortalitat a 6 i 12 mesos.

Edat 88 ± 7, dones 62%, Charlson 3.7 ± 2.7, Barthel

24 ± 23, supervivència: 116 ± 106 dies, 3.8 ± 3.5

meses. Exitus al domicili 68%

Índex PALIAR ≥ 11: 13.1 ± 3.6 probabilitat èxitus als 6

mesos el 77%

Índex PROFUND: ≥11 .18 ± 4 probabilitat èxitus a les

12 mesos 97%

CONCLUSIONS:

Els índexs han estat útils per prendre decisions al

final de la vida.

El programa ha aconseguit controlar al domicili de

manera proactiva els pacients crònics i

pluripatològics.

La majoria d'ells han mort al seu domicili.

…………………………………………………………………………..

P-27. PACIENTS CRÒNICS COMPLEXOS:

POLIFARMÀCIA I MORTALITAT

Jorgina Lucas Noll1, Josep Lluís Clua

Espuny2, Mª Lluïsa Queralt Tomas3, Mª

Antonia González Henares4, Blanca

Lorman Carbo2, Anna Panisello Tafalla2,

Ester Gavalda1

1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,

Institut Català de la Salut; 2Equip d’Atenció

Primària Tortosa Est, Atenció Primària

Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut; 3EAP Tortosa Oest, SAP Terres de l'Ebre,

Institut Català de la salut; 4EAP Sant Carles

de la Ràpita, SAP Terres de l'Ebre, Institut

Català de la Salut

INTRODUCCIÓ:

La polifarmàcia, és una situació molt comuna en

l'atenció ambulatòria i hospitalària dels pacients. En

els últims 30 anys els problemes relacionats amb

l'edat, la comorbiditat i la polifarmàcia s'han

convertit en un important problema de salut.

Page 152: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

152 Resums, currículums i pòsters

Als països desenvolupats al voltant d'un 3-4% són

considerats com a pacients crònics complexos (PCC),

i en aquests hi ha un risc augmentat de polifarmàcia.

OBJECTIU:

L'objectiu principal del nostre estudi és avaluar

l'associació de la polifarmàcia amb la mortalitat.

MATERIAL I MÈTODES:

S'ha dut a terme un estudi de cohorts multicèntric i

prospectiu de la incidència de mortalitat entre l'1 de

gener de 2013 i el 30 de setembre del 2016.

RESULTATS:

S'han inclòs un total de 932 PCC, dels quals un 52,3%

han estat dones. L'edat mitjana ha estat de 82,5 anys

(IC: 95% 932 81.8-83.2). El 91.6% dels PCC tenien ≥4

de fàrmacs actius, i un 42.9% tenia ≥10 medicacions

actives. La major part de les medicacions eren de

presa diària.

Els fàrmacs més presos eren: Inhibidors de la Bomba

de Protons (68,5%). Estatines (45,5%), hipnòtics

(45.3%), antiagregants (41,5%) i Inhibidors selectius

de la recaptació de serotonina (30.1%).

Els pacients amb risc de caiguda, o amb un Índex de

Barthel associat de <60, amb ≥10 fàrmacs actius,

tenien una mortalitat més gran.

CONCLUSIÓ:

Aquest estudi confirma que la polifarmàcia (≥ 10

fàrmacs actius) es va associar a un elevat risc de

mortalitat, encara més quan s'associa a un augment

del risc de caigudes o de la capacitat funcional (Índex

de Barthel <60). Aquests pacients suposen un

indicador molt útil a l'hora d'identificar possibles

pacients per desenvolupar mesures estratègiques

preventives de salut.

……………………………………………………………………………......

P-28. SELECCIÓ DE FÀRMACS EN

GERIATRIA EN UN CENTRE D'ATENCIÓ

INTERMÈDIA

Sonia Moreno Lucas, Andrea Corderi, Sarai

Martínez Serrano, Anna Rubio Dalmau

CIS COTXERES

INTRODUCCIÓ:

Tot i els esforços dedicats a implantar pautes segures

i eficaces, el pacient geriàtric pateix, sovint,

problemes relacionats amb els medicaments (PRM).

A l'elevada morbiditat associada a fàrmacs en la

població geriàtrica, s'associa nivells de consum de

recursos sanitaris, amb resultats en salut i qualitat de

vida probablement millorable i evitable.

