Pàg. 2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3

COM FUNCIONEN LES PRESONS? .................................................................................................. 6

HISTÒRIA SOBRE L’ORIGEN DE LES PRESONS: ........................................................................... 7

ESTRUCTURA DE LES PRESONS: ................................................................................................ 9

CURIOSITATS D’UNA PRESÓ: ................................................................................................... 10

LES PRESONS A CATALUNYA: .................................................................................................. 12

LA PRESÓ COM A INSTITUCIÓ: ................................................................................................ 13

EL SISTEMA DE GRAUS: ........................................................................................................... 14

CLASSIFIACIÓ INICIAL I DESTÍ .................................................................................................. 17

PROGRESIÓ I REGRECIÓ DEL GRAU: ........................................................................................ 18

CASOS ESPECIALS: ................................................................................................................... 19

RÈGIMS DE VIDA ...................................................................................................................... 20

REEDUCACIÓ I REINSERCIÓ SOCIAL ......................................................................................... 21

LES VISITES............................................................................................................................... 22

SORTIDES ................................................................................................................................. 24

ALIMENTACIÓ .......................................................................................................................... 25

HIGIENE ................................................................................................................................... 26

ARQUITECTURA ........................................................................................................................... 27

ENTREVISTES: .............................................................................................................................. 40

ENTREVISTA AMB UN DESPATX D’ARQUITECTURA DE PRESONS ........................................... 41

ENTREVISTA AMB L’ADVOCAT PENALISTA: ............................................................................. 44

ENTREVISTA AMB UN PSICÒLEG DE PRESONS ........................................................................ 50

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DE JUSTICIA I PAU: ............................................................... 52

ENTREVISTA AMB UNA TREBALLADORA DE PRESONS: ........................................................... 53

CONCLUSIÓ: ................................................................................................................................ 54

BIBLIOGRAFIA: ............................................................................................................................. 57

Pàg. 3

INTRODUCCIÓ

Pàg. 4

Aquest treball de recerca l’he escollit ja que és un tema que em motiva molt i em va

agradar saber-ne més.

Des de ven petita que m’hagués agradat saber el seu funcionament i sempre tenia la

intriga d’entrar-hi en una, però ja fa ven bé un any que vaig perdre l’intriga perquè en

vaig poder estar en una.

Va ser el Juny del 2012 en l’últim dia del viatge de final de curs a Praga.

El principal objectiu d’aquest treball de recerca era veure si el funcionament de les

presons era el correcte, per tant, la meva pregunta era: Les presons serveixen per

rehabilitar les persones?

Volia buscar informació del funcionament de les presons i de la vida que hi porten els

interns a dins per treure-hi una conclusió. Per això, també he entrevistat a diferents

persones que han treballat o treballen a una presó perquè m’expliquessin com era una

presó, com vivien, la seva experiència i la seva opinió.

Pàg. 5

Experiència personal:

Bé, us faré un breu resum de la meva experiència a una presó.

L’última nit de l’estada a Praga els alumnes del Institut Montserrat vam anar a fer un

tomb per la ciutat de Praga de nit, fins arribar a una plaça i allà ens hi vam quedar, uns

quants vam començar a saltar al terra de rajola a rajola però amb una hi vam insistir

més ja que si hi saltaves s’il·luminava, fins al cert punt de trencar-se.

Llavors va ser quan van aparèixer els policies i ens van agafar a mi i a un amic, tot

seguit ens van portar amb dos furgonetes separats a comissaria i allà ens hi van fer

quedar una bona estona. Els professors van intentar accedir-hi i ajudar-nos però els

policies no els hi van deixar. Per tant l’amic i jo ens hi vam quedar allà mentre que els

policies ens feien algunes preguntes. A continuació va venir un senyor que parlava

anglès i ens va dir que ens quedaríem una nit allà i que el dia següent ens vindria a

buscar a les 8:00. Per tant, no ens vaig preocupar molt perquè ja era tard i nomes

havíem d’estar-hi unes hores més, però el pànic va vindre després quan l’amic i jo ens

van separar i ens van dur a una presó de Praga. Al arribar allà vaig entrar a una

habitació amb una treballadora d’allà on no em van tractar correctament.

A continuació em van fer treure molts objectes per no poder ferir-me ni ferir a ningú,

em van posar a dins d’una cel·la i em vaig posar a dormir. El dia següent em van portar

per esmorzar un cafè i dos trossos de pa. Però no els vaig ni tocar ja que el cafè no

m’agrada i el pa estava ranci, i em vaig tornar a posar a dormir. Al cap d’unes hores em

van tornar a despertar i em van portaven el dinar. Era puré de verdures i de segon pa

amb salsa i tampoc el vaig tocar. Vaig preguntar la hora i em van dir que eren les

14:00, en aquell moment em vaig estranyar ja que en teoria m’haurien d’haver vingut

a buscar a les 8:00. Vaig preguntar quan sortiria d’allà i em van dir que em quedaria

allà tres dies més. M’anava dormint i despertant i no s’havia mai quin dia era ni

quantes hores havien passat. Fins que em va venir a buscar un policia i em va dir que ja

podia sortir d’allà. Al sortir em van posar a un cotxe de policia i em van portar a una

comissaria, al principi assegurava de que estaria sola ja que pensava que era diumenge

i els meus companys marxaven divendres. Però al entrar a la comissaria vaig veure els

meus professors esperant allà, la meva cosina i el seu acompanyant, que per casualitat

estaven a Praga de viatge, en realitat no era Diumenge sinó que encara era Divendres.

Em van fer pujar al pis de dalt i allà va ser quan vaig veure al meu amic passar amb un

policia. I al cap d’una estona em va du a mi a una sala on hi havia el director de

l’Institut, un policia i dos advocats. Al baixar em van fer prendre les empremtes

dactilars, unes fotografies i la saliva.

Al acabar em van deixar sortir i ens vam anar directes al aeroport per marxar d’aquella

maleïda ciutat.

Pàg. 6

COM FUNCIONEN LES PRESONS?

Pàg. 7

HISTÒRIA SOBRE L’ORIGEN DE LES PRESONS:

Les presons van sorgir quan l’home va tenir la necessitat de tenir els seus enemics

retinguts. Les primeres presons van ser coves, tombes, cavernes, etc. Llocs inhòspits on

enviaven els enemics de l’estat. En la bíblia podem veure aquests llocs anomenats,

però no eren presons en el sentit modern. Eren llocs adaptats a complir amb la finalitat

de separar els que es consideraven perillosos per la societat i l’estat.

La paraula presó la trobem en el vocabulari llatí coercendo que significa restringir,

coartar.

L’any 640 d. C va ser quan vam trobar la primera presó construïda, a Grècia i Roma,

destinada a tancar els enemics de la pàtria. A Roma es recorda la presó coneguda com

el nom de Carcere Mamertino, construïda per Anco Marcio i segons la llegenda, va ser

el primer lloc on va estar un presoner, el San Pedro. En el imperi romà existia el

Ergastulum, destinat a tots els esclaus que tenien la obligació de treballar. A Grècia

existia una presó destinada als joves que delinquien i hi havia el Pritanio, per els que

anaven contra l’estat.

A l’edat medieval no es trobaven presons ja que en aquella època es concedia la pena

de mort per venjança privada.

A la època de la composició feudal sorgeix la necessitat de construir presons quan els

delinqüents no podien pagar la multa pel delicte comès.

Cap el 1300 trobem a França La casa de los Conserges, que va ser transformada en

presó i la famosa Bastilla, que era el lloc on es tancaven els delinqüents polítics.

Com podem veure la tradició de castigar a qui infringeix una norma té el seu origen en

temps immemorables de la història humana, fins convertir-se en un component de la

cultura soci-legal, arribant a aquest caràcter a la època moderna.

