Aula

Es presenta la nova farmàcia

3 l'entrevista 11 a cel obertLa cafeteria i elmenjador laboralde l'Hospital rebenla certificació AMED

12 article mèdicLa cirurgia decataracta avui: unvestit a mida

L'Hospital celebra amb el seu entornels més de 90 anys de la institució

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 73 - Novembre 2015

A Mateu Aregay,musicoterapeutaimpulsor del projecte"Musicànim"

sumari

l'entrevista

Mateu Aregay,musicoterapeuta

DE BAT A BAT. Revista de l’Hospital General de Granollers. Edició: Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel. 938 425 000. Director: RafaelLledó Rodríguez. Consell de redacció: Jofre Balagué Bellido, Ágata Franco Carrera,Diana Navarro Llobet, Anna Padrós Mercadé, Carles Pardo Gracia, Carles Pla i Poveda,Vicky Remedios Roman, Josep Rifà Solsona, Josefina Sánchez Brustenga, FrancescXavier Subirana. Disseny, maquetació i impressió: Edicions Gargot.

3

editorial

a cel obert

8 Presentació del projecte"Musicànim"

Es posa en marxa unequip d'hospitalitzacióa domicili

L'Hospital renova lesxarxes socials

10

La gestió del coneixementLa gestió del coneixement és unanova disciplina transversalestablerta a la meitat de la dècadade 1990. El coneixement és elresultat de la de la informació querep cada individu o col·lectiu. Estroba influenciat tant per lescondicions històriques, culturalsi socials com pel medi o el canalde comunicació en el que estransmet.

La gestió del coneixement és unconcepte aplicat a les organit-zacions que inclou el conjunt demètodes, pràctiques i tecnologiesque faciliten la generació i l'inter-canvi de coneixements entre elsmembres d'una organització ocol·lectiu. Implica el desenvolu-pament de les competènciesnecessàries a l'interior de lesorganitzacions per compartir-lo iutilitzar-lo entre els seus mem-bres, així com per valorar-lo iassimilar-lo.

És un procés en el que intervenenmolt activament els professionalsde la institució participant en elconjunt de fases que el configu-ren (identificació, desenvolupa-ment i transferència).

El coneixement tàcit és el valorafegit que proporciona cadaindividu al si d'una organització oagrupació, que serà el fruit del'aprenentatge i de les experièn-cies viscudes, i estarà influenciatper l'entorn cultural, social i perla pròpia interpretació cognitivade cadascú. És molt eficaç peròdifícil de transmetre.

Quan l'individu és capaç detransformar el coneixement tàciten quelcom tangible, que es pottransmetre i emmagatzemar, jaque és entès i assumit pels altresindividus per a la seva posterioraplicació, parlem de coneixementexplícit.

Per coneixement culturalentenem l'argot o terminologia,nomenclatures i procediments

adoptats pels individus d'unaorganització per entendre’s entreells, que els serveix per comuni-car-se més fàcilment, però quesón aliens a altres persones queno pertanyen al grup.

El coneixement organitzacionalcomprèn el coneixement tàcit detots els membres d'una organitza-ció, els mecanismes per transfor-mar-lo en explícit i tot el coneixe-ment cultural afí a la mateixa.

En el context de la gestió delconeixement en el nostre entorn,hi ha dos col·lectius principals: elsprofessionals com a creadors ireceptors del “coneixement” i elspacients com a receptors finalsdel “coneixement”.

És rellevant la creació de les“comunitats d’aprenentatge”:grups de treball creats amb lafinalitat d’aportar, crear, adquirir,renovar i intercanviar coneixe-ment per a l’organització. Pel quefa als pacients, el coneixement hade revertir necessàriament en tresaspectes clau: en l’esfera de laseva atenció nuclear del diagnòs-tic, millora, curació o pal·liació; enoferir aquella informació iconeixement que l’ajudi aentendre millor la seva situació,la seva malaltia i el seu tractament.

També és molt important lainformació i el coneixementinvers, que ens ofereix el pacientquan opina, critica, suggereix i va-lora els nostres serveis. Així doncs,l’experiència i els coneixementspersonals dels nostres profes-sionals s’han de fer accessibles atota la resta. Hem de ser capaçosd’aconseguir captar, emmagat-zemar, transferir i difondre totsaquests coneixements, perquè ésel capital intel·lectual de la nostraorganització. Finalment, revertiràen la millora dels serveis i de laqualitat assistencial.

Dra. Eva MartínAdjunta a la Direcció General

11

el tema

L'Hospital celebra ambel seu entorn els més de90 anys de la institució

4

aula

Primera jornada delactància

13

La cirurgia de cataracta12

article mèdic

la residència

Estimulació sensorial a laresidència

14

Avaluació de riscospsicosocials

14

seguretat i salut laboral

la columna

Canvis a la Junta delPatronat de la Fundació

16

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Entrevista a Mateu Aregay, musicoterapeuta

l'entrevista

"Els pacients reben els concerts del Musicànimcom un regal, com una cura, com una carícia"

Nascut a Barcelona i veí de Llinars del Vallès. Casat, amb tres filles i dues nétes. Arquitecte per l’EscolaSuperior d’Arquitectura de Barcelona, màster en Musicoteràpia per la Universitat Musicoterapeuta, i musicoterapeutaprofessional acreditat per la Comisión Española de Musicoterapeutas (CAEMT).

Què és la musicoteràpia i en quinscamps s’aplica?La musicoteràpia és la utilització dela música per aconseguir objectiusterapèutics encaminats a larestauració, manteniment i millorade la salut física, mental i social deles persones. En general tenim lapercepció que la pràctica i el gaudide la música necessita de deter-minades habilitats innates i unallarga formació. Classifiquem lespersones en músics i no músics. Sibe és cert que no tothom té lescondicions innates ni l’apetènciaper submergir-se en el món de lamúsica, el fet de poder gaudir-neterapèut icament no depènd’aquestes condicions.