OBJECTIU:

Millorar la qualitat de la prescripció, identificant les

prescripcions de fàrmacs potencialment

inadequades i valorar intervencions farmacèutiques

realitzades als pacients> 74 anys hospitalitzats al

nostre centre.

MÉTODE:

Per a això vam editar una Guia de selecció i

administració de fàrmacs en geriatria on es recullen

els medicaments potencialment inadequats (MPI) i

les normes de correcta administració.

S'identifica a la fitxa del medicament de l'aplicatiu

informàtic, aquella MPI i el facultatiu a l'hora de

prescriure ja ho visualitza, sent recomanable una

alternativa, si escau, prevista a la Guia de selecció de

fàrmacs de geriatria.

RESULTATS:

Els pacients atesos durant els 6 mesos d'estudi van

ser 846,> 74 anys van ser 715 i d'aquests, amb MPI,

van ser 41 (sobre un 5.73% es va realitzar una

intervenció farmacèutica)

Valorades les Intervencions, un 58% sobre

benzodiazepines, un 12.77% sobre antiinflamatoris

no esteroides, un 9.75% i la resta 19.48% va ser

doxazosina, hidroxizina, megestrol i dipiridamol.

CONCLUSIÓ:

Segons estudis ja publicats, posen de manifest

l'elevada prevalença de prescripcions d’MPI en la

població geriàtrica i la necessitat d'implantar

mesures de millora en la qualitat de la prescripció i

en resultats de salut sobre els pacients. És important

sensibilitzar els professionals sanitaris dels PRM, així

com de millorar els sistemes de farmacovigilància,

Page 153: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 153

sense oblidar la importància de la coordinació entre

els diferents àmbits assistencials com a repte de

present i futur en l'atenció al pacient geriàtric.

…………………………………………………………………………….

P-29. PILOTATGE DEL PROGRAMA DE

COMPETÈNCIA FAMILIAR UNIVERSAL-

AUTO A PALMA DE MALLORCA

Maria De Lluc Nevot Caldentey, María Del

Carmen Orte Socías, Lluís Ballester Brage

Universitat de les Illes Balears

INTRODUCCIÓ:

En aquesta comunicació, es presenten els resultats

del primer pilotatge del Programa de Competència

Familiar Universal-Auto (PCF-U-Auto), una proposta

d'innovació en prevenció social de les situacions de

dependència multicomponent dissenyada per

implementar-se en l'àmbit familiar. El seu objectiu és

treballar sobre les competències socials i

comunicatives dels membres de la família i dotar-los

de destreses de prevenció i maneig dels primers

signes de pèrdua d'autonomia en persones adultes-

grans.

METODOLOGIA:

Amb un enfocament metodològic mixt, incloent els

enfocaments sistèmic i conductual, entre d'altres

plantejaments articulats a partir de les experiències

internacionals dels Programes de Competència

Familiar, així com dels precedents en

desenvolupament de l'autonomia amb gent gran, es

va dissenyar el PFC -U-Acte. Es va aplicar al període

febrer-maig de 2019 per part del personal de la

Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de

Promoció de l’Autonomia Personal de les Illes

Balears-Direcció General de Dependència i de la

Universitat dels Illes Balears sobre una mostra inicial

de 75 famílies. El disseny d'avaluació pretest-

posttest es va complementar de mesures d'avaluació

de procés, de resultat i de rigorosos controls de

possibles fonts de biaix.

RESULTATS:

S'observen resultats positius en les diferents

dimensions d'avaluació de competències de foment

de l'autonomia en adults grans i familiars. També en

el desenvolupament de competències familiars i de

relació social, en les escales de Relació i Suport Social

(APGAR i OARS), en l'Escala de Cohesió Familiar i dels

Recursos d'Afrontament Familiar-Resiliència (p

<0.05).

CONCLUSIONS:

El PFC-O-Auto demostra ser eficaç en la promoció de

les competències de promoció d'autonomia i de

funcionalitat familiar -recursos d'afrontament

familiar, cohesió familiar, suport social-. Es

defineixen les seves àrees de millora i es realitzen

propostes d'intervenció.

