Lèxic del patí de vela¨xic+del+patí+de+vela+10... · El patí de vela és una evolució del ......

L è x i c d e lpatí de vela

Josep Estruch TraitéMiquel Estruch Traité

Edicions de l’AstrucBadalona

Lèxic del patí de vela

Josep Estruch TraitéMiquel Estruch Traité

Edicions de l’Astruc

Badalona, 10 de juliol de 2007


© Josep Estruch Traité© Miquel Estruch Traité

Edicions de l’Astruc

Badalona, estiu de 2007

Estalvieu paper. Aquest document ha estat compaginat per imprimir-lo a dues cares.

3


El patí de vela és una evolució del patí de rems, al qual es va afegir un pal i una vela il'aparell necessari per maniobrar-la. Barcelona i Badalona en comparteixen la invenció.Sembla ser que la idea va sorgir del Club Natació Barcelona, però que la forma i lesdimensions definitives les van establir, cap a l'any 1928, els germans Mongé del ClubNatació Badalona.

El lèxic que presentem aquí va ser fet en una llarga conversa que vam tenir els dosautors al costat d'un patí de vela exposat a la Rambla de Badalona en motiu de la Festadel Mar organitzada per l'Escola del Mar de la ciutat el dia 10 de juny de 2007. Hi hemrecollit totes les paraules relacionades directament amb el patí de vela, una llista nogaire llarga pel fet que es tracta d'una embarcació de concepció molt senzilla i eficaç.Tanmateix, aquest recull del lèxic del patí de vela té l'interès que com a conjuntespecífic encara no havia estat inventariat.

Els articles es presenten per ordre alfabètic i donen informació sobre:

-la categoria gramatical del terme (verb, substantiut masculí o substantiu femeni),-el camp semàntic a què es refereix el terme (buc, pal, vela, aparell i maniobra),-i l'equivalència -quan l'hem poguda establir- al castellà, al francès i a l'anglès.

Naturalment, cal dir que al patí de vela, com a embarcació que és, li és d'aplicació ellèxic general de la navegació i dels esports de vela, ja abastament estudiat ennombroses obres i que en aquest recull ja no calia tocar. Tot i així, hi hem inclòsdiversos termes generals relacionats amb les maniobres que hem consideratimprescindibles: abordar, amollar, babord, caçar, estribord, etc.

Per aquesta raó, els termes específics del patí de vela van marcats amb el signe + i enla definició s'esmenta directament el patí:

+cap de memòria m Aparell Cap de maniobra del pal del patí que fixa els límitsdel moviment del pal endavant o endarrere.

Lèxic del patí de vela Josep Estruch Traité - Miquel Estruch Traité

4

Hi ha alguns termes que, tot i que no són exclusius del patí de vela, també porten lamarca + pel fet que hi tenen una especialització que en justifica un ajustament de ladefinició:

+bancada f Buc Cadascun dels cinc travessers de fusta que uneixen els dosflotadors i amb els quals formen el buc del patí de vela: bancada de proa, primerabancada, segona bancada, tercera bancada i bancada de popa.

En canvi, els termes generals de la vela i la navegació no porten cap senyal i la definicióes refereix simplement a "embarcació":

babord m Buc Costat esquerre d'una embarcació, mirant de popa a proa.

O bé es fa la definició en sentit absolut, sense especificar:

caient m Vela Cadascun dels costats de la vela que van de dalt a baix.

També hem considerat convenient de recollir alguns castellanismes corrents entre elspatinaires. Van marcats amb un asterisc i la definició remet directament al terme catalàcorrecte:

*cinxa f Aparell Castellanisme per cingla.

Algunes vegades, la definició es completa amb un sinònim, que va al final separat perpunt i coma:

bolcar v intr Maniobra Una embarcació, caure de cantó per la força del vent o peruna mala maniobra; sotsobrar.

Per ajustar la redacció de les definicions, hem contrastat totes les entrades amb lessegüents obres lexicogràfiques:

Gran Enciclopèdia CatalanaDiccionari catala-valencà-balear. A. M. Alcover, F. B. MollDiccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. J. CorominesLèxic de la vela. Centre de Terminologia Catalana (Termcat) (http://www.termcat.net)

I, finalment, volem agrair a Francesc Lleal Galceran, capità de la Marina Mercant iprofessor de la Facultat de Nàutica de Barcelona, les valuoses aportacions que ha fet.

Josep Estruch Traité, filòlegMiquel Estruch Traité, patinaire, expresident de l'Associació Esportiva Internacional de

Patrons de Patins de Vela (ADIPAV), president del Club Natació Badalona

Badalona, 10 de juliol de 2007


5

a

abordar v. tr. Maniobra. Entrar encontacte, una embarcació, ambuna altra embarcació o amb unobstacle.Castellà: abordar. Francès: aborder.Anglès: touch, to.

abordatge m. Maniobra. Topada bruscaentre dues embarcacions, o entreuna embarcació i un obstacle;col·lisió, xoc.Castellà: abordaje, colisión. Francès:abordage, collision. Anglès: collision.

+aguantar el patí v. tr. Maniobra.Mantenir la posició del patí perquèno avanci ni reculi d'allà on és, bécaçant la vela perquè cenyeixilleugerament, bé posant els peusa l'aigua per evitar la deriva.Vegeu garrejar.Castellà: Aguantar el patín.

aleta f. Buc Costat de l'embarcació mésproper a la popa: aleta d'estribord,aleta de babord.Castellà: aleta. Francès: hanche. Anglès:quarter.

+aleta d'escota f. Buc Peça de fustafixada a la coberta de popa delpatí que serveix de suport de labarra d'escota o escotera.Castellà: aleta de escota.

+aleta de popa f. Buc Vegeu aletad'escota.Castellà: aleta de popa.

amollar v. tr. Maniobra. Afluixar la veladeixant anar l'escota.Castellà: largar. Francès: choquer.Anglès: slacken, to.

amura f. Buc Costat de l'embarcaciómés proper a la proa: amura debabord, amura d'estribord.Castellà: amura. Francès: proue, quartierd'avant. Anglès: bow, tack.

+ancoratge de la politja central m.Aparell. Baga fixada al mig de lasegona bancada del patí a la quales ferma amb un grilló la politjacentral.Castellà: anclaje de la polea central.

+ancoratge del pal f. Pal. Petit eixvertical de coll cilíndric, peu enforma de platina circular i capesfèric, que, fixat a la meitat delpont del patí, serveix de basearticulada del pal en acoblar-hil'encaix de la cassoleta.Castellà: anclaje del palo.

aparell m. Buc Conjunt de l'arboradura,el velam, el cordam, politges,grillons, etc. que serveix per feravançar una embarcació valent-sede la força del vent.Castellà: aparejo. Francès: gréement.Anglès: rig.

aparellar v. tr. Maniobra. Proveir unaembarcació de l'aparell quenecessita per navegar.Castellà: aparejar. Francès: équiper,gréer. Anglès: rig, to.

aquarterar (la vela) v. tr. Maniobra Envirar per davant i quan el patíemproa el vent, el patinaire,empènyer la vela amb el cos capa l'amura contrària que portavaabans de la virada, per facilitar lamaniobra de canvi d'amura i quela vela prengui vent.

arribar v. intr. Maniobra. Desviar la proade la direcció del vent.Castellà: arribar. Francès: abattre.Anglès: bear away, to; fall off, to; sheeroff, to.


6

B

babord m. Buc Costat esquerre d'unaembarcació, mirant de popa aproa.Castellà: babor. Francès: bâbord.Anglès: port.

baluma f. Vela. Costat més llarg d'unavela, des del puny de drissa fins alpuny d'escota; caient de popa deles veles triangulars.Castellà: baluma. Francès: chute.Anglès: leech.

+bancada f. Buc Cadascun dels cinctravessers de fusta que uneixenels dos flotadors i amb els qualsformen el buc del patí de vela:bancada de proa, primerabancada, segona bancada,tercera bancada i bancada depopa.Castellà: bancada. Francès: banc denage. Anglès: thwart.

+bancada de popa f. Buc Última de lescinc bancades, situada a la popadel patí.Castellà: bancada de popa.

+bancada de proa f. Buc Primera de lescinc bancades, situada a la proadel patí i que suporta el pal.Castellà: bancada de proa.

+bancades del mig f pl Buc Conjunt deles tres bancades primera,segona i tercera.Castellà: bancadas del medio.

+barra f. Buc Cadascun dels quatrellistons que, longitudinalment al'eix del patí, van fixats a la partcentral entre les bancades depopa i tercera i entre la tercera i lasegona i que serveixen de suport

dels pianos i de la xarxa.Castellà: barra.

+barra d'escota f. Buc Vegeu escotera.Castellà: barra de escota.

bolcada m. Maniobra. Acció i efecte debolcar.Castellà: vuelco. Francès: chavirage,dessalage. Anglès: capsizing.

bolcar v. intr. Maniobra. Unaembarcació, caure de cantó per laforça del vent o per una malamaniobra; sotsobrar.Castellà: volcar, zozobrar. Francès:chavirer, se dessaler. Anglès: capsize,to; upset, to.

bolcar de costat v. intr. Maniobra. Unaembarcació, caure de cantó iquedar amb el pal i la vela a flord'aigua.Castellà: volcar de costado.

bolcar de xocolatera v. intr. Maniobra.El patí, bolcar del tot i quedar decap per avall, amb el pal apuntantal fons.Castellà: volcar de chocolatera.

+bordó m. Buc Regruix amb forma demitjacanya que segueix tot elperímetre de la coberta delsflotadors del patí com a reforç itambé protecció contra els cops.Castellà: junquillo.

+bordó exterior m. Buc Part del bordópel costat de fora.Castellà: junquillo exterior.

+bordó interior m. Buc Part del bordópel costat de dins.Castellà: junquillo interior.


7

+bossa de la xarxa f. Aparell.Cadascuna de les duesbutxaques que forma la xarxa delpatí per recollir-hi l'escota sobrerao estris diversos.Castellà: bolsa de la red.

botafió m. Aparell. Cap prim i curt, cosita la ralinga o lligat a l'ullet, queserveix per fixar la vela al pal.Castellà: matafión.

buc m. Buc Cos d'una embarcaciósense arboradura, velam niaparell.Castellà: casco. Francès: coque. Anglès:hull.

C

caçar v. tr. intr. Maniobra. Tensar la velaestirant l'escota.Castellà: cazar. Francès: border. Anglès:haul, to; pull in, to.

caient m. Vela. Cadascun dels costatsde la vela que van de dalt a baix.Castellà: caída.

caient de popa m. Vela. Vegeu baluma.Castellà: caída de popa.

caient de proa m. Vela. Vegeu ralinga.Castellà: caída de proa.

cap m. Aparell. Corda.Castellà: cabo. Francès: cordage,manoeuvre. Anglès: line, rope.

+cap de maniobra m. Aparell.Cadascun dels caps del patí queserveixen per controlar lainclinació del pal o la posició i latensió de la vela. Caps demaniobra del pal: cap dememòria, cap de pal endavant,cap de pal endarrere. Caps demaniobra de la vela: tensor delflexor, tensor de la ralinga i tensorde la cua d'ànec.Castellà: cabo de maniobra.

+cap de maniobra de popa m. Aparell.Vegeu cap de pal endarrere.Castellà: cabo de maniobra de popa.

+cap de maniobra de proa m. Aparell.Vegeu cap de pal endavant.Castellà: cabo de maniobra de proa.

+cap de memòria m. Aparell. Cap demaniobra del pal del patí que fixaels límits del moviment del palendavant o endarrere.Castellà: cabo de memoria.

+cap de pal endarrere m. Aparell. Capde maniobra del pal del patí que,en tensar-lo, fa inclinar el pal capa popa.Castellà: cabo de palo atràs.

+cap de pal endavant m. Aparell. Capde maniobra del pal del patí que,en tensar-lo, fa inclinar el pal capa proa.Castellà: cabo de palo adelante.

+carro d'escota m. Aparell. En el patí,politja corredora al llarg de labarra d'escota per mitjà d'unaguia, a la qual va fixada la politjadel carro.Castellà: carro de escota.


8

*casc m. Buc Castellanisme per buc.Castellà: casco.

+cassoleta f. Pal. Peça inferior del pal,aproximadament semiesfèrica,amb un encaix per la part de sotaper on el pal es fixa a l'ancoratge.Castellà: cazoleta.

*catavents m. Aparell. Castellanismeper tastavents.Castellà: catavientos.

cenyida f. Maniobra. Rumb que prenl'embarcació quan rep el vent perl'amura.Castellà: ceñida.

cenyir v. intr. Maniobra. Navegar rebentel vent per l'amura i amb el menorangle possible respecte a la proa.Castellà: barloventear, ceñir. Francès:être au plus près. Anglès: sail close-hauled, to.

+ciar v. Maniobra. El patinaire dret aproa, per davant del pal i amb lavela caçada, deixar que el patínavegui enrere; fer popa.Castellà: ciar. Francès: dénager, ramer àrebours, scier. Anglès: back it down, to;go astern, to.

+cingla f. Aparell. Cinta ampla fixada debancada a bancada on elpatinarie assegura els peus permantenir l'equlibri i poder-sepenjar per compensar l'excésd'escora del patí.Castellà: cincha. Francès: sangle.Anglès: strap.

*cinxa f. Aparell. Castellanisme percingla.

+clavar el patí v. tr. Maniobra. Vegeuclavar la proa.

clavar la proa v. tr. Maniobra. Amb ventfavorable i molta mar, enfonsar laproa en l'onada que l'embarcacióatrapa: clavar el patí.Castellà: clavar la proa.

coberta m. Buc Superfície superior delbuc d'una embarcació.Castellà: cubierta. Francès: pont. Anglès:deck.

cornamusa f. Pal. Peça amb forma de Td'ales lleugerament arquejades,fixada a la coberta o al pal,destinada a encapellar un cap;manegueta.Castellà: cornamusa. Francès: taquet.Anglès: cleat.

+creueta f. Pal. Travesser perpendiculardel pal que manté la posició delsestais de proa.Castellà: cruceta. Francès: barre deflèche. Anglès: cross-tree.

+cua d'ànec f. Vela. Eixample de la veladel patí, per la part del pujament,per donar-li més superfície imillorar la tracció del vent.Castellà: cola de pato.

*cua de pato f. Vela. Castellanisme percua d'ànec.


9

D

desbolcada m. Maniobra. Acció i efectede desbolcar una embarcació.

desbolcar v. tr. Maniobra. Aixecar unaembarcació bolcada per deixar-lade nou en posició de navegar.Castellà: desvolcar.

drissa f. Aparell. Cap que serveix perhissar o arriar vergues i veles.Castellà: driza. Francès: drisse. Anglès:halyard.

dull m. Aparell. Vegeu tap.

E

empopada f. Maniobra. Rumb que prenl'embarcació quan rep el vent perla popa.Castellà: empopada. Francès: . Anglès:dead run.

ensenya f. Vela. Dibuix distintiu de laclasse (tipus d'embarcació) pintata la part superior de la vela.Castellà: enseña.

escora f. Maniobra. Inclinació que prenuna embarcació per la força delvent.Castellà: escora. Francès: gîte. Anglès:heel.

escorar v. Maniobra. Aprofitar la forçadel vent per fer navegar el patíamb un flotador fora de l'aigua perreduir la resistència de la fricció iguanyar velocitat.Castellà: escorar.

escota f. Aparell. Cap lligat al punyd'escota de la vela que serveixper caçar-la.Castellà: escota. Francès: écoute.Anglès: sheet.

+escotera f. Buc Barra de tub d'acerfixada entre les dues aletesd'escota del patí que serveix deguia al carro d'escota; barrad'escota.Castellà: escotera.

estai m. Aparell. Cable que subjectalongitudinalment el pal a lacoberta per evitar que caiguiendavant o endarrere: estai deproa, estai de popa.Castellà: estay. Francès: étai. Anglès:stay.

estribord m. Buc. Costat dret d'unaembarcació, mirant de popa aproa.Castellà: estribor. Francès: tribord.Anglès: starboard.


10

f

fer banda v. intr. Maniobra. Vegeupenjar-se.

fer popa v. Maniobra. Vegeu ciar.

finestra f. Vela. Rectangle de niló o viniltransparent que té la vela a la partde baix per permetre la visibilitatdel patró a sotavent.Castellà: ventana. Francès: fenêtre.Anglès: window.

flamejar v. tr. Maniobra. Ondular-se lavela i fer fuetejades per causad'estar mal caçada.

+flexor m. Aparell. En el patí, cable queestira perpendicularment l'estai de

proa des de l'alçada de la creuetaper donar curvatura al pal imillorar la tensió de la vela.Castellà: flexor.

+flotador m. Buc. Cadascun dels doscossos surant amb què el patí sesosté a sobreaigua: flotador debabord, flotador d'estribord.Castellà: flotador. Francès: flotteur.Anglès: float.

+foradar v. tr. Maniobra. Fer un forat unpatí en el flotador d'un altre acausa d'un abordatge.

G

+garrejar v. intr. Maniobra. En lamaniobra d'aguantar el patí,perdre sobrevent a causa de laforça del vent o del corrent.Castellà: garrear, garrar.

gràtil m. Vela. Vora d'una vela. Vegeuralinga, baluma i pujament.Castellà: grátil. Francès: guindant.Anglès: luff.

gràtil de l'escota m. Vela. Vegeupujament.Castellà: grátil de la escota.

*grillet m. Aparell. Castellanisme pergrilló.

grilló m. Aparell. Fermall metàl·lic enforma d'U, amb els extremsforadats, l'un roscat i l'altrepassador, que es tanca amb unpern roscat per la punta i amb lacabota aplanada per poder-lacollar amb els dits i que s'empracom a tanca de seguretat.Castellà: grillete. Francès: manille.Anglès: shackle.

guia de la ralinga f. Pal. Canallongitudinal de tota la llargada delpal, per la cara de popa, de seccióen forma d'u tancada, per on espassa la ralinga i serveix perhissar la vela i mantenir-la fixadaal pal.Castellà: guía de la relinga.


11

L

llarg m. Maniobra. Rumb que prenl'embarcació quan rep el ventperpendicularment.Castellà: largo. Francès: largue. Anglès:reaching leg.

m

manegueta f. Aparell. Cornamusa.

mordassa f. Aparell. Pinça autoblocantper subjectar caps.Castellà: mordaza. Francès: coinceur.Anglès: clam cleat.

+mordassa (del piano) f. Aparell. Petitamordassa fixada al piano perretenir els caps de maniobra.Castellà: mordaza (del piano).

mosquetó m. Aparell. Fermall metàl·licde diferents formes que es tancaautomàticament gràcies a unamolla i que se sol col·locar com atanca ràpida a l’extrem d’un cap.Castellà: mosquetón. Francès:mousqueton. Anglès: snap shackle.

N

+nansa f. Buc Agafall de corda,correntment folrat amb un tub deplàstic per evitar que segui lesmans, fixat entre els dosancoratges de l'estai de proa, perdavant i darrere del tap, queserveix per carregar el patí a pesde braços.Castellà: asa.

número (de vela) m. Vela. Matrícula del'embarcació, pintada a la part altade la vela per sota de l'ensenya.Castellà: número. Francès: numéro devoile. Anglès: sail number.


12

o

obenc m. Aparell. Cable que subjectalateralment el pal a la coberta perevitar que caigui de costat: obencde babord, obenc d'estribord.Castellà: obenque. Francès: hauban.Anglès: shroud.

orsar v. Maniobra. Orientar la proa en ladirecció del vent.Castellà: orzar.

P

pagaia f. Aparell. Rem d'emergència perfer avançar el patí en cas quecaigui el vent.Castellà: pagaya. Francès: pagaie.Anglès: paddle.

pal m. Pal. Arbre de fusta o d'alumini,que, disposat perpendicularment,o amb poca obliqüitat, al pla de lacoberta, serveix per sostenir elselements propis per a la maniobrade la vela.Castellà: árbol, palo, màstil. Francès:mât. Anglès: mast.

+pal endarrere m. Aparell. Vegeu capde pal endarrere.Castellà: palo atràs.

+pal endavant m. Aparell. Vegeu cap depal endavant.Castellà: palo adelante.

+patí m. Buc Vegeu patí de vela.Castellà: patín.

+patí català m. Buc Vegeu patí de vela.Castellà: patín catalán.

+patí de vela m. Buc Embarcaciódesproveïda de timó, formada perdos flotadors units per cinctravessers, anomenats bancades,

i proveïda d'una vela, ensubstitució de la pagaia doblecom a sistema de propulsió, quefou ideada a Barcelona oBadalona pels volts de l'any 1928.Castellà: patín de vela.

+patinaire m. Buc Persona que fanavegar, que governa un patí;patró d'un patí.

+penjar-se v. Maniobra. Amb els peusassegurats entre la barra i lacingla, estirar-se el patinaire forala borda de sobrevent percompensar l'excés d'escora delpatí; fer banda.Castellà: colgarse, hacer banda.Francès: faire du rappel. Anglès: hike, to.

+piano de pal m. Aparell. Parella dellistons fixats a les barres d'entrela tercera bancada i la bancadade proa del patí, sobre els qualses fixen els ponts i les mordassesdels caps de maniobra de pal.Castellà: piano del palo.

+piano de vela m. Aparell. Parella dellistons fixats a les barres d'entrela segona bancada i la tercera delpatí, sobre els quals es fixen els


13

ponts i les mordasses dels capsde maniobra de vela.Castellà: piano de vela.

planar v. Maniobra. Amb vent favorable,aprofitar l'onada per agafarvelocitat. Vegeu clavar el patí.Castellà: planear. Francès: planer.Anglès: plane, to.

*planejar v. intr. Maniobra.Castellanisme per planar.

politja f. Aparell. Roda amb la superfícielateral acanalada per passar-hi uncap i canviar-ne la direccióestirant-lo.Castellà: polea. Francès: poulie. Anglès:block.

+politja central f. Aparell. Politja fixadaal mig de la segona bancada delpatí mitjançant un ancoratge i perla qual passa l'escota.Castellà: polea central.

+politja de maniobra f. Aparell.Qualsevol de les diferents politgesque es fan servir per tensar elsestais o els caps de maniobra.Castellà: polea de maniobra.

+politja de vela f. Aparell. Politja que esfixa amb un grilló a l'ullet del punyd'escota i per la qual passal'escota.Castellà: polea de vela.

+politja del carro f. Aparell. Politjafixada a la guia del carro d'escotadel patí i per la qual passal'escota.Castellà: polea del carro.

+pont m. Buc Sobrebancada arquejadafixada pels extrems a la bancadade proa del patí, i al mig del qualva fixat l'ancoratge del pal.Castellà: puente.

+pont (del piano) m. Aparell. Petita guiafixada al piano del patí per la qualpassa el cap de maniobra.Castellà: puente (del piano).

popa f. Buc Part del buc d’unaembarcació que el tanca per laseva part posterior.Castellà: popa. Francès: arrière, poupe.Anglès: stern.

popa rodona f. Maniobra. Rumb quepren una embarcació quan rep elvent just per la popa.Castellà: popa redonda.

+primera bancada f. Buc Segona de lescinc bancades del patí, primeradesprés de la bancada de proa.Castellà: primera bancada.

proa f. Buc Part davantera del buc d’unaembarcació, en forma de tascóper tal que en tallar l’aiguaaques ta o fe re i x i menysresistència al moviment. Vegeutallamar.Castellà: proa. Francès: avant. Anglès:bow, stem.

pujament f. Vela. Vora inferior de lavela.Castellà: pujamen. Francès: bordure.Anglès: foot.

puny m. Vela. Cadascun dels angles dela vela.Castellà: puño.

puny d'amura m. Vela. Angle inferior dela vela, que es fixa al pal.Castellà: puño de amura. Francès: pointd'amure. Anglès: tack.

puny d'escota m. Vela. Angle de popade la vela, on es ferma l'escota.Castellà: puño de escota. Francès: pointd'écoute. Anglès: clew.

puny de drissa m. Vela. Angle superiorde la vela, on es ferma la drissa.Castellà: puño de driza, puño de pena.Francès: point de drisse, têtière. Anglès:head.


14

Q

quaderna f. Buc Cadascuna de lespeces fixades transversalment ala carena a l'interior dels flotadorsdel patí, que en constitueixen lacarcassa, n'asseguren la formaexterior i suporten les càrreguestransversals; costella.Castellà: cuaderna, costilla. Francès:membrure. Anglès: frame.

quilla f. Buc Peça longitudinal,disposada de proa a popa, a lapart inferior del buc, consideradala base de tota l’estructura del’embarcació i el seu eixlongitudinal.Castellà: quilla. Francès: carlingue,quille. Anglès: keel.

R

ralinga f. Vela. Cap cosit a les vores dela vela per reforçar-la; gràtil. / Enles veles de ganivet, vora de lavela del costat de proa.Castellà: relinga. Francès: ralingue.Anglès: boltrope.

ralingar v. tr. intr. Aparell. Donar tensióa la ralinga.Castellà: relingar. Francès: ralinguer.Anglès: boltrope, to.

regata f. Maniobra. Cursa de regularitato de velocitat per a embarcacions.Castellà: regata. Francès: régate.Anglès: regatta.

+regleta f. Aparell. Vegeu tensor (delsobencs).Castellà: regleta.

rellinga f. Aparell. Variant col·loquial delterme ralinga.

S

+segona bancada f. Buc. Tercera de lescinc bancades del patí, segonadesprés de la bancada de proa.Castellà: segunda bancada.

+suport del pont m. Buc. Reforç defusta fixat entremig de la bancadade proa i el pont del patí, just persota de l'ancoratge del pal, queserveix per distribuir millor el pesdel pal en els cops de vent i demar.Castellà: apoyo del puente.


15

T

+tac de proa m. Buc. Vegeu tallamar.Castellà: taco de proa.

tallamar m. Buc. Peça massissa defusta que forma la punta de laproa d'una embarcació.Castellà: tajamar.

+tap m. Buc. Desguàs situat a la puntade proa del patí, per la coberta,que, havent-ne descargolat el tap-del qual agafa el nom- i posat elpatí de cap per avall i aixecat depopa, permet de buidar l'aiguaque pugui haver entrat en elsflotadors; dull.Castellà: tapón, desaguadero, tapón deachique. Francès: vanne. Anglès:seacock.

tastavents m. Aparell. Tira de telalleugera que, fixada per unextrem, voleia amb el vent in'indica la direcció.Castellà: catavientos. Francès: girouette,penon. Anglès: telltale, wind indicator.

tastavents d'estribord m. Aparell.Tastavents situat a la part centralde la vela per la bandad'estribord.Castellà: catavientos de estribor.

tastavents de babord m. Aparell.Tastavents situat a la part centralde la vela per la banda de babord.Castellà: catavientos de babor.

tastavents de la baluma m. Aparell.Tastavents situat a la tercera partsuperior de la baluma.Castellà: catavientos de la baluma.

tastavents de l'estai m. Aparell.Cadascun dels dos tastaventssituats a l'estai de proa.Castellà: catavientos del estay.