La música és pluridimensional i elmusicoterapeuta ha de tenirl’habilitat per apropar-la a lespersones aplicant el que en cadamoment pot afavorir el seu procésde manteniment o superació.La música és universal, igual que elllenguatge, l’humor, el riure. És unacapacitat natural que posseïm,perquè som ritme i vibració. Ensp r o p o r c i o n a g r a n v a r i e t a td’experiències no solamentauditives, sinó també vibracionals,visuals, perceptives, cognitives,emocionals, etc. La música éscomunicació i té un gran podersintonitzador, creatiu i , endefinitiva, terapèutic.

Per aconseguir un efecteterapèutic, funciona qualsevoltipus de música o ritme, o ha deser d’un estil en concret?Cada persona té el seu món musicali el seu moment emocional. Elsestímuls sonors que ha patit ogaudit al llarg de la vida li hanconferit un conjunt de preferèncieslligades a fets emocionals i culturals.No hi ha música relaxant, sinómúsica relaxada. La mateixa músicapot relaxar o molestar depenent delmoment i de la persona.

Però també és veritat que qua-lifiquem la música de ràpida, lenta,alegre, trista, violenta, misteriosa...perquè ens provoca determinadesemocions comunes. Els composi-tors de bandes sonores, d’això ensaben bastant, oi?

Fa poc va impulsar el projecteMusicànim a l’Hospital. En quèconsisteix exactament i qui hiparticipa?El projecte consisteix a apropar lamúsica en directe a diferents àmbitsde l’Hospital. Per això es va signarun conveni de col·laboració entrela Fundació de l’Hospital i lesFundacions de la Orquestra deCambra i del Teatre Auditori deGranollers. Amb una freqüènciaaproximada de quinze dies hi hamúsics de l'Orquestra que vénen atocar a l’Hospital, però el projectetambé està obert a personal de lacasa i a músics en general que hivulguin participar. Des de l’inici delprojecte, el 24 de març d’enguany,fins a tancar el mes de juliol, hemtingut 12 sessions amb la parti-cipació d’un total de 23 músics. Lamajoria d’intervencions s’hanrealitzat al vestíbul de consultesexternes, a l'Hospital de Dia Medico-quirúrgic, a l’Hospital de Dia Onco-hematològic, a la sala d’esperaquirúrgica i a la Unitat de cirurgiasense ingrés.

Quina valoració podem fer finsara del projecte? Té bona accep-tació per part de pacients i pro-fessionals?Amb el departament de Qualitat i laDirecció d’Infermeria estemrealitzant un estudi de satisfacciótant d’usuaris com de personalassistencial i de músics. De momentnomés hem fet enquestes alspacients i podem dir que la majoriamostren molt bona acceptació delprojecte. El personal assistencial hamostrat una bona acollida, si bé sócconscient que cal treballar el dia adia per poder harmonitzar la sevatasca amb la presència dels músics.

Quines sensacions li transmetenels músics que han tingut l’ex-periència de poder participar alMusicànim?Tots es mostren entusiasmats.D’una manera o altra, un conjuntde factors molt heterogenis compoden ser la situació emocional id’estrès dels pacients, el contextd’espai, l’espontaneïtat..., fan quela comunicació sigui molt fluïda ique els pacients visquin aquellesbreus interpretacions, no com un

concert amb la distància tradicionalentre músic i oïdor, sinó com unregal, com una “cura”, com una carí-cia. La majoria de músics manifes-ten haver descobert una novadimensió comunicativa de la sevamúsica.

Té alguna anècdota curiosa perexplicar?De fet a cada sessió es produeixalgun fet curiós. Vàries persones,malgrat que jo vaig amb bata blancai tarja identificativa, ens han volgutdonar propina o s’han excusat dientque no tenien “suelto”. En un parelld’ocasions ens han demanat el“Cumpleaños Feliz”. En una ocasió,a la sala d’espera de quiròfan, unapersona ens va dir: “No estamospara músicas...”. Malgrat això la restade persones van acceptar que to-quéssim i ho vam fer durant unsvint minuts. Després, la mateixapersona ens va dir: “Esto ha sido unregalo, he olvidado por un momentola angustia que tenía”. En una de lesprimeres sessions, les infermeresde l’Hospital de Dia Oncohemato-lògic ens van explicar que no fagaires mesos, un pacient els vademanar de portar la guitarra perpoder tocar mentre rebia el trac-tament. L’experiència va ser tanbona que en les següents sessionsels va acabar composant una cançó.

Algun projecte de futur?Quant al Musicànim, comentar quea l'octubre vam presentar elsresultats de l'estudi al XXXIIICongreso SECA de CualidadAsistencial a Gijón. I quant a lapràctica directa de musicoteràpia,actualment estic fent tallers demúsica amb malalts de Parkinson,que espero ampliar ja que elsresultats són força satisfactoris. Decara al proper curs estic preparanttallers d’estimulació cognitiva pera gent gran, tallers de malalts defibromiàlgia, de malalts oncològicsi també de gestió de l’estrès a partirde la pràctica musical oberts alpersonal de la casa i al públic engeneral. Aprofito per agrair l’acollidaque estan rebent tots aquestsprojectes, tant a la direcció delcentre com a tot el personal qued’una manera o altra s’han vinculatamb les diferents iniciatives.

4

de abat

el tema

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

L'11 de juny passat l’Hospital va celebrar unadiada festiva per finalitzar el projecteCaminant cap al centenari: més de 90 anyscuidant de tu, un esdeveniment que tenia

l’objectiu de celebrar i reforçar l’arrelamentque té l’Hospital amb el seu entorn, amb l'or-ganització de diferents activitats lúdiques,culturals i científiques.

