L'escola a la societat xarxa. Internet a l'educació primària i secundària.pdf

LESCOLA A LA SOCIETAT XARXA:Internet a leducaci primria i secundriaInforme final de recerca (Vol. I)

PROJECTE INTERNET CATALUNYA (PIC)

LESCOLA A LASOCIETAT XARXA:Internet a leducaci primria i secundria

Informe final de recerca (Vol. I)

Direcci del Projecte Internet Catalunya:

Dr. Manuel Castells professor de la UOC i investigador de lIN3

Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de lIN3

Direcci de recerca:

Dr. Josep M. Momin, professor de la UOC i investigador de lIN3

Carles Sigals, professor de la UOC i investigador de lIN3

Sn autors daquest informe de recerca i principals investigadors del PIC a lmbit educatiu no universitari:



Julio Meneses, investigador de lIN3

Amb la collaboraci de:

Ferran Ruiz i Eva Borrs

Amb el suport i el patrocini de:

Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia

Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament

Fundaci Jaume Bofill

Barcelona, abril de 2007

Edici:Publicacions a InternetGabinet de Comunicaci

Universitat Oberta de CatalunyaAv. del Tibidabo, 39-4308035 [email protected]

Internet Interdisciplinary Institute (IN3)Av. Canal Olmpic, s/nParc Mediterrani de la Tecnologia08860 Castelldefels (Barcelona)

Correcci: Nria Riera FernndezJoan Abril Espaol

Maquetaci i producci: Eureca Media, S.L.

Impressi: Artyplan

Aquest informe del Projecte Internet Catalunya (PIC) est subjecte a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-lo, distribuir-lo i comunicar-lo pblicament sempre que en citeu els autors, la instituci que els impulsa (IN3-UOC) i el suport de la Generalitat de Catalunya, no en feu un s comercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca.

Sumari

Volum I

Agraments........................................................................................................................................... 11Preliminar............................................................................................................................................. 13

Captol 1. Introducci ........................................................................................................................... 151.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a lmbit educatiu

no universitari ......................................................................................................................... 171.2. Lestructura de lInforme final.................................................................................................. 191.3. Hiptesis de treball i marcs de referncia................................................................................ 221.4. La configuraci dun nou marc per a leducaci escolar a la societat

de la informaci ...................................................................................................................... 251.5. La concreci del projecte......................................................................................................... 27

Captol 2. Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TICals centres docents de Catalunya ......................................................................................................... 29

2.1. Introducci .............................................................................................................................. 312.2. Els primers passos de la informtica educativa....................................................................... 322.3. El Programa dinformtica educativa ...................................................................................... 492.4. LXTEC abans dInternet ......................................................................................................... 732.5. La informtica educativa als anys 90 ...................................................................................... 842.6. Limpuls del Comissionat per a la Societat de la Informaci .................................................. 1082.7. El perode 2000-2003 ............................................................................................................ 1212.8. El perode 2004-2006 ............................................................................................................. 1542.9. Epleg: Les TIC i la transformaci de leducaci .................................................................... 173

Captol 3. Altres estudis sobre Internet i les TIC a leducaci escolar.................................................. 1813.1. Introducci .............................................................................................................................. 1833.2. Estudis realitzats a Europa ..................................................................................................... 1843.3. Estudis realitzats a Espanya.................................................................................................... 2343.4. Estudis especfics de Catalunya.............................................................................................. 252

Captol 4. Metodologia ......................................................................................................................... 2574.1. Introducci .............................................................................................................................. 2594.2. Calendari del Projecte ............................................................................................................ 2624.3. Aspectes metodolgics i selecci de la mostra ...................................................................... 2634.4. Tipus denquestaci i estructura dels diferents qestionaris ................................................... 2714.5. El treball de camp.................................................................................................................... 2754.6. Estratgia analtica ................................................................................................................. 280

Captol 5. Els centres docents de Catalunya: caracterstiques generals i infraestructura tecnolgica .................................................................................................................... 285

5.1. Caracteritzaci dels centres ................................................................................................... 2875.2. Infraestructura tecnolgica dels centres ................................................................................. 296

Lescola a la societat xarxa 8 Sumari

http://www.uoc.edu/in3/pic

5.3. Infraestructura tecnolgica a letapa seleccionada .................................................................. 3025.4. Internet al centre ...................................................................................................................... 309

Captol 6. Lalumnat i els usos dInternet a lescola i a casa ................................................................ 3116.1. Caracteritzaci general dels alumnes en les diferents etapes educatives ............................... 3136.2. s dInternet ............................................................................................................................. 3206.3. Expertesa i formaci dels alumnes en ls dInternet ............................................................... 3646.4. Percepci sobre Internet i el seu s en educaci...................................................................... 372

Captol 7. Rendiment acadmic, influncia familiar i s dInternet per partde lalumnat fora del centre .................................................................................................................... 377

7.1. Introducci................................................................................................................................. 3797.2. s dInternet fora de lescola .................................................................................................... 3827.3. La influncia del rendiment acadmic dels alumnes ................................................................ 3917.4. La influncia de lmbit familiar ................................................................................................. 4377.5. Una anlisi multivariada de la influncia del rendiment i el context familiar ............................. 4537.6. Conclusions............................................................................................................................... 458

Captol 8. Usos dInternet i prctiques docents del professorat de Catalunya ..................................... 4598.1. Caracteritzaci del professorat ................................................................................................. 4618.2. Caracteritzaci de la prctica docent ....................................................................................... 4708.3. s dInternet ............................................................................................................................. 5088.4. Expertesa i formaci del professorat en Internet ...................................................................... 5418.5. Percepci del professorat sobre la incidncia dInternet en educaci ..................................... 5628.6. Percepci del professorat sobre obstacles i motivacions per

a la incorporaci dInternet ....................................................................................................... 569Captol 9. Els factors dinfluncia en ls dInternet per part del professoratdeducaci primria i secundria obligatria de Catalunya ................................................................... 579

9.1. Els usos dInternet des de la perspectiva del professorat ........................................................ 5819.2. Els factors dinfluncia en els usos dInternet i les TIC per part del professorat ..................... 5839.3. Factors dinfluncia en la freqncia amb qu el professorat utilitza

Internet a les aules .................................................................................................................. 5859.4. Factors dinfluncia en la freqncia ds dInternet a laula per part del

professorat, una visi de conjunt............................................................................................... 6219.5. Els factors que influeixen en els diversos tipus ds dInternet en

les activitats docents que duu a terme el professorat deducaci primriai secundria obligatria de Catalunya ....................................................................................... 629

9.6. Tipus ds dInternet en lactivitat docent en funci del tipusde suport tcnic rebut................................................................................................................ 643

9.7. Factors dinfluncia en els tipus ds dInternet en lactivitat docent.Una visi de conjunt ................................................................................................................. 666

9.8. Discussi sobre els resultats obtinguts .................................................................................... 6789.9. Algunes conclusions i implicacions per al futur ......................................................................... 684

Captol 10. Internet, escola i comunitat en el trnsit a la xarxa?............................................................ 68710.1. Introducci ....................................................................................................................... 68910.2. El desenvolupament comunitari a les escoles de Catalunya ........................................... 69210.3. Els usos dInternet com a eina per al desenvolupament comunitari ................................ 71110.4. Lescola i la inclusi digital dels infants i joves................................................................. 74310.5. Conclusions: cap a una escola xarxa? ............................................................................ 760

Captol 11. Acci directiva i usos dInternet als centres docents ........................................................... 76911.1. Caracteritzaci dels directors i directores de centre i de lacci directiva ....................... 77111.2. Expertesa i formaci en Internet dels directors i directores dels centres ........................ 785

11.3.s dInternet per part dels directors i directores dels centres ................................................... 78811.4. Obstacles, necessitats i suports per a la incorporaci dInternet

als centres, segons els directors i directores .................................................................. 79311.5. Caracteritzaci dels responsables detapa....................................................................... 80511.6. Expertesa i formaci en Internet dels responsables detapa ........................................... 81211.7. s dInternet a letapa ..................................................................................................... 81311.8. Obstacles, necessitats i suport per a la incorporaci dInternet

als centres, segons els responsables detapa ................................................................. 825

Lescola a la societat xarxa 9 Sumari


11.9. Influncia de les poltiques de centre en la freqncia i els tipus ds dInternet per part del professorat ............................................................................ 829

Captol 12. Responsables de les TIC i incorporaci dInternet als centres docents .............................. 84112.1. Caracteritzaci dels responsables de les TIC ................................................................. 84312.2. s dInternet .................................................................................................................... 84812.3. Percepci dels responsables dinformtica en relaci

amb la incorporaci dInternet al centre ........................................................................... 85012.4. Obstacles, necessitats i suports....................................................................................... 852

Captol 13. Sntesi de resultats i conclusions......................................................................................... 85513.1. Principals resultats .......................................................................................................... 85913.2. Conclusi......................................................................................................................... 866

Bibliografia ........................................................................................................................................... 869

ndex general ......................................................................................................................................... 897

ndex de figures i taules ....................................................................................................................... 905

Volum II

Sumari .................................................................................................................................................... 935

Annex 1. Qestionaris ......................................................................................................................... 929

Annex 2. Plans de tabulaci................................................................................................................. 977

Annex 3. Taules de resultats ............................................................................................................... 1059

Lescola a la societat xarxa 11 Agraments


Agraments

Volem agrair, en primer lloc, la collaboraci que al llarg daquests anys hem tingut en les

diverses fases del projecte de recerca per part dels professors i professores dels estudis de

Psicologia i Cincies de lEducaci de la UOC: Dra. Teresa Guasch, Anna Espasa, Dra.