……………………………………………………………………………

P-30. REVISIÓ DE CAUSES I

CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS DE LA

DESHIDRATACIÓ EN LA PERSONA

GRAN DE LA COMUNITAT. IMPACTE DE

LA DESHIDRATACIÓ INTRACEL·LULAR

EN MARCADORS DE FRAGILITAT

Isabel Lorenzo Sánchez, Mateu Serra Prat

Consorci Sanitari del Maresme

INTRODUCCIÓ:

L'aigua al cos humà és el principal component del cos

humà i un nutrient essencial per a la homeòstasi

cel·lular i la vida. Representa el 75% del pes en els

nadons, al voltant del 60% en adults i el 45% en gent

gran. Malgrat la seva importància, hi ha moltes

preguntes sense respostes sobre aquest component

essencial en el nostre cos i la nostra dieta.

L'envelliment de la població és un dels principals

reptes als quals s'enfronten les societats occidentals.

La deshidratació sembla ser un factor associat a la

fragilitat i la dependència. Els factors que

determinen aquest estat de deshidratació no estan

ben establerts.

OBJECTIUS:

Determinar si hi ha relació entre la hidratació i la

fragilitat i dependència. Conèixer els factors

relacionats amb l'estil de vida, sociodemogràfics, així

com la medicació i les comorbiditats que poden

Page 154: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

154 Resums, currículums i pòsters

modificar l'estat d'hidratació en els majors de 70

anys de la zona del Maresme.

METODOLOGIA:

S'han recollit les dades de 40 pacients de les àrees

d'Atenció Primària del Consorci Sanitari del

Maresme:

a. Dades antropomètriques (pes, talla,

plecs...)

b. D'estil de vida: enquesta de nutrició,

hidratació, exercici físic, hàbits.

c. Malalties i medicació crònica

d. Dependència a través de l'índex de Barthel

i fragilitat en funció de l'escala de Fried.

e. Estat d'hidratació i composició corporal

mitjançant bioimpedància multifreqüència

RESULTATS:

La hidratació intracel·lular en relació amb la massa

magra (AI/MM) s'associa de forma independent amb

una major força muscular, una millor capacitat

funcional i un menor risc de fragilitat. A més AI/MM

també està associada amb el nombre de

comorbiditats i l'ús de certs medicaments crònics.

CONCLUSIONS:

El contingut d'aigua intracel·lular a la massa magra

(inclòs el múscul) pot influir en la força muscular, la

capacitat funcional i la fragilitat.

……………………………………………………………………………..

P-31. MODEL D'AVALUACIÓ

EXPERIÈNCIA PILOT CURES

SOCIOSANITÀRIES AL FINAL DE LA

VIDA

Pablo De La Rosa Gimeno, Juan María

Prieto Lobato

Universidad de Valladolid

INTRODUCCIÓ:

El pòster presenta els elements claus del model

d'avaluació que s'està implementant al Projecte Pilot

INTecum, desenvolupat a la província de Palencia

durant els anys 2019 -2020 a iniciativa de la Junta de

Castilla y León: Gerencia de Servicios Sociales i

SACyL.

https://www.saludcastillayleon.es/profesionales/es/

cuidados-paliativos/experiencias.ficheros/1252685-

Proyecto%20INTecum%202019%20.pdf

OBJECTIUS:

D'acord amb la naturalesa i els objectius del projecte

INTecum (prestar les cures sociosanitàries

necessàries que permetin cuidar eficaç i eficientment

al seu propi domicili les persones i els seus suports

més propers al tram final de les seves vides), la

proposta dissenyada per al seu seguiment i avaluació

té una orientació pragmàtica-gerencial, en el sentit

de procurar evidències suficients, fiables i útils per al

disseny i implementació de polítiques sociosanitàries

relacionades amb l'objecte del projecte.

METODOLOGIA:

El plantejament metodològic per al seguiment i

avaluació del programa INTecum s'inspira en el

model conegut com de "quarta generació" (Guba i

Lincoln, 1989) que té com a elements principals la

seva orientació comprensiva (Stake, 2006) i la seva

estratègia constructivista (Patton, 2002). Per això, el

procés de seguiment i avaluació contempla la

recollida d'informació bàsica sobre la implementació

del programa: destinataris, atencions prestades i

efectes observats, així com a la dinàmica de l'acció

des de la perspectiva dels diferents implicats, amb

els seus consensos i dissensos intersubjectius.