Caminant cap al centenari:més de 90 anys cuidant de tu

La Marató científicaLes activitats van començar a les9 del matí amb la 2a Maratócientífica de satisfacció deprofessionals i usuaris, on es vanpresentar més de 50 comunica-cions. També es va organitzar unaxerrada sobre aquesta temàtica,que va moderar Margarita Jordà,infermera referent del ProgramaPacient Expert de Catalunya delSAP Vallès Oriental-ICS, i que vacomptar amb la participació dediferents pacients experts.

Activitats per a la ciutadania ipromoció dels hàbits saludablesTots els actes lúdics es van fer aljardí de l’edifici de històric. Hihavia diferents estands on es vanpresentar diverses activitats que

es realitzen a l’Hospital, des de lapromoció de la salut i els hàbitssaludables, com el projecte WeLove Eating i la prevenció deltabaquisme, fins a la cooperacióinternacional, l’exposició demanualitats que realitzen elsusuaris de l’Hospital de Dia Sant

Jordi i els residents del CentreGeriàtric Adolfo Montañá, la pro-moció de la lactància materna i dela higiene de mans, i diferentstemes del Comitè d’Ètica Assis-tencial. També es va realitzar unaactivitat física conduïda per l’EspaiWellness.

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

el temaExposicionsTambé es van poder veure lesexposicions de fotografies quehan realitzat professionals de lainstitució per al concurs Fent feina

i els dibuixos dels nens i nenes deGranollers que van participar enel concurs El meu Hospital: en to-tal, 384 dibuixos. També es vaexposar un quadre "pixelat" de

l’Hospital format per més de2.000 imatges de professionals.Aquest quadre s’ha instal·lat al’entrada de consultes externesde forma permanent.

Concursos i lliurament depremisAl final de la tarda es van lliurarels premis dels diferents con-cursos realitzats i el de la millorcomunicació de la Marató Cien-tífica.

1.Concurs de dibuix El meuHospital:

> 5è i 6è de primària: Berta GarciaGarcia i Arnau Tie.> 3r i 4t de primària: Paula Carmo-na Oliva i Joel Fernández Castro.> 1r i 2n de primària: Elna PuigBurbaya i Brayan Saravia.

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

el tema2. Concurs de fotografia Fentfeina

> Categoria Vivències emocionals:Amor incondicional, Associació devoluntaris per l'Hospital (1).

> Categoria Fotografia artística:Emocionant tempesta al geriàtric,Montserrat Tura (2).

> Categoria Moments divertits:Professionalistes, Raúl Blanco (3).

3. Millor comunicació de la 2aMarató científica de satisfaccióde professionals i usuaris

Unitat de cures intensives. Valoraciódel grau de satisfacció de familiarsdel pacient ingressat a una Unitatde Cures Intensives (UCI).Autores: Xènia Sist Viaplana, LucíaVicente Martínez, Lluïsa BancóTura i Isabel Bellido Camuña.

Fulls d’històriaFinalment es van celebrar els actesmés institucionals de la diada ambels reconeixements a personesque han estat importants per al’Hospital al llarg de la seva histò-ria.

En aquesta ocasió es van home-natjar les persones del Dr. JosepM. Reixach, fundador del Serveide Ginecologia i Obstetrícia; el Sr.Daniel Pérez, el primer infermerque va tenir l’Hospital; el Dr. JosepM. Campos, fundador del Serveide Cirurgia General tal i com esconeix avui dia; i el Sr. AgustíTrullà, com a primer gerent queva realitzar la tasca de jerarquit-zar els serveis de l’Hospital i de

(2)

professionalitzar tot el personal.També es va reconèixer la Co-munitat Vedruna per la seva tascade voluntariat, de servei as-sistencial i d’acompanyament

espiritual de les persones malaltesi de les capes socials més desa-favorides, i per la seva cabdalaportació en la configuració i pro-grés de l’Hospital.

(3)

(1)

7

de abat

el tema

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Daniel Pérez Dr. Josep M. Campos Dr. Josep M. Reixach

Agustí Trullà Monges vedrunes

També es va presentar el llibreVivències , elaborat per 26professionals de la institució enquè expliquen experiènciespersonals que han viscut al’Hospital.

L’acte va estar amenitzat perdiferents actuacions realitzadesper professionals del Centre, comara el Dr. Tono Guilabert, que vacantar dues cançons dels Beatles,acompanyat a la guitarra per

Mateu Aregay; la Dra. Esther Nvé,que va versionar la cançó Summer-time, de George Gershwin; i el Dr.Josep Montero, que va oferir untruc de màgia amb l’ajut delpúblic.

Per finalitzar, es va presentar elvídeo Les persones de l’Hospital,on han participat activamentprofessionals del centre i alumnesde 5è de primària de l’Escola Piade Granollers.

l’Ajuntament de Granollers; i Jo-sep Mayoral, alcalde de Granollers.Fins al moment han participat enel projecte diferents músics, tantde l’Orquestra de Cambra comd’altres formacions i també del’hospital. Els pacients podengaudir en directe del so de violins,violoncels, guitarres, contra-baixos, trompetes i de la veu decantants en diferents espais del’edifici de consultes externes.

8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Presentació del projecte "Musicànim"

El 24 de març es va presentar elprojecte "Musicànim", una inicia-tiva impulsada per l’Orquestra deCambra, el Teatre Auditori deGranollers i la Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers que tél ’objectiu d’aconseguir unapropament i obertura de lamúsica a diferents col·lectius i endiferents àmbits, ampliant la sevavessant comunicativa i les sevesfuncions socials, educatives i

terapèutiques.

La presentació va anar a càrrec delDr. Rafael Lledó, director generalde l’Hospital General de Grano-llers; Corrado Bolsi, director del’Orquestra de Cambra deGranollers; Mateu Aregay, musi-coterapeuta; Josep Marquès,president de l’Orquestra deCambra de Granollers; AlbaBarnusell, regidora de Cultura de

L’Hospital General de Granollersés un dels socis del projecteeuropeu RADIO (Robots in Assis-ted Living Environments: Unob-trusive, efficient, reliable and mo-dular solutions for independentaging), que ha estat concedit enla darrera convocatòria de projec-tes de recerca de l’àmbit de lasalut del programa Horitzó 2020.