Aquesta època s’anomena edat de la raó, on neix una verdadera història penitenciària.

A Anglaterra, durant la primera meitat del segle XVI es fa la primera casa per roda

mons i prostitutes amb l’objectiu de frustrar-los i d’aquesta forma corregir els seus

vicis.

La primera ideologia moderna penitenciària va sorgir en el període més significatiu de

la història humana que va ser el segle XVIII, a Europa, quan era el centre del món. Els

seus persecutors van ser els filòsofs francesos que es donaven conta de les condicions

infrahumanes i tendeix a humanitzar la naturalesa.

Pàg. 8

Aquesta situació va fer a Voltaire que el Codi Penal del regim de França, semblava

plantejat per arruïnar als ciutadans. Les penes eren arbitraries i barbares, cruels i

exageradament severes , van passar de ser cremats vius a la tortura de la roda, de la

condemna de les galeres a les diverses formes de mutilacions, focalització a la marca

amb foc a la berlina: el 1721 Montesquieu en la seva obra Cartas Persas, va fer una

cruel crítica de la naturalesa i eficàcia de les penes.

Així com la flama va ser encesa per l’il·luminisme francès, va sorgir un moviment

renovador a tot Europa, destacat en primer lloc Cesare Bonnessana, Marques de

Beccaria, qui en 1764 va escriure una obra immortal Dei Delitti i Delle Pene, obra de

Dret Penal.

El 1777 va sorgir una obra de John State of Prisions in England Wales, amb un objectiu

de il·luminar les consciències i apropar la política criminal a consideracions utilitària i

sensibles del bé social.

En el seu origen històric, els sistemes penitenciaris estaven dividits en presons

publiques i privades.

Les publiques van ser destinades als reus del poble, plebeu o serfs i estaven situades al

voltant de grans centres urbans, amb característiques especials per als polítics, als que

d’instal·lacions a les fortaleses amb construccions forts i extremadament vigilats.

Les presons privades estaven destinades per els senyors feudals i la seva detenció era

de tipus domiciliari en els seus castells.

En aquesta època, el sistema carcerari es caracteritzava per ser de caràcter preventiu i

només tenia lloc per als reus a qui se’ls feia un procés jurídic.

Per als presos condemnats, el càstig es feia efectiu amb treball forçat i per guanyar-se

la seva alimentació o amb una pena de mort.

Amb el desenvolupament cultural, la societat s’oposa a aquesta classe de penes,

s’humanitza el sistema de sanció penal, desapareix el treball forçat i els càstigs

corporals i morals.

Sorgeix llavors, el sistema cel·lular, que s’entén com el que s’assignen cel·les

individuals a cada reu i es el que ha prevalgut a través de la història, per la qual cosa

s’ha convertit en la base dels sistemes penitenciàris.

Pàg. 9

ESTRUCTURA DE LES PRESONS:

Una presó és un lloc on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver

respectat certes normes d’una societat.

Els seus objectius són els següents:

• Protegir la societat d’individus que es considera perillosos.

• Desencoratjar o dissuadir la gent de cometre actes prohibits per la llei.

• Re-educar el detingut de manera que pugui re-inserir-se.

• Fer callar els adversaris polítics. Aquest objectiu és especialment important a

les dictadures, però les democràcies també l’empren i l’han emprat.

• Impedir la fugida de detinguts.

Població presa al món:

Més de nou milions de persones estan en presons arreu del món. La població s’ha

incrementat notablement des de començaments del anys 90.

Per països, els Estats Units tenen la població reclusa més gran del món, amb més de 2

milions de presos, el 70% dels quals per raons relacionades amb l’anomenada “guerra

contra les drogues”, que penalitza que el consum personal, la possessió i la

comercialització d’aquestes substancies.

Tant la xina com Rússia tenen també amb més d’un milió de persones d’interns.

A partir del 2006, s’estima que almenys 9.250.000 de persones estan actualment

empresonats a tot el món. Es probable que aquest nombre és molt més gran, tenint en

compte general de subregistre i la manca de dades de diversos països, especialment

els règims autoritaris.

A Catalunya, el 2014 hi havia 9.818 interns, dels quals un 55,68% eren espanyols i un

44,32% estrangers. Per sexes, un 93,44% eren homes i un 6,56% dones.

Pàg. 10

CURIOSITATS D’UNA PRESÓ:

• L’estat es gasta 80 euros al dia per cada pres, la població de presos a Catalunya

és de 10.051 en total la despesa és de al dia 804.080 euros .

• La població de presos va reduint-se cada any

Població 2013 2012 diferencia

Població penitenciària últim dia 9.818 10.062 -244

Taxa interns/100 mil habitants Catalunya

129,7 133,5 -3,78

Situación penal 2013 2012 diferència %penats 84,43 82,42 +2,01

%preventius 15,57 17,58 -2,01

7.416

8.0948.305

8.970

9.395

10.051

10.525 10.520 10.513

10.0629.818

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

11.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Població penitenciària

Població penitenciària…

Pàg. 11

Població segons el delicte principal

40,33 39,62 39,43 39,41 39,13 39,94 40,74 41,17

23,21 23,06 24,51 25,62 26,89 26,83 27,88 28,08

24,03 26,49 27,29 26,82 26,46 25,09 22,05 20,92

12,43 10,83 8,78 8,14 7,51 8,13 9,33 9,83

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

% Altres delictes% Persones amb delictes contra la salut pública% Persones amb delictes violents

Pàg. 12

LES PRESONS A CATALUNYA:

Les presons catalanes estan distribuïdes en tot el territori de la comunitat. Actualment

existeixen 14 presons, que per ordre de construcció son:

• Centre Penitenciari de Quatre Camins

• C.P Homes de Barcelona (“la model”)

• Centre Obert de Barcelona

• Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

• Centre obert de Dones de Barcelona

• Centre Penitenciari de Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires)

• Centre Penitenciari Ponent (Lleida)

• Centre Obert de Ponent

• Centre Penitenciari de Figueres

• Centre Penitenciari de Tarragona

• Centre Penitenciari de Girona

• Centre Penitenciari de Brians 2

• Centre Penitenciari els Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada)

• Centre Penitenciari de Joves (La Roca del Vallès)

Els serveis penitenciaris a Catalunya tenen ja una llarga trajectòria que s’inicià l’any

1984 amb l’objectiu principal de transformar i modernitzar el servei públic penitenciari

i adequar-lo a les previsions de l’ordenament jurídic nacional i internacional.

L’any 2009 es va celebrar el 25è aniversari de l’assumpció de les competències en

matèria penitenciaria per part de la Generalitat de Catalunya. Avui dia la nostra és

encara l’única comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb aquestes competències.

La legitimitat i credibilitat de les nostres actuacions sempre han d’estar presidides

sobretot pels principis de legalitat exemplaritat i transparència.

Pàg. 13

LA PRESÓ COM A INSTITUCIÓ:

L’impacte de l’ingrés a presó

L’estrès és una situació normal dels éssers vius en situacions de perill. L’impacte de

l’ingrés sobre una presó està modulat en diferents variables:

Demandes psicosocials de la situació: A l’ingrés a presó hi ha uns estressos ambientals

naturals i artificials. I la circumstància definitòria de la presó, que és la convivència

forçosa amb dos grups socials diferents (companys d’internament i professionals

penitenciaris).

Avaluació cognitiva: proves que determina les conseqüències que un esdeveniment

determinat provocarà en l’individu.

Respostes de l’estrès: resposta a la situació estressant té diferents components

fisiològics (tensió, insomni, etc.), cognitius (idees recurrents, distorsió de pensament,

etc.) i emocionals (ansietat, por, depressió, etc.)