RESULTATS:

S'ha definit i articulat un model de seguiment i

avaluació que combina amb eficàcia les

metodologies quantitatives i qualitatives, situant-se

en el marc dels models d'avaluació constructivistes,

democràtics i pragmàtics presents en bona part de

les actuals propostes teòriques i metodològiques

reconegudes internacionalment en l’àmbit de

l'avaluació.

CONCLUSIONS:

La proposta aporta un model comprensiu i útil al

transcendent debat sobre la manera més efectiva

d'avaluar les polítiques sociosanitàries.

………………………………………………………………………………..

Page 155: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 155

P-33. L’ÚLTIM PIAI (PROGRAMA

INTERDISCIPLINAR D’ATENCIÓ

INDIVIDUALITZADA)

Montserrat Llombart Roig, Yolanda Cabré

Margalef

Residència Móra la Nova

INTRODUCCIÓ:

Tota organització necessita per poder millorar,

obtenir la màxima informació de tots els vessants en

què intervé.

Com a professionals reflexionem de si hem

considerat totes les opcions a oferir, per donar

resposta a les emocions i necessitats particulars al

final de la vida. Amb aquesta inquietud, se'ns

planteja la necessitat de saber: Com ho fem.

OBJECTIUS:

Saber com la família ha percebut la nostra

actuació en l'etapa de final de vida del seu

familiar.

Conèixer quines són les fortaleses i

debilitats de la nostra actuació.

Afavorir amb la nostra actuació el procés

de comiat i dol com una etapa més de

l'atenció, d'acord, delicadesa i dedicació.

METODOLOGIA:

La font d'informació és autèntica, vam parlar amb les

famílies del resident mort.

Vam elaborar un guió de preguntes amb respostes

obertes, englobant diferents moments de la gestió

del final de vida.

Posem fi a una etapa acomiadant-nos amb la família,

alhora que recollim la informació que necessitem per

avaluar com ho hem fet i plantejar-nos accions de

millora.

RESULTATS:

L'any 2018 i fins al juny del 2019 a la Residència va

haver-hi 12 defuncions. Es van descartar 3 famílies

(criteris exclusió) i 1 no va anar a la reunió.

A les 8 reunions restants, es van recollir detalls i

informació que ens han permès realitzar accions de

millora. I alhora hem conegut els punts forts de

l'organització en aquesta etapa.

Com a professionals, ens acomiadem amb

delicadesa, tanquem una etapa de convivència, de

relació i un vincle afectiu.

CONCLUSIONS:

Confirmem que cuidar fins l'últim detall és molt més

que una frase, aquesta praxi el tradueix en fets.

Volem aconseguir l'excel·lència en el nostre servei, i

això passa perquè la nostra atenció: comenci abans

de l'ingrés i finalitzi després de la mort.

…………………………………………………………………………….

P-34. PLA D'INTERVENCIÓ

INDIVIDUALITZAT COMPARTIT (PIIC),

QUIN VALOR ENS HA D'APORTAR?

Jorgina Lucas Noll1, Ester Gavaldà Espelta1,

Maria Ferré Ferraté1, Claudia Curto

Romeu2, Miriam Boira3, Maite Irigoyen2,

Carina Aguilar1

1Servei Atenció Primària Terres de l'Ebre,

Institut català de la salut; 2EAP Amposta,

SAP Terres de l'Ebre, Institut Català de la

salut; 3EAP Flix, Servei d'Atenció Primària

Terres de l'Ebre, Institut Català de la Salut

INTRODUCCIÓ:

L'envelliment de la població i la cronicitat són un

repte dels sanitaris. Són primordials estratègies per

millorar la seva atenció integral sanitària i social.

El PIIC és un document que recull dades socials i

sanitàries de Pacients Crònics Complexos (PPC) i de

pacients amb malaltia crònica avançada (MACA). És

un document de comunicació quan el pacient és atès

per professionals diferents als seus referents. Ha de

fer-se entre el pacient i el seu equip sanitari, i si cal

amb l'entorn del pacient.

Page 156: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

156 Resums, currículums i pòsters

El PIIC és un suport i ajuda a la pràctica, no és un

document rígid, cal adequar-lo a la situació del

pacient en el moment de l'atenció.