L’Hospital participa com a centrepilot, i és on es portaran a termeels estudis clínics amb pacientsdel centre i les solucions tecno-lògiques proposades i desenvo-lupades durant els tres anys queduri el projecte. Aquest escoordina des de la Unitat deRecerca i Innovació i hi participenel Servei de Geriatria i la Unitat deNeuropsicologia de la Institució.

El projecte RADIO té el seu àmbitd’actuació en el camp de l’envelli-ment actiu i saludable i ofereixsolucions domòtiques per a per-sones de la tercera edat a través

Concedeixen un projecte europeusobre robots intel·ligents a l'Hospital

d’un robot intel·ligent, que alhoraserveix com a sistema no intrusiude monitorització de la salut. Elrobot actua com a assistentdomèstic, realitzant una sèrie detasques, com buscar les ulleres oles claus de la persona per la casa,si aquesta ho demana a travésd’una interfície intuïtiva i visual omitjançant la veu. També segueixuna rutina programada de tas-ques, com aspirar el terra o portarla medicació seguint laprescripció del metge,ja que també disposad’un dispensador depastilles. Aquestesa c c i o n s l e s p o tprogramar la pròpiapersona, un familiar oel mateix metge. Amés d’actuar com aassistent domèstic,aquesta tecnologiatambé actua com asistema de monito-rització de salut nointrusiu, recollint i

analitzant dades psicològiques ide comportament, ajudantd’aquesta manera el metge adiagnosticar símptomes i posar-hi remei de manera ràpida.

Aquest projecte, coordinat pelCentre Nacional d’InvestigacióCientífica Demokritos de Grècia,està format per nou sociseuropeus, dos dels quals sónPIMES espanyoles, i té un pres-supost de gairebé 4 milionsd’euros. D’aquests, l’HospitalGeneral de Granollers en rebràmés de 300.000 €.

Un moment de la presentació del projecte a la premsa Músics tocant a les instal·lacions de l'Hospital General de Granollers

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Els resultats del Pla d’Enquestesde Satisfacció 2014 del ServeiCatalà de la Salut (PLAENSA) ques’han publicat recentment, mos-tren l’elevat grau de satisfacciódels usuaris de l’atenció especia-litzada ambulatòria de l’Hospital iel situa per sobre de la mitjanacatalana amb un 7.98% sobre 10punts (7,81 a Catalunya).

Els usuaris de l'Hospital valorenmolt positivament l'atencióespecialitzada ambulatòria

El PLAENSA és un qüestionari desatisfacció de qualitat percebudadels usuaris del sistema sanitaricatalà que es subdivideix en 12àrees de salut. Mitjançant en-questes telefòniques, es demanaquantificar la satisfacció respectediversos punts com les instal·la-cions del centre, l’atenció o eltracte dels professionals entre

El Dr. Óscar Duems, metge delServei de Geriatria de l’HospitalGeneral de Granollers, ha obtingutel primer premi Idea de Bayer enla categoria de projectes indivi-duals, d’entre més de 200 propos-tes rebudes. Aquests reconeixe-ments tenen com a objectiu pro-moure la recerca de solucions queajudin a millorar l'adherència delspacients als tractaments antico-agulants orals directes.

El lliurament de premis va tenirlloc en el marc del Congrés de laSocietat Espanyola d'Hipertensió-Lliga Espanyola per a la Lluitacontra la Hipertensió Arterial, quees va celebrar a Oviedo de l’11 al

El Dr. Óscar Duems guanyael Premi Idea de Bayer

13 de març. El Dr. Duems vapresentar-hi la iniciativa Arriva,una solució multidisciplinàriadissenyada per informar, motivari incentivar professionals sanitarisi pacients en el tractament trombeprofilàctic amb nous anticoagu-lants.

El projecte inclou la realització decampanyes informatives i lamonitorització periòdica ambl'objectiu d'afavorir l'adherènciaterapèutica. Entre altres eines, laproposta planteja la introducciód'elements innovadors, com unblíster intel·ligent que permetcomprovar si el pacient està se-guint el tractament correctament,

o un dispositiu dispensador demonodosis amb alarma que avisadel moment de la presa, dispensala pastilla en complir l'horariprèviament definit segonsprescripció farmacològica i esbloqueja automàticament fins ala propera dosi.

d’altres. Els resultats es comparenamb la mitjana de Catalunya i ambaltres divisions territorials compoden ser les regions sanitàries.

Cal destacar sobretot el nivell defidelització dels usuaris, és a dir,aquells que tornarien al centre perser atesos, que obté valors d’ex-cel·lència (94,9%), sent un 82,9%la mitjana catalana. També s’hanmillorat els temps d’espera a una1a visita a l’especialista, sobretoten algunes especialitats concretesi assolint l’objectiu del Servei Ca-talà de la Salut (CatSalut) de tempsmitjà d’espera inferior a 90 dies.

Com cada any, els treballadors del’Hospital General de Granollersvan organitzar diverses activitatsper commemorar la diada delllibre i de la rosa.

Entre les activitats culturals quees van dur a terme destaquen latradicional lectura de poemes acàrrec dels professionals del’Hospital, que també es recullenen un llibre en versió electrònicades de fa 3 anys.

Com a novetat d’aquest anytambé hi va haver l’actuació delgrup Get Back, banda tribut delsBeatles, que va oferir el concertBeatles Unpluged. També, comcada Sant Jordi, es van instal·lar

L'Hospital celebra la diada de Sant Jordiels punts de venda de roses enbenefici de la residència a les en-trades principals d’hospitalització,

consultes externes i centre ge-riàtric i un punt de venda del llibreAlegría amb Gambo.

