ÈPOCA IV-N.M11.Maig 1996Fet amb paper reciclat

Edita: STEPVDirector: Vicent Esteve Montalvà

Coordinació: Joan Blanco PazAdministració, Redacció i Publicitat:

Juan de Mena, 14, baix. 46008 ValènciaTel. 391 91 47. Fax: 392 43 34

Imprimeix: BC Artés Gràficas, S. A.Cambrils, 8. València. Tel. 365 04 50

Tiratge: 9.000 exemplarsDepòsit Legal: V-l .454-1981Franqueig Concertat 46/75 QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

L'estat de les negociacions sobre la implantació de la LOGSE (3)

De moment, plantillesLa reunió de la Mesa Sectorial del dia 10 de maig va tractar exclusivament de

les plantilles dels centres d'Educació Infantil, Primària i primer cicle deSecundària.

L'Administració va fer entrega d'un nou document que es podria modificaramb les aportacions que els sindicats van fer en la Mesa. La proposta final esconeixerà a partir deí dia 12 de maig i, així mateix, eixa setmana tindrà llocTacte formal de la firma, si s'escau, entre Administració i sindicats.

El document presentat el dia 10 conté alguns avanços sobre els anteriors (elprimer es va publicar en l'All-i-Oli n° 110. Extra de març passat), però encara espot millorar en alguns punts, com ara, concretar més la temporalització del'aplicació de les plantilles i la implantació total de les unitats de 3 anys,plantilles d'ESO, plantilles de determinats programes (immersió lingüística,educació compensatòria...), així com millorar les garanties de negociació de lesplantilles dels centres de Secundària.

A la pàgina 3, a falta de documents definitius, s'explica la posició global delConsell Nacional de l'STEPV en relació a la negociació.

Per altra banda, l'Administració es va comprometre a presentar un noudocument sobre el procediment d'adscripció cl dimarts, 14 de maig, per tal deproseguir la negociació.

L'STEPV ha convocat tot un seguit d'assemblees al llarg del País Valenciàper consultar al professorat abans de decidir si subscriu o no la proposta finalsobre plantilles.

E N SEN/A MENT

Esperanza Aguirre, ^ministra de què?"/-/í/}' un colegio, g en era/me ni e suele ser privada concertació, que tiene mites depeüciones para ingreao en. ese colegio que no pueden aíender, y el ministerio, en cambio,no quiere alimentarien las ayudas. Y al lado hay otro colegio, publico generaImente, alque s'm embargo los podré s no c/uieren llevar a sus hijos por la razón quefuera. Eníiendoyo que. lo que. hay que. hac e r es respeiar esa (ibertad de elegir, aumentar lax aulas enaquel que tiene mas demanda y en cambio disminuiríem en el que tiene menox (...) Lospadres no xe suelen equivocar y por lo tanlo hay que procurar que puedan cumplir susdeseos, que puedan ver a sus hijos estudiar donde e/los quieran."

<,De què colegios y de què padres està habíando?

Escola Rural 2 i 12

Convocatorias deformación ........

Professorat interí.

EnsenyamentSecundari......,.,,.,.,

Manifestació perl'Escola Pública..

Òrgans de Govern.

Entrevistem a...Francisco Moreno.

Administració Pública.

Signat el convenid'Ensenyament Privat.

El valenciài la Universitat 10

S'ha limitat l'oferta d'unitats escolars sensepublicar en el DOGV l'arranjament escolar

La Conselleria hamanipulat la matrícula

L'afiliació del sindicat ha pogut detectar que des dels dies previs alcomençament del procés de matrícula la inspecció educativa s'ha presen-tat en els Consells Escolars Municipals o en les Comissions Municipalsd'Escolarització per tal de determinar el nombre d 'un i ta t s educatives ques 'hav ien de cobrir en cada centre, tot en c o m p l i m e n t d ' u n a "ofertad'escolarització" que, en la pràctica no és al tra cosa que l'arranjamentescolar anual (modificació, creació i supressió d'unitats) , però que, enaquesta ocasió, no coneixia ningú per no haver-se publicat al DOGV.

Les intencions de l 'Adminis t rac ió són ben clares: la manipulació de lamatrícula l imi tan t el nombre d 'unitats escolars "disponibles", s'explicaràmes tard com un efecte de la demanda de places escolars [a qual consti-tu i rà la coartada davant l 'opinió públ ica per suprimir-nc. Si a açò li afe-gim que la Conselleria no vol crear unitats de 3 anys encara que es dis-pose de locals i existesea demanda (la demanda acabarà buscant placaa l l í on li l 'oferesquen: una escola privada), tindrem, ni més ni menys,que la fi losofia del mapa escolar aplicada des d'ara mateix.

L'allPer a la direcció de TW,

per exercir la censura prèviadels actes del dia 27 d'abrítcom si la televisió de tots elsvalencians fora la seua "fin-ca particular".

,,;í l'oliPer a "El Periòdic", publi-

cació va lenciana en valenciàqttc vol convertir-se en diari,i a la qual donem la benvin-guda, felicitem per la seuaqualitat Í li desitgem tots elsèxits.

Col·laboren en aquest número: Paqui Alemany, Carmert Berruezo, Manolo Cabanillas, Abel Francés, Xavier Gómez, Emili Gonga, Pilar Gonzalves, José Herrero, Vicent Mauri, Joan Moliner, Vicenl Romans, Anna Ros, Antoni Vinas.Alacant: Orense, 3. E. Dia. 03003 Alacanl. Tel. 522 BO 88. Alcoi: Sant Jaume, 15.03800 Alcoi. Tel. 554 45 16. Alzira; Avgda. Luis Suner, 28-4.46600 Alara. Tel. 240 02 21. Castelló: PI. País Valencià, 6, 3.13002 Castelló. Tel. 20 68 27. València: Juan de Mena, 14. 46008 València. Tel. 391 91 47.

d'interès &j n.2111 • Maig 1996

Trobades d'EscolesValencianes 96, l'èxit del repte

Per p r imera vegada, EscolaValenciana Federació d'Associa-cions per la Llengua convoca 13Trobades d'Escoles Valencianesarreu del País. Dues d'elles, lesprimeres (Monòver i Estivella); laresta, ja consolidades, oscil·lenentre la vuitena i onzena convo-catòria.

Assist im així al fet que lot elque significa e! projecte de Troba-des es reafirma cada any i a més amés s ' i n c r e m e n t a en dos llocsd'especial interès: les V a l l s delVinalopó i el Camp de Morvedre.

El lema "Es t imem la nost rallengua" í els mot ius que genera-ren la confecció del Mural per lallengua són, de nou, els que mar-quen les Trobades d'enguany.. Trobades que rec lamen més

quotes de normalitat lingüística entots els àmbits i que denuncien lesmesures con t r à r i e s a ls avançosaconseguits.

Aquestos han estat els motiusque han decidit al S r. Conseller ano convocar l'ordre d'ajuda a lesTrobades.

El moviment cívic més dinàmicper la normalització l ingüísticaveu així negat el suport econòmicper tirar endavant, per facilitar lacongregació de milers i milers depersones a les places i carrersvalencians.. Tot un gest. Tot un error.'Totun repte. Tot un èxit, perquèpodem assegurar amb total sinceri-tat que la fidelitat, la solidaritat iel coratge són valors que es notenen tots aquells 'que saben arrimarel muscle Í donar suport a les Tro-bades.

Persones, entitats, ajuntaments,sindicats, grups polítics, han pro-testat per aquest fet al conseller, iàlhora^ns han obert els braços.Com els "mariscalets" del Mural.

A falta de dues Trobades, a laSafor i a l'Alcoià-Comtat, valoremcom un èxit especial la participa-ció, el suport Í la reivindicació deles Trobades d'enguany. Ara bé, sino heu pogut anar a cap i les heu

volgudes veure per C9, deveuestar molt sorpresos, ja que solsse'n parlà de les dues primeres.Certament, el que C9 veié i sentíno els a p a n y à ! Prou temps deburrera, de pardoxes, de censura...

Sense rebaixar un pèl la reivin-dicació, continuarem fent treballarel cap i el cor, i com deia unapegatina a una Trobada; "Sensel'ajut de Conselleria, la Trobada aldia".

Cont inua rem exigint delGovern valencià el suport a lesTrobades, perquè volem que dels

impostos que paguem totes i totss'invertisca en Normalització Lin-güística. No els facilitarem festestribals, com voldrien. Hem volgut,volem i voldrem un país normalit-zat. I això, ara i ací, té unes novesdificultats i unes noves esperan-ces; ^Sabíeu, per exemple, que a laFont de la Figuera acudiren tresautobusos amb famílies de Ville-.na?

Gràcies i avant.Vicent Romans NogueraPresident de la Federació

Escola Valenciana

Pel desplegament de la Llei deFormació de Persones Adultes

Estem assistint a la paralitzaciódel desplegament de la Llei. de For-mació de Persones Adultes per partde la Conselleria de Cultura, Edu-cació i Ciència. Aquesta Llei, queva ser fruit del treball desplegat pelmoviment unitari de la Mesa delsAgents Socials, per l'EPA, on "estàintegrat el nostre sindicat, i-aprova-•da, f a. més de quinze mesos,.per lesCorts Valencianes sense cap vol encontra, està totalment paralitzada isense desplegar, no tenint .l'Admi-nistració valenciana cap voluntat,de portar-la endavant. .És més, tam-poc eís Decrets pels quals es creaval'a Comissió Interdeparlamental(73/95, de 2 de maig) i. es consti-tuïa, ei Consell Valencià de ía For-mació de Persones Adultes (90/95,de 16 de maig) tampoc estan aplir.cant-s.e.

Cal que eí Govern valencià aplir-•q.ue:Ía Llei de for^','^' .'rnnrecüatu,començant per la constitució" de laComissió IiHerdepartamentüI, la

constitució del Consell Valencià dela Formació de Persones Adultes, lacreació de l'òrgan directiu que coor-dine totes les actuacions en FPA, latransferència del professorat d'EPAde la Diputació de València, l'esta-bliment del Conveni General Multi-lateral entre les distintes Administra-cions, la potenciació de l'associacio-nisme, un pla d'actuació per adequari dignificar els centres d'EPA, debat inegociació sobre el nou Disseny deProgrames d'FPA, l'establiment dels.criteris de planificació per a la confi-guració del mapa de centres, progra-mes formatius, territoris i agentsd'FPA, la definició de les plantilles iperfils, professionals necessaris, laprovisió de llocs de treball, les condi-cions laborals i administratives delpersonal que hi treballa en els centresd'FPA, l'augment de les partidespressupostàries...

Per'a'què tot .a.çò siga possibleestem treballant dintre de la" MESADELS AGENTS SOCIALS

L'EPA, per a reconduir la situació iobligar l'Administració a modificar

' la seua posició. En aquest sentit, laMesa ha presentat vàries proposi-cions no de llei als grups parlamen-taris de les Corts Valencianes instantal desenvolupament de la Llei. Tam-bé estem fent una campanya d'arre-plegada de signatures de suport alManifest de la Mesa -portem arre-plegades més de 30.000-, mocionsen els Ajuntaments -més de I 10l'han aprovada, entre d'aitres Elx,Torrent, Paterna, Xàtiva, Segorbe,Bunol, Dénia, Sagunt, Alcoi, Burjas-sot, Benicarló, Mislata...-, actespúblics, edició de! Disseny de.Pro-grames d'FPA... i finalment la XITrobada dels centres d'EPA en ElCampello en el mes de juny.

Per acabar, considerem urgentque s'inicie la negociació en elsòrgans de representació i participa-ció! del üespiegament de la Llei; noacceptem cap "segona lectura" nicap retard en el seu compliment.

I Foro por un Medio Rural Vivo• Aportaciones desde la Educación

Los pasados 29 y 30 de abril y 1 de mayo se ha celebrado en El Escorial el 1FORO por un MEDIO RURAL VTVO, organizado por la PLATAFORMARURAL.

La problemàtica de los distintes medios rurales del Estado, tomada desde laperspectiva del despoblamiento actual de estàs zonas, nos lleva a considerar que elobjelivo del Foro, de pretender consoh'darse como un espacio de encuentro y dedebaté abierto a la sociedad rural del Estado, no solo debe ser posible, sinó queadcmas es necesario.

El debaté ha significado la puesta en común de las diferentes iniciativas enmarcha, la.delïnición del medio rural que queremos y la búsqueda de estrategiasde trabajo y modes de organización para llevar a cabo proyectos comunes que nosacerquen al modelo de medio rural al que aspiramos.

El debaté se ha eslructurado en ponencias y talleres específicos tales como:agricultura, indústria, servicios y desarrollo local, educación, cultura, medios decomunicación social, recursos naturales, recomposición del tejido social, solidari-dad con otros pucblos, etc.

Desde la necesidad de una unidad de acción de todas las pcrsonas que írabaja-mos en y por el medio rural, enumeramos algunas de las conclusiones que en eltaller "iQué modelo de educación?" se han obtenido.

i,Qué modelo de educación? Conclusiones del tallerEn el Estado espanol encontramos una gran diversidad de medios mrales y, por

Uinto, las respuestas desde la educación tienen que ser, así mismo, diferentes, con-cibiendo, eso si, la educación como base del desarrollo integral de los medios rura-les.

Como resumen, destacamos los siguientes puntos:

- LA EDUCACIÓN (entendida en su sentido mas amplio)El proceso educativo tiene que englobar a toda la comunidad y liene que inte-

grarse en el medio.Como objetivos a conseguir, senalamos:- Detectar las necesidades existentes.- No solo aprovecharel medio, sinó comprometernos con é] y mejorarlo.- Abrirse a los cambios y distintas realidades que se producen, analizarlos y

responder a los retos que planteen.Como estrategias:- Promoyer estos objetivos desde las mismas comunidades rurales, nunca

ímponerlos desde fuera.- Fomentar la paiticípación de la comunidad.- Establecer redes de coordinación entre grupos locales para intercambio, realï-

zación de tareas, reivindicación de derechos, etc.- Exigir a las Admínistraciones que hagan realidad la denominada política de

compensación de las desigualdades.