Elena Barber, Dra. Anna Pags, Dra. Merc Boixads i Guillem Bautista; a les professores

Dra. Eva Ortoll i Nria Ferran, dels estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci

daquesta mateixa universitat, als professors consultors de la UOC ngel Domingo i Manel

Aguirre; a lajudant i les ajudants de recerca Olivia Muoz-Rojas, Xavier Laudo i Daniela

Ruiz; i a lestudiant i les estudiants de la UOC Esther Fornaguera, Magdalena Moll, Marta

Maldonado i Jordi Franch.

Tamb volem fer esment del personal de gesti de lIN3 i de la UOC, que ens ha ajudat en

la materialitzaci de les diverses fases del projecte, sense la professionalitat del qual avui

no us podrem presentar aquest informe.

Aix mateix, volem agrair, en el procs delaboraci dels qestionaris, les valuoses aporta-

cions crtiques de Ferran Ruiz, Carme Amors, Jordi Blanch i Josep Ferrer, del Departa-

ment dEducaci de la Generalitat de Catalunya; de Jordi Snchez, Santi Cucurella i Jaume

Funes, de la Fundaci Jaume Bofill, dels professors deducaci primria i secundria Xavier

vila, Ramon Barlam i Miguel de la Torre, de Ldia Marsol de lInstitut Municipal dEducaci

de lAjuntament de Barcelona, i dels doctors Csar Coll de la Universitat de Barcelona,

Francesc Pedr de la Universitat Pompeu Fabra i Climent Gin de la Universitat Ramon

Llull. Igualment, donem les grcies als investigadors de lIN3 que duen a terme les altres

recerques del Projecte Internet Catalunya, per les seves contribucions i suggeriments en to-

tes les fases de la nostra recerca.

Per acabar voldrem remarcar el nostre reconeixement als directius, professorat i alumnat

dels centres educatius de Catalunya que han participat en el procs de recollida de dades,

per la collaboraci i la bona disposici mostrada, sense la qual aquest treball no hauria es-

tat possible.

Lescola a la societat xarxa 13 Preliminar


Preliminar

Descripci de la recerca

La recerca identifica i analitza la incorporaci dInternet a leducaci primria i a leducaci

secundria de Catalunya i la seva relaci amb lorganitzaci, la cultura i les prctiques edu-

catives dels centres. Es basa en una enquesta per qestionaris a una mostra de 350

centres, representativa del conjunt de centres deducaci primria i secundria de

Catalunya. Es tracta dun estudi que, des de la perspectiva dels responsables de centre, del

professorat i de lalumnat, vol copsar quin s el grau dutilitzaci dInternet en les diferents

activitats de la vida dels centres i amb quines finalitats sutilitza. Lestudi tamb pretn iden-

tificar en quines transformacions s present Internet i en quina mesura contribueix a lapa-

rici duna nova cultura educativa, adaptada a les necessitats que es van configurant en la

societat informacional.

Direcci del Projecte Internet Catalunya:

Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de lIN3

Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de lIN3

Direcci de la recerca:



Sn autors daquest informe de recerca i principals investigadors del PIC a lmbit

educatiu no universitari:

Carles Sgals, professor de la UOC i investigador de lIN3


Julio Meneses, investigador de lIN3

Lescola a la societat xarxa 14 Preliminar


Amb la collaboraci de:

Ferran Ruiz i Eva Borrs

Lenquesta per qestionaris, la codificaci dels qestionaris, la construcci de la base de

dades i el primer tractament estadstic han estat fets per un equip de la Fundaci Jaume

Bofill, dirigit per Oriol Molas, a partir dels qestionaris elaborats pels investigadors del pro-

jecte. Lanlisi estadstica corresponent a la descriptiva presentada en la primera etapa del

projecte ha estat a crrec del Dr. Albert Fornieles, professor de la UAB i consultor de la

UOC. La segona fase danlisi ha estat coordinada per Julio Meneses, investigador de lIN3.

Amb el suport i el patrocini de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Presidncia

Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament

Fundaci Jaume Bofill

Aquesta recerca es va comenar al juliol de 2002 i lenquesta per qestionaris es va dur a

terme entre els mesos de desembre de 2002 i abril de 2003.

Al mar de 2004 es va publicar el primer informe de recerca

Data dacabament de linforme final de recerca:

Abril de 2007

Data de publicaci:

Octubre de 2007


Captol 11 Introducci

1.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a lmbit educatiu no universitari ................................................................................... 17

1.2. Lestructura de lInforme final ....................................................................................... 191.3. Hiptesis de treball i marcs de referncia ..................................................................... 221.4. La configuraci dun nou marc per a leducaci escolar

a la societat de la informaci ......................................................................................... 251.5. La concreci del projecte ............................................................................................... 27

Lescola a la societat xarxa 17 Introducci


1.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a lmbit

educatiu no universitari

Al mar de 2004 fiem pblic el primer informe de recerca del Projecte Internet Catalunya

(PIC) a lmbit educatiu no universitari.1 En aquell primer informe dedicvem la prctica tota-

litat dels captols a presentar una descripci panormica de la realitat dels centres educatius

de Catalunya, quant a la presncia dInternet en els seus diversos mbits dactivitat. Tamb

abordvem, de manera especfica, el grau dutilitzaci de la Xarxa per part del professorat i

lalumnat, i la forma com la utilitzaven quan eren fora del centre. Aquesta anlisi la situvem

en un marc ms ample, el que configura i caracteritza les prctiques educatives de les escoles

i instituts de Catalunya, el tipus dorganitzaci que hi predomina, el grau dobertura a lentorn

i les preocupacions i prioritats manifestades pels seus directius, en el context emergent de la

societat informacional.

Daquesta manera, en el primer informe, es podia trobar, fonamentalment, una descripci

de la presncia i els usos dInternet en la direcci, lorganitzaci i la gesti dels centres, en

el desenvolupament dels processos densenyament i aprenentatge, en les relacions de les-

cola amb les famlies i els serveis de la comunitat i en tot el que fa referncia als processos

de formaci del professorat. Aquestes descripcions anaven acompanyades del tipus de

prctiques dominants en cadascun daquests mbits, amb Internet o sense, i apuntaven les

interrelacions bsiques que shavien trobat entre les diverses prctiques i la forma com

sutilitzava la Xarxa. Per altra banda, a linforme tamb shi analitzava la familiaritzaci en

ls dInternet que, dins i fora dels centres, mostraven professorat i lalumnat, aix com les

percepcions i expectatives que els principals actors de leducaci escolar tenien en relaci

amb Internet, com a eina educativa de present i de futur. Finalment, linforme aportava un

conjunt de dades sobre lequipament i els recursos de qu disposen els centres per incor-

porar Internet a les activitats educatives, i la percepci dels directius, professors i alumnes

sobre els principals obstacles i motivacions per a aquesta incorporaci.

Tres anys desprs, ens plau presentar linforme final que recull el conjunt de la feina feta

des dels inicis del projecte. Aquest informe final, molt ms complet, refon, en un nic text,

tots els treballs que shan dut a terme durant el perode en qu sha desenvolupat el projecte

1. Sigals, C.; Momin, J. M.; Fornieles, A.; Espasa, A.; i Guasch; T. (2004). Projecte Internet Catalunya (PIC) Lescola ala Societat Xarxa. Internet a lmbit Educatiu no Universitari. Informe de recerca. Universitat Oberta de Catalunya [docu-ment en lnia]. http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic3.htmlAquesta recerca forma part dun estudi ms ample, el projecte Internet Catalunya (PIC), dirigida pels professors ManuelCastells i Imma Tubella, que aborda el panorama de la transformaci sociotcnica en el conjunt de la societat catalana, apartir de lanlisi dels usos dinternet i de les prctiques socials de la poblaci catalana, aix com de lanlisi particular delsmbits de lempresa, les administracions pbliques, la universitat, la sanitat i els mitjans de comunicaci.



de recerca, de manera que, en els diversos captols, shi pot trobar, per una banda, gran

part de la informaci que ja aportvem en la publicaci del primer informe, tal i com la pre-

sentvem en aquell moment; informaci reelaborada i millorada sobre qestions que ja ha-

vien estat tractades en el primer informe; i informaci completament nova, relativa als

processos danlisi que shan anat desenvolupant en la segona fase del projecte, a partir

del setembre de 2004.



1.2. Lestructura de lInforme final

Linforme comena amb aquesta introducci, que hem considerat com a captol primer, seguida

dun captol nou dedicat als vint-i-cinc anys de poltiques dincorporaci de les TIC als centres

docents de Catalunya: el captol segon. Es tracta dun captol singular que hem volgut incloure

a linforme per tal de disposar duna descripci ampla i detallada de levoluci i de les etapes que

han conformat la histria de limpuls de les TIC a leducaci escolar, per part de la Generalitat

de Catalunya, a travs del Departament dEducaci. Hem tingut el privilegi que fos en Ferran

Ruiz qui elabors aquest captol, el qual ha estat, durant molt temps, mxim responsable del

Programa dinformtica educativa primer, de la Subdirecci General de Tecnologies de la Infor-

maci ms tard, i que actualment desenvolupa la seva activitat professional al Consell Superior

dAvaluaci del Sistema Educatiu de Catalunya. Hem volgut incloure tota aquesta informaci,

completa i molt valuosa, per poder contextualitzar millor les dades i els resultats de la nostra re-

cerca. Som conscients que una visi histrica com aquesta, explicada per un dels seus prota-

gonistes, aporta, ms enll del conjunt de fets i dades, una mirada i un punt de vista

necessriament subjectiu del qual, alguns dels altres protagonistes i destinataris daquestes po-

ltiques, podrien discrepar. En tot cas, des del nostre punt de vista, era necessari disposar dun

text com aquest, indit fins ara, en el benents que sha de preveure com una aportaci com-

plementria, respecte de linforme de recerca, el contingut de la qual no necessriament hem

de subscriure els responsables del projecte.

El captol tercer, de qu ja tenem una primera versi en linforme anterior, est dedicat a la

recopilaci de dades sobre altres estudis relatius a la incorporaci dInternet i les TIC als

centres educatius dEuropa, dEspanya i de Catalunya. Aquest captol, que permet establir

algunes comparacions i contrastar algunes tendncies entre els nostres resultats i els dal-

tres estudis rellevants per als diversos contextos en qu el sistema educatiu catal est ubi-

cat, ara lhem ampliat amb dades que abasten fins a lany 2006, que ens proporcionen una

visi actualitzada del panorama internacional, especialment en el context europeu.

El captol quart est dedicat a lexposici dels aspectes metodolgics que han sustentat el

nostre treball de recerca, des de la construcci de la mostra fins a les anlisis ms elabo-

rades dutes a terme en els darrers dos anys de treball. Amb aquest captol comena, pr-

piament, linforme de recerca.

El captol cinqu, dedicat a les caracterstiques generals i la infrastructura tecnolgica dels

centres docents de Catalunya, mant el format original del primer informe. La informaci

que hi consta s contempornia de la resta de dades del PIC amb les que hem treballat

(curs 2002-03) i, tot i no estar actualitzada, permet una millor comprensi del context en qu

els processos analitzats en la nostra recerca es produen.



El captol sis, dedicat als usos dInternet a lescola2 i a casa per part de lalumnat tamb

respon al format original del primer informe

El captol set s completament nou i est dedicat a lestudi de les influncies que els re-

sultats acadmics i les famlies tenen en els diversos tipus ds dInternet per part dels alum-

nes en el desenvolupament de les seves activitats quotidianes. Aquest nou captol aporta,

en ltima instncia, elements per a la reflexi sobre el paper que est jugant lescola com a

context per a la reducci de les noves formes de desigualtat en la societat xarxa.

El vuit captol tracta dels diversos usos dInternet per part del professorat deducaci pri-

mria i secundria de Catalunya, recuperant la informaci que ja era present en el primer

informe, acompanyada duna nova i ms elaborada caracteritzaci del tipus de prctiques

docents que incorpora aquest professorat, segmentada en funci dun conjunt de variables

sociodemogrfiques.

El captol nov s completament nou i est dedicat a lanlisi dels factors que ms influeixen

en la freqncia i la forma com el professorat utilitza Internet. Aquest captol presenta un

estudi de les interrelacions entre diversos atributs que caracteritzen els professors, indivi-

dualment considerats, entre els quals el tipus de prctiques que adopta i les habilitats en el

domini dInternet, determinades condicions de lentorn en qu treballen i la freqncia i la

forma com utilitzen Internet a les seves aules. Lanlisi permet identificar alguns factors clau

que expliquen la manera com sutilitza Internet al nostre sistema educatiu i quins problemes

es poden plantejar en el futur.

El captol des tamb s del tot nou i aborda els processos de creaci de capital social i el

desenvolupament comunitari en els mateixos centres i en el seu entorn. Tal com anem fent

en les nostres anlisis, en el captol ens fem crrec daquesta problemtica tant si sutilitza

Internet com si la xarxa no hi s present. Aix mateix, en el procs danlisi de creaci de

capital social es fa una aproximaci al fenomen de lexclusi digital i al paper de lescola en

la compensaci daquest tipus de desigualtats.

En el captol onz hem refs dos apartats del primer informe dedicats a lanlisi dels usos

dInternet per part dels diversos responsables dels centres docents3 i a les prioritats que

2. Al llarg de linforme utilitzem el terme escola, o educaci escolar, per referir-nos genricament a tots els centres docentsque imparteixen qualsevol etapa de leducaci no universitria (infantil, primria, secundria obligatria, batxillerat o for-maci professional). 3. Al llarg de linforme utilitzem indistintament els termes centre docent o centre educatiu, per referir-nos a les escoles,instituts o daltres centres que imaprteixen qualsevol de les etapes en qu sorganitza leducaci no universitria.



manifestaven aquests responsables, tant pel que fa a la introducci de les TIC a les seves

escoles o instituts, com pel que fa al conjunt de lacci educativa. Hem completat aquests

apartats amb un de nou que analitza la influncia dels directius del centre en la freqncia

i la manera com el professorat utilitza Internet en la seva activitat docent.

Sacaba lanlisi dels diversos mbits estudiats en la nostra recerca amb el captol dotz,

que ja formava part del primer informe i aborda les caracterstiques dels professors respon-

sables de les TIC dels centres de Catalunya i la forma com perceben la incorporaci dIn-

ternet per part dels seus collegues.

En el darrer captol, el tretz, sofereix de manera integrada i completament reelaborada

una sntesi dels principals resultats obtinguts i les conclusions a qu hem arribat al final del

procs de recerca.

Per als qui ja coneixien el primer informe i estan familiaritzats amb les seves dades, reco-

manem especialment els captols segon, tercer, set, nov i des, aix com les conclusions.

En aquests captols, hi trobaran la major part del material nou que hem incorporat a la versi

final de linforme.



1.3. Hiptesis de treball i marcs de referncia

Lanlisi que es va desgranant a linforme parteix de la hiptesi general que Internet no s

el factor causal de la innovaci i les noves formes dorganitzar les prctiques educatives en

la societat xarxa, per, probablement, s un instrument necessari per a les transformacions

que leducaci escolar hauria de fer per adaptar-se les noves necessitats socials. Des

daquest punt de vista, no ens preguntem quin s limpacte que la tecnologia t o deixa de

tenir en un determinat mbit de lactivitat escolar o en les prctiques que alumnes i profes-

sorat duen a terme. El nostre inters se centra, ms aviat, a descobrir com incorporen In-

ternet aquests agents, amb quins propsits i com la interacci entre aquests propsits i els

usos de la Xarxa identificats, en el context concret de les escoles i els instituts, generen o

no nous escenaris, noves formes de fer i noves diferncies o desigualtats dins dels proces-

sos educatius.

Ats que encara sn poc freqents els estudis sobre ls dInternet a leducaci escolar amb

un enfocament metodolgic i amb un nivell daprofundiment com el nostre, no ens ha estat

fcil trobar referents per a construir els nostres models i poder-nos-hi comparar.4 Per aquest

motiu, hem pres com a referncia, per a la construcci del nostre marc danlisi, dos tipus

destudis propers als nostres plantejaments, amplament difosos en la literatura especia-

litzada.

Per una banda, hem tingut en compte els estudis que aborden la incorporaci de les tecno-

logies de la informaci i la comunicaci (TIC) a la prctica educativa, focalitzats, princi-

palment, en ls dels ordinadors en els processos densenyament i aprenentatge

(Scardamalia, Bereiter i Lamon, 1994; Ringstaff, Yocam i Marsh, 1996; Pea, 1996; Coll

1996, 2001; Salomon i Almog 1998; Jonassen, Peck i Wilson, 1999; Becker i Ravitz, 1999;

Riel i Becker 2000; Niederhauser i Stoddart 2001); i per laltra, els que analitzen les TIC com

a eina per a la innovaci de leducaci escolar, (Kerr, 1991; Papert, 1993; Ertmer et al.,

1999; Cuban 2001, Cuban, Kirkpatrick i Peck 2001; Zhao i Frank, 2003; Hernndez-Ramos,

2005; Judson, 2006) i encara, duna manera ms mplia, els qui han estudiat els processos

dinnovaci i reforma educativa, quan afecten parts essencials de les estructures de ledu-

caci escolar (Fullan, 1991, 2002; Marchesi i Martn 1998; Hargreaves, 2003).

En aquest darrer cas, per caracteritzar les demandes que es fan a leducaci, en el context

emergent de la societat informacional, hem utilitzat, a ms, els estudis prospectius sobre

4. Vegeu el captol dedicat als altres estudis sobre ls dInternet i les TIC als centres docents, en aquest mateix informe,per a ms detall.



les innovacions relatives a ls intensiu de les TIC en els diversos nivells de la vida dels cen-

tres, i els documents de treball i declaracions elaborades per governs i organismes interna-

cionals sobre les poltiques de-learning.

Pel que fa al primer tipus destudis, els de ls de les TIC en els processos densenyament

i aprenentatge, un examen detallat de la literatura existent ens fa evident lexistncia duna

gran varietat de marcs conceptuals a partir dels quals poder pensar sobre aquests usos

(Aviram i Tami, 2004; Carnoy, 2004; Coll, 2003; Twining, 2002) . Aquests marcs, dacord

amb Twining (2002), reflecteixen la tensi que hem expressat en formular la nostra hiptesi

general entre els qui creuen que les TIC han dajudar els professors a desenvolupar millor

els seus propsits i els qui veuen les TIC com a principals agents impulsors del canvi.

Des de la nostra perspectiva, tal com hem apuntat, linters se centra a veure la relaci exis-

tent entre ls de les TIC, fonamentalment dInternet, i les modificacions que es produeixen

en les prctiques educatives, entenent, en aquest cas, com suggereix Coll (2003) que la

clau no s a la tecnologia, ni tampoc a la pedagogia, sin en ls pedaggic de la tecnologia.

En tot cas, hem volgut observar aquesta relaci, intentant evitar, tant com es pugui, judicis

de valor de tipus qualitatiu sobre les prctiques i les percepcions observades. Com a molt,

hem volgut apuntar en les conclusions algunes alertes respecte de les tendncies identi-

ficades.

Tot i aix, les dades que ens aporta lestudi, lgicament, shan obtingut a partir duna elecci

de variables, des del nostre punt de vista rellevants, que evidencien un posicionament sobre

els elements clau de les prctiques de leducaci escolar en la societat de la informaci.

Aquests elements han estat configurats a partir de la integraci complexa de diverses

mirades i de diversos marcs danlisi, segons el tipus de prctica que estvem abordant.

Aix, a lhora didentificar els possibles usos dInternet en els diferents nivells dactivitat dels

centres educatius ens hem basat en criteris destudi de la incorporaci de les TIC a ledu-

caci com els que proposa Twining (2002), que destaca la importncia de la quantitat i la

qualitat del temps que es dedica a la utilitzaci de les TIC, en proporci al temps total dedi-

cat a laprenentatge; els objectius subjacents en aquest s (ls de les TIC com a objecte

daprenentatge; ls de les TIC com a eina per a desenvolupar coneixements en altres rees

del currculum i ls de les TIC com a eina per a incrementar la innovaci en les prctiques

educatives, per a promoure laprenentatge autnom dels alumnes i per a motivar-los a

aprendre) i, finalment, la incidncia que ls de les TIC t en el mateix currculum, per b

que aquest darrer aspecte no ha estat abordat de manera especfica en la nostra recerca.

Tamb ens hem basat en els autors que analitzen els diversos usos de les TIC en funci de



la seva major o menor adaptaci a concepcions o tipus de prctiques docents inspirades en

models transmissius o b en models constructivistes de lensenyament i laprenentatge (en-

tre daltres, Riel i Becker 2002, Coll 2001, Cogntion and Technology Group at Vanderbilt,

1996; Pea 1996).

Pel que fa a les noves necessitats i reptes dels sistemes educatius en la societat informa-

cional i al paper que Internet i les TIC poden jugar en la consecuci daquests reptes, hem

tingut en compte els treballs de Castells (1999, 2001c), i els estudis prospectius de Marche-

si (2000), Kennewell, Parkinson i Tanner (2000), Venezky i Davis (2002), i els que han dut

a terme lOCDE (2001a) i els governs dalguns pasos: als Estats Units (Kerrey, 2000), el

Ministeri dEducaci de Finlandia (1999) i el Ministeri dEducaci, Cultura i Cincia dHolan-

da (2000).

Quant als aspectes ms estructurals del funcionament dels centres educatius: lorganitza-

ci, la innovaci, el lideratge, hem pres com a referncia les recerques realitzades en

lltima dcada en relaci amb lefectivitat de les escoles (School Effectiveness) a partir dels

treballs de Sammons Hillman i Mortimore (1995); Hargreaves i Fullan (1998), Fullan (2001)

Ainscow, Hopkins, Soutworth i West,(2001), i sobre els processos de millora a lescola

(School Improvement), a partir dels treballs de Hopkins (1996) (2001), i Gray, Jesson,

Reynolds i Bush (1996). Tamb hem tingut en compte els treballs ms recents de Mulford

(2002) i Leithwood, Jantzi, i Steinbach (2002) sobre lideratge i direcci escolar.

I, finalment, per al context ms proper del nostre sistema educatiu, hem considerat les

aportacions de Tiana, Mateo, Mestres i Sez (1997), Marchesi i Martn (1998) i Barber

(2000) que, des de la perspectiva de la construcci dindicadors de qualitat en els diversos

mbits de lactivitat dels centres, ens han proporcionat valuoses idees per a la definici

dalgunes de les variables en qu es basen els qestionaris, tant en relaci a lorganitza-

ci i la gesti dels centres com al desenvolupament de les prctiques educatives a laula.



1.4. La configuraci dun nou marc per a leducaci escolar a la societat de

la informaci

Les idees i els factors rellevants per a la nostra recerca que hem extret de les aportacions

de tots aquests autors ens han perms configurar un marc de referncia a partir del qual

hem pogut identificar les demandes a les que, presumiblement, hauran de respondre els

sistemes i els centres educatius de la societat de la informaci i, en conseqncia, contex-

tualitzar adequadament les finalitats a les que shauria dorientar leducaci escolar i, duna

manera ms concreta, ls educatiu dInternet, en el futur immediat.

En aquest sentit, com assenyala Coll (2003), un dels trets que caracteritza duna manera

ms clara la societat de la informaci s el que situa leducaci duna manera central, com

a base per a laccs al coneixement, esdevenint una prioritat estratgica per al desenvolu-

pament econmic i social, ms enll del seu paper en els processos de desenvolupament i

socialitzaci de les persones. Aquest paper central de leducaci i la formaci en el nou

ordre econmic i social impulsa la transformaci radical dels plantejaments educatius here-

tats de la societat industrial.

La transformaci a qu ens referim presenta arguments de naturalesa diversa. Per una

banda, la necessitat que els alumnes assoleixin capacitats per a aprendre al llarg de tota la

vida, per a utilitzar la informaci emmagatzemada digitalment i recombinar-la per a generar

coneixements adequats per a cada objectiu plantejat (Castells 2001c), la capacitat per a

aprendre i pensar de manera autnoma, la necessria personalitzaci dels processos edu-

catius i el perill de les noves formes dexclusi social.

Hi ha altres arguments que sn a la base de les reformes educatives dels darrers trenta

anys i que el nou paradigma de la tecnologia de la informaci (Castells 1999) ha contribut

a actualitzar i a amplificar. Aix, les xarxes dinformaci existents posen en qesti que la

transmissi de coneixements sigui lobjectiu prioritari dels centres educatius i del treball del

professorat. Lescola ha de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als di-

ferents mbits disciplinaris per, al mateix temps, t la demanda de proporcionar les com-

petncies necessries perqu els estudiants puguin continuar aprenent de forma autnoma

al llarg de tota la seva vida.

Per altra banda, laccs universal a leducaci, els moviments migratoris i la creixent

multiculturalitat demanen una educaci bsica que respecti i doni una resposta adequada

a les necessitats que genera una poblaci escolar cada cop ms diversa. La personalitzaci

de leducaci, amb el suport de les TIC, i especialment dInternet, obre la possibilitat de dur

lactivitat educativa a una gran varietat descenaris reals i virtuals i dimplicar nous agents



en els processos educatius. El pas cap a un entorn social educador, enfront del model

escolar de la societat industrial, basat en lhomogenetat, i en lallament respecte de la

comunitat, promou una major obertura de lescola i desdibuixa les fronteres entre leducaci

formal i leducaci no formal.

Finalment, com a conseqncia de la pressi que sexerceix sobre el sistema educatiu, la

complexitat de les tasques que les escoles han de dur a terme en el context actual i la in-

certesa respecte dels canvis que seran necessaris en el futur, el treball del professorat

haur de tendir a ladopci de formes dorganitzaci de lactivitat educativa basades en el

treball en equip, en la flexibilitat, en el dileg i en la participaci de tota la comunitat educa-

tiva, i els centres hauran de comptar amb equips de professorat predisposats a la innovaci,

al treball en xarxa i la formaci professional continuada.

Tots aquests factors, doncs, de manera indirecta, tamb sn objecte destudi en la nostra re-

cerca, perqu els hem considerats factors clau en el desenvolupament de les prctiques edu-

catives. Tot i que, als efectes del nostre estudi, ens interessen fonamentalment perqu ens

ajuden a identificar on sn les claus dels usos pedaggics dInternet en la societat xarxa.



1.5. La concreci del projecte

La informaci en qu es basa aquest informe sha obtingut a partir duna enquesta per qes-

tionaris, feta mitjanant entrevistes presencials a una mostra de 350 centres docents, repre-

sentatius del conjunt de centres de Catalunya que imparteixen educaci primria, educaci

secundria obligatria (ESO), batxillerat i cicles formatius de grau mitj (CFGM), segons la

metodologia que sexposa en lapartat corresponent daquest informe.

Hem descartat els centres que ofereixen exclusivament educaci infantil, els deducaci

especial i els que ofereixen exclusivament ensenyaments no reglats (escoles de msica,

escoles darts i oficis, escoles didiomes, etc.), ats el carcter especialitzat i poc represen-

tatiu daquests centres, tenint en compte la naturalesa de la recerca, o, en alguns casos, les

dificultats per poder entrevistar el seu alumnat.

Cada centre ha estat seleccionat per a una etapa concreta de les que volem estudiar. Com

que en molts casos un mateix centre imparteix ms duna etapa: primria i ESO; ESO i bat-

xillerat; ESO i CFGM; etc.; dels 350 centres seleccionats, shan produt 15 casos de coinci-

dncia en els quals un centre ha estat seleccionat dos cops, per a dues etapes diferents,

de manera que el total de centres diferents als quals sha realitzat lenquesta finalment ha

estat de 335.