El Dr. Óscar Duems, recollint el guardó

10

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

L’HGG ha desplegat un equipd’hospitalització a domicili quecontribueix a la millora de la gestióhospitalària i del Servei d’Urgèn-cies. Es tracta d’un dispositiu quepermet a pacients que pateixenun problema puntual de salutevitar l’ingrés a l’Hospital, i fer laseva hospitalització al seu domiciliamb la visita i seguiment d’equipsespecialitzats. L’equip assistencialestà format per un metge de Me-dicina Interna i tres professionalsd’Infermeria. El servei es realitzade 8 a 21 h de dl. a dv. i els capsde setmana i festius de 8 a 16.30h. En cas que el pacient ho neces-siti, també es disposa d’un telèfonmòbil per posar-se en contacteamb l’equip durant el dia i que esderiva durant la nit a la supervisiód’infermeria. Així es garanteix lacontinuïtat assistencial i es potprocedir a un ingrés convencionala l’hospital si fos necessari.

L'Hospital posaen marxa un equipd'hospitalitzacióa domicili

La Unitat de Diagnòstic per laImatge del Vallès Oriental(UDIVOR) ha posat en marxa unprojecte de telemamografia pelcribratge de mama de la comarcaque permet als especialistes enradiologia compartir la informacióde les proves de detecció precoçdel càncer de mama en una salad’informes virtual. Aquest projec-te ha comportat la implicació delsDepartaments de Sistemes d’In-formació dels tres hospitals la co-marca, els diferents professionalsde les Oficines Tècniques de Cri-bratge i els radiòlegs.

Fins a la implantació del projecte,la valoració de les mamografieses feia enviant físicament lesplaques radiològiques i elsinformes impresos als centresimplicats. La recollida de resultatsi la seva explotació es feia en unprograma no integrat en leshistòries clíniques electròniques

S'engega un espai virtual percompartir informació de proves dedetecció precoç de càncer de mama

(HIS) de cada centre, fet que nopermetia poder compartir iconsultar la informació virtual-ment. Aquest nou projecte hapermès:

-Eliminar de plaques radiològi-ques la impressió d’informes i lavalisa per poder compartir lainformació.-Integrar els resultats en HIS decada centre.-Flexibilitzar les lectures de lesmamografies segons les neces-sitats de cada centre.-Disposar d’un espai únic percompartir la informació, els qües-tionaris i els resultats.-Facilitar la tasca dels profes-sionals per utilitzar monitors d’al-ta resolució i eines informàtiquesper a la valoració dels estu-dis.-Així com millorar la seguretat iconfidencialitat de les dades delspacients.

El 8 de maig es va celebrar l’acteacadèmic de l’Àrea de Docènciaamb l’objectiu d’acomiadar elsmetges, infermeres obstetrico-ginecològiques i farmacèuticsespecialistes en formació. En totalvan ser 23 els residents que vanrebre el seu diploma. També caldestacar que, per segon any con-

Acte de comiat dels nous especialistesen Formació Sanitària Especialitzada

secutiu, hi va haver una con-ferència magistral a càrrec deldoctor Enric Macarulla, capd’Estudis de Docència i Recerca idirector del Centre 4D Health, delConsorci Sanitari de l’Anoia sotael títol 4D Health innovació en laseguretat del pacient. La simulaciócom a eina de qualitat.

Per segon any consecutiu, la cursade muntanya Camí dels Íbers, queenguany es va fer el 19 d'abril, hacol·laborat amb l’Hospital Generalde Granollers fent una donacióeconòmica de més de 1.300 eurosdels beneficis recaptats en lacelebració d'aquest esdevenimentesportiu.

La donació va ser lliurada en eldecurs de l’acte que es va realit-

La cursa del Camí dels Íbers 2015se solidaritza amb l'Hospital

zar el 6 de maig a l’ajun-tament de la Roca delVallès. En representacióde la nostra institució vanassistir-hi la Dra. EvaMartín, adjunta a laDirecció General del'Hospital, i Anna Pareja,cap d’àrea del Servei dePediatria, servei al queanirà destinat l’import del’aportació. La prova atlètica va donar 1.300 euros a l'Hospital

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

Els darrers mesos l’Hospital harenovat les seves xarxes socials(Facebook, Twitter, Youtube iInstagram) amb l ’objectiud’apropar les notícies i temesd’interès de la institució alsciutadans. L’empresa SocialMediaés l’encarregada de la seva gestiói el seu manteniment, i ha implan-tat una imatge més fresca a travésde personatges de dibuixos queserveixen d’introducció a lesdiferents notícies. Us animem aseguir les nostres xarxes socials ia compartir les nostres notí-cies.

L'Hospitalrenova lesxarxes socialsEl 5 de juny passat va tenir lloc

al Museu de Granollers la jor-nada de cloenda del projecte WeLove Eating (WLE, “Ens agradamenjar”), que fomenta i pro-mociona els estils de vida méssaludables. Aquest projecte s’hadesenvolupat de forma con-junta amb sis ciutats europeesmés.

Les activitats del projecte WLEes van iniciar el setembre de2014; des d’aleshores s’han duta terme a Granollers més de 130activitats, amb la participació

La cafeteria i el menjador laboral del'Hospital reben la certificació AMEDLa cafeteria i el menjador laboralde l’Hospital General de Grano-llers, gestionats per l’empresaCoemco, han obtingut l’acredita-ció AMED, sigles que identifiquenels establiments promotors del’alimentació mediterrània alsmenjadors col·lectius, i que reu-neixen una sèrie de caracterís-tiques basades en el model dedieta mediterrània per tal que elsclients puguin menjar de manerasaludable fora de casa.

