L'Hiperbòlic 42
-
Upload
edicat-secunderia-lhiperbolic -
Category
Documents
-
view
245 -
download
7
description
Transcript of L'Hiperbòlic 42
L’HIPERBÒLIC42 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISmaig 2006
Tiratge: 26.330
Rafael Amargo,el ballarí més trencador
A l’estiu treballa a l’estranger - L’Hiperbòlic et presenta el seu llibre
L’HIPERBÒLICEDITORIAL2
2 EDITORIAL Evasió o victòria
3 LES IMATGES
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DURSI ... les TIC en català!
6 JOVENTUT Vacances a mida
8 EL CONVIDAT Rafael Amargo
10 ANY COROMINES Un català a Xicago
11 TUJUCA
12 TEMA DEL MES ...treballa a l’estranger
14 ALTAVEU Antònia Font
15 CAIXA MANRESA Mercat de treball...
16 MÓN VIU La costa maltractada
18 BOCA A BOCA Òscar Pujol
20 SEXE De Nietzsche a Lolitapop
21 CALAIX DE SASTRE
22 CULTURA Maig 2006
Flaixos
L’HIPERBÒLIC42 MAIG
L'Hiperbòlic és una publicació independent,
plural i alegre. Els articles firmats reflectei-
xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que
L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En
defensa de la llibertat d'expressió i de la plu-
ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es
compromet a acceptar les rèpliques dels
lectors, sempre que guardin el respecte que
es mereixen les persones i les institucions, i
siguin d'interès general.
El lloc:Egipte
És el lloc on fa més de 30 anys es van tro-
bar els manuscrits supervivents de l’ano-
menat Evangeli de Judes que podria veri-
ficar que l’apòstol no va ser un traïdor.
Segons el manuscrit Judes hauria traït
Jesús a petició d’ell mateix.
El personatge: Silvio Berlusconi,expresident d’Itàlia
Per fi el magnat italià ha perdut la presi-
dència del govern d’Itàlia. El seu botxí ha
estat Romano Prodi que, esperem, sigui
menys egocèntric que el seu predecessor.
La victòria no ha estat aclaparadora, però
si més no ha servit perquè es respirin
aires nous a Itàlia.
La frase: Euskadi Ta Askatasuna,ETA
“Euskadi Ta Askatasunaha decidido declarar un alto al fuego perma-nente a partir del 24 demarzo de 2006”
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Jaume López i Telm Borràs
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70,[email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
Tirada 26.330 exemplars
El fenomen del “botellón” (potser no calgui buscar-li una
traducció, com passa amb tants altres fenòmens que ens
arriben de fora: skating, tunning, etc.) ha estat protagonista
efímer de les notícies de les darreres setmanes arran de la
seva generalització en diverses ciutats i els incidents que es
varen desencadenar. Alguns dels meus greus van passar a
Barcelona, on uns quants brètols es van enfrontar amb la
policia i van originar una batalla campal que va indignar els
veïns. Alguns d’aquests veïns es queixaren de la inexperièn-
cia dels Mossos, mentre d’altres assenyalaven que tanta
policia no es podia interpretar sinó com una provocació
(però, des de quan la presència policial provoca?, no seria
hora de canviar el xip i reconèixer que la policia avui no és
el braç armat d’una dictadura?).
Més enllà del problema policial, tot plegat ens convida a
pensar sobre una qüestió fonamental, i no és tant sobre per
què s’organitzen aquests “botellones” (en un context d’oci
nocturn cada vegada més car), sinó per què els joves no es
mobilitzen per reivindicar altres coses? La llista de reclama-
cions pendents que ens afecten directament és llarga:
salaris baixos (el fenomen dels “mileuristes”), contractes
precaris i temporals (tres de cada quatre joves tenen un
contracte temporal, d’acord amb dades de la UGT), impos-
sibilitat d’accedir a un habitatge o lloguer dignes... Si, com
demostra el “botellón”, les noves tecnologies –sms, inter-
net- fan menys costosa que mai l’organització de trobades
col·lectives, per què només s’utilitzen per quedar per beure
tots plegats?
No és fàcil respondre-ho però potser estigui relacionat amb
l’individualisme que caracteritza la nostra societat, i ens
marca la manera de ser i de fer. Tots busquem la salvació,
però sols, sense canviar les regles del joc, treballant més
hores, competint més i si, finalment, el tren se’ns escapa,
trobant la felicitat il·lusòria que dóna una borratxera (col·lec-
tiva o no) o altres tipus de drogues, però sense culpar el tren
que no ens vol. El “botellón” és una expressió més d’això,
encara que sigui fent una mateixa cosa alhora amb molta
altra gent, però sense voluntat de convertir-la en una eina
col·lectiva i transformadora.
Tant de bo aquest tipus d’esdeveniment ens facin adonar de
la força i la capacitat que es té quan es lluita plegats per
una realitat que no pinta gaire bé i que ens converteix en els
primers joves de la història que ja no aspirem a viure millor
que els nostres pares. Parafrasejant el títol de la pel·lícula
de John Huston, potser es tracti d’escollir evasió o victòria.
Evasió ovictòria
E T A
L’HIPERBÒLICLES IMATGES 3
La Farga,nou espai de programari lliureFa pocs dies la Càtedra de Programari Lliure de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC) va presentar la nova versió de La Farga, un portal d’internet que ofereix gratuïta-
ment l’hostatge de projectes lliures a totes les persones que ho desitgin. La conferència
innaugural va anar a càrrec de Marcelo d’Elia Branco, un dels impulsors del programari
lliure al Brasil i consultor del govern de Lula da Silva. El nou portal inclou eines que poden
servir tant per crear programari lliure com per gestionar documentació i comunicació de
grups. Així doncs, a través de La Farga es poden organitzar llibres, llistes de distribució,
fòrums de discussió i pàgines web. La Càtedra de Programari Lliure de la UPC, que el ges-
tiona, es va crear el 2004 amb l’objectiu de divulgar la idea del programari lliure entre els
integrants de la UPC i la societat en general. Per utilitzar el servei, només cal donar-se
d’alta com a usuari i després sol·licitar l’alta d’un projecte o la inscripció en algun dels
que ja hi ha.
www.upc.es
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4
notíciaLes universitats són
A favor de la titulació d’Enologia Les 8 universitats de l’estat que imparteixen la titulació d’Enologia i la Federació Espanyola
d’Associacions d’Enòlegs han presentat un manifestes conjunt en contra de l’abolició del
títol que preveu el nou decàleg de titulacions del Ministeri d’Educació i Ciència. El text es
fonamenta en el fet que tots els països amb una forta tradició vitivinícola i una gran pro-
ducció conserven títols universitaris específics, cosa que de moment no passa a Espanya,
el tercer país del món en producció de vi i el que té una major superfície vitícola. Tots els
participants en el manifest conclouen que, si es vol que el vi de l’estat mantingui o incre-
menti la seva quota de mercat, és necessari que hi hagi enòlegs formats adequadament.
Per aquesta raó, demanen la Titulació de Grau d’Enologia.
www.urv.cat
PREMI HIPERBÒLIC DENARRATIVA JOVE 2006!!!!Participa i guanya
BASES
1. La publicació universitària L'HIPERBÒLIC,amb l'objectiu de fomentar i promocionarels joves escriptors, convoca el premiHIPERBÒLIC de narrativa dirigit a tots elsjoves de l'àmbit de la llengua catalana.Com a objectius complementaris, ambaquest premi volem estimular l'el·laboracióde noves propostes narratives, contribuir ala promoció i difusió de les obres delsjoves creadors, i fer que aquests siguinreconeguts públicament.
2. S'hi pot participar en qualsevol variant delgènere narratiu.
3. Hi poden optar els joves d'entre 16 i 30anys (inclosos).
4. El premi consisteix en una dotació enmetàl·lic de 2.500 euros (dos mil cinc-cents euros) i en diversos materials infor-màtics, electrònics, etc., a més de l'ediciói publicació de l'obra seleccionada, la quals'inclourà dins una col·lecció específica denarrativa. A més, el jurat pot recomanar lapublicació de les obres finalistes.
5. Per valorar la qualitat dels treballs, s'ha deconstituir un jurat que estarà format amb
persones de reconegut prestigi literari. Elvot que emeti serà secret i inapel·lable. Esvalorarà l'estricta observança i correcciólingüística.
6. Amb la finalitat de fer possible la compi-lació d'un llibre, les obres de narrativa hand'ocupar un mínim de 80 folis, mecanos-crites a doble espai, amb lletra tipustimes o d'altre semblant de 12 punts i auna sola cara.
7. Les obres han de presentar-se en llenguacatalana i han de ser originals.
8. Els treballs s'han de presentar en suportinformàtic i, a més, quatre còpies enpaper. A la coberta s'hi ha de consignar elnom PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVAJOVE, a més del nom, llinatges, adreçapostal, telèfon i adreça electrònica de l'au-tor.