A cada centre seleccionat sha elegit a latzar una aula del darrer curs de letapa per a la

qual havia estat seleccionat. Daquesta manera, en els centres de primria hem treballat

amb aules del segon curs del tercer cicle (11-12 anys); en els centres dESO amb aules del

segon curs del segon cicle (15-16 anys), i en els de batxillerat i CFGM, amb aules del darrer

curs (18 anys o ms).

Lopci de seleccionar, per a cada etapa, una aula del darrer curs sha pres tenint en

compte, en primer lloc, ledat de lalumnat a entrevistar a leducaci primria. La natu-

ralesa del qestionari (s el mateix per a lalumnat de totes les etapes als efectes de

poder-los comparar) i les circumstncies en qu es podia aplicar feien aconsellable una

edat no inferior a 11 o 12 anys, a lhora de preservar la fiabilitat i la consistncia de les

respostes. En segon lloc, sha considerat que aplicar els qestionaris a lalumnat que

estava a punt dacabar una etapa permet obtenir informaci acumulada daquest

alumnat, en relaci amb aspectes com ara el rendiment acadmic o el grau de prepa-

raci i la formaci rebuda en ls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci

(TIC) al llarg de letapa, qesti que, al nostre entendre, afegeix valor a la informaci

obtinguda.



Dacord amb aquestes condicions, lenquesta als centres es va dur a terme mitjanant:

Un qestionari als responsables de centre, que inclou una entrevista al director, una entre-

vista al cap destudis, o al coordinador pedaggic o al professor responsable de letapa

seleccionada, segons les caracterstiques i lestructura dorganitzaci de cada centre; una

entrevista al responsable dinformtica del centre (en el cas que nhi hagus) i una fitxa din-

formaci sobre dades generals del centre.

Un qestionari al professorat, mitjanant entrevistes a tot el professorat que fa docncia a

laula seleccionada (aproximadament 6 professors per aula, de mitjana)

Un qestionari aplicat de forma collectiva a cadascun dels alumnes de laula seleccionada

(aproximadament 19 alumnes per aula, de mitjana).

El procs que ens ha dut a lelaboraci daquest informe final de recerca es va iniciar al juliol

de 2002. La fase de disseny del projecte, identificaci de variables i elaboraci dels qesti-

onaris es va acabar al novembre de 2002. El treball de camp es va dur a terme des del de-

sembre de 2002 fins a labril de 2003. La construcci de la bases de dades es va fer durant

els mesos dabril i maig de 2003. De juny a novembre de 2003, es van fer les primeres an-

lisis i es va redactar el primer informe publicat al mar de 2004. Al setembre de 2004

siniciava la segona part del projecte amb nous plans danlisi per aprofundir en la recerca,

mentre es difonien els primers resultats. A mitjans 2006, siniciava la redacci daquest

informe final que ara publiquem.

Laplicaci de lenquesta ha comportat la realitzaci dun total de 350 fitxes de centre i 9.876

qestionaris distributs, per collectius, de la manera segent:

Amb la utilitzaci de 578 variables directes en el conjunt de lenquesta.


Directius 700

Coordinadors de TIC 350

Professorat 2.187

Alumnat 6.639

Captol 21 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC

als centres docents de Catalunya

2.1. Introducci ..................................................................................................................... 312.2. Els primers passos de la informtica educativa ............................................................. 322.3. El Programa dinformtica educativa.............................................................................. 492.4. LXTEC abans dInternet ............................................................................................... 732.5. La informtica educativa als anys 90 ............................................................................ 842.6. Limpuls del Comissionat per a la Societat de la Informaci .......................................... 1082.7. El perode 2000-2003 .................................................................................................... 1212.8. El perode 2004-2006 ..................................................................................................... 1542.9. Epleg: Les TIC i la transformaci de leducaci ........................................................... 173

Lescola a la societat xarxa 31 Vint-i-cinc anys de poltiques dintegraci de les TIC...


2.1. Introducci

Aquest document constitueix una aproximaci als comenaments i al posterior desplega-

ment i implantaci de la informtica i de les tecnologies de la informaci al sistema educatiu

no universitari de Catalunya, en el perode daproximadament dues dcades i mitja comprs

entre la restauraci de la Generalitat de Catalunya i lany 2006.

En aquest captol es presenten els trets fonamentals dels plantejaments i de les poltiques de la

Generalitat de Catalunya en aquest mbit i es fa referncia a les actuacions ms significatives i

a les seves circumstncies i implicacions. Amb aquesta finalitat es fa un mfasi especial en:

la creaci del Programa dinformtica educativa lany 1986 i les seves actuacions

el paper del Programa dinformtica educativa en la implantaci de les telecomunicaci-

ons i dInternet als centres educatius

la funci dinamitzadora del Comissionat per a la Societat de la Informaci i limpuls de

la connectivitat i dels serveis Internet

la tasca de la Subdirecci General de Tecnologies de la Informaci del Departament

dEducaci

les consegents pautes i modalitats organitzatives que han caracteritzat les actuacions

posteriors.

El document se centra en les poltiques i actuacions de la principal administraci educativa

de Catalunya, la Generalitat de Catalunya. No t com a objectiu considerar els planteja-

ments i les realitzacions de les autoritats educatives municipals en el camp de les TIC, es-

pecialment destacables en el cas duna gran entitat urbana com ara Barcelona, ni tampoc

daltres organismes supraescolars com les patronals dels centres educatius de titularitat pri-

vada. La important contribuci daquestes entitats al desenvolupament de la informtica

educativa i al posterior desplegament de les tecnologies de la informaci en leducaci no

universitria tenen prou abast per merixer un estudi especfic.

Tamb s necessari fer constar que el present document no pretn inventariar les experincies

i activitats dels centres educatius pblics en relaci amb la introducci i laplicaci educativa de

la informtica, encara que a ttol dexemple se nesmentin algunes especialment significatives.

El document s tamb una aproximaci a la trajectria duna empresa collectiva dinnovaci

educativa basada en la informtica i les tecnologies de la informaci i de la comunicaci, prota-

gonitzada pel professorat, plena desperances i de dificultats, de resultats i dincerteses, viva,

dinmica, que cada dia t ms importncia per al futur de les persones i de la societat catalana.



2.2. Els primers passos de la informtica educativa

La irrupci dels microordinadors a finals dels anys 70 en el mn de la informtica, tot i la

seva lenta arribada al mercat espanyol, va possibilitar linici de la utilitzaci de la informtica

en el sector de lensenyament, donant lloc a un conjunt dactivitats denominades genrica-

ment informtica educativa. La limitaci de les funcionalitats i de les prestacions dels

equips comercialitzats i la seva mtua incompatibilitat va canalitzar el seu s cap als rudi-

ments de lalgorsmica i dun cert tipus de programaci, usualment amb diverses variants

del llenguatge BASIC, implementat com a llenguatge natiu en la majoria dordinadors.

Abans daix noms es pot parlar dun nombre molt limitat dexperincies basades en la uti-

litzaci de mainframes o de miniordinadors en centres de clcul universitaris.

En lapartat 2 daquest captol es considera letapa en la qual la informtica educativa va

donar a Catalunya els seus primers passos, s a dir, el perode anterior al 1986, any en qu

la Generalitat de Catalunya va crear el Programa dinformtica educativa (PIE).

2.2.1. Iniciatives i experincies pioneres

La celebraci a Barcelona al maig de 1978 de les II Jornadas de Trabajo sobre Experien-

cias en la Aplicacin de los Ordenadores en la Enseanza Superior, organitzades per la

Universitat Politcnica de Barcelona,5 va constituir una bona ocasi per a presentar i co-

menar a debatre les tcniques densenyament assistit per ordinador (EAO)6 i per espe-

cular o debatre sobre lnies de treball presents i futures en un moment on comenava a

parlar-se de lemergncia dels nous sistemes informtics coneguts amb el nom de micro-

ordinadors.7

A finals de la dcada de 1970 i els primers anys 80 van tenir lloc les primeres experin-

cies ds deines informtiques amb alumnat no universitari, usualment de BUP i COU,8

realitzades en el marc de projectes universitaris, que comptaven amb experteses i recur-

sos inexistents en el sistema educatiu. Centres com el Collegi Abat Oliva de Barcelona

i lAcadmia Sagrada Famlia de Vilafranca van iniciar activitats informtiques el curs

5. Actualment, Universitat Politcnica de Catalunya (UPC).6. EAO (ensenyament assistit per ordinador). Nom genric donat a ls interactiu de la informtica en leducaci per trans-metre coneixements i facilitar aprenentatges. Comprn des de la instrucci programada individualitzada i lexercitaci ambordinador fins a ls dentorns complexos de simulaci. 7. Els projectes universitaris en curs a Espanya a finals dels anys 1970 sn enumerats a: Castells, J.; Artes, M.; Jan, J. A.(1980). La enseanza asistida por ordenador en Espaa. Novtica, set-oct 1980.8. Sigles de batxillerat unificat polivalent i de curs dorientaci universitria.