L’objectiu del programa AMED,liderat per l’Agència de SalutPública de Catalunya, és promou-re l’alimentació mediterrània i l’ociactiu en els establiments derestauració, en especial els demenú diari, ja que un 31% de lapoblació adulta catalana menjafora de casa més d’una vegada ala setmana.

Els restaurants acre-ditats estan senyali-tzats amb un adhe-siu a l’exterior queels identifica com aestabliments AMED.Pe r a c o n s e g u i raquesta acreditació,els establimentshan de complir unasèrie de requisits,que són, principal-ment, els següents:-Garantir que un25% de l’oferta deprimers plats siguina base de verdures,hortalisses o llegums.-Oferir algun producte integral ala carta.-Incloure a l’oferta de segons platsun 50% de peix o carn magra.-Disposar, entre les postres làcti-ques, de l’opció de baix contingut

Granollers celebra la jornada decloenda del programa We Love Eating

dels ciutadans i de divulgació adiferents àmbits: la donaembarassada, els infants i la gentgran.

Durant la jornada es va presentarun resum de les activitats dutesa terme en el projecte i despréshi va haver una festa a la plaçade la Porxada on es va oferirberenar, es van poder visitartaules amb informació i materialdel projecte i també gaudir dediferents activitats físiquessuaus acompanyades amb mú-sica.

en greix.-Utilitzar oli d’oliva per amanir ipreparar els plats (per amanirpreferiblement oli d’oliva verge overge extra).-Fruita fresca com a postres enl’oferta.

Músics tocant a les instal·lacions de l'Hospital General de Granollers

12

de abat

article mèdic

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Avui dia, la tècnica de la cirur-gia de cataracta ha arribat aestàndards molt elevats i enspermet adaptar-la a cada pa-cient.

Dins de l’ull tenim una lent naturalq u e s e r v e i x p e r e n f o c a rcorrectament les imatges queveiem a la retina. Aquesta lent hade ser perfectament transparenti nítida per poder desenvoluparbé la seva funció. Amb el pas delsanys i l’efecte de la llum, aquestalent va perdent lentament la sevatransparència i es va tornantopaca. Quan això succeeix es vaperdent visió i apareix la cataracta.Avui dia és una patologia moltfreqüent, ja que ha augmentatl’esperança de vida i també lesexigències visuals de les personesgrans.

El tractament de la cataracta és lacirurgia. Actualment la tècnica quees fa servir per operar-la s’ano-mena facoemulsificació. És unprocediment que utilitza latecnologia dels ultrasons i té unsmagnífics resultats. Aquestmètode ens permet extreure lapart de la nostra lent natural queh a p e r d u t t r a n s p a r è n c i a ,respectant i deixant intactesaquelles estructures que enspermetran implantar una lentintraocular, coneguda pelspacients com “la lenti l la”,exactament en el mateix lloc onhi havia la lent natural, i això faràpossible mantenir les funcions de

la lent natural que teníem,és a dir, enfocar adequa-dament les imatges a laretina.

Una pregunta freqüent éssi les cataractes s’operenamb làser. La resposta era,fins fa molt poc, que no, jaque actualment estàdesenvolupada una novatecnologia amb un noulàser de femptosegons quepermet millorar encaramés certs passos de latècnica actual.

Un cop extreta la lentnatural opacif icada isubstituïda per una lentintraocular artificial, lacataracta mai més tornaràa aparèixer. El que sí quesol passar de vegades ésque la membrana que deixemdurant la cirurgia i que serveix permantenir la lent intraocular fixadaen la mateixa posició que la lentnatural de l’ull, amb el temps espot fibrosar i enfosquir. En aquestcas, el pacient tornarà a notar unapèrdua de visió i visió borrosa queli recordarà a la situació d’abansd’operar-se de cataractes. Si aixòpassa s’ha de treure aquestafibrosi, i això es fa amb un

tractament làser que esporta a terme en la mateixaconsulta.

Avui dia, la tècnica de lacirurgia de cataracta haarribat a estàndards moltelevats i ens permetadaptar-la a cada pacientde manera que aprofitemla cirurgia per podercorregir altres problemesrefractius de l’ull com elsastigmatismes, la vistacansada, etc., i és per aixòque podríem parlar de feren cada cas un vestit amida.

Les possibilitats que ensobren els nous materials iles noves tecnologies enspermet tenir lents intra-oculars amb caracterís-

tiques molt diverses entre elles ique corregeixen aspectesdiferents. Hi ha lents quecorregeixen la visió de lluny peròper veure-hi de prop necessitaremulleres, altres que corregiranvisions de lluny i de prop a lavegada, conegudes com a lentsmultifocals, i és d’aquesta maneraque podem corregir la vistacansada. Un altre grup de lentscorregeixen l’astigmatisme oirregularitats de graduació quetenen alguns pacients abans de lacirurgia.

Amb això ens referim que lespossibilitats són múltiples, peròcada pacient té unes necessitatsespecífiques, una anatomiadeterminada i l’existència o nod’altres patologies oculars, cosaque fa que a cada pacient se lipugui oferir una solució buscantel millor resultat possible.

És molt important explicar sempreal pacient quina és la millor solucióper al seu cas concret i per què,tenint en compte que en certscasos ara podrem incorporar unnou element com és la utilitzaciód’un làser per poder ajustar encaramillor aquest vestit.

Dra. Mercè Guarro

La cirurgia de cataracta avui:un vestit a mida

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

El model d'atenció oncològica a la comarca,a l'11a Jornada de SalutEl 20 de març l’Hospital vaorganitzar l'11a edició de laJornada de Salut, un punt detrobada que té com a objectiureunir professionals de la salut perfomentar el debat sobre aspectesrellevants en l’àmbit sanitari.

En aquesta edició el tema centralera l’atenció al malalt oncològic.La importància en temes d’inci-dència i mortalitat de la malaltiaoncològica exigeixen un maneigpluridisciplinari. És per això queés fonamental un treball en xarxaque abasti des de l’AtencióPrimària (AP) fins a l’Hospitalitza-ció de tercer nivell. Amb aquestajornada es va voler presentar coms’estructura aquesta atenció a lanostra comarca.