De la pràctica sorgeix un dubte, què és el que ens ha

d'aportar un PIIC? És per això que des del nostre

Servei d'atenció primària hem desenvolupat aquest

projecte.

OBJECTIUS:

Conèixer les necessitats dels professionals sobre per

què ens ha d'ajudar una PIIC.

METODOLOGIA:

Es realitza una enquesta als professionals sanitaris,

metges i infermeres referents en cronicitat del

territori, per determinar: Quin és el valor que ha

d'aportar un PIIC.

RESULTATS:

Realitzen l'enquesta 50 professionals, entre

referents de cronicitat, directors d'equip i adjunts

d'infermeria.

El valor més destacat pels professionals,> 60%, és:

Promoure una mirada integral i actualitzada de la

persona, incorporant i posant al dia totes les

dimensions de l'atenció. El segueixen: Adaptar les

actuacions a les necessitats, valors i preferències de

la persona atesa, permetre la incorporació de

respostes anticipades, proactives i precoces en cas

de descompensació i fer més fàcil la presa de

decisions en contextos de complexitat i incertesa.

CONCLUSIONS:

El PIIC és per als professionals una eina d'ajuda per a

l'atenció integral dels pacients que els ajuda a

atendre els pacients en contextos de complexitat i

incertesa.

……………………………………………………………………………..

P-35. COM S'ABORDA EL FINAL DE

VIDA EN ELS ÀMBITS SOCIOSANITARI I

RESIDENCIAL?

Pepa Romero Aznar1, Joan Solà2

1La UNIÓ; 2Fundació Sanitaria Mollet

INTRODUCCIÓ:

UNIÓ Catalana d’Hospitals: associació d'entitats

sanitàries i socials referent en la transformació del

sistema per a la millora de la salut i la qualitat de

vida de les persones. Representa 114 entitats, 464

centres: 70 Sociosanitaris i 74 residencials. Un dels

seus objectius és promoure l'intercanvi

d'experiències entre les diverses entitats.

OBJECTIUS:

Conèixer el model d'abordatge de final de

vida de les nostres entitats.

Identificar bones pràctiques i establir

recomanacions.

METODOLOGIA:

Estudi descriptiu de resultats d'una enquesta

realitzada als diferents centres sociosanitaris i

residencials de les entitats associades. Variables

analitzades: Tipus centre, model d'atenció, recursos

de cures pal·liatives, identificació precoç, existència

de protocols, participació de la persona/família en la

presa de decisions, abordatge espiritual, seguiment

del dol, formació específica, valoració global

d'importància en l’abordatge de final de vida.

RESULTATS:

El 68% treballa amb un model propi de final de vida,

el 71% disposen de recursos específics de cures

pal·liatives, el 89% identifica precoçment a la

persona amb necessitats de cures pal·liatives, només

un 10% fan servir instruments específics. El 82%

disposen de protocols - guies d'actuació, 96% fa

participar la persona i els familiars en la presa de

decisions, en el de 25% no hi ha metodologia de

planificació anticipada de decisions, el 60% disposen

de personal per abordatge espiritual, el 54% no

realitzen seguiment del dol, el 78% dels equips

compten amb formació específica.

CONCLUSIONS:

Existeixen notables diferències entre els centres

sociosanitaris i els residencials.

S'evidencia la necessitat d'utilitzar instruments

validats que identifiquin la situació de malaltia

avançada i la necessitat de cures pal·liatives

precoces.

Page 157: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 157

Totes les entitats, independentment de la seva

tipologia, expressen la importància de l'atenció al

final de vida.

…………………………………………………………………………….

P-36. COL·LABORACIÓ

INTERGENERACIONAL PER MANTENIR I

MILLORAR LA SALUT FAMILIAR

Marta Tomás Mestres

Family Synergy, S.L

INTRODUCCIÓ:

Origen de l’estudi:

Servei Cardiologia Molecular de l’hospital

Fondazione Maugeri, Pavia (Itàlia).

Abast del problema:

En analitzar l'ADN d'afectats per mort sobtada

buscant la causa, habitualment faltava l'ADN de

familiars que havien patit la mateixa situació abans.

Aquesta bretxa entorpeix molt la identificació de les

mutacions causals i anul·la o retarda la possible

aplicació de tractaments preventius a altres familiars

també portadors.