9. Per atorgar més llibertat als aspirants ifacilitar la participació de tots els joves del'àmbit de llengua catalana, s'admetrà lapresentació de les obres amb un pseudò-nim.Així, a la coberta de les còpies ha deconstar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE
NARRATIVA JOVE, el pseudònim (amb l'e-specificació que es tracta d'un pseudò-nim), a més d'una adreça postal, telèfoni adreça electrònica.
10. El termini de lliurament dels treballs és el20 d'octubre de 2006. Els treballs s'hande presentar a l'oficina de L'Hiperbòlic,ubicada al C/Roger de Flor, 334, 1r 2a deBarcelona (08025), tel. 93 451 61 70.
Per a més informació sobre el premi,podeu telefonar al 971 72 68 08 oescriure a [email protected].
11. Un dels objectius del present premi és elfoment de la creació per part dels joves;perquè això sigui efectiu, l'organitzaciódonarà el màxim de facilitats i escoltaràqualsevol problema que es pugui plante-jar.
12. L'organització s'ha d'encarregar de selec-cionar les obres que es presentin, n'ha dedesqualificar les que no reuneixin lescondicions establertes en les presentsbases i ha de decidir, de manerainapel·lable, l'acceptació o no de lesobres presentades.L’
HIP
ER
BÒ
LIC
i la publicació del llibreun ordinador portàtil
2600 euros,
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5
5
I per començar ...
les TIC en català!
DURSI
Tres noves eines tecnològiques perme-tran avançar cap a la normalització delcatalà com a llengua universitària icientífica. Fa pocs dies es van presen-tar Argumenta, SisCoTTerm i Tecnolo-gies de la Parla, tres projectes elabo-rats per les universitats catalanes, quesuposaran un salt qualitatiu importantper a l’ús del català en l’educaciósuperior, en l’àmbit científic i en la tra-ducció automàtica de la veu. Els pro-jectes, que ja estan en fase d’aplica-ció, han rebut 730.000 € del DURSI.
Durant la presentació d’aquestes treseines, el conseller del DURSI, CarlesSolà, va manifestar que “cal aprofitar elnou horitzó que suposa l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES) com una opor-tunitat per ampliar les ofertes educativesen llengua catalana”. De fet, un delsobjectius del Govern és posar al català alnivell d’altres llengües europees pel quefa a la disponibilitat, accessibilitat i quali-tat dels recursos lingüístics, i adaptar alcatalà les tecnologies adaptades a altresllengües.
Argumenta és un projecte en què hancol·laborat totes les universitats públi-ques més la Universitat Oberta deCatalunya (UOC) i la Universitat de Vic(UVic). Es tracta d’un sistema de forma-ció virtual per millorar la comunicació uni-versitària de l’estudiantat. Consta de 24unitats que responen a necessitats con-cretes: com prendre uns apunts útils,com respondre un examen amb èxit, comes fa un comentari de text, com es redac-ta un web, quins diccionaris consultar,com fer una exposició oral a classe, comredactar un informe, una ressenya, unpòster o un abstract, etc. El programa pre-senta moltes possibilitats d’utilització iestà concebut per adaptar-se a les neces-sitats formatives individuals. Amb aque-stes unitats l’estudiant podrà reeixir enqualsevol situació comunicativa i apro-fundir en les característiques pròpies deldiscurs científic i especialitzat. El webd’Argumenta és: www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/argua/argumenta/argu-menta_web/
SisCoTTerm, és una aplicació d’Internetper a la correcció de textos cientificotèc-nics en català. Hi participen la Universitatde Barcelona (UB) i Termcat. Aquesta apli-cació permet identificar errors gramati-cals i d’estil i donar d’alta nous termesperquè siguin inclosos a la base de dadesdel sistema. L’objectiu és sistematitzar icohesionar la terminologia cientificotècni-ca en català. El web de SisCoTTerm éswww.thera-clic.com/siscotterm/siscot-term.html
Primer aniversari deRECERCATRECERCAT, el butlletí electrònic de larecerca a Catalunya, que elabora la Direc-ció General de Recerca del DURSI, hacomplert el primer aniversari.
RECERCAT és una publicació electrònicamensual amb informació sobre recerca,ciència i tecnologia, que pretén contribuira la difusió de la feina de les universi-tats, empreses, centres de recerca, grupsi personal investigador a Catalunya, i mil-lorar la comunicació entre la comunitatinvestigadora i l’administració. Està adre-çat al personal investigador i a totesaquelles persones interessades per laciència, la tecnologia, el desenvolupamenti el coneixement en general.
El butlletí es divideix en set seccions:Catalunya, Unió Europea, universitats icentres (amb l’apartat La recerca en imat-
ges), innovació, ciència i tecnologia, re-comanacions, i novetats web. Es rep percorreu electrònic mitjançant subscripció al’adreça [email protected]
Tecnologies de la Parla és un projectede la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) desenvolupat pelCentre de Tecnologies i Aplicacions delLlenguatge i la Parla (TALP), que està adisposició de les empreses i centresd’investigació. El projecte està dividiten diverses parts. Es desenvoluparan,en primer lloc, sistemes de reconeixe-ment automàtic de la parla; després
eines i recursos per al processamentdel llenguatge natural, i finalment,recursos de traducció automàtica detextos i traducció de veu a veu. El resul-tat final d’aquest ambiciós projecteserà la traducció automàtica de la veude persones que parlen llengües difer-ents durant una reunió virtual. El webd’aquest projecte és http://gps-tsc.upc.es/veu/projects/BDG
L’HIPERBÒLICJOVENTUT6
Vacances a mida a la Guia d’activitats d’estiu 2006
Inscriu-tePodreu consultar la Guia d’activitats
d’estiu 2006 al Portal Jove (www.gen-
cat.cat/joventut) o en format paper
als Punts d’Informació Juvenil. Trobareu
tota la informació detallada de cada
activitat: descripció, nombre de places,
lloc i data de realització, entitat organ-
itzadora, preu i telèfon de contacte. La
inscripció s’haurà de fer contactant
directament amb l’associació organ-
itzadora de l’activitat dins el termini que
s’especifiqui.
www.gencat.net/joventut
Un any més les associacions juvenils
de Catalunya organitzaran durant els
propers mesos d’estiu activitats d’edu-
cació en el lleure obertes a joves i
infants. Totes estaran recollides a la
Guia d’activitats d’estiu 2006, que
aquest any es podrà consultar íntegra-
ment on-line al Portal Jove, el web de
la Secretaria General de Joventut
(www.gencat.net/joventut), a partir
del 23 d’abril. Gràcies al nou format
on-line, la guia s’anirà actualitzant
permanentment perquè, a través de la
xarxa, els joves puguin accedir a la
informació actualitzada.
La Guia d’activitats d’estiu 2006 recull
colònies, casals d’estiu, estades, rutes,
campaments, camps de treball i inter-
canvis. Totes aquestes activitats, que
compten amb el suport de la Generalitat
de Catalunya a través de la Secretaria
General de Joventut, tenen com a objec-
tiu contribuir a l’educació integral dels
joves, i donen una especial importància
a l’educació en valors com el compro-
mís, la llibertat, l’altruisme i la solidari-
tat, a partir de la convivència en grup i
de la relació amb l’entorn.
Associacions organitzadoresAlgunes de les associacions juvenils que
organitzen les activitats d’estiu són:
Acció Escolta de Catalunya
Associació de Casals i Grups de Joves de
Catalunya
Coordinació Catalana de Colònies, Casals i
Clubs d’Esplai
Coordinació Rural de Catalunya
Escoltes Catalans
Esplais Catalans
Federació Catalana de l’Esplai
Federació de Centres Juvenils Don Bosco de
Catalunya
Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de
Catalunya
AZIMUT, Moviment Educatiu d’Excursionisme
en el Temps Lliure Infantil i Juvenil de
Catalunya
Recursos d’Animació Intercultural
Servei Civil Internacional
IntercanvisSón activitats educatives destinades a afa-
vorir el coneixement mutu entre dos ambi-
ents i cultures diferents, i hi poden partici-
par grups de procedència molt diversa. A veg-
ades, el grup d’acollida retorna la visita al
grup visitant. Hi poden participar joves de 14
a 30 anys. Els intercanvis poden ser
nacionals o internacionals.
RutesSón recorreguts que es fan seguint itin-
eraris d’interès, de manera que cada dia
es pot dormir en un lloc diferent. Es
poden fer a peu, en bicicleta, en carro, a
cavall o amb altres mitjans de transport,
o bé seguint un interès específic. Es
tracta d’un tipus d’activitat educativa
especial perquè té un caràcter auster,
d’esforç i d’assoliment de fites. Les
rutes ajuden a establir forts vincles amb
el grup. Hi poden participar joves d’entre
12 i 18 anys.
Camps de treballAmb la finalitat de dur a terme un treball
desinteressat en un projecte de dimen-
sió social ajudant a persones, protegint
la natura, restaurant edificis d’interès,
etc. s’organitzen els camps de treball.