1979/80.9 Aquest mateix curs, per suggeriment de la International Federation for Infor-

mation Processing (IFIP), es va introduir un element nou, el Torneo Escolar de Progra-

macin desenvolupat en diversos pasos per un comit nacional. Es tractava que els

alumnes desenvolupessin un programa didctic i els guanyadors serien convidats al ter-

cer congrs mundial dIFIP sobre informtica i educaci (3rd World Conference on Com-

puters in Education), que se celebrava a Lausanne al juliol de 1981, esdeveniment que

va donar loportunitat de realitzar una primera trobada internacional dels espanyols inte-

ressats per la informtica educativa. La publicitat enviada a 4.500 centres de tot Espanya

per un comit presidit pel professor Mart Vergs10 va tenir un nivell de resposta rcord:

no es va rebre ni una sola resposta, fet demostratiu, com assenyala L. Garca-Ramos,11

de leficcia denviar la informaci a les direccions dels centres. Mitjanant una repesca

prpia de Catalunya van participar en el TEP uns 40 centres daquest territori.

El TEP va incentivar el sorgiment dactuacions de formaci pensades per atraure professo-

rat densenyaments secundaris. Una de les ms capdavanteres foren els cursos dinform-

tica per a ensenyants del Centre de Clcul de la Universitat Politcnica de Barcelona

(CCUPB). En aquests cursos es plantejaven les aproximacions a la informtica en educa-

ci, sexplicava el treball dels pioners i sensenyaven els rudiments de programaci en llen-

guatges dalt nivell FORTRAN i llenguatges dautor com PILOT. A partir del 1981 alguns ICE

comenaren a donar suport als primers cursos de programaci dordinadors i dintroducci

del fet informtic a lensenyament.

Una experincia destacada pel seu plantejament fou la iniciada el curs 1980/81 a lescola

Aula de Barcelona, que va comenar a introduir la informtica a lensenyament en forma

dEATP12 optativa a 2n de BUP basant-se en una forta orientaci a lalgorsmica, ls de cal-

culadores i la collaboraci del CCUPB. El curs 1982/83 es pass a treballar amb ordinadors

Apple II i sinici el treball amb el llenguatge LOGO. El director daquest centre i diversos

membres de lequip pedaggic expliquen en sengles articles les concepcions que guiaren

aquesta experincia i les seves caracterstiques.13

9. Garca-Ramos, Luis Alberto (1984, gener). Enseanza de la Informtica en la Educacin secundaria: crnicas catala-nas. Novtica, nm. 60, vol. 10.10. Basat en el grup CAI del CCUPB (Centre de Clcul de la Universitat Politcnica de Barcelona) liderat per Jordi Castellsi Prims.11. Garca-Ramos, Lus Alberto (1984 gener). Enseanza de la Informtica en la Educacin secundaria: crnicas catala-nas. Novtica, nm. 60, vol. 10.12. Sigles dEnsenyaments i Activitats Tcnico-Professionals, assignatura que a segon i tercer de BUP permetien una cer-ta optativitat a lalumne, sovint amb un carcter menys acadmic i ms prctic o dapliaci que la resta del currculum.13. Vegeu: Ribera i Ferran, P. (1983, octubre). Algunes notes sobre informtica i educaci. Cincia, vol. 3, pp. 58-63, iCasanoves, J.; Conesa, P.; Garrigosa, D.; Kirchner, X. (1985, mar). Informtica a lescola: plantejament duna experin-cia. Novtica, vol XI, nm. 61.



Entre 1981 i 1982 lactivitat informtica a lensenyament de Catalunya es va anar estenent.

Linforme La informtica en el bachillerato,14 publicat pel MEC el 1982, feia un inventari a

nivell estatal dinstituts de batxillerat que tenien activitat en informtica i identificava prop

duna quarantena dinstituts catalans que disposaven dalgun tipus dequipament informtic

i que lempraven en activitats acadmiques o tamb de gesti. Lequipament estava gene-

ralment format pel que es podia anomenar informtica de butxaca i sistemes de hardware

mnim:15 microordinadors Sinclair ZX81, Sharp PC 1211, VideoGenie (clnic del fams

Tandy Radio Shack TRS80), Commodore VIC 20, i calculadores programables Texas Ins-

truments i Hewlett Packard, entre daltres. La seva utilitzaci acostumava a estar en mans

de professorat de matemtiques, com a suport daquesta assignatura o, ms comunament,

com a eina clau per a limpartiment duna EATP16 de programaci. Linforme tamb identi-

ficava algunes utilitzacions en fsica i qumica, cincies naturals i llengua, i algunes incipi-

ents aplicacions de gesti acadmica.

Aquestes activitats, igual com les que es duien a terme en daltres nivells educatius, no

constituen encara un procs dintroducci de la informtica en lensenyament no universi-

tari, sin que es tractava dexploracions i experincies amb un relatiu nivell de formalitzaci,

per que va concentrar latenci i les energies de molts professors que al cap de poc temps

trobarien en els plans del Departament dEnsenyament un impuls i un suport a la seva ac-

tivitat i que a la vegada li aportarien impuls innovador i un capital hum inestimable.

2.2.2. Posicionament del Departament dEnsenyament

Linters del Departament dEnsenyament per la tecnologia informtica i la seva relaci amb

leducaci es va manifestar tot just iniciada la dcada dels anys 80. Algunes mostres

daquest inters foren lencrrec dun estudi especfic sobre la informtica a lensenyament,

la participaci exploratria en diverses activitats externes,17 la creaci duna Comissi dIn-

formtica al mateix Departament i la promoci dactivitats de formaci i difusi.

14. Ministerio de Educacin y Ciencia (1982). La Informtica en el Bachillerato. Inspeccin de Bachillerato, Documentosde trabajo, vol. 13, Madrid. ISBN: 84-369-1032-X.15. Les caracterstiques tcniques de lequipament informtic daquesta poca sexpliquen a Informtica y educacin. Pa-norama, aplicaciones y perspectivas, de Luis Garca-Ramos y Ferran Ruiz. Editat per Luis Garca-Ramos (1985). ISBN:84-398-4256-2.16. EATP: Ensenyaments i Activitats Tcnico-Professionals, assignatura optativa de lantic BUP.17. Per exemple, la jornada de treball Enseanza Asistida por Ordenador organitzada pel Govern Basc i els Estudios Uni-versitarios y Tcnicos de Guipzcoa amb la collaboraci de lempresa Honeywell-Bull al mar de 1982 i en la InternationalVideocommunications Conference (VIDCOM 82) organitzada a Cannes per The MIDEM Organisation el mes doctubre.



Tanmateix, les actuacions ms destacades del Departament daquest perode anterior al

Programa dinformtica educativa foren lendegament el curs 1982/83 de lExperincia Pilot

dInformtica Bsica en la Formaci Professional de segon grau, actuaci capdavantera i

potent que es consolidaria en el PIE, i les dues experincies TOAM i LOGO a lEGB,18 de

carcter marcadament diferent, com es veur.

a) Estudi de base sobre SEAO

Aquest mateix any 1982 tcnics del Departament dEnsenyament i de lICE de la UPB

van fer una visita de treball a Pars en collaboraci amb el Ministeri dAfers Estrangers

de Frana per conixer els desenvolupaments francesos en lmbit telemtic (Minitel) i

les experincies dintroducci de la informtica en leducaci basades en equipaments

de la indstria francesa, especialment dels grups Bull i Thomson, en un moment on es-

tava agafant impuls el pla francs dels 10.000 micros per als centres densenyaMent

secundari.

Combinant els inputs generats per aquesta visita en el Departament dEnsenyament

amb les creixents expectatives sobre la informtica als centres i amb el tel de fons dels

posicionaments en daltres pasos, el primer semestre de lany 1983 es va elaborar

linforme Estudi de base sobre lensenyament assistit per ordinador19 per encrrec del

Departament dEnsenyament. El seu objectiu era argumentar la interrelaci entre

leducaci i la tecnologia informtica, inventariar actuacions i projectes, analitzar les

poltiques de diversos pasos europeus en aquest camp i proposar lnies dactuaci a

Catalunya a curt i mitj terminis. Aquest informe analitzava amb una certa profunditat

ls de la informtica i la seva aplicaci educativa, i es revisaven les poltiques

dinformtica educativa de tres pasos especialment actius: Frana, Dinamarca i el

Regne Unit.

En les conclusions lestudi proposava dos projectes amb objectius i calendaris diferents. El

primer, anomenat Llavor, estava pensat per a una immediata posada en marxa, mentre

que laltre projecte 5 Anys plantejava el desenvolupament de la informtica educativa amb

major amplitud i a ms llarg termini. A ms a ms, aquest estudi va aportar elements per al

funcionament de la Comissi dInformtica del Departament dEnsenyament i la posterior

creaci del Programa dinformtica educativa.

18. Experincies que es consideren als apartats 2.4.3 i 2.4.4, respectivament.19. En foren autors Jordi Castells Prims i Ferran Ruiz Tarrag. El document no ha estat publicat.



b) Primeres Jornades dInformtica i Ensenyament

Per la mateixa poca en qu es confegia aquest informe, del 21 al 23 dabril del 1983 es

van realitzar a Barcelona les Primeres Jornades dInformtica i Ensenyament, organitzades

pel Departament dEnsenyament i lInstitut de Cincies de lEducaci de la UPB. Aquestes

jornades van aplegar ms de 300 persones, la gran majoria de capdavanters catalans de la

informtica educativa. Es van presentar plantejaments teoricoprctics de ls de la inform-

tica, projectes de desenvolupament de materials, poltiques en diversos pasos i experin-

cies de centres, com ara les activitats en deu instituts dFP de Catalunya i en daltres centres

educatius, la poltica del govern francs sobre la informtica a lensenyament mitj, ls de

les calculadores a lEGB, el projecte ACTIU del CCUPB, lexperincia dinformtica educa-

tiva a Israel i diversos aspectes psicolgics i pedaggics de laprenentatge amb LOGO.20

Tanmateix, aquestes Jornades no van tenir la continutat que es podia haver esperat en fun-

ci del nivell de participaci i de lelevat inters que suscitaren. Seria aquesta la primera

mostra duna certa incapacitat de lAdministraci educativa catalana dorganitzar esdeveni-

ments especfics sobre les tecnologies i leducaci, que es perllongaria fins a lactualitat.

c) La Comissi dInformtica del Departament dEnsenyament

Davant de linters que suscitava el tema de la informtica en els diferents nivells educatius,

les propostes i qestions que emergien dels centres i la necessitat de tractar de manera co-

herent un tema amb graus notables de complexitat tcnica, dimplicacions educatives i de

repercussions econmiques, i tamb lexistncia diniciatives diferents i independents per

part de les mateixes direccions generals del Departament dEnsenyament, es va procedir a

crear un rgan de coordinaci.

Va nixer aix la Comissi dInformtica del Departament dEnsenyament, presidida pel direc-

tor general dUniversitats,21 on eren representades totes les direccions generals de nivell,

amb la missi de coordinar les activitats experimentals i les dotacions dinformtica educativa

i per dissenyar un projecte general en aquest mbit. La Comissi va funcionar des de finals

dels 2003, si b no es va reglamentar formalment fins a lOrdre de 26 de setembre de 1984

(DOGC 14.11.1984). Aquesta mateixa Ordre va aprovar un programa preliminar dintroducci

20. El Butllet de la Societat Catalana de Matemtiques, any 1983, vol. 14, nm. 1, cont una breu ressenya de les Prime-res Jornades dInformtica i Ensenyament elaborada per Jos Manuel Ybar. http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCM/article/view/17283 21. Sr. Manel Mart Recober, catedrtic duniversitat i informtic de prestigi.



de la informtica a lensenyament. La Comissi dInformtica desenvolup la seva tasca fins

a la creaci del Programa dinformtica educativa.

2.2.3. Actuacions a la Formaci Professional

En els primers anys vuitanta la informtica tenia un lloc com a assignatura dinformtica de

gesti dins de lespecialitat Administrativa dels ensenyaments de Formaci Professoral. En

molt poc temps, alguns daquests professors i daltres amb una forta visi del paper de la

informtica com a llenguatge de base de la formaci professional van establir un dileg amb

lAdministraci educativa del qual van sortir projectes substancials.

a) LExperincia pilot dinformtica bsica

Lany 1982 un grup de professors de formaci professional va elaborar un informe sobre la

introducci de la informtica a totes les especialitats de segon grau dFP, combinant les vi-

sions de la informtica com a ajuda pedaggica i com a necessitat tecnolgica. La Direcci

General dEnsenyaments Professionals i Artstics del Departament dEnsenyament va re-

collir les orientacions daquest informe per endegar a partir del curs 1982/83 lExperincia

pilot dinformtica bsica en la formaci professional de segon grau, coneguda per les si-

gles EPIB-PF2.22

La constituci dun departament dinformtica en deu instituts de formaci professional va ser

la pedra de toc de la incorporaci daquesta tecnologia a lFP de Catalunya. Cada departa-

ment tenia vuit professors pertanyents a les tres rees de lFP: formativa comuna, cincies

aplicades i tecnicoprctica. Es van adoptar normes organitzatives per materialitzar la coordi-

naci i per facilitar la formaci del professorat i lintercanvi dexperincies i plantejaments entre

els centres, i tamb es van plantejar les condicions materials i ambientals de les noves aules

dinformtica.

Aquests deu instituts foren dotats inicialment amb equips ATARI 800 (curs 1982/83), si b

al cap de poc ms dun any es va produir el salt a ordinadors amb sistema operatiu MS-DOS

(IBM PC), alhora que augmentava el nombre de centres adscrits a lEPIB-FP2.

22. Grup de Recerca de lEPIB-FP2 (1983, octubre). Renovaci pedaggica de la Formaci Professional: Lexperinciapilot dinformtica bsica (EPIB-FP2). Cincia, volum 3, nm. 31, pp. 48-53.



Un potent grup de projecte23 va crear els lligams amb la jove Administraci educativa cata-

lana, que es convert en el motor del projecte i de la seva expansi i consolidaci. Per inici-

ativa seva, al juny de 1983 es van celebrar les I Jornades dInformtica a la Formaci

Professional, de les quals va sorgir la necessitat de potenciar la formaci en informtica edu-

cativa com a lnia de treball prioritria durant el curs 1983/84. Les II Jornades dInformtica

a la Formaci Professional realitzades al juny de 1984 van suposar un creixent comproms

del Departament dEnsenyament per potenciar la informtica educativa, que es concret en

l'estructuraci dun centre de recursos especfics amb els objectius de proporcionar forma-

ci, assessorament, materials hardware i software i documentaci als centres dFP.

LExperincia pilot dinformtica bsica en la formaci professional de segon grau va tenir

ampliacions en forma dexperincies especfiques per a lespecialitat administrativa (EPIA)

i la branca delectricitat-electrnica (EPIEE), que van iniciar-se amb dotacions i formacions

especfiques el curs 1984/85.

b) El Centre de Recursos dInformtica Educativa i Professional

Amb la finalitat de donar suport a la formaci del professorat en informtica educativa i dim-

pulsar lEPIB-FP2 i les diverses activitats relacionades amb la informtica que sestaven ge-

nerant en els instituts de formaci professional, la Direcci General dEnsenyaments

Professionals i Artstics del Departament dEnsenyament va crear internament una unitat de

coordinaci.

Aquesta unitat, coneguda amb els noms de Centre dInformtica Educativa i Professio-

nal (CIEP) i de Centre de Recursos dInformtica Educativa i Professional (CRIEP) es

va posar en funcionament lany 1982, si b no va ser oficialment reglamentada fins a

lOrdre de 26 de setembre de 1984, la mateixa que creava la Comissi dInformtica del

Departament dEnsenyament. Aquesta Ordre va donar una tercera denominaci, la de

Centre de Recursos Informtics.

Els serveis del CRIEP (aquest era el nom pel qual fou conegut i citat pel professorat)

eren la formaci del professorat, el seguiment tcnic dexperincies i la gesti i el suport

als recursos i la infraestructura. Una altra dimensi era la relacional manifestada en for-

ma de contactes amb empreses dinformtica i institucions, la presncia en mitjans de

23. Liderat pel professor Josep Sales i Ruf. Diversos membres daquest grup Miquel Bertran, Joan Berga, MicheleButzbach, Jordi Orgu i Joana Sancho exposen mpliament el projecte a larticle La informatitzaci de lensenyamentprofessional a Catalunya: un model integrat. Novtica, vol XI, nm. 61, mar de 1985.



comunicaci especialitzats, i la de difusi en forma de participaci en jornades, fires i

exposicions.

El CRIEP va restar actiu fins lany 1986, fins que el Programa dinformtica educativa heret

tant les actuacions com lesperit del CRIEP. La coordinaci de lExperincia Pilot dInform-

tica Bsica i limpuls dun programa ambicis i sistemtic de formaci de professors espe-

cficament, realitzacions molt capdavanteres en la seva poca, constituren els fonaments

ms slids del futur Programa dinformtica educativa.

c) El model de formaci de professorat

Els plantejaments de lFP en relaci amb la informtica van inaugurar el que serien tres

constants en el futur Programa dinformtica educativa: posar un important mfasi en la for-

maci, coordinar la formaci amb les dotacions, i tamb mantenir una forta relaci amb el

professorat que liderava i protagonitzava les experincies als centres. Aquest professorat

experimentat i comproms era alhora el recurs ms bsic per al desplegament de lactivitat

formativa.

El CRIEP va establir tres tipus de formaci: intensiva, extensiva i modular. La formaci

intensiva, reservada a un o dos professors per centre, era una formaci de quadres amb

la missi dimpulsar, coordinar i donar suport al desplegament de la informtica en els seus

centres. Es materialitzava en un curs impartit a la seu del CRIEP dun any acadmic sencer

(800 hores, amb 25 hores setmanals de dedicaci, de dilluns a divendres) per a professors

dedicats exclusivament a fer un aprenentatge profund tant de temes informtics com de

qestions pedaggiques i organitzatives. Tamb es va posar en marxa una variant del curs

intensiu de 400-500 hores, de dilluns a dimecres.

La formaci extensiva estava destinada al professorat dels centres ja equipats. Tenia una

finalitat generalista (teoria informtica, psicopedagogia, aplicacions dEAO per a les mat-

ries) i simpartia comarcalment per professorat procedent dels cursos intensius. La formaci

modular era la formaci adreada a professorat especialitzat (tecnlegs i mestres de taller)

que tenint els coneixements bsics dun curs extensiu estaven en condicions daprofundir

en els usos de la informtica a les seves especialitats.

Aquest programa formatiu dmplia visi va proporcionar resultats valuosos i duradors

en forma duna base de personal preparada i capdavantera, generalment procliu a la

innovaci basada en la informtica i en la integraci daquesta en la vida dels centres

educatius.