Solució:

Promoure la Conservació privada de l'ADN i

l'Assessorament Genètic, mitjançant empresa creada

ad hoc a Espanya.

OBJECTIUS:

1. Estudiar l'entorn dels usuaris-pacients d'un

servei privat de Conservació d'ADN familiar

(2015-2018).

2. Identificar patologies prevalents i

segments de població sensibles, i així

mateix la forma d'accedir a ells.

3. Material per a actuacions i estratègies

ulteriors.

METODOLOGIA:

Informació voluntària-CI, no-guiada i anonimitzada

de 150 usuaris-pacients que han contractat

Conservació privada de l’ADN 10 anys i

Assessorament Genètic.

Respostes:

107 (71,33%).

Variables:

Motivo, Patologies-tipus, Edat, Mitjà d’accés al

servei.

RESULTATS:

Motiu:

Patologia coneguda (38,3%); Patologia sospitada

(25,6%); Preventivament (20,3%); Filiació (10,6%);

Record familiar (5,2%).

Patologia-tipus:

Càncer (16,2%); Alzheimer-Lewis-Parkinson (24,1%);

Rares+TDAH (26,5%); Mental+demències

inespecífiques (11,0%); Cardiovascular+Morts

sobtades (8,1%); EM/ELA (6,1%); Altres (8,0%).

Edat dels pacients:

<60 anys (30,7%); >60 anys (48,7%); >75 anys

(20,6%).

Canal d’accés del pacient:

Directament (24,3%); Residenciats i familiars

(22,6%); Pal·liatius i funeràries (20,7%); Associacions

de pacients i promotors d’investigació (13,0%);

Metges (9,8%); Altres professionals (5,9%);

Asseguradores (4,1%).

CONCLUSIONES:

5. Nivell de coneixement del servei:

Limitat.

Sense consciència general de la seva

necessitat, encara.

6. Canals:

Resposta notable per: ‘Autoprescripció i

Preventiu’.

Rellevant a ‘Final de vida’.

Moderada a ‘Residencials’.

Sorprenent baixa conscienciació en àmbits

sanitaris.

7. Patologies, prevalença:

Page 158: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

158 Resums, currículums i pòsters

Alta en ‘Malalties Rares’ (totes edats) i

‘Neurodegeneratives’ (gent gran).

Baixa en Cardiovascular i Oncològiques.

8. Recomanacions (internes i externes)

extretes: En base a resultats específics.

Cofinançat per ENISA (203134-no FEDER).

……………………………………………………………………………..

P-37. EL PROCÉS DE PRESA DE

DECISIONS SOBRE EL LLOC DE CURA

DURANT A LA VELLESA: UNA

TRANSICIÓ DE VIDA

Gema Serrano Gemes1, Rafael Serrano Del

Rosal2, Manuel Rich Ruiz3

1Instituto de Estudios Sociales Avanzados-

Consejo Superior de Investigaciones

Científicas (IESA-CSIC), Universidad de

Córdoba (UCO), Instituto Maimónides de

Investigación Biomédica de Córdoba

(IMIBIC), Hospital Universitario Reina Sofía

(HURS), Beneficiària de FPU 2017

(Finançament del Ministerio de Educación,

Cultura y Deporte para la Formación de

Profeso; 2Instituto de Estudios Sociales

Avanzados-Consejo Superior de

Investigaciones Científicas (IESA-CSIC); 3Universidad de Córdoba (UCO), Instituto

Maimónides de Investigación Biomédica de

Córdoba (IMIBIC), Hospital Universitario

Reina Sofía (HURS), CIBERFES (CIBER de

Fragilidad y Envejecimiento Saludable)

INTRODUCCIÓ:

L'esperança de vida a nivell mundial augmentarà

previsiblement de 71 anys (2010-2015) a 77 (2045-

2050). En augmentar l'esperança de vida, també

augmenta la proporció de població. Aquest

fenomen, és conegut com envelliment de la

població, i està passant a nivell mundial.

OBJECTIUS:

Revisar l'evidència qualitativa per entendre el procés

de la presa de decisions sobre el lloc de cura de les

persones grans.

METODOLOGIA:

Revisió sistemàtica d'estudis qualitatius.

El procés de revisió ha estat realitzat per parts,

mitjançant un tercer autor en els casos de desacord.