L’allotjament del grup sol ser en una
casa, en tendes de campanya o en
instal·lacions habilitades expressament,
properes al lloc on es duu a terme el
servei. Els camps de treball estan oberts
a joves entre 14 i 30 anys.
Fotos: Secretaria General de Joventut
L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT8
De la sardana, jo te’n faigun escàndol de coreografia”
”
Tal com rajaNom complet: Jesús Rafael García Fernández
Martín-Guerrero
Data de naixement: 3 de gener de 1975
La primera vegada que vas pujar a un escenari:
Als 13 anys, en el Festival internacional de dansa
de Angouleme Confluence, França.
Un lloc on perdre’t: Marrakech, amb una bona
companyia
Tens fama de ser molt: molt “currant”
Color preferit: Blanc o negre, els extrems
Una debilitat: La gastronomia
Una situació incòmode: El control dels metalls
dels aeroports, que et revisen i et miren com a un
delinqüent, sobretot a Amèrica.
La teva assignatura pendent: Tinc un fill, vaig
plantar un arbre, em falta escriure un llibre.
Rafael Amargo és un ballarí difícild’encasellar per la barreja de balls,moda i audiovisuals que presenten elsespectacles que protagonitza. Elsespectadors coincideixen que el “tea-tre físic” d’Amargo, així anomena l’au-tor el seu art, és original i una bafara-da d’energia. Sense anar més lluny, laseva última producció D.Q. Pasajero entránsito, amb la col·laboració de laFura dels Baus, és una particularadaptació del Quixot ambientada alJapó de l’any 2023, on els protagonis-tes són dos joves aficionats a la infor-màtica, a internet i als videojocs.
Quin videojoc et va inspirar a fer D.Q. Pasajero
en tránsito?
No va ser un videojoc, va ser una malaltia, els
anomenats “otakus”, que són uns nois addictes a
les màquines. Vaig veure la notícia d’un adoles-
cent subcoreà que va morir per estar 78 hores
davant d’una màquina, va morir d’esgotament. La
història em va impactar especialment perquè jo
tinc una vivència al Japó, vaig estar dos anys i mig
en un tablao d’allà, i em sorprèn la mentalitat de
la gent jove japonesa.
La temàtica d’internet i videojocs és un intent
d’apropar la dansa al públic jove?
No ho faig pensant en el públic, considero que si
m’agrada a mi, li agradarà a la gent. Jo volia
explicar aquesta història, però encara que hagués
triat un tema més arcaic, el faria en un estil jove
perquè em surt així. Com més gran em faig, més
jove em sento. D.Q. té elements molt erudits,
perquè els entesos en Cervantes no puguin dir que
sóc un “cuenta cuentos”, però també té moltes
coses de xoc poètic. M’inspiro en Tarantino i en
gent que fa un cine una mica naïf.
Dansa amb influències molt diverses, projec-
cions audiovisuals, temàtica singular, vestuari...
diuen que la teva marca és l’excés, estàs d’a-
cord?
Més que l’excés, és la quantitat de coses. Per mi,
hauria fet un espectacle de 7 hores. Tenia molt
material bo i he hagut de treure coses, perquè no
pots tenir la gent tanta estona en una butaca, al
darrera hi ha un producte a vendre, un màr-
queting... Que és una putada perquè
coacciona la creació, però per mi,
podríem fer un Quixot de 7 hores.
“Quan mésgran em faig,més jove emsento”
Rafael Amargo, ballarí i actor
Telm Borràs,[email protected]
En una ocasió vas afirmar que el món de la
dansa no et vol, encara és així?
És un món molt estrany on no em sento gaire
estimat, és un món indiferent per mi. Tampoc m’hi
sento gaire partícep, no tinc amics ballarins, tinc
amics actors, músics... D’altra banda, he tingut la
sort de fer coses molt boniques i interessants de
molt jove, i això no agrada gaire. A
l’hora de treballar es guanyen
menys diners, les produccions no són
tan grans com en el cine, llavors tot és
més “cutre”. La dansa és un
món molt mediocre i enve-
jós, però això sí, com a art
és el més immens.
No li resulta incòmode al
públic la barreja de hip-hop, fla-
menc, ball contemporani, “muñeiras”
gallegues?
No, perquè la “muñeira”, per
exemple, no és la folklòrica,
típica autòctona. És una
adaptació. Recupero i
conservo l’essència, però la
porto a un espai més actual.
Li dono la volta per captar el
públic, amb moviments diferents, música més
oberta. A partir d’això, es poden interessar per
l’essència, l’arrel folklòrica, que és una meravella.
Quan interpretaràs una sardana?
Doncs vaig fer un espectacle que es deia
Enramblao, inspirat en les Rambles de Barcelona,
allà podria haver-hi muntat una sardana.
No té molts recursos, no?
Sí que en té! Jo la coreografio, li dono la volta.
Com que no? De la sardana, jo te’n faig un escàn-
dol de coreografia.
Què hauríem de fer per popularitzar-la?
Donar-li la volta. Posar-hi moviments molt
més meravellosos. Donar-li una altra quali-
tat que no sigui només [aixeca els braços
i fa una mueca], faríem cames
amunt, cames avall, cap aquí,
cap allà... un treball
d’estudi que es diu.
Vas fer de professor de
dansa a l’Acadèmia d’Ope-
ración Triunfo, com es veu
el programa des de
dins?
...
L’Hiperbòlic sorteja dos entrades dobles
per anar a veure l’espectacle de Rafael Amargo.
Envia un sms al 7200 amb la paraula AMARGO + nom i cognom o
entra a www.deria.net i participaPreu del sms 0'90 + iva
Vine a veure DQ, pasajero en tránsito.
L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 9
Realment és el triomf allò que espera als par-
ticipants?
No, a O.T. els espera el començament d’una
il·lusió. A mi em fa gràcia perquè s’il·lusionen
quan han aconseguit passar el càsting, però lla-
vors els primers que surten... Jo preferiria que no
m’agafessin, perquè passar tot el patiment i anar-
te’n tan aviat és molt dur. El programa és una sor-
tida per descobrir gent que realment té talent,
com en David Bisbal, que ha resultat ser un geni,
però els genis no solen sortir d’un concurs. El que
sap que ho és i té talent no es presenta, es queda
a casa i treballa en una discogràfica alternativa, o
va a tocar en un club.
Què es necessita per ser un artista?
És difícil ser bo en el món de l’art. S’ha de ser
constant i tenir un do. Tampoc els que estem a
dalt som els més bons, però som els que som per
alguna cosa. Jo veig ballarins fantàstics a casa
seva ballant i em pregunto “i aquest ‘tio’ per què
no triomfa?”. Doncs el triomf no depèn només de
l’art, hi ha molts més factors. Si no em vengués de
la forma que em venc, doncs “mi gozo en un
pozo”, m’ho hauria menjat. M’hauria quedat allà
en un tablao flamenc. Molt digne, però jo tinc
altres ambicions, sóc sanament ambiciós. Si en
tinc dos, en vull tres; si en tinc tres, en vull quatre.
Em castigo molt i tinc una capacitat de superació
increïble. Sempre he estat molt lluitador, sempre
batallant, com Tirant lo Blanc.
Has participat en dues pel·lícules, El crimen de
una novia i Tirant lo Blanc, també has estudiat
cine a Argentina i Cuba, estàs redireccionant la
teva carrera?
Sí. La dansa hi ha un moment que l’has de deixar.
Jo tinc 30 anys, em queden 10 o 12 anys per bal-
lar, però necessito explicar coses no només amb
el cos. Jo estimo la dansa quan me’n vaig d’ella,
quan estic molt de temps amb ella és molt cruel i
dolorosa. D’altra banda, quan havia d’estar 8
hores per rodar un pla, deia “quin conyàs!”. En el
meu teatre arribo, ballo, m’aplaudeixen i “ale”!
Però després estic un temps al teatre i dic, “per
què no em quedaria fent cine?”. Vaig decidir fer
una carrera i participar en l’altre, encara que en el
cine no pugui triar, només tinc el que em donen.
“Sempre he estatmolt lluitador”
Potser en el món del cine t’hi trobaràs
millor.
Els festivals de cine són molt més interessants
que els festivals de dansa. La gent surt, veu la
pel·lícula, va de festa... socialment hi ha una altra
intercomunicació. Els festivals de dansa són més
encorsetats. Que lleig que sigui jo qui diu això,
però jo sóc molt sofert per aquesta professió.
Si el que vols és fer més cine, capacitat de
creació sí que en tens...
Sí, gràcies a Déu, la creació la tinc desbordada.
D.Q. Pasajero en tránsito es podrà veure al Teatre Tívolidel 20 d’abril al 7 de maig
El passat mes de març L’Hiperbòlic va estar
present al Saló Estudia amb una
excel·lent acollida per part dels joves visi-
tants. Van ser molts els nois i les noies que
es van acostar al nostre estand per saludar-
nos i participar en el sorteig d’un curs d’i-
diomes al Canadà, que es va organitzar
conjuntament amb Wind Star i amb la
col·laboració de Ràdio Flaix Back.
D’aquesta coneguda emissora va arribar el
popular locutor Vadó Lladó que, amb la
simpatia i poca vergonya que el caracterit-
zen, va signar autògrafs i es va fotografiar
amb tots els joves que li van demanar.
Amb una gran tradició a l’esquena,
L’hiperbòlic porta molts anys assistint fidel-
ment al Saló Estudia. La fira sempre ha
estat un bon aparador per ensenyar la feina
que la revista porta a terme per totes les
universitats de Catalunya, i per establir una
relació més directa amb els alumnes que
cada mes reben la publicació. Amb la
voluntat de créixer i ser una eina útil per al
nostre públic, sempre hem volgut mantenir
el contacte directe amb els joves i, per
aquesta raó, L’Hiperbòlic participa en els
esdeveniments més interessants adreçats
als joves.
Moltes gràcies a tots els que ens heu
visitat al Saló. Ens veiem ben aviat!
Estudia 2006:un altre èxit de L’Hiperbòlic
10
`
Anys d’exili
L’any 1939 Joan Coromines s’exilia amb la
seva dona i part de la seva família a
l’Argentina, on aconsegueix una plaça de
catedràtic de castellà i llatí a la Universitat de
Cuyo, a Mendoza. Allà, tot i poder dedicar-se
a l’ensenyament no acaba d’estar còmode ja
que no hi troba el material necessari per con-
tinuar estudiant. Malgrat això, durant la seva
estada a l’Argentina, entre els anys 1941 i
1946, Coromines iniciarà la recollida de
material per a una de les seves grans obres:
el Diccionario crítico etimológico de la
lengua castellana.
“John Corominas”. L’any 1945 rep una beca
de la Fundació John Simon Guggenheim per
a la redacció del Diccionario crítico. Un any
després, gràcies a la intervenció de Ramón
Menéndez Pidal, es trasllada als Estats Units
per exercir de professor de filologia romànica
a la Universitat de Xicago, on ensenyarà
fins a la seva jubilació l’any 1967.
El 1951 publica en anglès El que s’ha de
saber de la llengua catalana, un petit llibret
amb el que pretenia donar a conèixer al
públic nord-americà assistent als Jocs
Florals, que aquell any es van celebrar a
Nova York, la realitat de la nostra llengua. El
1954 se’n va publicar la traducció al català
per l’editorial Moll de Mallorca. Val la pena
dedicar un parell de tardes a la seva lectura:
malgrat el mes de mig segle que té, el seu
contingut és d’allò més actual (fins i tot fa
referència al problema del reconeixement de
la unitat de la llengua!).
El 1953 se li ofereix una càtedra de Lletres i
Literatura Catalanes a la Universitat de
Madrid, però la rebutja. En una carta escrita
als seu amic, l’historiador i polític Josep
Maria Batista i Roca, explica els motius: “(...)
no acceptaria de participar-hi sense posar-hi
un preu: autorització de publicar una revista
en català, l’alçament total o parcial de la pro-
hibició d’ensenyar en català a l’escola
primària o almenys a la creació d’una càte-
dra de català a la Universitat de Barcelona.
No essent així, la càtedra de Madrid no inter-
essa per res i encara, és una befa, si no és
per a la propaganda franquista.”
L’any 1951, després de set anys de recollida
de materials, finalitza la redacció del
Diccionario Crítico etimológico de la lengua
castellana, però no es publica fins el 1954-
57. Una nova versió renovada apareixerà l’any
1976: el Diccionario Crítico Etimológico
Castellano e Hispánico.
Concurs Joan Coromines!!!!Seguim amb una nova pregunta del concurs que vàrem iniciar el mes passat. Recordeu que cada resposta correcta us
acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig entre tots els missatges que encertin
una resposta el mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!
La pregunta d’aquest mes és:
D’acord amb el que ens explica Coromines a El que s’ha de saber de la llengua catalana:Per què es diu “català” al català? Què tenen a veure els italians amb tot plegat?Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.Al proper número us donarem la solució.
Ah!, i efectivament, la solució de la pregunta del mes passat és: “àvia”.
Joan Coromines i la seva dona, Bàrbara de Haro, celebrant el Cap d’Any a Xicago (1 de gener de 1950).
Més informació a l’adreça web
www.anycoromines.org
L’HIPERBÒLICANY COROMINES
Un català a Xicago
Darrer passaport de nacionalitat nord-ame-
ricana de Joan Coromines (gener de 1987).
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció
UAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1 crèdit
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES12
Aquest estiutreballa a l’estranger
Anna Salarich, [email protected]
Si tens ganes d’aprendre idiomes, peròno et pots pagar un curs, tens la possi-bilitat d’anar a l’estranger a treballar. Amés d’aprendre la llengua del país i deconèixer una nova manera de viure,podràs descobrir-te a tu mateix en unambient diferent.
A l’estranger hi ha moltes feines que pots
fer durant els mesos d’estiu o, si ho vols,
etapes més llargues de temps. Per una
banda, hi ha feines no qualificades com au-
pair, hoteleria, monitor/a, àrees de serveis,
treball social, voluntariat, etc. I per l’altra,
feines qualificades que poden estar relacio-
nades amb els teus estudis o objectius pro-
fessionals, i treballs en pràctiques.
Com puc trobar feina a l’estranger?
Per trobar feina fora de les nostres fronte-
res tens diferents mitjans per fer-ho. En pri-
mer lloc, existeixen borses de treball per
internet que, a part de ser més econòmi-
ques, permeten que la recepció de dades
sigui immediata i segura. En segon lloc, tro-
bem les agències de treball a l’estranger.
Són un recurs molt utilitzat perquè et facili-
ten els tràmits i totes les gestions burocrà-
tiques per aconseguir alguna de les feines
que hem esmentat anteriorment. Això sí, en
aquest cas, et cobren pel servei. En tercer
lloc, sempre queda la possibilitat d’enviar
directament el currículum i la carta de pre-
sentació a l’empresa. Les cambres de
comerç i les oficines comercials estrange-
res ofereixen llistats d’empreses i per la
xarxa també podeu trobar el model per fer
un currículum europeu.
Contractar una agència
El més còmode per trobar feina a l’estran-
ger és contractar una agència. Tot i això,
però, s’ha d’anar en compte i seguir una
sèrie de consells per a què no et donin
gat per llebre. T’has d’assegurar de la sol-
vència de l’agència mirant, per exemple,
si està avalada per alguna entitat o orga-
nisme conegut. Abans de contractar-ne el
servei, compara els preus i el que t’oferei-
xen segons les teves necessitats. I sobre-
tot, abans de marxar, informa’t de tot el
que hauràs de fer al país d’acollida: feina,
horaris, sou, si hi ha inclòs l’allotjament i
el viatge, etc. També has de saber si on
aniràs hi ha prestacions de la Seguretat
Social, encara que es recomana contrac-
tar una assegurança de viatge privada.
Finalment, en alguns països, els impostos
que es descompten del salari es poden
recuperar. L’agència t’ha d’informar de
com ho pots fer.
Documents i assegurança
La documentació que has de portar per
anar a treballar més enllà de les nostres
fronteres varia segons si el país és comu-
nitari o no. Si forma part de la Comunitat
Europea, només necesitaràs, per a esta-
des llargues: el DNI i, quan trobis feina,
hauràs de sol·licitar la tarjeta de residèn-
cia i t’hauràs d’inscriure a l’oficina de la
policia local de la població on estiguis
residint. Si en canvi el país no és comuni-
tari, hauràs de tenir, també per a estades
llargues: el passaport i el visat, inscriure’t
al consultat més pròxim, sol·licitar el per-
mís de residència o de treball i, si l’esta-
Organitzat per:Amb el suport de:
En col·laboració amb:
Informació i inscripció: www.accat.org (Formulari), A/e: [email protected], Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
Curs “La Història Pas a Pas”
Conèixer la història tot vi-sitant els grans museus de Barcelona
Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula / 8 visites)
Inici: a partir del 22 d’abril de 2006
Matrícula: 60 € Inclou llibres, material docent i entrades a museus.
Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006
Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Curs “Història de Catalunya”
Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània
Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna
Inici: a partir del 24 d’abril de 2006
Matrícula: 40 € Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòs
Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006
Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Cursos
“Intensius Juliol”
del 3 al 20 de juliol
informació: www.accat.org
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13
da és superior a 3 o 6 mesos, hauràs d’a-
creditar que tens diners suficients per
mantenir-te o una feina que et permeti
mantenir-te.
En el cas de l’assegurança, la Seguretat
Social ofereix diversos mecanismes per
gaudir-ne durant l’estada a l’estranger.
Per una banda, hi ha la targeta sanitària
europea que té una validesa d’un any i
que és vàlida als països de la UE, l’espai
econòmic europeu i Suïssa. I per l’altra, si
vas a treballar fora de la Unió Europea,
s’han establert convenis amb alguns paï-
sos per accedir a les prestacions de la
sanitat pública.
Si vols més informació de com aconseguir
una feina a l’estranger, consulta la pàgina:
www.gencat.cat/joventut
Au-pair, l’opció més estesaUna de les feines amb més sortida a l’estranger
és la d’au- pair, és a dir, cuidar dels infants
d’una família i ajudar en les feines domèstiques.
A canvi, tens l’allotjament i la manutenció gra-
tuïts i un petit sou.
Normalment, les famílies solen buscar noies, tot
i que en alguns països, con els Estats Units,
també accepten nois. El viatge va a càrrec de
l’au-pair, encara que en alguns llocs les famílies
poden arribar a pagar-ne una part. Pel que fa als
horaris, es té un dia, com a mínim, de festa i
també es disposa de temps lliure per anar a
classes d’idiomes. Les estades solen ser de sis
mesos o un any, i el sou oscil·la entre els 72 i
els 80 euros setmanals.
Si t’agrada aquesta opció, tens entre 17 i 30
anys, i tens uns mínims coneixements de l’idio-
ma, has de saber que també hi ha modalitats.
Pots fer d’au-pair, d’“ajuda-mare” (són més
hores, però també augmenta el sou) o de demi-
pair (només es fa a Anglaterra i s’hi dediquen
menys hores). Sempre, però, s’ha de ser cons-
cient que aquesta feina requereix ser responsa-
ble i saber que hi ha unes obligacions.
L’HIPERBÒLICALTAVEU14
Antònia Font Abril 2006www.enderrock.com
El món submaríBatiscafo Katiuscas (DiscMedi, 2006), és el
cinquè disc de la banda mallorquina Antònia
Font, que continua la seva saga musical de
domèstica-ficció. Després de deu anys als esce-
naris i un viatge per l’espai exterior –Taxi
(Blau/DiscMedi, 2004)–, aquest nou àlbum de
pop atemporal ens transporta directament a les
profunditats del mar.
El conjunt illenc es manté amb l’esperit amb què
va començar: “Som un grup autodidacte; ens
cerquem la vida per fer les coses, no tenim una
idea gaire estreta del que volem”. Es consideren
“visionaris” perquè “sempre mirem endavant.
Volem explorar i ser pioners, no anar darrere del
que fan els altres”. És possible que se sentin pio-
ners en alguna cosa? Doncs sí: “És la nostra
vocació. Tu agafes el primer
àlbum d’Antònia Font i
pràcticament tot està
malament. Però si
aquell disc l’hagués-
sim fet amb un pro-
ductor professional,
hauríem estat un
any més triant les
lletres ben pen-
sades, aprenent
a tocar bé els
instruments... No
tindria la gràcia que té. La gràcia d’aquell disc és
que no en teníem ni puta idea, que és la mateixa
gràcia que té el nou”.
El capità de la nau torna a ser el lletrista, com-
positor i músic Joan Miquel Oliver. El gran control,
però, no és tant, perquè a Batiscafo Katiuscas hi
desbarren tots una mica. Com diu Oliver: “Ens
agrada la sonoritat del títol, per la paraula
‘katiuscas’ (botes d’aigua), que és un referent de
la nostra infantesa. Abans només teníem futur, i
ara ja tenim passat. I les katiuscas són una
d’aquelles coses que més ens remeten a la nos-
tra infància. Comencem a ser un poc carrosses”.
Sobre el títol, el cantant Pau Debon afegeix: “A
més, té un punt de rus, que sempre ens ha
atret... no sé per què”. “Fem pop rus”, assenteix
Jaume Manresa (teclista).
Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes
excepte la impro-
visació musical del grup a “Tonto”, assegura que
amb el cinquè disc “ja ens hem llevat del tot del
damunt haver de demostrar res a ningú. Fem el
que ens dóna la gana i n’assumim les conse-
qüències. Fem pop dur i infumable, de la mateixa
manera que hi ha rock dur i pop comercial”.
Manresa diferencia el cinquè del quart disc tirant
pel dret: “Taxi era més una història, i a Batiscafo
Katiuscas no hi ha història”.
Sense descobrir la sopa d’all, Antònia Font
reivindiquen la pura invenció. “Bàsicament ens
ho inventem tot –assegura Joan Miquel Oliver–.
La realitat no ens interessa. La realitat és una
cosa que tens cada dia i que t’obliga a lluitar.
Quan fas un disc, crees el món que t’agradaria
tenir, no xerres del que tens i
el que no tens, això
cadascú a casa seva que
s’arregli.”
Helena M. Alegret/Elisenda SorigueraFoto: Juan Miguel Morales
ARAMATEIX
AramateixEl nou grup de Titot no és un trencament radical ambBrams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experi-mentació constant. La barreja del so de la cobla amb elrock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpicdiu que la maduresa porta a la moderació, que larebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confir-ma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint vanmolt equivocats.
LA GOSSASORDA
GarrotadesEl nou grup de Titot no és un trencament radical ambBrams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experi-mentació constant. La barreja del so de la cobla amb elrock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpicdiu que la maduresa porta a la moderació, que larebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confir-ma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint vanmolt equivocats.
AMPARANOIA
La vida te daEl cinquè disc d’Ampa-ranoia té el millor dels an-
teriors –músiques energètiques i encomanadisses–, ambl’afegitó d’unes lletres bones per a la instrospecció i elcompromís polític i social. Perquè la qüestió semprepresent en els discos de la reina de la música mestissai el bon rotllo és precisament el fet de defensar elrespecte professional i personal de la dona.
L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA 15
Mercat de treball Àgora,l’empresa més a prop
A tots els estudiants universitaris undia o altre els arriba el moment deplantejar-se què faran un cop haginacabat la carrera. Tenir una titulació ala butxaca no és garantia d’exercir laprofessió desitjada d’avui per demà,trobar l’ocupació ideal no és fàcil, peròafortunadament existeixen mercats detreball com “Àgora”, organitzat perCaixa Manresa, que permet als estu-diants entrar en contacte amb empre-ses de primer nivell per conèixer lesseves necessitats.
Així doncs, si ets estudiant universitari a
punt d’acabar la carrera, tens una cita
obligada en una de les dues convocatòries
del 6è Mercat de treball Àgora. D’una
banda, el 6 de maig al Museu de la
Tècnica de Manresa, situat als Dipòsits
Vells; i de l’altra, el 20 de maig a Igualada,
al Recinte Firal Carner, en el marc del saló
ViureB. La voluntat de la jornada és
apropar-se al territori i retenir el talent de
la zona. Ja no és necessari desplaçar-se
per trobar una bona ocupació, gràcies a
Àgora trobaràs oportunitats al costat de
casa.
L’esdeveniment està totalment consolidat,
ja són més de 1.600 els estudiants que
s’hi han aplegat i més de 80 les empreses
de diversos sectors econòmics que
busquen joves amb ganes d’inserir-se al
món laboral. Paral·lelament al Mercat de
treball, s’organitzen diverses activitats
complementàries i d’assessorament.
En definitiva, els que us sentiu inquiets pel
futur un cop acabada l’etapa universitària i
teniu l’oportunitat d’assistir-hi, trobareu un
espai on us podreu informar de les dife-
rents necessitats del sector privat. Qui sap
si a partir d’aquí s’obriran les portes a una
prometedora i brillant carrera en l’àmbit
que desitgeu.
Qui hi participa?Les empreses rellevants del Bages i de la
comarca de l’Anoia de qualsevol sector
econòmic, ja sigui industrial o de serveis,
capaces d’oferir carreres professionals
atractives.
Estudiants universitaris, especialment de
les àrees de ciències, ciències socials
(Administració i Direcció d’Empreses, Cièn-
cies Empresarials, Dret, Economia) i tècnica
(Enginyeries, Enginyeries Tècniques) que
finalitzen els seus estudis.
Estudiants de cicles formatius que fina-
litzen els seus estudis.
La costamaltractada
Telm Borràs, [email protected]
Els problemes de la regeneració de platges:- El cost estimat de la regeneració d’un
quilòmetre lineal de platja és de 6 milions
d’euros. És un cost molt alt si tenim en
compte que no és una solució definitiva
- No hi ha suficient sorra per regenerar totes
les platges d’Espanya
- En molts casos la sorra rep un tractament
químic que la desnaturalitza, és blanque-
jada per satisfer les demandes turístiques
- Es destrueixen hàbitats naturals valu-
osos per a la supervivència de les
pròpies platges
- La regeneració requereix d’un manteni-
ment constant, ja que la sorra dipositada
artificialment no s’adhereix a la platja i el
primer temporal se la torna a endur.
Les solucions passen per: - Protegir les dunes, que constitueixen els
dipòsits naturals de sorra
- Conservar la vegetació marina, en espe-
cial les plantes que fixen el sòl
- Evitar l’extracció de jaciments submarins,
ja que es destrueixen hàbitats fonamen-
tals per a la conservació del litoral
- Establir una moratòria en la construcció
de nous ports esportius, que representen
barreres per a la deposició de sorra
- Evitar la construcció a primera línia de
costa i sobre les dunes, ja que destrueix-
en els dipòsits de sorra naturals.
Els humans sempre s’han sentit atretsper la costa, més de la meitat dels habi-tants de Catalunya hi viuen, i als estiusmilions de turistes s’apunten a gaudirdel clima mediterrani. Malauradament,l’explotació del litoral ha arribat al puntde ser insostenible. Les costes estandesdibuixades, l’ocupa-ció física mit-jançant l’edificació massiva i la proli-feració descontrolada d’instal·lacionsportuàries no fan cap bé ni a l’ecosis-tema, ni al paisatge, ni a la butxaca delMinisteri de Medi Ambient.
Les platges estan desapareixent, el 90%
del litoral espanyol pateix problemes de
regressió. Cada tardor els temporals cas-
tiguen les platges i les deixen sense sorra,
posant al descobert la fragilitat en què
viuen. La resposta més recurrent dels diri-
gents polítics és la regeneració artificial,
però vist des del punt de vista econòmic i
ambiental, això no és més que un remei
temporal, insostenible a la llarga, que no
ataca l’origen del problema. Sense anar
més lluny, la Direcció General de Costes
destina el 60% del pressupost a propor-
cionar sorra a les platges deficitàries. A
més, les extraccions de sorra en jaciments
submarins han costat una reprimenda de
la Unió Europea per destruir espècies ve
getals protegides.
L’HIPERBÒLICMÓN VIU16
És l'hora d'aprendre d'Orient”
L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA18
Òscar Pujol (l’Arboç, 1959) va estudiarsànscrit a la Banaras Hindu University,on es llicencià l’any 1993 i s’hi doctoràl’any 1999. Li han calgut 12 anys percompletar els 50.000 mots del dic-cionari sànscrit-català, el primer dic-cionari d’aquestes característiques enuna llengua llatina. Després d’haverviscut setze anys a Benarés, actual-ment resideix a Barcelona on és direc-tor de programes educatius de la Casa
Àsia, on el vaig a trobar. La corbata,l’americana blava, el despatx...,
ningú diria que sóc davant d’unsavi que fa de pont entre dues
cultures. Li dic que si empot enviar una foto amb unlook menys... “executiu”.
Òscar Pujol, autor del primer diccionari sànscrit-català
”Qui parlava i qui parla el sànscrit avui?
El sànscrit era una llengua parlada a l’Índia fa
més de 3.000 anys. En aquell moment, el
parlaven els indoaris, un poble indoeuropeu que
probablement provenia de l’Àsia central i que es
va establir al nord de l’Índia cap el 1.800 a.C.
Amb els anys, aquest sànscrit va evolucionar i es
va convertir en sànscrit vulgar, pràcrit, origen de
moltes de les llengües parlades al nord de l’Índia,
una mica com va passar amb el llatí clàssic en
esdevenir vulgar. Des d’aleshores, fou una llengua
de les castes altes, és a dir, dels brahmans i la
casta guerrera. Era l’idioma de la cort. Tot i així, en
alguns nuclis s’ha conservat i en el darrer cens ofi-
cial de llengües de l’Índia hi ha 60.000 famílies
que el reclamen com a llengua materna. A més a
més, hi ha molta més gent que la té com una se-
gona llengua culte que ha après. De fet, en aque-
sts moments, hi ha tot un moviment de recu-
peració del sànscrit.
D’això volia parlar. Fins a quin punt aquesta obra
monumental que és el diccionari sànscrit-català
té més valor com a eina de passat, present o
futur?
Bé, el diccionari està pensat fonamentalment per
entendre els textos clàssics que és la primera font
d’interès per als occidentals. Facilita l’entrada al
ric patrimoni literari del sànscrit clàssic. Per això
no s’inclouen neologismes com podrien ser tele-
visió o telèfon. Però això no vol dir que el sànscrit
no estigui viu, o que només tingui rellevància per
als erudits.
De quina manera està viu?
Per començar, des dels anys vuitanta existeix un
moviment que vol recuperar el sànscrit com a llen-
gua parlada i que es va iniciar a Banglador, que ve
a ser el Silicon Valley d’Àsia. Aquest moviment
proposa un sànscrit del futur, que sense violar les
normes clàssiques de la llengua sigui més fàcil de
parlar. Voldrien que es convertís en la llengua fran-
ca de l’Índia i fan campaments i estades per
aprendre’l, cosa que a ells els resulta relativament
fàcil, com per a nosaltres ho seria amb una vari-
ant col·loquial del llatí.
Una llengua com l’esperanto o l’hebreu?
El sànscrit a diferència de l’esperanto té una
llarguíssima història. Es vol presentar com un sím-
bol d’identitat nacional, en un país on hi ha 18
llengües oficials (entre elles també el sànscrit,
com un viatger pot observar en veure un bitllet de
banc). Per tal d’agermanar hindús i musulmans
cal deslligar-lo de qualsevol connotació religiosa,
tot subratllant el seu caràcter científic. Talment
com el llatí que no es pot dir que sigui només la
llengua de la religió cristiana. A més, aquest movi-
ment de base vol trencar amb les distincions
tradicionals de castes. Tot i així, avui la veritable
llengua franca de l’Índia és l’anglès, pel que sen-
ten una gran fascinació.
O sigui que podríem dir que el sànscrit és dins
del context oriental com el grec o al llatí per a
nosaltres?
Sí. A l’Àsia hi ha dues grans llengües clàs-
siques: el sànscrit i el xinès. La importància
del sànscrit depassa les estrictes fronteres de
l’Índia i fecunda les cultures adjacents.
L’indonesi, el tailandès, el malai, el cambodjà,
etc. estan plens de mots d’origen sànscrit por-
tats pels comerciants. Una altra via de sortida
fou el budisme mahaiana que trobem al Tibet,
a la Xina, el Japó o Corea, i que s’expressa en
aquesta llengua. Quan parlem del sànscrit
estem parlant d’un patrimoni lingüístic de la
humanitat fonamental.
L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19
A principis del segle XXI hi ha menys interès a
Occident pel sànscrit del que hi havia a principis
del segle XX? Ho dic perquè, per exemple, el pare
de Joan Coromines - sobre qui estem realitzant
una sèrie –, i que no era filòleg, als anys 20 va ini-
ciar una traducció del sànscrit al català, però no
crec que això avui fos possible...
L’interès pel sànscrit ha anat canviant. A la segona
meitat del segle XIX es redescobreix el sànscrit, fet
que revoluciona les humanitats europees. Es
descobreix l’origen comú de les llengües europees
i de l’Índia, i l’anàlisi del llenguatge dels gramàtics
indis. Gràcies a aquest fet tenim la lingüística
moderna. Després de la Segona Guerra Mundial
és el moviment hippy el que ens retorna l’interès
per l’Índia i la seva filosofia, que ja perd el sentit
elitista que tenia abans. La “bíblia” dels Beatles és
la “Bhagavadgita” i tenen cançons en sànscrit,
com Santana o, fins i tot, Madonna...
De debò! No ho sabia...
Sí, a l’àlbum Ray of Light. El meu mestre de sàns-
crit li en va criticar la pronunciació...
“Madonna té una cançó en sànscrit”
Fins a quin punt són conciliables el modus de
vida occidental i l’oriental?
Són diferents i complementaris. Com ho són les
visions que hi ha al darrere del mots que ens
arriben del llatí i el sànscrit. Per exemple, en
sànscrit el concepte de “llibertat” prové de “sua-
tantra”, aquell que té domini de si mateix. Molt
diferent de la idea occidental de no dominació
externa. Les dues es complementen: encara que
no hi hagi ningú sobre teu, si no ets capaç de
deixar de fumar, per exemple, no ets lliure,
segons la visió oriental. Ets esclau de tu mateix,
dels teus desitjos. Avui, al segle XXI, quan la
globalització és un fet, hauríem d’arribar a
aprendre els uns dels altres. A mi em sembla que
Orient i l’Índia ja han après la nostra lliçó i és per
això que són capdavanters en noves tecnologies
sense deixar de banda la seva idiosincràsia. Ara
ens tocaria a nosaltres...
Vas haver de renunciar a moltes coses per viure a
l’Índia? O a Barcelona?
Més que renunciar és tot el contrari. El meu fill va
néixer a Benarés de pares catalans i ara viu aquí.