+tensor (dels obencs) m. Aparell.Fixació regulable dels obencs quepermet graduar-ne la tensió.Castellà: tensor (de los obenques).

+tensor de la cua d'ànec m. Aparell.Cap de maniobra de la vela delpatí que, en tensar-lo, desplaça lavela cap avall en el pal.Castellà: tensor de la cola de pato.

+tensor de ralinga m. Aparell. Cap demaniobra de la vela del patí que,en tensar-lo, desplaça la vela capamunt en el pal.Castellà: tensor de ralinga.

+tensor del flexor m. Aparell. Cap demaniobra de la vela del patí que,en tensar-lo, escurça els flexors,dóna curvatura al pal i canvia lestensions de la vela.Castellà: tensor del flexor.

+tercera bancada f. Buc. Quarta de lescinc bancades del patí, terceradesprés de la bancada de proa.Castellà: tercera bancada.

trabujada f. Maniobra. Virada d'unaembarcació per darrere.Castellà: trasluchada, trasluche.Francès: empannage. Anglès: gybe,gybing.

(+)trabujar v. intr. Maniobra. Passarbruscament la botavara d'unabanda a l'altra, quan es vira enrodó o es navega amb vent depopa. / +Per extensió, girar el patíper popa quan es va d'empopadao de través o es vira en rodó.Castellà: trasluchar. Francès: empanner,trélucher. Anglès: gybe, to.

*traslutxar v. intr. Maniobra.Castellanisme per trabujar.


16

U

+ull de remolc m. Buc. Forat reforçatamb una planxa d'acer que hi haal mig de la vora posterior de labancada de popa del patí i serveixper fixar el patí dalt del remolc peral transport terrestre.

*ullau / ullal m. Vela. Castellanisme perullet.Castellà: ollado.

*ullau d'escota m. Vela. Castellanismeper ullet d'escota.Castellà: ollado de escota.

*ullau de drissa m. Vela. Castellanismeper ullet de drissa.Castellà: ollado de driza.

ullet m. Vela. Forat, reforçat amb unaanella metàl·lica, fet als punys dela vela i per on passen elsbotafions o les drisses.Castellà: ollado, ollao. Francès: oeil depie. Anglès: reef point.

ullet d'escota m. Vela. Ullet situat alpuny d'escota.Castellà: ollado de escota.

ullet de drissa m. Vela. Ullet situat alpuny de drissa.Castellà: ollado de escota.

v

vela f. Vela. Tros de tela forta,ordinàriament formada dediverses peces, anomenadesvessos, cosides, que, fermat enun arbre, en una antena, en unaverga o un estai d'unaembarcació, serveix per rebre laimpulsió del vent i propulsarl'embarcació. / El patí de velaarbora vela de ganivet (és a dir,envergada en la direcció del plalongitudinal de l'embarcació) deltipus bermudiana, dita també velaMarconi.Castellà: vela. Francès: voile. Anglès:sail.

ves (pl vessos) m. Vela. Cadascun delstrossos de tela forta que, cosits

els uns als altres, constitueixenuna vela.

+virada f. Maniobra. Gir que fa el patíper proa quan, anant de cenyida,el patinaire es posa per davant delpal caçant la vela.Castellà: virada. Francès: virement.Anglès: tacking.

virar v. intr. Maniobra. Girar canviant dedirecció.Castellà: virar. Francès: virer. Anglès:change tacks, to tack, to.

virar en rodó v. Maniobra. Empalmaruna virada i una trabujada.Castellà: virar en redondo. Francès:empanner. Anglès: gyb, to.


17

x

+xarxa f. Aparell. Malla que es posa percobrir l'espai buit entre la tercerabancada i la bancada de popa perrecollir-hi el cordam.Castellà: red. Francès: filet. Anglès: net.

Lèxic del patí de vela¨xic+del+patí+de+vela+10... · El patí de vela és una evolució del ......

Documents

Transcript of Lèxic del patí de vela¨xic+del+patí+de+vela+10... · El patí de vela és una evolució del ......