S'han analitzat els estudis qualitatius i/o mixtes

(anglès i/o espanyol) que abordaven l'experiència del

procés de presa de decisions sobre el lloc de cura de

les persones grans. Per a això s'han consultat sis

bases de dades: CINAHL Complete, SCOPUS, Web of

Science, SciELO Citation Index, PsycINFO, i Pubmed

(inici fins el 29 de novembre de 2017).

Aquesta revisió va ser registrada a PROSPERO

(CRD42018084826), i el protocol de revisió publicat a

BMJOpen.

RESULTATS:

La gent gran veu de manera molt comú aquesta

situació com una transició de vida. Molts són

conscients que estaven vivint una etapa de transició

de la seva vida, reflectint una situació vulnerable i

indecisa, sent per a alguns la mudança, un límit

definitiu. Tot i així, molts no van poder deixar de

pensar en el final de la vida. Per a algunes persones

grans la decisió de si mudar-se o no requeria

enfrontar-se al final de la vida, mentre que altres

entenien que el final es trobava a prop. En certs

casos, el sentiment de mort imminent els va

provocar falta de desig, i els va fer acceptar

simplement l'inevitable final de les seves vides.

CONCLUSIONS:

La gent gran experimenta aquest procés com una

transició de vida, en què el final d'aquesta, està

sempre present.

Finançament del Ministerio de Educación, Cultura y

Deporte para la Formación de Profesorado

Universitario (FPU-2017).

……………………………………………………………………………..

P-38. ANÀLISI DE LA NECESSITAT

D'ATENCIÓ PAL·LIATIVA A RESIDÈNCIA

P.M. (CCAA MURCIA) PER ATENDRE

LES CURES INTEGRALS DE RESIDENTS I

FAMÍLIES AL FINAL DE LES SEVES VIDES

Ana García Pérez

Page 159: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

https://www.edad-vida.org/congreso-internacional/ 159

RPMSBASILIO

INTRODUCCIÓ:

En els 2-3 últims anys, el perfil de les persones que

ingressen en la nostra Residència ha canviat, de ser

autònoms a presentar malalties cròniques complexes

terminals associades majoritàriament a Demències

avançades terminals (GDS 6-7) suposa que

necessiten ajuda per a totes les ABVD. Això indica

que cal l'atenció pal·liativa i un canvi en l'actitud de

tots els professionals de la Residència cap a una

cultura pal·liativa de cura, confort i compassió.

OBJECTIUS:

Segons el Model de C.P. d'aquesta Comunitat, els

ESAD (Equips de Suport Domiciliari) a CP, atendran

l'assistència dels mateixos i les seves famílies

juntament amb els professionals de la Residència i

formaran a tots els professionals per al canvi de

cultura a una actitud pal·liativa.

METODOLOGIA:

Estudi descriptiu retrospectiu en residents ingressats

en una residència des de juliol de 2018 a juliol de

2019.

RESULTATS I CONCLUSIONS:

42 ingressos, 32 dones i 10 homes amb una mitjana

d'edat de 83 anys. Tots/es presenten malalties

cròniques complexes terminals.

12 Residents Demència avançada terminal afegida

GDS -6-7.

4 Residents amb malaltia psiquiàtrica afegida.

3 Residents amb Deteriorament Cognitiu moderat

afegit.

1 Resident amb ELA.

1 Resident amb Ca terminal.

6 Residents ja han mort.

Totes/es les/els Residents reuneixen criteris

d'inclusió per ser inclosos en el programa de Cures

Pal·liatives Domiciliari d'aquesta Comunitat, ja que la

residència es considera el domicili on moriran. Amb

malalties no curatives i on cal deixar de fer per

acompanyar i deixar morir amb dignitat respectant

els desitjos de la persona que viu aquí o els de la

seva família en cas de no poder comunicar-nos

verbalment amb elles/ells, són aquestes famílies les

que millor coneixen com desitjarien morir els seus

éssers estimats.

Page 160: LIBRO DE RESÚMENES, CURRÍCULUMS Y PÓSTERS · protocolos de atención por grupos de población (chains of care) y, en algunos casos mediante incentivos potentes, como el de la responsabilidad

160 Resums, currículums i pòsters

PATROCINADORS:

COL·LABORADORS: