1. Les terres valencianes en el segle XX La situaci de la Comunitat Valenciana de principis de segle XX fins a finals del mateix.

2. ndex 1. L'esgotament del sistema liberal 2. Anys d'agitaci social 3. La dictadura de Primo de Rivera 3. ndex 4. L'arribada de la Segona Repblica 5. El Bienni conservador 6. Guerra Civil i revoluci social 7. Bibliografia 4. 1. L'esgotament del sistema liberal 5. 1. L'esgotament del sistema liberal 6. 1. L'esgotament del sistema liberal El republicanisme guanya fora liderat per Vicent Blasco Ibez. Tant s aix que en 1908 es crea el Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA). Les condicions dels treballadores donaren peu al progrs de l'anarquisme. El socialisme va aconseguir implantaci a les ciutats i zones industrials. El valencianisme poltic va intentar articular un projecte com, manifestats en 1902 en el discurs pronunciat per Faust Barber en Lo Rat Penat: defensa la llengua i de la descentralitzaci. En 1904 es funda Valncia Nova, per cau en les eleccions. 7. 1. L'esgotament del sistema liberal L'expansi del valencianisme fou molt lenta. A ms es va dividir en tres tendncies: - De la ruptura de Valncia Nova va sorgir en 1908, la Joventut Valencianista. - Una segona tendncia va sorgir en 1915, la Joventut Nacionalista Republicana. - L'alta burgesia valenciana va crear en 1918 la Uni Valencianista Regional. 8. 2. Anys d'agitaci social 9. 2. Anys d'agitaci social Era ja conflictiva a principis del segle XX, per va empitjorar quan l'impacte de la Primera Guerra Mundial. A afecta a l'economia valenciana que va enpobrir la calitat de vida dels treballadors. En la crisi de 1917, els ferroviaris de Valncia es van aturar per la vaga que va fracassar. A pesar de eixa repressi, ms tard continuaren anomenant-se l'espiral de violncia entre 1919 i 1920. En 1919, centenars de persones assalten botigues d'alimentaci i altres establiments resultant gent morta. Tingueren lloc als pobles de l'Horta. 10. 2. Anys d'agitaci social Ms notoris foren els conflictes al camp valenci a l'estiu de 1919. Els treballadors sls reivindicaven els drets justos ja que careixien d'ells. El fet m important va ser el de la Pobla Llarga, provocada per l'incompliment dels propietaris agrcols dels acords firmats. 11. 3. La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 12. 3. La dictadura de Primo de Rivera Al setembre de 1923, el general Primo de Rivera dona un colp d'estat. La burgesia valenciana va donar suport al nou rgim. Fins a 1927, el creixement econmic i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans mantigueren el suport de la societat valenciana. Per en juny de 1926 i en gener de 1929 hi hagu dues temptatives militars per part de republicans valencians lligats al blasquisme d'enderrocar-la per la fora. 13. 4. L'arribada de la Segona Repblica 1931-1933 14. 4. L'arribada de la Segona Repblica A Valncia i Alacant van ser creamdes esglsies i convents en maig de 1931. Tamb hagu una vaga general en el sector txtil d'Alcoi i una vaga de la construcci a Valncia en 1932. Anarquistes van proclamar a Sollana la replbica sovitica i el comunisme llibertari. Juliol de l'any 1931, el PURA presenta un avantprojecte d'estatut. 15. 5. El bienni conservador 16. 5. El bienni conservador Les eleccions de 1933 van donar triomf al centredreta. Victria del PURA, aliat dels radicals. DRV amb la CEDA. La revoluci d'octubre de 1934 tingu un ress escs. A altres ciutats pocs dies. Per a les eleccions de 1936, l'EV i el PVE, es van integrar al Front Popular. La dreta es va agrupar en una coalici amb la DRV, que va prendre el nom de Bloc Nacional. Desprs de la victoria del Front Popular, els partits nacionalistes valencians van elaborar un estatut. 17. 6. Guerra Civil i revoluci social 18. 6. Guerra Civil i revoluci social La indecisi del general Gonzlez Carrasco i la declaraci de fidelitat al govern de la Repblica de la majoria dels caps militars feren que no hi tromfara el colp d'estat. Els partits d'esquerra i els sindicats crearen un Comit Executiu Popular, a ms de comits revolucionaris. Als primers mesos de la Guerra Civil, la situaci social era catica i amb molta violncia com la crema d'eficis relligiosos l'assassinat de dirigents. La CNT i altres sindicats obrers iniciren una revoluci social. 19. 6. Guerra Civil i revoluci social Durant les primeres setmanes, els caps de fbriques i indstries eren els mateixos obrers. Al camp, les grans propietats formren part de manera violenta dels camperols, per els xicotets i mitjans propietaris van resistir. La improvisaci i la falta de coordinaci restaren efectivitat a aquests atemptats. Al novembre de 1936, el govern de la Repblica es va traslladar a Valncia, convertint-se en capital de la Repblica fins a l'any 1937, on ms tard es va traslladar a Barcelona (1937-39). Aix el govern republic va augmentar el control i va adoptar mesures de centralitzaci poltica. 20. 6. Guerra Civil i revoluci social Les terres que hui formen la Comunitat Valenciana van estar completament sobre el domini republic fins l'any 1938, quan el general les va Conquistar. Valncia i Alacant van ser les zones que mantenien la seua repblica com a ideologia. Els valencians que no van aconseguir fugir van ser exiliats a camps de concentraci i altres 7.000 van ser afussellats. 21. Bibliografia Informaci trobada als llibres d'Histria de 4tESO i a pgines web.Imatges trobades de diferents llocs en els que s'inclou: Wikimedia.com i Ajuntament de Valncia.