Amb ell m’he adonat de la importància del que
anomeno “el subjecte multicultural” i que també
aprecio en molts amics de l’Índia. Es tracta d’un
ésser humà que se sent a gust en dos o més cul-
tures perquè coneix els seus codis sense renun-
ciar a la seva cultura base. Tinc molts amics indis
que al seu poble es mouen en un món molt
ancestral i se senten perfectament a gust en
aquest context premodern, però després no
tenen cap problema per estar-se a Delhi, la gran
ciutat índia, o a Nova York. De la mateixa manera
que podem ser bilingües o plurilingües, podem
ser pluriculturals.
“El futur és el subjecte multicultural”
Suposo que aquest és el futur.
Per a mi és la gran esperança: quan t’adones que
no has de renunciar a res, que sense caure en
l’esquizofrènia es poden tenir múltiples identitats.
En això els catalans estem una mica més entre-
nats. Ja ho deia un text de fa 3.000 anys: “El savi
se sent bé tant al mar d’Orient com al d’Occident”.
Jaume López
L’HIPERBÒLICSEXE20
De Nietzschea Lolitapop
L’Hiperbòlic publica “68 pàgines desexe universitari”, un llibre de literatu-ra eròtica il·lustrat per estudiants dela universitat.
L’Hiperbòlic, la revista que va néixer al campus de
la Universitat de les Illes Balears l’any 1999, ha
tingut la feliç idea de recollir dins el llibre que
teniu entre les mans, estimats lectors, els millors
articles de sexe publicats a les seves pàgines.
Sempre dins una línia jove, liberal, artística, literàr-
ia i una mica transgressora, aquestes pàgines,
curiosament escrites en la seva majoria per noies
(les Atòmic Girls entre d’altres), varen tenir des
dels seus inicis un èxit desmesurat entre la pobla-
ció universitària. Així es va crear la Pàgina Sexze,
un joc de paraules entre la ubicació 16 i la temà-
tica sexe.
Es tracta d’una visió desenfadada i desinhibida
del sexe en totes les seves variants. En la seva
gran majoria les narracions han estat escrites amb
una òptica espontània i divertida per gent jove i
dirigida a un públic eminentment universitari.
A la història intel·lectual d’aquestes illes no
abunda o podríem dir que no existeix la litera-
tura eròtica, doncs vet aquí aquesta aportació
que potser algun dia es podrà valorar en la seva
justa mesura.
Per a qui els busqui es poden trobar influencies
d’autors com Apollinaire, Baudelaire, Rimbaud,
Sade, Artaud, Nabokov, l’Autreamont, Henry Miller
i altres cracs de la literatura salvatge universal.
Les 68 pàgines de sexe universitari (un número
mític dins una generació estudiantil que volia “la
imaginació al poder”) han estat escrites, principal-
ment, per la Margalida Adrover i l’Antònia Maria
Herrero (Atòmic Girls), en Toni (Gari Copeo i Pep
Malanga), en Miquel (Àlex Ludovico) i altres autors
o entitats que firmen els seus articles. Aquests es
complementen amb les imatges d’estudiants uni-
versitaris de les Illes Balears que entre examen i
examen s’han fotografiat demostrant que -tot i no
ser perfectes- no tenen cap por ni tabú a l’hora de
mostrar el seu cos.
Així se segueix un dels puntals de la publicació
hiperbòlica, ja que sempre ha viscut de les imat-
ges. Som deutors dels grans fotògrafs de tot el
món des de Man Ray fins a Roy Stuart o Jan
Saudek; a les seves pàgines s’han publicat foto-
grames de la pel·lícula Blue Velvet de David Lynch
(amb Isabela Rosellini i Denis Hooper), del direc-
tor Cronenberg, de Pier Paolo Passolini, de
Kubrick, de Quentin Tarantino, de Bertolucci i una
infinitat més de cineastes. D’artistes locals i uni-
versals com Miquel Barceló o Pere Bennàssar, de
Miró, de Picasso, de Hajime Sorayama (un mestre
del disseny eroticocibernètic) i, com no, d’Andy
Warhol, Botticelli i un llarg etcètera.
Per acabar aquests preliminars, és oportú explicar
que (es pot consultar a les hemeroteques) la pri-
mera portada de L’Hiperbòlic és la que ens ha
suggerit el nom de Lolitapop per a la col·lecció
que ara iniciem. L’editorial d’aquell número es
referia al poeta Miquel Bauçà (al cel sia) i a
Nietzsche, aquest darrer per explicar la inspiració
d’uns raonaments seus per posar nom a
L’Hiperbòlic. D’això, la relació Nietzsche-Lolitapop,
res o poca cosa.
L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21
Columna
Acudit
QuèquicomLa velocitat dels avenços científics i tec-
nològics fa que a vegades no n’enten-
guem el seu funcionament. Aquest pro-
grama vol explicar de manera senzilla als
espectadors els coneixements necessaris
per entendre la natura i els aspectes
cientificotècnics de la nostra societat.
Camí d’Ítaca,Oleguer Presas i Roc Casagran
La primera incursió d’Oleguer Presas en
el món editorial ens permet conèixer en
primera persona com es va sentir el
jugador blaugrana durant la celebració
del darrer títol de Lliga. A més, compar-
teix les seves inquietuds, denuncia allò
que creu que va malament a la societat
i reivindica la importància de pensar
sempre col·lectivament.
North CountryDirector: Niki Caro
Intèrprets: Charlize Theron, Sean Bean,
Woody Harrelson, etc.
Josey és mare soltera. Després del seu divor-
ci, decideix canviar de ciutat i provar sort a les
mines de ferro. És una feina dura, però
paguen bé. Per a la Josey és més difícil supor-
tar l’assetjament a què la sotmeten els seus
companys de feina. Quan intenta frenar-ho, es
troba amb molts problemes.
Banys termals d’humilitat “Si vols saber qui ets, posa’t a pixar al costat deles cascades del Niàgara”. Jo hi afegiria “otambé al costat de la cascada de Sant MiquelFai quan baixa valenta i maca” per la proximitatgeogràfica i sentimental. Més enllà del viatge, emsembla una dita fantàstica que no ve gens mala-ment en l’època que ens ha tocat compartir atots plegats. Els “mil homes” sempre m’han fetdubtar de la seva capacitat més enllà del que elspot caracteritzar perquè van pel món com si elglobus fos només seu, perdonant amb la miradai fent trontollar amb els seus comentaris, lespetites creences que tenim cadascú de nosaltresi que ens fan de fonaments. L’eminent cardiòleg,Valentí Fuster, recomanava els ingredients d’unarecepta per portar una vida sana: practicar l’ex-ercici físic, practicar exercicis de relaxació comara el ioga i parar uns minuts al dia per reflex-ionar i organitzar-se.Amb la Setmana Santa a les esquenes tornem arecomençar fins la propera parada de l’estiu. Emfa molta gràcia que amb la quantitat de cosesque es reivindiquen i canvien, encara parlem deSetmana Santa i no de Santa Setmana per lesagències de viatges, estacions d’esquí i totsaquells que pengen el cartell de processons capa destins variats aprofitant la creu i l’encens.Potser seria el moment de replantejar si canviemd’una vegada per totes el nom d’aquesta set-mana i la rebategem amb el nom de setmanaper no fer res, setmana de vacances o setmanamar i muntanya, donada la falta de parroquiansque segueixen les celebracions. Jo havia pensatpels laics, “setmana fantàstica” però ja la tenenatribuïda aquests grans establiments comercialsque no puc anomenar perquè no ens fan public-itat però tothom coneix. Tinc uns coneguts quesempre m’expliquen l’anècdota d’una tia sevaque viu al poble i que acostumada a saludarsempre que entra a qualsevol botiga, quan baixaa Barcelona per anar al de Plaça Catalunya o alde la Diagonal sempre diu “Deu vos guard!!!!”
Passatemps
HORITZONTALS: 1. On vaig dir ferro guerxo dic ferroredreçat, i ho publico / 2. És a la moral com l’avi alvi. Hidrocarburs obtinguts per manipulació de nates /3. Cap de cony. Insuportabilitat del vi excessiu. Conyde cap / 4. Verbalització de la tos. No deu ser unaguitarra bona, si l’han tractada a coces / 5. Nansaper pescar morenes. Verdura estovada, i és autèntic /6. En llatí. Ineptitud per fer qualsevol cosa, votarinclòs / 7. Baixa pou endins per donar vida al rellot-ge. Expert en economia de presó / 8. Torrentadespassades de rosca. Ordena extirpar el sentiment aManacor / 9. Per en Piquer és mitja vida. Ovalada,però no tant. Per alumini val / 10. Està acostumat afer gasto. Pel creient és com el pare, pel poeta coml’instant / 11. Surt dos cops a cada anunci. Segonscom etilaves produïes oracions de separació. Parataula / 12. Fa dies que hi dringuen sens parar. Cosinade la isòbara empleada a la fabricació / 13. No vaaprendre res de la Rosa, tan poc assenyat. Contingutdel gra, sempre de més.