- LA ESCUELAEs necesario defender la existència de la escuela en ei medio rural, por el papel

decisivo que tiene en el desarrollo de la comunidad.Esta escuela ha de tener como primera condición la calidad, para lo cual es

necesario:- Adecuar efectivamente los contenidos escolares, la metodologia, los maíeria-

les didàcticos, etc.- Potenciar las actividades de socialización: encuentros entre alumnado de

escuelas cercanas, vJajes de estudio a otras zonas, etc.- Realizar agrupaciones escolares adecuadas a cada zona, para. superar el aisla-

miento tanto del profesorado como del alumnado.- Conseguir la implicación de toda la comunidad, especialmente las famílias,

en los procesos escolares, potenciando los Consejos Escolares de Centro.Consideramos que la calidad educativa así obtenida es innegablemente supe-

rior a cualquier otra opción que obíigue al alumnado a salir de su medio. No sepueden admitir valoraciones de rentabiíidad cuantitativa y economicista que desdela perspectiva del mundo urbano se puedan hacer, sinó de calidad de servicio, enbase a políücas compensatorias que hay que exigir a las distintas Administracio-nes.

- LA EDUCACIÓN SECUNDARIA OBLIGATÒRIA- Nos pronunciamos por la existència de Centros de ESO en cada zona, con

lodas las garantías de la LOGSE y con alternativas de organización adecuadas (nonecesariamente en un úriico edifício).

- Exigímos la participación de las comunidades afeçtadas, tanto en la elabpra-ción de la alternativa en su zona como en la elaboración del proyecto educativo,

- Es imprescindible realizar un (rabajo de información y concienciacíón con lasl'amilias sobre las condiciones de calidad que tienen que reunir los centres de.ESO, cualquiera que sea su estructura organizativa.. .

Els centres que depenen del Conveni entre el MEC i el Ministeri deDefensa encara no s'hari transferit a !a Generalitat Valenciana, després,d'anys de'negociació entre les diferents Administracions.afectades.

La situació que estan patint aquests centres, i en especial el professoratque hi treballa, és molt delicada, i més en aquest moment de transformaciódels sistema educatiu,

La 'transferència s'ha de fer efectiva de forma urgent, ja que no es polcontinuar jugant ardb el personal que està destinat en els 4 centres afectats:Apòstol Santiago, Sector Aéreo i Santo Àngel de la Guarda, de València, iJaume T, de Paterna.

Per aquest motiu ens hem .tornat a adreçar tant al MEC com a la Conse-lleria de Cultura/Educació i Ciència, per a que.dinamitzen i conclogueii elprocés negociador que ha de permetre la integració d'aquests'- centres1 en ,1'à.xarxa de la Generalitat Valenciana.

n.s 111 -Maig 1996 ...de la primera plana

Aplicació de la LOGSE. L'estat de les negociacionsLes negociacions entre la Conselleria d'Educaciói Ciència i els sindicats arranquen del calendaride negociacions pactat en novembre deï 95. Elstemes d'implantació de la LOGSE s'agruparenal voltant del que es va anomenar "Primeramesa" i contemplava per al primer trimestred'aquest curs els següents temes: Mapa Escolar iplanificació lingüística, xarxa de centres, dota-ció de personal: plantilles d'Educació Infantil,Primària i Secundària (Garanties laborals), ads-cripció del professorat a Educació Infantil,Primària i primer cicle d'ESO (Garanties delprocés) i condicions laborals i administratives.El treball d'aquestes meses tècniques bauriad'haver finalitzat el passat dia 28 de febrer.L'Administració ha incomplit sistemàticamentaquest calendari, fet que ens ha portat a concen-trar en els darrers mesos, a partir de finals degener, tots el temes de negociació de l'aplicacióde la LOGSE: mapa escolar, plantilles, adscrip-ció i condicions laborals i planificació lingüística.Aquesta paràlisi ha estat motivada, entre d'altresmotius, per la necessitat del Govern valencià deguanyar temps a l'espera de conèixer els resultatselectorals del passat 3-M, ja que estava en joc,encara ho està, bé la modificació de la LOGSE oel retardamcnt en la seua aplicació, especialmenten allò que afecta a l'Educació Secundària.

En aquest sentit, segons declaracions públiquesfetes en els darrers dies de portaveus del PP, espretén retardar, si més no, l'Educació Secundà-ria. Mentre, l'Administració valenciana, queestà a l'espera dels esdeveniments en els pro-pers mesos, ha optat per "aparcar" el MapaEscolar fins que bufen millors temps; aplicar,allí a on no s'ha engegat un moviment social encontra, un arranjament escolar "ocult" quetendeix cap a les propostes presentades en elMapa Escolar. Sols s'ha donat un procés nego-ciador sobre les plantilles d'Infantil, Primària iprimer cicle d'ESO i l'adscripció del professo-rat a aquests trams educatius. És a dir, s'hacentrat sobre l'organització del curs escolar1996-97, encara que siga sense consens amb elsagents socials, deixant la planificació de laimplantació de la Reforma Educativa per a mésendavant.En aquest moment estem a l'espera de la presen-tació de les noves propostes de l'Administracióen plantilles, condicions laborals, catalogació lin-güística i adscripció del professorat, i de que espresente tant el segon document del Mapa Esco-lar com la planificació educativa en aquellstrams i nivells en què encara no s'ha fet (educa-ció especial, formació de persones adultes,ensenyaments de règim especial...).

VALORACIÓ DE LANEGOCIACIÓ

El Consell Nacional de l'STEPV;màxim òrgan entre Congressos, deldia 20 d 'abri l va fer les següentsconsideracions sobre els aspectesnegociats;

PLANTILLES ICONDICIONSLABORALS

Els pun t s més importants queencara ens allunyen de íes propostespresentades fins ara són: ,

- La temporalització de l'aplica-ció de les plantilles tipus dels centresd'Educació Infantil i Primària, quela Conselleria ofereix que estiguencompletes a l'acabament de la legis-latura i no en el proper curs.

- Sobre la general i tzació del'oferia de 3 anys en tots els centrespúbl ics , no hi ha un compromísq u a n t i f i c a t ni per a atendre lademanda ni per a garantir la totali m p l a n t a c i ó en totes les escolespúbliques.

- El pagament d'ün complementtransitori per als mestres que impar-tiran ESO en els Instituts d'EducacióSecundàr i a . La nostra postura,enfrontada a la de la Conselleria i laresta de sindicats, inc ide ix enl'extensió de qualsevol millora reiri-bnliva a fa totalitat de! Cos de Mes-tres, tot Í acceptant una temporalitza-ció raonable per a la seua aplicaciótotal. I tot açò emmarcat en unarenegociació de l'extravagant siste-ma vigent de sexennis.

- Les plantilles en centres de Edu-cació Primària on s'impartesca tran-sitòriament el p r imer cicle d'ESOsón insuficients. La proposta de laConselleria suposa que una part delprofessorat que impartirà Primàriahaja de dedicar unes hores al.primercicle de l'ESO, amb la qual cosa estrencaran els equips pedagògics decada tram. educatiu i d 'aquestamanera e,s perdrà bona part del'increment de plantilla que hi pugahaver per a Primària.

- Les plantilles de primer cicled'ESO en In s t i t u t s d 'Educac ióSecundària també són insuficients, jaque es fixa un mòdul horari tan alt

que no tots els/les mestres queimpartiran transitòriament l'ESO enles escoles podran accedir desprésals instituts.

- No hi ha cap referència a lesp lan t i l l es de la resta de cicles deSecundària, ni compromís per a ini-ciar la negociació, cosa que, per anosaltres, és fonamental.

- La constitució d'una Comissióde Seguiment amb els sindicats sig-nants, que nosaltres considerem ques'ha de fer en la Mesa Sectoriald'Educació.

•- No es concreten les plantillesdels Centres d'Educació Compen-satòria (CAES i PAEPS), dels cen-tres amb alumnat amb necessitatseducatives especials ni dels centresamb projectes d'immersió.

ADSCRIPCIÓ DELPROFESSORAT AEDUCACIÓ INFANTIL,PRIMÀRIA I PRIMERCICLE D'ESO

El problema fonamental que enstrobem és que l'adscripció es pro-posa fer als llocs de treball del cursvinent i no a les plantil les resul-tants del procés d ' implan tac ió dela Reforma Educativa. L'Adminis-tració a f i rma que manca temps pera poder-ho fer abans de l 'acaba-ment del present curs escolar. Peraltra banda, afirmen no estar encondicions, per problemes tècnics,de saber com quedarà la xarxaescolar.

Hi ha tres opcions:a) No fer l'adscripció aquest curs

Í esperar a fer-la quan tingam la xar-xa de centres. Això suposaria que elcurs 1996-97 caldria fer alguna cosasemblant a la que es va fer l'any pas-sat per al 6é de Primària.

b) Presentació immediata delMapa Escolar i adscripció als llocsde treball que existiran en el curs1999-2000.

c) Adscripció a la relació de llocsde treball del curs 1996-97.

Nosaltres ens decantem per la b).No podem acceptar de cap manera laproposta de l'Administració perquèés una adscripció totalment provisio-nal, sobretot pel que fa al pr imer

cicle d!E$O. Els. mes.tre.s .que's'ads-crigueu al primer cicle d'ESO en elsactuals centres d'EGB no tenengaranti t que passaran als inst i tutsquan ho faça el seu alumnat, ja quesols tindran "dret preferent". Hihaurà, de no modificar-se l'actual.proposta de plantilles, una reduccióconsiderable de llocs de treballd'ESO per a mestres a mesura quel'alumnat d'aquest cicle passe alsinstituts.

CATALOGACIÓLINGÜÍSTICA

No hi ha una definició clara decom quedaran els llocs de treball, sítots estaran catalogats bilingües o sihi haurà llocs de treball en valencià id 'al tres en castellà. Nosaltres ensdefinim per la primera formulació ipensem que cal negociar la lempora-lització del reciclatge del professoratque quedarà mal adscrit. Per tant,l'adscripció ha de tindré en compteaquest factor. En el primer documentpresentat per la Consellerias'avançava en aquesta línia; en elsegon es retrocedeix de forma consi-derable, per pressions d'alguns sec-tors sindicals Í de la pròpia Adminis-tració.

MAPA ESCOLAR

La Conselleria no ha concretat ladata de presentació del documentdefinitiu. Considerem que ho farà enel moment que li siga més conve-n ien t poèticament, o que possible-ment no ho faça com a proposta glo-bal i ho vaja amollant any a any.

Continuen vigents, doncs, els ele-ments que ens separen de ta propostade l'Administració i que són bàsica-ment: el pes que ha de t ind rél'ensenyament públic en el sistemaeducatiu; la generalització ~de l'ofer-ta de llocs escolars públics de tresanys per al curs 96-97; la continuïtatde l 'alumnat en el sistema públic enels diferents trams educatius, sobre-tot en les ciutats mitjanes i grans delpafs; l'oferta de Secundària, tantObligatòria com de Batxillerat i For-mació Professional; Í les carènciesque des-del principi hem assenyalat:finançament, temporalització, plani-

ficació lingüística, pla de reforma oconstrucció de centres, deixar per amés endavant la planificació educa-tiva del Ibr. Cicle de l'Ed. In fan t i l ,l 'Ecl. Especial, la Formació de Per-sones Adultes o els Ensenyamentsde &ègim Especial...

Per tant, encara, estan pendents denegociació alguns temes importantsde l'aplicació de la LOGSE. •

Hem treballat per a millorar lespropostes fetes per l'Administració.Aquest camí és el que hem deseguir, i assegurar que es puguenconsolidar els avanços de la negocia-ció. Ara bé, tenim una limitació: elGovern de l'Estat vol modificar otrenar la implantació de la ReformaEducativa. Les primeres declara-cions públiques de la nova ministra,

Esperanza Aguirre, són una càrregade profunditat contra l'Escola Públi-ca, tant per la seua clarelat com perla seua contundèncïa. Quina correla-ció tindran aquestes declaracions enel Govern valencià?

Hem de treballar per a incorporarles nostres propostes en els dife-rents temes de la negociació global,sense renunciar a arribar a acordsparcials, sempre que suposenavanços per a la millora de les nos-tres condicions laborals i de l'esco-la pública. Al mateix temps, hauremde mantindré la fermesa en tots elstemes que ens enfrontem, i en con-cret hem de mantindré i redoblar laconfrontació contra el Mapa Esco-lar, en el marc de les Plataformesper l'Escola Pública.

CRONOLOGIA DE LA NEGOCIACIÓ• El Mapa Escolar va ser prcscnlal cl 23 de gener. Després de les primeres anàlisis els sin-dicaís ANPE, CSI-CS1F, CC OO, FETE-UGT i STEPV, cl 5 de febrer convoquem con-centracions unitàries per al di;i 14 de febrer, amb tres punts rei vindicatius: Un mapa esco-lar que reculla toies les necessitats educatives en un sistema públic de qualitat. La nego-ciació immediata de íes plantilles i llocs de treball. L·i negociació de les condicions labo-rals i administratives del professorat. CSI-CSIF es despenja.• El maleix dia 14 de febrer, la Conselleria d'Educació, en la mesa de negociació sobre elMapa Escoliïr i amb niés de 3 mesos de retard sobre el calendari pactat, proposa -tractar elLema de plantilles.• El dia 2] de febrer la Conselleria d'Educació signa un acord amb ANPE i CSI-CSIF,que tenia com a base l'acord del MEC del 9 de febrer. El document és una declaraciód'intencions de 14 línies. • £! 28 de febrer es fan manifestacions multitudinàries, on parti-cipen mes de 70.000 persones. Al llarg de tot el mes de febrer les mobilitzacions són cons-tants en molles poblacions, en contra del Mapa Escolar i en defensa de l'Escola Pública.• El dia 27 de març es reuneix, la Mesa Sectorial d'Educació per tractar un document deplantilles i condicions iaborals del professorat de Primària, així com les resposles del'Administració a Ics propostes sindicals en relació als criteris del Mapa Escolar. El docu-ment sobre Ics plantilles no és acceptat per cap organització sindical, ja que la proposta dela comissió (formada per ANPE, CSIF i la pròpia Administració) empitjora la proposta delMEC. ; " - .La Conselleria eontesla, per primera vegada en lot el procés negociador, a Ics propostessindicals sobre els criteris del Mapa Escolar. En la resposta es modifiquen alguns delsplantejaments inicials, com ara les ralios, les distàncies dels agrupaments de les zonesrurals o el nombre d'alumnes per a ofertar ESO, però es mantenen la resta de criteris quefan inviable una aproximació de postures.• L'I d'abril se'ns lliura el document d'adscripció del professoral del Cos de Mestres ai'Ed. Infantil, Primària i primer cicle d'ESO.• El 3 d'abril es convoca la Mesa Sectorial d'Educació per a iraclar plantilles de Primàriai l'adscripció. Malgrat no aparèixer en l'ordre del dia eí Mapa Escolar, es tracta com adarrer punt. Respecte de les plantilles s'introdueixen alguns canvis en el document presen-tat, però encara són considerats insuficients. ANPE i CSIF condicionen la seua possiblesignatura a la desaparició de qualsevol referència a la modalitat lingüística. El documentsobre l'adscripció és rebutjat per tothom, per fer-se aquesta a la relació de llocs de treballque existirà el curs 1996-97 i no a les plantilles definitives dels centres que hi haurà des-prés del procés de l'aplicació de la LOGSE (1999-2000). Respecte el Mapa, es confirma lavoluntat de l'Administració "d'aparcar-lo".• El 19 d'abril se celebra la Mesa Sectorial, en la que ens lliuren un nou document sobreplantilles i altre sobre l'adscripció. En principi la reunió eslava prevista per a tancar lanegociació. •• El dia 10 de rnaig s'cntrega un nou document, es valora pèls sindicats i es dona per tan-cada la negociació. A partir del dia 12 s'entregarà el document definitiu. Ara cal decidir.

...de la formació K* n.5111-Maig 1996

OFERTA DE 7 CONVOCATORIAS DE FORMACION PARA EL ANO 96Como en cursos anteriores, la Conselleria de Educación y Ciència nos ha remitido el primer borrador de 7 convocato-rias de formación, bien para el ano 96, bien para el curso 96-97 (dependierído de los casos). Se ha de tener en cuentaque son borradores, por lo cual algun dato de los que facilitamos podria variar en la convocatòria definitiva que apa-recerà publicada en el DO G V. Pasamos a reproducir los aspectos mas significativos de cada convocatòria.

CONVOCATÒRIA

1. Orden de 3 de abrilde 1996, por la que seofrecen ayudaseconómicas individualespara actividades deformación permanentedel profesorado.

DESTINATARIOS

Personal docenle en situación de acliviclad o que ejercefunciones de apoyo escolar en centros públicos yprivados coiicertados de nivet no universitario.Personal labora] especialista dependienle de laConselleria de C., E. y C., y que preste servicio encentros de esta.Personal que ejerce la tunción inspectora o que ocupepuesto de trabajo ctasificado como docente.

PLAZOS

Modalidades A y B:A partir del dia,siguiente de lapublicación de laOrdcn en el DOGVy liasta el 30 deseptiembrede 1996.

Modalidades C y D:En el plazo de unmes a partir del díasiguiente a lapublicación en elDOGV.

AYUDAS/PLAZAS

A. Jornadas, congresos, seminarios,cursos de formación yperfeccionamiento y otras actividadesde formación. Se incluyen los cursosde especialización convocades por laD.G. de Ordenación e I. E. y Pol.Lingüística, Màx. 85.000 ptas.B. Actividades punto A que serealicen en el extranjero. Màximo150.000 ptas.C. Màsters, cursos de postgrado yestudiós académicos para la obtencióndel doctorado. Màximo 125.000 ptas.D. Estudiós para obtener una tilulaciónuniversitària. Màximo 85.000 ptas.

OTROS DATOS DE INTERÈS

• Solo se podrà pedir ayuda por uno de los apartades, aexcepción del D, que es compatible con cualquier otro.Solicitar mas de un apartado supondrà la exclusión.

• Recibir una ayuda no implicarà la concesión de permisodenlro del borario laboral.

• La D solo es para funcionaries docentes.• Importe total por modaüdad:A: 47.000.000B: 10.000.000C; 10.000.000D: 15.000.000

2. Orden de 22 de abrilde 1996, por la que seconvocan 100 licenciaspor estudio para elcurso escolar 96-97.

Funcionaries de carrera en la situación de servicioactivo duranle los cursos 95-96 y 96-97 en cenlrospúblicos, SPEs.5 afíos de antigüedad como funcionario de carrera ointerïno, contando este curso académico.No estar en comisión de servicios durante el períodopara el que se solicita.No haber obtenido una licencia en los últimos 7 cursos;se exceptuan las solicitudes de pròrroga.Cursar un número de asignaturas correspondienle a uncurso completo o un míníino de 3 asignaturas, oequivalente en créditos, según se solicite anual-ocuatrimestral (solo se pide para realizar estudiósacadémicos).Obtener un mínimo de 5 puntos en el proyecto detrabajo a presentar.

20 días naturales apartir del de lapubiicación en elDOGV.

1. Licenciaturas o ïngeniería:•Anual 1" vez, 50• Anual 2a vez, 2• Cuatrimestral I" vez, 7• Cuatrimestral 2a vez, 12. Tesis doctorales:• Anual 1a vez, ] O• Anual 2" vez, 1• Cuatrimestral la vez, 4• Cuatrimestral 2a vez, 13. Otros estudiós:•Anual 1" vez, 18 .• Anual T vez, I• Cuatrimestral la vez, 4• Cuatrimestral 2a vez, 1

' La licencia se solicitarà por una sola modaüdad y un soloperíodo de duración. Caso de solicitar los dos períodes, sehan de priorizar en la soiicitud.

• El profesorado que solicite pròrroga solo podrà hacerlo poraquella modaüdad de que actualmente distinta.

1 Si quedaran píazas vacantes en alguna de las modalidades,podran incorporarse a otras en que haya candidatos,siempre que el número total no sobrepase el previsió.

1 Una vez publicada la relación de preseleccionados, habràun período de 10 días para renunciar.

• Al fmalizar el período de licencia se habrà de presentaruna memòria global del trabajo realizado o certificadoacadémico de los estudiós realizados.

• El profesorado seleccionado recibirà los emolumentoscorrespondientes a las retribuciones bàsicas., pudíéndoseacoger a la convocatòria de ayudas individuaíes y a la deproyectns de investigación.

3. Orden de 2 de abrilde 1996, por la que seconvocan ayudas ybecas destinadas aproyectos deinvestigación eínnovación educativa yproyectos de desarrollocurricular.

• Personal docente en situación de actividad o que ejercefunciones de apoyo escolar en centros públicos y privadosconcertades de nivel no universitario.

• Personal laboral especialista dependiente de la Conselleriade C., E. y C., y que preste servicio en sus centros.

• Personal que ejerce la función inspectora o que ocupepuesto de trabajo clasificado como docente.

Se podran presentar de forma individual o en equipes detrabajo de basta 8 componentes.

20 días a partir delde la publicación dela Orden en elDOGV.

La cuantía màxima de la ayuda serà de300.000 ptas.El importe total de las ayudas serà de10.000.000 de ptas.

Los proyectos podran ser por un ano o por mas.Se habrà de presentar antes del 5 de octubre del 96 unamemòria de la actividad y la justificación econòmica dela ayuda concedida.Se certificarà un màximo de 80 horas de formación.

4. Orden de 15 demarzo de 1996, por laque se convoca unconcurso de ayudas aproyectos de formacióndel profesorado encentros.

Centros públicos y privados concertades.Los proyectos de centros públicos seran propuestos porun equipo docente y fonnulados en un proyecto comúnasumido y ratificado por el claustro, con el v° b" delequipo directivo y aprobado por el Consejo Escolar.Los proyectos de centros concertados seran propuestospor la dirección o titular del centro.Los proyeclos que se presenten habràn de estarinsertados en la programación general anual.Se podran solicitar proyectos intercentros.

30 días naturales apartir del díasiguienle de lapublicación de laOrden en el DOGV.

La cuanlía màxima para un proyectoserà de 300.000 plas.

• En caso de pròrroga se podrà dotarcon un màximo de 200.000 ptas.

• El proyecto se realizarà durante el curso 96-97 y podrà serprorrogado una sola vez en la siguiente convocatòria.

1 Se presentarà una memòria en el CEP de la zona anles del31dejuliodeI97.

• Se adjuntaran actas de asistencia.1 Se podran certificar entre un màximo de 60 h. y unmínimo de 30 li., a criterio de la comisión de cvaluación.

• La Dirección Territorial autorizarà" un horario especial delcentro, con el informe posiüvo previo del claustro y delConsejo Escolar de cada centro participante.

5. Orden de 20 demarzo, por la que seconvocan cursos deespecial i zsición enEducación Infantil,Educación Física,Educación Musical y deLenguas Extranjeras(Inglés).

A. Funcionariado de carrera o en pràcticas en servicioactivo y profesorado interino del Cuerpo de Maestros.B. Contratados laborales indefinides de centros privadosde Preescolar o Infantil y Primària inscrites en elRegistro de Centros Docentes de la C.V. que reúnan losrequisitos de titulación del ANEXO II de la O.M. de 11de enero de. 1996 (BOE 23-01-96). .

20 días naturales apartir del día enque se pubüqiieesta Orden en elDOGV.

• 35 píazas de Educación Infantil.135 píazas de Educación Musical.135 píazas de Inglés.40 píazas de Educación Física.Se reserva el 25% de píazas para elpersonal de cenlros privados.La duración total de los cursos seràde 500 horas en Educación Infantil,E. Física e Inglés y de 540 horas elde E. Musical.

• Habilitaran en la especialidad.

1 La matrícula serà gratuïta.Para participar en los cursos hay que superar unas pruebasde acceso (excepto para E. Infantil).Obligación de asistir a todas las sesiones de formación yrealizar todas las actividades.Ademàs de la documcntación específica para cadaespecialidad, se habrà de presentar un escrilo de ladirección donde se haga constar la compatibilidad dethorario lectivo con las aclividades del curso.

• En ïicencia por estudiós se podrà solicitar los cursos si ladirección del centro autoriza la realización de las pràctica^

6. Orden por la que seconvocan ayudaseconómicas a entidadessin animo de lucro parala organización deactividades derenovación pedagògicay de formación delprofesorado.

Entidades sin animo de lucro, legalmente constituidas yque actuen en la Comunidad Valenciana.

Un mes a partir deldía siguiente a lafecha depublicación en elDOGV.

Importe total: 25.836.000 ptas. El plan de actividades habrà de adecuarse a loestablecido en la Orden de 9 de jum'o de 1994 (DOGV17-8-94).Tendràn preferència las entidades que no cuenten conotras fuentes de financiación para la realización deactividades formativas, asícomo las entidades quehayan íïrmado un convenio para la realización deactividades de formación en 1996.

7. Convocatòria demódulos de lingüística ysu didàctica del plan deformación lingüístico-técnica en Valencià delprofesorado nouniversitario.

Profesorado de niveles no uní vers itarios que desarrollensu labor docente en la Comunidad Valenciana en cenlrosmantenidos con fondos públicos.

Antes delde 1996.

dejunio Los módulos se realizaràn entre el 1y el 12 de julio de 1996 en Alacant,València y Castelló de la Plana.La duración serà de 50 horas, de lascuales 40 seran presenciales.El número mínimo de participantesserà de 25 y el màximo de 45.

A los módulos 3, 4 y 6 se puede inscribir el profesoradomairiculado en el nivel Mitjà o que ya lo haya~aprobado. Quien tenga aprobado el nivel Elemental.Al modulo 7, el profesorado matriculado en el nivelSuperior o que ya lo tenga aprobado.

n,2111-Maig 1996 ,de l'ensenyament públic

El TSJGV no admite recursocontra las iolsas deProfesorado Interina

El Tribunal Superior de Justícia de la C.V., en la sentencia de 30 demarzo de 1996, declara la inadmisión del recurso presentado por un grupode personas del COEP contra las bolsas de trabajo en régimen de interini-dad de la Conselleria d'Educació y contra el acuerdo Adminislración-sin-dicatos de 1993 que regula su funcionamiento.

Los fundamentos de derecho contenidos en la sentencia coincidenexactamente con los verlidos por los servicios jurídícos del STEPV en suescrito de oposición a) recurso. Estos se concretan en la falta de legitimi-dad de los recurrentes, por cuanto no se ha demostrado en modo algunotener interès o parte en aquello que pretendían impugnar, y, en segundolugar, por no haber sabído ni podido alegar què ordenamiento legal seestaba conculcando supueslamente con la constitución de las bolsas detrabajo de los interinos docentes.

En este recurso es destacable la ausencia de la asociación de interinosAFID, que se presenta allà donde va como la única organización quedefiende los intereses del profesorado interino. Por el contrario, a estaausencia se podria anadir su personación en los tribunales contra la con-vocatòria de oposiciones de 1995, esgrimiendo, por extrano que parezca,los mismos argumentos que el COEP viene utilizando desde 1991, aunquefinalmente podrían haber desistido.

La nueva sentencia, aunque circunscrita a las bolsas de trabajo, es unepisodio mas de la "cruzada" que los recurrentes mantienen contra losinterinos y los sindicatos desde 1991 (lo que les llevo a constituir su pro-pio sindicato para participar en las pasadas elecciones sindicales), conmotivo de! sistema transitorio de acceso a la función pública docente con-tenido en la LOGSE y ya extinguido.

La reciente sentencia del Tribunal Constitucional otorgando plena vali-dez legal a este sistema de acceso y, por tanto, fallando en contra de laspretensiones de amparo solicitadas por los recurrentes, así como la sen-tencia que nos ocupa sobre las bolsas de trabajo, deberían bastar para quelas gentes del COEP reflexionen sobre el calvario jurídico al que estansometiendo a miles de personas y al propio sistema educaüvo desde haceun lustro. Conviene recordar que quedan aún pendientes de sentencia dosrecursos mas de este colectivo contra las bolsas de trabajo y el acuerdo.

Entendemos que el paso del tiempo està demostrando que la judiciali-zación excesiva de la vida sindical no es buena para nadie; antes al con-trario, habría que intensificar la sindicalización del sector docente y laparticipación colectiva.

Lejos de corporativismos, solo con organizaciones sindicales compro-metidas con la mayoría social se podrà avanzar en la mejora de las condi-ciones de trabajo y en fa calidad del sistema educativo.

CONCENTRACIÓ DEPROFESSORAT INTERÍ

Per la millora de les

Plataforma Cívica per l'Ensenyament Públic

Per i estabilitat

de maig, a les 6 de k

La Plataforma Cívica perl'Ensenyament Públic, constituïdaper la FAPA-VALÈNCIA, Fed.AA VV, Fed. MRP-PV, les orga-nitzacions estudianti ls de l'Ense-nyament Mitjà i Universitari i elssindicats progressistes de l'ense-nyament, ha iniciat una campanyad'arreplegada de signatures perexigir una aplicació real i de quali-tat de la LOGSE dins del nostresistema públic d'ensenyament, ambla corresponent dotació de mitjansmaterials i humans suficients; tam-bé demana la publicació immediatad'un nou MAPA ESCOLAR, quearreplegue totes les condicionsnecessàries per a l'ampliació de laxarxa de centres públics Í la modi-ficació urgent de les partides pres-

supostàries necessàries per a dur-loa terme. Aquesta tindrà lloc al llargdel mes de maig, no descartant-senoves mobilitzacions en defensa del'escola pública si l'Administracióno respon de forma satisfactòria ales nostres peticions.

Per altra part, s'exigeix la imme-diata adequació de tots els centres ila dotació de les plantilles necessà-ries per a fer possible la implanta-ció del primer cicle d'ESO el pro-per curs escolar.

La Plataforma també ha criticatl'actuació de l'Administració en elprocés de matriculació, que estàsuposant la supressió o modificaciód'unitats escolars de la xarxa públi-ca. També insta a les famílies quedesitgen que els seus fills o filles de

3 anys estudien en els centrespúblics que presenten la sol·licitud,hi haja o no vacants en els centres,per tal que s'atenga la seua deman-da.

Per a l'STEPV el treball dintrede les plataformes unitàries perl'escola pública és molt important,per la qual cosa ens felicitem per laincorporació de la FAPA-Valènciaa la Plataforma, En aquest sentitconsiderem fonamental que es cre-en marcs uni tar i s per l 'escolapública en totes les poblacions icomarques. El treball de les plata-formes, com les d'Alcoi, la Ribera,el Districte Marítim de València ode l'Alt Palència, entre d'altres, ésun bon exemple a seguir por tot-hom.

MANIFESTACIÓEn defensa de l'Escola PúblicaDia 23 de maig, dijous, 7.30 de la vesprada,

Plaça de Sant Agustí, ValènciaPlataforma Cívica per l'Ensenyament Públic

Jornada sobre Ensenyament SecundariResum de les conclusions

La negociació de l'aplicació dela LOGSE anem a continuar orien-tant- la amb els criteris quel'STEPV i la Confederació d'STEshem mantes durant tot el procés;cercarem una negociació globalque evite un retrocés en l'EscolaPública i de les condicions laboralsi administratives dels treballadors itreballadores de l 'Ensenyament .Així, pel que fa a l 'EnsenyamentSecundari, i des d'una perspectivaglobalitzadora, un procés de nego-ciació hauria de partir de dos ele-ments:

- Que al País Valencià no hi hahagut cap negociació sobre l'aplica-ció de la LOGSE a Secundària, niara ni als darrers anys.

- Que, en els darrers mesos, s'hainiciat el debat al voltant d'un MapaEscolar fortament contestat pels sin-dicats Í tota la comunitat educativa,tant per les seues mancances compels plantejaments contraris al'Ensenyament Públic. És evidentque una proposta que planteja, desde l'inici, una reducció molt impor-tant d'unitats a Secundària és l'ele-ment bàsic i primordial que condi-ciona la resta. Si no es canvien elscriteris d'aquest Mapa Escolar, lanegociació està condemnada alfracàs.

L'STEPV ha impulsat decidida-ment els elements de mobilitzacióper a aconseguir la modificació de laproposta inicial, com ara la unitatsindical, l'acció de les Juntes de Per-sonal, la potenciació de la Platafor-ma Cívica per l'Ensenyament Públical País Valencià, que ens ha permèsimpulsar tot un seguit de manifesta-cions públiques a tot arreu del nostrepaís.

Tot i així, el Sindicat ha de pre-veure els problemes concrets, donar-los a conèixer als treballadors i tre-balladores, debatre'ls als Claustres icercar una posició d'una forta unitatamb altres sindicats davant les con-

verses i negociacions amb l'Admi-nistració.

Per tal d'encarar el que nosaltreshem considerat una reconversió del'Ensenyament Secundari, l'STEPVorganitzà el 27 de gener de 1996 laII Jornada de Secundària al PaísValencià, per tal de donar resposta auna sèrie d'interrogants, així comper a prendre posicions respecte aalguns punts que la regulació de lallei deixa oberts i que són suscepti-bles de negociació amb l'Adminis-tració valenciana.

Les conclusions de la Jornadas'han publicat en un All-i-Oli extrajun t a l'anàlisi del Reial. Decret1.635/1995, de 6 d'octubre, sobreadscripció del professorat del Cos deSecundària Í Tècnic d'FP.

De forma resumida, s'avancen acíels temes abordats.

1. SOBRE LA PROBLEMÀ-TICA DELS PROFESSORSTÈCNICS D'FP, FUNCIONARIS IINTERINS.

Des de l'STEPV no estemd'acord amb la impossibilitat d'ads-cripció a les places de Tecnologiaper al Cos de Professors Tècnics deFormació Professional. Consideremque els requisits per adscriure's aTecnologia han de ser els següents:

- Que puguen adscriure's al'especialitat de Tecnologia, a mésdels que hagen aprovat l'oposició,els que tinguen cursos d'especialit-zació (homologació dels Seminarisrealitzats).

- Adscripció per experiència.La principal problemàtica del

professorat in ter í és que noméspoden opositar els que tinguen titu-lació a partir de Diplomatura.

L'STEPV proposa a la Conse-lleria com a mesures a prendreurgentment les següents:

- Que es prolongue la tramitorie-tat que s'havia establit a la LOGSEper a l'accés a la funció públicad'aquest col·lectiu:

- Que es concreten els llocs detreball nous que podrien ocupar.

- Demanarem que els mòduls deformació professional contínua, elsmòduls de garantia social, Caes,Tapis, etc., es transferisquen de laConselleria de Treball a la d'Educa-ció i s'impartisquen als centresd'ensenyament públics.

2. SOBRE PLANTILLES.Degut a la complexitat i diversitat

que presenten les plantilles delsCentres de Secundària, hem conside-rat la conveniència de dotar-nosd'uns criteris generals que ens per-meten desenvolupar als centres unensenyament de qualitat i garantir iatendre les necessitats derivades delcurrículum comú de tot l'alumnat, laqual cosa implica tot un seguitd'actuacions que nosaltres hem con-cretat en 21 punts que contemplenaspectes com ràtios, dedicació lecti-va, activitats pràctiques, de reforç,d'atenció individualitzada, desdobla-ments de grups...

3. SOBRE ALGUNS ASPEC-TES DEL DECRET D'ESPECIALI-TATS pendents de negociació, comara la supressió de places,recol.locaciò i redistribució del pro-fessorat, cossos i escales a extingir,desdoblament d 'una especialitat ialtres.

4. VALENCIANITZACIÓ DEL'ENSENYAMENT.

Cal garantir la continuïtat delsprogrames d'ensenyament en valen-cià de Primària a Secundària, el queimplica una planificació lingüística ial mateix temps una catalogació deles places de Secundària progressivai generalitzada, amb flexibilitat, peròsense oblidar el nostre objectiud'arribar al 100% de la catalogacióel més aviat possible i amb una fortaimplicació de l'Administració perfacilitar cursos a tot el professorat.

Entre d'altres mesures, recolza-rem totes les iniciatives de la Mesaper l'Ensenyament en Valencià.

...c/e l'ensenyament públic n.5111 • Maig 1996

LA RENOVACIÓdels òrgans

La Llei Orgànica 7/1995, de 29de juny , va prorrogar la duració delmandat dels òrgans unipersonals degovern dels centres docents sostin-guts amb fons públics. La raó eraòbvia : es tan t en t rami tac ió laLOPEGCD en cl Parlament espa-nyol en el moment en què bona partdels equips directius dels centreshaurien de cessar en acabar el perí-ode del seu mandat, convenia queels nous equips foren nomena tssegons cl nou sistema dissenyat enla LOPEGCD.

En aquest sentit la indicada lleiorgànica prorroga per un any elmandat dels equips directius en elscentres docents sostinguts amb Conspúblics de règim general, qualsevolque fos el procediment de nomena-ment (elecció del Consell Escolar odesignació administrativa), en elscasos en què el període de mandatfinalit* durant el curs 1994/95, demanera que lots aquests nomena-ments puguen acabar el 30 de junydel 1996, per tal d'encetar el nousistema a l'inici del curs 1996/97.

Així mateix, pel que fa als Cen-tres d'Ensenyaments Artístics i ales Escoles d'Idiomes, la pròrrogaserà de sis mesos, cas que el man-dat final ilze el 31 de desembre del1995.

Per altra banda, la LOPEGCDen la seua Disposició Transi tòriaSegona, estableix que la duraciódel mandat dels òrgans de govern(col·legiats o unipersonals) nome-nats amb anterioritat a l'aprovacióde la llei serà la que corresponga ala normativa vigent en el momentdel seu n o m e n a m e n t , excepteaquells el mandat dels quals f inal i t -ze en 1995, que el prorrogarand'acord amb la pròpia Llei Orgàni-ca 7/1995 abans citada.

Per si no fos suficient l'anterior-ment exposat, també l 'esmentadallei orgànica permet de prorrogarper un m à x i m de nou mesos elmandat dels òrgans de govern quee s t i g u e r e n e x e r c i n t e! càrrec al'entrada en vigor de la llei (22 denovembre del 1995), per tal que lafinalitzaeió del mandat puga coin-cidir amb la del curs.

Tota la legislació ve orientada,doncs, a que al començament delcurs 1996/97 s'engcgue el nou sis-tema d'elecció dels òrgans degovern, tant col·legiats com uniper-sonals, d'acord amb allò establerten els Reglaments Orgànics delsCeníres Docents, que han estat oseran modificats a l'efecte els qualsde manera explíci ta os tenten elcaràcter de norma supletòria res-pecte a les Comunitats Autònomesamb competències plenes en educa-ció a falta de legislació pròpia, comés el cas del País Valencià. Així, enaques t m o m e n t , per de ixadesam a n i f e s t a de l nostre Governa u t o n ò m i c en l ' exerc ic i de lesseues competències normatives, elReglament de Secundària del MECestà plenament en vigor al nostrepaís, i'cl de Primària en al lò noactuali tzat , com ara les qüestionsque ens ocupen.

Per t a n t , en començar el curs1996/97 tan sols els equips nome-nats per elecció del Consell Escolardel Cenire a les acaballes del curs1993/94 o 94/95, molt pocs, conti-nuaran durant els tres anys del seumandat fins a l'acabament del curs

1996/97 o 97/98, moment en quèse'ls aplicarà el nou sistema d'elec-ció de directors. La resta, que cons-t i t u e i x la i m m e n s a major ia , esveu rà sotmesa al nou règim demanera immediata.

La nova legislació es caracterit-za per diversos trets que la diferen-cien notablement del sistema ante-rior:

Acreditar-sc per a serdirector

En p r i m e r l loc , cons t i tue ixl'aspecte potser més colpidor delsistema el fet que, tant per a sercandidat a Director pel procedi-ment d'elecció del Consell Escolardel Centre per majoria absolutacom per a ser nomenat mitjançantdesignació de l'Administració Edu-cativa corresponent, cal estar enpossessió de l ' acredi tac ió per al'exercici de la Direcció, tenir unaantiguitat almenys de cinc anys enel cos i haver estat professor,durant un període igual, en un cen-tre que impartesca ensenyances delmateix nivell i regim, i, en cas tansols d'elecció pel Consell Escolar,t e n i r des t inac ió d e f i n i t i v a en elcentre si més no d'un curs complet.Cal pertànyer, doncs, a una catego-ria, a un col·lectiu, a un pseudocòs,a mane ra de "cantera", al q u a ls'ingressa de manera ordinària mit-jançant sol·licitud de! professoralinteressat i en els terminis que esta-blesquen les corresponents convo-catòries. Els requisits per a aconse-guir i 'acrcditació per aquesta viasón els següents:. a) Superació dels programes de

formació que s'csiablesquen, o estaren possessió de determinades titula-cions (Pedagogia, títols que contin-guen almenys 12 crèdits relacionats

amb Organització i Gestió de cen-tres educatius o amb l'Administra-ció educativa, o títols de postgraude característiques semblants).

b) Experiència i valoració positi-va del treball previ .en l 'exercicid'un càrrec corresponent als òrgansunipersonals, o valoració positiva,cas de no exercir cap càrrec, de latasca docent i de coordinaciópedagògica desenvolupades, aixícom en les funcions d'organització,gestió i participació en òrgans degovern.

De manera transitòria, durant els

dos anys posteriors a l 'entrada envigor de la llei, estar en possessióde determinats mèrits serà equiva-lent als programes de formació.

Finalment , la Disposició Tran-sitòria Tercera I r de la LOPEGCDpreveu una acredilació aulomàlicaper a l'exercici de la direcció peraquell professorat que haja exercitcl càrrec de Director, Cap d'Estudiso Secretari durant un mínim dequa t r e anys amb a n t e r i o r i t a t al 'aplicació del nou sistema (el R.D. 2.192/1995 per al MEC, que técaràcter supletori per al País Valen-cià, indica el termini del 30 de junydel 1996).

Estaran, però, excepcionalmentexempts d'ostentar algun o algunsrequisits per a ser candidat a Direc-tor, entre altres de l'esmentada acre-ditació, els candidats en centresespecífics d'Educació Infantil, elsincomplets d'Educació Primària, elsde Secundària de menys de vuit uni-tats, els d'ensenyaments de règimespecial o dirigits a persones adultes.

S'amplia el mandatEn segon lloc, un altre dels trets

que defineixen el nou sistema ("areferència a la duració del mandatdels nous directors, el qual quedaperllongat a quatre anys, tant si estracta de directors elegits pel Con-sell Escolar com si són designatsper l'Administració. Els directorsde centres de nova creació ho seranper tres anys.

Els altres càrrecsEn tercer lloc, cal afegir com a

característica significativa del siste-ma que la resta de membres delsequ ips d i r ec t ius , Cap d 'Estudis,Secretari, ctc., seran designats pelDirector del Centre, prèvia comuni-cació al Consell Escolar, i serannomenats per l ' A d m i n i s t r a c i ó , adiferència del sistema actual, queexigia que foren elegits conjunta-ment amb cl Di rec tor o en unmoment posterior a proposta delDirector.

'...per deixadesa manifesta del nostre Governautonòmic en l'exercici de les seues

competències normatives, el Reglament deSecundària del MEC està plenament en vigor

al nostre país, i el de Primària en allà noactualitzat./'

La majoria del professorat no podrà sercàrrec directiu.

"...a 30 de juny de 1996 sols podrancandidats a la Direcció de centres ordinarisaquelles persones que estiguen acreditades

per via automàtica..."

transició democràtica fins ara!!!'

Fer a tota la vidaArrodoneix el sistema el fet que

el professorat que haja ostentat elcàrrec de Director amb valoracióp o s i t i v a d u r a n t c l t emps que esdetermine consolidarà una part delcomplement relr ibul iu corresponentsegons cl nombre d'anys que hajaexercit el càrrec.

La gestió democràtica,més lluny

A llarg t e r m i n i es pe r f i l a ,doncs, una ges t ió dels centresm o l t a l l u n y a d a de l a gest iódemocràtica defensada pels sindi-cats, organitzacions i movimentsprogressistes que han man t ingu tels principis de l'autogestió i de laparticipació com a inherents a lanatura lesa del model d'ensenya-m e n t públic, l a ic , rac ional idemocrà t ic que p ropugnem. Percontra, se'ns imposa una mena desistema de govern no sols jerar-quitzat i sotmès a una persona quefigura en la cúspide del poder enels centres, que fa i desfà, contraria un func ionamen t par t ic ipa t iu ien equips de treball, sinó que, amés, aquesta persona ha d'eixirnecessàriament d ' u n conjunt res-tr ingi t , la "cantera" de directors,sense permetre que siga la comu-n i t a t educativa qui dccidcsca l l i u -rement què persones han consti-tu i r els equips de govern dels cen-tres, segons intercsse en cada con-juntura . Òbviament, aquest siste-ma crea d i f icu l ta t s afegides per al'elecció de directors, fomenta ladesignació directa, que es consti-tuirà en el procediment aclapara-dorament majoritari, i per tant enl 'ordinari , cosa que subreptícia-mení volia i n t rodu i r l 'Adminis t ra-ció, com hem denunc ia t tantesvegades.

A curt termini, al País Valencià,ens trobarem en la paorosa Í mons-truosa situació següent: atès que lanostra Administració educativa noha convocat, com han fet d'altres,els mecanismes per a l'acredilacióordinària o transitòria, a 30 de junyde 1996 sols podran ser candidats ala Direcció de centres ordinar isa q u e l l e s persones que es t iguenacreditades per via automàtica, és adir, les que hagen exercit en el pas-sat durant quatre anys un càrrec deDirector, Cap d'Estudis o Secretari,les quals seran nomenades directorsper quatre anys, tant si obtenenmajoria absoluta per elecció delConsell Escolar com si són desig-nades per l 'Administració, de bongrat o a la força, tant si són del cen-tre com si no ho són. La gestió delscentres, p robablement , l l u n y deguanyar en eficàcia, com tossuda-ment s'ha volgut vendre l ' inven t ,en molts casos serà ru t inàr iamentrealitzada sense projectes enriqui-dors i amb absènc ia to ta l d ' u nmínim d 'entus iasme; exercida, devegades, per persones que voldranper aquesta via apropar-se a deter-minades poblacions sense interèspel centre on exerciran les seuesfunc ions d i rec t ives , dissociant-sede la pròpia comunitat educativa.

j Í ;No debades la Confederaciód'STEs qua l i f i c ava aquesta l l e icom l'agressió més forta que hapatit l'escola pública des de la tran-sició democràtica fins ara!!!

n.fi 111-Maig 1996 la nostra gent

Entrevistem a

Franciscà

LaEscuelay losMaestros

Els darrers mesos vam ser testimonis d'una exposició que sota eltítol "La Escuela y los Maestros" es va presentar a Alacant. ALL-I-OLI no ha volgut perdre's aquesta bona ocasió per a mirarenrera i reflexionar, una vegada més, sobre passat, present ifutur de l'educació. Entrevistar a Francisco Moreno,coordinador de l'exposició, ens ha permès fer-ho desde la seuaexperiència, rica en investigació i recerca.

1. Com va sorgir la idea de fer un treballretrospectiu sobre l'evolució de l'educació?

En el Institulo de Cultura Juan Gil-Alberl-en colaboración con otras cntidadcs- había-mos trabajado en varias exposiciones sobrepersonajes relacionadas con la educación,como Rafael Altamira, que fuc el pr imerDirector General de Primera Ensenanza, yRodolfo Llopis, que ocupo el mismo cargo entos primeres momcntos de la II República, ynos habíamos interesado tambiéri por las posï-ciones del movimiento obrero en torno a lacnsenanza. Se considero intcresantc prepararuna exposición divulgaüva sobre la evoiuciónde la escuela en Espana desde el siglo XVIIIhasla nuestros días, para analizar las relacionesentre escuela y sociedad. Ese ejercicio de recu-pcración de la memòria colectiva era, al propiotiempo, un homcnaje a la labor callada y abne-gada de milcs de maestros y maestras, però sinrenunciar por ello a reflejar la constante luchaque las ideologías conservadoras y las progre-sistas han entablado -y, aunque ahora parezcaun tema superado, sigucn cntablando- en elcampo de la educación.

2. En què va consistir aquest treball?Hubo una primera etapa de invesligación y

localización de iluslraciones, selccción de

Qui és...?Francisco Moreno Sàez va nàixer a

Alacant en abril de 1942. Estudià Filo-sofia Í Lletres en les universitats deValència i Madrid, llicenciant-se enFilologia Clàssica en 1964. Posterior-ment, es doctorà en Història en la Uni-versitat d'Alacant, amb una tesi sobre"El Movimiento Obrero en la Provinciàde Alicaníe" (1983). Ha estat professoragregat i catedràtic dels instituís JorgeJuan i Virgen del Remedio, d'Alacant,des de 1967 fins a la data. Pertany al'STEPV des de la seua fundació i vaformar part del primer consell de redac-ció de ALL-t-OLI.

Ha estat soci fundador i presidentdel Club de Amígos de la Unesco i delCine-Club Chaplin, d'Alacant. Ha escritcrítica de cine en els periòdics La Ver-dad, Sureste, La Marina, i Informactón.Membre del Instituto de Cultura JuanGii-Aloert, d'Alacant, ha estat comissaride les exposicions dedicades a "RafaelAltamira", "Rodolfo Llopis", "El anar-quismo en la provincià de Alicante", i"La Es'cuela y los Maestros". Directordel Àrea de Publicaciones del V Cente-nario de la ciutat d'Alacant, va preparardiverses exposicions sobre La MemòriaGràfica de la Ciudad de Alicante, publi-cada per eíxe motiu. Ha escrit dos lli-bres sobre el moviment obrer a Elx i laprovíncia d'Alacant i nombrosos arti-cles sobre cultura, educació, la.GuerraCivil, el franquisme í l'exili republicà enrevistes com Canelobre, Aguaits, Ana-fes de la Universidad de Alicante, etcè-tera. Actualment coordina una Historiade la Prensa en la Provincià de Alican-t@, de la qual s'han publicat ja sisvolums.

libros y material es, elaboración de paneles ycatalogo, ctc. "La Escuela y los Maestros"eslaba compuesta por una sèrie de paneles decontenido histórico, en que se analizaba laescuela en diversas etapas: el final del AntiguoRégimen, el siglo XIX, la Restauración, el pri-mer tercio del siglo XX, la República, la gue-rra civil, el primer franquisme y los anos deldesarrollismo eeonómico y eslancamiento polí-tico, cerràndose el panorama con la aprobaciónde la Ley General de Educación. Otros paneleseslaban dedicades a (emas como la relaciónentre la escuela y la ideologia -con las aporla-ciones de la Instiiución Libre de Ensenanza, lapedagogia catòlica, los "heterodoxos" y el lai-cismo, la clase obrera misma- ; la escuelavalenciana; la ibrmación de los maestros y lallegada de innovaciones pedagógicas al.PaísValencià; la discriminación de ía mujcr en laescuela; la ensenan/a de 'los "ninos y ninasdiferenies", es decir, aqueílos que estan aque-jados de alguna minusval ía o a los que lasociedad considera "peligrosos" o "en peli-gro", por las condiciones socialcs y familiarcsen que viven; y, finalmentc, la medicina y lahigiene escolar. Ademàs de los paneles, laExposición incluía una mucstra-muy abundantede libros y material escolar.

3. Qui ha col·laborat?El equipo cicntífico estaba constituido por

Rosa Ballester, Miguel Àngel Carmona, LuisMiguel Làzaro, Fausüno Larrosa, AiejandroMayordomo, Concha Monl lo r , Francisco

Moreno, Mònica Moreno, José Navarro yPedró Olivares. En el catalogo de la Exposi-ción, profesores de las Universidades deValencià y Alicante estudiaren la evoiución dela escuela primària en la sociedad valenciana,la renovación pedagògica en el País Valencià yla creación de la inspección médico-escolar enEspana.

4. Des d'un punt de vista històric, en quèse diferencia l'escola d'ara de la que darre-rament s'ha anomenat "l'escola de l'ahir"?

Me parece que las piïncipales diferenciasson dos: en primer lugar, la cxtcnsión a todala población de la ensenanza , concebida-esperemos que lo siga siendo- como unaobligación del Estado y un derecho de todoslos ciudadanos y ciudadanas. Y en segundolugar, la irrupción en todos los àmbitos de losmedios de comunicación de masas, en espe-cial de la te levis ión, que suminis t ra unainformación enorme, però también proponeunas pautas de comportamiento y unos valo-res que no siempre coinciden con los que enla escuela, al mcnos tcóricamente, se planle-an. Dicho en términos coloquiales, en laescuela se puede presentar a Madame Curiecomo modelo, però en la sociedad en quevivimos son mas apreciades otros individuosbastante diferentes.

5. Des de la Llei Moyano, quines han> estat, en la teua opinió, les fites més signifi-catives de l'evolució de l'educació?

Creo que la pròpia Ley Moyano, la apari-

JUAN UHAVE

US AYENTUÍÍA5 HE N

F, Rt,ff íis

L'equip coordinador de l'exposició.

ción de la Institución Libre de Ensenanza; ladecisión tomada a primeros de siglo de quelos maestros dependiesen del Estado y no delos Ayunlamientos; la creación de la Direc-ción General de Pr imera E n s e n a n z a ; laincorporación de diversas corrientes peda-gógicas -Freinel, Decroly, Montessori-; elesfuerzo rcalíxado en el primer bienio de laII República para abordar el problema de lasconstrucciones escolares, introducir el lai-cismo en la escuela y promovcr la renova-ción de la pràctica pedagògica; la pròpiaLey General de Educación -por cuanto lla-maba la atención sobre el papcl de la ense-nanza en el desarrollo científico y lécnicode un país-, y la renovación que, en los anosde la transición a la democràcia, supuso clmovimiento de maestros y de profesores nonumeraries.

6. Si hagueres de triar un, quin personat-ge o col·lectiu ha estat més determinant enaquest avanç?

En general, la Instiiución Libre de Ensenan-za, que ejerció una gran influencia en el primertercio del siglo XX y en especial en los espe-ranzados anos de la II República, y muchas decuyas idcas reaparecieron con la recuperaciónde la democràcia.

7.1 en la mateixa perspectiva, qui seria elgran oblidat?

La propuesta educativa procedente delmovimienlo obrero -lanto de sus sectoreslibertarios, que pucdc s imbol izar la f igurade Ferrer Guardia, como de los mas cerca-nos al socialisme-, que, sin grandes elabora-ciones leóricas, p lanteaba la educación delos hijos de los obreres y de los obrerosmisinos como un medio para crear unaH u m a n i d a d nueva y no como una s i m p l easimilación al sistema.

8. Després de fer un treball retrospectiusobre els darrers 150 anys j com veus el futurde l'educació?

Ya he dieho antes que, en cierta medida,el papcl fundamental que la escuela -junto ala famili - jugaba en otros tiempos comosuminislradora de ciència y como agentesocializador, lo juegan hoy, realmente, otrasinstancias. Ademàs, pienso que uno de losgrandes errores que se ha cometido en estosúltimes anos en cl tcrrcno cducativo, junto aevidentes aciertos, ha sido el no haberseplanteado como problema fundamenta l elcontenido de la escuela. En la actual situa-ción, una asignatura que en mi opinión ten-dría que ser obligatòria en lodos los anos deestudiós seria enscnar a los alumnos y alum-nas a defenderse de la manipulación a queson sometidos por la publicidad, ía "informa-ción" y los medios de c o m u n i c a c i ó n demasas, que ahora pueden enganar mcjor queanlcs, porquc dan la imprcsión de que sel imi tan a presentar la realidad en el mismomoinenlo en que sucede, sin deformaciones;la " re t ransmis ión" de la Guerra del Golfopucdc ser un bucn cjcmpio de csa manipula-ción, però también lo son los grandes "silen-ciós" sobre miles y miles de cosas que ocu-rren en la sociedad. Ahora, esa omnipresèn-cia de la imagen y la ausencía de reflexiónhacen mas d i f i c i l que antcs la transmisión deun espíritu critico a los alumnos, cosa que nosiempre pueden hacer unos profesores y pro-fesoras que, por desgracia, tampoco lo tie-nen, en muchos casos...

8...c/e la funció pública n.2 Maig 1996

Funció Pública

PARÀLISI TOTAL"Desafio Total" era una pel·lícula,del Schwarzenegger

(crec que ho he escrit bé). Parafrassejant aquest títol depel·lícula, podríem definir l'actual situació de la Funció Públi-ca Valenciana d'aquesta manera: paràlisi total.

Allò que criticàrem en el número extraordinari de YAll-i-oli dedicat al sector de Funció Pública, quan li dedicàreml'All a Jorge Lamparero, llavors Secretari General de la Con-selleria d'Administració Pública i ara de la Conselleria dePresidència (sempre màxim responsable de la Funció Públi-ca). Ja dèiem llavors que prometien moltes coses i en concre-taven poques, per no dir que cap.

La situació està, si fa no fa, com segueix: les Relacions deLlocs de Treball (RLTs) no s'estan ni tan sols començant anegociar. Coneguent el temps que ha" tardat habitualment lanegociació de les RLTs (la darrera vegada, prop d'un any),podem oblidar-nos que puguen estar publicades abans del'estiu. Això paralitza indirectament tres grans processos:

- Els concursos generals. Tret d'algun concurs singularitzat(alguna caporalia de secció, de servei o de negociat), és molt.difícil, per no dir impossible, traure cap altre concurs. Lamodificació de l'estructura de la Generalitat, a causa del canvide govern, ha provocat la modificació de la classificació demolts llocs de treball, la qual cosa fa que es necessite una.nova publicació per a poder convocar els concursos.

- El procés de "funcionarització" (o de "laborització"). Jas'ha aprovat la Llei d'Adequació del Personal de la Generali-tat a la naturalesa del lloc de treball que ocupa (DOGV de 30d'abril de 1996). S'ha d'aplicar al personal laboral que ocupaplaça de funcionari i viceversa. Però, com es fa pública aques-ta informació? Dit d'una altra manera, com podem saber sihom es troba en aquesta situació? Ho heu encertat: per lesRLTs. Quan es publiquen, podrem saber quins llocs són labo-rals i quins altres són funcionari als. Després, sols caldrà com-parar-ho amb la relació jurídica de la persona adscrita a cadalloc.

- L'Oferta Pública d'Ocupació. Els actuals responsables deFunció Pública han vinculat l'OPE de 1996 a l'acabamentdels processos anteriors (aprovació de RLTs, concursos i fun-cionarització). Veient l'estat de la qüestió, podem acomiadar-nos de l'OPE de 1996. N'hi haurà en el 1997?

En definitiva, ens trobem en una situació d'impasse total,de paràlisi total: el Servei de Selecció i Provisió (oposicions iconcursos) no té faena, com hem vist; Classificació no estànegociant les RLTs, ja que no s'ha donat l'impuls necessari;Gestió està saturada de peticions de comissions de servei, queestan substituint els concursos com a mitjà normal d'aconse-guir la mobilitat dins de la Funció Pública.

Això, per no comentar més problemes, com la impossibili-tat de cobrir certs llocs de treball, ja que són, per exemple,funcionarials, i els possibles ocupants són personal laboral fix.O al revés. Solució? O paralitzar (també!) altres branques del'Administració, o botar-se la Llei. Què fan? La solució, en elproper número.

Contra la censura en Canal 9,carta al Comitè d'EmpresaBenvolguts companys, benvolgudes companyes.Hem assistit amb preocupació a l'espectacle que ha pro-

tagonitzat Canal 9 Televisió en els seus informatius delsdies 27 i 28 d'abril. La no informació sobre els actes convo-cats pel Bloc de Progrés Jaume I i Acció Cultural del PaísValencià suposa, en primer lloc, un greu atemptat a la lli-bertat d'informació i, en segon lloc, un menyspreu notableals milers de valencians que hi participaren.

Quan, a més a més, ens hem assabentat de la raó de la noinformació, la censura més descarada per part de la direccióde TVV, en mans del Sr. S. Carrascosa, la indignació haestat molt gran entre els membres del nostre sindicat.

En primer lloc perquè un mitjà públic no pot amagar laveu de milers de valencians. Qualsevol iniciativa social opolítica és susceptible de ser criticable en democràcia, peròla censura ha de provocar el rebuig sense pal·liatius contraqui l'ordena Í contra qui la inspira perquè és, senzillament,contrària a ia democràcia. El Sr. Zaplana hauria de respon-dre, com a màxim representant de la Generalitat, d'això.

En segon lloc, perquè amb aquest tipus d'actuacionss'aconsegueix estendre una ombra de dubte sobre la proles-sionalilat dels treballadors i treballadores de Canal 9.Nosaltres sabem que això no és així. Eís treballadorsd'aqueixa casa us heu guanyat ben merescudament fama deiot el contrari. I, potser per això, l'actuació de la direcció famés mal, a nosaltres i, sobretot, a vosaltres.

Rebeu, en definit iva, la nostra solidaritat i el nostre-lupori explícit per a totes les accions que vulgau encetar•'ara endavant.'

Secretariat Nacional STEPV-lntersindicai Valenciana

BREUS' Ha estat aprovada finalment la Llei de"funcionarització". Va eixir publicada enel DOGV del dia 30 d'abril. En el propernúmero podrem fer una anàlisi mésextensa del text. De moment, cal dir que,malgrat que no estem massa convençutsde la seua plena constitucionalitat, espe-rem que siga un instrument útil per asolucionar el problema de les personesamb un lloc de treball de naturalesa dife-rent al del la seua relació jurídica ambl'Administració.

' Ara li toca menejar fitxa a la Conselleriade Presidència, que té adscrita la DG deFunció Pública. Per exemple, es podria"laboralitzar" tots el funcionaris que ocu-pen plaça de laboral abans de l'estiu. Sino ho fan, serà perquè no voldran.

' Requisit imprescindible per a tot el pro-cés és que es publiquen les Relacions deLlocs de Treball (RPTs). També ho és pera traure concursos o oposicions, perexemple. Això ho saben Funció Pública iel Sr. Lamparero. I ho saben des de fatemps. Perquè no han començat el procésde negociació?

Davant la presa de possessió del nouGovern de l'Estat, cal recordar ara lespromeses del DG per a la Modernitzacióde les Administracions Públiques de laGeneralitat, qui, en comentar l'avantpro-jecte d'Estatut Bàsic de la Funció Públi-ca, va anunciar que el PP en tenia un depropi, diferent del que presentava llavorsel PSOE.

Aquest possible estatut bàsic és moltimportant: pot significat una revolució enla forma d'entendre la Funció Pública.Caldria aprofitar l'ocasió per a intentarintervindre durant la seua tramitació elstreballadors de l'Administració, perquèpensem que tenim moltes coses a dir.Això, si és que realment en tenen, de pro-jecte!

A València continuem fent assembleesinformatives per les diferents conselleriesi serveis territorials. Ja hem visitat Cultu-ra, Educació i Ciència, AdministracióPública (ja traspassada), Sanitat i Con-sum, Obres Públiques, Urbanisme iTransports, i Agricultura i Medi Ambient.

L'assistència a aquestes assemblees haestat molt irregular. On més gent ha vin-gut ha estat a Cultura i a la COPÏJT. Onmenys, als serveis centrals de Sanitat. Entotal, han assistit fins ara més de 200 per-sones.

Pròximament ens presentarem a Treball iAfers Socials, Indústria i Comerç i Eco-nomia i Hisenda. En acabar, recomença-rem. Ja tenim nous temes a tractar.

Ha estat motiu de comentari en aquestesassemblees la revista especial de VAll-i-oli dedicada al nostre sector. Per ara totesles opinions han estat positives. Esperemque continue així en els propers números.

No sabem quan van a pagar les ajudessocials de l'any 1992. Esperem que araque el Sr. Ripoll ha acabat de negociar elspactes, podrà dedicar-se a temes moltmés prosaics, com fer una firmeta en laresolució de les ajudes socials.

Ensenanza priyada *

La negociaciónde la apikación

delaLOGSE,paralizada

A la LOGSE íe està pasandoaquello de "quien es desgracia-do...", pues ya nació raquíticapor la falta de una ley de finan-ciación que garantizara, a lo lar-go de 10 anos, no solo su pròpiaaplicación, sinó que ademàs sehiciera de forma planificada,negociada y no traumàtica paralas trabajadoras y trabajadoresde la ensenanza.

A esta seria carència inicialse anaden, ah ora que se ha lle-gado al momento decisivo, loscambios políticos, tanto a nivelestatal como a nivel autonómi-co, lo que se traduce en retrasoen la negociación de todo lo quecomporta su aplicación.

Así, antes de las últimas elec-ciones autonómicas, el anteriorequipo de la Consellleria d'Edu-cació, ante la perspectiva deperder las elecciones, mostro elpasot ismo mas escandaloso,dejando "el muerto" a quienviniera.

Però los que han llegado aúnlo han heclio peor, ya que solose han dedicado a hacer campa-na de ímagen (algunas cosas noles han salido nada bien) anle la

'perspectiva de ganar e] Gobier-no central, de manera que cuan-do estamos a pocos meses de lageneralización de la ESO aúnno se han ïniciado las negocia-ciones de ningún aspecto de laaplicación de la LOGSE ennuestro sector.

En esle afí o tan importantepara el sistema educativo soloha negociado lo siguiente:

* Acuerdo de Centros en Cri-sis: A finales de septiembre del95 ya teníamos redactado elacuerdo, que no se firmo hastael J 2 de enero del 96, despuésde varias actuaciones de presiónpor parte de los sindicatos.

* Acuerdo sobre retribució-nes: a finales de noviembre del95 ya teníamos un principio deacuerdo, al que era necesarioque la Conselleria d'Hisenda lediera el visto bueno. Pues bien,en estos momentos aún no sabe-rnos nada.

Del resto de cuestiones, nadade nada, solo buenas palabras,Jargos silenciós y aplazamíentosinexplicables.

Buena prueba de esta malagestión ha sido que la revisiónde los conciertos educativospara el curso próximo -se sabiaque tenía que hacerse desdehace 6 anos - aún no se hahecho, cuando la matrícula parael curso 96/97 se inicio el pasa-do 22 de abril y para cuandofinalice aún no estaran resuel-tos todos los expedicntes.

Solo nos faltaria que conmotivo de la conslitución delGobierno central se produjerancambios en el actual equipo dela Consel ler ia que paralizaranun par de meses mà's la cues-tión. **

n.° 111-Maig 1996 ...c/e /'ensenyamenf privat

Negociació col·lectivaü Conveni Col·lectiu d'Empreses d'EnsenyamentPrivat mantingudes totalment o parcialmet ambfons públics

El passat 21 de març de 1996 es va signar el conveni per la Patronal Educació iGestió, els sindicats UGT, FS1E i USO, i posteriorment es va adherir la PatronalServeis Educatius de Catalunya i el Sindicat CIG/STEs.

Nogensmenys, el conveni va ser impugnat per la Patronal CECE amb data 1d'abril de 1996, doncs, entre altres motius, no reconeix la suficient representat! vi -lat d'Educació i Gestió per a la validesa de la signatura d'aquest conveni. Per açò,el conveni no s'ha publicat al BOE i, per tant, no es pol aplicar.

A hores d'ara estem dins del període d'al.legacions per paït de les organitza-cions de la Mesa Negociadora, a requeriment del Ministeri de Treball, vistes lesquals aquest Ministeri determinarà si li dóna validesa al conveni o l'envia al'Audiència Nacional.

Al mateix temps, s'ha presentat sol·licitud del pagment a compte de les quanti-tats que figuren en les taules salarials per les parts signants del conveni.

VIU Conveni Col·lectiu d'àmbit estatal de Centresd'Assistència, Atenció, Diagnòstic, Rehabilitació iPromoció de Minusvàlids

Després de la darrera reunió de la Mesa Negociadora del conveni el passat 9d'abril, la situació és de bloqueig de les patronals. Per part sindical, s'ha demanatla retirada de la darrera proposta patronal i la presentació d'un nou document.

Les propostes patronals suposen l'augment de les contractacions temporals, quepassarien del 25% actual al 50%; reducció en un 20% del salari, al llarg de tresanys, per als treballadors que passen de la situació de temporals a fixos; inclusió dela polivalència funcional i l'eliminació del complement d'antiguitat, entre altres.

La propera Mesa Negociadora tindrà lloc el dia 14 de maig, i si no hi haavanços, els sindicals haurem de prendre mesures de pressió

V Conveni Nacional de Centres d'EnsenyamentPrivat de Règim General o Ensenyament Reglatsense cap nivell concertat (ACADE)

Després de la darrera Mesa de Negociació, la situació del conveni continuaestant de bloqueig, ja que les patronals no accepten la proposta sindical i volenmantenir la seua al voltant de la Jornada (mantenir el còmput anual), Salaris (puja-da tan sols del 2%) i vacances (mantenir el que hi ha al IV Conveni).

Totes aquestes propostes son inacceptables per als sindicats, així com el' fet deno incloure en l'article 2, referit a T àmbit funcional, les Residències d'Estudiants.

II Conveni Col·lectiu d'Ensenyament i Fonnació NoReglada

La Mesa Negociadora d'aquest conveni va ser constituïda amb data 31 degener de 1996. Donat que la patronal ha tardat molt a presentar la seua plataformai que, al mateix temps, la convocatòria de les meses de negociació es fa moll detard en tard, tant els sindicals com les patronals estem en un període d'estudi ivaloració de les diferents propostes.

I Conveni Col·lectiu de Col·legis MajorsUniversitaris

Donat l'àmbit temporal d'aquest conveni, enguany es negociava únicament lestaules salarials, a les quals varen ser signades el passat dia 15 d'Abril, amb unincrement del 3'5% sobre el salari base i del 2% en el complement d'antiguitat.

xV Conveni Col·lectiu d'Àmbit Estatal de Centresd'Assistència i Educació Infantil

Encara no està constituïda la Mesa Negociadora d'aquest conveni.

Supressió d'unitats concertadesLa major supressió des de l'any 91: 136 unitats

Tots el anys, fins ara, el procés de supressió d'unitats de concertada jaeslava prou encarrilat quan començava el procés de matrícula. Enguanyserà al contrari, primer acabarà la matrícula que estarà resolt el tema deles supressions.

Normalment, al llarg de la primera quinzena de març, els sindicats iles patronals rebien de la Conselleria un primer esborrany de treball,amb el que, després de les oportunes consultes amb els centres afectats,els sindicats negociaven. Posteriorment a aquestes consultes, al voltantde principis d'abril, la Conselleria ja comunicava la llista defini t iva,sobre la qual els centres podien iniciar un procés contenciós-administra-tiu en cas d'estar en desacord.

Enguany, després de tornar de vacances de Pasqua, encara no teníemel primer esborrany i el dia 22 s'encetava la matrícula. Després de mol-les gestions fetes des de l'STE-PV, el passat dia 22 d'abril se'ns enlregàla llista: 90 supressions a València, 38 a Alacant i 8 a Castelló, Í el queés més greu de tot, la inspecció educativa estava telefonant als centresdient que no podien matricular en eixes unitats (sense que la supressiófóra definitiva). Xe què "listos"!, així no hi hauria xiquets i xiquetes i lasupressió estaria justificada per falta de ràtio.

Açò és el que ells diuen una bona gestió, una racionalització delsrecursos.

Ensenyament Concertat: 2n Conveni Col·lectiu

ENGUANY EL SIGNEMEnguany calia negociar la totalital de l'articulat

del Conveni de concertada i ca l ia .a f rontar - la nocom qualsevol altre any, sinó sola un prisma dife-rent, doncs calia lindre en compte alguns aspectesque incideixen de manera fonamental:

-El moment: Enguany es produeix la reconver-sió dels concerts d'EGB a Primàriai l ' in ic i de la implantació genera-litzada de l'ESO. Açò comporta lanegociació amb les Adminis l ra-cions Educatives i les Patronals deles plantilles, la jornada, la formació,etc., necessàries per aplicar la LOG-SE. I lots aquests aspectes tenenrepercussions importants sobre lescond ic ions labo-rals. Lògicament,amb aquestesnegociacions ober-tes en algunes CCAA o pendents enaltres, no s'havia detancar en el conveni-f ins haver-ho tancatamb les Administracions- tots els aspec-tes referits a les condicions laborals,és a dir, una negociació de totl'articulat, a més de necessitartotes les parts impl icades -patronals i Administració-,ens hauria portat de nou auna "negociació intermi-nable".

-Els diners: Per a1996, com sabeu, notenim Pressupostos Gene-rals de l'Estat, estem fun-cionant amb la pròrroga delsde l ' any passat. El més greud'aquesta situació és la congelacióde la partida de despeses de funciona-ment, el que suposava que les propostespatronals per al PAS serien de previsible congela-ció salarial.

-La reforma laboral: Les modificacions del'Estaiut dels Treballadors en la Reforma Laboralde l'any 94 desregulcn les relacions laborals, dei-xanl-fes obertes a.la negociació col·lectiva. Aquestasituació li dóna a les patronals la poss ib i l i t a ld'empitjorar les noslres condicions laborals mit-jançant els convenis, sobretot en aspectes que finsara estaven regulats (per a la protecció dels dretsdels treballadors i treballadores) pel propi Estatutdels Treballadors. És clar que en l'any de la recon-versió del sector, calia evitar la introducció en elconveni d'aspectes tals com la mobilitat geogràficai funcional o la modificació substancial de les con-dicions de treball.

-Les postures patronals: Amb els precedents dela negociació de l'any passat era previsible que lespatronals, fonamentalment E y G, intentaren de nouavançar cap a la lliure disposició del mòdul de con-cert i la pèrdua del pagament delegat.

Amb aquesles premisses, des de l'STE-PV plan-tejàrem dues possibilitats de negociació:

-Una negociació llarga que introduirà en el con-veni els "Acords per a l'aplicació de la LOGSE",que encara estan per negociar. Açò ens portaria, enla pràctica, a iniciar la vertadera negociació a partirde setembre/octubre, ja que abans és materialmentimpossible haver tancat amb les Administracionsels Acords.

-Una negociació curta per uns acords que tingue-ren vigència per un any, que tant sols entrarà en-elslemes salarials Í en l'adaptació d'alguns articles delconveni a la normativa actual , a jornant aquellsaspectes més conf l ic t ius del conveni ( jornada,vacances, etc.) a una negociació posterior, quan jaestiguen signats els "Acords per l'aplicació de laLOGSE".

D'aquesles dues opcions les assemblees priorit-zaren la negociació curta -sempre i quan fóra això:curta-, valorant que el més important en aquestmoment és negociar l'aplicació de la LOGSE i el

manteniment dels llocs de treball; així mateix,aquesta negociació permetria l'actualització ràpidadels salaris.

Amb aquests plantejaments afrontàrem la nego-ciació coincidint amb la resta de sindicats de laMesa -excepte CC OO- en una plataforma unitària.Finalment, després de 4 sessions negociadores,, s'ha'signat el conveni amb les següents característiques:

-Increments salarials:• Personal docent amb pagament delegat:

3'5% més els complements retributiusnegociats amb l'Administració.

• Personal docent sense pagamentdelegat: 4'3%.

• PAS: 2'5% sobre la massa sala-rial anual distribuït en dos trams,

de gener f ins agost, el2'22%; i de setembre

f ins desembre, el3%. Si al llarg de

l ' a n y s 'aprova-ren els PGEamb un incre-ment superior,es revisarienels salarisd'aquest per-

sonal (calrecordar que en

fa pròrroga delsPressupostos s 'ha

congela t la part ida dedespeses de funcionament dels Cen-

• Antiguitat: 1% per tot el personal. Per alpersona l amo pagament delegat veure

l'addicional 9a.-Articulat: s'han modificat 14 articles i

algunes addicionals i transitòries, la majorpart dels qua l s són canvis sense major

importància per tal d'adaptar-los a l'actual nor-mativa. Sols els articles 27 (jornada del PAS), 35(permís no retribuït) i l 'addicional 9" (antiguitatdels docents amb pagament delegat) han anal mesenllà del que plantejàvem els sindicats.

Per contra, hem impedit que les Patronals intro-duïren en el text del conveni els aspectes mésregressius i perjudicials de la reforma laboral; és adir, no han conseguit introduir -i no serà que no hointentaren- ni la mobilitat geogràfica, ni la mobilitatfuncional, ni la modificació substancial de les con-dicions de treball.

L'anàlisi del resultat de la negociació, des del'STE-PV l'hem feta partint dels objectius que lesassemblees ens varen marcar a l'inici de la mateixa.Des d'aquesta perspecliva, cal valorar que la nego-ciació s'ha ajustat als plantejaments d 'una negocia-ció curta que no entrarà en els aspectes més conflic-tius. Respecte del contingut de la mateixa, cal reco-nèixer què hi ha aspectes que si bé han anat mésenllà del que volíem, tampoc són qüestions'de fons,i, per contra, s 'ha bloquejat la introducció delsaspectes més regressius de la reforma laboral.

Amb aquesta anàlisi global, les assemblees del'STE-PV, en primer lloc, i, posteriorment, el Ple-nari Confedera! de privada i el Secretariat Confede-ra! d'STEs decidiren adherir-se a aquest conveni.

10...de la política educativa aZÇff n? 111 • Maig 1996

Jornades de la Federaciód'MRPs del País Valencià

Els dies 4 i 5 de maig els MRP integrals en Ui Federació d'MRP del PaísValencià celebraren a Benidorm les seues Jornades anuals. En aquesta ocasióels treballs han pres com a basc la preparació del IÏÏ Congrés Estatal d'MRPsa celebrar el proper més de desembre.

Així, els debats han girat al voltant d'aquests blocs:BLOC I: Anàlisi del Context; BLOC U; Els MRPs i altres Moviments

Socials ("Present i futur de í'escola valenciana: l'escola valenciana més enllàde 1'.ensenyament en valencià"; "Vettebració de la vida democràtica als cen-tres"); BLOC III: Escola Pública (presentació de l'experiència del CP Vergedels Desemparats d'Oliva). . ,

Entre les resolucions aprovades cal destacar el manifest "Per una EscolaPública Democràtica. Proposta de Mesures per fomentar la participaciódemocràtica de la Comunitat Educativa". Aquest document és una propostaper als centres, els claustres, els pares i mares, l 'alumnat, els Consells Esco-lars, els Sindicats i les Institucions i Associacions, perquè debatesquen,corregisquen i amplien les mesures proposades, amb l'objectiu de confluirtots els estaments en unes Jornades per poder elaborar la-"Proposta de Mesu-res" al voltant de les quals treballar en la Plataforma en Defensa de l'EscolaPública i Democràtica. Per enriquir aquest manifest i les Jornades proposadeses pretén el coneixement, intercanvi i difusió d'experiències de comunitatseducatives que porten a terme projectes de gestió democràtica.

Per últ im, la Federació d'MRPs del País Valencià s'afegeix a la "Plata-forma Estatal de Apoyo a Profesores Insumisos", on es dóna suport al'estratègia de la desobediència civil no violenta i, per tanl, de la insubmissiócap a la militarització social i els valors que li donen suport.

Diciembre '96

'Reflexionar Í aprofundir sobre la incidència sòcio-educativa del treballdels MRPs, juntament amb altres moviments socials.

'Aprofundir i dissenyar accions al voltant de l'alternativa d'EscolaPública, model defensat per diferents moviments sòcio-educaüus.

•Potenciar l 'intercanvi d'experiències i opinions entre les persones icol·lectius que estan treballant per un canvi educatiu i social en pro delmodel d'Escola Pública.

El valencià i l'ensenyamenta la Universitat de València

No només cal saber i parlarvalencià per poder transmetre,d'una manera digna, informació-i n'és una patètica prova algunslocutors- comentaristes deCanal 9 (més aviat "acequianueva", atès l'ús que no en fa dela nostra llengua). Pel que fa al'ensenyament, aquest postulatesdevé més colpidor: difícilmentpodem transmetre coneixementsd'una manera digna en valenciàsi no dominem la disciplina enqüestió i si no tenim a l'abasttots els instruments que ens per-meten de transmetre-la: termino-logia, bibl iografia, suportinformàtic, etc., en català; pelque fa a l'ensenyament no uni-versitari, en els darrers anyss'ha avançat considerablement(però no prou). I si l'afirmació ini-cial l'apliquem a l'ensenyamentuniversitari, resulta ofensiud'insistir-hi, per la seua obvietat.

Per tal de normalitzar comple-tament la nostra llengua, ésindefugible i inajornable posar al'abast dels ensenyants de totsels nivells tots els mitjans neces-saris per dur la tasca docent dig-nament. Val a dir que fins ara lanostra Administració ha vingutcomptant amb el voluntarismedel professorat compromès ambl'ensenyament en valencià persuplir la manca d'iniciativessobre política lingüística efecti-ves per part de les altes instàn-cies; almenys fins ara ens deixa-ven fer. Ara, fins i tot aquesta ini-ciativa es veu entrebancada perla mateixa Administració: al cos-tat d'una campanya publicitàriaque invita els estudiants a estu-diar en la nostra llengua, tenim elboicot dels actes i trobades deles escoles en valencià. Què hifarem? Malauradament, de pocençà la "burrera" campa entre lanostra Administració; l'esqui-zofrènia i l'auïoodi fa més tempsque regna entre nosaltres.

Quant l'ensenyament univer-sitari, no sabem ben bé si perculpa de la pretesa autonomiade què frueixen les nostresalmae maters, la situació sem-pre ha estat més precària. Perculpa d'un insuficient finança-ment de la Universitat públicaal País Valencià, un dels aspec-tes que més sé n'ha ressentités, precisament, l'ensenyamenten valencià. I ací poderrl·.dirqueen certa mesura les responsabi-litats han de ser compartides,tot i que el mos més gros delpastís se l'en du, com sempre,la nostra Generalitat (els arbresno ens impedeixen veure elbosc; més aviat ens l'apropen iens el fan més palès). La Coor-dinadora Enric Valor per la Nor-malització Lingüística ve denun-ciant des de la seua constitució(el proppassat curs) l'incompli-ment per part de la Universitatde l'oferta de grups per als estu-diants que volen rebre en lanostra llengua l'ensenyament.La Universitat adduïa el curspassat com a motiu principal elsproblemes afegits que compor-tava la implantació dels nousplans d'estudi. Enguany, con-,testa el senyor rector que,segons les dades que han

transmès al rectorat els departa-ments, el compromís d'ofertargrups en valencià s'està com-plint eh totes les titulacions(almenys aquelles en què figu-ren dos grups). Doncs bé, o laCoordinadora no té tota la infor-mació, o els departaments notransmeten unes dades del totfidedignes al rectorat. Les mésde mil denúncies del curs pas-sat demostren que la Coordina-dora tenia raó i dades fidedig-.nes. Les que presentaremenguany també ho corroboraran(i les que facilite el SNL també,car l'any passat coincidien ambles nostres).

No se'ns amaga que bonapart de la responsabilitat pertanya la Conselleria, pel gasiufinançament, penalitzadoràdhuc, per a les Universitats deValència-Estudi General, JaumeI de Castelló i la d'Alacant.

Aquí el voluntarisme s'esdevéencara més necessari per partdel professorat..! de voluntat noen manca ni -esperem- en man-carà. Però creiem que una Uni-versitat que es pretén compro-mesa amb la recuperació, nor-malització i dignificació de lanostra llengua en la nostrasocietat hauria d'adoptar algu-nes mesures, ultra les reivindi-catives davant l'Administració,que tampoc han de mancar.

En una reunió de la Coordina-dora Enric Valor amb l'equip rec-toral a començament de curs, escomprometé a fer un seguiment •rigorós de l'acompliment del seuAcord de Junta de Govern, queregulava l'oferta d'ensenyamenten valencià, i que aquells depar-taments que no seguiren lesdirectrius o que informaren errò-niament sobre aquest extrem, esveurien penalitzats d'algunamanera quant la contractació deprofessorat i dotació de places.Bé, veurem en què queda enrebre les denúncies; no dubtemde la serietat i contundència delnostre rectorat.

Com a membres del col·lectiudocent, no se'ns amaga tampocque la responsabilitat darreratampoc és sempre dels departa-ments (de professors o profes-sores concrets, molt poquesvegades, però no per aixòmenys condemnables). Hi hadiferents causes que expliquenaquesta precarietat. De leshistòriques, per sabudes, noanem a fer esment. De lesestructurals, sí.

Per una banda, tenim la con-tractació en precari de Profes-sors Associats a Temps Parcialper cobrir la mancança conjuntu-ral de professorat. Poques vega-des es sol·liciten les places enperfil en valencià (perquè eldepartament ja oferta els grupsque li pertoquen?), i de vegadesaquestes no es poden cobrir perno disposar de candidats ambuna suficient formació enl'esmentada llengua. "Què espreferible, rebre les classes encastellà o no rebré'n?" Heusaquí la pregunta que ens for-mulà l'equip rectoral -que ellsvolien retòrica-. Home!, nosal-tres preferim rebre les classes

en valencià; i punt. I què hem de,fer? Doncs és molt senzill, par-tint de la constatació que ara perara la nostra societat no disposade suficient professorat universi-tari que puga impartir docènciaen valencià, i menys en condi-cions de precarietat contractual ieconòmica, s'escauen mesures,de vegades imaginatives. Peròla resposta és encara més clara:Reciclatge i incentivació al'ensenyament en valencià. Nos'afavoreix en professorataquells departaments queimplanten noves titulacions? íper què no aquells departa-ments que oferten docència envalencià? És menys important?

Si la solució no ens pot venirde fora, n'haurem d'articular una.des de dins. Els docents de laCoordinadora Enric Valor propo-sem al Rectorat que tinga encompte aquestes suggerències.Per una banda, cal assabentar'els companys de les necessitatsi el,,compromís amb el nostrepaís de la Universitat (necessi-tats no conjunturals, sinó estruc-turals, i compromís indefugible).Cal promocionar el reciclatge;necessitem professors en valen-cià de totes les disciplines i totesles matèries. Tenim un Serveide Normalització Lingüística,que podria centralitzar totes lesiniciatives i els programes. Peròreciclar-se, preparar materialsdidàctics, manuals, les mateixesclasses, costa, i no poc. És peraixò que caldria incentivar-hod'alguna manera; i se'ns acudei-xen unes quantes: reduccióhorària (sense repercussió en elPOD global del departament)per als professors que es com-prometeren a treballar-hi; un fac-tor corrector d'1,3 per als crèditsofertats en valencià, desdobla-ment en les matèries optativesen els Departaments quepuguen assumir la càrrega.docent sense cost suplementari,un apartat específic per l'adqui-sició de tots els materials,manuals universitaris i suportinformàtic en català, l'edició demés manuals per part de la nos-tra Universitat, sempre en estre-ta col·laboració amb el SNL i eldepartament de Filologia Catala-na, etc.

Perquè l'ensenyament envalencià no és (o no ho hauriade ser) una sola i simple etique-ta de progressisme; és un dretinalienable reivindicat cadavegada més pels nostres estu-diants, pel professorat i per lasocietat valenciana, i perquè desdels altres nivells educatiuscada vegada ens arriben mésestudiants pertanyents a la Líniaen Valencià que veuen estron-cades llurs possibilitats d'estu-diar en la llengua en què venienaprenent des de primària isecundària, exigim que la Uni-versitat es manifeste i actued'una manera contundent, ine-quívoca i definitiva per protegirels drets de tota la societat a laqual ha de servir.

Xavier GómezMembre de la Junta Directiva

de la Comissió Enric Valor"perla Normalització Lingüística

n.5111-Maig 1996 d'interès11

Amnistia Internacional• En China, los sindica-tos indeperidientes noestan permitidos. Lasautoridades han anuladolos intentos de los traba-jadores de crear sindica-Los independientes ogrupos de defensa de losderechos laborales.

• Existe un solo sindicatooficial, la Federación deSindicatos de Toda Chi-na. De acuerdo con suseslatutos, està "someüdaa ta dirección del PaitidoComunista Chino", porlo que su independènciaes limitada.

• La mayoría de lasempresas eslalales tie-nen sindicatos, a dife-rencia de las empresasprivadas o con capitalextranjero.

• En la ley y la pràctica,los s i n d i c a l i s t a s seenírentan a conflictes deintereses que compro-meten s ú capacidad derepresentar los interesesde los trabajadores.

• Según algunas fuentes,en China hubo 250.000huelgas desde 1988 bas-ta 1994, miichas de ellasen empresas con capitalextranjero en las que nohay sindicatos. .

Si queréis escribir, hacedlo a:Ministre de Trabajo, LI BOYONG Buzhang,Laodongbu, 12 Hepingli Zhong, Jie, Dongchengqu,Beikingshi 100708, República Popular China.

Manifest unitari

Txernòbil, mai mésEnguany fa deu anys, el reactor número quatre de la central atòmica de

Txernòbil, a Ucraïna, va explotar. L'incendi posterior va dispersar part delcombustible nuclear per l'atmosfera i la contaminació radioactiva es va dis-seminar per tot l'hemisferi nord. Entre el 2 i el 6 de maig es van detectarnivells de radioactivitat anormalment alts a les terres valencianes arran de lespluges procedents d'una borrasca originada a Kiev.

A Txernòbi], encara hui, després de deu anys, la zona d'alta contaminacióés tan gran com tot el País Valencià, i el Govern d'Ucraïna dedica a la netejad'aquesta i d'altres zones afectades i a l'atenció dels irradiats per l'accidentel 10% del pressupost de la república.

Txernòbil- va ser un.dels majors.desastres ecològics i humans de la histò-ria, i va marcar un abans Í un després. Abans de la tragèdia els nuclearisíesparlaven de la seguretat de les centrals nuclears; deien que els riscos per a lapoblació n'eren mínims. Després del que va passar a Txernòbil es va demos-trar com els accidents en una central nuclear poden tenir conseqüènciesdevastadores.

Després del accident les poblacions de Suècia, Itàlia i Àustria, entre altres,van fer referèndum i .van decidir abandonar l'energia nuclear. Van decidirque no volien estar en íes llistes de protecció civil com a persones a evaquaren cas d'accident; van optar per viure la .vida sense haver de fer un esforç perno pensar que tenien una central nuclear prop'que posava en perill el seufutur i el dels seus fills; van negar-se a haver de tenir en els seus territorismagatzems nuclears que recordaren a les generacions futures que unes perso-nes que havien viscut només 40 anys en la Terra havien deixat una herènciade contaminació per a centenars de segles...

No té cap justificació continuar posant vides humanes en perill només perproduir energia elèctrica. Així ho van entendre els pobles d'aquests països, queoptaren per l'abandó de l'energia nuclear i que elegiren produir electricitatd'una altra manera, basada en l'estalvi i en les inversions en energies renova-bles, i que estan demostrant que es pot viure bé i sense energia nuclear.

Al País Valencià lambé podem viure sense nuclears. El risc que suposa lacentral de Cofrents, amb una població de més de 2 milions de persones en unradi de 65 Km., és impresionant. Sobretot tenint en compte que aquest reac-tor és un dels,quc té un disseny més obsolet Í també és el que més residusgenera dels que funcionen actualment a l'Estat espanyol.

Volem aprofitar l'aniversari de l'accident de Txernòbil per recordar-vosque l'era, nuclear no acaba amb la finalització de les proves nuclears france-ses o xineses; que encara hi ha moltes centrals nuclears al món que podrientancar-se, perquè hi ha tecnologies que ho permetrien, però que no es lan-,quen perquè hi ha interessos econòmics molt forts que volen continuar elnegoci nuclear.

Davant el secretisrne i dels arguments que ens diuen que o les nuclears óel.caos, nosaltres diem que és possible abandonar l'energia nuclear, igual queho han fet molís pa'ísos,_Í que aquesta és la millor opció, la que ens obri lesportes a un futur sense pors ni>sobresalts, a un futur on puguem viure en pausense l'amenaça atòmica.

El moviment de donesde Malpaisillo

"Yo veia pasar a las compane-ras, que ibàn en la camioneta aMalpaisillo para su capacitación, yme daban ganas de participar, peròmi marido me decía que las queandaban en eso era porque no tení-an un hombre que las mandase",recorda Maribel Rivas. avui unade les líders amb major reconeixe-ment del moviment.

"Hasta ahora, a través del Lra-bajo de la clínica, es que sientoque hay preocupación por nuestrodesarrollo personal. Sieinpre habí-amos sido vistas como'objetos yno como sujetos. Para mi, de nadavale ayudar a una mujer para quesalga de la misèria si no se la ayu-da a reflexionar y a cambiar sumentalidad. Ahora siento que soyuna mujer nueva, con una nuevamen ta l idad , con nuevos conoci-mientos, que me sirven para edu-car distinto a mi s hijos, para queno sean machistas. Dice mi esposoque desde que me organicé dejé deser pura, però yo digo lo contrario,dejé de ser babosa." Socorro Chà-vez, "La Coquito".

"Mi marido ahora me ayuda asembrar. Cuando vio el poco dehortalizas, se animo a que sembrà-ramos una manzana. Y ya no peleacuando voy a Malpaisillo, dondelas companeras. Al principio hastame arnenazó que me iba a dejar,però yo no puse pie atràs". SílviaParrales.

Les integrants del moviment dedones de Malpaisillo no són super-dones.ni heroïnes. Quan van deci-dir millorar les seues condicionsde vida, començaren per sembrarhortalisses i criar cabres malgratles crítiques i burles de coneguts Ímarits. Els primers èxits les hanpermès recuperar la seua autoesti-ma i analitzar les causes de la seuadiscriminació en una societat queproclama, sense vergonya, que "lamujer es de su casa y el hombre dela caïle". En els darrers tres anys,moltes d'aquestes 'dones han com-prés que democràcia no és sols

una paraula llarga i exòtica demoda entre els polítics, sinó unconcepte que ha d'ésser reivindi-cat a casa, a la comunitat i en elpropi moviment de dones.

Així introdueix Scarlet Cuadraun reportatge sobre el centred'atenció i capacitació integral ala dona Xoxitl Acati de Malpaisi-llo (Nicaragua); aquest centre noés sols una clínica ginecològica, niun centre de planificació familiar,ni una escola de capacitació agrí-cola, ni una escola de paneres; ésuna eina per a l'emancipació deles dones que potencia la seuaindependència i organització,qüestiona els papers dins de lafamília, senta les bases per a larecuperació de l'autoestima perso-nal i col·lectiva, i en definitiva, al'hora que millora les seues condi-cions de vida, fortaleix la seuacapacitat d'acció i proposta anivell personal, social Í institucio-nal.

Al manteniment d'aquest cen-tre col·labora Entrèpobles, bus-cant finançament per a infrastruc-tures i activitats. Amb això, no

sols estem donant supprt al pro-jecte de les companyes, sinó quefem possible la difusió de l'expe-riència i el que nosaltres mateixreflexionem. O és que aquí notenim res a dir al paper que se'nsassigna a les dones en la família?Quins nous reptes ens plantegenles nostres alumnes adolescentsembaraçades? Es suficient unaeducació afectivo-sexual ocasio-nal i assignaturitzada? Quin tipusde debat seria desitjable potenciarentre les mares i els pares sivolem que realment hi haja unqüestionament dels rols? Es queaquí no hi ha violència sexual anivell social i intrafamiliar? Quinaés la nostra relació com a donesorganitzades sindicalment amb elscol·lectius de dones on s'inserta elcole ò institut? Quines propostespodem fer?

O és que les quotes t,el 25%) enles organitzacions i la institucio-nalització del problema han posaten "jaqué" al patriarcat a casa nos-tra?

Anna Ros

És temps d'Acció Ecologista

SI estès (p1 de1 com tracten les admi-nistracions i íes empreses lapro&íemàtïca delmedi ambienti saps que el (Sg és poc. Si vols

\tííf**jC srrtb !a indiferència general.1 Sí creus

que !a forms de producció indústria! és. 4||» idesitges un f+ en la forma de produir i corv-sumlf.' 'Si penses que aquesta societat §sinjusta í vols donar- suport al moviment ecolo-gista, participa amb nosaftres 'perquè tindrem

independent'que, a través de i'acctó directapacífica, la denúncia Ja participació» tes aíter-,natives, Sa pressió s fes administracions í em-preses»'volem aconseguir una forma de.viursharmònics amb la naturalesa ï una societat

la Terra, fonamentada en vafors corn la par-"tícipació directa de íes persones, i'eQüItsí, el

fisme, la tolerància í

La Casa Verda. Portal de Valldigna, 15, bTel.-Fax:{96)3917864. • " ' •

. - ^,46003 València ' • ' \

12última pàgina n.

a 111 • Maig 1996

27 d'Abril a MadridJORNADA D'ESCOLA RURAL DE LA

CONFEDERACIÓ D'STEsDesprés d'analitzar la situació de

l'escola rural en les distintes zonesde l'Estat, es va elaborar un docu-ment base per a futurs treballs. Entred'altres, llancem les següents idees.

Des de la Confederació d'STRsdefensem la supervivència Í arrela-ment de l'escola rural i valorem laseua pervivcncia eom a molt positi-va per a la Comuni ta t en elssegüents aspectes:

- És un servei universal, plural igratuït a la comunitat.

- És una escola coherent ambl'entorn sociocultural.

La seua qualitat acadèmica s'hade garantir amb: adaptacions curri-culars pròpies, adequació i elabora-ció del material didàctic personalit-zat i un claustre de professoratadient a les necessitats que es des-prenen de la ràtio matèria/professor.

Quant a organització dels centres,entenem que les solucions seran plu-rals i adequades a cada zona.

El model de CRA, vàl id en laseua filosofia, ha general descontenten el territori MEC per la seua apli-cació (imposició des de l'Adminis-tració, falta de plantilles, problemàti-ca de les itineràncies, elc.). Arreu

l'Estat, hi ha diversos models quein ten ten donar solució a l 'escolaR u r a l . Des d'STEs pensem que.l'únic model no ha de ser necessària-ment el CRA, però hi ha dues premi-scs que exigim en qualsevol cas: queno siga imposat i que estiga dotat dela infrastructura i mitjans econòmicsi de personal adequats i suficients.Qualsevol siga l'opció elegida, elsSTEs considerem que els centresrurals han d'estar organitzats enestructures supraescolars.

Davant les condicions actuals iatesa la confrontació generada, calfer una tasca d'informació i de cons-cienciació entre la comunitat educa-tiva sobre la qualitat de les escolesrurals, que considerem irrenunciableper a la plena formació de l'alumnat.

L'Administració ha de mostraruna sensibilitat molt especial cap aaquest subsector escolar, sobretotper les deficiències d'infrastructuraactual. Ha d'estar oberta al consens,abandonar criteris basats exclusiva-ment en valoracions economicistes ide rendibilitat, i procurar qualitat delservei a sectors de població ja endificultats d'atenció social.

Respecte a l'Educació Secundària

Obligatòria (ESO). l'únic model quepreveu l ' A d m i n i s t r a c i ó per a leszones rurals és cl desplaçament del'alumnat a Instituts pròxims. Teninten compte allò dit sobre la pluralitatdel món rural, cal començar a plan-tejar-se, si realment apostem per laseua pervivència, altres models quesuposen apropar el servei educatiu al'alumnat, i no al contrari. Per quèno podem pensar en un CRA d'Edu-cació Secundària Obligatòria? Perquè no un Institut amb aules disper-ses? Cal recordar que no fa massatemps la única alternativa per l'esco-la rural era la concentració o elsinternats.

Davant solucions imposades iuniformes, cal que la comunitatcomence a plante jar-se modelsreals des de la seua s ingular i ta t .L'educació és un dret per a les per-sones Í un deure per als poderspúblics. Per tal d'aconseguir quesiga a lguna cosa més que unadeclaració d'intencions, l 'Adminis-tració ha de ser sensible a la pro-blemàtica, disposada a estudiardiversos models i compromesa aoferir un servei que respecte i dig-nifique l'educació en el medi rural.

Per commemorar el25 d'Abril, Dia de lesLlibertats Nacionals,milers de persones esma n i l'estaré n a hiciutat de València, eldia 27, sota el lema"Ara més que mai".L'STEPV participàen ki manifestació iper la vesprada vaacudir al'homenatge a OvidiMonlllor.

STEPV - Intersindical ValencianaIX Premi Llibertats Nacionals

ix PREMISLLIBERTATS

L'acte tingué Hoc el dia 26 d'abril en la Capella de la Marc de Deu dela Sapiència, de la Universitat de València.

En la foto, Víctor Baeta, en representació d'UPV, lliura el guardó aVicent Mauri i Vicent Esteve.

"El Consell Comarcal d'UPV dela Ciutat de València ha decidit

atorgar-li a l'STE l'ais Valencià-Intersindical Valenciana aquest

premi, en reconeixement a la seuatasca en defensa dels drets Í

reivindicacions del pobletreballador valencià i en l'avor de lanormalització cultural i lingüística

de la societat valenciana."

Jornades d'Educació Afectivo-Sexual

PROGRAMA:

Dissabte, 25 de Maig:

10W hores: "La sexualitat en el Sistema Educatiu" per TERESAALBA, Professora de l'IES "Juan de Mairena" deSevilla.

12'00 hores; "Afectes i Sexualitat. Nou apadrinament de lasexualitat" per NIEVES CARRASCO, Monitorad'Educació Sexual i Planificació Familiar.

17'00 hores: "Estcriotips "Sexuals. Coeducació" per LOURDESGARCÍA CEBRIAN, Psicòloga i Professorad'Educació Física.

19'00 hores: "Sida i malalties de Transmissió Sexual" per LUCIAVALENZUELA, Metgessa d'Equips d'Orientació.

Diumenge, 26 de Maig:

10W hores: "La sexualitat nova. El boom del sexe com a bé deconsum i font de salut" per NIEVES CARRASCO.

12W hores: "Intervencions Educatives" per la SECRETARIADE LAMUJER de USTEA.

14W hores: Cloenda.