La presó com a institució total i integral ha de recompondre un disseny ambienta

comprensiu, educatiu i terapèutic i alhora exigent, rigorós, conegut i validat pel

conjunt dels actors que hi intervenen.

Pàg. 14

EL SISTEMA DE GRAUS:

Les penes de llibertat s’executen segons un sistema separat en graus, l’últim dels quals

és el de llibertat condicional.

Els graus de classificació

Els graus són classificats de la manera següent:

• Primer grau: correspon a un règim de control i seguretat. (règim tancat)

• Segon grau: correspon amb un règim ordinari.

• Tercer grau: correspon amb un règim obert.

Primer grau

El primer grau es realitza a una proposta de la Junta de Tractaments. Per tant es

posa amb un coneixement del Jutge de Vigilància Penitenciària i el intern o interna

tindrà dret a recórrer a un acord.

Segon grau

Els classificats al segon grau són aquells que recorren a unes circumstàncies

personals i penitenciaries de normal convivència, no tenen llibertat.

Tercer grau

El tercer grau només s’aplica als interns o internes per circumstancies personals i

penitenciaries, tenen un règim de vida de semi llibertat.

Classificació i règim de vida 2013 2012

Població en regim tancat 2,23% 2,23%

Població en regim ordinari 81,72% 80,71%

Població en règim obert 16% 17,06%

Pàg. 15

RÈGIM ORDINARI

Els principis de seguretat, ordre i disciplina hauran de ser una meta per la convivència

ordenada.

La separació interior es basa amb el sexe, edat, antecedents, estat físic o mental, i

s’ajusta a les necessitats del tractament.

El treball i la formació són les activitats bàsiques en la vida del centre.

El horari i el calendari d’activitats es de 8 hores de descans i dos per assumptes propis.

Presentacions personals: ordre, neteja i higiene dels establiments.

Reclusos preventius tenen els mateixos drets i normes que un reclús no preventiu.

RÈGIM OBERT

El règim mig obert és el necessari per una convivència normal basat en la

responsabilitat i la confiança.

Objectiu del regim obert:

El seu objectiu és potenciar les capacitats de la inserció social dels acusats en tercer

grau, fent treballs d’ajut

Principis:

Alguns principis que ha de fer el comès és un control , d’una pròpia responsabilitat,

normalització d’integració…

Establiments específics:

Existeixen diferents tipus de infraestructures:

Centres de inserció social: establiments penitenciaris, independents, estructura

específica i dedicat només als interns classificats al tercer grau de tractament.

Seccions obertes: departaments de Centre Penitenciari polivalent que depenen

administrativament, per interns classificats al tercer grau de tractament.

Unitats dependents: instal·lacions residencials a dins de la comunitat.

Sortides al exterior:

Existeixen dos tipus de sortides que poden gaudir les persones classificades al tercer

grau, els permisos de sortida ordinaris: fins a 48 hores per any i les sortides de fi de

setmana.

Pàg. 16

RÈGIM TANCAT

Excepció del regim ordinari:

La excepció del regim tancat és un procediment d’aplicació molt eficient que inclou la

revisió judicial de cada desfició administrativa.

Aquest règim només es designa en casos de perillositat extrema o de inadaptació grau

del regim ordinari.

Modalitats:

Modalitats del regim de vida

Centres o mòduls del règim de vida tancat: penats que mostren una inadaptació als

règims comuns

Departaments especials: interns protagonistes d’alteracions molt graus o de

perillositat extrema

Assignació i permanència:

La assignació del primer grau i la aplicació del regim tancat ho acorda la Junta de

Tractaments.

La permanència del reclús en el regim tancat serà per un temps mínim necessari fins

que disminueixi la perillositat.

Algunes consideracions al respecte:

• Període de seguretat: quan la pena de presó sigui superior a cinc anys, el Jutge

o Tribunal podrà ordenar que la classificació en tercer grau no s’efectuï fins la

mitat de la pena.

• Adob de la responsabilitat civil derivada al delicte: requisit introduït per la Llei

Orgànica per la classificació del tercer grau

La classificació inicial d’un intern en el tercer grau de tractament és possible sempre

que estigui en condicions per estar-hi.

Pàg. 17

CLASSIFIACIÓ INICIAL I DESTÍ

Totes les persones condemnades a una pena de llibertat, un cop tenen sentència,

després de dos mesos com a màxim, son classificats en algun dels tres graus

penitenciaris.

Criteris de classificació:

La classificació ha de tenir en compte la personalitat, l’historial individual familiar,

social i delictiu del intern o interna i la duració de la pena i mitjans penals.

Procediment:

El grau inicial de la classificació la realitza la Junta de Tractament, i la resol el Centre

Directiu. La classificació i destí pot ser directament resolta per la Junta de Tractament

del centre penitenciari.

Centre de destí:

El destí sempre es l’adequat per la persona, per tant pot suposar un trasllat a un altre

centre penitenciari.

Però ja que hi han per tot el territori de presons distribuïdes, permet que els interns o

internes puguin complir la seva condemna a la institució més pròxima al seu lloc

d’origen per evitar el desplaçament del familiar.

Pàg. 18

PROGRESIÓ I REGRECIÓ DEL GRAU:

El sistema separat en graus, permet la progressió o regressió segons la evolució del

intern o interna durant el temps de conducta.

El grau assignat a un intern o interna es revisat per la Junta de Tractament cada 6

mesos, i en el cas del primer grau cada 3.

Progressió de grau:

El intern o interna té dret a ser progressat de grau si per la evolució del tractament se’l

mereix de la seva progressió.

La progressió en el grau de classificació dependrà de la modificació positiva de la

activitat delictiva.

Regressió del grau:

La regressió del grau procedirà quan hi hagi una evolució negativa a la integració social

i en la personalitat del intern o interna.

Pàg. 19

CASOS ESPECIALS:

La classificació en graus permet la individualització del tractament i la assignació del

règim penitenciari més adequat al tractament.

Algunes situacions requereixen atenció i són les següents:

• Acusats amb una o varies causes en situació de presó preventiva: no serà

classificat mentre es mantingui amb aquesta situació.

• Acusats ja classificats a una nova causa amb presó preventiva: la classificació

queda sense afecte.

• Acusats malalts molt greus, amb patiments incurables: podran ser classificats al

tercer grau per raons humanitàries amb informe mèdic, ja que serà escassa la

possibilitat de tornar a delinquir.

Pàg. 20

RÈGIMS DE VIDA

El règim penitenciari fa referencia al conjunt de normes que regulen la vida dels

penitenciaris, per aconseguir una convivència ordenada i pacífica.

El principi inspirador del règim penitenciari és el respecte de la personalitat dels

reclusos sense desigualtats.

Existeixen tres règims de vida:

• Règim ordinari: aplicats als penals de segon grau, als penals sense classificar i

als detinguts i presos.

• Regim obert: aplicat als penats de tercer grau.

• Regim tancat: aplicat als penats de primer grau per la seva perillositat extrema

o inadaptació als règims anteriors i als preventius molt perillosos.

Interns preventius:

També podran ser destinats al regim excepcional de vida amb la separació dels penats.

Pàg. 21

REEDUCACIÓ I REINSERCIÓ SOCIAL

Les penes privatives de llibertat i els mitjans de seguretat, estaran orientades per la

reeducació i la reinserció social.

El sistema penitenciari no només inclou activitats terapèutiques sinó que també les

activitats formatives, educatives, laborals, socials culturals i esportives

La administració penitenciària orienta la seva intervenció i tractament de creixement

perdons, millors de capacitats i habilitats socials i laborals i la superació de les

conductes criminals de cada persona condemnada.

Pàg. 22

LES VISITES

Com el puc veure?

Puc fer visites ordinàries (locutoris) i vis a vis (sala):

-locutori: en general es realitza una visita setmanal de 40 minuts, durant els

caps de setmana. Esta permès un màxim de 4 visitants.

- Els familiars hauran de d'identificar-se amb el llibre de família i els amics amb

l'autorització del intern.

-vis a vis: es reuneixen dos persones a una sala cara a cara.

Les persones properes poden:

-intimar i familiar: una visita mensual de 1-3h. D'un

màxim de 4 persones

-convivència: la parella , visitar-se i amb un fill de 10 anys com a màxim.

Horari de visites

A cada centre té els seus horaris i les persones que ho necessitin els hi informaran dels

horaris i torns.

A part de les visites també es pot comunicar a través de cartes i rebre trucades.

Gestió de la visita

Que ha de fer per visitar?

-locutoris: he de demanar visita prèvia al centre.

-vis a vis: el intern ha de sol·licitar la visita i comunicar l'horari.

Localitzar a un familiar o amic

Com puc localitzar a un familiar/amic pres per visitar-lo?

El intern té dret a comunicar immediatament a la seva família el ingrés a un Centre

Penitenciari.

Aquesta informació no és possible facilitar-la sense el consentiment del intern.

Pàg. 23

Objectes no permesos

Que no puc portar?

El centre informarà del que no puc portar ni posar als paquets d’entrega als interns.

No es poden portar coses perilloses com és la droga tòxica, estupefaents, ni alcohol,...

Diners, telèfons mòbils, mp3...

Seguretat i requeriments

Quines normes he de conèixer per fer la visita?

Sempre s'ha d'anar amb la documentació pròpia i amb la que la relacioni amb el intern.

A les comunicacions intimes, familiars i de convivència no es podran portar bolsos ni

paquets.

Preferiblement no portar coses metàl·liques per no donar falses alarmes al passar per

l’arc detector

Menors

Poden els menors realitzar visites?

Els menors tenen d’anar acompanyats dels seus pares o tutors o ve d’una autorització

escrita per ells.

No podran accedir a visites intimes només de forma excepcional amb una autorització

escrita pels pares o tutors.

Que més he de saber?

És important que es sigui les instruccions del centre i tingui un comportament

correcte.

En cas del contrari, o sigui si es té un comportament incorrecte pot comportar a la

suspensió de la visita i fins i tot alguna infracció penal o administrativa.

Pàg. 24

SORTIDES

les sortides controlades al exterior tenen un paper funda mental en el sistema

penitenciari per facilitar la reinserció social del intern durant el compliment de la seva

pena.

Sortides de cap de setmana

Aquest tipus de sortides són només pels presos de 3r grau. Són regulades per la junta

de tractaments segons el seu funcionament i evolució. Normalment l’horari es de 16h

de divendres fins les 8h del dilluns.

Sortides programades

Són activitats especifiques amb la finalitat cultural Deportiva o de participació en

programes educatius o ciutadans.

Són per grups d’interns que ofereixin la garantia de fer-hi un us correcte i adequat.

Es fan amb vigilància penitenciari o de voluntaris.

Aquestes sortides són proposades per la junta de tractaments i son aprovades pel

centre directiu.

Mai se supera els dos dies de duració.

Pàg. 25

ALIMENTACIÓ

En els centres penitenciaris espanyols proporcionen als interns aliments suficients i

controlats

Gestió i control de la alimentació:

En els centres penitenciaris es proporciona a les persones recluses una alimentació

convenient i preparada per la salut i ajustada a l’edat i religió

Són els serveis sanitaris els que controlen que la dieta dels interns sigui controlada.

També s’ocupen que la nutrició dels menors de 3 anys que en alguns centres

penitenciaris conviuen amb les seves mares.

En el cas de les persones malaltes fan una dieta més adequada.

Els racionats de laboren a les cuinades dels centres de fora diària i normalment esta

exercida pels propis interns però estan vigilats pel persona dalla. En alguns centres es

da el pa per tota la població penitenciari. Es fan tres menjars al dia: esmorzar, dinar i

sopar i es serveixen calents.

Disposen d’aigua potable tot el dia.

Pàg. 26

HIGIENE

Es una obligació de la persona a la presó, una bona higiene personal i neteja del seu

entorn.

Accions per garantir la higiene dins de presó:

La convivència en un espai tancat d'un nombre gran de persones, exigeix una neteja

personal, l'Administració penitenciària ofereix de manera gratuïta serveis i elements

de neteja diària que així ho garanteixin.

Per una convivència adequada en el centre penitenciari, es lliura a l'intern els

productes necessaris per a la neteja i higiene diària (roba d'ús personal i de llit).

A la seva cel·la podrà guardar aquests productes, i les seves pertinences.

En tots els centres penitenciaris hi ha serveis de bugaderia i perruqueria gratuïts.

Els animals estan prohibits a dins dels centres penitenciaris per raons higièniques.

El deure del intern és mantenir en una correcta higiene personal i a les seves cel·les.

Pàg. 27

ARQUITECTURA Centres penitenciaris de l Puig de les Basses i Lledoners

Pàg. 28

Centre penitenciari puig de les basses

Promotor: generalitat de Catalunya. Departament de justícia

Encàrrec: GISA

Superficiari: concessionari de Prisiones Figueras S.A

Constructora: Ferrovial

Redactors del projecte: Fabré & Torras arquitectes

Direcció facultiva: direcció de l’obra: Fabré & torres arquitectes

Direcció executiva: RDR

Col·laboracions:

Instal·lacions: JG

Integració sistemes i seguretat: Helios

Estructura: Stàtic

Constructora: Ferrovial Agroman

Localització: Figueres, Alt Empordà

Superfície de l’àmbit: 49,65 Ha

Superfície de la parcel·la: 29,90 Ha

Superfície construïda:

Sostre: 61,64 ��

Aparcaments: 8,575 ��

Pressupost d’adjudicació: 100.947.083 euros

Termini d’execució: 27 mesos

Capacitat: 512 cel·les

• Hi ha 3 àrees:

Àrea exterior:

A la àrea exterior hi trobem una cabina de control K organitza la distribució de fluxos:

aparcament de visitants, aparcament de funcionaris, vianants cap a l’edifici,

aparcament Mossos d’esquadra, via d’accés a l’interior del centre penitenciari:

ingressos, abastament, material per als tallers, manteniment, ambulàncies, bombers...

El vial de ronda es d’us exclusiu per a la vigilància exterior que fan els mosso

d’esquadra. Voreja tot el recinte de forma continua, nomes s’interromp en

l’encreuament amb el vial d’accés a l’interior del Centre.

Pàg. 29

El primer edifici està situat a l’exterior del recinte de seguretat, i conte les dotacions

necessàries per atendre el públic visitant i organitzar la rebuda, control i distribució de

paquets. Recull també l’arribada del personal que treballa al Centre.

A partir d’aquest edifici, dues passeres porten, separadament, a funcionaris i visitants

cap al segon edifici.

Area intermitja:

El recinte de seguretat està conformat per dos murs de formigó de 6m d’alçada,

separats per un espai lliure de 15m, amb una tanca metàl·lica situada al mig, també de

6m. Es un anell tancat nomes permeable en el següents punts:

El segon edifici de direcció, administració i cos de guàrdia, està situat en l’àrea exterior

però amb una façana al recinte: a traves d’aquest edifici es pot accedir al l’interior.

El segon edifici de comunicacions, ingressos i comandament està situat a l’àrea

interior, enfrontat a l’edifici A2 i amb la seva façana i el recinte pren la forma d’una

plaça tanca en els extrems que es fa transitable durant el dia.