Per parlar d’aquests aspectes es

va comptar amb la presència delDr. Josep M. Borràs, director delPla Director d’Oncologia de l’Insti-tut Català d’Oncologia (ICO); el Dr.Álvaro Urbano, director de l’Insti-tut Clínic de Malalties Hematològi-ques i Oncològiques (ICMHO) del’Hospital Clínic de Barcelona; elDr. Josep Porta, cap del Servei deCures Pal·liatives de l’InstitutCatalà d’Oncologia (ICO); la Dra.Judith Dalmau, directora de l’ABSVall del Tenes de l’ICS; i CarmeGrau, coordinadora de la FundacióOncovallès.

La inauguració de la jornada vaanar a càrrec del Dr. Rafael Lledó,director general de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers(FPHAG), i del Dr. Alfredo García,gerent de l’àmbit metropolità dela Regió Sanitària de Barcelona del

L'alcalde de Granollers va cloure la jornada

Servei Català de la Salut (CatSalut),i va ser moderada pel Dr. MiquelNogué, cap del Servei d’Oncologiade la FPHAG. La cloenda va anar acàrrec de Josep Mayoral, presi-dent del Patronat de la FPHAG ialcalde de Granollers.

El 9 d’abril passat, Acció Psoriasi(l’Associació de Pacients de Pso-riasi i Familiars) i l’Hospital vanorganitzar una jornada informa-tiva per a pacients, familiars ipersonal sanitari amb l’objectiude donar informació i respondreels dubtes que els pacientspoguessin tenir sobre la malaltiaque pateixen. Durant la jornadainformativa, el Dr. Carlos Muñoz,adjunt del Servei de Dermatologiade l’HGG, va parlar de la importàn-cia del diagnòstic precoç de lapsoriasi i en concret de l’artritispsoriàsica, i també va explicar elfuncionament de la nova unitatconjunta de psoriasi-artritispsoriàsica de l’Hospital.

També hi va participar el Dr.Andrés Ponce, reumatòleg , ambla intervenció Artritis Psoriàsica:de la pell a l’articulació. La jornadava finalitzar amb el taller Comenfrontar-me a la meva malaltia?,de la psicòloga d’Acció Psoriasi,Susana Cantalejo. A més, l’entitatva instal·lar un punt d’atenció al’entrada de consultes externesper informar pacients i usuaris.

L'Hospital aculluna trobadainformativasobre la psoriasi

L'Hospital organitza unaprimera jornada de lactànciaEl 3 de juny passat la Comissió deLactància de l ’Hospital vaorganitzar la I Jornada d’actualit-zació en lactància materna delVallès Oriental.

Aquesta jornada va aplegar mésde 100 professionals de l’àmbitde la salut maternoinfantil, tantde l’àrea hospitalària com de

l’atenció primària, amb l’objectiud’actualitzar i ampliar els seusconeixements amb els nousdescobriments en el camp del’alletament matern, així comtrobar un espai d’intercanvi i dedebat entre els diferentsprofessionals per tal de millorarel seguiment de la lactànciamaterna a la nostra comarca.

En aquesta primera edició van assistir-hi més de cent professionals de l'àmbit de la salut maternoinfantil

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

la residència

La Residència Adolfo Montañàatén persones amb deterioramentcognitiu de diferents grausd’afectació. A la primera plantatreballem amb el grup de resi-dents amb demències avançades,amb els quals cada dia es portena terme una sèrie d’activitats, tantde forma individual com en grup.

Una de les activitats que fem ésl’estimulació sensorial. El con-cepte d’estimulació sensorialprové de la paraula holandesasnoezelen, que és una contraccióde dues paraules que signifiquen“impregnar-se” i “somiar”. Des delseu origen s’ha convertit en unaaltra forma d’abordar personesdiscapacitades psíquiques, perso-nes que pateixen qualsevol tipusde demència, invidents, etc.

L ’est imulació sensor ia l latreballem a través dels cincsentits:

-Olfacte: els fem olorar diferentstipus de plantes com per exemplela farigola, la menta o el romaní,o la colònia que hagin fet serviren algun moment de la seva vida.-Gust: proven aliments com lli-mona, cafè o xocolata.-Tacte: deixem que la personatoqui diferents teixits (llana, pana,seda,...), cabdells de llana, papersde diferents textures, raspalls dediferents consistències, espon-ges, capses amb sorra seca o hu-mida.-Oïda: escoltem cantants dela seva època, fem sonarcampanetes, sonalls, cas-cavells, sons d’animals, sonsde la natura, música rela-xant...-Vista: es visualitzen imat-ges de paisatges diferents(nits estrellades, munta-nyes, rius, vegetació, unaposta de sol...), i utilitzemllums de diferents colors

Estimulació sensorial a la residènciareflectits a la sala, objectes llumi-nosos...

Què aconseguim amb aquestaactivitat? Doncs augmentar el ni-vell d’atenció del resident, dismi-nuir el risc d’aïllament social cau-sat per la incapacitat de comuni-cació, i alhora aportar una sèrie debeneficis i/o sensacions tant anivell físic i social, amb l’obtencióde plaer i benestar i amb canvisen el sistema nerviós central i enel sistema musculoesquelètic.

seguretat i salut laboral

Per tal de conèixer quins són elsfactors de risc psicosocialspresents a la FPHAG, s’ha realitzatla seva avaluació mitjançantl’elaboració d’un qüestionarianònim lliurat a tota la plantilla. Através de la resposta de lespersones treballadores a una sèriede preguntes, s’analitzen aquellsaspectes del disseny, organitzaciódel treball i el seu entorn socialque poden causar danys a la sevasalut mitjançant mecanismespsicològics o fisiològics als qualses denomina estrès.

