lesund Introducció Konstant¥ns Pïk‰ïns Hèlsinki...Barcelona Terrassa Reus Brussel.les Glasgow...
2
Barcelona Terrassa Reus Brussel.les Glasgow Ålesund Hèlsinki Riga Viena Budapest Ljubljana Nancy Província de Varese Introducció El pont del dragó, construït el 1901, el van posar a la plaça del mercat. El nom li ve dels quatre dragons que té a les puntes. El pont va ser dissenyat per l’arquitecte Jurij Zaninovic. La llegenda diu que els fundadors de Ljubljana van ser el príncep grec Jàson i els seus companys, els argonautes. Tot fugint del rei Eetes, a qui havien robat el velló d’or, van navegar pel mar Negre fins que van trobar el riu Ljubljanica. Aquí Jàson va lluitar amb un monstre terrible i el va matar; era el dragó de Ljubljana, que es va convertir en símbol de la ciutat i que també està representat a dalt de tot de la torre del castell. A les cases Art Nouveau es fa servir molt el metall. Se l’utilitza en l’estructura o l’esquelet de la construcció, i també per protegir-la, com ara en els reixats i les barres de les finestres, que sovint representen animals o plantes. Però, atenció! No sempre són fàcils de veure! Si mires bé, descobriràs dos animals que coneixes. Aquí tens la resposta: compara aquests reixats amb els dibuixos. El flamenc té un coll llarg, un cap i un bec. Quants ocells veus al balcó? A l’altre balcó, són flors o papallones? O potser totes dues coses? Aquest és un dels cinc edificis modernistes de Barcelona, declarat per la UNESCO patrimoni de la humanitat. El Palau Güell va ser encarregat a Antoni Gaudí per Eusebi Güell, el seu gran mecenes. Gaudí va construir un magnífic palau amb un aire gòtic que, a més de residència habitual de la família Güell, també serviria per a acollir les seves col·leccions d’antiguitats i per a reunions polítiques, concerts de cambra i allotjament de convidats. El cost final del palau fou enorme, donat que l’arquitecte va fer servir en la seva construcció la millor pedra, el millor ferro forjat i la millor ebenisteria. Fa cent anys, a Nancy, un grup d’artistes va fundar un moviment anomenat l’Escola de Nancy. Es van inspirar en la natura. En la decoració, van utilitzar flors i plantes de les quals se’n poden trobar les formes en els objectes manufacturats. Fixeu-vos en aquesta làmpada, dissenyada per Daum i Majorelle, i en el peu de bronze sobredaurat que sembla una tija. Les bombetes queden amagades dins flors de vidre, més o menys obertes a fi de mostrar el creixement d’una flor. També hi podreu veure unes poncelles que s’enrosquen pel peu de la làmpada. D’aquesta làmpada, que inicialment va ser dissenyada per a una gran exposició, després se’n van reproduir nombroses variacions sobre el dibuix original. Els escarabats, les libèl·lules, les papallones i també molts altres exemples de la natura són símbols que podreu trobar en objectes, cases i monuments de l’època Art Nouveau a Europa. A veure si trobes l’insecte amagat en aquesta columna. Té unes pinces molt llargues i una closca molt dura, i és un escanyapolls. Aquest, que està fet de ciment, decora totes les columnes de l’entrada de l’hotel Campo dei Fiori, a Varese. L’arquitecte Giuseppe Sommaruga, que va dissenyar aquest hotel, va ser molt original i va tenir molta imaginació a l’hora d’utilitzar decoracions amb formes d’animals. Em van construir el 1898. Em va dissenyar un arquitecte molt conegut, Lluís Domènech i Montaner. Sóc una torre de 30 metres d’alçada, feta de maons, quadrada a la base i després rodona, amb un gran dipòsit a dalt de tot. Em corona un penell que indica la direcció del vent. Se’m veu des de molt lluny, i probablement sigui l’emblema més conegut de l’hospital Pere Mata, on em trobareu. Sabeu què sóc? Sóc una torre d’aigua! El 1905, l’arquitecte Lluís Muncunill va construir un edifici anomenat Agrupació Regionalista per acollir artistes, escriptors, arquitectes i músics. S’hi feien classes d’art i música. També s’hi van organitzar moltes exposicions, s’hi