Pàg. 30

Àrea interior:

Els edificis de l’interior es disposen al voltant d’un eix longitudinal que fa les funcions

de gran distribuïdor i espai de relació. Hi ha 7 mòduls residencials de 64 cel·les

cadascun. El model en forma d’U recull el pati en el seu interior, on hi miren totes les

celes. Despres també hi ha dos mòduls de 32 cel·les, un per a joves i un per a dones.

També podem observar a la foto el departament especial de règim tancat on es

destinen els interns classificats en primer grau o règim tancat i els interns que han de

complir sancions d’aïllament. Al costat dels moduls hi ha la infermeria, que permet

l’accés de l’ambulància, a través de reclosa pròpia, des del carrer de serveis de l’àrea

interior. A l’entrada hi ha un formatiu cultural amb biblioteca, sala d’actes, aules i

tallers i un espai de recolliment. Més endavant hi trobem la zona esportiva amb un

pavelló tancat amb pista poliesportiva, gimnàs i vestidors, una àrea exterior de joc i

d’una piscina a l’aire lliure. I al final de tot hi ha 4 tallers que poden ser unificats,

depenent de l’activitat a desenvolupar. Connecta amb l’exterior a través d’un vial de

serveis controlat, i a la vegada, amb l’àrea interior. Al costat hi ha els servies de cuina,

fleca, magatzems i la bugaderia.

Pàg. 31

Planta general de Puig de les Basses:

Pàg. 32

Lledoners :

Filosofia de la actuació:

La pena de la presó limita el dret a utilitzar lliurement el espai durant un temps

determinat, però no prohibeix la resta de dreta fonamentals com persones i com a

ciutadans.

La institució penitenciària te com a finalitat:

La reeducació i reinserció social:

Agrupació de les cel·les en 8 mòduls de 64 unitats, que faciliten el desenvolupament

duna vida col·lectiva i organitzada, una convivència ordenada i una millor atenció

individual.

Aules i tallers en els mòduls residencials i en el edifici formatiu i cultural, tallers

productius, etc.

La retenció i la custodia:

Mitjans de seguretat tant per evitar les evasions, com per la protecció dels funcionaris.

Elements estàtics i dinàmics.

Doble mur perimetral amb sistemes electrònics de detecció i alarma. Vial de ronda per

assegurar la vigilància exterior

La assistència i la ajuda

Àrea de infermeria: atenció sanitària ambulatòria, servei de urgències, infermeria per

malalts i unitat de salut mental. Consultori mèdic en cadascun de les unitats

residencials

Pàg. 33

Localització: municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) pròxim a Manresa, a 58km

de Barcelona

Superfície construïda:

Edificis: 54.107��

Aparcaments: 7.216 ��

Àrea urbanitzada: 115.668 ��

Capacitat: 512 cel·les

Pressupost: 7.595.382,95 euros

1. Entrada a la presó de Lledoners (Barcelona).

2. Passadís d’accés a la presó

Pàg. 34

3. Escorcoll amb guants a un visitant. Una funcionaria de presons registra a un

visitant, abans d’accedir a la presó.

4. Presa de petjades dactilars. La impressió de les empremtes dactilars registra als

nouvinguts en entrar i en sortir de presó.

Pàg. 35

5. La infermeria de la presó. En el consultori mèdic de la presó ofereix atenció

primària i també especialitzada en tuberculosi, sida y protocol contra suïcidis.

6. Passadís que comunica amb les celes.

Pàg. 36

7. Finestra en la porta blindada. Les cel·les tenen una finestra a la porta blindada

que només es pot obrir des de fora.

8. Les cel·les són dobles, tenen dos lliteres i un petit bany.

Pàg. 37

9. Bany de les cel·les dobles.

10. Equip de bany personal.

Pàg. 38

11. Les cel·les tenen molta llum gràcies a una finestra que dona al pati

12. En el pati de la presó hi ha una pista de futbol

Pàg. 39

13. Totes les estances tenen barrots i sistemes d’alarma

Pàg. 40

ENTREVISTES:

Pàg. 41

ENTREVISTA AMB UN DESPATX D’ARQUITECTURA DE PRESONS DESPATX D’ARQUITECTURA FABRÉ I TORRES

- CAT model era un concurs que hi van participar els arquitectes Fabré i Torres.

Era un concurs que consistia en dissenyar una presó diferent a les altres.

- Volien fer mòduls més petits però més cel·les.

- El seu objectiu principal era el mateix que el de les presons, la reinserció i

rehabilitació de les persones a la societat.

- Més espais oberts, que passessin per un carrer obert quan anessin d’un mòdul

a un altre.

- La presó que van dissenyar és com una petita ciutat però a la nit es tanca.

- En aquesta presó hi ha biblioteques, piscines, tallers, cursos...

- Les concertines és un mètode de seguretat alt però alhora dóna una mala

sensació, per tant els arquitectes Fabre i Torres ho van minimitzar perquè no hi

hagués aquesta sensació.

- Hi ha 6 mòduls i cada un té el seu pati, la seva sala d’estar, el seu metge, el seu

psicòleg, la seva perruqueria i la seva biblioteca.

- Hi ha varies coses que estan fetes a les presons pels propis interns com ara és

les farcells del quadres.

- El CIRE és una empresa que contracta amb presos perquè ells tinguin una

professió, per guanyar-se una mica de diners i perquè després la reinserció a la

l’exterior se’ls hi faci menys difícil i perquè els propis presons facin coses per

ells mateixos.

- En cada àpat hi ha 6 menús diferents, pels que fan dieta, pels que no mengen

carn, pels que no poden menjar sal, pels diabètics,...

- Els interns que tenen bona conducte poden treballar a la cuina, a la fleca etc.

Així surten d’allà sabent fer coses.

- La no reincidència dels delinqüents té un percentatge alt.

- Cada cop hi ha menys interns a Espanya (10.000)

Pàg. 42

1. Què és el que us van dir de tenir en compte al dissenyar la presó?

Seguretat, canvi de model respecte al estat espanyol i més proximitat amb els

funcionaris. Els funcionaris estan amb els interns.

- A Holanda hi ha menys llibertat però amb més ceràmica però si ho trenquen

estan castigats i estan obligats a treballar. Treballen i cobren un sou mínim.

Però a Espanya és voluntari sinó es considera treball forçat.

- A França no hi ha tanta seguretat però al voltant de la presó hi ha uns guardes

espatlles i si t’escapes et disparen. Si tens una condemna de més de 1 any

perds el dret de ser ciutadà, per tant, no podràs votar, etc.

2. El disseny d’una presó és diferent al disseny d’un edifici? Per què?

No però és posar-s’hi i entendre-ho. És més difícil ja que ho has d’entendre, per

on tenen que passar, per on no i perquè es un projecte desconegut.

- Es cuiden molt les sensacions.

- Després de construir-la va anar a veure-la i va provar una cel·la, va tenir una

sensació dolenta i estressant.

- Eviten reixes de barrocs perquè no volen que passin.

- Situació de les presons, ningú les volen ja que es un impacte visual brusc.

- 61.000 m^2.

- Murs de 6 m d’altura i sensors de raigs i si les trepitges salta una alarma.

- Impedeixen tons grisos ja que són tristos.

- Lledoners va ser la primera de la seva època.

- Sant Joan de Vilatorrada es una presó que esta ven situada per no molestar a la

vista ni als veïns.

- A la presó hi ha una rambla central. Al costat dret hi ha les cel·les, el hospital, la

sala d’estar la sala d’actes la pista esportiva els psicòlegs.. per sortir-se de les

drogues personalitzades i en grup. Tens servei de desintoxicació, poliesportiu

cobert pista coberta de futbol, mòduls més petis i mes proximitat amb els

funcionaris i els vigilants i estan separats segons el delicte.

- Hi ha 6 cel·les a cada mòdul.

- Traslladant a gent de la Model a Lledoners per la capacitat.

- Una cosa important a tenir en compte es no perdre el contacte amb la família.

- Les visites es poden fer a través d’un vidre oral. N’hi ha de visites familiars que

tens accés a sales i si tens visites dels fills pots anar a jugar a patis i per veuret

amb la dona o home pots tenir visites intimes.

- Vis a vis: per tenir relacions amb la parella.

- Àrea exterior: murs

- Àrea entremig: carretera que dona la volta pels camions dels tallers, o

l’Hospital

- Àrea interior: on estan els interns

- A Sud-americà: socialització per no perdre el contacte amb els familiars i

disposen de grans patis per fer pícnics, barbacoes, etc.

Pàg. 43

3. Us va agradar poder dissenyar una presó?

Si, perquè mai n’havíem fet cap i no ens veien capaços de fer una gran obra però el

final els hi va agradar molt perquè van veure que podien fer-ho per les tècniques

que tenien ja que havien fet moltes obres a gran dimensió. Fins i tot van ser

premiats de la bona obra que havien fet.

4.A una presó hi ha molts assassins?

No, hi ha pocs assassins la majoria són persones que van contra la societat i no són

del tot dolentes.

- Quan vaig acabar de fer la presó vaig anar a visitar-la per veure com funcionava

i em vaig sentir incòmode.

- Poc a poc l’estan posant en marxa la presó de Puig de les Basses, actualment

encara no esta del tot complerta.

Pàg. 44

ENTREVISTA AMB L’ADVOCAT PENALISTA: ARTURO MURILLO FERRER ADVOCAT

.

1. Un cop el delinqüent està a la presó vostè fa algun treball?

Si, però depèn perquè el delinqüent pot estar a la presó de dues maneres:

Per presó preventiva: presos que estan fent una investigació judicial. Encara no hi ha

hagut un judici, però pel risc de que durant la investigació alterin alguna prova o ve

perquè hi hagi un risc de si per exemple el pres ha atracat a alguna persona que ho

torni a fer.

Condemnats: quan ja hi ha hagut un judici i ja han entrat a la presó.

Hi ha feina a les dues bandes, quan un delinqüent està a la presó preventiva, que és

quan encara s’està investigant el teu tema, com a advocat el que es té que fer es

defensar-lo i que surti d’allà lo abans possible.

Procediment penal:

-Investigació: no se sap si és culpable o no però pot ser-ho.

-Judici

-Compliment de la sentència

Hi ha gent que per no anar a la presó preventiva mentre es fa la investigació si tens

amics, marit, fills, família etc... pot estar amb ells, a canvi han de donar el passaport

per no poder-se’n anar del país.

Quan estàs a la preventiva el pots anar a visitar sempre que vulguis al teu client. On hi

ha unes habitacions amb un vidre i el telèfon. Com que els telèfons no estan en bon

estat tothom es comunica a forts crits ja que el vidre és bastant gruixut.

No es pot veure el pres sense vindre, per tant el funcionari entra i li passa la

informació. I vas informant-li al pres el procediment. Mentre es fa la entrevista no hi

ha cap funcionari.

Pàg. 45

Si un pres esta a la presó preventiva durant dos anys i desprès resulta que és innocent,

l’estat ha de pagar una indemnització per aquests danys. Es pot demanar si es

demostra però normalment quan et culpen i et diuen que no ets culpable hi ha dos

maneres de dir-t’ho, dient que ets 100% innocent, que normalment no passa o que no

hi ha prou proves per culpar-lo. Diuen que millor un culpable fora que un innocent a la

presó.

Però si t’han culpat per una cosa i després falten proves no et posen a la presó no et

poden donar una indemnització ja que no ets culpable però tampoc ets innocent.

Però si estàs condemnat i està a la presó tu també pots fer coses com a advocat,

primer controlar que estiguin bé les dades de entrada i de sortida de la presó.

També quan els presos ja estan a la presó tenen una sèrie de drets i els advocats

penalistes que es dediquen a dret penitenciari, per exemple si un pres ha fet alguna

cosa i el funcionari decideix posar-te una sanció, però si ell no ha sigut el culpable

d’allò pot fer una queixa a la presó però si no els hi fan cas, pot dir això davant d’un

jutge de vigilància penitenciari (tot el que passi dins de la presó) i tu pots recorre a ell

mitjançant un advocat.

Un cop complerta la quarta part de la condemna tens dret a tenir permisos amb una

sèrie de requisits, els permisos volen dir, sortir un dia, desprès dos, tres, quatre...

Perquè així poc a poc et deixen sortir per haver si et portes bé.

Si no et donen el permís i he complert la quarta part de la condemna a través del

advocat pots fer una queixa.

2. Et pots negar a defensar a algú que vegis que és molt culpable?

Si. Això ho pots triar tu, segons el teu criteri moral i econòmic. Si és molt culpable tu

pots decidir que no el defenses ja que no es pot defensar a algú que per exemple ha

violat a 5 nens.

Però si l’has de defensar i l’acceptes, has de tenir clar que res en el món es blan o

negre, no és o culpable o innocent, hi ha una escala de grisos enorme. Però depèn de

que s’ha de mirar si hi han probes suficients. Però per exemple si el noi o noia et ve i et

diu que he violat a 5 nens , tu el pots absoldre, o sigui tu no pots defendre’l sinó que la

condemna que et posin sigui la justa. I la menor possible. En els homicidis no hi ha una

pena concreta sinó que el jutge te un marc penal.

I si la persona esta clar que és culpable tu el que fas com a advocat és que el jutge

demanarà màxim de pena dins de la presó però en realitat no li corresponen 8 sinó

que li corresponen 4, la pena estarà igualment però la feina del advocat serà que li

toquen 4 i no 8.

Pàg. 46

Quan algú es culpable i no hi ha manera de defensar-lo pots arribar a un acord

demostrar bona voluntat i admetin el que has fet i poses la feina fàcil als jutges a canvi

de rebaixar una mica la pena.

3. Quin és el temps màxim que poden estar a una presó?

Hi ha els casos més greus que són els de terrorisme o violacions. S’ha de complir

íntegrament la pena, hi han penes de 30 anys i s’han de complir íntegrament i fins i tot

hi han penes de 40 anys de prologues. Que seria com a cadena perpetua perquè si et

posen a la presó amb 40 anys i has d’estar 40 anys mes, estaràs allà tota la vida .

No existeix la cadena perpetua aquí a espanya ja que les presons serveixen per

rehabilitar a les persones.

A fora d’Espanya si que existeix la cadena perpetua, com a EEUU.

A EEUU també existeix la pena de mort. Però no a tots els estats ho permeten.

Xina, també hi ha pena de mort.

A Espanya no hi ha pena de mort ja que tenim la Carta dels drets humans que

respectem que diu que tothom té dret a la vida i això es un dret fonamental. I que les

persones son inviolables, o sigui que ningú el pot tocar. O sigui el dret de la vida es

inviolable.

El dret el pots entendre com a dues coses, com a venjança, com que tu has matat jo et

mato a tu. O com a rehabilitar o sigui si et posen a la presó per robatori, amb la funció

que quan surtis no tornis a robar.

Com a la presó hi falten mitjans econòmics.

Si et posen a la presó amb la finalitat de que surtis rehabilitat i re socialitzat sigui que

tu puguis tornar sabent que ho has fet malament i que no ho tornaràs a fer i que no

t’has quedat exclòs de la societat, o sigui que tens vida però normalment això no

s’aconsegueix però es fa tots els possibles per fer-ho, com per exemple es fan tallers,

els hi donen feina i els hi ensenyen a fer coses, se’ls intenten donar una formació, no

tothom pot accedir a aquests tallers perquè no hi han mitjans suficients, encara que el

que volen es que els presos ho facin.

Per exemple si no tens el batxillerat allà a dins tenen escola per ajudar-te a treure-te’l.

També per exemple si vols ser voluntari per l’acumulat, que és el súper de les presons,

per treballar a la cuina,… quantes mes coses facis més contents estaran amb tu, per

tant el dia que vulguis demanar permisos tels donaran amb mes facilitat. Però no et

poden rebaixar els dies fent això. Abans si però a ara ja no perquè era molt

problemàtic.

Pàg. 47

Hi han tres graus a dins duna presó, el 1 es el pitjor i son els presos que un cop dins

han portat mes problemes i estan aïllats dels altres interns. Però a presons com a

Brians els separen per delictes. Però a la resta els separen depèn de com es

comporten allà dins.

A la model Hi han galeries que són com passadissos, i hi han cel·les i tenen varius pisos

i dins en teoria haurien de haver-hi 2 o 3 presos però n’hi han entre 6 i 8.

Alhora de dormir tots tancats i tenen horari per tot.

Pots reclamar un canvi de grau però ells tel poden donar o no, sinó tel donen pots fer

una queixa davant d’un jutge penitenciari.

Si un dia portes problemes et tanquen a una cel·la d’aïllament sol, abans de tancar-lo

es tramita i es jutge davant dels funcionaris de la presó. I tot se’t limita molt més.

Hi ha presons que a cada galeria hi ha una pati, però hi ha presons que comparteixen

el mateix pati i fan horaris. El que intenten és que no es creuin.

Hi han els graus penitenciaris, primer, segon i tercer grau. El primer grau és el mòdul

d’aïllament, el 2n grau és el normal la majoria de gent està en el 2n grau en general,

quan entres et posen al 2n grau. I el 3r grau és quan ja has complert les tres quartes

parts de la condemna et posen a un mòdul a part. Perquè la gent que esta al 3r grau és

gent que esta acabant la condemna que tenen molta llibertat i que hi ha molts que

simplement només van a la presó per dormir, per acabar de rehabilitar-lo.

Els de 2n grau poden sortir amb permisos, però els de primer grau no, abans de entrar

al 3r grau has d’obtenir molts permisos d’un dia o dos dies per exemple.

I si no tens sancions et deixen mes llibertat alhora de donar-te els permisos.

En teoria la model només és una presó preventiva però hi ha de tot. Però els interns

que estan a la preventiva haurien d’estar separats dels altres però no ho estan.

Els primers dies t’ensenyen com va tot i tens un tracte diferent que al dels altres.

4.Quan es fa el judici el culpable va directament a la presó o té algun dia per anar a

casa?

Depèn però normalment no. Si abans has estat a la preventiva ja et quedes allà però et

descontent el temps de condemna segons els mesos que hagis estat a la preventiva. Si

et condemnen a 4 anys de presó i has estat 2 anys de preventiu només et quedaran

dos anys per complir.

El jutge que investiga les causes s’anomena d’instrucció. I el que fa el judici és el jutge

penal. Però si és un delicte molt greu ho analitzen tres jutges.

Pàg. 48

I el tribunal constitucional s’encarrega de vetllar per la constitució.

Normalment t’assignen a una presó i tu desprès pots demanar el canvi d’una altre. Per

exemple si et posen a quatre camins i tens la família a Barcelona pots demanar un

canvi.

Però no tenen perquè acceptar-ho.

5.Quins són els delictes més habituals?

Robatoris i tràfic de drogues són els delictes més habituals. El robatori depèn de lo

violent que siguis hi ha el furt i el robatori , el furt és que per exemple algú roba una

cosa sense que l’altre s’adoni conte i normalment no et posaran a la presó per un furt.

I el robatori és per exemple jo t’atraco i es pot atracar amb violència i amb intimidació.

Amb violència hi ha agressió i amb intimidació no hi ha agressió però et pot amenaçar

amb una navalla. Si és amb intimidació et poden posar mes o menys temps depenent

de amb que t’amenacen.

No tots els robatoris tenen la mateixa pena.

6. Milloraries alguna cosa d’una presó?

S’ha de millorar moltes coses duna presó, perquè a les presons els hi falten recursos,

per exemple a la model fa anys que l’havien de treure perquè s’ha fet petita i per

exemple si a cada cel·la haurien d’haver-hi 2 persones n’hi han 6. Hi ha més presos dels

que disposa la presó. Casi totes les presons estan massificades. A totes les presons hi

falten recursos i l’estat hauria de posar mes diners per millorar les presons.

Investigació judici i pena.

La fase de investigació només serveix per si s’ha d’anar al judici o no, es recopila les

proves. Al judici s’ha de portar tots els documents i els testimonis.

Tots els judicis son públics i els pot anar a veure qui vulgui. Però hi ha judicis que no

han deixat entrar públic, l’acusat pot demanar que no entri públic i el jutge acceptar-

ho o no.

7.Quan dura un judici mes o menys?

Depenen, hi ha judicis que duren 15 minuts i hi ha judicis que duren 2 mesos.

Per depèn dels documents que hi hagi ja que s’hi han molts papers i molts testimonis

durarà molt temps.

Pàg. 49

8.Creus que les presons serveixen?

Les presons podrien servir, en general diuen que les presons no rehabiliten perquè per

exemple als tallers hi ha 40 places i hi ha mes de 1000 presos. Però hi ha gent que els

hi ha servit per aprendre coses.

Pàg. 50

ENTREVISTA AMB UN PSICÒLEG DE PRESONS XAVIER ROCA TUTUSAUS PSICÒLEG PRESÓ DE CAN BRIANS

Al segle XIX es van crear les primeres presons com a sentència com a càstig i n’hi

havien de dos tipus: sistema aubar i sistema Filadelfia.

Sistema aubar: et tancaven a una cel·la sol i allà et deixaven, tenien una finestra i

t’anaven posant menjar i si estaves 3 dies sense fer-ho et donaven per mort.

Cada país te un concepte de presons diferent.

Lleis orgàniques: lleis importants que són difícils de canviar i més consens de tots els

parlamentaris. La Primera llei orgànica va ser la penitenciaria perquè molts

parlamentaris havien estat a la presó durant la època de Franco i volien canviar-les i

ferles be. Reglament penitenciari de 5.2 la llei fa la rehabilitació de les persones.

Entre una presó de Madrid i una presó de Barcelona hi ha alguna diferència:

A les presons de Madrid hi ha uns 5 psicòlegs per presó i aquí n’hi han 25.

A Madrid hi ha més permisos que a Barcelona.

Tres tipus penitenciaris

Primer grau tancat: és una cel·la que estàs sol i nomes tens 2h de pati.

Segon grau ordinari: s’aixequen a les 7:30 esmorzen i van al pati, fan activitats, etc.

Però no poden tornar a les cel·les. A les 13:15 dinen i tornen a la cel·la i els tanquen

fins les 17:00 i baixen al pati fins les 20:30 que es la hora de sopar i a les 21:00 tornen a

les cel·les per ja quedar-se fins el dia següent

Tercer grau obert: només venen a dormir i els caps de setmana dormen a casa.

Quart grau condicional: grau excepcional, si tens algun familiar malalt ,etc.

Pàg. 51

A l’hora de les decisions de les coses els centres penitenciaris no decideixen res, només

ho proposen i els de direcció general o el jutge de vigilància penitenciaria ho decideix.