2.2.4. Actuacions al batxillerat i a lEGB

Lenfocament dampli abast de lactuaci a lFP va anar acompanyat dactuacions de consi-

derable entitat a leducaci general bsica (EGB) i daltres de molt menor abast en termes

econmics al batxillerat, que no obstant aix ja prefiguraven el paper decisiu de la tecno-

logia de la informaci.

a) El Projecte EIX

Per encrrec de la Direcci General de Batxillerat, entre 1983 i 1985 un grup de profes-

sors de matemtiques de batxillerat va dur a terme el Projecte EIX de desenvolupament

de programes didctics de matemtiques per al BUP i el COU. Aquest projecte es va con-

centrar principalment en el desenvolupament de presentacions per reforar de manera in-

teractiva les explicacions i les demostracions del professor a la classe. Amb aquesta

finalitat es va treballar amb ordinadors MS-DOS amb unes prestacions grfiques molt su-

periors a les de lestndard IBM PC, que prefiguraven el que al cap de pocs anys seria

usual (resolucions EGA i VGA, en lloc de la limitada qualitat del sistema CGA de lestn-

dard IBM PC).

Una caracterstica daquest projecte fou limportant esfor que es va dedicar a la prova dels pro-

grames didctics a la classe, al seu refinament i al procs de documentaci dacord amb un es-

quema ampli i homogeni: nom i tema, objectius, fonament teric, plantejament metodolgic,

coneixements previs i nivell, i algorisme pedaggic, s a dir, la relaci entre el programa i les

oportunitats daprenentatge suscitades pel programa.24

Per aquests mateixos anys un cert nombre de professors i de grups de professors de bat-

xillerat van dur a terme projectes independentment del Departament dEnsenyament, a ve-

gades amb el suport dalgun ICE. Aquest s el cas del Projecte ABAX format per professors

de vuit instituts de batxillerat, centrat, com el Projecte EIX, en la creaci de programari di-

dctic de matemtiques.25

24. El coordinador dEIX, descriu aquest projecte a: Ferran Ruiz Tarrag (1984, mar) Aspectes de lelaboraci de pro-grames didctics per ordinador: el projecte EIX, Papers de Batxillerat, nm. 5, pp. 75-81, i a Confeccin de programasdidcticos de matemticas para BUP y COU (1986), actes de les II Jornadas Nacionales sobre Informtica en la Ensean-za (pp. 393-397 i 207-209).25. Santiago Manrique, director del Grup ABAX, explica concisament lactivitat del grup en les actes de les II JornadasNacionales sobre Informtica en la Enseanza (pp. 211-212), celebrades a Barbastre, del 3 al 6 de juliol de 1985. EditorialHeraldo de Aragn.



Els programes didctics elaborats en aquests dos projectes constituirien una part important

del programari didctic difs pel PIE en la seva primera etapa.

b) LEATP de Tecnologia de la informaci

Durant lany 1985 un grup de treball26 de la Direcci General de Batxillerat, parcialment co-

incident amb el del Projecte EIX, va preparar una EATP de tecnologia de la informaci ori-

entada a posar en primer pla lentorn dinformaci, presentar les eines per al seu tractament

i suscitar el debat respecte de les seves implicacions socials i econmiques. Aquesta pro-

posta estava formada per una srie de 26 mduls (dels quals inicialment sen van preparar

14) amb una estructura comuna: objectius, conceptes fonamentals, propostes de discussi,

propostes de treball i recursos (bibliografia, software, vdeos). Lassignatura es va presentar

al febrer de 1986, pocs dies desprs de la creaci del Programa dinformtica educativa.

Una novetat daquesta assignatura, implcita en el seu nom, era obrir una alternativa a la

informtica basada en lorientaci a la programaci, caracterstica principal dels aprenen-

tatges dinformtica daquesta poca, per la qual cosa va ser necessari explicar per qu al

batxillerat era aconsellable estructurar lensenyament de la informtica al voltant de la infor-

maci i del seu tractament, i fins i tot justificar mpliament la seva mateixa denominaci. A

tal efecte es va dur a terme un pla especfic de formaci en el perode abril-juny del mateix

curs. Posteriorment aquesta actuaci va ser englobada en lampli quadre formatiu del Pro-

grama dinformtica educativa.

La possibilitat que el Departament dEnsenyament decids incloure aquesta matria en el

pla destudis del Batxillerat amb un estatus superior al duna EATP (de manera que tot es-

tudiant daquest nivell adquirs uns coneixements bsics de tecnologies de la informaci) va

quedar en suspens a causa de la prioritat atorgada a lexperimentaci de la Reforma edu-

cativa, a la reglamentaci de la qual es va supeditar qualsevol canvi curricular.

c) TOAM

El sistema TOAM densenyament gestionat per ordinador fou implantat a Israel lany 1977.

Es componia dun courseware dexercitaci basat en un miniordinador que gestionava un

conjunt destacions dusuari sense capacitat de processament (terminals tontos) en les

quals treballaven els alumnes individualment dacord amb un programa pedaggic preesta-

26. Format per Carles Bailo, Joaquim Castellsaguer, Antoni Gom i Ferran Ruiz, amb la collaboraci de Guillem Carreras.



blert. Es pot considerar que constitueix una perfecta exemplificaci del model instructivista

ds de la informtica basada en el treball dels pioners americans de CAI/CMI27 dels anys

60 i 70 del segle passat, com Suppes i daltres.

Desprs dhaver estudiat in situ a Israel la seva utilitzaci per a lensenyament de laritmtica

i dhaver fet les traduccions i adaptacions pertinents, el sistema TOAM, anomenat sovint com

a EAO TOAM, es va implantar a Catalunya el curs 1984/85 en 9 escoles i a ms es va installar

una aula mbil en un vehicle tipus triler, que al llarg dels anys va anar recorrent escoles de

municipis petits de Catalunya prvia concertaci amb els centres i els ajuntaments.28

Els sistemes implantats a Catalunya constaven dun miniordinador Digital PDP i 32 termi-

nals, una estaci de professor i una impressora, amb un courseware de matemtiques

dEGB que cobria 15 temes destudi com ara sistemes numrics, operacions aritmtiques,

equacions, mesures, fraccions, etc. corresponents als cursos entre tercer i set dEGB.

Cada alumne treballava individualment realitzant dues sessions setmanals de 20 minuts,

estructurades cadascuna en dues llions de 10 minuts. A cada lli lalumne feia una mitja-

na de 30 exercicis, treballant cada tema fins que el sistema considerava ptim el seu ren-

diment. El sistema era molt apropiat per consolidar aprenentatges i per ajudar lalumnat

amb retards i dificultats en els processos i habilitats de clcul.29

Aquesta experincia fou destacable en diversos sentits. Un era la solidesa metodolgica i ope-

rativa del courseware, coherent amb lorientaci pedaggica desitjada. Un altre aspecte desta-

cat va ser el gran volum de recursos econmics que shi van destinar, amb una inversi inicial

de lordre d1,8 milions deuros (300 milions de pessetes). A banda de les consideracions sobre

linters del model pedaggic incorporat en aquest sistema, aquests costos clarament no per-

metien la seva generalitzaci i van propiciar un cert debat respecte de si amb aquests recursos

hauria estat millor potenciar els microordinadors i lelaboraci de programari propi.

Un altre aspecte important fou la decisi del Departament dEnsenyament, que no va servir

de precedent per a actuacions futures, dampliar la plantilla docent de cada centre amb un

professor especfic amb la missi de coordinar i donar suport a lactivitat informtica. El pro-

jecte TOAM tamb dispos dun ampli contracte de manteniment i de personal de suport i

27. Computer Assisted Instruction / Computer Managed Instruction28. Una descripci de la unitat mbil i de la seva utilitzaci en un centre dEGB es troba a: Pla, Maria del Mar; Cams,Toms (1984, octubre-novembre) La unitat mbil dEAO a les escoles de Can Ruti de Badalona. Butllet dels Mestres,nm. 190. Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament.29. Vegeu la descripci de lexperincia TOAM que en fan els seus responsables: Viaplana, J.; Baldric, J.; Cisneros, F.(1984, setembre). LEnsenyament Assistit per Ordinador (EAO). Butllet dels Mestres, nm. 188, setembre 1984. Gene-ralitat de Catalunya, Departament dEnsenyament.



coordinaci als serveis centrals de Departament, personal que posteriorment sintegr en

el Programa dinformtica educativa.

d) El Pla LOGO

LOGO s un entorn de programaci que permet un enfocament constructivista de lapre-

nentatge i que potencia el desenvolupament destratgies per resoldre problemes i la cons-

trucci de solucions procedimentals. El treball de lalumnat amb LOGO, de caracterstiques

absolutament diferents a les del treball amb TOAM, va ser considerat per molts ensenyants,

especialment de leducaci primria, com el paradigma de ls educatiu de lordinador.

Donat linters existent en aquest tema, entre el 1984 i el 1988 es va dur a terme el Pla ex-

perimental dintroducci al llenguatge LOGO, impulsat i coordinat conjuntament pel Depar-

tament dEnsenyament i lICE de la Universitat de Barcelona, i desenvolupat en el marc de

la Llei de centres experimentals de 18 dabril de 1983. El seu objectiu era dintroduir el mn

de la informtica a lalumnat de primria mitjanant lenfocament constructivista i orientat a

la resoluci de problemes que permet el llenguatge LOGO.

A partir duna convocatria pblica el curs 1983/84 es van seleccionar set centres dEGB (5 de

pblics i 2 de privats) per participar en el Pla LOGO, als quals es va afegir lEscola Annexa de

Prctiques de Sant Cugat. Professorat daq

L'escola a la societat xarxa. Internet a l'educació primària i secundària.pdf

Documents

Transcript of L'escola a la societat xarxa. Internet a l'educació primària i secundària.pdf