VERTICALS: 1. Acid obtingut per racemització. Posicomes i altres al text d’en Jordi / 2. Símptomes d’em-bòlia. Tractis amb respecte la causa del doctor. Dosquarts d’onze / 3. Majordom reial encarregat de lliu-rar els premis. Coleòpters experts en literatura medie-val / 4. És de la pell de Barrabàs, aquesta. No per-tany a l’obra / 5. Sia de qualsevol manera.Embolicadora de troca professional. Ja torna a sortir/ 6. Turment com ara el de la llagosta. Et salvis d’a-gafar-li mania a l’Eva / 7. Fil sense fi. Aquella matei-xa ineptitud quan afecta Montserrat. Sia d’una altramanera, ara / 8. És al cetil com a l’ànima l’anímic.Membre del club de fans del sant / 9. Carta invenci-ble. Ni tomàquet ni tomàtiga / 10. Tot de carros decolons del llunyà oest dins d’una rulot. Típica posturadel grimpador davant del fotògraf / 11. Invent per eli-minar la brisa. Donar el to necessari perquè tot peti.Els primers que van arribar a Suècia / 12. Assenyalaramb un petit tallet el premi que cal donar. Malparitsen versió un xic més discreta.
Pau Vidal
Solucions
Man
el F
ontd
evila
film
l l ibre
El millor del mes
programa
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
L’HIPERBÒLICCULTURA22
maig 2006
AgendaVideofòrum
Entre copas,d’Alexander Payne.18 de maigCasa de Cultura, Girona
Conferència
Xerrada sobre tècniques decarrera1 de maigCentre de Cultura, Tàrrega
Excursió
Visita guiada: El modernisme lleidatà6 de maigTeatre Municipal de l’Escorxador,Lleida
Exposició
Segells sobre rodes.L’automoció vista des de lafilatèliaClausura el 28 de maigRoda Roda Museu de l’Automoció,Lleida
Taller
Taller d’il·lustració de contesDel 6 al 27 de maigEscola d’Esplai, Tortosa
Cinema
El profesor chiflado9 de maigAuditori Caixa Tarragona, Tarragona
Conferència
Fotografia d’autor 2005-06: Narcís Munsó4 de maigCasa de Cultura, Girona
Cursos
Classes de iogaCada dijousCentre Cívic Can Llensa, Girona
Trobades
Diada castellera a laSagrada Família7 de maigCarrer Marina, Barcelona
DEL BLUES A LA
MÚSICA
MÀQUINA
28 de maig
El teatre princip
al de Va
lls serà l’e
scenari o
n sis m
úsics
presentaran un recorregut per la música
contemporània.
Interpretaran temes de blues, ja
zz, funky,
pop, rock i
els
estils més im
portants popularitza
ts als E
stats U
nits i
Anglaterra. Durant la
sessió es p
rojectaran im
atges
de cada època i e
s contextualitza
rà cada movi-
ment. Com s’arrib
a del blues a la màquina?
Per saber-ho, no et perdis l
’espectacle.
XIII CONCURS FO
TOGRÀFIC
De l’1 de maig fin
s a l’1
d’agost
Tens una habilita
t especial per a la fotografia? Doncs
si et
frustra veure co
m les teves obres d
’art no veuen la llu
m, pre-
senta-les al co
ncurs fotogrà
fic de Sants.
El tema és lli
ure,
es poden presentar en blanc i
negre o color, fins a
un
màxim de tre
s fotos e
n format mínim de 18x24cm.
Dóna una oportunitat al teu talent!
www.bcn.es/sants-montjuic
CICLE DE CONCERTS “JOVES
INTÈRPRETS CATALANS”
6 de maig
L’auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de
Música de Barcelona acull el dissabte 6 de m
aig l’últim
dels concerts del cicle “Joves intèrprets catalans”.El
Quartet Contrast serà el protagonista de la jornada.
L’audició serà a les 20h i té un preu de 6 euros. Ho orga-
nitza Ibercamara S.A. am
b La Porta Clàssica.
www.laportaclassica.com
BRUCE SPRINGSTEEN EN
CONCERT
14 de maig
El Palau Olímpic de Badalona és l’escenari triat pel cèle-
bre músic per interpretar les cançons del nou disc W
e
Shall Overcome. The Seeger Seasons. Aquesta serà l’úni-
ca actuació a l’estat espanyol del Boss, i per segona veg-
ada Badalona és la ciutat escollida per a la presentació
d’un treball seu, com ja ho va ser l’1 de juny passat am
b
l’àlbumDevils & Dust.
L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23
Reunions bohèmies Hi havia el pintor Domenico, l’escultor Ferrara, el poeta Píndar, el bohemi Fernardino, que
pràcticament feia de tot i res de bo encara que últimament havia publicat llibres d’interès
nacional, o sigui d’interès italià, i, a més a més, havia esculpit una sèrie de bustos que deia
que eren gent de l’època de Pèricles i que els tenia exposats en algun museu; també hi
havia diversos escriptors i crítics de renom, entre ells un deixeble de Buzzati; l’eminent
Giandomenico, l’il·lustre fill de Roma; el filòsof i escriptor Gorgonzola i el seu company insep-
arable i crític, Salvadorino, i demés personalitats del món cultural del país. La casa de la
marquesa Angelina, situada al nord de la regió de la toscana, oferia, com en totes les oca-
sions que vaig anar-hi, un espectacular i meravellós banquet i uns excel·lents vins i caves
de les més excel·lents vinyes de la regió, tot sempre comptant amb el beneplàcit de l’am-
fitriona, de paladar fi. Hi havia un pati interior, de fet n’hi havia molts, però en un d’aquests
era on només ens reuníem els vuit o a vegades deu literats, al mig del qual una gran font
refrescava l’ambient, i d’ella, en comptes d’aigua, la marquesa havia fet instal·lar-ho tot
degudament perquè ragés vi. Lloses enormes cobrien el terra, la il·luminació deixava que a
altes hores de la nit poguéssim continuar sense cap problema amb les lectures que moltes
vegades tancaven la reunió. I moltes vegades eren lectures dels llibres del Beckford fill.
Tots érem italians però tots teníem la mateixa passió per la literatura del dit William
Beckford, no el pare altre temps alcalde de Londres sinó el fill egocèntric, bibliòfil, apassion-
at i excel·lent escriptor.
Ferran Genis
Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a [email protected] te'ls publiquem!
Vida eternaNo em ploreu quant ja hagi mort,quant el meu cos quedi quiet, gelat,i els meus ulls-que tot ho han estimat-no puguin veure més enllàde la negra foscor de l’adéu.
Deixeu que el focdevori allò que quedi-matèria inútil-per que jo ja hauré marxat...
Llavors,habitaré el blau del mar,la llum de l’alba,els bessos dels amants,la ploma del poeta,les carícies de la mare...
No em ploreuper que quedaré per sempred’un núvol blanc penjatper poder ploure-us-de tant en quant-tot l’amor que m’hagi sobrat.
Carlos
CRITS DE PAPER: JOIES DEL CARTE-
LLISME PUBLICITARI
Fins el 14 de maig
L’Associació Empresarial Catalana de Publicitat ha organitza
t al Palau
Robert l’exposició
dedicada al cartell publicit
ari històric p
er cele-
brar el seu 80 aniversari. S
’hi poden trobar les peces més re
pre-
sentatives de l’època on coincideixen les gr
ans marques i e
ls
pintors, els dibuixants i
els il·lustra
dors més re
coneguts. La
visita és gr
atuïta.
www.gencat.net/probert
FESTA DEL CARNET JOVE I +25
A PORT AVENTURA
13 i 14 de maig
Els propers dies 13 i 14 de maig se celebrarà a Port
Aventura la festa per celebrar els 20 anys del Carnet Jove
i +25. A més de les propostes habituals en atraccions i
espectacles del parc, la festa comptarà am
b d’altres acti-
vitats com per exem
ple concerts. A tots els titulars del
Carnet Jove i +25 l’entrada els costarà només 5
i
podran gaudir de totes les activitats del Parc.
HISTORIETAHola. Neixo com una frase, i bén
aviat descobreixo que seguiré crei-
xent fins a convertir-me en una peti-
ta història de deu línies. Mai em faig
grans esperances. Sé que, en deu
liníes, no arribaré a dir res que can-
viï el món, res excessivament bonic,
res transcendental. Penso, no
obstant, que això també depèn del
món, de qui m’escolti, de l’interès de
qui em llegeixi. M’entristeix ser cons-
cient de que he subordinat la meva
existència a unes normes que jo no
he demanat, que em regeixen i cons-
titueixen, i mobliguen a seguir un
camí i un dibuix que no he escollit.
He nascut del no res, fruit de l’antull
d’una mà aborrida, soc un garbuix
mig aleatori de mots llençats
enlaire. Ara, vella i cansada m’ar-
rauleixo al llit de mort per murmurar
el meu final. El record d’una existèn-
cia buida em tortura. La meva vida no
ha tingut sentit. De sobte, ja en té.
Tardà.