Els espais de Babilònia en temps d’Hammurabi

(1792-1750 ane)

Cinta Espelta Torrado

Pràctica 2 (Historiografia)Fig. 1: La posta de sol a la ciutat de Babilònia

L’espai geogràfic babilònic

• Babilònia va ser un antic estat deMesopotàmia (actualment Iraq).El seu espai principal era la granciutat del mateix nom Babilòniaperò al voltant tenia altres ciutatsproperes dependentseconòmicament.

• En l’època del rei Hammurabi(1792-1750 ane), la ciutat va tenirun gran poder i el rei residia enella. La figura del rei unia totl’imperi.

Fig. 2: La Babilim (Babilònia en català) de Hammurabi 1792-1750 ane

Mesopotàmia: la regió de Babilònia

• La regió mesopotàmicaestava banyada pels riusÈufrates i Tigris. Lesciutats que tenien els riusprop en feien un bon ús.

• El rius esdevenen elsespais naturals principalsper a l’obtenció derecursos i per al comerçdels habitants deBabilònia.

Fig. 3: Activitat comercial a la ciutat de Babilònia

Fig. 4: Recreació de l’activitat comercial

La gran capital

• La ciutat de Babilòniaestava en unasituació estratègica icomptava amb unbon sistema defensiu.

• Hi havia grans jardins,un barri residencial,grans portesd’entrada a la ciutat,temples, zigurats ipalaus.

Fig. 5: Visió general de tota la ciutat de Babilònia

Els espais interiors de la ciutat

Fig. 6: Jardins Penjants de Babilònia

Fig. 7: Ruïnes del barri residencial de Babilònia

• Els palaus erenconstruccions situadesdins la ciutat i de gransdimensions.

• Depenent de la sevaimportància tambépodien tenir un espaiemmurallat propi.

• Tenien zonesd’emmagatzematge ialtres per a les funcionsadministratives de laciutat.

Fig.8: Reconstrucció d’un palau de l’antiga Babilònia

Més espais interiors de la ciutat

• La Porta de Ishtar era una de les 8 portes monumentalsque hi havia per entrar a la ciutat. Feia 14 metresd’altura per 10 d’amplada.

• Al entrar accedies al temple de Marduk.

Fig. 9: Restes actuals de la Porta de Ishtar al Museu Pergam de BerlínFig. 10: Reconstrucció de com era l’entrada a la ciutat per aquesta porta

Fig. 11: Estat en que es va trobar la porta

Fig. 12: Detall dels dibuixos de la porta

La vida sagrada: Marduk• El rei Hammurabi va

convertir la ciutat enun gran centre religiós.Marduk era el Deusuprem dels habitantsde Babilònia i era deculte obligat.

• El culte es feia alstemples i estavensituats dins del recinteemmurallat.

Fig.13: Representació de Marduk, Déu de la ciutat de Babilonia

Fig. 14: Planta d’un temple babilònic

Fig. 15: Reconstrucció d’un temple dins la ciutat de Babilònia.

Cosmologia Babilònia• L’ astronomia babilònica va cimentar les bases de

l’astronomia de civilitzacions posteriors com lagrega, la hindú, la bizantina, la medievalmusulmana i europea.

• Van desenvolupar una aproximació empírica a laastronomia fent una cosmologia que detalla unaversió ideal del univers. També desenvolupenl’astrologia, relacionada a la posició dels planetes.

• Per alguns investigadors aquesta podria ser laprimera revolució científica.

• Descobriments:- Els planetes Saturn, Mart, Júpiter i Mercuri.- Els eclipses del sol i la lluna.- Van calcular l’any en 365 dies, 06 hores, 15

minuts i 41 segons.- Van dividir l’any en 12 mesos llunars.- Van inventar el rellotge solar.- Van utilitzar l’astrologia per a practicar

l'endevinació del futur ( invenció del horòscop idel calendari de 12 mesos).

Fig. 16: Tableta que testimonia com descrivien el cometes.

• Segons la cosmologia babilònica, el deu Marduk va crear el cel i la terra. ( representat aquí com un dragó).

Fig. 17: Representació del deu Marduk creant el món

• La unió del culte a Marduk i delsavenços en cosmologia es feienals zigurats.

• Eren edificis monumentals lligatsa la religió i a l'astronomia.L'endevinació servia per a saber siobtindries la salvació.

• Tenien molts de pisos i pintats demolts de colors. Es van convertiren els espais més importants dela regió.

• El més important era el Zigurat deMarduk, centre neuraàlgic deculte al deu i d’activitatsastronòmiques.

Fig. 18: Ruïnes d’un antic ziggurat babilònic

La llei del rei Hammurabi: present als carrers de la ciutat

• Els carrers de la ciutat de Babilòniavan ser espais i testimonis de lesesteles que es van col·locar com aconseqüència de l’elaboració del Codid’ Hammurabi.

• El rei va fer un codi de lleis, que portael seu nom, amb més de 200 lleis perregir la vida quotidiana.

• És un dels reculls legals més anticsque es conserven i ha estat un modelper als juristes posteriors.

• Conté normes de dret penal, públic,privat, per a l’agricultura, per almatrimoni, per al pagamentd’impostos, etc.

Fig. 19: Esteles que es col·locaven per a recordar a la població les lleis

Tot pel domini de la regió

• El rei Hammurabi va ser legislador peròtambé conquistador. Va estendre el seudomini des de Síria fins la zona llindant al’Iran.

• Però, no va durar per sempre, ja que la regióva quedar desestabilitzada i l’hegemoniababilònica es va perdre amb els seussuccessors degut a les onades migratòriesd’origen indoeuropeu procedents d’EuropaCentral. Aquests pobles van arribar aMesopotàmia constantment: els hitites, elscassites, etc.

• Amb l’expansió pretenien definir els espaisdel seu territori per a la màxima obtenció derecursos.

• No obstant, el seu espai territorial estavalimitat per les fronteres naturals que té lazona de Mesopotàmia (golf Pèrsic).

Fig. 20: Zona de control del rei Hammurabi en els seus moments d’expansió ( actual península d'Anatòlia)

Llistat de figures• Fig.1: Estudios Generales:

http://www.estudiosgenerales.ucr.ac.cr/estudios/no23/papers/ivsec3.html (consultat el 14/10/2013).

• Fig. 2: Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Babilim(consultat el 14/10/2013).

• Fig. 3: Cultura babilònica:http://historiadelarteen.com/2012/08/12/cultura-babilonica/(consultat el 14/10/2013).

• Fig. 4: Cultura babilònica: http://historiamundo.com/?p=1249(consultat el 14/10/2013).

• Fig. 5: Civilitzacions del pròxim orient antic:http://www.artehistoria.jcyl.es/ (consultat el 14/10/2013).

• Fig. 6: Google Imatges:https://www.google.es/search?site=&tbm=isch&source=hp&biw=1366&bih=677&q=jardines+colgantes+babilonia&oq=jardines+colg&gs_l=img.3.1.0l2j0i24l6.27452.31096.0.32737.14.12.0.2.2.0.214.1584.4j7j1.12.0....0...1ac.1.28.img..2.12.1335.ymO3FILPlKQ#facrc=_&imgdii=_&imgrc=I1RE1C5B2EqQiM%3A%3BoMNeOw0ecC2CyM%3Bhttp%253A%252F%252F4.bp.blogspot.com%252F-j_slAIlL3z8%252FTYnUZLIo-OI%252FAAAAAAAAAmI%252FLkyjSHW3iao%252Fs1600%252FMaravilla%25252B6.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fdivulgaquealgoqueda.blogspot.com%252F2011%252F03%252Flas-siete-maravillas-de-la-antiguedad.html%3B1600%3B741(consultat el 14/10/2013).

• Fig. 7: Ídem fig. 5.• Fig. 8: Google Imatges:

http://www.google.com/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/40/Palace_at_Euphrates_2003.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Babilonia_(ciudad)&h=2000&w=1572&sz=442&tbnid=OaAh7JmsFPGUEM:&tbnh=94&tbnw=74&zoom=1&usg=__9SkfbsVdYNoAThZvN6A171YyYiU=&docid=ILQzGDydcMFe8M&sa=X&ei=l0NcUoeMLKnb7AbR14HgCA&ved=0CCwQ9QEwAQ (consultat el14/10/2013).

• Fig. 9: La Puerta de Ishtar de Babilònia:http://paseandohistoria.blogspot.com/2009/11/la-puerta-de-ishtar-de-babilonia.html (consultat el 14/10/2013).

• Fig. 10- 11: Ídem fig. 9.

• Fig. 12: Xtec: La porta d’Ishtar:http://www.xtec.cat/~rherna24/gal_im_porta_ishtar.html(consultat el 14/10/2013).

• Fig. 13- 14: Ídem fig. 5.• Fig. 15: Museu Nacional d’Art d’Iraq:

http://www.baghdadmuseum.org/index2.htm(consultat el14/10/2013).

• Fig. 16-17-18: Ídem fig. 2.• Fig. 19: Google Imatges:

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e8/Prologue_Hammurabi_Code_Louvre_AO10237.jpg&imgrefurl=http://en.wikipedia.org/wiki/Code_of_Hammurabi&h=259&w=195&sz=1&tbnid=FG_Dy7zxkxL5RM:&tbnh=186&tbnw=140&zoom=1&usg=__HnMW6thMi97KNnQmaJfRFD0XNEc=&docid=PZDQADI2ZN-6eM&itg=1&sa=X&ei=g05cUqzhMaqV7QbYg4H4Dg&ved=0CIQBEPwdMAo (consultat el 14/10/2013).

• Fig. 20: Google Imatges:https://www.google.com/search?q=peninsula+anatolia&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=sU9cUsumPIuq7QbawICoCg&ved=0CAkQ_AUoAQ&biw=1366&bih=677#q=peninsula+anatolia&tbm=isch&facrc=_&imgdii=_&imgrc=0rj3n2YcWiEYGM%3A%3BjY9QpWRIm0sjKM%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.institutpirinenc.org%252Fhistoria%252Fmapa.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.institutpirinenc.org%252Findex.php%253Fmenu%253Dhistoria%3B366%3B274 (consultat el14/10/2013).

Bibliografia i Webgrafia

• KURTH, A: El Oriente Próximoen la antigüedad (c.3000-330aC) Vol. 1, Barcelona, Crítica:2000.

• KINDER, H: Atlas históricomundial (I) De los orígenes a laRevolución Francesa, Madrid,Akal: 2006.

• MARGUERON, J: El tiemporeencontrado o la constituciónde fuentes mediante laexploración arqueológica: Losmesopotámicos, Madrid:Cátedra: 1996.

• http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada (consultatel 13/10/2013)

• http://www.artehistoria.jcyl.es/ (consultat el 13/10/2013)

• http://www.iraqmuseum.org/(consultat el 13/10/2013)

• http://www.britishmuseum.org/500.html?aspxerrorpath=/default.aspx (consultat el13/10/2013)