van fer obres de teatre, i fins i tot hi cantava una coral, l’Escola Coral. Si vols saber més coses d’aquest edifici, mira la fotografia. És un edifici fet de maons. Les portes i finestres són triangulars, amb cantons arrodonits. És el que s’anomena una forma parabòlica. El sostre també té la mateixa forma. L’Agrupació Regionalista no va durar gaire. El 1954 van enderrocar l’edifici i, al seu lloc, hi van posar una oficina de Correus. La Casa dels Elefants (o el palau dels paquiderms) del zoo de Budapest va ser construïda entre 1909 i 1912 d’acord amb un disseny d’estil Art Nouveau de l’arquitecte Kornél Neuschloss. Aquest va dissenyar un edifici on els elefants se sentissin com a casa. Malauradament, l’edifici va quedar molt malmès per la Segona Guerra Mundial. A la dècada de 1990, l’edifici d’Hella i Zita (les dues elefantes) va ser totalment renovat, tant per dins com per fora, i en van reconstruir la torre. També es va ampliar el recinte dels elefants i ara hi ha una piscina, una dutxa, i unes bàscules per pesar-los. Fa cent anys, a molts països d’Europa va aparèixer una nova forma d’art: l’Art Nouveau. Segons el país, la regió o la ciutat, se l’anomenava d’una manera o d’una altra. Per exemple, Jugendstil a Alemanya, Modern Style a Escòcia, Modernisme a Catalunya, La Secession a Àustria, Liberty a Itàlia, o École de Nancy a Nancy. En aquella època, la indústria es va desenvolupar amb Aquest edifici, construït el 1909, té botigues a la planta baixa, bancs al primer pis, i apartaments particulars als pisos superiors. Els arquitectes, Konstant¥ns Pïk‰ïns i Artur Moedlinger, van utilitzar materials molt valuosos per construir-lo. Les parets exteriors estan cobertes de granit blanc i gris procedent de Finlàndia i Suècia. La llum de les escales entra per les vidrieres de colors que representen el transport, el comerç, la navegació, l’educació i la saviesa, simbolitzada per una òliba. En un dels angles de l’edifici, hi ha una petita torre del rellotge. A Riga, hi pots trobar moltes torres similars. El 1897, un grup de joves artistes va fundar una associació anomenada Secession. El seu pavelló d’exposicions va ser dissenyat per l’arquitecte Joseph Maria Olbrich, i el van acabar el 1898. En aquest edifici, la natura està representada per tot arreu. La cúpula de metall sobredaurat està feta de fulles de llorer que també sembla que creixin al llarg de les parets. Unes serps daurades es cargolen i entortolliguen per la façana blanca i brollen dels caps de les dones que hi ha sobre la porta d’entrada. Hi ha òlibes a banda i banda, i llangardaixos a dreta i esquerra de l’entrada principal. Unes petites tortugues semblen transportar els grans gerros blaus que hi ha al costat de les escales. Ljubljana El pont del dragó Brussel . les Fauna i flora A la dècada de 1890, a Glasgow hi havia molts salons de te. La propietària d’un d’ells, la senyora Cranston, volia que un dissenyador decorés l’interior dels seus nous salons al carrer Buchanan. Així, la senyora Cranston, va demanar a Charles Rennie Mackintosh que en decorés les parets. Ell va utilitzar colors ocres a la planta baixa, que anaven passant gradualment al verd gris i acabaven en el color blau del pis de dalt, tot creant la sensació de cel. Al saló per a les senyores, Mackintosh hi va dissenyar un fris amb fades entrellaçades amb rosers. Els salons de te es van inaugurar el 5 de maig de 1897 i de seguida es van fer molt populars. L’èxit va continuar fins el 1918. Després, l’edifici es va convertir en un banc. Glasgow Els salons de te de Glasgow Tres joves arquitectes, Herman Gesellius, Armas Lindgren i Eliel Saarinen, van dissenyar el Museu Nacional de Finlàndia. Van escollir especialment granit gris i materials sòlids i preciosos. Si us hi fixeu bé, veureu que té molts detalls curiosos. Alguns, van ser esculpits allà mateix per artesans locals. Hi ha animals salvatges (esquirols, ossos i guineus), i pinyes dels boscos on viuen aquests animals. Potser també reconeixereu personatges dels contes populars i d’una llegenda finlandesa, la Kalevala. Al mig de l’edifici hi ha una torre alta i punxeguda que us ajuda a trobar el museu. Hèlsinki El Museu Nacional de Finlàndia Barcelona Palau Güell Reus L'hospital Pere Mata Terrassa L'Agrupació Regionalista Província de Varese L'hotel Campo dei Fiori Nancy La làmpada Magnòlia Budapest El palau dels paquiderms Viena El pavelló d’exposicions de la Secession a Viena R i ga La torre del rellotge A les muntanyes de Noruega hi ha trols! Són enormes, lletjos i estúpids, però tenen tresors fabulosos. No suporten la llum del sol i, a vegades, s’enfaden tant que exploten! Temps era temps, hi havia un trol que tenia un cofre del tresor, ple d’or i de pedres precioses. Un dia, en veure un raig de sol, el va voler atrapar i tancar-lo a la seva cova perquè el tresor brillés encara més. Un matí, el trol va pujar ben amunt per atrapar el primer raig de sol, però la llum el va enlluernar, i ell es va entrebancar, va rodolar muntanya avall i es va convertir en pedra. Als artistes Art Nouveau, aquestes històries els fascinaven. A veure si trobes l’horrible trol a la façana d’aquesta casa dissenyada per l’arquitecte noruec Hagbarth Schytte-Berg. Alesund Els trols de muntanya Hèlsinki Finlàndia | Glasgow Escòcia | Ljubljana Eslovènia | Brussel . les Bèlgica Barcelona Catalunya | Reus Catalunya | Terrassa Catalunya | Alesund Noruega Nancy França | Budapest Hongria | Província de Varese Itàlia | Viena Àustria | R¥ga Letònia La xarxa Réseau Art Nouveau Network és un gran equip de persones que treballa a 13 ciutats europees. Tots tenim en comú una mateixa passió: l’Art Nouveau. Alguns som conservadors o directors de museus, altres som arquitectes que restaurem edificis, o historiadors de l’art que estudiem els artistes i la seva obra. Resumint, tots volem saber més coses sobre edificis, mobles i objectes fets ara fa uns 100 anys. A través de la xarxa Réseau Art Nouveau Network estudiem l’Art Nouveau de totes les ciutats participants. Junts escrivim llibres, organitzem congressos i creem exposicions. També vam decidir fer aquest quadern d’activitats perquè us ho pugueu passar bé tot descobrint l’Art Nouveau de la vostra ciutat i també el de les altres ciutats participants. La Comissió Europea uneix 15 països europeus que han decidit treballar junts de moltes maneres diferents, en temes com la política, l’economia, la indústria, la ciència, l’esport, l’educació i la cultura. La Comissió Europea promou la xarxa Réseau Art Nouveau Network donant-nos els diners necessaris per treballar, per intercanviar idees, publicar llibres, crear exposicions i presentar l’Art Nouveau als menuts i als adults. With the support of the Culture 2000 Programme of the European Union / Avec le soutien du Programme Culture 2000 de l’Union européenne In collaboration with the European Route of Modernism / En collaboration avec la Route européenne du Modernisme With the participation of / Avec la participation de molta rapidesa, i es van començar a utilitzar les màquines amb més freqüència, així com també els nous materials per a la construcció, com ara l’acer, i les noves formes d’energia, com l’electricitat o el petroli. Els artistes Art Nouveau van fer servir aquests nous elements per crear objectes i edificis que fossin bonics i útils alhora. Aquells artistes van tenir com a temes la natura, les plantes i els animals. També es van inspirar en la història, les llegendes i el folklore de la seva regió.
Transcript of lesund Introducció Konstant¥ns Pïk‰ïns Hèlsinki...Barcelona Terrassa Reus Brussel.les Glasgow...
BarcelonaTerrassa
Reus
Brussel . les
Glasgow
Ålesund
Hèls inki
Riga
Viena
Budapest
L jubl jana
Nancy
Provínc ia de Varese
IntroduccióEl pont del dragó,
construït el 1901, el vanposar a la plaça del
mercat. El nom li ve delsquatre dragons que té ales puntes. El pont va serdissenyat per l’arquitecte
Jurij Zaninovic.
La llegenda diu que elsfundadors de Ljubljanavan ser el príncep grec
Jàson i els seus companys,els argonautes. Tot fugintdel rei Eetes, a qui havien
robat el velló d’or, vannavegar pel mar Negre
fins que van trobar el riuLjubljanica. Aquí Jàson va
lluitar amb un monstreterrible i el va matar; era
el dragó de Ljubljana, quees va convertir en símbolde la ciutat i que també
està representat a dalt detot de la torre del castell.
A les cases Art Nouveau es fa servir molt el metall.Se l’utilitza en l’estructurao l’esquelet de laconstrucció, i també perprotegir-la, com ara en elsreixats i les barres de lesfinestres, que sovintrepresenten animals o plantes. Però, atenció!No sempre són fàcils deveure! Si mires bé,descobriràs dos animalsque coneixes.
Aquí tens la resposta:compara aquests reixatsamb els dibuixos.El flamenc té un coll llarg,un cap i un bec. Quantsocells veus al balcó?A l’altre balcó, són flors o papallones? O potsertotes dues coses?
Aquest és un dels cincedificis modernistes de
Barcelona, declarat per laUNESCO patrimoni de la
humanitat.El Palau Güell va ser
encarregat a Antoni Gaudíper Eusebi Güell, el seu
gran mecenes. Gaudí vaconstruir un magnífic
palau amb un aire gòticque, a més de residència
habitual de la famíliaGüell, també serviria per aacollir les seves col·leccions
d’antiguitats i per areunions polítiques,
concerts de cambra iallotjament de convidats.
El cost final del palau fouenorme, donat que
l’arquitecte va fer servir enla seva construcció la millorpedra, el millor ferro forjat
i la millor ebenisteria.
Fa cent anys, a Nancy, ungrup d’artistes va fundarun moviment anomenatl’Escola de Nancy. Es van
inspirar en la natura. En ladecoració, van utilitzar
flors i plantes de les qualsse’n poden trobar les
formes en els objectesmanufacturats. Fixeu-vos
en aquesta làmpada,dissenyada per Daum i
Majorelle, i en el peu debronze sobredaurat que
sembla una tija. Lesbombetes queden
amagades dins flors devidre, més o menys
obertes a fi de mostrar elcreixement d’una flor.
També hi podreu veureunes poncelles que
s’enrosquen pel peu de la làmpada.
D’aquesta làmpada, queinicialment va ser
dissenyada per a una granexposició, després se’n van
reproduir nombrosesvariacions sobre el dibuix
original.
Els escarabats, leslibèl·lules, les papallones i també molts altresexemples de la natura sónsímbols que podreu trobaren objectes, cases imonuments de l’època ArtNouveau a Europa. A veure si trobes l’insecteamagat en aquestacolumna. Té unes pincesmolt llargues i una closcamolt dura, i és unescanyapolls. Aquest, queestà fet de ciment, decoratotes les columnes del’entrada de l’hotel Campodei Fiori, a Varese.L’arquitecte GiuseppeSommaruga, que vadissenyar aquest hotel, vaser molt original i va tenirmolta imaginació a l’horad’utilitzar decoracionsamb formes d’animals.
Em van construir el 1898.Em va dissenyar unarquitecte molt conegut,Lluís Domènech iMontaner. Sóc una torrede 30 metres d’alçada,feta de maons, quadradaa la base i desprésrodona, amb un grandipòsit a dalt de tot. Emcorona un penell queindica la direcció del vent.Se’m veu des de moltlluny, i probablementsigui l’emblema mésconegut de l’hospital PereMata, on em trobareu.Sabeu què sóc? Sóc unatorre d’aigua!
El 1905, l’arquitecte LluísMuncunill va construir un
edifici anomenatAgrupació Regionalista
per acollir artistes,escriptors, arquitectes i
músics. S’hi feien classesd’art i música. També s’hi
van organitzar moltesexposicions, s’hi van fer
obres de teatre, i fins i tothi cantava una coral,
l’Escola Coral.Si vols saber més coses
d’aquest edifici, mira lafotografia. És un edifici
fet de maons. Les portes ifinestres són triangulars,amb cantons arrodonits.És el que s’anomena una
forma parabòlica. Elsostre també té la
mateixa forma.L’Agrupació Regionalista
no va durar gaire. El 1954van enderrocar l’edifici i,
al seu lloc, hi van posaruna oficina de Correus.
La Casa dels Elefants (o elpalau dels paquiderms)del zoo de Budapest va serconstruïda entre 1909 i1912 d’acord amb undisseny d’estil ArtNouveau de l’arquitecteKornél Neuschloss. Aquestva dissenyar un edifici on els elefants se sentissincom a casa.Malauradament, l’edifici va quedar molt malmès perla Segona Guerra Mundial.A la dècada de 1990,l’edifici d’Hella i Zita (les dues elefantes) va sertotalment renovat, tantper dins com per fora, i en van reconstruir la torre.També es va ampliar elrecinte dels elefants i arahi ha una piscina, unadutxa, i unes bàscules perpesar-los.
Fa cent anys, a molts païsosd’Europa vaaparèixer una novaforma d’art: l’ArtNouveau. Segons el país, la regió o la ciutat, sel’anomenava d’unamanera o d’unaaltra. Per exemple,Jugendstil aAlemanya, ModernStyle a Escòcia,Modernismea Catalunya, LaSecession a Àustria,Liberty a Itàlia, o École de Nancya Nancy.En aquella època, la indústria es vadesenvolupar amb
Aquest edifici, construït el 1909, té botigues a la planta baixa, bancs alprimer pis, i apartamentsparticulars als pisossuperiors. Els arquitectes,Konstant¥ns Pïk‰ïns iArtur Moedlinger, vanutilitzar materials moltvaluosos per construir-lo.Les parets exteriors estancobertes de granit blanc i gris procedent deFinlàndia i Suècia. La llumde les escales entra per les vidrieres de colors querepresenten el transport,el comerç, la navegació,l’educació i la saviesa,simbolitzada per unaòliba. En un dels angles de l’edifici, hi ha unapetita torre del rellotge. A Riga, hi pots trobarmoltes torres similars.
El 1897, un grup de jovesartistes va fundar unaassociació anomenada
Secession. El seu pavellód’exposicions va ser
dissenyat per l’arquitecteJoseph Maria Olbrich, i el
van acabar el 1898. En aquest edifici, la natura
està representada per totarreu. La cúpula de metall
sobredaurat està feta defulles de llorer que tambésembla que creixin al llarg
de les parets. Unes serpsdaurades es cargolen i
entortolliguen per lafaçana blanca i brollen
dels caps de les dones quehi ha sobre la porta
d’entrada. Hi ha òlibes abanda i banda, i
llangardaixos a dreta iesquerra de l’entrada
principal. Unes petitestortugues semblen
transportar els gransgerros blaus que hi ha al
costat de les escales.
LjubljanaEl pont del dragó
Brussel.lesFauna i flora
A la dècada de 1890, a Glasgow hi havia moltssalons de te. La propietària d’un d’ells,la senyora Cranston, voliaque un dissenyadordecorés l’interior dels seusnous salons al carrerBuchanan.Així, la senyora Cranston,va demanar a CharlesRennie Mackintosh queen decorés les parets. Ell va utilitzar colors ocresa la planta baixa, queanaven passantgradualment al verd gris i acabaven en el colorblau del pis de dalt, totcreant la sensació de cel. Al saló per a les senyores,Mackintosh hi va dissenyarun fris amb fadesentrellaçades amb rosers.Els salons de te es vaninaugurar el 5 de maig de1897 i de seguida es vanfer molt populars. L’èxit vacontinuar fins el 1918.Després, l’edifici es vaconvertir en un banc.
GlasgowEls salons de
te de Glasgow
Tres joves arquitectes,Herman Gesellius, ArmasLindgren i Eliel Saarinen,
van dissenyar el MuseuNacional de Finlàndia. Van
escollir especialmentgranit gris i materials
sòlids i preciosos. Si us hifixeu bé, veureu que té
molts detalls curiosos.Alguns, van ser esculpitsallà mateix per artesans
locals. Hi ha animalssalvatges (esquirols, ossos i
guineus), i pinyes delsboscos on viuen aquests
animals. Potser tambéreconeixereu personatges
dels contes populars id’una llegenda finlandesa,
la Kalevala. Al mig del’edifici hi ha una torre
alta i punxeguda que usajuda a trobar el museu.