Hi ha permisos de marxar del centre penitenciari un dia o dos però aquests permisos

només els poden tenir els de segon o tercer grau.

El psicòleg a una presó té la funció de comprendre els interns i beneficiar la societat.

Si un pres està condemnat per l’alcohol el que haurà de fer és anar a les reunions del

alcoholisme, no està obligat però alhora de donar permisos o alhora de fer qualsevol

altre cosa ho tindrà més privat ja que si el seu problema es l’alcohol i no va al psicòleg

per ajudar-lo mai podrà superar els seus problemes.

Republicà Dominicana i Noruega son els únics països del món que creant presons útils

per la societat

La baronessa Vivien Stern (CBE) integrant del centre penitenciari internacional de

estudis penitenciaris de la Universitat de Londres va dir que la RD i Noruega són els

únics països del mon que estan creant presons útils per la societat

RD és un país que va sofrir una de les pitjors dictadures inimaginables i a partir

d’aquells temps es fa una reforma molt gran amb la construcció de noves presons que

podrien considerar-se un model per l’Amèrica Llatina

La baronessa diu que el problema mes comú de les presons del mon es la sobre

població, la falta de recursos per una bona atenció sanitària i la falta de recursos per

poder tenir un personal mes capacitat

ESPANYA:

País Espanya

Total de la població penitenciaria 66.568

Taxa de població penitenciaria 144

Presoners detinguts abans del judici 12,5%

Les dones preses 7,6%

Els reclusos estrangers 30,6%

Nombre d’establiments 82

Capacitat oficial de règim penitenciari 77955

Grau d’ocupació 88%

Pàg. 52

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DE JUSTICIA I PAU:

EDUARD IBÁÑEZ DIRECTOR DE JUSTÍCIA I PAU

1.Quina és la vostra feina i com creieu que haurien de ser les presons?

- Pensem que el dret penal i la presó s’han de reservar per als delictes més greus. Les penes de presó han de ser aplicades només de forma excepcional i amb una durada molt més curta, amb un màxim de 10 o excepcionalment 15 anys. La resta de casos s’han de tractar amb penes i mesures no privatives de llibertat (privacions de drets, multa, llibertat vigilada, treballs en benefici de la comunitat, presó condicional, o, com a molt, presó en règim obert)

- A més, la justícia penal en general s’ha orientar menys al càstig (que és l’esquema actual) i més a la protecció de la víctima, la reparació del mal causat, la reconciliació víctima i delinqüent, el perdó i la resocialització dels penats.

2.Creieu que les presons tal com estan dissenyades serveixen.?

- La presó com a tal ha de ser organitzada d’una altra forma, més sobre la base de l’ajut, el tractament psicològic, l’atenció social, l’educació, la rehabilitació, l’assistència religiosa, a convivència, el respecte a la dignitat i els drets humans i amb una major obertura a la societat i amb menys aïllament.

Pàg. 53

ENTREVISTA AMB UNA TREBALLADORA DE PRESONS:

RAQUEL , UNA FORMADORA DE TALLERS DE DISSENY GRÀFIC DE LA PRESÓ MODEL

1.Quina és la teva feina?

El meu objectiu es ensenyar una feina als presos que vulguin per tal de que quan surtin

de la presó puguin trobar feina més fàcilment.

2.Quina és la resposta dels presos?

Molt positiva, sempre he tingut a molta gent i amb moltes ganes d’aprendre, fins i tot

ens han fet encarrega de fora la presó

3.Has tingut alguna vegada algun problema a un pres?

No, la veritat és que no, sempre hi ha hagut una relació molt bona. Encara que hi ha

gent de tot tipus tant a fora com a dins de la presó.

Encara que no tots els presos no poden anar a tots els presos a formar-se.

4.Tu creus que a dins de la presó es rehabiliten?

Jo crec que dia a dia si que es rehabiliten però qui es un delinqüent ho és per sempre i

quan els deixen en llibertat tornen a delinquir.

Pàg. 54

CONCLUSIÓ:

Pàg. 55

Aquest treball de recerca l’he escollit ja que és un tema que em motiva molt i em va

agradar saber més. Per això m’he decantat per aquest tema, per investigar-hi més i

treure-m els dubtes.

És un treball molt interessant ja que la majoria de les persones en saben poc del tema.

La meva principal pregunta sobre aquest treball de recerca era si serveixen les presons per rehabilitar a les persones, i he arribat a la conclusió de que si, serveixen per rehabilitar-los i ser millor persones dia a dia i que al sortir d'una presó no tornaran a delinquir però encara que molts presos al sortir d’una presó no han tornat a delinquir encara hi ha un alt percentatge dels interns que si que ho han fet. Al meu punt de vista per fer que aquest percentatge sigues més baix seria canviar algunes coses d’una presó com ara: l’aspecte físic d'algunes presons com per exemple la presó Model de Barcelona, els funcionaris perquè pel que m’han explicat n’hi ha d’alguns que tracten als interns amb molt desprisi i superioritat. Per tant, això no ajuda a que els presos siguin millors com a persones. La meva experiència fent aquest treball de recerca ha estat molt positiva. Encara que

no he assolit tot els objectius que m’agradaria, m’hagués agradat investigar més ja que

volia entrevistar a diferents presos i entrar a dins d’un centre penitenciari però al final

no ha pogut ser. Saber més de primera mà com viu un pres i el funcionament de les

presons des del punt de vista d’un intern. I comparar els punts de vista dels funcionaris

que treballen allà i els dels interns que ho viuen.

Aquest treball en si m’ha estat bastant fàcil ja que és un tema on s’hi pot trobar molta

informació, però no sempre tota és correcta o a vegades fins i tot incomplerta.

La meva principal dificultat d’aquest treball de recerca era obtenir entrevistes ja que

no tinc cap persona propera que treballi sobre aquest tema, però el meu tutor del

treball de recerca, l’Aleix Gabarró em va facilitat algunes persones amb qui pogués

contactar.

D’aquest treball he arribat a la conclusió que tot el que veia en les pel·lícules, contes,

histories, etc. No eren mes que ximpleries ja que a la realitat tot aquest món es molt

diferent.

La presó es un escenari que crida molt l’atenció del humà. per tant les pel·lícules sobre

presons representen la oportunitat per descobrir l’interior de les presons. Però quan

s’enfoca una pel·lícula sobre presons es poden reflexa de dos maneres, representant

de forma realista el entorn del intern però amb una exageració de crueltat i de

dramàtica o per altre banda representar una presó irreal.

I tothom es queda amb el concepte de que una presó és un lloc de extrema crueltat i

dramàtica.

Pàg. 56

La majoria de la gent es pensa que una presó és com la següent:

Però en realitat són molt diferents:

Amb aquest treball ha canviat molt la meva visió que tenia de les presons.

Pàg. 57

BIBLIOGRAFIA:

Pàg. 58

• Estadística serveis penitenciaris 2013 – Departament de Justícia de la Generalitat

de Catalunya - http://justicia.gencat.cat

• Estudi sobre Las conductes autolesivas en el àmbit penitenciari.– Xavier Roca

Tutusaus psicòleg

• Perquè serveixen les presons - http://www.conducta.org

• Fabré i Torras arquitectes - www.fabretorras.com

• Resum projecte de construcció de la presó de Lledoners

• Resum projecte de construcció de la presó de Puig de les Basses

• Justícia i Pau - www.justíciaipau.org

• http://ca.wikipedia.org/

• Marayca Lopez – Penal Reform International - http://www.penalreform.org/

• Prisiones de España - http://www.prisiones.info/

• Sistema penintenciario español http://www.institucionpenitenciaria.es/

• Biblioteca Centre d'Estudis Jurídics i Formació especialitzada

http://bibliotecacejfe.blogspot.com.es