Els riscos psicosocials en el treballes poden agrupar en:-L’excés d’exigències psicològi-ques, és a dir, s’ha de treballarràpid o de forma irregular,prendre decisions difícils i demanera ràpida...-La falta de control, influència idesenvolupament, no hi hamarge d’autonomia en la forma

de realitzar les tasques, el treballno dóna possibilitats d’aplicar lesnostres habilitats i coneixements,no podem decidir quan es fa undescans...-La falta de suport social i laqualitat del lideratge, s’ha detreballar aïllat, sense suport desuperiors i/o companys/es ambtasques mal definides o sense lainformació adequada i temps...-Les escasses compensacions, ésa dir, hi ha inseguretat contractual,es donen canvis de lloc o de serveicontra la nostra voluntat, no esreconeix el treball, el salari és moltbaix...

Un cop realitzat el qüestionari,que té per objectiu la identificació,localització i valoració de l’ex-posició als riscos psicosocials ialtres qüestions referents a lescondicions de treball, s’analitzaranles dades i s’elaborarà un informede resultats, on es veurà la situació

Avaluació de riscos psicosocialsde l’organització i dels diferentsllocs de treball o serveis.

D’aquesta manera, es disposaràd’una base tècnica objectiva peridentificar aquelles condicions detreball que poden suposar un riscper a la salut de les personestreballadores, informació impres-cindible per proposar, decidir iimplementar les intervencionspreventives que siguin necessàriesper avançar en la millora de la salutlaboral a l’empresa.

La taxa de resposta del qüestionariha estat del 32,2%. Van contestar-lo 488 treballadors/es dels 1.517a qui es va fer arribar el qüestio-nari. Actualment estem treballanten l’elaboració de l’informe per talde poder definir les mesures d’in-tervenció sobre l’organització deltreball necessàries per eliminar oreduir els riscos psicosocials de-tectats.

El tacte és un dels cinc sentits que es potencia amb els residents

15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

Sudoku La vinyeta de...Jaume Parera

Ingredients per a 4 persones·1 conill petit tallat a trossos·1 ceba·4 tomàquets madurs·400 g de pèsols·4 carxofes·4 grans d’all·1 got de vi blanc·1 fulla de llorer·1 brot de farigola·1 llimona·1 got d’aigua·½ cullerada sopera d’orenga·2 cullerades soperes d’oli d’oliva·sal iodada i pebre

Elaboració1. Es pela i es pica la ceba.2. Es ratllen els tomàquets.3. Es poleixen les carxofes traientles fulles externes i procurant dedeixar-hi només les fulles méstendres. Se’n tallen els troncs i uns2-3 cm de les puntes. Es tallen enforma de grills i es posen en remullamb aigua i el suc de la llimona.4. En una cassola amb l’oli s’enros-seix el conill condimentat amb sal ipebre.5. Es reserva, i en el mateix oli s’hicou la ceba, el tomàquet i el vi,durant uns 10 minuts a foc suau.6. S’hi afegeix el conill i un gotd’aigua, i es deixa coure uns 15-20minuts.

Cassoleta de conill amb pèsols i farigola

La recepta

54

2 64

8

7. S’hi afegeixen les carxofes i elspèsols, la farigola i el llorer i es cou totuns 8-10 minuts més.

Proposta de menú• Sopa de brou vegetal amb galets.• Cassoleta de conill amb pèsols,carxofes i farigola.• Rodanxes de pinya natural ambcrema catalana.

Comentari dietèticEl conill destaca,entre totes lescarns, pel seu baix

contingut en greix i colesterol. Si esté cura amb la quantitat d’oli enl’elaboració del plat, aquesta receptaés ideal per fer més agradable elmenú d’una dieta hipocalòrica, jaque aporta energia però pocaquantitat de greix i molta fibra.

Maria Vila i M. Antònia Farrés

2

63

6

5

37

7 9 3 63 4

7 3 1 29 4 2 5

4 87 6 8

9

Resultats sudoku anterior

TOP

2 0 0 5

TOP

2 0 0 6

TOP

2 0 0 7

TOP

2 0 0 8

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsi

Diversos canvis a la Junta del Patronat de laFundació Privada Hospital Asil de Granollers

Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu d'enviar un correu electrònica l'adreça voluntaris@fhag.es i la coordinadora delvoluntariat, Anna Pareja, serà qui us informarà i donaràresposta a les preguntes o dubtes que tingueu. Els voluntarisper l'Hospital són un grup de persones amb un bon tarannà,il·lusió i entusiasme.

El dia 30 de setembre de 2015 vam celebrar reunióde junta del Patronat de la Fundació Privada HospitalAsil de Granollers. Totes les juntes són especialsperquè les reunions sempre són diferents. La del

dia 30, a més, va comportar un canvi substantiu enles persones que ocupen les vuit cadiresrepresentatives.

És així perquè els darrers mesos ens han deixat Mn.Lluís Pou i el Dr. Carles Vallbona. D’altra banda, JaumeSala tanca la seva etapa a la Junta del Patronat al mesde setembre. El Patronat perd, doncs, tres personesque hi han contribuït remarcablement per feravançar l’Hospital els darrers anys. No és va el buitque deixen persones tan significades per al nostrecentre. L’empremta humanística, la força del seuservei i la sensibilitat palesada ens han fet millors.

El nostre sentit record per aquests prohoms de laFundació Privada Hospital Asil de Granollers.Entraran a cobrir els càrrecs vacants Mn. JosepMonfort, Germà Cequier i Josep Mur. A tots ells, elconjunt de la Junta de Patronat i en nom de tots elsque servim l’hospital, els desitgem una etapasatisfactòria que s’acompanyi d’un sòlid avanç enel servei que prestem als ciutadans i en elposicionament de la nostra institució en l’entornsanitari i social.

Rafael Lledó, director general de l'HGG