HèlsinkiEl Museu Nacional de Finlàndia
BarcelonaPalau Güell
ReusL'hospital
PereMata
TerrassaL'AgrupacióRegionalista
Provínciade Varese
L'hotelCampo dei
Fiori
NancyLa làmpadaMagnòlia
BudapestEl palau delspaquiderms
VienaEl pavelló d’exposicions de la Secession a Viena
RigaLa torre
del rellotge
A les muntanyes deNoruega hi ha trols! Sónenormes, lletjos i estúpids, però tenentresors fabulosos. Nosuporten la llum del sol i,a vegades, s’enfaden tantque exploten!Temps era temps, hi haviaun trol que tenia un cofredel tresor, ple d’or i depedres precioses. Un dia,en veure un raig de sol, elva voler atrapar i tancar-loa la seva cova perquè eltresor brillés encara més.Un matí, el trol va pujarben amunt per atrapar elprimer raig de sol, però lallum el va enlluernar, i elles va entrebancar, varodolar muntanya avall i es va convertir en pedra.
Als artistes Art Nouveau,aquestes històries elsfascinaven. A veure sitrobes l’horrible trol a la façana d’aquesta casadissenyada perl’arquitecte noruecHagbarth Schytte-Berg.
AlesundEls trols
de muntanya
Hèls
inki
Fin
lànd
ia| G
lasg
ow E
scòc
ia| L
jubl
jana
Esl
ovèn
ia| B
russ
el. le
s Bè
lgic
a
Barc
elon
a Ca
talu
nya
| Reu
s Ca
talu
nya
| Ter
rass
a Ca
talu
nya
| Ale
sund
Nor
uega
Nanc
y Fr
ança
| Bu
dape
st H
ongr
ia| P
roví
ncia
de
Vare
se It
àlia
| Vie
na À
ustr
ia| R
¥ga Le
tòni
a
La xarxa Réseau ArtNouveau Network és ungran equip de personesque treballa a 13 ciutatseuropees. Tots tenim encomú una mateixa passió:l’Art Nouveau. Algunssom conservadors odirectors de museus,altres som arquitectes querestaurem edificis, ohistoriadors de l’art queestudiem els artistes i la seva obra. Resumint,tots volem saber méscoses sobre edificis,mobles i objectes fets arafa uns 100 anys. A travésde la xarxa Réseau ArtNouveau Networkestudiem l’Art Nouveaude totes les ciutatsparticipants. Juntsescrivim llibres,organitzem congressos icreem exposicions. Tambévam decidir fer aquestquadern d’activitatsperquè us ho pugueupassar bé tot descobrintl’Art Nouveau de la vostraciutat i també el de lesaltres ciutats participants.
La Comissió Europeauneix 15 països europeusque han decidit treballarjunts de moltes maneresdiferents, en temes comla política, l’economia, la indústria, la ciència,l’esport, l’educació i la cultura. La ComissióEuropea promou la xarxaRéseau Art NouveauNetwork donant-nos els diners necessaris pertreballar, per intercanviaridees, publicar llibres,crear exposicions ipresentar l’Art Nouveauals menuts i als adults.
With the support of the Culture 2000Programme of the European Union /Avec le soutien du Programme Culture 2000 de l’Union européenne
In collaboration with theEuropean Route of Modernism / En collaboration avec la Routeeuropéenne du Modernisme
With the participation of / Avec la participation de
molta rapidesa, i es van començar autilitzar les màquinesamb més freqüència,així com també elsnous materials per a la construcció, comara l’acer, i les novesformes d’energia, coml’electricitat o elpetroli. Els artistes ArtNouveau van fer serviraquests nous elementsper crear objectes i edificis que fossinbonics i útils alhora.Aquells artistes vantenir com a temes la natura, les plantes i els animals. També es van inspirar en lahistòria, les llegendes i el folklore de la seva regió.
Barcelona
Terrassa
Reus
Brussel .les
Glasgow
Alesund
Hèlsinki
Riga
Viena
Budapest
Ljubljana
Nancy
Província de Varese
< Viena
Glasgow
Hèlsinki >
<
Brussel.les<
Ljubljana >
Barcelona
Reus<
< Terrassa
< Alesund
Budapest
Província de Varese
< Riga<
en projecteM
odernisme
<
<
Nancy<
en projecteModernisme
